Llibret Na Jordana 2022 by najordana

Sponsor

NA JORDANA, 2022 Associació Cultural Fallera Na Jordana. Javier Valiente Vicent Borrego Pitarch. Javier Valiente i Maria García Morán.

Miguel Hernández Agüelo (Miguel H.); Vicente Lorenzo Díaz; Ximo Moragues; David Ojeda; Carles Rossaleny Gamón, Víctor Valero (Marc Martell). Josep Butragueño, Antonio Cortés, Hèctor Portolés, Ana Jiménez. Pere Borrego Pitarch i Julià M. Pastor Ferrer.

Enric Ángeles, Maria García Moran, Pere Borrego Alcaide, Javier Valiente . Sergio Amar, Ricard Balanzà, Vicent Borrego Pitarch, J. F. Carsí, Jesús I. Català Gorgues, Joan Castelló LLi, Mireia Corachán Lozano, Ivan Esbri, Miguel Hernández, Tono Herrero, Josep M. Izquierdo, Alejandro Lagarda, Hernan Mir Serrano, Marina Puche, Rafael Solaz Albert i Víctor Valero. Josep M. Izquierdo (Poeta del foc). Enric Ángeles Iborra. Marcos R. Conde. Vicent Almela Caballé; Amparo Felip Gómez; Mario Gual Del Olmo; Martín Forés;

, pàg. 1 , pàg. 2 . 4.1. Salutació del president, per Pere Borrego Pitarch i Antonio Cortés, pàg. 4 4.2. Renaixen$a (l’esbós), per Mario Gual, pàgs. 8 4.3. Renaixen$a (la sinopsi), per Mario Gual, pàg. 10 4.4. Ariadna Ángeles, la per Hèctor Portolés, pàg. 13

de Na Jordana,

Pere Borrego Pitarch. Romeu Associació Cultural Fallera Na Jordana. V-1155-2009.

“El present llibre i els àudiovisuals a ell associats han participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià”. Este llibret ha participat en la convocatòria de les Lletres falleres 2021-2022. Na Jordana no assumix necessàriament les opinions dels autors i de les autores que han col·laborat en la present publicació.

5.1. Futllet jocós i pillet dels fallers i les falleres de Na Jordana, per Pepeta Collons i Maria García, pàg. 14 5.2. Per molts més, Mr. Berlanga, per Vicente Lorenzo, pàg. 36 per a un concert), per Martín Forés, pàg. 37 5.4. Pepa, no me des tormento, per Rafael Solaz i Vicent Borrego, pàgs. 38 5.5. Pepeta Collons en perill, per Ferran García, pàg. 56

5.6. Pepeta Collons, regina de la Reixen$a jordanívola, per Ximo Moragues, pàg. 58

8.3.7. En Jaume I @elconqueridor (1988), per V. Borrego, M. García i E. Ángeles, pàg. 176

5.7. Florilegi a una musa punyerera, per Jesús I. Català i Josep M. Izquierdo, pàg. 59

8.3.8. D. Juan Tenorio i Europa @Tenori&Popa (1990), per V. Borrego, M. García i E. Ángeles, pàg. 180

6.1. Abelles i abellerots (comissió executiva), pàg. 62 6.2. Encisam de totes les herbes (VIPS, jornaders, jordaneres, fallers i falleres d’honor i consorts), pàg. 64 6.3. In memoriam, per Vicent Borrego Pitarch pàg. 66

7.0. Els colors de la Renaixença. pàg. 76 7.1. Equip de realització, pàg. 78 7.2. Renaixen$a: recull de versos perversos, per Mario Gual i Josep M. Izquierdo, pàg. 80

8.3.9. William Shakespeare @elbard (1994), per V. Borrego, M. Pardo, M. García, V. Borrego i E. Ángeles. pàg. 184 8.3.10. Realitzador i cameraman @Cecil&Buster (1995), per Joan Castelló, M. García i E. Ángeles, pàg. 188 8.3.11. Moro i cristià @TarekiTomeu (1997), per Hernan Mir, M. García i E. Ángeles, pàg. 192 8.3.12. Mare Natura @Zenmamy (2003), per V. Borrego, M. García i E. Ángeles, pàg. 196 Carles Rossaleny, pàg. 200

8.1. Obrir/tancar (la sinopsi), per Miguel H, pàg. 218 8.1. La Renaixença com abans ningú no te l’havia contada, per Vicent Borrego i Vicent Almela, pàg. 117

8.2. Obrir/tancar (l’esbós), per Miguel H, pàg. 220

vanitats falleres, per Vicent Borrego, pàg. 134

Hèctor Portolés, pàg. 223

8.3. De ‘feisbuquers’, bloggers, youtubers i gloriosos coronaments. pàg. 151

9,5. Fer falla és com l’skate, per Ana Jiménez i Ryan Sheckler, pàg. 224

8.3.1. Mico @fashionmonkey (1956), per V. Borrego, Maria García Morán i Enric Ángeles, pàg. 152

9.6. Versets per a obrir i tancar tot el que vol dir la falla, per Josep M. Izquierdo, pàg. 226

8.3.2. Sirena Sirene i Sireni @Sirenes (1965), per I.Esbri, V. Borrego i M. García, pàg. 156

9.7. Proposta didàctica, per Vicent, pàg. 234

8.3.3. Bufaboires i el xic del repic @ dolçaineritabaleter (1975), per I. Esbri, M. García i Enric Ángeles, pàg. 160

8.3. Comissió infantil, pàg. 222

9.8. La majordoma dels xiquets de Na Jordana, per Antonio Cortés, pàg. 242 9.5. Les claus que obrin el que la ciutat amaga, per Mireia Corachán i Amparo Felip, pàg. 243

8.3.4. Na Democràcia @Txiquiriqui (1980), per V. Borrego, M. García i E. Ángeles, pàg. 164 8.3.5. Madame Vertu @Virtudetes (1982), per V. Borrego, M. García i E. Ángeles, pàg. 168

pàg. 248

8.3.6.Carmel, Carmela i Carmeta @salvemelCarme (1986), per Joan Castelló, M. García i E. Ángeles, pàg. 172

P Estimat lector o lectora: Moltes coses han esdevingut al si de la festa fallera, en particular, i de la societat, en general, des de l’última vegada que vaig saludar-vos des de les pàgines d’un llibret. Una pandèmia, amb la corresponent paralització de la vida festiva, social, laboral i econòmica, separa la darrera de les nostres publicacions festives d’esta que ara teniu a les mans. En Na Jordana som de l’opinió que l’ànima de tot llibret és l’explcació i relació de la falla. La resta de continguts i col·laboracions són igualment importants, però accessoris, perquè l’amplien i la complementen a la recerca de la cohesió i de la coherència dels temes que cada any aborden els nostres cadafals gran i infantil. El 2020 la Covid 19 ens obligà no només a davant la impossibilitat de desmuntar-lo una vegada aixecat. Quan es va decidir ajornar la celebració de les Falles per l’expansió de la Covid-19, feia només un dia que havíem presentat el llibret de 2020 i, per tant, no va haver-hi la possibilitat de posar-lo a la venda ni de distribuir-lo. A més, durant el període de trànsit cap a la normalitat referència, a manca de tot el suport econòmic necessari per a la seua reconstrucció. És més, si tornava a eixir al carrer (com afortunadament va ócorrer durant les Falles del setembre del 2021), quina necessitat hi havia de reexplicar i argumentar un cadafal, que conjuntament amb el dels menuts ja estaven fundamentats en una publicació que no havia arribat a mans del nostres lectors i lectores habituals? No haver publicat llibret el 2021, però, no va comportar el recés de la nostra activitat cultural. Ans al contrari. Durant l’epidèmia les nostres xàrcies socials van estar més actives que mai com a vehicle valencianes a la promoció de l’ús del valencià per part de les associacions culturals falleres es limiten a subvencionar publicacions físiques i, únicament llibrets, perquè a més de ressenyes i estudis crítics virtuals, amb motiu de la celebració de l’Any Berlanga l’octubre del 2021, també vam editar i imprimir el catàleg raonat

que revisava críticament la

arran de la XXI edicó del “Tirant de lletra”. Amb tot, afortunadament, per a mi és un plaer tornar a convidar-te a llegir i a delectar-te amb les col·laboracions que il·lustradors, investigadors, narradors, poetes, pedagogs i altres persones expertes en l’àmbit audiovisual han preparat perquè disposes de la informació necessària per a compredre millor les nostres falles de 2022. Controlada la pandèmia, les Falles s’han reactivitat i d’ahí el lema de la nostra falla gran, vam ser pioners en tot el territori espanyol a l’hora de reactivar una festa entre onada i onada dels brots i a allò a què ens exposàrem bescanviant les dades de la celebració. També abordem de manera crítica i ben fallera les conseqüències i ara que aparantment tot sembla tornar a una nova normalitat se’n riem,

Foto: Antonio Cortés Latre.

patriòtic que originà la represa del valencià com a llengua literària després de segles i segles de davallada, també afecta a Na Jordana que, superat el zènit de la crisi sanitària, ha hagut de reinventar-se seguint els nostra particular visió sobre les Falles i l’amor, el sentiment que sempre hem professat a la nostra terra, a les nostres tradicions i a la nostra Festa.

que ens parla sobre les falles. El Pinotxo de Manolo Martin i Sigfrido Martín Begué, com a icona de la innovació i com a símbol de Na Jordana, n’és, en versió de Gual, el protagonista de diverses escenes, com també ho són els coronaments d’aquells cadafals amb què la meua i la vostra falla va assolir el primer premi de la secció en què milita. L’un i els altres cobren protagonisme en esta publicació; el primer a partir d’un estudi raonat i els segons de la manera més efectiva perquè aquelles generacions que no van tindre l’oportunitat de coneixer-los puguen fer-ho en un món globalitzat com el nostre, on el que impera, com bé diu el rap de Tesa, és la “cultura del jo”.

com a lema de la nostra falla infantil l’antítesi esmentats conceptes plantejant un joc visual ple de calcs semàntics que adreça a la menudalla i que el present llibret complementa amb propostes didàctiques i contes. També la pandèmia va postergar la commemoració en 2021 del 25 aniversari de l’edició de , el fullet jocós i pillet dels fallers i falleres de Na Jordana que, a manera de crònica, revisa com a Regina de la nostra particular Renaixen$a d’enguany completa també el llibret. Li retem homenatge i tribut perquè ens l’estimem tal qual és: mordaç, incorrecta, enginyosa, punyent, sarcàstica quan a hores d’ara la

fa denunciable qualsevol declaració, opinió o cançó. Els acudits i les impertinències

mai no maten. Ja ho va dir el mestre Alarte: “la indignació és un carro ple de fenc i cadascú agafa la quantitat que n’estima”. Tot això i algunes cosetes més trobareu al nostre llibre. Espere novament que gaudiu amb la lectura i també amb les nostres falles.

Rosita Rodrigo corona Teodor Llorente en l’Exposició Regional Valenciana, de 1909. Foto: Arxiu

La Renaixença fue un movimiento cultural de las letras valencianas que en el siglo XIX artística después de siglos y siglos de decadencia. Las Fallas también renacerán en 2022, esperamos que con total normalidad, después de aquella tímida y prudente celebración a contracorriente que tuvo lugar en septiembre de 2021 con todos sus pros y contras. Pero ¿fueron razones sentimentales o solo intereses económicos los factores que motivaron la reanudación de las Fallas cuando en el resto del territorio español toda manifestación festiva fue suspendida? La fábula de Pinocho retorna a Na Jordana 20 +1 años después lo que pasó y está pasando hoy en día en las Fallas. El títere le pide al Hada Turquesa, caracteritzada con los atributos propios de las alegorías modernistas de los Juegos Florales, que lo transforme en de falla y le prende fuego ¿Qué mejor premio para un personaje festivo de corcho blanco o cartón-piedra? En su parte trasera encontramos la ciudad quemada y un pasacalle de falleras y falleros vestidos con ropa tradicional o con paraguas para soportar mejor las inclemencias del tiempo de unas fallas estivales. Los prejuicios estéticos de los jurados; la ambición de los presidentes; la hipócrita “hermandad fallera”; la ropa sucia de las Fallas; la despótica intransigencia de los pandemia que arrastran los colectivos festivos o la feria de las vanidades falleras cobran forma y volumen de la mano de los personajes más característicos del cuento y otros remates emblemáticos de la Falla Na Jordana.

The Renaixença was a 19th-century cultural movement in the world of Valencian arts which tried to dignify and resume the literary use of Valencian language as a vehicle for artistic expression after centuries and centuries of decline. The festival of Fallas will also be reborn in 2022, hopefully under totally normal circumstances, after that timid and prudent celebration, against the tide, that came about in September 2021 with all its pros and cons. But, were they sentimental reasons or just economic interests the factors that motivated the resumption of the Fallas while in the rest of the Spanish territory all festive

in charge of showing what used to happen and what is happening today in the Fallas realm. The puppet asks a Turquoise Fairy, characterized with the attributes typical of the modernist allegories of the Floral Games 1, to transform it into a ninot de falla and she sets

dressed up in traditional ready-to-wear clothing or under umbrellas to better withstand the inclement weather of summertime fallas. The aesthetic prejudices of the juries, the ambition of presidents, the hypocritical “fallera brotherhood”, the dirty laundry of the Fallas, the despotic intransigence of the Mestres en Gai Saber2 or the most learned of this party, the economic crisis caused by the pandemic dragged by the festive groups or the Falla vanity fair take shape and volume from the hand of the most distinctive characters of the tale and other emblematic crownings of the Falla Na Jordana.

1 Floral Games were any of a series of historically related literary contests with in Valencian language. 2 It was the honorary title given to the winner of three ordinary prizes of the Floral Games: the Gold Englantine, the Natural Flower and the Gold and Silver Viola.

Mario Gual del Olmo

La Renaixença va ser un moviment cultural de les lletres valencianes valencià com a vehicle d’expressió artística després de segles i segles de decadència. Les Falles també renaixeran el 2022, esperem que amb total normalitat, després d’aquella tímida i prudent celebració a repèl que va tindre lloc el setembre de 2021 amb tots els seus pros i contres. Però van ser raons sentimentals o només interessos econòmics els factors que van motivar la represa de les Falles quan a la resta del territori espanyol tota manifestació festiva va ser suspesa? La faula de Pinotxo retorna a Na Jordana personatge de Collodi n’és el narrador d’allò que va passar i està Fada Turquesa que el transforme en de falla i ella li bota foc. Quin millor premi per a un personatge festívol de suro o de cartópedra? Al seu darrere trobem la ciutat cremada i un seguici de falleres i fallers amb roba tradicional o amb paraigües per suportar les inclemències de l’oratge d’unes falles estivals hi dels presidents; la hipòcrita “germanor fallera”; la roba bruta de les Falles; la despòtica intransigència dels mestres en gai saber o més doctes d’esta festa; la crisi econòmica post pandèmia que prenen forma i volum de la mà dels personatges més característics del conte i altres coronaments emblemàtics de la Falla Na Jordana.

