Revista & APP goolnatura.cat
N74 JUL/AGO 2013
LES PENYES ALTES DEL MOIXERÓ Cims emblemàtics del Berguedà
De Núria a Toès per la vall de Carança Bellesa i originalitat al pirineu oriental El pic de Coma d’Or Entre les Gàl·lies i les Hispànies
exemplar
GRATUÏT
www.goolnatura.com
Imatge de portada:
passarel·la metàl·lica durant la travessa de les gorges de Carança. Revista & APP goolnatura.cat
N74 JUL/AGO 2013
LES PENYES ALTES DEL MOIXERÓ
exemplar
GRATUÏT
Cims emblemàtics del Berguedà
De Núria a Toès per la vall de Carança Bellessa i originalitat al pirineu oriental El pic de Coma d’Or Entre les Gàlies i les Hispànies
NÚM. 74 JULIO/AGOST
TIRADA: 11.000 EXEMPLARS
Direcció: Jordi Fernàndez Correcció: Ferran Ballester Publicitat: NATURA I AVENTURA David Candel Tel./fax: 93 417 76 14 david@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Natura i Aventura
Col·laboradors: Pako Crestas Juan Carlos Borrego Albert Brignardelli Edu Abad Carles Rius
Editorial Com cada any per aquestes dates, qui més qui menys, està fent càbales per veure on passar les vacances d’estiu. Alguns ho tenen clar, potser des de l’estiu anterior, d’altres esperen a última hora o arranquen per veure a on els porta el destí. Entre tots aquestes destinacions, moltes seran de natura (els estius a Nova York o Roma són cada cop més escassos) i proximitat. A Catalunya tenim la sort que disposem de grans espais naturals a molt poquetes hores de transport; ja siguem de l’Ebre, del Pirineu, de l’Empordà o de l’àrea metropolitana, en menys de tres o quatre hores ens podem plantar a l’altra punta del país. Sigui quina sigui la destinació, des de GoolNatura us volem recomanar que prengueu sempre les precaucions necessàries, un bon equipament, roba i calçat adequats, molta hidratació, fer cas dels que en saben i allò tan català del seny. Per tal que les vacances acabin sent un moment inoblidable, que es converteixin en un bon record i no s’hagin de viure moments de tensió ni disgustos. I també us demanem el màxim de respecte i cura per l’entorn, per tal que siguin moltes les generacions que puguin gaudir d’aquests espais que nosaltres tenim la sort de viure en aquest moment. Bon estiu!
GOOLNATURA
Edita: H4XORS S.L. Avda. de Roma, 152 entl-1ª 08011 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat
Natura i Aventura és membre de:
Dipòsit legal: B-51.197-2006 Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03
Sumari 74 Juliol/agost de 2013
Rutes a peu
06
Penyes Altes del Moixeró
14
El Pic de Coma d’Or
26
La vall de Carança
36
La Volta al Canigó
Si no fos pel túnel del Cadí, aquesta seria probablement una de les zones més deshumanitzades del principat. Entre l’Alt Berguedà i la Cerdanya trobem aquest indret, el Moixeró, des d’on podem observar la bellesa d’aquestes dues comarques.
Ascensions A meitat de camí entre Catalunya i l’Occitània, per la Cerdanya, hi trobem la serra de Lloses, que fa de frontera entre les dues parts d’una Catalunya dividida pel tractat dels Pirineus. El Pic de Coma d’Or ens ofereix un espectacle visual únic.
Travesses Sortint del Santuari de Núria, arribarem al poble de Toès, per la vall de Carançà, un indret preciós, envoltat d’estanys i ple de ponts volants, passarel·les penjades i camins excavats a la pedra. Un lloc que cal visitar almenys un cop a la vida.
Rutes en btt En l’apartat de travesses en bicicleta de muntanya, us proposem aquest mes creuar la frontera i acostar-nos a un dels cims més emblemàtics del Pirineu, el Canigó. Una travessa de gairebé 200 kms. que es pot fer en diverses etapes.
+ SECCIONS 3 editorial 20 escalada en crestes 34 biblioteca 42 directori de serveis GOOLNATURA juliol/agost 2013
#capfocalbosc gencat.cat/incendis
rutes a peu
PENYES ALTES DE MOIXERÓ COMARCA: Berguedà
GOOLNATURA juliol/agost 2013
Cims emblemàtics del Berguedà
www.goolnatura.com
Les serralades del Cadí i el Moixeró es distancien del Pirineu axial per una vall: la Cerdanya. La cara nord no és tan amable com la sud, on les ascensions no representen entrar en canals molt complicades. Si no fos pel túnel del Cadí, del qual el més visible és la carretera d’accés, estaríem en un lloc poc humanitzat, salvatge i apartat, un lloc llegendari on ben bé podríem situar la llegenda de la carbonera.
06/07
rutes a peu rutes a peu
Doble pàgina inici: baixant del coll de Raset amb el cim de Penyes Altes en primer pla. Aquesta pàgina: coll de Raset.
C
onta la rondalla que per aquestes valls espesses i humides vivia un pobre carboner. El manteniment de la família consistia a fer carbó vegetal, bàsicament de l’alzina, i vendre’l després a la capital de la comarca. Una vida dura, sempre tallant arbres, apilant la llenya, cremant-la i amuntegant el carbó abans de carregar-lo al carro. El carboner, vidu, tenia una única filla, que com la de totes les llegendes era maquíssima, amb uns cabells daurats i uns ulls de gel que a tothom hipnotitzava. Però a sobre,
GOOLNATURA juliol/agost 2013
era bona persona: treballadora, bondadosa, cordial... Una meravella. Bé, tanta bellesa i bonhomia no a tothom tenia content. La filla del moliner, una noia també de bell port, l’odiava en secret. Li feia basarda la competència, perquè de maques totes dues ho eren; però també ser tan treballadora, ja que ella era un xic manta i aspirava a viure sense pencar, de les rendes del molí i de les d’un ric nuvi que aspirava enxampar amb la seva bellesa. La noia, com era d’esperar, ajudava a casa. Un dia de tardor, mentre arreplegava bolets
per acompanyar el trinxat de cada nit, es va trobar amb una serp petitona i esquifida, un ésser tan desvalgut que li féu llàstima i el va adoptar. A esquena dels pares caçava animalons per alimentar la bestiola, i d’aquesta manera creixia i creixia fins al punt que va ser impossible ocultar-la. El carboner, crit al cel i mans al cap, de seguida la va voler sacrificar i en poc segons es va armar amb una destral. Però la filla el va interceptar a temps, i va proposar-li que fos ella qui la matés, ja que havia estat ella qui l’havia portada a casa.
