Natura i Aventura 08 by Goolnatura

Revista gratuïta d’activitats a l’aire lliure per Catalunya i Andorra

NATURA I AVENTURA ❚ ANY ll ❚ NÚMERO 08 ❚ JULIOL / AGOST 2007

NÚMERO

aventura

EDITORIAL Crec que podríem dividir la gent que va a la muntanya en dos grans grups: els que hi van per passar-s’ho bé i els que s’hi desplacen per intentar que s’ho passin bé els altres. I no m’estic referint als professionals o guies de muntanya que porten clients per fer-los gaudir del medi. Em vull referir als equipadors anònims que inverteixen el seu temps i molts cops els seus diners de manera altruista per permetre’ns arribar, amb seguretat, a indrets als quals altrament ens seria molt complicat d’accedir-hi. Engorjats estrets i relliscosos, vies ferrades amb recorreguts meravellosos, vies d’escalada vertiginoses, senders equipats amb clavelles, cordes fixes i passamans, avencs foscos i profunds espitats en els llocs clau, tot plegat milers d’itineraris i possibilitats que aquestes persones han imaginat, traçat i equipat, i que ens permeten, a la resta dels mortals, superar desnivells i dificultats i gaudir al màxim de nous indrets, de nous esports i de noves sensacions. Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin patir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

Crec que és un deute adquirit agrair a aquests amics invisibles el regal que ens fan quan equipen o protegeixen itineraris i ens regalen, així, el seu temps, els seus diners, el seu esforç i la seva il·lusió. Gràcies a tots i totes. Natura i Aventura

www.naturaiaventura.com

sumari

natura i aventura

aventura NATURA I AVENTURA

ANY II. NÚM. O8 JULIOL / AGOST 2007

Direcció: Jaume Guillot Jordi Fernández Disseny Gràfic: Christian Galindo Fotografia: Xavier Guillot Correcció: Marta Guspí Ilustracions: Marta Barbal Col·laboradors: Anna Parra Naiana Lacorte Eduard Abad Albert Brignardelli Josep Giralt Glòria Solsona Carles Rosés

Edita: H4XORS S.L. Homer, 63, baixos 08023 Barcelona Tel. 696 52 38 04 Fax: 93 430 30 38 info@naturaiaventura.com Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel. 637 45 26 26 Fax: 93 430 30 38 jordi@naturaiaventura.com TIRADA 15.000 EXEMPLARS

Imprimeix: TALLERES GRÁFICOS SOLER S.A. Dipòsit legal: B-51.197-2006

EXCURSIONISME: La Ruta del Ferro

PLANTES MEDICINALS: BICICLETA DE MUNTANYA: Camins de la Cerdanya El Lli

MÓN SOSTENIBLE: Bancs de llavors

DESCENS D’ENGORJATS: El Forat de Boixols

ESCALADA CLÀSSICA: El Cavall Bernat

TOT TERRENY: El Camí Vell de Siurana

SOSTRES COMARCALS: CAIAC DE MAR: Per les aigües de la Costa Brava El Matagalls des de Viladrau

MATERIAL: NOTÍCIES: El Reverso, un element polivalent L’actualitat del mes

CALENDARI: L’agenda del mes 5

RUTES A PEU

desconegudes fins aleshores. De mica en mica la metal·lúrgia del ferro va anar trobant el seu espai. Va ser la resposta a la demanda d’un material que satisfés les noves necessitats existents. Va ser el símbol d’un nou poder –el poder del ferro– i un nou ordre tecnològic, polític i bèl·lic. Molt més endavant, ja en període medieval, l’expansió agrícola va generar unes noves necessitats de ferro. Aquesta creixent demanda civil va potenciar la producció, i els centres de tractament del mineral, les fargues, es multiplicaren.

LA FARGA ROSSELL

La Ruta del Ferro d’Andorra:

descobrim el patrimoni metal·lúrgic del Principat

A partir de 1971, els estudiosos i els historiadors andorrans van començar a posar de manifest la necessitat de reconèixer el valor patrimonial de les restes de l’activitat siderúrgica a les valls. Entre les iniciatives dutes a terme, trobem, a la vall d’Ordino, al Principat d'Andorra, La Ruta del Ferro, que ens convida a descobrir els recursos vinculats amb el procés de l’obtenció, la transformació i la comercialització del ferro.

natura i aventura

a uns 7.000 anys els éssers humans van començar a fabricar objectes de metall. Al principi utilitzaren el coure, que treballaren d’una manera molt senzilla, colpejantlo amb pedres per donar-li la forma desitjada. Més endavant aprengueren a fondre’l i buidarlo en motlles, cosa que els va permetre fer instruments de formes i mides més acurades. Com que el coure no era un metall massa resistent es va utilitzar, sobretot, per fer joies i objectes d’adorn. Amb el temps varen descobrir que barrejant-lo amb estany millorava molt la seva resistència, i així començà a expandir-se l’ús del bronze (aliatge d’aquests dos metalls) i es començaren a fabricar tota classe d’atuells com ara ferra-

mentes de treball, armes i armadures, recipients, joies, estàtues, etc. La millora progressiva de les tècniques metal·lúrgiques va permetre l’obtenció del ferro, que s’obtenia fonent el mineral a temperatures més elevades, que no havien estat possibles abans –per obtenir el bronze es necessiten 1.083ºC; en canvi, per fondre el ferro calen 1.536ºC. No és estrany que la metal·lúrgia d’aquest nou material s’imposés. Els jaciments de ferro eren molt abundants; en canvi, els filons de coure i d’estany costaven molt de trobar. Tot i que la seva manipulació esdevenia més complicada, aquest metall oferia un ventall més ampli de possibilitats pràctiques i creatives i va permetre fabricar armes i ferramentes d’una duresa i tenacitat

La primera parada que fa el “trenet VallNord” és a les portes de la farga Rossell, convertida en centre d’interpretació on un espectacle multimèdia i una demostració ens despertaran la curiositat per uns homes, unes màquines, unes eines i un treball, el coneixement i la continuïtat del qual s’han perdut, malauradament. La farga era un taller preindustrial destinat a la producció de ferro en brut, amb una organització molt estructurada i una gestió racional dels recursos naturals (carbó, mineral i aigua). La farga Rossell (1842-1876) és el darrer exemple d’una variant tecnològica del procediment directe per l’obtenció del ferro i que es desenvolupà als Pirineus orientals entre els segles XVII i XIX. Aquesta variant, coneguda com “a la catalana”, es caracte-

ritza per una combinació particular entre tecnologia i treball. TS R SI E RIPTO Les fargues a la cataC S S lana, a diferència de SUBPODRÀ AR DE OM EG les altres, disposaven A.C ARR AVENTUR C S d’una trompa hidràuliI DE ATURA NOL, L ca per insuflar aire LÀ IE W.N WW EL PERARI L GPS a un baix forn d’esA IN L’IT K PER tructura singular. Dins el C A procés siderúrgic, els farTR gaires s’encarregaven de reduir la mena fins a obtenir una massa de ferro i depurar-la tot seguit fins aconseguir un producte comercialitzable.

LA RUTA DEL FERRO ENS APROPA AL PATRIMONI SIDERÚRGIC DE LES VALLS D’ANDORRA Quan el mineral arribava de les mines, es dipositava als forns de recuit, situats al pati de la farga. Eren construccions excavades al terra, subdividides en dues parts rectangulars de mides desiguals i al seu interior, formant capes, s’hi dipositava la mena i el carbó. El recuit consistia a cremar el mineral sense arribar-lo a fondre, per després deixar-lo refredar a cel obert. Aquesta operació preliminar servia per a obtenir un rendiment més gran en la reducció posterior, que es realitzava a l’interior del taller, al baix forn. Les

LA RUTA PAS A PAS La millor opció, sobretot si teniu pensat fer aquesta ruta en família, és aprofitar la possibilitat que ofereix el Comú d’Ordino i participar en l’itinerari guiat. El “trenet” que surt de darrere el telecabina de la Massana ens porta fins la farga Rossell, on descobrim i aprenem els secrets de la metal·lúrgia. Després d’una demostració el “trenet” ens aproparà a Llorts, on visitarem la mina i seguirem les passes dels traginers que baixaven el mineral de les mines a la farga. Si tenim ganes de caminar, podem tornar a la Massana passejant vora el riu Valira, primer, i pel GR que travessa els boscos de Becet, a l’ombra de les Sorobilles, després. Si triem aquesta opció hem d’avisar els guies que no tornarem amb el “trenet”. A Llorts (1) creuem el riu Valira pel pont de les Mines. Pocs metres després un cartell ens indica que, a l’esquerra i a uns 500 m hi ha les Mines de Llorts. De tornada de les mines continuem recte pel camí que sempre circula paral·lel al riu. És el camí dels Traginers (2), decorat amb nombroses escultures dels Homes de Ferro. Sempre paral·lels al riu arribem al poble de la Cortinada. Creuem el riu i ens dirigim vers l’església de Sant Martí de la Cortinada (3). Al davant trobem la serradora i la mola de Can Pal. Prenem el carrer asfaltat que puja vorejant el camp de golf (4) que després d’unes cases es converteix en un bonic senderó. (5) Seguim tota l’estona les marques de GR fins que, passat el camí que porta a les ruïnes del Castell dels Moros, el deixem per baixar a Segudet (6). Pel carrer asfaltat arribem a Ordino. Aquí podem visitar l’església de Sant Cerni i Sant Cebrià i el museu-casa Areny-Plandolit. Creuem la carretera i prenem el camí que, creuant el riu (7) ens porta a prop de la farga Rossell, a la qual arrivarem caminant pel marge de la carretera.

Oficina de Turisme d’Ordino Tel. +376 737 080 / Fax. +376 839 225 ot@ordino.ad / www.ordino.ad / www.vallnord.com Centre d’Interpretació de la farga Rossell Tel. +376 835 852 / Fax. +376 835 857 fargarossell@andorra.ad / ww.fargarossell.ad www.larutadelferroaandorra.ad

OPCIÓ1: el trenet turístic surt des del telecabina de la Massana a les 10:00. Ens aturem a la farga Rossell on fem la visita i gaudim de la demostració. Continuem fins a Llorts amb el trenet, on passegem fins les mines de Llorts primer, i pel camí dels traginers, després. En total un parell de quilòmetres. Tornada amb el trenet fins a la Massana a les 13:30. OPCIÓ 2: des de la mina de Llorts fins a la Massana on tenim el cotxe. Recorregut: 12 kms. Temps: 3-4 h.

necessitats productives de la farga requerien que el forn no es pogués aturar gairebé mai. Concretament, només s’aturava el diumenge, de manera que la feina a l’interior del taller era

3 constant i continuada durant sis dies a la setmana. En un dia s’encadenaven quatre cuites consecutives, que seguien sempre el mateix procediment. Primer es netejaven les restes de la reducció anterior. Després es carregava el forn amb carbó i mena, el mineral de ferro, i s’hi insuflava aire per encendre el carbó. A mesura que la cuita avançava, s’hi anaven afegint

1. Escultura de Guy Rougemont: L’home-de-ferro-talp que camina, 2002. 2. Escultura de Mark Brusse: Infinit, 2002. 3. L’energia hidràulica era el motor que movia els malls mitjançant aquests grans rodets.

rutes a peu

RUTES A PEU

progressivament pols del mineral, carbó i escòries riques en ferro. Un moment important de tota l’operació era “donar mena al foc”. Era una feina delicada, que consistia a fer baixar el mineral a la zona més calenta del forn i comprovar la consistència del masser, per, així, saber si calia augmentar la càrrega de carbó. L’últim pas de la cuita era la balejada, que consistia a conduir cap al centre els trossos de ferro que quedaven dispersos arreu del forn. La balejada facilitava la formació

de la massa esponjosa i incandescent de ferro, el masser. Un cop finalitzada la reducció, s’arrencava el masser del forn i s’arrossegava fins a l’enclusa del mall de compactar, mogut per l’energia hidràulica. Aquest mall compactava el ferro, el separava de les escòries i el partia en dos massets. Després, utilitzant l’altre mall, anomenat martinet, s’estiraven cues, que era com s’anomenava el procés d’estirar els massets fins a obtenir les barres de ferro llestes per ésser comercialitzades.

