natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:24
Página 1
DESCENS D’ENGORJATS
Riu Lavansa
ESCALADA AL SOLSONÈS
La Font Ferrera TRAVESSES
Els 3 Monts SENDERISME
Els estanys de l’Angonella
4/9/08
10:24
Página 2
www.losdelaguerrilla.com foto: Mariano Cebolla
natura_20:Maquetación 1
El vent ha esborrat les petjades que vaig deixar ahir...
Platges verges de sorra fina. Cales solitàries envoltades de rocosos penya-segats. Romàntics camins de ronda vora el mar. Aigües transparents on capbussar-se i deixar-se portar. Una terra de corsaris i de gent de mar. Les Terres de l’Ebre estan plenes de racons amb encant. Atura’t a descobrir-los!
Im-
Vull rebre més informació: Nom i cognoms:
Adreça: CP:
Província:
País:
E-mail:
C. de l'Àngel, 6. 3a planta, Edifici Siboni. 43500 Tortosa. Tel. 977 444 447 www.terresdelebre.org terresdelebre@altanet.org
NiAVlit29
4/9/08
10:24
Página 3
www.losdelaguerrilla.com foto: Mariano Cebolla
natura_20:Maquetación 1
www.naturaiaventura.cat
Imatge de portada: Darrer tram del descens del riu Lavansa
ANY III. NÚM. 20 SETEMBRE 2008
TIRADA: 15.000 EXEMPLARS CONTROLATS PER: Direcció: Jordi Fernàndez Redacció: Jaume Guillot Disseny gràfic: Sensació Gràfica www.sensaciografica.com Publicitat: Laia Viñas David Candel NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat
editorial L’estiu va marxant i el final de les vacances s’apropa. L’amor furtiu s’allunya fronteres enllà i el temps que hem fet nostre aquests dies es torna fugaç i volàtil. Les vacances ens han permès ser amos i senyors del temps, privilegi que sembla desaparèixer a mesura que s’apropa setembre. El clàssic de la Tracy Chapman, Fast Car, sona a la ràdio, i més que una cançó em sembla, en aquests moments, un missatge del més enllà convidant-me a fugir, a volar, a no tornar: “...you got a fast car, but it is fast enough so we can fly away. We gotta make a decision, we leave tonight or live and die this way...”. Potser vivim massa ràpid, i fem de les nostres vides quelcom fugaç i passatger. És en aquests períodes de vacances, amb el llibre que tant temps he trigat en poder començar a llegir, entre les mans, quan m’adono de tot allò que perdem a mesura que accelerem les nostres vides. “...you got a fast car, i want a tiquet to anywhere. Maybe we make a deal, maybe we can get somewhere...”. El corrent ens arrossega i no ens podem aturar. Tornarem a casa i buidarem les maletes de les rialles, les estones inoblidables que hem passat amb els nostres, les converses vora el foc, la música, els paisatges i les sensacions que ens ha regalat l’estiu. Mentre desem els records en un prestatge, ens prometem no haver d’esperar tant per poder omplir les maletes de nou. Demà el dia a dia ens empenyerà a tota velocitat i recordarem els dies en que varem ser capaços d’aturar el temps. “... you got a fast car, but it is fast enough so we can fly away...”.
Correcció: Marta Guspí Col·laboradors: Anna Parra Naiana Lacorte Jorge Serratosa Albert Beneït Nil Guillot Xavier Coca Mariana Walter Albert Brignardelli Carles Rosés
Edita: H4XORS S.L. C/Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat
Imprimeix: Tallers Gràfics Soler, S.A. Dipòsit legal: B-51.197-2006
L’equip de NATURA I AVENTURA Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03 NiAVlit29
editorial
Natura i Aventura és membre de:
natura_20:Maquetaci贸n 1
4/9/08
10:24
P谩gina 4
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:25
Página 5
www.naturaiaventura.cat
Sumari 18
rutes a peu
06
06 Montserrat: estàtues de pedra
barrancs 10 Riu de Lavansa
arbres i boscos singulars 15 Introducció
escalada clàssica 16 La Font Ferrera
rutes en BTT 18 Ermites del Montnegre
punt de sortida... 23 Raids, curses de muntanya, btt ...
plantes medicinals 24 L’àrnica
calendari 25 Activitats del mes
travesses 28 Els 3 Monts: etapes 1 i 2
vies ferrades 32 La Roca Blanca
món sostenible 36 El Parc Nacional d’Aigüestortes I
10
senderisme 38 Els estanys de l’Angonella
04/05
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:25
Página 6
rutes a peu COMARCA: ANOIA
El juny de 1808, una columna de l’exèrcit de Napoleó sortí de Barcelona en direcció a Manresa. Feia uns dies que desenes de persones s’havien aplegat davant la casa de la vila i havien cremat el paper segellat, símbol del poder francès. Assabentat Napoleó, hi va enviar el seu exèrcit per tal de donar un fort escarment a la vila que havia gosat aixecar-se en contra seva. El 8 de juny els soldats arribaren al coll de Can Massana, on van ser atacats per sorpresa per les guerrilles catalanes, que obligaren a les tropes franceses a emprendre la retirada. Uns dies més tard els francesos tornaren a l’atac, aquest cop amb més homes i reforçats amb peces d’artilleria. Els guerrillers catalans, tot i no disposar ja del factor sorpresa no s’atemoriren i plantaren cara a un exèrcit que els doblava en nombre. Quan tot semblava perdut, de les muntanyes de Montserrat baixà el ressò de centenars
natura i aventura setembre 2008
de tambors. Els francesos, pensant que s’apropava un poderós exèrcit, fugiren espantats. No arribaren a veure el noi que amagat entre les roques feia repicar el seu timbal ni endevinaren que les agulles montserratines, les canals i els espadats de conglomerat s’havien encarregat de multiplicar el so d’aquell tambor fins a convertir-lo en el tro ensordidor que els havia intimidat i que va enterrar per sempre el mite de la invencibilitat de l’exèrcit napoleònic.
PANORÀMICA DE LA REGIÓ D’AGULLES A MONTSERRAT
L’ ITINERARI TRANSCORRE PEL PARC NATURAL DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT, GESTIONAT PEL PATRONAT DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT.
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:25
Página 7
www.naturaiaventura.cat
REMUNTANT EL TORRENT DE LES GRUTES
Estàtues de Pedra
LLOCS D’INTE RÈS: - Església Parroquial de Santa Maria, destacar l' absis i el campanar romànic del segle XI. A l'absis hi ha unes pintures murals datades del segle XIII. - Capella de Sant Miquel de Vilaclara, situada a la zona de Can Guixà, edifici d'estil romànic datat del segle XI. - Can Casas, construït al 1899 per l'arquitecte Cristobal Cascante d'estil modernista. Actualment hi trobem la biblioteca i el centre d'Estudis Medioambientals. - Cal Diez, edifici construït pels voltants de l'any 1916 d'estil modernista. - Monument al Timbaler del Bruc, inaugurat l'any 1952 obra de l'escultor Frederic Marés.
06/07
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:25
Página 8
rutes a peu
l Bruc el monument al Timbaler ens dóna la benvinguda i ens recorda que una part de la cultura del nostre poble es reflecteix per mitjà dels nostres mites i les nostres llegendes. Encara que la seva base sigui falsa o que modifiquin l’evolució d’uns fets reals, el nostre imaginari ens apropa els valors, les pors i els herois que forjaren la nostra història, i és potser per aquesta raó que al caminar pels camins on es desenvoluparen aquests fets no podem evitar recordar i admirar els herois que, ara fa 200 anys, lluitaren per alliberar Catalunya dels abusos de les tropes de Napoleó. El camí que puja per aquest vessant de Montserrat és sorprenent. Des del Bruc la
creuem el torrent dels Pallers, el sender es transforma en un el corriol que sembla desaparèixer engolit per la brolla de romaní i bruc d’hivern. A mesura que guanyem alçada i ens endinsem en les canals més amagades, ens sorprendran frondosos alzinars a l’ombra dels quals s’embullen el marfull, l’aritjol i el lligabosc. Arran de les verticals cingleres del serrat del Cabrit, retallada en una paret d’un cromatisme exuberant on els colors grisos i els tons més vermellosos juguen a escampar-se, trobem la cova de l’Arcada. És un gran arc natural adossat a la paret, tota una meravella de la natura. No és estrany sentir-hi veus que un no sap d’on provenen i que conviden a pensar en quelcom sobrenatural, ja que l’indret i l’ambient conviden
muntanya se’ns presenta com una muralla rocosa, vertical i inexpugnable, sense traces de camins ni passos evidents. Existeix però un sender ocult a les nostres mirades que ascendeix cercant corriols, torrents, canals i engorjats fins el Pas del Príncep. El que més ens sorprèn, però, és que la muntanya que des de la vall sembla més aviat erma i rocallosa, amaga una ufanosa vegetació. Al principi el camí serpenteja per camps d’oliveres, però tot d’una, un cop
a fer volar la nostra imaginació. Però no us espanteu, diversos itineraris d’escalada recorren aquestes parets i segurament són els membres d’una cordada que es donen instruccions penjats d’alguna reunió. El corriol que marxa de la cova i que ens portarà fins el Pas del Príncep segueix durant un bon tram el llit del torrent de les Grutes, que es troba farcit de blocs de conglomerat de totes mides despresos del serrat de les Soleres. Per superar alguns
COVA DE L’ARCADA
A
dels blocs haurem de grimpar ajudats per uns esglaons que els amics del Grup Cavall Bernat van clavar a la paret. En altres trams el torrent es fa tant estret que obrint els braços podem tocar les parets d’ambdós costats. A l’esquerra deixarem la Miranda del Príncep, la primera d’una sèrie d’agulles alineades entre les quals ens permet el pas un petit coll conegut com el Pas del Príncep. A la dreta del camí que duu al refugi Vicenç Barbé ens sorprendran les formes evocadores dels Frares Encantats, frares que foren castigats per les seves males arts i que foren convertits en estàtues de pedra. Aquestes espectaculars agulles, però, no són les úniques que forjaren llegendes a partir de les seves formes inspiradores, i de tornada al Bruc en descobrirem unes altres, els Pallers. La seva història, però, és ben diferent: diu la llegenda que a l’avenc dels Pouetons hi habitaven una família de cobdiciosos gegants, els Regira-rocs, que tenien atemorit tot el veïnat de la contrada a causa dels furts que cometien. S’esdevingué que un any de forta sequera i males collites, els gegants s’apoderaren dels camps dels pagesos del Bruc, bateren les espigues per endur-se l’escàs blat i, amb la palla resultant formaren enormes pallers. La gent del poble, amoïnada perquè no quedava suficient blat per alimentarse, s’arreplegà dins l’església per resar i implorar la protecció divina. Dies després la llum de l’alba il·luminà els pallers convertits en pedra, i els veïns del Bruc descobriren el gra de blat robat amuntegat prop del poble. Els Regirarocs havien desaparegut. Encara ara hi ha qui sent les veus dels gegants desapareguts que provenen del fons de l’avenc de Pouetons, on es creu que foren precipitats castigats per llurs malvestats.
natura i aventura setembre 2008
08/09
4/9/08
10:25
Página 9
LA RUTA PAS A PAS
FITXA
www.naturaiaventura.cat DURADA: 4H. TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DESNIVELL: 420M.