www.goolnatura.com
Amb la conformitat del pare, serp i carbonera van marxar cap al patíbul. Però la noia estimava l’animal i en comptes d’assassinar-lo el va lliurar al riu perquè fes vida en llibertat. Llavors la serp va obrir la boca per a dir: –Gràcies, Misericòrdia. En agraïment del teu gest et concedeixo el do de transformar en or tot allò que toquis, sempre que sigui de la teva voluntat –i sense que la carbonera tingués temps de saber si la serp era una fada, una bruixa o qualsevol altre element màgic del bosc, l’animal es va fer fonedís aigües endins, i la va deixar amb la palma de la mà a la boca. Aviat les paraules de la serp es van fer realitat. Tot, absolutament tot allò que les puntes dels seus dits tocaven es convertia en or si el seu pensament així ho desitjava. La vida de la pobre família va canviar radicalment, i en pocs mesos ja eren tan rics o més que el rei. La notícia es va escampar primer per la vall i després per la comarca, la vegueria i el país, arribant a les oïdes del rei, un home encara jove, casat amb una reina lletja i pedant, un matrimoni de conveniència entre diversos estats després d’una llarga guerra. El monarca va voler conèixer com s’ho havia fet el carboner i una tarda es va presentar a la casa del poble que l’home havia comprat. Era una casa gran, magnífica, robusta, apta per passar còmodament els hiverns del Moixeró, freds i esquerps. Però el carboner coneixia les aficions dels rei, un home faldiller amb fama de tenir nombroses concubines. Amb aquests antecedents, com que al carboner li corroïa la temença lògica que el rei s’encapritxés de la filla, la va tancar en una habitació. El rei va quedar astorat de la riquesa del carboner (els gerros, les taules, els plats, els vestits, els coberts... tot d’or), i de les mentides de com ho havia aconseguit. Però va
08/09
rutes a peu rutes a peu
trobar estrany no veure joies ni monedes. –En veritat, sou un home ric i espero comptar amb vos en grans projectes d’estat –li va dir el rei. El carboner tot era reverència i “marxa ja, coi, que ja sé que he de pagar impostos”. El rei va voler una mica d’aigua, i el carboner mateix el va servir. Allò va allargar massa la visita, i un dels cortesans es va adonar que havien franquejat totes les portes de la casa tret d’una. I curiós, va mirar a través del forat del pany per descobrir la carbonera. –Majestat, majestat! –va cridar el cortesà. – De totes les coses boniques que heu vist avui, encara us en queda la millor. Quan la porta es va obrir el rei va quedar totalment impressionat. –Tens raó. Vet aquí el millor tresor. I va decidir convidar-la a visitar el seu pa-
GOOLNATURA juliol/agost 2013
lau, al cap i casal de país. La invitació, amb molta pompa de “senyora, veniu a passar uns dies vora el mar, etc.”, tenia el to del flirteig, però també el de l’ordre. I la noia no va saber dir altra que: –Quan sa majestat vulgui. –Ara per ara he de fer un viatge a l’estranger. Quan torni us enviaré un patge que us acompanyarà a palau. Amb l’acord aparaulat, el rei va marxar cofoi i satisfet de la visita. El poble ja no va tornar a la normalitat. El pare restà preocupat i neguitós, esperant el dia de l’arribada del patge com si fos el botxí que el portaria a la picota. La carbonera també estava amoïnada. No era innocent i sabia què passaria entre les alcoves reials, i les conseqüències que allò li repercutirien en el seu honor i en les seves opcions de casar-se dignament. Però qui més s’enrabiava era la molinera. Era tanta la follia per l’enveja que el dia que es presentà el patge i la carbonera s’acomiadà del pare i les amigues, ella els
va seguir per atacar-los en un camí frondós. L’emboscada va suposar la mort del patge i el captiveri de la carbonera, a qui la molinera va treure els ulls després de lligar-la a un arbre abans de partir cap a palau per suplantar-la. El rei, amb el pas del temps, no recordava bé la fesomia de la carbonera, i la va acceptar de bon grat. Mentrestant la protagonista d’aquesta història es debatia en la ceguesa. Va tenir la sort de ser alliberada per una passavolant, que la va portar al riu a canvi d’unes quantes pedres d’or. Allà va cridar la seva amiga la serp, qui de seguida va sortir a sentir les explicacions de carbonera. Ara sí es va identificar com una fada. –Mira, aquí tens una poma. Te’n vas a la capital i l’ofereixes pels volts del palau a canvi de dos ulls. Dit i fet, la passavolant, a canvi de més pedres d’or, la va acompanyar allà on li
www.goolnatura.com
aconsellà la fada-serp, i sabeu qui es va interessar en la poma? Doncs la molinera, convertida en la concubina preferida del rei. Però aquesta noia, en comptes de portar-li uns ulls de persona li va lliurar uns de gat, per la qual cosa Misericòrdia no va poder recuperar la vista. La serp li va donar una pera per repetir l’operació, i aquesta vegada sí, la molinera, atreta per la magnífica fruita, va acomplir el tracte i va manar treure els ulls a una criada amb qui no es feia. D’aquesta manera tan cruel la carbonera va recuperar la vista i, presa per la necessitat de venjança, es va presentar davant el rei per explicar-li tot el que li havia succeït. El rei va quedar totalment sorprès i colpit per la història, la va escoltar atentament a la recepció reial i, en acabat, va acompanyar la carbonera a una estança, on a partir de llavors es va convertir en una concubina més, per a la seva desesperació. Passen els anys inexorablement i les dues noies, ficades en la trentena, no han tingut més remei que veure’s a diari, compartir els jocs eròtics del rei. La molinera sempre amb la temor que a cada tant l’arribada d’una donzella més jove i més maca li prengués el lloc i hagués de treballar, i Misericòrdia paint el càstig de la venjança. Una nit va arribar la temor de la molinera i el rei la va repudiar i va haver de treballar de nou al molí. També el monarca es va cansar de Misericòrdia, qui va tornar a casa seva per continuar el negoci del carboneig i
Caranord/ Sant Andreu de Llavaneres
Annapurna/ Barcelona
GR 11/ Granollers
Passeig de les Monges,10. T. 93 792 72 05 www.caranord.cat
Rosselló, 48. T. 93 528 88 77 www.annapurnabcn.com
Mare de Deu de Núria, 1 T. 93 879 09 95 gr-11botigademuntanya. blogspot.com.es/
“Caranord és una botiga d’esports de muntanya, escalada, trail running i BTT. Actualment disposem de 2 botigues on-line especialitzades, a més a més d’una botiga física des d’on organitzem diferents cursos i esdeveniments esportius.”
La primera botiga d’equipament de muntanya especialitzada en dones. Us oferim una botiga diferent. Un espai on la dona es senti a gust i trobi tot allò que necessita. Perquè a la muntanya també hi podem anar guapes!
A GR-11 podràs trobar tot el que necessites per la muntanya, tant senderisme com BTT i un gran apartat per a la pesca. Vine a descobrir grans marques amb grans descomptes!
10/11
rutes a peu
convertint allò que volia en or. Alliberades i conques, ja que ningú es va voler casar amb elles ni per molt riques que fossin, diuen que alguns dies les dues, com bellugades pel costum de viure plegades, s’emparraven muntanya amunt per admirar les valls i els boscos, la filigrana dels torrents i el retall de les roques. Però mai es van dirigir la paraula. Potser, quan ens detinguem a beure un glop o a contemplar el Pedraforca entre la calitja, estarem fent les mateixes passes.
Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim
LA RUTA PAS A PAS
FITXA
de Goolnatura.
ÈPOCA: tot l’any, neu a l’hivern. TIPUS ITINERARI: circular DURADA: 5-6 h
RECORREGUT: 14 km DIFICULTAT: molt alta ASCENS ACUMULAT: 1.334 M
Un cop aparcats estacionats al pont de Nazari prenem una pista ample que ascendeix en direcció nord-oest cap el Poble de Grèixer. Un cop al poble buscarem un corriol que neix a la part superior del poble i que guanya alçada en direcció nord. Comença fortet dibuixant revolts cap al Planell de Ventollana, un excel·lent mirador de la vall per on discorre la C-16. És un descans lleuger que sense massa inclinació ens porta a les Costes de Gréixer, on ara sí cal caminar per un terreny més exigent: la Canal de la Serp. Pel senderó evident anirem guanyant alçada fins a trobar les fites del GR-150.1i el collet del Raset, a la carena del Moixeró. La pujada és dura, llarga i exigent però les vistes que tindrem compensen sobradament l’esforç. Avancem una mica en direcció llevant i al cap d’uns metres descobrirem una bifurcació. El GR per l’esquerra va al collet Verginós. Nosaltres triem la dreta i pugem fins al cim a seure una estoneta i contemplar el Berguedà pel sud i la Cerdanya pel nord. És una vista fantàstica! Després cal continuar cap a l’est i recuperar el GR a l’alçada del Collet de Molins. Continuarem pel guiatge del GR fins al coll de Jou, on ara haurem de girar en direcció sud tot prenent el PR-C-126. Ara toca començar el descens. Farem llaçades per un terreny abrupte que ens porta a la Roca-Sança, que serveix de cognom al poble de l’Hospitalet, al qual arribarem quan trobem una pista i girem a la dreta. Un cop a les cases buscarem la carretera i caminarem per l’asfalt fins al conegut trencall de Gréixer, on ens espera el final de l’excursió.
GOOLNATURA juliol/agost 2013
12/13
06/07
ASCENSIONS rutes en BTT
EL PIC DE COMA D’OR Entre les Gàl·lies i les Hispànies
GOOLNATURA juliol/agost 2013
COMARCA: Cerdanya
www.goolnatura.com
La serra de les Lloses fa de ratlla fronterera entre l’Occitània i Catalunya per la Cerdanya; o el que és el mateix, entre les terres gàl·liques i les hispanes de l’antigor. Però tot això que ens sembla bucòlic, durant les negociacions al final de la Guerra de Secessió va tenir una importància cabdal. D’aquí se’n deriva l’excusa de la partició del Principat, que encara perdura. A l’hivern o a l’estiu el Coma d’Or és una excursió inoblidable per les seves vistes de l’estany de Lanós per l’est i les valls que xoquen contra Andorra a l’oest.
