natura_22:Maquetaci贸n 1
20/1/09
18:49
P谩gina 1
ESCALADA
Via Normal del Lloro RUTES A PEU
Les Gorges del riu Freser
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:49
Página 2
Envoltat de misteri, protegit pels seus fills, el Faig Pare desafia orgullós el pas dels segles.
Boscos de conte de fades. Muntanyes agrestes i escarpades. Camins solitaris vora el mar. Platges apartades on sentir la immensitat. Un entorn de bellesa sorprenent. Un espai on veure com el riu abraça el mar. Les Terres de l’Ebre estan plenes de paisatges màgics. Atura’t a gaudir-los!
Vull rebre més informació: Nom i cognoms:
Adreça: CP:
Província:
País:
E-mail:
C. de l'Àngel, 6. 3a planta, Edifici Siboni. 43500 Tortosa. Tel. 977 444 447 www.terresdelebre.org terresdelebre@altanet.org
NIAnat6
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:49
Página 3
www.naturaiaventura.cat
ESCALADA
Via Normal del Lloro RUTES A PEU
Les Gorges del riu Freser
Imatge de portada: Escalant l’agulla del Lloro a Montserrat
ANY III. NÚM. 22 NOVEMBRE 2008
TIRADA: 15.000 EXEMPLARS CONTROLATS PER:
Redacció: Jaume Guillot Disseny gràfic: Sensació Gràfica www.sensaciografica.com Publicitat: Laia Viñas NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Correcció: Berta Aymerich Mestre Col·laboradors: Anna Parra Naiana Lacorte Nil Guillot Oscar Roig Albert Beneït Albert Brignardelli Edu Abad
Edita: H4XORS S.L. C/Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat
pades. ntir la ai on
s.
g
Natura i Aventura és membre de:
Imprimeix: Tallers Gràfics Soler, S.A. Dipòsit legal: B-51.197-2006
editorial
?¿
Hi ha una sèrie d’històries que circulen entre la gent i que tot i no ser certes ni correspondre’s amb la realitat, hom creu que estan basades en fets verídics o circumstàncies reals. Aquestes “llegendes urbanes” que Richard Dorson definia com “històries que mai han succeït i que s’expliquen com si fossin certes” han existit des de sempre, però han proliferat molt amb l’aparició de les noves tecnologies. Qui no ha vist les imatges d’aquells gatets posats en petites ampolles de vidre i que una suposada empresa japonesa comercialitzava? O qui no ha sentit a parlar d’aquell submarinista que van trobar esclafat ben lluny de la costa perquè un hidroavió l’havia xuclat del mar i l’havia llençat al buit a l’intentar apagar un incendi? Qui no ha escoltat la història de Walt Disney que espera, congelat, el remei a la seva malaltia? O la mort de Paul McCartney en un accident de trànsit a finals dels seixanta i del doble que el va substituir des de llavors? Qui no ha sentit a parlar dels cocodrils que viuen a les clavegueres de Nova York? O de la noia que va caure del Cavall Bernat i es va salvar en quedar penjada de l’arbret que hi ha al collet? Quan un menys s’ho espera descobreix que aquella història que explica i que suposa certa no és sinó una d’aquestes llegendes urbanes que s’escampen arreu. Això ens va passar amb l’article d’espeleologia del darrer número, quan explicàvem la descoberta de l’avenc Joan Cabeza. En el sector espeleològic crèiem que l’excavadora d’una cantera havia estat a punt de caure en un forat de més de 50 m, i així es descobrí l’avenc. Però no va ser així. La cavitat va ser detectada per uns companys de Joan Cabeza mentre traçaven una línia elèctrica. Es tractava d’un petit orifici d’uns 30 centímetres. Aquella mateixa setmana Joan Cabeza i el seu company Fernando Talavera s’aproparen a la cantera i comprovaren mitjançant el tradicional mètode dels espeleòlegs —o sigui, deixant caure una pedra pel forat—, que la cavitat tenia certa profunditat. Lligaren un carburer a una corda de 60 m i l’introduïren pel forat, fent-lo balancejar, i comprovaren així la magnitud d’aquest pou. La setmana següent tornaren amb uns companys amb palanques i material per engrandir una mica la boca d’entrada i poder tenir així accés a l’avenc, que seguidament exploraren. Aquesta trobada ens ha regalat un dels avencs més bonics del Garraf. Desconeixem d’on va néixer la història de l’excavadora i com s’ha pogut escampar amb tanta fermesa, però certament és curiós com pot modificar-se una història i arribar a convertir-se en una llegenda urbana. L’equip de NATURA I AVENTURA Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
NIAnat6
02/03
editorial
Direcció: Jordi Fernàndez
natura_22:Maquetaci贸n 1
20/1/09
18:49
P谩gina 4
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:49
Página 5
www.naturaiaventura.cat
Sumari 32
18 rutes a peu 06 Les Gorges del Freser
calendari 11 Activitats del mes
rutes en BTT 12 Les Llacunes del Delta
escalada clàssica 18 El Lloro -
via Normal (A2 IV+ , 60m)
punt de sortida... 22 Raids, curses de muntanya, btt ...
plantes medicinals 26 La Berbena
travesses 28 Els 3 Monts: etapes 5 i 6
espeleologia 32 Avenc del Sellarès
arbres i boscos singulars 36 FITXA II: Les alzines
biblioteca 39 Novetats editorials
on trobar-nos 40 Llocs de distribució
36
directori 41 Establiments recomanats 04/05
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:49
Página 6
rutes a peu
La Vall de Ribes Les gorges del Freser
COMARCA: RIPOLLÈS
La vall de Ribes, al nord de la comarca del Ripollès, és una de les zones naturals més atractives de tot el Pirineu català. És una subcomarca molt accidentada, encaixada en valls estretes situades entre els pics principals dels Pirineus i els seus contraforts i les serres que formen la barrera dels Prepirineus. La frontera nord és formada per un seguit de crestes que s’inicien al puig de Bastiments (2.874 m), continua vers el pic de l’Infern (2.860 m), el pic de la
Fossa del Gegant (2.805 m), el pic de Noucreus (2.799 m) i el de Noufonts (2.864 m). Segueix cap el pic d’Eina (2.794 m) i el de Finestrelles (2.829 m) i acaba al Puigmal (2.913 m), el més alt de tot aquest sector del Pirineu. Als seus peus, enfilat en una carena, en un replà del vessant dret del riu Freser, un xic més amunt del torrent de Toses trobem el poble de Queralbs. Els seus carrerons empedrats i les cases amb coberta de llosa s’enfilen arraulits al costat
LA RIQUESA ECOLÒGICA DE LA VALL DE RIBES ÉS EL PRINCIPAL ATRACTIU DE LA ZONA
natura i aventura novembre 2008
de l’església romànica de Sant Jaume, consagrada l’any 978, el que confereix a la vila el títol de poble mil·lenari.
AL LLARG DEL RECORREGUT TROBAREM VESTIGIS DEL PASSAT INDUSTRIAL DE LA COMARCA
20/1/09
18:49
Página 7
www.naturaiaventura.cat
EL RIU FRESER SALTA I S’EMBASSA EN BONICS TOLLS D’AIGUA
natura_22:Maquetación 1
06/07
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:49
Página 8
rutes a peu ’església de Sant Jaume de Queralbs és un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, apuntada, i capçada a llevant per un absis semicircular molt més estret que la nau. Aquesta estructura fou ampliada pel cantó de migdia amb la construcció d’un atri porxat, el qual aixopluga la porta del temple. El porxo està compost de sis arcs adovellats de mig punt que reposen sobre columnes completes i ens recorda els porxos claustrals propis del segle XII. És un dels millors exemplars de porxo que ens ha arribat, i els capitells de les columnes destaquen per la seva bellesa i la precisió en què van estar treballats. Tot aprofitant els murs laterals del porxo, l’església fou ampliada amb dues capelles quadrades que formen una mena de creuer, una d’elles, al costat de tramuntana, servint de base a un rústec campanar de torre. Un altre dels elements interessants que encara conserva l’església de Sant Jaume de Queralbs és la ferramenta de la porta d’entrada. La majoria dels ferros forjats són els originaris i tenen l’interès en què suposadament es tracta d’uns treballs fets al mateix indret, el qual en l’època medieval es distingí per l’explotació de ferro i per la seva forja a les fargues. El ferro no ha estat l’únic mineral extret de les entranyes d’aquestes muntanyes. La farga, per exemple, deu el seu origen a l’explotació minera de finals del segle passat a la recerca d’arsènic. A més del conjunt d’edificis es construí un tren de via estreta per baixar el material a Rialb. L’extracció fou abandonada arran de la Primera Guerra Mundial, i una gran riada l’any 1940 s’endugué les instal·lacions que hi romanien. Una part ha estat renovada modernament i convertida en residència dels Germans Maristes i en alberg. Al llarg del recorregut trobarem altres mostres de l’explotació minera de la zona: la mina Humildad, de la que se’n va treure pirita arsenical i la mina Yellas, de la que se’n va extreure urani. Aquest, però, no ha estat l’únic recurs industrial de la contrada. Al punt de confluència del Freser amb el riu de Núria hi ha una de les primeres centrals elèctriques del país, la central de Daió, construïda l’any 1903. A Queralbs existeix una important tradició en l’explotació de la riquesa hidrològica. Al terme hi ha cinc
L
natura i aventura novembre 2008
importants centrals elèctriques que aprofiten els desnivells dels rius. La més impressionant de les centrals és l’anomenada Freser, situada enmig de la muntanya de les Roques de Tot lo Món, amb dos canals que recullen les aigües del Freser, a les Marrades de Coma de Vaca, i del riu Núria, al Salt del Sastre. Més avall hi ha la central de Daió, la central de la Farga, la central del Molí i la central de Rialb. Tot un rosari d’obres d’enginyeria i de mostres d’arquitectura industrial. Travessem la sòlida palanca metàl·lica de Daió per remuntar la riba del riu Freser per un sender que puja lleugerament resseguint els espadats del riu que s’engorja. De tant en tant, entre els roures, els faigs, la blada i el joliu divisem brillants tolls d’aigua on les muntanyes de Tot lo Món s’hi miren presumides. El riu Freser neix a la coma de l’Infern, sota el puig de Bastiments, al lloc conegut com les fonts del Freser, i aviat rep una aportació notable del torrent de Coma de Vaca. S’engorja poc després i en aquest tram rep una dotzena de petits torrents curts i amb fort pendís, que són els llocs per on s’escorren les aigües dels vessants de Torreneules i de Balandrau. D’aquests torrents en destaca el del Grill que, sota un preciós salt d’aigua de més de 30 metres, s’embassa en una deliciosa badina decorada per enormes blocs despenjats de la vertical paret per on davalla. Hi podrem accedir fàcilment remuntant una curta i ombrívola canal rocosa. El camí que remunta les gorges es torna més costerut i pedregós en el darrer tram. Encara que no ens ho sembla, aquest recorregut és força aeri, tal com apreciarem a les panoràmiques que gaudirem des de l’altre vessant del riu a la tornada; tot i que la vegetació que creix a la vora del camí ens impedeix tenir aquesta sensació d’alçada. Una roca pintada ens assenyala el sender que marxa cap a Fustanyà. Prenem aquest corriol que davalla entre els avellaners i creuem el riu Freser per un pont de formigó. Si veniu a la tardor gaudireu d’un cromatisme exuberant riquíssim en tonalitats ataronjades i ocres, quan els colors vermellosos i groguencs de les fulles caigudes entapissen el terra. La vegetació de l’altra riba és molt diferent, doncs el bosc de pi negre domina
aquest vessant. Entre els arbres veurem com s’enlairen les Roques de Tot lo Món, a l’ombra del Torreneules, i un xic més enllà, resseguint les gorges del riu de Núria, sentirem el xiulet del cremallera quan saluda als excursionistes que s’enfilen, xino-xano, cap al Santuari.