EL CAMÍ DELS TRAGINERS

De nou al “trenet” remuntem la vall d’Ordino, deixant enrere els sorolls i les presses, impregnant-nos d’olors i els colors que aquí l’estiu ens regala. El riu Valira del Nord serpenteja entre boscos i prats transformant els raigs del sol en espurnes de plata i reflecteix, en les seves cristal·lines aigües, els cims bessons del Casamanya. A l’altre costat del riu, les pedres gastades de l’antic camí de bast –camí Ral– són muts testimonis dels dies en què a Andorra el trans1

port de mercaderies amb mules o a coll fou vital i l’únic. Els traginers eren els encarregats de transportar les matèries primeres, el carbó i el mineral de ferro, des de les carboneres de transformació i les mines fins a la farga, i el ferro que s’hi produïa fins als mercats. A diferència dels

ELS FARGAIRES EREN ELS OBRERS ESPECIALITZATS QUE TREBALLAVEN EN L’OBTENCIÓ I ELABORACIÓ DEL FERRO altres treballadors vinculats a la farga, aquests no treballaven únicament durant l’època concreta de la campanya, sinó que la seva feina s’allargava gairebé durant tot l’any, ja que a més de ferro també transportaven altres mercaderies.

natura i aventura

ció de les escultures s’ha fet gràcies a un Simposi Internacional. Així, trobem escultures d’Alberto Carneiro, Guy de Rougemont, Satoru Satu, Mark Brusse, Jordi Casamajó o Rachid Khimoune. A mesura que descendim per la vall distingim, en la llunyania, l’esvelt campanar de Sant Martí de la Cortinada. Al apropar-noshi descobrim un edifici d’origen romànic que ens mostra, en les reixes de l’altar major i de les capelles laterals, exemples dels productes manufacturats amb el ferro provinent de les fargues andorranes. L’església està dividida en dues parts, la primera la forma l’antic altar major i

RECÓRRER EL CAMÍ DELS TRAGINERS ÉS RECORDAR EL SENTIT D’UN CAMÍ

Caminar pel tram del sender que va des de Llorts fins a La Cortinada és recordar el sentit d’un camí, però a la vegada és recuperar la memòria, l’admiració i el respecte per aquells homes que mantenien les valls obertes i comunicades durant tot l’any i que permeteren, fins ben entrat el segle XIX, conservar unes estretes relacions d’intercanvi i de comunicació que s’estenien des de Tolosa fins a Tarragona. Aquest sender s’ha convertit avui dia en una experiència land art on es combinen escultures de materials tradicionals com la pedra, la fusta i el ferro amb l’entorn més natural. La ubicació d’aquestes escultures en el camí de traginers, en un tram del camí entre la mina de Llorts i la Farga Rossell, respon a la idea de paisatge cultural, on les formes retallades s’inspiren en els tres temes principals del discurs d’Homes de Ferro: l’obtenció del mineral, la transformació en metall, i la seva comercialització. La selec-

conserva encara els frescos del segle XII. Posteriorment, al segle XVIII , es va ampliar una part seguint els cànons barrocs. L’església conserva alguns dels trets característics de l’època, entre els quals destaca un petit carilló en forma de roda, que antigament s’utilitzava durant la

3 Pasqua per a les comunions i els casaments. D’altres elements interessants són els quatre bancs de fusta, treballats a mà, del segle XII, un dels quals té la particularitat de tenir un calaix on es guardaven els missals i un dosser mòbil. Aquest dosser canviava de posició

1. Església romànica de Sant Martí de la Cortinada. 2. L’antic camí Ral permetia als traginers portar el mineral i el carbó a la farga. 3. L’aigua encara circula pel càrcol sota la Mola de Can Pal.

rutes a peu

RUTES A PEU

una de les principals zones d’extracció de mineral de ferro d’Andorra. Un dels vestigis d’aquesta activitat, generalment a cel obert, és la mina de Llorts, una petita explotació en galeria del segle XIX. En aquest cas, els treballs de perforació es van fer majoritàriament sense utilitzar puntals de fusta, i al front de l’extracció s’observen els forats de les barrines per l’ús de la pólvora. Les reduïdes dimensions de les galeries posen de manifest que es tracta d’una explotació de recerca de nous afloraments sense gaire èxit. “Minaires, vinga ferro, que el dia ja va entrant” , cantava Àngel Guimerà en el seu Cant de la Raça. Cada matí els minaires entraven tots junts a la mina i es repartien en brigades segons els treballs que es feien amb pics i cunys i amb poca pólvora. Al front de talla treballaven en parelles; el més experimentat abatia la mena i l’altre –dit gorbatier – la treia a fora amb una panera –anomenada volta– carregada a l’esquena. Una volta equivalia a una càrrega de 60 kg i servia per calcular els salaris.

Cada inici de temporada els millors minaires amb un mestre al capdavant eren els encarregats d’obrir i adequar les galeries. La brigada completa arribava entre maig i juny i s’encarregava de l’extracció, de la tria i del transport del mineral fins a la plaça del mener. Un cop a la plaça, la mena es pesava per calcular els salaris i per repartirla entre els concessionaris en el cas que la mina no depengués d’una sola companyia. Generalment, cap al mes d’agost, les brigades ja havien extret les quantitats pactades i retornaven als seus pobles d’origen. ❚❘

1. Detall del campanar de Sant Martí de la Cortinada. 2. A la Serradora de Can Pal podem observar com funcionaven les serradores hidràuliques dels segles passats.

1 quan els parroquians s’agenollaven, i quan feien les reunions del poble, a fi que tots els contertulians poguessin estar cara a cara.

LA RECENT VALORITZACIÓ DEL PATRIMONI INDUSTRIAL HA CREAT UNA IDENTITAT REGIONAL Davant l’església podem visitar també la serradora i la mola de Can Pal que són un clar exemple del passat actiu de la vall. Daten del segle XVI i van deixar de funcionar als voltants dels anys 1960. Durant la visita es fa una demostració de la talla de fusta mitjançant una serradora hidràulica en què es pot veure el rodet i tots els elements que la formen, així com la demostració

natura i aventura

de la transformació del blat en farina, que té lloc a la mola. Perquè la serradora tornés a funcionar es van reproduir les peces de manera artesana i es va refer tota la canal d’aigua i el carro de la serradora.

LA MINA DE LLORTS Abans d’agafar el “trenet” de tornada i com a “cirereta” de l’excursió, podrem sentir en la nostra pròpia pell la foscor, el fred i la humitat de les galeries de la mina de Llorts. A la natura, el ferro en estat natiu és molt rar; només es troba en petites quantitats en algunes zones volcàniques; en canvi gairebé per tot arreu podem trobar minerals amb metall de ferro combinat químicament amb altres elements. Els principals tipus de mena utilitzada per la siderúrgia andorrana eren les siderites, les limonites i les hematites, que es caracteritzaven per ser de fàcil reducció. L’Obaga de Llorts, va ser, entre els segles XVII i XIX ,

CAIAC DE MAR

Caiac de mar: racons entre Sant Feliu i Tossa Deixem enrere la sorra daurada de l’allargada platja de Sant Feliu de Guíxols i ens allunyem del poble en direcció sud, vorejant les primeres cales d’on pengen, com en un gegantí jardí botànic de pedra, cases i xalets de tot tipus i colors. Sant Feliu de Guíxols és una de les poblacions més importants de la costa del Baix Empordà i deu el seu origen a l’antic monestir benedictí de Sant Feliu, al recer del qual s’hi anaren instal·lant els antics habitants d’aquesta part de la vall d’Aro.

osaltres ens tombem per contemplar, per darrer cop, la vila que ha sabut trobar l’equilibri entre el turisme, el passat i la fúria urbanística que tant ha canviat el litoral català i voregem la punta de

Garbí, remant entre les penyes i l’illot conegut com l’illa del Freu. Aquesta part de la costa forma una petita península en la qual s’aixeca el cim de Sant Elm sobre el qual distingim la inconfusible silueta de l’ermita on es venera aquest sant, patró dels

pescadors i dels mariners. Des d’aquest excel·lent mirador el poeta i periodista Ferran Agulló va encunyar el terme “Costa Brava” i així ho va publicar a la Veu de Catalunya l’any 1908. En un principi el terme només es va aplicar a la regió compresa entre Begur i Blanes, però a partir del 1965 es va convertir en la denominació oficial de la costa gironina. El tram de costa que s’estén al sud de Sant Feliu de Guíxols, entre la punta Garbí i la punta d’en Bosc se’ns presenta molt abrupta i rocosa. Forma una espècie de badia encarada i molt oberta al sud, de manera que rep l’acció de tots els vents. Potser per això a partir d’a-

quest tram la costa adopta un perfil despoblat i solitari amb entrants descarnats i rocallosos, inaccessibles des de terra i sense cap punt de sorra a la vista. Amagada darrera la punta d’en Bosc trobem la cala del mateix nom i passada la punta del Romeguer, la petita cala

EL POETA I PERIODISTA FERRAN AGULLÓ VA ENCUNYAR EL TERME “COSTA BRAVA” L'ANY 1908 Joana. Són dues cales amb un racó de pedres grosses i una mica de sorra amb la qual no podem comptar sempre ja que, segons el temps que fa, la mar s’enduu la sorra i queden les roques pelades i brillants. A partir d’aquí la costa va guanyant alçada i els braços de mar que entren terra endins dibuixen

natura i aventura

petites cales que, en cas de mal temps, ofereixen molt poca protecció als navegants. Val la pena apropar-se a la platja de Canyerets i la cala de Canyaret, separades per la curiosa roca de la Tallada i gaudir de l’espectacle cromàtic que presenten la sorra rosada i el blau del mar enverdit per la vegetació que arriba quasi a besar l’aigua. Sobre el mar, a mitja alçada del penyasegat es dibuixa el camí de ronda que uneix, aquestes cales amb la platja de Canyet on un antic viver d’ostres s’ha reconvertit en un petit port.

