Natura i Aventura 12 by Goolnatura

Revista gratuïta d’activitats a l’aire lliure per Catalunya i Andorra

NATURA I AVENTURA ❚ ANY ll ❚ NÚMERO 12 ❚ DESEMBRE 2007

NÚMERO

aventura

EDITORIAL Ara fa un any que, amb la idea de convertirse en una finestra al món de la muntanya oberta a tothom va néixer Natura i Aventura, la primera revista d’esports de muntanya gratuïta i en català. Molts fets s’han succeït des d’aquell novembre del 2006, alguns de positius, com veure el projecte fet realitat o la gran acceptació que ha tingut entre la gent; i d’altres de negatius, com descobrir la vessant empresarial que implica un projecte d’aquesta mena i que en alguns moments ha amenaçat d’eclipsar la part idealista i romàntica que ens va empènyer a engegar aquest projecte.

Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

www.naturaiaventura.cat

El començament fou complicat i passàrem per moments difícils, però malgrat els entrebancs i les dificultats, podem celebrar amb orgull el nostre primer aniversari i mirar amb optimisme cap al futur. Volem agrair a tota la gent que d’una manera o una altra ens han ajudat en aquest primer any: els subscriptors, que amb la vostra confiança ens heu mostrat que avancem en bona direcció; els lectors, que mitjançant correus electrònics o xerrades a les fires ens heu mostrat el vostre suport; els patrocinadors, que heu confiat en el nostre mitjà; i sobretot les persones més properes que s’han implicat en aquest projecte com si fos el seu. Gràcies a tots! NATURA I AVENTURA

sumari SENDERS DE GR: el CamĂ dels Bons Homes BARRANCS: gorges del Tec BTT: ruta per Ogassa CIMS COMARCALS: el Galutxo TOT TERRENY: Vilada i rodalies

ESCALADA: Subirats

ESPELEOLOGIA: avenc de la Falconera

22 28

12 4

natura i aventura

aventura

SENDERS DE GR: El primer templer

SOSTRES COMARCALS: Turó de Galutxo, 854 metres

BICICLETA DE MUNTANYA: Arrels mineres

NATURA I AVENTURA ANY II. NÚM. 12 DESEMBRE 2007

CALENDARI: L’agenda del mes SOL·LICITAT CONTROL DE TIRADA OJD TIRADA: 15.000 EXEMPLARS

ESPELEOLOGIA: Avenc de la Falconera

Direcció: Jaume Guillot Jordi Fernàndez

DESCENS D’ENGORJATS: Gorges del Tec

Disseny gràfic i fotografia: Christian Galindo

Correcció: Marta Guspí

TÈCNICA I SEGURETAT: Meteorologia de muntanya

Col·laboradors: Anna Parra Glòria Solsona Naiana Lacorte Núria Pedrola Albert Brignardelli Eduardo Abad Joaquim Fernández Ma Antònia Juncà Nil Guillot Anna Solsona

ESCALADA ESPORTIVA: Subirats, sector Cinema

NOTÍCIES: L’actualitat de mes

TOT TERRENY: Racons amagats del Bergadà

Edita: H4XORS S.L. Homer, 63, baixos 08023 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat

PLANTES MEDICINAL: La farigola

Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel.: 696 52 38 04 Fax: 93 417 76 14 christian@naturaiaventura.cat

MÓN SOSTENIBLE: Els Incendis forestals a Catalunya

Imprimeix: TALLERES GRÁFICOS SOLER S.A. Dipòsit legal: B-51.197-2006

38 5

El Camí dels Bons Homes Etapa 4 SENDERS DE LLARG RECORREGUT

El primer templer

Els núvols que ahir a la nit amenaçaven d’acompanyar-nos avui al llarg de la caminada han desaparegut tan bon punt ha sortit el sol. Amb el despuntar del dia el cel s’ha anat aclarint i el sol ens ha regalat, en les infinites gotes de rosada que brillaven sobre les fulles d’herba dels prats, un preciós arc de Sant Martí que ha regat el paisatge amb una boirina multicolor. Hem caminat en silenci, cadascun absort en els seus propis pensaments. Els fets ocorreguts la nit anterior se’ns repetien a la Núria i a mi dins el cap, esvalotant-nos el cervell i impedint-nos endreçar les nostres idees i els nostres records. El Pedraforca, altiu i poderós a una banda i la magestuosa serra del Costa Cabirolera a l’altra han convertit el camí en un passadís gegantí que no ha fet sinó recordar-nos l’ensurt i les emocions viscudes en la penombra d’a-

natura i aventura

LA RUTA PAS A PAS

ENTRE ELS CREUATS QUE ACOMPANYAREN GODOFREU DE BOUILLON A TERRA SANTA HI HAVIA UN CONTINGENT CATALÀ QUE DESTACÀ PER LA SEVA VALENTIA DURANT LA PRESA DE JERUSALEM quella llòbrega masmorra la nit anterior. No ha estat fins que ens hem endinsat en els estrets carrerons del barri medieval de Bagà que

Del centre de Bagà (1) ens dirigim cap al nord, en direcció a l’Oficina d’Informació del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Continuem amunt pel carrer de la Vinya, que al cap de poc es converteix en la carretera BV-4024 (Bagà-Coll de Pal). Continuem per la carrereta, deixant els camins a banda i banda que van als camps o als masos. Creuem el riu Gréixer (2) i continuem ascendint per la carretera un parell de quilòmetres més fins a una cruïlla (3) que trobarem en un revolt tancat de la carretera. Prenem a l’esquerra (rètol) el camí no asfaltat que mena a Gréixer (4). Pocs metres abans d’entrar al SUB SI ETS poble prenem la cruïlla a l’esquerra en SCR IPTO direcció al coll d’Escriu i el refugi Sant P O R DESC DRÀS Jordi (rètol indicador). Una altra cruïlla, ARR WW W.N EGAR que prenem a l’esquerra, ens aproparà al ATUR DE A canal de la Serp primer, i al torrent de EL IAVENT L’ITIN PLÀNO URA.COM la Fontbona després, que travesL TRAC ERAR , sarem. En un revolt tancat a l’esK PE I I EL R AL querra (5) continuarem pujant, a GPS mà dreta, pel camí principal, deixant a la dreta un altre camí que puja a una petita presa. Continuem pel camí principal, deixant una pista que marxa a la dreta. Seguim sempre pel camí principal que puja fent ziga-zagues fins al coll d’Escriu (6). La pista marxa avall i a la dreta neix un corriol que davalla fent drecera. Travessem dues torrenteres i arribem a una plana (7) on hi ha unes ruïnes. Des d’aquí comença de nou la pujada en direcció al coll de Pendís. Distància: Deixem a l’esquerra (8) un 25 km. sender que baixa al torrent Desnivell: del Pendís i seguim pujant 1.200 m. suaument fins al refugi Sant Temps orientatiu: Jordi (9), i d’aquí, en forta 7 h. pujada, al coll de Pendís Època recomanable: (10). Al coll hi ha una tot l’any. cruïlla. Deixem a la Dificultat: dreta el sender que mitjana. recorre les carenes en Tipus d’itinerari: direcció les Penyes lineal. Altes del Moixeró i la pista que mena al coll de la Trapa. Nosaltres seguim recte, cap al nord, descendint cap a la vall de l’Ingla. Dins el bosc el camí es bifurca i continua per l’esquerra i avall. Seguim sempre en descens fins arribar al refugi dels Cortals (11), on prenem la pista que va pel centre de la vall. És una pista ampla i ben fresada que ressegueix la vall del riu Ingla Més informació a www.camidelsbonshomes.com (12) fins a Talló (13) i Bellver de la Cerdanya (14).

el Guillem no ha trencat el silenci, potser inspirat per les formes de pedra que semblaven voler transportar-nos a un passat que cada cop em sembla menys llunyà. “Fa molt de temps, a les albors de l’any 1095, el papa Urbà II va patrocinar una expedició per a alliberar el Sant Sepulcre i protegir Jerusalem dels musulmans. Els turcs havien envaït l’Àsia menor i pres Jerusalem, i els peregrins cristians que es dirigien al Sant Sepulcre eren vexats o assassi-

nats. Al cap de poc l’accés als llocs sants d’Orient es va fer totalment impossible. Al concili de Clermont el Papa predicà sobre la que fou la primera Creuada, i va prometre el perdó dels pecats i l’eterna bonaventura a tots els que participessin en la campanya. Així ho volia Déu, havia proclamat el Papa, i al seu clam acudiren a lluitar, sota les ordres de Godofreu de Bouillon, tot tipus de creients. Vingueren cavallers que aspiraven a combatre per salvar la seva ànima i

En els racons més ombrívols les fagedes entapissen els camins amb les seves fulles, que a la tardor il·luminen de vermells i ocres els penyals veïns.

senders de llarg recorregut

SENDERS DE LLARG RECORREGUT guanyar algun principat, menestrals que somniaven a fer fortuna a l’Orient, país de riqueses, i serfs que desitjaven adquirir terres i llibertat.” En Guillem fa una pausa, intentant posar ordre en els seus pensaments abans de continuar, i prossegueix: “Entre els creuats que acompanyaren

