CERÀMICA PER ALS MORTS Cementeri d’Agost
ORIGEN DEL CEMENTERI A partir del segle XVIII, totes les terres del llevant espanyol, desenvolupen un gran creixement demogràfic. Eixe fet involucra un creixement urbanístic i per tant el plantejament de l’ampliació de cementeris o el trasllat a zones mes extenses a les afores del casc urbà. Podem suposar, tal com passa en altres poblacions properes, que amb anterioritat a l’existència dels cementeris que coneixem avui dia, s’enterraria dins de les esglésies pel costum de sepultar dins del temple o el més proper als seus murs1. En aquests casos els testimonis orals recollits per Ilse Schütz ens són de gran utilitat, un exemple són els records de Blas Moltó Molina conegut com “el tio Blai” (1899-1992) que quan estava realitzant les conduccions d’aigua al carrer davant l’església van aparèixer molts ossos que van ser re ubicats en el cementeri. La documentació legislativa ens informa de com s’han anat desenvolupant
INTRODUCCIÓ A través del anàlisis de estos exemplars mobles i immobles podem conèixer el patrimoni històric ceràmic d’Agost. Tractarem ací la zona més antiga del cementeri de 1885 on trobem casetes de cementeri (panteons) i diferents objectes com poden ser els adorns, testos, florers, àngels i sants, com elements ceràmics de l’època, relacionats amb el món funerari. Destacant les casetes que han conservat, potser per atzar, elements ceràmics originals mes destacables cpm son les de Juan i José Boix o la de la família de Reme Ivorra. Volem advertir al lector que estes informacions poden ser ampliades i animem a tot aquell que ens puga proporcionar mes dades que contacte amb nosaltres.
els cementeris, per motius principalment de salubritat. Un exemple són els diferents brots epidèmics a la segona meitat del segle XVIII, que desemboquen a la Reial Cèdula de 3 d’abril de 1787 que estableix la construcció de cementeris fora de poblat i per tant, l’abandonament definitiu del costum de inhumar en l’interior de les esglésies. Un segle després, la Reial Ordre de 12 de maig de 1849, prohibeix definitivament els enterraments en esglésies i convents i en l’interior de les ciutats. Però hi ha un buit en no regular la zona on poder enterrar els seus morts i de quina manera, per això sorgís la Reial Ordre de 26 de novembre de 1857: on s’obliga a construir llocs d’enterrament en tots els pobles que no disposessin d’aquest servei. Finalment gràcies a la Reial Ordre de 17 de febrer de 1866 es va establir la distància que hauria de guardar el cementeri pel que fa a la ciutat, no menys de dos quilòmetres en ciutats de més de 20.000 habitants. Centrant-nos en el cementiri actual d’Agost, podem dir que està situat al Nord-oest de la població, una mica
BUTLLETÍ nº 12 OCTUBRE 2012 DIPÒSIT LEGAL A520-2012
La Culona
En aquesta publicació volem donar a conèixer una part de la cantereria d’Agost que ha passat desapercebuda per a molts, potser per pertànyer al mon funerari o per no formar part de les produccions seriades d’Agost.
Ajuntament d’Agost
Abreviatures: AMA: Arxiu Municipal d’Agost APA: Arxiu Parroquial d’Agost
1 . RICO NAVARRO, MC. 1997. Higiene i salubritat en els municipis valencians (1813-1939) en La Muerte y La Ciudad. Los cementerios de Petrer (Siglos XIX y XX). Institut d’Estudis comarcals de la Marina Alta.