Natura i Aventura 05 by Goolnatura

NATURA I AVENTURA ❚ ANY ll ❚ NÚMERO 05 ❚ ABRIL 2007

revista gratuïta d’esports de muntanya per a Catalunya i Andorra

NÚMERO

aventura

EDITORIAL Que tinguem sort… L'últim concert de Lluís Llach, a Verges, ens ha omplert el cor de trista melangia, doncs amb el seu adéu s'emporta la poesia musicada amb la que varem créixer. Recordo aquells vailets que al voltant del foc del campament cantàvem les seves cançons sense endevinar el poderós missatge que aquells poemes amagaven. Amb el pas dels anys i la pèrdua de la innocència, la imatge de l'avi Siset va deixar de ser el nostre iaio que, assegut a la graonada davant la porta ens vigilava mentre jugàvem al carrer -quan encara s'hi podia jugar- i ens oblidàvem del món que ens envoltava; i Ítaca es convertia en quelcom més que una illa llunyana. El clam que el vent ens portava en forma de melodia es va convertir en un crit de lluita i de força. Un bram que ens convidava a lluitar per la nostra llibertat, els nostres drets, en definitiva, el nostre país. Aquells vailets varem tenir la sort de créixer esperonats per l'esperança de qui creu que tot es pot canviar, que mereixem un món millor i que, els que vindran darrera, també; varem aprendre d'aquelles lletres a creure en l'amor i en la tendresa i a estimar aquesta Catalunya que avança, potser massa ràpid seguint el model socioeconòmic imperant que segueix comportant un greu desgavell territorial, econòmic, ambiental, cultural i social. Continuen les agressions generalitzades a causa de l'especulació i la planificació inadequada del territori. Vivim en un territori privilegiat pels seus valors paisatgístics, naturals i culturals que cal conservar i gestionar per assegurar la nostra qualitat de vida, la de generacions futures i la memòria històrica. Esborrem el pensar que sempre ens toca perdre, mirem enllà d'aquesta boira espessa i aprenguem a lluitar, com cantàvem de petits al campament, encara que no tinguem les eines. Natura i Aventura

Fe d’errates En el passat número 3 vam utilitzar indegudament el mot alçada en lloc d’altitud. Alçada es refereix a la mesura de persones i bèsties, mentre que altitud fà referència a l’altura d’un punt de la terra respecte el nivell del mar. El mal agut de muntanya (MAM), és doncs, mal d’altitud, mai mal d’alçada. Els esports de muntanya son potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions al practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que pateixi qui els practiqui influenciats pel contingut de les seves pagines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

www.naturaiaventura.com

sumari 12

6 18

natura i aventura

aventura

NATURA I AVENTURA ANY II. NÚM. O5 ABRIL 2007

Direcció: Jaume Guillot Jordi Fernández Disseny Gràfic: Christian Galindo Fotografia: Xavier Guillot Eli Rojas Correccions: Kiko Barrera Col·laboradors: Anna Parra Naiana Lacorte Eduard Abad Núria Pedrola Albert Brignardelli Joaquim Fernández Mª. Antónia Juncà Oscar Castillo Anna Solsona Josep Giralt

Edita: H4XORS S.L. Déu i Mata, 10, 1r 08014 Barcelona Tel. 696 52 38 04 Fax: 93 430 30 38 info@naturaiaventura.com Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel. 637 45 26 26 Fax: 93 430 30 38 jordi@naturaiaventura.com

Imprimeix: TALLERES GRÁFICOS SOLER S.A. Dipósit legal: B-51.197-2006

EXCURSIONISME El massís de Montgrony

SALUD I ESPORT: La importàcia del escalfament

TÈCNICA I SEGURETAT: Iniciació a l’escalada esportiva

MÓN SOSTENIBLE: Aliments globalitzats

ESCALADA ESPORTIVA: Parets de granit al Maresme

PLANTES MEDICINALS: CALENDARI D'ACTIVITATS: BICICLETA DE MUNTANYA: El romaní L’agenda del mes Les muntanyes de l’Albera

VIA FERRADA: Le Canal de les Dames

MATERIAL: RUTES EN TOT TERRENY: El centre geogràfic de Catalunya Els frontals SOSTRES COMARCALS: La Talaia de Montmell

NOTÍCIES: L’actualitat del mes 5

l poble de Gombrèn es troba a la carretera que uneix La Pobla de Lillet amb Campdevànol, tot just quan aquesta deixa la comarca del Berguedà i entra a la part més occidental del Ripollès. Es una carretera típica de muntanya, potser amb una excessiva quantitat de revolts fins i tot n'hi ha que diuen que en té tants com dies té l'any-, però tan tranquil·la i solitària que pot arribar a ser un recorregut encantador. Quan la carretera entra a la vall del Riu Merdàs trobem Gombrèn, un poble rústic que descansa als peus del rocós massís de Montgrony, una accidentada serra rica en contes, cançons, rondalles i llegendes. La part antiga del poble conserva encara l'aspecte d'una vila fortificada i ens recorda l'època que era una població menestral, dedicada fonamentalment a la parairia i a la fabricació de flassades. Avui la seva economia es limita sobretot al conreu de cereals d'hivern, blat de moro, patates i farratges pel bestiar. Deixem el poble enrere i guanyem alçada ràpidament pel camí empedrat que antigament utilitzaven els peregrins que pujaven a venerar la Verge de Montgrony. Vorejant el torrent de Bornell arribarem al mas de Can Pomanell, a prop del que es troba el roure de la Salve del que Pere de Tera escrigué:

RUTES A PEU

natura i aventura

El massís de Montgrony, una terra plena de llegendes

“Conec un roure centenari camí dels cims del Pirineu; a l'ombra seva el Sant Rosari para's, pujant al Santuari, mateix que a l'ombra de la creu. És de Montgrony el millor guia, dret a la vora del camí; del vianant és alegria, puix sap mostrar-li de Maria l'ample mantell blau de setí. De tots indrets de la muntanya s'ovira el roure agegantat; apar un àngel que acompanya on té la Verge la cabanya cingles amunt, a l'espadat.”

Un cop arribats a les ruïnes de Can Pau val la pena girar-se i gaudir de la fascinant perspectiva que des d'aquí es té de la gran veta vertical de pedra sobre la que descansen les runes del Castell de les Dames, també conegut com Castell de Blancafort o de la Reina Blanca. En aquest castell el comte Arnau tenia tancades cent donzelles i exercia el dret senyorial de cuixa, un dels “mals usos”. Poc a poc veiem apropar-se la gran penya on es troba adossat el Santuari de la Mare de

Déu de Montgrony, un dels principals centres de devoció

EL COMTE ARNAU TENIA TANCADES CENT DONZELLES I EXERCIA EL DRET SENYORIAL DE CUIXA, UN DELS “MALS USOS” mariana del Ripollès i fins i tot de les comarques veïnes.

1-Panoràmica del Santuari de la Mare de Déu de Montgrony. 2-Ruïnes de Can Pau. 3-Sender de pujada cap al santuari. 4-Graons excavats a la roca en el darrer pas cap al santuari.

1 Diu la llegenda que el cavaller Otger, després de caure malferit en una batalla contra els sarraïns que havien ocupat les terres catalanes, va aconseguir amagar-se dins d’una cova, en un cingle de Montgrony. Tot sol, vetllat pel

La capella o santuari pròpiament dit, es troba al bell mig de l'atrevida escala que puja des de la gran hostatgeria del Santuari fins el Pla de Sant Pere. Sota l'escala hi havia una gran argolla de ferro, desapareguda a finals del segle passat on el Comte solia fermar el seu cavall. Quan el Comte va decidir construir les escales, els mossos es negaren a treballar en una empresa tant complicada. Per convènce’ls, Arnau els va prometre que els donaria una mesura de blat per cada un dels graons que excavessin de la roca. Un cop finalitzada l'escala el Comte es negà a pagar les soldades.

seu gos llebrer que li llepava les ferides i li portava maduixes i gerds va anar refent-se. Lentament, les ferides del seu cos es tancaren i va anar recuperant l'ànim i el vigor perduts. Esmolava l'espasa amb impaciència i brunyia el seu escut

La petita capella té com a mur la part nord de la penya nua i al seu interior es venera

POC A POC VEIEM APROPAR-SE LA GRAN PENYA ON ES TROBA ADOSSAT EL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE MONTGRONY una imatge de la Mare de Déu. És la mateixa verge negra davant la que conjuraren llurs espases els Cavallers de la Terra.

rutes a peu

RUTES A PEU 1 desitjant de tot cor poder refer el seu esperit combatent en defensa de la seva terra. Una terra volguda, però sense nom. Quan Otger va sentir-se prou fort va embocar el seu corn de caça, va omplir el pit d'aire i va bufar amb totes les seves forces. El buf va ressonar traves-

sant boscos i muntanyes, congostos i afraus, i el so era tant i tant fort que els personatges dels llinatges més prestigiosos de Catalunya s'hi adreçaren cridats pel seu crit. Així fou com, de nou llocs diferents, van acudir amb les seves armes i els seus hostes els més ague-

rrits barons de la terra catalana: en Dapifer de Montcada, en Galceran de Pinós i en N'Hug de Mataplana foren els primers en arribar. Al poc aparegueren en Guillem de Cervera, en

ELS PERSONATGES DELS LLINATGES MÉS PRESTIGIOSOS DE CATALUNYA S'HI ADREÇAREN CRIDATS PEL SEU CRIT Ramon de Cervelló i en Pere Alemany. I a continuació vingueren en Ramon d'Anglesola, en Gibert de Ribelles i en Roger D'Erill. Els nou guerrers van fer cap a la capella de la Mare de Déu, excavada i fonamentada en la roca viva de Montgrony. Allà, vora el foc, solemnement, amb les cuirasses resplendents de la claror de les fla-

natura i aventura

mes i amb els rostres encesos, van creuar llurs espases i juraren lluitar fins a la mort per la terra que els havia vist néixer fins alliberar-la del poder de “la mitja lluna” sarraïna. Amb la Verge com a testimoni, prometeren morir si calia per deslliurar la terra, aquella terra sense nom. Cada un d'ells, amb la seva tropa, va seguir un vent diferent. Aviat guanyaren el Pallars i la Ribagorça, la vall d'Aran i les d'Àneu. Al poc caigueren la Cerdanya i el Capcir; i finalment Girona i Besalú. Otger Cataló avançà victoriosament fins Empúries on la mort l'esperava. Caigut a terra, un cop aconseguida la victòria, va fer sonar el corn per darrer cop. No van trigar en arribar els nou valents que el ploraren i l'enterraren en terra alliberada. Una terra que quedava bate-

1-Magnífiques vistes des del pla de Sant Pere. 2-Forat de Sant Hou. Conta una de les llegendes que per aquest forat sortia de l’infern el comte Arnau per cometre les seves malifetes.