DIFICULTAT: MITJANA. ÈPOCA: EVITAR ELS DIES CALOROSOS D’ESTIU.
Torrent de les Grutes rs Palle
Des del monument al Timbaler del Bruc (1) ens dirigim en direcció a Barcelona i prenem a l’esquerra el carrer que baixa just darrere les escoles. El carrer gira bruscament a la dreta i al cap de poc arriba a una cruïlla, que prenem a l’esquerra (gir molt tancat). Desapareix l’asfalt i el carrer es converteix en una pista forestal que voreja una sèrie de cases. Nosaltres continuem sempre per la pista principal seguint els rètols que indiLes Agulles Refugi Vicenç quen cap al camí de la cova de l’Arcada i Can Massana. Deixarem a l’esquerra i a la Pas del Príncep Barbé 8 dreta les pistes que porten a Can Rovira, primer, i a Can Salses, després. Entre dos 9 7 camps d’oliveres trobem l’aparcament, en una petita franja boscosa (2) amb un pal MON TSE 6 5 de telèfon pintat amb una marca vermella. Aquesta és la marca que haurem d’anar 10 RRA 4 Cova Els Pallers de l'Arcada T seguint.El sender que hem de prendre marxa per la vora del camp d’oliveres que 3 11 hi ha tot just després de la zona d’aparcament (marques a les oliveres), fins que deixa el camp per un camí més evident. Aquest camí travessa uns altres camps A-2 d’oliveres, on haurem d’estar atents de no perdre la direcció que portem ni 2 P les marques vermelles. El camí travessa el torrent de Pallers (3), primer, i el de les Grutes, després, que ressegueix durant uns metres (4). A partir d’aquí S SI ET OR el sender puja fent ziga-zagues fins a la base del serrat del Cabrit i continua RIPT C S B fins a la cova de l’Arcada (5). Continuem i travessem una petita esllavissada de SU ÀS 1 PODR AR DE rocs. Trobarem una cruïlla on continuarem pel sender de l’esquerra i que baixa a G E T El Bruc ARR A.CA cercar de nou el llit del torrent de les Grutes (6). Travessem el torrent i seguim les DESC AIAVENTUR R U T marques que pugen pel marge contrari i ens duen a la cruïlla amb un altre sender , .NA WWW ÀNOL EL PL RI I EL que ve per l’esquerra. Prenem a la dreta i ascendim paral·lels al torrent, en el qual entraA S ER rem diverses vegades. Un pas equipat amb graons de ferro ens permetrà superar uns blocs encastats. L’ITIN ER AL GP P K C A A-2 Un camí travessa el torrent (marques de GR) (7) i el prenem a mà esquerra. Les marques vermelles i blanTR ques ens duran al camí (8) que va del refugi Vicenç Barbé al Coll de Porc. Si el seguim cap a l’esquerra arribarem al refugi (marques grogues). Del refugi marxa el camí cap a la Portella. Abans d’arribar-hi prendrem a l’esquerra el camí (9) que en forta baixada porta cap al Bruc. Després de resseguir un tram del torrent de les Boïgues arribarem al coll dels Pallers (10). A l’esquerra prenem el senderó (marques blaves) que ressegueix els pallers (11) pel seu costat dret i que baixa finalment a cercar la pista que ens duu a l’aparcament. n Torre
t dels
n Torre
t del
Caste
ll
8/09
natura_20:Maquetación 1
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:25
L’ESTIU PERMET GAUDIR DEL DESCENS SENSE NEOPRÈ
barrancs
natura i aventura setembre 2008
Página 10
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:25
Página 11
www.naturaiaventura.cat
Barranc del riu Lavansa EN ALGUN TRAM LES PARETS S’APROPEN FINS QUASI TOCAR-SE
COMARCA: ALT URGELL
El riu Lavansa ha excavat, a les entranyes del Montsec de Tost, un llarg, sinuós i preciós engorjat que ens permet endinsar-nos i conèixer des d’una altra perspectiva aquesta bonica serra. El suau desnivell i l’escassa dificultat del recorregut ens permeten definir aquest descens com una excursió aquàtica, molt diferent dels itineraris més tècnics a què estem acostumats els barranquistes. Aquí les sensacions no ens les provoquen ni els ràpels ni les grimpades delicades, sinó les llums i els colors reflectits en les figures abstractes i en les formes vertiginoses que l’aigua del riu ha dibuixat en les altíssimes parets de la muntanya retallada. Malgrat la manca de complicació tècnica del descens cal tenir en compte que aquest és un recorregut força llarg, i que caminar pel riu requereix sempre un esforç més elevat. També és important avaluar bé el cabal d’aigua, ja que trobarem un parell de passos inundables que amb massa cabal ens podrien presentar alguna dificultat.
10/11
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:25
Página 12
barrancs COM ARRIBAR-HI:
bar pràcticament a la llera del riu Lavansa. Continuem avançant, ara ja de forma més planera, fins a trobar un pont. Just abans del pont una pista a mà dreta, tancada amb una cadena. Aquí estacionarem el vehicle (sense molestar el pas) i començarem l’aproximació a peu. APROXIMACIÓ:
la pista avança de manera paral·lela al riu Lavansa, situat sempre a la nostra esquerra. Quan la pista fa un revolt a la dreta i s’allunya del riu, l’abandonem per continuar caminant paral·lels al riu. Travessem uns prats al final dels quals trobem una tanca que delimita una propietat privada. En aquest punt entrarem a la llera del riu per començar el descens.
NATURA I AVENTURA
des de la població de Ponts prendrem la carretera C-14 en direcció a la Seu d’Urgell. Passades les poblacions d’Oliana i Coll de Nargó, la població següent que trobarem i que haurem de travessar és el poble d’Organyà. Aproximadament cinc quilòmetres després i abans de creuar el pont que travessa el riu Segre ens desviarem a mà dreta per prendre una carretera secundària que ens durà cap a la població de Montant de Tost - Tuixén. Al cap de poc de prendre-la, trobem un pont que travessa el riu Segre i dos petits túnels; tot seguit trobem un revolt a l’esquerra amb una tanca metàl·lica que impedeix l’accés a la pedrera d’àrids La Vansa. En aquest punt haurem d’estacionar un dels vehicles. Amb l’altre continuem fins a la capçalera del barranc. La carretera s’enfila
LA NATURA POT ARRIBAR A SER TOT UN ESPECTACLE
RETORN:
nt es
q.
superada la darrera dificultat del descens, quan els espadats s’obren a la vall del Segre, trobem una pista a mà dreta que s’enfila amunt (prèviament haurem deixat enrere una pista pedregosa que sembla dur a una pedrera). Continuant per ella, sempre en sentit ascendent, arribarem al lloc on hem estacionat el vehicle. Engorjat
Aflue
pronunciadament fins arribar a la població de Montant de Tost. Deixem a mà dreta la carretera que porta cap al poble i seguim en direcció Tuixén; pocs metres més endavant la carretera es transforma en una pista sense asfaltar que haurem de seguir durant 10 quilòmetres aproximadament. Un cop arribats al coll d’Arnat, punt senyalitzat amb un rètol indicatiu, la pista davalla de manera pronunciada fins arri-
45'
R sobre el bloc R14
150m
a la Seu D'Urgell
Caos Estrets R12
Coll d'Arnat
Túnel
30
ST E TO
CD TSE
MON
P
a Organyà Riu Segre
Canteres P
a Tuixèn
Inici barranc
Final barranc
natura i aventura setembre 2008
Riu de Lavansa
FITXA TÈCNICA
Montant de Tost
LONGITUD: 9 KM. DESNIVELL: 260 M. DIFICULTAT: MITJANA PER LES HORES TOTALS DE RECORREGUT. HORARI D’APROXIMACIÓ: 15 MIN. HORARI DE RETORN: 20 MIN + 1H 30 MIN (RECUPERAR EL VEHICLE DE LA CAPÇALERA). TEMPS DE DESCENS: 8 H. EQUIPAMENT: REGULAR. MATERIAL PERSONAL: NEOPRÈ, CASC, ARNÈS, DAVALLADOR I BAGA DE SEGURETAT. CORDES: 2X15 O 1X30. POSSIBLES ESCAPATÒRIES: SI. ÈPOCA ADIENT: ESTIU.
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:25
Página 13
www.naturaiaventura.cat
TACLE
ta
Estrets
Gran bloc Corda fixa dreta Passos sifonables R6
a dre
Caos
30'
Sortid
30'
nt dre
Estrets R12
Aflue
Caos
ta
Aflue nt es q.