LA VEGETACIÓ TÍPICA DE L’ALTA MUNTANYA VOREJA ELS CAMINS I ELS CORRIOLS IDEALS PER FER -HI EXCURSIONS
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:49
Página 9
www.naturaiaventura.cat
FITXA
DIFICULTAT: BAIXA ÈPOCA: TOT L’ANY. A L’HIVERN POT HAVER-HI NEU
Roques de Tot lo Món
d es
3
7 2
Pont de les Ribes
rill
To rr
Daió
5
rg
Go
del G
4
er
es
Fr
el
Salt
Torre n
t de
en
td
les A
el
es
rtigu
Lla
nc
es
es
6 Torrent del Forn
La Farga
r
Estació
rese
Per arribar a Queralbs cal prendre la carretera GIV-5217 de Ribes de Freser a Queralbs (1). El millor lloc per estacionar el vehicle és a l’aparcament del cremallera, a l’entrada del poble. Un cop visitat Queralbs desfem un quilòmetre de carretera fins una corba molt tancada a la dreta, coneguda amb el nom de revolt de la Ferradura. Anem a l’esquerra en direcció a Fustanyà i el Serrat. A pocs metres, just després del pont que travessa el Freser, davant la central hidroelèctrica de Ielles, prenem la pista asfaltada de l’esquerra, que marxa en direcció nord (2). Aquesta carretera ens porta fins a la central hidroelèctrica de Daió (3), punt de trobada de les aigües dels rius Freser i Núria, i on podem també estacionar el vehicle. Travessem el riu Freser pel pont i prenem el sender que s’enfila a mà dreta, seguint la llera del riu, en direcció al refugi Coma de Vaca i el Salt del Grill. Poc abans que el riu Freser s’engorgi, a l’alçada d’un pontet de formigó, podem remuntar la pedregosa canal de l’esquerra que ens porta a l’espectacular Salt del Grill (4). Tornem al camí, que s’enfila i es torna més costerut i pedregós. El seguim fins que es torna més planer i travessa una zona de prats. A l’alçada d’un gran bloc de pedra hem de prendre un corriol que baixa entre un bosc d’avellaners a buscar el riu. Una pintada a la roca ens indica que si seguíssim recte arribaríem al refugi Coma de Vaca, i que davallant a la dreta el camí ens portaria a Fustanyà. Creuem el Freser pel pont de Les Ribes (5). Aquí neix una pista ampla que ens permet tornar a Queralbs per l’altra riba de les gorges. Travessarem el torrent de les Llances —també conegut com el torrent de la Calç—, i el torrent de les Artigues. Després que la pista forestal dibuixi una ziga-zaga, a l’alçada del torrent del Forn, allà on uns murs de contenció protegeixen el camí de possibles despreniments, deixarem la pista (6). Prendrem a la dreta el corriol que davalla paral·lel al torrent del Forn i s’endinsa en el bosc de pi negre. Aquest caminet 1 Queralbs ens porta a un canal d’aigua i a una resclosa (7). És el canal que alimenta la Sant Jaume central hidroelèctrica de Ielles. Un corriol puja a l’entrada de la mina Humildad. Nosaltres creuem el canal i seguim avall. Passarem davant l’entrada d’una altra mina, la de Yellas. El corriol s’eixampla i ens porta en pocs minuts a la pista asfaltada que anava de Ielles a Daió. Si hem aparcat a Daió hem d’anar a la dreta, i si hem aparcat al poble de Queralbs hem de tirar a l’esquerra.
Riu F
LA RUTA PAS A PAS
DURADA: 2.30 H TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DESNIVELL: 200 M
a Fustanyà
a Ribes de Freser
S SI ET OR IPT R C S SUB ÀS PODR AR DE G T ARRE A.CA DESC AIAVENTUR R U T , .NA WWW ÀNOL EL PL RI I EL A S ER L’ITIN ER AL GP P K C A TR
08/09
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:49
Página 10
rutes a peu
LLOCS D’INTE RÈS: - Església de Sant Jaume de Queralbs: , El església romànica del s. X reedificada al s. XII. Destaca l’atri porxat.
- Exposició del Cremallera: Juntament amb l’exposició de equipament i maquinària que hi ha a Ribes de Freser, l’exposició de ‘'estació de muntanya de la Vall de Núria, completa la història del cremallera que comunica Ribes de Freser amb el Santuari de Núria, passant per Queralbs. En la mateixa s’hi exposa una gran varietat de documentació, cartells, bitllets, fotografies, material tècnic i utillatges relacionats amb aquest medi de transport, tant pel que fa a la seva construcció com al funcionament. - Església de Sant Sadurní de Fustanyà: diu la llegenda que aquesta església havia estat bastida per les fades que habitaven en les coves properes.-
Més informació a: www.vallderibes.cat
natura i aventura novembre 2008
L’AIGUA ÉS PRESENT EN QUALSEVOL RACÓ
- Vall de Núria: , vall amb gran interès paisatgístic i natural, envoltada de cims de gairebé tres mil metres, la bellesa del seu paisatge i l’espectacularitat del seu entorn s’incrementa quan hi arribem amb l’únic mitja mecànic de transport que hi accedeix: el cremallera.
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:50
Página 11
novembre
Data
Activitat
Organitza
Contacte
UEC MATARÓ
www.uecmataro.org
BTT 23/11 Pedalada Popular - Memorial Jordi Rusana
Curses de Muntanya 9/11 Cursa Montserrat Nord 9/11 Cursa de Muntanya Castell de Burriac
CLUB MUNTANYENC MONISTROLENC GRUP DE MUNTANYA ARGENTONA
93 8350284 www.gmargentona.com
AGRUP.CULT.VILA-SECA (SE)AGRUP.CULT.VILA-SECA (SE) GRUP EXCTA. SANTFELIUENC CENTRE EXCTA. TORRELLENC DUATLONS DE TERRA ENDINS CENTRE EXCTA. DE CASTELLAR
http://webfacil.tinet.cat/muntanya http://geps.santfeliu.net/ http://cet.en.eresmas.com www.duatlonsterraendins.cat www.castellarvalles.org/entitats/cec
Raids 8/11 Open Raid Cornudella de Montsant 9/11 Duatló de Muntanya Ciutat de Sant Feliu 15/11 Raid Aventura Torrelles 16/11 Duatló de Gurb 16/11 Duatló de Muntanya "Vila de Castellar"
Marxes i caminades 9/11 9/11 16/11 16/11 30/11
Marxa del Garraf Travessa Matagalls-Vic Marxa de Regularitat de les Terres de Lleida Duatló de Muntanya "Vila de Castellar" Marxa Tècnica de Regularitat i Orientació "El Cuc"
UNIÓ MUNTANYENCA ERAMPRUNYÀ UNIÓ EXCURSIONISTA DE VIC CENTRE EXCTA. DE LLEIDA CENTRE EXCTA. DE CASTELLAR UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA CORNELLÀ
www.umegava.org www.unioexcursionistavic.org www.cel.cat www.castellarvalles.org/entitats/cec http://entitats.cornella.net/ueccornella
Curses D’Orientació 9/11 Copa Girona - O.La Cellera de Ter 29/11 Cursa Popular – Prtas de Lluçanès 30/11 XXI Cursa d'Orientació d'Osona 7/12 10ª Circuit Oros - Natura Iluro
ALIGOTS BOMBERS DE VIC BOMBERS DE VIC OROS
http://www.aligots.org/orientacio/ http://www.bombersvic.cat/cat/orient/ori_general_vic.php http://www.bombersvic.cat/cat/orient/ori_general_vic.php http://oros.orientacio.org/
Projeccions 08/11-30/11 5è cicle de projeccions d’aventura ELS XULIUS - ST PERE DE RIBES 14-23/11 Festival de cinema de Muntanya i Aventura de Torelló
www.ribes.org/xulius www.torellomountainfilm.cat
18/19
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:50
Página 12
rutes en BTT
L’Encanyissada Les Llacunes del Delta COMARCA: MONTSIÀ
La bicicleta és un dels millors mitjans de locomoció per recórrer l’impressionant entorn natural del delta de l’Ebre, una de les zones amb més personalitat de Catalunya. El riu més cabalós de la península forma, en el tram final, un dels deltes més extensos de la mediterrània, amb gran diversitat d’ambients i terres totalment planes que li donen un aspecte molt particular. Aquesta orografia la fa ideal per a l’ús de la bicicleta, el millor mitjà per endinsar-s’hi i descobrir-hi la riquesa paisatgística i faunística. Podrem passejar pels extensos arrossars que canvien de fesomia i colorit segons l’estació de l’any. Entre febrer i març, quan els camps es dessequen, es llauren i es fanguegen per preparar-
natura i aventura novembre 2008
los per la sembra, el paisatge és fangós i terrós; els colors marrons desapareixen a l’abril, quan s’inunden i se sembren els camps. A finals de primavera el paisatge adquireix una verdor esplèndida que es daura al llarg de l’estiu. Al setembre se seguen els arrossars i els camps despullats resten inundats fins que marxa l’hivern, quan es dessecaran de nou. La bicicleta també ens permetrà contemplar els grans estanys vorejats de canyissars i jonqueres on hi descansen centenars d’aus que esquitxen l’aigua de colors vius, i ens aproparà a les llargues, arenoses i desertes platges que els sediments del riu han dibuixat al llarg del temps.
