Natura i Aventura 14 by Goolnatura

Revista gratuïta d’activitats a l’aire lliure per Catalunya i Andorra

NATURA I AVENTURA ❚ ANY Ill ❚ NÚMERO 14 ❚ FEBRER 2008

NÚMERO

Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

www.naturaiaventura.cat

EDITORIAL Les primeres paraules que Edmund Hillary digué al seu company George Lowe quan arribà al campament base després d’assolir el cim de la muntanya més alta del món acompanyat del xerpa Tenzing Norgay van ser: “George, hem vençut el bastard”. I és que per a aquells homes, el veritable motiu d’escalar muntanyes era enfrontar l’esperit humà contra les ferotges forces de la natura i intentar vèncer-les, i el gran premi, quan ho aconseguien, era la pròpia satisfacció personal. Però el destí els jugà una mala passada i van ser considerats herois nacionals. Ells no es creien mereixedors de la immortalitat que aquella consideració els regalava, i menys encara pel simple fet d’haver aconseguit pujar una muntanya, per molt alta que fos. Però tant Hillary com Tenzing van ser obsequiats amb els més alts honors, els quals acceptaren amb aplom. Ambdós es convertiren en els ciutadans més cèlebres dels seus respectius països i la seva fama s’escampà pel món. Però els dos alpinistes aprofitaren la situació i dedicaren les seves vides a ajudar els pobles muntanyencs del Nepal. Aquest era el seu major orgull: havien ajudat a crear escoles i hospitals, construït ponts i aeroports, i milloraren la qualitat de vida d’aquest poble oblidat. D’aquesta manera tots dos aprofitaren la seva celebritat per posar-se dempeus i lluitar pels drets dels menys privilegiats. És per això que hem d’admirar i recordar l’home que el passat 18 de gener ens va deixar a l’edat de 88 anys. Un exemple d’heroisme, no per haver pujat l’Everest, sinó per haver dedicat la seva vida als altres sense esperar res a canvi. L’heroisme de mantenir-se ferm defensant la causa en què creia. Realment, va significar molt per a la humanitat conquerir l’Everest? Només perquè és el lligam que uneix aquell equip d’homes que durant els anys que s’esdevingueren mostraren tanta decència, bondat i humilitat. El dia que venceren el bastard, Hillary i Tenzig forjaren el seu destí i el de tots els que els varen conèixer. NATURA I AVENTURA

sumari í

’

ó ’

06 12

26 4

natura i aventura

SENDERS DE GR: Travessant els Pirineus

SOSTRES COMARCALS: Les Agudes, 1.706 metres

BICICLETA DE MUNTANYA: Cercant l’aeròlit de Canyelles

BIBLIOTECA: Novetats editorials

RUTES A PEU: Els búnquers dels Pirineus

TÈCNICA I SEGURETAT: Meteorologia de muntanya

ESPELEOLOGIA: Avenc d’en Passat

TOT TERRENY: Vida i mort al Solsonès

ESCALADA ESPORTIVA: La font de l’Ametlló

NOTÍCIES: L’actualitat de mes

NATURA I AVENTURA ANY III. NÚM. 14 FEBRER 2008

CALENDARI: L’agenda del mes

SOL·LICITAT CONTROL DE TIRADA OJD TIRADA: 15.000 EXEMPLARS Direcció: Jaume Guillot Jordi Fernàndez Disseny gràfic i fotografia: Christian Galindo Correcció: Marta Guspí Col·laboradors: Anna Parra Glòria Solsona Naiana Lacorte Núria Pedrola Albert Brignardelli Eduardo Abad Joaquim Fernández Ma Antònia Juncà Nil Guillot Anna Solsona Edita: H4XORS S.L. Homer, 63, baixos 08023 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat

Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 christian@naturaiaventura.cat

Imprimeix: TALLERES GRÁFICOS SOLER S.A. Dipòsit legal: B-51.197-2006

PLANTES MEDICINAL: Bossa de pastor MÓN SOSTENIBLE: El consum energètic

38 5

El Camí dels Bons Homes Etapa 6

Travessant els Pirineus

SENDERS DE LLARG RECORREGUT

Des que vàrem passar la primera nit d’aquest viatge al ras, a resguard dels vells murs de pedra de l’abandonat poble de Peguera, que no havíem tornat a fer bivac. Aquest cop, però, al cel no brillen els estels i la lluna no sembla voler aparèixer. Uns núvols negres han apagat el dia, i la nit que ens envolta és de les més fosques que recordo. A l’era de cal Jan hem encès una petita foguera que ens ha servit per a escalfar-nos una mica i ara, una estona després, l’improvisat foc de campament s’ha convertit una difosa llum vermellosa que neix dels cremalls que encara resten encesos i que es perd a mesura que s’allunya de nosaltres. La Núria ja dorm. Sempre és la primera de caure. La llum rogenca dóna un to diferent a les seves galtes i, tot i estar dormida, els seus llavis dibuixen l’esbós d’un somriure. De sempre m’ha semblat una noia bonica, tot i que aquest no és el tret que més la caracteritza. D’això me’n vaig adonar el primer dia que la vaig sentir riure. En contemplar-la vaig descobrir, sota aquell somriure, una noia tendra i fràgil que alhora ens desbordava amb la fortalesa que inspira una rialla. Des d’aquell precís instant m’he

natura i aventura

sentit fascinat per l’energia que regala a tots els que l’envoltem. Al mateix temps, però, vaig descobrir, en l’oasi dels seus ulls verds, un llampada de tristor i malenconia que varen passar desapercebudes per a la resta. Això em va acabar de convèncer de la fragilitat que amaga el seu cos tan atractiu i graciós, i que amb el temps m’ha anat encisant encara més. “No has de deixar escapar l’amor” em sorprèn en Guillem, com si hagués passat l’estona llegint-me el pensament. I abans de deixar-me inventar una excusa continua: “M’he adonat de com mires la Núria. El teu secret és una càrrega massa pesada per dur-la tot sol. Algun dia li ho

hauràs de dir.” Abaixo el cap confirmant, amb el silenci, les seves sospites. Ell resta assegut amb la mirada perduda en el

UN RECORREGUT D’AQUESTES CARACTERÍSTIQUES NO ES POT REALITZAR SENSE UNA FORTA MOTIVACIÓ INTERIOR foc que s’apaga. Les seves celles un pèl arrufades em conviden a pensar que està inquiet o preocupat per alguna cosa. Potser els darrers esdeveni-

LA RUTA PAS A PAS L'etapa de Bellver de Cerdanya a Porta (França) es pot fer d'una sola tirada, calculant unes 11 hores de caminada. Nosaltres recomanem fer-la en dos trams, fins a Can Jan de la Llosa primer, i fins a Porta l’endemà. Això ens permetrà gaudir més del paisatge i a la vegada alleugerir la càrrega d'una etapa tan llarga. Es pot demanar un transfer que ens vindrà a buscar a Can Jan de la Llosa o acampar en els prats d’aquest mas (lloguen el material). Més informació a www.camidelsbonshomes.com

Distància: 19,7 km. Desnivell: 900 m. Temps orientatiu: 5 h. Època recomanable: del novembre al maig pot haber-hi neu. Cal consultar l'estat del tram i anar preparats. Dificultat: mitjana. Tipus d’itinerari: lineal.

SUB SI ETS SCR IP DESC PODRÀSTOR ARR WW W.N EGAR ATUR D A EL P IAVENTURA E .COM L’ITIN LÀNO TRAC ERAR L, K PE I I EL R AL GPS

Sortim de Cal Jan (1) i travessem el riu de la Llosa. Prenem el sender que marxa en direcció nord a buscar un pas estret entre el riu i les roques a sota mateix del castell de la Llosa (2). Continuem pujant seguint el curs del riu. Passem pel costat d’una cabana de pastors gairebé derruïda, la Barraca de la Farga (3), que ens servirà d’aixopluc en cas de necessitat. Seguim ascendint i creuem el torrent de la Ginebrosa (4) en una zona de prats oberts. El camí comença a pujar en ziga-zaga, i creuem en diversos punts el riu de Calm Colomer (5). Creuem de nou el riu de la Llosa per un pont de troncs i canviem de vessant. A partir d’ara remuntarem la vall pel vessant que mira a l’est (6). A uns metres del camí trobem una petita capella dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, una taula amb barbacoa i un edifici derruït, que fou l’antiga caserna de la guàrdia civil que vetllava la frontera amb França i Andorra (7). La vall es va estrenyent mentre ascendim en forta pujada fins a una cruïlla amb el GR-11 (8). Durant uns metres GR-11 i GR-107 van junts, però abans d’arribar a la Cabana dels Esparvers (9) el GR11 marxa a la dreta. Passat aquest petit refugi es pren el sender que remunta la vall del riu Engraït, sempre en direcció nord. Després d’una forta pujada per una mena de congost arbrat, s’arriba al prat que hi ha a la capçalera de la vall. Desapareixen els arbres i el camí es fa difós ja que hi ha molts caminets marcats pel pas de bestiar. Anem pujant pel costat del riu i el creuem a l’alçada d’unes grans pedres (10). Continuem remuntant la vall tot pujant un turó que hi ha al mig i progressivament ens anem dirigint cap a l’est fins a divisar la petita collada. Hi ascendim pel sender que fa ziga-zaga. Ja som al coll de la Portella Blanca (11). Ara només ens queda baixar fins al fons de la vall que s’obre davant nostre, en direcció est, seguint el curs del riu de Campcardós. Passem vora els estanys Gros (12) i Petit. El sender es converteix, a l’alçada d’una cabana (13) en una pista ampla que mena directament a Porta (14).

Més informació a www.camidelsbonshomes.com

senders de llarg recorregut

SENDERS DE LLARG RECORREGUT

ments, els records o la història que ens està explicant i que, per alguna estranya raó, sembla que és la seva, el tenen amoïnat. “Encara no t’he donat les gràcies”, diu sense alçar el cap. “Estic en deute amb tu”. “No va ser res”, li responc en suposar que m’agraeix la nit que el vaig ajudar a foragitar l’encaputxat que li volia prendre la pedra; “qualsevol hauria fet el mateix”. “Potser si”, murmura mentre aixeca el cap per mirar-me directament als ulls; “però ajudant-me heu posat en

perill les vostres vides. I em sap greu”. Em quedo glaçat. “Què vols dir exactament? A què et refereixes quan dius que les nostres vides corren perill?”, li pregunto mentre sento com el meu pols s’accelera. Amb la mirada recorro els voltants de cal Jan, però la foscor d’aquesta negra nit és massa espessa per veure-hi més enllà dels pocs metres que la tènue llum de la foguera que s’extingeix il·lumina. Imagino encaputxats amagats en la foscor, observant els nos-

tres moviments tot esperant el moment de saltar sobre el campament improvisat. “Bé”, continua en Guillem, “com ja saps, amago una pedra que moltes persones i entitats cobegen. Ja fa una pila d’anys que m’he dedicat a protegir el seu secret, però ja sóc gran i va essent hora que algú altre s’encarregui d’amagar-la i vetllar perquè no caigui en segons quines mans.” Fa una pausa i assenyalant-me afirma: “Sembla que la pedra t’ha triat a tu”.