RES SEN YES
SI E SUBS TS CRIPT OR PODR ÀS DESC ARRE GAR D WWW .NATU E RAIAV ENTU RA.CA EL PL T ÀNOL , I LA R ESSEN YA
12/13
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:25
Página 14
on trobar-nos PROVÍNCIA DE BARCELONA Abrera Miguel Angel Sports Badalona Epirimountains Decathlon Montigalà Pedalsport Ayala Esports Dom Barcelona Travessa Vertic Barcelona Balmat Tot Muntanya Cercle Esport Esports Lluc Nus GR Zero Sports Núria Intempèrie Llibreria Altair Llibreria Quera Raig metereologia Decathlon L'Illa Diagonal Aribau 35 Cuylas Raiders Bike House Probike King Barcelona Espai Bici Bike Tech Bikeland Holmes Place Balmes Holme Place Urquinaona Europolis Les Corts Europolis Sardenya Poliesportiu Dinamis Can Carelleu Fitness Fira BCN Universitat Politècnica de Catalunya Cicloturisme Arturo Ribera ciclisme Brownsea Bellaterra Universitat Autònoma de Barcelona
Berga Base: Tandem Sports Bike Oficina de Turisme de Berga
Sant Cugat Clinic Bikes Sant Cugat Clinic Bikes Valldoreix Club Muntanyenc
La Seu d'Urgell Oficina turisme de la Seu d'Urgell
Castellar de n’Hug La Closa
Terrassa Charapoua Sports Decathlon Terrassa Ciclos Morenitos Centre Excursionista de Terrassa
Lleida Unipreus Universitat de Lleida (Inefc)
Caldes de Montbuí Oxigen Cicles 02 Cerdanyola Natupark Granollers Camp Base Basolí Bicicletas
Vic Intersport Horitzó Intersport Everest Muntanya de Llibres Cicles 02 PROVÍNCIA DE GIRONA
Les Franqueses del Vallès Bicicletes Segú
Blanes Freebike
Manresa Esports El Cim T1 Muntanya Vertic Manresa
Camprodon Esports Vivac Esports Vivac 2
Matadepera BTT Sport Mataró Esports Dom Intersport Ronda 43 Basolí Bicicletas Monistrol de Montserrat Balcó de la Lluna Montcada i Reixac Action Sports Ripollet Ciclosport Gonzalvo Rubí Cicles Pagès Sabadell Vertic Sabadell Camarassa La Panxa del Bou
Girona Aresta Llibreria Ulyssus Basoli Girona Bicicletas Bike Girona Universitat de Girona Olot Aresta Puigcerdà Couloir Ribes de Freser Ski & Mountain Ripoll Guix, Llar i Muntanya Torroella de Mongrí Bicicletes David PROVÍNCIA DE LLEIDA Balaguer Radical Intersport
ventura, Natura i Ap teu. a pro
Subscriu-te aquest mes, + i et regalarem el mapa que tu triïs de l’editorial Piolet. Com subscriure’m-hi? A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Omplint la butlleta i enviant-nos-la a: Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.
natura i aventura setembre 2008
Rialp Intersport - Rialp Solsona Rafart Esports Sort Saorte Sports Hípica Les Vernedes PROVÍNCIA DE TARRAGONA Amposta Grimpada Cornudella de Montsant Climbing Planet Gandesa Bicisports Aubanell Reus Pedals Reus Namasté Reus Tarragona Esports K2 Intersport Equip Namasté Tarragona Universitat Rovira i Virgili Tortosa Pics de Mont Caro PRINCIPAT D’ANDORRA Alpesport Viladomat Esports Jorma Bike Oficina de turisme d’Ordino Oficina de turisme d'Encamp Oficina de turisme Canillo Oficina de turisme d'Escaldes Oficina de turisme de la Massana Universitat d’Andorra
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:25
Página 15
Arbres i boscos singulars
S
Per entendre això i saber per què tenim tanta diversitat vegetal, hem de començar per dir que Catalunya es divideix, bioclimàticament parlant, en 2 regions: la regió eurosiberiana i la mediterrània. A més, gràcies als Pirineus i la seva alçada, encara en podem afegir una tercera, la regió boreoalpina. En cadascun d’aquests dominis climàtics, a més, hi trobarem no només una comunitat vegetal adaptada a viure en les condicions de temperatura i clima que cadascun d’aquests dominis ofereixen, sinó diverses comunitats que s’hi adaptaran d’acord amb altres paràmetres com el tipus de sòl, l’alçada, el vessant, la humitat, l’orografia, el vent, etc. A grans trets, des de primera línia de la costa fins a les zones prepirinenques, depressió central inclosa, hi trobem el domini mediterrani. És veritat i lògic que dins d’aquesta extensa zona com en els altres dos dominis restants trobarem diferències, però tornem
a repetir que l’objectiu d’aquesta introducció és oferir una visió general. El paper predominant aquí el té el bosc d’alzina, i és l’alzina surera la predominant en algunes zones de sòl àcid de Girona i en alguns racons del Montnegre. L’alzina, evidentment, la podrem trobar combinada amb pi i algun roure agosarat. En el domini mediterrani també hi trobarem
el de dall tenen la seva importància com a prat de pastura afavorit per l’home. Per últim, i com dèiem abans, tenim un tercer domini climàtic: el boreoalpí. Localitzat a l’alta muntanya per damunt dels 1.600 metres. Territori on la temperatura és força baixa durant tot l’any i on la neu fa força acte de presència. Aquí els arbres s’han hagut de
Introducció a la vegetació de Catalunya FAGEDA D’EN JORDÀ
i diem que Catalunya es caracteritza per ser un país petit, molts us preguntareu què hi ha de característic en això, si hi ha molts països tan petits com el nostre o fins i tot més. El que ja és menys habitual i sí que caracteritza fortament el Principat davant molts d’altres països, ja siguin més petits o més grans que el nostre, és la seva gran biodiversitat vegetal. I és ben cert que aquesta característica a la qual molts de nosaltres no donem importància, és més que valorada per molts altres països que veuen en el nostre una geografia petita però molt rica.
sobradament pinedes, sobretot de pi blanc i pinassa, i en zones litorals, de pi pinyer. Aquí, els arbusts i matolls seran molt més nombrosos que els alzinars i les rouredes. En sòls pobres regnarà el matollar mediterrani per excel·lència: la màquia (de garric, margalló, aladern, llentiscle, etc.). El segon domini en extensió, l’eurosiberià, el més centreeuropeu, el comencem a trobar quan el territori comença a guanyar alçada i s’apropa al prepirineu i en la zona que comprèn aquest. Aquí ens trobem al regne del roure, des dels secs, com el martinenc, fins als més humits, com el pènol, i és que a Catalunya en tenim fins a 6 tipus diferents. A més, en zones més humides, trobarem un dels boscos més especials i fotogènics: la fageda, caracteritzat per la pràctica inexistència d’arbusts i, a la tardor, pels seus tapissos de fulles seques. Tot i que no és territori de pins, en trobarem 2 de valents, la pinassa i, sobretot, el rajolet o pi roig, que arriba a formar boscos propis. Uns altres boscos propis seran els que trobarem a les riberes dels rius, els anomenats boscos de ribera i que estan formats bàsicament per pollancres, salzes, verns, oms i àlbers. A més, els prats com el de jonceda o
fer forts i especialitzar-se, i són els boscos de coníferes els únics que resisteixen (sobretot el pi negre, però també l’avet i el bedoll). Els matollars els trobarem en algunes zones subalpines, entre aproximadament els 1.600 i els 2.400 metres. Hi podrem veure ginebró, neret, bàlec o boixerola, per exemple. Per damunt els 2.300 metres l’única vegetació capaç d’enfrontar-se a les condicions climatològiques seran els prats alpins, sens dubte la vegetació que dóna el típic paisatge d’alta muntanya. Aquesta varietat i riquesa, així com el seu particular relleu, és la que dóna al nostre país el seu especial caràcter vegetal i, no ens n’hem d’oblidar, faunístic. Valorem, doncs, la sort que tenim d’estar tan propers a allò que alguns anomenen paradís. No en dubteu. És per aquesta raó que encetem una nova secció: “Boscos i arbres singulars de Catalunya”, en la qual intentarem apropar-vos, d’una manera entenedora i pràctica, indrets que per la seva característica o singular vegetació i paisatge, són necessàries per tenir una visió global, i a la vegada concreta, del mapa vegetal del nostre país. Albert Beneït Rochés Agent Rural
14/15
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:25
Página 16
escalada clàssica
La Font Ferrera COMARCA: SOLSONÈS
Escalar en qualsevol dels cingles que envolten les ruïnes de l’església romànica de Sant Agustí d’Isanta és quelcom inoblidable. Sobre un frondós bosc de pins enormes s’alça un amfiteatre de conglomerat retallat per diverses canals que separen, de forma natural, els diferents sectors de la zona. És un paratge idíl·lic i pintoresc que no ens deixarà indiferents, com tampoc ho faran els bonics traçats de les vies, obertes per baix, i que segueixen els itineraris més evidents per superar aquestes parets. La roca és conglomerat del fi, de còdols petits i de bona qualitat, al més pur estil montserratí, i la majoria de les vies no superen el centenar de metres d’alçada. A més, la varietat d’orientacions de les diferents penyes ens permetran escalar-hi tot l’any. Nosaltres hem triat la paret del Triangle, molt assolellada però alhora la més propera a la refrescant font Ferrera, on hi ha una preciosa badina d’aigua cristal·lina sobre la que hi penja una bonia torba on podrem remullar-nos entre via i via.
Nova botiga on-line:
www.venturalia.com
natura i aventura setembre 2008
Alpinisme oca - gel) Escalada (r Trekking untanya Esquí de m
C
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:25
Página 17
www.naturaiaventura.cat
LA FONT FERRERA ENS PERMET ESCALAR EN UN PARATGE IDÍL·LIC I ENCISADOR COM ARRIBAR-HI:
APROXIMACIÓ:
des de Solsona prenem la carretera LV4241 en direcció a Port del Compte. Passat el quilòmetre 13, a l’esquerra trobem l’hostal de Cap del Pla, on deixarem estacionat el vehicle. Si mirem cap al nord veurem les parets que s’alcen sobre el bosc.
just al passar l’hostal neix un sender que davalla cap el fons de la vall. A la dreta deixarem el GR-7 que ens portaria cap al cim del Prat d’Estaques. La pista s’endinsa en una frondosa pineda i creua, en un revolt, el torrent que brolla a la font Ferrera. Poc després prendrem un sender poc visible a la dreta que remunta aquest vessant de la muntanya. El senderó va guanyant alçada
paral·lel al camí fins que, passats uns grans blocs de pedra, puja fent ziga-zagues fins la base de la paret del Triangle. Caminem uns metres cap a la dreta, resseguint la base del cingle fins trobar el característic inici de la via d’en Joan, una gran lleixa adossada a la paret mig amagada entre els pins.