ELS PERGAMINS PARLAVEN D’UN SECRET INCONFESSABLE QUE ATEMPTAVA CONTRA ELS FONAMENTS DE LA MATEIXA ESGLÉSIA

natura i aventura

Godofreu a Terra Santa hi havia un contingent català, entre els que es trobaven els germans Galceran i Hug de Pinós. Ambdós germans varen destacar en els combats que l’any 1099 tenyiren de vermell els carrers de Jerusalem. La seva empenta i la dels altres catalans va permetre trencar la resistència musulmana i va fer possible la victòria dels cristians. Davant la necessitat d’organitzar una milícia que defensés els peregrins dels constants assalts que patien per part dels musulmans, uns quants d’aquests cavallers s’agruparen al voltant dels germans Pinós i crearen una confraria, que posaren sota la protecció de Santa Maria. La seva primera residència varen ser unes humils estàncies a les ruïnes del temple de Salomó, i així

El coll de Pendís és el pas natural més baix que ens permet entrar a la Cerdanya travessant el Cadí i és que utilitzà Picasso en el seu viatge a París.

nasqué l’Ordre del Temple, de la qual Hug de Pinós va ser el primer mestre.” “Però” –l’interromp la Núria excitada– “el fundador oficial de l’ordre del Temple va ser Hugues de Payns, no?”. “Bé” –continua el Guillem aturant-se a mirar-nos un moment per comprovar que li prestem la màxima atenció–

EL MONUMENT A HUG DE PINÓS DE LA PLAÇA DE BAGÀ ENS RECORDA L’ORIGEN CATALÀ DELS TEMPLERS “Hug de Pinós va adoptar el nom de la seva terra natal, Bagà, i es va fer anomenar en aquella terra tan llunyana Hug de Bagà, que es llatinitzà com a baganus. Les transformacions fonètiques feren que baganus esdevingués paganus, després paiens i, finalment, payns . Hug de Bagà i Hugues de Payns són la mateixa persona.” En Guillem s’espera una mica abans de continuar, i ens dóna uns minuts perquè ens recuperem de la sorpresa que suposa descobrir l’origen

català dels templers. Quants misteris han d’amagar els patis, places i carrers de Bagà, que fou una possessió dels templers durant el període de migració càtara. “No és la primera vega-

da que els historiadors francesos fan seus algun gran mestre templer” –prosseguí en Guillem. “La història ha demostrat que Arnaud de la Tour Rouge era realment l’aragonès Arnau de

Torroja, Pierre de Montaigu era el català Pere de Montagut, i Guillaume de Beaujeu, el conegut Guillem de Belloch”. “Entre les ruïnes del Temple de Salomó” –segueix en Guillem,

SENDERS DE LLARG RECORREGUT apropant-se a nosaltres i abaixant la veu– “aquells homes descobriren una petita arca d’or on s’amagaven tres objectes misteriosos: una senzilla creu de fusta, uns vells pergamins i una pedra fosca tallada amb una estranya forma. Poc se sap del

però, que la creu de fusta trobada dins l’arca era tallada d’un tros de la creu on crucificaren Jesús i que els pergamins parlaven d’un secret inconfessable que atemptava contra els fonaments de la mateixa Església. El tros de la Santa Creu va ser dut

xat nocturn que intentà acabar amb la vida d’en Guillem em ressonen al cap i es repeteixen un i altre cop: “Dóna’m la pedra” –deia–, “dóna’m la pedra”. Es tractava de la mateixa pedra? Tenia en Guillem aquell estrany còdol fosc que Hug de Pinós va

a Catalunya per Galceran, que hi va tornar per a reclutar nous cavallers, i encara pot venerarse a l’interior d’aquesta església.” En Guillem s’atura per assenyalar el massís campanar quadrangular de l’església de Sant Esteve de Bagà que s’alça sobre les cases de pedra del barri antic. “I la pedra?” –li pregunto a en Guillem–, “què se’n va fer de la pedra?” En el mateix moment que les paraules surten de la meva boca, el meu cor comença a accelerar-se i batega a tota velocitat. Les paraules de l’encaput-

trobar amagat a les ruïnes del Temple de Salomó a Jerusalem? Quants misteris envolten el nostre nou amic a qui fa poques hores han intentat tallar el cap amb una espasa? Quins secrets amaga en Guillem? “La pedra” –explica el Guillem despertant-me de les meves cabòries– “va ser encastada en un suport d’or i va passar de mestre a mestre dins l’orde fins que un d’ells, Eudes de SaintAmand va ser capturat per Saladí. La pedra passà a mans dels musulmans i se’n perdé el rastre fins que, durant la recon-

ALTIMETRIA DE L’ETAPA

que deien els pergamins. El tot just escollit mestre, Hug de Bagà, va tancar-se durant dies sencers per tal d’intentar traduir-los i provar d’esbrinar-ne els misteris. Quan dies més tard va sortir de la seva estància, semblava haver envellit molts anys. El seu rostre reflectia una gran preocupació, com si el futur del món depengués d’alguna decisió seva. Ningú no sap què va descobrir en aquells escrits ni on els va amagar després, i el seu parador és encara avui dia un gran misteri. Al seu germà Galceran li va explicar,

natura i aventura

questa de la península, passà a mans d’un trobador càtar occità, Guyot de Provence. Va ser aquest cavaller qui descobrí que la pedra amagava un secret tan o més poderós que el que contenien els pergamins que Hug de Bagà havia ocultat, i va lliurar-la a un perfecte càtar per tal que aquest desés la pedra en lloc segur. La pedra restà amagada a Tolosa fins que va ser trobada i robada pel llegat del papa Inocenci III, Pere de Castellnou, l’assassinat del qual fou el detonant de la creuada contra els bons homes.” Quan en Guillem

calla, la Núria i jo ens mirem sorpresos. Començàvem a lligar caps i entendre, potser, el perquè d’aquells fets ignominiosos que desencadenaren en la desfeta dels càtars primer i dels templers després. L’Església sabia de l’existència d’aquell enigmàtic tresor que Hug de

QUANTS MISTERIS DEUEN AMAGAR ELS PATIS, LES PLACES I ELS CARRERS DE BAGÀ, QUE FOU UNA POSSESSIÓ DELS TEMPLERS DURANT EL PERÍODE DE MIGRACIÓ CÀTARA Pinós va trobar a Jerusalem i Inocenci III volia trobar-lo fos com fos. Segurament el Papa pensava que aquella misteriosa pedra amagava alguna clau que li permetria descobrir l’indret on el primer templer amagà aquells pergamins que, de fer-se públics, podrien canviar el curs de la història. En Guillem ens mira seriós, tot esperant la pregunta que tant a mi com a la Núria fa estona que ens volta pel cap, però, abans que ens decidim a dir res, fica la mà a la petita bossa

descolorida que duu al cinyell, i després d’uns instants, en treu la seva arrugada i morena mà, i l’obre per a mostrar-nos, encas-

tada en un penjoll d’or, una estranya pedra negra toscament tallada. ❚❘ continuarà

El refugi de Cortals de l’Ingla és una bona opció per fer nit abans d’entrar a la Cerdanya.

senders de llarg recorregut

RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

Ogassa, arrels mineres al bressol de Catalunya

Als peus de la serra Cavallera, entre la vall del Ter i la vall de Freser, trobem el petit poble d’Ogassa. Fou aquí, a peus del Taga (2039 m), a la falda dels Pirineus, on s’inicià la revolució minera que va marcar el passat d’aquesta contrada i que esdevingué el motor d’un moviment industrial essencial per al creixement de tot Catalunya.

natura i aventura

De totes les possibilitats que aquest vessant del Ripollès ens permet, hem triat per arribar a Ogassa la pista que, des del pont del Reixac, als afores de Sant Joan de les Abadesses, puja fins a Fogonella, antiga vila rural ja esmentada en documents del segle XV. Les vistes des d’aquí són magnífiques, però encara més impressionants són les panoràmiques de la vall de Sant Joan de les Abadesses i la serra Cavallera que podem gaudir des del puig de la Caritat (1303 m), al qual val la pena ascendir des del coll de la Creu. El passat miner de la regió començà quan l’any 1761, un pagès o un miner, tot depèn de qui explica la història, trobà unes pedres negres que tenien poder calòric i que es començaven a conèixer a tot arreu com a font d’energia: era el carbó. No va ser fins el 1837 però, que les companyies mineres començaren l’explotació de la vall, que s’allargà fins l’any 1967, quan es va tancar la darrera mina, la

Dolça. La indústria minera va ser tant important que es construí un ferrocarril l’any 1880 des de Barcelona a Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, a fi de traslladar el carbó ràpidament al port de Barcelona.