Foto: Héctor Portolés

renaixen$a / Pàtria

Martín Forés

Vicente Lorenzo Díaz

David Ojeda. Il·lustració per a la commemoració del Dia Internacional de la Visibilitat Transgènere (2021).

“

Rafael Solaz i Vicent Borrego

TERENCI MOIX: “Lilí Barcelona i altres travestis”, dins (1967)

Víctor Valero. Portada de la revista (1990). Presentació de la revista (2003), amb portada d’Ana Miralles. Ambdues publicacions van ser coordinades per l’equip Xacarrac, responsable del disseny de continguts de entre el 1992 i 1993.

El primer número de es va forjar sobre la base del a partir de les inquietuds d’un grup reduït de culs inquiets, tots ells militants o col·laboradors de Na Jordana que a començaments dels anys noranta del segle passat vivien per i per a les Falles compartint el deler de renovar esta festa. L’equip Xacarrac inicialment el constituïren Gil- Manuel Hernàndez, Hernan Mir, Manolo Sanchis, Víctor Valero (ara Marc Martell) i Pere i Vicent Borrego. El nom del col·lectiu, protector de la santa mare Na Jordana. El grup Sucro Editors responsable de l’edició del setmanari hortofrutícula des del 1984 havia llençat al mercat la publicació i pels volts del 1990 estava disposat a actualitzar-ne els continguts per a introduir-se de forma molt més efectiva dins de l’àmbit de les publicacions falleres i així tindre una major acollida comercial. L’única manera de fer-li front al lideratge d’ , fundat el 1942 i un clàssic en l’àmbit de les publicacions falleres que aleshores continuava sent la revista especialitzada en falles més potent de distribució als quioscos, era bescanviar per complet la forma (amb un disseny d’acord amb els temps que corrien) i la manera tradicional d’estructurar-ne els continguts. En la nova revista per tal de democratizar la possible visita a les falles dels lectors i de recuperar alhora els orígens de les Falles com una festa de barri, els esbossos dels cadafals s’hi agruparen per sectors i no per categories. La secció “Xafarderies al dia” era una humorística enciclopèdia fallera per fascicles que compendiava veus, tenien per protagonistes artistes impulsors de la renovació en l’estètica fallera, els concursos i passatemps estaven concebuts perquè els lectors posaren a prova els seus coneixements fallers i la publicació es feia acompanyar de jocs de taula fallers i també de col·leccionables de caràcter divulgatiu sobre temes d’abast general relacionats amb les Falles. La publicació no va tindre continuïtat, però aclaparà l’atenció de la fallera i dos anys després i coincidint amb l’aparició del núm. 1 de Na Jordana amb el suport de S.L. GALÀXIA EDICIONS com a productora i distribuïdora s’endinsà en l’aventura editorial i va llençar al mercat la revista amb semblants objectius1. El magazine pretenia convertir-se en una versió contemporània del (1912-1972) restituint la implicació del món albors del franquisme. Comptava amb ressenyes d’Amadeu Fabregat o Luis García Berlanga; articles d’investigació sobre diversos aspectes de la festa fallera a càrrec de Josep Vicent Bergón, Lluís Mesa , Albert García Hernàndez, José Luis Alcaide o Vicent Borrego; contes eròtics de rerafons faller d’Antonio Santo Juan; il·lustracions d’Ana Miralles, Alfonso Inchaurraga, Ortifus i Víctor Valero; entrevistes a les falleres

1 “

pretende ser una propuesta diferente dentro de la información sobre

las actuales revistas-catálogo de fallas (convenientes, por otra parte) […] quiere y su mundillo, así como una información lo más amplia posible de las actividades desplegadas tanto por Junta Central Fallera, como por las propias comisiones, mundo ajeno a las Fallas, pueda conocer de qué manera acercarse y participar en

Anunci publicitari de la impremta La Gutemberg, ubicada entre les darreries del segle XIX i començaments del segle XX al carrer de Salvador Giner, 9 (actual seu social de la comissió) i hipotètic taller d’impressió de (19922022).

majors de València a càrrec de feministes o de professionals vinculats llavors al món infantil (Carmen Arjona i Diego Braguisky) i , encara que només incloguera esbossos de les falles de máxima categoria, visibilitzava el pes dels projectes fallers infantils dins del Aquella iniciativa, que va apadrinar Carmen Alborch (llavors directora de l’IVAM) i presentar el periodista Manuel S. Jardí, implicà també com a part de l’equip de realització nous fallers de Na Jordana, com: Josep Butragueño, Ximo Aparisi o Enric Ángeles, els quals junt als anteriorment esmentats, van participar en la , que propicià el naixement de Estàvem obstinats a actualitzar una de les seccions del bloc ritual del nostre llibret, aquella que a manera de crònica revisava el palmarés i les activitats mampreses per la comissió al llarg de l’exercici faller i d’ahí la convocatòria d’aquell microgabinet de crisi. A l’hora de copsar la crònica del quefer anyal de Na Jordana, preteníem ferho tot i empeltant-li l’esperit de la insolent sàtira antiga. Desitjàvem crear una secció irreverent, punyent, crítica i descarada, allunyada del llast de la pressumpció, el protocol i el decor. Ens sentíem hereus d’ aquell estil que Baldoví i Bonilla encunyaren a la premsa popular de l’època isabel·lina i alhora retre-li homenatge a “La Gutemberg”, una desapareguda impremta de la nostra demarcació que des de les darreries del segle XIX es va especialitzar en l’edició de literatura de canya i cordeta. De la primitiva valencià Luis Cerezo. Va ser arran dels números 5 i 6 [Any V de la publicació (1994-1995)] quan de la redacció i boca-xancla, i 9 [Any VI (2001] en forma d’una oronda que, arran del 10é aniversari del futllet, ja es va empeltar plenament de l’estètica de l’univers i underground del cineasta John Waters2, considerat com l’apòstol del mal gust.

2 La primera imatge de Pepeta Collons com a redactora de va ser la de l’actriu Edith Massey, una cambrera desdentellada a qui Waters va convertir en una estrella de culte des del rodatge de (EUA, 1970).

Divine, musa punyetera i underground del cinema trash i alter ego de Pepeta Collons, redactora en cap de .

Nazario i el transvestisme regional: “Syta en Sevilla”, dins de l’àlbum (1988).

Després de cinc anys d’inactivitat periodística el 2006 [Any VIII (núm. 10)] Pepa reprenia la ploma per fer-se’n càrrec de les memòries anyals de Na Jordana i ho feia de forma contundent i amb una identitat que sempre li acompanyaria, la de Divine, la encarnada per l’actor i cantant Harris Glenn Milstead, que tant de ressò va assolir en l’àmbit del cinema independent i del petardeig dance i electropop nordamericans entre els anys setanta i huitanta. En el cas de l’hàbit sí que en feia el monjo. Divine encarnava al cinema de forma novetosa i divertida, allò més fastigós que ocultaven les persones. Era una excèntrica àcrata, dissident i ordinària capaç dels excessos més esborronadors3 partint del no-res de la immundícia va assolir les més altes quotes de la popularitat

3 En (1968) la va interpretar el rol de Jackie Kennedy, una primera dama que maltractava i vexava les que segrestava la mainadera del seu nuvi. En (1970), era violada per una llagosta de 15 metres. En (1974), encarnava una xiqueta malcriada que matava els seus pares i se n’escapolia de casa per convertir-se en una model obsessionada de fer qualsevol cosa per triomfar després de quedar-se embarassada. Però no (1972) quan va encarnar el seu paper estel·lar. Hi era la persona més bruta de la ciutat i per conservar el lloc lluitava contra una parella que violava les dones i en venia els bebés a parelles de lesbianes tot i participant en icòniques accions com: executar gent en viu i en directe per als o menjar-se’n excrements reals de gos, fet que li va conferir l’apel·latiu de la intèrpret més bruta del món.

José Pérez Ocaña, artista àcrata i performer. Foto: Colita.

i la misèria quan va encarnar el model del somni americà tradicional en (1981), una exagerada paròdia dels melodrames a l’estil de Douglas Sirk. Hi era la mestressa que té una vida aparentment resolta i plena de comoditats, però que toca fons quan al darrere d’aquella aparença hi ha tota una xàrcia de mentides, intencions assassines i depravacions sexuals que impossibiliten el seu desig de dur una vida normal. Aquella interpretació va propiciar el seu reclassament moral com a personatge en (1988), on va assumir el rol d’una vulgar mare protectora i protestaire contra les injustícies socials i la tirania de la popularitat i de la moda en els anys seixanta. Divine/ Pepeta era el personatge que Na Jordana necessitava per a dir-ne prou a la doble moral de les Falles, per rebel·lar-se’n contra les convencions i l’excés de protocol, per dessacralitzar-ne els tabús, per lluitar a la contra i per no callar-se’n ni una, perquè ella no coneixia el decor. La seua tasca com a redactora satírica era impagable. Si n’estava en desacord amb el veredicte del jurat ho proclamava als quatre vents i maleïa els jutges; quan al darrere de la germanor fallera no hi veia més que rivalitats o interessos econòmics estenia la roba bruta al davant de tota la concurrència, quan la li feia bullir la sang vomitava gripaus, granotes i salamandres i si la rutina immobilista d’esta festa li avorria no ocultava el seu badall.

del curtmetratge underground i mai no exhibit , de Lluís Fernández (1976)

Contravenia tots els paradigmes de la femineïtat fallera. Qüestionava qualsevol categoria o patologia mèdica per raons bioètiques i ni esdevenia model de virtuts, ni símbol de les tradicions i valors del poble valencià (perquè era oriünda de Baltimore). Menys encara podia arribar a ser carn de cort d’honor! Ben al contrari, era el paradigma hipersexual de les talles grans i de l’estètica racial més friqui i poligonera. Ser megagrossa deixava de ser vergonyant amb ella, perquè constituïa un model socialment positiu de bellesa, desitjat no només entre l’ambient gai i el transvestisme festiu, sinó també pel món contracultural. Pepeta/Divine constituïa el triomf indiscutible de la talla XXL. El personatge de la redactora en cap de bevia, però d’altres fonts. L’’antecedent més immediat el trobem en un fanzine inèdit d’Enric Ángeles i Vicent Borrego que en els anys huitanta va concórrer a un concurs de còmics organitzat per l’IVAJ. La protagonista Pepa-Pepa, era una valencianíssima i ambiciosa fallera. Una despietada llèmena o cutre-glamourosa, obesa, basta i llenguallarga, que era hereva de tota una icona LGTIBQ+, el personatge de Lola-Lola encarnat per Marlene Dietrich en (Josef von Sternberg, 1930).

Joan Monleón i Albert Boadella. Foto: José García Poveda,

abans dins del context de la contracultura àcrata valenciana. Si a Barcelona dels anys setanta l’adaptació regional andalusa de l’agossarat travestisme ens arribà de la mà del pintor i Ocaña, el dibuixant Nazario o els artistes drag Copi i la Fernanda de Cantillano, a casa nostra el conglomerat folk anarco-faller i pregay es gestaria en Capsa-13, lloc de per a una colla d’artistes i intelel·lectuals de tendència situacionista4 que hi trobaren un espai per a la llibertat en el privilegi de la nocturnitat.

o clavària de Setmana Santa, alçant-se els farbalans per mostrar-li als vianants els genitals. Mentrestant en Capsa Rafa Ferrando, tal i com indica Merche Banyuls en una entrevista del llibre de Víctor Mansanet (1999), perpetrava la temptativa d’abillar-se de valenciana per a colar-se com a politzó en l’ofrena de la Mare de Déu dels Desemparats. Eren formes d’arremetre des del friquisme contra un sistema que havia dipositat en la indumentària tradicional la immaculada essència dels valors religiosos, morals, simbòlics i diferencials de tot un poble Empeltat per aquell polsim de la transgressió irreverent nascuda en les raneres del franquisme Lluís Fernàndez, el 1976 va publicar en el núm. 10 de la revista se a estrenar-se, amb algunes fotografíes d’un home travestit de valenciana. Allò va alçar ampolles entre els segments més reaccionaris del valencianisme temperamental. Els protagonistes de eren una llicenciosa fallera i el seu proxeneta. Però la societat valenciana no estava preparada per a asimilar aquella pre-gay que, pretenia si més no, traslladar a un context local, la

4 El situacionisme o pràctica situacionista en la política i en les arts inspirada per la Internacional Situacionista (1957-1972) va arribar a València de la mà de poetes maleïts com Leopoldo María Panero, agitadors culturals com Rafa Ferrando o Lluís Fernández i cineastes independentes com Antonio Maenza i Rafa Gassent.

El director i la taula

(1980). Arxiu: Salva Bolta.

Warhol. L’anarquisme llibertari i la contracultura friqui eren llavors tan desconeguts com la cultura fem o els moviments d’alliberament gay i, segons el propi Fernández (2011:44-49) tot degenerà en una lluita oberta entre la dreta nostàlgica i les forces esquerranes i nacionalistes més radicals del cap i casal. També Capsa i la falla Corretgeria van ser el bressol del grup de música folk Els Pavesos amb Joan Monleon, abillat habituament d’oronda i barroca orxatera valenciana en uns temps en què la cultura d’elits es rendia al Minimal Art. Eixe sentit de l’humor irònic, socarró, genuïnament mediterrani i faller del escapat dels sainets de Bernat i Baldoví, va tindre, però, un efecte més pal·liatiu en la societat valenciana, per l’esperit paròdic i carnestoltenc que, en el seu cas, motivava aquella transgressió dels rols folklòrics de gènere. Un esperit que anys més tard també van fer servir cineastes com Carles Mira o Salva Bolta a l’hora de dissenyar els personatges protagonistes de (1980) i (1986) interpretats per Ovidi Montllor i Ángel Burgos, respectivament (Borrego, 2021: 93-97 i 107-113). Al darrere de Pepeta Collons, també hi era la procacitat desinhibida dels shows burlescos d’un allau de transformistes que durant el tardofranquisme i després d’anys de clandestinitat imposada per la Llei de Perillositat Social esdevingueren símbol de les noves llibertats5.

augment i començaven a albirar-se llums de transició i el camí cap a un canvi social i polític. Llavors les sales de festa i les valencianes van acollir les actuacions de Rafael Conde, o Antonio Amaya. L’últim ho feia al Mocambo Club des del 1963. Si volem buscar els precedents de l’univers trans a València ens hauríem de remuntar necessàriament a aquells anys que ens van deixar per a la memòria les actuacions dels esmentats artistes, considerats com a “marietes” acceptats per la societat i mirats de reüll per l’autoritat, especialment , estimat i admirat per la gràcia i afectació de les seues actuacions. Temes com “Líberate”, “Colorines” o “No me llames Titi”, es van convertir en autèntics himnes reivindicatius de les llibertats sexuals i de gènere.