Paret del Triangle a Port del Compte GR-7
Hostal Cap del Pla
a Solsona
16/17
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:25
Página 18
escalada clàssica
PLACA DE CONGLOMERAT TIPUS MONTSERRATÍ
DESCRIPCIÓ:
VIA D’EN JOAN (V, 80M): la lleixa que marca l’inici de la via és fàcil de distingir, tot i que s’ha de buscar entre la vegetació. La via supera la lleixa i puja desviant-se lleugerament cap a l’esquerra, sense arribar a una esquerda herbosa que la separa de la via Sac de Gemecs. La primera reunió (2 parabolts lligats amb un cordino) es troba us metres per sobre aquesta zona herbosa. Cal anar en compte al recollir la corda doncs fàcilment es podria enredar amb les branques dels arbustos que hi ha. El segon llarg puja superant per la dreta el sostre característic que tenim a sobre (i per on passa la via Sacs de Gemecs) i va a buscar una gran esquerda on podrem protegir-nos amb empotradors. V IA S ACS
DE
l’altre costat de la zona boscosa. El primer llarg (IV) no presenta cap dificultat i està equipat amb spits. En el segon la paret guanya verticalitat , superem una placa de V i un curt pas desplomat de V+, i muntem la reunió sota el sostre característic. Sortim de la reunió superant el sostre amb un pas explosiu de bloc (6a+) equipat amb un espit. Ens podem assegurar amb una baga al tronquet que trobem al davant i continuem fins el final de la via superant un altre pas de V+. Reunió en una alzina. És una via del tot recomanable. DESCENS:
podem baixar de la paret o bé rapelant o per una canal a l’esquerra de les vies.
MÉS INFORMACIÓ:
Guia d’escalades: El Solsonès, de Josep Mª Cases; i al bar La Roella, a Solsona.
SI E SUBS TS CRIPT OR PODR ÀS DESC ARRE GAR D WWW .NATU E RAIAV ENTU RA.CA EL PL T ÀNOL , I LA R ESSEN YA
G EMECS (6 A +, 80 M ):
aquesta és una de les vies més maques de la Font Farrera. L’inici de la via està un xic més avall que la via d’en Joan, a
V+
80m V
6a+ V+
V IV+
1- Sac de Gemecs, 6a+ 1a asc: J. Marceló i J. M. Casas 1
2- Via d’en Joan, V 1a asc: J. Medina
natura i aventura setembre 2008
2
PARET DEL TRIANGLE
IV
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:26
Página 19
.
.. A D I RT
T
PUN
SO E D
ya -
an unt
e m es d s r - cu t... s d i - bt ra s tlon dua
Agustí Roc i Corinne Favre guanyen la 22a Mt Kinabalu i es posen líders de les Buff SkyRunner WS (25-08-2008) La passada edició de la Mont Kinamabu International Climbathon va veure com el català Agustí Roc i la francesa Corinne Favre emergien com a guanyadors, aconseguint ambdós també, el lideratge de la Copa del Món de Curses de Muntanya, les Buff® SkyRunner® World Series FSA. L’Agustí, que anava 9è a la classificació general guanyà en 2 hores, 44 minuts i 47 segons i aconseguia així el 1r lloc a la Copa del Món de Curses de Muntanya, les Buff® SkyRunner® World Series. El corredor català arribava al cim del Mont Kinabalu en temps de rècord, amb 1 hora 38 minuts i 38 segons, i romandria líder del grup que s'aventurava a conquerir el cim de granit durant tota la cursa. En categoria femenina, la francesa Corinne Favre també millorava la seva posició en la general, després de guanyar la cursa amb 3 hores, 17 minuts i 29 segons. La seva victòria l'ajudava a aconseguir la primera posició en el rànking general de les Buff® SkyRunner®, en el qual estava prèviament classificada en quart lloc.
18/19
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:26
Página 20
El massís del Montnegre forma part de la Serralada Litoral i comprèn la part més elevada de la serra de Marina. Juntament amb el massís del Corredor conformen el Parc del Montnegre i el Corredor, una veritable descoberta pels amants de la natura i pels que gaudeixen pedalant amb la bicicleta de muntanya per pistes amples a l’ombra d’espesses boscúries. És la foscor d’aquests boscos d’alzines la que dóna el nom al massís, i són les formes suaus i ondulades dels seus turons les que confereixen la seva singular personalitat a aquesta comarca.
COMARCA: MARESME
natura i aventura setembre 2008
CAMPANAR DE L’ERMITA DE ST MARTÍ DE MONTNEGRE
rutes en BTT
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:26
Página 21
www.naturaiaventura.cat
Ermites del Montnegre questa serralada ha atret l’home amb una energia invisible que ha convidat a habitar les seves terres des de la prehistòria, i així ens ho mostren les restes megalítiques que podem trobar al llarg del recorregut. A prop de Vallgorguina podrem visitar el dolmen de la Pedra Gentil, una singular sepultura de cambra simple d’uns quatre mil anys d’antiguitat. Amb el pas del temps les funcions d’aquesta estructura variaren, i segons sembla, aquestes pedres foren durant molts anys el lloc de trobada de les bruixes de la costa. Diuen els pescadors del Maresme que els diven-
A
dres al vespre es reunien al voltant del megàlit totes les bruixes per donar comptes de la seva conducta, llistant totes les malifetes que havien dut a terme aquella setmana. La bruixa que no n’havia fet prou era sacrificada i penjada en el mateix dolmen. Per evitar ser descobertes per mirades indiscretes les bruixes provocaven una gran tempesta amb forts vents que bufaven en totes direccions i aixecaven fulles i branques del terra, arremolinant-les al voltant de la secreta cerimònia. Encara ara els veïns de la zona eviten apropar-se al misteriós turó les nits de tempesta i els més vells xiuxiuegen entre tro i tro: “quin
temporal, sembla que han penjat una altra bruixa”. Deixem Vallgorguina enrere i ens enfilem cap el nord per la pista que segueix el GR92 i que mena, entre sureres i alzinars, a l’ermita de Sant Martí de Montnegre. És sorprenent la exuberant vegetació que envolta els camins pels que pedalem. De tant en tant l’alzinar deixa lloc a extenses pinedes de pi pinyer en els vessants de solell, mentre que en les obagues creixen els avellaners i els castanyers que esquitxen de verd viu i brillant els marges dels camins. Aquests darrers són una mostra de la importància cabdal que ha tingut la
20/21
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:26
Página 22
rutes en BTT ma de l’home en la remodelació d’aquests paisatges i són una petita mostra de com l’aprofitament del bosc ha estat des de sempre l’activitat econòmica més important d’aquestes muntanyes. Les formes d’explotació d’aquest recurs natural han estat molt variades, amb alguns usos abandonats des de fa molts anys i d’altres que encara persisteixen. Exemples dels que han desaparegut són el carboneig, que aprofitava la fusta de l’alzina per fer carbó, o l’aprofitament del castanyer per a botes i embalatges. Exemples de les activitats que encara perduren són l’aprofitament dels pinyons de les pinyes del pi pinyer i l’obtenció del suro de les alzines sureres per a taps i conglomerats.
LLOCS D’INTE RÈS: - Dolmen de Pedra Gentil, enigmàtic megàlit de 4.000 anys d’antiguitat. - Santa Eulàlia de Tapioles, església d’origen romànic reformada al segle XIX. - Can Vilar, masia amb una torre de defensa del segle XIV decorada amb dues gàrgoles molt interessants i finestres d’estil gòtic.
natura i aventura setembre 2008
El campanar de l’ermita de Sant Martí de Montnegre ens sorprèn alçant-se entre els xiprers que l’envolten. Aquí els caputxins ofereixen un lloc de silenci i tranquil·litat als qui desitgin passar-hi uns dies de reflexió i recés. La primera referència d’aquesta església és de l’any 998 en el Cartulari de Sant Cugat, encara que visites pastorals anteriors al 1776 parlen del seu estat ruïnós. Vint anys després s’hi beneïa una campana nova. Val la pena aturar-s’hi i gaudir de l’extensa panoràmica de Sant Celoni i aquest vessant del Montseny que s’albira des del mirador proper a la porta de l’ermita. La que si continua en estat ruïnós és l’er-
mita de Santa Maria de Montnegre, que mig amagada entre la vegetació tan sols conserva dretes alguna de les seves parets. Si no fos pel roure gegantí i doblement centenari que s’alça davant les seves ruïnes, possiblement ens la passaríem de llarg. Aquest roure ha estat declarat arbre monumental per part de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’un dels roures més grans de Catalunya amb una alçada de prop de 25 metres, un perímetre de 4,65 metres i una notable capçada de 24 metres de diàmetre. Al seu voltant un tancat de fusta impedeix la circulació de vehicles i evita així la compactació del sòl allà on el seu sistema radicular és més desenvolupat.
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:26
Página 23
100 2km
4km
6km
8km
10km
12km
14km
16km
18km
20km
22km
24km
26km
28km
30km Full 1
Ermites del Montnegre Km totals
Direccions
Km parcials
Descripció Comencem la ruta a Vallgorguina, prop del quilòmetre 12 de la C-61.
31T
FITXA TÈCNICA
0 0
St. Martí de Montnegre
200
Sta. Maria de Montnegre
300
St. Martí de Montnegre
400
Vallgorguina
500
Can Mòra
600
Vallgorguina
700
Can Mòra
Turó Gros
www.naturaiaventura.cat
QUILÒMETRES: 31,3 KM DESNIVELL: 808 M. CICLABILITAT: 100% DIFICULTAT: MITJANA PUNTS D’AIGUA: VALLGORGUINA I ERMITA DE ST MARTÍ DE MONTNEGRE ÈPOCA ADIENT: TOT L’ANY CARTOGRAFIA: 1:50.000 MARESME. INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA
4 59 209E 46 11 034N
215 msnm
Vallgorguina
S SI ET 0,0 OR IPT R C S SUB ÀS PODR AR DE G ARRE TURA.CAT DESC AIA VEN 0,65 UR , .NAT WWW ÀNOL EL PL OOK I EL OADB AL GPS EL R R K PE C TRA 0,765
0,0 Direcció a Olzinelles. Si seguissim recte aniriem a parar a Can Virgili.
0,650 S'acaba l'asfalt i comença la pista
0,115
22/23
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:26
Página 24
plantes medicinals
ÀRNICA, TABAC DE MUNTANYA: UN REMEI EXEL·LENT PELS COPS (arnica montana)
Anna Parra txiqui77@hotmail.com
Fitxa 16 L’àrnica es una planta que hauríem de portar sempre a sobre, enteneu-me, no la planta en si, sinó en forma de crema o oli. Tan si anem d’excursió a la muntanya com si passegem per la ciutat o estem a casa, en qualsevol lloc podríem donar-nos cops i l’àrnica ens ajudarà a alleugerar la inflamació i el dolor.
DESCRIPCIÓ: Planta sempre verda que creix espontàniament en terres arenoses, fredes i altes. Els seus talls arriben a mesurar 50cm d’alçada. Floreix a la primavera amb flors de color groc o daurat. Les flors i el fruit es recol·lecten durant la floració i l’arrel a la tardor.