Una altra manera d’entendre l’excursionisme

“

Propera, pràctica, actual, compromesa, independent i jove

Una revista pionera que ens apropa mitjançant els diferents esports de natura, al nostre patrimoni cultural, biològic i històric.

s e i r ò t s i h s e l x Descobrei s racons més l oblidades i enostra geografia a amagats de l

“

“Però com pot una pedra triar ningú perquè la protegeixi? Quin disbarat és aquest?”, balbotejo trepitjant unes paraules amb les altres, mentre intento asserenar-me per no pujar el to de veu i despertar la Núria. “I quin secret tant important amaga aquest coi de pedra que mereix que arrisquem les nostres vides?”, esclato finalment sense poder contenir els nervis. En Guillem em posa la mà a l’espatlla i amb veu serena intenta calmar-me. “Aviat ho

”

Anunciat a Natura i Aventura trucant al: 93 417 76 14 · subscriu-te a www.naturaiaventura.cat

també un enorme seguici de fugitius, es va prometre a si mateix tornar ben aviat al costat de la bella Ermessenda i jurar-li amor etern. En pocs dies arribà a Tolosa, on fou rebut amb gran alegria pel comte, que ja temia el pitjor després de tants dies sense saber d’ell. El qui l’havia estimat com un pare estava esperançat, i tot apuntava que la contesa estava a punt de prendre un altre caire, perquè el rei Pere el Catòlic estava al costat dels seus amics i vassalls i

LES TERRES OCCITANES EREN EL CENTRE DE LA CULTURA EUROPEA, AMB LA POESIA TROBADORESCA, L’AMOR CORTÈS I EL REFINAMENT DELS COSTUMS ells s’havien posat sota la seva protecció. Però en Guillem era incapaç d’animar-se. S’imaginava la seva estimava cavalcant per camins glaçats, a les entranyes de les Muntanyes Negres, embolicada en la seva capa. A mesura que passaven els dies se sentia extenuat i amb el cos malmès. El dolor de l’ànima es transformava en ofec, quan s’adonava de la seva soledat. Aquella mirada entre les flames de Besiers i aquell cos nu netejant-se la sang dels altres en un rierol proper a Carcassona l’havien condemnat a patir la pitjor de les tortures possibles: la sole-

entendràs tot. No perdis la calma.” I mentre s’estira sobre una vella flassada i es prepara per a passar la nit m’aconsella: “No hi pensis gaire, intenta dormir que demà ens espera un dia dur, perquè començarem a travessar els Pirineus i no sembla que el dia ens vulgui acompanyar gaire”. Miro el cel fosc i amenaçador del qual pengen núvols negres, com si estiguessin clavats amb agulles de filar sobre un negre teló de fons. Les paraules d’en Guillem se’m repeteixen al cap i a mesura que passa l’estona me n’adono que tot plegat, tant les coses que ens estan passant, com les

que li passaren de la seva narració estan molt lligades, i que, en certa manera, la Núria i jo formem part del desenllaç final d’aquesta història. L’olor de cafè em desperta. La Núria ha matinat i ens ha preparat quelcom per esmorzar. Amb gana devorem les galetes que ahir vàrem comprar al forn de Bellver. La tassa de cafè m’escalfa el cos i a mesura que em desvetllo m’adono que la grisor que ens envolta no és deguda al fet d’haver matinat, sinó que la nuvolada que cobria el cel ahir a la nit s’ha anat fent més espessa i no deixa ni tan

sols lluir el sol. Ens posem en marxa seguint el curs del riu de la Llosa, i abrigats, ens endinsem al cor dels Pirineus tot sentint com l’esperit de l’alta muntanya ens impregna els sentits. “Quan en Guillem veié allunyar-se l’Ermessenda en direcció a Montsegur”, continua explicant-nos en Guillem mentre travessem el pont de fusta que creua el riu, “seguida d’uns centenars d’homes i dones que hi volien cercar refugi, no estava segur si mai tornaria a veure-la, i en aquell moment s’adonà que això era l’única cosa que volia aconseguir. Ell es dirigí a Tolosa i, mentre hi caminava guiant

SUBSCaRl’aInyUpo-TdrEàs i per 20€ gaudir de molts

· revist a a cas a · track s, road beneficis i ressenyes books de tote les rute s s propo sades · sortejo s · desco mptes · i molt més...

Subscriu-te a Natura i Aventura. Mes a mes no deixaràs de sorprendre’t. I sortiràs guanyant amb tots els avantatges i descomptes C/ Homer 63, baixos - 08023 Barcelona · 93 417 76 14 · www.naturaiaventura.cat · info@naturaiaventura.cat

d’heretges). Mesos després es confirmà també la caiguda dels castells de Termes, Aguilar i Puiverd.”

SENDERS DE LLARG RECORREGUT

Del cel comencen a caure gruixudes gotes d’aigua. Fins avui hem tingut molta sort en totes les etapes, i sempre ens ha acompanyat un temps esplèndid, però des d’aquesta nit tot ha canviat. El cel serè dels darrers dies ha estat substituït per un camp d’espessos núvols foscos que no han deixat, ni per un instant, abocar-se el sol. La cabana de l’Esparver ens permet aturar-nos a descansar i posar-nos roba d’abric i també l’impermeable.

ALTIMETRIA DE L’ETAPA

dat. I ara es trobava sol; com si fos Adam al paradís en els temps en què encara no havia sorgit la dona de la seva costella. Un Adam tot embrollat amb una carn nova massa repleta de vida, i amb un cap que només servia per a donar noms a centenars d’animals, que es preguntava per què havia posat Déu en ell una necessitat tan

SIMÓ DE MONTFORT HAVIA FET ALINEAR 100 HOMES I, UN PER UN, ELS HAVIA FET BUIDAR ELS ULLS I TALLAR LES ORELLES, EL NAS, LA LLENGUA I ELS LLAVIS gran de parlar quan no hi havia ningú amb qui poder fer-ho. Sentia la imperiosa necessitat de veure l’Ermessenda, de tornar a parlar amb aquella noia. Era com si mai no hagués parlat amb ningú. Necessitava dir paraules vertaderes, paraules pesades com l’or i càlides com la sang, que fluïen per si soles sense esgotar-se mai. Però encara hauria de passar un llarg període de temps abans

natura i aventura

“Si les terres occitanes eren llavors el centre de la cultura europea, amb la poesia trobadoresca, l’amor cortès i el refinament dels costums, Puivert era considerada una de les corts més fastuoses de l’època. Cap altre castell no se li podia comparar en luxe i riquesa. Puivert era una residència feliç per les festes i els torneigs, i fou el lloc de reunió de trobadors rossellonesos i provençals, on recitaven i componien trobes i poesies. Els senyors d’aquests castells no eren pas herètics”, recalca en Guillem mentre ens allunyem de l’improvisat refugi; “però pertanyien a una societat on es desenvolupaven la poesia i l’amor cortès i al mateix temps el catarisme. Tot anava junt, i per a ells defensar l’heretgia era defensar la pròpia terra, un sistema de vida, el bé comú d’una cultura... i malgrat el terror provocat per les matances i la repressió, escolliren deliberadament d’oposar-se a la croada.” Les parets dels cims que ens envolten es van enfarinant de blanc a mesura que guanyem alçada i la pluja es va convertint en neu. Hem deixat enrere la vall del riu Josa i remuntem la vall del riu d’Engaït, que serpenteja esquivant els grans blocs

que en Guillem pogués allunyar-se de Tolosa, on arribaven les històries més esfereïdores; com la que explicava que, a Brams, Simó de Montfort havia fet alinear 100 dels homes vençuts i, un per un, els havia fet buidar els ulls i tallar les orelles, el nas, la llengua i els llavis. Això perpetrat, els havia enviat, guiats per un home, a qui li havia fet gràcia de deixar només borni, fins al peu dels castells de Lastors. Molts dels torturats moriren pel camí. Quan PereRoger de Cabaret, el senyor de Lastors, veié arribar la trista comitiva dels 100 mutilats va demanar al rei d’Aragó que els defensés, però aquest demanà a canvi que li lliuressin els seus castells. Pere-Roger considerà el preu massa alt, i continuà la lluita sense el suport del monarca català. Aquell estiu, un any després de l’atrocitat comesa a Besiers, arribaren a Tolosa notícies que Simó de Montfort havia reforçat el seu exèrcit i havia pres Menerba (on cremaren a la foguera més d’un centenar

Guillem ens va explicant i que formen part del nostre passat. Estem recorrent, en sentit invers, la ruta que va portar molts homes i dones a l’exili per ser fidels a la seva fe. Trepitgem pedres que en altre temps foren esquitxades per llàgrimes de dolor per la separació de la terra natal, però també per l’esperança d’una vida millor en els dominis de Catalunya i Aragó. I tot per ser fidels a una fe religiosa. Quina immensa força de convicció devia posseir aquella fe per aconseguir que hom ho abandonés tot per continuar essent-hi fidel. Quelcom que, per desconegut, sorprèn encara més en l’ època en què ens ha tocat viure. ❚❘

de pedra que caigueren de les parets, cada cop més verticals, que conformen aquesta conca. El paisatge s’ha anat ensalvatgint i la neu i el vent encara el fan més inhòspit. Quan un menys s’ho espera apareix, retallada entre els escarpats penyals del pic Negre d’Envalira, el coll de la Portella Blanca. És un pas molt evident i un cop a dalt podem observar una mostra de les arbitràries divisions politicoadministratives que aquí ens permeten, en pocs centímetres, plantar-nos a França, Andorra o Catalunya, sense deixar d’estar en un mateix territori. La vista des del coll és esplèndida. Pel cantó francès es veu la cara nord del Puigpedrós i la bella vall de Campcardós que desemboca a Porta. Portem gairebé sis dies caminant i la Núria no defalleix. Un recorregut d’aquestes caracte-

TREPITGEM PEDRES QUE EN ALTRE TEMPS FOREN ESQUITXADES PER LLÀGRIMES DE DOLOR PER LA SEPARACIÓ DE LA TERRA NATAL, PERÒ TAMBÉ PER L’ESPERANÇA D’UNA VIDA MILLOR EN ELS DOMINIS DE CATALUNYA I ARAGÓ rístiques no es pot realitzar sense una forta motivació interior. No es tracta de la dificultat de superar les diferents etapes, sinó d’aprofitar els silencis dels camins per a meditar sobre els fragments de la història que en

RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

I un dia una pedra caigué del cel... Cercant l'aeròlit de Canyelles

e 1

Un flamejant raig de llum travessà el cel i es precipità contra la Terra. Se sentí un espetec com si fos la fi del món, seguit d’un escampall com de metralla que petava per tot arreu. Tothom va deixar el que tenia entre mans i s’abocà al carrer per veure què passava. El dia era clar i assolellat. No podien ser trons ni una tempesta. Més tard, al camp es van trobar, escampats, multitud de bocins d’aquell roc que havia caigut del cel. Uns dies més tard vingueren científics de Barcelona i d’altres llocs per a estudiar el fenomen i s’endugueren les restes del meteorit que van poder trobar o comprar, a bon preu, als pagesos que les havien recollit i que en van fer un bon negoci. Era l’any 1861 i des d’aleshores a la comarca es coneix Canyelles com “el poble del meteorit”.

natura i aventura

El poble de Canyelles es troba a 142 m d’altitud, en un turonet que s’alça al mig d’una vall flanquejada per diverses elevacions: el puig de l’Àliga, el puig de les Forques i el puig de Montgrós; i des de sempre ha estat un punt estratègic per la seva condició d’enllaç entre el mar i la muntanya. La riera de Canyelles va ser durant molts anys la ruta que connectava els pobles costaners amb les poblacions interiors.

1. Al segle

XII

es construí

l’ermita romànica de Sant Joan de Viladellops sobre un edifici anterior. 2. Les peculiaritats climàtiques i geogràfiques de la comarca la fan idònia pels cultius de la vinya i la obtenció de vins de qualitat amb propietats singulars. 3. Aquesta contrada va ser terra de numbrosos combats entre cristians i sarraïns, i les torres de defensa hi jugaren un paper molt important.

