Goolnatura 73

Page 1

Revista & APP goolnatura.cat

N73 JUNY 2013 exemplar

GRATUÏT

EL PUIGSACALM El cim ineludible El camí dels Bons Homes Rememorant el context històric de l’heretgia càtara El pic de l’Estanyó A cavall entre Ordino i Canillo



www.goolnatura.com

Imatge de portada:

Revista & APP goolnatura.cat

el Puigsacalm i el Puig dels Llops vist des del Puig del Soi.

N73 JUNY 2013 exemplar

GRATUÏT

EL PUIGSACALM El cim ineludible El camí dels Bons Homes Rememorant el context històric de l’heretgia càtara El pic de l’Estanyó A cavall entre Ordino i Canillo

NÚM. 73 JUNY 2013

TIRADA: 11.000 EXEMPLARS

Direcció: Jordi Fernàndez Correcció: Ferran Ballester Publicitat: NATURA I AVENTURA David Candel Tel./fax: 93 417 76 14 david@naturaiaventura.cat

Editorial Un cop més, la natura ens ha ensenyat que no hi ha força més poderosa que la seva. Hem acabat la primavera amb unes imatges esgarrifoses de les tremendes inundacions que s’han produït a la Vall d’Aran. Altes temperatures, pluges torrencials, gran quantitat de neu acumulada als cims (no és habitual poder esquiar al mes de juny) i, per què no dir-ho, segurament un mal manteniment en la llera dels rius han desbordat el Garona provocant un desastre rere un altre en la comarca més septentrional de Catalunya. Per sort, no hem de lamentar cap dany personal, ni una sola víctima i, no ens enganyem, això sorprèn un cop vistes les espantoses imatges que han anat apareixent als mitjans. Però els danys materials, naturals i econòmics són enormes. I tot plegat, a començaments d’un estiu que es preveia bo en el sector turístic i hoteler, que és una de les principals potes en que se sostè l’economia aranesa. Aquests fets tant extraordinaris, ens fan veure que la natura pot ser moltes coses, però segur que no és controlable. I de tant en tant, ens ho demostra amb una força brutal i destructiva.

Disseny gràfic: Natura i Aventura

Col·laboradors: Pako Crestas Juan Carlos Borrego Albert Brignardelli Edu Abad Carles Rius

GOOLNATURA

Edita: H4XORS S.L. Avda. de Roma, 152 entl-1ª 08011 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat

Natura i Aventura és membre de:

Dipòsit legal: B-51.197-2006 Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

02/03


Sumari 73 Juny de 2013

Rutes a peu

06

El Puigsacalm

14

El Pic de l’Estanyó

26

El camí dels Bons Homes

36

La Cala del Molí

El Puigsacalm és un dels cims més especials de Catalunya. Les magnífiques vistes que ens proporciona de tota la vall d’en Bas, la Garrotxa, Osona i el Pedraforca al fons, imponent, són un espectacle únic i imprescindible pels amants de la muntanya.

ascensions Entre les moltíssimes possibilitats que ens ofereix un espai reduït com és Andorra, us proposem aquest cop el Pic de l’Estanyó, entre les parròquies d’Ordino i Canillo, per gaudir d’espais inigualables.

Travesses El camí dels Bons Homes ressegueix l’itinerari dels càtars en el seu exili. Des de Berga fins a Monsegur, és una travessa d’onze etapes que combinen a la perfecció natura, història i patrimoni.

vies ferrades Al bell mig de la Costa Brava, entre penya-segats que ens fan estar sospesos sobre el mar, hi trobarem aquesta via ferrada de nivell difícil, però espectacular, que s’ha pogut reobrir recentment.

+ SECCIONS 3 editorial 20 orientació 34 biblioteca 42 directori de serveis GOOLNATURA juny 2013



rutes a peu

EL PUIGSACALM COMARCA: Garrotxa

El cim ineludible

Som davant un dels cims més emblemàtics del país. Estratègicament situat entre les comarques de la Garrotxa i Osona és un mirador dels Pirineus catalans, el Cadí, els turons arrodonits de la zona volcànica, la plana de Vic i el Montseny. Hi ha diversos punts de partida. Nosaltres hem triat Joanetes per fer una excursió amb caràcter, un pèl més llarga i rampelluda, que ens faci arribar al cim des de la vall d’en Bas.

GOOLNATURA juny 2013


www.goolnatura.com

06/07


rutes a peu

V

erdor. Profunditat. El camp visual esperonat pels retalls de la serra de Bellmunt. S’hi veu el perfil de les pedres, les nafres dels camins, els bolets de les cases, el borrissol de les capçades... Hi ha tendresa on ahir, a la nit, hi havia foc. Un xàfec, però, l’ha apagat, i les cendres baixen aigües avall, a la recerca de la Mediterrània. Un xàfec de bales i vides apagades camí del cementiri. O de l’hospital. Però poc o res té a veure amb la vall. No directament. Però afecta… La vida, a pagès, no és gens fàcil. Però n’hi ha, de tossuts, que la compliquen. I molt. D’altres saltironegen sobre les bales i les cendres. L’Engracieta es lleva a trenc d’alba, cap a les sis de la matinada. Va a munyir les vaques mentre els pares netegen les quadres i reparteixen el pinso. Després, la noieta, quinze anys no massa ben fets, per no dir que no els aparenta amb el canyís de les seves extremitats i el pit encara pla, encén el foc i torra pa. Una mica de ceba i all no hi falten, ni l’oli, ni el tomàquet, ni les arengades. No hi ha temps a perdre, malgrat que els dies i les hores passin a ritme de tortuga. Quan enllesteix l’esmorzar rep més encàrrecs de la mare, la veritable majordoma de la finca, qui remena les cireres a la família. ¬¬–Engracieta, acompanya el tiet amb les lleteres. La noia es renta les mans a la pila i obeeix, muda. És de poques paraules, ella, tret de quan les ha de treure. I ai! Algú beurà oli! El tiet Carles l’espera amb el ruc enganxat al carro, amb les lleteres lligades. És un conco que ajuda en els seus possibles des de fa temps, que a ella li sembla immemorial. La família viu de la llet, dels conills, de la matança, del preu del cereal, de l’horta... i l’home sempre s’encarrega de portar les lleteres a la lleteria, cobrar els cèntims, i passar comptes amb son germà, el pare de l’Engracieta, més jove però més capaç en allò dels negocis. Així ho va observar l’avi, i d’aquesta manera s’ha estructurat la família.

