natura_21:Maquetaci贸n 1
20/1/09
16:51
P谩gina 1
ESCALADA
Penya Ginesta ESPELEOLOGIA
Avenc Joan Cabeza RUTES A PEU
Les Roques de Benet
natura_21:Maquetaci贸n 1
20/1/09
16:51
P谩gina 2
NATrur22
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:51
Página 3
www.naturaiaventura.cat
Foto: Flash Black Corb
ESCALADA
Penya Ginesta ESPELEOLOGIA
Avenc Joan Cabeza RUTES A PEU
Les Roques de Benet
ANY III. NÚM. 21 OCTUBRE 2008
TIRADA: 15.000 EXEMPLARS CONTROLATS PER: Direcció: Jordi Fernàndez Redacció: Jaume Guillot Disseny gràfic: Sensació Gràfica www.sensaciografica.com Publicitat: Laia Viñas David Candel NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Correcció: Marta Guspí Col·laboradors: Anna Parra Naiana Lacorte Jorge Serratosa Albert Beneït Albert Brignardelli Kilian Jornet Manu Ignoto Edu Abad Raúl Abad Alex Porras
Edita: H4XORS S.L. C/Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat Natura i Aventura és membre de:
editorial
Enhorabona Kilian. L’equip de NATURA I AVENTURA
Imprimeix: Tallers Gràfics Soler, S.A. Dipòsit legal: B-51.197-2006
Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03 NATrur22
editorial
Imatge de portada: Sala Flash Black Corb de l’avenc Joan Cabeza.
El Barça ha guanyat el Sporting 6 a 1 i en Rafa ha classificat l’equip espanyol de tennis per a la final de la copa Davis. Alonso està emocionat perquè correrà per primer cop de nit en un circuit de fórmula 1 i Contador s’ha adjudicat la Vuelta a Espanya després de guanyar el Giro i el Tour. Pàgines i més pàgines que els diaris esportius omplen aquesta setmana fent ressò de les declaracions d’uns i de les fetes dels altres. Però per més que busco no trobo gairebé enlloc cap menció de les gestes que en Kilian Jornet, un català de 20 anys, ha realitzat darrerament. I no em refereixo a la victòria al Sentiero delle Grigne aquest cap de setmana, ni que s’hagi proclamat per segon any consecutiu campió del món de curses de muntanya. El gran repte personal i esportiu que en Kilian ha superat aquest estiu, i que ha deixat sorpresa a tota la comunitat internacional d’atletes de muntanya, ha estat la gesta que ha dut a terme a la Ultratrail del Montblanc, la prova més dura del calendari. Aquest any la cursa tenia 166 quilòmetres de recorregut i superava els 9.400 metres de desnivell positiu. Però en Kilian no només va guanyar la prova, sinó que ho va fer amb una insolència tal que va deixar trasbalsats els organitzadors. No s’ho podien creure: tot i que la cursa era 7 quilòmetres més llarga i tenia 700 metres més de desnivell que les anteriors, en Kilian havia rebaixat el rècord de la prova en una hora, el mateix temps que, per a sorpresa de tots, li va treure al segon classificat, el nepalès Dawa Sherpa. Els organitzadors van provarho tot per desconcentrar el català i reduir aquesta diferència: el van sotmetre a cinc controls de dopatge al llarg de la cursa mentre que als altres corredors només els en feien passar una. Però la força mental d’aquest atleta avesat al sacrifici i l’esforç psicològic no es pot mesurar en provetes ni tubs d’assaig. Tot i això li varen fer perdre uns 20 minuts respecte els seus perseguidors. En Kilian, però, no s’esporuguí i incrementà el ritme. Quan un aficionat va córrer al seu costat uns cent metres per animar-lo, l’organització interpretà que l’havia ajudat i sancionaren en Kilian. El van fer aturar 15 minuts a Tête Aux Vents. I, si això no havia estat prou, veient que ni tan sols així els seus perseguidors aconseguien agafar-lo, quan al corredor català li quedaven pocs minuts per arribar a la meta, l’organització anuncià per megafonia que estaven estudiant desqualificar-lo perquè corria sense l’equip obligatori. En Kilian no duia motxilla. No li calia. S’havia carregat el material obligatori en una bossa de cintura, que li havia permès optimitzar el material tal com es fa en el món de l’esquí de muntanya en el qual ell té tanta experiència. En escoltar per megafonia que el corredor havia comès irregularitats, el públic va començar a escridassar-lo, a xiular-lo i a esbroncar-lo. En Kilian continuà sense complexes, més amunt, més fort, més ràpid, tibant el cap per oblidar el mal que li feien les cames, i així feu emmudir el públic. La gent s’adonà del moment èpic del qual eren testimonis, i començaren a animar-lo de nou, amb més ganes i amb més força, embogits per la gesta que aquell noi, que feia més de vint hores que corria, estava duent a terme.
natura_21:Maquetaci贸n 1
20/1/09
16:51
P谩gina 4
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:51
Página 5
www.naturaiaventura.cat
Sumari 16
38
rutes a peu 06 Els Ports: les Roques de Benet
rutes en BTT 10 La falda del Montseny
biblioteca 15 Novetats editorials
escalada esportiva 16 Penya Ginesta
calendari 19 Activitats del mes
punt de sortida... 20 Raids, curses de muntanya, btt ...
reportatge 22 Volar amb parapent
arbres i boscos singulars 24 FITXA I: Els pins
travesses 28 Els 3 Monts: etapes 3 i 4
espeleologia 32 Avenc Joan Cabeza
plantes medicinals 36 La vara d’or
món sostenible 36 El Parc Nacional d’Aigüestortes II
06
sostres comarcals 38 Puig de la Mola 04/05
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:51
Página 6
rutes a peu
Les Roques de Benet COMARCA: TERRA ALTA
Al bell mig del Parc Natural dels Ports s’alcen un conjunt de moles, de parets vertiginoses, que els dits capritxosos de la natura han esculpit amb formes força estranyes. Des de sempre aquestes colossals siluetes de conglomerat han despertat la imaginació de l’home que ha jugat a batejar-les segons allò que els seus perfils inspiraven. Unes, mirades des de la plana, recorden formes d’animals, com el Cap de Gos; d’altres, com el Faralló, descriuen perfecta-
ment la seva inaccessibilitat; el Puro és una agulla que ben mirada té, realment, forma de cigar; i fins i tot n’hi ha que evoquen estructures de defensa encimbellades i infranquejables, com per exemple el Castell. Sigui com sigui, el cert és que les Roques de Benet tenen un encant encisador que ens atrau i ens enamora. Serà potser el seu color rogenc intens a les darreries del dia, o el vol circular i silenciós dels voltors i les àligues? Serà potser la frescor tremolosa
LA IMAGINACIÓ DE L’HOME HA BATEJAT ELS PERFILS DE LES ROQUES DE BENET SEGONS ALLÒ QUE LES SEVES FORMES INSPIRAVEN
natura i aventura octubre 2008
de la font que hi raja o el graciós i àgil moviment de les cabres que grimpen per les pedregoses canals? No ho sé, però quelcom misteriós emana d’aquestes roques que fins i tot transformaren, temps ençà, un jove Picasso, al qual inspiraren una nova forma d’entendre l’art de pintar.
PANORÀMICA DE LES ROQUES DE BENET DES DEL COLL DE BOTANA
20/1/09
16:51
P谩gina 7
www.naturaiaventura.cat
LES ROQUES SEMBLEN UNA MURALLA INFRANQUEJABLE
natura_21:Maquetaci贸n 1
06/07
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:51
Página 8
rutes a peu ot recorregut pels Ports ha de començar al Mas de la Franqueta. Per arribar-hi cal prendre la pista asfaltada que neix a la carretera d’Horta de Sant Joan a Arnes, i que s’endinsa en el Parc Natural dels Ports. Val la pena aturar-se a l’entrada del parc, en el mirador del Salt de Ferrassó, sobre la gran fondalada que forma el riu Canaletes. Aquí podem gaudir d’una ampla panoràmica sobre el mas de Sotorres, la capçalera del riu Canaletes, el barranc dels Covards i el nostre destí d’avui, les Roques de Benet, que des d’aquí semblen una muralla infranquejable, de formes suaus però a l’hora inaccessibles i llunyanes. El seu perfil peculiar ha fet d’aquesta muntanya una de les més emblemàtiques dels Ports, i tan sols la seva visió ja ens genera un fort desig de pujar-la. La pista asfaltada continua fins el mas de la Franqueta, on deixarem el vehicle. És una àrea recreativa amb taules i barbacoes, i un munt de rètols indicadors de la munió de senders i recorreguts que ens apropen tots els racons dels Ports. És temps de verema, i com fan els pagesos en aquesta època de l’any, ens preparem una bona clotxa per esmorzar. Des que l’Alfons –un company de classe gandesà– ens en va preparar una, ja fa uns anys, cada cop que ens endinsem a la Terra Alta sentim la necessitat d’esmorzar-ne una. Per fer una bona clotxa s’agafa la cantonada d’un pa de pagès, es buida la molla sense esmicolar-la, i es torra el pa. Dintre s’hi posa una arengada (sardina de casco o guàrdia civil, com s’anomena a la comarca) feta a la brasa i uns escalivada de tomàquets i alls. Es rega l’interior amb un bon raig d’oli i es tapa amb la molla. Si la voleu tastar apropeu-vos a Gandesa als volts de tots Sants. El darrer diumenge d’octubre o el primer de novembre s’aplega la gent del poble per menjar-ne. Amb l’estómac ple deixem enrere el mas de la Franqueta i comencem l’aproximació cap a les monumentals Roques. Hi ha qui ha vist, en les formes de les Roques de Benet, la figura de gegantines dones guerreres convertides en pedra, que només retornaran a la vida en el cas que fos necessari defensar la contrada. I és que els Ports encara conserven l’encant d’allò desconegut i misteriós, i endinsar-se en els seus corriols i canals és deixar-se impreg-
T
natura i aventura octubre 2008
nar per la màgia i el misteri. Sort en tenim d’aquestes guerreres adormides que, en cas que apareguessin les “çerenes”, despertaran del seu son de pedra i correran a defensar-nos. Els vells de la comarca coneixen de primera mà històries esgarrifoses de les “çerenes”, que als Ports poden aparèixer de tres maneres. Si és a l’aigua, són mig dona i mig peix. Si apareixen a les muntanyes, les “çerenes” adopten la forma de mig cavall i mitja dona, i si apareixen volant pel cel, són la meitat dona i la meitat ocell. En qualsevol dels casos la seva melodiosa veu encisa i adorm tot aquell que s’atura a escoltar-les, i un cop adormits mai més no se’n torna a saber res. Seran certes o no aquestes històries, però el que si és cert és que als Ports l’aigua, la terra i el cel es fonen en una sola cosa. Tan aviat caminem per senders entapissats i obagues emboscades on l’aigua brolla cristal·lina per fonts amagades, com ascendim per corriols pedregosos a cims a tocar del cel. Aquesta és possiblement la veritable màgia dels Ports. Arribem als peus de la gran muralla de conglomerat, que supera els 250 metres d’alçada, i que seria infranquejable si no fos per un punt dèbil que permet el seu ascens d’una forma fàcil i sense problemes. Es tracta d’una canal exempta de dificultats però amb un petit risc de caiguda de pedres, cosa que cal tenir molt en compte si anem en un grup nombrós o els dies que el vent bufa fort. Un cop a dalt i si el dia és clar, ens trobarem un panorama captivador que ens farà xalar de debò. Al nord, més enllà de la serra d’en Cardona, la muntanya de Santa Bàrbara es retalla a l’horitzó, i Horta de Sant Joan, al seu darrera. Un xic més al sud, Arnes i les formes peculiars de les Gronses amaguen el riu dels Estrets. La plana conreada d’oliveres és envoltada de penyals grisos i boscos espessos, que voltors, aufranys i xoriguers sobrevolen en busca d’alguna presa despistada.