El carbó d’aquesta conca minera existeix gràcies a processos biològics, químics i orogènics, que van fer possible la formació d’un mar interior a Catalunya, fa milions d’anys. La descomposició de la vegetació

tropical existent, la pressió produïda per l’assentament dels materials i el pas del temps, van crear el carbó i fins i tot una mica de petroli. A la vall d’Ogassa trobem pissarres i gresos, al mig dels quals hi ha les capes de carbó, del tipus hulla, de gran poder calòric i molta qualitat. El problema fou que Ogassa es troba al mig de grans falles i

encavalcaments, cosa que feia molt difícil i perillosa l’extracció del carbó. Una dificultat afegida era el desnivell de les muntanyes, que en dificultava a més el transport. Els enginyers van crear els plans inclinats, que

UN REGUITZELL DE FONTS BROLLEN ESCAMPADES PEL MUNICIPI, COM LA DEL MINER, LA FONT GRAN O LA DEL FREIXE consistien en dues vies paral·leles, per on baixaven les vagonetes plenes i pel seu pes, feien pujar les buides. D’aquest passat industrial es conserven al poble les restes d’algunes edificacions i les entrades a les mines com la del Prat del Pinter o les del Coto, de la Gallina o la Dolça. Un altre element pel qual és conegut també el poble d’Ogassa, en especial entre els aficionats a la geologia, són els

rutes en bicicleta de muntanya

RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

Martinià, que la condemnà a la pena capital. Era tal el fanatisme del seu pare que va demanar ser ell mateix qui la torturés i l’executés. Se li concedí i així ho va fer, i just al tallar-li el cap a la seva filla un llamp caigut

A LA VALL D’OGASSA TROBEM PISSARRES I GRESOS, AL MIG DELS QUALS HI HA LES CAPES DE CARBÓ, DEL TIPUS HULLA, DE GRAN PODER CALÒRIC I MOLTA QUALITAT

fòssils, estretament relacionats a la gènesi del carbó. El principal jaciment és al Tall Obert de can Camps, paratge on es poden localitzar gran diversitat de fòssils, però hi dominen 4 espècies: les aletopterídies i les pecopterídies, espècies d'arbres amb les fulles semblants a les falgueres actuals; arbres del tipus calamitals, que es caracteritzen per la seva semblança amb els equisets actuals; o les esfenofil·lals, plantes herbàcies, de tija llarga i ramificada, amb nusos i entrenusos semblants als equisets. Cal recordar que, per tal de preservar-ne la conservació, està prohibit arrencar fòssils.

natura i aventura

Ogassa es deia, al segle X , aquacia, que possiblement derivava del llatí aqua, aigua. No és d’estranyar aquest nom, ja que un reguitzell de fonts brollen escampades pel municipi, com la del Miner, la font Gran o la del Freixe. Del poble, a part del nucli antic i les colònies mineres cal destacar-ne l’església de Santa Bàrbara –patrona dels miners–, edificada l’any 1868 al barri del Prat del Pinter pels tèc-

nics de les construccions mineres. Diu la tradició que santa Bàrbara va néixer a Nicomèdia i era filla d’un noble molt supersticiós anomenat Dióscor. La bellesa de la nena augmentà dia a dia fins que arribà a l’edat núbil. El pare, que no la volia perdre, la tancà en una torre dotada de tots els luxes i comoditats. Ella es convertí al cristianisme i el seu pare la denuncià al pretor de la província,

del cel el va fulminar. És per això que s’invoca a santa Bàrbara en les tempestes i els incendis i és la patrona també dels picapedrers i de l’artilleria. Proper a Ogassa hi ha el nucli disseminat i l’església romànica de Sant Martí de Surroca, documentada el 1090 i refeta al segle XII . Aquesta magnífica església destaca per la seva senzillesa i sobrietat, alhora que gaudeix d’una situació privilegiada. Situada sota els cingles de la Gran Jaça, a la serra Cavallera, a una alçada de 1200

RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

FITXA TÈCNICA: Quilòmetres: 20 km. Desnivell acumulat: 650 m. Ciclabilitat: 100 %. Dificultat: mitjana. Punts d’aigua: Diverses fonts. Època recomanable: tot l’any. Horari: 4 hores. Cartografia: 1:50.000 Ripollès, Institut Cartogràfic de Catalunya.

Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya

m, ens dóna la sensació de trobar-nos en un balcó obert a la falda d’aquesta majestuosa serralada, des d’on albirem l’esplendor d’aquestes valls pirinenques. És un edifici d’una sola nau rectangular acabada

EN UN RACÓ D’AQUEST TERRITORI, BRESSOL DE CATALUNYA, JOSEP MARIA XIRINACS VA CERCAR LA SOLEDAT I EL SILENCI en un absis de planta semicircular que s’obre a la nau a través d’un plec. La nau és coberta per una volta de quart d’esfera. L’església de Sant Martí de Surroca és un clar exponent de

S SI ETIPTOR R C S SUB ODRÀS E P AR D RREG TURA.COM A C S DE URAIAVEN , .NAT ÀNOL PS WWW EL PL PER AL G K K O C O A EL TREL ROADBR E I C SEN

natura i aventura

bressol de Catalunya, allà on es va forjar la nostra nació. I en apagar els ulls sentí el batec de la seva terra estimada fonent-se amb els seus. Al seu despatx de la fundació Randa una carta titulava “Acte de sobirania” el seu darrer gest pacífic de llibertat sobirana on es plantava, per sempre, a favor dels seus ideals: “He viscut esclau setanta-cinc anys/ en uns Països Catalans/ ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)/ des de fa segles./ He viscut lluitant contra aquesta esclavitud/ tots els anys de la meva vida adulta./ Una nació esclava, com un individu esclau,/ és una vergonya de la humanitat i de l'univers./ Però una nació mai no serà lliure/ si els seus fills no volen arriscar/ llur vida en el seu alliberament i defensa./ Amics, accepteu-me/ aquest final absolut, victoriós,/ de la meva contesa,/ per contrapuntar la covardia/ dels nostres líders, massificadors del poble./ Avui la meva nació/ esdevé sobirana

l’arquitectura llombarda del final del segle XI i principis del segle XII, de caire rural, on les formes i decoracions son usades pràcticament com a referència, com les arcuacions que trobem a llevant de l’absis. Aquí, en aquests paratges d’inusual bellesa, on el Taga llueix besant el cel, Josep Maria Xirinacs va cercar la soledat i el silenci. Vell i cansat va triar passar la seva darrera nit al ras, acaronat per un mantell d’estels. Portava aquesta carta al damunt: “En ple ús de les meves facultats/ marxo/ perquè vull acabar els meus dies/ en la soledat i el silenci./ Si em voleu fer feliç/ no em busqueu./ Si algú em troba/ li prego que,/ estigui jo com estigui,/ no vulgui ell pertorbar/ la meva soledat/ i el meu silenci./ Gràcies!”. Lluís M. Xirinacs i Damians (1932), candidat al premi Nobel de la Pau de 1975, impulsor de l'Assemblea de Catalunya (1971-1977), lluitador pacifista

contra el franquisme mitjançant diferents vagues de fam, i també de la de la Marxa de la Llibertat (1976), captaire de la pau i l'amnistia davant la presó Model de Barcelona durant gairebé dos anys des del Nadal de 1975, exsenador independent per Barcelona (1977-79), un dels promotors i dirigents del Bloc d'Esquerres d'Alliberament Nacional (1979-82), biòleg, filòsof, teòleg, sociòleg, etcètera, es va adormir entre els freixes i els roures del territori que fou

absoluta en mi./ Ells han perdut un esclau./ Ella és una mica més lliure,/ perquè jo sóc en vosaltres, amics! ”Lluís M. Xirinacs i Damians/ Barcelona, 6 d'agost de 2007” Descansi en pau. ❚❘

rutes en bicicleta de muntanya

Avenc de la Falconera ESPELEOLOGIA

una gran finestra al mar

texte: Mario Sanchez fotos i ressenya: Georgina Flores, Mario Sánchez, Víctor Bañuelos i Isaraín Chávez

El Parc Natural del Garraf està situat entre les comarques del Baix Llobregat, l’Alt Penedès i el Garraf, en el sector sud-oest de la serralada Litoral. Limita amb la conca inferior del riu Llobregat, el mar Mediterrani i la depressió del Penedès. En aquesta extensió de 12.820 hectàrees s’han localitzat vora 400 avencs, la qual cosa converteix el Garraf en una zona molt valorada pels espeleòlegs, que descriuen la regió com una “gran esponja”. L’aigua i l’aire s’han obert, amb el temps, pas a través de la roca calcària i han originat abundància de coves i avencs. Les coves són cavitats més aviat horitzontals, mentre que els avencs són cavitats verticals que en aquesta zona superen sovint els 100 m de profunditat i, en molts casos, esdevenen temples naturals decorats amb belles estalagmites, estalagmites, columnes i colades. En la nostra primera sortida espeleològica per a Natura i Aventura hem decidit visitar l’avenc del penya-segat de la Falconera, situat en un lloc d’una bellesa molt particular, sobre els penyals que cauen aplomats sobre el mar i envoltat del verd brillant dels margallons costaners. A més, l’avenc es troba molt a prop de la pintoresca vila del Garraf, que mereix una visita per tal de contemplar la Bodega Güell, de Gaudí, i el Castellot, antiga torre de defensa contra els pirates de l’època.

natura i aventura

APROXIMACIÓ: tant si hi anem en cotxe com si utilitzem el transport públic (RENFE), ens cal arribar al poble del Garraf. Un cop al poble ens dirigim caminant cap al port en direcció a l’antic heliport de la Creu Roja del pas de la Mala Dona. Travessarem el túnel que hi ha a l’entrada del port, prenem el camí de la pedrera i pugem un collet on trobarem un forat tancat. Aquí hi ha una cruïlla. Un sender a mà dreta puja cap a la carretera i a l’heliport (també és possible aparcar allà dalt); un altre sender baixa, si continuéssim Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya rectes, cap al

sector d’escalada del pas de la Mala Dona. Nosaltres prenem el camí que puja a mà esquerra. Quan el camí s’estreny, girem a la dreta, en direcció al mar. Un pi singular a la vora del penya-segat ens indica la direcció a seguir i el punt on prepararem el descens (20 minuts aproximadament).

