Després de dos anys d’absència el Museu torna a publicar el butlletí informatiu La Culona. Amb aires renovats i una mica més ambiciosos presentem ací la peça de l’any 2012 i la investigació que ha eixit de l’exposició duta a terme a l’agost d’enguany, anomenada “CANTA I PLORA”.
Mostrem ací una de les nostres últimes exposicions que, com que és l’última, potser ens enorgulleix bastant. Es tracta de l’exposició de “la Peça de l’Any del Museu” que aquest any es tracta de la “cantimplora”. Aquesta FRO OHFFLy GH ´3HFHV GH O·$Q\µ TXH venim desenvolupant des de l’any 2000, ha anat evolucionant des de llavors. Aquest any hem aconseguit la FRO ODERUDFLy GH GLIHUHQWV LQVWLWXFLRQV i particulars que reflecteix una visió més global de la peça, la funcionalitat i la varietat de morfologies. Encara que el caràcter primigeni de l’exposició segueix present, la combinació entre tradició i innovació amb la cantereria tradicional d’Agost d’una banda i la visió de la ceràmica contemporània a través de l’EASDA de l’altra.
CANTA I PLORA
BUTLLETÍ nº 11 OCTUBRE 2012 DIPÒSIT LEGAL A520-2012
La Culona
INTRODUCCIÓ
LA CANTIMPLORA “Peça de l’any 2012 del Museu” El nom de cantimplora és un compost de dos termes: canta i plora. Fa referència a la ressonància que produeix l’aigua quan s’aboca en aquest recipient. Aquest so és produït per la característica forma d’aquesta peça. L’ús es va generalitzar i encara hui en dia està vigent entre les persones que realitzen un recorregut en el qual han de beure aigua, per exemple: pastors, pelegrins, militars, treballadors del camp, etc. Aquesta peça a més, com que és manejable, es pot portar penjada i es pot omplir amb certa regularitat en les “fonts del camí”.
En algunes zones de la Península amb prou feines es tenen testimoniatges documentals de cantimplores de ceràmica de forma tradicional, generalment s’usava la cantimplora de carabassa, encara La morfologia respon a la funciona- que com veurem en el següent calitat, que és eminentment pràctica: pítol existeixen des d’èpoques molt cos rodó de grandària mitjana, amb llunyanes en el temps ja que la funDQVHV SHU D FRO ORFDU XQD FRUGD TXH ció bàsica és assegurar-se el proveïfacilite el transport, obertura/es per ment d’aigua en el viatge, ja siga de major o menor recorregut. a omplir i beure.
Ajuntament d’Agost
UN VIATGE PER LES CANTIMPLORES
la segona es pot llegir, “Que la deessa Neit done vida i força al seu amo”. El déu Ptah i la deessa Neit apareixen freqüentment representats en inscripcions d’aquest tipus de gots i, a més, els dos estan íntimament relacionats amb la inundació que tenia lloc coincidint amb l’arribada de l’any nou, al juliol. Aquesta cantimplora de color groguenc va tenir un vidriat verd (del que queden algunes restes en el coll), que recordava el color de l’aigua del Nil, i va servir per contenir l’aigua de la crescuda del Nil a la qual atribuïen tota classe de virtuts i beneficis.
Cantimplora d’Any Nou
BUTLLETÍ 11 - LA CULONA
Cantimplora egípcia d’any nou. Necròpoli de Les casetes, tomba 18. VILAMUSEU
2
Cantimplora de Fayenza realitzada amb motlle bivalve. El cos és de tendència esfèrica, coll cilíndric i vores exvasades. El coll de la peça representa la tija de la planta del papir i està decorat amb flors de lotus. A banda i banda del coll hi ha dos babuins sedents (animal sagrat del déu Tot) amb els colzes recolzats en els genolls, que representen el pas del temps. La part superior del cos esfèric de la cantimplora apareix decorada amb un pectoral egipci o collaret d’Usekh . La carena que recorre tot el perímetre de la peça i alhora uneix les dues cares de la cantimplora està decorada amb motius vegetals i en la part superior, molt prop del coll, presenta dos rectangles amb inscripcions jeroglífiques. La primera de les inscripcions diu: “Que el déu Ptah òbriga un feliç any al seu amo”, i en
Cantimplora minera Cantimplora usada pels miners romans en Carthago Nova. Museu Arqueològic Municipal de Cartagena.