Resseguim les parets verticals del voramar feréstec foradades per l’acció erosiva del mar fins arribar a les cales del Senyor Ramón i de Vallpresona, on els nudistes prenen el sol en perfecta comunió amb la natura. Aquesta darrera cala va ser molt de temps un reducte de hippies que hi acampaven, de vegades durant tot l’estiu. La bellesa, la natura i el nudisme desapareixen del record quan a l’horitzó es retallen els ancoratges i les boies de lloguer

caiac de mar

CAIAC DE MAR que suren davant la Cala Salions on un eixam d’apartaments envolten la petita platja. Hem deixat enrere les aigües del Baix Empordà i entrem a remar sota els penyals de la Selva, la façana marítima de la qual està tapissada per una espessa massa forestal que demostra l’encertat topònim d’aquesta comarca que, en aquests racó, porta els boscos arran de mar. Resseguim el perfil retallat d’aquest voramar inhòspit i feréstec que en aquest tram adopta dimensions més descomunals. La tortuositat del terreny afavoreix l’existència de coves marines als peus dels

1. Sant Feliu de Guixols ( Bar) 2. Punta de Garbí 3. Sant Elm 4. Cala del Vigatà 5. S’esclavissada 6. Sa Crestera 7. Platja de Can Dell 8. Cova de la Sapa 9. Punta d’en Bosc 10. Cala d’en Bosc 11. Punta del Romeguer 12. Cala Joana 13. Sa Bardissa 14. Platja de Canyerets 15. Platja de Canyet

natura i aventura

16. Platja del Senyor Ramon 17. Punta de Concagats 18. Platja de Vallpresona 19. Cala Salions (Bar) 20. Platja de la Pradera 21. Cova d’Es Tabac 22. Cala Futadera 23. Punta Giverola 24. Cala Giverola ( Bar) 25. Cap de Pola 26. Cala Pola ( Bar) 27. Cala Bona (Bar) 28. Cala d’en Jaume 29. Es Palomar 30. Mar Menuda 31. Tossa de Mar ( Bar)

espadats, com ara la cova d’Es Tabac, la de S’Aguilera, la cova de Pola, o Sa Cova Escalfada; forats on, si l’estat del mar ens ho permet, podrem entrar amb els caiacs. La costa continua abrupta i escarpada amb uns penyasegats verticals i impressionants que es trenquen per donar lloc a petites cales de fesomia més tranquil·la i amable, on els colors blavosos de l’aigua competeixen amb els verdosos dels pins i els daurats de la sorra provocant un deliri de formes i colors que, a Cala Bona, assoleixen la seva màxima esplendor. Val la pena apropar-s’hi per contemplar aquesta intensitat cromàtica i la bellesa d’aquest paisatge que aquí encara resta indòmit. Deixem enrere les escarpades parets per les qual, en la part més alta, transcorre la carretera que va de Tossa a Sant Feliu i on hi ha un mirador, anomenat el Salt de la Donzella. Diuen que a Tossa hi havia un rei moro que es va enamorar d’una donzella cristiana i aquesta, per no caure en les seves mans, es va treure la vida saltant des de dalt d’aquest penya-segat. De seguida superem les puntes d’Es Palomar, primer, i de l’illa de Tossa, després, i entrem a la badia que el famós pintor Marc Chagall va qualificar de “paradís blau”. La part més moderna del poble s’estén davant la platja i forma un conjunt alegre i bigarrat d’hotels i apartaments al final del qual es retalen la silueta inconfusible de les muralles medievals que s’enfilen al mont Guardí i el perfil de les torres coronades per corseres. ❚❘

R !!! O D YAstat el de N A GU ha e el cap s a

NIModríguseozrteig pdersoneter. E T JA Pere Ror del a dues de Valtlura

d nya per uira ven n gua tmana al Past ura i A tunat u! se ’Host e Nat l’afor ana l d a etm Des itgem p de s des on ca b

Butlleta de subscripció

aventura

Vols gaudir dels millors avantages? Descomptes, regals, sorteigs, descàrregues de la nostra web i rebre Natura i Aventura a casa teva Subscriu-te a www.naturaiaventura.com o bé omple la butlleta i envia-la a c/ Déu i Mata, 10, 1r, 08014 Barcelona

Nom:

Forma de pagament

Cognoms:

- Transferència bancària o ingrés al compte 3025-0011-76 1400005170 de La Caixa d’Enginyers indicant com a concepte subscripció + nom + cognom.

Adreça: Ciutat:

Cp.:

Província

- Xec nominatiu a nom de H4xors S.L. Enviar-lo a C/ Déu i Mata, 10, 08014 Barcelona, acompanyat d’aquesta butlleta.

E-mail: Tel.: Natura i Aventura garanteix el compliment de la Llei Orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal i de la seva normativa de desenvolupament, en relació amb les dades obtingudes en virtut d’aquesta sol·licitut de subscripció. Tanmateix, l’ús de les seves dades tindrà com a única finalitat el compliment de les nostres obligacions derivades de la present sol·licitut de subscripció. Les dades de caràcter personal facilitades s’incorporaran als nostres fitxers automatitzats. Si així ho desitgés, podrà exercir els drets d’accés, rectificació i cancel·lació previstos per la llei dirigint un escrit al seu titular: H4xors S.L. C/ Déu i Mata, 10 · 08014 Barcelona

Col·lecciona-la. Per qualsevol dubte adreça’t a info@naturaiaventura.com

- Domiciliació bancària: Nom del titular: DNI del titular: entitat oficina Compte:

control

SÍ Desitjo subscriure’m a la revista Natura i Aventura per 20 € l’any (11 exemplars).

compte

Signatura i data:

RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

El un Moixeró, excel·lent mirador de la plana de la Cerdanya

L El Parc Natural Cadí-Moixeró va ser creat per decret de la Generalitat de Catalunya el 15 de juliol de 1983 i forma part de tres comarques: l’Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya. Es tracta d’un parc de muntanya de naturalesa calcària, en la seva major part, integrat per les serres del Cadí i del Moixeró. Aquestes dues serralades, unides pel coll de Tancalaporta, formen una impressionant barrera muntanyosa, allargada de ponent a llevant, que separa les valls del Segre de les del Llobregat. És en el vessant nord de la Serra del Moixeró, als llindars del Parc Natural, per on transcorre la ruta que avui us proposem.

natura i aventura

’itinerari comença als peus de la serra dels Quatre Gats, a Riu de Cerdanya. Antigament aquest poble era conegut com Riu de Pendís i Riu de Pedra, i durant l’edat mitjana va formar part dels dominis del monestir de Cuixà. Encara es conserven alguns masos antics, tot i que la majoria de cases del poble semblen refetes en èpoques tardanes, possiblement al segle XVIII, quan es va reconstruir l’església de Sant Joan, que va substituir l’antiga construcció romànica de la qual no en queda cap vestigi. Amb tot, Riu de Cerdanya forma un conjunt urbanístic força homogeni i restaurat amb encert, i conserva encara una gran puresa i autenticitat. Un dels elements de més tradició de Riu és la Font de les Rentadores, un

bonic abeurador amb una font de cinc brocs decorats amb caps de personatges. Aquí acudien les famílies a buscar l’aigua per beure, rentar-se, abeurar el bestiar o rentar la roba als safareigs, d’on li ve el nom. Val la pena atansar-s’hi. Deixem el poble pel camí que puja, serpentejant entre brancals ben aprofitats, cap al coll del Pendís, un dels passos d’avituallament de la vall. Aquest era el camí ral que hi menava i ha deixat testimonis muts com l’abandonat poble de Canals, que veiem a mà esquerra mentre pedalem en direcció al Serrat de les Esposes. El refugi del Serrat de les Esposes pren el nom del turó al costat del qual s’erigeix i que va ser batejat així a causa d’uns fets en que es barregen la histò-

ria i la llegenda. Sembla que en aquests escarpats paratges, profusament esquitxats de coves i amb una vegetació d’arbustos molt espessa, els habitants de Riu buscaven amagatall per a les dones del poble en les èpoques de la història en què les invasions dels exèrcits estrangers eren habituals i violentes.

LES SERRALADES DEL CADÍ I DEL MOIXERÓ, UNIDES PEL COLL DE TANCALAPORTA, FORMEN UNA FORMIDABLE MURALLA ROCALLOSA Ens allunyem del refugi seguint la pista que voreja els antics prats, cada cop més poblats d’espinosos arbustos d’argelaga, fins arribar al collet de la Front Freda. D’aqui podem

optar per apropar-nos al Mirador de Cap de Ras, talaia privilegiada de la Vall de l’Ingla i la pleta dels Cortals, immersa en un entorn vastíssim de boscos d’una forta tonalitat verd fosc, on s’erigeix el refugi dels Cortals de l’Ingla. Tant si ens hem apropat al mirador com si no, pocs metres més endavant un senderó baixa a mà dreta fins a la Font Freda, on l’ombra i la humitat transformen el paisatge i els pins són substituïts, en aquesta obaga del Moixeró, per avets verds i frondosos. Podem omplir els bidons de l’aigua fresca que brolla dels grans brocs que assorteix un abeurador al costat de la font. Tornem a la pista i continuem, ara en forta baixada, cap a la Pleta dels Cortals, on trobem el refu-

RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

formaven la població d’Ingla. Ja des de temps prehistòrics l’home escollí aquesta vall per a instal·lar-s’hi, atrapat per la bellesa i el cromatisme exuberant d’aquest indret, i, en les parets de les balmes i les coves dels Serrats dels Rocs hi deixaren la seva empremta.

gi. El nom del refugi fa referència a un tipus de corrals, els cortals, que eren tancats o edificacions per a guardar-hi el bestiar, sobretot oví, i protegir-lo durant la nit de l’atac de llops i d’óssos. La pista continua i davalla per la vall seguint el curs del riu Ingla, que travessa un parell de vegades. Les parets que ens envolten van perdent verticalitat i es van obrint a mesura que ens apropem al pla de la Cer-

L’església de Sant Serni de Coborriu ens saluda des de la llunyania, amb el seu campanar d’espadanya de dos grans ulls. Quan ens hi apropem, la silueta retallada es transforma en un edifici baix i allargat, format per una nau i un absis, cobert de volta de pedra plana

danya. Els boscos es van amagant i van apareixent camps de conreus i prats de pastura. Antigament aquesta vall era molt concorreguda pels comerciants que passaven de la Cerdanya al Berguedà (de Bellver a Bagà) pel coll de Pandís, que és el pas natural més practicable i de menys altitud de les serres del CadíMoixeró. Si ens fixem bé, cobertes per la vegetació podem apreciar vestigis en forma de runes de les cases i veïnats que enrastellerada de punt d’ametlla, que carrega sobre les parets directament, sense cornisa d’imposta. A la porta d’entrada, orientada al sud, ens

EL MIRADOR DE CAP DE RAS ÉS UNA TALAIA PRIVILEGIADA QUE ENS REGALA LES MILLORS PANORÀMIQUES DE LA VALL DE L’INGLA sorprèn un petit detall. En una pedra del muntant hi ha gravat el bust d’un orant, de factura tosca, que té el cap cobert amb una mena de casquet i els

natura i aventura

braços aixecats en posició de pregària. Passat Coborriu, poc abans d’arribar a la carretera que porta a Bor, passem per la Torre dels Cadells, una masia senyorial fortificada i amb alguna reconstrucció poc encertada. Es tracta d’un edifici de planta quadrada, possiblement del segle XVI, amb dos pisos d’alçada i torretes de defensa als quatre angles de la

JA DES DE TEMPS PREHISTÒRICS L’HOME S’INSTAL·LÀ EN AQUESTA VALL ATRET PER LA BELLESA I EL CROMATISME EXUBERANT D’AQUEST INDRET casa, que té annexa una capella dedicada a santa Anna. Una bonica llegenda explica el curiós origen del nom d’aquesta construcció: un dia va passar per la

torre una captaire demanant almoina. La mestressa la va fer fora i la captaire, en sentir-se maltractada, li va pronosticar que infantaria tants nens com cadells tindria una gossa que per allà voltava. Un dia que el

senyor era de cacera, es va posar de part i varen néixer set infants. La mestressa, presa de remordiment en recordar la maledicció, escollí un dels vailets i va manar a la llevadora que matés els altres sis. Quan

Les panoràmiques que veiem al llarg del recorregut són veritablement excepcionals.

RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

ho anava a fer es va ensopegar amb l’amo, que li va fer confessar tota la veritat. Aquest va encarregar-li que portés els nens a una dida perquè els criés, però li va prohibir dir res a la mare de les criatures. Van passar els anys, i aprofitant una festa, el senyor va convidar tots

els fills que la mare creia morts, els vestí tal com pertocava als fills d’un cavaller i els presentà a la mare. Aquesta, en veure’s descoberta, va caure fulminada. Deixant de banda la llegenda, el cert és que aquesta torre és un lloc de molta importància històrica, ja que va ser una de

les seus principals de la nissaga dels Cadell, cèlebres durant el barroc pels seus actes de bandolerisme i per estar enfrontats als Banyuls, de Nyer (Conflent), també senyors bandolers. Les lluites entre uns i altres van donar lloc a les dues faccions de bandolers –però també polítiques– a la Catalunya d’aquella època, els cadells i els nyerros, que van arribar a actuar en les guerres senyorials de l’Aragó. El FITXA TÈCNICA:

Imatge cedida per l’institut Cartogràfic de Catalunya

natura i aventura

personatge més emblemàtic d’aquesta nissaga fou Joan (també Joanot o Jonot) Cadell i Solanell, senyor d’Arsèguel, on tenia el castell, i propietari d’un orri a Arànser. Enemistat amb els Àustries –sobretot amb Felip II– i amb l’amistat, sembla ser, d’Enric IV de Foix –que esdevingué rei de França, pare de Lluís XIII i avi de Lluís IV–, disposava d’una bona colla de bandolers al seu servei que controlava tot l’eix des de la vall de Querol fins al pla de Lleida. Alguns d’aquests bandolers van arribar a ser famosos en el seu moment, com el Minyó de Montellà, el Minyó del Capcir, els germans Garreta, VincençTasquer, Perot Millet, Joan Masfarner Barrabam o l’Hereu Ingla i molts més, tots gitats de pau i de treva. ❚❘ S

Quilòmetres: 26 km. Desnivell acumulat: 580 m. Ciclabilitat: 100%. Dificultat: itinerari sencer: baixa-mitjana. Punts d’aigua i menjar: al refugi de les Esposes i al de Cortals. SUBS I ETS Època recomanable: CR PODR IPTOR tot l’any, a l’hivern pot À DESC haver-hi neu. ARRE S WWW GAR D .NATU Horari: E RAIAV ENTU 3-4 hores. EL TR EL PLÀNO RA.COM L, ACK Cartografia: I EL R PER AL G 1:50.000 Institut OA PS Cartogràfic de Catalunya. SENCDBOOK E R La Cerdanya

DESCENS D’ENGORJATS

Foratun descens de Boixols: perfecte per a iniciar-nos Quan ens endinsem a l’Alt Urgell per la carretera que va del coll de Nargó a Isona, trobarem, tot d’un plegat i com si el temps hagués jugat amb nosaltres, que som a la comarca del Pallars Jussà, just a la seva part més oriental. Sí, aquestes dues comarques es toquen, sota l’aprovadora mirada del Pallars Sobirà. Pocs minuts després d’haver creuat la frontera comarcal trobem envoltat de serres el petit poble de Boixols, i a sota, el riu Pujals, que ha excavat la seva empremta a través de la serra Carrànima creant el barranc conegut com el Forat de Boixols.

natura i aventura

quest riu, que aigües avall canvia el seu nom pel de Rialp, és un descens perfecte per a iniciar-nos i començar a gaudir d’aquest esport ja que no té dificultats tècniques remarcables i l’aigua hi és present gairebé tot l’any. L’indret allunyat i tranquil d’aquest engorjat i la durada més aviat curta del seu descens fan que sigui un barranc ideal per a practicar les tècniques més bàsiques del barranquisme de forma tranquil·la i segura, aliens a les agulles del rellotge o a l’estrès de l’aglomeració que podem trobar-nos en altres engorjats. Si volem i el cabal ho permet, podrem superar saltant bona part de les dificultats que ens ofereix el descens. Després de superar el ràpel volat de 15 metres d’alçada, els més intrèpids podran realitzar l’espectacular salt opcional que hi ha sota el pont de Boixols i que ens anuncia el final del descens. Aquest gorg és un bon lloc per a aturar-nos a gaudir del paratge que ens envolta i refrescar-nos abans de començar el nostre camí de retorn fins a Boixols.

COM ARRIBAR-HI: des de la població de Ponts prenem la carretera C-14 en direcció a la Seu d’Urgell fins arribar a Coll de Nargó. Just a l’entrada del poble trobem a mà esquerra la cruïlla de la carretera L-511 que va cap a Isona. La prenem i aproximadament al cap d’uns trenta quilòmetres arribarem a la nostra destinació: la població de Boixols. Estacionem el nostre vehicle just a l’entrada del poble en un petit emplaçament que hi davant de l’església. Davant hi ha una font on podem omplir les nostres cantimplores. FITXA TÈCNICA Longitud: 750 m. Desnivell: 65 m. Dificultat: baixa.

Horari d’aproximació: 10 min. Horari de retorn: 30 min. Temps de descens: d’1 a 1:30 h. Equipament: excel·lent. Material personal: necessari: neoprè, casc, arnès, davallador i baga de seguretat. Cordes: 2 cordes de vint metres. Possibles escapatòries: sí. Tipus de barranc: engorjat. Època adient: tot l’any.

S SUBS I ETS CRIP T DESC PODRÀS OR ARRE WWW GAR .NAT URAI DE EL P AVENTURA.C OM I LA LÀNOL RESS ENYA

DESCENS D’ENGORJATS

APROXIMACIÓ: des de l’aparcament prenem un carrer que marxa avall i que s’endinsa entre les cases del poble fins que trobem a mà esquerra un camí asfaltat que surt del poble i que es dirigeix cap a uns camps de conreu. El camí asfaltat s’allunya del poble i al cap de pocs metres es transforma en un sender. Hi seguim uns pocs metres i de seguida prenem un petit corriol (actualment senyalitzat amb un rètol indicatiu) a mà dreta pel qual continuarem avall fins arribar a la llera del riu.

RETORN: després de superar el ressalt que hi ha sota el pont, sortim pel marge esquerre i prenem un sender senyalitzat amb marques vermelles i grogues que creua el pont i remunta fins a la carretera. En aquest punt ja podem veure a la nostra dreta el poble de Boixols. El sender voreja uns metres la carretera i a través dels prats ens condueix fins al poble.

natura i aventura

Reverso l’aparell d’assegurar més polivalent MATERIAL

En l’escalada de diversos llargs necessitem dos tipus de fre, un que serveixi per frenar la caiguda, si es produeix, del primer de cordada, i un altre que serveixi per assegurar el segon quan puja. Cal tenir clar que són dues caigudes diferents, ja que la persona que obre la via està exposada a un recorregut mès gran en cas de caiguda i, per tant, a un factor de caiguda més gran. És indispensable, en aquest cas, que en tota la cadena de seguretat hi hagi elements dinàmics que absorveixin la major quantitat d’energia cinètica possible. És per això que cal que l’aparell utilitzat en aquest cas sigui un fre dinàmic. Amb més raó encara si no es tracta d’una via molt ben equipada. En el cas del segon de cordada, cal que el fre sigui automàtic. És més segur i, com que assegurem amb l’aparell fixat a la reunió, si fallés algun ancoratge, el punt central de la reunió es desplaçaria i ens cremaríem les mans intentant frenar el moviment. Com que anem recollint corda a mesura que puja, no hi haurà factor de caiguda en cas que l’escalador caigui, així que no importa si el fre és estàtic. Existeix en el mercat un aparell capaç d’assumir aquestes funcions: el Reverso, de la casa Peztl. El Reverso és un aparell que ens permet assegurar el primer de cordada de forma dinàmica i el segon de forma automàtica, i ho fa tant si escalem en corda doble (ø 8-9 mm) o en simple (ø 10-11 mm). A més a més no arissa les cordes i les manté separades, per la qual cosa és idoni en escalades de tres persones (ø 8,5-10,5 mm).

ASSEGURAR EL PRIMER DE CORDADA: L’assegurança del primer, tant des del terra (en el primer llarg) com des de les reunions, s’ha de fer sempre amb el sistema de fre lligat a l’arnès, mai amb l’aparell fixat a la paret. Aquest és un error que he vist en diverses cordades amb les quals m’he trobat i, a més a més de ser més incòmode, ens enganxarà les mans si es gira quan caigui el company. Un altre inconvenient és que fixat a la reunió redueix la capacitat d’absorció de l’impacte per la cadena de seguretat. És important que la persona que comença el llarg mosquetonegi la corda per un dels ancoratges de la reunió o algun altre proper, ja que qualsevol errada del primer abans de col·locar una assegurança produiria una caiguda de factor 2 que repercutiria directament en la cadera de l’assegurador. (Esquema 1) Muntem l’aparell segons l’esquema. Per donar corda, la mà del “costat fre” empeny la corda cap al Reverso formant un bucle. La mà del “costat escalador” tira de la corda que circula a través del Reverso. En cas de caiguda del primer només cal subjectar amb fermesa la corda del “costat fre” dirigint-la cap a baix. Si per qualsevol cas hem de baixar l’escalador col·locarem ambdues mans sota el Reverso, en el “costat fre” i anirem donant corda acompanyant-la amb les mans, primer una i despres l’altra. Sempre tindrem la corda agafada amb fermesa i no la deixarem circular entre els dits.

natura i aventura

ASSEGURAR EL SEGON DE CORDADA:

RAPELAR:

Per tal d’evitar una repercussió directa sobre el nostre maluc en cas de caiguda del segon de cordada, a aquest l’assegurem directament des de la reunió. I només haurem d’anar recollint corda a mesura que el company puja. El Reverso ens permet, de forma segura, assegurar dues persones que pugen alhora. (Esquema 2)

Per descendir rapelant col·loquem ambdues cordes en el Reverso tal com veiem en l’esquema i fixem tot el conjunt a l’arnès (observeu que el mosquetó agafa també les cordes). Per frenar-nos només cal comprimir, amb més o menys força, les cordes del “costat de fre”. El Reverso ens permet també rapelar (ø 8-11 mm) tant amb corda simple com amb doble. (Esquema 3)

Amb el Reverso fixat a la reunió amb un mosquetó de seguretat introduirem un o dos bucles de corda (depenent si escalem amb corda simple o doble) dins les ranures de l’aparell. Observeu que la corda del “costat escalador” estigui per sobre de la del “costat fre”. Mosquetonegem els bucles i el limitador amb un mosquetó de seguretat i comprovem el bloqueig de la corda estirant pel “costat escalador”. Tot i ser un sistema automàtic cal estar sempre pendent i tenir agafada la corda del “costat fre”.

Les activitats que requereixen l’ús del Reverso són potencialment perilloses. Cal llegir i entendre bé les instruccions que l’acompanyen. Vosaltres sou els responsables de les vostres accions i decisions.