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:50
Página 13
www.naturaiaventura.cat
a configuració actual del Delta és el resultat d’un joc intens de forces entre la descàrrega al·luvial, els corrents marins, la climatologia i, de manera més recent, les modificacions d’origen humà. Malgrat l’absència important de relleu, la plana deltaica es presenta com un complex mosaic d’ambients d’una elevada diversitat biològica. De la gran varietat d’ambients aquàtics que existeixen al Delta, cal diferenciar els natu-
L
rals dels humanitzats. Els primers són les llacunes i els ullals —surgències subterrànies permanents d’aigua dolça—, mentre que els ambients humanitzats són els arrossars i la xarxa de canals. Aquests diferents ambients conviuen amb un delicat equilibri sotmès a constants canvis d’aportament d’aigua dolça i per tant a canvis de salinitat. L’itinerari que proposem comença a la Casa de Fusta, un dels edificis més emble-
màtics del Delta. L’any 1926, tres senyors benestants de Barcelona, atrets per la gran quantitat d’ocells aquàtics que albergava l’Encanyissada, van decidir fundar una societat de caça que va aconseguir una concessió de 10 anys. La provisionalitat d’aquest contracte i la necessitat de tenir un habitatge on instal·lar-se durant la seva estància al Delta van determinar la construcció d’aquest refugi desmuntable, totalment de fusta, que fou adquirit i portat
12/13
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:50
Página 14
rutes en BTT expressament del Canadà. Actualment la Casa de Fusta és una instal·lació del Parc Natural que acull al seu interior un centre d’informació i un museu ornitològic on es mostra una col·lecció molt completa de les espècies més representatives de la fauna deltaica. Enfront de la Casa hi ha una torre d’observació des d’on es pot apreciar una ampla perspectiva de la llacuna de l’Encanyissada. Aquest punt marca l’inici d’un itinerari interpretatiu, des d’on es pot anar a peu o en bicicleta, que voreja una part de la bassa i acaba en un petit “hide” per observar més de prop els ocells. En el nostre recorregut vorejarem dues de les llacunes principals del Delta: la Tancada i l’Encanyissada. La llacuna de l’Encanyissada és la més gran del Delta. Mesura 5,5 quilòmetres quadrats i té una profunditat mitjana de 80 cm. Al voltant presenta una vegetació helofítica (que viu amb la part inferior coberta d’aigua i la superior, habitualment florífera, situada per damunt de l’aigua), composta principalment de canyís o canya xiula, que té l’aspecte d’una petita canya —d’entre un i dos metres d’alçària—, i d’espadanyes (bogues de fulla ampla). Aquesta vegetació és ideal per les aus, on hi poden trobar refugi, aliments i un bon lloc per nidificar. Hi abunden les colònies d’ànecs, espècies limícoles i sobretot els ardeids (família d’ocells força grossos, camallargs, amb el coll allargat i flexible a la que pertanyen els agrons, els bernats pescaires, els esplugabous i els martinets, entre d’altres). Però l’Encanyissada no sempre ha estat el paradís que ara tenim al davant. Amb la implantació del cultiu de l’arròs a finals del segle XIX, a conseqüència de la construcció dels canals de la dreta i l’esquerra de
natura i aventura novembre 2008
l’Ebre —i de la xarxa de sèquies i canals distribuïdes per tota la superfície deltaica— , i la utilització de pesticides, herbicides i adobs inorgànics, es provocà l’eutrofització de les llacunes del Delta, especialment aquelles que tenien una gran conca de recepció com és l’Encanyissada. Varen ser necessàries vàries actuacions a la llacuna, tals com dessecar-ne una part per airejar els sediments, construir un canal que por-
creuem en direcció a Poble Nou del Delta podem utilitzar el mirador ubicat al pont per conèixer millor l’ecosistema d’aquesta llacuna, que es caracteritza per la gran superfície de canyissars, que li han donat el nom a l’estany. Aquestes grans masses de vegetació de bassa, i sobretot a la zona de la Nòria —petit lluent a l’est de l’Encanyissada—, alberguen a la primavera i a l’estiu les colònies més grans de cria
tés aigua directament del riu Ebre i controlar l’aigua aportada pels arrossars per recuperar la vegetació submergida que serveix d’aliment a peixos i ocells. El Pont del Través divideix la llacuna en dues parts: una cubeta gran, més salada, i una de petita, coneguda com el Clot. Si el
d’ardeids de tot el Delta. A més, en les diverses temporades de l’any hi són molt abundants les fotges, els ànecs, les gavines, els fumarells, els cabussons i les arpelles. A la tardor hi arriben a milers la cuereta groga i l’oreneta, que es concentren en els dormidors. Passada la Nòria arribem a la llacuna de la Tancada, que rep aquest nom perquè antigament no tenia connexió amb el mar. És la tercera llacuna més gran del Delta després de l’Encanyissada i els Calaixos, a l’illa de Buda. La seva situació propera a la platja dels Eucaliptus i a la Badia dels Alfacs i una escassa aportació d’aigua dolça durant l’any afavoreixen una elevada salinitat que condiciona fortament tota l’ecologia de la bassa. Durant tot l’any s’hi poden trobar ànecs i fotges . Un mirador
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:50
Página 15
www.naturaiaventura.cat situat en el seu extrem més oriental de la llacuna ens permetrà veure els flamencs que sovint hi descansen, les gavines i els juganers xatracs i, durant els períodes de migració, gran diversitat de limícoles, els petits camallargs de ribera. Al sud de la Tancada ens sorprèn l’ambient de les antigues salines, que tot i que estan abandonades les capes blanques de sal que s’hi formen a l’estiu ens mostren el seu
funcionament. Actualment part de les salines estan ocupades per basses artificials o piscifactories dedicades al conreu de dorada i llobarro. La ruta ens mena a Poble Nou del Delta, localitat de singular traçat urbanístic amb els carrers enjardinats i típiques cases amb bonics patis interiors. Aquest poble deu el seu origen a l’Institut Nacional de Colonització que el manà construir l’any 1950 amb l’objectiu de formar una residència per als agricultors que treballaven els arrossars de la zona. Un xic més enllà, els pescadors de la confraria de Sant Pere practiquen l’art de pesca fix més antic de
Catalunya: la pantena. Aquesta és una instal·lació fixa en forma d’embut que va de la llacuna cap al mar i que serveix per capturar els peixos que surten en direcció al mar en les migracions hivernals. Les principals espècies que s’hi capturen són llisses, anguiles, llobarros, carpes i orades. Els pescadors utilitzen també el gànguil, un ormeig tradicional de forma cònica. Es cala ben estirat i tensat subjectat per les canyes de manera que tot peix que hi entra es queda atrapat a les bosses de malla interiors en forma de cons, sense possibilitat de tornar enrere.
ELS CAMPS D’ARRÒS CONFIGUREN EL PAISATGE DEL DELTA
L’ENCANYISSADA
L’ENCANYISSADA ÉS LA LLACUNA MÉS GRAN DEL DELTA DE L’EBRE I UN DELS ESTANYS MÉS EXTENSOS DE CATALUNYA
14/15
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:50
Página 16
FITXA TÈCNICA
rutes en BTT DURADA: 3 H DESNIVELL: DISTÀNCIA: 27 KMS DIFICULTAT: BAIXA TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DIFICULTAT: BAIXA ÈPOCA: EVITAR ELS DIES SI E SUBS TS CALOROSOS D’ESTIU CRIP
TOR PODR ÀS ARRE GAR D E
DESC
WWW .NATU RAIAV ENTU RA.CA EL PL T À
NOL, EL RO ADBO OK TRAC K PEL I EL GPS
Full 1
Llacunes del Delta Km totals
Direccions
Descripció
Km parcials
Comencem la ruta davant la Casa de Fusta, el centre d'interpretació del Parc Natural del Delta de l'Ebre i prenem a l'esquerra en direcció al mar.
0,0
0,90
0,0
1,210
31T
3 03 505E 45 03 629N
2 msnm
Deixem a la dreta el Pont de Través, que creua l'Encanyissada pel mig. Si volem fer una ruta més curta, travessar per aquÌ fins a Poble Nou del Delta Ès una bona opció. Passem pel costat d 'un observatori, el Mirador de l'Embut.
2,11
0,900 Prenem a la dreta. A l'esquerra ens queda la llacuna de la NÚria.
2,93
0,820 Al final de la bassa prenem a l'esquerra en direcció a la Tancada. Passarem per davant del Mas del Cullerer.
3,76
0,830 Davant nostre tenim la Tancada. Aquesta punta de la bassa es coneix amb el nom de Calaix de Dalt.
4,68
natura i aventura novembre 2008
0,920
LLOCS D’INTE RÈS: - La casa de fusta: , Aquesta construcció emblemàtica al Delta, actualment és una instal·lació del Parc Natural que acull un centre d'informació i un museu ornitològic on es mostra una col·lecció molt completa de les espècies més representatives de la fauna deltaica - Ecomuseu: La seva funció principal és introduir els nouvinguts en el peculiar món del Delta, especialment en el funcionament dels aspectes naturals i humans del seu ecosistema - Museu del Montsià: es troba situat al Parc Municipal d'Amposta en l'edifici de les antigues escoles Miquel Granell, obra modernista de l'arquitecte Ramon Salas. D'una forma didàctica i entenedora el Museu ens explica tres aspectes de la comarca del Montsià, singulars en el conjunt de Catalunya, i que són imprescindibles per a conèixer-la: la natura, l’arròs i l’arqueologia. - El Fangar: és una península de sorra. Està travessada per una pista de sorra compactada on es pot circular o caminar fins al mirador, el Far o l'extrem nord de la península. - La desembocadura: La zona de la desembocadura de l'Ebre compren els espais naturals protegits del Garxal, l'Illa de Sant Antoni i l'Illa de Buda.
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:50
Página 17
www.naturaiaventura.cat
OR
DE
A.CAT
L
Mapa Parc Naturlal del Delta de l’Ebre Editorial Piolet
16/17
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:50
Página 18
escalada clàssica
El Lloro Via Normal (A2 IV+, 60M)
El Lloro és un altre dels monòlits que la natura ha esculpit de forma capriciosa al massís de Montserrat, i el seu perfil tant característic es distingeix des de la llunyania. Es tracta d’una agulla inconfusible, amb la part superior motllurada en forma de lloro en la que es distingeix clarament el bec i la lleixa ovalada que dibuixa la forma d’una ala. La seva figura esvelta i cridanera va esdevenir, un cop assolit el repte montserratí per excel·lència —el Cavall Bernat—, la següent escalada de referència. La dificultat tècnica que presentava era considerada de la mateixa categoria que la del Cavall Bernat, i ser el primer en assolir el cim d’aquesta agulla esdevingué tota una pugna entre els mateixos escaladors que aconseguiren la primera ascensió al monòlit més emblemàtic de Montserrat. El maig de 1936 Boix, Balaguer i Pere superaren el primer llarg i col·locaren un tronc a lleixa per ajudar-se a superar els primers metres que s’enfilen cap a l’ala del Lloro. Més amunt els sorprengué la pluja, que els impedí continuar l’ascens. El diumenge següent tornaren i es trobaren una cordada de Manresa que havia substituït el tronc per un altre de més llarg i fort. Conjuntament intentaren fer el cim, però la pluja els obligà a marxar de nou. Aquest cop, però, clavaren un clau en un pas clau a la sortida de l’ala. Hi tornaren una tercera vegada, però una tempesta els obligà a retirar-se. Tres dies més tard s’assabentaren que la cordada formada pels seus companys de club, Costa i Colell, havia tingut èxit i havien aconseguit pujar al cim del Lloro, segurament sense desaprofitar la penosa tasca que les anteriors cordades havien dut a terme. Tot i això Boix, Balaguer i Pere no es desanimaren i tornaren per quarta vegada al Lloro, assolint el seu cim i adjudicant-se la segona ascensió, això sí, amb el mèrit i els honors com si d’una primera es tractés.