2 El nucli antic del poble es troba arrecerat rere el castell i la contigua església de Santa Magdalena, on podem arribarhi ascendint pels estrets i costeruts carrers. Les restes del castell que es conserven daten del segle XV, i són, fonamentalment, una torre, de planta circular, i un fragment de muralla amb cinc merlets. La façana contigua a l’església, amb la qual forma angle, té un porxo amb dos arcs escarsers, damunt del qual hi ha un terrat. Possiblement aquesta fortifica-

MIR GERIBERT ES ES PROCLAMÀ PRÍNCEP D’OLÈRDOLA I ESCAMPÀ ALS QUATRE VENTS LA INDEPENDÈNCIA DEL PENEDÈS

Alt Berguedà raquetes de neu · BTT · espeleologia · barrancs · ascensió a cims · rutes · escalada · esquí · vies ferrades · iglús · raquetes de neu · BTT · espeleologia

RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

ció, o una d’anterior, van determinar l’origen de la població, quan tota la contrada era zona de ningú entre la Catalunya Vella –que arribava fins el Llobregat–, controlada pels cristians, i els dominis musulmans del sud –que s’eixamplaven més enllà de l’Ebre. La zona passà d’unes mans a les altres diverses vegades i fins i tot hi va haver un intent de formar un regne independent, protagonitzat per Mir Geribert, un poderós senyor feudal que es proclamà príncep d’Olèrdola i trencà la seva submissió al comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, dit el Geperut.

Mir Geribert va gaudir d'un gran reconeixement entre els botiguers i comerciants de la comarca, ja que s’alliberà del

EL 14 DE MAIG DE L’ANY 1861 VA CAURE A PROP DE CANYELLES UN METEORIT vassallatge de Barcelona (deixant de pagar impostos) i es col·locà en una posició d’independència que li permeté nego-

natura i aventura

ciar amb tota llibertat amb els sarraïns i també amb els cristians, sense estar sotmès ni als uns ni als altres: va crear una mena d’Andorra del segle XI.

Encimbellada sobre la serra del Cavall, s’alça imponent l’església de

RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

Sant Miquel d’Olèrdola

A tres quilòmetres de Canyelles trobem Viladellops. És un caseriu típic català que conserva encara tot l’encant rural, envoltat de natura i de conreus de vinya. Aquesta contrada té peculiaritats geogràfiques i climàtiques que fan que els seus vins siguin d’alta qualitat i tinguin unes característiques singulars. Per exemple, la comarca té un terreny més calcari que aporta minerals als vins, gaudeix d’unes condicions climàtiques, sempre suaus i sense canvis bruscos ni entre hivern ni estiu, ni dia i nit; i té la influència del mar. En aquests terrenys s’hi cultiven varietats catalanes com el xarel·lo i el sumoll. A

FITXA TÈCNICA: Quilòmetres: 17,8 km. Desnivell acumulat: 355 m. Ciclabilitat: 100%. Dificultat: baixa. Punts d’aigua: Canyelles, Viladellops i en cas de necessitat a les urbanitzacions. Època recomanable: tot l’any. Horari: de 2 h a 2 h 30'. Cartografia: 1:50.000 Garraf, Institut Cartogràfic de Catalunya.

natura i aventura

Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya

S SI ETIPTOR R C SUBSODRÀS P R DE REGA URA.COM R A C DES URAIAVENT , .NAT ÀNOL PS WWW EL PL PER AL G K K OO AC EL TREL ROADBR E I SENC

AQUESTA COMARCA FOU ZONA DE NINGÚ ENTRE LA ZONA CRISTIANA, QUE ARRIBAVA FINS EL LLOBREGAT, I ELS DOMINIS MUSULMANS DEL SUD, QUE S’EIXAMPLAVEN MÉS ENLLÀ DE L’EBRE més, al Garraf també hi ha varietats pròpies de raïm, com la Malvasia. A Viladellops destaca la capella de Sant Joan, una construcció romànica del segle XII restaurada en els darrers anys. Es tracta d’un edifici la forma actual del qual és el resultat dels processos de reconstrucció que s’efectuaren sobre l’edifici original, especialment durant el segle XII, en què també es construí la sagristia adossada al mur sud, se’n remodelà l’interior i, molt probablement, es bastí la forma actual de l’edifici, aprofitant part del mur nord de l’església original, on s’observa, paredada, una porta en arc de mig punt de dovelles petites. Una altra construcció que destaca eixint entre els pins és la torre de Viladellops, una torre de defensa de planta circular de l’època medieval que possiblement servia per a alertar el castell d’Olèrdola de possibles atacs. Al costat oest de la torre hi ha adossat un petit edifici que es considera una antiga presó, encara que hi ha qui diu que es tracta de l’antiga capella de Sant Joan Vell. ❚❘

El Garraf. Col·lecció Les comarques de Catalunya. Diputació de Barcelona. El Penedès i l’Anoia. Volum XIX. Catalunya Romànica. Gran geografia comarcal de Catalunya. Volum 6. Enciclopèdia Catalana.

et recomana...

Muntanyes de Canejan. Val de Toran Aquesta obra és el resultat d’un treball apassionat i sistemàtic d’exploració de la Val de Toran, un dels indrets més desconeguts i més ben conservats dels Pirineus. Noranta itineraris per a descobrir uns paisatges bellíssims i singulars, amb un gran potencial excursionista i muntanyenc. Els amants de la muntanya de tots els nivells disposareu d’una guia integral de l’última ribera de la Val d’Aran, en la qual podreu escollir passejades per entorns humanitzats, rutes per l’interior de fagedes centenàries i d’extenses avetoses, excursions per una multitud d’estanys esparsos per la regió, ascensions a cims, escalades per crestes llargues, aèries i solitàries i una multitud de possibilitats de practicar l’escalada en neu i gel per uns llargs i elegants corredors.

Montserrat Timoneda i Jaume Llanes Preu: 18.90 €. Nombre de Pàgines: 288. Editorial: Cossetània Edicions. Col·lecció: Azimut, núm 96.

Arbres dels nostres paisatges Celdoni Fonoll, seguint el fil dels seus llibres de versos d’ocells, de plantes i de bolets —que han tingut una gran acceptació entre el públic—, ens ofereix ara Arbres dels nostres paisatges on versifica, amb el seu estil fresc, planer, rigorós i apassionat, cinquanta-cinc espècies d’arbres dels Països Catalans. Completen i arrodoneixen el llibre fotografies, i un annex amb informació científica, literària i popular dels arbres, de la mà de Ramon Pascual, Núria Duran, i el mateix Fonoll. Arbres dels nostres paisatges és, com els altres poemaris naturalistes de Fonoll, una obra singular i una eina útil per a conèixer i estimar els arbres, la natura, la llengua, el país. Celdoni Fonoll. Amb la col·laboració de Ramon Pascual i Núria Duran

Preu: 21.50 €. Nombre de Pàgines: 256. Editorial: Cossetània Edicions.

Progressió en neu i glaç L’objectiu d’aquest manual és presentar els materials i les tècniques que s’utilitzen en la progressió sobre neu i glaç. Bàsicament ascensions de muntanya, cascadisme i trànsit sobre glaceres. També hi tenen cabuda altres aspectes de base, comuns a totes les activitats de muntanya on intervé el fet de manipular cordes, encara que de manera més general. En definitiva, aquest pretén ser un manual que reculli específicament algunes de les branques més genuïnes de l’alpinisme… Joan Jover Garcia

Preu: 12.50 €. Nombre de Pàgines: 128. Editorial: Cossetània Edicions. Col·lecció: Manuals de muntanya, núm 2.

rutes en bicicleta de muntanya

RUTES A PEU

Els búnquers dels Pirineus Testimonis muts del nostre passat Estic segur que la majoria d’excursionistes que hem passejat pels boscos que entapissen les serralades pirinenques hem ensopegat, alguna vegada, amb certes estructures de pedra i formigó armat camuflades entre el terreny. Aquestes construccions d’indubtable naturalesa militar que s’amaguen entre boixos, nerets i ginebrons formen part d’una complexa línia fortificada construïda entre els anys 1944 i 1953 per l’exèrcit franquista. Al contrari del que molts pensen quan es topen amb les restes desdibuixades d’aquests blockhaus o búnquers abandonats, aquestes defenses no es varen construir durant la Guerra Civil sinó que varen ser projectades anys després amb la finalitat de protegir la frontera amb França davant la possibilitat d’una invasió externa.

natura i aventura

Davant el desenvolupament advers de la II Guerra Mundial per a l’exèrcit alemany, el règim de Franco va reforçar militarment la frontera pirinenca per mantenir la seva delicada estabilitat en previsió d’un encalç internacional. L’any 1944 varen començar un seguit d’incursions de maquis a través dels Pirineus, culminats per l’intent més seriós de penetració i reconquesta del territori, per la vall d’Aran. Embriagats per la il·lusió d’haver contribuït a derrotar el feixisme europeu, els guerrillers estaven convençuts que els aliats els ajudarien a derrocar el règim franquista i s’establiria de nou una república; però no va ser així. Tot i que l’operació Reconquesta d’Espanya va fallar, Franco decidí reforçar la frontera i planejà la construcció de milers d’obres fortificades per a allotjar les armes més diverses: metralladores, morters, fusells metralladors, canons antitancs i fins i tot bateries antiaèries. També es dissenyaren magatzems per a la munició, queviures i estàncies per als soldats. Aquesta fortificació que anava des del

País Basc fins el Me-diterrani tractava d’impermeabilitzar la frontera pirinenca, i va ser batejada amb el nom de Línia P o Línia dels Pirineus, encara que en moltes contrades l’anomenaven, amb un cert to de conya, la Línea Gutiérrez , evocant el record de la Línia Maginot que

construïren els francesos en la frontera amb Alemanya i Itàlia a les acaballes de la Primera Guerra Mundial. Varen ser necessaris 12.000 soldats convertits en mulers, ferrers, conductors, encofradors, peons i paletes per a construir les nombroses fortificacions. Anomenades centres de resistència, aquestes defenses es construïren sobre terrenys comunals o privats que es prenien sense indemnitzacions ni autorització dels seus propietaris. Als pobles, però, la construcció d’aquesta infraestructura els anà prou bé, ja que els militars arreglaren destroces de la guerra (les ano-

BÚNQUERS, NIUS DE METRALLADORES, PUNTS DE COMBAT... UN ESPAI PER A LA MEMÒRIA menades obres de recuperació), construïren ponts i obriren camins. També, amb la seva presència, animaren aquells llocs, especialment les noies, les festes majors, els balls, les botigues, els bars i les tabernes. A Catalunya (IV regió militar) hi ha el major nombre de cen-

tres de resistència: 93. Especialment notables són els del Parc dels Búnquers de Martinet, que dominen el curs el riu Segre, on, a través d’una visita guiada i un suggerent muntatge museogràfic, l’Ajuntament de Montellà i Martinet ens proposa reviure aquella època tan convulsa i fascinant. En la construcció del Centre de Resistència de Martinet hi van treballar soldats de companyies i batallons d’Astú-ries, Lleó, Aragó i Catalunya dirigits des del Regimiento Fortaleza número 1 del Castell de Sant Ferran de Figueres, com molts altres castells militars espanyols, batejat en honor al rei castellanolleonès canonitzat l’any 1671 i convertit en patró de l’arma d’Enginyers. El parc dels búnquers de Martinet

