Natura i Aventura 23 by Goolnatura

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:32

Página 1

ESQUÍ DE MUNTANYA

Tossa Plana de Lles EXCURSIÓ A LA VORA DE L’EBRE

El Camí de Sirga PEDALANT PER LA SERRA DE MARINA

Turons amb història

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:32

Página 2

Envoltat de misteri, protegit pels seus fills, el Faig Pare desafia orgullós el pas dels segles.

Boscos de conte de fades. Muntanyes agrestes i escarpades. Camins solitaris vora el mar. Platges apartades on sentir la immensitat. Un entorn de bellesa sorprenent. Un espai on veure com el riu abraça el mar. Les Terres de l’Ebre estan plenes de paisatges màgics. Atura’t a gaudir-los!

Vull rebre més informació: Nom i cognoms:

Adreça: CP:

Província:

País:

E-mail:

C. de l'Àngel, 6. 3a planta, Edifici Siboni. 43500 Tortosa. Tel. 977 444 447 www.terresdelebre.org terresdelebre@altanet.org

NIAnat6

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:33

Página 3

www.naturaiaventura.cat

ESQUÍ DE MUNTANYA

Tossa Plana de Lles EXCURSIÓ A LA VORA DE L’EBRE

El Camí de Sirga PEDALANT PER LA SERRA DE MARINA

Turons amb història

Imatge de portada: Ascendint cap al cim de la Tossa Plana de Lles

ANY III. NÚM. 23 DESEMBRE 2008

TIRADA: 15.000 EXEMPLARS CONTROLATS PER: Direcció: Jordi Fernàndez Redacció: Jaume Guillot Disseny gràfic: Sensació Gràfica www.sensaciografica.com Publicitat: Laia Viñas NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Correcció: Berta Aymerich Mestre Col·laboradors: Anna Parra Naiana Lacorte Albert Beneït Albert Brignardelli Edu Abad Míriam Galisteo

Edita: H4XORS S.L. C/Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat

pades. ntir la ai on

Bon Nadal i Feliç Any Nou

Natura i Aventura és membre de:

Dipòsit legal: B-51.197-2006

L’equip de NATURA I AVENTURA Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

NIAnat6

02/03

editorial

Imprimeix: Tallers Gràfics Soler, S.A.

edi tor ial

Aquest any ha nevat aviat. Les primeres nevades han pintat els nostres cims de color blanc i han transformat els paisatges en bucòliques estampes nadalenques on fins i tot el vent resta immòbil. Els arbres cristal·litzats semblen boniques estàtues de marbre de les que pengen preciosos vitralls on els raigs de sol esclaten en mil colors. Sorprèn la capacitat purificadora dels flocs de neu. És com si la nevada s’hagués emportat la brutícia del món i li hagués rentat la cara, i en obrir la finestra i contemplar les noves formes i els nous colors, els mals s’haguessin esborrat. «Any de neu, any de Déu», diu el refrany popular, convidant-nos a pensar que una bona nevada farà possible allò impossible. I nevarà uns quants dies més i la tristesa del món quedarà ben soterrada sobre l’ondulada capa de glaç de cotó. Arribarà Nadal i ens absorbirà la bombolla nadalenca de l’amor i la felicitat. Si amb la nevada tot ho crèiem possible, amb l’arribada d’aquestes dates assenyalades els somnis es convertiran en desigs que ompliran bosses i més bosses de falses necessitats molt ben embolicades. Enyorarem els que ja no hi són, però sentirem la seva companyia i en el jardí entapissat de blanc dibuixarem plegats les nostres il·lusions. Per uns instants serem de nou els infants que portem dintre.

