CERÀMICA PER ALS MORTS Cementeri d’Agost
ORIGEN DEL CEMENTERI A partir del segle XVIII, totes les terres del llevant espanyol, desenvolupen un gran creixement demogràfic. Eixe fet involucra un creixement urbanístic i per tant el plantejament de l’ampliació de cementeris o el trasllat a zones mes extenses a les afores del casc urbà. Podem suposar, tal com passa en altres poblacions properes, que amb anterioritat a l’existència dels cementeris que coneixem avui dia, s’enterraria dins de les esglésies pel costum de sepultar dins del temple o el més proper als seus murs1. En aquests casos els testimonis orals recollits per Ilse Schütz ens són de gran utilitat, un exemple són els records de Blas Moltó Molina conegut com “el tio Blai” (1899-1992) que quan estava realitzant les conduccions d’aigua al carrer davant l’església van aparèixer molts ossos que van ser re ubicats en el cementeri. La documentació legislativa ens informa de com s’han anat desenvolupant
INTRODUCCIÓ A través del anàlisis de estos exemplars mobles i immobles podem conèixer el patrimoni històric ceràmic d’Agost. Tractarem ací la zona més antiga del cementeri de 1885 on trobem casetes de cementeri (panteons) i diferents objectes com poden ser els adorns, testos, florers, àngels i sants, com elements ceràmics de l’època, relacionats amb el món funerari. Destacant les casetes que han conservat, potser per atzar, elements ceràmics originals mes destacables cpm son les de Juan i José Boix o la de la família de Reme Ivorra. Volem advertir al lector que estes informacions poden ser ampliades i animem a tot aquell que ens puga proporcionar mes dades que contacte amb nosaltres.
els cementeris, per motius principalment de salubritat. Un exemple són els diferents brots epidèmics a la segona meitat del segle XVIII, que desemboquen a la Reial Cèdula de 3 d’abril de 1787 que estableix la construcció de cementeris fora de poblat i per tant, l’abandonament definitiu del costum de inhumar en l’interior de les esglésies. Un segle després, la Reial Ordre de 12 de maig de 1849, prohibeix definitivament els enterraments en esglésies i convents i en l’interior de les ciutats. Però hi ha un buit en no regular la zona on poder enterrar els seus morts i de quina manera, per això sorgís la Reial Ordre de 26 de novembre de 1857: on s’obliga a construir llocs d’enterrament en tots els pobles que no disposessin d’aquest servei. Finalment gràcies a la Reial Ordre de 17 de febrer de 1866 es va establir la distància que hauria de guardar el cementeri pel que fa a la ciutat, no menys de dos quilòmetres en ciutats de més de 20.000 habitants. Centrant-nos en el cementiri actual d’Agost, podem dir que està situat al Nord-oest de la població, una mica
BUTLLETÍ nº 12 OCTUBRE 2012 DIPÒSIT LEGAL A520-2012
La Culona
En aquesta publicació volem donar a conèixer una part de la cantereria d’Agost que ha passat desapercebuda per a molts, potser per pertànyer al mon funerari o per no formar part de les produccions seriades d’Agost.
Ajuntament d’Agost
Abreviatures: AMA: Arxiu Municipal d’Agost APA: Arxiu Parroquial d’Agost
1 . RICO NAVARRO, MC. 1997. Higiene i salubritat en els municipis valencians (1813-1939) en La Muerte y La Ciudad. Los cementerios de Petrer (Siglos XIX y XX). Institut d’Estudis comarcals de la Marina Alta.
apartat del nucli urbà encara que les fonts orals ens informen de la ubicació de l’anterior, situat al carrer Monfort, al costat de la fàbrica de aleshores : Màximo Martínez Román (1886-1947) i els seus hereus Pere Carbonell Jover (1910-2000) i fills, just davant del Museu de Cantereria i altres solars limítrofs. Les primeres notícies que tenim de l’actual cementeri daten del 1885, any en què es va inaugurar la zona més antiga que coneixem ara:
Però sembla que el canvi del cementeri vell al nou no va ser gens fàcil ja que molts veïns eren reticents al trasllat dels cossos dels seus Famíliars difunts al nou cementeri. Aquest vell cementeri havia estat envoltat per vivendes i instal•lacions fabrils de manera que amb els anys havia quedat dins del nucli urbà. Un document que reitera aquest fet és l’escrit pel metge titular Sr Luis Rafo, que es queixa dient que li sembla impossible que
existeixi encara un cementeri dins el poble on fa més de 25 anys que no s’enterra a ningú pel que proposa es traslladi al nou les restes humanes, creus, restes de fusta de caixes mortuòries i objectes pertanyents a nínxols, entre altres materials (Font: AMA Sessió ordinària de 4 de juliol de 1911. Sig 831/6) Aquest document ens indica que encara que el cementeri actual s’havia inaugurat en 1885, no es va procedir a eliminar l’anterior traslladant les restes a aquest, sinó que el seu “relleu” va ser gradual.