Canal dels Ganxos

GOOLNATURA juny 2013

Avui és un dia de nervis. El foc de la nit ha regirat els estómacs ja de per si estroncats per la postguerra. La normalitat no és la pau, tot i el final de la contesa. Habitualment, la Guàrdia Civil patrulla els boscos registrant les masies i empaitant els carboners. No es refia de ningú. De ningú. Tot són llops al seu corral. De tant en tant descobreixen indicis del pas dels maquis, d’altres se’ls troben cara a cara i els trets trenquen els silencis de la vall i reguen el sotabosc dels alzinars. Els xàfecs. Com anit. Els pagesos no han pogut esbrinar encara què ha ocorregut realment. Parlen i parlen, xerren i xerren. Sembla ser que un maqui jove ha perdut la vida, i hi ha qui diu que ha estat una delació, potser del capellà, potser d’un falangista, potser d’un que no


www.goolnatura.com

ha sabut callar a l’interrogatori. Xerrameca, pensa el tiet Carles. –Tu del que vegis, ni una paraula, entesos? El tiet Carles crida “arri” i el carro es posa en moviment. No és tan ximple com sembla, amb la seva barba de dies, la barretina calada, l’armilla i el rellotge vell. Ha viscut molts anys, tants com per saber que les guerres es fan per matar i manar, no pas per servir pàtries, religions i ideologies, com diuen els combatents. I qui parla de tot plegat, o parla de més, sempre acaba morint amb foc. –Perquè les paraules són foc, Engracieta. Un incendi abrasador. Tu, mut i a la gàbia. Entesos? Ella, ja granada, ja experimentada en la vida prop de la frontera, amb tres anys de guerra a les esquenes, diu “sí, tiet, sí”. Ho diu sense convenciment, com qui parla amb un nen sense senderi. Els maquis fan incursions pel muntanyam, esperant que escalfi el caliu de la República o del comunisme, o de l’anarquisme, segons la partida; esperant una victòria dels aliats sobre el feixisme a Europa i un alliberament imminent de les Espanyes derrotades. Hi creuen com els habitants de la vall d’en Bas creuen en les bruixes i en els dimonis, en la pluja benefactora i en la sequera destructora. I en les boques tancades com aliades per mantenir-se vius. Però l’Engracieta despunta geni. Amb dotze anys volia ser infermera i marxar al front. I quan els franquistes van ocupar la vall l’hivern del 39 la van haver de subjectar. El tiet Carles la va cordar a la reixa de la finestra, allà on la nena té lligada una creu de palmó per espantar les bruixes, no fos que s’encarés amb les noves autoritats i algú prengués mal. El tiet Carles recorda aquell episodi i, mentre fa servir el fuet amb els lloms del ruc, continua la conversa amb

Canal nova o fosca

Caranord/ Sant Andreu de Llavaneres

Annapurna/ Barcelona

GR 11/ Granollers

Passeig de les Monges,10. T. 93 792 72 05 www.caranord.cat

Rosselló, 48. T. 93 528 88 77 www.annapurnabcn.com

Mare de Deu de Núria, 1 T. 93 879 09 95 gr-11botigademuntanya. blogspot.com.es/

“Caranord és una botiga d’esports de muntanya, escalada, trail running i BTT. Actualment disposem de 2 botigues on-line especialitzades, a més a més d’una botiga física des d’on organitzem diferents cursos i esdeveniments esportius.”

La primera botiga d’equipament de muntanya especialitzada en dones. Us oferim una botiga diferent. Un espai on la dona es senti a gust i trobi tot allò que necessita. Perquè a la muntanya també hi podem anar guapes!

A GR-11 podràs trobar tot el que necessites per la muntanya, tant senderisme com BTT i un gran apartat per a la pesca. Vine a descobrir grans marques amb grans descomptes!

08/09


rutes a peu

la nena. –No sé qui t’ha fet ballar la teulada... –es lamenta, fart de guerra i penalitats, fart d’haver de satisfer l’exèrcit i fart de no rebre cap compensació. Fart d’aclotar el cap. –A la mare, tiet, a la mare. –No, a la mare no, que és prudent. Tu acabaràs a la presó si no espaviles. –Les coses s’han de dir com se senten i prou. -Calla, no et sentin... –Les alzines? –També tenen orelles. Al cap d’un quart d’hora el tiet Carles s‘adona que la neboda porta un sac amagat al pescant. –I això? –És sal –contesta ella amb celeritat. –Sal? -Sí, tiet. Una terrina de sal. Quan arribem al poble la portaré a l’església, juntament amb un càntir amb aigua –el tiet Carles es grata el bescoll. –Coses de noies –acaba dient ella amb solvència. Quan la llet és al magatzem de la lleteria i els diners a la cartera del tiet, la noia demana permís per marxar a la parròquia. El tiet la segueix, intrigat. Allà ella s’hi troba

GOOLNATURA juny 2013

el capellà fent missa, un home de fermes conviccions afins al nou règim. No en va es va estar tres anys amagat de les autoritats republicanes, d’on va treure una gran recança ara transformada en un odi infernal. Als bancs pul·lulen algunes beates, no masses, a les quals la nena s’hi afegeix deixant perplex el tiet. Quan el capellà enllesteix ella s’apropa a l’altar i li lliura el cantiró i la sal perquè la beneeixi. –Però dona, si això només es fa per Divendres de Pasqual… –És un dimoni ancestral contra les bruixes, els dimonis i els mals esperits, mossèn Lluís. –Prou que ho sé, Engracieta. Són creences..., ai, no sé si massa adients per a una nena de la teva edat. Ja saps cosir? –Sí, senyor. I cuido els animals, sembro, cavo i porto la llet a la lleteria –li contesta eixerida. –Llavors de quins dimonis vols desempallegar-te, si es pot saber? –el capellà ha obert els braços i ha dibuixat un arc sota el nas, amb aquells llavis esquifits. –Dels cabrons que doneu suport al franquisme i m’heu matat l’Esteve, el noi que baixava cada nit a sopar al mas. La noia dispara els pensaments cap a les

muntanyes, on potser els companys de l’Esteve s’han barrejat amb les bardisses o han creuat la frontera de la Catalunya Nord. Han estat nits de felicitat, d’aixopluc, nits meravelloses, negres i lluentes, amb la brillantor dels estels i el perfil d’alfange de la lluna. El capellà ha desfet l’arc dels llavis. Mira cap a la nau de l’església, buida de beates. Una coïssor li recorre l’espinada i tem que de qualsevol lloc li surti una pistola. –No pateixi, mossèn. Estem sols vostè, servidora, la sal i l’aigua.


10/11


rutes a peu

LA RUTA PAS A PAS Abans d’arribar a Joanetes, veurem un desviament a la dreta indicant “Joanetes 0.2”. Podem aparcar al costat d’un grup de cases, el camí s’inicia a l’esquerra en direcció Joanetes, per un camí de terra. En general, el camí està molt ben senyalitzat. Des de Joanetes seguim els indicadors a Sant Privat d’en Bas (per Sta. Magdalena) i anem pujant lleugers fins al Puig del Sol i una mica més amunt el Barret. Seguirem a l’esquerra per la canal dels Ganxos. Són tres trams equipats amb grapes i baranes de ferro en els llocs més exposats. No arriba a ser vertical en cap moment. La canal es va fent estreta fins al coll de Santa Magdalena, allà agafarem la cara nord i pujarem per la fageda fins el Puig dels Llops. Deixem el camí dels Burros, a l’esquerra, per al retorn. Després de superar un parell de trams relliscosos poc equipats i una llarga rampa veiem al fons el pic dels Llops (1.486m). Continuem cap a l’oest amb el cim del Puigsacalm a la vista, on arribarem ràpidament superant una rampa final. Per al retorn, agafem el camí dels Burros, equipat en alguns punts, de vegades aeri, força espectacular. Arribem un altre cop al coll de Santa Magdalena i des d’allà ens enfilarem cap al Puig de Sant Corneli per anar a trobar la canal Fosca, que és per

GOOLNATURA juny 2013

FITXA

Pas dels Burros

ÈPOCA: tot l’any TIPUS ITINERARI: circular DURADA: 5-6 h

RECORREGUT: 11 KM DIFICULTAT: molt alta ASCENS ACUMULAT: 1.110 M

on baixarem fins a Joanetes. Hem de baixar del puig per uns camps en dirección nordest, cinquanta metres a l’esquerra del repetidor, obrir una tanca i seguir les indicacions de Joanetes. L’entrada és poc visible. Pocs metres més endavant comença la Canal Fosca. Aquesta és la part més exigent de la ruta, ja que té passos amb força alçada. Acabada la canal arribarem a la bifurcació del Barret per repetir el camí de baixada fins a Joanetes.