LLOCS D’INTE RÈS: - Centre Picasso, El conglomerat de volums i paisatges d’Horta van inspirar les obres cubistes de Picasso, què donà fama internacional a la vila amb la seva famosa frase: Tot el que sé ho he après a Horta www.centrepicasso.cat - Ecomuseu, El Cap de l'Ecomuseu, situat al carrer Picasso prop de la plaça de l’Església, és un punt d’informació del Parc Natural dels Ports i un centre de recepció de visitants. Audiovisuals, exposicions, el mirador del territori i diversa informació temàtica ens serviran de punt de partida d’itineraris de natura, arquitectura i art per conèixer el territori. – www.elsports.org - Convent de Sant Salvador Al peu de la muntanya de Santa Bàrbara, a dos quilòmetres del poble, hi ha el Convent de la Mare de Déu dels Àngels, ara més conegut com Convent de Sant Salvador d’Horta. - Lo Parot, Oliver de més de 2000 anys d’antiguitat d’una varietat desconeguda avuí en dia. - Les olles del Baubo, es formen quan el riu Canaletes travessa uns bancs de roca formant uns espectaculars engorjats i unes basses d’aigua a diferent nivell.
08/09
/09
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:51
Página 9
LA RUTA PAS A PAS Sortim de l’Area Recreativa de la Franqueta (1) i avancem cap a la dreta i riu amunt seguint el PR-C185 (marques grogues i blanques). En aproximadament 2 minuts trobem una bifurcació (2), seguim cap a ma esquerra i amunt. Deixem a l’esquerra el mas de Quiquet i seguim pujant fins arriba al coll del Llop (3). Aquí abandonem el PR-C 185 i seguim una pista que marxa recte i avall en direcció nord-est. La pista s’enfila fent fortes giragonses i al cap d’una estona arribem primer al coll de Botana (4) i posteriorment a les runes de la corralissa d’en Franxo. Des d’aquí el sender marxa en direcció nord cap el coll de Membrado (5). El sender travessa una pista ample i s’enfila amunt fins arribar a la carena de la Moleta de Sovatge (6) des d’on ressegueix la cinglera del seu vessant nord fins arribar als peus de les Roques d’en Benet. (7) Enllaçem amb el sender per on més tard farem el descens i seguim amunt, en breu el sender s’endinsa en una canal pedregosa que ens dura fins a una collada que hi ha situada als peus del punt més alt. Flanquegem el cim per una zona planera i posteriorment remuntem el darrers metres fins arribar al punt més alt on trobem, la bùstia amb el llibre de registre, que ens indica que som al punt més alt de les Roques d’en Benet. (8). Desfem el camí que hem fet a l’ascensió fins arribar al punt on confluien els senders, ara però seguim avall fins arribar a una pista ample (9). Seguim la pista a l’esquerra i amunt fins arribar al coll de Membrado (10). Des d’allà desfarem el camí de l’anada fins arribar a l’Àrea Recreativa de la Franqueta.
FITXA
www.naturaiaventura.cat
DURADA: 5-6H TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DESNIVELL: 550 M
Faralló
8
MAPA: ELS PORTS. EDITORIAL PIOLET. 1-30000
DIFICULTAT: MITJANA ÈPOCA: EVITAR ELS DIES CALOROSOS D’ESTIU
Cap de Gos
El Castell
ROQUES DE BENET
7 9 Moleta de Sovatge
6
10 5
Coll de Membrado
Coll de la Botana 4
Coll del Llop
3 2 1 Mas de la Franqueta
S SI ET OR T I R C P SUBS RÀS POD R DE REGA A.CAT R A C UR DES VENT URAIA , .NAT L W O W N W À EL PL RI I EL S ERA L’ITIN ER AL GP P K C A R T
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
ESGLÉSIA DE SANTA MAGDALENA
rutes en BTT
natura i aventura octubre 2008
16:51
Página 10
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:51
Página 11
www.naturaiaventura.cat
La falda del Montseny
COMARCA: VALLÈS ORIENTAL
SI OBSERVEM ELS CIMS DEL MONTSENY DES DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA ENTENDREM PERQUÈ GUERAU DE LIOST ELS DEFINÍ COM “LES MUNTANYES AMETISTES”
A l’extrem més oriental del Vallès hi ha una bonica vall per la que el riu Tordera serpenteja i coqueteja amb els cims del Montseny. Enamorada de les “muntanyes ametistes”, la Tordera desfila amb femenina sinuositat i dibuixa a la falda del massís boniques sanefes de meandres. Els turons més alts s’engalanen i li ofereixen els verds més vius i lluents mentre que els brucs de les carenes més baixes pinten de color moradenc els seus vessants. El riu s’allunya amb melangia i voreja les cases de Santa Maria de Palautordera que l’acaronen entre prats de purpurina. S’acomiaden i li envien, en forma de roselles, dolços petons d’un roig intens.
10/11
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:51
Página 12
rutes en BTT nmig del poble hi destaca l’església de Santa Maria, d’estil gòtic. Sembla ser que antigament hi havia, en l’emplaçament on ara s’alça l’església parroquial, un palau del que només en quedaria la base circular de l’actual campanar. Aquest seria el palau que va donar nom al poble. Sobre aquest primer cos circular construït amb còdols s’alça un campanar de planta hexagonal, de carreus, en el que hi ha sis obertures d’arc apuntat per les campanes. El coronament és amb merlets catalans i piràmide hexagonal. Al seu costat destaca, enguixada de blanc, la façana principal de l’església on, entre dues pilastres, s’obra una portada d’arc apun-
E
tat, amb fascicles de columnates i les arquivoltes corresponents. Deixem enrere els carrers i el traginar del
natura i aventura octubre 2008
poble i creuem el riu Tordera per enfilarnos amb les bicicletes pels contraforts que formen les serres de can Vilatort, de can Papo i del cavall Mort. Un escampall de masos i masies esquitxen de prats i conreus les zones més fèrtils de les valls. Els vetlla la majestuosa figura del Turó de l’Home, el cim més emblemàtic del Montseny. Ens aturem i juguem a resseguir, amb el dit apuntant a l’horitzó, les formes que dibuixen els turons i els colls d’aquest vessant del massís: El Turó de l’Home, el Coll Pregon, el Puig Sesolles, la Plana Amagada, el Turó Gros, el pla de Lligamoltons i el coll del Vent, el Puig Terra Arrencada i el coll de Montllobar, i finalment el Turó de Castellar i el Coll de Santa Helena, des del que la muntanya davalla fins fondre’s amb la plana. Quan el camí comença a planejar per una suau carena descobrim entre els arbres la silueta d’una construcció d’estil romànic. És l’església que ara es coneix amb el nom de Santa Magdalena de Mosqueroles, però que antigament era dita de Sant marçal de Baix. Es tracta d’un edifici de tres naus i tres absis erigit a finals del segle XI pels monjos de Sant Marçal que volien traslladar aquí (i durant un temps ho feren) el seu monestir. L’any 1104 foren obligats a retornar al Montseny, i aquí hi fundaren uns beneficis i una confraria laïcal que fou un centre viu de devoció. En el casal veí de l’església, ara en estat ruïnós, hi habitaren també donats i ermitans. L’any 1642 es va adaptar la nau central com a capella dedicada a santa Magdalena i les naus laterals, dedicades abans a sant Marçal i a sant Gil, es destinaren a usos agrícoles. Des de l’any 1982 s’hi celebra un aplec el quart diumenge de setembre, i si veniu el primer diumenge de maig descobrireu, en la festa major del Roser, com ballen les gitanes.
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:52
Página 13
www.naturaiaventura.cat
Però si en aquest vessant s’hi vestien sants, un xic més enllà el diable hi comprava ànimes. Com les heures que s’enfilen pels murs enderrocats del castell de Montclús, la llegenda ha anat envoltant la història i l’ha configurada de la forma en que ara els vells l’expliquen als infants. I de Montclús expliquen la història de com la dama del castell salvà al seu marit del diable. Succeí que el senyor del Castell de Montclús, aclaparat per un capgirell de fortuna, cridà al diable i li vengué l’ànima. A canvi aquest li regalà set anys de riquesa. Arribà el dia en que l’home havia de pagar el seu deute i el Banyut s’apropà al castell a cobrar-se’l. Li obri la porta la seva senyora que li demanà que s’esperés una mica, que el seu marit no trigaria, que estava fent testament. Mentre s’esperaven, la dama, que subjectava una teia, ho va fer de tal manera que escalfà amb la flama una creu d’argent penjada expressament sobra la porta. I quan aquesta estigué al foc viu, d’un cop la feu caure sobre el pobre diable. Qui encara corre!
d’espina de peix era un tipus de construcció utilitzada en temps romans i medievals i el seu ús era generalment decoratiu.
LES VELLES FORTALESES, COM EL CASTELL DE MONTCLÚS, SUSCITEN LA IMAGINACIÓ FINS AL PUNT D’ENTARANYINAR LLEGENDA I HISTÒRIA
Fos així, o no, el cert és que el castell de Montclús era una de les principals fortaleses del Montseny que encara ara conserva, sobre el terrós espadat en el que s’alça envoltat d’un bosc d’eucaliptus, un fort encant feréstec i al mateix temps cert caire misteriós. Gràcies a la seva posició estratègica sobre Palautordera, dominava l’entrada a la vall del Tordera. Tot i estar en ruïnes, dona la sensació d’haver estat una gran edificació, protegida per una part de muralla suspesa sobre un bon espadat natural. La torre subsistent i un pany de muralla presenten una forma de construcció atalussada que dona la sensació de fermesa a l’edificació. En algunes zones podem observar filades d’opus spicatum veritable o només parcial. Aquesta forma de disposar les lloses de pedra en forma
12/13
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:52
Página 14
rutes en BTT
31T
4 53 923E 46 16 033N
500 208 msnm
Just després del pont, en l'aparcament d'una indústria, comença la pista.
400 300
0,74
0,740
200
Santa Maria de Palautordera
0,0
A SANTA MARIA DE PALAUTORDERA ÈPOCA ADIENT: TOT L’ANY CARTOGRAFIA: 1:25.000 MONTSENY ED. ALPINA
La Tordera
Santa Maria de Palautordera
SI E SUBS TS CRIPT OR PODR ÀS DESC ARRE GAR D WWW .NATU E RAIAV ENTU RA.CA EL PL T ÀNOL , I LA R ESSEN YA
Serra de Can Llatort
FITXA TÈCNICA
Comencem la ruta davant l'església de Santa Maria. Prenem el carrer de la Creu (NO) fins la plaça de la Vila, que voregem per la dreta. Ara seguim el carrer Prat de la Riba en la mateixa direcció. Al final d'aquest trobem el carrer Indústria, que a l'esquerra ens duu a una rotonda. Sortim per la primera sortida, l'Avinguda de la serra. De seguida veurem el pont (a l'esquerra) que ens permetrà creuar el riu Tordera en direcció a Sant Celoni.