Vicente Lorenzo: Cartell per a l’exposició (2021).

A meitat dels anys 70 el fenomen del transformisme, va ressorgir amb força a casa nostra6. Els transvestits, amb els seus personatges, ridiculitzaren tot allò que la societat valenciana, gastada, passada de moda i conservadora, més estimava: Blasco Ibáñez, Serrano, Sorolla, i… les Falles. Estes últimes van ser objectiu diana d’un grup de professionals de l’espectacle que ocasionalment adoptaren els modismes culturals i folklòrics convencionalment assignats al sexe contrari i no van dubtar a transvestir-se de falleres, per aconseguir la provocació allà on podia resultar més esfereïdora. La seua presència fou habitual en cabarets i sales de festes de l’espai públic valencià, com la Cetra, Holliday, Balkiss, Café Claca, Dominó Rojo, El Fumeral, Tarot, Caballo Blanco, Carnaby, El Balcón, Opium, Coco Loco, Bataclan, Colors, Covarrubias, Belle Époque... i va atreure tant a un públic popular com a la

6 L’últim representant valencià del fenomen transformista havia sigut Bertini, imitador a començaments del segle XX d’estrelles de las varietats, tant en allò referit a la vestimenta como a la veu. Regino Mas el va representar en la falla de l’Avinguda de Blasco Ibáñez del 1936 com “el imitaor d’estrelles”.

Superfoto: Sareta Sareta. l’exposició C . Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), 2020.

progressia. En el món de la contracultura, els seus cossos, que transitaven d’un gènere a un altre des d’una rància i violenta masculinitat promocionada pel franquisme a una sistemes polítics, socials, folklòrics i econòmics, sense arribar a afermar encara una identitat totalment democràtica. Hi hagué de transformistes que aviat van assolir ressò i popularitat: Francis, La Xampany del País Valencià, Encarnita Duclown, La Margot, Darling Lili, Marilyn, Esmeralda Luján, La Comtessa, Sareta-Sareta o la Rampova, lideressa del grup de cabaret polític Ploma 2. En conjunt, visibilitzaren la necessitat de celebrar la possibilitat de subversió. Pels volts del 1977 Rafa Ventura Meliá ho va fer palés en els seus provocadors comentaris sobre les falleres de fals en els espectacles que hi presenciava:

7 Rafa Ventura Meliá, “El travesti cabalga en Valencia”, en

. 23/8/1977. p. 18.

Margot. Arxiu: Rafael Solaz.

Encarnita Duclown, Concha Almeida, Margot, Asunción Cuñat i Darling Lili (Rafa Gassent), Espectacle setmana fallera,1978. Arxiu: Rafael Solaz.

Espectacle de Margot i Sareta-Sareta a la Sala Bataclan (1981). Arxiu: Rafael Solaz.

La Xampany i Encarnita du Clown (1979). Foto: Carlos Pastor i Lluís Fernández. Arxiu: Lluís Fernández.

“Diví” va ser catalogat l’espectacle valencià organitzat amb motiu de la setmana fallera de 1978, inclòs el muntatge d’un escenari ben amb teló de fons posterior que reproduïa una artística barraca, amb tarongers i una vista de la ciutat al fons, creació del realitzador de cinema independent Rafa Gassent, en aquells dies també conegut en l’ambient com Darling Lili. Allí hi era, la cort d’honor més provocadora de les Falles d’aquell any, amb els seus vestits de llauradores i una indumentària fallera desfasada que, dalt de l’escenari, en conjunt, més aviat semblava una falla. Tres eren tres les falleres: Encarnita Duclown, el propi Rafa Gassent i La Margot. Mítiques van ser les hilarants i sicalíptiques versions que oferiren de cançons com: “València”, “La Maredeueta” o la popular “Orxatera valenciana”:

Amb tot, seria Sareta-Sareta la que més vegades es va presentar davant el públic abillada de fallera “sui generis”. Ella mateixa es confeccionava els seus monyos i adreços amb deixalles procedents de reciclatge. La seua presència, la seua indumentària i els seus gestos s’adien a l’autèntic registre del cabaret on

Rampova: Enganxines promocionals del programa radiofònic “La pinteta rebel”, de Ràdio Klara.

contínuament s’interactuava amb els espectadors. Va ser la més valenciana, la més En el record va quedar aquell comentari amb fons musical faller convertit en un clàssic:

D’altra banda Margot es reinventava contínuament i en els seus incorporava improvisats esquetxos fallers. En un parell d’ocasions en què va actuar junt a Clara Esmeralda i Nino, en els espectacles “Sin problemas” i ·”Nit Màgica” va aparéixer en escena vestit a l’ús tradicional per a interpretar escenetes curtes i picants, sempre en la seua salsa, és a dir, amb comentaris punyents que provocaven el públic. En un d’ells deia que la pinta li l’havien fabricada a París perquè així quedava més : “Han vist vostés quina pinta té esta peinete? [en lloc de ]”. La sala Chez Nous [Julio Antonio, 20], va aconseguir la seua popularitat amb els shows d’strippers. Però en aquell local es van representar també diversos espectacles de transformisme on la reina del Music Hall de Paterna n’era l’astre més brillant, com ara: , , o corresponent transformació folklòrica i regionalista de la seua intèrpret. A Pinedo hi era a més la discoteca El Jardín. En els anys 80 s’hi va oferir l’espectacle titulat . Margot hi actuava imitant Sara Montiel al costat d’Alfonso Fuster, que imitava Lola Flores i el cantant Frango, en aquells dies desconegut i que, posteriorment, arribaria a ser conegut com “Francisco”. Com l’espectacle va ser representat durant les festes falleres, Margot, de bell nou, es va vestir d’icònica fallera, sorneguera i provocadora. N’eren també famoses les gales que durant alguns anys va organitzar Vicente Ramírez a la Sala Canal i a les quals acudien les falleres majors de València amb les

Rampova en una de les seues caracteritzacions amb el grup Gore, gore gays (2000).

seues corts d’honor. Margot els cantava cançons de Karina (la situació no permetia majors procacitats ni agosaraments) i quasi sempre els preguntava fent broma: Elles, fent gala i ostentació, deien “4, 5 o 7”. I Margot els responia

Però a més de les transformacions falleres d’aquell astre del també hi tenim referència de les de la Xampany del País Valencià i Encarnita Duclown, que el 1979 van posar caracteritzades grotescament de falleres per a una publicació seriosa de caire cultural i independentista. Igualment entre 1984 i 1993 Rampova i Clara Bowie, junt a Miquel Alamar van impulsar l’emissió del primer programa radiofònic i reivindicatiu gai d’Espanya des de les ones de Ràdio Klara. El nom, d’aquell espai que incloïa entrevistes, “La pinteta rebel”, és a dir, el pseudònim amb què Amadeu Fabregat havia signat la “Guía fallera para unas fallas valencianas”, publicada en el núm. 10 de la polèmica i censurada revista La millor manera de promocionar a peu de carrer un “programa diferent per als que són diferents” van ser uns pasquins i enganxines dissenyats per la pròpia Rampova on l’activista s’autoretractava transvestida de fallera, rol que també va assumir en alguns dels espectacles i concerts que oferí més tard amb el grup Gore Gore Gays (2000). Després d’anys i anys d’activisme en pro del moviment LGTBI, d’agressions per la seua condició sexual i de silenci institucional, l’aportació dels nostres transformistes al moviment i a la contracultura valenciana ha sigut reconeguda per les administracions publiques valencianes. Al 2020 l’IVAM acollia l’exposició on hi

els anys setanta i huitanta van tractar de consolidar certs “nosaltres” a partir de clixés regionalistes, sobretot, de la festa de Les Falles. El propassat 9 d’octubre el col·lectiu Ploma 2 rebia la distinció al mèrit cultural de la Generalitat Valenciana per ser pioner a introduir en les nostres terres el cabaret de Weimar i per constituir una peça clau en l’activisme LGTBI valencià durant la transició i pel novembre, el MUVIM va acollir l’exposició:

Watters, va convertir-se a títol pòstum en musa de Loewe i imatge de marca per a una col·lecció solidària de peces de roba d’alta costura en la lluita contra la VIHSida. La insolència de Pepeta Collons continua aclaparant l’atenció de les generacions de fallers i falleres més joves de Na Jordana, que l’han imitada suplantant la seua personalitat ( núm. 22. Any XX), n’han penjat vídeos (https://twitter. com/pepetacollons/status/1232653246533185538?s=24 institucional als/ a les principals agents de la contracultura valenciana, Na Jordana enguany també vol retre-li tribut a la redactora en cap de a qui proclama i exalça des de les pàgines d’este llibret com a la Renaixen$a i primera dama jordanívola.

Ander, Alexandre (2020): Madrid. Editorial Egales. Borrego, Vicent (2021): València. Associació Cultural Fallera Na Jordana. DDAA (2020): Imperdible. Fernández, Lluís (2011): Mansanet i Bohigues, Víctor (1999): Solaz, Alfredo (2004):

València. Editorial València. EOC editorial. . València. La Xara Edicions. València. Pentagraf Editorial.

https://ploma2.wordpress.com/ https://tirantdelletra.com/wp-content/uploads/2021/09/Anadir-Tirant-de-cinetirant-de-tele-tirant-de-video-tirant-de-web-La-presencia-de-les-falles-en-els-

Redó: Portada per a l’Almanac per al 1934 de la revista satírica

. Arxiu: Rafael Solaz

Ferran García

Tal com bufa el vent de la caverna, Pepeta Collons, musa punyetera de la de la falla Na Jordana, ho va tenint cada dia més agre. La incorrecció política i social que ve de la mà de l’humor del món, ha contagiat també l’esperit satíric faller. Tampoc funcionen massa bé les coses en l’àmbit de la llibertat d’expressió quan s’ha vist afectada per una llei que popularment ha estat batejada com a “llei mordassa”. No ens enganyem. L’humor mai ha estat ben vist pel poder, siga com siga: polític, eclesiàstic, monàrquic, econòmic… La seua funció catàrtica per al poble i iconoclasta de la imatge dels poderosos ha provocat sempre la seua persecució i repressió. La fossa 114 del cementeri de Paterna, amb les despulles mortals de Miguel Carceller i Carlos Gómez, , director i dibuixant respectivament de la revista satírica valenciana , afussellats pel règim franquista el 28 de juny de 1940, és un exemple contundent i extrem de com la sàtira posa dels nervis al poder. Sancions, segrestos de publicacions, tancaments editorials, van ser la l’atemptat amb paquet bomba contra el setmanari

l’any 1977, ja mort Franco.

Als autoritaris, tant d’esquerra com de dreta, i no parlem ja dels integristes, sempre se’ls ha indigestat la crítica, tant se val que siga satírica com seriosa. Les falles, fruit d’eixe procés de domesticació de continguts crítics, que tan bé ha estudiat el professor Gil-Manuel Hernández i Martí, han anat caminant cap a la correcció política perquè, entre altres coses, fora d’ella no hi ha premis, és a dir, no hi ha vida fallera. És el món a l’inrevés. Hui resulta bastant difícil riure davant una falla. S’ha blanquejat tant l’humor polític i social durant els governs conservadors que només en l’àmbit de l’escatologia i el sexe les falles s’atreveixen a xafar ratlles roges i tan sols amb la punteta, no siga que el jurat s’ofenga. On es refugia l’humor, la crítica, la sàtira consubstancials a la raó de ser de la falla? Doncs, a la literatura fallera, als llibrets, als versos… quasi, quasi a la clandestinitat. I és en aquest món on cal desitjar que Pepeta Collons continue donant i que no acabe sent . Sort.

Ximo Moragues

Oh groc estel de nits i matinades que el dolç perfum del pàtxuli revolta, pel gintònic i el haixix arrecerades a una València carmelita i desimbolta. Ets guia d’extraviades i perduts, l’escuma sobre mar dels invertits, la nata en el pastís dels dissoluts,

Pepeta Collons és la fera

el rímel sobre els ulls dels transvestits.

i té les claus del corral, a molta gent l’exaspera...

Punyentment denuncies la cobdícia

perquè fa l’informe anual.

dels odiosos proxenetes de la Festa; la tebior panxacontenta i la blandícia

És la nostra reportera

dels benpensants, que mai no alcen protesta.

amb posats provocatius, i sempre és molt punyetera

Ni el cavall de Pepet té els teus collons,

des de ‘Na Jordana News’.

i tanmateix ets la fera antimasclista, vindicant de tota mena d’inclusions,

Vol ella la Renaixen$a

militant de tota mística hedonista.

per llevar la naftalina que a partir d’ara comença

Enllumenes les foscors d’un març de boires;

i cap a l’èxit s’encamina.

procaç, iconoclasta i riallera. Oh Pepeta espantadora de les Moires,

La faràndula completa

tu sempre Musa

Passarà per este Clot,

, Musa fallera!

i serà, doncs, guia i meta... l’indultar algun ninot. Bertomeu Bataller i Enguídanos - Poeta lloretjat Que per Pepeta no siga que les falles resviscolen des d’esta comissió antiga, de llibertats que gresolen.

Josep M. Izquierdo - Poeta del Foc

; ;

; (v

(v );

; ; ;

;

; ; ; ;

;

; ;

;

; ;

;

Manuel Alamar Cataluña, Marta Andreu Sempere, Dolors Asensi Martinez, Jesús I. Catalá Gorgues, Francesc García Parreño, Maria Del Carme Luján, Ricard Mallols Olmos, Josep A. Muñoz Pomer, Iván Navarro Casañ (Mahou), Manuel Palomares, Vicent Paulo Selvi, Francesc Pérez Alcalá, Marta Pérez Chuliá, Vicent Sala Sala.

Empar Orero Torres, Maria Josep Sala Arnal.

Josefa Alcayde, Maria Aparicio Ves, Francesc Xavier Blanco González, Jordi Rober Carrazana Ibáñez, David Delgado Marqués, Josep Febrer Cala, Llorens Genovés Belenguer, Salvador Gómez Arnau, Maria López Muñoz, Antoni Lorite Trapero, Conxa Martí Balaguer, Celedoni Martín Castaño, Pilar Martínez Rancés, Pascual P. Martínez Sáez, Conxa Navarro Banaclocha, Francesc J. Pastor Baviera, Eduard Rallo Juan, Ismael Roger Martínez, Andreu Rudilla Sánchez, Sergi Sánchez Esteve, Maria Josep Sánchez Rueda, Antoni Puchades Ygualde.

