natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:02
Página 1
EL MONT CARO El sentinella de les planes de l'Ebre PEL BAIX CAMP EN BICICLETA DE MUNTANYA
Escornalbou: entre la llegenda i la tradició EL CAMÍ DELS BONS HOMES
Una una promesa complida AVENC DELS TOPÒGRAFS
La bellesa més amagada EL MIRACLE DE L'AIGUA
Viatge al país dels ilergets
natura 17:Maquetaci贸n 1
19/3/09
15:02
P谩gina 2
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:02
Página 3
www.naturaiaventura.cat
Imatge de portada: Ascens al cim del Mont Caro.
EL MONT CARO El sentinella de les planes de l'Ebre PEL BAIX CAMP EN BICICLETA DE MUNTANYA
Escornalbou: entre la llegenda i la tradició EL CAMÍ DELS BONS HOMES
Una una promesa complida AVENC DELS TOPÒGRAFS
La bellesa més amagada EL MIRACLE DE L'AIGUA
Viatge al país dels ilergets
ANY III. NÚM. 17 MAIG 2008
TIRADA: 15.000 EXEMPLARS CONTROLATS PER: Direcció: Jordi Fernàndez Redacció: Jaume Guillot Disseny gràfic i fotografia: Christian Galindo Publicitat: Laia Viñas David Candel NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Correcció: Marta Guspí Col·laboradors: Anna Parra Glòria Solsona Naiana Lacorte Núria Pedrola Albert Brignardelli Eduardo Abad Joaquim Fernández Ma Antònia Juncà Mario Sánchez Albert Beneït Anna Solsona
Edita: H4XORS S.L. C/Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat
Els jocs florals foren una institució medieval instituïda al Llenguadoc l’any 1324 que, anys després, el 1393, s’instaurà a Barcelona. Tot i que varen desaparèixer, s’instauraren de nou el segle XIX, i es convertiren en un dels primers passos en la recuperació de la llengua catalana i del sentiment nacional. Aquest certamen literari fortament lligat a la diada de Sant Jordi aviat descobrí en les nostres muntanyes la font d’inspiració i de reivindicació de la pàtria. Els primers poemes tractaven la natura com un temple on es podia trobar, contemplant-lo, la divinitat; i la muntanya era un lloc d’exili per a retirar-se de la vida quotidiana, per a guarir les ferides espirituals; un lloc esquerp allunyat de la vida mundanal que ens permetia fugir de les valls i de la degeneració de la humanitat. S’anava perfilant la muntanya com a refugi de l’esperit i allà on trobar la llibertat era possible. Montserrat, el Pedraforca, el Montgrony, el Canigó i altres muntanyes esdevingueren en els versos llocs sublims i imponents, llocs saciats de records d’herois envoltats de cingleres infranquejables que forjaren el nostre imaginari. I herois són també els personatges que després han participat en els relats dramàtics d’ascensions gairebé impossibles en els confins del món. Això sí, si hi ha quelcom que ha resistit el pas del temps és la sensació de germanor, amistat i convivència que envolta qualsevol sortida a la muntanya. Possiblement aquest sigui el secret que ens fa marxar sempre que podem de les ciutats per a encarar els cims. Només desitgem que vosaltres també trobeu, en les vostres muntanyes, allò que cerqueu.
editorial
L’equip de NATURA I AVENTURA
Natura i Aventura és membre de:
Imprimeix: Tallers Gràfics Soler, S.A. Dipòsit legal: B-51.197-2006
Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03
natura 17:Maquetaci贸n 1
19/3/09
15:02
P谩gina 4
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:02
Página 5
www.naturaiaventura.cat
Sumari Senders de GR
28
06 El camí dels Bons Homes, etapa 9
Bicicleta de muntanya 12 Escornalbou: entre la llegenda i la tradició
Descens d’engorjats 18 La Rasa de Coll del Port
Rutes en tot terreny 22 El miracle de l’aigua
Plantes medicinals 26 La xicoira, un exel·lent digestiu
Escalada 28 Siurana, somnis de pedra
18 06
Espeleologia 32 L’avenc dels Topògrafs (-43 m)
Espais naturals 36 El Parc Natural de l’Alt Pirineu
Sostres comarcals 38 El Mont Caro, 1.447 m
Calendari 42 Activitats del mes
38
12 04/05
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:02
Página 6
senders de GR
Una promesa complida EL CAMÍ DELS BONS HOMES ETAPA 9
FRANÇA: ARIEJA
n Guillem obrí els ulls. La nit ja havia caigut sobre el camp de batalla i núvols foscos amagaven la lluna i els estels. La obscuritat era total. El seu cos ensangonat estava envoltat de centenars de cadàvers. En Guillem se sentia atordit i dolorit. A traïció l’havien ferit i estabornit. El darrer record que tenia era la imatge d’Alain de Roucy demanant clemència i el so d’un fort cop a l’elm. Estès a terra creia haver despertat enmig d’un malson, però la frescor de la nit i les primeres gotes de pluja el convenceren que aquell infern era real. El fang i la sang seca li encartonaven el cos. A cada moviment que feia mentre s’arrossegava per la catifa apocalíptica que formaven aquells cossos destrossats, deformats i mutilats que s’escampaven en la foscor, l’esquena li produïa una punxada de dolor gairebé insuportable. De tant en tant s’aturava per a escoltar el mur-
E
natura i aventura maig 2008
muri de l’aigua del riu, que li servia de brúixola, i un cop orientat tornava a reptar travessant la bogeria d’aquella sinistra massacre de cossos caiguts. I cada cop que estava a punt de defallir en la lluita contra el fred, el cansament i el dolor, recordava la mirada innocent i el somriure sincer que l’Ermessenda li regalava cada cop que es creuaven les seves mirades. I llavors l’esperança de tornar a sentir la dolça melodia d’aquella veu li donava noves forces per a continuar reptant i deixar enrere la barbàrie i la mort. “En Guillem s’havia salvat”, penso mentre imagino l’irracional paisatge que ha de quedar als camps de batalla després d’una contesa. I mentre penso en el paisatge alço els ulls per a gaudir al màxim del que ara ens envolta a nosaltres. Els Pirineus emblanquinats per les nevades dels darrers dies llueixen a la nostra esquena. Sembla
increïble que haguem travessat a peu aquesta muralla que sembla, en la llunyania, infranquejable. Més a prop, però igual d’esquerps, s’alcen els afilats perfils dels cims nevats de la Reserva Nacional d’Orlú on destaca, majestuosa, la Dent d’Orlú. Tot plegat un panorama immens que ens fa sentir petits i solitaris i a la vegada forts i lliures. Els pobles d’Orgeix, Ascou i Sorgeat queden enrere, i desapareixen al fons de les valls. El camí s’enfila cap al coll de Balaguès, frontera natural que ens separa de les valls del país de Sault, on les muntanyes es transformen en turons d’ondulacions més suaus encatifades per boscos d’un verd intens. Van passar anys fins que un matí el comte cridà en Guillem, que s’havia convertit en el seu cavaller més fidel i, havia passat de ser estimat com un fill a guanyar-se la confiança que es tenen els millors amics. El vell, al seu llit de mort, malalt i cansat, li explicà la història que ja coneixeu, els fasts d’una pedra misteriosa que els templers havien custodiat durant més de cent anys i que, pels indesxifrables i misteriosos designis de
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:02
Página 7
www.naturaiaventura.cat
Mirant enrere descobrirem els perfils enfarinats dels cims que formen la Réserve Nationale d’Orlu entre els qual destaca la coneguda Dent d’Orlú.
la providència, havia arribat a les seves mans. Agafant les mans d’en Guillem entre les seves, arrugades per tants hiverns passats als camps de batalla, li lliurà el penjoll amb la pedra encastada i li feu jurar que la defensaria amb la seva vida i la faria arribar a en Gilabert de Castres, bisbe de Montsegur. Ell sabria que fer-ne. En Guillem calla un moment, s’atura i
del comte. El seu cos va ser exposat a la sala dels cavallers del castell, sobre un llençol negre sense creu, envoltat de torxes enceses, vetllat sense sacerdots ni pregàries. Els seus amics l’acomiadaren en silenci, ja que li havia estat negat el consol i la companyia de les oracions. Per ordre expressa del seu fill, i desafiant les instruccions de l’Església, totes les esglésies de Tolosa
Les nits de lluna plena sentirem, si guardem silenci, l’udolar dels llops que canten al blanc satèl·lit des dels boscos de Naguile ens mira. “Quan en Guillem marxà de Tolosa aquell vespre, ho feu amb llàgrimes als ulls. El compte havia mort poc després d’encomanar-li la missió d’anar a Montsegur, com si en desfer-se d’aquella pedra misteriosa s’hagués alliberat per fi d’una càrrega insuportable. Si una mort ja és trista per ella mateixa, més desoladora encara va ser la
tocaren a morts. I picaven tan fort que fins que no va ser molt lluny de la ciutat no va deixar de sentir el repic fúnebre de les campanes tolosanes. Plorava de tristesa, ràbia i odi envers aquella Església que havia prohibit cantar i resar pel difunt. Ni tan sols els havia permès encendre un ciri per la seva ànima, ni pel seu record, ni pel seu honor.”