12/13


Victor Gadea: subcampió europeu de llarga distància sub-23 de triatló.

Fisiocrem venç el dolor i activa la recuperació Fisiocrem actua directament sobre contusions, trastorns musculars, articulars i reumàtics, lesions esportives, cops, esquinços, problemes de circulació, cames cansades...

En venda en fisioterapeutes i centres especialitzats, herbolaris i dietètiques, farmàcies i parafarmàcies.

Fisiocrem ajuda a mantenir un bon estat de salut i protegeix de possibles lessions. És fàcil d’utilitzar i gràcies als seus ingredients naturals és apte per a tothom: atletes, nens, adults i dones embaraçades.

www.fisiocrem.com


ASCENSIONS rutes en BTT

EL PIC DE L’ESTANYÓ A cavall entre Ordino i Canillo ANDORRA: Canillo

GOOLNATURA juny 2013


www.goolnatura.com

Andorra amaga racons i secrets inconfessables. El pic de l’Estanyó n’és un, un lloc a cavall entre les parròquies d’Ordino i Canillo, un dels punts més elevats del petit principat pirinenc pretès, en el seu dia, pel poc conegut Boris Skòsirev. Aquest aventurer lituà va ser proclamat rei d’Andorra pel Consell de les Valls el 1934, i encara avui dia és una història enigmàtica i sorprenent. Val la pena l’ascensió a aquest pic per guaitar els dominis d’aquest frugal rei andorrà.

14/15


ASCENSIONS rutes en BTT

A

ndorra serva episodis històrics força amagats però que han modelat un cert estigma enigmàtic a les valls que conformen aquest petit principat. La primera pinzellada d’aquesta mena és que no és un principat, sinó un coprincipat. Un caprici del feudalisme. Els coprínceps són el bisbe de la Seu d’Urgell i el rei de França (ara el president de la República francesa un cop la monarquia fou guillotinada). El segon focus d’atracció s’hauria de buscar en com se les ha enginyat el país per ser al marge de Catalunya, d’Espanya i de França en els seus més de mil anys d’història. Però aquest últim punt ens els reservarem per a un altre article. Ara volem parlar del rei Boris I d’Andorra i el seu regnat d’una setmana. És, sens dubte, un episodi fascinant i realment xocant. Les relacions històriques entre els andorrans han estat regides per una entitat anomenada Consell General de les Valls, presidida pel Síndic de les Valls, el qual està supeditat als representants dels coprínceps. Mai hi ha hagut un príncep ni cap rei amb tro andorrà, o sigui, una persona que, resident a les valls, governés Andorra. Tret de l’efímer Boris I. Però, qui era aquest personatge? De quin llinatge procedia? Era d’estirp catalana? Formava part de la noblesa andorrana? Boris Skòsirev era un noble lituà vassall del tsar de Rússia que havia fugit del seu país quan el règim comunista triomfà l’octubre de 1917. Exiliat a Anglaterra durant els anys vint del segle passat, poc se sap d’ell d’aquella època. Pel que sembla va estar al servei de la marina britànica i, posteriorment, desenvolupà tasques d’espionatge a favor d’Anglaterra: Sibèria, el Japó, els Estats Units... Després va passar a prestar servei a la corona holandesa, on deia ser el comte d’Orange, títol que algunes fonts consideren que es va inventar ell mateix. Ben bé no li haurien d’anar les coses al país de les tulipes perquè tot d’una apareix per Marsella i es casa amb una dona amb bona posició econòmica, molt més gran que ell. Amb el temps el matrimoni no va funcionar i aquest aventurer lituà es va unir sentimentalment amb una jove anglesa, amb qui va entrar per primer cop a Andorra el 1933, on aconsegueix ràpidament la ciutadania. Eren anys, els trenta, de convulsions polítiques i socials. L’arribada de Boris Skòsirev a Andorra va coincidir amb la revolució del 1933. La conservadora societat andorrana estava vivint una sèrie de canvis impulsats pel jovent, alguns dels quals eren treballadors andorrans que havien emigrat a Barcelona o França i per tant tenien experiències sindicalistes i de justícia social. Però d’altres eren treballadors catalans de les carreteres o de les fàbriques d’electricitat, també coneixedors dels drets laborals. El 5 d’abril un grup de vuitanta joves va irrompre al

GOOLNATURA juny 2013


Consell General per demanar més llibertat, desestabilitzant la governabilitat del país. Aquella revolta va posar fi a la intervenció de la gendarmeria francesa per restablir l’ordre. Aquest contingent va destituir el Consell General i va convocar noves eleccions el 31 d’agost (per primer cop amb sufragi universal per als majors de 25 anys). Skòsirev va ensumar que hi podria ficar i quan les aigües es van NATURAcullerada 06-2013 REBAJAS:Layout 2 calmar 21/6/13

un xic van començar una sèrie de converses amb els pagesos, els propietaris, els artesans, els polítics i els treballadors andorrans, als quals els va proposar ser el rei del país a canvi d’impulsar una sèrie d’idees progressistes que els facilitarien una millor qualitat de vida. Els va prometre una modernització d’Andorra: noves carreteres, més centrals elèctriques, ensenyament i esport per a tothom, protecció 20:08 Página 1a les capes més necessi-

tades i, sobretot, la reconversió en un estat a imatge de Mònaco, Luxemburg o San Marino, principats com Andorra i en aquell moment paradisos fiscals on els estrangers invertien els seus diners i els catapultaven cap a la riquesa. Acabades les converses, el 17 de maig de 1934 el pretendent al tro d’Andorra feu la seva primera proposta en ferm al síndic i els consellers. La resposta de les autori-

Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line: www.aresta.com

16/17


ASCENSIONS rutes en BTT

tats andorranes va ser negativa, i el 22 de maig els representants del coprínceps van decretar contra seu l’expulsió immediata del país. Exiliat primer a la Seu i després a Torredembarra, va preparar el terreny per a un retorn. Amb una bona dosi d’astúcia va aconseguir atreure la premsa, i les seves campanyes mediàtiques (inclosa la redacció d’una constitució) van tenir un excel·lent ressò internacional. I no només de la premsa rosa o groga. La seva estratègia li va donar resultats gairebé immediats, i el 7 de juliol el síndic va convocar el Consell General. La proposició de Boris Skòsirev va ser acceptada per 24 dels 25 consellers. La monarquia va quedar constituïda. Va ajudar la declaració del govern francès on assegurava que no tornaria a intervenir en els afers andorrans, i que acceptaria qualsevol decisió del Consell General. El 9 de juliol s’aprovava la nova Constitució mentre el Consell de Ministres d’Espanya estudiava si calia una resposta. L’acció ràpida del batlle d’Encamp, l’únic conseller díscol, va ser determinant. En un tres i no res es va plantar a la Seu d’Urgell per informar el bisbe, qui, veient la indecisió de les autoritats espanyoles, va enviar el 21 de juliol quatre guàrdies civils comandats per un sergent a detenir el monarca i portarlo a disposició dels jutges espanyols per usurpació de les seves atribucions. Boris I va ser emmanillat sense cap oposició dels seus súbdits, i transportat a Barcelona i Madrid on

GOOLNATURA juny 2013

va ser empresonat a la Model. A la capital d’Espanya va començar el seu declivi. Un cop alliberat va exiliar-se a Portugal, Tànger i Gibraltar abans de tornar a França, on el va agafar l’esclat de la Segona Guerra Mundial en un camp d’internament francès, juntament amb antifeixistes espanyols i europeus. Es desconeix els càrrecs que se l’imputaren, però el 1941 el règim de Vichy el va tancar al camp de Rieucros, on se li perd la pista i hom creu que morí el 1944. CASINOS, BANCS I ALTRES MANERES DE SUPERVIVÈNCIA El feudalisme assegurava la supervivència de la noblesa dels feus vivint de les rendes (molins, conreus, activitats artesanals, peatges...), un modus vivendi arcaic al segle XIX. La Revolució Francesa i el liberalisme polític i econòmic van fer canviar els sistemes de producció, modernitzant els estats. Molts dels petits principats i comtats independents o semiindependents van fer un pas cap a noves formes de vida per intentar sobreviure en un món cada cop més industrial i comercial, on viure de les rendes era ja impossible. Mònaco va apostar pel turisme d’elit: casinos, hotels i curses de cotxes el van rellançar. El turisme també va ser el detonant de què San Marino fos un paradís fiscal, ja que els hotelers del voltant hi guardaven els seus diners. En canvi el teixit

bancari de Liechtenstein es va nodrir dels diners i de les divises de les veïnes Àustria, Alemanya i Suïssa. Andorra no va ser cap excepció. Boris I va posar les bases a un model que, un cop passada la guerra mundial, es va desenvolupar: paradís fiscal, turisme d’hivern i activitat comercial basada en impostos molt baixos.

Camarasa/ Terrassa - Sabadell

Camí Fondo, 2 - Terrassa Sant Pere, 12 - Sabadell T. 93 727 42 87 T. 93 786 97 53 www.camarasamuntanya.com Des de fa més de 60 anys, a Camarasa assessorem i equipem els nostres clients amb l’obsessió d’ajudar-los a fer realitat les seves aventures, des de tranquil·les caminades de diumenge fins a expedicions.

18/19


FITXA

LA RUTA PAS A PAS

ÈPOCA: estiu TIPUS ITINERARI: circular DURADA: 5-6 h

RECORREGUT: 22 KM DIFICULTAT: molt alta ASCENS ACUMULAT: 1.296 M

Sortirem des de la Borda de Jarca i desfarem un tram de carretera fins al km 4. Un mica endavant hi ha un camí esquerrà. L’agafem per caminar per una pista que s’estreny al cap de cop. El coster no és massa exigent. Hem de deixar a la dreta el camí a les Bordes de l’Armiana. Llavors el sender pren rumb nord i busca el riu de la vall del Riu, que travessem a gual prenent un camí que s’encamina cap a una cruïlla. Girarem a l’esquerra i immediatament a la dreta per pujar ara amb més convicció per una costa que ens porta al trencall del refugi de la Cabana de la Vall del Riu, situat a la nostra esquerra. Ens hi podem adreçar per fer un descans i contemplar les vistes. A la represa salvarem el riu de la Comarqueta d’Incles, un rierol exuberant. La senda va circulant per sota el pic de les Fonts i el naixement d’aquestes deus. Arribarem als estanys de la vall del Riu, i ens aproparem al de major dimensió. Buscarem el corriol que continua pel sector nord-est d’aquest llac i puja cap a dos estanyots més. Un cop a la carena girarem en direcció a ponent per culminar el pic de l’Estanyó on seurem a contemplar les valls andorranes. Amb els ànims renovats triscarem per la carena fins al coll d’Arenes, situat al camí del pic de Casamanya. No ens hi acostarem sinó que davallarem cap al riu de Montaup. Sense perdre la seva riba ensopegarem amb la Borda del Gep, prèvia a la Borda del Jarca, a tocar de la carretera i punt i final de la ruta.

MÉS VITALITAT

hotBOND

Una prenda -hotBOND- no molesta el més mínim. És la roba de ciclisme LÖFFLER més solicitada. No apreta ni es nota. En contes de confeccionar-la amb una costura normal, es solda el teixit utilitzant la moderna tecnologia de „ultra sons“. El resultat consisteix en unes prendes per a ciclisme super elàstiques i resistents, que a la vegada ofereixen gran llibertat de moviments. 100% Made in Austria.

www.loeffler.at


orientació

CIRCUITS D’ORIENTACIÓ DESCOBRIU GIRONA

GOOLNATURA juny 2013


www.goolnatura.com

A

quest estiu la ciutat de Girona ha posat en marxa una nova iniciativa: els circuits d’orientació “Descobriu Girona”. Concretament, es tracta de quatre circuits d’orientació (Barri Vell, Pedreres i Torre Gironella, Montjuïc i Sant Daniel), consistents en un recorregut al llarg del qual s’han col·locat 10 punts de control que els usuaris han de localitzar amb l’ajut d’un plànol editat en 4 idiomes i disponible a les oficines de turisme de la ciutat. El plànol conté una cartografia específica on es mostra la ubicació de les fites, i també una petita pista per ajudar a la seva localització. L’objectiu d’aquests circuits és animar als usuaris a conèixer la ciutat i el seu entorn natural d’una manera lúdica i entretinguda, així com també introduir-los en el món i la metodologia de les curses d’orientació. La ubicació dels punts de control s’ha escollit especialment per tal de fer arribar ciutadans i turistes a alguns dels racons més desconeguts i amb més encant de la ciutat, fora dels circuits turístics més tradicionals i que moltes vegades desconeixen fins i tot, els mateixos gironins. La durada estimada dels diferents circuits és d’entre 2,5 i 3,5 hores, tot i que l’activitat permet que l’usuari es gestioni el seu temps podent també completar-lo per etapes en diferents dies. El recorregut dels circuits és de dificultat baixa/mitjana, i és una activitat molt divertida per fer en família i amb nens, tot i que cal tenir clar que es tracta d’una activitat d’orientació i, malgrat que no calen coneixements previs, sí que cal una mínima facilitat i predisposició a interpretar mapes. Un cop acabat un circuit, la qual cosa vol dir haver localitzar correctament els seus 10 punts de control, si s’entrega la butlleta degudament emplenada a les oficines de turisme de la ciutat s’obsequiarà als participants amb una pràctica bossa (disponible fins a fi d’existències); tot i que també existeix l’opció de registrar els codis directament per la pàgina web www.girona.cat/orientacio. Es tracta d’una iniciativa temporal, ja que els circuits estaran habilitats fins a final del mes d’octubre. Posteriorment, es desmuntaran per ser tornats a col·locar l’any següent, en ubicacions diferents, per tal que els usuaris que hagin gaudit enguany d’aquesta experiència puguin l’any següent tornar-hi a participar descobrint nous emplaçaments. Aquesta iniciativa forma part del projecte Res’pir, “un procés de qualitat per un turisme actiu sostenible en l’espai transfronterer”, finançat pel Programa Operatiu de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra 2007-2013 de la Unió Europea.