Sergi Albella Valgañón, María Barrafón Calzada, Paqui Baviera Navarro, Àngela Bayarri Martí, Enric Vicent Bonet Esteban, Josep Ignasi Caballer Fuster, Luis García Calviño, Joan Carles Casal De Fonsdeviela, Mariló Cases Climent, Patrícia Castedo Fuentes, Jesús I. Català Gorgues, Empar Civera Tomàs, Ma. Dolors Climent Sanchis, Adrià De Pedro Llorca, Rosari Díaz Martín, Manuel Falo Martínez, Laura Ganau Miravet, Helena Gomis Ribera, Miguel González Auge, Adolfo González Vivas, Rosa Jiménez Clavijo, Maribel Jiménez Sánchez, Vicent Lacruz Tarin, Cristian López Marcos, Carles López Tabasco, Maria Llorens Quilis, Javier Martín Aparicio, Pere Àngel Matas García, Ignasi Miller Mares, Sergi Miralles Rodríguez, Rosa Monforte Tudela, Anna Maria Mora Jiménez, Joan Miguel Nave Pineda, Lorena Olmos Merenciano, Maria Pérez Leal, Josep Manuel Pomares Olmos, Emili Portolés Garrido, Hèctor Portolés Romero, Alberto Recio Giménez, Germán Recio Valenzuela, Miquel Àngel Ricart Selma, Alfons Sánchez Martínez, Vicent Saurí Peris, Guillermo Sebastià Soro, Immaculada Sebastián Mor, Ma. Josep Sempere Daroqui, Paqui Serneguet Serra, Josep Ma. Tébar López, Denise L. Zúñiga.

renaixen$a / Pàtria

Des dels noranta ençà vas ser suport incondicional de Na Jordana i, al capdavall, un component destacat del nostre col·lectiu, al qual sempre et vas mantindre lleial per considerar-lo la teua falla ensenya, el cau festívol on compartírem vivencies, estima i records. Amb tu visquérem anys d’esplendor, de transició, de crisi i de represa, moments íntims i d’esbarjo, d’èxits i de dissorts i davant les adversitats sempre vas traure cara per nosaltres. Et vas integrar en la nostra gran família escampant els vincles afectius que senties per nosaltres a tots i a totes els teus: la teua dona Mª Carmen Luján, (representants a la par de Na Jordana el 1996); la teua neboda Inés Burgos (Penèlope en la nostra travessia a Ítaca el 2013) i també els teus nets Emili i Lluna del Mar, membres de l’actual comissió infantil. Destacat component de la tercera generació d’un celler de viticultors, vas saber continuar amb la tradició familiar amb els teus saborosos caldos , que mai no faltaren a Salvador Giner, núm. 9. en moments de celebració i gaubança. Descansa en pau, Emilio. Els fallers i les falleres de Na Jordana et retem homenatge per tot el que has fet per nosaltres, per ser-nos fent un brindis amb bon vi.

1995-2020: VIP de Na Jordana.

Aranya, en molts aspectes, va ser una escopinyada de son pare. Hi compartia la passió pel seu barri, per la festa i per la pesca, però també la capacitat de gestió, d’organització, per raons biològiques, n’era, però, d’una generació distinta. Pere J. mamà i prengué els primers contactes amb les falles durant els anys de plom i repressió de la seua infantesa en una època on falla, veïnat, amistats i família constituïen un indissoluble i endogàmic microcosmos. Pere J. cresqué i aprengué del capità Aranya i de la resta de prohoms de Na Jordana que sense esforç no hi ha cadafal i que sense ell no té sentit fer festa ni hi ha motiu per la xala. I Pere J. -quin remei!- va d’haver d’acatar les normes de la moral carrinclona d’uns temps d’absència de llibertats, d’eterns festeigs, de guateques i del ... a l’altar (això sí amb Vicentica, fallera major -com No!- de la seua falla i una i va aprendre molt de números i de fer comptes i, d’amagatotis, va llegir llibres prohibits i censurats i va prendre consciència de classe… i tornà a Na Jordana per a ocupar càrrecs de responsabilitat, conscient com era que la tradició no s’hereta i que cal forjar-la dia a dia.

dins, perquè era faller i progressista quan només se’n podia ser l’una o l’altra cosa. I Pere J. va assumir la delegació d’economia de Junta Central Fallera i aviat la secretaria general, del capità Aranya va lidiar (de vegades des de la solitud) amb un món festiu que es resistia al va mostrar-se tolerant amb els fallers dissidents quan els seus projectes festívols resultaven coherents. Ell va donar suport a la normativització del valencià com a llengua literària de

seua visió esquerrana de les Falles. I quan aquells anys en què vam viure perillosament se n’acabaren se’n va anar per la mateixa porta per on va entrar amb discreció i en silenci, tot llibres. Descansa en pau Pere J. pels teus valors, pels teus fets, pel teu exemple i pels teus ensenyaments seràs per sempre immortal i no només a Na Jordana.

1955: President infantil. 1957-1958: Vocal. 1959 i 1961-1963: Vicesecretari. 1964-1968: Secretari. 1975: Vocal.

1975-1979: Delegat d’Economia. 1980-1986: Secretari General.

Vas ser el Cerber de la nostra seu social, l’omnipresència al casal en dies de vi que no de roses, és a dir, de treball, de rutina, de responsabilitats i de quefer. Heretares malnom del teu progenitor, benvolgut veí de la demarcació, quan el Carme era més barri que mai i la implicació veïnal n’era base imprescindible per fer festa. Ell patia d’incontinència verbal. Mes tu, encara que eloqüent, vas ser un home més de fets que de paraules. Duies sempre Na Jordana al cor, un cor malferit, però gran, molt gran, grandíssim i ple d’estima per a tots i totes nosaltres. Lexicògraf d’un argot ben peculiar i faller ple de vocables d’impossible etimologia mai no oblidarem el teu enginy per barrejar aleatòriament les més premeditades junt als més enrevessats cultismes, que aprenies de boca de “normatius” intransigents. Coto, vas ser únic per a Na Jordana, perquè de gent tan senzilla, entranyable i cordial com tu en fa falta un fum en les Falles. Vicent, adeu! El “tic-tac” del bategar del teu cor és alhora el “tic-tac” del pas del temps, un temps que des què te n’has anat marca un abans i un després a Na Jordana. El nostre condol a Xaro, Pilar, Lola i resta de la família, que van ser, són i seran per sempre, com tu, art i part de la teua i la nostra falla. Tard o d’hora ens retrobarem. Espera’ns “de huit a ocho en el cantó de la esquina”.

1988-1989: Adjunt delegació de casals. 1989-2020: Delegat manteniment.

Taca-taca-taca, el tapisser dels nostres somnis d’escena. Taca-tacataca, un mestre del grat conviure. Taca-taca-taca. Una amb convidats molt importants. Taca taca-taca. Una paella per compartir entre iguals. Taca-taca taca. Mai ni una mínima queixa. Taca-tacade falleres que des què van debutar s’han entregat a esta falla. Taca-taca-taca. La part d’un tot inseparable amb Lolita. Taca-tacataca. En dir Adéu a este món, aquelles grapes amb què vas revestir proscenis, entaulats i bambolines se’ns van clavar al cor a tots i a totes nosaltres. Taca-taca-taca, Bon viatge senyor Atienza. Tacataca-taca, al si de Na Jordana, i adherit amb grapes, per sempre perdurarà el teu record.

1990-2020: Comissió d’honor

Mario Gual Del Olmo

Alejandro González

Mario Gual, Pere Borrego, Julià M. Pastor

Fernando Aparicio

Enric Angeles Vicent Borrego Pitarch

Mario Gual, Eva Cuerva, Daniel Cerezo De Miguel, Jordi Palanca

Maria Garcia, Pere Borrego Alcaide, Javier Valiente

Josep Manuel Izquierdo (Poeta Del Foc)

José Mico, Adrián Lainez Víctor Valero José Fortes, Vicente Mico Jesús Padilla Ana Del Olmo, Juan Fernández, José Vicente Castell, Natalia Sanz, Irene Navarro, Antonio Mata López

Falla Na Jordana

Mario Gual, Iris Pitarch

Josep Manuel Izquierdo (Poeta del Foc)

Il·lustracions: Mario Gual

Hem tornat –no és un miracledoncs mai se´n vàrem anar, hem superat mil obstacles… i allò que ens varen mancar.

Si alguna cosa ens motiva: l´amor a la festa gran, som gent forta i positiva, que funcionem com un clan.

( pel dimoni, sembla clar)

(i ho diguem fort com a un ban!)

Tornem a ser els de sempre més savis i forts que abans, vàrem plantar al setembre… per un miracle i dels grans. ( i ara seguim sens descans)

Doncs Na Jordana pren forma amb la fe -la del soldati a la insigne plataforma del Portal Nou que és sagrat. (nostre llar, per suposat)

Després de moltes renúncies la Renaixen$a ha arribat, i gràcies a les “vacunes”… la pandèmia hem superat. ( o és desig: el més somiat)

Ací estem per donar guerra després del gran devesall, nostra comissió s´aferra… posant convicció i treball. (i la vehemència del gall)

Eixa és nostra proposta després del temps de l´espant, al menys donar la resposta, i amb gran fe anar endavant. ( tan forta com la d´un sant)

Enguany el protagonista és icona contundent, i es veu a primera vista, que ha tornat molt convincent: més punyent i oportunista.

I cremar-se dins la falla el dia de sant Josep, canviant un poc la contalla, però mentint com ell sap, que ni baix de l´aigua calla.

Vint-i-un anys han passat dáquell de Martín Begué -ara ja és major dédat-, i al 22 veus de ple… que segueix dáctualitat.

És nostre emblema i llegenda malgrat no ser primer premi, va ser ell past de la cendra, i es reivindica en el gremi, per a ser genial cloenda.

Per si qualsevol lector no sap bé de qui parlem -no es preocupe per favorque en breu li ho aclarirem, sense nostàlgia ni enyor.

Pinotxo dels nostres cors mentider amb elegància, va ser remat dels millors, d´un temps de gran abundància,

però ha tingut molts més pares: és de fusta i ben senzill. I si amb altres el compares, voràs que fan com l´espill.

Així esperem amb anhel que aplegue la Renaixen$a, després d´un temps tan cruel: i nostra festa es meresca, bonances de soca-rel!

De Pinotxo estem parlant per a aquells que són curiosos, que ací està reclamant… no ser mai de carn i ossos sinó un ninot important.

Gepetto que representa tots els artistes fallers, la part més feble i valenta, que plena d´art els carrers.

Fou moviment literari que ens ha servit com de guia, perquè a la llengua a diari, va ser far, la llum del dia.

Ens va vindre la pandèmia i ens quedàrem tots en xoc, però ells patiren blasfèmia… tan cremats com dins del foc.

La volem per necessària i hem lluitat amb gran deler, amb força extraordinària, per nostre orgull satisfer.

El carro que són les falles va quedar en via morta, el 10 de març les cissalles.. tallaren la fe més forta. Moltes emmagatzemades a la Fira de València… les il·lusions destrossades, frenades per la impotència. L´artista que no sabia quan es podria plantar, barallant-se amb la utopia, sens poder tindre res clar. Nosaltres d´esperit fort com molta gent sap i pensa, i volem la Renaixen$a.

Coronant la nostra falla veiem la Fada Turquesa, que ben hermosa es retalla, després d´amarga contesa.

Volen allunyar la pesta d´este virus tan injust, evidenciant la protesta… sense causar cap disgust.

Ella retorna a la festa les il·lusions mig perdudes, i l´esperit de conquesta, gràcies també a les ajudes.

Seny, trellat i resiliència: han estat fonamentals, i com no molta paciència… virtuts com sempre vitals.

El millor premi és i era

El millor premi de veres

poder plantar nostres falles, plenant València sencera… al març, a les acaballes.

ha estat el poder plantar, al setembre les darreres… que oxígen varen donar.

Els fallers han demostrat que són bons si van a una, malgrat algún despistat… que es queda sempre en la lluna.

Sols ens resta una espenteta perquè tot siga normal, que ens llevem la carasseta… i ens retorne la moral.

Veiem també els tirafocs donant-li vida a la festa, els veus sempre per molts llocs, destacant-se de la resta.

$ són tres virtuts essencials, per refer-nos del dolor. La festa tan malferida de zero que ha renascut, amb l´orgull com a virtut… estem trobant una eixida. Els motius poden ser molts També, com no, econòmics, i on els governs autonòmics, lograren quedar absolts. Un món com és el faller ben prop de l´immobilisme, plantaren amb heroisme… els monuments al carrer. Haguera sigut la roïna per a molts i bons sectors, que estaven lligats i amb pors, per la pandèmia assassina. Un temps de molta impotència que ha quedat en la memòria, formarà part de la història… de les falles de València.

El Portal Nou i altres senyes com el Campanar del Carme, estan de dol i és l´alarme… malgrat ser nostres ressenyes. La fada que porta un casc propi del segle dinou, Regina del Portal Nou… i vestida amb bell domàs.

Ara l´aposta és més clara sense traves, sense pors, posant enginy a l´esforç, amb la marca que ens empara.

Reina de la Renaixen$a de nostra falla estendard, i amb allò de “mai és tard”… s´albira i recomença.

La festa que torna a març ben lluny de la pesta isarda, i sant Josep que ens resguarda, més enllà dels rics altars. Tant de bo la mala sort passe de llarg d´esta terra, i ens porte pau i no guerra: benestar, joia i confort.

A voltes la tradició cal canviar-la si és precís, botant-se inclús el permís,

Des del centre de València que és el Carme nostre cau, demanem doncs un allau…

sense por d´incomprensió.

de sort amb equivalència.

I al setembre que tinguérem falles si, però especials, que resultaren genials… i gràcies a elles cresquérem.

“Sent com soc, en Teodor soc lo poeta premiat, la reina, el mantenedor, y per a duro millor, yo soc tot lo Rat Penat”.

Com si fora el gran Llorente guardonat amb mil medalles, ell és també lépicentre… léstendard de nostres falles. Encantat de conéixer-se i assegut al seu ric tron, légo seu no té barreres… i a hores dára no es confon. Ningú a la València Fallera li fa ombra en cap moment, i sembla com cadernera… sempre guapo i resplendent.