1. Búnquer del Canó. 2. Niu de metralladores del Búnquer del Cabiscol. 3. El sorprenent Roc de la Mel amaga un búnquer excavat a la roca 4. L’ambient que envoltava el món dels búnquers i la seva època submergeix al visitant en aquella època convulsa.

rutes a peu

RUTES A PEU

1 rebé el nom de CR-52, i constava de diversos búnquers de formigó i pedra camuflats en el paisatge. Alguns foren excavats en la roca viva, i d’altres protegits per frondosa vegetació o coberts

de roques semblants a les de l’entorn per a dissimular-los. Es dividia en una zona de seguretat, una altra de resistència o primera línia de foc, i una tercera de reacció amb artilleria de

cobertura, i en total preveia l’actuació d’un batalló format per 400 o 500 homes, repartits en els diferents punts. Al llarg del recorregut per aquestes fortificacions –que mai

no es varen arribar a utilitzar, ni tan sols a armar– visitarem diversos tipus de construccions. La primera és el búnquer del Cabiscol, un dels punts de combat més grans dels que es projectaren al llarg d’aquella deforme serp de ferro i formigó que unia el cap de Creus amb Irún. Està format per diverses galeries que menen a un niu de metralladores i diversos punts amb fusells on hi anaven destinats

EL PARC DELS BÚNQUERS DE MARTINET I MONTELLÀ ENS CONVIDA A REVIURE UNA ÈPOCA CONVULSA I FASCINANT soldats amb fusells o fusells metralladors, que són un tipus d’armament més lleuger que les metralladores, sense trípode a la base. Sortint del búnquer de Cabiscol el recorregut continua pel camí senyalitzat on es poden veure un parell de nius de metralladores amagats entre el bosc fins arribar al búnquer per a l’artilleria. És un tipus de búnquer al qual hi anava destinat un canó. Aquest tipus de construcció té galeries més amples (per a permetre l’entrada de vehicles

natura i aventura

pesats) i tenen dues plantes. A la part superior podem observar el canó de quatre metres de llarg cedit per l’exèrcit espanyol. La planta de baix s’utilitzava de magatzem per la munició i com a habitacle i dormitori per als soldats. Val la pena arribar al final del recorregut per observar el Búnquer del roc de la Mel, el més impressionat de tots, que té la particularitat que les seves galeries estan excavades dins la roca. Els búnquers estan fets de ciment armat, una tècnica constructiva que consisteix a crear un mur de ciment amb una ànima de ferro. Segons les dades oficials, les proporcions dels materials constructius als búnquers de la Línia P és la següent: tres parts de grava, tres parts de sorra i una de ciment, tot barrejat amb aigua. La proporció de ciment és molt baixa i està al límit perquè les construccions puguin aguantar-se. Era l’època de la postguerra i es va mirar d’estalviar al màxim els recursos

AQUESTA VA SER LA CONSTRUCCIÓ MÉS FARAÒNICA I DESCONEGUDA DE FRANCO en una obra tan costosa. També, per estalviar, el ferro que es va utilitzar s’extreia de les vies del ferrocarril de via estreta d’alta muntanya que havia quedat en desús. Tot i això, la Línia P va costar més ferro i ciment que

deu valls “De los Caídos” juntes. No és aventurat pensar que va suposar un negoci lucratiu per a alguns. Un nombre incalculable de portes blindades no va sortir mai dels dipòsits de Figueres, Jaca, Pamplona, la Seu d’Urgell i Martinet. Els filferros d’espines i les mines s’emmagatzemaren al castell de Sant Ferran de Figueres i an les casernes de la Seu d’Urgell. L’any 1971 molts d’aquests materials de la Línia P foren enviats al Parc d’Enginyers de Madrid i d’allà viatjaren al Sàhara espanyol en peu de guerra, fins que s’abandonà precipi-

tadament l’any 1975 sense haver dut a terme el promès referèndum d’autodeterminació del poble sahrauí, que continua, hores d’ara, encara pendent. I així, abandonats, quedaren aquells búnquers testimonis muts d’una obra tan faraònica com inútil, empassats per la vegetació que els envoltà, convertits alguns en llenyers, altres en dipòsits per al contraban, altres en magatzems d’estris agrícoles o alberg d’indigents, o, com el del coll de Banyuls, transformats en refugi pel Centre Excursionista Empordanès. ❚❘

1. Des del Roc de la Mel es domina tota la vall. 2. L’itinerari del Parc dels Búnquers és ideal per a fer-lo en família. 3. Coberts per la vegetacó ens observen els ulls dels nius. Més informació: Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà Carretera LV-4055 de Martinet a Montellà • Paratge de Cabiscol s/n 25724 Montellà i Martinet · Tel. 648 14 10 10 · pbmartinet@transversalpc.com · www.bunquersmartinet.com

TÈCNICA I SEGURETAT

METEREOLOGIA DE MUNTANYA Jordi Mazon Bueso Departament de Física Aplicada (Universitat Politècnica de Catalunya) Associació Catalana d'Observadors Meteorològics (www.acom.cat)

Les grans acumulacions de neu representen un dels perills més importants a l’alta muntanya, la segona part de l’hivern, sobretot. Són un dels riscos més importants per a les diferents activitats hivernals d’alta muntanya. De mitjan tardor, i sobretot al llarg de l’hivern, les contínues nevades a l’alta muntanya dipositen neu al terra en forma de capes més o menys paral·leles que constitueixen el que s’anomena mantell nival. Aquest està format per cristalls de neu que s’uneixen entre si i que fan que el mantell esdevingui una estructura més o menys compacta. Amb el pas del temps, però, aquests cristalls de neu evolucionen i canvien de mida, de forma i les característiques de la seva unió, punt, aquest darrer, de capital importància. Aquests canvis són dife-

LES ALLAUS rents en les múltiples capes del mantell, de manera que amb el pas del temps el mantell nival està format per diferents capes cadascuna amb unes característiques pròpies, diferents entre si. Mentre hi hagi un equilibri mecànic entre les diferents capes del mantell, aquest és estable, i el perill que hi hagi un trencament en una part o la totalitat del mantell i una caiguda pendent avall que acabi esdevenint una allau és poc probable. Per diferents motius, però, dins el mantell es pot produir un desequilibri entre algunes de les capes, de manera que una capa llisqui sobre una altra, o bé que tot el mantell llisqui, i precipiti pendent avall. És aleshores quan es parla d’allau.

EL VENT, UN ELEMENT IMPORTANT Un dels elements meteorològics que té una influència determinant en la inestabilització del mantell nival és el vent. Aquest transporta la neu de les zones de sobrevent cap a les zones de sotavent, on la diposita i l’acumula, formant-se les crestes i les cornises de neu. A la zona de sobrevent en canvi, es formen les anomenades plaques de vent, capes molt rígides però fràgils al mateix temps, les quals

titats, tanya per a en rologia de mun eo et m t. i l .ca ra om ne ac cat, o a www. eorologia ge ió a acom@acom. Cursos de met ions. Més informac ac ci so as s, col·lectiu

ACOM

❚ Com avançar-nos als canvis de temps a partir de l'observacio del cel (núvols, fenomens atmosferics). ❚ Com conèixer les condicions meteorològiques a partir de l'observacio de la geologia, geografia. ❚ Com interpretar els mapes del temps, i on trobar la informacio necessaria per sortir a la muntanya.

concurs FOTOMET 2008, premi de fotografia meteorologica. Consulta les bases a www.acom.cat

natura i aventura

l’hivern. Es produeixen quan dins del mantell nival existeixen capes amb menys cohesió que d’altres de superiors. Com a conseqüència d’això, el mantell esdevé inestable en aquesta capa inferior, tot i que aparentment les capes superiors a aquesta semblen estables, i que per tant no hi hagi un perill evident d’allau. El resultat és que les capes superiors poden acabar lliscant sobre les inferiors, esdevenint una allau. El pas d’un excursionista o un animal, per exemple, poden exercir un sobrepès que desencadeni el lliscament.

ALLAU DE FUSIÓ Són típiques de la primavera, quan es produeix la fusió de les capes superiors del mantell nival, perquè la temperatura de la neu supera els 0ºC. També es poden generar a l’hivern, per una pujada momentània de la temperatura. Acostumen a produir-se a les vessant orientades al sud, i cap a migdia. No és estrany que en aquestes allaus llisqui tot el gruix nival, i que acompanyant a la neu s’hi barregin pedres, fang, arbres, etc. El 70% dels accidents per allau al Pirineu de Catalunya són deguts a allaus de placa de vent. La probabilitat de supervivència per a una persona enterrada per una allau és del 93% per als primers 15 minuts. Entre 15 i 45 minuts, la probabilitat decreix al 25%. Més enllà dels 45 minuts, la probabilitat de supervivència és pràcticament nul·la.

L’ESCALA EUROPEA DEL PERILL D’ALLAU es trenquen amb molta facilitat en aplicar-hi una sobrecàrrega, com pot ser-ho el pes d’una persona en passar-hi per sobre. És en aquesta zona de sobrevent on existeix major risc de trencament del mantell nival i de formació d’una allau. Els butlletins d’allaus dels diferents serveis meteorològics d’arreu tenen en compte aquest fet per a pronosticar i cartografiar les àrees amb major risc d’allau.

Els organismes corresponents dels diferents centres meteorològics i geològics d’arreu d’europa realitzen durant la temporada de neu freqüents anàlisi de l’estat de la neu, anomenades cates. En funció d’aquestes proves, i a partir de l’escala europea, s’estableix el perill d’allau, en una escala que consta de cinc graduacions, en què 5 és el màxim risc d’allau, i 1 indica un perill baix. Aquests perills d’allau es recullen en els butlletins de muntanya, on es relaciona per a les diferents àrees de muntanya (cotes, vessants, etc.) el grau de perill d’allau corresponent.

CAUSES D’INESTABILITZACIÓ DEL MANTELL NIVAL El perill d’allau està estretament relacionada amb el grau d’inestabilització del mantell nival. Aquesta inestabilització pot ser deguda, fonamentalment a tres causes: • L’absència o disminució important de la cohesió dels cristalls de la neu. • L’existència de superfícies lliscants entre les diferents capes. • L’existència d’una sobrecàrrega sobre el mantell, com per exemple el pas d’una persona. Aquestes causes generen tres tipus diferents d’allaus: de neu recent, de placa, de fusió.

ALLAU DE NEU RECENT Són provocades per la pèrdua de cohesió entre els cristalls de neu en la capa superficial del mantell nival, per la presència d’un pes excessiu, o bé per l’alta temperatura durant la nevada, o poc despres d’aquesta. Són allaus que es produeixen durant la precipitació de neu, o bé poc després d’aquesta. Es produeix indistintament amb neu seca, és a dir, amb nevades amb temperatures molt inferiors als 0ºC, com amb neu humida, nevades amb temperatures lleugerament superiors als 0ºC. Les més perilloses però, són les de neu seca, que es formen d’una forma molt ràpida, en les jornades més fredes de l’hivern.