14/15
ASCENSIONS rutes en BTT
L
’Ignasi treu un tall de formatge del sarró i amb la ganiveta en talla un tros i se’l porta a la boca. L’acompanya amb pa i uns llargs glops de vi fort, un punt avinagrat. El vent remena l’herba, massa alta, i no cal que les vaques s’espolsin les mosques amb la cua. La fressa del rierol l’adorm i no serà fins d’aquí una estona que el despertaran el dring de les campanes de Portè. Llavors s’aixecarà, badarà i, en obrir els ulls, tindrà una excel•lent perspectiva de la Cerdanya. Ell no entén de política sinó de fets. I ara que la guerra ha acabat, per fi es dedica al seu ofici de pastor. No en va ell porta els ramats dels rics de la vall. En ell confien una part dels seus béns. Ell no faria el mateix. Però és clar. L’Ignasi és ben pobre. I en part ignorant. Els rics? No són ignorants, però ignoren que a l’illa dels Faisans estan negociant el futur d’aquesta vall, i de moltes que són limítrofes. Catalunya és una carta important en la baralla de cartes on es juga la política internacional entre el regne d’Espanya i el de França, potències de primer ordre a mitjan segle XVII. Els monarques francesos saben de la capacitat de desestabilització d’Espanya que tenen els catalans, i és per això que han enviat a aquella petita illa situada a la desembocadura del riu Bidasoa als millors negociadors per tancar l’anomenat Tractat dels Pirineus, que fa poc ha posat fi a la guerra de Secessió. Durant el parell de dècades que ha durat la guerra els catalans han deixat de ser vassalls del rei d’Espanya per ser-ho del de França. Ja ho sabeu: la revolta dels Segadors. Però a esquenes de les institucions catalanes i dels mateixos nord-catalans, els diplomàtics dels dos regnes estan traçant una nova línia fronterera que permetrà als francesos incorporar-se el Rosselló. És un vell somni francès. Catalunya va néixer sota l’aixopluc de la corona franca a l’edat mitjana: la Marca Hispànica, una sèrie de comtats al sud del Pirineu que als francs els anava molt bé tenir sota el seu control per vigilar de prop els moviments dels andalusins de Còrdova. Però el nostre país es va deslliurar a desgrat dels francesos. Ara, al 1660, han posat com a excusa la vella frontera entre la Gàl•lia i Hispània, els Pirineus, per recuperar un bocí, el Rosselló, fet que també els permetrà foragitar de la seva banda del Pirineu qualsevol altra tropa que no sigui la seva. Per fi cap exèrcit enemic del rei de França tindrà una plataforma fàcil des de la qual actuar contra el seu regne, i com a mínim haurà de creuar els Pirineus si
GOOLNATURA juliol/agost 2013
www.goolnatura.com
vol arribar a París. L’enemistat entre els dos regnes ve de la incorporació de l’Alsàcia i la Lorena per part dels francesos, tallant les comunicacions entre les possessions espanyoles al centre d’Europa i Flandes, llavors la nineta dels ulls de la corona hispànica. En el moment que l’Ignasi s’aixeca i s’encamina amb el ramat cap a l’estany de Lanós un espetec ressona al cel gris del País Basc. Enxampa els homes dels reis amorrats a un mapa ple de guixades i un, amb accent francès i abillat amb hàbits de cardenal, suggereix un descans. Les negociacions són un coster i a sobre, la tempesta. A ells de nosaltres, habitants del segle XXI, ens sobta aquesta escena en un lloc, NATURA 06-2013 REBAJAS:Layout 2 21/6/13 diguem-ne, neutral: uns homes discutint
sobre si aquesta vall és per a tu o per a mi. Però som al segle XVII i no hi ha GPS ni mapes cartogràfics com els que fan l’ICC o l’IGN, o l’editorial Piolet o l’editorial Alpina, entre d’altres. I una cosa és dir “pactarem una pau a canvi d’un territori” i una altra és dir “exactament els límits d’aquest territori”. O sigui, fitar-lo. Ara, amb satèl·lits i ordinadors, és més fàcil. Abans... Per als dirigents de cada regne l’única cosa que tenen clar és que França i Espanya han de tenir els Pirineus de frontera, des del País Basc a Catalunya, i això no passava el 1640. Però ara, en ple 1660, cal aplicar els acords de pau. I això vol dir esquinçar el Principat. Però per on concretament? Retornem a l’illa dels Faisans, en basc coneguda con Konpantzia, de només 2.000 20:08 Página 1 metres quadrats. El Tractat dels Pirineus
l’ha trasbalsada. S’hi ha construït un pavelló especial on formiguegen escrivans i criats amb mapes. Demà mateix s’espera l’arribada dels dos reis i bona part de la seva cort, on destaca el pintor Velázquez. La pluja segurament els reté a cadascú a la seva frontera. –El clima, ja ho sabeu, és horrorós, don Luis –deixa caure el cardenal francès. Fa un moment es barallaven per la Cerdanya i ara brinden amb una copa de xerès. D’altres ataquen brous o xocolates desfetes. –Aquesta terra és així, eminència. Hauríem d’haver coincidit a l’illa de la Cartuja, a Sevilla –Don Luis no és altre que Luis de Haro, el nebot del comte duc d’Olivares, aquest últim l’home que realment remena les cireres a la cort de Madrid. Efectivament, plou i fa fred, un fred humit que cala
Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line: www.aresta.com
16/17
ASCENSIONS rutes en BTT
fins a la molla de l’os. Per tot hi ha brasers i estufes. –Ah, Sevilla! Quina lluminositat. Però Barcelona també té una llum... especial. No ho troba, don Luis? –No hi he estat mai. Ni tampoc a Catalunya. Són gent... poc de fiar.
Pedro? –de Lionne té una intenció clara que Pedro Coloma no adverteix, perquè li contesta:
El cardenal Mazzarino fa una ullada intel·ligent al seu company francès, Hugues de Lionne. L’altre la interpreta al vol. Si el nebot del comte duc no ha estat mai a Catalunya, la seva missió és de control. Per tant ha de ser amb Pedro Coloma amb qui s’han d’entendre. Fins al moment les negociacions amb Luis de Haro se centren en la conservació del Rosselló i de Flandes per part d’Espanya, la qual ofereix petits territoris sense validesa estratègica o econòmica. Per això, el cardenal, interessat en la Catalunya Nord, ha posat sobre la taula un fals interès sobre Flandes.
Ha quedat clar. Els francesos coneixen millor el terreny i saben que els ajudarà a delimitar. Sobrevindran més converses, més dies, més negociacions. Vindran els reis i els seus llepaculs. El pavelló s’omplirà de fragàncies i perfums, taules amb viandes i vins bons. I a la llarga el cardenal Mazzarino se sortirà amb la seva. Espanya cedirà definitivament el Rosselló tot resseguint la carena més alta tret de la Cerdanya, on els francesos entraran pel sud fins a Puigcerdà. Ara serem nosaltres els que tindrem el pas franc cap a les Espanyes, semblen dir la rialla dels ambaixadors de Lluís XIV mentre els escrivans tracen tiralínies. Que es quedin Flandes. El que també sap Mazzarino és que Felip IV haurà de trencar el Jurament per les Illes, la llei que impedeix que cap part del Regne de Mallorca se separi de la Corona d’Aragó. I el Rosselló en forma part.
Per la finestra el Bidasoa està revoltat pel temporal, un paisatge que pocs cerdans han vist ni veuran mai. Els esquitxos de pluja són aturats pels vidres, per on s’hi veu una barcassa fent el balancí. Les gotes, de tant en tant, l’esborren, o la distorsionen si cauen lentament. –La Cerdanya sí és una terra bonica. M’agraden les seves valls. I a vostè, don
GOOLNATURA juliol/agost 2013
–Deu ser un llogaret pintoresc i prou. –Però vostè hi ha combatut? –Jo? El meu terreny és Flandes.
–Un moment! Alto! Les rialles es fragmenten. Luis de Haro alça la mà i la veu, estreny el front i ajunta les
celles. Alguna cosa no va bé. Què has trobat al mapa? Ningú gosa dir res, a veure per on respira el nebot del comte duc. Passen els segons i res. De Haro es gira cap al seu company Pedro Coloma i li parla a cau d’orella. L’altre surt escopetejat i consulta uns documents abans de tornar al mapa. –L’acord parla de pobles i aldees, de villages, monsieur. I vet aquí el problema. Llívia és una vila des del 1528. Tothom es fixa en la seva terminació. Si es queda del costat d’Espanya, estarà aïllada del seu territori. –Caldrà doncs un camí franc entre Llívia i Puigcerdà. –Per mi no hi ha problema. –Ni per mi. L’Ignasi ha arribat a Portè amb la fresca sense saber que és súbdit francès. El que sí sabrà en els propers cinquanta anys (que miraculosament viurà) és que el seu poble anirà passant de mans en totes les guerres entre Espanya i França, entre aquests dos i Catalunya, i per revoltes dels ciutadans cerdans i de la resta de comarques rossellonenques. Això sí, tota resistència s’acabarà el 1720, quan es farà efectiu sobre el terreny el Tractat dels Pirineus.
18/19
FITXA
LA RUTA PAS A PAS
ÈPOCA: estiu TIPUS ITINERARI: circular DURADA: 5-6 h
RECORREGUT: 14,9 KM DIFICULTAT: molt alta ASCENS ACUMULAT: 926 M
Deixarem l’aparcament per encaminar-nos cap a l’est creuant la carretera i agafant una pista que va fent suau fins al seu final, on hi ha una caseta i la pista es converteix en un corriol de muntanya. No hem fet massa esforç, però ara sí que hem de tirar de ronyons per anar fent via per la Coma d’en Garcia, una valleta en mig de dues serres imponents: les Lloses i els Trespunts. Anem avançant fins a la cruïlla de la Bassa de Mercader, a l’esquerra. Nosaltres seguim cap a l’est fins a la Portella d’en Garcia, un coll on hem de seguir en direcció el bufó estany de Coma d’Or. El visitarem després. Ara la qüestió és continuar pujant per l’est per un terreny cada cop més costerut i rocallós que ens porta dalt de la carena. El nostre pic és lleugerament a l’esquerra del coll (N). Ens hi dirigim. Un cop hem gaudit de les vistes ens dirigin en direcció sud cap al cim de Cortal Rosso. Des d’allà iniciarem un fort descens sempre en direcció sud fins a la Portella de Lanós. En arribar-hi seguirem a la dreta i avall resseguint en tot moment el torrent que ens durà fins la Coma Rossa. Més endavant el sender s’allunya del torrent i segueix en la mateixa direcció fins arribar a la cabana de Cortal Rossó. En breu el sender es tornarà pista i en suau descens ens portarà sense més dificultats fins al punt de partida.