Foto: Ajuntament de Girona

20/21




orientació 1

Aquest estiu, us convidem a complementar la visita a la Girona més patrimonial, gastronòmica i comercial amb l’àmplia oferta d’activitats a l’aire lliure i la natura que la ciutat us ofereix! ELS CIRCUITS 1-BARRI VELL Descobriu els racons més amagats i desconeguts del Barri Vell de Girona resseguint aquest circuit d’orientació. El circuit d’orientació del Barri Vell és el més urbà dels 4 proposats, i us portarà pels carrerons del Call Jueu, petits jardins i les antigues muralles de la ciutat. És el circuit més recomanable si no teniu experiència prèvia en el món de l’orientació, ja que el recorregut és curt i el fet de transcórrer per zona urbana proporciona més elements d’orientació.

foto: J. M Oliveras

2

2-PEDRERES I TORRE GIRONELLA Localitzeu les fites del circuit al llarg de l’itinerari de la Ruta de la Pedra, passejant per la muralla i descobrint l’antiga zona de les pedreres de la ciutat, d’on es va extreure el material amb el qual s’han construït la majoria dels grans monuments de la ciutat.

foto: J. S Carrera

3-MONTJUÏC El castell de Montjuïc i el seu sistema de torres de defensa van desenvolupar un paper vital en la defensa de la ciutat durant la guerra del Francès. Aquest recorregut us permetrà conèixer aquest conjunt monumental, ubicat a la muntanya i urbanització del mateix nom al sector nord de la ciutat. D’entre tots els circuits, aquest és el més tècnic i el que ofereix un major repte des del punt de vista de l’orientació, però de ben segur que les vistes i el descobriment del castell i el seu entorn compensaran amb escreix aquest esforç.

3

4-SANT DANIEL La vall de Sant Daniel és un dels espais amb més encant natural de la ciutat, un paisatge idíl·lic esquitxat de rierols, bosquets i petits conreus, a un pas del Barri Vell, i porta d’entrada a les Gavarres des de Girona. Desconnecteu de la vida urbana gaudint del recorregut per aquest oasi natural, tot cercant els 10 punts de control que s’hi localitzen.

GOOLNATURA juny 2013

foto: Ajuntament de Girona

4

foto: J. S Carrera

24/25


www.goolnatura.com

Com funciona? 1. Aconseguiu un plànol dels circuits en alguna de les oficines de turisme de la ciutat. 2. Trieu l’itinerari i localitzeu les 10 fites mitjançant el plànol i la pista que us facilitem. Per localitzar-les podeu seguir l’ordre que vulgueu, no heu de seguir cap itinerari prefixat! Cada circuit es distingeix per un color (verd, blau, vermell i groc). 3. Quan trobeu una fita, apunteu-ne el codi de control a la graella corresponent, que trobareu al plànol. 4. Per participar en el sorteig que es farà a final de temporada, registreu els vostres codis en la pàgina web www.girona.cat/orientacio o lliureu la graella degudament emplenada en qualsevol de les oficines de turisme de la ciutat. Per poder participar en el concurs haureu d’haver completat com a mínim un dels circuits i haver localitzat correctament les 10 fites. Més informació a: www.girona.cat/orientacio + codi QR Oficina de Turisme Rambla de la Llibertat, 1 17004 Girona Tel. 972 010 001 orientacio@ajgirona.cat

Foto: J.M Oliveras


rutes en BTT travesses

GOOLNATURA juny 2013


www.goolnatura.com

EL CAMÍ DELS BONS HOMES Rememorant el context històric de l’heretgia càtara

Inici del segle XIII. Pere el Catòlic, pare de Jaume I, aposta per ser al costat dels seus súbdits occitans davant l’amenaça expansionista del regne de França i la croada del Papa de Roma, Innocenci III. La guerra és inevitable i acaba malament, tant per als càtars com per al rei català. El camí dels Bons Homes és una ruta que travessa els Pirineus de Berga a Montsegur per recordar l’exili càtar al Berguedà i la Cerdanya com també el final de la presència catalana a l’Occitània.

26/27


rutes en BTT travesses doble pàgina anterior: vista panoràmica de l’Hospitalet-près-l’Andorre. foto inferior: Santuari de Queralt.

E

l Camí dels Bons Homes així com el Camí Sant Jaume han popularitzat la combinació de l’excursionisme en etapes amb la descoberta del llegat històric, patrimonial o religiós del nostre país. Cavalls de Vent, Carros de Foc, la Calcenada, la Ruta del Cister, Sulayr, Ruta de la Plata, Ruta del Caracremada... són alguns exemples interessants. En alguns casos rememoren una peregrinació, en d’altres, camins històrics o esdeveniments que han marcat una comarca o un país, però també, són rutes que homenatgen el paisatge pel simple gaudi de l’exercici físic barrejat amb la contemplació panoràmica. La majoria d’aquestes travesses gaudeixen d’una excel·lent senyalització, reforçada en alguns casos amb l’homologació, bé com a GR o PR, o amb una bona xarxa d’allotjaments i altres serveis, que l’han convertit en un fenomen turístic de gran magnitud on s’hi combrega l’excursionisme i la cultura. El camí dels Bons Homes (GR-107) és un projecte ambiciós de la recuperació de la memòria col·lectiva d’un dels aspectes més interessants de la religiositat de l’edat mitjana i la repercussió en política internacional, sobretot a casa nostra. Sense els bons cristians seria complicat interpretar l’estratègia política dels reis de la Corona d’Aragó a l’Occitània, València, les Balears i la Mediterrània, el fenomen de les heretgies medievals, o la relació cultural i lingüística de dues de les llengües romàniques més importants: el català i l’occità. Però qui eren aquests càtars? Els practicants del catarisme també són coneguts com els albigesos, els bons homes i els bons cristians. Entre els segles X i XIV van consolidar una heretgia cristiana de tipus gnòstic, amb una concepció dualista basada en l’existència de dos principis: el Bé reencarnat per Déu (que és un univers indestructible i incorruptible) i el Mal, reencarnat pel Dimoni (que és un univers material destructible i corruptible). Rebutjaven l’Antic Testament, repudiaven l’Església Catòlica, renunciaven al sistema feudal i mantenien una moral íntegra, on la puresa consistia en practicar la pobresa, desestimar la riquesa, fomentar la castedat i l’alimentació vegetariana. L’ús de les llengües vulgars en detriment del llatí els apropava a la població, com també el viure sense pecat com a font d’alliberament de la corrupció. A diferència d’altres heretgies els bons cristians van ser capaços de crear una Església pròpia, amb els seus sagraments