La llauradora li posa la corona de llorer, i sa supèrbia és sucosa… com dáctor de gran paper. Al muscle “Pepito Grillo” li “canta” com versador, doncs Guillermo –no cal dir-hos´ho trau tot de dins del cor. Ell és Carlos o Narcís: “Lo rei” de Junta Central, si poguera el seu desig: ser remat del cadafal. LÁjuntament séngalana al sentir el tro dávís… amb línsigne i bell Galiana, que és home de Compromís. (i menja del bon pastís).

Revifalla que vol dir que una cosa reviscola, com el Pinotxo d´ahir… ha aprés sense anar a escola. La música i la pirotècnia varen les dos emmudir, i això fon una tragèdia… per culpa de la Covid. La indumentària parada la simfonia aturada… quan tampoc era un assaig. El teatre també a fosques i els poetes dels llibrets, no es menjaren ni les rosques, i estaven tristos, desfets.

La llum i l´orfebreria aturades sense més, també la gastronomia… on no menjaven ni tres. La ciutat tan trista i buida sense falles al carrer… semblava gris i esvaïda, sense l´art més cridaner. I el pebeter representa i encara que siga lenta… la Renaixen$a ja es nota.

Ací el gat i la rabosa són personatges famosos, que tenen pes dins la festa, i són sovint prou odiosos.

Es creuen experts en crítica: guionistes de renom… són taronges de la Xina, però damunt del repom.

Són “animals” coneguts que sembla saben de tot, i com pots bé endevinar… en el fons són “borinots”.

El gat de la cua llarga té un diploma del curset, per a ser jurat de falla…. i que no val ni un “quinzet”.

Arrosseguen ells les carpes mancant sensibilitat, allunyats del paradigma, de l´art lliure i de trellat.

I la rabosa es complau amb llur sapiència tan llarga, i decideix que és un frau… el bon fer de l´avantguarda.

El curset i atzar d´un bombo ja de per si els capacita… per això aprendre d´un tonto, és jugar amb dinamita.

Tot allò experimental que se´n isca de la norma, ho consideren fatal… perquè el gust clàssic deforma.

No ens haurien de fer por si no foren tan perversos, perquè ells saben de tot: d´acadèmies i de versos.

Els agrada sentar càtedra: “les falles per als fallers”, tot ha de seguir l´estètica… de paràmetres severs.

No podem dir el seu nom malgrat que fan molt de mal, si es creuen que són prohoms… doncs tant de bo, tant se val.

Els mestres de la costura amb Pinotxo estan provant, un vestit nou i llampant, fet de la seda més pura.

Perquè si mires darrere voràs la cara més fosca: pel costat dret i l´esquerre.

Sembla ell com la fallera amb les gales abillada, que puga ser recordada, en tota la urbs festera.

Coses de la indumentària que es fa a València i destaca, però alguna que és de traca, és barata i ordinària.

Però estan fent-la a pedaços sense gràcia ni patró… amb retalls fets de mandró, per les mànegues, els braços.

Han patit també la plaga com tots els nostres artistes: orfebres, bones modistes… moltes d´elles de nissaga.

Tenim ací a la brigada però és d´antibombers, i en això són els primers. Quatre falles d´Especial llavors a mitges quedaren, i tot allò fou mortal… amb tot el que ocasionaren.

També la “Meditadora” malgrat ser tan emblemàtica, va cremar-se i a deshora… en decisió gens pragmàtica. En lloc d´apagar els focs sembrant potser equivocs… i també fortes derrames.

Cuba, Regne, i Na Jordana i després de tot el drama… tampoc foren reemborsades.

veus un bomber que té gana, i es torra un botifarró… amb cendres de Na Jordana.

Germanor no se n’ha vista més enllà del seu melic, i la seua visió egoista…

Les falles són apolítiques

Una “sana competència” era el lema en pos triat, a l´Especial de València, i un gran bulo ha resultat.

Tant de dreta com désquerra per lésglésia o pel civil: com va dir “El Botifarra”… teń cantaré més de mil!

són legals i autocrítiques… a això t´has d´acostumar.

El president federat tira el dard amb mala manya, açò és com una cucanya! Solidaritat i empatia han mancat per tot arreu, cada falla -qui ho diriasols ha mirat per lo seu. És per això nostra crítica a eixa gent insolidària, que ha practicat la política, de lémbut sempre falsària. Dúna “punyalà” trapera hopodem catalogar, per lésquena i molt “grollera” que a ningú aplegue a alarmar.

100

Pare, jo vull bon premi, t´ho demane de tot cor, no sóc qualsevol fallera: sóc la Fallera Major!

Ser guapa és ma virtut i fallera de bressol, més xula que una polput, i faig més llum que un cresol.

Pare, sóc extraordinària i he de lluïr més que el sol, encara i tot en pandèmia… amb endoll alçaré el vol.

Sóc rica per a méssenyes, i damunt tinc el bunyol, en poquet que tu t´empenyes, estic llesta al potrocol.

101

102

Com que estalvis no hi ha dins la caixa veus láranya. Ara ni el pobre que guanya, i axí les coses ens van: la fe ve de contraban. Tant a artistes com fallers els toca fer com les mones, i plores i témociones quan trauen lárt als carrers, i reben potserllorers… (si són falles grans i bones) Per al públic entretindre, i obtindre potser certs guanys, amb artilugis estranys… veus mones dánar i vindre, que han caigut en greus paranys. Doncs així ha acabat la cosa, dins les estances del “gremi”. Depenen massa del premi, i els jurats caven la fossa… -per voluntat capritxosadels artistes: purs bohemis.

103

De mestres d´En Gai Saber hi ha hagut molts a les falles, i han lliurat sengles batalles sense una O saber fer… provocant sovint rialles.

Son sabuts i son censors i juguen en lliga a banda, utilitzant propaganda que exalça els seus valors… com de “pel·li” de Berlanga.

Erudits de grans alçàries que saben desfer molts nucs,

Si no foren tan dolents serien inclús graciosos, no lladrarien com gossos, amb desfasats arguments, que estan bé per als ociosos.

que amb teories contràries… es claven per estranys bucs. Des de foros i tribunes llances discursos potents, criticant els monuments… amb mofes inoportunes cap a artistes, presidents.

A les xarxes manifesten que saben més que ningú, amb el seu “sentit comú”,

Potser també són jurats amb títols que són de “risa”, i el seu tarannà improvisa manifests destrellatats… com el mar que té Suïssa.

Es mereixen l´Englantina inclús la Flor Natural, pel seu bon fer proverbial, com verí que ens emmetzina, i acaba siguent mortal.

que saben quant fa u més u.

Seguidors d´aquell Bernat tenen sa pròpia acadèmia, inclús en temps de pandèmia tots els premis que han guanyat, escampen més l´epidèmia.

104

105

106

Passen senyors i admiren aquest “carro de la Fira”, que conté moltes mentides, i pel qual més d´un delira.

La situació era dolenta veient per televisió, la visió tan poc plaenta… i acatar-ho amb submissió.

Ha sigut la loteria

Un drama durant molts mesos

allà a la Fira de Mostres, ninots guardats –qui ho diriade moltes falles, tan nostres.

que ens feu tremolar el cor, on dormien interessos… agarrotats per la por.

Cartells veus per totes bandes referents a la Covid… i al.lusions potser nefandes, volent traure a això partit.

Damunt tindre que lluitar contra anti- fallers en suma, que sols fan que criticar… com eixa gent acostuma.

També tenim llista negra plena de sabuts jurats, amagats i en la tenebra, doncs l´atzar els ha triat.

Han posat al carro pals emparant-se en la pandèmia, amb un discurs sovint fals, ben aprop de la blasfèmia.

Els ninots tapats amb plàstics amb data de caducitat, potser pagant per uns càstigs, que mai no havien guanyat.

107

Víctor Valero (Marc Martell)

108

Hola, jo sóc Jordaneta mascota de Na Jordana, vestida de fallereta… sóc d´ací la capitana.

En els dies de les falles em passege pels carrers, i em saluden amb rialles… gent de casa i forasters.

Sóc del Carme favorita i ací em volen a muntó, però sóc cosmopolita… per mèrits i vocació.

Amb gràcia i simpatia i abillada per costum, sempre intente l´empatia, que desprén la meua llum.

Vos explique els cadafals que han passat ací a la història, premis tots sensacionals… donant-nos honor i glòria.

Sóc el campanar més noble, sóc l´essència i gest sincer, sóc el comboi d´un redoble… i visc al cau Jordaner.

109

110

Si de renàixer es tracta hem volgut fer un recull, de remats o parts de falla, que són història i orgull.

Obra d´enginy i de gràcia com velles falles d´abans, provocant la carcallada… als més menuts i als més grans.

Nostra falla Na Jordana ha tastat els bons llorers, i són la memòria grata… farcida amb dotze primers.

Una “mona” que es mirava volent paréixer més bella, però que en “mona” es quedava: la moda no era per a ella.

Coronant que veus la Dama d´aquells “Pecats capitals”, dels cadafals més genials.

La del 65 assenyalada marcant també un punt i a part, per Julián Puche creada: per dret a l´Olimp de l´Art.

Per Martín va ser creada allà pel vuitanta-dos… del Mundial, la pantanada, obra d´un gust clamorós.

Dedicada tota a l´aigua tan precisa en nostra vida, per excés o per mancança… a estes terres no té mida.

Els set pecats amagava amb la gràcia i el bon fer, l´última en aquella “plaça”, orgull del cau Jordaner.

No faltava en dita falla eixe famós “Tribunal de les aigües” que manava dijous a la Catedral.

La següent una “monada” que ni el temps fa que s´esborre, d ´un artista de gran talla: Modest González Latorre.

La “Comoditat valen$iana” un lema encara actual, representant la batalla, contra el fort “cap-i-casal”.

111

Un rei Jaume que jurava proclamant sa autoritat, i alhora que s´indignava… amb gest seriós i agraviat.

El disseny de Ramón Pla -llavors potser començavai el bon fer: Latorre i Sanz, al pòdium més alt pujava.

La ciutat arraconada quasi com si fora un gos, i la falla criticava… el “boom” del noranta-dos.

El Pinotxo fou la falla que va sorprendre a la gent, i el seu remat es recorda… pel volum i atreviment.

Al noranta-quatre tornava Miguel Santaeulaila pare, i la il·lusió es desbordava… a este racó que és del Carme.

Era en conjunt una farsa al més famós mentider, i al perill de la consciència, quan et dicta que has de fer.

Amb el “Verí del teatre” de llorers es coronava, doncs com ell potser cap altre, i al públic en peus posava.

Una obra que sobreeixia amb un tamany prominent, i encara és nostra icona… malgrat no ser un primer.

La faràndula i el sarcasme el Shakespeare representava, i allò fou com un orgasme… donant pena que es cremara.

Altra falla anomenada va ser al vuitanta-sis: “El barri” de Santaeulalia, plena de gràcia i encís.

va ser a l´any dos mil tres, una falla que parlava… del desastre del progrés.

La falla bé criticava els canvis a Ciutat Vella, i amb enginy enumerava… que no eren cap meravella.

“Mare natura” bressolava moltes espècies del món, una falla que impactava… pel seu conjunt valuós.

Tots els premis va guanyar i tots van ser amb justícia, el mestre va criticar… posant-li gràcia i malícia.

112

Tabaleter i dolçainer és obra quasi perfecta, i amb raó un primer va ser: la decisió més correcta.

El Tenori segrestava a la bella Europa al vol, i eixe remat s´aguantava, a un gran pont, no qualsevol.

“Naufraguen les tradicions” Julián Puche ens recordava, a la placeta, allà el fons… i la història es capgirava.

“Ya semos europeos” deia i tot estava a mig fer, la crítica era perfecta… i també just el primer.

D´esta falla emblemàtica s´ha dit que és la millor, i inclús siguent obra magna: per a gustos els colors.

Esta falla la recorde perquè em va fer emmudir, altra bellesa que adore… i sembla que fou d´ahir.

La falla de l´any 80 del “Columpio” coneguda, va meréixer la més alta distinció, molt ben rebuda.

Miguel per a mi és el “rei” -el pare de la nissaga-, dos ninots com dos castells, i el seu record t´afalaga.

El seu lema era “Els jocs” i va encantar a la gent, un monument prou barroc… que tenia moviment.

Exalçava nostres festes com els moros i cristians, i com no les nostres falles, i altres menudes i grans.

Agulleiro la va fer deixant-nos la seua empremta, d´un mestre de l´art faller… de trajectòria valenta.

Obra d´enginy feta en suro però sense el Zbrush… llavors es guanyava “un duro”, i ara hem fet com els carrancs.

La falla de l´any noranta era un potent al·legat, contra el poder que té Europa, i el seu conegut Mercat.

Tots els premis obtingué esta obra tan ben parida, doncs Na Jordana tingué… del bo i millor sense mida.

113

114

Ací tenim a la bruixa que és coneguda de tots, i granerades arruixa… a despistats meninfots.

Tots semblen atemorits davant la seua presència, i ningú eix (surt) per les nits… per cap racó de València.

Sembla que s´ha tornat boja l´acusa l´oposició… i li diuen que és molt “roja”, farts de tanta restricció.

Clavant-se en molts atzucacs que tenien dubtosa eixida, la ex alcaldessa de Sax, trobava els pretexts a mida.

Ha guanyat moltes batalles al virus molt assassí, i va posposar les falles…

“-Són normes de sanitat i ningú en sap més que jo-”, buscant-li tres peus al gat… la bruixa Ana Barceló.

(per no escampar el verí)

115

116

La banda de l’empastre LÁyuso i Toni Cantó són la “Banda de lémpastre”, i el Peter Lim el desastre… dún València “campió”.

I Baldoví a la tarima fa el que pot allà a Madrid, malgrat semblar repetit… ell sovint al “bou s´arrima”.

Són roïns com el verí resultant sempre grotescos, i també toquen burlescos… el Grezzi i el Baldoví.

I el Lim que és l´amo de tot no es gasta ni una “pesseta”, la cara com la vaqueta… i ja és tot un meninfot.

vulgar i desllavassada.

La “peli” és de Berlanga on no falta cap ninot, tocant trompeta o fagot… com si foren la xaranga.

El regidor italià se´n passa fent carrils-bici, tant se val si hi ha crisi… així a Roma aplegarà.

Ací tens molt de sapastre que no toca ni una nota, fa el paper -el que li rota-… a esta “Banda de l´empastre”.

xuplen tots de la mamella,

117

renaixen$a / Fe

La Renaixen$a, com abans ningú no te Vicent Almela i Vicent Borrego.