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:33

Página 4

Sumari

06 rutes a peu 06 Camí de Sirga

rutes en BTT 12 Turons amb història

calendari 17 Activitats del mes

escalada en cresta 18 La cresta de Peguera

esquí de muntanya 22 Ascens a la Tossa Plana de Lles

club Natura i Aventura 26 Sortides, sorteigs i molt més!

punt de sortida... 28 Raids, curses de muntanya, btt ...

plantes medicinals 30 L’olivera

arbres i boscos singulars 31 FITXA III: els roures

descens d’engorjats 34 Barranc del Tres en Ratlla

biblioteca 38 Novetats editorials

on trobar-nos 40 Llocs de distribució

directori 41 Establiments recomanats 04/05

natura_23:Maquetaci贸n 1

20/1/09

20:33

P谩gina 5

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:33

Página 6

rutes a peu

COMARCA: RIBERA D’EBRE

El Camí de Sirga Des dels temps més remots, l’Ebre ha estat el pont que ha permès estendre per la península els diversos pobles que l’han habitada: ibers, fenicis, grecs, cartaginesos, visigots, sarraïns... Les seves aigües maragdes foren solcades pels llaüts dels nous visitants que aconseguien pujar riu amunt empesos per la força favorable dels vents. Quan no bufava la garbinada i les naus no podien, per tant, pujar a vela, els tripulants eren els encarregats de la duríssima feina de sirgar per la vora i remolcar-les aigües amunt. Els sirgadors,

homes de força i empenta, avançaven estirant els llaüts amb una corda gruixuda —anomenada sègula—lligada per un extrem a l’arbre de l’embarcació i per l’altre a les seves espatlles, que protegien amb espatlleres de fusta. Tibaven ben fort per fer avançar a contracorrent els llaüts carregats de mercaderies o els viatgers que travessaven el territori, i establiren un camí que ha perdurat al llarg dels segles: el camí de sirga.

AL LLARG DE TOT EL RIU ELS CAMINS DE SIRGA EREN VITALS PER GARANTIR L’ENORME TRÀFIC DE MERCADERIES

natura i aventura desembre 2008

20/1/09

20:33

P谩gina 7

www.naturaiaventura.cat

ERMITA DEL CALVARI

natura_23:Maquetaci贸n 1

06/07

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:33

Página 8

rutes a peu assejant per l’intricat laberint d’estrets carrerons que configuren el nucli antic d’Ascó, caminant sota portalades de mig punt i decoracions morisques, comprovem la gran influència que els àrabs tingueren en l’esdevenir de la vila, que tingué la més gran magnificència durant la dominació musulmana. Ascó és el punt de sortida que hem triat per fer l’excursió que, resseguint l’Ebre per l’antic camí de sirga, ens durà fins a Móra d’Ebre. Ens allunyem del poble pel vessant dret del riu i entre la verdor de la vegetació destaca la blanca paret encalcinada de l’ermita del Calvari. Diu la tradició que aquesta petita ermita va ser construïda per un matrimoni que va haver de fugir de la població al negar-se, la nit de noces, al costum feudal del dret de cuixa. Al seu retorn, i en agraïment, bastiren l’esglesiola. En aquesta ermita només una cosa superava les increïbles vistes sobre l’Ebre: les estrofes cantades del Miserere. Entonades en forma de saeta siguin, probablement, les úniques “saetes” catalanes conegudes. Al girar-nos per acomiadar-nos d’Ascó, ens sorprèn el perfil enrunat de la torre de l’antic castell construït, com la majoria de construccions defensives situades al final de la vall de l’Ebre, durant l’època musulmana. Fou conquerit pels cristians al segle XII; però a la vila li fou atorgada una Carta de Seguretat que permetia als sarraïns d’Ascó romandre al lloc i conservar totes les seves possessions, cultura, religió, dret i organització. Així la població musulmana es mantingué a l’interior del recinte murallat constituint el que es conegué com “vila de dins”, i a l’exterior del poble —“vila de fora” o “universitat”— es creà una població cristiana amb la seva pròpia organització política. El castell passà a mans de l’ordre del Temple primer, i dels hospitalers un cop desapareguts els templers, i fou