ELEMENTS CERÀMICS AL CEMENTERI D’AGOST
La mort sempre ha tingut tot un seguit d’imatges i representacions associades. Però a diferència de l’austeritat cromàtica i simbologia funerària que predomina en altres cementeris, a Agost els panteons més antics presenten una gran varietat de pigments i motius realment bells com flors, fulles, sants, àngels, etc. Començarem descrivint les casetes per al que hem elaborat una fitxa amb les informacions que hem pogut aconseguir de cadascuna d’elles, a més es poden localitzar al plànol de la pag. 7:
Descripció: Cúpula a quatre aigües amb teula corba amb vernís verd i melat. Ubicació: Carrer Sant Vicent n º 30. Ubicació al mapa: # 1. Família: Rafael Perez (“Penqueta”) i Assumpció Mollá
Butlletí 12 - LA CULONA
Ubicació part més antiga cementeri d’Agost
2
El bisbe d’Oriola D. Victoriano Guisola i Menéndez, autoritza el cura ecònom de la Vila d’Agost perquè procedeixi a beneir el nou cementeri on s’ha col•locat una Creu Gran al centre i una altra petita sobre l’entrada per distingir d’un altre lloc profà. Oriola, 6 de juliol de 1885 (font: APA). Aquest escrit és rebut pel cura ecònom, D. Joaquín Viudes, que li dóna la seva benedicció el 9 de juliol de 1885.
Observacions: Aquí jeu enterrat Pere Mollá Vicedo, (1886-1957) terrissaire, avi de Auristela, José i Juan Pere Mollá Gomis. En les làpides del interior també es llegeix: Juan Vicedo Conca i Virginia Mollá Castelló. Podem destacar una inscripció en la façana amb la llegenda: Família Rafael Pérez i Asunción Mollá”.
Descripció: Cúpula a quatre aigües amb teula corba amb vernís verd i melat. Ubicació: Carrer Sant Ignasinº 28. Ubicació al mapa: # 2. Família: els pines Observacions: Dades de les làpides de l’interior: Leandro Llopis Ivorra (1918-1992) marit d’Isabel “la mestra”. Guillermo Martinez Perez morir el 1935. Guiillermo Martinez Ivorra (1900-1984). Guillermo Martinez Llopis (1929-2009).
Butlletí 12 - LA CULONA
Creu del cementeri datada en 1887
3
Descripció: Coberta de teula àrab i façana reconstruïda moderna. Ubicació: Carrer El Salvador nº 31. Ubicació al mapa: # 5. Descripció: Realitzat en la seva totalitat amb rajoles cara vista i en acabat en forma piramidal. Ubicació: Carrer Sant Jaume nº 17. Ubicació al mapa: # 3. Família:“Pepet Cantó” Observacions: Data en la façana: 1917 Francisco Cantó Carmona va morir a 1916 a als 64 anys. Violante Berenguer Berenguer va morir a 1910 a als 26 anys, germana de Severino Berenguer Berenguer, pròxima caseta. José Cantó Torregrosa “Pepet Cantó” morir el 1990 als 67 anys i la seva dona Elisa Arnau Llorca va morir el 2003 als 72 anys.
Família: Román Castelló Observacions: Inscripció en la façana: “Propietat de José Román Castelló 1911” José Román Castelló va morir en 1948 als 58 anys i Rosa Román Mollá va morir en 1942 als 51 anys, pares de José Román Román “Pepe Xorret” canterer (1929-1999).