Cim 6

Cim Matagalls 1.697 m. SOSTRES COMARCALS

Comarca d’Osona

El parc natural del Montseny és el massís més alt de la serralada litoral catalana i s’alça entre les demarcacions de Girona i Barcelona, delimitat per la plana del Vallès, la riera d’Arbúcies, la riera Major i el riu Congost. Situat entre les comarques d’Osona, la Selva i el Vallès Oriental està format per tres blocs orogràfics clarament diferenciats: el Turó de l’Home i les Agudes, l’altiplà de la Calma i el Matagalls. Curiosament aquest massís té els cims més alts de les comarques en què es troba: el Turó de l’Home és el cim més alt de la comarca del Vallès Oriental; el Matagalls, el d’Osona, i el de les Agudes, el de la Selva. En aquesta proposta plantegem assolir el cim del Matagalls, un dels cims més representatius de l’excursionisme català, fent una bonica excursió circular des del terme municipal de Viladrau, al vessant nordest del massís. L’itinerari més comú per fer l’ascensió d’aquest cim és des del coll de Collfornic, punt d’unió entre la Calma i el Matagalls, o des del coll de Sant Marçal, punt d’enllaç amb el sector més abrupte i muntanyós de les Agudes i el Turó de l’Home. Aquest itinerari ens ofereix la possibilitat de gaudir de la singular bellesa que ens ofereixen dels boscos de roures, faigs i castanyers i de construccions

natura i aventura

arquitectòniques com l’ermita de l’Erola i el santuari de Sant Segimon, que mereixen ser visitades pel seu propi valor. Sant Segimon s’erigeix envoltat de cingleres en un indret solitari i feréstec on el temps sembla que s’hagi aturat. Veient aquest indret i deixant volar la imaginació podem percebre com de salvatge i diferent devia ser la vida al massís anys enrere, quan les comunicacions eren més complexes i arribar a aquest indret devia ser tota una aventura.

SUB SI ETS SCR DES PODR IPTOR CAR ÀS WW W.N REG ATU AR RAI DE AVE E L PLÀ NTURA.C I EL OM TRA NOL CK GPS PER AL

Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya

FITXA TÈCNICA Alçada punt d’inici: 730 m. Alçada cim: 1.697 m. Desnivell: 967 m. Època recomanable: tot l’any. Temps: de 6 a 7 hores. Cartografia: Osona 1:50.000 Institut Cartogràfic de Catalunya. Punts d’aigua: a Can Bosc i poc després de passar Sant Segimon.

sostres comarcals

www.globusemporda.com Tel.: 620 846 742 972 64 15 50 info@globusemporda.com

globusempordà

ASCENS AL CIM: un cop estacionat el vehicle prenem la pista cap avall i de seguida trobem dues pistes poc definides a la dreta, que deixarem. Continuem per la pista principal més ample i fresada, no ofereix dubtes. Més endavant neix una pista a mà esquerra, que va cap als Molins, la ignorem i continuem recte. En pocs minuts travessem una tanca i entrem en una zona més planera amb camps de cultiu als dos costats del camí. En el moment que s’acaben el camps i comença de nou la zona boscosa, neix una pista a mà esquerra que seguirem fins a Can Bosc. Travessem el mas i continuem recte. Poc després deixem a mà dreta una pista que marxa cap a Can Puig i Can Gat i, després d’uns minuts, travessarem una riera i arribarem a

Vine a descubrir els paisatges de lÉmpordà a vista dócell, gaudint de la sensació màgica dún vol en globus! Disfruta a 1000m. dálçada, de la Costa Brava, de la Badia de Roses, de les Illes Medes, dels Pirineus, del Montgrí, dels pobles medievals com Peratellada, Ullastret, Monells, Palau Sator, Verges, Pals,…Atrevéix-te!

COM ARRIBAR-HI: des de la carretera C-17 prenem la sortida cap a Seva i Tona sud i seguim els rètols indicatius cap a la població de Seva. Primer, travessem la població de Balenyà i al cap de pocs quilòmetres arribem a Seva. Travessem el poble i continuem per la carretera BV-5303 en direcció a Viladrau i Taradell. Més endavant deixem a mà esquerra la carretera que va a Taradell i continuem a la dreta per la carretera GI-520, en direcció a Viladrau. Seguim per aquesta carretera i poc després d’haver passat una benzinera, entre els quilòmetres 2 i 1 abans d’arribar a Viladrau, trobem a mà dreta un camí restringit als vehicles no autoritzats amb una zona d’aparcament al costat on hi estacionarem el nostre vehicle. A l’altre costat de la carretera hi ha una casa que avui en dia és un restaurant.

grogues que s’enfila amunt fins al coll de Sapruner des d’on ja veiem, a l’oest, el cim. Des d’aquí tan sols hem de seguir amunt la carena en direcció oest fins a assolir-lo.

SOSTRES COMARCALS

DESCENS DEL CIM: desfem uns metres avall el camí de l’ascens i veurem que al davant tenim tres carenes. Ens dirigirem per la carena dels Salaverds, és a dir la central, en direcció N-NW cap al Turó del Mig (hem pujat per la de l’esquerra). Un cop arribem al turó, el flanquegem per l’esquerra i davallem seguint les fites fins al coll d’Ordials on només arribar-hi veiem unes fites a la dreta que ens indiquen el camí de baixada cap al Sot de les Cordes. El sender perd alçada suaument per sota del vessant nord del turó del Mig tot flanquejant els cingles del Sot de les Cordes fins a creuar el torrent i canviar de vessant. Des d’aquí el camí baixa fins a arribar al pla de Malataup. Cal parar atenció en aquest punt ja que el sender, tot i estar senyalitzat amb fites, queda l’ermita de la Mare de Déu de l’Erola. A partir d’aquí el sender senyalitzat amb marques de diversos colors guanyarà alçada progressivament fins arribar a l’Oratori. No us preocupeu per la senyalització, la traça és evident i no planteja cap problema. Des de l’Oratori ja es veu dalt del cingle Sant Segimon, on arribarem després de superar una forta pujada. Quan siguem a tocar-hi, veurem que el sender voreja Sant Segimon per la dreta fins arribar a l’entrada principal, on hi arriba una pista apta per a vehicles. Prenem aquesta pista en direcció oposada a Sant Segimon fins que veiem que el camí fa un revolt molt pronunciat a la dreta i travessa una riera, aquí l’abandonem i prenem un sender senyalitzat amb marques desdibuixat i marxa per l’esquerra endinsant-se en un bosc de faigs i castanyers que ressegueix el marge dret del torrent de l’Erola. Continuem avall ignorant dues pistes que trobem a la dreta. Pocs metres després de trobar la segona el sender creua el torrent i en pocs minuts arriba a l’ermita de l’Erola. Des d’allà sols resta desfer el camí de tornada fins al cotxe.

El massís del Montseny ens ofereix una vegetació plena de contrastos on hi destaquen els castanyers centenaris.

natura i aventura

EL LLI (Linum usitatissimum) tistes, ja que fa que els músculs es recuperin més ràpidament del desgast.

ÚS EXTERN: En el seu ús extern s’aprofiten les seves propietats suavitzants i protectores. Problemes de pell: Es poden elaborar cataplasmes amb la farina de les llavors, fent una pasta amb aigua calenta i, sobre una gasa, col·locar sobre la zona afectada. Ens servirà com a tractament d’afeccions de pell, excemes, cops o torçades, acné, cremades, etc. Mal de gola: Els gargarismes amb infusions fredes de la llavor, resulta un bon tractament per a combatre els dolors de gola.

CONTRAINDICACIONS I EFECTES SECUNDARIS:

Fitxa 6

Anna Parra

En l’embaràs i la lactància: Pot produir hipoglucèmia. En nens: No és recomanable la ingesta del lli en nens menors de 12 anys.

FARMACIOLA NATURAL

DESCRIPCIÓ: El lli, es una planta amb les flors boniques i d’un color blau fosc, encara que de vegades poden ser blanques. El fruit és de forma esfèrica i conté unes llavors al seu interior les quals es recullen al final de l’estiu o al principi de la tardor. És una flor molt rica en omega 3 i àcids grassos com l’àcid alfa-linolènic, essencial per a l’organisme i que el nostre cos no produeix. El primer ús del lli que es coneix va ser al sud de Mesopotàmia, on va ser cultivat des de 5000 anys A.C. Els grecs, romans i egipcis antics l’utilitzaven com a aliment i al segle VII l’emperador romà va ordenar a cada ciutadà que consumís llavors de lli per mantenir una bona salut. Durant 8.000 anys, el lli ha estat utilitzat com a font per a donar energia. També fa temps que es cultiva com a planta tèxtil.

BENEFICIS: Per la seva riquesa en àcid alfa-linolènic i en altres àcids grassos insaturats de les llavors, protegeix el cor, evitant l’angina de pit, preveu l’arterieosclerosi i disminueix el colesterol.

ÚS INTERN: Per a l’estrenyiment: Les llavors, un cop seques s’utilitzen internament en cas d’estrenyiment. Es poden ingerir crues barrejades amb aigua abundant (1 a 3 cullerades diàries 2 cops al dia i uns 8 gots d’aigua al dia) o bé en infusions fredes (una cullerada per tassa d’aigua). El gran avantatge d’aquestes llavors és que a diferència de la majoria de laxants, no irrita l’intestí. Per a eliminar mucositats: Ajuda a eliminar les secrecions que es produeixen en l’aparell respiratori com a conseqüència dels refredats. Problemes sexuals: L’oli del lli es un gran afrodisíac natural. La causa física més comuna de la impotència masculina i la frigidesa femenina és el bloqueig de la circulació sanguínia a les artèries. El lli mòlt neteja les artèries i pot arribar a millorar alguns casos d’esterilitat. Vitalitat: El consum regular de llavors de lli, ajuda a revitalitzar i dóna energia de forma natural al nostre cos. És de gran utilitat per als espor-

plantes medicinals de Catalunya 31

Com que és un gran reconstituient per als esportistes, és molt recomanable sempre que es vagi a fer una gran activitat, dur unes llavors de lli a la motxilla i consumir-les junt amb el menjar o simplement amb aigua abundant.

l’escalada catalana

Cavall Bernat: tot un símbol de

ESCALADA CLÀSSICA

una estaca de ferro. A partir d’aquí Josep Boix es llençà canal amunt endinsant-se per l’escletxa que forma la berruga amb la paret. A mitja canal va clavar-hi el primer clau. Els anteriors intents de coronar el Cavall Bernat havien fracassat sempre a partir d’aquí, però els tres escaladors no estaven disposats a rendir-se i, al cap d’una estona de feixuga escalada, el Josep va desaparèixer de la vista dels seus companys superant el darrer tram de la berruga. El més difícil ja estava fet. Un cop reunits tots tres sobre el díedre li arribà el torn a en Balaguer que sobre l’esquena del seu company començà el darrer llarg. L’escalada que els quedava no els presentava cap dificultat seriosa i al poc els tres companys assoliren, per primer cop, el cim tan desitjat. Havien vençut, abans que ningú, aquesta endimoniada agulla montserratina. Avui dia hi ha més d’una vintena d’itineraris que ens permeten arribar fins l’escultura de ferro de la Moreneta encimbellada sobre l’agulla, però nosaltres proposem la més clàssica i repetida de les vies que solquen les parets del Cavall Bernat: la que traçaren Costa, Boix i Balaguer. La via Normal.