LA RUTA PAS A PAS

SUB SI ETS SCR DES PODR IPTOR ÀS C WW W.N ARRE ATU G AR R DE E AIAV L'IT L PLÀNENTURA.C I OM N TRA ERAR OL, CK I PEL I EL GPS

Distància: 13 kms. Desnivell: 600m. Nivell de dificultat: mig. Temps Orientatiu: entre 4 i 5 hores. Tipus d'itinerari: circular.

jada en honor al seu alliberador Cataló: Catalunya rebia el seu nom. Els nou va-lents, els nou cavallers de la terra foren re-compensats cadascun amb una baronia i sempre seran recordats com els Nou Barons de la Fama. Les escales ens permeten superar el penya-segat i arribar al Pla de Sant Pere, al vessant de solana del Puig de Sant Pere. Aquí s'alça l'església de Sant Pere de Montgrony. És un edifici d'una sola nau, amb una capçalera a llevant, formada per tres absis en forma de trèvol, dels quals destaca poderosament el

El punt de sortida és la Plaça del Roser. Creuem la carretera i prenem el camí que surt darrera de l'església de Sant Pere (1). Aquest camí va paral·lel a la carretera en direcció nord. Quan la carretera fa un revolt tancat (2) el camí la deixa per enfilar-se en direcció als cingles resseguint una riera fins arribar a l'Oratori de Sant Francesc (3). Aquí el camí trenca a l'esquerra i puja en forta pendent fins a Can Pomanell (4). Un rètol ens indica la direcció a seguir. Passem vora les ruïnes de Can Pau. Ens endinsem pel bosc fins assolir el Coll de Jou (5). Des d'aquí només ens caldrà enfilar-nos un poc més fins a l'hostatgeria del Santuari (6). Deixem el pàrquing a l'esquerra i entrem per l'arcada. Pugem les escales que ens menen al Santuari primer i al Pla de Sant Pere (7). Per apropar-nos al forat de Sant Hou prenem el camí (marques grogues) que voreja els cingles. Aquest camí es torna un sender que voreja les penyes (camí del Mal Pas). Els triangles grocs es converteixen en marques vermelles (8) que seguim fins l'avenc (9). De tornada al Santuari de Montgrony prenem el sender que baixa resseguint la cinglera per sota (10) fins la Font de la Mare de Déu (11). Poc abans d'arribar a la font trobem la cruïlla que es dirigeix al Coll de Pardinella (12). D'aquí neix la pista que en direcció sud-oest ens porta a un collet (13). Marxem en direcció sud seguint la riera del Forat. El sender ens portarà de nou a un collet molt característic (14) i d'allà, l'antic camí dels ramaders ens durà de nou a Gombrèn.

rutes a peu

RUTES A PEU

3 central. La porta s'obre a la façana sud i és aixoplugada per un porxo cobert amb una volta de canó apuntada. En aquesta mateixa façana, sobre l'absidiola, hi ha situat un campanar d'espadanya amb dos ulls, de proporcions molt esveltes. Exteriorment l'edifici és totalment nu i mancat d'ornamentació, llevat dels absis, on es desenvolupen els característics motius llombards d'arcuacions cegues en sèries de tres arcuacions entre lesenes, les quals a l'absis central es completen amb un fris de dent de serra. Val la pena aproximar-se al Forat de Sant Hou resseguint el camí del Mal Pas. Es tracta d'un

natura i aventura

avenc d'uns setanta-cinc metres de fondària explorat per primer cop pel pioner de l'espeleologia catalana Norbert Font i Sagué a principis del segle XX. És una cavitat plena de llegendes; es creia que per aquest forat sortia de l'infern el comte Arnau per cometre les seves malifetes. Tal era el grau de superstició que Font i Sagué va ajornar la seva exploració fins que els pagesos haguessin fet la collita, no fos que, amb l'entrada al forat, despertés el compte Arnau i portés la maledicció a aquestes contrades. Hi ha qui pensa, però, que no era a l'infern on duia l'espelunca, sinó al monestir de Sant Joan, i era aquesta la drecera que utilitzava el comte

Arnau per visitar la seva estimada Adelaissa. Ja de tornada, a mig pendent de la costa que mena a Gombrèn, podem aturar-nos a descansar a la font de la Mare de Déu. Una tradició diu que la 2

Mare de Déu de Montgrony fou trobada l'any 804 per un pastor i un bou de Can Camps prop d'aquesta font. Aquí s’erigí una capelleta amb una inscripció al·lusiva i una imatge gravada de la verge que deixa anar aigua pels pits. És per això que va ser

1- Conjunt arquitectònic del Santuari de la Mare de Déu de Montgrony. 2-Mas de Can Pomanell. 3-Roure de la Salve.

BIBLIOGRAFIA

Catalunya Romànica Vol. X El Ripollès - Enciclopedia Catalana www.otger-catalo.com

Llegendes de la història de Catalunya - Ed. Farell - Joan Soler i Amigó

Guia de catalunya - Joseph Plà - Ed. Destino Dolça Catalunya - Vol II Mateu

anomenada Mare de Déu de la llet i va ser venerada per dones que alletaven els seus fills. Heu d'evitar que la nit us atrapi abans de tornar a Gombrèn, i sobretot fugiu de l'espessa boira que s'aixeca, al caure el sol, al

ritme que marca un udol llarg, endolat i funerari, com el d'un llop perdut. Si el sentíssiu, correu a amagar-vos abans que la por us glaci la sang impedint-vos caminar. I si veieu apropar-vos una ombra, com si d'un sortilegi maleït es tractés, deixeu esca-

par entre els llavis la formula del conjur màgic que potser, només potser, us deixarà veure un nou dia:

El vampir és al llençol. Un cadafal és son bressol. Hi dorm amb la lluna i el sol.

Butlleta de subscripció

aventura

Vols gaudir dels millors avantages?: descomptes, regals, sorteigs, descàrregues de la nostra web i rebre Natura i Aventura a casa teva Subscriu-te a www.naturaiaventura.com o bé omple la butlleta i envia-la a c/ Déu i Mata, 10 1r 08014 Barcelona

Nom:

Forma de pagament

Cognoms:

- Transferència bancària o ingrés al compte 3025-0011-76 1400005170 de La Caixa d’Enginyers indicant com a concepte subscripció + nom + cognom.

Adreça: Ciutat:

Cp.:

Província

- Xec nominatiu a nom de H4xors S.L. i enviar-lo a C/ Déu i Mata, 10 08014 Barcelona acompanyat d'aquesta butlleta

E-mail: Natura i Aventura garanteix el cumpliment de la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal i de la seva normativa de desenvolupament, en relació amb les dades obtingudes en virtut d'aquesta sol·licitut de subscripció. Tanmateix, l'ús de les seves dades tindrà com a única finalitat el cumpliment de les nostres obligacions derivades de la present sol·licitut de subscripció. Les dades de caràcter personal facilitades s'incorporaran als nostres fitxers automatitzats. Si així ho desitgés, podrà exercir els drets d'accés, rectificació i cancel·lació previstos per la llei dirigint un escrit al seu titular: H4xors S.L. C/ Déu i Mata, 10 08014 Barcelona

Col·lecciona-la. Per qualsevol dubte adreçat a info@naturaiaventura.com

- Domiciliació bancària: Nom del titular: DNI del titular: entitat oficina Compte:

control

SÍ Desitjo subscriure'm a la revista Natura i Aventura per 20€ l'any (11 exemplars).

compte

Signatura i data:

El Massís de l’Albera,

la porta dels Pirineus a la Mediterrània

RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

La comarca de l'Alt Empordà és una plana oberta al mar voltada per elevacions que es fan més altes a mesura que avancen cap al nord. Les suaus ondulacions costaneres es van convertint en serres i fondalades cada cop més accidentades fins conformar els contraforts del Pirineu que deixa de ser muntanya. És aquí,a la serra de l'Albera, on trobem els passos més accessibles i transitats dels Pirineus a través de nombrosos colls (Panissars, Banyuls, el Portell...) que han convertit la comarca en un gran passadís. És potser per aquesta raó que l'Alt Empordà va ser habitat des de la prehistòria més antiga, deixant- nos testimonis d'aquest passat ancestral en forma de dólmens i menhirs.

ituada enmig d'aquest paisatge únic trobem la vila de Llançà, que deu els seus orígens a l'antiga ciutat romana de Deciana. Després de la destrucció d'Empúries, per Hasting i els seus normands, l'any 862, els habitants de les costes de l'Empordà per por de les incursions dels pirates sarracens, es desplacen de la costa cap a l'interior, i així la Vila de Llançà va ser aixecada prop del mar, però quasi totalment amagada. Del seu costat de tramuntana neix una pista que, després de travessar la carretera de Portbou, la riera de la Valleta i la via del tren per sota un petit viaducte, ens porta a l'antiga cel·la i església parroquial de Sant Silvestre, isolada en un paratge desert. Vora el marge esquerra de la riera s'alça l'edifici d'una sola nau capçada a llevant per un absis de planta semicircular. Damunt el frontís es drecen tres pilars rectangulars que conformen un particular campanar d'espadanya. També és curiós observar la testera de la capçalera de la nau que s'eleva una mica sobre el nivell de la coberta. Si durant la prehistòria aquesta regió va ser un nucli important, no va ser menys amb el

natura i aventura

pas del temps. L'Empordà va ser el primer territori de Catalunya romanitzat i de forma molt intensa, tal com demostren la quantitat de pobles que reflecteixen en el nom que es van originar a partir d'una vil·la romana, com és el cas de Vilamaniscle. Si ens enfilem a la part alta del poble podem observar el castell de Vilamaniscle, un enorme casal fortificat de tres plantes, en procés de ruïna. De la fortificació queden algunes espitlleres i un matacà, i a la façana principal hi destaca el portal adovellat sota un escut barroc. A les afores del poble, pedalant en direcció nord, trobem el Menhir de Mas Roquer. És un menhir de pissarra en perfecte

L’EMPORDÀ VA SER EL PRIMER TERRITORI ROMANITZAT DE CATALUNYA

estat de conservació tot i que és un dels més antics de la zona (aproximadament de l'any 3000 a.C.). Té, en la seva part superior, una escotadura i un petit encaix, perfectament circular, d'uns dos centímetres de profunditat i un centímetre de diàmetre, on s'hi havia clavat una creu de ferro (ara desaparegu-

l’Albera ens ofereix uns paisatges immillorables per a gaudir de la bicicleta de muntanya. La tranquilitat i la solitud ens acompanyaran al llarg del nostre recorregut. 1-Vistes de la població costanera de Llançà.

SANT QUIRZE DE COLERA ÉS UN DELS MONUMENTS MEDIEVALS MÉS NOTABLES DE L’EMPORDÀ

Colera. Les ruïnes d'aquest antic monestir benedictí s'alcen magestuoses oferint un aspecte impressionant. Es tracta d'un dels monuments medievals més notables de l'Empordà i, sens dubte, de tot el país. Sembla ser que després d'allunyar els sarraïns de la ciutat de Girona l'any 785,

una família, encapsada per dos germans, Libenci i Assenari, fundà un monestir, i amb els seus familiars i servents i altres homes que volien fer vida cenobítica o simplement disposar d'unes terres per treballar-les, ocuparen les valls de l'Albera per tal de rompre-les i de repoblar-les. Abans del 815 acudiren a la cort imperial i obtingueren un precepte de Carlemany. L'antiga església va ser destruïda i

reemplaçada al s. X-XI per una nova construcció, un edifici monumental, amb tres anus i creuer, voltes de canó i capçalera amb tres absis semicirculars. Hi ha diverses dependències monàstiques dels segles XII i XIII entorn del claustre, del qual es manté una part de la galeria nord. A la banda sud hi ha la casa de l'abat. El conjunt monàstic era fortificat, tal com mostren les restes que s'han conservat: un 1

da) amb la intenció de cristianitzar aquest monument, aleshores considerat pagà i fins i tot diabòlic. Però aquest forat és difícil d'observar ja que el menhir fa 3,60 metres d'alçada. Endinsant-nos en el Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera, vora el vell camí del coll de Banyuls, arribem a Sant Quirc o Sant Quirze de

rutes en bicicleta de muntanya

RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

tram de muralla que va a una torre angular, murs amb sageteres, restes d'una altra torre i dels valls o fossats (excavacions profundes fetes longitudinalment al voltant d'una fortificació per dificultar el pas de l'enemic des de fora fins el mur). Tot plegat encara dona al conjunt l'aspecte d'una veritable fortalesa. De fet, l'abat era un senyor feudal amb domini sobre un extens territori: com d'altres grans monestirs del país, Sant Quirze de Colera fou una casa religiosa i un castell al mateix temps.