MÉS VITALITAT
hotBOND
Una prenda -hotBOND- no molesta el més mínim. És la roba de ciclisme LÖFFLER més solicitada. No apreta ni es nota. En contes de confeccionar-la amb una costura normal, es solda el teixit utilitzant la moderna tecnologia de „ultra sons“. El resultat consisteix en unes prendes per a ciclisme super elàstiques i resistents, que a la vegada ofereixen gran llibertat de moviments. 100% Made in Austria.
www.loeffler.at
rutes en BTT escalada en cresta
AL NORD I A MÀXIMAALÇADA: MALHIVERNS I TRISTAINA Andorra
GOOLNATURA juliol/agost 2013
www.goolnatura.com www.naturaiaventura.cat
L
a cresta més alta del país andorrà és coneguda com la cresta de Malhiverns, la qual cosa denota la cruesa d’aquesta estació tan temuda antany pels habitants del lloc i tan preuada en l’actualitat per les generacions d’avui en dia, que han descobert en l’explotació turística de l’esquí el filó de l’or blanc. Recorrerem cims de característiques dispars: el Medacorba, tan senyorial, apartat dels restants cims per un marcat coll en forma d’U: el Roca Entravessada, amb les seves torretes i agulles que fan de l’aresta un petit dors de dinosaure. El Coma Pedrosa, apartat de la línia divisòria per ser el cim més alt d’Andorra. El circ glacial de Tristaina amaga grans llacs i un bonic rosari de cims que tanquen l’horitzó cap al nord. El pic de Tristaina és l’amo i senyor del lloc. La seva forma és una mica estranya, a mig camí entre una cim bonàs i un cim esvelt. Sense arribar a tenir una via normal difícil, tampoc es presta que arribem al cim amb les mans a les butxaques. El pendent és fort i gràcies a l’aresta evitarem els pendents herbosos que a l’estiu són fatigosos i ingrats i a l’hivern solen presentar perill d’allau. CRESTA DELS MALHIVERNS Cim principal: Pic de Comapedrosa, 2.942 m Dificultat: Poc difícil superior. Màxim algun pas d’III *. Horari: Comptar de 2,30 a 3 hores per al recorregut del cordal més 45 minuts opcionals en el cas que vulguem pujar i baixar al pic de Medacorba des del coll d’Estanys Forcats. Material útil: Cordino de 30 m i un joc de tascons i 3/4 Friends.
Cerclesport/ Barcelona
Esports Dom/ Mataró
Pics Mont Caro/ Tortosa
Sant Lluís, 44. T. 93 219 36 48 www.cerclesport.com
Sant Antoni, 13. T. 93 796 42 21 www.esportsdommataro.com
Portal de Tortosa T. 977 51 12 08 www.picsmontcaro.com
Cerclesport som una botiga situada al barri de Gràcia. Des de fa més de 35 anys, ens dediquem a la tria de material tècnic i a l’assessorament per a la pràctica dels esports de muntanya.
Des de fa més de 15 anys, ens dediquem a la tria de material tècnic i a l’assessorament per a la pràctica dels esports de muntanya. La nostra motivació es assessorar-vos per a la pràctica responsable de la nostra activitat esportiva.
La teva botiga de material per a la muntanya a les terres de l’Ebre. A tocar del Delta i dels Ports en una zona ideal per a practicar tot tipus d’esports de muntanya i per a tots els nivells.
rutes en BTT escalada en cresta
Punt de partida: El refugi Pla de l’Estany es troba a la vall d’Arinsal. Té capacitat per a 6 persones i està a 2.050 metres d’altitud. Accés al punt de partida: L’accés es fa igual que al de Comapedrosa. Se surt des d’Arinsal a peu, seguint el GR-11, fins a arribar a la desviació. Des d’allà se segueix el camí cap al nord, deixant de banda el GR-11, que va al refugi de Comapedrosa. La durada de l’itinerari és de 1,30 hores aproximadament. Aproximació a la cresta: Primer seguim cap al nord fins al fons del circ, camí marcat i taques vermelles i després pugem cap a l’oest per forts pendents per un traçat paral·lel a les vistoses cascades que davallen dels estanys. Forta i dura pujada que només ens dóna més descans a les proximitats de l’Estanys Forcats, on hi ha una cabana metàl·lica. Des d’aquí, i ja per terreny molt evident fins al coll de Forcats. Calcular 2,15 h. Accedirem al primer cim, o sigui al Medacorba, el qual és opcional, pel seu vessant sud, compost de franges característiques de diferents colors: primer pel verd de les canals herboses, després una zona blanca de fàcil grimpada, més tard inestables còdols marrons i finalment una franja grisa, també de fàcil superació, que corona la part alta de la muntanya. Pic de Medacorba 2.914 m. F. Descendim pel mateix vessant sud i pel mateix recorregut per situar-nos de nou al coll de Forcats. (calcular 45 a 50 min. més per pujar i baixar el coll i realitzem l’ascensió opcional al pic de Medacorba). Recorregut: Prenem l’aresta que puja al pic de Roca Entravessada pel seu dors nord. Per tant els nostres passos prendran direcció sud. Es tracta d’una aresta rocosa amb diverses canals que solquen els seus laterals. Trobem tres torres característiques, la primera i la tercera se superen pel mateix tall, sent sengles escalades sobre roques eriçades de II + i II *, respectivament. El segon gendarme, o sigui, l’intermedi, es flanqueja a mitja altura per qualsevol dels vessants laterals. Just abans d’arribar al cim trobem unes plaques llises de II +. Pic de Roca Entravessada. 2.927 m. PD. Continuem a plena cresta en direcció sud. A mesura que avancem la carena es torna més aèria sense arribar a presentar cap obstacle significatiu en el seu tram inicial. El primer ressalt característic el trobarem en els gendarmes situats a les proximitats del cim següent. Primer superarem unes
GOOLNATURA juliol/agost 2013
plaques polides per la seva fissura que la fereix a la part central (III *). Descendim pel vessant oposat (esquerra) per desgrimpar una canal amb forma de diedre (III-) que presenta blocs inestables. En el tram comprès entre els dos passos, l’aresta està formada per uns dentats i curiosos blocs pentinats cap a orient. Més tard la carena es talla a pic. Desgrimpem per la dreta per salvar el proper gendarme per una passarel·la situada al marge dret del promontori. Ens alcem sobre unes grades pedregoses mancades de dificultat, que moriran al mateix cim del pic de Baiau, 2.866 m. PD +. En aquest hi trobem la propera mola del pic del Comapedrosa. Abandonem, per tant, la cadena fronterera per desviar-nos cap aquest cim que queda desplaçat del cordal fronterer. Baixant una fàcil aresta traspassem un petit collet i, escalant pels blocs de la part alta de l’aresta o evitant-los per la seva dreta, arribem sense més que ressenyar al pic de Comapedrosa, 2.942 m. F. Estem en el cim més alt d’Andorra, des d’on
gaudirem d’esplèndides vistes sobre les valls d’Arinsal i les muntanyes andorranes. Descens: Per la via normal que davalla cap al sud passant pel costat de l’Estany Negre i seguint la mateixa coma de manera natural, amb el corriol que davalla al marge dret de les aigües, ens apropem al Comapedrosa on trobem el refugi de l’Estany de les Truites i el GR-11 amb un camí marcat i sense pèrdua que ens porta de tornada a Arinsal. CRESTA DEL CIRC DE TRISTAINA Cim principal: Pic de Tristaina, 2.879 m. Dificultat: Poc Difícil. Horari: 1 hora 20 minuts. Material útil: Opcionalment algun cordino en el cas d’inexperiència d’algun component de la cordada. Punt de partida: Aparcament a la carretera d’accés a la part alta de les pistes d’esquí d’Ordino-Arcalís. Altura 2.201 metres. El
www.goolnatura.com
pàrquing se situa just al final de la secció de revolts, poc més tard de passar per l’escultura del cèrcol. Cartell indicador. Evident. Accés: Les pistes d’esquí d’Ordino-Arcalís es troben al final de la carretera CG3 que neix a Andorra la Vella, i remunta cap al nord passant pels pobles de la Massana, Ordino, Llorts i el Serrat. Aproximació a la carena: En sortir del pàrquing prenem direcció nord per baixar al llit de les aigües, on creuarem el riu per una passarel·la. Un cop al vessant oposat el camí, molt ben marcat i evident, traça unes corbes ascendents i, després de travessar uns prats, torna a baixar lleugerament per arribar a les ribes del llac d’Abaix de Tristaina. Creuem les aigües per la zona de desguàs, i flanquejant per les rodalies de la riba oriental, tornem a dirigir-nos cap al nord per una senda ben marcada. En endinsarnos a la capçalera observarem, enfonsat sota el cordal, el llac d’Amunt de Tristaina, 2.315 m. A partir d’aquest moment el camí va decantant progressivament cap al NE i després cap a l’E, per situar-se sota un pronunciat coll. Pugem per terreny pedregós i inestable, si bé el pas dels muntanyencs ha provocat que el terreny estigui marcat, per la qual cosa l’ascensió és menys antipàtica del que sembla a primera vista. Port d’Auzat. 2.604 m. 1 hora i 10 minuts per a la marxa d’aproximació.