natura i aventura novembre 2008
COMARCA: BAGES
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:50
Página 19
A MONTSERRAT L’ESCALADA ES CONVERTEIX EN UNA DANSA ENTRE GEGANTS DE PEDRA
Nova botiga on-line:
www.venturalia.com
Alpinisme oca - gel) r ( a d la a c s E Trekking untanya Esquí de m
18/19
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:50
Página 20
escalada clàssica ACCÉS
Prenem la sortida de la N-II en direcció a Montserrat. Tot just passat l’Hotel del Bruc prenem a la dreta la carretera que puja cap al massís. A pocs metres abans de la cruïlla que formen la carretera que marxa cap a Manresa i la que porta al Monestir hi ha, a la dreta, una gran zona d’aparcament. És el coll de Can Massana, on deixarem el vehicle. APROXIMACIÓ: Prenem el camí que puja cap al coll de Guirló, on hi trobem una cruïlla. Continuem pel camí de l’esquerra, seguint les marques del GR-7.2, sempre en direcció a la característica Cadireta d’Agulles. Deixarem a la dreta també el sender que puja cap al refugi Vicenç Barbé i que passa per la Portella. Poc després d’haver passat la Cadireta deixem el GR i prenem el camí que puja, fent ziga-zagues cap a les parets. Sota els murs de conglomerat trobem una cruïlla. A la dreta el Camí d’Agulles, que porta al Coll d’Agulles, i a l’esquerra el Camí del Coll de Porc, que serà la nostra entrada a la regió dels Frares Encantats. Així que ens dirigim a l’esquerra fins el Coll de Porc. Un cop al collet cal parar atenció i prendre a la dreta el sender que s’enfila entre canals i corriols vorejant les agulles. Està senyalat amb marques blaves i ens portarà fins al vertiginós collet que formen les agulles del Bisbe, el Lloro i la Monja, conjunt d’agulles conegudes a Montserrat com la Tríada Divina. La de la dreta és el Lloro. DESCRIPCIÓ: Els primers metres d’escalada superen una placa de conglomerat fina i vertical (IV+) que
natura i aventura novembre 2008
a partir dels 8 metres va perdent inclinació fins a convertir-se en una ampla lleixa on muntem la primera reunió en una vella alzina. El segon llarg comença superant una panxa que els primers en ascendir-hi venceren recolzant un tronc contra la paret. Una fila de burins ens permeten superar aquest tram amb l’ajut dels estreps (A2). Els burins no tenen xapa i el cap dels cargols és massa gran per posar-hi plaquetes recuperables. La millor opció és utilitzar el cable dels fissurers com si fossin brides. Un cop superada la panxa escalem resseguint l’esquerda (IV+) fins que arribem a un petit sostret que hem de superar per la dreta seguint una altra esquerda, que és la que dibuixa la forma de l’ala del lloro. En aquest darrer tram del llarg la roca està una mica desgastada, fet que ens obligarà a parar la màxima atenció (IV+). La reunió la muntem en un pi que trobarem en una còmoda lleixa. El darrer llarg és una curta grimpada (III) fins el cim, on trobarem una ferma reunió amb parabolts preparada per rapelar. DESCENS i RETORN: Un ràpel de 50 m ens porta de nou al collet. Seguim les marques blaves en la mateixa direcció que portàvem en l’aproximació fins arribar a una ampla canal. Aquí prenem el camí que davalla seguint les marques blanques fins el GR que ve del Pas del Príncep i que, cap a la dreta, ens porta al refugi Vicenç Barbé. Seguim el sender de marques grogues que, després de superar el pas de la Portella ens porta al camí de Can Massana per on hem passat fent l’aproximació i que en pocs minuts ens porta de nou a l’aparcament.
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:50
Página 21
sa
BP
1
JOC DE TASCONS I ALGUN FRIEND. LLIBRE RECOMANAT: ASCENSIONES DE LEYENDA – MONTSERRAT. ANTONIO GARCÍA PICAZO. ED. DESNIVEL.
Al Manre
10 -1
1R ASCENS: JOSEP COSTA I COLELL, 28 DE MAIG DE 1936 EQUIPAMENTS: CLAUS I SPITS DIFICULTAT: A2 I IV+ RECORREGUT: 60M (15+35+10) MATERIAL: CASC, CINTES LLARGUES, MATERIAL PER MUNTAR REUNIONS, ESTREPS,
BP
FITXA TÈCNICA
www.naturaiaventura.cat
Can Mass
ana
GR 7.2
P Coll de G
El Lloro
uirló
Al Mone
Coll de P La Porte
Al Bruc III
-11 13
lla
stir
orc
Refugi Vicenç Barbé
R3 10m
R2 IV+
35m
IV+
SI E SUBS TS CRIPT PODR OR ÀS DESC ARRE G WWW AR D .N
E ATUR AIAVE NTUR A.CAT EL PL ÀNOL , I LA R ESSEN YA
A2
R1 III
15m IV+
RES SEN YES
www.guiescingles.cat Alt Berguedà raquetes de neu · BTT · espeleologia · barrancs · ascensió a cims · rutes · escalada · esquí · vies ferrades · iglús · raquetes de neu · BTT · espeleologia
20/21
natura_22:Maquetación 1
10% de descompte c/ Sant Lluís 44-48, Barcelona
20/1/09
18:51
Página 22
5% en bicicletes 10% equipaments
’
’
Indústria 265, Barcelona
Perquè subscriure’m-hi? 10% en tèxtil Trav. de Gràcia 132, Barcelona
10% en tèxtil 5% en material dur Pere III, 49-51, Manresa
10% de descompte Avda. dels Països Catalans 49, Igualada
15% de descompte Bellver de Cerdanya Tel.: 616 85 55 35
turisme rural
10% de descompte Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16
7% i 10% en compres superiors a 300€ c/ Galileu 64, Barcelona
de www.naturaiaventura.cat * Descarrega’t els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats.
10% de descompte Ctra de Ribes, 251 Les Franqueses del Vallès
cada mes Natura i Aventura a casa teva. * Reb No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la!
guies
en els sorteigs mensuals de material, * Participa viatges i altres regals. els descomptes que molts establiments * Aprofita ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.
10% de descompte Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16
10% compres en metàl·lic i 6% amb tarja c/ Galileu 208, Terrassa
10% de descompte www.cbcadvocats.com
Kayak Center Guixols 2X1 en activitats de curta i mitja durada Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 667 76 91 80
Dive Different (submarinisme)
TORRE DE L’AMO 10% de descompte http://www.parcfluvial.cat/
10% en tèxtil 5% en material dur
15% de descompte Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 687 95 27 05
RAFART 15% de descompte Pg. Pare Claret, 4 25280 -Solsona
c/ Sant Pere 12, Sabadell
10% de descompte c/ Crta. de Sant fruitós 7, Berga
10% de descompte Rbla. Josep Tarradelles, Granollers
15% de descompte Baix Empordà Tel.: 620 846 742
Tot això per només
20€ l’any! (11 exemplars)
Com subscriure’m-hi?
* A través de www.naturaiaventura.cat. * Trucant al telèfon 934 177 614.
10% de descompte La Molina, Borredà, Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 616 55 40 39
Ho trobaràs tot a: www.naturaiaventura.cat 2€ de descompte
10% de descompte
Cerdanyola del Vallès, 93 591 07 27
c/ Canonge Baranera 2, Badalona
natura i aventura novembre 2008
22/23
s
natura_22:Maquetaci贸n 1
20/1/09
18:51
P谩gina 23
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:51
Página 24
.
.. A D I RT
T
PUN
SO E D
ya -
e m es d s r - cu t... s d i - bt ra s tlon dua
an unt
l
ELEC T T l N B E A EL NIK E E T L A E A S I I B l X R R A A S VER LA M I N IO A C e A 0 P 2 I ts. e la EL RTIC articipan missió Selene d s A P a dels p o ri l c cte BRA jo a a a s (l m n E u D s alg a de la nització D dia aban els “reptes l ició físic 20 anys, l’orga R e d r n a o O c tu c EC jar els s) va efe la rodona sobre ament de petitiva Per feste sta de Navarcle tau iur T no com 1078 a T n B u n e li m SEU R o ic m i el ll at en més c Penya C sistència de reno ip l Bages), nguany, l
ic rxa de re s locals dició d’e arcles (e r el repte de han part popional ma etembre, a Nav ta per a l’e amb esportiste oradors que hi n ic o edalada el d p fr a . ’a tr s la d e r b tr s ” fe e s im la e d n u l· m a d à o v ti 0 l’ r c o 8 s Aquesta 7 o i d 2 b 7 esp bora r listes enge e país, am l passat ulat de 2 nicipis de s als cic iament, el dium del col·la t d’aquest n fi o n aplegà e rreu del nostre desnivell acum rd ’u u a d u m g n or en d’a s dels un de , en hon . Simultà volupam ciclistes 0 km, superant r pistes i camin fort, Monistrol ocasions rial Lluís “Patoi” icional al desen w.selenika.com a 0 e c 1 p o r r R ww mo ond recórre transita omara i ular Me formació uport inc egut va nt de Vil hores e donà s iu. Per a més in u 4 q ir El recorr Talamanca, Po le rt b e v o p port en in s, Calders. iment es hores i s ràpid, Navarcle stellcir, Moià i esdeven dona (6 lista mé ic ra c a e n l C m a e , ri u Ju p Calders cala) fo lant fou vàs), la yter (l’Es arro (Na és estona peda minuts. Al Marc Tra , i Rosa Mª Nav m 4 r nitzador) res i 1 a esta uts uip orga n cloure b 10 ho ta que v q a s m v i 24 min li (e a u t , ic ti n c f) a a ra l ev r Garr emo ts). E Jurado D n compta etes del lot comm 30 minu sep Lluís te (Roqu b cava i un mail En acabar, es va òptima o s J u Y s o Carl al. r am ió i l’ bon dina l pavelló municip la mentalitzac a a final, un c ta ta s s li a cic ue de la jornad onaments, fet q d n a b a 111
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:51
Página 25
CURSA DE TIVISSA En la tercera edició de la cursa de muntanya de Tivissa, que forma part del circuit Terres de l’Ebre de Curses de Muntanya i de la cursa Open del Circuit Català de Curses de Muntanya, hi van prendre part 227 corredors d’arreu de Catalunya. El temps va aguantar fins poc després del tret de sortida, moment en el que va començar a ploure i va provocar que en alguns trams hi hagués poca visibilitat, però tot i això no va impedir que els corredors poguessin gaudir d’un dia d’esport a la muntanya. Després de recórrer els 24 km de distància de la cursa i passar pels diferents controls i avituallaments, la valoració dels participants en arribar va ser molt positiva, tant pel que fa al recorregut de la cursa com a l’organització. Per la seva part, l’organització agraeix a tots els corredors i acompanyants la seva participació i companyia respectivament; als primers per córrer, i a tots per les valoracions. Totes aquestes aportacions faran que la cursa de Tivissa pugui ser cada any millor. Gràcies a tots!