06/07
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:02
Página 8
senders de GR
LA RUTA PAS A PAS D’Orgeix a Comús Marxem d’Orgeix (1) travessant el poble en direcció NO. El GR està clarament marcat als carrers. El camí es converteix en corriol i travessa unes canonades d’aigua. Guanyem alçada fent ziga-zagues fins la Portella (2) on es nota un canvi de rasant. Aquí el camí s’eixampla una mica, però continua pujant cap a Ascou, deixant marxar una pista a mà dreta. Arribarem a unes primeres cases, als afores del poble, i a una altra cruïlla on prenem el camí del mig. Creuem el riu Lauze per un pont i al cap de poc arribem al poble d’Ascou (3). Creuem la carretera i pugem cap al poble per un carrer asfaltat. El creuem i sortim del poble pel costat del cementiri. Continuem un petit tram per la carretera asfaltada fins a una bifurcació on un corriol marxa a mà esquerra cap a Sorgeat. Aquí deixem la carretera. Després d’un gir molt pronunciat creuem un rierol per unes passeres fins a una cruïlla on deixem el camí que marxa a la dreta. La pista ens porta a unes cases als afores de Sorgeat, on la pista torna a estar asfaltada. Les marques de GR ens guiaran per a creuar el poble de Sorgeat (4) fins a la sortida, on dos camins marxen paral·lels a la dreta. Prenem el de més a la dreta, que puja entre els arbres. Arribem a una cruïlla on una pista marxa a la dreta, i poc després a una altra bifurcació, on prenem la pista asfaltada cap a la dreta. Seguim l’asfalt un parell de quilòmetres fins que trobem un corriol que puja a mà esquerra amb forta pendent (5). El sender passa prop d’unes runes i d’una zona cremada per un incendi recent. Quan es fa més ample i planer ens indica l’aproximació del coll d’Ijou, una gran esplanada (6). Aquí Comus prenem el camí que baixa lleugerament a mà dreta. Arribem al 13 pla de la Garda des d’on divisem, davant nostre, el refugi de Chioula. En aquesta cruïlla de cinc camins prenem la pista que marxa en suau descens a la dreta. Quan el descens es fa més pronunciat, en un revolt un sender a l’esquerra ens permet fer drecera fins el coll de la Pierre Blanche (7). Hi ha una cruïlla on prenem la pista que continua recta en la nostra direcció, en direcció al coll de Balagues. Sota el serrat de l’Apailladou 12 Prades Montaillou hi ha una caseta de pastors i un xic més endavant una es11 tructura per a tancar el bestiar. Aquí penem el camí que baixa a l’esquerra paral·lel a l’estructura. El camí segueix en direcció nord-oest cap a un coll que es veu davant nostre, però un cop creuada una riera canviem de direcció cap al NE (a la nostra dreta) i remuntem cap al coll dels Canons 10 (8). Des d’aquí la pista marxa a la dreta i serpenteja una Coll de Canons Coll de Balagues mica abans d’arribar al punt més alt de l’etapa, el coll de 9 8 Balagues (9) on hi ha una caseta amb pannells solars. Al Coll de Rieufred coll canviem de vessant. Prenem el sender que baixa per 7 l’esquerra. Trobarem una cruïlla de senders on nosaltres Refugi de Chioula continuem baixant cada cop amb més pendent fins arribar Pla de la Garda a una pista ampla que travessem (10). El camí que baixa Coll de la Pierre Blanche paral·lel a la riera de Balagues, passa prop d’una casa i arriba a una cruïlla, on seguim baixant pel camí de la dreta, en direcció 6 Col d'Ijou a les Estives. Arribem a una pista més ampla que prenem a l’esquerra. En els prats de la dreta pasturen, per a sorpresa nostra, llames. El camí arriba a unes cases on comença l’asfaltat. Continuem Sorgeat rectes, en pujada, deixant els carrers que marxen per l’esquerra. 4 Estem a Montaillou (11). Dalt de la pujada hi ha un abeu5 SI E rador (font) i al cap poc una plaça amb la caseta d’infor3 SUBS TS CRIPT Ascou mació. El GR marxa pel carrer de l’esquerra, arbrat, i O R Riu LauzePO DRÀS que es dirigeix als afores del poble. Aquí una pista DESC ARRE 2 La Portella marxa a l’esquerra entre camps. La prenem. Quan coG WWW A R DE .NATU RAIAV mença a pujar hi ha una cruïlla on prenem el camí ENTU R A.COM Orgeix EL PL 1 que va a la dreta. Al cap de poc el camí comença a desÀNOL L’ITIN , ERAR cendir cap a Prades, i un cop avall creuem el riu per I TRAC K PER I EL unes pedres. En direcció al cementiri on trobem ja un AL GP S carrer asfaltat. (12). El GR travessa la població per l’únic carrer que té, en direcció a Comus. A la sortida del poble FITXA: trobem una cruïlla. Prenem el camí que baixa a la dreta i Distància: 22,5 km. marxa després paral·lel a la carretera. A la primera cruïlla Desnivell: 900 m. continuem recte, però a la segona deixem la pista i prenem Temps orientatiu: 6,5 h. un corriol a la dreta. Cal parar atenció per a no despistarÈpoca recomanable: A l’hivern se i perdre’l. Després d’anar una estona paral·lel a la carreés probable trobar-hi neu. tera, el GR gira bruscament a l’esquerra i s’endinsa de nou Dificultat: mitjana. als camps, i en pocs minuts ens porta a Comús (13). Tipus d’itinerari: lineal.
natura i aventura maig 2008
En Guillem calla. Sembla emocionat. I m’adono que tant la Núria com jo també ho estem. La manera que té en Guillem d’explicar-nos aquesta història ens captiva amb una intensitat tal que sembla transportarnos a aquella època tan llunyana en el temps i a la vegada tan propera. O és potser la màgia que impregna aquest indret la que ens fa sentir partícips d’aquells fets. O ambdues coses. A la vegada que davant nostre treuen el cap els murs blanquinosos que queden dempeus del castell de Montaillou i que dibuixen una estranya silueta que sembla surar sobre el bosc, en Guillem reprèn la seva història. “A mesura que en Guillem s’allunyava de Tolosa i cavalcava cap a Montsegur els pensaments i la ràbia pel tracte que havia rebut el comte en el seu llit de mort van ser substituïts pels records i les imatges que conservava a la memòria de la bella Ermessenda. No havia passat un sol dia des de que la va trobar fugint dels croats enmig de la barbàrie de Besiers, ara feia ja tretze anys, que no hagués pensat en ella. En diverses ocasions li havia escrit cartes confessant-li el seu amor i la seva dissort per no poder tenir-la cada nit entre els braços, però tan bon punt les acabava d’escriure, les cremava avergonyit. No tenia cap
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:03
Página 9
www.naturaiaventura.cat
El 8 de setembre de 1308 tots els habitants de Montaillou foren arrestats per l’inquisidor de Carcassona. Encara es conserven els pergamins on transcrigueren els judicis dret a immiscir-se en la vida de la seva estimada i menys encara en els temps tan imprevisibles que corrien. Potser demà una fletxa de ballesta li travessaria el cor o una
pedra llençada amb punteria li esberlaria el cap. I així passaren els anys, i a mesura que marxaven els estius i també els hiverns, el cos i l’ànima s’omplien de noves cicatrius.
Havia odiat i plorat, perdonat i oblidat, esperat tant el final de la guerra, que en Guillem se sentia vell i cansat. I segurament fou l’esperança de retrobar la mirada, el somriure i la veu que omplien els seus somnis, el que va evitar que acabés, en més d’una ocasió, vençut.” “I la va trobar, l’Ermessenda?” l’interromp impacient i desitjosa la Núria. Els seus ulls brillen d’emoció, i alhora d’esperança i desig que aquella història tingui un final feliç. I no només pels sentiment d’admiració i d’estima que al llarg d’aquests dies s’han forjat dins nostre vers els personatges de la història que en Guillem ens explica; sinó per la importància que l’amor té en la seva manera d’entendre el món i la vida. “Sí. La va trobar”, respon en Guillem amb un somriure. “La va reconèixer només veure-la, o millor dit, només de sentir-la, perquè fou la seva rialla el primer que li arribà. Estava ajudant uns nois a portar uns feixos de llenya i un se n’havia carregat un de tan gros que l’havia fet tombar d’espatlles a terra. Tots reien mentre ajudaven el company a posar-se dret, però una rialla, que destacava per sobre les altres, li accelerà el pols. Ja no era aquella noieta que ell recordava, però en veure-la va saber a l’instant que el seu amor era verídic. Es va sentir com un home que des de sempre s’hagués cregut orfe i que de sobte descobreix entre la multitud el rostre de la seva mare. Tal era la seva alegria que va estar a punt de córrer a abraçar-la, però esperà una mica a assossegar-se abans d’apropar-s’hi. Amb la cara radiant d’un home que surt de la presó s’apropà i li digué en veu baixa que
www.guiescingles.cat Alt Berguedà raquetes de neu · BTT · espeleologia · barrancs · ascensió a cims · rutes · escalada · esquí · vies ferrades · iglús · raquetes de neu · BTT · espeleologia
08/09
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:03
Página 10
senders de GR
Un cop travessada la Portella d’Orgeix veurem, als peus de la serra, el campanar d’espadanya de l’església de Sorgeat que, com un far encès, ens servirà de guia.
1200 1000 800
200
Altura
600 400
0 0
natura i aventura maig 2008
2km
4km
6km
8km
10km
12km
14km
16km
En un altre lloc i en un altre temps dues figures es freguen, enrotllant-se i desenrotllant-se com dos ballarins que representen la més bella coreografia. Dos cossos que s’impregnen l’un amb l’altre de la necessitat de conèixer-se, però no només amb els ulls i les mans, sinó amb tot l’espai, i la llargada, i el pes, i l’escalfor, i la força de tot el cos sencer. Dos amants que entreguen sense secrets ni misteris els seus cossos nus –l’un suau, blanc i dolç; l’altre, lacerat per cicatrius diverses–, que dibuixen, sota els llençols, el símbol d’una procontinuarà... mesa complida.