L’EXÈRCIT ACAMPÀ AL COSTAT DEL MONESTIR DURANT VUIT DIES FINS QUE TOTS ELS SEUS SOLDATS HAGUESSIN PASSAT EL COLL L'any 1285 el rei francès Felip d'Ardit va intentar entrar a Catalunya pel coll de Panissars, però fou aturat per les tropes del rei Pere III. Davant d'aquesta dificultat els francesos cercaren un altre pas que, segons conta Ramon Muntaner, fou el coll de la Maçana, perquè era un indret poc vigilat. Sembla ser que l'entrada fou facilitada per un personatge misteriós: el bord del Rosselló. Hi ha qui diu que

2 aquest home fou l'abad de Sant Pere de Rodes i hi ha qui afirma que foren els propis monjos de Sant Quirc els que facilitaren el pas als francesos. Sigui com sigui l'exèrcit croat acampà al costat del monestir on el rei decidí romandre-hi vuit dies fins que totes les seves forces haguessin passat el coll i fins que els seu estol hagués ocupat el port de Roses per avituallar les tropes invasores. Aquesta creuada contra el regne d'Aragó va ser manada pel Papa Martí IV que excomu1-Ermita de Sant Silvestre. 2-Monestir de Sant Quirze de Colera. 3-Esplèndides vistes del monestir de Sant Quirze de Colera durant el nostre ascens cap a la Serra de Gisbert.

natura i aventura

TS R SI E RIPTO C S E ÀS SUBPODR GAR D .COM A E R UR CAR VENT DES ATURAIA NOL, PS I W.N PLÀ L G ER WW EL CK PE SENC K TRA OO EL OADB R EL

Imatge cedida per l'institut Cartogràfic de Catalunya

FITXA TÈCNICA: nicà al monarca (9 de novembre de 1282) i manà la seva deposició com a rei d'Aragó (21 de desembre de 1283), oferint la corona al segon fill del rei de França, Carles de Valois. L'exèrcit francès arribà a la ciutat de Girona i la prengueren, però per poc temps, ja que els almogàvers de Roger de Llúria derrotaren totalment la flota francesa. A dos-cents metres del monestir podem veure, isolada, l'església de Santa Maria, anti-

Quilòmetres: 49 quilòmetres. Desnivell acumulat: 1.040 m. Ciclabilitat: 100%. Dificultat: itinerari sencer: mitja-alta. Punts d'aigua i menjar: Als diversos pobles i a Sant Quirze de Colera. Època recomanable: tot l'any. Horari: 5-6 hores. Cartografia: mapa 1:50.000 Alt Empordà institut Cartogràfic de Catalunya

RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA ga parròquia de la població que vivia escampada dins la demarcació del cenobi. Si us veieu amb prou forces, un copa arribats a mas Pils, demarreu per la pista que puja fins el coll de Banyuls per contemplar les vistes que ens ofereix de la banda nord. És un dels passos més baixos de l'Albera (357 metres sobre el nivell del mar), travessat per comins d'origen molt antic tran-

EL RIU ORLINA DEU EL SEU NOM AL FET QUE, SEGLES ENRERE, LA SEVA SORRA CONTENIA PARTÍCULES D'OR sitats fins l'època moderna, els quals conecten la plana de l'Empordà amb la rossellonesa. Al coll de Banyuls hi ha un antic búnquer militar transformat en refugi pel centre Excursionista Empordanès. També podem observar el monument alçat en memòria dels membres de la resistència francesa que hi passaren per unir-se a les tropes de la França Lliure contra els alemanys, durant la ocupació nazi en la segona guerra mundial.

natura i aventura

Rabós s'enlaira prop de la riba dreta del riu l'Orlina, afluent de la Muga, dit així perquè antigament la seva sorra contenia partícules d'or. El Jesuïta català Pere Gil afirmà l'any 1600 que els tres rius catalans d'on s'extreia or eren el Segre, la Tordera i l'Orlina. Pujant pels seus carrers de traçat irregular i fort pendent, que mantenen encara l'empe-

drat de còdols, arribem a l'església de Sant Julià de Rabós. És un temple romànic acabat a principi del segle XIV, d'una sola nau, amb un absis semicircular. Aquest poble és tristament conegut com el lloc on l'any 1879 es va descobrir el primer focus de la fil·loxera, la plaga que a finals del segle XIX comportà l'extinció de la vinya, aleshores el conreu més important del país.

BIBLIOGRAFIA

Catalunya RomànicaEmpordà II - Enciclopedia Catalana

Passejades per l'Empordà en bicicleta i a peu - J. Portell i L. Sesén - Ed Pòrtic

En BTT per l'Alt Empordà - J. Descamps i S. Puig Cossetània edicions

informa SALUD I ESPORT

L'ESCALFAMENT ABANS DE LA PRÀCTICA ESPORTIVA La paraula escalfament, utilitzada en termes esportius, defineix el conjunt d'exercicis que utilitzem per adaptar físicament i fisiològicament el nostre organisme abans de passar d'una situació de repòs a una activat física de certa intensitat. L'aspecte psicològic també es veu afavorit en aquest procés, ja que ens ajuda a millorar la concentració i la motivació.

L'escalfament afavoreix el nostre rendiment posterior i millora la nostra recuperació després dels primers esforços. A nivell físic ens ajuda a minimitzar els risc de patir lesions musculars a curt i a llarg termini, ja que l'increment de la temperatura generat pel nostre cos i l'augment del fluid sanguini vers els nostres músculs millora la seva elasticitat. Un esforç intens sense haver fet un escalfament de la musculatura pot ocasionar petits trencaments en les fibres musculars i deriva en un menor rendiment de la capacitat muscular. La importància d'un bon escalfament, tot i ser necessària i imprescindible per a qualsevol persona, es fa indispensable en aquelles que no practiquen esport habitualment i en persones d'edat avançada, ja que les seves articulacions i els seus músculs necessiten més temps per adaptar-se a l'esforç. Per crear una bona metodologia d'escalfament haurem de tenir en compte la durada, la intensitat i el contingut: DURADA: el temps que invertirem el determinarà l'activitat que haguem de realitzar després. Si el volum de l'activitat ha de ser gran els nostres exercicis d'escalfament hauràn de ser suaus, ja que anirem escalfant progressivament mentre fem l'activitat. Si pel contrari la nostra activitat és més intensa necessitarem un escalfament més llarg. Les condicions ambientals a les que estiguem sotmesos marcaran també la durada, ja que si ens trobem en un ambient fred ens costarà més estona escalfar que si per el contrari estem en un ambient calorós. Cada persona ha de determinar quin és el temps que ha d'utilitzar en funció de les seves sensacions. Els especialistes indiquen que per una pràctica esportiva suau entre deu i quinze minuts són suficients mentre que si és més forta necessitarem uns trenta minuts. INTENSITAT: variarà en funció de l'edat i la capacitat física de la persona ja que en fer-nos grans la possibilitat de patir lesions augmenta. La intensitat dels nostres exercicis haurà d'augmentar progressivament però haurà de ser inferior a la que haurem de mantenir durant la nostra activitat per tal de no produir fatiga. CONTINGUT: tot escalfament hauria de tenir dues fases l'escalfament general i l'específic. General: es bassa en un treball aeròbic suau. L'objectiu és incrementar la temperatura general del nostre cos, estimular el sistema respiratori i circulatori i incrementar el flux sanguini muscular. Específic: es treballa sobre els grups musculars que tinguin més rellevància en la nostra modalitat esportiva, ja sigui fent exercicis o repetint suaument el moviment tècnic que impliqui en nostre esport. És molt aconsellable efectuar també estiraments ja que ajuden a millorar el moviment articular, muscular i la flexibilitat. BENEFICIS DE L'ESCALFAMENT: - Increment de la temperatura muscular i corporal. - Millora el rendiment físic. - Disminueix el risc de patir lesions musculars. - Millora la elasticitat dels músculs. - Major concentració i motivació.

natura i aventura

ESCALADA ESPORTIVA

En la façana més privilegiada de la Serralada Litoral, entre el castell de Burriach i el Montcabrer, trobem una petita escola d'escalada que fa les delícies dels escaladors novells del Maresme. Ja l'any 1988 es parlava d'una vintena de vies que recorrien aquests trams de granit amb “autèntiques fisures yosemítiques”, però ha estat gràcies a l'esforç d'equipadors com els germans Estrader, Lluís Galcerán i Esports DOM de Mataró que avuí en dia podem gaudir de més d'una cinquantena de vies ben equipades.

Banyadores,

Sector Amazònia

Les vies són de granit de bona qualitat, amb vies on pedomina el IV i V grau, pel que s'ha convertit en una zona idea l per iniciar-se en l'escalada esportiva. Les vies són poc sostingudes, encara que alguns passos finets ens faran depurar la nostra tècnica en aquest tipus d'escalada d'adherència i cantells roms. La seva orientació sud-est converteix aquesta zona en ideal per escalar a l'hivern, o les tardes d'estiu quan l'ombra i la brisa marina refresquen tot el sector.

ACCÉS: travessem el poble de Cabrera de Mar pel carrer Onze de Setembre primer, i pel Carrer de la Riera després. Al final d'aquest carrer prenem, a l'esquerra, el camí de la Font Picant. Passarem per l'entrada de la urbanització L'Altura, que deixem a mà esquerra. Seguim per la pista fins arribar a la zona d'aparcament, tot just abans de trobar una cadena tallant el camí. Seguim caminant pista amunt en direcció Cabrils, fins trobar una torra d'alta tensió amb una marca blanca que ens indica el senderó que puja cap a les Parets. Al arribar a la segona torre el camí trenca a la dreta i en pocs minuts arribem als peus del Sector Amazònia. AIGUA: hi ha una font a la sortida del poble, al final de la riera, on podrem recarregar les cantimplores. FITXA TÈCNICA: Nº de vies proposades: 12 Alçada mitja: 15m. Equipaments: Parabolts. Cadena + Anella per despenjar-se. Vies equipades pels germans Estrader,

natura i aventura

Lluís Galcerán i Esports DOM de Mataró. Grau: De IV a 6a. Millor època: Tot l'any, però recomanable a l'hivern Més informació a www.esportsdom.com

1. Vies de les nenes 2. Via de la vespino 3. Amazònia 4. Esperó Laia 5. Ondina 6. Guifré-gala 7. 8. Raquel i Mireia 9. 10. 11. El fanàtic de l'Hospi 12. R.I.P.