20/1/09
18:51
Página 26
plantes medicinals
BERBENA: L’HERBA QUE CURA TOTS ELS MALS
Photo: Günther Kathrein, Zurich
natura_22:Maquetación 1
(Verbena officinalis)
Anna Parra txiqui77@hotmail.com
Fitxa 18 A aquesta planta se li han atribuït des de sempre propietats màgiques. En la medicina grega antiga era coneguda com l’herba sagrada i encara en castellà rep el nom de hierba de los hechizos; potser perquè va ser molt utilitzada en els rituals dels druides de la Gran Bretanya i França. Tot seguit us parlem de les seves innumerables propietats medicinals.
DESCRIPCIÓ:
Ús extern: Dolor menstrual:
Planta herbàcia sempre verda que arriba a un metre d’alçada, creix a tot Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica. Creix sobretot en llocs abandonats i vores de camins i carreteres, sempre que estiguin resguardats del vent. El seu tall és recte i molt ramificat, les fulles són allargades, de perímetre dentat i vellut aspre. Les flors són de color lila. Les fulles i les flors es recullen a l’estiu i l’arrel, a la tardor.
pel seu efecte antiespasmòdic, ajuda a alleugerir els dolors menstruals.
Febre:
fer un cataplasma amb les fulles, les flors i una mica de vinagre. Amb això ajudarem a millorar la cura dels cops i demés.
la infusió de les fulles ens ajudarà en cas de febre moderada.
Nafres a la boca i càries dental: fer gàrgares amb la infusió resultant de la planta. Millorarem molt la situació de les nafres.
Ferides de difícil cicatrització i cremades:
És una planta que estimula el sistema nerviós parasimpàtic, que és aquell que s’encarrega de la sedació i del control dels espasmes. També estimula els moviments intestinals, la diüresi i redueix notablement la freqüència del batec cardíac.
fer la decocció de flors de la planta, es filtra i amb el líquid es renten les ferides.
CONTRAINDICACIONS I EFECTES SECUNDARIS:
BENEFICIS: BERBENA
Ús intern: Esgotament nerviós: actua enfortint el sistema nerviós. Prendre una infusió de fulles i flors de la planta dues vegades al dia.
Insomni, ansietat i histèria: de la mateixa manera que hem esmentat anteriorment, la infusió de la planta pot anar bé per aquestes situacions.
Cops i esquinços:
Embaràs: no és recomanable fer ús de la planta en cas d’estar embarassada. Hipotiroïdisme: no és recomanable si se’n pateix.Presa en excés produeix el vòmit.
CURIOSITATS: Trastorns de fetge, melsa i ronyons: la decocció de la planta sencera alleugereix la congestió del fetge i prevé la formació de pedres al ronyó.
Els soldats romans portaven habitualment a les alforges talls de berbena com a remei contra les ferides.
Problemes digestius: la infusió de fulles i flors fresques afavoreix la bona digestió i l’absorció d’aliments.
Mal de cap o migranyes: prendre una infusió de la planta als primers símptomes.
Preparació al part: activa les contraccions uterines.
FARMACIOLA NATURAL: Ideal la planta fresca en cas de patir cops, ferides o cremades. En cas de no reconèixer-la, caldrà portar la tintura ja preparada i aplicar-la sobre la zona en qüestió.
OD mi Su un Gr cu
R natura i aventura novembre 2008
20/1/09
18:52
Página 27
Photo: Günther Kathrein, Zurich
natura_22:Maquetación 1
Sin Concesiones.
ODLO “evolution warm” garantiza a los deportistas más exigentes un aislamiento térmico perfecto y, gracias a sus microfibras ultrafuncionales, un transporte óptimo de la humedad durante todo tipo de actividades. Su acabado sin costuras, así como su tejido hiperelástico y ultraligero ofrecen una total libertad de movimiento y una comodidad máxima. Gracias a las zonas de aislamiento térmico y a su ventilación integrada, la temperatura corporal es óptima en cualquier actividad o condición climática. www.odlo.com
Ropa de deporte para una óptima temperatura corporal.
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:52
Página 28
travesses
Els 3 Monts
natura i aventura novembre 2008
AUTOR: LA FÀBRICA DE SOMNIS
Els silencis del Montseny i la solitud de les obagues de Sant Llorenç del Munt i l’Obac queden enrere. Davant nostre s’obre la vall del Llobregat i a l’horitzó s’alça imponent la serra de Montserrat, que ens espera amb les seves agulles de formes capritxoses enlairades cap al cel, tant llunyanes i tant properes alhora. Aquest darrer tram de l’itinerari dels 3 Monts no ens deixarà indiferents i ens permetrà conèixer un dels racons més carregats d’història del Bages i alhora un dels indrets més desconeguts de la nostra geografia. La davallada des del poble medieval de Mura i les seves construccions troglodítiques fins a les aigües cansades del riu Llobregat que dibuixen meandres inversemblants; els espessos boscos que travessem on coves i balmes servien d’amagatall a bandolers i fautors; o l’ascens des de Monistrol a Montserrat, amb les vertiginoses parets i agulles de conglomerat levitant directament sobre els nostres caps, converteixen aquest traçat en un dels més espectaculars de la ruta.
2008
Camins carregats d’història
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:52
Página 29
www.naturaiaventura.cat
PUIG DE LA BALMA - MURA
COMARCA: VALLÈS ORIENTAL I OCCIDENTAL i BAGES
28/29
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:52
Página 30
travesses ETAPA 5: MURA – RELLINARS – MONISTROL DE MONTSERRAT (24 KM I 550 M DE DESNIVELL, 6,5 H) balma. És tan perfecta la integració del mas amb la cavitat rocosa que, des de lluny, casa i rocam semblen una sola cosa. Aquest mas esmentat ja a l’edat mitjana té la particularitat, a més, d’haver mantingut una continuïtat generacional que fa més de set-cents anys que dura. A mesura que ens allunyem del Puig de la Balma i de Mura, el bosc de fort caràcter mediterrani que ens envolta es torna més espès, feréstec i solitari. La densa vegetació amaga els raigs del sol que només en les nombroses torrenteres que travessem i que defineixen aquest relleu esquinçat i trencat arriben a il·luminar i acolorir de tons vius el paisatge que ens envolta. Un cop al coll de la Creu, si la visibilitat és bona, gaudirem d’una vista impactant del massís de Montserrat amb les seves canals i parets
vertiginoses. Del coll arrenca un senderó que s’endinsa a la vall del Torrent de la Font de l’Hort i que passa per davant de la masia de Matarrodona i puja fins al coll de la Morella. Aquí creuem el traçat de l’antic camí ral a Manresa, on el bandoler Capablanca emboscava i sovint assassinava les seves víctimes, i davallem fins a Rellinars. Des de Rellinars fins a Monistrol de Montserrat prenem el GR-5. Poc després de travessar la C-16, a l’alçada del barri de Can Prat, val la pena desviar-se un xic per descobrir un lloc amagat i sorprenent, el Meandre del Castell, a Castellbell, on el riu Llobregat fa una llaçada molt tancada. Aquest indret ric en patrimoni, flora i fauna forma part del corredor ecològic que comunica els parcs naturals de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
ON DORMIR:
Mura és un poble petit i deliciós que encara conserva, en els seus carrerons estrets i costeruts, un cert regust medieval. Les seves cases de pedra, els porxos i les escales es troben apinyats a l’entorn de l’església romànica de Sant Martí (s. XI), de la que cal destacar l’interessant timpà de la seva magnífica portalada. El sender que marxa del poble i que transcorre paral·lel a la riera de Nespres ens duu a un bonic paratge d’antics molins d’aigua. A Mura n’hi havia hagut quatre, dels que només en queden dos, les restes del Molí d’en Faura i el Molí del Mig, interessant vestigi de la indústria rural convertit en museu i documentat des del segle XI. Travessem la riera i ens enfilem cap al Puig de la Balma, preciosa masia de caràcter troglodític edificada a l’interior d’una gran
AUTOR: LA FÀBRICA DE SOMNIS
2008
ETAPA 6: MONISTROL DE MONTSERRAT – MONESTIR DE MONTSERRAT (3,5 KM I 580 M DE DESNIVELL, 1,5 H) L’ascens a Montserrat pel vessant de Monistrol és, sens dubte, una de les ascensions més inoblidables de les muntanyes de Catalunya. Encara que es tracti d’una etapa curta, el desnivell continu, l’espectacularitat de l’entorn, la bellesa de les formes montserratines i l’espiritualitat que emanen les seves agulles —que donen un caire sagrat a la muntanya— faran d’aquesta darrera etapa dels 3 Monts la guinda perfecta de la travessa. La paret de l’Aeri, el serrat del Patriarca, la paret dels Diables, el Cavall Bernat, les parets més verticals i les agulles més emblemàtiques ens donen la benvinguda al sortir del poble. El primer tram d’aquesta etapa dels 3 Monts coincideix amb el GR-5, des de la plaça de la Font Gran fins a una cruïlla, un cop travessada la carrete-
natura i aventura novembre 2008
ra on comença la drecera dels Tres Quarts. El GR-96 puja per aquí, igual que el traçat dels 3 Monts, mentre que el GR-5 continua pista enllà i puja al monestir pel camí de les Canals. A mesura que ascendim trobem també les marques de la MatagallsMontserrat, de color verd i vermell amb un punt blanc al mig. El sender passa per unes antigues feixes ja abandonades i travessa el torrent de la Font del Boix primer, i després d’una forta marrada, el de la Maçana. Des d’aquí fins al Pla de les Bruixes el camí planeja suaument i ens permet gaudir de la sensació d’alçada i de la verticalitat de les parets de conglomerat. El paisatge del Llobregat serpentejant per la vall i les panoràmiques de les serres de Sant Llorenç del Munt i l’Obac enfront nostre ens omplen el cor d’orgull i admira-
ció, al saber-les travessades. Els Flautats, la Mòmia, la Trona i el turó de Mullapans completen la nostra col·lecció particular de monòlits identificats. A l’alçada de la Trona prenem de nou el GR-5 que s’enfila fent ziga-zagues a buscar les escales que van de la Santa Cova al Monestir, al que arribem després de passar pel costat de les estacions de l’Aeri de Montserrat, del ferrocarril de muntanya i dels funiculars de Sant Joan i de la Santa Cova. Hem arribat al cor tradicional de Catalunya, al santuari de l’excursionisme català per excel·lència; al final de l’itinerari dels 3 Monts que ens ha dut des del Montseny fins a Sant Llorenç i Montserrat. Sens dubte un dels millors recorreguts per les muntanyes i els parcs naturals de l’entorn mediterrani.