BENEFICIS:
crema feta de la planta sobre les ampolles molt suaument.
beure mai el líquid). També es poden realitzar rentats en la zona genital en cas de picor vaginal.
Dolors musculars: utilitzarem el mateix tractament per alleugerar dolors musculars.
Esguinsos i luxacions: per a qualsevol tipus de lesió articular ens anirà molt bé realitzar friccions sobre la part afectada.
CONTRAINDICACIONS: Utilitzar només en ús extern. Evitar el seu ús en ferides obertes o si s’és sensible als seus components. Utilitzada externament també existeix la possibilitat de produir reaccions al·lèrgiques als seus components.No es pot utilitzar durant l’embaràs.
Ús intern: El seu ús intern s’ha utilitzat durant algun temps pel tractament d’afeccions respiratòries, però donada la toxicitat d’ aquesta planta no es recomana cap tractament per via interna. En homeopatia s’utilitza per combatre l’epilèpsia i el mareig en viatges marins. En la medicina interna per augmentar el caudal de sang per les arteries coronaries, després de patir una angina de pit.
Artritis reumatoide: per les seves propietats antiinflamatòries, l’àrnica resulta molt útil en el tractament de l’artritis: fer una frega suau sobre l’articulació.
Estries: molt eficaç en les estries produïdes en l’embaràs: aplicar crema de la planta quatre cops al dia.
CURIOSITATS: A l’àrnica també se la coneix com tabac de muntanya, la raó es deu al fet que els muntanyesos fumaven les seves fulles seques per tractar problemes respiratoris, especialment la bronquitis i la tos, encara que moltes vegades irritaven les mucoses.
Úlceres i excemes:
Ús extern: Les propietats rubefacients, antiinflamatòries i analgèsiques de l’àrnica son aprofitades d’aquesta manera:
Cops i contusions: preveu l’aparició de blaus en cops i disminueix el dolor: estendre una capa fina de crema sobre la zona afectada.
Congelacions: si s’han produït ampolles no obertes, la crema d’àrnica ens desinflamarà la zona i ens reduirà la sensació de dolor: aplicar
les propietats bacterianes de l’àrnica, junt amb les anteriors, es poden utilitzar per la curació d’úlceres sempre i quan no estiguin obertes, també per excemes de la pell i per tractar l’acné: realitzar un rentat en la zona afectada amb l’aigua resultant de la infusió d’una culleradeta de la planta seca per tassa d’aigua. També es poden realitzar rentats bucals amb l’objectiu de curar les naftes de la boca i problemes en les genives. Realitzarem gargarismes per eliminar bactèries que poden afectar a la gola i poden produir faringitis o angines (no
FARMACIOLA NATURAL: L’àrnica resulta imprescindible en la nostra farmaciola per la seva capacitat d’alleugerir dolors produïts per cops. Així doncs, ja sabeu, allà on aneu que l’àrnica us acompanyi.
natura i aventura setembre 2008
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:26
Página 25
setembre
Data
Activitat
Organitza
Contacte
Curses de Muntanya 06/09 14/09 21/09 28/09
4a Burriac Atac 2a Cursa Olla de Núria 9a Cursa del Taga 2040 EVO 2a Pujada al Montsià
CENTRE EXCTA. VILASSAR http://cevilassar.blogspot.com UNIÓ EXCTA. VIC www.unioexcursionistavic.org UNIÓ EXCTA. SANT JOAN DE LES ABADESSES www.uesantjoan.com AGRUP.EXCTA. ALCANAR 977 730 232
Marxes i caminades 20-21/09 29a Matagalls-Montserrat 28/09 7a Caminada Popular per la Serralada Marina Teià
CLUB EXCTA. DE GRÀCIA CLUB EXCTA. TEIÀ
www.cegracia.cat www.teia.net/cet
Escalada 19/09 27/09
2a prova Copa Catalana Dificultat St Cugat del V. 3a prova Copa Catalana Bloc
CLUB MUNTANYENC SANT CUGAT UNIÓ EXCTA. DE SABADELL
www.cmsc.cat www.ues.cat
Raids 20/09 3a Raid Bisaura 27-28/09 3a Raid Txakal E-Xtrem
CENTRE ALPÍ GIRONELLA CLUB ESP. ROCKO D'ALMENAR
http://www.centrealpigironella.net http://www.rockoalmenar.com/
Senderisme 27/09
Ruta del Cister: De Montblanc a l'Espluga de Francolí
AGRUP.EXCTA. CATALUNYA
www.aec.cat
www.guiescingles.cat Alt Berguedà raquetes de neu · BTT · espeleologia · barrancs · ascensió a cims · rutes · escalada · esquí · vies ferrades · iglús · raquetes de neu · BTT · espeleologia
24/25
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:26
Página 26
’
10% de descompte c/ Sant Lluís 44-48, Barcelona
10% en tèxtil Trav. de Gràcia 132, Barcelona
5% en bicicletes 10% equipaments
Pere III, 49-51, Manresa
10% de descompte Avda. dels Països Catalans 49, Igualada
Perquè subscriure’m-hi?
Indústria 265, Barcelona
10% en tèxtil 5% en material dur
*
Reb cada mes Natura i Aventura a casa teva. No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la!
*
Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats.
*
Participa en els sorteigs mensuals de material, viatges i altres regals.
*
Aprofita els descomptes que molts establiments ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.
15% de descompte Bellver de Cerdanya Tel.: 616 85 55 35
10% de descompte Ctra de Ribes, 251 Les Franqueses del Vallès
’
turisme rural
10% de descompte Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16
7% i 10% en compres superiors a 300€ c/ Galileu 64, Barcelona
guies
10% de descompte Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16
10% compres en metàl·lic i 6% amb tarja c/ Galileu 208, Terrassa
10% en tèxtil 5% en mat. i compl.
Kayak Center Guixols 2X1 en activitats de curta i mitja durada Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 667 76 91 80
Tot això per només
20€ l’any! (11 exemplars)
c/ Bonavista 23, Barcelona
Dive Different (submarinisme)
10% en tèxtil 5% en material dur c/ Sant Pere 12, Sabadell
15% de descompte Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 687 95 27 05
10% de descompte
15% de descompte
c/ Crta. de Sant fruitós 7, Berga
Baix Empordà Tel.: 620 846 742
10% de descompte Rbla. Josep Tarradelles, Granollers
Com subscriure’m-hi?
* A través de www.naturaiaventura.cat. * Trucant al telèfon 934 177 614.
10% de descompte La Molina, Borredà, Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 616 55 40 39
Ho trobaràs tot a: www.naturaiaventura.cat 2€ de descompte
10% de descompte
Cerdanyola del Vallès, 93 591 07 27
c/ Canonge Baranera 2, Badalona
natura i aventura setembre 2008
26/27
natura_20:Maquetaci贸n 1
s
/27
4/9/08
10:26
P谩gina 27
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:26
Página 28
travesses
Els 3 Monts
Tot un món per descobrir
Els 3 monts és l’itinerari turístic senderista que uneix els parcs naturals del Montseny, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i Montserrat a través d’una ruta senyalitzada. La bellesa i els contrastos dels tres parcs, així com el traçat escollit per travessarlos ens permetran gaudir la bellesa dels paisatges de la Catalunya prelitoral, la flora i la fauna endèmiques, l’arquitectura rural, la gastronomia i les tradicions de la zona. Al llarg dels 106 quilòmetres que uneixen el poble de Montseny i el monestir de Montserrat descobrirem les infinites formes en què la natura llueix i se’ns mostra. Se’ns presentarà silenciosa i eterna als peus del Turó de l’Home i el Matagalls, suau i ondulada al Pla de la Calma, immensa i viva dalt els Cingles de Bertí, abrupta i trencada als penyals de Sant Miquel del Fai, desconeguda i aïllada vora els Cingles de Gallifa, inoblidable i salvatge a la Mola i el Montcau, deliciosa i canviant a la Serra de l’Obac, i màgica i capriciosa vora els relleus montserratins. A través del Pla de Foment els 3 monts, concedit pel Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya i en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, s’estan portant a terme actuacions de promoció, dinamització i millora d’infraestructures de l’itinerari.
natura i aventura setembre 2008
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:26
Página 29
www.naturaiaventura.cat
COMARCA: VALLÈS ORIENTAL I OCCIDENTAL i BAGES
LA MILLOR MANERA DE GAUDIR AL MÀXIM DELS TRES MONTS ÉS DUR A TERME EL RECORREGUT EN 6 ETAPES I APROFITAR PER DESCOBRIR ELS PLAERS QUE AMAGUEN ELS ALLOTJAMENTS I LA GASTRONOMIA LOCALS. 28/29
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:26
Página 30
travesses
ETAPA 1: MONTSENY – TAGAMANENT (22 KM I 675 M DE DESNIVELL, 7,5 H) El centre del poblet de Montseny és l’església de Sant Julià, al voltant de la qual nasqué el poble. Primer, una petita sagrera al voltant de l’església, i posteriorment, una concentració de casetes foren batejades amb el nom de Poble del Montseny. L’edifici romànic fou ampliat i totalment transformat els anys 1767 i 1872, i ens mostra, fora del campanar i alguns murs aprofitats, un estil senzill, sense decoració, que correspondria a un tipus de barroc tardà, amb quatre trams de voltes de llunetes, tres capelles per banda i un presbiteri poligonal. Marxem cap al nord seguint les marques del GR-5 fins l’arbrada a la riba del riu Tordera. El vorejarem durant una estona abans de travessar-lo pel pont de la Llavina, que rep el nom d’un molí proper. Després d’una curta pujada arribarem a l’ermita de Sant Martí del Montseny, una capella força antiga modificada en temps moderns. La seva estructura i l’ara romà-
natura i aventura setembre 2008
nica que s’hi guarda, tot i que diuen que prové de Sant Julià, són l’únic testimoni de la seva antiguitat. Una pista forestal que cenyeix la muntanya i ens regala unes magnífiques vistes sobre la conca alta de la Tordera ens apropa al paratge encisador de les Roques Vermelles, on es converteix en sender estret que puja fins al pla del Cafè. Aquí es conserven les ruïnes d’un antic hostal o taverna de quan s’explotaven les mines de coure del Remei, entre els anys1890 i 1922. Ens trobem al punt més alt del Pla de la Calma, l’ondulat, silenciós i solitari altiplà que integra la porció SO del Montseny, on gaudirem d’unes grandioses vistes del Turó de l’Home, les Agudes i el Matagalls. La visió del turó del Tagamanent, amb la silueta de l’església de Santa Maria i el seu conjunt cenobític romànic traient el cap per sobre l’alzinar que ens envolta ens acompanyarà al llarg del descens cap a
Ca l’Agustí, un dels millors exemples de casa rural catalana de muntanya. Un xic més avall, a Can Bellver, trobarem un punt d’informació i el Parc Etnològic del Tagamanent, on se’ns mostra com els antics habitants del Pla de la Calma van adaptar-se perfectament a un entorn difícil, explotant de manera racional tots els recursos que tenien al seu abast i establint una fructífera relació productiva amb el seu entorn. Podrem observar elements de conreu i de rec, mostres de carboneig i explotació forestal, l’ús de pous de glaç per aprofitar les congestes o un forn de calç o ceràmica utilitzat probablement per a les ampliacions de les masies. Després d’aquesta visita ens queda només baixar fins al poble de Tagamanent per una pista que en alguns trams es converteix en un estret sender i on el pi blanc va substituint l’alzinar que prefereix contemplar, des de la llunyania, el lent circular del riu Congost pel fons de la vall.