Descripció: Caseta amb teulada a dos aigües de teula corba color melat i alguna en verd, típics colors dels vernissos d’Agost. Ubicació: Carrer Sant Pau nº 57. Ubicació al mapa: # 6. Família: Piñol Mira
Descripció: Acabat en rajola cara vista i cúpula amb teula blava cobalt que dubtem que siguen de producció local. Estes teules indiquen un major estatus social.
Observacions: Dades de les làpides de l’interior: Gaspara Mira Pellín “la tia Gaspareta” va morir en 1994 als 95 anys i el seu marit Rigoberto Piñol Guironés va morir en 1969 als 75 anys.
Ubicació:Carrer Sant Pau nº 19. Ubicació al mapa: # 4.
4
Observacions: Inscripció en la façana: “A.C. 1918” El propietari inicial era Severino Berenguer Berenguer (1876-1950) i el seu dona la “tia Amèlia” amos de la finca el Colla’t (plaça de bous). Era un home amb possibles que va establir una fàbrica de cantereria encara que no era canterer, en el carrer Monfort que anava llogant als canterers que no podien permetre’s muntar una fàbrica fins que tenien prou diners per a fer-ho. Dades de les làpides de l’interior: hereus de Severino Berenguer i la seua dona, que no van tindre descendència i van cuidar fins a la seua mort.
Descripció: Cúpula de teula amb els típics colors de la cantereria d’Agost, verd i melat que continua a manera de nau voltada. La façana està refeta en 1982. Ubicació: Carrer Sant Pau nº 59. Ubicació al mapa: # 7. Família: Descendents de Concepció Vicedo Chorro Observacions: IInscripció en la façana: “Propietat de Concepció Vicedo Chorro, espòs, fills i néts any 1982” Antonia Mª Guijarro Vicedo va morir en 1909 als 62 anys, José Vicedo Beviá va morir en 1913 als 63 anys.
Butlletí 12 - LA CULONA
Butlletí 12 - LA CULONA
Família: Alfredo Cantó Boix i Gabriela Pastor Castelló.
5
Descripció: Destaquem els tres pinacles en la part alta de la façana igual que l’ermita de les patrones Santes Justa i Rufina, així com dos sants que la flanquegen Sant Josep i Sant Francesc. Destaquem diversos elements ceràmics de la façana, una creu, un disc a manera de rosetons i les plaques amb l’any i el seu nom. Les figures de sants es reprodueixen també a l’interior junt a una placa de les Santes Justa i Rufina, pintades després de la cocció. Ubicació: Carrer Sant Vicent nº 70. Ubicació al mapa: # 8. Família: Descendents de José Boix Observacions: 1892, propietat de José Boix Ivorra (1831-1903) Els sants i plaques en baix relleu de Santa Justa i Rufina de l’interior de la caseta, es van posar en record seu en 1904. La cantereria de José Boix, estava situada entre el carrer la Font i el carrer Cantereries. A la seua mort, va ser el seu fill “Joano” (Juan Boix Vasalo) qui va continuar amb l’activitat. Vore Annex.
Descripció: Façana totalment coberta amb panell ceràmic rematada amb creu de pedra. En esta caseta podem gaudir de quatre conjunts de figures en baix relleu representant diversos angelots, una família en el centre i un pastor amb la llegenda “Família Ivorra Pastor”.
Descripció: Caseta amb teulada acabat en cúpula voltada cobert per teules de color marró, la façana rematada per tres pinacles decoratius. Crida gratament l’atenció els panells ceràmics a manera de friso que decoren la façana en tres parts diferenciades, un arc central flanquejat per dos arcs apuntats. En estos frisos sorprèn l’exquisida decoració floral però especialment la rica varietat cromàtica i vidriat no comú en Agost en eixa època. Ubicació: Carrer Sant Pere nº 27. Ubicació al mapa: # 9.
MAPA DE UBICACIÓ
Família: Descendents de Juan Boix Observacions: IInscripció en la façana “Record de Juan Boix, any de 1905 I. Vora”. Juan Boix Ivorra (1845-1914), canterer propietari que va fer la decoració de la façana, el seu net Andres Castelló Boix (18981987), va donar diferents elements ceràmics del seu avi al Museu Fa puc ha tingut una remodelació interior. Juan Boix Ivorra no sols ens va deixar autèntiques obres d’art com la que ocupa la façana del panteó familiar sinó que a més va aportar plaques decoratives, figures, canelobres, etc a la Ermita de Santes Justa i Rufina d’Agost. Vore Annex.