18km
se portar pel desig. Però sí sé del cert que mai no oblidaré el tacte dels seus llavis dolços sobre els meus. Les nostres llengües juguen a buscar-se i a perseguir-se dins les nostres boques. Sento com el seu cos s’arrauleix entre els meus braços, cercant l’escalfor del moment, i en un instant de seny desitjo seguir per sempre pres.
COMUS
PRADES
MONTAILLOU
COL D'IJOU
de l’etapa
COL DE BALAGUES
COL DE PIERRE BLANCHE
Mai sabré del cert si ha estat ella o he estat jo el primer a atansar-se, el primer a buscar els llavis del l’altre, el primer a deixar-
SORGEAT
ORGEIX
1400
ASCOU
1600
LA PORTELLA
mai havia desitjat res tant com felicitat de tornar-la a veure. Ella pujà els ulls sorpresa i en creuar-se les mirades un enorme somriure es dibuixà en la seva cara. «Guillem!» Esclatà alhora que deixava anar el Altimetria feix de llenya que transportava; i si no hagués estat pel munt de mirades que observaven el retrobament dels vells coneguts hagués saltat a abraçar-lo.” “Sííííííi!” crida la Núria celebrant l’encontre d’en Guillem i l’Ermessenda Distància com si fos ella mateixa la que retrobés un vell amic, i dominada per l’emoció i l’alegria, entre saltirons i aplaudiments, em salta a sobre i m’abraça amb força. Ha estat un moviment sobtat, improvisat i innocent, però quan ens sentim abraçats es fa el silenci. Ens mirem una estona, primer als ulls i després als llavis. Pocs centímetres em separen d’aquella boca tremolosa que tant de temps m’ha semblat prohibida.
20Km
22Km
10/11
natura 17:Maquetaci贸n 1
10/11
19/3/09
15:03
P谩gina 11
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:03
Página 12
rutes en BTT
Escornalbou: entre la llegenda i la tradició Pel Baix Camp en bicicleta de muntanya A pocs quilòmetres de la costa s’alça la serra de Llaberia, amb el seu particular relleu. Dues moles imponents, la de Romullà, situada al sud del coll Roig, i la de Colldejou, a l’extrem més meridional són les figures que defineixen les seves formes i que donen aquest tret tant característic al paisatge que ens envolta. Allà on els espadats han estat retallats per la natura s’alcen boscos d’un verd lluent on de tant en tant floreixen estranys coralls de roca rogenca de capritxoses formes. Aquesta va ser terra de maquis i cau de lladregots. Els primers aprofitaven les foradades formes per a reunirse i preparar llurs estratègies. Els segons utilitzaren els forats i les balmes per a amagar-se ells i allò que robaven. A recer del vent, sota la mola que duu el seu nom, les cases de Colldejou desafien el destí d’aquest territori aspre i trencat.
COMARCA: BAIX CAMP
natura i aventura maig 2008
ió
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:03
Página 13
www.naturaiaventura.cat
eixem enrere Colldejou i enfilem cap al coll Roig. Aquesta zona de la serra està constituïda per materials més tous que els que conformen les moles que ens envolten i això ha facilitat que fossin erosionats més fàcilment pel temps, el vent i la pluja. Des d’aquí les vistes del poble i l’espessa boscúria que s’escampa per la vall són magnífiques. Darrere nostre, sobre un turó, un xic a l’oest, podem observar l’emplaçament d’unes bateries de la guerra civil. Al nord els enormes molins del parc eòlic de Trucafort alcen els seus braços, i un xic més enllà, en un replà sobre el turó de la Mola, entre la llegenda i la tradició, s’entreveu el castell d’Escornalbou. Tot i que l’únic poble de la contrada que duu Escornalbou dins el seu nom és
D
12/13
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:03
Página 14
rutes en BTT
Vilanova, Argentera és el poble més vinculat a la muntanya i al convent, ja que és el poble més proper. D’aquí surt la pista que serpenteja entre pins i alzines sureres i que envoltant el puig Ferrós ens aproparà a Escornalbou. Aquest castell té el seu origen, possiblement, en l’època islàmica. El nom és una derivació de l’expressió llatina cornu bovis, el corn del bou. Segons la llegenda la filla del comte de Prades es perdé pels frondosos boscos dels voltants i va ser el so del corn d’uns caçadors el que va permetre que en pogués sortir –una llegenda semblant és la que explica l’origen del nom de Cornudella de Montsant. L’indret també era conegut amb el nom de Salòquia, d’origen musulmà i que signifi-
natura i aventura maig 2008
Els habitants d’Argentera descobriren que els fantasmes que els atemorien des de les runes del castell d’Escornalbou no eren sinó falsificadors de monedes ca lloc de guaita. El cert és que fou un domini àrab inexpugnable. Siurana havia estat ja conquerida als sarraïns el 1153 per Bertran de Castellvell, però Escornalbou resistia el setge sense defallir. Va ser el dia de sant Miquel de 1162 que l’arcàngel s’aparegué a les tropes cristianes i encapçalà l’exèrcit dirigint-lo en l’atac contra les forces àrabs. El mateix arcàngel sant Miquel, amb
la seva espasa de foc va intervenir en la lluita i la decantà a favor dels cristians. Des de llavors el castell va portar el nom de Sant Miquel i el lloc de l’encontre és encara conegut amb el nom del coll de la Batalla. Uns anys després Alfons I d’Aragó donà el castell al canonge de Tarragona, Joan de Sant Boi amb la condició que hi construís una capella dedicada a sant Miquel i també
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:03
Página 15
www.naturaiaventura.cat
El parc eòlic de Trucafort ha canviat totalment el skyline de la serra de Llaberia.
un monestir perquè els canonges s’encarreguessin de vetllar pel temple. Com que la zona estava envoltada per espesses boscúries que servien de refugi a sarraïns i fugitius, es va fortificar tot el recinte amb alts murs. Aviat el canonge de Tarragona reuní una comunitat de sis monjos i començà la construcció del temple, que quedà sota la tutela de l’Arquebisbat de Tarragona que es reservà el dret d’escollir el prior del monestir. El priorat tingué una existència força esmorteïda i l’any 1574, quan només tenia un canonge, fou secularitzat i cedit als monjos franciscans que convertiren Escornalbou en un seminari per a missioners que havien d’anar cap a Amèrica, encara que la majoria es dedicaren a predicar pel país. L’any
14/15
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:03
Página 16
rutes en BTT
1835 arribà la desamortització i el monestir va patir l’exclaustració dels seus monjos. Aquests abandonaren el monestir de nit, protegits per la foscor i carregats de monedes d’or. Però el pes del preuat metall els endarreria massa i el deixaren amagat, segons la llegenda, a Ca l’Agustí. Mai tornaren a buscar-lo. Els veïns, l’endemà, volaren el convent que desaparegué enmig d’un núvol de pols. El monestir quedà lentament en l’oblit. El lloc, però, restà embruixat. O així ho creien els habitants d’Argentera que a les nits sentien estranys udols i sorolls provinents de les deshabitades runes. També observaven curioses llums que es bellugaven entre les parets i fins i tot alguna nit havia arribat a sortir fum del castell encantat. Van reunir-se un grapat de valents i, una
nit, il·luminats per la lluna plena, s’aventuraren a pujar el castell per a esbrinar el misteri que envoltava tanta activitat nocturna. Sense fer soroll s’aproparen a l’edifici que fou l’església i que era l’únic que havia quedat dempeus. Dels estrets finestrals sortien espurnes de llum i un so estrany ressonava al seu interior. Convençuts que se les haurien de veure amb un dimoni o un fantasma entraren tots a la una armats i cridant. Macià Vidal i els seus homes encara tremolen a les seves tombes quan recorden l’ensurt que s’endugueren en veure entrar aquell grup d’homes xisclant com posseïts. Des de llavors en Macià Vidal, que per cert era íntim de Prim, se’l coneix amb el nom de Sisos, ja que el que descobriren dins les runes d’Escornalbou els valents d’Argentera fou
els homes i les màquines que fabricaven falses monedes de sis. Uns quants anys més tard Eduard Toda i Güell adquirí l’edifici i reconstruí, a la seva manera, l’edifici. Transformà l’antic cenobi en una mansió senyorial en la qual va emmagatzemar nombrosos llibres i antiguitats. Volia convertir Escornalbou en la seva residència habitual i passar-hi els seus darrers dies. Acabà, però, traslladant-se al monestir de Poblet.
Dades tècniques
100 0
Distància
0
5km
10km
15km
Dificultat mitjana. Punts d’aigua: a Colldejou, l’Argentera i diverses fonts. Epoca adient: tot l’any.
Horari: 4 h. Cartografia: 1:20.000 Serra de Llaberia. Editorial Piolet.
Colldejou
Quilometres: 22,5 km. Desnivell: 780 m. Ciclabilitat: 100%. Collada de les Masies
Altura
200
Castell d'Escornalbou
300
L'Argentera
400
Colldejou
500
Mas del Pla del Bosc
Corral del Batlle Coll Roig
600
Parc eòlic del Trucafort
700
Portell del Trucafort
FITXA TÈCNICA:
20km
Castell d' Escornalbou Km totals
Direccions
Km parcials
Full 1 Descripció Deixem el cotxe a Colldejou. Sortim pel costat nord-oest del poble, pel camí que porta a la Mola de Colldejou. Hi ha marques de GR.