ALLAU DE PLACA Aquest tipus d’allau és la que genera més accidents entre els excursionistes i esquiadors de fora pistes. Tot i que es poden produir al llarg de tota la temporada de neu, fins ben entrada la primavera, són més freqüents i perilloses en qualsevol moment de

1 FEBLE Estabilitat del mantell: mantell estable a la majoria dels pendents. Probabilitat d’allau: allau possible en pendents molt verticals, i amb càrregues molt fortes (grup d’esquiadors). 2 MODERAT Estabilitat del mantell: estabilitat moderada en alguns pendents. Probabilitat d’allau: possible allau en forts pendents, i en algunes vessants i altituds, però de dimensions petites. 3 MARCAT Estabilitat del mantell: estabilitat entre moderada i feble en tots els pendents. Probabilitat d’allau: possibilitat d’allau de mitjana i petita intensitat amb càrregues lleugeres (un esquiador) en molts pendents descrits en el butlletí corresponent. Possibilitat d’allaus esporàdiques. 4 FORT Estabilitat del mantell: poca estabilitat del mantell en la major part dels pendents. Probabilitat d’allau: probable formació d’allau fins i tot amb càrrega feble (un esquiador) en nombrosos pendents. Possibles allaus petites i grans esporàdiques. 5 Molt fort Estabilitat del mantell: inestabilitat generalitzada a tots els pendents, vessants i altituds. Probabilitat d’allau: nombroses allaus esporàdiques de grans dimensions, fins i tot en pendents suaus.

tècnica i seguretat

ESPELEOLOGIA

Avenc d’en Passant, entre dolines i rasclers

La roca calcària ha creat al Garraf un paisatge exòtic, ric en formes capritxoses d’origen càrstic, com ara els avencs, les dolines i els rasclers. En la sortida que avui proposem podrem apropar-nos a aquests tres tipus de formacions càrstiques, ja que l’avenc d’en Passant es troba enmig d’un camp de rasclers esquitxat de dolines: el pla d’en Querol. Aquesta extensió formada per

milers de roques nues i foradades en les quals l’aigua ha modelat solcs, estries, canals i formes punxegudes, i que presenta la fisonomia característica del massís del Garraf, és un rascler, també conegut com lapiaz . Enmig d’aquest paisatge agrest i feréstec ens sorprenen les dolines, superfícies arrodonides lliures de roques. Qualsevol diria que les han foragitades i que el seu lloc l’ha ocupat la terra, i

posteriorment, la vegetació. El que ha passat és que l’anhídrid carbònic de l’atmosfera s’ha combinat amb l’aigua de la pluja per formar àcid carbònic, que ataca el carbonat càlcic (que no és soluble en aigua) de les roques i l’ha convertit en bicarbonat càlcic (que si és soluble). Les argiles que puguin tenir les roques van quedant lliures i es van dipositant en les zones baixes del relleu formant aquestes

basses de terra vermellosa que presenta, a més, una gran fertilitat per a les plantes. L’acció erosiva d’aquest àcid fa que sovint les dolines amaguin avencs sota la seva superfície, com és el cas de l’avenc d’en Passant, que avui us proposem de visitar i que és un avenc ideal per a iniciar-se en l’apassionant món de l’espeleologia. Durant un temps aquest avenc va servir com a petit refugi i magatzem per als espeleòlegs que es movien per la zona, i a la primera sala es va instal·lar una petita cambra on guardaven, entre altres estris, una farmaciola de primers auxilis. Encara que avui dia ja no existeix aquest magatzem, la fauna de la zona continua utilitzant l’avenc com a lloc de refugi; per això cal anar amb compte, perquè l’altra boca de l’avenc, més estreta i fosca, és enganyosa, i està connectada directament amb el pou que mena al fons de la cavitat. Els animals que hi entren cauen inevitablement al fons de l’avenc, i no és rar que l’espeleòleg que el visiti trobi alguna sorpresa al fons. Text: Mario Sánchez Fotos i ressenya: Georgina Flores, Víctor Bañuelos i Mario Sánchez

natura i aventura

APROXIMACIÓ: l'avenc d’en Passant es troba en els límits del municipi de Begues, al Parc Natural del Garraf. Per arribar-hi cal prendre la carretera que puja de Castelldefels fins a la plana Novella. Nosaltres ens Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya aturarem a l’aparcament del pla de Querol, fàcil d’identificar ja que en aquest punt la carretera ja ha arribat dalt de l’altiplà. Des d’aquí caminem en direcció al pla de Campgràs, per la carretera. Uns cent metres després de la barrera, quan veiem a mà esquerra una dolina plana, prenem el sender que hi neix i que la travessa, i que després voreja la riera de Vallgrassa. Pocs minuts després arribem a la boca de l’avenc.

FITXA TÉCNICA Terme municipal: Begues, (Riera de vallgrassa). Tipus roca: Calcària. Desnivell: -31. Dificultat: av. d'iniciació. Epoca: tot l'any. Material: necessitarem un mínim de 6 xapes amb els seus respectius cargols: dues per als espits de fora, una per al primer pou, una altra per a assegurar la rampa i, finalment, dues al començament del segon pou. Una corda estàtica de 40 metres és suficient per a tot l'avenc.

DESCRIPCIÓ: l’avenc té dues boques d'entrada. Per la més gran i evident (de 2,3 m de llarg per 1,6 m d’ample) descendim a un pou de 6 metres. Del fons d’aquest primer pou arrenca una rampa amb lleu pendent que ens porta a la boca d’un altre pou, que ens recorda la forma de dues campanes superposades, i que mostra a les seves parets moltíssimes formacions que l’aigua i el temps han anat modelant. Aquest segon pou te uns 20 metres de profunditat, i a mesura que es descendeix, les seves mides augmenten fins assolir unes àmplies dimensions. Aquesta forma de doble campana superposada és deguda al fet que al principi l’aigua entrava per la boca petita i va erosionar l’avenc formant un primer pou en forma de campana. Quan amb el temps el tàlveg es va desplaçar i les aigües començaren a entrar a la cavitat per l’altre boca, el nou recorregut erosionà el pou formant una nova forma de campana que se superposà a la primera. Si us agraden les estretors i heu triat l’opció d’entrar a l’avenc per la boca petita (una mica més amunt de l’altra i un pèl amagada pel matollar), trobareu una entrada d’uns 30 cm de diàmetre que us durà directament a caure sobre el segon pou. La profunditat màxima de l’avenc és de 31 metres.

Alpinisme oca - gel) r ( a d la a c s E Trekking untanya Esquí de m Nova botiga on-line:

www.venturalia.com Rb. Josep Tarradellas 3, local 17, 08400 Granollers · Tel. 93 861 34 04 · camp-base@camp-base.com

RUTES EN TOT TERRENY

Vida i mort al Solsonès El Solsonès és una comarca sense pobles. Si descartem Solsona, Sant Llorenç de Morunys i la Coma, trobarem que la resta són municipis formats per masies disseminades, algunes de les quals són bells exemplars de les construccions característiques de la Catalunya rural dels segles XV al XVIII –motiu pel qual ha estat anomenada la comarca de les mil masies. El Solsonès és, a més, una regió de contrastos a causa de la seva situació geogràfica. Al bell mig del prepirineu, en aquest indret es compaginen els camps de cultiu amb les grans extensions de bosc, els rius i les fonts i els paratges esquerps de l’alta muntanya. I ho fan amb l’equilibri que només l’home que s’estima la terra que treballa sap aconseguir.

natura i aventura

Solsona és la capital de la comarca, i s’hi han trobat vestigis que demostren que ja era habitada al neolític, cap el 3000 aC. Però l’origen de la Solsona actual cal situar-lo al segle x, quan la ciutat va néixer a l’entorn del castell i el monestir; i encara ara podem observar com Solsona conserva la mateixa estructura de quan era una ciutat emmurallada, amb les seves portes d’entrada. Val la pena entrar-hi i passejar pel seu nucli antic, recórrer els estrets carrerons i places porticades, respirar la calma que transmet i fixar-se en la infinitat de detalls que ens parlen de la seva història: teieres i escuts, o bé els caps de biga treballats a les barbacanes.

A cinc quilòmetres de Solsona, per la carretera de Berga, trobem la parròquia de Sant Esteve d’Olius, un dels monuments cabdals del romànic llombard del final del segle XI. El temple actual va ser consagrat l’any 1709, a petició dels habi-

tants del lloc i del comte d’Urgell, que passava temporades a Olius, on hi tenia un palau. Aquesta i altres parts de la història del municipi les podem aprendre llegint els símbols que amaga l’escut d’Olius. En el blasó d’Olius trobarem un escut caironat de color vermell (gules, en heràldica) amb un castell obert escacat d’or i de sable (el color negre, en heràldica) acompanyat de 2 muntants d’argent sobremuntats d’una flor de lis també d’argent. L’escut està unit a un bàcul de bisbe d’or posat en pal i timbrat d’una corona de marquès. El castell de l’escut fa referència a l’antic castell d’Olius, residència dels comtes d’Urgell, i per això el castell conté les armes del comtat: escacat d’or i sable. L’any 1182 el comte Ermengol va cedir el castell al monestir de Santa Maria de Solsona (la mare de Déu es simbolitza amb els muntants i les flors de lis). La corona de marquès i el bàcul fan al·lusió a l’antiga jurisdicció dels bisbes de Solsona, que

eren alhora marquesos d’Olius. L’església de Sant Esteve d’Olius, tot i ser d’una sola nau amb volta de canó sostinguda per quatre arcs torals, és de grans proporcions. A la part exterior de l’absis s’hi dibuixen arcuacions i lesenes. El seu ventre amaga una joia del romànic: la cripta. És la part més ele-

gant i original de l’església. Té forma rectangular (10,4 x 6,28 m) i està dividida per sis columnes que s’obren en forma de palmera i dibuixen tres petites naus. Els raigs de llum que penetren pels petits finestrons retallen els arcs de mig punt i la volta d’aresta i omplen l’espai d’intimitat i bellesa.

Les disposicions en matèria d’higiene dictades per Carles III al segle XVIII obligaren a eliminar els antics cementiris parroquials que es trobaven en les zones urbanes, per aquest motiu foren traslladats fora dels centres urbans on havien romàs fins aleshores. L’aplicació d’aquestes disposicions governamentals va ser molt dilatada en el temps, per les evidents dificultats d’ordre pràctic que representaven, i en aquest municipi no va ser fins l’any 1915 que, per acomplir-les, s’encarregà a l’arquitecte diocesà de Solsona –diòcesi a la qual pertany el municipi d’Olius– Bernardí Martorell i Puig, home de confiança de l’aleshores bisbe de Solsona, la creació del cementiri d’Olius. Bernardí Martorell i Puig va ser deixeble de Gaudí –que va influir fortament en el seu estil–, i va esdevenir un arquitecte modernista tardà, és a dir, de l’últim període d’aquest estil que ja començava a ser substituït pel noucentisme. De fet, a Barcelona, en aquests anys ja no s’hi construïen, ni els més aferrissats arquitectes modernistes, edificis d’aquest estil. Però el modernisme s’havia escampat amb força per tot Catalunya i havia arrelat profundament en l’imaginari col·lectiu com a sinònim d’emancipació nacional. El cementiri ocupa un espai de roques caigudes, voltades d’alzines.

Es volia combinar les roques caigudes, símbol de la mort, amb les alzines de fulla sempre verda, símbol de la vida. Mort i vida, expressió d’un cementiri cristià. L’entrada està formada per un arc parabòlic típicament gaudinià, d’una gran senzillesa i elegància, que trobem després de pujar per una àmplia escali-

SANT ESTEVE D’OLIUS, UN DELS MONUMENTS CABDALS DEL ROMÀNIC LLOMBARD DEL FINAL DEL SEGLE XI nata de pedra rústica. La porta no és el punt d’obertura d’una tanca de pedra, com és habitual en tots els cementiris catalans, sinó que és un element edificat entre dues enormes pedres, que, amb altres elements naturals, serveixen de tancament del recinte. A l’interior les tombes i els panteons estan excavats en la roca. Sobresurt una esvelta agulla en forma cònica de pedres apilades, símbol de la Resurrecció, culminada en una

S SUBS I ETS CR PODR IPTOR ÀS DESCA RREGA WWW R DE .NATU L’ITIN RAIAVENTURA.C E TRACK RARI I E OM PER A L L GPS

Escut d’Olius

Distància: 50,5 km. Temps orientatiu: 4-5 hores. Tipus d’itinerari: Lineal.