M
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:52
Página 31
www.naturaiaventura.cat Puig
Tota la informació per fer la ruta està disponible a: www.els3monts.cat
de
la B alm
B-1223
a Mu
Ma
tarr
odo
na
Coll
de
la C
ra
reu
u Ri
ina
t
rs
B12 2
161m
21,5 km
de
ont
les
Bar
ane
s
ser
581m
Coll de la Creu
rat
Coll de la Morella Font d'Alba
Monistrol de Montserrat
eM
Rellinars
tir d
Collet dels Capellans
nes
Riera de Sanara
Coll
Mo
ELS 3 MONTS ÉS UN PROJECTE PROMOGUT PELS CONSORCIS DE TURISME DEL TERRITORI QUE COMPTA AMB EL SUPORT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA
657m
720m
5,9 km
3,5 km
375m 18,5 km
ALTIMETRIA ETAPA 5
12 km
8 km
2008
Rell
AUTOR: LA FÀBRICA DE SOMNIS
Pra
Monistrol de Montserrat
Can
Monestir de Montserrat Collet de les Baranes
Mo nis Mo trol nts erra t
C-16
t ga re ob Ll
de
161m
ALTIMETRIA ETAPA 6
30/31
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:52
Página 32
espeleologia
Avenc del Sellarès (-84m)
COMARCA: BAIX LLOBREGAT
Entre Begues i Olesa de Bonesvalls, allà on l’esquerp massís del Garraf suavitza les seves formes i es transforma en el conjunt de valls ondulades que conformen l’Ordal, trobem l’avenc del Sellarès, una de les cavitats més completes i interessants del Garraf. L’avenc consta de dues vies independents que ens permeten assolir el fons de la cavitat per diferents camins, ambdós amb amplis pous i una potent concreció que recobreix les parets. La seva peculiar boca, als peus d’un petit cingle, es troba en el vessant meridional del Puig de l’Antiga, vora un dels torrents tributaris de la riera de Begues, i ens obligarà a arrossegar-nos una mica per accedir als secrets escultòrics que amaga aquest bonic avenc.
natura i aventura novembre 2008
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:53
Página 33
www.naturaiaventura.cat
L’AVENC DEL SELLARÈS ÉS UNA DE LES CAVITATS MÉS COMPLERTES DEL GARRAF
32/33
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:53
Página 34
espeleologia COM ARRIBAR-HI:
Estacionarem el vehicle en el punt quilomètric 15 de la carretera BV-2410 que uneix les poblacions de Begues i Olesa de Bonesvalls. Davallem uns quants metres fins la riera de Begues, que seguim en direcció a Begues durant uns 300 metres. A mà esquerra trobarem un torrent que hi desemboca, pel que pujarem (una fletxa vermella en una roca i el senyal topogràfic de cavitat ens senyalen aquest punt). Al llarg del torrent que s’enfila entre els pins trobarem diverses fites i fletxes vermelles, sobretot en els indrets en què cal deixar el torrent per esquivar l’espessa vegetació que hi creix. Passarem sota la xarxa elèctrica on un petit torrent marxa a l’esquerra. Nosaltres seguim ascendint en la mateixa direcció sense deixar el torrent fins que, a l’alçada d’una tartera a l’esquerra, i quan la vegetació ens impedeix continuar avançant, deixem el torrent. Ens trobem a uns
RES SEN YES
500 metres passats els fils elèctrics. Pugem per la tartera i flanquegem per un petit sender cap a l’esquerra per anar a buscar una petita cinglera (n’hi ha vàries) on es troba la boca de la cavitat. Coordenades UTM: X: 405980. Y: 4577485 ASNM: 425 m
rar, però, un passadís inclinat i estret. A la sala de la cota -70 hi neixen dos pous, també estrets, un dels quals ens duu a la màxima profunditat, a -84 m, una sala de petites dimensions sense gaire interès pel que fa a les concrecions. MATERIAL:
DESCRIPCIÓ:
La boca de l’avenc, a mitja alçada del cingle, és una llosa horitzontal que ens obliga a arrossegar-nos un parell de metres per accedir a la capçalera del primer pou. Aquesta vertical, de 50 m, davalla fins a una balconada, a -28 m, on haurem de decidir quina via fer. La via directa ens porta fins a -50 m, mentre que si optem per la variant haurem de buscar el pou que neix darrere unes belles columnes. Ambdues vies es troben a -70 m. Si hem triat la via directa, haurem de supe-
SI E SUBS TS CRIPT OR PODR ÀS DESC ARRE GAR D WWW .NATU E RAIAV ENTU RA.CA EL PL T ÀNOL , I LA R ESSEN YA
Una corda de 60 m, una de 30 i un pingo de 15 pel darrer pou. Caldran uns 10 mosquetons amb xapa pels spits i un cordino per aprofitar un pont roca per assegurar el darrer pou.
0m
-26m
- 50m
-71m
-84m
natura i aventura novembre 2008
34/35
4/35
natura_22:Maquetaci贸n 1
20/1/09
18:53
P谩gina 35
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:53
Página 36
arbres i boscos singulars
FITXA 2
LA CATALUNYA MEDITERRÀNIA: EL PAÍS DE L’ALZINA
Comencem amb una de les característiques dels boscos mediterranis: la verdor que presenten durant tot l’any. D’això en té gran culpa l’alzina, arbre que predomina en els boscos de la regió mediterrània, concretament en l’anomenada província boreomediterrània (mediterrània septentrional), i el verd fosc de les fulles que, ja que és un arbre perennifoli, roman tot l’any als nostres boscos. De fet, seria l’arbre que dominaria tota la terra baixa catalana si l’home no l’hagués “desafavorit” enfront altres arbres de creixement més ràpid i productius. Hem de dir que hi ha 3 tipus d’alzina (de la família Quercus): la pròpiament dita alzina (Quercus ilex), la carrasca (Quercus ilex ssp. rotundifolia) i la inconfusible alzina surera (Quercus suber). L’alzina vera té el seu propi domini, l’alzinar, on lògicament té un paper predominant. Aquest domini el trobem a les zones mediterrànies amb un clima humit i subhumit. Aquest tipus de bosc es caracteritza per ser força dens i, a causa d’aquesta densitat, trobarem un sòl generalment pobre en arbusts i matolls. Tot i així, podrem veure galzeran, violeta i falzia, per exemple. En zones on l’alzinar faci clariana sí que és on trobarem un estrat arbustiu més consolidat (arboç, aladern, marfull, boix, llentiscle, càdec, lligabosc). Aquí, a més, hi trobarem un estrat herbaci més viu amb falgueres, herbes i fins i tot alguna molsa. Depenent si, dins d’aquesta zona mediterrània, ens trobem més a la muntanya o més cap al litoral predominaran més unes espècies o unes altres. A més a més, tot i el domini de l’alzina, aquesta la trobarem combinada amb alguna alzina surera, algun roure o algun pi. La carrasca és una alzina de fulla més petita que la podrem trobar en zones més seques i continentals que l’anterior. El seu verd és més grisós i les fulles molt més peludes i arrodonides. És l’alzina típica del País Valencià i forma boscos molt
natura i aventura novembre 2008
PUIG DE LA BALMA - MURA
Si bé en el número anterior destacàvem la bona aclimatació de gran part de les diferents espècies de pins al clima mediterrani i “discutíem” sobre la seva “catalanitat”, en aquesta entrega parlarem de l’arbre sens dubte amb més pedigrí de la Catalunya mediterrània: l’alzina.
més esclarissats i empobrits vegetalment. Si bé no ho hem dit fins ara, tots sabeu que el fruit de l’alzina és la gla. Doncs bé, si mai dubteu a l’hora de diferenciar una alzina d’una carrasca, i teniu una mica de gana, podeu fer un tast dels respectius glans. El sabor de la carrasca acostuma a ser dolç. Per últim, tenim la nostra estimada alzina surera, tan ben considerada aquí i a fora per la qualitat del seu suro. Prova d’això és la bona reputació internacional de la indústria catalana de taps de suro de vi i cava. I és que el material que se’n treu de l’escorça, el suro, té unes característiques especials que el converteixen —a part de protegir l’arbre del foc— en un material molt útil i polifacètic. La característica principal de l’alzina surera, que la fa romandre només en una part de la nostra geografia, és la seva necessitat de sòl àcid, és a dir, silícic. És per això que la trobarem a les comarques més orientals (el Maresme, algunes zones del Vallès i el Montseny), però sobretot a la província de Girona (la Selva i
l’Empordà). La capçada és molt més esclarissada però l’escorça i la majestuositat ens poden deixar embadalits durant una bona estona. Fa una estupenda parella amb el bruc, per què no dirho. Entreu en un bosc d’alzines i veureu com el temps passa diferent. Les sensacions i olors que hi trobarem el converteixen en un bosc més que especial. Proveu-ho.
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:53
Página 37
www.naturaiaventura.cat
L’ARBRE: L’ALZINA DEL VENT
ra
calibre. La guàrdia mora passà a ganivet tota la gent de la contrada i es va fer forta a les alçàries de la serralada, convertint la Coma d’en Vila en una posició quasi blindada. Els enginyers alemanys, a les ordres del coronel Von Balthasar, tingueren les peces d’artilleria muntades en pocs dies, amb el monestir en el punt de mira, però les
Sant Jaume Al
zi
na
rs
a Mu
221
Alzina del Vent Alzinars
Coll de Boix
lans de guanyar aquesta posició acabà en una sagnant desfeta. Les tropes catalanes seguien encallades a l’Ebre resistint l’embat furiós d’un exèrcit superior i més ben armat, i no es veia aturador possible a l’acció de volar el monestir de Montserrat. Però una nit d’agost una dotzena de joves catalans armats únicament amb ganivets ascendiren la muntanya i s’amagaren, en sortir el sol, sota l’espès brancam d’aquesta Coll d'Estenalles gran alzina. Passaren el dia P observant l’anar i venir dels alemanys que s’apropaven al rocam de sota l’alzina on La Mata es trobaven les peces d’artilleria. Els joves catalans esperaren l’empara de la nit per llançar-se per sorpresa sobre els soldats de guàrdia i degollar-los en silenci. Amb les primeres llums del dia els canons començaren a vomitar foc, però no sobre la serralada montserratina que despertava entre la boira, sinó sobre els turons propers, on descansava la brigada de la Guàrdia Mora. Molts no arribaren ni a despertar-se. A l‘apropar-nos al gegant del bosc i al deixar-nos acaronar per les seves branques sentim quelcom espectral que ens envolta, BV-1
És estrany trobar-se una alzina monumental enmig d’un alzinar, on hauria d’haver estat explotada igual que la resta. Però en una carena de la serra de l’Obac, al camí del coll de Boix a Mura, a la Coma d’en Vila, s’alça majestuosa l’alzina del Vent, monumental i ufanosa, amb un tronc de 2,80 metres de perímetre i 11 metres d’alçada. Pels habitants de la contrada és coneguda amb el nom d’alzina Bonica, i és potser la seva bellesa la que l’ha salvada del carboneig i la tala per llenya. Aquesta alzina centenària va ser testimoni d’un dels episodis més oblidats de la guerra civil, quan un contingent d’enginyers alemanys instal·là en aquest serrat un conjunt de bateries d’artilleria per volar, des d’aquí, el monestir de Montserrat i les agulles més emblemàtiques del massís per minvar la moral i trencar la resistència dels darrers defensors de la república. Era una nit de juliol del 1938, en plena batalla de l’Ebre, quan a l’empara de la foscor un centenar d’avions de transport deixaren caure la seva càrrega d’homes i material entre la casa de la Mata i la Coma d’en Vila. Es tractava d’una brigada de la Guàrdia Mora i un grup d’oficials d’enginyers de l’exèrcit alemany, juntament amb el material per muntar cinc peces d’artilleria de gran
Coll de Garganta
ordres eren d’esperar al 25 d’agost, el dia de les Mares de Déu Trobades, que en paraules del coronel passaria a dir-se de les Mares de Déu Volades! La Generalitat no tenia disponibles ni homes ni armes, així que encomanà als sometents de les poblacions més properes la tasca d’evitar aquesta acció criminal i blasfema. L’intent d’un centenar de cata-
¿QUIN ÉS EL TEU REPTE?