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:26
Página 31
www.naturaiaventura.cat ETAPA 2: TAGAMANENT – SANT FELIU DE CODINES (18 KM I 765 M DE DESNIVELL, 6,5 H)
480m
17 km
Collet de les Pereres
Bertí. Aquest petit conjunt rural integra l’església, la rectoria, el cementiri i un comunidor. A prop de la confluència dels rius Tenes i Rossinyol, quan aquest s’engorja i salta cingles avall, amagat entre les cascades d’aigua cristal·lina i torbes cobertes de molsa d’un verd lluent, sota una elevada cornisa de la cinglera, descobrim les siluetes del monestir de Sant Miquel del Fai, antic enclavament d’eremites i monjos. Embadalit per la bellesa natural de l’entorn ric en aigua i coves, el noble Gombau de Besora hi fundà un monestir on avui en dia encara es conserva l’església troglodítica més gran del país. Un xic més enllà, després de travessar la balma per on es despenja el riu Rossinyol, en un replà que es forma enmig dels cin-
St. Martí del Montseny
885m
La Llavina
La Torde
ra
a
lm
345m
500m
Pla
7 km
12,5 km
gles de Fitor, trobem l’esglesiola de Sant Martí del Fai. Aquesta antiga parròquia rural conserva la seva estructura gairebé intacta, i mostra la típica planta d’una sola nau coberta amb volta de canó seguit i apuntada. L’absis, de planta semicircular, és cobert amb volta de quadrant d’esfera. Marxem de Sant Miquel del Fai seguint un antic sender que remunta la vall del riu Tenes. Els barrancs, els penya-segats i les cingleres retallades van quedant enrere, fonent-se en una bella estampa que restarà gravada per sempre en el nostre record. Poc abans d’arribar a Sant Feliu de Codines passem pel costat del centre d’ensinistrament i conservació d’aus de rapinya del Cim d’Àliga, on podrem veure volar tota mena de rapinyaires.
El Cafè
Tagamanent
629m
15,6 km
St. Miquel del Fai
Torrent dels Horts Alzina de la Creu
Sant Feliu de Codines
Deixem enrere els nuclis urbans de Tagamanent i el Figaró-Montmany i ens endinsem en les frondoses pinedes que creixen a l’ombra dels cingles de Bertí. El bullici i el soroll de la civilització s’apaguen a mesura que els substitueixen el cant dels ocells, la remor de l’aigua que salta al Sot del Bac i el xiulejar del vent entre les cingleres. El camí serpenteja cercant el pas més evident per pujar dalt els cingles, el coll de Pedraneta i el grau de la Trona, i un cop a dalt dels penyals, als peus del Puigfred, descobrirem les inoblidables panoràmiques de la vall del riu Congost i el massís del Montseny. Abans d’arribar a Sant Miquel del Fai, des del collet de les Pereres, val la pena apropar-se a visitar la petita i bucòlica esglesiola romànica medieval de Sant Pere de
de
la
Ca
Montseny
L'agustí
ALTIMETRIA ETAPA 2
Santa Maria de Tagamanent Bellver
es
Sant Feliu de Codines
1195m
1015m 847m
624m
15 km
9,5 km
Montseny
480m
345m
Bellver
el Folló
21 km
n Te
Tagamanent
St. Martí del Fai
Creu de Can Coll
Figaró St. Miquel del Fai
Sant Martí del Montseny
Torrent del Bosc Negre St Pere de Bertí
El Cafè (la Calma)
Sta. Eugènia del Congost
Cingles
Rossinyol
de Bertí
Tagamanent
516m
3 km
ALTIMETRIA ETAPA 1
30/31
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:26
Página 32
vies ferrades
Via ferrada de Roca Blanca
A part de la verticalitat i la sensació d’alçada que ens ofereixen les vies ferrades, els ferratistes cerquem en aquest tipus d’itineraris el plaer de gaudir de les millors panoràmiques de la contrada que visitem. És possiblement en la ferrada de Roca Blanca on aquest plaer assoleix el seu màxim exponent, ja que ens permet volar per aquest Montsià tan ric en contrastos. Convertits per un instant en ocells ens enlairarem pel delta on l’Ebre besa el mar, recorrerem Sant Carles de la Ràpita i el Port dels Alfacs, planejarem damunt la Barra del Trabucador i la Banya, i volarem sobre els banyistes que esquitxen de colors vius les platges més meridionals de la Costa Daurada.
natura i aventura setembre2008
SUPERANT EL TRAM MÉS VERTICAL DE L’ITINERARI
COMARCA: MONTSIÀ
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:26
Página 33
www.naturaiaventura.cat
Verticalitat a la vora del mar
LA FERRADA ENS OFEREIX UNES IMMILLORABLES PANORÀMIQUES DEL DELTA DE L’EBRE.
32/33
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:26
Página 34
vies ferrades COM ARRIBAR-HI:
des de Sant Carles de la Ràpita ens dirigirem per la carretera N-340 cap a la població d’Alcanar. Un cop superat el quilòmetre 1.069 haurem de prendre a mà dreta una petita carretera asfaltada que reconeixerem perquè travessa la N-340 desprès de creuar un petit pont. Continuarem per la pista principal sense fer cas de les pistes que marxen a dreta i esquerra i que es dirigeixen cap a cases de la zona. En, aproximadament, un parell de quilòmetres arribem al final de la pista, fàcil de reconèixer perquè deixa d’estar asfaltada. APROXIMACIÓ:
continuem per la pista, que ràpidament comença a guanyar alçada fent zigazagues. Hi seguirem fins a trobar una pista que marxa a mà dreta i un revolt molt pronunciat a l’esquerra que desemboca en un mas. En aquest revolt prenem un sender senyalitzat amb marques verdes que marxa amunt i recte fins a trobar un petit maset mig en runes. Aquí deixem de seguir les marques i prenem un sender que marxa per darrera el mas i que s’enfila fins al peu de la paret on comença la via. Encara, però, ens quedarà flanquejar cap a la dreta per la base de la paret fins a trobar unes cordes fixes que ens indiquen el començament de la via. DESCRIPCIÓ:
el primer tram de la via és un flanqueig ascendent equipat amb cordes fixes. Tot seguit l’itinerari gira cap a l’esquerra i comença un llarg flanqueig que ascendeix suaument i que presenta una gran verticalitat. Es troba equipat amb cable d’acer. Al final d’aquest baixem uns metres i flanquegem fins arribar a una petita lleixa que dóna pas al tram més vertical i aeri de la via. Un cop superat arribarem a una nova lleixa on efectuarem un flanqueig cap a la dreta equipat amb cordes, que ens porten al final de l’itinerari. RETORN:
un cop finalitzada la via haurem de seguir amunt grimpant i buscant els passos més evidents fins a la part superior de la cinglera (5 min). Un cop a dalt la resseguirem cap a la dreta fins a trobar el sender senyalitzat amb fites i marques verdes i que davalla fortament fins al maset en runes. Des d’allà tan sols restarà desfer el camí fins arribar al cotxe.
natura i aventura setembre 2008
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:26
Página 35
www.naturaiaventura.cat
RES SEN YES
SI E SUBS TS CRIPT OR PODR ÀS DESC ARRE GAR D WWW .NATU E RAIAV ENTU RA.CA EL PL T ÀNOL , I LA R ESSEN YA
Sant Carles de la Ràpita La Torreta de Montsià
runes
Km 1069
40
P
-3
DESNIVELL: 90M DIFICULTAT: MITJANA. TEMPS D’APROXIMACIÓ: 30 MIN. TEMPS D’ITINERARI:1H. TEMPS DE RETORN: 40 MIN. MATERIAL:CASC, ARNÈS, GUANTS I DISSIPADOR. ÈPOCA ACONSELLABLE: TOT L’ANY.
N
FITXA TÈCNICA
Ferrada de Roca Blanca
Km 1068 a Alcanar
Mar Mediterrani
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:26
Página 36
món sostenible
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (I) Martí Boada i Sònia Sànchez Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals. Universitat Autònoma de Barcelona
El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici fou creat per Decret l'octubre de 1955 i reclassificat per la Llei 7/1988 de 30 de març de la Generalitat de Catalunya. Actualment, la zona protegida comprèn 40.852 hectàrees de superfície, repartides entre les comarques del Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i la Vall d'Aran.
l'alçada, com el fred. En zones més baixes, aquest ambient pot aparèixer a les clarianes del bosc, encara que en els darrers segles ha estat afavorit per l'home, que ha esclarissat el bosc per a fer-hi pasturar el bestiar. És un ambient molt divers i el més acolorit del Parc per la gran varietat de flors existents, com el fiteuma hemisfèric (Phyteuma hemispherica), la regalèssia de muntanya (Trifolium alpinum), la genciana
on el sòl és més desenvolupat, trobem neret (Rhododendron ferrugineum), nabiu (Vaccinium myrtillus) o la juncàcia Luzula nivea. Les espècies faunístiques que hi trobem són exclusives de l'alta muntanya, com els darrers galls fers (Tetrao urogallus), de costums discretes, o les colònies de formiga roja (Formica lemani), controladores de plagues. La fusta morta dels pins vells beneficia molts insectes, com el banyarri-
CARACTERÍSTIQUES ECOLÒGIQUES I BIOLÒGIQUES El Parc és conformat per un mosaic d'ambients molt diversos que allotgen una vegetació i una fauna pròpiament pirinenques. Les tarteres i els roquissars es situen a les parts més elevades, on la duresa del clima i l'acció al llarg del temps de l'aigua, el glaç i el vent han modelat un territori angulós on domina la roca mare. Hi creixen plantes menudes, com el matafoc teranyinós (Sempervivum sp.), el líquen geogràfic (Rhizocarpon geographicum) i, als racons més ombrívols, falgueres com l'herba prima (Asplenium septentrionale). La sargantana roquera (Podarcis muralis) i el trencalòs (Gypaetus barbatus) són dues espècies característiques d'aquest ambient. Els prats alpins (rases i gespets) es troben allà on no poden créixer els arbres a causa de les condicions climàtiques associades a
natura i aventura setembre 2008
ISARD
Destaquen les dues unitats del Parc: Aigüestortes (Alta Ribagorça) i Estany de Sant Maurici (Pallars Sobirà), que es connecten a través del Portarró d'Espot. L'aigua, mercès a la seva abundància, esdevé l'element singular del Parc, formant nombrosos torrents, rierols, salts i estanys com el Llong, el Llebreta, de Ratera, de Sant Maurici o el Negre. Els Encantats (2.749 m) han esdevingut el símbol del Parc per les llegendes que els envolten i la seva singular forma i ubicació, dominant sobretot sobre l'Estany de Sant Maurici.