Colldejou
0,0
0,0
0,35
0,350
0,40
0,050
31T
SI E SUBS TS CRIPT OR PODR ÀS DESC ARRE GAR D WWW .NATU E RAIAV ENTU RA.CO EL PL M ÀNOL 3 22 684E L , 435 msnm 45 52 157N’ITINE RARI TRAC I EL K PER AL GP S
31T
4 93 950E 46 96 836N El GR marxa pel camí de l'esquerra. Seguim recte en direcció a la serra de Llaberia que s'alça davent nostre
A ma dreta deixem la font del Prenyinos. font
0,46
0,060
natura i aventura maig 2008
392 msnm
Mapa Editorial Piolet.
16/17
natura 17:Maquetaci贸n 1
16/17
19/3/09
15:03
P谩gina 17
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:03
Página 18
descens d’engorjats
La Rasa de Coll del Port Aventura al Solsonès
COMARCA: SOLSONÈS
Si ha quelcom que tenen en comú els barrancs del Solsonès és l’entorn salvatge i feréstec en què es troben. També és un denominador comú l’ambient aventurer que s’hi respira, i la sensació de llibertat i llunyania de la resta del món. Sovint però, per a aconseguir-ho cal realitzar aproximacions molt llargues o retorns penosos, o ambdues coses. Això sí, sempre impressionants per la naturalesa viva que els acompanya. La Rasa de Coll del Port ens sorprèn, en canvi, per la seva proximitat a la carretera que mena de Sant Llorenç de Morunys a Tuixén, i que proporciona l’accés immediat al barranc i a l’hora un curt retorn. Res no ens fa imaginar l’engorjat que amaga aquest vessant de la serra del Verd: divertit, estret, ben excavat, i molt ben equipat. És cert que és un recorregut curt, amb una successió de ràpels que no sobrepassen en cap moment els vint metres, però amb unes delicioses formes que ens faran rapelar en plena comunió amb la natura.
natura i aventura maig 2008
natura 17:Maquetaci贸n 1
19/3/09
15:03
P谩gina 19
www.naturaiaventura.cat
18/19
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:04
Página 20
descens d’engorjats
)))Com arribar-hi Tenint com a punt de partida la població de Manresa ens dirigim per la carretera C-55 fins a Solsona on prendrem un trencall seguint el rètol indicatiu que ens assenyala la direcció del Port del Compte. Tot just sortim del nucli urbà ens desviarem cap a mà dreta per la carretera que va resseguint el pantà de la Llosa del Cavall fins a Sant Llorenç de Morunys. Un cop hi arribem ens dirigirem cap a Tuixén
natura i aventura maig 2008
per la carretera LV-4012 travessant el poble de la Coma, on deixarem a l’esquerra l’àrea d’esbarjo de les fonts del Cardener. A partir d’aquest moment haurem d’estar atents per a veure el rètol indicatiu del km 32, punt on es fa visible per mà dreta el barranc de la Rasa del Coll del Port i on posteriorment finalitzarà el nostre descens. Continuem carretera amunt fins al km 33,5 on, en un revolt tancat a l’esquerra, trobem una esplana-
da de grava al marge dret de la carretera. En aquest punt estacionarem el vehicle per a iniciar l’aproximació a peu fins a la capçalera del barranc.
)))Aproximació Continuem per la carretera cent metres més amunt del punt on hem estacionat el vehicle i prenem una pista a mà dreta que marxa avall i que en pocs metres creua el barranc. En aquest punt s’inicia el descens, tot i que en aquest primer tram d’aproximadament dos-cents metres el riu es presenta obert i vestit de vegetació, posteriorment s’engorja i ens ofereix un descens de gran bellesa.
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:04
Página 21
www.naturaiaventura.cat
L’aigua ha excavat diversos engorjats a la serra del Verd, entre els quals destaca per les seves boniques formes i colors lluminosos, la Rasa de Coll del Port.
FITXA TÈCNICA: Longitud: 400 m. Desnivell: 100 m. Dificultat: baixa. Horari d’aproximació: 5’. Horari de retorn: 25 min. Inmediat amb 2 cotxes. Temps de descens: 1 a 1,30 h. Equipament: bo. Material necessari: neoprè segons època, casc, arnés, davallador i baga d’ancoratge. Tipus de barranc: engorjat retallat en calcari. Època adient: tot l’any. Preferiblement després de pluges.
Tram excavat
)))Retorn Creuem la carretera per sota passant per dins d’un gran tub metàl·lic i acte seguit remuntem per l’esquerra fins a la carretera. Continuem en la direcció d’on tenim estacionat el vehicle fins a trobar un revolt a la dreta, molt pronunciat. En aquest punt trobem al marge dret de la carretera dues cases, i pel marge esquerra ens arriba el GR, que haurem de prendre i seguir amunt. Un cop s’acaba el revolt el GR abandona la carretera i s’enfila muntanya amunt. Pocs metres després creuem la carretera, i continuem pujant fins a trobar-
Delicat R6
R10
Estrets Surgència dreta
la de Passadís R8 nou, en aquest punt, R9 però, abandonarem el GR per seguir la carretera, i cent metres més endavant trobarem l’esplanada on hem estacionat el vehicle.
R9
Estrets
R11
Tub per sota la carretera
20/21
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:04
Página 22
rutes en tot terreny
1
El miracle de l’aigua Memòria viva al país dels Ilergets
cavall entre les comarques de l’Urgell i el Pla d’Urgell s’escampen una sèrie de pobles més aviat petits que gràcies a la construcció del canal i l’arribada de l’aigua van trobar la forma d’eixir de la pobresa i de la misèria que campaven per aquest tros del país. L’àrida extensió que tant bé definia el seu sobrenom: el clot de l’Infern, era una estepa mísera i eixuta i possiblement constituïa la contrada més pobre de Catalunya, amb un sistema econòmic basat en la incertesa de
A
COMARCA: URGELL
/ PLA D’URGELL
natura i aventura maig 2008
la pluja i els designis obscurs de la Providència. El miracle de l’aigua i l’esforç de generacions d’homes i dones de la plana d’Urgell la convertiren en el jardí agrari, fèrtil i de vius colors on aquests petits pobles prosperen mirant el futur.
Poblat iber del Molí de l’Espígol Tornabous és un d’aquest pobles que varen saber aprofitar l’arribada de l’aigua i que transformaren les terres eixutes en grans extensions de regadiu on avui dia
1
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:04
Página 23
www.naturaiaventura.cat
destaquen les verdes extensions d’alfals i blat de moro, els daurats estivals del blat i les policromies vives dels arbres fruiters. Per sobre les cases del poble destaca el campanar de l’església de Santa Maria, una barreja d’estils romànic i renaixentista, mostra de les diverses transformacions que ha sofert l’edifici i el poble en general. No gaire lluny del poble, a la partida del Molí d’Espígol, sobre una suau elevació del terreny trobem les restes arqueològiques d’un antic poblat ibèric. És un dels exemples més importants de l’urbanisme iber a la província i fou un gran centre productor
talitat. La ubicació d’ambdues capitals es desconeix, tot i que Iltirta era, probablement, l’actual Lleida. Sigui la desapareguda Athanagia o no, al Molí de l’Espígol trobem una disposició urbanística complexa, amb cases compartimentades en diferents estances i amb habitacions enllosades utilitzades com a magatzems. El recinte consta de tres muralles que demostren l’augment de població que mantingué la ciutat al llarg dels segles en què fou habitada Alguns carrers disposen de clavegueram, sota l’enllosat, per a reconduir l’aigua de pluja,
El miracle de l’aigua i l’esforç de generacions d’homes i dones de la plana d’Urgell la convertiren en el jardí agrari, fèrtil i de vius colors agrícola, ramader, polític i comercial. Hi ha qui s’aventura a assegurar que es tracta de la misteriosa Athanagia, esmentada per Titus Livi com la principal ciutat dels ilergets en temps de la segona guerra púnica, encara que cap dada permeti, ara per ara, assegurar-ho. El poble ilerget fou un dels més destacats del món iber ja que controlava gran part de les actuals comarques del Segrià, la Noguera, l’Urgell, les Garrigues i les terres orientals de l’Aragó. Aquest extens territori estava vertebrat per les ciutats d’Iltirta i d’Atanagrum, també esmentades per Titus Livi i que n’exercien la capi-
cosa que ens mostra la clara influència del món romà a la vila.
Lo pilar d’Almenara Un xic més al nord, encimbellat sobre la serra del mateix nom, destaca l’esvelta figura d’una torre aïllada que sembla sostenir el cel. Bé; als urgellencs no els ho sembla, sinó que afirmen de manera rotunda que aquesta ferma columna de pedra és un dels pilars que sostenen el firmament. I és que aquesta torre és un referent en tota la contrada ja que des de qualsevol lloc es veu “lo pilar”.
1. El pilar d’Almenara, enclavat al cim, és visible des de qualsevol punt de les planes de l’Urgell i ha esdevingut, per als urgellencs, tot un símbol d’identitat.
22/23
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:08
Página 24
rutes en tot terreny
Això ens fa suposar les esplèndides panoràmiques del territori lleidatà que ens proporcionarà la torre a la qual unes escales metàl·liques ens permeten accedir. Si tenim sort i el dia és clar veurem, al sud, el pla d’Urgell escampant-se fins l’horitzó on es perfilen les agulles montserratines i la serra de Prades i, cap al nord, més enllà del Sió, tot el prepirineu. Fins i tot la Seu vella de Lleida treu el cap per a saludar-nos des de la distància. La torre s’alça en una esplanada enmig d’un fossar i la resta d’unes muralles que tancaven el recinte del castell. Uns cinquanta metres més enllà es resisteixen a caure les poques parets que queden dempeus de les ruïnes de l’antic temple dedicat a sant Vicenç. El conjunt que ha arribat fins a nosaltres és probablement d’origen
àrab, així com el terme almenara, que equival a “torre de senyals o talaia” i que és el que li ha donat el nom que s’ha conservat fins avui.