Escut de Navès

rutes en tot terreny

ESPAIS NATURALS

de Solsona. El drac del capdamunt és l’atribut de Santa Margarida, la patrona del poble. La tradició diu que a Margarida se l’empassà un drac i que ella va obrir-ne la panxa des de dins amb l’ajut de la seva creu i que, per tant, tornà a néixer.

típica creu gaudiniana de quatre branques. El cementiri d'Olius, integrat en la natura i el paisatge del seu entorn, és un model d'imaginació, expressivitat, llibertat i fantasia, i una expressió funerària de l'art modernista popular única a Catalunya i al món.

EL CAPOLATELL VA SERVIR DE PRESÓ DELS SOLDATS NAPOLEÒNICS DURANT LA GUERRA DEL FRANCÈS Després de travessar les aigües del Cardener que amb el temps han desgastat els conglomerats rogencs i han conformat aquests esquerps engorjats que presenten la cara més salvatge del Solsonès, ens endinsem en els espessos boscos de pi roig esquitxats de boixos en direcció a l’altiplà de Busa. Aquesta contrada era part de la frontera entre la Catalunya Vella i la Catalunya Nova, terra d’enfrontaments entre cristians i sarraïns, i per això està poblada d’innumerables torres de guaita i de defensa, castells, esglésies i masies fortificades que al segle XII asseguraven la possessió dels espais guanyats a l’enemic. Un exemple n’és Besora, amb el seu castell format per tres cossos allargassats, avui convertits en una masia i del qual tenim constància ja l’any 982. Sota el turó que enlaira aquesta fortificació trobem l’església de Sant Sadurní de Besora, consagrada l’any 839. L’església parroquial resultava massa petita i va ser ampliada l’any 1651. L’escultor solsoní Joan Balius va construir el retaule de l’altar major. A l’exterior de l’església trobem un gravat de l’escut de Navès, municipi al qual pertany Besora. És un escut caironat d’argent amb un castell de gules obert superat per un drac de sinople (color verd intens i fosc, en heràldica). Sobre l’escut hi ha una corona mural de poble. El castell representat és el castell de Navès (on hi va fer estada Jaume I el 27 i 28 de juny de l’any 1259), i pertanyia al bisbat

natura i aventura

La ruta ens porta, finalment, al Pla de Busa, després de superar en forta pujada en ziga-zaga els darrers penya-segats que aïllen aquest altiplà de la resta del món. La calma és total i el silenci s’ornamenta tan sols amb els drings dels esquellots d’algunes vaques que pasturen en els prats encara humits de rosada. La panoràmica és espectacular. Al mig del pla fumeja la xemeneia de Can Rial, encara habitat. Rera un bosquet de pins treu el cap el campanar d’espadanya de l’església de Sant Cristòfol, i cap a ponent s’enlaira el Cogull, el punt més alt de Busa (1.516 m). Val la pena apropar-se al Capolat i al Capolatell. Entre ambdós cims hi ha un esplèndid mirador des del qual podem observar la serra del Cadí, amb el majestuós Pedraforca retallat a l’horitzó. El Capolatell és una illa natural que va servir de presó dels soldats napoleònics durant la guerra del francès i que avui podem visitar travessant el pont de ferro que la uneix a l’altiplà. ❚❘

Amb Natura i Aventura hi sortirà s guanyant! 7% i 10% en compres superiors a 300€ Travessa

Camarasa

c/ Galileu 64, Barcelona

c/ Sant Pere 12, Sabadell

10% compres en metàl·lic i 6% amb tarja Charapowa

Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 667 76 91 80

Kayak Center Guixols

10% de descompte

Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16

Camp Base

c/ Galileu 208, Terrassa

2X1 en activitats de curta i mitja durada

10% en tèxtil 5% en material dur

Rbla. Josep Tarradelles local 3, Granollers

10% de descompte

La Closa (turisme rural) 10% de descompte

10% de descompte

Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16

X-avi

Avda. dels Països Catalans 49, Igualada

EPiri Mountains

c/ Canonge Baranera 2, Badalona

10% de descompte

Cingles (companyia guies de muntanya) 15% de descompte

15% de descompte Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 687 95 27 05

Cerclesport

Dive Different (submarinisme)

c/ Sant Lluís 44-48, Barcelona

10% en tèxtil

Globus Empordà

10% de descompte

15% de descompte

La Molina - Borredà - Sant Feliu de Guíxols Tel.: 616 55 40 39

Bellver de Cerdanya Tel.: 616 85 55 35

GR-Zero

Travessera de Gràcia 132, Barcelona

Canavese

10% en tèxtil 5% en material dur T1 Muntanya

c/ Bonavista 23, Barcelona

Parc Aventura

Guies de Meranges

10% en tèxtil 5% en mat. i compl.

Pere III, 49-51, local 15, Manresa

10% de descompte c/ Crta. de Sant fruitós 7, Berga

subscriu-te i veurà s!!

<--

Tandem Sport

Baix Empordà Tel.: 620 846 742

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

SÍ Desitjo subscriure’m a la revista Natura i Aventura per 20 € l’any (11 exemplars).

- A través de www.naturaiaventura.com. - Transferència bancària o ingrés al compte 3025-0011-76 1400005170 de La Caixa d’Enginyers indicant com a concepte el nom del centre. - Xec nominatiu a nom de H4xors S.L. i enviar-lo a c/ Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona acompanyat d'aquesta butlleta Nom:

- Domiciliació bancària: Nom del titular: entitat Compte:

Adreça: oficina

control

compte

Ciutat:

Cp.:

Província:

Tel.:

E-mail:

Natura i Aventura garanteix el cumpliment de la Llei orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal i de la seva normativa de desenvolupament, en relació amb les dades obtingudes en virtut d'aquesta sol·licitut de subscripció. Tanmateix, l'ús de les seves dades tindrà com a única finalitat el cumpliment de les nostres obligacions derivades de la present sol·licitut de subscripció. Les dades de caràcter personal facilitades s'incorporaran als nostres fitxers automatitzats. Si així ho desitgés, podrà exercir els drets d'accés, rectificació i cancel·lació previstos per la llei dirigint un escrit al seu titular: H4xors S.L. c/ Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona

ESCALADA ESPORTIVA

Dins el Parc Natural d’Olèrdola, vora el petit llogaret de Moja, trobem un indret privilegiat per a la pràctica de l’escalada esportiva. És la font de l’Ametlló, on un conjunt de bonics itineraris recorren els espadats que conformen els contraforts d’aquest vessant del massís del Garraf. A mesura que ascendim per la vermellosa roca calcària, als nostres peus es dibuixen els conreus, les bosquines i les màquies, i un cop a dalt ens sorprèn, davant nostre, la magestuosa silueta de l’església de Sant Miquel d’Olèrdola, coronant el cim. Fa més de vint anys que s’obriren les primeres vies en aquestes parets, i si observem els equipaments de les diferents vies veurem com han anat evolucionant els ancoratges amb el transcórrer del temps: des dels claus i burinadors fins els químics més moderns, passant pels espits i els parabolts. Tot i això, les vies s’han anat reequipant i avui dia la font de l’Ametlló ens ofereix un munt d’itineraris ben equipats que van des de vies fàcils sobre plaques tombades de calcari gris fins als divertits desploms que superen forats vermellosos

La font de l’Ametlló:

Sector central

natura i aventura

VIES: 1. Nom desconegut 6a+/6b 2. Nom desconegut 6b 3. Cuca petita V+ 4. Salamandra IV+ 5. Mítica IV+

6. Jardinera de Moja 7. Mary Brown 8. Julio Verne 9. Lluïsa 10. Pilar de sis

IV+ IV+ IV+ IV+ IV+

11. Gemma 12. Samba 13. Columna Durruti 14. No somos nada

FITXA TÈCNICA: Vies proposades: 14. Alçada: 15-17 m. Equipaments: en general bo, encara a causa de la llarga història d’aquesta escola trobarem vies amb burinadors, claus, espits i parabolts. Grau: en aquest sector predomina el IV+. Millor època: evitar escalar-hi els dies calorosos d’estiu. Més informació: a la pàgina de l’Oskar: http://defalla.upc.es/~oskar/font.html

agraïments a Oskar i Zorat.

V+ V+ 6a+ 6b+

ACCÉS: cal arribar al poble de Moja, a l’Alt Penedès, a tocar de Vilafranca del Penedès. Podem arribar-hi per l’autopista A7 o per la N-340 i prendrem la sortida Vilanova-Sitges (sortida 29 si anem per autopista). En ambdós casos prendrem en direcció a Moja (està senyalitzat des de la mateixa rotonda de la sortida). Seguint les indicacions arribem al poble, que travessem deixant a la dreta l’església. A la plaça Major prenem a l’esquerra i seguim tot recte fins sortir del poble. Al poc arribarem a un desviament que prenem a la dreta en direcció a la urbanització Daltmar. Passarem el restaurant Mas Granell (a la dreta) i un dipòsit d’aigua (a lesquerra). La carretera fa una corba de 90º a l’esquerra. Cal parar atenció perquè a la següent corba deixarem la carretera que marxi a la dreta i prendrem la pista que continua en la mateixa direcció en que anava la carretera. Cal seguir la pista principal tota l’estona, en suau davallada en direcció a les torres d’alta tensió, a sota de les quals aparcarem. Caminem amunt seguint les linies de corrent (direcció sud) fins un camp de vinya vella que rodegem. A l’altre costat del camp prenem un senderó marcat amb algunes marques de pintura i algunes fites que ens portarà fins el sector d’escalada. L’església de Sant Miquel, a l’altre costat de la vall ens mostra la direcció a seguir. Un cop arribats als penyals, uns passamans ens ajudaran a baixar als peus de les vies.

escalada esportiva

notícies 11ª MOSTRA D’AUDIOVISUALS I FOTOGRAFIA DE MUNTANYA

El Centre Cultural La Farinera del Clot, del districte de Sant Martí de Barcelona, acollirà del 5 al 16 de febrer l’11a edició de la Mostra d’Audiovisuals i Fotografia de Muntanya, organitzada per diverses entitats del districte. A la programació de la mostra hi destaquen els audiovisuals sobre la travessa del tram central de la serra de Tramuntana, la de Cavalls al Vent al Cadí Moixeró i també d’expedicions al Karakorum i l’Himàlaia, escalades a les Dolomites i als Pirineus etc... A part dels passis d’audiovisuals la mostra comptarà amb una exposició fotogràfica que estarà ubicada a la sala principal d’exposicions. Si voleu saber més sobre la programació de la mostra podeu visitar la web: www.celasenyera.org/nweb/vprogmafm.asp.

MARXA DELS CASTELLS DE LA SEGARRA El proper 2 de març tindrà lloc una nova edició de la Marxa dels Castells de la Segarra que organitza conjuntament el Centre Excursionista de la Segarra i el Centre Excursionista Guissonenc. Es tracta d’un itinerari de 51 quilòmetres i poc més de 1.000 metres de desnivell que recorre l’altiplà de la Segarra i que ens ofereix un terreny de pujades i baixades constants de poca importància. El traçat de l’itinerari ens aproparà a diversos castells i ens permetrà gaudir de la bellesa d’aquesta comarca a l’inici de la primavera. Si voleu més informació podeu visitar la web: www.marxadelscastells.com.