Feta de cistelleria en espiral i impermeabilitzada amb resina vegetal, té 0,40 cm de diàmetre. 17-20 cm d’altura, i presenta en el centre un orifici o cavitat circular amb l’objectiu d’introduir un eix, probablement de fusta, per facilitar-ne transport per dos miners; l’obertura de la boca té 12 cm de diàmetre i 3 cm d’altura. Es tracta d’un exemplar únic.
Cantimplora romana Museu arqueològic Municipal d’Águilas
Cantimplora de grans dimensions de ceràmica comuna. Cronologia: Intervinguts del segle III d C. Referència: Amortització. Va aparèixer acompanyada de diverses peces completes en aquesta solsida o amortització de l’habitació: diverses olles de ceràmica comuna, àmfora Africana I i ceràmica africana de cuina (Hayes 200). Com a anècdota, cal dir que va aparèixer al costat del mur oest al costat d’un clau de ferro; en el moment de la solsida es trobava penjada en aquest parament. Exposició permanent del Museu. Vitrina 9. Té quatre anses anulars geminades per poder suspendre la peça. Forma lleugerament lenticular amb els costats majors asimètrics. Un de còncau i un altre de convex amb una petita base amb òmfal que permet assentar la cantimplora també horitzontalment. Boca estreta amb vora exvasada i llavi engrossit. La pasta és compacta marró –vermellosa amb bon acabat allisat, amb marques estriades i mica platejada que aflora en la superfície. L’altura total de la peça és de 32 cm, diàmetre 30 cm, amplària 20 cm, diàm. Boca 8 cm, diàm. base 6,5 cm.
Cantimplora. Garray S. I a. de C. Museu Numantino. Sòria
Procedent del poblat Numància, s.I aC
Cantimplora decorada amb manganés
Cantimplora envernissada
S XIV y XV. Almería
Museu Etnogràfic de Jumella
Data de finals del s. XIX a principis del s. XX, probablement producció local.
de
&RO OHFFLy SULYDGD Ramón Paredes
Fuentes de Ebro (Saragossa)
Cantimplora medieval
Úbeda (Jaén)
Cartagena. Arxiu ARQUA / Marisol Crespo/José R. Iborra
La Rambla (Còrdova)
Navalucillos (Toledo) Priego (Conca)
Cantimplores datades de finals del s. XIX i principis del s. XX.
BUTLLETÍ 11 - LA CULONA
Presenta decoració a força de cercles concèntrics i restes d’una engalba groguenca.
3
Equip Adobe
Cantimplora. La Galera (Tarragona) Finals del s. XIX principis del XX Botilla de pareller (botija de yuntero)
Solia penjar-se en els guarniments de la bèstia. Finals del s. XX. Pòrtol - Marratxí (Mallorca).
Barril, Milla de Tera (Zamora). Finals del s. XIX principis del XX
Cantimplores Càceres. Finals del s. XIX principis del XX
BUTLLETÍ 11 - LA CULONA
Botija de camp.1559.Carmona (Sevilla)
4
Botija arriera. Morón de la Frontera (Sevilla). Finals del s.XIX principis del XX
Botija de cazador, Úbeda (Jaén). Finals del s. XIX principis del XX
Cantimplora urdida. Gea d’Albarrasí (Terol). Finals del s. XIX principis del XX
Botija de campo. Bujalance (Còrdova) Finals s. XIX principis XX
Equip Adobe
Barril. Barr Ba rril rr il.. Peñafiel il Peña Pe ñafi ña fiel fi el (Valladolid) ((Va Vall Va llad ll adol ad olid ol id)) id
Botija furonera, Ubeda (Jaén) Barril. Peñafiel (Valladolid)
Cantimplora d’arrier. 1983. La Vall d’Uxò (Castelló)
Cantimplora de la provincia de Conca. Equipo Adobe
Cantimplora de Coca (Segòvia).
Les dues cares són simètriques i presenta en una d’elles, en la part superior, un petit forat que es tapa amb un tros de pal. És per a l’entrada d’aire en beure. Va ser realitzada pels germans Murciego, Gabriel i Luís. Son pare era canterer originari de Jiménez de Jamuz (Lleó), i es va traslladar a Coca en ser contractat per la societat Unión Resinera per a fabricar pots de resina.