L’estany d’Ivars i Vila-Sana En els seus orígens, l’estany d’Ivars era una llacuna salnitrosa molt característica. Es trobava aïllada de la xarxa fluvial general i era alimentada per aigües subterrànies molt riques en sals minerals. A les èpoques de calor, quan l’aigua s’evaporava, es formaven dipòsits de sals que havien estat explotats comercialment ja des del segle XV. Amb la construcció del canal i la conseqüent aportació d’aigües, augmentà considerablement la superfície de l’estany que arribà a estabilitzar-se l’entorn de les 135 hectàrees, amb unes dimensions màximes
L’estany d’Ivars: un oasi de flora i fauna al Pla d'Urgell L’estany d’Ivars és una superfície d’aproximadament 260 hectàrees amb aigua, que antigament provenia únicament de les pluges. Més tard, quan es construí el canal d’Urgell, aquest alimentà aquesta “bossa” permeable que anys més tard es dessecà definitivament. Gràcies a l’acció d’habitants, ajuntaments i Generalitat, l’estany d’Ivars és reomplí el 2005, procés que encara no ha arribar a la seva fi, a causa, entre d’altres motius, de la important sequera que el país està sofrint des de fa anys. A banda de la importància històrica i social que aquest estany va tenir des del segle XIX fins a mitjan segle XX, s’hi afegeix, des del seu renaixement, la importància que han adquirit la fauna i la flora d’aquest espai en unes comarques tan extensament agrícoles com són l’Urgell i el Pla d’Urgell. Per aquesta raó l’estany està dotat d’un pla especial de protecció i està catalogat com a zona humida. Això significa, per sort, que l’estany gaudeix d’una defensa envers possibles agressions.
natura i aventura maig 2008
La flora Aquesta gran “taca” d’aigua es converteix per a la flora en un espai idíl·lic per a desenvolupar-se, un oasi humit que, gràcies al clima mediterrani continental i al seu tipus de sòl esdevé una magnífica postal que combina la carrasca –germana petita de l’alzina
que trobem al litoral i prelitoral català– i la màquia continental de garric i arçot en els ambients més secs i eixuts, i la vegetació pròpia dels espais humits mediterranis. Dins d’aquesta vegetació destaca el canyissar que envolta l’estany, format majorità-
riament per canyís, bova, lliri d’aigua i jonquera. A més hi trobem arbres de ribera com àlbers, pollancres, freixes, tamarius, verns i oms.
La fauna Com podeu imaginar, la fauna més predominant a l’estany són els ocells. L’aigua que s’hi recull es converteix en residència habitual d’ocells que podem trobar tant en l’època de reproducció com en el període hivernal i durant agraïda parada en el camí d’espècies que es reprodueixen en el seu meravellós entorn. És tanta la seva diversitat que s’hi han arribat a observar un total de 140 espècies diferents –i només parlem d’ocells!. A les seves aigües hi trobarem nedant parelles d’inconfusibles ànecs collverds i ànecs cullerots –mireu-ne el bec i entendreu el perquè del seu nom–, fotges, i polles d’aigua –semblants les dues per la seva ploma negre però diferenciables fàcilment pel seu bec–, xarrasclets i el preciós xarxet
Estan
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:08
Página 25
www.naturaiaventura.cat
FITXA: Distància: 40 km. Temps orientatiu: 4 h. Tipus itinerari: circular.
El Castell del Remei
La Fuliola
Vallverd
de 2.500 m de llargada per 800 d’amplada. Així va esdevenir l’estany d’aigua dolça és gran de Catalunya. La seva transformació convertí l’estany en un imporLo Pilar d'Almenara tant centre de vida social, cultural i Almenara Alta Cana l d'U econòmic per als pobles de l’entorn rgell Cal Pipó fins l’any 1951 en què fou dessecat Cal Pobla en contra de la voluntat popular per La Guàrdia a convertir-lo en zona de cultius. El temps, però, no va aconseguir Poblat ibèric esborrar la memòria dels urgellencs Molí de l'Espígol que aconseguiren, cinquanta anys Tornabous després, transformar els records en
realitat i omplir de nou l’estany que avui bull de vida. El miracle de l’aigua feu tornar els canyissars on s’amaguen de nou les anguiles i per on passegen, altius, preciosos camallargues.
Estany d'Ivars Ivars d'Urgell
comú. A prop d’aquests i picotejant en les parts menys profundes gaudirem de la bellesa de l’agró roig, el cama-llarg, la xivita, el becadell comú o el majestuós bernat pescaire. Si tenim sort, paciència, prudència i no som gaire sorollosos tindrem el goig de gaudir de l’arpella, un rapinyaire d'aiguamoll amb poques parelles a Catalunya. Als voltants agrícoles de l’estany ens serà possible divisar algun xoriguer o una àliga marcenca i, si tornem a tenir una miqueta de sort i cura, algun esparver cendrós –rapinyaire lligat als camps de cereals per al qual s’ha desenvolupat un programa de recuperació. A banda d’ocells també trobarem alguns amfibis com la granota verda, el gripau comú i el tòtil; rèptils com la sargantana ibèrica, la serp verda i serp d’aigua –inofensives–, que “comparteixen” espai amb la rata d'aigua –petit mamífer de zones humides, per desgràcia, difícil d’observar. Recordem que totes aquestes espècies estan protegides i que hem d’evitar molestar-les. Només d’aquesta manera podrem continuar gaudint-ne. Gaudiu de l’estany, doncs. Albert Beneït / Agent Rural
24/25
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:08
Página 26
plantes medicinals
XICOIRA: excel·lent digestiu Anna Parra txiqui77@hotmail.com
Fitxa 14
(Cichorium intybus)
No gaire coneguda, la xicoira és una bonica planta de flors blaves que podem trobar a la vora dels camins o entre matolls i ens pot ser molt útil en diversos problemes que tot seguit us explicarem amb més detall.
DESCRIPCIÓ:
Aparell genital masculí: La decocció de 40 grams de l’escorça seca durant 12 minuts en un litre d’aigua, es pot utilitzar per a desinflamar els testicles. Prendre 3 tasses al dia.
Originària d’Europa, també creix al nord d’Àfrica i a l’oest d’Àsia. Pot arribar a mesurar 1,5 metres d’alçada i floreix a l’estiu amb vistoses flors blaves. Les fulles i les flors es recullen al juny, en canvi, les arrels, a la tardor.
Ús extern: Pell: S’aprofiten les seves propietats astringents per a eliminar les imperfeccions de la pell com grans, acne, taques, etc. Posar una cataplasma de la planta sobre la zona afectada.
BENEFICIS Ús intern: Aparell digestiu: Mercès al seu contingut en inulina, lactucina i lactucoprinna, constitueix uns dels principals tònics amargs dins el conjunt de les plantes medicinals, per això influeix molt positivament en: Estómac: Estimula la producció de sucs gàstrics, afavoreix la digestió i obre la gana, per la qual cosa resulta adequada en casos de inapetència. Decocció de 30 grams d’arrels seques triturades per litre d’aigua. Fetge i vesícula biliar: Ajuda el nostre fetge a no estar malalt, i en millora la funció en cas d’insuficiència hepàtica. Maceració durant un parell de setmanes de 35 grams d’arrels seques, triturades en un litre de vi blanc. Prendre un got diari repartit en diverses cullerades al dia.
Altres usos:
Anèmia: Conté molt ferro i pot ajudar-nos en cas d’anèmia. Infusió d’una cullerada de la planta seca per tassa d’aigua. Prendre un parell de tasses al dia. Aparell circulatori: Fluïdifica la sang, al mateix temps per la acció de la inulina, rebaixa la tensió arterial. Decocció durant 12 minuts de 50 grams d’arrel seca per litre d’aigua. Prendre mig got del suc de la planta.
FARMACIOLA NATURAL: Al contrari que d’altres plantes que hem tractat en anteriors números, no és imprescindible que portem xicoira a la farmaciola, però ens aniria molt bé prendre’n una infusió després de dinar per a alleugerir la pesantor d’estómac, si la nostra intenció és fer una bona caminada per la muntanya.
natura i aventura maig 2008
Planta comestible: Es pot menjar cuita o en amanides. D’aquesta manera aprofitem totes les seves propietats depuratives i hepàtiques. Té un gust bastant amarg. Es relaciona molt amb l’endívia, que es cultiva com a verdura per les seves fulles blanques, cruixents i lleugerament amargues.
Contraindicacions i efectes secundaris: No es pot menjar la flor amb pol·len, ja que ens podria provocar una reacció al·lèrgica. Tampoc és convenient que utilitzin aquesta planta les persones que tinguin tendència a produir pedres al ronyó, perquè conté molts oxalats; tampoc no és recomanable per a les persones amb problemes d’úlcera gastroduodenal.
Curiositats: Un bon substitut del cafè: L’arrel torrada s’utilitza com a substitut del cafè, amb els avantatges que estimula la secreció biliar, afavoreix la digestió i, a més, és un suau diürètic.
26/27
natura 17:Maquetaci贸n 1
26/27
19/3/09
15:08
P谩gina 27
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:08
Página 28
escalada esportiva
“Alterosa i humil. Siurana empedreïda, damunt les cingleres arraulida, volguent veure’s a prop de les estrelles, va cloure somniadora les parpelles i, dolçament, es va quedar dormida.”