0,0
QUILÒMETRES: 17,4 KM DESNIVELL: 310 M CICLABILITAT: 100% DIFICULTAT: BAIXA PUNTS D’AIGUA:
Descripció
Santa Magdalena
Km parcials
Santa Maria de Palautordera La Tordera
Direccions
Castell de Montclús
Full 1
La falda del Montseny Km totals
100 1,340
0,600
natura i aventura octubre 2008
0 0
2km
4km
6km
8km
10km
12km
14km
16km
18km
14/15
/15
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:52
Página 15
biblioteca
Novetats 50 ASCENSIONS FÀCILS PEL PIRINEU CATALÀ Autor: Manel Figuera i Abadal Editorial Cossetània; col·lecció Azimut, 98 Nombre de pàgines: 252 Nombre d’il·lustracions: 146 Preu: 16,50 euros La descoberta d’un territori pot començar de moltes maneres. Els Pirineus, malgrat el protagonisme de les seves muntanyes, tampoc no són una excepció. Aquest llibre fa una proposta tranquil·la per descobrirlos: una selecció de cinquanta ascensions fàcils pel Pirineu català, o sigui, el sector que va de la costa mediterrània fins al massís de Posets, entre les valls de Benasc i de Chistau, a la Franja de Ponent. Fugint de les proposicions temàtiques i de les sensacions adrenalíniques que proporcionen els avui anomenats esports d’aventura, el llibre suggereix una alternativa plàcida: el plaer de realitzar ascensions sense dificultats tècniques, sense escalades ni passos exposats. ITINERARIS A PEU PER LA VALL FOSCA 15 excursions Autor: Sergi Galanó Editorial Cossetània; col·lecció Azimut, 99 Nombre de pàgines: 144 Nombre d’il·lustracions: 117 Preu: 14,95 euros Més enllà de l’increïble potencial hidroelèctric de les aigües de la capçalera de la Vall Fosca i l’explotació que se’n fa, poca cosa es coneix de la Vall Fosca, malgrat tenir una disparitat de paisatges espectacular i unes possibilitats en el camp de l’excursionisme del tot excepcionals. Itineraris a peu per la Vall Fosca vol donar llum a tot allò que ha romàs a les fosques durant massa temps; descobrir i comprendre a través de camins oblidats, valls verges i muntanyes emblemàtiques, cadascun dels ingredients que, en la seva mesura justa, componen el que avui coneixem com la Vall Fosca: la gent, els pobles, les tradicions, el patrimoni romànic, la natura…
RACONS 08. TEMPS D’AVENTURA Excursions a peu i en BTT proposades per teleespectadors Autors: diversos Nombre d’il·lustracions: 187 Editorial Cossetània Nombre de pàgines: 168 «Racons» no solament és el nom de la primera secció del programa Temps d’aventura de Televisió de Catalunya, «Racons» és el títol d’una experiència única, divertida, enriquidora. Una experiència amb cos i ànima, i des de fa dos anys amb forma de llibre: aquest que teniu a les mans. Una de les característiques de l’edició del 2008 és la varietat, i no solament en els recorreguts, sinó també en les dificultats. Hi ha racons durs (poquets) i molts de suaus. És la cultura de l’activitat física a l’aire lliure i de l’esport popular per a tothom. Sense curses, sense cronos, sense rècords i sense podis; aquí no hi ha vencedors i encara menys vençuts. Només hi ha ganes de passar-ho bé, guanyar salut i ampliar coneixements. Aquest és el senzillíssim «full de ruta» del nostre programa, Temps d’aventura, 19 itineraris proposats pels telespectadors del programa de Televisió de Catalunya.
CATÀLEG VOLUM I
ESPELEOLÒGIC DE
CATALUNYA,
15 excursions Autor: Jordi de Vallès Editorial: Espeleo Club de Gràcia Nombre de pàgines: 319 Aquesta obra és el reflex dels treballs de nombrosos espeleòlegs que al llarg dels més de cent anys de l’existència de l’espeleologia a Catalunya, han contribuït, divulgant les seves dades per al coneixement i aprofitament comú. Al llarg de les seves 319 pàgines s’inventarien 526 cavernes repartides per quatre comarques administratives: l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran, amb 337 topografies que es corresponen amb 275 cavitats diferents. El Catàleg espeleològic de Catalunya és una obra inicialment concebuda en 9 volums. Cada volum s’ocupa d’un nombre variable de comarques escollides en funció de la seva situació, i de tal manera que el nombre de pàgines de cada volum és homogeni.
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:52
Página 16
escalada esportiva
Penya Ginesta L’escola d’iniciació per excel·lència
COMARCA: GARRAF
Aquesta paret és, sens dubte,el sector d’escalada més concorregut del massís del Garraf. La bellesa dels traçats, el bon ambient, les vistes al mar, la proximitat al cotxe, el grau assequible de les seves vies i la bona qualitat de la roca –encara que en algunes vies un pel desgastada- fan de penya ginesta un dels indrets més utilitzats per aquells que volen iniciar-se en l’escalada esportiva. La majoria de les vies han estat reequipades amb parabolts, i en quasi totes les anelles de les reunions hi penja un mosquetó per facilitar el penjar-s’hi. Un senderó a la dreta del sector permet accedir còmodament a la part superior de la paret on la majoria de reunions queden a l’abast per poder instal·lar-hi un top rope i poder provar així les vies de major dificultat. El tipus d’escalada és, principalment, de placa, amb bones preses, i la dificultat la posen passos curts en petites regletes i algun desplom interessant.
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:52
Página 17
www.naturaiaventura.cat
LA BONA ROCA, LA CURTA APROXIMACIÓ I EL GRAU ASSEQUIBLE DE LES SEVES VIES HAN FET D’AQUEST SECTOR UNA ESCOLA D’INICIACIÓ
¿QUIN ÉS EL TEU REPTE?
INTEMPERIE, LA TEVA BOTIGA OUTDOOR
Vine i comproba-ho. Les millors marques en equipament tècnic com jaquetes, pantalons, sabatilles, botes, material d’acampada, vies ferrades... A més a més, t’oferim assessorament personalitzat, targeta client INTEMPERIE , i molts més avantatges. INTEMPERIE, tot el que necessites per caminar, córrer i viatjar pel medi natural.
INTEMPERIE I Villarroel, 184 BCN I T. 93 419 20 00 De dilluns a dissabte de 10:30 a 14:00h i 16.30 a 20.30h I www.intemperie.es
16/17
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:52
Página 18
escalada esportiva ACCÉS
Penya G inesta a No Plan ve a lla
P
Rat Pen at
Deixem la C-32 a l’alçada de Port Ginesta i prenem la sortida que mena a la C-31 que porta a Sitges. Just abans de començar les corbes del Garraf hi ha una rotonda, on prenem cap a la dreta la carretera que entra a la urbanització Rat Penat i puja cap a Plana Novella. Al cap d’un quilòmetre aproximadament, i després d’una forta
pujada, trobarem a l’esquerra l’aparcament. Pugem una mica per la carretera i la creuem per dirigir-nos al mur de pedra que hi ha a l’altre costat, darrera del qual puja el sender que en pocs minuts ens deixa als peus de la paret.
RES SEN YES
NÚM. VIES PROPOSADES: 12. ALÇADA MITJANA: 25 M. EQUIPAMENTS: PARABOLTS. REUNIONS AMB MOSQUETÓ O ANELLA PER DESPENJAR-SE. GRAU: PREDOMINEN LES VIES DE V I V+ MILLOR ÈPOCA: TOT L’ANY, PERÒ EVITAR ELS DIES CALOROSOS D’ESTIU. AIGUA: CAL PORTAR-NE, NO HI HA FONTS A PROP. MÉS INFORMACIÓ A: BARCELONA Y ALREDEDORES – LUIS ALFONSO I XAVIER BUXÓ
defels
Castell
2 C-3 1 C-3 es a Sitg a
est
in rt G Po
SI E SUBS TS CRIPT OR PODR ÀS DESC ARRE GAR D WWW .NATU E RAIAV ENTU RA.CA EL PL T ÀNOL , I LA R ESSEN YA
FITXA TÈCNICA
Pic del M artell
1-
IV 6b V+
V
V
2IV+ IV
III
V
V+
6a+ V+
1
2
3
4
5
Nova botiga on-line:
www.venturalia.com
natura i aventura octubre 2008
III
III
6
7
8
9
10
11
12
3456789101112-
Alpinisme oca - gel) Escalada (r Trekking untanya Esquí de m
Zoe 1. (via pràcticament desequipada, portar friends i tascons) Preludi d’Andròmeda (6a+, 6b) Zoe 2 (V+, IV) Raticulín (V) Lorlei (V+) Zoe 3 (V) Plana (V) Ja no és normal (IV+) Normal (IV) Per començar (III) La de després (III) No toquis l’aresta (III)
+
R
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:52
Página 19
octubre
Data
Activitat
Organitza
Contacte
Curses d'orientació 01/11 Trobada d'Orientació
CLUB EXCTA. RIPOLL
www.clubexcursionistaripoll.com
GRUP EXCTA. LA RATA CELLARDA CLUB CENTRE EXCTA. LLORENÇÀ CLUB MUNTANYENC MONISTROLENC GRUP DE MUNTANYA ARGENTONA
Casal Cultural despatx 443746 - Tivissa Telèfon i fax: 93 714 00 32 Telèfon: 938 350 284 www.gmargentona.com
BERGUEDÀ AGRUP.EXCTA. MUNTANYA MONTSENY AGRUP. EXCTA. MUNTANYA.
www.aemuntanya.cat
Curses de Muntanya 12/10 26/10 09/11 09/11
3a Cursa de Muntanya de Tivissa 14a Marató de Muntanya de Sant Llorenç 3a Cursa Montserrat Nord 6a Cursa de Muntanya Castell de Burriac
Excursions, ascencions, travesses 26/10 Cicle d'excursions 09/11 Cicle d'excursions
Marxes i caminades 11-12/10 16a Marxa Rasos de Peguera - Manresa CENTRE EXCTA. COMARCA DE BAGES 11-12/10 Excursió a les Gorges de Toès UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA D'HORTA 11-12/10 Reunió i Marxa Nacional de Veterans Muntanyencs d'Espanya CLUB MUNTANYENC MOLLET 19/10 19a Marxa Reddis Dufour CLUB DE FUTBOL REDDIS (SEC. EXCTA.) 26/10 15a "La Marxassa" AGRUP.CIENTIFICO-EXCTA. MATARÓ 26/10 2a Caminada de la Castanyada ASS.EXCTA. POLINYÀ 09/11 14a Marxa del Garraf UNIÓ MUNTANYENCA ERAMPRUNYÀ
http://www.bages.com/cecb www.uechorta.net www.cmmollet.com www.secfreddis.org info@agrupe.org secretaria@elgrup.com www.umegava.org
Escalada 18/10 Campionat de Catalunya Escalada 09/11 3a prova Copa Catalana Dificultat Vic
UNIÓ EXCTA. DE SABADELL UNIÓ. EXCTA. VIC
www.ues.cat www.unioexcursionistavic.org
AGRUP.EXCTA. TALAIA CENTRE EXCTA. BORGES GARRIGUES CENTRE QUITXALLA EXCURSIONISTA AGRUP.CULT.VILA-SECA (SE)
http://www.aetalaia.cat www.geocities.com/cexcursionista www.cquie.org http://webfacil.tinet.cat/muntanya
ELS XULIUS - ST PERE DE RIBES
www.ribes.org/xulius
Raids 18/10 Open Raid Garraf 25, 26/10 Raid de les Garrigues 02/11 Duatló Popular de Puig-Reig 08/11 Open Raid Cornudella de Montsant
Projeccions 08/11-30/11 5è cicle de projeccions d’aventura
18/19
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:53
Página 20
...