22/23
rutes en BTT escalada en cresta
Continuem per l’aresta, que pujarem en direcció N-NO, la qual no presenta complicacions. Les fites ens indiquen tota l’estona la millor línia a seguir. Pic de Tristaina, 2.879 m. (1,30 h). F. Recorregut: Des del cim descendim per l’ampla aresta orientada cap a l’oest. Desgrimpem per un sistema de fàcils blocs i, després d’una curta i simple xemeneia, arribem a una primera bretxa. El tram següent és més aeri i en algun punt concret l’aresta es presenta fina i requerirà el nostre equilibri. És el pas clau del cordal, d’II +. Passem un sistema de plaques horitzontals per descendir a la segona bretxa, també coneguda com la bretxa de Tristaina, 2.690 m. PD. Pugem per una canaleta per trobar-nos amb
GOOLNATURA juliol/agost 2013
un promontori, el qual flanquejarem pel vessant nord, seguint un conjunt de ferms blocs. Un cop tornem al tall de l’aresta, hi trobem un curt diedre de 3 metres, estirat, curt i una mica polit (II *), últim ressalt que ens anuncia les proximitats del Petit Forcat, 2.822 m. F +. Per assolir el cim germà, ens hem d’endinsar uns 600 m. d’aresta en terres íntegrament franceses. Prenem direcció NO, flanquejant pel vessant sud a la recerca d’una canal pedregosa que condueix directament al cim de Gran Forcat, 2.859 m. F.
qual hem realitzat la marxa d’aproximació (SE). El traçat del camí es perd sota la baixada del coll, de manera que serà convenient prestar atenció a les fites. 1 hora escassa de marxa per tornar al punt de partida. Autor: Pako Crestas més informació: www.pakocrestas.com
Descens: Desfem el tram d’aresta del Gran al Petit Forcat, i des del cim prenem l’aresta orientada al sud que, si bé és rocosa, en cap moment resulta complicada. Arribem a l’ample Port de Tristaina, 2.600 m, i d’aquí agafem la senda que baixa cap al circ pel
24/25
Victor Gadea: subcampió europeu de llarga distància sub-23 de triatló.
Fisiocrem venç el dolor i activa la recuperació Fisiocrem actua directament sobre contusions, trastorns musculars, articulars i reumàtics, lesions esportives, cops, esquinços, problemes de circulació, cames cansades...
En venda en fisioterapeutes i centres especialitzats, herbolaris i dietètiques, farmàcies i parafarmàcies.
Fisiocrem ajuda a mantenir un bon estat de salut i protegeix de possibles lessions. És fàcil d’utilitzar i gràcies als seus ingredients naturals és apte per a tothom: atletes, nens, adults i dones embaraçades.
www.fisiocrem.com
rutes en BTT travesses
NÚRIA - TOÈS PER LA VALL DE CARANÇÀ Qui no ha sentit a parlar de les Gorges de Carançà? Ni del mític camí que uneix el santuari de Núria, al Ripollès, amb el poble de Toès, al Conflent? Ni del refugi de Ras de Carançà ni dels estanys que sembren el camí? Ara, a l’estiu, és quan més és adient aquesta travessa clàssica que creua els Pirineus per una zona amable farcida d’ingredients mitològics i rondallístics. Només cal tenir oberts els sentits per poder tastar-los tots en un magnífic poti-poti.
GOOLNATURA juliol/agost 2013
www.goolnatura.com
26/27
rutes en BTT travesses
U
ns carden la fama i altres la llana, diuen. La fama del llop és la d’una bèstia ferotge sense compassió amb els seus enemics, entre els quals ens trobem els humans. Nombroses llegendes i dites ho corroboren, amb alguna excepció. Minsa, per cert. A la rondallística la figura del llop acostuma a ser la d’un lladregot del qual desconfiar, un assassí en sèrie sense escrúpols i un animal feréstec coneixedor de la natura on viu. En canvi la fama de la guilla, la guineu o rabosa segons els llocs o països de parla catalana, és més aviat d’astuta, de gran enginy que li atorga un cert grau d’admiració. No és que fos un mussol, perquè en ser un predador que ataca corrals quan el pagès es despista, no sempre gaudeix de bona premsa. Que un llop sigui presentat amb molta dosi de bondat i ingenuïtat i una guineu tingui uns trets malvats i una certa connexió amb els humans, per no dir complicitats, ens sobta. Però mireu què diuen d’aquesta història enclavada a les valls de Núria, Carançà i rodalies. Hi havia una vegada una guilla afamada que rondava un mas de les rodalies de Toès. Farta de patrullar els estanys de Carançà i els estrips del santuari de Núria a la recerca de marmotes i ratolins, sense èxit, havia decidit davallar a llocs més humanitzats on sabia que hi havia més menjar, però també més perill, ja que la podien encalçar aquells caminadors de dues potes. Era una nit estrellada, amb una lluna plena lluminosa i tendra d’un blanc dur i calcari, on totes les seves cicatrius rodones es perfilaven amb nitidesa. El retall de les muntanyes quedava marcat sobre el dibuix gris pàl·lid del firmament, dues tonalitat a les quals la guilla no feia gens de cas perquè era als seus budells on la tristor grisa reclamava alguna alegria més acolorida. El mas en qüestió tenia un pou rodó i ferm, d’aquells que no tenen sostre però sí un brocal ample des d’on treure l’aigua amb comoditat. La guilla va treure el nas, encuriosida, per la gola del pou, i va veure el reflex de la lluna a l’aigua negra. I de seguida va ensalivar, ja que va creure que era un formatge que els pagesos amagaven en un rebost impossible. Com que era molt gormanda de formatge (més d’un sarró de
GOOLNATURA juliol/agost 2013
www.goolnatura.com
pastor despitat havia atacat a les herboses pastures de Finestrelles i Noucreus i el trobava sublim i energètic) sense pensars’ho gaire es va llençar al fons del pou per fer-se’n un tip. Debades. L’aigua freda va punxar la seva pell i el formatge desitjat va quedar arrugat i difós en les onades del seu xipolleig. Quan es va adonar de l’errada, va provar de lluitar per sortir-ne, però de seguida va advertir que les parets del pou eren molt verticals i que l’aventura, o desventura, semblava impossible.
doble pàgina anterior: vista panoràmica de l’Hospitalet-près-l’Andorre. foto inferior: Santuari de Queralt.
Al cap d’una estona va passar per aquells encontorns el llop. Aquesta bestiola solia passejar algunes nits pels boscos que voltaven Toès, a la recerca d’algun cérvol despitat al qual clavar-li queixalada. Però generalment el que en treia era una gran frustració, ja que cada cop hi havia menys exemplars d’aquesta espècie a causa de l’activitat cinegètica de l’home. No cal dir que la competència havia generat una gran rivalitat entre totes dues espècies depredadores, però el llop sabia quina era la seva situació d’inferioritat davant les armes humanes i la seva coordinació, superior a la seva. A més, ell era un animal solitari i vell, apartat de la manada. Una mica ximple i innocentot, el nostre personatge no havia estat mai un mascle dominant, ni reproductor, i per tant estava condemnat a buscar femelles perdudes o unir-se a d’altres mascles solitaris, ja que les poques vegades que havia intentat prendre el lideratge a algun llop amb manada pròpia, havia rebut bones patacades i esgarrinxades. En definitiva, el llop va aparèixer en escena i, quan la guilla el va olorar el va reconèixer i el va cridar. De tant en tant coincidien a les praderies ondulades vora els estanys, o als boscans indrets sobre els pobles, però mai no l’havia atacat. –Què fas aquí baix, guilla? –Afartant-me de formatge. Que no en vols? El llop, en veure la lluna reflectida al costat de la guilla va aixecar les orelles. El seu estómac va grunyir i la llengua va recórrer lentament tots els seus llavis. –El vols compartir? –Sí, home, sempre ens hem respectat. Només has de pujar a la galleda i deixar que la gravetat et meni al meu costat. Indecís, el llop va iniciar uns quants moviments amb vista a provar com s’ho faria.
28/29
travesses
Quan es va convèncer, va col·locar el cul dins la galleda i com va dir la guineu, les lleis de Newton el van fer viatjar cap a avall. Llavors la guineu va mossegar el cap de la corda i quan el llop va caure a l’aigua la politja fa fer l’efecte contrari i ella va poder sortir del pou. Un cop lliure la guilla va córrer cap als galliners de les cases de Toès, que no eren massa lluny. Amb el xivarri de l’aviram de moment tothom va estar alerta. Algú va veure com la guilla s’esmunyia cap al mas del pou, i armats amb pals, escopetes i atxes, mitja població va anar al seu encalç. La guilla, múrria, va passar vora el pou, i la gernació, rere la seva estela, s’hi va trobar el pobre llop dins. –No era una guilla, era un llop. I el babau ha volgut amagar-s’hi i ara no sap com sortir-hi. –Traguem-lo i l’esbocinarem viu –va dir una veu furiosa. Dit i fet. Malgrat la ferotgia de la bèstia aviat es va rendir a l’evidència i el pobrissó va veure com el tombaven, el lligaven i li robaven la pell. Era festa grossa a Toès, amb el llop sagnant i ensenyant tota la claror de les seves carns. El vi corria gola avall, i els homes de seguida van entrar en una catarsi bàquica que el llop va aprofitar per mossegar les lligadures i fer-se fonedís al bosc. La guilla, per la seva banda, va saber aprofitar l’ocasió de la festassa per atacar alguns conills i gallines, atipant-se de carn i sang a bastament. En aquesta situació la guilla era presa fàcil de la ira i la venjança del llop. Com que tots dos van marxar cap al mateix bosc casualment, al poc es van retrobar. Però ell estava tan massacrat que li fos impossible esquarterar-la com hauria volgut. I ella, gata maula i llaminera, sabent del seu equilibri passatger de forces, li va dir mig plorant que tot li sabia greu, que desconeixia la reacció dels homes, que estava penedida i que romania a la seva disposició per ajudar-lo en el que fos. –Ai, mira com m’han deixat. Sense pell les mosques em piquen i no em puc gratar. Quin desastre! –es va lamentar. –Al riu, llop. Allà puc fer-te un cop de mà
GOOLNATURA juliol/agost 2013
30/31
FITXA
LA RUTA PAS A PAS
ÈPOCA: estiu TIPUS ITINERARI: circular DURADA: 10 h, possibilitat de fer-ho amb dues jornades fent nit al refugi de Carançà.