Ubicació: Carrer Sant Ramon 29. Ubicació al mapa: # 10.
6
Observacions: IInscripció en la façana: “Família Ivorra Pastor” de Reme Ivorra, construïda en els anys 80, la façana amb ceràmica de Reme es va fer en 1997. Dades d’alguna de les làpides de l’interior: Juan Ivorra Vicedo (1909-1996) pare de Remedios Ivorra Pastor, ceramista, a qui segons ens conta li haguera agradat ser canterera però el torn ràpid era per a homes per la qual cosa ha dedicat la seua vida a la ceràmica modelant nines, murals i qualsevol tipus d’encàrrec. En la caseta de la família podem veure un mural de Reme datat en 1997. Vore Annex.
Butlletí 12 - LA CULONA
Butlletí 12 - LA CULONA
Família: Ivorra Pastor.
7
ANNEX D’ILSE SCHÜTZ PER A TRES CASETES ESPECIALS
FONS DEL MUSEU
En el passeig pel cementeri d’Agost amb la mirada cap a la ceràmica són tres les casetes que criden l’atenció. En el carrer Sant Ramon núm. 29 Remedios Ivorra Pastor, “Reme”, va realitzar uns panells decoratius en 1997 per a la façana en homenatge a son pare, Juan Ivorra Vicedo (1909-1996), canterer. Coneixem a Reme i els seus treballs ceràmics presents en diferents edificis i ambients d’Agost i en el cementeri tampoc podia faltar la seua empremta. Pel contrari, és de considerar un regal la conservació de les casetes dels germans José (18311903) i Juan Boix Ivorra (1845-1914) en el carrer Sant Vicent núm. 70 i en el carrer Sant Pere núm. 27 respectivament. Existien altres casetes d’esta generació canterera, com la de José Román Doll (1851-1910), en el carrer El Salvador núm. 31, on es podien trobar empremtes de l’ofici canterer, però que han sigut transformades amb el pas del temps encara que el Museu conserva elements com a tests. La caseta de José Boix Ivorra també ha patit xicotetes modificacions al llarg del temps com ho demostren les imatges de 1985 i 2012 respectivament on es pot observar que per causa de la construcció de la vorera se va acurtar la porta. Al restaurar la fatxada se van equivocar en els nínxols dels sants (foto 1 i 2). En la paret de l’interior es va perdre la “A” de “ANY 1904” quan es va soterrar José María Vicedo Rizo en 1987 i es va col•locar una placa commemorativa en el cantó de l’esquerra (foto 3 i 4).
Totes estes restes patrimonials ens poden servir de font històrica i social, un exemple de això és la corona que conservem en els fons del museu, que encara que no partença a la producció local, ens ofereix una informació molt valuosa de la importància de la mort en la vida humana.
Foto 2: Caseta de José Boix Ivorra, 2012
Foto 5: Caseta de Juan Boix Ivorra
Corona de mort amb estructura metàl•lica de fulls i flors de porcellana que la decoren. Trobada l’any 2001, durant la restauració de la casa situada en el carrer Petrer núm.1 d’Agost i donada pels seus amos al Museu. D’acord amb la història oral, esta corona s’utilitzava per a els nounats o bebès que morien a les cases, per transportar-los fins al cementeri, això explicaria les seues dimensions.
Foto 4: Caseta de José Boix Ivorra, interior, 2012
Podem interpretar gràcies a testimonis de les famílies, que estos canterers eren molt religiosos de manera que José Boix Ivorra va ser soterrat amb l’hàbit de Sant Francesc, mentres que el seu germà Juan Boix Ivorra va optar per ser soterrat amb el de Sant Lluís segons ens va informar Andrés Castelló Boix (1898-1987), nét de Juan Boix Ivorra. En la caseta de José Boix Ivorra són les figures modelades a mà i pintades després de la cocció, les que volem destacar. Al contrari, el seu germà, Juan Boix Ivorra va decorar la façana amb arcs i cercles de flors envernissats en diversos colors i olles després. Cal destacar que esta tècnica no es va utilitzar en la cantereria d’Agost , però Juan Boix va buscar a uns professionals de Biar perquè li ajudaren en les seues investigacions. Els resultats es conserven en este lloc del cementeri d’Agost. El interior de la caseta conservava els sants, àngels i un arc en l’altar, amb bustos d’àngels en cada cantó i un marc amb la seua foto en la paret. Tots estos objectes estan modelats a mà o amb motlles, olles i pintats després. Quan els fills, anys després, van restaurar la caseta, el seu nét, Andrés Castelló Boix, els va guardar tots dins de l’altar, tapiant amb obra, per a garantir que no es perderen.