No és casual que el lema de la nostra falla d’enguany siga Renaixen$a. Després d’any i mig de letàrgia de tots els sectors productius, la festa plena retorna, aparentment amb la mateixa normalitat que abans. Molts són els que han hagut de reinventar-se a l’hora de reactivarse per fer-li front a les Falles amb la mateixa vitalitat i esplendor que abans de la pandèmia. També la nostra llengua des dels primers decennis del segle XVI fins al segle XIX i després d’una etapa d’esplendor de les nostres lletres (S. XV), experimentà una gran davallada, marcada per un retrocés i regressió que va afectar sobretot a la literatura culta. Tanmateix, a les terres de l’antic Regne de València la llengua oral i escrita de les classes populars durant este període de Decadència continuà sent el valencià.

119 renaixen$a / Lo gai saber

La Renaixença va ser un moviment literari, cultural i social que va sorgir en els últims anys del segle XIX. Les personalitats que hi van participar reivindicaren el paper que la llengua valenciana havia de jugar en les institucions i, sobretot, en la literatura culta, a la qual tractaren de treure de les runes en què havia quedat després d’un gloriós passat medieval . Este moviment va tindre algunes característiques comunes amb aquell que coetàniament es desenvolupava en terres veïnes del nostre àmbit lingüístic.

Mes la Renaixença participava d’un sentiment occidental influït pel Romanticisme que es va entendre arreu d’Europa exaltant la individualitat de cada poble i cercant en la seua història i en les seues tradicions els senyals identitaris més distintius.

120

L’emblema triat per a expressar aquella voluntat de Renaixença va ser l’Au Fènix, ocell mitològic tipificat en tots els bestiaris medievals com a símbol de l’animal que renaix de les seves pròpies cendres.

A casa nostra el moviment va tindre el seu epicentre a la ciutat de València i gaudí del suport de l’alta burgesia terratinent i agrícola, per la qual cosa la seua difusió va ser menor que a Catalunya, on va ser recolzat per l’acabalada burgesia industrial, propietària de les noves indústries, les grans companyies empresarials i els bancs.

Tradicionalment s’ha considerat que les fites que marquen l’inici de la Renaixença valenciana són la publicació del poema Lo somni (1830), de Vicente Salvà i la incorporació com a cap de la Biblioteca de la Universitat de València del mallorquí Marià Aguiló en 1858. Va ser aquell poeta i lingüista qui va insuflar l’esperit del moviment i la preocupació per la nostra llengua als escriptors valencians més reeixits del moment.

121 renaixen$a / Lo gai saber

No obstant això, Vicent Simbor remunta els antecedents de la Renaixença valenciana al segle XVIII i defensa que tant en el vessant culte, com en el vessant populista la literatura en valencià es va mantindre amb solució de continuïtat fins a l’etapa inicial del moviment. 1831 Lo somni

Vessant culta

1859 Triomf de Teodor Llorente i Vicent W. Querol en els primers Jocs Florals de València

Vessant populista

1837-1870 1831 1844-1846 Premsa satírica

1845 Primers sainets

1855 Primer llibret de falla

Tradició dihuitesca de la literatura de canya i cordill (col·loquis i raonaments )

A la plenitud del moviment va contribuir la celebració, després de dos temptatives prèvies que van resultar fallides, dels primers Jocs Florals a València el 1859, tot i que l’esdeveniment no va tindre solució de continuïtat fins al 1879, en què la nounata societat Lo Rat Penat (1878) se’n va fer càrrec.

122

Amb el desig de reprendre els nostres senyals identitaris com a poble en el passat més llunyà els Jocs Florals van reprendre l’esperit de les justes poètiques medievals que des del 1323 se celebraven a Toulouse (1323), on hi van concórrer trobadors de Provença i també de tota la Corona d’Aragó. Estos Jocs de la Gaia Ciència entre 1393 i 1484, per desig del rei Joan I, es van instaurar a Barcelona i tenien per finalitat guardonar el poeta més notable d’entre aquells que hi concorrien. En este certamen poètic van participar els més granats escriptors valencians del segle XIX, la creació literària dels quals va ser excel·lent, però la Renaixença també va posar en valor els autors del Segle d’Or valencià. La premsa prèvia (El Diario de Valencia, El Mercantil Valenciano) o coetània a la gestació del moviment (La opinión, Las Provincias) van tindre un paper decisiu en la difusió del moviment. L’acte de lliurament de premis dels Jocs Florals obeïa a un rigorós i solemnne protocol, que en molts aspectes ha sigut assimilat per les Falles.

La triple convocatòria que presidia els Jocs Florals era “Patria, Fides, Amor”. Les composicions poètiques associades al concepte de Pàtria abordaven temes d’exaltació de la personalitat i la llengua valencianes. Eren sensibleres i reiterants i de métrica i estil rígids. La Fe venia expressada en textos poètics de temática moral religiosa i l’Amor en poemes “d’honor i cortesia” o de tema lliure, que eren els més valorats.

123 renaixen$a / Lo gai saber

Els elements bàsics del protocol jocfloralesc són tres: la Regina, el Mantenidor i el Poeta. Cadascun d’ells està associat a la trilogia que presidix la convocatòria: Amor, Pàtria i Fe.

La Regina, com la Midons trobadoresca, era el principal referent de la competició literària. Inicialment era elegida pel poeta guardonat entre dames pertanyents a l’alta societat valenciana, qui li oferia el premi obtingut. Presidia el cerimonial asseguda en un seient reial i era l’expressió de les virtuts que havia d’atresorar la dona valenciana.

124

El 1880 i en el trànsit de la primera a la tercera dècades del segle XX, la Regina hi va comparéixer abillada de llauradora.

+ = El 1929, en ser triada una valenciana com a representant d’Espanya per a concórrer al títol de Senyoreta Europa, se li van conferir a la miss els valors que una regina atresorava i d’esta combinació entre tradició i modernitat el 1931 s’encunyà la figura de la primera fallera major de València.

125 renaixen$a / Lo gai saber

La Cadira d’Or és el sitial que en el ritual jocfloralesc ocupa la Regina i des dels anys quaranta del propassat segle també la fallera major de València el dia de la seua exaltació. El poeta guardonat en els Jocs Florals n’era l’encarregat d’acompanyar-la des de la llotja a l’estrat (com en el cas de les Falles sol fer el regidor de festes). A l’escenari la Regina era replegada per l’alcalde, qui seia en un lloc d’honor al seu costat. També el batlle o la batllessa integren el seguici d’una FMV i formen part de l’engranatge cerimonial d’enaltiment.

126

El Poeta concorre als Jocs Florals amb el desig i finalitat d’obtindre la Flor Natural, és a dir, el més preuat dels guardons del certamen, que es materialitza en una rosa roja que el lletraferit li llura a la Regina després d’obrirse la plica on figura el lema del seu treball.

El Mantenidor és la persona que glossa amb el seu discurs l’acte dels Jocs Florals seguint la trilogia de Pàtria, Fe i Amor. N’és una personalitat reeixida que expressa la connexió entre Lo Rat Penat i la societat. El conjunt de personalitats que han exercit estes competències integren “l’Honorable Consistori de Mantenidors”. També el món faller des del 1949 li va manllevar als Jocs Florals esta figura de l’orador que, en el cas de les exaltacions de les màximes representants simbòliques de les Falles, ensalça els seus valors i fa un elogi de la festa que representen. Els mantenidors van ser i són també una figura habitual en la resta de presentacions falleres, però des del 1977 algunes comissions començaren a qüestionar la seua presència, donat el protagonisme que hi assolien en detriment de la figura de la fallera major en un acte en què estes n’havien de constituir la presència més rellevant.

127 renaixen$a / Lo gai saber

També els macers tenen una destacada importància tant en el ritual jocfloralesc com en el faller. Són funcionaris municipals que compareixen en els actes protocolaris més solemnes abillats amb dalmàtiques o uniformes de reminiscències medievals, com també ho és la primitiva arma que porten en senyal d’autoritat. Amb la seua presència conferixen un carácter institucional als actes.

Els heralds eren els oficials d’armes dels macers i, per tant, tenien un rang inferior. Amb la seua presència, a més de reforçar el carácter institucional dels Jocs Florals, també hi revifen el passat dels valencians com a poble o col·lectivitat amb una llengua, una cultura i uns usos i tradicions propis.

Els premis ordinaris dels Jocs Florals n’eren fonamentalment tres: La Flor Natural, amb què es premiaven els poemes que giraven al voltant del concepte “Amor” i que eren els més preuats. L’Englantina d’Or, guardó específic per a les composicions poètiques de tema patriòtic o històric i la Viola d’Or, trofeu amb què es distingia el millor poema de caire religiós o moral. El poeta que aconseguix en diversos certàmens els tres guardons rep el títol de Mestre en Gai Saber.

128

Al si de la Renaixença valenciana cal distinguir dos sectors clarament diferenciats:

Els poetes de guant Representaren el corrent més conservador i burgés del moviment i destacaren pel seu apoliticisme. La seua producció academitzant i de textos felibres (restringits només als versos i, a més, bilingües) els distancià de les masses populars. Van estar encapçalats per Teodor Llorente, la personalitat del qual va ser decisiva per a dirigir la literatura de la Renaixença valenciana. Junt a l’omnipresent patriarca i líder del moviment, dins d’este grup també destacaren Vicente W. Querol, Jacinto Labaila, Rafael Ferrer i Fèlix Pizcueta.

129 renaixen$a / Lo gai saber

Els poetes d’espardenya Hi constituïen el sector progressista i popular i lluny d’emprar una llengua artificiosa eren partidaris del “valencià que ara es parla”. Van ser encapçalats per Constantí Llombart, fundador de Lo Rat Penat, societat d’amadors de les glòries valencianes, que tractà de dotar d’unes bases sòlides i duradores al moviment i aglutinà altres poetes d’extracció social humil com Josep Ma. Puig Torralba, Josep F. Sanmartín, Antoni Palanca, Víctor Iranzo, Luis Cebrian i Ramon Andrés Cabrelles. Sainetistes o escriptors satírics com Eduard Escalante, F. Palanca i Roca o J. Balader, propers als progressistes, mai sentiren que la seua producció formara part d’aquell moviment de represa.

130

Un món mascle En aquelles justes poètiques liderades per honorables homenots de levita i barret o copalta o de menesterosos lletraferits que per no poder vestir adientment mai no van participar dels fastos jocfloralescos, les dones, com en altres àmbits de la societat del moment, van ser rellegades. Amb tot, volem visibilitzar l’aportació de tres poetes d’extracció burgesa al moviment: Manuela Agnés Rausell, Lluïsa Duran Pagés i Magdalena García Bravo.

Manuela A. Rausell

Magdalena

131 renaixen$a / Lo gai saber

Au, ara ja saps el més esencial sobre la Renaixença i tens les claus essencials per comprendre millor aquelles referències que hi pugues trobar en la nostra falla.

132

La Renaixença a través dels textos La Morta-Viva Desperta, es mou, s’endreça triomfal la Morta-viva; els braços, fet a trossos el ferro que els captiva, al cel alça lleugers; i l’envejós, a qui era sa mort grat espectacle, les palmes del martiri veu en sa mà, oh miracle, mudades en llorers. Sens por a Rei ni a Papa, garrida, solta i lliure, corrent palaus i places, mesclaves el foll riure a l’harmoniós cantar; i als pobles, com als prínceps, les veritats dels savis amb grans rialles tu deies pels gojosos llavis a l’aplaudit joglar. “Nosatros no escribim tampoc pera tots, sino únicament pera aquells que mos vullguen Si en tes mans falagueres gents d’una dura raça

sensillo y natural de la chent del camp, a qui

a astelles varen fer.

espesialment dediquem la nostra música,

Allí dormida a l’ombra d’humil trespol de palla als ecos cariñosos de popular rondalla, a un altre temps millor, entre daurats ensomnis d’amor i jovenesa volava la teua ànima, en triple foc encesa de Fe, Pàtria i Amor.

uns y atres algun rato en les llargues y

Teodor Llorente Llibret de versos, 1867.

fastidioses nits del ivern. Encara que molts ho saben y ya ho han vist, bo seria advertir, per si a cas, que nosatros escribim en valensià tal com se parla en lo dia; de modo que a conte d’escriure ‘mitjana’, a conte d’escriure ‘lleig’ y ‘vaig’, posem ‘llech’ y ‘vach’; a conte de ‘roig’ y ‘goig’ , posem ‘roch’ i ‘goch’, y asò ho diferensiem de ‘Vich’ y ‘Múnich’, escribint ‘Vic’, ‘Múnic’ , y així en lo no vinga en cuentos algun docte de cuina” La Donsayna

133 renaixen$a / Lo gai saber

El país de Xauxa de Renaixen$a, Vicent Borrego Pitarch

a dir, en un lloc ideal confortable, pròsper i abundant. En el moment en què els espanyols van colonitzar Amèrica existien en l’imaginari col·lectiu dels conqueridors mons utòpics per

escriure per entregues per a un periòdic italià Le avventure di Pinocchio. Storia di un burattino.

en un xiquet assenyat1. Les aventures de Pinotxo són una història de càstig i conformitat, un conte de fades peus cap amunt protagonitzat per un titella que, sense cordes físiques, es troba condicionat per la coacció social d’altres cordes que manipulen forces superiors, simbolitzades per la fata turchina parla tant als joves com als ancians de la formació d’un gandul. Se centra en temes com la dependència, el treball, la consciència i l’amor per a demostrar com Pinotxo adquireix

que li portaran a triomfar i que el capaciten per a entendre de quina manera els seus actes afecten la gent que l’envolta i, alhora, al seu entorn.

evolucionar el titella a molts nivells, amb el

leit-motiv per a l’artista A. Ramon hi recorria per a fer-ne al·lusió als programes electorals dels partits polítics plens de falses promeses de prosperitat. Representants de grups de dreta i d’esquerra atreien electors oferint-los fal·làcies com pernils voladors: “ La política és l’embrollo/ tots prometen una Xauxa/ si és per a traure el rollo”, deien els versos explicatius de l’esbós publicats a la revista Pensat i fet.

135 renaixen$a / Lo gai saber

Le avventure di Pinocchio. Storia di un burattino. Sisena edició a partir de l’original del conte de Enrico Mazzanti. Florència,

marioneta,

Renaixen$a Pinotxada universal o una odissea de tres parells de nassos, un titella que, en versió de Mario Gual, ninot entrebancs festívols amb els quals es va enfrontar realment el de Manolo i Sigfrido fa vint-i-un anys. 2

dir, un paradís infantil molt menys innocent que el país de les joguines de la versió original. Pinotxo no el visitarà per motu proprio, sinó induït :

“ –Vado ad abitare in un paese... che è il più bel paese di questo

en què es veu immers arran de les seues decisions els que li aporten l’experiència necessària per convertir-se en un homenet. En la pel·lícula són Pep, el Grill (a qui aconsellen a tothora i el lliuren de les contrarietats. 3 Pinocchio, tard ja el trobem com a coronament d’una falla de gran format. Va ser construïda

136

–E come si chiama? –Si chiama il Paese dei Balocchi. Perché non vieni anche tu?