A RTID
ya -
de m s e s cur . btt.. s d i a r s tlon dua
an unt
48 0 4 l a Dors
T
PUN
SO E D
jada del en a la pu rt o p e u q lanc per d’asfalt del Mont B ilòmetres u ta q e u 4 ap il s ls e la p aure i el c evina continuar ue , on s’end no pot dec q e n de ió la í c ig b a e m m a tr S e c n S e la conc aquest gorra. Col de ar com és nt la nit, la aré a a sobre la inrd ra o rn m ic u c p to 0 D l re t ,1 n a y. so e … l t, re u e n Peute migdia, ssa un ri as següe olls finalm l p n ve e l e a d e g tr s n no s e ls e e e u e u , d t sa e 50 m za. la nit, q Són les atxucan només pen a pujada d a bona piz Així passa n n 0 hores m u u 2 ”. a e se … ib d a rrr s s ja a n n ré 15 fi desp llit i me dia: “ara ap aixada de a. és jaure al r pel meu c coll i una b a l r en la curs d a n saber què sa ts ro n u e a p r a e ç u i n q h e s e m é u o q m c s s, MB va dene ujada ràpiet permet re ipar a la UT da, quan en Xavi Ca a”. Aquest i faig una p ors, que ic e rt a tm p ri l e e d a a a eguid a mic La ide uríssim da pass gmento un ps als pers na cursa d s de ibla tempora rrapar tem rmes gane rmayeur au que era “u a o u rnuva i arr n o sg al final de va A e C e ta o s A í, n e ss e ix n a a u m P o u r, . c la e e tt p m ir o m i n c s e tt S te a in t, n d k a o Jurec havia an despertar cursa, vaig da fins a B , per fi! i l’americà entari ja va vídeo de la nça a sortir ió dels fine en Sherpa c o m n o m c só e simple com després, en veure el l l’ ra r so a a rv t el hi, i ltaria. Obse corregut, els 9.400 d col Ferre y el sol participarant a Gran re any no hi fa a la Foull d e st a d e s it s u s n e q a tr a a p e n i e u m u l enys r ma la nit i que 7 quilò certesa q agraït per passar alm s, cames, encen a fe lidar els 16 m e m b e d o o h c r r t e . La n fe v ja a ta s fa ’h e , e u ishers de pe a insolació alor qu el fet d Les cam nsar en un en el mal r fort. La c esnivell i e a r d p que a ic e s s p fa d n te a e s ra p a re e a ç d tr e me comen í, sens es molt en tirants d ix r a ja e r. u I a rr p . ó ip ir b c ic s m m rt rm è a ca es es a pa sense do ens ha perm la més trencacames, ujades van bé, les , s, et llenc H c lu ra na a o p h s m é i s ra e s, e prim ant. L n arribar u genoll part suïssa la tarda la ams camin er força; en canvi, e tit del peu Les e tr . d ra a 0 e r ’3 sp fe 6 e s e a d it pe D i le córr llarg s’han ungla del d la cara se’t erò deixen st era el dia r fins després d’una va i optimitzava m des de l’ n buides p a o a El 29 d’ago ra c ai ib st a m rr ts p e a a n c re p se va la e s a ’he sta no cada pa ar mentr l recorre stirar un a e e ss , a a a p p ig d a n a m orrents. M v però aque ix ra va a ir m b de segu c els sprés e s del dia soes una e i a p ol re d h t l o tr ; u e s’ h n a g d o s e rò c rs p e re rr u l a e P o c c a prim fins al arribar ar el rec de dolor. uria a la a s tz d r a li tu e e s a c p u n u ri r. q e t a is n n p l v u a ib a n njar i només entren t i a arr el materi desfigura e tentant me rcat 15 dies abans tòmat que e da següen u in d ja a , u a it n p rr ll u te la l n l a r e a ut pera estona convertit ’havia ma hora asseg a al no!), a su pas que m . És una passar una er prendre la sortid (de materi t n ig e va ü temps de g t n se e e pensava lm p u a q c n l ls o fi e E ll i d t. n r; n u ys u hi ha una a men discuti ardant Courmaye entrebanc suposa que rs, rient i monix, gu s’ s o a m e d h a re e n d C a o rr ja , e uen st o u d e ts c p n a aux Ve la plaç animats à encara n que es ve La darrera rta a la Tête re tot el massís. Diue ue l’endem nya que tenim res 2.300 o q no lt p a t m rò e e e ls b e p e u sa q e entr unta t sob , Drus… perquè pujada ant de la m pressionan de c, la Verte xisteixen, s llocs i n e ss u im , la o a ve se B n ix ic n t n ls u is n o m e o lg rv m rà n a e n pano es, el M a a Cha ant per ts agafe ss ç rr ri s n ra te te vo va e l Jo fa a To e s . d e ls is o le e m b a d cada tr inuts i Bonau irada v tots zom les Droites, onfirmar a a meva m c den pocs m , Sherpa, Mermoud, L e e u . ix d s Q t rè t. re a a n it p ig va ss sa nece al da pot de o Olmo jo no ve rra, amb la o és un miratge que línia: Marc ecte. te l ra a e ix m n ri o p a sp vall n Cham ames fan re es veu a la crits de aquestes c e allò que mudeix els u q m t. e n e a m id ra o rt e so malventu evol m ts, el tret d daran per nçat una a er en quals em deman s i 30 minu saber que he come onics s b bte, re e o o s m h s é a 6 e m c d s s s I e le A parar. ortal. Le oció de e ls paratg m d e m s d e n é l’ n e a i u n d a r d a b e u m ix córr ció em ria em de la multit L’última ba portarà a re ntir la emo da corba a m se c a e a a e o ra u i e q rn t sp n to a e e inuts, màgic e ens tractam ores i 56 m rtida. La multitud qu s, el m h ’embriaga. e e tr 0 m ri e 2 s o m e n lp ò d A il s ja u ls de tser la so ers q despré anterior a a, en realitat. Po dut a terme, s dels prim ora del dia sica ens tornen a la d, en Sherp es ràpida. De m d u e lt a o h o g rm m e e u a q M ç n n ome una i la mú t l’esforç uilòmetr naudo, e q va ix o t n B ra n o l g ra m e escobreix La cursa c a u m d vo h e m e C s u a cares d nisher e . Anem d per en S ritme s ho fi t ra le n t, a a te u d a fe n a rm i a c e va fo h ir t; a e p h n d o d gru com a al dava rgull: “h cansats renem la n o s p e e b ll d d i, u m e ç a m a u a ls r q st p e e iu e s a p d u re er aq seré c or es que en Romón i però darre d’alegria p ebé 21 l ada corred uè no se si i A C mai en els . rq . r ió n e a c p ri re sa c g a e n a e le ic sf sp p a ti m sense les gair n de sa s que m’e immensa neix una b ell. quilòmetre ”, i s’omple orç, no només al de e m’acollo enaaconseguit sf altíssim qu sta intensitat els 160 rpa ataca i marxo am al e esos d’entr e m h u ls se e l t a n ra e e s, sa u u h e n d q S e in a p m vertit ls fa sentir sc, en Contam mantenir justa reco també a l’in ls viatges… i això e o en fer-se fo e la resta fins a les ó u , n n 0 si ti 2 n a e o rs c tr u e c ba. Jo rvis, e quilòm hores de llunyant d ció, els ne ar-se de ro ns anem a la prepara ra a canvi , tu ts a Tots dos e n e s’ s. m ll u e vi 30, on realitzats i tud de l’orquilòmetre complets, ols i l’acti e tr u n q o ,i c m u s ll t. ït n e espanyols ls male endava cuca d a oblidar e ors, casualment tots ilomètrica d al u e q o u a rt q n o s u p é u e m Ara no és es ve ors. idees qu s corred d m s n e o u n rr ve i o lg o c n a ra s ls g rs e e le d i ve s!! La nit és n els frontals ganització er als nous projectes de descan n la foscor setmaneta ep mera vega m ri n rp ’u ra d la a s s p dibuixen e É ré re p esp ieux. ultats de això serà d p als Chap ixo les dific cap... però baixada ca re i b e o m ls sc m A e o d H i camí… nya 2008 í de nit, Col de Bon pedres, el s de munta e escens aix s a d rs le u n n , c u e m e ig im u d n ll fa n e m’a l mó ada que vigilant el campió de lanc 2008 fortains qu se caure, ian Jornet du Mont-B mics beau il a il K a ts Tr n baixar sen a ra u q lt de l’U trobo uns Guanyador Chapieux
t
ne r o J Kilian
natura i aventura octubre 2008
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:53
Página 21
www.naturaiaventura.cat
RUN E N I P NSAL e
ad TRA de la curs X E mps patir, te cs i T a ix rí te st a u a m – , l manys E le audir, i a a g R s r lp e d A O o p ls e G tembre vaig que va transcórrer p al 6 de se l de n
gost mb un tota ura del mó Del 30 d’a 300 km, a da a Sexten pes més d r ta e e rr r ó e c p m n va rriba muntanya e tot el mó lding (Alemanya) i a rribades d o a h s p u e R ll italians. e re d a blació ies 240 p ida a la po Durant 8 d s, amb sort u ti si o untanya p m 16.000 rial d’alta m ltres, te a . m s) r e a n a rt itali osa a, po (dolomites que, com n amb parell a cal fer-la una carrera assant els temps s rs É u c r. a a in st e m tp r o ca en aqu simplemen s de les participar es de córre l’emprenen i va haver 70 parelle Per poder moltes gan e i u , q u s e e n ll o re pa luja així, h ar als conen cas de p orre un 75%, i hi ha ritme. Tot i er no arrib p u o se ó l a si le c va e a n n sd hi ha qui e a control. Cadascú a r probleme sobretot pe cad r… a tz li . a ió n marcats a r fi zac de l’etao van pode gramats per l’organit 240 que n la distància pro e d s p ió m c s7 n te fu ls e atí en llarga a le trols dins d les 8 del m atí i si era i m na 7 l u s e r d le u d 8 e e tr s havies d s eren en rtíem a le a e p p so ta ta ) e e , m a s k d rr le a 5 s de er a c 5a3 ntal, go a Les sortide curta (de 2 a que en tenia 50). P guants, fro ra t, e n i le ve S p . ra a su ia p d algun ortar: és llarg pa d’aquell 2 bidons i a l’etapa m anització t’obligava p l m o s n tr ve fi n à o rt m c o k e p 0 a més, ue l’org ració entr q s, (des de 4 a l p re a lt ri se sa te e o a d n m s b el etre xilis; primers au motxilla am ants quilòm havia bast ica, kit de i h rm e tè u a q d a ja flass gnesi) r li er gel – ma ap corredo ment (pow ll i que a c eren abunta e d p a c s l. ontrols escapé i contro lien que s’ ursa, els c ava perquè t’aguien la c ta… no vo c se e din e rf s u e e q p o r s n i proa moto lment ció va se ter hi havi ars (norma nt (molts carbohidrats p p ò L’organitza c so li e ls e ’h d i rt e rs a ü a p g rz A o se s. ia sm faltés re ia per al d njar, els e eguda i me r a poder agafar energ oterapeutes, etc. dants en b e p fi ls tel metges, si ent) idea scar un ho massatge, e gafava corr d i e et podia bu rv n ió se ’o c d a za s vi it a e n h d a i a h rg que l’o va boss teïnes), te ra a la c n e ta ri to s te a r porta a el m esportiu pavellons rant la curs rregava de u a n d c e n m e m s’ ve íe à é g b rm m rre Sempre do uessis. Ta només ca que tu volg l lloc d’arribada. Així per al dia e ód s al pavell ntre les 15 sortíem fin otxilla. e dir que e d m e a n H u ’. n 2 e 1 h ri 34 al necessa ps final de rs) i tamamb un tem t. s n e it vu ls atrocinado xi e p è r s a n re d u e t st u o q To n vam nes… at (els esportiu. Finalment érem catala unier Duval i Benfum ment i amb material 3 s, e ll re a Sa ica primeres p boració de dar econòm ir la col·la s varen aju n e e u q Hem d’agra x, -te mon i Gore nal) bé de Salo ador perso ià i entren n to ra a m to (ultra Manu Igno
008
20/21
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:53
Página 22
reportatge
Volar en parapent: la llibertat de sentir-se ocell
l mirador de la Figuerassa és un balcó natural que ens permet, des de la cota més alta del serrat del mateix nom, albirar una de les més belles i extenses panoràmiques del Berguedà. Mentre l’Oriol prepara el material m’apropo a la cinglera des de la qual saltarem en parapent. A l’horitzó es perfilen els característics contorns de les agulles montserratines i les formes del massís del Montseny, i entre ambdues serralades la Mola de Sant Llorenç s’alça cap al cel. Les suaus ondulacions del Bages s’endinsen en el Berguedà fins que, als nostres peus, la serra de Sant Salvador primer i els cingles de Queralt després, les aturen. És com si ja estiguéssim volant, i això que encara no ens hem enlairat. Però si des d’aquest vessant les vistes impressionen, no són menys espectaculars a l’altra banda, on els rasos de Peguera escapcen el paisatge a l’ombra del Moixeró
E
natura i aventura octubre 2008
i la serra del Catllaràs i on, un xic més enllà, la taca blava del pantà de la Baells s’escampa per les valls de la serra de Picancel. L’Oriol em fa un senyal i m’apropo al lloc on tot sembla a punt pel salt. De la vela del parapent, estesa a terra, surten un grapat de fils que tenyeixen de colors vius la gespa del serrat. Amb mans àgils l’Oriol em posa l’arnès i em lliga al seu. Els clics dels mosquetons en tancar-se m’avisen que tot és a punt, i amb els zips dels tensors que es van ajustant comença el compte enrere. Puja l’adrenalina i s’accelera el pols. Les instruccions són ben senzilles: corre! Intento avançar, però la força del parapent que s’enlaira darrere nostre ho impedeix. Deu ser una estampa ben còmica, estic corrent però no avanço. A mesura que la vela guanya verticalitat, també afluixa la força i començo a guanyar terreny, o millor
dit, a perdre’l, ja que només uns deu metres ens separen de l’abisme. Vuit, set, sis, ..., la cinglera s’apropa mentre continuo corrent en direcció al buit; cinc, quatre, tres... continuo l’esprint cap al no res, corrent de puntetes mentre noto una força que m’estira amunt; dos, un.... Estic volant. El parapent és probablement la forma més senzilla de volar, i la més propera al vol dels ocells. En sentir l’aire a la cara i veure el món que s’allunya sota els peus, noto com m’embriaga una sensació fins ara desconeguda i em pregunto si no serà aquesta la veritable sensació de llibertat.