DESCRIPCIÓ: l’avenc té una profunditat de 80 metres i està seccionat parcialment per l’erosió i la corrosió marines, per la qual cosa ens caldrà rapelar abans per la paret del penyasegat (23 m) per accedir a la plataforma on hi ha la boca superior i des d’on gaudirem d’una agradable vista del mar que llueix continua

sostres comarcals

FITXA TÉCNICA

entre els margallons que s’hi han desenvolupat. El descens clàssic, per l’interior de l’avenc, supera un pou de 35 m que ens duu a un gran pòrtic natural. Haurem d’extremar les precaucions en els fraccionaments al llarg del descens d’aquest pou ja que la roca conté molts sortints que podrien malmetre la corda. La llum que penetra pel fons de la cavitat dota d’una singular bellesa tot el descens, al llarg del qual podem trobar nombroses aus que utilitzen l’avenc per a refugiar-se. Quan arribem al fons ens sorprendrà una impressionant vista del mar; si descendim per la inclinada rampa que vessa les seves pedres erosionades al mediterrani, podrem adonar-nos de les veritables dimensions d’aquesta balconada natural. Setze metres ens separen de les cristal·lines aigües en què, si el temps i les nostres capacitats ens ho permeten, podem capbussar-nos per tornar nedant al Garraf

Municipi: Sitges (Garraf). Tipus de roca: Calcàries cretàciques. Longitud: 0 m. Desnivell: -80 m. Dificultat: baixa. Horari d'aproximació: 5’ o 20’ depenent de la opció. Època adient: tot l'any. o, en direcció a Sitges, nedar fins a l’entrada d’una cova submergida, la cova de la Falconera, des d’on una grimpada ens permetrà arribar al pas de la Mala Dona. Aquesta darrera opció requereix, a més, coneixement de la zona.

Gorges del Tec, DESCENS D’ENGORJATS

un indret privilegiat

En els darrers contraforts del conjunt muntanyós de la serra d’Ensija i dels Rasos de Peguera trobem la profunda vall excavada pel riu Aigua de Llinars que dóna lloc al descens conegut com la gorja del Tec. Aquesta vall i el poble de Llinars de l’Aigua d’Ora es troben situats al sud de la comarca del Berguedà molt a prop del límit comarcal amb les comarques del Solsonès i el Bages. Les aigües d’aquest riu provinents del cim de la Gallina Pelada, punt culminant de la serra d’Ensija, ens plantegen un descens llarg on s’alternen trams estrets i encaixonats amb zones més amples, sense grans ràpels però amb infinitat de ressalts que ens obligaran a

natura i aventura

practicar la progressió sense cordes en més d’una ocasió. En funció de la quantitat d’aigua que tingui el barranc podem optar per fer algun salt, sempre després de comprovarne el fons, ja que els sediments que transporten les aigües fan que siguin tèrboles i no se’n pugui veure el fons. Un bon al·licient per a fer aquest descens, deixant de banda la bellesa del mateix engorjat, és el camí d’aproximació que transcorre sempre paral·lel al riu Aigua de Llinars i que ens permetrà gaudir d’unes magnífiques panoràmiques del vessant sud del cim de la Gallina Pelada i de les altes parets de l’engorjat.

COM ARRIBAR-HI: Situats a la població de Berga ens dirigim per la carretera BV4241 cap a Sant Llorenç de Morunys. El nostre destí final, però, no és aquest, sinó el poble de Llinars de l’Aigua d’Ora, al qual arribarem, aproximadament, passats uns vint quilòmetres, i que es troba uns deu quilòmetres abans d’arribar a Sant Llorenç de Morunys. Un cop allà prenem un trencall a la dreta que ens condueix al càmping de l’Aigua d’Ora. Seguirem per la pista fins a passar per davant del càmping i del trencall que, cap a la dreta, condueix cap a can Jaques. Pocs metres més endavant trobem a mà dreta la pista que ens conduirà fins al començament de l’engorjat. Si no disposem de dos vehicles tot terreny per fer la combinació de vehicles entre la capçalera i el final, és preferible estacionar el vehicle en aquesta cruïlla ja que la pista està força malmesa. APROXIMACIÓ: El primer tram de la pista que seguirem està asfaltat i presenta un fort pendent fins arribar a l’ermita de la Mare de Deu de la Mata, situada al marge esquerre del camí. Continuem per la pista que, pel vessant esquerre del riu Aigua de Llinars, s’enfila cap a la capçalera del barranc. A partir d’aquí el pendent es va tornant progressivament més suau. Més endavant trobem el mas de Montnen i, de seguida, en un revolt molt continua pronunciat a la dreta, abandonem la pista per la qual

FITXA TÈCNICA: Longitud: 3.000 m. Desnivell: 150 m. Dificultat: mitjana - baixa a causa de la longitud total del descens. Horari d’aproximació: 1h 45min. Horari de retorn: 10 min Temps de descens: 2 a 3 h. Equipament: regular. Material personal: necessari: neoprè (depenent de l’època), casc, arnès, davallador i baga de seguretat. Cordes: dues cordes de quinze metres o una de trenta. Possibles escapatòries: sí. Tipus de barranc: engorjat. Època adient: tot l’any.

Alt Berguedà

raquetes de neu · BTT · espeleologia · barrancs · ascensió a cims · rutes · escalada · esquí · vies ferrades · iglús · raquetes de neu · BTT · espeleologia · barrancs · ascensió a cims

DESCENS D’ENGORJATS

hem vingut i continuem per la que marxa recta. Des d’aquí caminarem una bona estona sense trobar cap més cruïlla fins que veiem l’ermita de Sant Martí de Canals i les cases del seu voltant a l’altre vessant de la muntanya. En aquest punt el camí canvia de direcció i es dirigeix cap a l’oest endinsant-se en una altra vall i allunyant-se del riu Aigua de Llinars. Seguidament prendrem la primera pista que trobem a l’esquerra i que davalla fins a un petit afluent que seguim aigües avall. Posteriorment el camí s’allunya del torrent i pocs minuts després creua el llit del riu d’Aigua de Llinars, punt on comença el nostre descens.

RETORN: Després de superar l’últim ràpel recorrerem un tram de ressalts sense dificultats remarcables i avançarem fins a trobar una carretera que creua el riu i que seguirem cap a l’esquerra fins a trobar, al cap de pocs minuts, la cruïlla on hem estacionat el vehicle.

natura i aventura

Amb Natura i Aventura hi sortiràs guanyant! 7% i 10% en compres superiors a 300€ Travessa

Camarasa

c/ Galileu 64, Barcelona

c/ Sant Pere 12, Sabadell

10% compres en metàl·lic i 6% amb tarja Charapowa

Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 667 76 91 80

Kayak Center Guixols

10% de descompte

Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16

Camp Base

c/ Galileu 208, Terrassa

2X1 en activitats de curta i mitja durada

10% en tèxtil 5% en material dur

Rbla. Josep Tarradelles local 3, Granollers

10% de descompte

La Closa (turisme rural) 10% de descompte

10% de descompte

Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16

X-avi

Avda. dels Països Catalans 49, Igualada

EPiri Mountains

c/ Canonge Baranera 2, Badalona

10% de descompte

Cingles (companyia guies de muntanya) 15% de descompte

15% de descompte Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 687 95 27 05

Cerclesport

Dive Different (submarinisme)

c/ Sant Lluís 44-48, Barcelona

10% en tèxtil

Globus Empordà

10% de descompte

15% de descompte

La Molina - Borredà - Sant Feliu de Guíxols Tel.: 616 55 40 39

Bellver de Cerdanya Tel.: 616 85 55 35 Travessera de Gràcia 132, Barcelona

10% en tèxtil 5% en mat. i compl. Canavese

c/ Bonavista 23, Barcelona

Parc Aventura

Guies de Meranges

subscriu-te i veuràs!!

<--

GR-Zero

10% de descompte

aventura

Tandem Sport

c/ Crta. de Sant fruitós 7, Berga

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Baix Empordà Tel.: 620 846 742

SÍ Desitjo subscriure’m a la revista Natura i Aventura per 20 € l’any (11 exemplars).

- A través de www.naturaiaventura.com. - Transferència bancària o ingrés al compte 3025-0011-76 1400005170 de La Caixa d’Enginyers indicant com a concepte el nom del centre. - Xec nominatiu a nom de H4xors S.L. i enviar-lo a c/ Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona acompanyat d'aquesta butlleta Nom:

- Domiciliació bancària: Nom del titular: entitat Compte:

Adreça: oficina

control

compte

Ciutat:

Cp.:

Província:

Tel.:

E-mail:

Natura i Aventura garanteix el cumpliment de la Llei orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal i de la seva normativa de desenvolupament, en relació amb les dades obtingudes en virtut d'aquesta sol·licitut de subscripció. Tanmateix, l'ús de les seves dades tindrà com a única finalitat el cumpliment de les nostres obligacions derivades de la present sol·licitut de subscripció. Les dades de caràcter personal facilitades s'incorporaran als nostres fitxers automatitzats. Si així ho desitgés, podrà exercir els drets d'accés, rectificació i cancel·lació previstos per la llei dirigint un escrit al seu titular: H4xors S.L. c/ Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona

foto: Kepa Castro · http://kepacastro.blogspot.com

TÈCNICA I SEGURETAT

METEOROLOGIA DE MUNTANYA

Interpretació dels indicis d’un empitjorament del temps a partir de l’observació del cel Actualment qualsevol persona pot disposar d’informació i de prediccions meteorològiques senzillament connectant-se a Internet. A més, tots els mitjans de comunicació inclouen aquest tipus de dades i prediccions. Per tot això, hi ha poques excuses per sortir a la muntanya sense prendre una de les precaucions més bàsiques que cal tenir en compte: consultar la predicció del temps. En el cas de les sortides al Pirineu, és especialment recomanable la consulta del Butlletí Pirinenc, elaborat pel Servei de Meteorologia de Catalunya en col·laboració amb l’Institut Geològic de Catalunya que es troba disponible a la pàgina web: www.gencat.net/servmet/pirineu/pirineu.htm. Disposar d’informació meteorològica ens permetrà valorar la conveniència de fer la sortida o no i, en tot cas, triar l’equip adequat. No podem obviar que a les zones muntanyoses de les nostres latituds poden donar-se episodis de temps sever, com les tempestes estivals o el torb hivernal, que comporten un seriós risc per a les persones que realitzen desplaçaments per aquests indrets. foto: Ramón Baylina