COMARCA: PRIORAT
Somnis de Pedra
Sempre m’ha agradat el títol d’aquests versos de Francesc Gardeta; i si jo hagués de triar algun sobrenom per a definir aquesta escola d’escalada tarragonina, segurament no n’hauria trobat cap altre de més adient: Somnis de Pedra. Els penyals que envolten el poble de Siurana ens regalen el seu millor calcari repartit en més de trenta sectors i més de quatre-centes vies equipades que segueixen els itineraris més lògics i naturals i que ens ofereixen a voltes una escalada sostinguda i tècnica sobre petits forats i regletes, a voltes una escalada atlètica amb passos força durs. A aquestes cingleres, des de les quals va saltar a cavall la reina Abdelàzia, s’apropen escaladors de tot el món per a desafiar els bonics i imaginatius traçats que les recorren i, cadascun a la seva manera, aconseguir fer realitat el seus somnis de pedra.
Siurana >>sector Can Melafots
natura i aventura maig 2008
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:08
Página 29
www.naturaiaventura.cat
Nova botiga on-line:
www.venturalia.com
Alpinisme oca - gel) Escalada (r Trekking untanya m e d í u q s E
Rb. Josep Tarradellas 3, local 17, 08400 Granollers · Tel. 93 861 34 04 · camp-base@camp-base.com
28/29
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:09
Página 30
escalada esportiva
)))Com arribar-hi Des de Reus cal prendre la carretera N420 en direcció a Móra i Falset. A uns 6 quilòmetres de Reus prenem direcció a les Borges del Camp. Creuem el poble i continuem en direcció a l’Alforja (uns 5 quilòmetres). Des de l’Alforja seguim per la mateixa carretera, que puja al coll d’Alforja per a baixar-lo per l’altre costat, i que ens porta fins a Cor nudella de Montsant. Creuem el poble i un quilòmetre després prenem, a la dreta la carretera que ens conduirà fins a Siurana. Poc
6b+
6b+
6c+
6a+ 6a+
6c+ 6c+
7a+
7a
V+
6a
14 12
8 2
3
4
5
VIES: 1. Blocs de mocs 6c+ 2. Blancanitos y los 7 nanieves c 7a+ 3. Garbatx despistax 6c 4. Rémulo y Romo 7a+ 5. Cop de so 6c+ 6. May thing song ales zinc and punk 7a 7. Hermano bebe que la vida es breve 6c+
natura i aventura maig 2008
V+ V+
6a
7a+ 6c
1
6
6a+
9
10
15
13
11
7
8. Trigonometeria 9. Barrufet 10. Gargamel 11. Mamá ya he espitao 12. Triángulo 13. Llobató 14. Yu vea 15. Viernes 13
6a V+ 6a 6a+ V+ V+ 6a+ 6a+
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:09
Página 31
www.naturaiaventura.cat
abans d’arribar al poble hi ha una zona d’aparcament on deixem el vehicle. Per anar al sector Can Melafots cal prendre el sender que surt per l’extrem est de l’aparcament, paral·lel a la carreCàmping tera i que ts fo
n
Ca
P
Siurana
la Me
voreja els cingles per una gran lleixa. Les vies més assequibles d’aquest sector les trobem a la seva part central, on la paret es torna més grisosa i perd el color vermell, tant característic.
)))Aproximació Un parell de centenars de metres abans d’arribar a Siurana hi ha un càmping que duu el mateix nom que el poble. També dins de la vil·la hi ha algun bar on podrem comprar-ne.
FITXA: Nre. de vies: 15. Alçada: 22 m. Tipus de roca: calcària. Equipaments: parabolts. Reunions amb cadena i mosquetó per a despenjar-s’hi. Grau: a Siurana no hi ha vies fàcils i en tots els sectors trobem vies de graus molt diversos. Orientació: sud. Millor època: tot l’any. Més informació: al càmping de Siurana trobareu ressenyes de tots els sectors.
30/31
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:09
Página 32
espeleologia
L’avenc dels Topògrafs (-43 m) Text: Mario Sánchez Fotos i ressenya: Víctor Bañuelos, Isaraín Chávez i Georgina Flores
COMARCA: ALT PENEDÈS
)))Aproximació (25’): Si venim des de Barcelona per la carretera N-340 en direcció a Tarragona, un cop passat Vallirana i abans del poble de L’Ordal trobem a l’esquerra de la carretera la urbanització Lledoner. Deixem la N-340 i la travessem per un túnel. És el carrer Anoia. Trenquem a la dreta pel carrer Llobregat fins a un giratori, on prenem, també a la dreta, l’avinguda Pont del Lledoner. Abans de travessar la riera del Fondo del Lledoner tombem a l’esquerra pel carrer de la Muga, al fons del qual
L’avenc dels Topògrafs és una cavitat molt especial que converteix la seva visita en un viatge a un altre món on només la imaginació posa els límits a l’hora de descriure les precioses formacions que decoren les seves sales. Quan ens endinsem a les seves entranyes sentim l’emoció embriagadora de l’espeleologia en estat pur, on es barregen l’aventura d’entrar en un món desconegut i les ganes de descobrir els secrets que s’amaguen al seu interior, i comprovem que l’espeleòleg no només ha de posseir un fort interès per a explorar i tenir un gran esperit d’aventura, sinó que a més li cal saber treballar en grup i estimar la natura. Tot plegat fa que la funció principal de qualsevol expedició espeleològica sigui explorar i cartografiar la cavitat, i representar les seves formes sinuoses en un arxiu detallat i precís que és virtualment, per a molts espeleòlegs, tota una religió. I quin sinó aquest és el millor temple per a venerar la tasca d’aquests amants del món subterrani que són els topògrafs? Però no penseu que els tresors que amaga l’avenc dels Topògrafs estan a l’abast de qualsevol. Per accedir a les colades daurades i els penjolls de plata caldrà superar una entrada molt estreta que només uns pocs afortunats, amb paciència i bona tècnica, podran superar.
natura i aventura maig 2008
Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:09
Página 33
www.naturaiaventura.cat
aparcarem (just quan fa un revolt). D’aquí neix la pista que, paral·lela al Fondo del Lledoner marxa en direcció sud-oest. Cal caminar uns 20’ fins arribar a la intersecció amb el Fondo de l’Arcada. Aquí prenem el camí que, en direcció nord, i poc més de 5 minuts després trobarem un sender que puja a mà esquerra cap a una pedrera de calcita on s’obre la cavitat. A pocs metres de l’avenc dels Topògrafs es troba una altra cavitat, més gran i coneguda: l’avenc de l’Arcada Gran, també conegut com avenc Font i Sagué.
)))Descripció: L’entrada es troba en una plataforma de pedra de cristalls de calcita. És una boca de forma circular que comunica amb un pou estret, de 8 m. Aquest pou desemboca en una galeria que ens mostra ja les primeres formacions que trobarem. En un extrem hi ha l’entrada a la segona sala, més ampla i plana que l’anterior amb el sostre i les parets decorats amb centenars d’estalactites i formacions de singular bellesa. Aquesta segona sala conté unes immenses colades en forma d’orgue i, al centre, una gran concentració d’estalactites punxegudes que semblen tocar el terra i que donen la impressió que el sostre s’estigui fonent. Pel terra creixen
32/33
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:09
Página 34
espeleologia
Un enorme orgue de pedra penja de les parets de l’avenc.
10% de descompte c/ Sant Lluís 44-48, Barcelona
10% en tèxtil Trav. de Gràcia 132, Barcelona
10% de descompte Avda. dels Països Catalans 49, Igualada
bolets de pedra i en alguns racons llueixen estalactites fines com agulles on hi destaquen algunes de color groc i daurat. Darrera d’una gran colada s’amaga un altre passadís que condueix a una altra preciosa sala. En la primera sala hi ha un pou que, si hi davallem, ens porta a la màxima profunditat de l’avenc, -43 m. Es pensa que en algun lloc aquest pou podria unir-se amb l’avenc veí el Font i Sagué, encara que les actuals exploracions no han trobat cap pas.
)))Material: Caldrà comptar com a mínim amb dues xapes i els seus cargols per als spits i una corda estàtica de 12 m per a davallar pel pou d’entrada.
7% i 10% en compres superiors a 300€ c/ Galileu 64, Barcelona
10% compres en metàl·lic i 6% amb tarja c/ Galileu 208, Terrassa
10% en tèxtil 5% en material dur c/ Sant Pere 12, Sabadell
0m
10% de descompte c/ Crta. de Sant fruitós 7, Berga -8m
10% de descompte Rbla. Josep Tarradelles, Granollers
-43m
natura i aventura maig 2008
FITXA: Terme municipal: Olesa de Bonesvalls. Tipus de roca: calcària. Desnivell: -43 m. Dificultat: pas molt estret al pou d’entrada. Època: tot l’any.
10% en tèxtil 5% en material dur Pere III, 49-51, Manresa
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:09
Página 35
www.naturaiaventura.cat
a i cada cop
+
llocs
2€ de descompte Cerdanyola del Vallès, 93 591 07 27
Per què subscriure’m’hi? cada mes Natura i Aventura a casa teva. *Reb No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la! de www.naturaiaventura.cat *Descarrega’t els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats.
Bellver de Cerdanya Tel.: 616 85 55 35
15% de descompte
10% de descompte turisme rural
Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16
en els sorteigs mensuals de material, *Participa viatges i altres regals. els descomptes que molts establiments *Aprofita ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.
Tot això per només 20€ l’any!