Quant a les peces ceràmiques realitzades per a el cementeri, podem trobar peces singulars que naixen per motivacions personals, emotives o espirituals. Foto 6: figuras de Juan Boix Ivorra (Museo de Alfarería, 1992)
Una visita al Museu de Cantereria en 1983, on havíem aconseguit i exposat un marc amb el nom i la foto de Juan Boix li va convèncer de que este seria un lloc segur i adequat para conservar i difondre la memòria del seu iaio. Gràcies, Andrés! Este moment era un dels més emotius en la meua època en el Museu. Ilse Schütz
Canelobre de tres peus amb base de 23 cm i 53 cm d’altura. Realitzat entorn de 1943, estava en l’església de Sant Pere i va ser donat en 1983 pel rector. Segons va comptar José Torregrosa Monllor es van realitzar molts canelobres de este tipus en la seua fàbrica.
Butlletí 12 - LA CULONA
Foto 1: Caseta de José Boix Ivorra, 1985
Foto 3: Caseta de José Boix Ivorra, interior, 1985
9
8 Butlletí 11 - LA CULONA
Canelobres de tres peus amb base de 15 cm de longitud i 34 cm d’altura. Realitzat per Evaristo Mollá Berenguer en la fàbrica de José Román Román, per al panteó del cementeri de José Román Doll. Donat en 1986. Han perdut la seua pintura original que seria color or i bronze.
Butlletí 12 - LA CULONA
Gerro amb peu diferenciat cos cilíndric lleugerament engrossiment en el centre i estrenyiment en el coll recte. Dos anses coll-cos. Realitzat en la fàbrica de Evaristo Boix Vicedo en els anys 30 del segle XX. La decoració que presenta és pintada en la base i coll i el centre del cos estava decorat amb la tècnica de l’empaperat, molt de moda en eixos anys i amb bons resultats en altres materials, però en ceràmica al ser porosa acaba per perdre’s. Esta peça en concret va estar en un balcó (de la casa de Leonor Cantó Boix) i amb la pluja va acabar per perdre tota la decoració en paper.
10
Santa Justa i Rufina
Alguns canterers feien adorns per a les seues patrones Santa Justa i Rufina en l’Ermita com ara sants, àngels, arcs, etc.
Figures d’angeles i sants realitzats per Juan Boix Ivorra (1845-1914), el seu nét Andrés Castelló Boix, en l’intento de salvar les peces, les va donar al Museu en 1983 i altres les va col•locar dins de l’altar del panteó, així com el canvi del marc per un de fusta perquè no es trencara el de ceràmica.
BIBLIOGRAFÍA GONZÁLEZ-HONTORIA, G. Costumbres de nacimiento, matrimonio y muerte en Alicante. Revista Narria. Estudios de artes y costumbres populares, 37-38. Universidad Autónoma de Madrid. GONZÁLEZ HONTORIA, G. 1991. El Arte Popular en el ciclo de la Vida Humana. Testimonio Compañía Editorial. Madrid. JOVER MESTRE, J.; LÓPEZ SEGUÍ, E.;PAZ DE MIGUEL IBÁÑEZ, M.; NAVARRO POVEDA, C.; RIC NAVARRO, MC. 2005. Vida i Mort a Petrer. Coord.: Fco. Javier Jover Mestre. Col•leccio l’almorxó 2. Ajuntament de Petrer TORREGROSA PÉREZ, E. 2005. La Muerte,el morir, Los funerales y las sepulturas. Revista Canelobre núm. 49. Institut Alacantí de Cultura “Juan Gil-Albert”. Alacant. Pp. 199- 217. SCHÜTZ, I. 1997. In Memoriam de Juan Boix Ivorra, alfarero de Agost, en Fiestas Patronals i de Moros i Cristianos. Agost. VVAA. 1995. Creencias y ritos funerarios.Coord.: Angela García Blanco; Carmen Padilla; Montoya. OMNIA. I.G. Madrid.