D’entre totes les agulles de Montserrat, n’hi ha una que destaca per sobre les altres: el Cavall Bernat. Originàriament aquesta majestuosa agulla era anomenada “carall bornat”, referint-se a la seva forma fàl·lica –adorada pels pobles antics– i al seu aïllament. Sembla que els monjos montserratins, desitjosos d’esborrar una denominació de caràcter tan pagà de la muntanya sagrada per excel·lència de la nostra terra, van transformar-li el nom pel que ara coneixem. Però no només el seu nom és especial, el Cavall Bernat és una agulla impressionant, esquerpa i elegant, que amb el temps ha esdevingut un referent de l’escalada al nostre país, punt de referència de l’alpinisme català i cita obligada per a tot escalador.

natura i aventura

d’octubre de 1935, tres amics, Josep Costa, Carles Balaguer i Josep Boix, membres de l’Ateneu Enciclopèdic acabaren amb el mite d’inacces-

sibilitat d’aquest vertiginós monòlit. Ja feia uns anys que els membres del Centre Excursionista de Terrassa havien resolt el pas clau per arribar a la base de la berruga des del collet sudoest, on hi van deixar clavada

APROXIMACIÓ: creuem la carretera, pugem per un senderó que creua de seguida el Camí de l’Arrel, que prenem cap a l’esquerra (GR-7.2). Caminem gairebé uns vint minuts fins a passar de llarg el característic contrafort del Morral del Cavall. No prendrem el primer senderó que puja a mà dreta i que ens portaria a les vies que comencen al Morral, sinó que continuem una mica més fins arribar a la canal que travessa el camí. La pugem a mà dreta, al començament grimpant entre blocs i troncs arrossegats per algun aiguat, i després amb l’ajut de cordes fixes. Estem a la Canal del Cavall. Atenció a la caiguda de pedres si portem algú al davant. Mitja hora més i ens trobarem al collet que forma el Cavall Bernat amb la Miranda de Sant Antoni, a peu de via (1 h). continua

QUÈ ÉS EL GRUP CAVALL BERNAT?

ACCÉS: des de Monistrol de Montserrat prenem la carretera BP-1121 que puja fins el Monestir de Montserrat. Poc abans de les barreres que permeten l’accés a l’aparcament del Monestir neix la carretera que porta a Santa Cecília i després segueix fins a Can Massana. Passat un túnel i entre els quilòmetres 6 i 5 trobarem l’aparcament habilitat sobre el refugi de Bartomeu Puiggrós, també conegut com el refugi de Santa Cecília. Aquí deixem el vehicle.

l Grup Cavall Bernat no és ni més ni menys que un punt de trobada de tots aquells escaladors/es i amics, lligats d’una manera o altra al món de l’escalada “a casa nostra”. Al mateix temps i d’una forma senzilla, ens permet conèixer i relacionar-nos amb els principals protagonistes de les diferents èpoques i mantenir amb ells una valuosa amistat. Aquesta connexió generacional permet avaluar de primera mà molts conceptes alterats per l’evolució i el temps; conceptes essencials per comprendre la veritable filosofia del nostre estimat esport. Cèlebres pioners com en Jordi Panyella, en Joan Nubiola, Josep M. Torras, Carme Romeu, Jordi Álvarez, Florentino Izquierdo, Piti Ferrer o Agustí Ventura, entre d’altres, encara ens expliquen les seves aventures lligats amb cordes de cànem en els difícils anys de la postguerra. Gràcies a la brillant idea de Joan Nubiola, Josep M. Torras i Josep Barberà (promotor principal del Grup), el 27 de Juliol del 78 neix el Grup Cavall Bernat com a tal, amb l’única condició d’haver escalat el Cavall Bernat de Montserrat per ser-hi acceptat. Des de l’any 79, una trobada anual reuneix cada cop un major nombre d’escaladors de tots els estils i edats, disposats a formar part del Grup ja sigui com a amics, admiradors o simpatitzants. Una tradicional cerimònia i una medalla de record els converteix en “cavallistes” per sempre, sense cap obligació ni compromís. Només cal dirigir-se a les oficines de la FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya) i inscriure-s’hi aportant una fotografia i les dades personals, després només caldrà esperar ser convocats, mitjançant una notificació, a la propera trobada per ser-hi admesos. Més de 800 “cavallistes” nacionals i estrangers, registrats en els llibres del Grup Cavall Bernat, honren cada una de les pàgines com a membres d’aquest grup honorífic. Entre les seves principals activitats destaquen les 24 hores d’escalada al Cavall Bernat celebrades els anys 90, 92 i 95, i les XXI entranyables trobades en llocs sempre vinculats amb la muntanya de Montserrat, organitzades sempre amb la màxima il·lusió i estima. En cadascuna de les trobades es reten homenatges a tots aquells escaladors i escaladores més representatius i representatives encara presents, i també als que per desgràcia han marxat i mereixen ser recordats per les seves brillants trajectòries. A tots ells els devem una part de la nostra història, i el nom d’una multitud de roques i d’agulles, com el famós Cavall Bernat, serveixen d’essència per agermanar els més addictes al conglomerat montserratí. Esperem seguir amb el grup molts anys i no perdre mai aquesta romàntica flama que il·lumina una aventura anomenada escalada.

Armand Ballart · grup.cavallbernat@gmail.com

Fes el Cavall per molts anys i altres pedres de retruc, però endut pels teus afanys procura no fer el ruc

escalada clàssica

ESCALADA CLÀSSICA DESCRIPCIÓ: una grimpada (II) ens permet accedir al coll sud-oest, on podem muntar la primera reunió. Aquí trobem el primer pas delicat, el flanqueig d’uns vuit metres fins la base de la berruga (V). Aquí podem muntar la reunió o, si disposem d’una baga molt llarga, continuar amunt per la canal que forma el díedre amb la paret. Aquest segon llarg, equipat amb llargues escàrpies de 50 cm, presenta la seva complicació en la segona meitat, quan la paret es fa més vertical (V). A dalt un gran bloc ens ajuda a superar el pas que ens permet arribar sobre la característica berruga. El darrer llarg és el menys complicat; només ens faran pensar els primers metres, ja que a mesura que ens allunyem de la reunió, l’agulla va perdent verticalitat (IV). Aquest llarg no està equipat més que per un vell buril, però no presenta dificultat. La darrera reunió la muntem a l’estructura del monument a la Moreneta.

FITXA TÈCNICA: 1r ascens: Josep Boix, Carles Balaguer, Josep Costa (27 d’octubre de 1935). Equipament: escàrpies de 50 cm i parabolts a les reunions. Dificultat: V. Recorregut: 85m (20+8+35+20). Material: Casc, cintes llargues, material per muntar reunions i algun friend gran. Llibre recomanat: Montserrat, Guia d’escalades del vessant Nord, de David Hita Sánchez.

DESCENS: Muntarem dos ràpels, un primer d’uns 20 m fins damunt la berruga, i un segon ràpel de 40 m que ens deixarà al collet. En aquest coll hi ha una alzina on podem muntar si no ho veiem clar, un tercer ràpel que ens permetrà superar sense riscos el destrep que ens mena al coll que formen el Cavall Bernat i la Miranda de Sant Antoni. Ara només ens cal desfer el camí per la Canal del Cavall i el Camí de l’Arrel fins l’aparcament del refugi. (45 minuts).

natura i aventura

notícies 20 CAMINADA POPULAR VALL DE GÓSOL

MOUNTAIN FESTIVAL VALLNORD 2007

El proper 15 de juliol tindrà lloc la 20 edició de la caminada popular de la Vall de Gósol. La prova organitzada pels amics de la caminada de Gósol ha augmentat any rere any el nombre de participants i s'ha consolidat com una de les caminades populars més importants de la comarca. En aquesta nova edició comptarà en amb un recorregut circular de quinze quilòmetres i un desnivell acumulat de 700 metres amb sortida i arribada a la bonica població de Gósol. Aquesta població situada als peus del Pedraforca ens ofereix un marc immillorable per gaudir d'un matí d'excursionisme. Si voleu més informació podreu adreçar-vos als telèfons següents: 93-456-09-99 i 93-458-05-54.

El 21 i 22 de juliol se celebrarà la 3a edició del Mountain Festival VALLNORD amb la disputa de la III Duatló de Vallnord i la III SkyRace d'Andorra. Una vegada més l'estació andorrana de VALLNORD serà la capital dels esports de muntanya durant el cap de setmana del 21 i 22 de juliol amb la celebració de la 3a edició del Mountain Festival. Aquest projecte iniciat al 2005 i consolidat al 2006 amb l'organització dels SkyGames FSA (Campionat del Món d'Esports en Altura) ha situat VALLNORD en el panorama nacional i internacional dels esports de muntanya. L'aposta per a aquest any és concentrar 2 proves dels circuits més importants d'ambdues modalitats: Salomon Compex XM Duathlon Series i Buff® SkyRunner World Series®. III SkyRace d'Andorra. Les inscripcions es poden fer a www.ocisport.net o bé trucant al 938066000.

I CONCURS FOTOGRAFIA DIGITAL DE MUNTANYA “MEMORIAL AGUSTÍ TORRENTS I BARRACHINA” El grup Vi Daurat conjuntament amb la botiga d'esports Balmat organitzen un concurs de fotografia de muntanya en memòria d'Agustí Torrents i Barrachina, que morí ara fa un any ascendint la cara nord del Pedraforca. El concurs obert a tothom que ho desitgi constarà de dues categories, les muntanyes del món i el Pedraforca. Els guanyadors d'ambdues categories rebran dos xecs regal que es podran bescanviar per material a qualsevol de les botigues d'esports Balmat. Per a més informació sobre els terminis per lliurar les obres i les bases del concurs visiteu la nostra pàgina web www.naturaiaventura.com o www.balmat.com.

Foto: Jordi Canyameras

ELS 3 MONTS Recentment s'ha creat un nou itinerari de senderisme anomenat els 3 Monts que uneix les zones naturals del Montseny, Sant Llorenç del Munt i l'Obac, el Montcau i la muntanya de Montserrat. El recorregut que transcorre per la serralada prelitoral catalana té 106 quilòmetres de distància i és apte per a tots els públics malgrat que alguns trams presenten un cert desnivell. L'itinerari ha estat senyalitzat i compta amb una cartografia pròpia i ofereix la possibilitat als que ho vulguin de fer nit al final de cada etapa. Si voleu més informació sobre la ruta i els allotjaments visiteu la pàgina web : www.els3monts.cat

BANCS DE LLAVORS MÓN SOSTENIBLE

Biodiversitat vs. biopirateria En anteriors números hem vist com ha anat evolucionant l’agricultura i l’alimentació mundial des de l’autosuficiència local i la tradició, l’intercanvi de coneixements i la vida rural a una activitat industrialitzada, globalitzada i monopolitzada. Una de les peces clau que ens faltava per veure és la relacionada amb els drets de propietat intel·lectual i les seves desastroses conseqüències en el món rural. Però també veurem com els petits agricultors del món sencer s’organitzen contra els gegants agroquímics que controlen aquesta nova agricultura.