RECORREGUT: 24 KM DIFICULTAT: alta ASCENS ACUMULAT: 800 M
Sortirem de Núria per buscar el camí del coll de Noucreus (el mateix que el de Noufonts), clarament identificable perquè està senyalitzat amb marques de GR-11, una vall costeruda però de fàcil triscar on el ritme de les passes ha de ser bo. Un cop a la cruïlla de la Jaça de Baix, seguim cap a llevant fins al coll de Noucreus, una confluència d’arestes. Hem de continuar un xic cap a l’est passant pel cim de la Fossa de Gegant i carenejant fins al proper coll de Carançà, ample i majestuós, de gran vista. Aquí cal trencar la direcció i baixar al circ de Carançà, ple d’estanys. Passarem a tocar de l’estany Blau, del Negre, del de les Truites... Som al naixement del riu Carançà, que ara toca anar resseguint avall. La vall s’estreny i s’amplia en un lloc de juguesca entre el gat i la rata. Passem vora petits estanys com el Blau d’Abaix o la Basseta i per la cabana de pastor de la Jaça del Touro. Poc després arribarem al refugi, on ens podrem aturar a descansar o pernoctar. A partir d’aquí ve el tram més espectacular de la travessa: les gorges. És un divertiment: creuarem diverses vegades el riu, descobrirem parets, tolls, gorgs, ponts, escales, passeres, feixes, timbes... davallant sense pèrdua (marques de GR) fins a Fontpedrosa. Aquí cal buscar el camí del riu i del seu pont, que mena a Toès. OBSERVACIONS: La pujada a Núria es farà amb el tren cremallera que surt de Ribes de Freser. Un cop a Toès caldrà agafar el tren groc que va a la Guingueta d’Ix, i allà ens encaminarem a l’estació de Puigcerdà per agafar un tren de RENFE fins a Ribes. Hem de saber que el tall de mapa no arriba fins a Toès doncs ja és França. Seguirem resseguint la vall sense més dificultats fins arribar a Toès, tot es troba degudament senyalitzat i no ofereix cap problema a nivell d’orientació.
C/ Sant Antoni, 13. Mataró Tel: 93 796 42 21 esportsdom1@gmail.com www.esportsdom.com
C/ Sant Lluís 44-48. Barcelona Tel: 93 219 36 48 cerclesport@grupcordada.com www.cerclesport.com
C/ Sant Pere, 12 Tel: 93 727 42 87, Sabadell C/ Vora el Canal Esquerre, Pol. els Portals, Tortosa C/ Camí fondo, 2. Tel: 93 786 97 53, Terrassa Tel: 977 51 12 08 info@camarasamuntanya.com picsmontcaro@gmail.com www.camarasamuntanya.com www.picsmontcaro.com
travesses Estany Blau
per pescar peixos. I dins de l’aigua, estaràs fresc i cap insecte t’atacarà. T’afartaràs de peixos mentre la pell tornarà a recobrir-te. El riu no era altre que el Carançà, engorjat i serpentejant. I cap allà s’hi van dirigir. Amb el que no comptava el llop era amb l’ensarronada que li venia. La guilla havia triat aquell indret no per casualitat, sinó perquè tenia a prop el seu cau. –I com pescarem? –va preguntar el llop un cop va veure les gorges i els salts d’aigua. La guilla va entrar al cau i va treure un cistell i una sirga. –Tu fica’t en aquest toll, lligat la corda amb el cistell i espera que jo em capbussi i vagi
GOOLNATURA juliol/agost 2013
traient peix. Sóc una bona nedadora! El llop, convençut, la va obeir, i quan es va adonar de la trampa em comptes de peixos al cistell hi havia còdols, i cansat i humiliat, es va veure immobilitzat. Llavors la guilla, desitjosa de posar fi d’una vegada per totes a aquella història, va anar baixant lentament cap a Toès. Quan la panxa va tornar a la seva normalitat, va repetir aquella aparició que va crear una batuda entre la població. I vet aquí com els homes de Toès van retrobar-se amb el llop solitari, lligat al toll. I allà mateix el van matar a cop de rocs.
Camarasa/ Terrassa - Sabadell
Camí Fondo, 2 - Terrassa Sant Pere, 12 - Sabadell T. 93 727 42 87 T. 93 786 97 53 www.camarasamuntanya.com Des de fa més de 60 anys, a Camarasa assessorem i equipem els nostres clients amb l’obsessió d’ajudar-los a fer realitat les seves aventures, des de tranquil·les caminades de diumenge fins a expedicions.
32/33
Campanya testimonial “Podem evitar-ho”
“Podem evitar-ho”,
que hi hagi accidents a la carretera El Servei Català de Trànsit inicia la nova campanya per prevenir accidents a la carretera amb el lema “Podem evitar-ho”. Una campanya impactant basada en diferents testimonis, tots casos reals que han patit algun tipus d’accident de trànsit que els ha marcat de per vida.
Una vegada més, el Servei Català de Trànsit engega una campanya de sensibilització viària protagonitzada per víctimes que han viscut i estan patint les conseqüències d’un accident. Tots són casos reals.
Alguns testimonis i les conseqüències de l’accident ENRIQUE QUILES
Va perdre el fill i la jove en un accident de trànsit i el seu nét de 2 anys va resultar greument ferit.
“
La mare de la Montse va morir atropellada per un cotxe en un pas de vianants als 58 anys.
“
Els fills del Jordi i la Joana van tenir un accident. El petit va morir i el gran va patir seqüeles irreversibles.
“
Redacció El Servei Català de Trànsit ha iniciat una nova campanya per ràdio, televisió, sales de cinema i en format pre-roll a Internet. També es pot visionar a la pàgina web www.gencat.cat/transit2013/ A la campanya surten testimonis reals que pretenen conscienciar del perill que hi ha a les carreteres, un perill que ens pot afectar en tot moment i en qüestió de segons a qualsevol de nosaltres, ja siguem conductors, copilots, acompanyants, motoristes o simples vianants.
8 testimonis reals
expliquen directament a la càmera com un accident els va canviar la vida
Testimonis L’anterior campanya presentava cinc testimonis, dels quals, quatre tornen a protagonitzar aquest any la campanya “Podem evitar-ho”: el Josep Roca, l’Albert Quiles, el Jordi Casellas i la Mireia Sanz, a la majoria dels quals l’accident va deixar en una cadira de rodes de per vida. Les lesions que els acompanyen a causa de l’accident són la paraplegia, el traumatisme cranioencefàlic i, en algun cas, també la mort de l’acompanyant. A banda, hi ha testimonis nous. En aquest cas, es tracta de la veu dels familiars que han patit les conseqüències de l’accident. La Mireia Sánchez i la seva germana; l’Enrique Quiles, que va perdre el seu fill i la jove; la família Casellas, perquè van perdre un fill, i la Montse Montal,
MONTSE MONTAL
FAMÍLIA CASELLAS
la mare de la qual va morir atropellada. Persones que han de dedicar part de la seva vida a l’atenció de l’afectat, i fins i tot superar la mort d’un fill o d’una mare.
Responsabilitat I és que, a més, aquesta nova campanya incideix en el fet que no és només l’accidentat qui pateix les conseqüències; així ho demostren alguns dels protagonistes d’aquestes històries: “Perdre un fill et canvia la vida per complet” o “Això de sóc feliç ja no ho puc dir, perquè ja no ho seré mai”. Mostra, per tant, que hi ha casos en què el patiment recau en els familiars i no se sap mai qui en pot sortir malparat. D’aquí la responsabilitat que tenim tots quan posem el peu a la carretera, una acció que cal fer amb els cinc sentits.
t’ha canviat la vida per complet.”
Que marxin així, en un instant, és molt injust.”
Això de sóc feliç ja no ho puc dir, perquè ja no ho seré mai.”
senten arran de les conseqüències que ha comportat, com per exemple una testimoni que diu: “Rabia, por lo que era y cómo acabé”. Aquesta campanya vol conscienciar sobre com eren ells abans i, sobretot, com aquell segon de mala sort els ha afectat per a la resta de les seves vides. De fet, així ho demostra un familiar d’una víctima: “El temps ho cura tot: no, el temps no ho cura tot, el temps et deixa una cicatriu” o “Tindrà seqüeles greus, quedarà com una planta”.
Conscienciar
La campanya vol fer reflexionar sobre els perills que hi ha a la carretera
Sensibilització Aquesta campanya de sensibilització viària protagonitzada per víctimes reals d’accidents de trànsit té, per tant, vuit models diferents, que expliquen directament a la càmera durant un minut i mig què recorden del dia de l’accident i què
La finalitat és aconseguir l’impacte amb l’espectador i s’espera que, amb declaracions i vivències de testimonis reals i directes, el missatge pugui arribar millor.