GOOLNATURA juny 2013


www.goolnatura.com

Foto: arxiu del CR-CBH

Foto: Rafael Lopez MonnĂŠ

28/29


travesses

(el consolament), una metafísica (el dualisme), una moral de salvació (la puresa), uns fidels i una jerarquia consolidada amb clergues (els perfectes), que tant podien ser homes com dones. L’Occitània no fou l’origen del catarisme, però sí es va constituir en el territori on l’Església càtara va arrelar fortament fins al punt de crear un malestar dins de la cúria catòlica. En temps del regnat de Pere el Catòlic els albigesos estenien la seva fe per uns territoris vassalls del rei català, sota la jurisdicció del comte de Tolosa de Llenguadoc, que era de confessió càtara. L’aliança política entre aquests comtes i el Casal de Barcelona fou malament recollida per Innocenci III, papa de Roma, i Felip II, el monarca francès. El papa ambicionava esborrar l’heretgia, tan propera al centre de poder catòlic. I el rei anhelava ocupar uns comtats sota el domini dels reis d’Aragó i obrir el regne a la Mediterrània. La protecció del catarisme per part de les autoritats catalanes no feia més que irritar el Papa, que a la fi, aliat amb el rei de França, va decretar una croada contra els bons homes.

Castell de Gosol.

La guerra va acabar de la pitjor de les maneres: els càtars van ser vençuts al seu féu de Montsegur, on van preferir morir socarrimats que rendir-se a l’enemic; i el rei català va perdre la vida a Muret (12 de setembre de 1213) defensant els seus súbdits. Les conseqüències de la desfeta ja són conegudes: el principi de la diàspora càtara i el seu exili a les comarques del Berguedà, l’Alt Urgell i la Cerdanya i el final del domini català a les terres occitanes, que van passar a mans dels francesos, sota les quals encara hi són. Per contra, la noblesa catalana per primer cop es va fixar en el sud com a objectiu immediat, i Jaume I el Conqueridor, el fill del rei mort a la batalla, fou l’encarregat de dirigir l’expansió catalana cap a les terres valencianes i balears. La Corona d’Aragó es reinventava. Colls i costers entre el Cadí i el Pirineu

Foto: Oscar Rodbag

GOOLNATURA juny 2013

Els càtars van recórrer a peu i a cavall la llarga distància entre les seves terres occitanes i el país d’acollida: el Pirineu i Prepirineu català. Aixoplugats per nombrosos nobles del Berguedà, l’Alt Urgell i la Cerdanya, hi van viure fins a la seva mort i, també cal dir-ho, fins a l’extinció a foc lent de la seva confessió. Vuit-cents anys després una excel·lent ruta vol rememorar el seu exili començant i acabant a Foix (Occitània) o al santuari de Queralt, a Berga. És una llarga i excitant travessa d’onze

30/31


etapes que també es pot fer tant a peu com a cavall. En canvi si s’opta per fer-la amb BTT el recorregut queda escurçat en 10 etapes que es fan en aproximadament 6 dies. Hi ha diverses variants. Una recorre el Solsonès en quatre dies i un altra és una opció hivernal, quan el pas de la Portella Blanca és intransitable per la neu. Són aquestes unes etapes carregades de sensacions. Corriols boscans, pistes entrellaçades, costers d’alta muntanya, refugis entre pedruscalls, pobles amb esglésies romàniques, llogarets amb flaire de corral, albergs amb olor a trinxat i secallones, ermites de campanars en silenci, torrents d’aigües bregoses i prats sucosos, Berga, Santuari de Queralt, Casanova de les Garrigues, Bonner, Cercs, Gósol, Bagà, Saldes, el Coll de Pendís, Bellver de Cerdanya, Coborriu de la Llosa, Portella Blanca, Merenç... fins a anar a petar al castell de Montsegur i Foix. El recorregut català travessa els exuberant Rasos de Peguera, l’espinosa Serra d’Ensija, rodeja l’imponent Pedraforca per ponent, afronta les costes del Cadí i els seus espadats retallats, davalla a la Cerdanya i creua aquesta immensa vall plana i freda per tornar a guanyar alçada als miradors de la Tossa Plana de Lles i el Puigpedròs, que deixa a una banda per buscar Pimorent i l’Arieja, on solca camins i pistes en direcció al país del Foix. Les bones dames El trencament doctrinal i moral del catarisme amb el catolicisme i la resta de corrents cristians, i la seva concepció humana i humanística de la religió, són un pas modern en la teologia i alhora el primer intent de llibertat espiritual a Europa. Un dels aspectes més destacables en un món dominat pels homes i on el masclisme i la misogínia eren la norma més comuna, és l’acceptació i l’accés de les dones al sacerdoci, un fet que només ha aconseguit ja entrat el segle XX l’Església anglicana. Tant homes com dones podien predicar la paraula de Déu indistintament i administrar el sagrament que havien rebut, el consolament, un fet inusual que iguala els sexes on no els hauria de separar. Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.


travesses

Vall de la LLosa.

foto: Marc Mesplie

El catarisme va posar en qüestió el model patriarcal de la societat medieval, alterant de manera preocupant l’ordre establert a les classes dirigents, on les dones eren recloses en castells, convents i en les parts menys visibles de la societat. En contraposició les bones dames tenien les mateixes obligacions i poders que els homes en el sacerdoci: viure en comunitat, renúncia a qualsevol tipus de violència, abstinència sexual, no mentir... i eren seguides pels seus feligresos sense cap mena de prejudici. A més, les perfectes eren dones treballadores que filaven, comerciaven, cuinaven, segaven, podaven..., i també prestaven atenció a malalts, educaven... La seva vida no transcorria en un convent tancades i allunyades del món terrenal, sinó en cases obertes, en comunió amb la resta de creients i veïns, de les persones necessitades d’amor o d’atenció religiosa, espiritual o simplement material. Forma part, doncs, de la lògica assumpció d’aquesta igualtat entre homes i dones en una religió que predicava, i predica, l’Amor i el Bé, i eludeix el Mal i qualsevol violència. Però en canvi la resposta de l’Església oficial fou una altra: la guerra en forma de croada i les fogueres de la

GOOLNATURA juny 2013

Inquisició. Les bones dames van ser, sens dubte, les grans patidores del moviment càtar. Jutjades com a heretges i com a dones alhora (vistes com a atrevides i insolents), van rebre el càstig de la guerra santa de la mateixa manera que hom viu qualsevol guerra: violència extrema, mort, saquejos, violacions... Però un cop la pau arribava, llavors l’instrument més terrorífic del catolicisme les buscava per jutjar-les i cremarles, rematant qualsevol contaminació que alterés el poder de Roma. La gosadia de dones com Garsenda, Garlanda, Forneira de Péreille o Esclarmunda de Foix va fer trontollar els fonaments de l’edat mitjana, però el seu llegat ens ha deixat un missatge clar: una societat justa no ho serà sense l’humanisme ni la igualtat de sexes.