(11 exemplars)
10% de descompte guies
Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16
2X1 en activitats de curta i mitja durada Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 667 76 91 80
Com puc subscriure’m-hi? *A través de www.naturaiaventura.cat. *Trucant al telèfon 93 417 76 14. *Omplint la butlleta i enviant-nos-la a:
Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.
15% de descompte Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 687 95 27 05
BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ
s
SÍ Desitjo subscriure’m a la revista Natura i Aventura per 20 € l’any (11 exemplars). Nom:
15% de descompte Baix Empordà Tel.: 620 846 742
Adreça: Ciutat:
Cp.:
Província:
Tel.:
E-mail:
10% de descompte La Molina, Borredà, Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 616 55 40 39
10% de descompte c/ Canonge Baranera 2, Badalona
Natura i Aventura garanteix el cumpliment de la Llei orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal i de la seva normativa de desenvolupament, en relació amb les dades obtingudes en virtut d'aquesta sol·licitut de subscripció. Tanmateix, l'ús de les seves dades tindrà com a única finalitat el cumpliment de les nostres obligacions derivades de la present sol·licitut de subscripció. Les dades de caràcter personal facilitades s'incorporaran als nostres fitxers automatitzats. Si així ho desitgés, podrà exercir els drets d'accés, rectificació i cancel·lació previstos per la llei dirigint un escrit al seu titular: H4xors S.L. c/ Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona
Forma de pagament: Transferència bancària o ingrés al compte 3025-0011-76-1400005170 de La Caixa d’Enginyers indicant com a concepte el nom del centre o de la persona. Xec nominatiu a nom de H4xors S.L. i enviar-lo a c/ d’Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona acompanyat d'aquesta butlleta. Domiciliació bancària. Nom del titular: Compte:
Ho trobaràs tot a:
www.naturaiaventura.cat 34/35
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:09
Página 36
espais naturals
El Parc Natural de l’Alt Pirineu (I) El parc més gran de Catalunya
Martí Boada i Sònia Sànchez Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals. Universitat Autònoma de Barcelona
L’agost de 2003 se celebrà a les Bordes de Virós (Alins) la creació del Parc Natural de l'Alt Pirineu, el més gran de Catalunya, amb gairebé 70.000 hectàrees repartides entre les comarques de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà. La gran extensió d'aquest espai comprèn una elevada complexitat orogràfica, una important diversitat paisatgística, elements geològics únics –com el fet que hi trobem els cims més alts de Catalunya–, ecosistemes molt ben conservats que proporcionen hàbitats amb la categoria d'interès comunitari (segons la Directiva 92/43/CEE) i una biodiversitat pirinenca excepcional. El Parc està format per quinze municipis de les comarques de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà i l’àmbit territorial coincideix, aproximadament, amb els Espais d’Interès Natural de l’Alt Àneu, les Capçaleres de la Noguera de Vallferrera i la Noguera de Cardós i la Vall de Santa Magdalena; a més d’integrar zones de la Xarxa Natura 2000 i reserves de caça. Geogràficament limita amb França pel nord, amb Andorra per l’est, el Parc Nacional d’Aigüestortes-Sant Maurici i la vall del Noguera-Pallaresa a l’oest i el coll del Cantó al sud.
Accessos principals al Parc L’accés al parc pot realitzar-se a través de la xarxa de carreteres i camins que uneixen els municipis ubicats dins l’àmbit de protecció: Alt Àneu, La Guingueta d’Àneu, Esterri d’Àneu, Alins, Esterri de Cardós, Farrera, Lladorre, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Sort, Tírvia, Vall de Cardós, Les Valls de Valira i Montferrer i Castellbò. Abans d’accedir al Parc és recomanat de visitar l’Oficina d’Informació ubicada al poble de Llavorsí. Cal tenir en compte que l’accés motoritzat al Parc és regulat.
natura i aventura maig 2008
Característiques fisiogràfiques La complexitat orogràfica dels Pirineus axials està molt ben representada al parc a causa, sobretot, de la seva extensió. Una bona mostra n’és la presència dels cims més elevats del país, com la Pica d’Estats (3.143 m); o l’activitat glacial del quaternari, que ens ha deixat testimonis com les cubetes d’excavació glacial, actualment ocupades per estanys o molleres, les valls en “U”, els circs glacials, entre d’altres formacions úniques al
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:09
Página 37
www.naturaiaventura.cat
A ANDORRA: MUNTANYA ESQUÍ DE
El Pic de la i
Joan Portella de
DELS BONS ELS CAMÍ
Antoni
HOMES
rei La mort d’un TS ALS BASTE ESCALADA del Sol La Cresta LA FAMÍLIA tís A TOTA RUTA PER iació de Mar d’av p cam El NIBLE ínica MÓN SOSTE inació lum La contam
on trobar-nos
Província de Barcelona Abrera Miguel Angel Sports
Imatge estiuenca de la Pica d’Estats, cim més alt de Catalunya amb 3.143 m. El trencalòs (gypeatus barbatus), rep el seu nom del costum que té de remuntar ossos i closques fins a grans alçades per deixar-los caure sobre les roques i menjar-se la medul·la del seu interior una vegada han esclatat. Foto: Antoni Margalida.
Badalona Epirimountains Decathlon Montigalà Pedalsport Ayala Esports Dom Barcelona Travessa Vertic Barcelona Balmat Tot Muntanya Cercle Esport Esports Lluc Nus GR Zero Sports Núria Intempèrie Llibreria Altair Llibreria Quera Llibreria Guia Raig metereologia Decathlon L'Illa Diagonal Aribau 35 Cuylas Raiders Bike House Probike King Barcelona Espai Bici Bikeland Holmes Place Balmes Holme Place Urquinaona Europolis Les Corts Europolis Sardenya Poliesportiu Dinamis Can Carelleu Fitness Fira BCN Universitat Politècnica de Catalunya Bellaterra Universitat Autònoma de Barcelona
Granollers Camp Base Basolí Bicicletas Manresa Esports El Cim T1 Muntanya Vertic Manresa Matadepera BTT Sport Mataró Esports Dom Intersport Ronda 43 Basolí Bicicletas Monistrol de Montserrat Balcó de la Lluna Montcada i Reixac Action Sports Rubí Cicles Pagès
Província de Lleida Balaguer Radical Intersport La Seu d'Urgell Oficina turisme de la Seu d'Urgell Lleida Unipreus Universitat de Lleida (Inefc) Solsona Rafart Esports Sort Saorte Sports Hípica Les Vernedes
Província de Tarragona
Sant Cugat Clinic Bikes Sant Cugat Clinic Bikes Valldoreix Club Muntanyenc
Cornudella de Montsant Climbing Planet
Terrassa Charapoua Sports Decathlon Terrassa Ciclos Morenitos Centre Excursionista de Terrassa Vic Intersport Horitzó Intersport Everest Muntanya de Llibres Cicles 02
Berga Base: Tandem Sports Bike Oficina de Turisme de Berga
Blanes Freebike
Castellar de n’Hug La Closa
Camprodon Esports Vivac Esports Vivac 2
Caldes de Montbuí Oxigen Cicles 02
Ribes de Freser Ski & Mountain
Sabadell Vertic Sabadell Camarassa La Panxa del Bou
Província de Girona país. Geològicament, cal destacar diversos afloraments d’interès pedagògic i la presència d’activitat càrstica (considerada excepcional dins l’àmbit pirinenc a causa del domini dels materials silícics) que dóna lloc a la formació de coves i avencs singulars. D’altra banda, la conca hidrogràfica del territori ha estat força modificada per a usos antròpics, formant estructures d’emmagatzematge d’aigua per produir electricitat.
Puigcerdà Couloir
Centelles Xtreambike
Girona Aresta Llibreria Ulyssus Basoli Girona Bicicletas Bike Girona Universitat de Girona
Cerdanyola Natupark
Olot Aresta
Amposta Grimpada
Gandesa Bicisports Aubanell Reus Pedals Reus Namasté Reus Tarragona Esports K2 Intersport Equip Namasté Tarragona Universitat Rovira i Virgili Tortosa Pics de Mont Caro
Principat d’Andorra Alpesport Viladomat Esports Jorma Bike Oficina de turisme d’Ordino Oficina de turisme d'Encamp Oficina de turisme Canillo Oficina de turisme d'Escaldes Oficina de turisme de la Massana Universitat d’Andorra
ventura, Natura i oAp teu. a pr
+
36/37
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:10
Página 38
sostres comarcals
El Mont Caro Comarca del Baix Ebre, 1.447 metres El Mont Caro és, per als habitants de les Terres de l’Ebre, una muntanya mítica. Quan els primers raigs de sol que il·luminen el dia pinten de roig viu les seves formes salvatges i esquerpes i desfan les boirines que han passat la nit acaronant el cim, sembla fins i tot una muntanya màgica. Des de la plana on l’Ebre dibuixa ziga-zagues fosques contemplem, bocabadats, el seu posat imponent i fins i tot el riu s’atura als seus peus per a retre homenatge a aquesta gegantina muralla rocallosa que es mostra als nostres ulls abrupta, llunyana i inexpugnable. Envoltat de frondoses boscúries, retallat per cingleres vertiginoses i esquinçat per una munió de canals i barrancs, el Caro destaca majestuós per sobre dels altres pics dels Ports. És un cim altiu que al assolir es transforma en una talaia sublim des de la qual en un dia assolellat podem veure, ancorada a l’horitzó, l’illa de Mallorca.