Agraïments a Espais Parapent www.parapentespais.com
natura_21:Maquetación 1
ón aci uet Maq 21: ra_ atu
1
8 0/0 3/1
06 16:
20/1/09
ina Pág
16:53
1
on trobar-nos
ta ines a ya G Pen LEOLOGIA n Cabez a ESPE c Jo enet AvenS A PEU es de B RUTE oqu R Les
LADA ESCA
PROVÍNCIA DE BARCELONA Abrera Miguel Angel Sports Badalona Epirimountains Decathlon Montigalà Pedalsport Ayala Esports Dom Barcelona Travessa Vertic Barcelona Balmat Tot Muntanya Cercle Esport Esports Lluc Nus GR Zero Sports Núria Intempèrie Llibreria Altair Llibreria Quera Raig metereologia Decathlon L'Illa Diagonal Aribau 35 Cuylas Raiders Bike House Probike King Barcelona Espai Bici Bike Tech Bikeland Holmes Place Balmes Holme Place Urquinaona Europolis Les Corts Europolis Sardenya Poliesportiu Dinamis Can Carelleu Fitness Fira BCN Universitat Politècnica de Catalunya Cicloturisme Arturo Ribera ciclisme Brownsea Bellaterra Universitat Autònoma de Barcelona
Página 23
Berga Base: Tandem Sports Bike Oficina de Turisme de Berga
Sant Cugat Clinic Bikes Sant Cugat Clinic Bikes Valldoreix Club Muntanyenc
La Seu d'Urgell Oficina turisme de la Seu d'Urgell
Castellar de n’Hug La Closa
Terrassa Charapoua Sports Decathlon Terrassa Ciclos Morenitos Centre Excursionista de Terrassa
Lleida Unipreus Universitat de Lleida (Inefc)
Caldes de Montbuí Oxigen Cicles 02 Cerdanyola Natupark Granollers Camp Base Basolí Bicicletas
Vic Intersport Horitzó Intersport Everest Muntanya de Llibres Cicles 02 PROVÍNCIA DE GIRONA
Les Franqueses del Vallès Bicicletes Segú
Blanes Freebike
Manresa Esports El Cim T1 Muntanya Vertic Manresa
Camprodon Esports Vivac Esports Vivac 2
Matadepera BTT Sport Mataró Esports Dom Intersport Ronda 43 Basolí Bicicletas Monistrol de Montserrat Balcó de la Lluna Montcada i Reixac Action Sports Ripollet Ciclosport Gonzalvo Rubí Cicles Pagès Sabadell Vertic Sabadell Camarassa La Panxa del Bou
Girona Aresta Llibreria Ulyssus Basoli Girona Bicicletas Bike Girona Universitat de Girona Olot Aresta Puigcerdà Couloir Ribes de Freser Ski & Mountain Ripoll Guix, Llar i Muntanya Torroella de Mongrí Bicicletes David PROVÍNCIA DE LLEIDA Balaguer Radical Intersport
ventura, Natura i Ap teu. a pro
Rialp Intersport - Rialp Solsona Rafart Esports Sort Saorte Sports Hípica Les Vernedes PROVÍNCIA DE TARRAGONA Amposta Grimpada Cornudella de Montsant Climbing Planet Gandesa Bicisports Aubanell Reus Pedals Reus Namasté Reus Tarragona Esports K2 Intersport Equip Namasté Tarragona Universitat Rovira i Virgili Tortosa Pics de Mont Caro PRINCIPAT D’ANDORRA Alpesport Viladomat Esports Jorma Bike Oficina de turisme d’Ordino Oficina de turisme d'Encamp Oficina de turisme Canillo Oficina de turisme d'Escaldes Oficina de turisme de la Massana Universitat d’Andorra
Subscriu-te aquest mes, i et regalarem el mapa + que tu triïs de l’editorial Piolet. Com subscriure’m-hi? A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.
22/23
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:53
Página 24
arbres i boscos singulars
ELS PINS
A Catalunya el pi crea controvèrsia. Es diu que no és un arbre autòcton, ja que se sap que els romans van ser els primers a portar-ne a aquí per a crear plantacions. Des de llavors, els “catalans” hem conreat pins. És per això que molts no el reconeixen com a arbre autòcton i diuen que és un arbre naturalitzat. Altres diuen que això és part del procés natural, que si alguns animals han ajudat a estendre altres espècies vegetals transportant, per exemple, llavors en les restes de la seva dieta, per què no s’ha d’entendre com a natural aquesta “aportació” de l’home a la natura. També hi ha qui diu que no es pot parlar que els pins formin una comunitat pròpia, ja que una pineda mai no es constituiria de forma natural. Sigui com sigui, i sense entrar a discutir qui té raó, el pi és un arbre perfectament adaptat al nostre paisatge i totalment necessari per als nostres ecosistemes. A més a més li hem d’agrair quelcom important, i és el fet que sigui un dels arbres que primer brota després d’un malaurat incendi, començant així la reconstrucció del bosc cremat. Com ja coneixeu les 3 regions climàtiques en què es divideix ca nostra, podeu imaginar que hi
FITXA 1
haurà diferents tipus de pins adaptats a cadascuna d’aquestes regions, així que anem a veure quins tipus de pi ens podem trobar. N’exceptuarem 2, el pinastre (Pinus pinaster) i el pi insigne (Pinus radiata) perquè són espècies no naturalitzades. A la regió mediterrània, les pinedes estan formades sobre tot per pi blanc (Pinus Halepensis) i en algunes zones més concretes per pi pinyoner (Pinus pinea). Evidentment ambdós comparteixen zones. Es troben sovint a brolles, garrigues i màquies, o bé ocupant el lloc que en el passat van ocupar els conreus, sobretot de vinya. En les zones de transició, on es va guanyant alçada i ens anem apropant a la regió eurosiberiana, ens començarem a trobar amb la pinassa (Pinus nigra), i més amunt, amb el rajolet o pi roig (Pinus sylvestris). Les pinedes de pinassa les trobarem sobretot en terreny calcari entre els 500 i 1.300 m d’altitud. En canvi, la pineda de pi roig ocupa més superfícies als Pirineus i a les muntanyes humides, des de l’estatge muntanyós fins al subalpí. Per últim, el bosc més estès i representatiu de la regió boreoalpina és la pineda de pi negre (Pinus mugo subsp. uncinata). La podem trobar a par-
tir dels 1.600 m barrejada amb el rajolet, el qual desapareixerà als 1.800 m i es rendirà al domini del pi negre, que pot arribar fins als 2.300 m, adaptat a viure el fred d’alta muntanya
EL BOSC: LA VALL DE MARFÀ
GR -
3
Un bon lloc per a trobar-nos amb la gran seva forma poc estilitzada i el seu gran majoria de tipus de pins –llevat del pi nombre de pinyes, per a diferenciar-lo. El negre– i poder distingir-ne les diferències, descens en direcció sud cap a la Datzira, és la vall de Marfà. Aquesta vall d’unes 2.500 ha es troba a l'altiplà del Moianès, als termes MOIÀ municipals de Moià, Castellcir i Castellterçol, i una part pertany a l’EIN Moianès. Pla dels Pins Aquesta zona és un inigualable punt mig on trobar bona part 7 Golf de la variada vegetació del nos-17 GR tre país. Hi trobarem roures i tbrú Sta. Magdalena Mon es de Roqu alzines, és clar, i boscos de ribera, ja que aquesta vall és Mare de Déu del Carrissol regada per diferents rieres i torVall de Marfà rents, però també, 4 dels 5 St. Pere de Marfà tipus de pins sobre els qual hem parlat abans. Una bona forma d’aproximars’hi és agafant el GR-177 que surt de Moià. Aquest va descendint en direcció sud-oest i ens comença a deixar ens proporcionarà una bona lliçó per a veuveure els primers pins blancs lluitant entre re i distingir pins. Veurem pinasses al costat roures martinencs i alzines. Fixeu-vos en la de pins blancs i ens adonarem com l’es-
natura i aventura octubre 2008
corça de la pinassa és més fosca i, com diuen alguns, “tallant”, a més de veure com les seves fulles –acícules– són molt més llargues. També trobarem pins pinyers d’escorça rogenca i escama inconfusible. Si tenim sort, trobarem alguna pinya tendra al terra, i podrem veure com aquesta és la més gran de totes i, en conseqüència, amb els pinyons més “productius”. Fixeu-vos com aquest pi té forma d’ombrel·la. Observeu com el pi blanc i el pinyer es troben més a les vessants solelles, mentre que la pinassa i el rajolet, amb la seva escorça rogenca i les seves fulles petites, dominaran les vessants obagues. Aprofiteu per a gaudir de la majestuositat d’aquests dos últims, que destaquen pel seu canó rectilini i la seva alçada. No dubteu a gaudir d’aquesta ruta mirant i remirant els diferents tipus de pins, un al costat de l’altre, una troballa no gaire habitual.
24/25
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:53
Página 25
www.naturaiaventura.cat
L’ARBRE: EL PI D’EN XANDRI Graveres
Sant Cugat del Vallès
Can Solà
P
lan
es
Hípica
sC
ata
Can Calders
ort
Torre Cendrera
.C
Bonaparte, ara fa ja uns 234 anys. Va ser declarat arbre d’interès comarcal i local l’any 1995. L’any 1997 uns vàndals intentaren serrar-lo i calar-hi foc. Va ser necessari empeltar-li un tros de tronc viu perquè la saba tornés a circular, i va ser subjectat amb els troncs que avui l’envolten per facilitar-ne la seva curació.
Av da
( 41°28'2"N 2°6'3"E) El pi d’en Xandri és un pi pinyoner (Pinus pinea) i està situat al parc rural de la Torre Negra, a Sant Cugat del Vallès. Té una alçada considerable –23 metres– i d’un tronc de 3,20 metres de diàmetre. La seva capçada fa 21 metres d’ample i té una forma peculiar, com de para-sol, amb una branca díscola mig nua. El pi d’en Xandri va perdre part del seu brancam a causa de la neu que s’hi va acumular la nit de Nadal de l’any 1962, quan una formidable nevada encatifà Catalunya de Blanc. El pi d’en Xandri és un dels pins més vells de Catalunya, i és tot un símbol ecològic, cultural i històric de Sant Cugat. Es calcula que va néixer per allà l’any 1774, a l’època de Mozart, Kant i Napoleó
Parc Rural Torre Negra Pi d'en Xandri Rie
ra
de
Sa
nt
Me
dir
Albert Beneït Rochés Agent Rural
natura_21:Maquetación 1
10% de descompte c/ Sant Lluís 44-48, Barcelona
20/1/09
16:53
Página 26
5% en bicicletes 10% equipaments
’
’
Indústria 265, Barcelona
Perquè subscriure’m-hi? 10% en tèxtil Trav. de Gràcia 132, Barcelona
10% en tèxtil 5% en material dur Pere III, 49-51, Manresa
10% de descompte Avda. dels Països Catalans 49, Igualada
15% de descompte Bellver de Cerdanya Tel.: 616 85 55 35
turisme rural
10% de descompte Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16
7% i 10% en compres superiors a 300€ c/ Galileu 64, Barcelona
de www.naturaiaventura.cat * Descarrega’t els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats.
10% de descompte Ctra de Ribes, 251 Les Franqueses del Vallès
cada mes Natura i Aventura a casa teva. * Reb No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la!
guies
en els sorteigs mensuals de material, * Participa viatges i altres regals. els descomptes que molts establiments * Aprofita ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.
10% de descompte Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16
10% compres en metàl·lic i 6% amb tarja
Kayak Center Guixols
c/ Galileu 208, Terrassa
10% de descompte www.cbcadvocats.com
2X1 en activitats de curta i mitja durada Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 667 76 91 80
Dive Different (submarinisme)
TORRE DE L’AMO 10% de descompte http://www.parcfluvial.cat/
10% en tèxtil 5% en material dur
15% de descompte Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 687 95 27 05
RAFART 15% de descompte Pg. Pare Claret, 4 25280 -Solsona
c/ Sant Pere 12, Sabadell
10% de descompte c/ Crta. de Sant fruitós 7, Berga
10% de descompte Rbla. Josep Tarradelles, Granollers
15% de descompte Baix Empordà Tel.: 620 846 742
Tot això per només
20€ l’any! (11 exemplars)
Com subscriure’m-hi?