natura i aventura desembre 2008

enderrocat l’any 1643 durant la guerra de Separació de Catalunya per evitar que els francesos s’hi poguessin fer forts. L’aigua del riu davalla tranquil·la vers el mar. Els raigs de sol s’hi reflecteixen i s’escampen en milers de punts de purpurina viva. Els pollancres, verns, oms i freixes, que en aquesta època de l’any han deixat anar ja les seves fulles tintades de taronges, grocs i vermells, juguen a esquitxarse al ritme que marca el vent. Sobre una soca, amagat entre els joncs de ribera, un vell bernat pescaire batega les seves ales, i un xic més enllà una parella de fotges s’acaronen sota el canyissar. Crida l’atenció el contrast que els capricis de l’Ebre han originat en espais on destaca la simfonia de tons i colors de la vegetació de ribera; els indrets vius i verdosos on l’home ha instal·lat regadius i per on s’escampen els cultius de fruiters, i altres espais on predominen els tons ocres i terrosos dels terrenys de secà plantats de vinyes, ametllers i oliveres. Quan un menys s’ho espera, la vall s’estreny i l’Ebre s’esmuny entre les parets del congost vertical del pas de l’Ase. Aquí gaudim d’una mostra de l’empenta dels sirgadors que, un cop desapareguda la riba del riu sota el vertical faralló de pedra, es veien obligats a buscar passos alternatius per poder continuar estirant de l’embarcació. En moltes ocasions es veien obligats a pujar pel vessant o a progressar sobre els tallats per així poder continuar avançant. De vegades en el vaixell portaven matxos o mules per ajudar els sirgadors a arrossegar el llaüt, però en aquests trams més complicats només la força dels braços dels homes servien per moure la nau i fins i tot les bèsties havien de pujar a l’embarcació i deixar-se portar pels forts sirgadors. Per nosaltres, però, després de deixar que el riu s’emporti aigües avall,

entre corrents i remolins, la nostàlgia dels records passats, aquest lloc és ideal per aturar-nos i per gaudir al màxim del plaer que la simple contemplació de tan bell indret ens regala. Un xic més enllà, després d’una giragonsa capriciosa del riu, elevada sobre un turó, destaca per sobre les cases blanquinoses de Garcia el color terrós de les parets de la vella església parroquial. Resta dempeus com a testimoni mut dels atroços bombardeigs que la població patí en l’acarnissada batalla que l’Ebre va batejar amb el seu nom. Un altre testimoni mut que trobem en aquesta altra riba, i d’un altre fet menys esfereïdor, és la marca existent en una de les façanes de les sènies que trobem al llarg d’aquest tram del camí que ens indica el nivell que va assolir l’aigua del riu en la crescuda de l’any 1907. Les sènies també són herència del passat musulmà a la comarca, doncs era com els àrabs anomenaven els horts amb sínia (construccions que facilitaven la recollida de l’aigua i el rec de les terres), que encara podem observar en les diferents finques. Sembla que ja res ens pot sorprendre en aquesta terra de contradiccions, on el secà guanya terreny al regadiu, tot i disposar del riu a prop. O sí. En aquesta lluita aferrissada entre l’hort i la vinya, entre els fruiters i les oliveres, regadiu i secà es fonen en una abraçada fervent quan, vora el camí, els fruits que pengen d’una olivera no són olives, sinó carbasses. Si arribeu a Móra cap al tard i us atureu vora l’aigua, podreu escoltar, allà on es fonen riu i nit, el suau lliscar del llagut que marxa aigües enllà. Potser endevinareu la seva imatge esborronadora, espectral, com de boira, reeixint del fons del riu i allunyant-se en la foscor de la nit, negant-se a passar a l’oblit o a quedar en un full més de la història.

20/1/09

20:33

Página 9

www.naturaiaventura.cat S SI ET OR IPT R C S SUB ÀS PODR AR DE G T ARRE A.CA DESC AIAVENTUR R U T , .NA WWW ÀNOL EL PL RI I EL A S ER L’ITIN ER AL GP P K C A TR