Raiders / Barcelona

Joan Güell, 117. T. 93 430 88 03 www.equipraiders.com Venda, canvi, reparació i lloguer de bicicletes al barri de les Corts. El millor tracte personalitzat i promocions especials per a subscriptors.

Si voleu més informació del la ruta del Camí dels Bons Homes consulteu el web www.camidelsbonshomes.com Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona www.barcelonaesmoltmes.cat

32/33



biblioteca

Novetats editorials Cicloturisme per Catalunya Autor: Carles Sans i Ravellat Editorial: Cossetània Preu: 19’95€ El cicloturisme ha esdevingut en aquests darrers anys una activitat esportiva cada cop amb més adeptes. Catalunya disposa d’una important infraestructura de carreteres per poder practicar aquesta activitat. Però a vegades aquesta pràctica esportiva es pot convertir en perillosa per la gran densitat de trànsit, sobretot a l’entorn de les grans zones urbanes. La guia que teniu a les vostres mans està pensada per descobrir una xarxa de carreteres locals i camins rurals asfaltats que ens permetran pedalejar amb tranquil·litat i poder gaudir de la natura. A més, la guia us convida a descobrir una sèrie de racons desconeguts de Catalunya sempre a cop de pedal.

Rutes del Baró Autor: Jordi Foraster i Adserà Editorial: Piolet Preu: 12€ Aquest llibre pretén fer-vos descobrir i estimar una zona oblidada pels caminants com és la BARONIA D’ESCORNALBOU. He volgut documentar un reguitzell de camins, alguns d’ells força coneguts, mitjançant els quals podreu descobrir pobles, paisatges, indrets i rutes amb unes panoràmiques espectaculars. Els recorreguts es descriuen amb molt de detall, expressant la seva dificultat, els enllaços entre ells, una gràfica de desnivell, un mapa guia i fotografies. Amb els vuit primers podeu donar la volta a tota la Baronia d’Escornalbou passant per tots els seus pobles i amb una distància total de 45 quilòmetres; la resta són rutes més curtes fàcilment combinables entre sí.

GR-11 SENDER DELS PIRINEUS Editorial: Alpina Preu: 25€ La publicació consta d’una guía i 11 mapas. La guía está redactada per Alfons Barceló, y descriu de manera detallada tot el recorregut y les etapes; els once mapes topogràfics a escala 1:50.000 han estat realitzats expresament per a la ocasió y reflexen l’itinerario amb absoluta precisió y detall.

GOOLNATURA juny 2013

34/35


N OVETATS

www.naturaiaventura.cat www.goolnatura.com

Pirineos con niños Autor: Victor Riverola i Jekaterina Nikitina Eidtorial: Edicions Desnivel Preu: 16€ Una pregunta, ¿per què deixar d’anar a la muntanya quan les nostres families creixen i comencen a omplir-se de nens? Tot és qüestió de planificació i petites dosis d’imaginació. I sobre aquests punts de partida, els autors d’aquesta guia ens proposen ni més ni menys que 34 excursions, gaudides amb els seus fills, i per tant a prova d’avorriment i cansament. 34 itinerarios descrits amb molta informació per a que grans i petits gaudim al màxim i, el que és més important, tots volguem repetir.

Restes i vestigis de la Guerra Civil Autor: Oriol Miró Serra Editorial: Cossetània Edicions Preu: 11’70€ Restes i vestigis de la Guerra Civil és una guia que us permetrà conèixer algunes restes significatives que la Guerra Civil espanyola va deixar a les nostres terres. En aquestes 17 rutes, que podreu fer en diversos mitjans, recorrereu Catalunya a través d’aquests vestigis, en diferents estats de conservació i visibilitat, i aconseguireu fer-vos una idea prou clara tant del territori que les acollia com de les seves característiques i necessitats per les quals van ser fetes.

SALVATGE

Un viatge pel sender de la cresta del Pacífic

Autora: Cheryl Strayed Pàgines: 496 / Preu: 18,90 €

K2, MASSA ALT PER ALS NOSTRES SOMNIS El Bergueda Autor: Pako Crestas Editorial: Cossetània Preu: 12’30€

La lluita (quimèrica) pel cim de la primera expedició catalana, 25 anys després Autor: Toni Arbonès Pàgines: 272 / Preu: 18,70 €

EXCURSIONS AMB NENS PER LES TERRES DE L’EBRE des d’una àrea de pícnic

Sens dubte el Berguedà és una de les millors comarques del país per practicar l’excursionisme. Destaca l’emblemàtic Pedraforca, una de les muntanyes més emblemàtiques i estètiques del Pirineu. A més trobem per tot arreu diverses serralades, totes elles veritables joies per gaudir de les caminades, des de l’altiu Cadí fins als barrancs i altiplans dels voltants de Santa Maria de Merlès. Rasos de Peguera, Penyes Altes de Moixeró, Catllaràs, Ensija, El Verd… són muntanyes que no poden faltar dins del “currículum” o com a projectes futurs per un bon caminant.

Autors: Barbara Vastenavond i Rafael Servent Pàgines: 60 / Preu: 9,95 €

www.cossetania.com www.angleeditorial.com


descens vies ferrades d’engorjats

FERRADA DE LA CALA DEL MOLÍ

GOOLNATURA juny 2013


www.goolnatura.com

La Cala del Molí és una de les ferrades més sol·licitades d’arreu de Catalunya i la Península pel fet de tenir la particularitat de poder fer-hi acrobàcies i grimpades en preciosos penya-segats. La Costa Brava i l’Empordà costaner en general amaguen raconades on els ferratistes poden gaudir d’un exercici insòlit. La via ferrada fou inaugurada el 2001, però tres anys després era clausurada per problemes legals i per alguns accidents. Ara la tossudesa del seu equipador, l’Albert Gironès, ha fet solucionar tots aquests problemes i ha aconseguit reobrir-la recentment. Des de GoolNaturaW el felicitem per la seva lluita, i ens felicitem per poder publicar-la i anunciarla com es mereix. 36/37


descens vies ferrades d’engorjats

ACCÉS: Des de Vidreres (punt on convergeixen l’N-II i l’AP7) ens dirigirem cap a la bonica població de Sant Feliu de Guíxols per la C-65. Un cop al poble conduirem fins al port on seguirem paral·lels al mar en direcció nord. Pujarem per un carrer que fa cap a l’hotel Hipòcrates, situat en un revolt de 90 graus. Llavors trencarem cap a la dreta. Es tracta d’un atzucac al final del qual podrem aparcar el cotxe. Hi ha una glorieta amb unes escales.

APROXIMACIÓ: Les escales de la glorieta ens baixen al camí de ronda de Sant Feliu on buscarem els cartells anunciadors de la via i unes marques blaves que ens conduiran per un viarany no massa fressat a un esperó rocallós que s’aboca al penya-segat. Allà comença la via ferrada, en clara baixada.