FOTO: MARTÍ BOADA
ELS TOPÒNIMS MÉS REMARCABLES
(Gentiana lutea), la fonollada (Rhinantus mediterraneus), les bleneres (Verbascum sp.), el clavell (Dianthus deltoides), la pebrotera borda (Vincetoxicum officinale), el pericó (Hypericum perforatum)... que atrauen nombroses papallones. També hi troben aliment aus com el corb (Corvus corax), la cornella (Corvus corone) o el voltor (Gyps fulvus), i mamífers com l'isard (Rupicapra pyrenaica) o la marmota (Marmota marmota). Els paisatges arbrats més alts, tot i l'escassetat de sòl i les dures condicions climàtiques, són els dominis del pi negre (Pinus mugo). A les parts més d'aquest estatge,
quer (Cerambix cerdo), i pot ser el refugi de la rara marta (Martes martes). A la cara nord de les muntanyes, fins els 2.000 m, on més s'acumula la neu a l'hivern, domina l'avet (Abies alba). Destaca la Mata de València, situada a l'Àrea de Protecció, per ser probablement l'avetosa més extensa del Pirineu. Penjant de les branques de l'avet, hi ha un liquen anomenat barba de caputxí (Usnea sp.). Pel sotabosc, campa el talpó (Microtus sp.), petit rosegador que en anyades de forta innivació augmenta la seva població. A les landes domina el bàlec (Genista balansae), acompanyat de la tora
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:26
Página 37
www.naturaiaventura.cat
(Myosotis sp.), etc. Les plantes més adaptades a aquests sòls pobres en nutrients supleixen la manca de disponibilitat de nitrogen amb la captura d'insectes. És el cas de la viola d'aigua (Pinguicola vulgaris) i de la dròsera (Drosera rotundifolia).
Erill la Vall, Taüll, Vilaller i Senet. La tradició ramadera de la zona dóna lloc a mercats i fires on es fan demostracions de xollada d'ovelles. Són nombroses les danses tradi-
CARACTERÍSTIQUES CULTURALS I ELEMENTS TRADICIONALS L'art romànic ha deixat un llegat cultural molt rellevant en forma d'esglésies amb escultures, pintures murals, característics campanars, monestirs, ponts, castells i torres de guaita, entre d'altres (vegeu Monuments). Durant l'any es celebren diversos actes culturals relacionats amb la dansa, com el festival "Aran en Dança" que té la finalitat de recuperar balls tradicionals; i la música, com els cicles de música clàssica "Festival de Música del Pirineus" o el "Romànic Musical a Val d'Aran". Les festes amb més tradició són les "Falles", essent les més famoses les d'Isil. Tenen un origen ancestral i es celebren al solstici d'estiu: de nit es baixen les torxes des de dalt la muntanya fins la plaça del poble, on es fa una foguera. També es celebren a Barruera, Boí, Durro, NABIU FOTO: SÒNIA SÀNCHEZ.
blava (Aconitum napellus) i la tora pirinenca (Aconitum vulparia), que malgrat la seva bellesa figuren entre les plantes més metzinoses del món. El bosc mixt de caducifolis és una formació amb espècies arbòries força variades i es fa sobretot en vessants humits i pedregosos, per on sovint hi ha allaus; o bé en clarianes de boscos de coníferes. L'arbre més ubicu és el bedoll (Betula pendula), d'escorça blanquinosa i fulles de vores serrades; associat amb el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior) i el trèmol (Populus tremula). De forma més dispersa, hi ha el púdol (Rhamnus alpina), arbret de petits fruits negres i, al sotabosc, la maduixera (Fragaria vesca) dóna els seus apreciats fruits. La variada producció de fruits i llavors d'aquests ambients afavoreixen la presència del ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus). La pineda de pi roig (Pinus sylvestris) apareix a les zones més baixes, on s'amaga el tímid cèrvol (Cervus elaphus). Una densa xarxa de rius i torrents omplen tot el Parc, per on veurem la cuereta torrentera (Motacilla cinerea), l'ànec coll-verd (Anas platyrhynchos), la truita de riu (Salmo trutta) i el tritó pirinenc (Calotriton asper). Als estanys abunda l'espargani de muntanya (Sparganium affine), el càrex inflat (Carex rostrata) i el barb roig (Phoxinus phoxinus). A les zones on hi ha sòls xops i entollats apareix una de les comunitats més interessants del Parc Nacional, les mulleres. En alguns casos són zones de terreny pla i en d'altres, antics estanyols que han quedat reblerts. Aquests indrets de sòls negres i àcids, posseeixen una flora molt particular: orquídies tacades (Orchis maculata), fetgera blanca (Parnassia palustris), cotoneres (Eriophorum angustifolium), miosotis
cionals que es representen a les diverses poblacions, com el ball de bastons de Malpàs; el Tatero de Vilaller; el ball de Sant Isidre, el ball pla i la pila de Taüll; el ball pla de Durro; o el ball dels guapos, el corrido, l'esquerrana i el ball pla d'Esterri d'Àneu. Durant la festa major de Boí es pot veure el joc popular de les bitlles.
36/37
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:26
Página 38
senderisme
Estanys de l’Angonella
PRINCIPAT D’ANDORRA
- ORDINO
Perduda enmig de l’intricat laberint de valls i circs glacials andorrans es troba la vall de l’Angonella. Tot i estar situada enmig del gran complex esquiable de Vallnord, aquesta vall conserva encara l’encant dels paratges verges, silenciosos, inalterats i allunyats de la massificació de les rutes habituals. És una vall estreta, allargassada i força vertical que ens farà haver de superar un fort desnivell per assolir la seva part més elevada, allà on es troben els tres estanys, que proporcionen un dels millors atractius al paisatge pirinenc que els envolta. Tot i que és un ascens dur, l’excursió és assequible i la bellesa d’aquest paratge ple de contrastos i l’excepcional riquesa paisatgística de l’entorn compensen de sobres l’esforç exigit.
natura i aventura setembre 2008
natura_20:Maquetaci贸n 1
4/9/08
10:26
P谩gina 39
www.naturaiaventura.cat
DESCENS DELS ESTANYS AMB EL MASSIS DE CASAMANYA AL FONS
38/39
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:27
Página 40
senderisme l camí d’ascens als llacs neix al costat de la font de la plaça de Llorts. El petit poble va tenir la seva època d’esplendor el segle XIX, a les darreries de la siderúrgia andorrana, quan s’explotaven les mines de ferro properes i era parada de minaires i traginers que portaven el mineral a la forja (farga). El camí que seguien els traginers i que vorejava el riu Valira del Nord ha estat transformat en un itinerari cultural amb sis escultures d’autors de diferents nacionalitats que evoquen el passat industrial de la comarca i la seva relació amb el medi natural.
De sobte, el bosc desapareix. Ens envolten prats d’un verd lluent esquitxat d’afloracions
Esquitxant el fons accidentat d’aquest circ trobem, en alçades diferents, els tres estanys de l’Angonella, el de Més avall, el del Mig i el de Més amunt. Caldrà crestejar una mica per poder veure’ls tots tres i arribar fins a aquest darrer, de gran bellesa i forma particular. Les seves aigües tranquil·les, d’una puresa insuperable, reflecteixen les retallades crestes i els perfils dels cims que les envolten, i als prats de les seves ribes hi pastura un ramat de cavalls salvatges que no alteren la calma silenciosa de l’entorn. El seu origen es deu a l’erosió irregular del glaç a l’era quaternària, que va formar cubetes sobreexcavades. Quan el glaç quaternari es va retirar, es van convertit en depressions lacustres que s’ompliren d’aigua i formaren els llacs que podem contemplar avui dia.
ESTANY DEL MIIG
E
ge, amb llar de foc i xemeneia. És a les cases rurals com aquestes on millor es manifesta l’estreta dependència amb el medi. L’home construeix la casa d’acord amb les necessitats imposades pels seus gèneres de vida, i per això l’habitatge és l’expressió més fidel dels gèneres del camp, ja que la casa no ha de servir només d’alberg per a l’home sinó que ha de guardar les collites, els animals i les eines de conreu, etc.
El sender que s’enfila caps els estanys voreja el riu de l’Angonella i s’endinsa en un espès bosc de pi negre que amaga, a la dreta del sender, les bordes de la Mollera, testimonis muts de la vida pastoral d’abans. Les bordes o cortals eren cases de petites dimensions, amb dues plantes, una d’inferior, el corral, cort o quadra, i una d’altra de superior, el paller o l’era, separada de l’anterior per un pis de taulons de fusta. De vegades el pastor vivia a la planta baixa, cohabitant amb el bestiar que s’hi allotja, i de vegades tenia una altra borda igual al costat, dedicada exclusivament a l’habitat-
natura i aventura setembre 2008
rocoses que taquen de marró fosc el mantell que la natura ha posat als nostres peus. Davant nostre s’alça la costa de la Sucarana, per la qual es despenja, entre espurnes de llum viva, el riu de l’Angonella. Aquesta és la pujada de més fort desnivell que hem de superar i que ens porta en poca estona a l’estret pas de l’Angonella. Un cop travessat el collet veurem, a mà dreta, el refugi que pren el nom de la vall, i davant nostre, el primer premi al nostre esforç: el magnífic amfiteatre natural que formen els pics d’Arcalís, a la dreta, de Cataperdís, davant, i de les Fonts, a l’esquerra.