Sortim de l’oficina de turisme d’Ascó (1) i prenem el carrer del Riu, amunt, fins a creuar la carretera de les Camposines, que prenem a l’esquerra fins a sortir del poble. Passem vora l’ermita del Calvari (2) i, abans d’un quilòmetre, quan la carretera fa 1 un revolt a la dreta prenem la pista asfaltada que davalla a mà Ascó esquerra i que segueix paral·lela al riu. Al cap de poc, trobem 2 una altra cruïlla, on deixem a la dreta el camí vell de les Cam3 posines que marxa amunt. Nosaltres continuem recte, seguint sempre les marques vermelles i blanques del GR-99. Just després de passar el mas de Pepe Jornet creuarem la via del tren per un Pas de l'Ase 4 túnel (3). Durant el següent tram no hi ha pèrdua possible, doncs la pista segueix sempre entre el riu i la via del ferrocarril. Poc abans d’arriSènies de bar al pas de l’Ase (4) el ferrocarril s’endinsa en un túnel i la nostra pista es Garcia 5 converteix en un sender que supera les parets a mitja alçada i que davalla després de 6 nou fins a l’alçada del tren. Cal parar compte en el tram en què el tren surt del túnel, on el sender passa molt a prop de les vies abans d’allunyar-se travessant un canyissar. Al cap d’una estona passarem sota uns cingles on s’observen els sediments excavats pel riu. Llavors arribarem a les sènies de Garcia. A l’altra banda del riu veiem la 7 vella església i el poble de Garcia. Trobem una cruïlla (5) on seguirem recte. La pista de l’esquerra porta al pas de barca de Garcia. La sènia de l’Enriqueta, que tenim al davant, té una bonica capella mig enrunada. Continuem cap al sud i travessem de nou la via del tren (6), que en aquest indret gira per encarar-se cap al Mora d'Ebre riu i creuar-lo pel pont de Garcia. Trobarem alguns desviaments que condueixen a 8 sènies i finques privades. Nosaltres hem de continuar sempre seguint les marques de GR pel camí més evident en direcció a Móra. A l’alçada de la sènia de Guarrissa, una cruïlla ens permet agafar a l’esquerra el camí de Sovarrec cap a Móra d’Ebre. Hem de prendre aquesta opció, ja que el de la dreta, que també porta a Móra, no ho fa vorejant la riba del riu. Ermita del Calvari

Garcia

Mora la Nova

LA TORNADA ES POT FER AMB TREN. CONSULTAR ELS HORARIS AMB ANTEL·LACIÓ.

LA RUTA PAS A PAS

FITXA

natura_23:Maquetación 1

DURADA: 3.00 H TIPUS ITINERARI: LINEAL RECORREGUT: 13,6 KM

DIFICULTAT: MITJA ÈPOCA: TOT L’ANY.

PER SABER-NE MÉS Jesús Moncada ha immortalitzat en el seu llibre Camí de Sirga la força, l’empenta i les vivències d’aquells homes que feren, a la riba de l’Ebre, un camí secular. A Camí de Sirga l’autor evoca la tràgica desaparició de Mequinensa, l’antiga vila de la vora de l'Ebre enfonsada sota les aigües, que un temps va ser centre d’una important conca minera i d’un intens tràfic fluvial i que es troba abocada a la destrucció. A través de les vivències d’un allau de personatges, l’autor rememora els darrers cent anys de la vila condemnada.

08/09

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:33

Página 10

rutes a peu ENTRE LES EMBARCACIONS MODERNES TROBEM ENCARA LLAÜTS I MULETES AMARRATS EN ELS EMBARCADEROS

natura i aventura desembre 2008

natura_23:Maquetación 1

10% de descompte c/ Sant Lluís 44-48, Barcelona

20/1/09

20:33

5% en bicicletes 10% equipaments

Página 11

’

Indústria 265, Barcelona

Perquè subscriure’m-hi? 10% en tèxtil Trav. de Gràcia 132, Barcelona

10% en tèxtil 5% en material dur Pere III, 49-51, Manresa

10% de descompte Avda. dels Països Catalans 49, Igualada

15% de descompte Bellver de Cerdanya Tel.: 616 85 55 35

turisme rural

10% de descompte Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16

7% i 10% en compres superiors a 300€ c/ Galileu 64, Barcelona

guies

c/ Galileu 208, Terrassa

10% de descompte www.cbcadvocats.com

en els sorteigs mensuals de material, * Participa viatges i altres regals. els descomptes que molts establiments * Aprofita ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.

10% de descompte Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16

10% compres en metàl·lic i 6% amb tarja

de www.naturaiaventura.cat * Descarrega’t els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats.

10% de descompte Ctra de Ribes, 251 Les Franqueses del Vallès

cada mes Natura i Aventura a casa teva. * Reb No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la!