–Si passano baloccandosi e divertendosi dalla mattina alla sera. La ne pare? ”.

sioux reparteixen cigars a la menudalla. Allí Polilla i Pinotxo juguen al billar mentre

gensmenys malintencionada. Els ninots que la poblen constituïxen emblemes de com aconseguir el triomf i el reconeixement si seguim els paràmetres del paradigma i del gust convencional del món faller. En l’un i en l’altre dels casos el paradís dels

cal cercar-lo en l’època medieval, quan els mercaders es van posar d’acord per fer transaccions comercials en diferents punts

– I com es diu?

no hi ha llibres. En aquell beneït país no s’estudia mai. El dijous no es va a escola: i totes

137 renaixen$a / Lo gai saber

Pinocho en Jauja, conte il·lustrat per Bartolozzi de la sèrie

estratègics d’Europa per a vendre els seus productes en un continent on la gran majoria de la població es dedicava al sector agrícola. En aquell context a alguns visionaris se’ls va ocórrer fer negocis per a entretindre la gent que s’hi aixoplugava durant dies i dies en aquelles

L’illa dels jocs (Pleasure Island), recreació del país Pinocchio, de de Barahunda, esbós de a 2001: Pinotxada universal

lúdicament a prova la seua destresa, la seua força, la seua sort, el seu coratge i atreviment o la seua capacitat per a l’esglai o la sorpresa per mitjà de la diversió en una recerca contínua de noves sensacions i

de les exposicions universals, nacionals i regionals, concebudes com a aparadors acollir un tramvia aeri que comunicava el Pla del Remei amb l’Albereda, així com una vagoneta envers una water chute o embassament d’aigua. Aquestes i altres Nadal de València pels solars situats als voltants del Parterre i la Glorieta. El desplaçament de la nova Estació del Nord des de la plaça d’Emilio del cap i casal que, arribats els dies nadalencs, van ser utilitzats per

138

parells de nassos. Falla Na

La Fira de Nadal instal·lada al Pla del Remei. Municipal de València.

València.

a situar-hi durant unes setmanes la Fira de Nadal. Fou així com al

s’emplaçà en la zona compresa entre la Gran Via de Germanies i la

Posteriorment s’optà per diverses ubicacions al llit del Túria o al solar on actualment estan les obres paralitzades del nou estadi del València instal·lar-les-hi arribades les festes nadalenques. un bon mitjà de recaptació d’ingressos per a les comissions falleres que militaven en la màxima categoria. De manera que durant la setmana fallera en les immediacions tómboles i tota mena d’atraccions rotatòries Les falles i el cinema, que mai no va abdicar dels seus humils orígens

tema concret o simplement per recrear escenes o moments icònics inoblidables.

La sénia. per abastir-se de l’aigua de pous profunds per mitjà d’una roda sustentada en amb una força motriu animal. Mes tard la tracció animal va ser reemplaçada en

139 renaixen$a / Lo gai saber

del grup de Facebook el recuerdo”.

F. Medina: La

Manolo Sanchis.

140

de góndoles o cabines perquè les persones gaudiren de les vistes de la ciutat quan

la comissió dels carrers d’Adreçadors i Escolano en tenia per coronament un exemplar molt . Sobre el sostre d’una torreta situada sobre unes grades i com a complement a un penell, unes aspes amb cabines que prenien la forma de parotets, lleons i cavalls alats eren tripulades per diversos ninots en referència als imprevisibles volts que fa la vida.

política en matèria de drets humanitaris internacionals ( terrestre i un colom de la pau, que des de la part posterior era escalfada per uns

natiu amb capa, llança i escut. Sobre el generador un cartell a manera d’etiqueta tot detall l’atracció: un capitalista treia el seu tiquet a taquilla i junt a ell un venedor

eren ocupades per passatgers i passatgeres dels quatres continents abillats i caracteritzats amb la indumentària característica dels seus corresponents països.

provablement per a fer al·lusió al seu preu al mercat: (

somni, encara que la fortuna no sempre siga justa i recompense a qui no ho mereix: “ ( La noria del amor per a Sueca-Literat Azorín al·ludir a la corba de l’enamorament. Les góndoles en tenien forma de cor i eren tripulades per una mateixa parella. En la fase de davallada el cònjuge era representat en actitud de llençar-se al buit: “Un infortunat (Pensat i Fet,

141 renaixen$a / Lo gai saber

El tercer hombre (The Tird Man), de

La del parc d’atraccions del Prater de Viena va cobrar un protagonisme decisiu en El tercer hombre Alta tensión

La roda de cavallets.

no quiero quitarles su mérito, pero…A mí dadme los viejos, los viejos caballlos del tiovivo”

Paradox rey

penjaven ninots fets amb sacs farcits que giraven al voltant d’un eix mentre soldats a cavall intentaven encertar-los amb les llances per millorar la punteria i assimilar tard a Europa, tot i anomenant-lo

142

La roda de la fortuna o El pardal de Sant Joan Manolo Sanchis.

francesos el convertiren en un divertiment. La reialesa i la noblesa l’empraren per a simular lúdiques batalles en què es llençaven boles perfumades mentre giravoltaven.

El carrusel o roda de cavallets ha sigut un motiu recorrent dins de associat al de la roda i, per tant, evoca la successió de cicles,

per lema La roda de la fortuna o el pardal de Sant Joan, va associar la idea a la crisi i volubilitat dels valors humans al món contemporani ninots

als que en la ròda del mon

tigres, porcs, ossos, àguiles i grifons. El conjunt, proveït de moviment, es trobava

la seua pròpia falla. A tal efecte va fer servir altre carrusel, en esta

143 renaixen$a / Lo gai saber

L’enginyer Rafael Gallent Lacomba va ser el responsable de conferir moviment al carrusel del cos central d’Els jocs, de Vicente Agulleiro (Falla

l’embranzida de les primeres pel·lícules sonores d’animació. Baixats vamps de l’època silent. Ocupaven els cavallets diversos personatges de la productora Disney: la llebre i la tortuga d’ Steamboat Willie

Els jocs polític . Ara els tripulants de l’atracció o “tios vivos” eren huit líders polítics i religiosos internacionals:

d’atendre les indicacions del Gremi Artesà d’Artistes Fallers, el ninot del cap de l’estat i líder religiós iraní va ser encaputxat per preservar la seua identitat i tots els

renaixen$a

144

Marina Puche: Falla infantil Exposició- Mïsser Mascó-

coronada per un pallasso amb platerets i un parell de nus femenins amb ales de papallona de caire al·legòric. De falletes infantils lògicament hi ha moltes que han reproduït rodes de cavallets. esment en animals de càrrega tripulats per genets i amazones nogenmenys senzills. Els ninots eres personatges concebuts amb moviments, palpitacions, retoladors de colors, llavis de maduixa i ulls de mosqueta estampats a quin millor i explicats amb succintes rimes de gran musicalitat, que feien del conjunt una peça deliciosa. la trama argumental d’una pel·lícula o per a generar-ne el climax. En protagonistes s’hi barallen mentre els cavallets es desboquen —detall

arribar al controls i deturar-lo. En La ronda voltant d’un carrousel en moviment apareix la protagonista de la primera de les incontrolables vaivens de les relacions amoroses. Tiovivo c. 1950 retrats al viu que en feien els pintors al carrer per a oferir un històries de postguerra en un carrusel d’alegries i misèries.

145

de personatges i

renaixen$a / Lo gai saber

El tiovivo, marca

La muntanya russa.

del realitzador Max

amb trineus. Amb tot, la primera muntanya rusa de fricció, va ser una invenció a controlar les velocitats i frenar segons conveniència. D’esta manera, l’artefacte deixà de ser una atracció “in crescendo” per jugar amb les reaccions dels usuaris i usuàries , desconeixedors d’allò que anava ocórrer durant el trajecte. Arran del crack

sensurround.

l’atenció de les falles. ( Falla Exposició-Mísser

protagonistes, així com el seu estudiat gestuari la van convertir en un conjunt coral d’aquells que en fan història.

146

La ronda (Le ronde i El placer (Le plaisir,

Tot i que en realitat feia al·lusió al bus turístic cal incloure entre aquelles falles que per la seua lema La mejor del mundo, cim la impressió de precipitar-se al buit. Falles6 amb llonganisses i on el que s’han vist afectats per la pandèmia.

corre per compte dels sectors productius i dels agents de la festa

Vanitas vanitatis Renaixen$a

anys d’aposta contínua per la imaginació, l’enginy o l’originalitat han vist devastades les seues aspiracions

instal·lat dins d’una carpa.

147 renaixen$a / Lo gai saber

La muntanya rusa, una de les principals atraccions del Balneari Paradise en . Falla

La mejor del mundo Bayarri.

Esbri.

La roda

148

Variacions sobre la portada de Sento Llobell per al llibre commemoratiu del

encara que molts dels coronaments que en els darrers anys l’han assolit romanguen a hores d’ara en l’oblit. Un día en la Gloria

personalitat i vida escènica. En última instància, i malgrat el lleu escepticisme de les noves generacions jordanívoles sobre la viabilitat de la

que continuen predisposats a somriure. Però, com fer empatitzar la joventut jordanera o els followe

fórmula per generar nous vincles, entaular contactes i crear comunitat. En l’actualitat ser usuari o usuària d’una , li hem demanat a un grup d’investigadors de la festa fallera que ens mostre els nostres gloriosos coronaments com a avatars d’una societat virtual per a trencar la barrera entre allò aparent i allò real, tot i humanitzant-los i contextualitzant-los histórica i estèticament. 7

mass media per tal de perpetuar-la no dubteu que tot seguit ho farem.

on i en la performance “El diari indultat” amb una acció consistent a penjar en Tinder un avatar de Pepa Samper Bono, matches

149 renaixen$a / Lo gai saber

Un día en la Gloria, de Víctor Ruiz

van obtindre el primer premi. Presentació de la fallera major

feria-en-navidad.html Llibret de falla Plaça Na Jordana

Revilla, Federico:

326-327

150

De bloggers, i gloriosos cap enrere, a quan érem menuts i menudes, època en què solíem dir: vols ser amic meu?” ANDREA MUCCIOLO

“Donem-li a tothom l’oportunitat de contar personalment la seua per a expressar-se.” MARK ZUCKERBERG

152

153

renaixen$a

154

155

renaixen$a

156

157

renaixen$a

158

159

renaixen$a

160

161

renaixen$a

162

163

renaixen$a

164

165

renaixen$a

166

167

renaixen$a

168

169

renaixen$a

170

171

renaixen$a

172

173

renaixen$a

174

175

renaixen$a

176

177

renaixen$a

178

179

renaixen$a

180

181

renaixen$a

182

183

renaixen$a

184

185

renaixen$a

186

187

renaixen$a

188

189

renaixen$a

190

191

renaixen$a

192

193

renaixen$a

194

195

renaixen$a

196

197

renaixen$a

198

199

renaixen$a

RADIOGRAFIANT (FALLERA) Alejandro Lagarda

Pinotxada universal o una odissea de tres parells de nassos

marca -diferenciada i diferenciadora- dins de les Falles i erigida durant dècades, a una nova generació i a un nou temps que requeria superar vells esquemes perquè, paradoxalment, la il·lusió de permanència de la tradició continuara vigent per un paràmetres, l’essència crítica fallera i plasmar la tantes vegades amagada diversitat del col·lectiu faller d’una manera que encara era poc habitual. No obstant això, la seua gènesi es prou desconeguda per a la majoria i va tindre com a primer impulsor l’autor material de la falla:

disseny i guió d’Ortifus –qui ja havia col·laborat anteriorment amb el

la fecunda unió d’un taller solvent i coneixedor de les particularitats del format falla, com era el de Manolo Martín, amb la potència d’un

projecte tancat. La comissió va establir contacte en primer lloc amb avant la seua idea1.

201 renaixen$a / Lo gai saber

2001: Pinotxada universal o una odissea de tres parells de nassos. El taller de Manolo Martín i

Màquina de cine Madrid.

202

Esbós a de la sèrie “Los divinos”. taller de Manolo Martín,

col·laborat prèviament en la sèrie d’escultures “Los Divinos”, realitzades per l’artista Madrid. Manolo Martín considerava que l’estètica inconfusible de les obres de Sigfrido casava amb una concepció discursiva dels ninots que caracteritzen el contemporani espanyol de les darreres dècades per tal d’explorar el potencial veritable interès per part de creatius o artistes aliens a l’espectre faller i valencià i la

altres dissenyadors que les Falles han tingut la sort de gaudir com

comptava Sigfrido abans de realitzar aquest projecte i que desborda

dels principals clients de Sigfrido i l’obra del qual apareix en molts

pintar la movida”2 madrilenya de la qual ha esdevingut una absoluta

2 Duchamp a las fallas”

203 renaixen$a / Lo gai saber

“Pinotxo for president”. Fotocomposició.

El glam de la “movida” madrilenya:

Villalta. Els lligams d’amistat entre el creador i la cantant van propiciar el seu nomenament com a fallera d’honor de

visualment a l’efervescència del moviment.

ready made de Marcel Duchamp, del mecanicisme de Picabia, del vibrant neoplasticisme de Mondrian,

format falla –encara que fos d’una manera “pasteuritzada” o mitjançant derivacions

postmodernitat mitjançant un amplíssim repertori cultista, mecanicista, lletrista i 3 .

205 renaixen$a / Lo gai saber

manera, un acudit gegant de regust pictòric i metafísic. Tal i com

l’artista com Mueble-ciudad Grill

Pepito

de personatges “pinotxizats” per mentiders o autoenganyats. interessava pel seu caràcter deformant –amb la transformació física que el consagra com el mentider universal- i, molt especialment, pel seu vessant narcisista tal i com . Es tracta d’un Pinotxo

per part de Manolo Martín i Sigfrido i vinculades als principis de l’enginy i gràcia pròpiament fallers. L’encarregat de dur a terme eixa estat el responsable habitual dels textos de les exposicions de Martín

206

Pinotxo, un personatge clau en la producció pictòrica de Sigfrido Martín

catàlegs, desenvolupant escenes com la de la presentadora Ana Rosa Quintana acusada aquell any de plagi per la seua novel·la Sabor a hiel. No obstant això, el mateix Sigfrido, conscient de la complexitat de

Pitarch, la creació d’un comitè assessor amb membres de l’associació

“Fallera petarda, fallera enrajolada a l’estil d’Àgata Ruiz de la Prada i fallera Versace”. Ninots per a la Falla Na

geomètrica a l’estil de Mondrian, la paella belga de Broodthaers, la

viu en propostes falleres que trenquen el model hegemònic-convencional. Bona acudiren durant la plantà

seues edicions valencianes va participar dels debats que emanaven a peu de plaça possibilitat d’un renàixer de l’estètica fallera des d’un prisma contemporani a partir de la Pinotxada.

fallas”.