Marta Trigo Serres lalupa@moviments.net

UN ACORD DESASTRÓS El 1994 els representants de 125 països i algunes de les transnacionals més poderoses del món van donar per acabada la ronda de negociacions coneguda com Ronda d’Uruguai en la qual es va crear l’Organització Mundial del Comerç i es va signar l’Acord TRIP (Trade Related Intel·lectual Property) que havia de regular des d’aquest moment els drets de propietat intel·lectual i potenciar i defensar la creació, les idees, la innovació, etc. A pesar d’aquestes bones intencions… “Segons afirma el preàmbul de l’acord TRIP, els drets de propietat intel·lectual són reconeguts únicament com a drets privats. Aquesta definició exclouria totes les formes de coneixement, idees i innovacions desenvolupades en l’àmbit del «territori comunal intel·lectual»”1. Aquest territori inclou el saber col·lectiu dels pobles indígenes, de l’agricultura tradicional, la transmissió oral centenària i fins i tot el saber dels científics de les universitats. A més, els drets de propietat intel·lectual només es reconeixen quan el coneixement i la innovació generen guanys, no quan compleixen una funció social. “Segons l’Article 27.1, per a considerar-se un DPI (dret de propietat intel·lectual) la innovació ha de ser susceptible d’aplicació industrial.”2

EL SAQUEIG DE LA VIDA Els DPI són una peça més del puzle neoliberal que ha canviat radicalment l’agricultura i la faç de la Terra: revolució verda, industrialització de l’agricultura, transgènics, obertura dels mercats d’aliments,… Dintre

natura i aventura

d’aquesta lògica que ha creat l’acord TRIP, el món s’ha convertit en pura mercaderia: las persones ens hem convertit en “recursos humans”, la terra, l’aigua, el sòl, etc. en “recursos naturals” i finalment (ara com ara) les mateixes bases de la vida i la seva capacitat reproductiva s’han convertit en “recursos genètics”. Així, el TRIP, lluny de defensar la creació, el que ha fet ha estat abonar el terreny per a la biopirateria o, com diu Vandana Shiva, el saqueig de la vida. Les empreses s’han llançat a una batalla feroç per apropiar-se d’aquests recursos genètics i els seus científics recorren el món sencer a la recerca del saber tradicional indígena i camperol que els proporcioni dades per a trobar, reconèixer i esprèmer propietats característiques de plantes, animals i minerals. Emparats per la comunitat internacional, aquests científics roben aquest saber col·lectiu que, amb la seva respectiva patent, els enriquirà en gran manera. Monstres com Monsanto o Novartis s’apropien de gens específics, patentant-los i vetant el seu accés gratuït als pobles que, sense papers ni lleis que els protegeixin els utilitzen des de fa segles. “N’hi ha prou de descriure la composició química o una funció d’un trocet de material genètic per a proclamar-se el seu «inventor» i reclamar drets exclusius sobre la seva futura utilització, i sobre tots els organismes vius portadors de la «nova» característica genètica.”3 Aquestes patents defensen a més els drets dels seus propietaris sobre la descendència de l’organisme patentat, permetent amb això l’apropiació no només del material biològic, sinó de les funcions reproductives de la vida. El blat de moro, per exemple, que és la base alimentària i cultural dels pobles nadius d’Amèrica Llatina, té “2.181 patents, de les quals el 85% estan en mans de 5 transnacionals agroquímiques.”4 Això vol dir que gran quantitat de varietats d’aquest cereal tenen un propietari que cobra pel seu ús. Ningú, sense excepció segons els DPI, pot usar aquestes llavors sense el permís del seu amo.

DAVANT LA PROHIBICIÓ: ACCIÓ Mahatma Gandhi davant la prohibició del govern britànic als indis de produir la seva pròpia sal a partir de la dessalinització de les aigües que banyen les seves costes, va conduir el poble indi cap a la riba, va agafar un grapat de sal i va dir una mica així com “si ens prohibeixen agafar sal, agafarem sal.” Aquest fet ha estat segons Vandana Shiva “la inspiració que va conduir el moviment indi Navdanya a crear el primer banc de llavors davant la criminalització que d’aquest

acte fan els sistemes de DPI creats per l’OMC.”5 Navdanya va començar com un programa de la Fundació d’Investigació per a la Ciència, Tecnologia i Ecologia (Research Foundation for Science, Technology and Ecology), una iniciativa d’investigació participativa fundada per la Dra. Shiva per a proveir suport a l’activisme mediambiental. Des de 1987, Navdanya ha estat guardant llavors, promovent l’agricultura biològica lliure de químics, creant consciència sobre els de l’enginyeria genètica, defensant el coneixement popular de la biopirateria i defensant els drets alimentaris de les persones i la sobirania alimentària en un món globalitzat. En l’última dècada han treballat amb comunitats locals i organitzacions per a establir més de 20 bancs de llavors en set estats, servint més de 10.000 grangers i salvant més de 1.500 varietats d’arròs, centenars de mill, llegums i oliaginoses i altres varietats vegetals. Però no només a l’Índia hi ha bancs de llavors. Agricultors de tot el món s’organitzen contra la privatització de la vida. A l’Estat Espanyol hi ha diversos exemples. Un d’ells, Ecollavors, funciona a la comarca de la Garrotxa, al Pirineu català, des de 1998. El seu objectiu principal és el “de disposar de llavors no manipulades, locals i de cultiu ecològic, mantenint i recuperant llavors de la zona, que estaven condemnades a l’oblit.”6 I és que l’agricultura actual està sacrificant milers de varietats d’hortalisses a favor de les d’alt rendiment. Actualment es conreen només 150 espècies, davant de les més de 7.000 que s’han utilitzat en el passat.7

FUNCIONAMENT DELS BANCS Cada banc s’organitza de la manera que millor li va per les seves característiques pròpies. Ecollavors, per exemple, té un equip

gestor que s’encarrega entre altres coses de la distribució i l’organització de les llavors en les prestatgeries, manteniment i actualització de la base de dades, sembra de llavors en l’hivernacle per a abastir de planter els membres del col·lectiu i fer proves de germinació, elaboració i distribució del butlletí, etc. El col·lectiu el formen 38 cases col·laboradores, 25 de les quals estan repartides per la Garrotxa i la resta per altres comarques (Ripollès, Alt i Baix Empordà, Pla de l’Estany i les Guilleries). Aquestes són les encarregades de preservar i continuar el valuós llegat que suposa la “contínua i deliberada selecció i millora per part dels agricultors de diferents zones i cultures des dels inicis de l’agricultura. Gràcies a la seva predisposició es recuperen, es conserven i es multipliquen les llavors i, per tant, es mantenen vives al marge d’interessos especulatius o particulars.”8 Les cases col·laboradores reprodueixen les llavors i tenen el compromís de retornar una quantitat de llavors de la varietat que s’havian dut, perquè no es perdi, i perquè altres persones puguin servir-se d’elles. Cada casa apadrina una varietat de les denominades “llavors prioritàries”, és a dir, de les que es consumeixen habitualment cada temporada i que son ser varietats tradicionals, segons les seves condicions agroclimàtiques. Es reparteix cada varietat entre un mínim de tres cases per a assegurar la collita en cas que alguna casa tingui problemes. Aquestes llavors són de cultiu ecològic i cada casa s’encarrega d’una varietat única per a reduir el risc de creuaments no desitjats. A més, el fet que les cases puguin tenir accés al consum d’altres varietats que no produeixen potencia l’intercanvi d’hortalisses. “El graner pròpiament està situat en el Trull, una de les cases col·laboradores, on

totes les llavors que van arribant es classifiquen i s’emmagatzemen. És el lloc des d’on es fa el repartiment de llavors i del planter a les diferents cases col·laboradores, i per tant, on es planifiquen aquestes i altres funcions de manera assembleària, horitzontal i per consens.”9 Ecollavors està dintre de la Xarxa Catalana de Graners, a la qual també pertany Almaixera, un banc creat el 2004 a la província de Tarragona. De funcionament molt semblat a Ecollavors, Almaixera conta a més amb un grup de consum que cobreix el proveïment dels productes que complementen els rebosts de les cases col·laboradores i d’un grup d’intercanvi, la funció del qual és la de dinamitzar intercanvis de productes, serveis i coneixements sense diners, en una relació basada en la confiança. En l’àmbit estatal hi ha entre d’altres la Xarxa de Llavors “Resembrant i Intercanviant”, organització de caràcter tècnic, social i polític que “ha desenvolupat nombroses accions des de l’àmbit local fins al treball amb les administracions públiques o la relació amb entitats internacionals. En ella participen organismes d’investigació, agricultors i organitzacions d’agricultors, tècnics, consumidors, grups d’acció local, bancs de germoplasma, persones vinculades a la universitat, moviments ecologistes, etc. ❚❘

1. Biopirateria, el saqueig de la naturalesa i del coneixement de Vandana Shiva. Editorial Icaria, Barcelona, 2001. 2. ídem. 3. ídem. 4. ídem. 5. Paraules pronunciades per la Dra.Vandana Shiva en una conferència donada a Barcelona el 2004 en ocasió de les jornades “Copyleft, per la no mercantilización del saber col·lectiu i la vida.” 6. Dossier d’Ecollavors. Andrea Rizzi. El País, 12 de juny de 2006. 7. Dossier de Ecollavors. 8. ídem.

món sostenible 37

El Camí Vell, de Siurana a Prades RUTES EN TOT TERRENY

Allà dalt ets Siurana, aspra i ardida, ben arrapada a la salvatge altura, coronada d’espais, d’abims cenyida, tota daurada i negra de vellura. Dels carrerons sota volta dura, l’aire té una quietud esfereïda; sols enllà, vora el cingle, una exquisida prada es va alçant a l’església obscura. Des de Siurana es veuen soledats; ella és una impassible sobirana dominant els voltors i els espadats. I prega i jura i amenaça a estones; i només pot finar l’aspra Siurana desfeta en rocs per atacar les fones. Josep Carner (1884-1970)

es muntanyes de Prades semblen un vaixell de pedra que venç, en plena tempesta, les onades més salvatges. La proa d’aquest veler gegantí s’alça imponent sobre les ones, sense por, altiva, sobirana. Sobre el bauprès, vencent les forces més obscures de la mar tremolosa, Siurana s’agafa amb força als estais dels flocs de proa. Com un vell llop de mar, gaudeix del combat contra els vents que, un cop més, marxaran sense tòrcer-la. Així se’ns presenta Siurana el primer cop que ens hi apropem: ferma, vella, sàvia, guaitant el món asseguda sobre els rogencs

natura i aventura

espadats de pedra, recordantnos el seu passat gloriós i èpic, mercès al fet que la configuració física del cingle, alçat gairebé en vertical, constitueix una veritable fortalesa natura. Quan la història es fa confusa i els records es barregen amb els sentiments, floreix immediatament la portentosa imaginació de l’home que embelleix els fets i converteix la història en llegenda. En aquest racó dels cingles més esquerps i inexpugnables, la memòria i l’admiració van forjar una història que, vora els murs del castell es presenta en forma de petjada; una petja de cavall desferrat que ens transporta als temps del comte

DEIXANT ANAR LA IMAGINACIÓ L’HOME EMBELLEIX ELS FETS I CONVERTEIX LA HISTÒRIA EN LLEGENDA Ramon Berenguer IV, quan tota Catalunya va passar a ser domini cristià. Bé, tota no. Encara quedava indòmita l’encimbellada fortalesa de Siurana on residia la bellíssima reina mora, anomenada Abdelàzia. La conquesta del territori

havia estat llarga i penosa però els cansats soldats van treure forces d’on no n’hi havia per tal de conquerir el castell i poder contemplar amb els seus propis ulls la singular bellesa de la reina. Durant molt de temps els cristians varen assetjar el castell i lluitaren contra els sarraïns que defensaren amb coratge la seva reina, però els murs de Siurana restaren infranquejables. I es diu que mai no haguessin pogut doblegar l’obstinada resistència mora si a Siurana no hi hagués hagut un traïdor. Una nit fosca i trista, un acabalat jueu obria les portes de la vila a l’exèrcit cristià. Li havien promès que respectarien els seus béns i les

vides dels altres jueus que habitaven al poble. Però els cristians, un cop van travessar les muralles es van oblidar del pacte i acabdillats per Ramon de Geganot, mataren tothom que trobaren al seu pas, i cremaren i destruïren la vila. Va ser una carnisseria. El jueu, en veure els seus béns destrossats i els seus amics i familiars degollats per culpa de la seva traïció, es va quedar petrificat, i encara ara, a la Siuranella, a l’altra banda del fondal de la Gritella, des d’on el traïdor contemplava l’esgarrifós espectacle, podem observar, en un gran roc, les faccions del seu rostre.