Kayak Center Guixols 2X1 en activitats de curta i mitja durada Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 667 76 91 80

Dive Different

Tot això per només

20€ l’any! (11 exemplars)

(submarinisme)

TORRE DE L’AMO 10% de descompte http://www.parcfluvial.cat/

10% en tèxtil 5% en material dur

15% de descompte Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 687 95 27 05

RAFART 15% de descompte Pg. Pare Claret, 4 25280 -Solsona

c/ Sant Pere 12, Sabadell

10% de descompte c/ Crta. de Sant fruitós 7, Berga

10% de descompte Rbla. Josep Tarradelles, Granollers

15% de descompte Baix Empordà Tel.: 620 846 742

Com subscriure’m-hi?

* A través de www.naturaiaventura.cat. * Trucant al telèfon 934 177 614. Aquest Nadal regala

10% de descompte La Molina, Borredà, Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 616 55 40 39 ’

’

Un regal que disfrutaras durant tot l’any!! 2€ de descompte

10% de descompte

Cerdanyola del Vallès, 93 591 07 27

c/ Canonge Baranera 2, Badalona

Ho trobaràs tot a: www.naturaiaventura.cat 18/19 10/11

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:33

Página 12

rutes en BTT

Turons amb història Turons de Sant Miquel, Castellruf, d’en Galzeran i de Sant Mateu

COMARQUES: VALLÈS ORIENTAL I MARESME

són aquests vells turons erosionats de granit gastat els que ens permeten fer nostre el tresor paisatgístic, natural i cultural que aquesta terra encara viva ens recorda i ens mostra.

natura i aventura desembre 2008

ESTAN PLENS DE CONTRASTOS

turons generen zones ombrívoles i humides on l’alzinar i la roureda pinten de colors vius els paisatges de tardor i amaguen fonts secretes d’aigües pures i tremoloses. En els vessants més assolellats, l’alzinar es combina amb la pineda, i allà on temps enrere l’home hi havia treballat, la brolla arbustiva prova d’esborrar-ne l’empremta. I

ELS PAISATGES DE LA SERRA DE MARINA

Tot i no assolir grans alçades, la serralada de Marina amaga un munt d’històries on els seus turons més emblemàtics en són els protagonistes. Aquests cims gastats de granit erosionat han viscut el transcórrer del temps i han estat testimonis del passat que enriqueix la nostra història. Entapissats per boscos típicament mediterranis, aquest

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:33

Página 13

www.naturaiaventura.cat

CADASCUN DELS TURONS QUE S’ALCEN A LA SERRA DE MARINA AMAGUEN BONIQUES HISTÒRIES I RECORDS OBLIDATS

12/13

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:33

Página 14

rutes en BTT cavall entre els municipis de Montornès i Vallromanes s’alça, encimbellat sobre un turó, el castell de Sant Miquel. Així és com l’anomenen a Montornès, mentre que a Vallromanes és conegut amb el nom de castell de Montornès. Del seu passat no se’n sap gaire, ni la seva antiguitat ni si va ser edificat sobre una construcció més antiga, i no és fins l’any 1108 que se’n parla per primera vegada, en un document de la Corona. Durant aquella època, el poble de Montornès es deia Palau d’Ametlla i hi manava un petit terratinent, el senyor Montornès. L’any 1342 el rei Pere III va vendre el castell de Sant Miquel als Montornès, que entre les condicions de compra demanaren el canvi de nom de la vila, que el rei atorgà i que passà a anomenar-se Montornès, com els seus amos. Aquests, però, no pogueren gaudir gaire de la compra de la fortalesa, ja que el 25 de maig del 1448, un terratrèmol amb l’epicentre situat entre Granollers i Llinars, de magnitud calculada en 5,6, va enderrocar l’edifici, que mai no ha estat reconstruït. Era una fortalesa de grans dimensions amb muralles que en alguns punts aprofitaven les parets de roca natural. Avui només en queda dempeus una meitat de la torre circular de l’Homenatge. El nom del castell es deu a l’existència d’una capella propera dedicada a Sant Miquel. L’arcàngel Sant Miguel va ser el sant que el cristianisme va identificar amb el déu guerrer que els ibers veneraven en els seus santuaris per així facilitar la conversió dels pagans. Aquests santuaris es construïen en llocs elevats, i possiblement n’hi hauria hagut també un dalt del turó de Castellruf, on existeixen les runes d’un antic poblat ibèric. La troballa més antiga data del segle VII aC, que significaria que el turó ja fou habitat en el període iber arcaic. Així ens ho demostren també els forats de pal de cabana a les roques i les marques d’antigues llars de foc. És possiblement a partir del segle V aC quan es comencen a edificar els primers espais urbanitzats a la part més elevada del poblat i, probablement, es comença la construcció de la primera muralla. El moment de màxima activitat humana esdevé durant el segle III aC, quan s’amplien els edificis i s’edifica a cotes més baixes, de ben segur per l’augment demo-