En aquesta cantimplora, les dues cares són iguals. Contemplant de manera global les anteriors cantimplores, podem corroborar que formalment és una peça que no ha variat molt al llarg del temps, com ocorre amb els exemplars que conservem en els fons del Museu.
Cantimplora de corda amb incrustacions de mica. 1969. Nisa (Portugal, Portoalegre)
Gran cantimplora d’arrier
Cronologia indeterminada. Ceràmica esmaltada, decoració vegetal en verd i manganès.
BUTLLETÍ 11 - LA CULONA
S’utilitzava per amagar el furó, animal prohibit per a la caça. Actual reproducció de model antic.
Museu Nacional de Ceràmica
5
CANTIMPLORES DELS FONS DEL MUSEU
Les cantimplores realitzades en les cantereries d’Agost no difereixen de la resta de cantimplores ceràmiques que coneixem, però si alguna cosa les caracteritza és que gràcies al fang local d’Agost i el curós procés d’elaboració, la porositat de la peça fa que el contingut es mantinga fresc.
1991. Victoriano Mollá Rovira. Agost
BUTLLETÍ 11 - LA CULONA
1982. Cantereria José Boix Ivorra.
6
1985. Alfarería Lorenzo Luís Cañete, La Rambla. Córdoba
1982. Cantereria Pedro Mollá Castelló.
1990. Festa del càntir d’Argentona. Barcelona
1991. Fàbrica Salvador Planells. Vall d’Uxò. Pertany a un joc de miniatures
CANTIMPLORES EN LLISTES DE VENDA Apareix en les llistes de preus de la Compañía Exportadora de Agost, Petrer y Sax (1947-1957), la qual cosa ens pot fer pensar en la demanda d’aquesta peça en llocs on exportaven en aquests anys com per exemple, Orà. A part d’aquesta dada, poques notícies més trobem d’aquesta peça en la historia canterera d’Agost. Sembla que no s’ha realitzat en grans quantitats, la utilitzava el pastor o els nens quan anaven d’excursió. La cantimplora de ceràmica va deixar d’utilitzar-se per l’aparició de cantimplores d’altres materials menys pesats que alleugeriren la càrrega del viatger. Per finalitzar aquest apartat, mostrem les interpretacions que els alumnes de ceràmica de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alacant han realitzat basant se en la nostra peça de l’any.
Llista de vendes Compañía Exportadora AGOST, PETREL PETRER i SAIX Temporada 1953
AGRAÏMENTS: VilaMuseu Departament de Ceràmica de l’Escuela de Arte “San Telmo” de Málaga Julia Asunción Museo Numancia Museo Arqueológico Municipal de Cartagena Instituto de Estudios Almerienses Ramón Paredes FRO OHFFLy SDUWLFXODU
Equip Adobe, Lucía Blesa. Juan García Sandoval. Museo de Bellas Artes de Murcia Museo Etnográfico de Jumilla Museo arqueológico Municipal de Águilas Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias “González Martí” Ajuntament d’Agost Associació Pro-Museu d’Agost Acadèmia Valenciana de la Llengua
BUTLLETÍ 11 - LA CULONA
Arqua
7
BUTLLETÍ 11 - LA CULONA
8
TREBALLS DELS ALUMNES DE CERÀMICA DE L’EASDA
En l’any 2000, el Museu va realitzar la primera Peça de l’Any SHU FRPHQoDU OD &RO OHFFLy GH Cantereria Tradicional del Museu. Aquest any es presenta la cantimplora, la tretzena Peça G·DTXHVWD &RO OHFFLy TXH WRW aquell interessat pot adquirir al Museu. Com tots els anys, els alumnes de ceràmica de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alacant s’han basat en la nostra peça de l’any per a realitzar les seues interpretacions contemporànies que mostrem en aquesta exposició.
En el año 2000, el Museo realizó la primera Pieza del Año, para comenzar la Colección de Alfarería Tradicional del Museo. Este año se presenta la cantimplora, la décimotercera Pieza de esta Colección que todo aquel interesado puede adquirir en el Museo. Como todos los años, los alumnos de cerámica de la Escuela de Arte y Superior de Diseño de Alicante se han basado en nuestra pieza del año para realizar sus interpretaciones contemporáneas que mostramos en esta exposición.
BOLETÍN 11 - LA CULONA
TRABAJOS DE LOS ALUMNOS DE CERÁMICA DE LA EASDA
8