ELS ESCARPATS CINGLES DE SIURANA FEREN D’AQUESTA UNA POBLACIÓ GAIREBÉ INEXPUGNABLE Mentrestant, Abdelàzia, sobre el seu cavall blanc lluitava a la llum de la lluna contra els soldats que ja entraven al pati del castell. Envoltada pels darrers fidels esquivava les fletxes i s’esquitxava amb la sang vermella dels colls que tallava amb la seva espasa amb forma de mitja lluna. Però els cristians avançaven i aviat seria presa. En aquell moment es tragué el vel i la seva bellesa deixà bocabadats per uns segons els soldats cristians. Tot estava perdut, Siurana cremava i el castell queia

en mans cristianes. Però la reina no podia caure en aquelles mans, mai no es rendiria als cristians. Abdelàzia tapà els ulls del seu cavall amb la peça de roba, l’esperonà, al galop passà per davant de les tropes enemigues i es llençà pel cingle. Però en el darrer moment el cavall s’adonà del que passava i va intentar frenar, clavant les potes a terra fins enfonsar-les a la roca, però tot i això no va poder evitar la caiguda. Encara avui dia, sota els murs que resten dempeus, podem observar la petjada que ens recorda tan desesperada gesta i que dóna nom al cingle: el salt de la reina mora.

A l’alba els soldats cristians van descendir dels escarpats cingles i trobaren el cos de la dissortada Abdelàzia, que va ser portat novament a Siurana per ser enterrat amb tots els honors. Però la reina, encara que valenta, no era cristiana, i el seu cos no podia ser introduït a l’interior de l’antiga mesquita, ara consagrada església i dedicada a Santa Maria, ni podia ser

1. Al Salt de la Reina Mora la història es converteix en llegenda. 2. Portalada de l’església de Santa Maria de Siurana. 3. El poble de Siurana ens mostra l’encant de les velles viles medievals.

S SUBS I ETS CRIP T DESC PODRÀS OR A RREG WWW .NAT AR L’ITINURAIAVENTU DE TRAC ERAR RA.COM K PE I I EL R AL GPS

Distància: 30 km. Temps orientatiu: 3 h. Tipus d’itinerari: Lineal.

rutes en tot terreny

RUTES EN TOT TERRENY

1 enterrada en un cementiri cristià; així doncs se li va fer una sepultura especial, a la paret del temple, com corresponia a una persona de tan alta nissaga, però a la banda de fora, i no pas a l’interior. Aquesta sepultura encara es pot contemplar en l’actualitat passejant per les rodalies de l’església de Santa Maria de Siurana. L’església descansa al caire del cingle i és romànica des del segle XII . Es compon d’una sola nau amb volta apuntada i absis semicircular llis a l’exterior. L’interior és decorat a la línia d’impostes amb un doble fris de ziga-zaga. La portada, lateral, té tres arquivoltes que descansen damunt tres

natura i aventura

CADA RACÓ D’AQUESTA SERRA AMAGA UN RECORD DE LA LLUITA CLANDESTINA CONTRA LA DICTADURA columnes per banda, amb un capitell ben esculturat amb decoracions vegetals i zoomòrfiques. La portalada i el timpà

estan emmarcats per un guardapols amb doble ziga-zaga. Els àbacs dels capitells i la mènsula de la llinda estan decorats amb un fris vegetal; l’esculturació del timpà, molt primitiva, representa Crist crucificat, amb quatre figures per banda; a la part superior hi ha dos lleons enfrontats, el sol i la lluna. Se sospita que el timpà fou dut d’algun altre indret ja que no guarda les proporcions del lloc on va destinat. La imatge titular, romànica, es creia donada per Ramon Berenguer IV; era dita de l’aigua i tenia molta devoció. L’autèntica imatge va ser roba-

da una nit tempestuosa de l’any 1979, juntament amb dos retaules provinents de la Cartoixa de Scala Dei i tres plafons del retaule barroc central. El campanar, adossat, és de planta quadrada, coberta piramidal i una sola finestra per cara. Deixant enrere aquesta fortalesa natural i allunyant-nos de les aigües turqueses del riu

EL VERD DE LES VINYES ENS MOSTREN LA CARA DEL PRIORAT MÉS CONEGUT

Siurana i el seu embassament, prenem la pista que mena cap a Prades. Aquest és l’antic camí que, travessant l’altiplà que conforma la serra de la Gritella, unia ambdues poblacions. Ens crida l’atenció l’escampall de ruïnes de masos que esquitxen aquesta boscosa contrada. La majoria van ser abandonats a causa de la repressió a la qual el franquisme va sotmetre tota la regió. Cada mas, cada ruïna, cada racó d’aquesta serra rogenca amaga un pedaç de la trista història que la lluita clandestina contra la dictadura forjà. Després de la derrota dels constitucionals a mans dels revoltats, alguns homes i dones mantenien l’esperança que els aliats esbandirien Franco un cop caigut el nazisme. Però no va ser així i la repressió a les zones on se sospitava que es trobaven els maquis fou encara més dura. A les muntanyes de Prades hi havia diversos grups de guerrillers. Un dels més coneguts eren els Patacons. L’any 1944, els maquis van afusellar l’amo del mas de la Bàrbara (o Barba), en Pere Juncosa, el primer diumenge de febrer. Fins fa uns anys encara es podia veure la

pedra amb el nom del mort gravat, a recer d’una alzina monumental centenària. La commoció va ser gran i la muntanya s’esverà. Un any després caigué l’alcalde de Cornudella, Joaquim Juncosa, cosí del mort, que fou assassinat, al vespre, al mas de l’Abella. Fins i tot el cap de la Falange de Reus, Camilo Morales, morí assassinat al cap d’un mes quan circulava per les crestes de la serra de la Llena. Tota la muntanya es va omplir de tants guàrdies civils que fins i tot es deia que darrera de cada arbre n’hi havia un, i la repressió fou tan terrible que va fer que s’abandonessin definitivament els masos d’aquesta partida de Siurana. El darrer mas en ser abandonat va ser el mas de Sargantill. ❚❘

1. El refugi de Siriac Bonet, del CEC, descansa al caire del cingle.

“Camí dels Bons Homes”

Juliol i agost 2007 Travesses a peu i en BTT descobrint els camins i paratges que van recórrer els càtars durant els segles XII i XIII. Blocs de 6 i 7 dies a partir de 525 € per persona.

C/Francesc Macià, 40 · 25720 Bellver de Cerdanya · tel. 616-85-55-35

Fotografies cedides per CR-CBH, Marc Mesplié i Isidre Puntí

www.guiesmeranges.com www .guiesmeranges.com

Veure programa i calendari a

La història del catarisme

CALENDARI

Catalunya i Andorra

JULIOL CAMINADES I ASCENSIONS 1 1 1 7 7 7 7 7-8 7-8 7-8 7-8 8 8 14-15 14-15 21 21-22 22 23 28 29 29-1

Caminada popular del Port del Compte Serra Llaberia Grup de Muntanya Sant Iscle de Vallalta - Canet Marxa Nocturna de regularitat d'Avinyó Caminada Nocturna Volta a Engorgs Caminada Nocturna Congost de Montrebei a peu i en canoa Ascensió al Bessiberri Sud Pic de l'Estanyó, Pic de Tristaina (Andorra) Ascensió al ibons i Pic de l'Anayet Caminada Mollet - el Masnou Travessa Ulldeter - Núria - Queralbs Ascensió al Pic del Comaloforno Pica d'Estats Marxa Nocturna Ascensió al Taillon Caminada Popular de Creixell Rutes per la Vall del Segre La Mola del Coll de Jou Sortida Nocturna del Comte Arnau Serra de Tramuntana, Illa de Mallorca

Centre Excursionista del Bages ceb @minorisa.es Casal Casa Lambda muntanya@lambdaweb.org Agrupació cultural Folklòrica de Barcelona 93-315-14-96 Club Excursionista d'Avinyó jordianna@wanadoo.es Club Excursionista de Ripoll 972-70-05-40 Club Excta Cerdanya greccerdanya@terra.es Foment Arqueològic Exc. Sallentí jaesallent@hotmail.com UEC Horta secretaria@uechorta.net Centre Excursionista del Penedès secretaria@cep.cat Club Excursionista de Gràcia cegracia@cegracia.cat Centre Excta la Foradada ccelaforadada@yahoo.es Club Muntanyenc Mollet clubmuntanyenc@terra.es Associació Exc. Cerdanyola 607-11-44-47 Club Excursionista Anoia 93-772-76-66 Club Excursionista Pirenaic 93-302-42-39 pirenaic@wanadoo.es Centre Exc. Sant Vicenç de Castellet 93-833-10-97 UEC Horta secretaria@uechorta.net Club Esportiu Muntanyenc Creixell 629-126- 432 Centre Excursionista de Balaguer 973-44-87-91 Unió Exta. Catalunya de Reus aecreus1@yahoo.es Unió Exta. Sant Joan de les Abadesses admin@uesantjoan.com UEC Horta secretaria@uechorta.net

ESCALADA 7 15

Copa Catalana d'Escalada en Bloc 2007 Andorra Open d'Escalada Canet de Mar

Club Pirinenc Andorrà www.fam.ad Grup Excta Canet de Mar

RAIDS I TRIATLONS 29

Triatló Popular Malgrat de Mar

Grup Excta Malgratenc www.gem-malgrat.com

Pla de l'Estany Cronoescalada

Club Excta Empordanès secretaria@cexcursionistaempordanes.org Ass. Esp. Centre Alpí Vall de Segadell www.valldelsegadell.com

BTT 17 22

AGOST CAMINADES I ASCENSIONS 4 4 11 26

Caminada Popular de Pardines Ass. Esp. Centre Alpí Vall de Segadell cavs@pardines.televall.com Marxa Nocturna Tivissa - L'Ametlla Centre Excursionista Azimut ceazimut@wanadoo.es Caminada Nocturna Riudoms - La Mussara - Riudoms CERAP Riudoms muntanya@cerap.net Caminada festa major de Taradell Centre Excursionista Taradell 93-880-04-78

RAIDS I TRIATLONS 25

Bas - Extrem Geca

Grup Excta Cult Alpi Lletissonada geca@geca.cat www.lletinossada.org

Aprofita el nostre calendari interactiu per planejar les teves activitats. Si ets organitzador d’esdeveniments, aprofita’l per promocionar-los. www.naturaiaventura.com 42

natura i aventura