VII CAMINADA POPULAR DE L’URGELL El Centre Excursionista de l’Urgell organitza, el proper dia 2 de març, la setena edició de la Caminada Popular de l’Urgell. Enguany la caminada constarà d’un itinerari circular amb inici i arribada a la població de Puigverd d’Agramunt i tindrà una longitud de 16 quilòmetres. Com cada any l’objectiu de la caminada és poder gaudir de l’excursionisme i donar a conèixer nous racons de la comarca, aquest any l’indret escollit ens permetrà descobrir la Ribera i els Plans de Sió. El Sió és un dels rius més cabalosos de la comarca i forma una part important de l’hàbitat i el paisatge d’aquestes contrades, es tracta, doncs, d’un lloc privilegiat per a gaudir de l’excursionisme. Si voleu més informació podeu visitar les webs: www.urgell.cat i http://aeurgell.gotdns.org.

BOSSA DE PASTOR:

UNA GRAN ANTIHEMORRÀGICA (Capsella bursa-pastoris) Fitxa 11

Anna Parra

Tot i no ser gaire coneguda popularment, la bossa de pastor és, a part d’una planta amb unes boniques flors blanques, una gran antihemorràgica, que ens pot treure de més d’un ensurt quan anem a practicar activitats a l’aire lliure. DESCRIPCIÓ: Planta originària d’Europa i que avui dia és fàcil de trobar a qualsevol regió temperada. Herba anual, arriba a mesurar 50 cm, les seves fulles són dentades i les flors petites i blanques. La recol·lecció es realitza després de la floració.

BENEFICIS: Es creu que la seva acció se centra en un efecte tònic i estimulant sobre els vasos motors centrals, amb una acció lleu però continuada. ÚS INTERN: En el tractament simptomàtic de les menorràgies i les metrorràgies prèviament diagnosticades. Diarrea i disenteria És maceren durant una setmana 30 grams de fulles en 100 grams d’alcohol rebaixat, es filtra la maceració i es conserva en un pot amb un tap comptagotes. Es recomana prendre’n 20 gotes cada 5 hores. Reguladora de la menstruació En un litre d’aigua bullint es posen 50 grams de bossa de pastor barrejada amb artemísia. Es deixa reposar durant 20 minuts, es filtra i s’endolceix si es desitja. Es recomana beure un got d’aquesta infusió cada hora. Si les menstruacions són abundants i doloroses també ens pot servir. És un tònic uterí molt bo. ÚS EXTERN: Epistaxi, cicatrització de ferides, hemorràgies lleus i morenes S’aplica directament sobre la zona a tractar el suc de la planta en forma de rentatges o amb compreses. També s’ha utilitzat com a depurativa de la sang en cures primaverals.

CONTRAINDICACIONS I EFECTES SECUNDARIS: - Aquesta planta pot elevar la tensió arterial, per tant no és recomanable prendre-la més de 10 dies seguits. - En dosis elevades esdevé tòxica. - No recomanada durant l’embaràs ni la lactància.

CURIOSITATS: El seu nom es deu a la forma dels seus fruits, que s’assemblen molt al sarró que porten els pastors d’algunes regions.

plantes medicinals de Catalunya

FARMACIOLA NATURAL No cal dir que si sabem conèixer la planta fresca i tenim una petita ferida que volem que cicatritzi ràpid i bé, ens haurem de fregar el suc de la planta fresca per la zona en qüestió. Per via interna, és recomanable portar la planta macerada com hem explicat anteriorment en cas de tenir diarrea.

El consum energètic a Catalunya i el món MÓN SOSTENIBLE

Una dependència agredolça En el nostre present, quasi qualsevol acció que realitzem comporta un consum energètic, en el nostre quotidià ens acompanya permanentment un mòbil, la majoria de comunicacions escrites les realitzem davant d’una pantalla d’ordinador, i els menjars amb presses són calentats al microones. La negra nit la suplim per enllumenat arreu que ens fa sentir més segurs, podem per un mòdic preu volar el cap de setmana cap a qualsevol ciutat europea i fins i tot en el paradigma de la comoditat per pujar la persiana tan sols ens cal prémer un botó.

Oriol Font · manumited@gmail.com / Pau Morera · paumorera@gmail.com

En el nostre present, gairebé qualsevol acció que realitzem comporta un consum energètic, en la nostra quotidianeïtat ens acompanya permanentment un mòvil, la majoria de comunicacions escrites les realitzem davant d’una pantalla d’ordinador, i els menjars amb presses són escalfats al microones. La negra nit la suplim per enllumenat arreu que ens fa sentir més segurs, podem per un mòdic preu volar el cap de setmana cap a qualsevol ciutat europea i fins i tot en el paradigma de la comoditat per pujar la persiana tan sols ens cal prémer un botó. A mida que ampliem el nostre confort diari ampliem també l’energia consumida. Hi ha una estreta vinculació entre creixement econòmic i consum d’energia, i una mostra evident és que en els darrers 15 anys el consum d’energia primària a Catalunya ha augmentat un 60%. Des del 1990 hem passat dels 16.702,1 ktep 1 als 26.898,9 ktep el 2005 (AEEMEC, 2007). Però abans de poder observar què passa dins les nostres petites fronteres i veure què podem fer ens cal fer una ullada general pel món. Cal recordar però, que quan estem parlant d’energia no estem parlant d’un factor aïllat, l’energia és un dels vectors ambientals més interconectat, atès que la seva producció i ús interacciona tant amb el medi físic (aigua, atmosfera...) com amb el medi biòtic (transformació sòls, contaminació lumínica, sorolls...), per això els nous camps d’estudis ambientals com el metabolisme social defineixen que tot procés econòmic implica la transformació d’energia i de materials per a la producció de béns i serveis, tal com un organisme que metabolitza el menjar i el converteix en treball físic. Això té com a repercussió la generació de residus materials i calor dissipada que van a parar

natura i aventura

a l’ambient i quan s’analitza el cas particular del vector energètic es parla de metabolisme energètic. És a dir que tant en la producció com en el consum d’energia es produeixen residus i alteracions del medi.

ARA SÍ, PARLEM ESTRICTAMENT D’ENERGIA Actualment la dependència mundial dels combustibles fòssils (petroli, carbó i gas natural) és molt elevada (85% de l’energia primària l’any 2005). Tant l’Agència Internacional de l’Energia com el Departament d’Energia dels Estats Units preveuen un augment de la demanda d’energia primària a totes les regions, a causa del creixement econòmic, d’entre l’1,6% i el 2% anual fins el 2030, degut principalment al creixement que estan experimentant països com la Xina i l’Índia. Això, juntament amb l’escassa inversió en augmentar la capacitat d’extracció i refinament de petroli continuarà provocant pujades de preus en el futur. I si ens fixem en els valors que s’han donat fins ara veiem que l’augment de preus del petroli va ser constant i molt pronunciat des de l’any 2002 fins l’estiu de 2006 (quan arribà a superar els 78 dòlars el barril), si bé és cert que el preu del petroli té importants fluctuacions, en les quals sovint hi tenen molt a veure factors relacionats amb l’estabilitat política. Es calcula que el ritme actual de producció d’aquests combustibles limitarà les reserves provades del petroli a 40 anys, del gas natural a 65 i del carbó a 200-230 anys i per tant se’ns presenta un futur en el qual es pot produir una crisi en el sector energètic, amb totes les conseqüències que això comporta. Per fer front a aquest problema, ja fa anys que s’ha tornat a reobrir el debat sobre la ido-

neïtat de l’energia nuclear i Xina, en concret, té previst construir 22 noves centrals en els pròxims 15 anys per fer front al seu creixement. Certament no podem obviar els esforços que es fan per millorar l’eficiència energètica tant en els processos industrials com en els productes, i en el nostre cas a Catalunya en els dos últims anys s’ha començat a experimentar un creixement inferior en el consum energètic final, però quin escenari de futur se’ns presenta quan malgrat les convencions internacionals s’està jugant en unes condicions tant extremes? Ens trobem davant d’una balança perillosa, per un cantó l’eficiència, per l’altre l’augment de consum inherent del nostre model de societat.

EL MODEL CATALÀ El model de creixement a Catalunya des de 1990 és fortament dependent del consum d’energia. El consum energètic creix a un ritme superior al del PIB (un 3% respecte un 2,6%), això vol dir que l’economia esdevé menys eficient en l’ús de l’energia per a la generació de valor afegit. Catalunya té una forta dependència dels combustibles fòssils, el petroli significa gairebé el 50% del consum total d’energia primària, i el gas natural, el 25%, i tots dos s’han d’importar pràcticament en la seva totalitat, comportant importants emissions de CO2 i una absoluta dependència exterior. La tercera font energètica és l’ús d’energia nuclear (23%), que s’ha mantingut constant al llarg dels anys, és a dir no s’han obert noves centrals, però Catalunya s’ha de preparar per al moment en què les centrals hagin de tancar. Per a cobrir aquest futur dèficit sembla clar pensar en les energies renovables, però la seva utilització és encara molt petita, ja que representen menys d’un 3% en el conjunt de l’ús d’energia primària i per tant seria necessari un esforç enorme que de moment malgrat els bons propòsits no s’ha fet, i aquesta timidesa en l’execució no es veu pas massa afavorida pels moviments contraris a la instal·lació d’aerogeneradors. D’aquest petit percentatge que representa l’energia renovable, l’energia hidroelèctrica és la principal font (58,1% de les energies renovables), seguida de la incineració de residus (19,9%), la biomassa (biogàs, biomassa llenyosa y biocombustibles) que representa en el seu conjunt el 19,7%, i que aporta 145.663 tep al consum d’energia primària. I finalment l’energia eòlica, que a Catalunya representa l’1,9% de les energies

renovables. La energia fotovoltaica no arriba a l’1% del total de l’energia aportada malgrat l’impuls que se li intenta donar des de l’administració a nivell d’instal·lació en les cases particulars i edificis públics. Aquestes són les dades de producció, respecte del consum tenim que: - El sector transport representa pràcticament el 40% del consum, i es nodreix amb consum de combustibles fòssils amb les emissions de CO2 que això comporta. - La indústria consumeix el 32% de l’energia total, i tot i que en els últims anys està realitzant un esforç per la substitució de combustibles per una major utilització de gas natural, que té un menor factor d’emissió de CO2 per tep) ha experimentat un creixement important del consum d’energia elèctrica, que arrossega cada cop majors nivells d’emissions. - El sector primari representa un escàs 3%. - I finalment el sector serveis i el domèstic consumeixen respectivament el 12 i el 13%. En el futur pròxim s’espera que aquests valors variïn cap a un augment del consum domèstic i serveis, seguint la tendència dels últims anys en la instal·lació d’aires condicionats, els automatismes i la informàtica domèstica. Davant aquest panorama, ens veiem superats, no serà des d’aquestes pàgines que impulsarem un moviment a l’estil dels Ludites del segle XIX, que davant del procés d’industrialització decidiren atacar d’una manera quixotesca les màquines que amenaçaven el fer tradicional dels artesans. Però sí que volem fer una reflexió sobre el que implica el nostre dia a dia respecte l’energia, és clar que per poder frenar el consum energètic a escala mundial no ens serveix parlar sols de millorar l’eficiència i que de poc servirà desconnectar el televisor en lloc de deixar-lo en Standby o agafar l’imprevisible tren abans que el cotxe, però aquest factors si que són determinants a petita escala, i com a primer pas per a prendre consciència del nostre pes en el món. Actes tan senzills com acostumar-se que a l’hivern no cal estar dins d’una sala a 25ºC per estar a gust o que a l’estiu no cal anar amb jersei a l’oficina o biblioteca, impliquen reduccions del nostre consum que malgrat que econòmicament no signifiquin gaire, perquè no tots els costos reals estan inclosos en el preu de l’energia, sí representa menys energia consumida i per tant, aprofitable per a necessitats més bàsiques. Proposem doncs fer un repàs crític del nostre dia a dia, i intentar minimitzar el consum innecessari d’energia, el desafiament. Segurament així no evitarem el desenvolupament nuclear Xinés, però són pasos previs per a un canvi en la configuració del model social en què ens trobem, i això sí que és tot un repte. ❚❘

1tep = tones equivalents de petroli. Unitat de mesura que permet unificar i comparar diferents unitats energètiques, com els kWh de l’electricitat, les tones mètriques de gas natural, les tones de carbó, els litres de gasolina, etc.

món sostenible 37

SOSTRES COMARCALS

Cim 12

El cim de les Agudes és troba situat a la part est de la comarca de la Selva, dintre del Parc Natural del Montseny. El Montseny és el massís muntanyos més alt de la serralada litoral catalana i s’alça magestuosament entre les comarques de la Selva, el Vallès Oriental i Osona. El nom de Montseny prove del llatí mont signum , que significa mont senyal. Com expliquen els habitants d’aquestes zones el massís al llarg dels segles ha servit de far per

natura i aventura

Les Agudes, 1.706 m.