Marcel Costa Associació Catalana d'Observadors Meteorològics (www.acom.cat)

Malgrat tot això si, a l’hora de fer sortida que duri uns quants dies, no hem pogut consultar les prediccions del temps, o, si tot i haver-ho fet, aquestes fallen, saber interpretar els indicis d’empitjorament del temps a partir de l’observació del cel ens pot resultar de gran ajut. Revisarem a continuació quin són aquests indicis:

titats, tanya per a en rologia de mun eo et m t. i l .ca ra om ne ac cat, o a www. eorologia ge ió a acom@acom. Cursos de met ions. Més informac ac ci so as s, col·lectiu

ACOM

❚ Com avançar-nos als canvis de temps a partir de l'observacio del cel (núvols, fenomens atmosferics). ❚ Com conèixer les condicions meteorològiques a partir de l'observacio de la geologia, geografia. ❚ Com interpretar els mapes del temps, i on trobar la informacio necessaria per sortir a la muntanya.

natura i aventura

foto: Kepa Castro · http://kepacastro.blogspot.com

L’aparició de núvols alts (cirrus, cirrostratus o cirrocúmulus) que progressivament van tapant el cel i que, amb el pas de les hores, deixen pas a núvols mitjans (altoestratus i altocúmulus), és un clar indici de l’aproximació d’una pertorbació. Associats amb els núvols alts poden produir-se alguns fenòmens òptics com els falsos sols i els halos solars o lunars, que també són indicatius d’un empitjorament en el temps. Al matí o al capvespre tant els núvols alts com els mitjans poden adquirir coloracions rogenques que també tenen el mateix significat. A la zona mediterrània on vivim, i tal com la dita popular indica, aquests cels rogencs poden ser indici de pluja o només de vent. Les pertorbacions que afecten la nostra zona procedeixen molt sovint de l’oceà Atlàntic i poden arribar desgastades provocant només ventades i un canvi de temperatura, però a la muntanya aquests canvis poden ser suficients per a comportar-nos algun risc o, si més no, una sortida poc plaentera.

técnica i seguretat

Un gènere de núvols en particular, anomenat cúmulus, té un elevat valor predictiu, especialment durant els mesos càlids, que és quan més freqüentment els podem observar al cel. Quan es mantenen amb una dimensió vertical (gruix) semblant o no gaire més gran a l’amplada de la seva base s’anomenen cúmulus de “bon temps”, ja que presagien una jornada de temps estable. Si, per contra, creixen verticalment amb rapidesa adquirint forma de torre, l’atmosfera està inestable. Hores més tard, al lloc on ens trobem o a les seves rodalies, els xàfecs o les tempestes estan garantits. D’altres indicis de canvis en el temps són menys “naturals” però, no per això, menys útils. Un primer cas és el fum d’una xemeneia o d’un foc. Si a partir de determinat nivell deixa d’ascendir i forma una capa plana ens indica l’existència d’una inversió tèrmica, fenomen propi de les situacions de temps estable. Si, per contra, el fum ascendeix de forma vertical o formant ondulacions, l’atmosfera està menys estable i el temps pot empitjorar. Sovint des d’una zona de muntanya podem observar aquest comportament del fum de les zones poblades que hi ha a les valls circumdants. Un cas diferent el trobem en les esteles de condensació que deixen els avions en el cel. Quan l’atmosfera està estable, al cap de molt poca estona s’esvaeixen ja que l’aire a aquella altura és molt eixut. Quan s’aproxima una pertorbació, la presència de més humitat a aquest nivell permet que aquestes esteles perdurin durant molta estona i sovint es facin més amples i s’ondulin. En aquest segon cas podem esperar un empitjorament del temps al cap d’unes hores. Fet aquest repàs als indicis més fàcilment observables dels canvis en el temps atmosfèric, només restara animar-vos a recordar-los i posar-los en pràctica quan realitzeu una sortida. És força interessant observar la important

correlació que acostuma a haverhi entre aquest tipus de dades i el que indiquen les prediccions del temps. Conèixer ambdós tipus de dades sempre afegirà un plus de seguretat a les nostres sortides a la muntanya. ❚❘

ESCALADA ESPORTIVA

Subirats sector Cinema El castell de Subirats és, sense cap dubte, la millor talaia per gaudir de les suaus ondulacions que conformen el Penedès i de les muntanyes que les envolten, en especial Montserrat, que es retalla a l’horitzó. Va ser un fortí construït al començament del segle X per defensar aquestes terres quan eren zona fronterera amb el regne musulmà. Varen ser els membres del Grup de Muntanya de Sant Sadurní els que traçaren, en les parets calcàries que envolten aquest conjunt arquitectònic, aquestes boniques vies que ens permeten escalar mentre ens impregnem de la història que, des de temps immemorials, s’ha escrit en aquest puig on ja els romans varen construir una torre de guaita.

ACCÉS: des de Sant Sadurní d’Anoia cal prendre la BP-2427 en direcció a la N-340 i Subirats. Aquesta carretera travessa l’autopista AP-7 a l’alçada de la sortida 27 i ens porta fins al poble de Els Cassots (2,5 km), a l’entrada del qual una carretera a l’esquerra davalla cap al torrent del Gavatx i el castell de Subirats. Aparcarem abans de creuar el pont que travessa el torrent. Del costat esquerre de la carretera neix un sender que puja, paral·lel al torrent, cap als sectors d’escalada (5’). El sector Cinema es troba a l’extrem més septentrional de les parets.

natura i aventura

1. Hot Dog V 2. Destierro de un animal V 3. Le mari de la ciffeuse 6a 4. Delicatessen V 5. 6a

FITXA TÈCNICA: Nre. de vies proposades: 10. Alçada : 25 m. Tipus de roca: calcari. Equipaments: Parabolts. Reunions cadena amb mosquetó per despenjar-se. Vies equipades pel Grup de Muntanya de Sant Sadurní. Grau: A Subirats predomina el Vi V+, el que fan d’aquesta una veritable escola d’iniciació. Orientació: est. Millor època: tot l’any.

6. The class 7a 7. Fitzcarraldo 6b 8. Instint bàsic 7ª 9. Només per als teus ulls 6c+ 10. Noche de frio 6a

notícies 12 HORES D’ORIENTACIÓ SOLIDÀRIA Pensar i córrer solidàriament! Amb aquest missatge el Club d’Orientació Catalunya organitza el proper dissabte 15 de desembre la XVIII Cursa d’orientació a Sant Cugat del Vallès. L’objectiu d’aquest esdeveniment és recaptar fons amb els diners de les inscripcions per col·laborar amb el programa de la Marató de TV3, que aquest any està dedicada a les malalties cardiovasculars. Tots els diners de les inscripcions seran donats íntegrament a l’organització de la Marató de TV3. La cursa ofereix diverses categories, des de la individual fins a la dels més petits de la casa, passant per l’original modalitat en equips de sis rellevistes. Si voleu més informació sobre la prova dirigiu-vos a la pàgina web: www.clubcoc.org.

FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE MUNTANYA DE TORELLÓ La Montagne Perdue del francès Christian Deleau ha estat la pel·licula guanyadora de la 25a edició del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló. El film reconstrueix l’intent de Jean Christophe Lafaille d’arribar al cim del Makalu en solitari i sense oxigen. L’alpinista va desaparèixer mentre intentava assolir el cim d’aquesta muntanya que està considerada la cinquena més alta del planeta. La resta de films guardonats per la organització van ser: Dying for Everest, de Richard Dennison, de Nova Zelanda, que va rebre el premi Caixa Sabadell al millor film de muntanya, i el Boreal al millor guió.

TROBADA DE BOULDER 1A DOSI CAN ROMU

Ales sobre l’Antàrtida, Die Magie der Mongolei i Searching fort coast wolves, respectivament, han estat guardonats amb la resta de premis principals.

El proper dissabte 15 de desembre al Boulder indoor Can Romu de Manresa se celebrarà la primera edició de la trobada de bloc 1a Dosi. La prova consistirà a resoldre en un temps d’entre una i dues hores el màxim de blocs possibles. Tan sols pel fet de participar-hi i gràcies a la col·laboració de la botiga d’esports de muntanya T1 i els seus patrocinadors rebreu un obsequi, així que ja ho sabeu…. Per realitzar les inscripcions podeu fer-ho el mateix dia de la prova, anticipadament a la botiga T1, o mitjançant la seva pàgina web: www.t1muntanya.com.

El premi Temps d’Aventura, que decideix un jurat extern al Festival, ha estat per al film belga Patagonia Dreams. Pel que fa a la tercera edició del premi Caixa Sabadell de periodisme els guanyadors han estat Ferran Latorre, per l’article “Antígona” publicat al suplement d’esports d’El 9 Nou, i Albert Torrent pel reportatge “Rutas a lagos de alta montaña: Ibones del Pirineo Central” publicat a El Mundo de los Pirineos.