IV 6a 6a V V V V IV V V 6a 6a

BIBLIOTECA Excursions a peu pel voltant de Girona Xavier Vilamitjana Pujol Aquest llibre va adreçat a persones que estimen la natura, l’esport i la ciutat de Girona. Es tracta d’una guia que permetrà descobrir els racons més amagats de la vall de Sant Daniel. Però no només es podrà gaudir de paratges insòlits, sinó que també es podrà conèixer l’entorn natural més immediat a la ciutat; sempre acompanyat de la història que precedeix i condiciona el present, passat i futur de la vall. L’obra s’estructura en 13 capítols o rutes que, de mica en mica, es van internant a la vall fins als puigs que la limiten i la conformen. Per mitjà d’una descripció plana i plena de referències cartogràfiques, hom es guiarà eficaçment entre camins i caminois, ajudat per algunes observacions i recomanacions pràctiques. Cada ruta va precedida per un mapa topogràfic detallat que permet seguir les indicacions del text amb gran facilitat; i un gràfic amb altimetries en tres dimensions que dóna idea de la dificultat o duresa que pot presentar l’excursió. Finalment, un recull de fotografies i descripcions ordenades a cada text permet reconèixer els indrets per on es passa i apreciar els detalls més ocults.

Itineraris de Natura pel Gaià, el Foix i l'Anoia Xavier Bayer i Cisco Guasch Aquest llibre és un recull de dotze itineraris que ens han de permetre millorar els nostres coneixements a l’entorn de la natura. En sortir a caminar per la muntanya ens podem trobar amb un munt de plantes, animals i altres elements de la natura o de la vida al camp que val la pena de conèixer. Com més coses sapiguem dels éssers vius que ens envolten més capaços serem de valorar la seva importància i la nostra estima per la natura serà major. Els dotze itineraris que proposem en aquest treball queden situats a l’entorn dels rius Gaià, Foix i Anoia, i del massís del Garraf. La part alta de les conques d’aquests rius és a la Serralada Prelitoral. En aquest conjunt territorial hi trobem una interessant i variada diversitat d’ambients naturals, sobretot de clara influència mediterrània. A més, cada un dels recorreguts que proposem ha estat realitzat en un dels diferents mesos de l’any. Això ha estat així per tal d’anar veient els canvis que es produeixen en la natura durant el pas de les estacions. La floració i fructificació de les plantes, l’aparellament dels animals, les migracions dels ocells, la influència del temps i molts altres fenòmens fan que al llarg de l’any hi hagi un cicle vital prou interessant i variat.

biblioteca 21

VIA FERRADA El Parc Natural de la muntanya de Montserrat és un massís d'origen sedimentari que s'alça imponent al sud de la depressió Central Catalana, entre les comarques de l'Anoia, el Bages i el Baix Llobregat. Aquest laberint de conglomerat ha estat modelat durant milers d’anys pel vent i la pluja creant una fesomia singular i única en el món: agulles de formes capricioses, monòlits colossals, canals vertiginoses,... La seva inconfusible silueta, que ens recorda a la fulla d'una serra, és visible i fàcil de reconèixer des de bona part dels cims de Catalunya, ja que és una de les muntanyes més altes i escarpades de la serralada Prelitoral catalana.Totes aquestes característiques fan de Montserrat un entorn molt atractiu per gaudir de les activitats de la natura. La via ferrada que us proposem en aquest article remunta una canal de la vessant sur del massís Montserratí. Amb un bon equipament i amb un nivell de dificultat moderat, ens permetrà descobrir nous racons d'aquesta gran muntanya i alhora gaudir d'unes excel·lents panoràmiques.

natura i aventura

ACCÉS: des de la carretera nacional A-2 prendrem la sortida de la població del Bruc. Poc després deixem la carretera que marxa recte cap al poble del bruc i seguim per la dreta una carretera que es dirigeix cap a la urbanització del Bruc Residencial. Circulem un quilòmetre pel lateral de la carretera en el sentit contrari al que portàvem fins que una senyalització ens obliga a girar. Som al carrer de la Vinya Nova. A partir d'aquí tan sols hem d'anar seguin el rètols que ens conduiran fins al restaurant de la

Vinya Nova. Un cop allà deixem a l'esquerra la pista que ens portaria cap a Can Jorba i prenem la pista de la dreta que va cap a Collbató. Seguim per la pista principal fins trobar a la nostra dreta una porta metàl·lica amb dos pilars als costats i davant nostre una pista. En aquest punt estacionarem el vehicle per iniciar l'aproximació a peu fins a la via ferrada.

APROXIMACIÓ: avancem per la pista que progressivament es va fent més pedregosa i estreta fins que és creuada per una torrentera. Remuntem per ella seguint les fites i unes marques de color blau fins que trobem un altra torrentera que entra per la dreta. Actualment en aquest punt hi ha un rètol indicatiu de via ferrada. Seguim doncs a la dreta i comencem a superar petits ressalts equipats fins a trobar la primera instal·lació de la canal de les Dames. DESCRIPCIÓ: la via comença amb un tram molt vertical d'uns 12 metres d'alçada equipat amb escales. Els esglaons de la part superior estan malmesos per l'acció d'algú que no volia que hi fossin, tot i que no és perillós, s'ha d'anar en compte. Superat aquest primer obstacle trobem un petit pas equipat amb cadenes i seguidament un ressalt d'un 20 o 25 metres d'alçada. Aquest tram és molt imaginatiu ja que per ajudar-nos a progressar hi ha col·locades unes presses artificials d'escalada que substitueixen els esglaons metàl·lics. A partir d'aquí anirem superant petits obstacles fins arribar al ressalt més vertical i aeri de la via. El seu primer tram està equipat únicament amb cadenes i té una sortida una mica exposada ja que encara que ens assecontinua

VIA FERRADA

gurem a la cadena el següent parabolt està cinc metres per sobre i si caiguéssim arribaríem a terra. La cadena, tot i estar en bon estat, rellisca una mica. Un cop superats aquests primers cinc metres la inclinació i la dificultat disminueixen progressivament fins arribar a una petita terrassa. A partir d'aquí ens espera un tram vertical equipat amb cables i esglaons que ens demanarà força de braços per a ser superat. Tot i no ser difícil, aquest pas pot ser psicològicament exigent per a persones no acostumades a la sensació d'alçada. Un cop a dalt avancem canal amunt fins a trobar la darrera dificultat, una xemeneia d'uns deu metres d'alçada que és, de ben segur, el tram de la via més exigent físicament. Per superar-lo haurem de tibar de braços i fer oposició amb les cames contra la paret. Si portem gent inexperta o cansada per l'esforç els podríem assegurar des de dalt amb una corda.

RETORN: existeixen dues opcions de tornada: o bé rapelant per la mateixa via o bé caminant per un sender. Si escollim la segona opció haurem de seguir canal amunt fins que després d'un petit ressalt equipat amb dos esglaons trobem un sender que seguirem cap a la dreta. En pocs minuts arribarem a un coll des d’on prendrem per la dreta un corriol en forta baixada senyalitzat amb senyals blaves. En aproximadament quinze o vint minuts el corriol es transforma en pista i enllaça amb la pista que prové de la Vinya Nova. La seguim cap a la dreta i en breu trobarem el lloc on hem estacionat el nostre vehicle. FITXA TÈCNICA Desnivell: 240 m. Dificultat: mitjana. Horari aproximació: 25 min. Horari d'itinerari: 1:30 a 2 h. Horari de retorn: 30 min. Material: casc, arnés, guants, dissipador. Si fem el retorn fent rapels necessitarem una corda de 40m. Si no volem fraccionar el ràpel més alt utilitzarem una corda de 60 m. Època aconsellable: tot l'any. Equipada per: Jom.

natura i aventura

CALENDARI

Catalunya i Andorra

BICICLETA DE MUNTANYA 1/04 15/04 22/04 29/04 1/05

Road Book BTT Garoina Xtrema I Pedalada d'orientació Patidors 1ª Cursa popular Malalts de bici II Marxa BTT Trencacames

Palafrugell L'Alzina Piera El Vendrell Vilamajor

mariona82@gmail.com www.patidors.net/2DOP/presentacio.asp baixpenedesbtt@hotmail.com www.trencacames.com

Certascan

www.agrupe.org/

Castellar del Vallès Molins de Rei Navas Olot Ripio St Joan de les Abadeses

www.castellarvalles.cat/entitats/cec www.molinsderei.net/cem/ www.totnavas.com/cen/ www.ceolot.cat/ www.clubexcursionistaripoll.com/index1.htm www.uesantjoan.com/

Hospitales de l'Infant Vilanova i la Geltrú Sant Cugat del Vallès Les Borges Blanques Llavorsí

www.serresdelmestral.cat/ www.aetalaia.cat/ www.clubmuntanyenc.org/ www.geocities.com/cexcursionista/ www.url.edu/raidecullavorsi

Cabrera de Mar Artes Blanes Arenys de Munt

http://oros.orientacio.org/ www.clubcoc.org/ www.grionsorientacio.cat/ www.grionsorientacio.cat/

Barcelona Llívia

www.cegracia.cat/ www.cegracia.cat/

Terrassa

www.cmstllorenc.org/

ESQUI DE MUNTANYA 15/04

Prova Alt Pallars

MARXES I CAMINADES 1/04 15/04 15/04 22/04 29/04 1/05

Travessa a peu "Castellar-Montserrat” Travessa Molins de Rei-Montserrat Caminada Popular de Navàs "Embardissada" Marxa de Regularitat de Ripio Caminada Popular La Ruta del Carbó

RAIDS 14/04 Open Raid Serra del Mestral 21-22/04 Raid Garraf 29/04 Easy Raid Sant Cugat 5/05 Open Raid Borges Garrigues 19/05 Raid Ecu Llavorsí'07

CURSES ORIENTACIO 1/04 Circuit OROS 14-15/04 Copa Catalana d'Orientació en BTT 15/04 III Trofeo Vila de Blanes 22/04 Orientacio Popular

FIRES I MOSTRES 19/04 13/05

Cicle d'audiovisuals Buch i Parera Festa de la canço de muntanya

ESCALADA 26/05

XVII Copa Catalana d'Escalada de Dificultat

Aprofita el nostre calendari interactiu per planejar les teves activitats. Si ets organitzador d’esdeveniments, aprofita’l per promocionar-los. www.naturaiaventura.com

TÈCNICA I SEGURETAT

Introducció a:L’ESCALADA ESPORTIVA L'escalada esportiva és una variant de l'escalada en la que

“com s'escala” és el més important. En aquesta modalitat d'escalada es persegueix superar el grau de dificultat més elevat possible, quedant al marge el fet d'assolir el cim d'una muntanya o d'una paret. Progressem utilitzant les preses que la roca ens ofereix sense cap ajut de mitjans artificials - tals com els mosquetons, cordes, estreps etc..- que només

GRAUS DE DIFICULTAT: Si l'objectiu d'escalar una via és superar la dificultat que ens ofereix, el grau que defineixi la seva duresa ha d'estar ben precisat. Objectivament aquest grau és molt difícil de valorar i normalment una via és graduada en comparació a d'altres de dificultats similars. Però no tots els escaladors són iguals en força, alçada o flexibilitat, ni tots han escalat les mateixes vies o els mateixos tipus de roca; per això el grau d'una via ha de ser un aspecte orientatiu i hem de ser nosaltres que haurem de valorar l'esforç en relació a altres vies del mateix grau que ja haguem fet.

s'utilitzaran com a mitjà de seguretat, mai per penjar-nos-hi. Aquest tipus d'escalada s'entén com “escalada lliure”, en contraposició a “l'escalada artificial” que sí utilitza els claus, estreps i altres medis per penjar-se i ajudar-se a progressar. L'escalada que no utilitza ni cordes ni assegurança de cap tipus s'anomena “solo integral” i és la disciplina més perillosa. Desaconsellem la seva pràctica, i sobretot als escaladors novells. L'escalada esportiva té un component ètic molt important ja que basa els seus principis en l'acceptació d'unes regles de joc, aparentment absurdes, que són l'essència de la filosofia o manera d'encarar una escalada per part dels escaladors, fins

Per ponderar la dificultat s'utilitza una escala de dificultats preestablerta. A Catalunya utilitzem el sistema francès que comença al I progressant en II, III, IV i V (acompanyat si cal dels signes + o per indicar la seva duresa). Per exemple un IV+ serà un IV difícil tendint a un V. A partir del V+ els graus s'escriuen en números (6,7,8 i 9), acompanyats d'una lletra (a, b o c) que a la vegada poden ajudar a matisar la duresa amb els signes + o -.