El País,

207 renaixen$a / Lo gai saber

de tradició literària acabà per generar una associació quasi exclusiva entre els protagonistes dels contes i rondalles d’origen i la galeria d’imatges creades pels dibuixants de la productora. Les falles no han sigut ninots Fabra Andreu per a Menteix-me, Pinotxo

En Pinotxada Universal de modernitat. La llegenda de la criogenització del productor cobrà forma plàstica en la falla com a símbol de la necessitat d’aturar aquella ingerència.

208

contemporània.

Ben Allen: Monster Pinocchio El punt G de Pinotxo.

209 renaixen$a / Lo gai saber

Moltes veus van considerar en aquell moment6 –i encara ho consideren- que eixa eventual possibilitat de renovació fallera es va frustrar, en gran mesura, pels premis Pinotxada al segon premi – malgrat haver obtingut el 1r d’Enginy i Gràcia, un clàssic- recompensant amb el

paradigma d’un model de falla reiteratiu i asèptic, fonamentat en un contingut neutre i un esteticisme ranci i pastisser que encara perdura amb l’oxigen d’un conservadorisme statu quo polític i

renovadora que, de manera intermitent, recorre la història de l’art faller. acudir a replegar el 2n premi amb nassos de Pinotxo per fer palesa la falsedat de les bambolines del

d’especial:

componen el jurado, ya ves por dónde van a ir los premios. Sería tan sencillo como

El País,

210

211 renaixen$a / Lo gai saber

STARDUST MEMORIES: Recordant la Pinotxada “El Pinotxo ha sigut una de les últimes falles que encara plantejava crítica social i política mordaç, amb una estètica contemporània i

respectuosa amb la tradició que les actuals i mal anomenades falles clàssiques”.

STARDUST MEMORIES: Recordant la Pinotxada

STARDUST MEMORIES: Recordant la Pinotxada “El Pinotxo de Manolo Martín i de Sigfrido s’ha convertit en una icona ben estimada per a Na senzill, atractiu, atrevut i personal. És d’eixa tipologia de falles que visualitzem fàcilment, perquè ens deixen la seua empremta a la retina, com a cosa única, amb un coronament clar i que ens permeten referir-nos a ella com ‘la falla per això forma part de la història de les falles memorables de València”.

“Pinotxada va ser un artefacte cultural excels, on es barrejava i sublimava estèticament tot un deliri imaginatiu i en el entre falla i Art”. Ricard Balanzà

STARDUST MEMORIES: Recordant la Pinotxada “Si he de resumir en poques paraules el que va suposar la Pinotxada Universal

Marina Puche

STARDUST MEMORIES: Recordant la Pinotxada “La falla del Pinotxo va apostar per una estètica personal amb la perfecta conjunció de Sigfrido com a dissenyador i Manolo com a cap de taller, que van fer un pas decisiu per cimentar l’evolució de les falles. Transcorreguts 21 anys i amb una estètica mítica d’entre aquelles plantades a la ciutat de València”. Sergio Amar

STARDUST MEMORIES: Recordant la Pinotxada

pendent que tenien les falles amb l’estètica molt rellevant al nostre país, que es va

STARDUST MEMORIES: Recordant la Pinotxada “Pinotxo va ser l’esperança que una falla pensada i construïda sota els principis de la modernitat i la cultura contemporània no ha de estar necesàriament condemnada a transitar per la perifèria del sistema”.

Encara que van haver de transcórrer dues dècades, l’obra de Sigfrido i de Manolo, va recuperar de bell nou la incidència de l’art contemporani en les falles, tal i com ocorria a

212

Foto: Arxiu Falla Na

La veu de la consciència: Pep, grill. Falla

de guanyar, segons Sigfrido, perjudicaria a aquells artistes i tallers acomodats a una única manera d’entendre l’estètica fallera: los tres millones en metálico. Las de Na Jordana, sí se recordarán. La

Las fallas que se llevan son de pasteleo y melosas, como si Lladró Manolo Vicent de esta ciudad: es canalla, devora a sus hijos. Nos han robado el primer premio, por eso hemos ido a la ceremonia con 8 .

8 Ibidem.

213 renaixen$a / Lo gai saber

No és per casualitat (Falla infantil

la resta de les falles de València constituí tot un referent.

Tirant de festa amb disseny de Ramón Pla.

revista

214

M. Gual. Esbós per a una escena de Dibidi Badi Voo Doo,

ninot per a

(Falla

apuntava profèticament a les seues declaracions, els premis no han estat decisius en la llarga memòria i ombra de la qual gaudeix la Pinotxada que ell va idear. Avui la perspectiva que donen 21 anys per a comprendre la injustícia comesa amb un

215 renaixen$a / Lo gai saber

màxima del príncep de Lampedusa que servia d’axioma a la falla: “cal que tot canvie perquè tot reste com està”. Pinotxo ha ressuscitat materialment i des de diferents prismes, tant en cos de ninot com en altres formats artístics, al llarg d’aquestes

d’una identitat fallera molt concreta. Des que el projecte de Pinotxada enfrontat a nombrosos reptes i conjuntures força difícils -com l’actual crisi sanitàriaprova. Malgrat els múltiples sacsejos, la Pinotxada roman com un espai segur per tal en un etern retorn com a esperança d’un futur d’altra banda cancel·lat, com el títol de l’LP de

216

217 renaixen$a / Lo gai saber

218

AMOR d’infantesa BLOC INFANTIL

219

renaixen$a / Amor

Obrir/ tancar Sobre panys, claus i lladres

Obrint pas. A boca closa no hi entra mosca. Micro obert. Obrir i tancar fronts. A cor obert i puny tancat. Obrir-li la ment a senys tancats. Amb les portes obertes de bat a bat. Nit tancada i cel obert. En un tancar i obrir els ulls. Obrir foc. Tancar files. Obrir la caixa dels trons. Tancat i barrat. Obrir les ales. Tancar el bec. Quan es tanca una porta s’obri una finestra. Prendre algú pel pito del sereno. Confinament. Tancar la llista…

MIGUEL H.

220

221

renaixen$a / Amor

Sofía Recio Pardo Fallera major infantil NJ 22

“Amb sort, les xiquetes i els xiquets potser un dia se n’adonen que realment poden fer tot el que vulguen. L’skate pot convertir-se en la porta d’accés als seus delers, perquè els obri els ulls per veure el món de manera diferent”. Ryan Sheckler, skater i actor.

224

225

renaixen$a / Amor

VERSOS PER

Obrir/ tancar la falla de Miguel H.

per Josep M. Izquierdo “Poetadelfoc”

226

“La gàbia que tanca l’ocell no és gàbia sinò pell“ (Miguel H.)

227

renaixen$a / Amor

“Tancar i obrir” són contraris

però donen molt de joc,

resultant extraordinaris,

per seu sentit i equivoc.

Per “obrir boca” tenim

esta falleta tan nostra,

amb figures com de mim…

que Na Jordana vos mostra.

Ser persona generosa

implica ser “cor obert”,

el “cor tancat” és la llosa:

un viure absurd i incert.

“Quan es tanca una porta

sovint sobri una finestra”,

sovint s’obri una finestra”,

la vida és acció que importa,

quan tu surts a la palestra.

228

229

renaixen$a / Amor

La falleta manifesta antònims i el seu poder, i ben segur que conquesta… pel seu sentit cridaner. “Tancats tot de bat a bat” amb el greu confinament, estàvem tots “castigats”… patint enuig i turment. “En obrir i tancar d´ulls” et portes una sorpresa, a voltes de bo reculls… i altres càrrega que pesa. A la Caixa de Pandora hi ha els Pecats Capitals, i sempre que surten fora… veus que són exponencials.

230

231

renaixen$a / Amor

“Obrir foc” és per al guerra matant-se entre germans, nosaltres preferim la terra, i agafar-nos de les mans. Al “obrir un bon meló” poden passar dues coses, que siga una decepció… o que les botes et poses. Nit oberta, nit tancada, com aquella de Van Gogh, dita també l´estrelada… perquè el cel sembla de foc. “Obriri o tancar la gàbia” per fer surtir a l´ocell, a molta gent li fa ràbia… que estiga pres i cadell. Si vols saber tu més coses d’esta falla de Miguel, les gaudiràs profitoses… i ja voràs com són mel!

232

233

renaixen$a / Amor

234

235

renaixen$a / Amor

236

237

renaixen$a / Amor

238

239

renaixen$a

240

241

renaixen$a

242

243

renaixen$a

Les claus que obrin el que la ciutat amaga Mireia Corachan

244

La lluna retallava amb nitidesa les teulades de la ciutat. La nit era suau i neta, la temperatura agradable. Joan tornava de passar una intensa jornada al camp amb el seu pare, jugant a les bales, a les arenes movedisses i també a cavallers i princeses. Tal va ser la seua sorpresa en trobar les grans portes de la muralla tancades, com en temps antics, que es va topar de cara amb un cingle i va caure de tos. Pare i fill es quedarien dormint a la lluna de València fins a l’alba d’aquell diumenge de primavera. El sol va apuntar a l’horitzó de la ciutat adormida, però Joan ja estava despert. El presagi de més esdeveniments inesperats empeltava el seu cos. Pressentia que aquell no anava a ser un dia qualsevol. A mesura que passaven els minuts una multitud s’acolpava prop de les muralles. Quin novell estrany succés hi era a punt d’ocórrer? Al portal d’accés a la vila va albirar una fallera, engalanada amb el seu millor vestit de valenciana. Llavors va comprendreho. Era la tradicional Crida, moment en què les portes del cap i casal s’obrien a visitants i ciutadans per a festejar l’arribada de les Falles. L’entusiasme va prendre el seu cor i s’hi va apropar amb decisió. La fallera sostenia entre les seues mans les claus de la ciutat, unes claus que li acabaven de lliurar i amb les quals es disposava a obrir-ne simbòlicament les portes després d’haver donat la benvinguda a tothom amb un càlid discurs. Però alguna cosa va cridar l’atenció de Joan. La fallereta major subjectava també un esgrogueït sobre de pergamí, que mirava amb estranyesa. Ràpidament, Joan es va col·locar a voreta seua vora per poder observar la carta mentre ella tractava de llegir-la. Era un mapa. Aviat va entaular amistat amb la xicona, que es deia Sofia i junts van emprendre un viatge pel que la ciutat amaga, seguint acuradament les indicacions del mapa.

245

renaixen$a / Amor

Caminaren sobre les llambordes de l’entramat medieval de València i van arribar a l’Església del Patriarca, on van conéixer el drac adormit, un exòtic cocodril que, pel que sembla, podia despertar-se en qualsevol moment si els xiquets feien soroll. Tots dos van tractar de romandre en complet silenci el major temps possible. Però no havien d’entretindre’s, el viatge acabava de començar. Fent una passejada van arribar a la Llotja de València, lloc en el qual van admirar les seues temudes gàrgoles, personatges terrorífics que representaven tota mena de vicis i baixes passions. Van seguir l’itinerari fins a la plaça Redona i s’hi van entretindre admirant exòtics animals. Lloros, cacatues, paons... i altres de més comuns com gossets i gatets. Un dels cadells de gos es va encapritxar d’ells i es va unir a l’expedició, que va continuar pels carrers del centre històric fins al Mercat Central. Taronges, pomes, tonyines, encisams, tramussos, cacaus, pollastres, conserves, espècies, casseroles... Allí hi havia molts més productes dels que mai no havien pogut imaginar. Les olors els transportaven a mons desconeguts i fins i tot van tastar algunes viandes per cortesia dels botiguers. De camí cap als Jardins de Monforte van passar per la plaça de les panolles, recorrent l’animat barri del Carme. Lua, així havien batejat la gossa, rondava alegre per cada carreró o atzucac. Van observar amb deteniment les estranyes figures que poblaven la porta occidental de la Seu i van tornar a sentir una mica de por. Jugaren a l’amagatall als Jardins de Monforte, ocultant-se al darrerere dels arbres i arbustos i s’hi van banyar a les nombroses fonts ornamentals. I així va anar passant el matí, en un preciós viatge pels racons més emblemàtics d’aquella que per a ells havia sigut una ciutat desconeguda fins aleshores.

246

Però tot el que és bo se n’acaba i, segons el mapa, només els quedava un últim lloc per descobrir. Es tractava del Portal de la Valldigna, i per a arribar-hi, van haver de desfer el que havien caminat i regressar al barri del Carme. El portal els va encantar però misteriosament també hi era tancat. Van provar amb les mateixes claus de la ciutat i, sorprenentment, la porta va cedir. S’endinsaren en un fosc passadís que comunicava amb un mur. Abans de xocar, literalment, amb ell, hi havia una trapa amb una inscripció: “Piqueu tres vegades només en les nits de lluna plena”. Cada nit que passava miraven el cel, impacients per contemplar aquella confortable lluna plena que emplenava de màgia la ciutat. Encara van haver d’esperar uns quants dies per veure complit el seu desig. Llavors van quedar a la plaça del Carme per a iniciar una nova excursió. Caminant precipitats acudiren de bell nou al Portal de la Valldigna i amb les claus de la fallera van obrir-ne la porta. Corrent, van arribar a la trapa, que es va obrir de bat a bat, quan picaren tres vegades sobre ella. El que van presenciar a continuació va ser el més meravellós que mai no podrien recordar. Una gran cova il·luminada els mostrava centenars de ninots de totes les èpoques procedents d’antigues falles, que misteriosament havien aconseguit escapolir-se’n de les flames, perquè pel seu enginy, la seua gràcia o la seua esplèndida factura, encara romanien al record de tothom. Així, van comprendre que quan s’obrin les portes, s’obri també el cor de la gent i es desfermen finestres cap a mons desconeguts abans mai no imaginats. Llavors, van entendre que aquella aventura no havia fet més que començar.

247

renaixen$a / Amor

Na Jordana

248

249

renaixen$a

Na Jordana recomana...

BODEGAS VEGAMAR

GTA TOLDOS

suggeriment, han dipositat en ella els o les 22 establiments, institucions, empreses o botigues que han decidit anunciar-se en valencià al nostre llibret.

vehicular de les falles. Gràcies, per tant, per a ver contribuït a fer patrimonio.

Esta comissió ha rebut subvencions de la Diputació Provincial de València per a les activitats de les Falles 2021