* A través de www.naturaiaventura.cat. * Trucant al telèfon 934 177 614.
10% de descompte La Molina, Borredà, Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 616 55 40 39
Ho trobaràs tot a: www.naturaiaventura.cat 2€ de descompte
10% de descompte
Cerdanyola del Vallès, 93 591 07 27
c/ Canonge Baranera 2, Badalona
natura i aventura octubre 2008
20/1/09
16:53
Página 27
plantes medicinals
VARA D’OR: PLANTA DIURÈTICA PER EXCEL·LÈNCIA (solidago virgaurea)
Anna Parra txiqui77@hotmail.com
Fitxa 17 No gaire coneguda popularment, la vara d’or és una bonica planta de flors intensament grogues que podem trobar normalment de forma salvatge en forma de matolls en terrenys no calcaris.
DESCRIPCIÓ:
Ús extern:
Planta sempre verda que arriba a mesurar fins els 70 cm d’alçada. Originaria d’Europa i Àsia. Les seves fulles tenen forma ovalada, acaben en punta, son peludes i els seus extrems son dentats. Les seves flors creixen agrupades a l’extrem de les branques i son d’un color groc molt intens. Els seus fruits son petits i també grocs. Es recull durant la floració, de juliol a setembre.
Cicatritzar ferides:
CURIOSITATS DE LA PLANTA:
Fer un cataplasma de la planta fresca o utilitzar el líquid extret de la decocció de la planta com a loció ens pot servir per a ajudar a cicatritzar les ferides.
Els farmatòlegs de l’antiguitat desconeixien l’ús de la vara d’or com a planta medicinal. El metge i visionari Arnau de Vilanova, en el segle XIII, va ser el primer que es va ocupar d’estudiar les propietats curatives de la planta.
BENEFICIS: Ús intern: Retenció de líquids: La decocció de les seves fulles i flors i també la tintura de les flors fresques, afavoreix la funció dels ronyons. Ajuda a prevenir càlculs renals, per tant és molt adequat utilitzar la planta en casos de cistitis i nefritis.
Astringent i antidiarreica: La decocció de les fulles seques s’utilitza molt en cas de diarrea. Per als nens, és millor preparar-ne un xarop.
VARA D’OR
s
natura_21:Maquetación 1
CONTRAINDICACIONS I EFECTES SECUNDARIS: No s’han descrit, en les dosis adequades.
FARMACIOLA NATURAL: Com hem vist en altres capítols, hi ha moltes plantes que ens ajuden a cicatritzar ferides. La vara d’or n’és una, així que si sou capaços de reconèixer la planta en el seu hàbitat i voleu curar-vos alguna esgarrapada o ferida, com ja hem dit abans, només heu de fer-ne un cataplasma i aplicar-lo a la ferida, i aviat notareu una gran millora.
26/27
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:53
Página 28
travesses
Els 3 Monts Harmonia i equilibri natural
Quan el poeta Joan Oliver (Pere Quart), exiliat a França després de la Guerra Civil, recordava amb enyorança el seu estimat Vallès, definia amb encert el seu paisatge equilibrat, harmoniós i variat: “En ma terra del Vallès, tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. Com el Vallès no hi ha res.” Els gorgs amagats en l’aiguabarreig de les rieres; les frondoses fondalades cobertes de verdes pinedes; la bucòlica vall d’Horta, que estén els seus planells a banda i banda de la riera; la vall de Mur, que constitueix un dels paratges naturals i paisatgístics més impressionants del massís de Sant llorenç; les fonts de Llor, o l’oportunitat de viure alguns dels paisatges més emblemàtics de tota la Serralada Litoral Catalana, com els cims de la Mola i el Montcau, són part dels records que el poeta evocava des del castell de Roissy-en-Brie i que avui la ruta dels 3 monts ens permet conèixer de ben a prop.
natura i aventura octubre 2008
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:53
Página 29
www.naturaiaventura.cat
AUTOR: La fàbrica de somnis 2008
COMARCA: VALLÈS ORIENTAL I OCCIDENTAL i BAGES
28/29
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:54
Página 30
travesses ETAPA 3: SANT FELIU DE CODINES – GALLIFA - SANT LLORENÇ SAVALL (14 KM I 450 M DE DESNIVELL, 3,5 H) El camí que marxa de Sant Feliu de Codines ben aviat s’endinsa en una frondosa pineda de pi blanc sobre la qual destaquen les formes imponents dels cingles de Gallifa, una extensió natural dels cingles de Bertí. La calma és absoluta i l’aroma dels pins perfuma el sender que davalla paral·lel al torrent de Can Deu. A mesura que ens apropem a la confluència del torrent amb la riera de Gallifa, el xiulet del vent entre les branques dels pins es fon amb la remor de l’aigua que salta i s’embassa en un preciosa gorga coneguda a la contrada amb el nom de gorg Negre. El paratge bucòlic que ens envolta, amb les heures de verd intens que s’enfilen pels arbres i el rocam, és encisador. El paisatge canvia i el bosc s’obre al voltant dels camps de conreu entre els qual
ON DORMIR:
EL PLA DE FOMENT ELS 3 MONTS DESENVOLUPA ACTUACIONS D’ADEQUACIÓ DE LA RUTA. EL PROMOUEN LA GENERALITAT DE CATALUNYA, LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA I ELS CONSORCIS DE TURISME DEL TERRITORI
natura i aventura octubre 2008
destaca el bell mas de Can Font. Des d’aquí el sender puja fins al castell, l’ermita i el santuari ecològic de Gallifa. L’església de Santa Maria del Castell és una edificació del segle XI construïda dins d’una fortificació documentada ja l’any 999. El segle XIV les parets de la nau i l’absis foren apujats afegint-hi un pis fortificat, amb espitlleres. És per això que aquesta església és coneguda amb el nom de castell de Gallifa. Des de la seva restauració l’any 1986 és dedicada a la Mare de Déu de l’Ecologia. Aquest santuari, aïllat damunt d’un altiplà envoltat de penya-segats, s’ha convertit en un recinte de repòs, oci, meditació, silenci i contemplació de la natura. El camí ens portarà, després de superar el collet de Penjallops i endinsar-nos per la frondosa obaga de la serra de la Codina, al
paratge de les Avenques. En aquesta zona més oberta, si tenim una mica de sort, podrem veure diverses espècies d’ocells, ja que hi son freqüents els puputs, les garses, els verdums, les caderneres i altres ocells propis d’àrees de conreu. Sovint també s’observen espècies forestals, com les mallerengues, el gaig o el picot verd, que estan de pas; i vora els cingles ens pot sorprendre el vol d’algun rapinyaire com l’aligot o el xoriguer. A mesura que ens apropem a Sant Llorenç Savall, les formes escarpades dels cingles de Gallifa van quedant enrere, i en l’horitzó es comencen a endevinar les siluetes arrodonides i tant característiques del massís de Sant Llorenç de Munt, que ens espera impacient.
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:54
Página 31
www.naturaiaventura.cat ETAPA 4: SANT LLORENÇ SAVALL – LA MOLA - MURA (24 KM I 640 M DE DESNIVELL, 7,5 H) des. Com una fita inconfusible, la silueta del Marquet de les Roques sorgeix al fons de la vall. Aquesta masia modernista està lligada per moltes raons a la família del poeta Oliver, ja que va ser encarregada pel seu avi a l’arquitecte Juli Batllevell, deixeble de Domènech i Muntaner. Aquí el poeta, de caràcter inquiet i rebel, i poc còmode amb els codis socials burgesos, hi passà llargues temporades. Sovint organitzava vetllades literàries amb un grup d’escriptors, amb qui formà l’anomenada Colla de Sabadell, un grup marcat pel rebuig a la burgesia i pel desig de provocar la societat del moment. En aquesta línia, organitzaren actes com els Antijocs Florals, crearen un Club de Senyors, del qual nomenaren un ase president. D’altra banda, però, també treballaren per difondre la literatura catala-
629m
5,5 km
Sant Feliu de Codines
570m
8 km 7 km
el Gorg Negre
650m
466m
12 km
Castell de Gallifa
Sant Llorenç Savall
Tota la informació per fer la ruta està disponible a: www.els3monts.cat
Serra de la Codina
na al Vallès, i crearen l’editorial La Mirada que, a més de publicar títols escandalosos per a les tendències d’aquells moments, també edità autors com Josep Carner i Carles Riba. El camí es converteix en sender i puja en forta ziga-zaga fins el coll de Llor primer, i continua fins al d’Eres després de passar per la cova Simanya, un paratge rupestre excepcional. Des del coll d’Eres el camí a Mura planeja fins el coll d’Estenalles i el coll de Boix, des del qual es davalla al poble tot seguint un sender històric. Abans però, podem desviar-nos del coll d’Eres estant, cap al cim de la Mola (1107 m) coronada pel monestir de Sant Llornç de Munt. També des del coll d’Eres podem accedir al Montcau (1056 m), l’altre cim inexcusable.
La Ferreria
Sant Llorenç Savall és una de les poques poblacions que ha sabut mantenir la seva personalitat i un atractiu ambient de poble. El seu eix vertebral és el riu Ripoll, que poc després de néixer al sot del Galí, creua el poble i s’engorja flanquejat per bellíssimes i frondoses fondalades cobertes de pi blanc. Per un dels seus afluents puja el camí que seguim per allunyar-nos del poble, la riera d’Horta. La vall estén els seus planells d’antics horts a banda i banda de la riera. Ascendim per una fondalada que sembla quedar tancada a ponent per les altes cingleres de les Fogueroses, del Marquet i del Montcau. És difícil endevinar a primer cop d’ull com aconseguirem travessar aquests paratges enlairats i laberíntics dominats per agulles rocoses que s’alcen entre canals selvàtiques i ger-
400m
480m
2,5 km
Mura BP
ALTIMETRIA ETAPA 3
-12
Gallifa
41
Mare de Déu del Grau
ues
la Mata
Mura
Coll de Boix
878m
895m
873m
1100m 942m
942m
778m
480m
454m
23 km La Mola Sant Llorenç de Munt
18,5 km 17 km 15,5 km 14 km
10 km
6 km 5 km
La Creu de Ricó
La Roca
venq Les A
Sant Llorenç Savall
ta
Vall d'Horta
or
Sant Feliu de Codines
Collet de Llor
Collet de Penjallops d'H
Gorg Negre
Coll d'Eres
Castell de Gallifa
La Mola
41
Coll de Garganta
Coll d'Eres
-12
Coll d'Estenalles
El Montcau
El Marquet de la Roca La Va ll
BP
Sant Llorenç Savall
allifa
Coll de Boix
Collet de Llor
de G
Coll d'Eres
Riera
544m 486m
2 km 1 km
ALTIMETRIA ETAPA 4
30/31
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:54
Página 32
espeologia
AGRAÏMENTS A:
Avenc Joan Cabeza (-65m)
natura i aventura octubre 2008
L’avenc Joan Cabeza és una cavitat que ha estat descoberta per un cúmul de casualitats. Primer una excavadora que treballava en una pedrera de “sal de llop” va enfonsar-se i va quedar enclastada a la boca de la cavitat. Sort que no va caure al fons del pou de més de 50m de fondària que hi ha juts a sota. També va ser la sort, o potser varen ser els ulls experimentats dels espeleòlegs -avesats a descobrir en la foscor, formes i perfils que a la resta ens passarien desapercebuts-, que al anar a fotografiar les boniques concrecions de la sala d’una sala recentment descoberta a l’avenc Joan Cabeza, l’equip de “Flash Black Corb” en descobrí, a les seves entranyes, una de nova. I va succeïr que la bellesa sublim d’aquesta darrera sala va eclipsar totalment la troballa anterior. Aquesta és la essència de l’espeleologia: la passió per trobar nous racons i noves formes, el misteri que envolta cadascuna de les passes que fem al avançar per nous passadissos; i l’emoció que ens embriaga al descobrir, sota la llum tremolosa dels nostres frontals, les perles daurades que s’alcen i pengen de les seves parets enjoiades. Fos l’atzar o l’experiència, la realitat és que la descoberta de l’equip “Flash Back Corb” ens ha permès gaudir d’una de les sales més boniques i més bellament concrecionades del massís del Garraf.