L'EQUIP: L'arnés: cal precisar que el model que s'utilitza normalment en l'escalada esportiva, és a dir, el talabard de cintura, no està homologat per la UIAA (Unió Internacional d'Associacions d'Alpinisme). La homologació s'obté només quan l'arnés inclou la part del pit. En escalada esportiva utilitzem només la part de cintura ja que ens permet millor mobilitat del tronc i extremitats superiors. Amb això acceptem el risc, relatiu, de poder donar la volta en una caiguda.

el punt de no considerar escalada una via si no és ascendida en l'estil més correcte i pur.

natura i aventura

Cal tenir en compte: • El cinturó ha de ser ample i encoixinat, així com també la part de les cuixes. • Els anells per portar el material també han de ser amples i ben distribuïts en la cintura. • La tanca ha de ser de seguretat i l'anella per on passa la corda ha de ser molt resistent i de material anti-abrasiu.

El casc: és potser el gran oblidat de l'escalada esportiva. Quasi ningú el porta tot i que els cascs actuals no son tan incòmodes i poden servir tant per protegir-se de les pedres que cauen com en les caigudes incontrolades. Son de nylon o policarbonat amb la part interior encoixinada. El nostre consell és portar-lo, com a mínim, a la motxilla i si escalem en algun sector en el que hi ha possibilitats de que caigui alguna pedra, ens el posarem. Tanmateix, si la persona que obra és novell o està intentant una via de grau molt ajustat al seu, també.

parelles i units per unes cintes de longitud variable formant les “cintes exprés”. Un dels mosquetons, de tanca recta serveix per fixar la cinta exprés a la paret, mentre que l'altre, de tanca corba, ens afavorirà introduir-hi la corda. Aquesta maniobra és molt fàcil, però s'han de tenir en compte uns aspectes importants per tal d'evitar una sortida accidental de la corda, de la cinta o el trencament del mosquetó: 1-La corda sempre ha de passar de DINTRE (el costat de la paret) cap a FORA. D'aquesta manera evitem dos possibles perills, que el moviment de la corda durant l'ascens faci girar la cinta i la corda es surti del mosquetó o que en cas de caiguda el cop de fuet de la corda piqui sobre la tanca del mosquetó, obrint-lo. 2-En travesses i diagonals la tanca del mosquetó per on passa la corda ha d'apuntar al costat oposat. D'aquesta manera evitem que en cas de caiguda la corda s'escapi del mosquetó al xocar contra la tanca. No oblideu que la màxima resistència d'un mosquetó s'obté quan la seva tanca està completament tancada. Cal assegurar-se sempre que s'ha tancat bé el mosquetó. El Gri-gri: dels sistemes que garanteixen l'aturada d'una possible caiguda mitjançant la frenada de la corda, el Gri-gri de la marca Petzl és el més utilitzat i recomanat en escalada esportiva. Però només en escalada esportiva, ja que és un sistema automàtic i amb una gran capacitat de frenada, gairebé estàtica, que transmet una sobrecàrrega important a tota la cadena de seguretat i que només els ancoratges molt sòlids de les vies d'escalada esportiva aguantarien. El Gri-gri permet assegurar, fer baixar un company i, en cas de necessitat, bloquejar la corda de forma segura tant en caigudes com en maniobres. Serveix per cordes simples dinàmiques d'entre 10 i 11 mm.

Els peus de gat: Edlinger, a la pel·lícula La vie au bout des doigts pujava una via al Verdon amb els peus descalços. Si el podeu imitar, perfecte, però el mortals comuns escalem amb unes sabatilles que, després d'anys de fabricació, han aconseguit millorar molt tant en prestacions com en disseny. Cal triar el calçat en funció de les pròpies exigències i capacitats tècniques: trobem peus de gat punxeguts, que s'adapten millor als forats i preses de la roca calcària; amb la punta més arrodonida per adherències i granit; més altes i pesades per mitja muntanya, o molt lleugeres per escalada en bloc. Per començar el més recomanable és una sabatilla polivalent, no massa incòmoda, ni molt rígida ni massa tova. La corda: la corda és el principal element de seguretat. Una de les característiques fonamentals és la força màxima que la corda transmetrà a la resta de la cadena de seguretat en cas de caiguda (força de xoc) i que no ha de ser mai superior a 1.200 daN. Aquest valor ha d'estar indicat sempre en l'etiqueta d'una corda. En escalada esportiva utilitzem una corda simple d'un diàmetre entre 10 i 11 mm. Les de 10,2 i 10,5 mm son ideals per la relació pes/resistència. Pel que es refereix al llarg, en escalada esportiva rarament trobarem vies de més de 30 m. Pel que una corda de 60m és ideal. Només comprarem cordes dinàmiques homologades per la UIAA. En escalada no utilitzarem mai cordes estàtiques com les que s'utilitzen en espeleologia. Les cintes exprés: per facilitar l'assegurament i el lliscament de la corda pels ancoratges intermedis, s'usen mosquetons per

L'ENCORDAMENT: Lligar-se la corda a l'arnés és la operació més elemental de l'escalada i per fer-ho utilitzarem exclusivament el nus en vuit passat directament per les anelles del talabard.

En un dels caps de la corda fem el vuit, i passem la punta de la corda per les anelles de l'arnés que uneix l'anella de ràpel. Mai passarem només la corda per aquesta anella ni utilitzarem un mosquetó per fer-ho. Un cop passada la corda per l'arnés resseguirem el nus en vuit en un recorregut idèntic al que fa la corda, però en sentit invers i l'ajustarem - sense escanyar-lo.

tècnica i seguretat

TÈCNICA I SEGURETAT

• Atenció a la distància entre els primers ancoratges. Cal estar atents i donar la corda justa per evitar que en cas de caiguda l'escalador piqui al terra. • Estar sempre atents a les indicacions de l'escalador. • Fer un nus al final de la corda és indispensable. Si a l'hora de baixar al company la corda és curta respecte la llargada de la via, evitarem que se'ns escapi. El primer de corda ha de tenir en compte: • La llargada de la caiguda no és el doble de la llargada entre l'escalador i el darrer anclatge, sinó gairebé el triple degut a l'elasticitat de la corda i el bucle que ens té el company. • Cal passar correctament la corda per les cintes, amb la tanca del mosquetó al costat contrari de la direcció de la corda.

✘

ASSEGURAR EL PRIMER DE CORDA: El sistema de progressió durant l'escalada és senzill. L'escalador que puja primer passa la corda per dins de les assegurances que va posant, mentre el company que l'assegura està atent per aturar una possible caiguda. Cal tenir en compte: • Per la seguretat de l'escalador, assegurarem el més a prop possible de la paret adoptant una posició pensant com l'afectaria l'estrebada en cas d'una caiguda. Si el pes de l'assegurador és molt inferior al de l'escalador és recomanable autoassegurar-se en algun arbre o ancoratge.

✘

✔

• Evitar que la corda ens quedi darrera les cames, ja que en una possible caiguda ens faria donar la volta i caure de cap. La corda ha de quedar entre les cames quan l'ultima cinta ens quedi a la vertical, a l'esquerra, sobre la cuixa o el peu, quan la cinta quedi a la dreta, i a la dreta si la cinta l'hem deixada a mà esquera.

✔

EL TOP ROPE:

✘

✔

Quan escalem una via d'esportiva trobem al final d'aquesta una instal·lació que ens servirà per despenjar-nos, i a l'hora per assegurar al company si vol provar la via de segon de corda, és a dir, assegurat amb la corda provinent de dalt i sense el risc de caiguda que té el primer de corda.

natura i aventura

Després, a l'altre extrem de la corda es lliga el company que vulgui provar la via anant de segon i comença l'escalada mentre l'assegurem per l'altre punta, recuperant la corda. L'escalada de segon és més segura en tant que caure no comporta davallar gaire.

Aquesta instal·lació ha de tenir com a mínim dos ancoratges ben bons units entre ells amb una cadena o cinta plana en bon estat. Normalment ens trobaren cadenes amb mosquetó, pel que simplement passarem la corda; però si trobem cadena amb anella ens haurem de desencordar per passar la corda per l'anella i tornar-nos a encordar. És una maniobra senzilla però en la que hem d'estar molt atents per no cometre cap error que ens podria provocar la caiguda. Un cop passada la corda el company ens despenjarà i podrem recuperar el material utilitzat en l'ascens. El Gri-gri ens permet fer-ho de forma segura, però cal conèixer bé com funciona.

RUTES EN TOT TERRENY

De ruta pel Solsonès,

la comarca de les mil masies

l So ls o nè s é s u n a comarca prepirinenca plena de contrast o s , e n la qu a l e s poden distingir dues parts completament diferents: els paratges esquerps de l'alta muntanya de la banda septentrional i les suaus ondulacions dels altiplans de la part més meridional, on es compaginen els camps de cultiu amb les

natura i aventura

grans extensions de bosc. En el nostre itinerari proposem recórrer els municipis d'aquest Solsonès més desconegut; d'aquest temple natural esquitxat per masies disseminades, algunes de les quals són bells exemplars de les construccions característiques d e l a C a ta l u n y a ru ral del s segles XV al XVIII. Per aquest motiu el Solsonès ha estat

anomenat la comarca de les mil masies. Solsona és la capital de la comarca. L'origen de la Solsona actual cal situar-lo al segle X. La ciutat va néixer a l'entorn del castell i del monestir. L'any 1593 es va crear el bisbat de Solsona i, l'any següent, el rei Felip II li va donar el títol de ciutat. Solsona manté la mateixa estructura de quan era una ciutat emmurallada i conserva tres portals d'entrada: el del Pont, el del Castell i el de Llobera. És d'aquest darrer portal d'on sortia l'antic camí que menava a Llobera, i que avui, en forma de carretera, porta a Torà. El municipi de Llobera havia estat, en temps de moros i cristians, una terra fronterera i perillosa, i s'hi bastiren castells per defensar la població de les incursions dels sarraïns. Generalment, al començament de la reconquesta, aquests castells fronterers consistien en petites fortificacions amb una torre, utilitzats com a punts de defensa, de guaita, i de senyals per avisar d'un possible atac. Un cop es va allunyar la frontera amb els sarraïns, aquests castells perderen part de la seva funció principal, i poc a poc els senyors dels castells els anaren transformant en casals senyorials. El Casal dels Vilaró, senyors de Llanera, és un bon exemple de com es va modificar l'antic Castell de Llanera del que ja es parlava l'any 1002.