Val la pena esperar al vespre per tornar cap a Llorts. És llavors quan el sol que marxa a dormir il·lumina la cara de ponent del massís de Casamanya, que s’alça davant nostre durant el descens. Els seus raigs pinten de colors ataronjats i vermellosos els
vessants d’aquest escarpat massís i els transforma en una aquarel·la de tons melosos i d’ombres rogenques que es mouen per la muntanya a mesura que el sol davalla. Tot plegat és el millor colofó d’aquesta meravellosa i inoblidable excursió.
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:27
Página 41
FITXA
www.naturaiaventura.cat
LA RUTA PAS A PAS
Pic de l'Hortell Pic d'Arcalís Pic de Cataperdís
Pic del Pla de l'Estany
Bony de Vellatocina
Estany de Més Amunt
Estany del Mig
6
5
Refugi de l'Angonella
3
Estanys de l'Angonella
4
Estany de Més Avall
Pic de les Fonts Pic de la Burna
Pic del Clot del Cavall
Riu d
e l'An
gone
lla
2
DESNIVELL: 1.010 M. HORARI: 4 H. ALTITUD MÀXIMA: 2.445 M.
ÈPOCA RECOMANADA: TOT L’ANY. A L’HIVERN POT HAVER-HI NEU. DIFICULTAT: MITJANA.
D’Ordino prenem la carretera CG-3 en direcció a l’estació d’esquí de VALLNORD sector Arcalís fins arribar al poble de Llorts, població des d’on començarem el nostre itinerari (1). Sortim de la plaça de Llorts per un carrer que marxa amunt seguint les marques grogues i vermelles del GRP. Avançant sempre paral·lel al riu el sender s’endinsa en un bosc de pins i comença a guanyar alçada. Trobem una petita cabana de pedra situada al marge dret del camí (2). El tram boscós dóna pas a una zona de prats on podem veure a mà esquerra el salt d’aigua que origina el riu de l’Angonella . El sender s’enfila pronunciadament fins arribar al refugi de l’AngoneBordes de lla (3) que deixem a mà dreta abans de travessar un petit riu. la Mollera Trobarem un rètol indicatiu. En aquest punt se separen el GRP (marques vermelles i grogues) que marxa per l’esquerra cap el refugi de les Fonts i el Llorts 1 pic del Clot del Cavall, i el sender que puja als estanys de l’Angonella i que es troba senyalitzat amb marques grogues. A l’esquerra ens queda l’estany de Més avall (4). Continuem amunt, tornem a SI E creuar el riu i aproximadament en deu SUBS TS CRIPT OR minuts arribem a l’estany del Mig (5). Guanyant PODR ÀS D alçada progressivament i de manera suau, travessant ESCA RREG WWW AR DE prats i zones pedregoses, arribem a l’estany de Més .NATU RAIAV ENTU RA.CA amunt (6) . EL P T LÀNO L, SSEN YA, I E L TRAC K GPS
LA RE
LLOCS D’INTE RÈS:
¿CUAL ES TU RETO?
INTEMPERIE, TU TIENDA OUTDOOR
- Església Romànica de Sant Martí de la Cortinada, Exemple d’art romànic llombart del s.XII. Mola i serradora de cal Pal, mostra de la indústria del passat a la vall. - Ruta del Ferro, itinerari cultural que convida al visitant a desco-
<e @EK<DG<I@< \eZfekiXi}j kf[f cf hl\ e\Z\j`kXj gXiX ZXd`eXi# Zfii\i p m`XaXi gfi \c d\[`f eXkliXc%
brir els recursos vinculats amb el procés de l'obtenció, la transformació i la comercialització del ferro a Andorra. www.ordino.ad - Mina de Llorts, testimoni dels treballs de prospecció i poste-
M\e p Zfdgil YXcf% CXj d\afi\j dXiZXj \e \hl`gXd`\ekf k Ze`Zf Zfdf Z_Xhl\kXj# gXekXcfe\j# qXgXk`ccXj# YfkXj# dXk\i`Xc [\ XZXdgX[X# m`Xj ]\iiXkXj%%% 8[\d}j# k\ f]i\Z\dfj Xj\jfiXd`\ekf g\ijfeXc`qX[f# kXia\kX Zc`\ek\ @EK<DG<I@<# p dlZ_Xj m\ekXaXj d}j% INTEMPERIE I Villarroel, 184 BCN I T. 93 419 20 00 De lunes a sábado de 10:30 a 14:00h y 16.30 a 20.30h I www.intemperie.es
rior extracció de mineral de ferro. www.ordino.ad
40/41
natura_20:Maquetación 1
4/9/08
10:27
Página 42
directori
on anar? ARBÚCIES
OLIANA
RESTAURANT HOSTAL NOU Major, 12, Arbúcies Tel. 972 860 141 www.hostalnou.es
RESTAURANT-CAMPING ENTRELLACS Crta. La Seu d’Urgell, km. 142 (Lleida) t. 938 284 065 fax: 973 470 356
BAGÀ
PRATS DE LLUÇANÉS
HOSTAL CAL BATISTA
HOSTAL RURAL
CUINA DE MUNTANYA
CAL MUSIC I CAL VILARDELL - Lloguer d’habitacions - Lloguer de tot l’hostal (5 habitacions, dret a cuina, parament de la llar, jardí, barbacoa, ... ) - Lloguer de la sala d’estar per a reunions i celebracions, amb dret a cuina
C/ Raval, s/n, Bagà Tel. 93 824 41 26 info@calbatista.com www.calbatista.com
GUALBA HOTEL HUSA-MASFERRER t. 938 487 705 - f. 938 487 705 hmasferrer@husa.es www.hotelmasferrer.com 08474 Gualba
GUARDIOLA DE BERGUEDÀ
www.entrellacs.com
RESTAURANT EL GESSAMÍ SITUAT A LA ENTRADA DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY Ctra. del Montseny, 16 08461 t. 938 481 355 @: info@elgessami.com
RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY Crta. del Montseny, 406 08461 (Barcelona) t. / Fax. 938 482 805 - mov. 627 428 499 www.lavalldelmontseny.com
SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA/HÍPICA PEGASUS Barri La Serreta, s/n, Sant Miquel d´Olèrdola
- Gran assortit en granels i embotellats - Elaboradors de sangria de vi i cava - Licors de marca pròpia
Tel. 93 819 90 43 pegasushipic@hotmail.com www.restaurantlaserreta.com
HOTEL CASA DUANER/ RESTAURANT EL RACÓ DE L’AVI Pl. la Farga, 10, Guardiola de Berguedà Tel. 93 822 76 72 calguardiola@elrecodelavi.com www.elrecodelavi.com
Sant Pere, 20-24 08513 Prats de Lluçanès t. 937 447 177 f. 680 911 671 www.calmusic.net
HORTA DE SANT JOAN
RIPOLL
SANT JOAN DE LES ABADESSES
PENSIÓ - RESTAURANT CASA BARCELÓ
HOTEL - RESTAURANT - CAMPING
Avda. Generalitat, 27 (Tarragona)
SOLANA DEL TER RUTA DEL ROMÀNIC
RESTAURANT LA RUTA DEL FERRO Plaça de l’Estació, 1 17860 (Girona)
Tel. 977 435 353 - info@casabarcelo.com www.casabarcelo.com
LAVERN (SUBIRATS) HOTEL - RESTAURANT SOL I VI Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Lavern
Tel. 93 899 32 04 restaurant@solivi.com www.solivi.com
RUTA DEL FERRO EN BTT www.solanadelter.com t. 972 701 062 - Fax. 972 714 343 hotel@solanadelter.com Carretera de Barcelona a Puigcerdà C-17 - km. 92,5 17500 Ripoll (Girona) A 1KM. DE L´ESTACIÓ DE FERROCARRILS.
RESTAURANT LA CASA DEL CONILL Pl. Anselm Clavé, 13, Sant Miquel d´Olèrdola
Tel. 93 890 20 01 cacunill@terra.es www.lacasadelconill.com
www.larutadelferro.com - t. 972 720 216
STA. MARIA DE PALAUTORDERA FONDA HOSTAL TURÓ DE L’HOME Plaça Major, 6, Sta. Maria de Palautordera Tel. 93 848 00 27 www.turodelhome.com
MARGANELL
RUPIT - PRUIT
TAVERTET
RESTAURANT EL RACÓ
ALLOTJAMENT RURAL
ALLOTJAMENT RURAL INDEPENDENT
CUINA CATALANA MOLT APROP DE MONTSERRAT t. 938 357 044 Ctra. de Marganell, km. 4,5 08298 Marganell
MAS EL COLOMER C-153 - km. 26,2 08569 Rupit-Pruit t. 636 480 583 elcolomerl@terra.es
L’AVENÇ DE TAVERTET t. 937 447 177 Tavertet 08511 Barcelona
MONISTROL DE MONTSERRAT
SALDES
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
HOSTAL GUILLEUMES
BOTIGA DE BICICLETES CICLES CATALUNYA
C/ Guilleumes, 3 - Tel. 938 284 065 www.guilleumes.com
HOTEL ** HOSTAL PEDRAFORCA Barri Maçaners, Saldes TEL. 93 824 10 00 hostal@pedraforca.com www.pedraforca.com
MONTBRIÓ DEL CAMP
STANT ESTEVE DE PALAUTORDERA
ALLOTJAMENT RURAL MAS DE L’HEREU
ULLDECONA
RESTAURANT CAN MARC SITUAT AL PARC NATURAL DEL MONTSENY Ap 7 sortida 11 St.Celoni t. 938 482 713
RESTAURANT BON LLOC
TRACTE FAMILIAR AMB VISTES A MONTSERRAT
MASIA RURAL FORTIFICADA TÍPICA CATALANA
Carretera T-310, Km 12, (Tarragona) Tel. 977 262 293 www.guilleumes.com
www.avenc.com - info@avenc.com
VENDA, RECANVIS I REPARACIÓN DE BICICLETAS C. del Sol, 8 bis, Vilafranca del Penedès Tel. 93 891 52 38 llibimill@hotmail.com
Antigua Ctra. Vinaroz, s/n. 43550 (Tarragona) www.hotelbonlloc.com - t. 937 447 177 hotelbonlloc@hotelbonlloc.com
42/43
2/43
natura_20:Maquetaci贸n 1
4/9/08
10:27
P谩gina 43
natura_20:Maquetaci贸n 1
4/9/08
10:27
P谩gina 44