)))Com arribar-hi Prenem la sortida de l’autopista AP-7 de Tortosa – L’Aldea i ens dirigim cap a Tortosa i posteriorment cap a la població de Roquetes, seguint la carretera T-341. En arribar a aquesta població seguirem la carretera T-342 en direcció als pobles d’Alfara de Carles i Els Reguers. Continuarem avançant per aquest carretera fins que, poc abans d’arribar als Reguers trobarem un cruïlla on haurem de prendre, a mà esquerra, la carretera que es dirigeix cap al Caro i que s’enfila cap al massís dels Ports. Després d’aproximadament uns vint quilòmetres de forta pujada amb revolts molt pronunciats trobem les primeres cases de la petita urbanització que hi ha situada als peus del Caro, i acte seguit la carretera a mà esquerra que
natura i aventura maig 2008
s’enfila fins a dalt del cim del Caro. L’ignorem i continuem recte travessant la urbanització fins arribar al restaurant del Port, lloc on comença el nostre itinerari.
)))Ascens Continuem per la pista en la mateixa direcció que portàvem tot seguint el senyal vermell i blanc del GR fins arribar al coll de Carasqueta. En aquest punt deixem a la dreta la pista que va cap al Mascar i el refugi forestal de la Mola i seguim la pista i el GR que marxa recte i amunt i que es dirigeix cap a l’àrea recreativa de Cova Avellanes. Haurem d’estar molt atents perquè pocs metres més endavant trobarem una clariana al marge esquerre del camí, en aquest punt el GR també abandona la pista i es transforma en un petit
corriol que a través d’un bosc de pins i en forta pendent ens situarà al coll de Pallers, clarament identificable perquè es troba situat entre dues moles de roca i perquè és el primer punt on podrem gaudir d’unes excel·lents panoràmiques sobre bona part del massís dels Ports. En aquest punt abandonem el GR i prenem cap a l’esquerra un corriol senyalitzat amb fites i amb alguns punts de pintura de color vermell que s’enfila, en direcció nord-est, fins als plans de Moleta Rodona. Malgrat que en alguns moments les marques de pintura són més aviat escasses i que ens haurem de guiar per les fites, un cop assolim la cresta i arribem als plans de Moleta Rodona el camí no té pèrdua. Avançarem per aquesta zona planera fins que després de fer un petit descens arribarem a un coll
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:10
Página 39
www.naturaiaventura.cat
L’ascens al cim del Mont Caro ens permetrà contemplar les crestes i barrancs que l’envolten, gaudint al mateix temps d’una dilatada panoràmica sobre la costa mediterrània i el delta de l’Ebre.
38/39
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:10
Página 40
sostres comarcals
El fort vent que pot arribar a bufar en aquesta zona fa que durant la part final del ascens contemplem un paisatge d’arbres retorçats, i fins i tot tombats a terra.
situat als peus del cim del Caro, lloc on trobarem una cresta rocallosa que flanquejarem pel seu vessant esquerre. A partir d’aquest moment el sender avançarà de manera flanquejant el vessant esquerre del cim fins a trobar una canal de fort pendent que ens conduirà fins a dalt del Caro.
)))Descens Seguim la carretera asfaltada i en el primer revolt que trobem a la dreta deixem a l’esquerra el sender que apareix senyalit-
natura i aventura maig 2008
zat a la majoria de mapes i que es coneix com “lo tubo”. Aquest sender és el descens més directe que existeix per a arribar al restaurant del Port però es tracta d’una baixada amb un fort pendent i amb molta pedra solta que no és apte per a persones que no estiguin molt avesades a aquests tipus de terrenys o que pateixin de mal de genolls durant els descensos. Seguim avall i de seguida trobem, al marge esquerre del camí, una petita caseta i un sender senyalitzat amb marques ver-
melles que haurem de seguir durant el nostre descens fins a la urbanització. Aquest sender, que no està senyalitzat als mapes, ens estalviarà haver de baixar per la carretera i, traçant un descens en línia recta, ens permetrà escurçar el descens. Després d’enllaçar diverses vegades amb la carretera, el sender ens condueix fins a la carretera per la qual hem pujat amb el nostre vehicle i, seguint-hi cap a l’esquerra, ens durà fins al lloc on hem estacionat el vehicle.
40/41
0/41
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:10
Página 41
www.naturaiaventura.cat
SI E SUBS TS CRIPT OR PODR ÀS DESC ARRE GAR D WWW .NATU E RAIAV ENTU RA.CO EL PL M ÀNOL L’ITIN , ERAR I TRAC K PER I EL AL GP S
FITXA: Alçada inici: 1.100 m. Alçada cim: 1.447 m. Desnivell: 347 m. Temps: 3-4 hores. Cartografia: Mapa Excursionista 1:30.000 El Port. Editorial Piolet. Aigua: al començament de l’itinerari.
Mapa editorial Piolet.
Per a més informació: Oficina Parc Natural dels Ports · Vial Valdezafan s/n · 43520 Roquetes · Tel. 977 500 845. Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona · Tel. 977 444 447 · www.terreselebre.org · www.costadaurada.info
natura 17:Maquetación 1
19/3/09
15:10
Página 42
maig
Data
Activitat
Organitza
Contacte
Centre Excta Montcada i Reixac Centre Excta de Navàs UEC Horta Unió Excta de Sabadell Club Excta Calldetenes Unió Excta de Sabadell Grup de Lleure La Clau Centre Excta del Solsonès Grup Excta Amerenc Esquelles Club Muntanyenc de Sant Cugat Club Excta Sant Vicenç UEC Gràcia Club Muntanyenc de Sant Cugat Centre Excta de Ripollet Foment Martinenc Agrupació Cultural Folklòrica BCN Club Excta de Gràcia Club Muntanyenc Mollet Taula de Joves Comtal Foment Martinenc Club Excta Sant Vicenç
609-324-267 centreexcursionistanavas@hotmail.com secretaria@uechorta.net info@ues.cat 938-860-945 info@ues.cat www.gruplaclau.org cexsolsones@gmail.com esquelles@hotmail.com cmsc@clubmuntanyenc.cat cesv_delshorts@hotmail.com www.uecgràcia.com cmsc@clubmuntanyenc.cat ceripollet@feec.org 934-557-095 933-151-496 regracia@cegracia.cat cmmollet@cnn.jazztel.es www.travesa.org secretari@cep.cat cesv_delshorts@hotmail.com
Agrup. Excta Bufalà Centre Excta Taradell
933 999 030 www.cetaradell.net
Club Excta de Sant Quirze
http://ces.rostoll.cat
Club Excta de Sant Quirze
http://ces.rostoll.cat
Marxes i caminades 10-11 10-11 10-12 10 10 10 11 11 11 11 11 17-18 17-18 17 18 18 18 18 25 25 30-31
Marxa a peu a Montserrat Marxa Romànica de Resistència Ascensió a la Midi d’Ossou GR-82 Vall de Bianya - Basset Caminada nocturna d’Osona GR-2 Sant Julià de Vilatorta - Seva Caminada popular de l’Anoia Caminada popular de Solsona Ruta de les Ermites L’Albera Ermites de Montserrat Marxa Gràcia - Montserrat Ascensió al pic de Cotiella GR-11 Estaon - La Guingueta d’Àneu GR-5 Sitges - Olesa de Bonesvalls Ruta del Cister: Cap de Coll - Vallbona de les Monges GR-92 Crta Dosrius - Coll font de la Cera Caminada de la serralada Marina Travessa del Montseny Marxa i aplec de veterans de Catalunya Excursió als llacs de Manyanet
Projeccions i audiovisuals 8 Teatre Principal de Badalona Projecció: Alpinismo de dificultad 9, 16 i 23 Cicle de projeccions del CET 16 Sala d'actes de la Caixa de Manlleu de Sant Quirze de Besora Audiovisual: Noshaq 7.492 m. Alpinisme per la pau a l'Afganistan 30 Sala d'actes de la Caixa de Manlleu de Sant Quirze de Besora Audiovisual: 10 anys de cara a la paret
Curses de muntanya 11 11 18
Marató de Berga Cursa de muntanya de Rubí Cursa de Muntanya de Paüls
Ass. Esp. Mountain Runners del Berguedà · www.mountainrunners.tandemesports.com Centre Excta de Rubí www.rubicer.org Unió Excta de Catalunya - Tortosa www.uectortosa.org
Competicions escalada 10 17 i 18 17 i 18 24
2a prova dels Opens d'Escalada Esportiva L'Hospitalet de Llobregat Club Muntanyenc l’Hospitalet 3a prova dels Opens d'Escalada Esportiva "Escalafell 2008" Grup de muntanya Sabt Sadurní 1a prueba Copa de Esp. de Dificultad de Escalada Deportiva 2008 Barcelona (Fórum) (FEDME) 1a prova Copa Catalana de Dificultat Manresa Centre Excta Comarca de Bages
www.cmhospit.org xavier@penauba.com www.fedme.es www.bages.com/cecb
Raid Borges Garrigues Open Raid A.E.M. Raid Ribagorçana Open Raid Ciutat de Lleida
www.geocities.com/cexcursionista www.aemuntanya.cat www.cel.cat http://webfacil.tinet.cat/muntanya
Raids 10 17 24 i 25 31
Centre Excta Borges Garrigues Agrup. Excta Muntanya Centre Excta de Lleida Agrup. Cult. Vila-Seca (SE)
Subscriu-te aquest mes, i et regalarem el mapa que tu triïs de l’editorial Piolet. Com subscriure’m-hi? A través de www.naturaiaventura.cat ·Trucant al telèfon 93 417 76 14 · Omplint la butlleta i enviant-nos-la a: Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.
natura i aventura maig 2008
42
natura 17:Maquetaci贸n 1
42
19/3/09
15:10
P谩gina 43
natura 17:Maquetaci贸n 1
19/3/09
15:10
P谩gina 44