COMARCA: BAIX LLOBREGAT
MUNTANT EL PASSAMÀ
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:54
Página 33
www.naturaiaventura.cat
FOTOS: FLASH BLACK CORB
LA SALA FLASH BLACK CORB ES UNA DE LES MÉS BONIQUES DEL GARRAF
32/33
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:54
Página 34
espeologia COM ARRIBAR-HI:
Sortint de Begues per la pista que porta al Parc del Garraf. Després de la primera pujada, prenem una pista mig amagada que surt a l’esquerra i baixem fins el torrent. Si porteu tot terreny podeu arribar fins aquí, sinó el millor és aparcar a dalt. Del fons del torrent, agafem un caminet que puja per el barranc de l’esquerra. Quasi al final trobareu una fita amb un caminet, també a l’esquerra, que porta a la boca de l’avenc. Coordenades UTM: X: 409462. Y: 4574236 DESCRIPCIÓ:
Superem els blocs que amaguen la boca de l’avenc per trobar-nos un pou d’uns 50m, força aeri, que ens porta a una sala amb el terra inclinat. A uns vint metres d’alçada podem observar una obertura, l’entrada a la sala “Flash Back Corb”. A la part més baixa
de la rampa hi ha un altre pouet d’uns 4m que ens deixa a la que fins fa poc era la cota més baixa de la cavitat, una cambra decorada amb banderes i abundant “sal de llop”. Ara però, podem davallar uns 5m més fins trobar una altra saleta, amb el terra molt concrecionat. Si remuntem el pou principal fins el darrer ancoratge, veurem just a la nostra esquena una bonica colada, que haurem de flanquejar si volem visitar la preciosa sala “Flash Back Corb”. Flanquegem fins trobar una reunió. Des d’aquestes assegurances realitzem un ràpel guiat, un pel forçat, que ens permetrà abastar un petit nínxol en el que hi caben dues persones. Aquí comença un delicat ascens per corda fins una instal·lació on comença un passamà que ens porta a la nova sala. En un costat d’aquesta cambra hi ha una altra de més petita, batejada amb el nom del traster que, per un pas força estret comunica amb el
RES SEN YES
pou principal. El darrer tram està equipat amb uns doble corda fixa, però no cal oblidar que és una instal·lació provisional en la que cal extremar les precaucions al progressar, ja que hi ha algun pas delicat on les cordes pateixen molt. A més, la gran humitat que domina aquest sector va deteriorant força les cordes. MATERIAL:
Per la via directa: una corda de 60m, 2 mosquetons amb placa i 4 mosquetons. Per la sala “Flash Back Corb”: una corda de 30m i una altra de 40m. 3 mosquetons amb placa i 15 mosquetons. Cal portar cargols “multi monty” del 10 per l’escalada, un protector de corda i varis cordinos i cintes. Atenció: no és una progressió fàcil, doncs cal instal·lar un passamà i dominar tècniques d’escalada.
0m
SI E SUBS TS CRIPT OR PODR ÀS DESC ARRE GAR D WWW .NATU E RAIAV ENTU RA.CA EL PL T ÀNOL , I LA R ESSEN YA
Sala Flash Back Corb
-49m
-62m
natura i aventura octubre 2008
Sala nova
34/35
4/35
natura_21:Maquetaci贸n 1
20/1/09
16:54
P谩gina 35
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:54
Página 36
món sostenible
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (II) Martí Boada i Sònia Sànchez Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals. Universitat Autònoma de Barcelona
PAISATGES I INDRETS RELLEVANTS
ARBRES MONUMENTALS
A més de la imatge símbol del parc, la silueta dels llegendaris Encantats sobre l'estany de Sant Maurici, hi ha altres cims que destaquen per la seva singularitat, com les agulles de Travessani, les d'Amitges (sobre l'estany del mateix nom) o els cims del massís del Besiberri, que superen els 3.000 m. En aquestes altituds abunden els circs glacials, de relleu molt accidentat, i amb nombrosos estanys a la base, a causa de la formació de cubetes; és el cas del circ de Colomers, del de Cabanes o del de Peguera, amb un conjunt d'estanys dels quals destaca l'estany Negre perquè, amb 70 m, és el més profund. Més zones lacustres importants són la de Capdella, a la vall Fosca, o la de Ratera i Amitges. Un altre dels paisatges més característics del Parc són les aigüestortes, que trobem en molts llocs del Parc com, per exemple, a la ribera de Sant Nicolau, on l'aigua s'escola entre els prats i es bifurca en múltiples braços tot formant mulleres. A la zona de protecció perifèrica els vessants són recoberts de boscos típics de l'estatge montà com les fagedes, que es concentren a la vall de Caldes de Boí; el Gerdar de Sorpe, un bosc mixt de caducifolis; o la Mata de València d'Àneu, on trobem l'avetosa més extensa de la península ibèrica.
Dins l'àmbit del Parc trobem diversos arbres catalogats de monumentals. Són l'Avet de la Cremada, amb 6,19 m de volta de canó; l'Avet del Barranc de Morrano, amb 38 metres d'alçada; el Pi de Peixarani, amb 5,01 m de volta de canó i situat a 15
natura i aventura octubre 2008
55ºC; sulfatades càlciques –la més coneguda és la font del Bou–, a 33ºC; i clorudades sòdiques, amb una única font, la font del Boix, que té sis brocs per on surt l'aigua a 5ºC.
MONUMENTS
ACONITUM NAPELLUS
A l'edat mitjana la prosperitat dels comtats de Ribagorça i de Pallars deixà un bast llegat arquitectònic i artístic a la zona. La màxima expressió la trobem escampada pels poblets de la vall de Boí: Santa Maria i Sant Climent, a Taüll; Sant Joan Baptista, a Boí; Santa Eulàlia, a Erill la Vall; la Nativitat de la Mare de Déu, a Durro. El romànic de la vall de Boí fou declarat, el novembre de 2001, Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO. Tenen una elevada importància les pintures murals de Santa Maria, Sant Joan Baptista i Sant Climent, aquestes últimes ubicades al Museu Nacional d'Art de Catalunya. D'aquest mateix període és l'ermita de Sant Nicolau, situada dins el Parc Nacional i que dóna nom a la vall d'entrada al sector d'Aigüestortes. A Espot resta una torre circular de defensa, coneguda com la torre dels Moros. A la vall d'Àneu destaquen les esglésies de Sant Just i Sant Pastor de Son, i a Sant Joan d'Isil trobem l'església de Sant Pere del Burgal. A la vall Fosca trobem Sant Martí de la Torre de Cabdella, Sant Julià d'Espui i Santa Maria d'Obveix.
minuts de l'estany Llong; els Grèvols de les Llaveades I i II; i el Pi d'Amitges. Els quatre primers es troben a la vall de Boí, mentre que el Pi d'Amitges és situat al municipi d'Espot. Cal remarcar que s'han realitzat càlculs que indiquen que hi ha pins negres amb més de 800 anys d'edat.
FONTS Com s'ha mencionat anteriorment, l'aigua esdevé l'element singular del Parc, de manera que les fonts i déus es troben repartides en tot el territori. Destaquen 37 fonts termals, que es classifiquen en: sulfuroses sòdiques, que es troben entre 23 i
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:54
Página 37
www.naturaiaventura.cat
L’ITINERARI PROPOSAT: DEL PLANELL D’AIGÜESTORTES A L’ESTANY LLONG ques de pi negre, l'estany Llong que, com el seu nom indica, té una forma allargada. Està envoltat per tarteres, boscos de pi negre amb neret i s'estén vora un prat de sudorn. Mercès al fet que és un estany de fons de vall rep una gran aportació de sediments, de manera que es troba en un procés de rebliment que donarà lloc a un planell de molleres i torberes, com ho són ara els prats d'Aiguadassi. Un cop al final de l'itinerari podem optar per visitar l'estany Redó, origen del riu Sant Nicolau, o el Pi de Peixarani, arbre monumental situat a uns quinze minuts del punt on som. Al fons veiem el Portarró d'Espot, punt d'unió entre les valls de Sant Nicolau i de l'Escrita.
VOLTOR
Des de Boí surten els taxis que ens portaran fins al Planell d'Aigüestortes, però també hi podem accedir a peu, en menys de dues hores, des de la palanca de la Molina (carretera de Caldes), seguint la ruta de la Llúdriga i passant per l'estany Llebreta. Situats davant la caseta d'Aigüestortes prenem la pista que ens duu cap a la capçalera de la riera de Sant Nicolau, seguint un itinerari d'una hora i mitja, planer i apte per a tothom. El Planell d'Aigüestortes és travessat per una munió de braços d'aigua que en fan un lloc molt agradable. Si passem per la passarel·la de fusta de més de 400 metres de longitud, condicionada per a cadires de rodes, travessarem prats i un bosc d'avets, les branques dels quals estan cobertes de barbes de caputxí. L'itinerari continua tot resseguint una pista forestal que passa per davant de dues fonts: la del planell Gran i la del Forn de la Pega. Més endavant arribem al prat d'Aiguadassi, una zona de molleres on sovint hi veurem pasturar les vaques. Un cartell ens indica el camí a seguir, que a partir d'aquí comença a pujar, passant per davant del refugi guardat d'Estany Llong. En pocs minuts, el camí comença a descendir suaument i apareix, entre bran-
BIBLIOGRAFIA
Canut, J. (2000): Fauna del Pallars Sobirà. Barcelona: Editorial Pòrtic. Carrillo, E.; Afonso, I. (Coords.); et al. (1999): Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Guia de visita. Ministerio de Medio Ambiente. O. A. Parques Nacionales.
36/37
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:54
Página 38
sostres comarcals
Puig de la Mola Comarca del Garraf, 535 metres
COMARCA: EL GARRAF
VÈRTEX GEODÈSIC DEL CIM
A cavall entre les comarques del Garraf i de l’Alt Penedès s’alça amb timidesa el Puig de la Mola, el punt més elevat del massís i l’únic que supera els 500 metres d’alçada. És per tant el mirador més esplèndid de la contrada i un excel·lent observatori de l’entorn oriental del Penedès i del massís del Garraf que des d’aquí sembla una serralada de suaus ondulacions sobre un terreny de modelat tranquil on encara s’observen vestigis de l’ús agrícola dels sòls, avui ja abandonats. Els que coneixem aquestes muntanyes sabem, però, que en les fondalades s’amaguen valls de topografia esquerpa que fenòmens de dissolució han convertit en el paradigma de modelat càrstic de Catalunya on hi abunden els avencs – alguns de gran profunditat com el de l’esquerrà que podrem observar a la vora del camí durant l’ascens i que supera els 200m de fondària-, les coves, les dolines, els rasclers i en general la majoria de formacions d’aquest tipus de modelat, incloenthi una abundant circulació subterrània. Però el marc incomparable d’aquest massís calcari declarat parc natural a causa del seu valuós i peculiar conjunt de paisatges, orografia, flora –amb espècies com el margalló, endèmiques d’Europa- i fauna variada, no és l’únic al·licient per pujar dalt d’aquest cim. La ruta ens dona l’oportunitat de viatjar al passat, i reviure, entre els murs de l’hospital medieval de Santa Maria de Bonesvalls, aquella època en la que s’hi acollien els vianants i els peregrins que passaven per l’antic camí de Barcelona a Vilafranca del Penedès. Si ens aturem a escoltar el vent que s’esmicola entre les velles parets sentirem els deliris del rei Pere el gran que agonitza, en el seu llit, malalt de febres.