Al seu costat podem veure l'església de Sant Martí de Llanera, consagrada l'any 1060 per Guillem Guifré, bisbe de la Seu d'Urgell. El seu interior ha estat saquejat, però podem observar l'altar major i un ossari al centre de la nau. Hem de destacar, en el recorregut que ens ha portat fins aquí, el dolmen de Llobera, un dels més grans i millors conser-

EN EL NOSTRE ITINERARI PROPOSEM RECÓRRER ELS SOLSONÈS MÉS DESCONEGUT vats de Catalunya. A 10 minuts a peu des de Mas Vila, seguint les marques vermelles ens hi podem apropar. Veurem el túmul més gran de Catalunya (32 m de diàmetre) i algunes pedres del cromlech que es conserven en el seu lloc original. És un dolmen de corredor datat l'any 2500 a.C. amb una galeria de 10m de llargària. Les lloses de les seves parets pesen més de 500 quilograms. Aquest passat fronterer ha deixat també en la contrada nombroses torres de defensa, com les de Perecamps de Llobera o la d'Ardèvol. Cons-

S SUBS I ETS CRIP T DESC PODRÀS OR ARRE WWW GAR .NAT L'ITINURAIAVENT DE E TRAC RARI I URA.COM K PE E L GP L S Distància: 42 Km. Temps orientatiu: 4h. Tipus d'itinerari: circular.

3 truïdes entre els segles IX i XII per posar els fonaments de la repoblació del país, les torres romanen orgullosament dretes enmig del paisatge. I és aquesta darrera el primer que veiem al apropar-nos a Ardèvol. Construïda al damunt d'una roca, és l'única part que es conserva del castell d'Ardèvol, documentat l'any 1027. Aquesta torre de base quadrada es trobava recoberta en tota la seva alçada per una construcció de planta circular d'època posterior, que es va ensorrar i deixà al descobert la torre quadrada. Aquesta torre és coneguda com la Torre dels Moros. Al restaurant de la plaça podem demanar la clau per pujar dalt la torre i contemplar les serres de Sant Donat, Claret i Pinós. Aquestes serres separen dues conques hídriques, la del riu Llobregat que mor al mar i la del riu Llobregós, que barreja les seves aigües amb el Segre abans de vessar-les al riu Ebre.

EL DOLMEN DE LLOBERA ÉS UN DELS MÉS GRANS I MILLORS CONSERVATS DE CATALUNYA devoció popular, fins a l'extrem que, a primaries del segle XVI, ja gairebé havia cessat el servei del culte. 4

Fou justament en aquests temps de decadència, quan es donà el fet de l'aparició d la Mare de Déu. Segons la tradició, el primer dia de setembre de l'any 1506, la Verge s'aparegué a Bernat Casas, veí de Matamargó. Aquest bon home anava de casa seva vers Biosca per veure la seva tia, quan al

passar per la serra de Pinós, i volent saludar a la Verge que hi havia en una petita capella, es trobà amb la porta tancada. Ell com a bon cristià i sabent de la omnipresència de Déu, es posà a pregar a fora. De sobte sentí una forta remor, com un tro 1-Casal fortificat de Can Tristany. 2-L’església de Santa María de Pinós va ser construïda pels Templers. 3-La Rosa dels Vents ens indica el centre geogràfic de Catalunya. 4-La Torre d’Ardèvol, coneguda com la Torre dels Moros, és l’única part que és conserva de l’antic castell.

L'església de Santa Maria de Pinós va ser construïda pels Templers entre els anys 1118 i 1312, anys de la fundació i de l'extinció de l'Ordre. Dissolta aquesta, passaria, com tots els seus bens, a l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem, coneguda com Hospitalers. Sembla que poc a poc va anar minvant la

rutes en tot terreny

RUTES EN TOT TERRENY

provinent de la part de tramuntana. Es girà i veié una dona vestida de vermell amb la que parlà i que, segons ell assegurava, era la Mare de Déu. A pocs metres del Santuari, sobre el turonet, una rosa dels vents esculpida en pedra ens indica que ens trobem al centre geogràfic de Catalunya. L'aparició de la Verge a la serra de Pinós, però, no va ser la única aparició de la Mare de

UNA ROSA DELS VENTS ESCULPIDA EN PEDRA ENS INDICA QUE ENS TROBEM AL CENTRE GEOGRÀFIC DE CATALUNYA Déu en aquesta contrada. L'any 1458 la Verge s'aparegué el a dos nens que guardaven bestiar a les afores de Riner. Segons explicaren els infants, la Mare de Déu se'ls presentà en forma de nena, vestida amb un mantell vermell i portant una creu a

1 la mà. Els va dir que recomanessin al poble oració i penitència per fer-se perdonar els pecats, sobre tot la blasfèmia i que, penedits, s’apaivaguéssin l’ira de Déu amb sacrificis i processons. Donat el missatge la Verge besà la mà del petit Jaume, perquè Celdoni, el més gran, havia arrencat a córrer en veure l'aparició. Per aquell temps el país sofria una epidèmia i en Jaume va ser presa de

natura i aventura

la malura. Aleshores, un altre fet prodigiós va tenir lloc a Riner: el metge del poble, Pere dels Ots, va ser avisat per Sant Just que anés a visitar la criatura malalta. Abans de morir, el noiet, que comptava deu anys, i a qui no se li havia experimentat mai una mentida, va poder repetir davant les autoritats de Solsona, el miracle. Es construí una capella commemorativa, però aviat va ser insuficient per acollir la gran quantitat de devots que hi anaven. Al segle XVII, en plena eufòria econòmica i espiritual, es començaren les obres d'un nou temple de grans dimensions que no s'acabà mai i que resta avui amb una part inconclusa. A l'interior d'aquest Santuari del Miracle hi ha un gran retaule barroc obra de Carles Morató que val molt la pena contemplar. La peça és d'un gran impacte, i, a primera vista, fa una impressió d'una insuperable magnificiència. A la capella del Sagrament es conserva un altre retaule, d'autor anònim, realitzat segons la tradició gòtica, és a dir, de forma historiada, sobre escenes de la vida de Jesús. En el recorregut que ens porta del Santuari de Pinós al Santuari del Miracle val la pena desviar-nos un moment i apropar-nos a Can Tristany. Es tracta d'un imponent casal fortificat amb garites a les quatre cantonades. D'aquesta casa són els famosos guerrillers carlins Benet Tristany i Rafael Tristany, nebot de l'anterior.

1-El dolmen de Llobera és un dels més grans i millors conservats de Catalunya. 2-Església de sant Martí de Llanera. 4-Retaule barroc del santuari del Miracle.

Cim 3

La Talaia de Montmell 861 m. SOSTRES COMARCALS

Comarca del Baix Penedès

La Talaia de Montmell està situada a l'extrem septentrional de la comarca del Baix Penedès i forma part de la serra de Montmell. Envoltada per una zona planera de camps de vinyes i conreus, la serra s'alça imponent i gaudeix d'unes prespectives espectaculars de les seves comarques veïnes així com de les Muntanyes de Prades, Montserrat, el Montseny, la Mussara.... Certament el nom de Talaia no li és gratuït i en fa honor amb la sensacional panoràmica que tenim des del cim. Pel que fa al nom de Montmell, nom originari del municipi, prové del llatí “Monte Macellum” o de “Mont Maell” que vol dir muntanya seca i àrida o bé muntanya de la carnisseria, en referència a la mortaldat que hi hagué en una batalla que es lliurà per aquestes contrades. Durant la nostra excursió ens endinsarem per uns paratges solitaris, tranquils, on els boscos de pins es barregen amb els ceps oferint-nos uns paisatges diferents i singulars. Un indret carregat de patrimoni històric com ho demostren l'avui enrunat Castell de Montmell i la petita Ermita de Sant Miquel, de la que hi ha constància d'abans de l'any 1200. Són construccions que, mantenint-se en peu i resistint el pas del temps, ens volen recordar la importància que tingueren en el passat de la comarca. Avui les runes del castell guarden silencioses el seus records però ens obren la possibilitat de tancar els ulls i, rodejats del silenci que les envolten, imaginar com fou la vida antigament en aquest lloc. Es tracta d'un itinerari relativament fàcil i distret, que ens servirà per conèixer i valorar una mica més aquestes terres sovint ignorades, no per falta d'encant i bellesa sinó potser per desconeixença.

natura i aventura

ACCÉS: des de l'autopista A2 prendrem la sortida de la Bisbal del Penedès i l' Albornar. Més endavant trobem una rotonda i agafem la carretera T-240 en direcció la Bisbal de Penedès, Albinyana, L'Albomer, Llorenç del Penedès... Aproximadament sis quilòmetres desprès trobem un altre rotonda i prenem la carretera TV-2401 que ens conduirà a la la població de la Juncosa de Montmell. Just a l'entrada del poble, davant mateix de les pri-

meres cases, la carretera per la que venim fa un revolt molt tancat a l'esquerra i a la nostra dreta trobem un esplanada de terra on estacionarem el vehicle.

ASCENS AL CIM: des de l'aparcament prenem el carrer que ens hem trobat de front quan hem girat amb el vehicle (carrer Olm). Arribem fins al final del carrer i girem a la dreta. Seguim amunt fins trobar el primer carrer que marxa per l'esquerra des d'on ja podrem

FITXA TÈCNICA Alçada punt d'inici: 431metres. Alçada cim: 861 metres. Desnivell: 430 metres. Època recomanable: tot l'any. Cal evitar els dies calorosos d'estiu. Temps: 3 hores. Cartografia: 1:50.000 Baix Penedès Institut Cartogràfic de Catalunya Punts d'aigua: existeix una font a la meitat de l'itinerari, abans d'arribar a l'Ermita Nova de Sant Miquel.

TS SI ERIPTOR SC S SUBPODRÀ AR DE M G CO RRE ENTURA. A C DES ATURAIAV NOL GPS LÀ W.N WW EL P CK PEL TRA I EL

Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya

un petit bosc de pins, en 10 minuts el camí enllaça amb una pista ample, apta per a vehicles, que seguirem cap amunt. Més endavant trobem una cruïlla i un rètol indicatiu que ens assenyala la direcció del cim i de l'àrea recreativa. La seguim cap a l'esquerra. En aproximadament tres o quatre minuts trobem, en un revolt molt tancat a la dreta, un rètol de benvinguda i uns 30 metres després una marca verda en un roc ens assenyala el corriol que hem de seguir. Una mica més endavant, després d'una forta pujada, creua de nou la

v e u r e l'església de Montmell. Durant aquest petit tram per dins del poble trobarem dues fonts on omplir les nostre cantimplores Abans però, trobem una plaça amb una antiga premsa de vi i una font. Cent metres més endavant trobem l'església i davant un mas. Deixem una pista que marxa per l'esquerra per prendre un corriol en direcció nord, deixant a la dreta l'església. Travessant camps de vinyes i

sostres comarcals 35

SOSTRES COMARCALS pista i segueix pujant fins arribar a una font que deixem a l'esquerra. Seguint el corriol i en pocs minuts arribarem a l'ermita Nova de Sant Miquel on el corriol mena de nou a la pista. La seguim en sentit ascendent uns 150 m fins que, molt suaument, gira a l'esquerra. En aquest punt un corriol per la dreta s'enfila fins a trobar un camí més ample. El seguim en sentit ascendent i en pocs minuts arribem a un punt des d'on podem veure l'altre vessant de la serra i un encreuament amb un rètol indicatiu. La pista que marxa recte es dirigeix fins a Can Magí Vidal, nosaltres però, prenem la que marxa

natura i aventura

per la dreta. En pocs minuts de forta pujada, tot s'ha de dir, arribarem a l'Ermita de Sant Miquel i posteriorment, a través d'una canal força pedregosa, al petit coll que hi ha entre la creu i el castell. Tot aquest tram està marcat amb marques verdes i està molt fressat. No té pèrdua. Sols ens resta un tram molt curt de pujada fins la creu i després resseguir, durant uns vint minuts, l'ample carena fins arribar al cim, gaudint de les belles vistes que ens ofereix aquest tros del recorregut.