També es pot visionar els testimonis a la pàgina web gencat.cat/transit2013/ T’agrada la campanya “Podem evitar-ho”? Dóna’ns la teva opinió a: premsasct@gencat.cat
biblioteca
Novetats editorials Terres de l’Ebre. Guia turística Autor: Jordi Bastart i Cassé Editorial: Cossetània Preu: 13’90€ En aquesta guia trobareu tot el necessari per conèixer les Terres de l’Ebre. Al sud de Catalunya, aquest territori que es vertebra al voltant del riu Ebre, presenta una geografia molt variada, des de les muntanyes del massís d’Els Ports fins a la plana del Delta, passant per la vall de l’Ebre i el territori de vinyes i oliveres que s’estén al nord, entre les serres de Pàndols, Cavalls i la Fatarella. Patrimoni monumental i natural, itineraris per fer a peu, castells i coves naturals, productes i gastronomia, platges i allotjaments destacats, tot per gaudir d’un destí interessant i diferent.
La travesía de los Pirineos en BTT Autor: Jordi Laparra Editorial: Editorial Prames Preu: 27€ Aquesta guia contè tota la informació per a enllaçar en BTT el Mediterrani i l’Atlàntic per la vessant sud dels Pirineus, el més a prop possible dels cims divisoris, sense deixar de pedalar. Es pot aprofitar per realitzar la travessa sencera, però també per trams i, fins i tot, per etapes. Podran seguir els itineraris tots aquells que tinguin una preparació mitjana.
La Tina en la Carros de Foc Autor: Araceli Segarra Editorial: Alpina Preu: 12’90€ En aquesta gran aventura la Tina recorre els nou refugis del circuit de la Carros de Foc, que es troba en el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. En el seu viatge, la Tina descobrirà els secrets que amaguen els seus llacs, revelarà misteris i llegendes, i coneixerà personatges màgics, curiosos i entranyables. Una nova història creada i viscuda per l’alpinista Araceli Segarra.
GOOLNATURA juliol/agost 2013
34/35
www.naturaiaventura.cat www.goolnatura.com
S T A T E V NO Pallars Jussà Autor: David Guiu Oliver i Olga Rovira i Pijuan Eidtorial: Cossetània Edicions Preu: 12’30€ Un territori on es treballa la terra i es practica el senderisme ha de ser un privilegi poder recórrer-lo en BTT, gràcies a l’extensíssima presència de camins i corriols. Aquest és el cas del Pallars Jussà, una comarca, a més, plena d’encants paisatgístics, culturals i patrimonials en un entorn on encara es pot assaborir la tranquil·litat. Tota aquesta riquesa està recollida en les 17 rutes ressenyades que, juntament amb les variants que incorporen la majoria d’itineraris, permeten adaptar els continguts a totes les sensibilitats ciclistes, des de les més populars fins a les més tècniques.
Costa Brava Autor: Sergi Lara i Jordi Puig Editorial: Triangle Postals Preu: 18’00€ La Costa Brava té paisatges captivadors, molts d’ells accessibles des dels camins de ronda i els senders que voregen les roques escarpades que s’aboquen al mar i que descobrireu en aquest llibre.
Conca d’Òdena Autor: Editorial Piolet Editorial: Editorial Piolet Preu: 9’00€ Mapa a escala 1:20.000 de la Conca d’Òdena, al sector central de la comarca de l’Anoia. La zona constitueix una gran depressió de forma circular.
BICILONA
Rutes amb bicicleta per Barcelona Preu: 12,50 €
100 COSES PER FER A BARCELONA
almenys una vegada a la vida Autora: Isabel del Río Preu: 13,90 €
FISIOLOGIA DELS ESPORTS DE RESISTÈNCIA A LA MUNTANYA Autors: Fabienne Durand i Kilian Jornet Preu: 13,90 €
www.cossetania.com
rutes en btt
LA VOLTA AL CANIGÓ La muntanya de les mil emocions
El Canigó forma part d’aquells cims ineludibles que tenen una aurèola mística. La seva anticlinal l’ha portat a ser considerat a l’antigor el cim més alt del Pirineu, quan no ho era, i la seva bellesa triangular per sobre del Capcir i el Conflent ha fet encisar tothom. Ara ens proposem voltar-lo i mirar-lo per totes les seves cares, polint-lo com si fos un diamant. O no ho és?
GOOLNATURA juliol/agost 2013
www.goolnatura.com
C
ada excursionista o muntanyenc té una relació especial amb cada muntanya. Per a molts catalans el Canigó és una icona visual, un dels llocs on es va inspirar Verdaguer o simplement el far que els viatgers identifiquen com a casa nostra quan retornen del nord. Per a mi representa el pagament de l’amistat. Tot va començar un dia de juliol, ara fa tants anys que ni ho recordo. Havia triscat per mig país, però mai m’havia atrevit a caminar pel Pirineu. La raó era simple. No tenia amb qui. Eren èpoques sense internet ni mòbils, o quan totes aquestes noves tecnologies estaven a les beceroles. La qüestió era senzilla. Per caminar sempre triava les rutes més trillades de la nostra geografia, aquelles on sempre trobes gent i només amb una mica de noció de cartografia, difícilment et perdràs. I si això passés, sempre seria fàcil preguntar ja que en aquests llocs sempre hi ha gernació. Parlo de la pujada a Sant Jeroni, a Montserrat, a la Mola, a Sant Llorenç, el Matagalls, el Tossal de la Baltasana o la Talaia del Montmell. Aquesta qüestió tan senzilla també es podria traslladar al Pirineu, vaig pensar. Només calia trobar un objectiu mediàtic, una de les tantes rambles que tenim a la nostra alta muntanya. I em vaig decidir pel Puigmal. Com podria haver estat el Bastiments, el Taga, la Pica d’Estats, el Pedraforca, el Carlit o el Tristaina. O el Canigó. Centrat en l’ascensió del Puigmal vaig anar seguint la gent per la Coma de l’Embut, la pujada clàssica des de Núria. Controlant no perdre de vista ningú, però sense barrejar-me amb els grups, anava fent a bon ritme. Ja a la part final, quan el sender deixa la vall i ataca el vessant pedregós del turó, vaig decantar-me pel corriol menys directe, per no fatigar-me. Eren passades les tres quan vaig assolir el cim. Jo i potser una cinquantena de persones més, pel cap baix. Bufava la tramuntana i el cel estava cobert per castellots, un dels noms populars al Penedès dels cumulonimbus. Un espetec em va sorprendre amb una càmera que no era meva, sinó d’un grup d’amigues que havien fet l’ascensió des de diferents llocs i havien coincidit al Puigmal. Ja sabeu la clàssica demanda als cims. “Sisplau, no us fa res fer-nos una foto de grup?” Em va semblar una manera original de trobar-nos. I aquell espetec ens va fer amics. Elles pensaven acampar, però l’amenaça de la tempesta actuà d’aturador i cadascuna va recular cap al seu cotxe. Jo, gens habituat a l’alta muntanya, les vaig imitar.
Foto: Jordi Laparra
36/37
rutes en BTT
Durant el descens vam compartir camí i tenda de campanya. La punyetera pesava molt i em vaig oferir a col·laborar. Després, vam haver de riure. La tempesta es va dissoldre o va ruixar en un altre lloc, tot deixant pas a un sol de mitja tarda, intens i feridor que vam agrair malgrat recremar-nos la pell. A Núria, on elles havien fet una reserva pel camí per dormir, ens esperava una sorpresa. Per algun error l’operadora havia malentès la seva demanda, i ara es trobaven sense allotjament i sense cremallera, ja que havíem arribat tard. Res, avall i au, repartint el pes de la tenda i espavilant no fos que el sol declinés i ens enganxés la nit. De l’experiència no només va quedar l’amistat, quelcom que ha anat planant durant aquests darrers anys, sinó l’inici d’un munt d’excursions que en solitari, no hauria començat mai. La primera fou el Canigó. Sempre he tingut la sensació que aquella primera quedada lluny
del Puigmal fou la torna per haver compartit la càrrega de la motxilla i continuar el camí gairebé a les fosques per les gorges de Núria fins a Queralt, on ens van venir a buscar. El camí de muntanya té aquestes coses. Tot d’una et trobés algú, comparteixes uns moments, i un lligam invisible va teixint una teranyina de sirgues que tan aviat pot unir durant minuts o segons o pot fer-ho de per vida. A Marquixanes, tot mirant un partit de rugbi a la televisió d’un bar, em vaig adonar d’això. Érem estranys davant un cafè, entretinguts davant unes jugades que no enteníem. Però més endavant, de camí al refugi, i després triscant pel sender més concorregut, aquella percepció va canviar radicalment. És com si la muntanya i el camí mostrés la nostra part més amigable que amaga el muntanyenc, i la posés al servei de tot aquell que passi, fos quina fos la seva condició i el seu origen. La qüestió és pujar al ritme volgut, aturarse per fotografiar, admirant el paisatge o explicant-se les ascensions i els projectes. Perquè si hi ha alguna cosa estranya en el
món de l’excursionisme és la fal·lera per, en comptes de gaudir de la ruta del present, explicar i explicar i explicar allò que hem fet i allò que farem. Penso que li resta importància a l’exercici actual, com si fos una manca de respecte. A dalt, al Canigó, si no fa núvol, hi ha el faristol del país. Cap al nord les terres rossellonenques, de noms en part desconeguts i atrofiats per les grafies franceses. Cal venir-hi més, a la Catalunya Nord. Cal barrejar-se amb els seus habitants, parlant de rugbi i préssecs, tastant el seu vi afruitat de bon pair. A l’est, el mar, el nostre mar, una pantalla precedida per les Alberes rondanxones que ara fan de frontera sense voler-ho. A l’oest les piràmides del Pirineu Oriental. I al sud els turons herbosos i rocallosos de Núria, Carançà i Ulldeter, assotats per la tramuntana i el torb. I després del Canigó una successió de pics interminable ens ha anat unint: el Mulleres, el Comaloformo, el Matagalls, el Taga..., pics on l’harmonia de l’amistat es barrejava amb
Sant Miquel de Cuixà
Foto: Francesc Muntada
GOOLNATURA juliol/agost 2013
www.goolnatura.com
el cansament, la satisfacció per la gesta i compartir la tenda a un llac. El Canigó amb BTT
viistes del massís de Canigó
El grup en muntanya, si és petit, guanya, fa patxoca i gairebé sempre cohesiona i triomfa. Una de les experiències màgiques a l’hora de combregar amb la gent en un viatge és fer-lo amb bicicleta. De travesses amb etapes n’hi ha de tot tipus, però proposar-se fer un tomb al Canigó té el seu què. Per què? El més destacable és l’encalç de tota una muntanya de gairebé 3.000 m. (2.784 m., exactament), una cosa realment insòlita en un gegant d’aquestes característiques. Això es deu a la presència un xic isolada del Canigó, separat més del que és habitual al Pirineu i a la resta de grans serralades. Valls i pobles no gaire coneguts se’ns presentaran en primera persona, afegint al repte de l’acumulació d’etapes l’alçada de les pistes i camins, entre els 1.000 i els 2.300 metres. La major part de la travessa discorre per pistes i gairebé un 40% és per carretera asfaltada, un 9% per corriols i algun tram on caldrà baixar de la bicicleta (en general pocs). Les etapes Tractant-se de tants quilòmetres es fa evident fraccionar la ruta en etapes. Us en proposem tres. Partirem de la bonica població de Prats de Molló per aturar-nos a Vernet (46 km, 8 h i 1.600 m. de desnivell) després d’haver pedalat en el sentit de les busques del rellotge. L’endemà ens llevarem per prosseguir fins a Valmanya (33 km, 4 h i 1.450 m. de desnivell acumulat). I el tercer dia completarem el cercle al punt de partida (49 km, 6 h i 1.200 m. de desnivell).