Comarca de la Selva

a molts navegants, atesa la seva gran embergadura a la vista des del mar. Declarat Parc Natural en 1987, destaca per la seva extraordinària biodiversitat, i la gran quantitat de paisatges que podem arribar a trobar al seu interior. Des del grans boscos mediterranis d’alzinars i suredes, i de pinedes i brolles, formats per les suaus temperatures, estius eixuts i càlids, i hiverns moderadament freds, fins als boscos

centreeuropeus que trobem a causa del clima plujós i permanentment humit que es dóna al Montseny a partir dels 1.000 metres, creant boscos propis d'aquest ambient, representats per avetoses, fagedes i rouredes humides, formant boscos d’arbres alts i corpulents, passant pels prats i landes propis d’ambients d’alta muntanya, representats en els cims més alts del massís. Aquesta diversitat provoca un canvi de llum i de color espectacular depe-

nent de l’estació de l’any en què ens trobem. En l’itinerari escollit farem l’ascensió per la carena formada pels Castellets, cresta espectacular i molt rocallosa que s’alça fins al cim. Durant l’ascens podrem gaudir d’unes maravellosses vistes de les Guilleries, del Collsacabra i de la plana de Vic, i a mida que anem guanyant alçada se’ns presentaran a l’horitzó els Pirineus, regalant-nos una magnifica panoràmica. A l’arribada al cim gaudirem de la companyia dels dos cims veïns, el turó de l’Home, amb els seus 1.707 metres, i el Matagalls amb 1.697 metres, ambdós també sostre comarcal de les seves comarques: el turó de l’Home cim més alt del Vallès Oriental, i el Matagalls d’Osona. El descens el realitzarem per la vessant est, arribant fins a Sant Marçal, bonica ermita romànica que es troba situada entre les Agudes i el massís del Matagalls. Durant gairebé tot el descens gaudirem a l’interior de les espectaculars fagedes que podem trobar en aquestes zones.

COM ARRIBAR-HI: des de la carretera C-17 prenem la sortida cap a Seva i Tona sud i seguim els rètols indicatius cap a la població de Seva. Primer, travessem la població de Balenyà, i al cap de pocs quilòmetres arribem a Seva. Travessem el poble i continuem per la carretera BV-5303 en direcció a Viladrau i Taradell. Més endavant deixem a mà esquerra la carretera que va a Taradell i continuem a la dreta per la carretera GI-520, en direcció a Viladrau. Passat Viladrau arribarem a una cruilla que trobarem a la dreta en direcció Santa Fe de Montseny. La prenem. Continuem per la GIV-5201 en direcció Santa Fe, i uns quilometres després arribarem a un rètol que indica Sant Marçal; nosaltres continuem, direcció a Santa Fe, i en 1,8 quilometres

trobarem un descampat preparat per a l’aparcament anomenat pla d’en Mon, punt d’inici del nostre itinerari.

ASCENS AL CIM: travessem la carretera i prenem un corriol que s’endinsa per una fageda. Uns metres més endavant desemboquem en una pista que fa un revolt força accentuat i que seguim de front i amunt fins arribar al pla d’en Jep Xic. Un cop allà abandonem la pista per la que venim i prenem un corriol ben fressat que ressegueix la carena cap amunt i que ens porta fins al coll de Saciureda de Baix. A partir d’aquí la carena es fa més estreta i el camí es divideix. Deixem el continua S SI E Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya

UBS TS CR DES PODR IPTOR C WW ARR ÀS W.N EGA ATU RD RAI AVE E E I EL L PLÀ NTURA.C OM TRA NOL CK GPS PER AL

FITXA TÈCNICA Alçada punt d'inici: 1.183 m. Alçada cim: 1.706 m. Desnivell: 523 m. Època recomanable: tot l'any. Temps: 3 hores. Cartografia: 1:50.000 La Selva. Institut Cartogràfic de Catalunya.

sostres comarcals

SOSTRES COMARCALS que marxa a l’esquerra i continuem remuntant la carena fins arribar a l’esmolat coll de Saciureda de Dalt, on la carena esdevé més rocosa i escarpada i on es fa més complicada la progressió. El nostre camí flanqueja la part dreta de la carena seguint les marques liles fins arribar a una petita tartera de roca descomposta, la remuntem seguint les fites i les marques liles. A continuació la cresta es torna totalment rocosa i continuem per un corriol que la remunta per la part dreta. En aquest tram haurem de grimpar i estar atents per seguir les marques i no perdre’ns. Un cop situats al peu de l’Aguda Gran, el corriol abandona la cresta i flanqueja per un camí més ample el vessant dret del cim fins a enllaçar amb el GR-5.2 que ens condueix fins al coll de les Agudes. A l’esquerra ja es fa visible el cim de les Agudes al qual hi pugem en pocs minuts seguint un corriol ben fressat.

natura i aventura

DESCENS DEL CIM: desfem el camí per on hem pujat fins arribar al coll de les Agudes on trobem de nou el GR-5.2. El seguim, cap a la dreta i avall, en direcció nord. El GR es troba senyalitzat amb uns pilons metàl·lics de color verd. Si volguéssim apropar-nos fins al cim del turó de l’Home prendríem el GR en sentit contrari resseguint la carena en sentit sud-oest (40 min). El camí davalla suaument mentre travessa un petit bosc i ens porta a una tartera força inclinada coneguda com pedregar Rodó, que superem sense dificultat seguint la direcció que ens marquen les fites. El corriol travessa una fageda tot fent ziga-zagues i més endavant es transforma en una pista, on tornem a trobar les senyalitzacions dels pilons metàl·lics. La pista avança dibuixant suaus ondulacions i deixant corriols a banda i banda del camí. Més endavant creuem un parell de rieres i deixem les restes d’una casa enrunada. Poc després deixem a l’esquerra l’alberg el Puig i arribem a l’ermita de Sant Marçal del Montseny. Des d’aquí prenem cap a la dreta la carretera GIV-5201 i en aproximadament deu minuts arribarem al pla d’en Mon, punt on hem deixat estacionat el nostre vehicle.

CALENDARI

Catalunya i Andorra

FEBRER ESQUÍ DE MUNTANYA 16 24

Open Vall Fosca Cursa d'Esquí de Muntanya Pocatraça

Club d'Esquí La Pobla de Segur (SE) · www.ceps-esqui.com Centre Excta. d'Olot · www.ceolot.cat

2 març

Prova Alt Pallars "Certascan". Trofeu Sergi R.Escalera

Agrup.Cientifico-Excta. Mataró · www.agrupe.org

MARXES I CAMINADES 10 10 10 10 10 16-17 16-17 16 16 16 17 17 24 24 24 24 24 24 24 1 març 1 març 2 març 2 març 2 març

Travessa Viladrau – La Garriga Excursió les Rutes D’Amer GR-83 Sant Hilari de Sacalm – Osor Sant Pere de Sallavinera – Su Marxa del Montserratí Ascensió al pic de Ventolao GR-92 Castellet – Constante GR-11 Sant Aniol d’Aguja – Beget Montsec de l’Estall GR-6 Les Preses – Rupit Caminada de la Llum Marxa Sant Boi-Sitges GR-2 Vilanova de Sau – Collada del Vilar Ruta del Cister: Figuerola del Camp – Montblanc Travessa del Vidranès Ascensio a la Sitja de Bellpuig GR-4 Cabrianes – Sta Maria de Cornet Camí Ramader: Coll Llibagoses – Cabrianes Caminada Popular d’Horta Ascensió a la Talaia del Montmell Pujada al Montgrós La Mola de Colldejou Caminada Popular de l’Urgell Marxa dels Castells de la Segarra

Centre Excta Garriguenc · 93-871-66-93 Club Excta Pirenaic · 93-302-42-39 Centre Excta Sant Celoni · correu@elcesc.org UEC Horta · secretaria@uechorta.net Club Excta Esparraguera · mmontserratí@clubexcursionistaesparraguera.com UEC Horta · secretaria@uechorta.net Club Muntanyanenc l’Hospitalet · cmhospit@cmhospit.org Club Excta Anoia · 93-772-76-66 Club Muntanyenc Sant Cugat · cmsc@clubmuntanyenc.cat Unió Excursionista de Sabadell · info@ues.cat Centre Excta Comarca de Bages · ceb@minorisa.es Centre Excta. Sant Boi · 93-630-91-28 Foment Martinenc · 93-455-70-95 Agrupació Cultural Folklórica Barcelona · 93-351-14-96 Comissió Sant Antoni Abat · 93-849-17-36 Centre Excta del Penedès · secretaria@cep.cat Club Excursionista Pirenaic · 93-302-42-39 Centre Excursionista de Castellar · cecastellar@hotmail.com UEC Horta · secretaria@uechorta.net Associació Excta Montmell · 977-67-89-01 Club Excursionista Anoia · 93-772-76-66 Club Esportiu Muntanyenc Creixell · 649-08-79-52 Agrupació Excursionista de l’Urgell · 676-30-39-53 Centre Excta de la Segarra i Centre Excta Guissonenc · ces@feec.cat

PROJECCIONS I AUDIOVISUALS 9 26 28

Cicle d’Audiovisuals: “Via de la Plata” Cicle de pel·licules d’escalada “ Joseph M.Rodés” Xerrada Audiovisual “Escalar a l’Africa”

Societat Amics de la Muntanya Tremp · jordisolamas@wanadoo.es Club Excta de Gràcia · cegracia@cegracia.cat Centre Excta Borges Garrigues · www.geocities.com/cexcursionista

COMPETICIONS RAQUETES DE NEU 10 17

3a prova Circuit i 2a prova Copa Catalana de Raquetes de Neu 2008: Tuixent Centre Excta. de Lleida · www.cel.cat 4a prova Circuit Raquetes de Neu 2008: Cap de Rec Agrup.Cientifico-Excta. Matarò · www.agrupe.org

ALTRES ACTIVITATS HIVERNALS 14, 15, 16 Festival Hivernal Vall de Boí 23, 24 Trobada de Constructors d’Iglús

Centre Excta Alta Ribagorza · cearpont@yahoo.es Pla d’Anyella (la Molina) · www.ohmamiglu.com

Aprofita el nostre calendari interactiu per planejar les teves activitats. Si ets organitzador d’esdeveniments, aprofita’l per promocionar-los. www.naturaiaventura.cat

natura i aventura