DESCENS DEL CIM: la baixada la farem pel mateix itinerari.

La Talaia de Montmell gaudeix d’unes magnífiques panoràmiques vers les comarques veïnes.

EL ROMANÍ: UNA PLANTA AMB INNUMERABLES PROPIETATS Aquest mes la planta que us volem presentar es el popularment gran conegut romaní. Es un arbust que, degut a les múltiples utilitats que li podem treure, n'hauríem de tenir sempre al rebost de casa nostra. El podeu trobar molt fàcilment a quasi qualsevol indret del camp, però si no esteu segurs de reconèixer-lo sempre el podreu adquirir al vostre herbolari habitual.

(rosmarinus officinalis)

Fitxa 3 Anna Parra

DESCRIPCIÓ: Es un arbust sempre verd originari de la zona mediterrània. Pot arribar a mesurar fins a 2 metres d'alçada. Les branques es recullen a l'estiu, després de la floració.

PROPIETATS: ÚS INTERN: Efectes estimulants i tònics: Ajuda a la recuperació de malalties respiratòries i digestives, també ajuda en problemes relacionats amb el fetge. Emenagoguenc: Disminueix els dolors en la menstruació. Anèmia: Pel seu gran contingut en ferro, pot ajudar en cas d'anèmia. Antioxidant: Es una de les plantes amb més efectes antioxidants.

Cabell: Fent friccions sobre el cap, l'oli de romaní barrejat amb oli d'ametlla, ens ajudarà a millorar la circulació d'aquesta zona i afavorirà el creixement del cabell. Ungles fràgils: Fer infusió de romaní i submergir-hi les ungles. Ens ajudarà a enfortir-les més. Mal alè: Fer gargarismes amb una infusió de romaní ens ajudar a solucionar el problema tan desagradable del mal alè, tanmateix podrem fer gargarismes en infeccions de gola o nafres a la boca. ALTRES USOS: Culinaris: Increïble condiment per a ressaltar els sabors del menjars. Posant una branca de romaní en oli d'oliva, podrem obtenir oli per condimentar. Ambientadors: Amb un grapat de flors de romaní col·locat en una bosseta de tela, tindrem un casolà i econòmic ambientador que ens ajudarà a eliminar olors desagradables.

CONTRAINDICACIONS I EFECTES SECUNDARIS: No es pot utilitzar en l'embaràs. Tampoc l'utilitzarem en problemes de pròstata o gastroenteritis.

CURIOSITATS: L'oli de romaní es va destil·lar per primera vegada en el segle XIV, utilitzant- se aquest remei fins avui en dia. ÚS ESTERN: Dolors musculars: Molt indicat per ajudar a relaxar els músculs que han estat forçats a un esforç físic dur. En cas de rampes ens pot ser molt útil. Fer fregues amb alcohol o oli de romaní. Pels excursionistes resulta quasi indispensable portar-lo a la farmaciola d'urgència, ja que resulta útil a l'hora de descansar els peus desprès d´ una esgotadora jornada d'activitat. En aquest cas faríem una infusió de romaní barrejat amb sàlvia i ens remullaríem els peus durant l'estona necessària.

FARMACIOLA NATURAL Aconsellem portar o bé oli o alcohol de romaní en les excursions, ja que, un cop acabada l'activitat ens podrà alleugerir de problemes musculars, cames i peus cansats i rampes; i així podrem gaudir al dia següent d'una jornada molt més satisfactòria.

plantes medicinals de Catalunya 37

ALIMENTS GLOBALITZATS El camp sense camperols MÓN SOSTENIBLE

La quantitat d'aliments al món ha augmentat en els últims anys. Els preus han baixat. En els supermercats trobem prestatges plens de pomes vermelles, brillants i exactament iguales unes de les altres i pinyes tropicals a 1 euro tot l'any. La carn és tan barata que podem menjar-ne tots els dies… i mentre els europeus i nord-americans inventem centenars de dietes i pastilles per a aprimar-nos, la fam segueix devastant a milions de persones a l'altre costat del planeta.

Marta Trigo Serres lalupa@moviments.net

ELS CAMPS DEL NORD Des dels anys 50-60 al Nord ric i industrialitzat dels antics països colonitzadors, es viu una forta i agressiva urbanització acompanyada d'una especulació altament lucrativa que està eliminant terres de cultiu mentre l'agricultura pateix des de la revolució verda un fort desenvolupament encaminat a maximitzar el seu rendiment. És una agricultura altament subvencionada perquè requereix fortes inversions en maquinària i insums químics. En el cas europeu, les PAC (Polítiques Agràries Comunitàries) destinen els seus fons sobretot a les explotacions amb alts rendiments i especialment a les orientades a l'exportació, apostant per una agricultura “altament industrialitzada, intensiva en energia i d'elevat impacte ambiental, que ocupa a una molt reduïda part de la «població activa» -en general mà d'obra immigrant hiperexplotada, en condicions de semiesclavatge-.”1 Les petites explotacions familiars no es poden permetre les inversions inicials que aquesta agricultura requereix i, per tant, es donen paradoxes com que els majors destinataris d'aquestes subvencions són humils agricultors com Alberto de Mònaco o la Duquessa d'Alba. Les PAC estan provocant que els preus als productors siguin cada cop més baixos i les petites explotacions familiars no poden competir amb els grans terratinents o empreses inversores. Així, el camp es va despoblant en favor de monocultius indus-

natura i aventura

trials (anomenats així precisament per la seva forta dependència de la indústria) convertint-se en camps sense camperols. Alhora, aquestes altes subvencions al rendiment per hectàrea afavoreixen la superproducció generant una suma enorme d'excedents de productes agrícoles a uns preus per sota del cost de producció. Alguna cosa cal fer amb tota aquest menjar que sobra. Solució: alimentar als pobres del Sud.

AL SUD Els països del Sud o Periferia, ex-colònies del Nord, pobres i ofegats pel deute extern, s'han vist obligats pels organismes internacionals com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional a aplicar les polítiques que aquests els imposen com a condició per a poder-la condonar. Una d'aquestes premisses és l'orientació de la seva agricultura a l'exportació, amb la finalitat d'augmentar les seves vendes en el mercat internacional i generar divises i ocupació. Així mateix, se'ls ha conduït a especialitzarse en el cultiu dels anomenats productes tropicals o internacionals com són el cafè, el te, el sucre, el cacao, la pinya, etc. a més d'uns altres, com la soja, destinats a alimentar el bestiar del Nord. Sobre paper no sembla una mala idea: com que el Nord necessita coses que no produeix i que el Sud té, comprant-les-hi l'ajuda a augmentar el seu poder adquisitiu.

Intercanvi comercial. Tots guanyen. Però aquesta recepta del BM i del FMI crea una “dependència molt forta d'aquestes economies a les fluctuacions d'un mercat internacional que poc es preocupa pel benestar dels habitants d'aquests països exportadors”2 alhora que genera un excés de producció amb la consegüent caiguda dels preus. Quan, com és el cas de molts països, aquesta recepta els ha empès al cultiu i comercialització d'un sol producte, aquesta caiguda de preus té conseqüències desastroses per a aquestes economies pobres. En pocs anys (de 1989 a 2000) el preu de la soja, per exemple, ha caigut un 30% i el cacao, el cafè i el sucre més del 70%.3 A més, per a aconseguir la màxima rendibilitat, s'industrialitzen fortament els camps. Però el capital necessari no està a l'abast del petit cafetaler mexicà o de la humil família argentina que es llança a l'aventura de la soja, pel que a poc a poc les terres de

FAM

cultiu queden en mans d'uns pocs grans terratinents i, sobretot, de les multinacionals de l'agrobussines amb seu a Europa o EEUU. Aquests empresaris desplacen literalment als camperols, usant la violència si és necessari. “La superfície dedicada a l'agricultura d'exportació, que ocupa les seves millors terres, és ja superior a tot el territori europeu”4 i els cultius per a l'alimentació local són cada vegada menys. Així, aquests països perden la seva Sobirania Alimentaria o capacitat per a produir els seus propis aliments. Però aquí està l'altra solució imposada des dels despatxos del Nord: Les polítiques d'ajustament econòmic obliguen als països deutors a obrir els seus mercats a la importació de productes bàsics del Nord.

Entre 1968 i 1998 la producció d'aliments va créixer un 84%, la població un 94% i el comerç un 184%. Si la intenció d'aquest model d'agricultura, com es va prometre, era acabar amb la fam en el món augmentant la producció i comercialització d'aliments, aquestes són les dades oficials: Al Sud 840 milions de persones pateixen fam i cada any moren per la seva causa 5 milions de nens mentre al Nord hi ha aproximadament 1600 milions d'adults amb sobrepés i almenys 400 milions d'adults obesos. A més, 17 milions de persones moren a l'any per accidents cardiovasculars causats per l'obesitat.8 Així, encara que la producció d'aliments ha augmentat, també ho ha fet la fam perquè aquest augment no serveix de res sense un repartiment equitatiu. Es dóna el cas, per exemple, que països amb alts índex de desnutrició són grans exportadors d'aliments.

EL DUMPING Els països del Sud ofegats per un deute que es retroalimenta, es veuen obligats a acceptar aquestes polítiques i els seus mercats es veuen envaïts de productes de primera necessitat provinents d'un sistema agropecuari fortament subvencionat i industrialitzat i, per tant, per sota dels preus de producció. És l'anomenat dumping; vocable anglès que traduït significa literalment escombraries, abocador. Aquesta pràctica, que teòricament és il·legal, és considerada inadmissible quan es tracta de roba i sabates asiàtiques que envaeixen els mercats europeus, però quan es col·lapsen els mercats perifèrics de menjar a preus rebentats, ningú posa el crit al cel. I això que les conseqüències sobre les poblacions i economies d'aquests països són dramàticament més desastroses. Els camperols locals, pobres gairebé per definició i, per tant, menys industrialitzats, no poden competir amb els excedents del Nord abocats en els seus mercats i es veuen empesos a abandonar el camp i a engrossir els desproporcionats cinturons de pobresa de les grans megalòpolis com Sao Paolo, Mèxic DF, Buenos Aires, Nova Delhi, etc. Llavors apareixen les “ajudes alimentàries” que tan generosament “regalen” els països del Nord al Sud però que estàn “subjectes a criteris polítics, que els fan objecte d'extorsió política per part dels seus creditors”.5 La dependència absoluta dels països de la perifèria al centre de poder està assegurada.6 EL NOU MONSTRE “A l'agricultura mundial les empreses que dominen diferents sectors de producció són poques i molt concentrades. Estem parlant d'unes vint multinacionals en total. Entre les més poderoses trobem: Cargill,

Archer Daniels Midland (ADM), Conagra, Sara Lee, Louis Dreyfus, Monsanto, Del Monte i Continental.”7 A aquests monstres empresarials se'ls està unint a la cúpula del poder mundial un altre grup: les grans distribuïdores, les cadenes de supermercats com Carrefour a Europa. Aquestes imposen als seus proveïdors condicions com un elevat volum de proveïment, una garantia de subministrament que no depengui d'estacions, climes, sequeres o plagues, una qualitat de producte basada en la seva capacitat d'emmagatzematge i transport, que aguanti en les càmeres, que sigui d'un aspecte i unes mesures concretes i molt regulars i un preu especial amb facilitats de pagament. Totes aquestes són condicions que no només no tenen gens a veure amb la qualitat alimentària dels productes, sinó que van en detriment d'aquestes, que perjudiquen el medi ambient i el contaminen al exigir pràctiques agrícoles agressives i que eliminen d'un cop de ploma a les petites explotacions que no poden afrontar aquestes exigències. Així, a mesura que al Nord també desapareixen els agricultors i ramaders tradicionals, els consumidors finals veiem (o no) com la nostra dieta i capacitat d'elecció s'empobreixen cada dia. A més, les poques varietats disponibles ens arriben plenes d'agrotòxics i madurades en càmeres pel que ténen encara menys nutrients. En el cas dels productes animals com carns, ous i llets provenen d'animals amuntegats, engreixats i inflats de medicaments i hormones els pinsos dels quals contenen sense excepció transgènics conreats al Sud.