Foto: Francesc Muntada
LA RUTA PAS A PAS FITXA SORTIDA: Prats de Molló DURADA: unes 18 hores TIPUS ITINERARI: circular DESNIVELL: 5.700 m. DISTÀNCIA: 148 km DIFICULTAT: ÈPOCA DE L’ANY: La major part de les etapes transiten per sobre dels 1.000 metres, amb colls situats a 2.300 metres. Per tant, caldrà preveure que a l’hivern no es farà per la neu, essent els mesos de juny, juliol, agost i setembre els més recomanables. OBSERVACIONS: Encara que s’opti pels mesos
38/39
rutes en BTT
Sant Martí del Canigó
d’estiu, caldrà preveure roba d’abric. BIBLIOGRAFIA RECOMANABLE: Volta al Canigó de Editorial Alpina, una bona eina per poder realitzar la travessa amb garanties. DESCRIPCIÓ: Iniciarem l’aventura a Prats de Molló, el poble de Josep de la Trinxeria, un noble català que va encapçalar la resistència contra els francesos després del Tractat dels Pirineus. El primer tram és d’asfalt, molt bo per escalfar cames. Un cop passada l’aldea de la Presta cal estar atents a la desviació cap a la Forga, on entrem a la pista forestal del Xalet de les Conques (el primer tram és d’asfalt), que busca clarament la collada de Roques Blanques després de deixar enrere les Esquerdes d’en Rojà, una sèrie de crestes que neixen al pic de la Mort de l’Escolà. Vaja, quin nom! Un cop superada la portella davallem en direcció al Pla de Guillem a la recerca del vessant nord del nostre Canigó sempitern. Ara toca armar-se de paciència, ja que ens espera una llarga pujada amb un desnivell de 1.500 metres continuats, arribant a una cota de 2.300 metres. El paisatge ha passat de ser mediterrani a alpí. Continuem ara en clara baixada (també llarguíssima) per una pista pedregosa on trontollarem de valent. Enrere quedarà el refugi de Marialles. El punt següent serà el Castell de Vernet, petit poble on destaca l’església de Sant Martí el Vell. Ja som a prop de Vernet, al qual arribarem per tancar la primera etapa i obrir-ne la segona, que és una acumulació de tobogans que van passant per alguns poblets (Fillols, Clarà...) propers a Prada, la capital del Conflent. Hem d’alternar trams de pista amb senderons. Agafarem la pista de les Gorges del Llec,
Raiders / Barcelona
Joan Güell, 117. T. 93 430 88 03 www.equipraiders.com
Foto: Francesc Muntada
GOOLNATURA juliol/agost 2013
Venda, canvi, reparació i lloguer de bicicletes al barri de les Corts. El millor tracte personalitzat i promocions especials per a subscriptors.
40/41
Distància total
Altitud màxima
Volta al Canigó
llargaruda i en part pesada. Aquesta pista ens farà creuar de vessant a l’alçada del Prat de Cabrera, i allà mateixFoto: trobarem GR. Jordi un Laparra L’hem d’agafar. Atenció, és el primer sector seriós que haurem de negociar (trams on caldrà caminar, d’altres de trialers, d’altres de perdedors), però ens aproparà al final de la segona etapa: Valmanya. Hem d’estar atents al trencall de Baillestany. Aquí hem d’agafar un PR (est) que baixa a Prat Mitjà i la pista que ens durà a Valmanya. L’endemà hem de tornar a l’asfalt tot fent les giragonses que menen al coll de la Palomera, on trobarem el trencall de la Torre de Batera i del refugi del mateix nom. En aquest punt continuarem per la carretera de Cortsaví, però no hi arribarem sinó que caldrà tòrcer cap a Leca per una sèrie de pistes que fan via en direcció al coll de la Rua. Baixarem fins a la Llau, un nou llogaret, on recuperarem l’asfalt fins al punt de partida: Prat de Molló.
178,45 km
2.297 m
Percentatge de pista
Desnivell d’ascens acumulat
51 %
Percentatge de carretera 39 %
Percentatge de sender
5.736 m
Temps aproximat 13 - 22h
Percentatge amb bicicleta
9%
97 %
Porteo
Excepte: tram protegit a pla Guillem. Tram de puig dels Bassís a Prat Mitjà. Arribada al coll de Siern. Arribada al coll de Malrem i trialera de sortida.
1%
Volta al Canigó.indd 5
5
25/10/2010 15:31:19
LA GUIA DEL TURISME ACTIU
CAN MARC / Sant Esteve de Palautordera - Vallès Oriental.
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES
SOL I VI / Lavern (Subirats) - Alt Penedès.
Camí de Can Marc, 6. T. 93 848 27 13 www.canmarc.com
Crta C-243 A, km 4. T. 93 899 32 04 www.solivi.com
Masia del segle XIII totalment restaurada, amb 2000 m de jardí en la que hi acull: masia rural amb capacitat per 15 persones, restaurant de cuina de mercat i centre hípic.
Hotel Boutique del Penedès amb confortables i espaioses habitacions, restaurant i un entorn únic amb jardins i piscina. Exclusius serveis i excursions espectaculars.
CAN GRAU / El Figaró- Montmany (Parc nat. del Montseny) -Vallès Oriental.
Can Grau Vallcàrquera. T.93
ALBERG VALL D’ÀGER / ÀGER LA NOGUERA.
EL PASQUALET / Caldes de Montbui - Vallès Oriental.
Crta BV-1243 a St Sebastià de Montmajor, km 0,3. T. 93 865 46 95 www.elpasqualet.com Vine a gaudir d’uns dies de pau i tranquilitat en contacte amb la natura en un ambient familiar i proper. A només 25 km de Barcelona.
LA CASA DEL BOSC / Cànoves -Vallès Oriental.
842 92 07/ 627 818 74 69
www.cangrau.com
C. de la Font, 9. T. 973 45 52 35 www.albergvalldager.com
Casa del Bosc CD: 1.000 T. 93 744 50 92 www.casadelbosc.com
Masia del S. XVIII restaurada. Disposa de dos apartaments en dues plantes independents: Can Barcelona i Can Grau de Baix (10 i 9 pers.) Lloguer casa sencera o apartament
Ambient familiar per a que gaudeixis de la teva estada a la Vall d’Àger. T’oferirem assessorament i importants descomptes en les activitats gestionades des del mateix alberg.
Situada al bell mig del parc natural del Montseny, és un indret ideal per gaudir de la bona cuina (bones brases i guisats de xupxup) en un entorn natural únic.
BO2 / Monistrol de Montserrat - Bages.
EL MUIG / Sant Joan de les Abadesses - Ripollès.
EL CASAL / La Granada del Penedès - Alt Penedès.
C. Sant Joan, 32. T. 93 828 43 13 www.bo2restaurant.com
Crta d’Ogassa, km 3. T. 609 61 34 30 reserves@elmuig.com
C. de l’Estació, 33. T. 93 742 80 04
Un lloc acollidor amb una gastronomia creativa i tradicional situat als peus de la muntanya de Montserrat.
Disposa de tres habitatges rurals, completament independents, ben equipats i comfortables, enmig de 53 hectàrees de prats i boscos on hi pasturen eugues i ovelles.
Agradable ambient de poble en ple cor del Penedès. Tenim una gran varietat de tapes i entrepans. També disposem de terrassa.
GOOLNATURA maig 2013