RUTES EN TOT TERRENY

Vilada és, sens dubte, un poble privilegiat pels seus paisatges. A l’ombra de la serra de Picancel i a la cua del Pantà de la Baells, aquesta contrada ha sabut, des de temps immemorials marcar amb força la seva empremta, dibuixada en la frondositat dels seus boscos i retallada pels blancs espadats sobre els quals la mà de l’home ha sabut forjar el seu propi destí. És un territori de contrastos que fan del paisatge un espectacle que penetra i absorbeix i que a la tardor aconsegueix convertir-se en una aquarel·la sublim, meravellosa i perfecta, quan els verds dels pins i les alzines es fonen amb els vermells i ocres dels roures i els faigs. L’entapissat vegetal dens i esponjós que cobreix els turons i les valls amaga, al bell mig d’aquest racó del berguedà, engorjats d’una gran bellesa, salts d’aigua cristal·lina que es recullen en precioses badines maragdes i fonts emboscades amb beneficioses propietats medicinals.

Segurament encisats per aquest encant natural, quan Guifré el Pilós va repoblar la contrada i va reorganitzar el territori, famílies de pagesos s’instal·laren en les zones més assolellades d’aquestes valls i esquitxaren de masos i conreus el verd tapís. Sembla que aquests nous pobladors provenien del sud de França i per això, en aixecar l’església en el lloc de Rotgers, la varen dedicar al que fou bisbe de Tolosa, Sant Sadurní. L’església de Sant Sadurní de Rotgers es va començar a construir al final del segle XI i l’any 1167, amb la capçalera completament acabada, se’n va procedir a la consagració i va començar a ser utilitzada, fet

natura i aventura

Racons amagats del Berguedà

AQUEST RACÓ DEL BERGUEDÀ ÉS UN TERRITORI DE CONTRASTOS QUE FAN DEL PAISATGE UN ESPECTACLE QUE PENETRA I ABSORBEIX palesat per la formació al voltant de l’absis d’una necròpolis amb enterraments en caixes de lloses. L’absis és, doncs, la part més antiga de l’edifici i està decorat per l’exterior amb arcua-

cions cegues i lesenes llombardes. Al seu interior, sota la finestra central, podem observar una filada d’opus spicatum, un bonic element decoratiu medieval que consisteix en posar les pedres tallades seguint un patró en forma d’espina de peix. Al llarg de la primera meitat del segle XIII es va reprendre la construcció de la nau, amb un estil romànic més evolucionat, com es pot veure als paraments, construïts amb carreus ben tallats que formen filades regulars. La unió de la nau amb l’absis no té paral·lel en l’arquitectura romànica catalana, i mostra una enginyosa solució per resoldre-la. També és curiosa la disposició del campanar, que en lloc d’alçar-se sobre una de les parets

Distància: 33 km. Temps orientatiu: 3-4 hores. Tipus d’itinerari: Lineal.

SU SI ET BSC S DES POD RIPTO WW CAR RÀS R W.N REG ATU L A R TRA’ITINE AIAVEN R DE CK RAR TURA PER I I .COM AL EL GPS

de l’església, s’aixeca directament sobre la nau. És un campanar de secció quadrada i dos pisos, el superior amb finestres geminades. Una preciosa roureda pinta tot el conjunt d’un cromatisme exuberant. No gaire lluny, envoltada de prats i camps de conreu, sota el cap de la Solana ens sorprenen les formes d’una altra ermita

1 3

2 1. El perfil del Pedraforca es retalla a l’horitzó. 2. El Pas de l’Escanell ens mena a un territori sorprenent. 3. El Castell de l’Areny no ha oblidat la seva història. 4. Sant Sadurní de Rotgers és una de les esglésies més emblemàtiques del Berguedà i del románic en general.

rutes en tot terreny

RUTES EN TOT TERRENY romànica, la de Santa Magdalena de Guardiolans, de la qual destaquen el campanar d’espadanya i la ferramenta de la porta. A mesura que remuntem la vall que forma la riera de Vilada el paisatge es torna més agrest i les suaus ondulacions es van transformant en crestes i cingleres vertiginoses, com la del Rocs del Castell, de més de 600 metres de desnivell. Sota aquests blancs espadats ressalta el perfil del castell de l’Areny, un bonic poble que mereix la pena ser visitat i que durant uns anys va restar abandonat. És per aquesta raó que es varen perdre els testimonis escrits i només els records que passaren de pares a fills mantingueren viva la història d’aquest

natura i aventura

L’ESGLÉSIA DE SANT SADURNÍ DE ROTGERS NO TÉ PARANGÓ EN CAP ALTRA MOSTRA DE L’ARQUITECTURA ROMÀNICA CATALANA indret que se suposa ja habitat pels romans. Quan la riera de Vilada canvia de nom i es converteix en la riera del Castell, aquesta s’engorja i salta retallant els espadats. Si el vertigen ens ho permet podem accedir a la seva part més alta, tot superant l’estret pas de

l’Escanell excavat en la roca viva. Un cop a dalt les penyes desapareixen i es transformen en bonics prats on el bestiar esquitxa de color el verd que ens envolta i si ens aturem i respirem la calma d’aquest indret, podrem sentir-nos, per un instant, allunyats del món. Si el temps ens ho permet val la pena visitar l’ermita romànica del segle XII de Sant Romà de la Clusa, que resisteix el pas del temps entre boniques cases de pagès. ❚❘

L’església de Santa Magdalena fou, temps enrere, la parròquia de la contrada.

FARIGOLA:

L’AMIGA DELS NOSTRES PULMONS

(THYMUS VULGARIS) Fitxa 9

Anna Parra

La farigola és, segurament, la planta remeiera més familiar, no tan sols perquè la trobem arreu on anem d’excursió, sinó també per haver sentit parlar a les nostres àvies i mares, dels efectes tan fantàstics que produeix en el nostre cos. DESCRIPCIÓ: És una planta originària del sud d’Europa, el nord d’Àfrica i l’Àsia menor. És molt aromàtica i pot arribar a mesurar 20 cm d’alçada. Les seves fulles són molt petites, de forma ovalada allargassada i de color verd. Les seves flors son de color rosat o blanc i es recol·lecten a la primavera.

BENEFICIS DE LA FARIGOLA: ÚS INTERN: Digestiva i carminativa Afavoreix la digestió, controla el espasmes gàstrics i intestinals i redueix la formació de gasos. La infusió de la planta seca també ens pot ajudar a expulsar els cucs intestinals. Es poden prendre 3 tasses al dia després dels àpats.

També es poden afegir 20 gotes a l’aigua del bany. IMPORTANT: No begueu l’oli essencial.

Estimulant digestiu És molt interessant en cas d’anorèxia, ja que l’essència de la planta obre la gana. Afegir un grapadet de flors a qualsevol preparat posat al foc.

Antisèptica En el cas de les angines anteriorment descrites, però ara per via externa, es poden fer glopejades amb la infusió de les flors seques en un litre d’aigua.

Persones anèmiques La farigola és una planta molt rica en ferro. Podem prendre una infusió d’una cullerada de la planta seca 3 cops al dia.

Peus escaldats Evita l’excés de sudoració. Realitzar un bany de peus amb una decocció d’un quart d’hora de 100 gr de la planta seca per litre d’aigua. Esbandir amb aigua freda i eixugar bé.

Afeccions respiratòries i antisèptic La farigola éss un potent antisèptic i està indicada per al dolor de gola, les angines o quan es té el pit carregat. Prendre 3 tasses al dia. Antireumàtica La seva riquesa en timol la fa molt adequada per al tractament de malalties reumàtiques. Prendre 2 tasses al dia. Relaxant i somnífer molt suau Una infusió lleugera d’una cullerada de la planta seca per tassa d’aigua ens ajudarà a agafar la son. Falta de memòria La farigola conté naringenina, un flavonoide que afavoreix la circulació. També és rica en niacina (B3), un compost molt important per al subministrament de glucosa al cervell, i també per a la conservació del vasos sanguinis, per això es recomana en els problemes de falta de rec sanguini al cervell. Infusió d’una cullerada de la planta seca per tassa d’aigua, 3 tasses al dia. ÚS EXTERN: Dolor És molt útil com a relaxant muscular. Friccionar la zona afectada amb una barreja de 10 gotes d’oli essencial de farigola en 2 culleradetes d’oli d’oliva.

Problemes bucals Quan hi han problemes com inflamacions, nafres o mal de coll, fer glopejades amb la preparació d’una infusió de flors seques en un litre d’aigua. Altres usos Aromatitzant a la cuina Repel·lent de mosquits

CONTRAINDICACIONS I EFECTES SECUNDARIS: S’ha de tenir extrema precaució amb l’oli essencial de farigola , ja que pot ocasionar al·lèrgies, sobretot en nens petits. No utilitzar-lo mai en cas d’embaràs.

CURIOSITATS: El terme thymus ha tingut diverses explicacions, entre elles la que el relaciona amb el terme grec thumus, que significa donar coratge, ja que la farigola s’utilitza com vigoritzant i cordial.

FARMACIOLA NATURAL Podem utilitzar l’oli essencial o la planta fresca com a repel·lent de mosquits, per això pot ser molt recomanable dur-lo a la farmaciola a l’estiu. Com que és un molt bon antisèptic, en cas de ferida es pot netejar amb una infusió ben carregadeta de la planta seca.

plantes medicinals de Catalunya 35

Els Incendis forestals a Catalunya MÓN SOSTENIBLE

La lluita constant contra l’inevitable

Els incendis forestals són avui dia un dels riscos als quals estem exposats i una de les pertorbacions ambientals de les quals som més conscients. A tots en major o menor mesura se’ns fa difícil oblidar l’estiu de 1994 en què la sensació d’impotència davant una situació descontrolada va ser un dels records més intensos d’aquelles vacances, no en va, a l’Estat espanyol hi van haver 22 morts, es van registrar 17.156 focs iniciats i es van cremar 405.082 hectàrees de boscos i vegetació arbustiva, de les quals 76.625 van correspondre a Catalunya.