Encara que potser no ho sembli, no està tot perdut. Un cop vist el panorama actual en els darrers números, a partir del següent començarem a veure alternatives que estan demostrant ser totalment viables. En el número 6 parlarem de l'Agroecologia.

L'anomenada població activa és menys del 3% a

EEUU i menys del 5% a la UE tenint en compte que el terme amaga el treball domèstic i de cura no valorats. Ramon Fernández Duran d'Ecologistes en Acció en el pròleg del llibre Con la comida no se juega.

Alternativas autogestionarias desde la agroecología y el consumo. Daniel López García i J. Ángel López López. Editorial Traficantes de Sueños, Col·lecció Movimiento. 2

Alimentos globalizados, soberanía alimentaria y

comercio justo de Xavier Montagut i Fabrizio Dogliotti. Icària Editorial, Barcelona 2006. 3 4

ídem. Ramon Fernández Duran d'Ecologistes en Acció en

el pròleg del llibre Con la comida no se juega.

Alternativas autogestionarias desde la agroecología y el consumo. Daniel López García y J. Ángel López López. Editorial Traficantes de Sueños, Colección Movimiento. 5 6

ídem. La pel·lícula “El malson de Darwin” proporciona un

exemple molt gràfic i clar per a entendre clarament com funciona aquest sistema. 7

Alimentos globalizados, soberanía alimentaria y

comercio justo de Xavier Montagut i Fabrizio Dogliotti. Icària Editorial, Barcelona 2006. 8

Dades de la FAO: Organització de les Nacions Unides

per a l'Agricultura i l'Alimentació.

món sostenible 39

ELS FRONTALS: MATERIAL

El frontal és una llanterna que se subjecta al front mitjançant una cinta elàstica, i que deixa les mans lliures a la persona que la duu. L'avantatge principal respecte la llanterna és la lliberta de moviment de les dues mans (indispensable en algunes activitats de muntanya) i el fet de que sempre tenim il.luminat el lloc cap on dirigim la mirada. El frontal ens servirà per dur a terme activitats nocturnes i per sortir airosos en activitats planejades com a diurnes pero on la nit se'ns ha tirat a sobre, tant comú sobretot en jornades tant curtes com les de l'hivern. L'evolució dels frontals, des de que van sortir al mercat cap a l'any 1972, ha estat molt gran i ens ha portat a tenir una gran varietat de models amb caracterísitiques diferents. Segons l'ús que li volguem donar escollirem aquell frontal que més s'adequi a le nostres necessitats. Pot ser que el fet de practicar vàries activitats ens porti a la conclusió de que no hi ha un frontal ideal, i que haguem d'escollir entre les característiques més polivalents o entre la compra de més d'un frontal. Una de les característiques que cal tenir en compte quan anem a comprar un frontal és el tipus de bombeta. Els frontals més antics tenen una bombeta, normalment incandescent, i una bombeta halògena de recanvi. També hi ha frontals que incorporen dues bombetes alhora (una d'halògena i una d'incandescent o bé una d'halògena i un led o diode) , permetent-nos adaptar la llum a les nostres necessitats: utilitzant la bombeta halògena per il.luminar a gran distància i el led per a distàncies més curtes. L'última

generació de frontals incorporen la il.luminació amb leds, i aquests són cada vegada més potents. La llum de les bombetes es genera a base de filaments convencionals, cosa que fa que el 90% de l'energia es transformi en calor en comptes de en llum. En la tecnologia led es fa brillar un cristall, pel que l'energia es transforma directament en llum. Com a consequència obtenim que la vida útil de les piles s'incrementa espectacularment. L'avantatge dels leds és que difonen una llum blanca i agradable, que consumeixen 10 vegades menys d'energia que una bombeta halògena i que alguns models tenen la prestació de que quan les piles estan a punt d'agotar-se els leds segueixen il.luminant un mínim (il.luminació de supervivència) mentre que la bombeta ja no fa llum. A això cal afegir-hi que la vida útil dels leds és quasi il.limitada, pel que no és necessari reemplaçar-los, i que són molt resistents als cops i a les vibracions. Degut al baix consum i la llarga duració dels leds les despeses de manteniment són molt menors a la dels frontals amb bombeta halògena. Aquest menor consum comporta una menor demanda de piles amb el que aconseguim reduir la quantitat de residus tòxics produits. L'avantatge de les bombetes halògenes és que poden il.luminar a distàncies on el led convencional no ens permet arribar. Per solucionar aquest problema ha sorgit una nova generació de leds que asseguren una il.luminació potent i econòmica al mateix temps. A l'hora d'escollir un frontal també haurem de tenir en compte altres característiques importants com el pes, la distància màxima d'il.luminació, el tipus de bateria que utilitza i la seva duració. Totes aquestes característiques ens venen donades pels fabricants, i en la següent taula en podeu veure alguns exemples:

natura i aventura

Model

Tipus llum

Saxo

Distància

Duració Piles

Pes amb piles Preu

Bombeta 6v + Halògena de recanvi

50 m.

9h.

4 piles AA/LR6

215 gr.

18€

És també llanterna. Zoom per regular llum

Myolite

Xenón halògena

76 m.

8:30h.

3 piles AA/LR6

175 gr.

30€

Llum regulable. Bloc òptic orientable

Vectra IQ

Xenón halògena

62 m. 33 m. 25m. 19 m. 14 m. 10m.

3h. 5h. 10h. 100h. 120h. 140h.

4 piles AA/LR6

254 gr.

50€

Indicador de potència de pila

90 m.

4 h.

4 piles AA/LR6

240 gr.

70 €

Funció supervivència.

Màxima Òptima Econòmica

21 m. 15 m. 10m.

80 h. 90 h. 100 h.

Màxima Òptima Econòmica

21 m. 15 m. 10m.

80h. 110h. 160h.

3 piles AAA/LR3

80 gr.

28€

15 m.

110h.

3 piles AAA/LR3

78 gr.

22€

Bloc òptic orientable

35 m. 27 m. 18 m. 50 m.

60 h. 80 h. 120 h.

3 piles AAA/LR3

95 gr.

40€

Lent gran angular Bloc òptic orientable Indicador de potència de pila

+ 3 leds

Myo 5

Xenón halògena + 3 leds

Cosmo

3 leds

Tikka

3 leds

Tikka XP

1 led

Nivells de llum

Màxima Òptima Econòmica Màxima Òptima Econòmica

Màxima Òptima Econòmica Boost*

Obervacions

Bloc òptic orientable Llum regulable

*Boost: 50% més de llum que el nivell màxim durant 20 segons.

També hem de saber que hi ha frontals amb altres prestacions, com són els que tenen la petaca de les piles separades per a situacions amb temperatures de fred extremes o els frontals aquàtics, que ens asseguren la seva estanquetat fins als 70 metres de profunditat. Una altra cosa a tenir en compte és que a vegades hi ha parts del frontal que se'ns poden fer malbé per l'ús, com és la cinta amb la que el fixem al cap. Molts dels frontals disposen de material de recanvi que podrem demanar a la nostra botiga habitual. Uns consell: Hem de portar sempre piles de recanvi i, si el nostre frontal no funciona només amb leds, hem de pensar en portar també una bombeta de recanvi. Cal tenir cura quan guardem el frontal a la motxilla que no s'encengui i quan el necessitem ens n'adonem que ens hem quedat sense piles. També cal saber que el fred redueix la durada de les piles. El frontal és un element de seguretat. Portar-lo a la motxilla, malgrat que l'excursió sigui de dia ens permetrà afrontar l'arribada de la nit amb seguretat.

COSMO

SAXO

MYOLITE

MYO 5

VECTRA IQ

TIKKA XP

TIKKA

material

notícies MUSEU DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT DEL BRUC

ELS SUBSCRIPTORS GUANYADORS DE NATURA I AVENTURA VOLEN AMB GLOBUS Els dos guanyadors del sorteig del número tres de la nostra revista van gaudir d'un espectacular vol amb globus per la comarca del Baix Empordà. Els nostres subscriptors l'Álvaro i el Toni van compartir aquest regal amb la persona per ells escollida i en acabat varen degustar un esmorzar típic de pagès per gentilesa de Globus Empordà. A continuació els dos afortunats varen dirigir-se cap a la Masia Can Anguila, al bonic poble de Peratallada, on varen acabar de gaudir del cap de setmana.

El dia 16 de març es va presentar a la població del Bruc el que serà el futur Museu de la Muntanya de Montserrat, amb una mostra dels continguts que tindrà quan s'inauguri definitivament el 6 de juny de l'any 2008, dia en que es compleixen dos cents anys de les batalles contra les tropes napoleòniques. El futur museu comptarà amb uns plafons informatius, estris, documents i fotografies relacionades amb el món de l'escalada i la seva història així com també armes i uniformes relacionades amb les batalles del Bruc. Durant la inauguració també es va presentar l'audiovisual “Sensacions verticals”. Amb la intenció de retre homenatge a l'escalda Montserratina, l'audiovisual mostra l'escalada de la via Punsola-Reniu d'una de les agulles més representatives del massís, el Cavall Bernat.

BIKE SHOW BCN Els propers dies 13, 14 i 15 d'abril el Palau Sant Jordi acollirà la segona edició del festival Bike Show Bcn que comptarà amb una prova del campionat del món de trial i de la segona prova del campionat de btt Ciutat de Barcelona. A banda de les activitats paral·leles que s'hi organitzaran, l'esdeveniment acollirà una gran representació de marques així com d'empreses relacionades amb el sector. Per primer any l'esdeveniment inclourà una nova secció anomenada Turisbike, on participaran empresses que ofereixen serveis relacionats amb el món bicicleta i institucions promocionant les seves rutes cicloturistes. Per més informació podeu visitar la pàgina www.bikeshowbcn.com

natura i aventura

CROS CAN CARALLEU El pròxim 14 d'abril el centre esportiu de Can Caralleu organitzarà la setena edició del cros de muntanya Can Caralleu. La prova que contarà amb les categories de juvenil, senior i veterà tindrà una longitud de 10 quilòmetres i un desnivell positiu acumulat de 500 metres. La totalitat dels participants rebran un petit obsequi al recollir el seu dorsal i participaran en el sorteig de material que es portarà a terme un cop finalitzada la prova. Els premis de la prova s'atorgaran als tres primers classificats de cada categoria. Podeu demanar més informació a administracio@noucancaralleu.org