INTEMPERIE, LA TEVA BOTIGA OUTDOOR
Vine i comproba-ho. Les millors marques en equipament tècnic com jaquetes, pantalons, sabatilles, botes, material d’acampada, vies ferrades... A més a més, t’oferim assessorament personalitzat, targeta client INTEMPERIE , i molts més avantatges. INTEMPERIE, tot el que necessites per caminar, córrer i viatjar pel medi natural.
INTEMPERIE I Villarroel, 184 BCN I T. 93 419 20 00 De dilluns a dissabte de 10:30 a 14:00h i 16.30 a 20.30h I www.intemperie.es
36/37
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:53
Página 38
arbres i boscos singulars i amb respecte i admiració recordem aquells herois anònims. Els vencedors guardaren silenci per por a les represàlies, doncs sabien la guerra perduda. Els franquistes també callaren, avergonyits per haver estat vençuts per una colla de nanos; i el temps va anar esborrant la història.
natura i aventura novembre 2008
EL BOSC: ELS ALZINARS DE MURA Els alzinars més extensos i ben conservats del Bages es troben al terme de Mura, protegits pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. A les zones més baixes trobem l’alzinar acompanyat de marfull, mentre que el boix omple el sotabosc de les obagues. A la major part del Bages la majoria d’alzines s’han de considerar híbrides entre l’alzina vera i la carrasca, pels caràcters intermedis entre ambdues espècies, però en aquest recorregut pel parc hi predomina l’alzina vera, és a dir, de fulles llargues i peludes només al revers. Aquesta àrea de relleu enrevessat i rocós ha dificultat des de sempre l’agricultura, i l’única activitat d’aprofitament del bosc ha estat l’obtenció de llenya i el carboneig. Aquesta darrera va ser la forma més comuna d’explotar l’alzinar fins ben entrat el segle XX. De la llenya d’alzina se’n feia el carbó vege-
tal, que conserva gairebé tot el poder calorífic de la fusta però pesa molt menys. El cicle de tala per al carboneig era d’uns 15 anys, i al llarg de l’excursió que proposem veiem encara el rastre negrós al sòl allà on s’havien instal·lat les carboneres, i podem observar com d’una soca comuna moltes alzines velles enlairen tres o quatre troncs de mida similar. No es tracta pas d’alzines rebrotades després d’un incendi, sinó del llegat de les tales dels carboners.
Albert Beneït Rochés Agent Rural
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:53
Página 39
biblioteca
Novetats 100 ANYS D’ESQUÍ A CATALUNYA. PASSIONS DE NEU
ESCALADA EN ROCA
Autor: Antoni Real Editorial Cossetània; col·lecció Azimut, 98 Nombre de pàgines: 232 Nombre d’il·lustracions: 312 Preu: 43 euros Els primers esquiadors catalans van ser autodidactes. Van aprendre a base de patacades i sense que ningú els ensenyés. Cronistes de l’època asseguren que el primer dia d’esquí als Rasos de Peguera va ser una jornada plena de caigudes i decepcions. Cent anys després, l’esport blanc s’han convertit en un dels principals motors econòmics de les comarques dels Pirineus. Desembre del 1908: un reduït grup de la burgesia barcelonina, socis del CEC, comencen a esquiar amb més pena que glòria. A poc a poc aniran superant tots els entrebancs propis de l’època i de la inexperiència; de seguida arribaran les primeres competicions a Ribes, les anades col·lectives a la Molina, l’obertura del xalet-refugi i el primer teleesquí de Font Canaleta. L’ensenyament als aranesos, la construcció del cremallera de Núria, les primeres escoles, la Guerra Civil espanyola, els primers campions, la nevada del 1962 a Barcelona, els olímpics catalans, els primers surfistes de neu…
Autor: Nando Gel Nombre d’il·lustracions: 147 Editorial Cossetània Col·lecció Manuals de Muntanya Nombre de pàgines: 13,20 € «Racons» no solament és el nom de la primera secció del programa Temps d’aventura de Televisió de Catalunya, «Racons» és el títol d’una experiència única, divertida, enriquidora. Una experiència amb cos i ànima, i des de fa dos anys amb forma de llibre: aquest que teniu a les mans. Una de les característiques de l’edició del 2008 és la varietat, i no solament en els recorreguts, sinó també en les dificultats. Hi ha racons durs (poquets) i molts de suaus. És la cultura de l’activitat física a l’aire lliure i de l’esport popular per a tothom. Sense curses, sense cronos, sense rècords i sense podis; aquí no hi ha vencedors i encara menys vençuts. Només hi ha ganes de passar-ho bé, guanyar salut i ampliar coneixements. Aquest és el senzillíssim «full de ruta» del nostre programa, Temps d’aventura, 19 itineraris proposats pels telespectadors del programa de Televisió de Catalunya.
CUIDA-LES CHOMOLUNGMA CATALANES AL SOSTRE DEL MÓN
SHAKESPEARE I LA NATURA
Autor: Silvia Ferrandis Editorial Cossetània; Col·lecció Annapurna. Nombre de pàgines: 208 Nombre d’il·lustracions: 33 Preu: 14,30 euros A la primavera del 2004 quatre dones catalanes van arribar als peus de l’Everest amb l’objectiu d’assolir-ne el cim pel vessant tibetà. Aquest llibre narra l’experiència que van viure: el trekking d’aclimatació que van fer al Nepal, el seu tour pel Tibet fins arribar al camp base del Chomolungma, i els dies i les nits que van passar en aquella muntanya per intentar aconseguir el seu somni.
Autor: Rosa Maria Martínez Ascaso Editorial: Cossetània. Col·lecció Antines. Nombre de pàgines: 432 Preu: 23,60 euros Quan es diu de Shakespeare que és el nostre contemporani,no és només perquè les seves reflexions són avui tan actuals com en la seva època. Aquesta modernitat potsertambé arrela en la presència, en tota la seva obra, d’un element tan quotidià i universal com la Natura. Perquè quan Shakespeare desplega tot un ventall imaginatiu de metàfores, símils i al·legories plens d’esquitxos de la naturalesa, la humanitat s’emmiralla en els seus textos. Aquest llibre vol posar en evidència l’extraordinària habilitat de Shakespeare per connectar home i Natura, una faceta del dramaturg fins ara inèdita en profunditat en els estudis sobre la seva obra. I també vol destacar com el fill d’Stratford va emprar aquesta relació en una percepció dico-tòmica: com a inspiració i com a simbolisme, insistint en la repetició a nivell humà del món macrocòsmic de la Natura: violència i placidesa. L’anàlisi incideix en aquest paral·lelisme amb l’home en els camps lingüístic, sobrenatural, humorístic, de l’ordre i el caos, de l’aparença i la realitat, de l’amor i de la mort. En el darrer capítol s’ofereix la recopilació de més de 80 frases de personatges de totes les èpoques que han coincidit a relacionar o identificar l’autor elisabetià amb la Natura.
Manual pràctic
Inspiració i simbolisme
natura_22:Maquetación 1
ón aci uet Maq 22: ra_ atu
1
8 1/0 3/1
20/1/09
26 21:
ina Pág
18:53
Página 40
1
ro el Llo al d ser Norm u Fre Via S A PEU el ri es d RUTE Gorg Les
LADA ESCA
on trobar-nos PROVÍNCIA DE BARCELONA Abrera Miguel Angel Sports Badalona Epirimountains Decathlon Montigalà Pedalsport Ayala Esports Dom Barcelona Travessa Vertic Barcelona Balmat Tot Muntanya Cercle Esport Esports Lluc Nus GR Zero Sports Núria Intempèrie Llibreria Altair Llibreria Quera Raig metereologia Decathlon L'Illa Diagonal Aribau 35 Cuylas Raiders Bike House Probike King Barcelona Espai Bici Bike Tech Bikeland Holmes Place Balmes Holme Place Urquinaona Europolis Les Corts Europolis Sardenya Poliesportiu Dinamis Can Carelleu Fitness Fira BCN Universitat Politècnica de Catalunya Cicloturisme Arturo Ribera ciclisme Brownsea Bellaterra Universitat Autònoma de Barcelona
Berga Base: Tandem Sports Bike Oficina de Turisme de Berga
Sant Cugat Clinic Bikes Sant Cugat Clinic Bikes Valldoreix Club Muntanyenc
La Seu d'Urgell Oficina turisme de la Seu d'Urgell
Castellar de n’Hug La Closa
Terrassa Charapoua Sports Decathlon Terrassa Ciclos Morenitos Centre Excursionista de Terrassa
Lleida Unipreus Universitat de Lleida (Inefc)
Caldes de Montbuí Oxigen Cicles 02 Cerdanyola Natupark Granollers Camp Base Basolí Bicicletas
Vic Intersport Horitzó Intersport Everest Muntanya de Llibres Cicles 02 PROVÍNCIA DE GIRONA
Les Franqueses del Vallès Bicicletes Segú
Blanes Freebike
Manresa Esports El Cim T1 Muntanya Vertic Manresa
Camprodon Esports Vivac Esports Vivac 2
Matadepera BTT Sport Mataró Esports Dom Intersport Ronda 43 Basolí Bicicletas Monistrol de Montserrat Balcó de la Lluna Montcada i Reixac Action Sports Ripollet Ciclosport Gonzalvo Rubí Cicles Pagès Sabadell Vertic Sabadell Camarassa La Panxa del Bou
Girona Aresta Llibreria Ulyssus Basoli Girona Bicicletas Bike Girona Universitat de Girona Olot Aresta Puigcerdà Couloir Ribes de Freser Ski & Mountain Ripoll Guix, Llar i Muntanya Torroella de Mongrí Bicicletes David PROVÍNCIA DE LLEIDA Balaguer Radical Intersport
ventura, Natura i Ap teu. a pro
Subscriu-te aquest mes, i et regalarem el mapa + que tu triïs de l’editorial Piolet. Com subscriure’m-hi? A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.