ITINERARI: Es pot dir que aquest itinerari és divideix en dues parts ja que a la meitat de l’itinerari existeix la possibilitat d’abandonar el recorregut. El primer tram presenta menys dificultat tècnica que el segon tot i és que la via en el seu conjunt no presenta gran dificultat. L’equipament és bo i la progressió és durant bona part de la via en horitzontal malgrat

Cerclesport/ Barcelona

Esports Dom/ Mataró

Pics Mont Caro/ Tortosa

Sant Lluís, 44. T. 93 219 36 48 www.cerclesport.com

Sant Antoni, 13. T. 93 796 42 21 www.esportsdommataro.com

Portal de Tortosa T. 977 51 12 08 www.picsmontcaro.com

Cerclesport som una botiga situada al barri de Gràcia. Des de fa més de 35 anys, ens dediquem a la tria de material tècnic i a l’assessorament per a la pràctica dels esports de muntanya.

Des de fa més de 15 anys, ens dediquem a la tria de material tècnic i a l’assessorament per a la pràctica dels esports de muntanya. La nostra motivació es assessorar-vos per a la pràctica responsable de la nostra activitat esportiva.

La teva botiga de material per a la muntanya a les terres de l’Ebre. A tocar del Delta i dels Ports en una zona ideal per a practicar tot tipus d’esports de muntanya i per a tots els nivells.


www.goolnatura.com

també haurem de superar diversos trams ascendents i descendents de poca dificultat. Seguim un corriol equipa’t amb cordes que baixa vertiginosament fins a l’inici de l’itinerari. El primer pas que trobem és un fàcil flanqueig que ressegueix un espadat situat una desena de metres per damunt del mar. Superat aquesta primera dificultat trobem una successió de ponts que es superant amb comoditat i que no presenten cap dificultat destacable. Aquest és el primer tram de la via. La segona part s’inicia amb un flanqueig descendent que dona pas primer a un petit tram vertical i seguidament a un pas lleugerament desplomat. Resseguim un entrant rocós en forma de u. Un cop superat superem un petit tram vertical i seguidament un flanqueig que ens situarà al final de la via. Des d’allà seguirem un corriol ascendent que ens durà fins al camí de l’aproximació.

RETORN: En finalitzar la via trobarem un corriol que en pujada pronunciada ens durà ràpidament a l’inici de la via ferrada des d’on només ens restarà desfer el camí d’aproximació..


vies ferrades

Observacions: hi ha una variant esportiva que encara està per reequipar. Heu d’estar atents a les notícies que vagin sortint sobre aquest recorregut, ja que serà un excel·lent complement de la ferrada de la Cala del Molí per a aquells que vulguin passar tot un dia (o un matí ben complet) en ple contacte amb les parets i el mar.

FITXA

TÈCNI

CA

: 30 M IL IVELL C DESN LTAT: DIFÍ IÓ: U IMAC C X I O F I R D P ’A D RI HORA RI: 50 N I M 5 INERA T I I R HORA 30 N: 1 H MIN ETOR R I R HORA S, ARNÉ MIN CASC, : I L R A I O R MATE S, DISSIPAD T S. N N A A U C G E DES : ALBERT D A BAG PER PADA EQUI ÉS. N GIRO

GOOLNATURA juny 2013

40/41


www.goolnatura.com

C/ Sant Antoni, 13. Mataró Tel: 93 796 42 21 esportsdom1@gmail.com www.esportsdom.com

C/ Sant Lluís 44-48. Barcelona Tel: 93 219 36 48 cerclesport@grupcordada.com www.cerclesport.com

C/ Sant Pere, 12 Tel: 93 727 42 87, Sabadell C/ Vora el Canal Esquerre, Pol. els Portals, Tortosa C/ Camí fondo, 2. Tel: 93 786 97 53, Terrassa Tel: 977 51 12 08 info@camarasamuntanya.com picsmontcaro@gmail.com www.camarasamuntanya.com www.picsmontcaro.com


LA GUIA DEL TURISME ACTIU

CAN MARC / Sant Esteve de Palautordera - Vallès Oriental.

ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES

SOL I VI / Lavern (Subirats) - Alt Penedès.

Camí de Can Marc, 6. T. 93 848 27 13 www.canmarc.com

Crta C-243 A, km 4. T. 93 899 32 04 www.solivi.com

Masia del segle XIII totalment restaurada, amb 2000 m de jardí en la que hi acull: masia rural amb capacitat per 15 persones, restaurant de cuina de mercat i centre hípic.

Hotel Boutique del Penedès amb confortables i espaioses habitacions, restaurant i un entorn únic amb jardins i piscina. Exclusius serveis i excursions espectaculars.

CAN GRAU / El Figaró- Montmany (Parc nat. del Montseny) -Vallès Oriental.

Can Grau Vallcàrquera. T.93

ALBERG VALL D’ÀGER / ÀGER LA NOGUERA.

EL PASQUALET / Caldes de Montbui - Vallès Oriental.

Crta BV-1243 a St Sebastià de Montmajor, km 0,3. T. 93 865 46 95 www.elpasqualet.com Vine a gaudir d’uns dies de pau i tranquilitat en contacte amb la natura en un ambient familiar i proper. A només 25 km de Barcelona.

LA CASA DEL BOSC / Cànoves -Vallès Oriental.

842 92 07/ 627 818 74 69

www.cangrau.com

C. de la Font, 9. T. 973 45 52 35 www.albergvalldager.com

Casa del Bosc CD: 1.000 T. 93 744 50 92 www.casadelbosc.com

Masia del S. XVIII restaurada. Disposa de dos apartaments en dues plantes independents: Can Barcelona i Can Grau de Baix (10 i 9 pers.) Lloguer casa sencera o apartament

Ambient familiar per a que gaudeixis de la teva estada a la Vall d’Àger. T’oferirem assessorament i importants descomptes en les activitats gestionades des del mateix alberg.

Situada al bell mig del parc natural del Montseny, és un indret ideal per gaudir de la bona cuina (bones brases i guisats de xupxup) en un entorn natural únic.

BO2 / Monistrol de Montserrat - Bages.

EL MUIG / Sant Joan de les Abadesses - Ripollès.

EL CASAL / La Granada del Penedès - Alt Penedès.

C. Sant Joan, 32. T. 93 828 43 13 www.bo2restaurant.com

Crta d’Ogassa, km 3. T. 609 61 34 30 reserves@elmuig.com

C. de l’Estació, 33. T. 93 742 80 04

Un lloc acollidor amb una gastronomia creativa i tradicional situat als peus de la muntanya de Montserrat.

Disposa de tres habitatges rurals, completament independents, ben equipats i comfortables, enmig de 53 hectàrees de prats i boscos on hi pasturen eugues i ovelles.

Agradable ambient de poble en ple cor del Penedès. Tenim una gran varietat de tapes i entrepans. També disposem de terrassa.

GOOLNATURA maig 2013


#capfocalbosc gencat.cat/incendis



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.