Oriol Font · manumited@gmail.com / Pau Morera · paumorera@gmail.com Aquell estiu va marcar un punt d’inflexió en la manera d’encarar el risc i la manera de percebre els incendis, tant per part de l’Administració com per part de la societat civil. Ara que tanquem any podem veure com a Catalunya, fins al novembre de 2007, s’ha comptabilitzat la no menyspreable xifra de 475 incendis forestals que han cremat un total de 1.462 hectàrees. Això és molt? Doncs la resposta en aquest cas, com sol passar habitualment, és que depèn. S’ha cremat menys de la meitat del que va cremar-se el 2006 i vist a curt termini i en comparació amb les esfereïdores xifres del 1994 sembla que anem pel bon camí, però malgrat tots els avenços produïts en la prevenció, ens trobem que el nombre d'incendis i les hectàrees cremades varien molt segons els anys, i per més que torturem estadísticament les dades no trobem cap tendència perfectament definida.

COM POT SER QUE EXISTINT PROGRAMES DE PREVENCIÓ, MÉS I MILLOR PREPARATS EQUIPS D’EXTINCIÓ, UNA MAJOR CONSCIENCIACIÓ SOCIAL I UNA MILLORA DELS MÈTODES DE DETECCIÓ CONTINUEM SENSE PODER CONTROLAR I REDUIR AQUEST FENOMEN?

La resposta a aquesta pregunta és el que intentarem conèixer en aquest article. Comencem pel principi, el primer de tot es entendre que és un incendi. La definició tècnica de foc ens diu que és una reacció química exotèrmica autoalimentada d'oxidació ràpida amb emissió lluminosa, que per iniciar-se necessita una aportació d'energia que elevi la temperatura i permeti l'inici de la reacció química. L’incendi forestal es defineix com a foc violent que es desenvolupa sense control en un espai obert, afectant la seva superfície vegetal, que no estava destinada a cremar.

PODEM ENTENDRE LLAVORS, QUE UN INCENDI DEPÈN NOMÉS D’AQUEST APORT ENERGÈTIC INICIAL QUE DESENCADENA EL LLARG PROCÉS CAP A LA DESTRUCCIÓ DEL PAISATGE? Doncs no ben bé, un incendi es produeix

natura i aventura

per la interacció de molts factors uns de naturals i d’altres d’antròpics –d’origen humà. Entre els naturals trobem els climàtics, els geogràfics, el tipus de sòl i la vegetació present, és a dir, com és el bosc o matollar. Catalunya és un territori amb ecosistemes molt diferents i per tant amb dinàmiques diverses, en què dins el clima mediterrani coincideix l’estació més seca amb el període de temperatures més elevades. Una altra peculiaritat és que a les nostres terres hi ha presents gairebé 90 espècies forestals, de les quals 17 les podem considerar abundants, presents en boscos monoespecífics o com espècies acompanyants. Què vol dir això? Doncs que es fa molt difícil aplicar una resposta única als incendis donat el gran nombre de boscos diferents. Així ens trobem en què als anys secs, com els que es donaren a Catalunya els anys noranta-quatre i el noranta-vuit, el risc d'incendi augmenta, les plantes es troben amb un sòl sec, la seva humitat interna baixa i cremen més fàcilment. En aquestes circumstàncies és més fàcil la propagació del foc i, en dies més càlids, amb vent fort i sec de ponent, la propagació és gairebé imparable, aquesta interrelació de fets particulars és el que es coneix com a factors de risc.

QUIN PAPER TENEN LES PERSONES EN ELS INCENDIS? En aquest cas la resposta instintiva seria dir: modificar tot l’anterior; i fent aquesta afirmació no estaríem incorrent en un error greu, ans el contrari, l’abandonament progressiu de les activitats tradicionals realitzades al bosc (recol·lecció de diferents productes des del bruc fins al carbó vegetal, la pastura de ramats, etc.) han creat un clima d’estabilitat als boscos que ha afavorit el creixement de la vegetació, a això s’ha de sumar la pèrdua de conreus, que en bona part de la història dominaren les nostres muntanyes i que amb el pas del temps han estat ocupades de manera natural per boscos cada cop més complexos en la seva estructura i perfeccionament de l’aprofita-

ment de l’energia present, per tant tenim que hi ha més material acumulat que pot cremar. Aquest abandonament de les feines tradicionals ha anat lligat a un progressiu augment d’ocupació urbanística, les cases arriben a peu de bosc, en urbanitzacions allunyades dels pobles incrementant els danys quantificables que pot ocasionar un incendi, a més cal afegir les vies de circulació i les xarxes elèctriques que travessen aquests espais naturals. En l’enumeració dels punts fins ara exposats, cal no descuidar-hi les negligències, és a dir, descuits que podríem haver tingut en compte però que hem infravalorat, i els incendis intencionats, que representen una quarta part del total d’incendis produïts; i malgrat la incorporació d’aquests actes com a delicte en el nostre codi penal i les restriccions d’usos en territoris cremats, amb la intenció de reduir les cremes en benefici propi, sembla difícil aconseguir-ho. No seria just deixar aquesta anàlisi sols en la part negativa, ja que si bé és cert que l’ús que fem del bosc és radicalment diferent al dels nostres avantpassats, passant d’una estreta relació, lluny de ser idíl·lica, diària i conscient, a l’ús en l’oci de caps de setmana, no és menys cert que cada cop són més els municipis i les administracions que tenen cura de minimitzar els riscos, protegint zones amb baixa densitat de forest al voltant dels nuclis urbans i regulant les activitats que es poden dur a terme a la muntanya al llarg de l’any.

PERÒ QUÈ COMPORTA REALMENT UN INCENDI? Cada incendi és diferent, i els seus efectes varien molt segons els factors descrits, quan pensem en un incendi ens ve al cap immediatament la imatge d’un paisatge desèrtic, propi d’una pel·lícula apocalíptica de ciència ficció. En realitat aquesta imatge, si bé pròxima al que podem observar, representa sols una petita part del que succeeix. Un incendi implica inevitablement la pèrdua inicial de biodiversitat. L’energia que durant anys s’havia anat acumulant es crema, i la que no, es volatilitza (es calcula que un 20% de la biomassa present abans de l’incendi es transforma en CO2) es converteix en cendra i carbó, dificultant processos tan necessaris com la infiltració de les primeres pluges, que s’emporten muntanya avall la primera capa de terra on s’hi desenvolupen els processos més importants de la formació del bosc i on viuen organismes bàsics per al cicle dels nutrients. Tant important com la intensitat de l’incendi és la recurrència, és a dir, cada quan temps es produeixen aquests, una recurrència llarga permet que el bosc es regeneri i adquireixi una maduresa amb la qual resistir amb més o menys fortuna un nou incendi. En canvi, una recurrència curta provoca que el jove bosc que està creixent que encara no ha pogut multiplicar-se sigui de nou

eliminat i per tant no queden llavors per tornar-lo a regenerar. Segons la intensitat i el tipus d’incendi, ens trobarem amb diferents graus d’afectació, però com no, la vida és vida i immediatament desprès de la pertorbació l’espai buit serà ocupat per les espècies que d’una o altra manera hagin sobreviscut a l’incendi i espècies pioneres colonitzadores, que aprofitaran els nutrients que hagin pogut quedar en el sòl desenvolupant de nou un bosc, i en poc temps tindrem un munt de biomassa. Les estratègies que els vegetals presenten per sobreviure o ocupar un espai desprès d’un incendi són innumerables, molt interessant i dignes d’admiració, i van des de llavors molt petites que s’enterren en el sòl i reaccionen amb la calor, al rebrot típic de l’alzina, passant per tot tipus de mecanismes de dispersió aèria inimaginables. Hom parla sovint d’autosuccessió, és a dir, que després d’un incendi es produeix un fenomen pel qual el bosc recupera la seva forma i estructura anterior. Si bé es cert que en pocs anys tornem a tenir un paisatge dens i ple de vida, no tornarà pas a ser com el que existia en el passat, ja que, el procés pel qual creix un bosc és molt lent i com no podia ser d’altra manera depèn de molts factors i interrelacions, a tall d’exemple tenim la sabina (juniperus phoenicea), que no pot sobreviure als incendis i no és capaç de deixar llavors viables, i desapareix

inevitablement desprès del foc. Els animals no en surten gaire més ben parats, i si bé és clar que els voladors poden escapar, no podem dir el mateix de molts animals terrestres com la tortuga mediterrània que inevitablement mor calcinada. El paisatge tampoc torna a ser el mateix, deixant de banda els possibles efectes sobre les construccions humanes, els incendis provoquen la pèrdua de camins tradicionals, no sols perquè allí on hi havia camí s’hi instal·li vegetació, sinó perquè els usuaris que els podrien transitar busquen noves vies, perden inevitablement rutes i racons que tornaran al desconegut de l’oblit. Davant d’aquests fets, les actuacions efectuades giren al voltant de la gestió preventiva, analitzar quines són les zones amb major risc a partir de la suma dels factors descrits i intentar reduir-ne el combustible, així com accelerar la velocitat de resposta davant l’inici d’un foc, perquè que els primers moments són clau.