natura i aventura novembre 2008
Rialp Intersport - Rialp Solsona Rafart Esports Sort Saorte Sports Hípica Les Vernedes PROVÍNCIA DE TARRAGONA Amposta Grimpada Cornudella de Montsant Climbing Planet Gandesa Bicisports Aubanell Reus Pedals Reus Namasté Reus Tarragona Esports K2 Intersport Equip Namasté Tarragona Universitat Rovira i Virgili Tortosa Pics de Mont Caro PRINCIPAT D’ANDORRA Alpesport Viladomat Esports Jorma Bike Oficina de turisme d’Ordino Oficina de turisme d'Encamp Oficina de turisme Canillo Oficina de turisme d'Escaldes Oficina de turisme de la Massana Universitat d’Andorra
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:53
Página 41
directori
on anar? ARBÚCIES RESTAURANT HOSTAL NOU Major, 12, Arbúcies Tel. 972 860 141 www.hostalnou.es
Sortida 572 Direcció Barcelona Sortida 575 Direcció Lleida
ARNES
HOTEL AMB ENCANT
ALLOTJAMENT RURAL CAL BADAT ALLOTJAMENT RURAL, AGROBOTIGA C/ Lluís Companys, 3, Arnes Tel. 977 435 690
hostallapanavera@hostallapanavera.es www.hostallapanavera.es t. 626 227 488 - Camí d’Agramunt, 17 (Lleida)
icalbadat@calbadat.org www.calbadat.org
FLOREJACS HOSTAL CAL BATISTA CUINA DE MUNTANYA
C/ Raval, s/n, Bagà Tel. 93 824 41 26 info@calbatista.com www.calbatista.com
BARONIA DE RIALP RESTAURANT MASIA MASSANÉS RESIDÈNCIA CASA DE PAGÈS (DIMARTS TANCAT) Tel. 973 296 018 - masiamassanes@gmail.com Cruïlla de Sant Cristòfol - 25747
RESTAURANT LA REDOLTA ALLOTJAMENT RURAL LES SALADES www.florejacs.com - laredolta@florejacs.com t. 626 227 488 - Camí d’Agramunt, 17 (Lleida)
GUALBA HOTEL HUSA-MASFERRER Tel. 938 487 705 - f. 938 487 705 hmasferrer@husa.es www.hotelmasferrer.com 08474 Gualba
GUARDIOLA DE BERGUEDÀ CAMPMANY TURISME RURAL CAN LLOBET RESIDÈNCIA CASA DE PAGÈS www.canllobet.com - t. 972 549 236 info@canllobet.com - C. Major, 14 E-17750
HOTEL CASA DUANER/ RESTAURANT EL RACÓ DE L’AVI Pl. la Farga, 10, Guardiola de Berguedà Tel. 93 822 76 72 calguardiola@elrecodelavi.com www.elrecodelavi.com
CASTELLAR DE N’HUG
HORTA DE SANT JOAN
RESIDENCIA-ALBERG LA CLOSA www.cingles.org Tel. 938 257 016 - mov. 637 729 808
PENSIÓ - RESTAURANT CASA BARCELÓ Avda. Generalitat, 27 (Tarragona)Tel. 977 435 353 - info@casabarcelo.com www.casabarcelo.com
CASTELL DEL REMEI RESTAURANT CASTELL DEL REMEI www.restaurantcastelldelremei.com Tel. 973 718 165 - Finca Castell del Remei restaurant@castelldelremei.com
DELTEBRE RESTAURANT CAN CADELL ESPECIALITAT CUINA DEL DELTA C/ Cervantes, 14, Deltebre Tel. 977 482 162
EL BRUC RESTAURANT VINYANOVA MASIA SITUADA EN EL PARC NATURAL DE MONTSERRAT De dilluns a divendres: CARTA I MENÚ Divendres nit, dissabte migdia i nit i diumenge migdia: TIPIC MENÚ DE LA VINYANOVA www.vinyanova.com Tel. 937 710 329
HOSTAL GUILLEUMES TRACTE FAMILIAR AMB VISTES A MONTSERRAT
EL PERELLÓ HOSTAL LA PANAVERA
BAGÀ
MONISTROL DE MONTSERRAT
LA POBLA DE LILLET RESTAURANT VERGER PIZZERIA
/ FORN DE LLENYA
C/ Verger, 17 La Pobla de Lillet marionapy@hotmail.com
LAVERN (SUBIRATS) HOTEL - RESTAURANT SOL I VI Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Lavern Tel. 93 899 32 04 restaurant@solivi.com www.solivi.com
MARGANELL RESTAURANT EL RACÓ CUINA CATALANA MOLT APROP DE MONTSERRAT Tel. 938 357 044 Ctra. de Marganell, km. 4,5 08298 Marganell
C/ Guilleumes, 3 - Tel. 938 284 065 www.guilleumes.com
MONTBRIÓ DEL CAMP ALLOTJAMENT RURAL MAS DE L’HEREU MASIA RURAL FORTIFICADA TÍPICA CATALANA
Carretera T-310, Km 12, (Tarragona) Tel. 977 262 293 www.guilleumes.com
OLIANA RESTAURANT-CAMPING ENTRELLACS Crta. La Seu d’Urgell, km. 142 (Lleida) Tel. 938 284 065 fax: 973 470 356 www.entrellacs.com
PRATS DE LLUÇANÉS HOSTAL RURAL CAL MUSIC I CAL VILARDELL - Lloguer d’habitacions - Lloguer de tot l’hostal (5 habitacions, dret a cuina, parament de la llar, jardí, barbacoa, ... ) - Lloguer de la sala d’estar per a reunions i celebracions, amb dret a cuina - Gran assortit en granels i embotellats - Elaboradors de sangria de vi i cava - Licors de marca pròpia Sant Pere, 20-24 08513 Prats de Lluçanès Tel. 938 508 026 f. 680 911 671 www.calmusic.net
RIPOLL HOTEL - RESTAURANT - CAMPING SOLANA DEL TER RUTA DEL ROMÀNIC RUTA DEL FERRO EN BTT www.solanadelter.com Tel. 972 701 062 - Fax. 972 714 343 hotel@solanadelter.com Carretera de Barcelona a Puigcerdà C-17 - km. 92,5 17500 Ripoll (Girona) A 1KM. DE L´ESTACIÓ DE FERROCARRILS.
RUPIT - PRUIT ALLOTJAMENT RURAL MAS EL COLOMER C-153 - km. 26,2 08569 Rupit-Pruit Tel. 636 480 583 elcolomerl@terra.es
40/41
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:53
Página 42
directori
on anar? SALDES
TAVERTET
HOTEL ** HOSTAL PEDRAFORCA Barri Maçaners, Saldes Tel. 93 824 10 00 hostal@pedraforca.com www.pedraforca.com
ALLOTJAMENT RURAL INDEPENDENT L’AVENC DE TAVERTET Tel. 937 447 177 Tavertet 08511 Barcelona
SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA
VALLGORGUINA
RESTAURANT CAN MARC SITUAT AL PARC NATURAL DEL MONTSENY Ap 7 sortida 11 St.Celoni Tel. 938 482 713
RESTAURANT CAN COLOMERÓ
RESTAURANT EL GESSAMÍ SITUAT A LA ENTRADA DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY Ctra. del Montseny, 16 08461 Tel. 938 481 355 @: info@elgessami.com RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY Crta. del Montseny, 406 08461 (Barcelona) Tel. / Fax. 938 482 805 - mov. 627 428 499 www.lavalldelmontseny.com
SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA HÍPICA-RESTAURANT -
www.avenc.com - info@avenc.com
BARBACOES, CUINA CATALANA
Ctra. Arenys de Munt a St. Celoni, km.9 info@cancolomero.com www.cancolomero.com
VILAFRANCA DEL PENEDÈS BOTIGA DE BICICLETES CICLES CATALUNYA
VENDA, RECANVIS I REPARACIÓN DE BICICLETAS C. del Sol, 8 bis, Vilafranca del Penedès Tel. 93 891 52 38 llibimill@hotmail.com
ULLDECONA RESTAURANT BON LLOC Antigua Ctra. Vinaroz, s/n. 43550 (Tarragona) www.hotelbonlloc.com - Tel. 977 573 016 hotelbonlloc@hotelbonlloc.com
LA SERRETA/HÍPICA PEGASUS Barri La Serreta, s/n, Sant Miquel d´Olèrdola Tel. 93 819 90 43 pegasushipic@hotmail.com www.restaurantlaserreta.com RESTAURANT LA CASA DEL CONILL Pl. Anselm Clavé, 13, Sant Miquel d´Olèrdola Tel. 93 890 20 01 cacunill@terra.es www.lacasadelconill.com
SANT JOAN DE LES ABADESSES RESTAURANT LA RUTA DEL FERRO Plaça de l’Estació, 1 17860 (Girona) www.larutadelferro.com - Tel. 972 720 216
SANTA BÀRBARA HOTEL RESTAURANT DIEGO Situat entre el parc natural dels ports i el delta de l’Ebre .Ctra. De Santa Bàrbara a La Sènia - diego@hoteldiego.com www.hoteldiego.com
STA. MARIA DE PALAUTORDERA FONDA HOSTAL TURÓ DE L’HOME Plaça Major, 6, Sta. Maria de Palautordera Tel. 93 848 00 27 www.turodelhome.com
natura i aventura novembre 2008
42/43
/43
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:53
Página 43
26
è
FESTIVAL INTERNACIONAL DE
CINEMA DE MUNTANYA I AVENTURA DE TORELLÓ 14 / 23 - 11- 08
AJUNTAMENT DE TORELLÓ
natura_22:Maquetación 1
20/1/09
18:54
Página 44
MÉS VITALITAT CLIMA AGRADABLE TRANSPIRACIÓ ÒPTIMA TRANSPORTA LA SUOR CAP A L’EXTERIOR CONFORT MÀXIM UN COSTAT INTERIOR CALENT I SUAU CONTROL DE SUBSTÀNCIES NOCIVES COMPLINT AMB L’ESTÀNDARD ECOLÒGIC OEKO-TEX
LÖFFLER TRANSTEX Seamless La roba esportiva de LÖFFLER amb la qualitat TRANSTEX NSTEX Seamless garanteix benestar sense costures i sense nse compromisos. Amb una tecnologia superior de dues capes de LÖFFLER FFLER (costat interior de polipropilè i costat exterior de modal viscosa) el cos es manté calent i sec.
www.loeffler.at