natura i aventura octubre 2008
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:54
Página 39
www.naturaiaventura.cat
TRAM FINAL DEL ASCENS AL CIM
EL PUIG DE LA MOLA ES UNA TALAIA QUE ENS PERMET CONTEMPLAR LES SUAUS ONDULACIONS DE L’ORDAL I EL GARRAF
www.guiescingles.cat Alt Berguedà raquetes de neu · BTT · espeleologia · barrancs · ascensió a cims · rutes · escalada · esquí · vies ferrades · iglús · raquetes de neu · BTT · espeleologia
38/39
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:54
Página 40
sostres comarcals COM ARRIBAR-HI:
des de la població de Gavà prenem la carretera BV-2411 i ens dirigim primer cap a la població de Begues i posteriorment cap a la d’Olesa de Bonesvalls. Un cop trobem el trencall que mena cap a Olesa podrem veure al marge esquerra de la carretera el petit barri de l’Hospital d’Olesa punt des d’on iniciarem l’itinerari que ens durà fins al cim de la Mola. ASCENS:
travessem la carretera BV-2411 i descendim per unes escales cap al nucli de cases del barri de l’Hospital, a les escales i a l’interior del poble trobarem els senyals indicatius del GR-5 que haurem de seguir i que ens acompanyaran durant un tram de l’itinerari. Sortim del nucli urbà i avancem en direcció sud pel llit d’una riera fins a trobar una pista ample que haurem de travessar. El sender s’enfila amunt i s’endinsa en un bosc de pins Al cap d’uns minuts el
camí mena de nou al llit d’una riera per on avancem seguim els senyals vermells i blancs del GR-5 fins enllaçar amb una pista ample que haurem de prendre a l’esquerra i en direcció sud. En pocs minuts trobem al marge dret de la pista l’avenc de l’Esquerra que amb 234 metres de profunditat és un dels més profunds del massís del Garraf. L’accés a la cavitat està senyalitzat amb rètols indicatius i el seu perímetre protegit per unes tanques de fusta. Seguim avançant i uns metres més endavant trobem un sender per mà esquerra que haurem de seguir i que ens conduirà fins a les runes del corral de l’Esquerrà, on de nou retrobem la pista que havíem abandonat fa breus instants. En aquest punt abandonem definitivament la pista i els senyals del GR i seguim amunt pel sender que, senyalitzat amb les marques grogues i blanques de PR, ens durà desprès d’una forta pujada fins al cim de la Mola.
FITXA
SI E SUBS TS CRIPT OR PODR ÀS DESC ARRE GAR D WWW .NATU E RAIAV ENTU RA.CA EL PL T ÀNOL , LA RE SSEN YA, I E L TRAC K GPS
ALÇADA D’INICI: 262 M ALÇADA CIM: 535 M DESNIVELL: 272 M TEMPS: 3 HORES CARTOGRAFIA: ICC 1:50.000 EL GARRAF PUNTS D’AIGUA: INEXISTENTS
natura i aventura octubre 2008
DESCENS:
prenem la pista que ve d’Olesa i ens dirigim en direcció est fins a sota mateix del cim del Puig de l’Astor. Fins arribar a aquest punt ens han acompanyat les marques del GR 92.3, aquí però el GR marxa per un petit sender en direcció est i nosaltres seguim en direcció nord resseguint la carena que passa pel Puig de la Bomba i el Puig de l’Escanyador. Posteriorment travessem una zona planera anomenada el Pla de les Basses i acte seguit començarem a descendre progressivament fins a trobar un revolt molt pronunciat a mà dreta des d’on veurem la carretera D’Olesa a Begues i una cadena que impedeix l’entrada als vehicles. Aquí abandonem la pista i prenem un sender per mà esquerra que en pocs minuts ens durà fins al barri de l’Hospital d’Olesa.
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:54
Página 41
directori
on anar? ARBÚCIES
GUALBA
PRATS DE LLUÇANÉS
RESTAURANT HOSTAL NOU Major, 12, Arbúcies Tel. 972 860 141 www.hostalnou.es
HOTEL HUSA-MASFERRER Tel. 938 487 705 - f. 938 487 705 hmasferrer@husa.es
HOSTAL RURAL
www.hotelmasferrer.com 08474 Gualba
BAGÀ HOSTAL CAL BATISTA
GUARDIOLA DE BERGUEDÀ
CUINA DE MUNTANYA
HOTEL CASA DUANER/ RESTAURANT EL RACÓ DE L’AVI Pl. la Farga, 10, Guardiola de Berguedà Tel. 93 822 76 72 calguardiola@elrecodelavi.com www.elrecodelavi.com
C/ Raval, s/n, Bagà Tel. 93 824 41 26 info@calbatista.com www.calbatista.com
BARONIA DE RIALP RESTAURANT MASIA MASSANÉS RESIDÈNCIA CASA DE PAGÈS (DIMARTS TANCAT) Tel. 973 296 018 - masiamassanes@gmail.com Cruïlla de Sant Cristòfol - 25747
PENSIÓ - RESTAURANT CASA BARCELÓ Avda. Generalitat, 27 (Tarragona)Tel. 977 435 353 - info@casabarcelo.com www.casabarcelo.com
LA POBLA DE LILLET RESTAURANT VERGER PIZZERIA
/ FORN DE LLENYA
C/ Verger, 17 La Pobla de Lillet marionapy@hotmail.com
CASTELLAR DE N’HUG RESIDENCIA-ALBERG LA CLOSA www.cingles.org Tel. 938 257 016 - mov. 637 729 808
CASTELL DEL REMEI RESTAURANT CASTELL DEL REMEI www.restaurantcastelldelremei.com Tel. 973 718 165 - Finca Castell del Remei restaurant@castelldelremei.com
- Gran assortit en granels i embotellats - Elaboradors de sangria de vi i cava - Licors de marca pròpia
HORTA DE SANT JOAN
CAMPMANY TURISME RURAL CAN LLOBET RESIDÈNCIA CASA DE PAGÈS www.canllobet.com - t. 972 549 236 info@canllobet.com - C. Major, 14 E-17750
CAL MUSIC I CAL VILARDELL - Lloguer d’habitacions - Lloguer de tot l’hostal (5 habitacions, dret a cuina, parament de la llar, jardí, barbacoa, ... ) - Lloguer de la sala d’estar per a reunions i celebracions, amb dret a cuina
LAVERN (SUBIRATS) HOTEL - RESTAURANT SOL I VI Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Lavern Tel. 93 899 32 04 restaurant@solivi.com www.solivi.com
Sant Pere, 20-24 08513 Prats de Lluçanès Tel. 938 508 026 f. 680 911 671 www.calmusic.net
RIPOLL HOTEL - RESTAURANT - CAMPING SOLANA DEL TER RUTA DEL ROMÀNIC RUTA DEL FERRO EN BTT www.solanadelter.com Tel. 972 701 062 - Fax. 972 714 343 hotel@solanadelter.com Carretera de Barcelona a Puigcerdà C-17 - km. 92,5 17500 Ripoll (Girona) A 1KM. DE L´ESTACIÓ DE FERROCARRILS.
MARGANELL
RUPIT - PRUIT
RESTAURANT EL RACÓ
ALLOTJAMENT RURAL
EL BRUC
CUINA CATALANA MOLT APROP DE MONTSERRAT Tel. 938 357 044 Ctra. de Marganell, km. 4,5 08298 Marganell
MAS EL COLOMER C-153 - km. 26,2 08569 Rupit-Pruit Tel. 636 480 583 elcolomerl@terra.es
RESTAURANT VINYANOVA MASIA SITUADA EN EL PARC NATURAL DE MONTSERRAT
MONISTROL DE MONTSERRAT
SALDES
HOSTAL GUILLEUMES
HOTEL ** HOSTAL PEDRAFORCA Barri Maçaners, Saldes Tel. 93 824 10 00 hostal@pedraforca.com www.pedraforca.com
De dilluns a divendres: CARTA I MENÚ Divendres nit, dissabte migdia i nit i diumenge migdia: TIPIC MENÚ DE LA VINYANOVA
TRACTE FAMILIAR AMB VISTES A MONTSERRAT
C/ Guilleumes, 3 - Tel. 938 284 065 www.guilleumes.com
www.vinyanova.com Tel. 937 710 329Sortida 572 Direcció Barcelona Sortida 575 Direcció Lleida
MONTBRIÓ DEL CAMP
SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA
ALLOTJAMENT RURAL MAS DE L’HEREU
RESTAURANT CAN MARC SITUAT AL PARC NATURAL DEL MONTSENY Ap 7 sortida 11 St.Celoni Tel. 938 482 713
MASIA RURAL FORTIFICADA TÍPICA CATALANA
FLOREJACS RESTAURANT LA REDOLTA ALLOTJAMENT RURAL LES SALADES www.florejacs.com - laredolta@florejacs.com t. 626 227 488 - Camí d’Agramunt, 17 (Lleida)
Carretera T-310, Km 12, (Tarragona) Tel. 977 262 293 www.guilleumes.com
OLIANA RESTAURANT-CAMPING ENTRELLACS Crta. La Seu d’Urgell, km. 142 (Lleida) Tel. 938 284 065 fax: 973 470 356 www.entrellacs.com
RESTAURANT EL GESSAMÍ SITUAT A LA ENTRADA DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY Ctra. del Montseny, 16 08461 Tel. 938 481 355 @: info@elgessami.com
40/41
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:54
Página 42
directori
on anar? RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY Crta. del Montseny, 406 08461 (Barcelona) Tel. / Fax. 938 482 805 - mov. 627 428 499 www.lavalldelmontseny.com
STA. MARIA DE PALAUTORDERA
ULLDECONA
FONDA HOSTAL TURÓ DE L’HOME Plaça Major, 6, Sta. Maria de Palautordera Tel. 93 848 00 27 www.turodelhome.com
RESTAURANT BON LLOC
SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA
TAVERTET
HÍPICA-RESTAURANT -
ALLOTJAMENT RURAL INDEPENDENT
LA SERRETA/HÍPICA PEGASUS
L’AVENC DE TAVERTET Tel. 937 447 177 Tavertet 08511 Barcelona
Barri La Serreta, s/n, Sant Miquel d´Olèrdola Tel. 93 819 90 43 pegasushipic@hotmail.com www.restaurantlaserreta.com
www.avenc.com - info@avenc.com
VALLGORGUINA RESTAURANT LA CASA DEL CONILL
RESTAURANT CAN COLOMERÓ
Pl. Anselm Clavé, 13, Sant Miquel d´Olèrdola
BARBACOES, CUINA CATALANA
Tel. 93 890 20 01 cacunill@terra.es www.lacasadelconill.com
Ctra. Arenys de Munt a St. Celoni, km.9 info@cancolomero.com www.cancolomero.com
SANT JOAN DE LES ABADESSES
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
RESTAURANT LA RUTA DEL FERRO Plaça de l’Estació, 1 17860 (Girona)
BOTIGA DE BICICLETES CICLES CATALUNYA
www.larutadelferro.com - Tel. 972 720 216
C. del Sol, 8 bis, Vilafranca del Penedès Tel. 93 891 52 38 llibimill@hotmail.com
VENDA, RECANVIS I REPARACIÓN DE BICICLETAS
Antigua Ctra. Vinaroz, s/n. 43550 (Tarragona) www.hotelbonlloc.com - Tel. 977 573 016 hotelbonlloc@hotelbonlloc.com
natura_21:Maquetación 1
20/1/09
16:54
Página 43
+info: www.gencat.cat/ joventut www.gencat.cat/joventut www.jove.cat j
DI IVERSIÓ, PLÀSTICA, SOLIDARITAT, SO LIDARITAT, AMICS, NATURA, CREATIVITAT, JOCS, DIVERSIÓ, CANÇONS, TALLERS, TALLE RS, EMOCIONS, VALORS, EXCURSIONS, EXPRESSIÓ, EXPRESSI IÓ, COLLES, m lt més! mo mé s! CAMPAMEN TS, COLÒNIES, ...i molt PARTICIPACIÓ, SENSACIONS, CAMPAMENTS, és!
i tu. tu u... qu uè fa s? què fas
vine vin ne al cau/e c cau/esplai espla ai LES ASSOCIACIONS ASSOCIACIO ONS JUVENILS D’EDUCACIÓ D’EDUCACI IÓ EN EL LLEURE OFEREIXEN ACTIVITATS SPLAI, D’ES ACTI IVITATS AL LLARG DE TOT T L’ANY Y EN CENTRES D’ESPLAI, AGRUPAMENTS ESCOLTES CASALS DE JOVES. ES SCOLTES (CAUS) I CASALS
natura_21:Maquetaci贸n 1
20/1/09
16:54
P谩gina 44