AIXÍ QUE, PER QUÈ NO HEM ACONSEGUIT REDUIR ELS INCENDIS? Doncs, en definitiva, tot i que cada cop fem més labors de prevenció mitjançant plans, planificació d’estassades (tall de branques baixes) i reintroducció d’espècies animals amb feines de pastoreig, i s’inverteixen més fons en investigació i dipòsits d’aigua situats estratègicament i facilitant

els accessos al bosc per part dels agents implicats, la vegetació no para mai de desenvolupar-se. Contínuament ocupa i abasta nous espais i per tant ens trobem que si bé avancem en conscienciació, coneixement i labors de supervisió, no som capaços de mantenir un control sobre tot el territori, i que és imprescindible millorar cada dia en la prevenció perquè a l’altre costat de la balança el risc d’incendi també guanya pes, i malgrat que anem millorant, també augmenta el perill cada dia, no sols per la continua densificació dels nostres forests descrita si no també per l’amenaça permanent de períodes climàtics més extrems. Per tant, si bé no hem de caure en la resignació, en el no s’hi pot fer res, sí que és necessari aprendre a conviure amb el risc d’incendi, saber que els nostres boscos no són estables i immòbils sinó que s’eixamplen, es transformen i es densifiquen dia rere dia, i que si bé els incendis són inevitables en una regió en què sempre hi han estat presents, sí que podem treballar perquè les causes no naturals (és a dir els focs intencionats i les negligències) es redueixin. I això és el que és a les nostres mans, cada fet compta i sent conscients dels riscos, evitant els descuits i advertint del perill davant les situacions que ens puguem trobar tal vegada podrem anar decantant la balança. ❚❘

món sostenible 37

Cim 10

Turó de Galutxo, 854 m. SOSTRES COMARCALS

Comarca de la Segarra

El cim del turó de Galutxo, punt més alt de la comarca de la Segarra, es troba situat a la part sud d’aquesta comarca, molt a prop del límit fronterer amb la comarca de la Conca de Barberà. Situada a la depressió central catalana, presenta un relleu format per tossals i altiplans vestits amb una vegetació estepària barrejada amb influències meridionals com a conseqüència que en aquest punt el clima mediterrani, condicionat per la llunyania de la mar, ha adoptat característiques pròpies del clima continental. Terra plena d’història i testimoni de la vida rural del nostre país, la Segarra és una de les comarques que encara mantenen l’encant i l’esperit de la Catalunya dels segles passats. Malgrat el procés de transformació que ha patit bona part del paisatge del nostre país, els indrets que descobrirem en la nostra excursió per aquestes contrades ens transportaran, en un tancar i obrir d’ulls, a un

natura i aventura

temps on la vida rural marcava el dia a dia de la comarca. Actualment les zones urbanitzades i industrialitzades s’han concentrat al voltant de les poblacions més importants de la comarca i han provocat l’abandonament progressiu d’alguns pobles que actualment resten totalment deshabitats. Al llarg del nostre itinerari descobrirem algun d’aquest pobles on el temps sembla que s’hagi aturat i tan sols els signes inevitables del pas del temps, visibles en l’esfondrament de les construccions i en el silenci que ens envoltarà, ens recorden que la vida en aquests pobles es va aturar fa molts anys. Aquest itinerari, que és apte per a gent de tota de les edats, us recomanem ferlo amb tranquil·litat per tal que pugueu gaudir de la solitud i l’encant d’aquest paisatge de boscos, camps de conreu i pobles enrunats que guarden entre les seves restes l’essència i la realitat d’un passat no molt llunyà.

COM ARRIBAR-HI: des de la carretera A-2 prenem la sortida 532 en direcció la Panadella. Travessem la Panadella i seguim per la carretera B-221 en direcció Bellmunt (després, la carretera, tot i que no prendrem cap desviament, passa a ser l’L-221 i l’T-221). Un cop creuat Bellmunt i una mica abans del quilòmetre set, situat al coll de les Guixeres, veurem a l’esquerra dues pistes, una d’elles asfaltada, i una antena de telecomunicacions. En aquest punt estacionarem el nostre vehicle per començar l’itinerari. Procureu estacionar-lo en un lloc on no molesti i tingueu en compte que hi passen sovint tractors amb remolcs. Si passéssiu de llarg aquest punt, trobareu a l’esquerra la carretera C-241 que es dirigeix cap a Aguiló i Sant Martí de Tous. continua

FITXA TÈCNICA Alçada punt d'inici: 802 m. Alçada cim: 854 m. Desnivell: 103 m. Època recomanable: tot l'any. Temps: de 2 a 3 hores. Cartografia: 1:50.000 la Segarra. Institut Cartogràfic de Catalaunya Punts d'aigua: inexistents.

SUB SI ETS SCR DES PODR IPTOR CAR ÀS WW W.N REG ATU AR RAI DE AVE E N L T UR P I EL TRA LÀNOL A.COM CK GPS PER AL

Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya

sostres comarcals

SOSTRES COMARCALS

ASCENS: creuem la carretera i prenem la pista que es dirigeix cap a Santa Fe de Montfred on hi arribarem aproximadament en deu minuts. Abans d’arribar-hi trobarem a mà dreta la pista per on més tard farem el retorn del nostre itinerari. Deixem enrere el poble i el vèrtex geodèsic del cim del Montfred, visible enmig dels camps a la nostra esquerra. Després d’una petita baixada deixem una pista que marxa per l’esquerra en direcció sud i seguim per la carena cap a l’oest. En vint minuts la pista dibuixa un revolt a la dreta, i el poble de Montargull i el turó que acull el seu fossar es fan visibles per primer cop. Just a la nostra dreta s’alça el cim del turó de Galutxo, que assolirem superant un petit desnivell. El cim és una petita esplanada rodejada d’arbres que ens oculten la visió vers la comarca de la Segarra, situada al nord, i en canvi ens ofereix una bona perspectiva de la comarca de la Conca de Barberà.

natura i aventura

RETORN: baixem de nou al camí i uns metres més endavant trobem una cruïlla de pistes, però continuarem rectes. Després d’apropar-nos al poble de Montargull haurem de tornar a aquest punt per iniciar el retorn de l’itinerari. Ens pocs minuts arribem al poble de Montargull des del qual gaudirem d’una immillorable perspectiva. A continuació desfem el camí i ens dirigim a la cruïlla de pistes que hi a entre el fossar i el turó de Galutxo i que hem esmentat abans. Prenem la pista que marxa a mà esquerra i avall, resseguint el cim assolit per la seva vessant oest. Continuem per aquesta pista obviant un desviament a l’esquerra fins arribar a un mas anomenat cal Comtet. Des d’aquí la pista voreja els camps i, en direcció sud primer i oest després, ens duu fins a la pista per on hem fet l’aproximació, una mica abans de Santa Fe de Montfred. La prenem a l’esquerra i en pocs minuts arribem al lloc on hem estacionat el vehicle.

CALENDARI

Catalunya i Andorra

DESEMBRE ESQUÍ DE MUNTANYA 14 15 29,30

Cronoescalada Nocturna de Vallter Ski Club Camprodon (SE) · www.skiclubcamprodon.org Cronoescalada Nocturna Pas de la Casa Copa BUFF de Cronoescalades 2008 Club Pirinenc Andorrà Crononiu La Molina 2a prova puntuable per la III Copa BUFF de Cronoescalades 2008 Agrup.Excta. Muntanya · www.aemuntanya.cat

EXCURSIONS,ASCENSIONS I TRAVESSES 16 16 16/12 22, 23

Pujada de pessebre al Montseny Portada del pessebre a Sant Jaume de Frontenyà Col·locació del Pessebre "XLè Joies del Romànic" Pujada del Pessebre al cim del Matagalls

Centre Excta. Taradell · www.cetaradell.net Penya Excta. Guimerà · www.arquired.es/users/penyaguimera Club Excta. Pirenaic · http://perso.wanadoo.es/pirenaic Centre Excta. Llinars del Vallès · cexllv@wanadoo.es

MARXES I CAMINADES 25 25 26

Pujada a la Mola C Caminada Nocturna de la Nit de Nadal 6a Pujada a la Creu de Coll Redó

lub Muntanyenc de Terrassa · www.clubmuntayencterrassa.com La Lira Vendrellenca · www.gmlira.com Unió Excta. de Catalunya Tortosa · www.uectortosa.org

SENDERISME 15 16 16 16 16

La Morera de Montsant pels Graus de Carabassal i del Carrasclet GR-171: 10a etapa. Segura-Cervera La Vall de Foix Grup de Muntanya del Casal GR-171 Foment Martinenc Cicle de sortides als Parcs Naturals: Montsec

Club Excta. Anoia · clubexcursionistaanoia@hotmail.com Ass. Excta. de Cerdanyola · jm.rozas@gmail.com Lamba · www.lambdaweb.org www.sefm.info Unió Excta. de Catalunya d'Horta · www.uechorta.net

SORTIDAS BTT 12

Les Barraques de Vinyes de Rellinars

Grup. Excta. Muntanya · www.aemuntanya.cat

PROJECCIONS I AUDIOVISUALS 14 18

"Travessa als Pirineus amb esquís a l'hivern" Grup de Muntanya Argentona · www.gmargentona.com Cicle de pel·lícules d'escalada "Josep M.Rodés": L'Enigma del McKinley i La conquista del Cervino Club Excta. de Gràcia · www.cegracia.cat

Aprofita el nostre calendari interactiu per planejar les teves activitats. Si ets organitzador d’esdeveniments, aprofita’l per promocionar-los. www.naturaiaventura.cat

natura i aventura