natura i aventura desembre 2008

gràfic. És en aquest període quan s’estructura definitivament la disposició estratègica de les fortificacions, les quals s’aprofiten també per a recolzar noves cambres. El poblat resta abandonat a partir de finals del segle III aC o a inicis del II aC, segurament a causa de les convulsions de la zona durant la Segona Guerra Púnica i la posterior repressió de Marc Porci Cató. A més del poblat, dalt del turó de Castellruf hi ha també les restes d’un dolmen i les runes d’un castell. Vora el dolmen hi havia també un menhir amb un símbol gravat, que va ser transportat a Santa Maria de Martorelles on serveix per decorar, al costat d’un taronger, la plaça del poble. Al turó de Castellruf no hi pugeu per Tots Sants, que no hi trobareu lloc. Aquesta nit senyalada tots els antics castlans, dames i

cavallers, es reuneixen a taula i sopen com si el castell encara continués dempeus. El silenci és total, espectral. Ningú no diu res. Tots callen. Si us hi apropeu descobrireu, esparverats, que sota els seus rics vestits no hi ha cossos humans, sinó esquelets despullats de pell. Deixem enrere el turó on història i llegenda es fonen per evocar-nos el ric patrimoni cultural d’aquest meravellós entorn natural. Carenem per contemplar de prop el pi d’en Casals i pedalem vers el turó d’en Galzeran, també dit turó d’en Mates, i conegut a la zona com el Telègraf. El cim destaca per tenir una esvelta torre d’aguait contra els incendis. Val la pena apropar-s’hi per gaudir de les millors panoràmiques sobre l’entorn i dels municipis d’Alella, Tiana i Montgat. Mireu si és un bon mirador que l’any 1794 aquest turó fou utilitzat com a punt de referència per a mesurar el meridià de Dunkerque a Barcelona, imprescindible per definir la longitud del metre. Fins aleshores, per mesurar les longituds s’utilitzaven altres unitats com la vara —dividida en quatre

pams—, la cana —en vuit pams— o el destre —que a Mallorca equivalia a dues canes de Montpeller (i que no mesurava el mateix que la cana de Barcelona o la de Puigcerdà). Calia unificar totes aquestes mides en una sola mesura universal. Perquè fos acceptada per totes les nacions calia, a més a més, que el patró es fonamentés en la natura. Una primera proposta dels francesos, realitzada l’any 1790, fou la mida de la longitud d’un pèndul que oscil·lés en intervals d’un segon de temps a la latitud de 45 graus. Aquesta idea no agradà als anglesos, així que l’any següent els francesos en proposaren una altra: la nova mesura seria la deumilionèsima part d’un quadrant d’un meridià terrestre, i l’anomenarien metre, del grec metron, que significa ‘mesura’. Davant la impossibilitat de mesurar tot un quart de meridià, des del Pol Nord fins a l’Equador, la solució era mesurar-ne un tros i matemàticament calcular el valor total. L’arc de meridià triat era el comprès entre Dunkerque, vora el mar del Nord, i Barcelona, i passava per l’observatori de París. La tècnica a utilitzar seria la de la triangulació geodèsica, que mitjançant una cadena de triangles —els vèrtexs dels quals serien els cims de les muntanyes situades al llarg del meridià— permetria el càlcul. Encara avui en dia podem veure, dalt del cim del turó d’en Galzeran, el monòlit geodèsic utilitzat aleshores per formar triangle amb el Matagalls i el Puig Rodó. El darrer turó on ens porta la pedalada d’avui és el turó de Sant Mateu, des d’on gaudirem d’una nova panoràmica, aquest cop sobre el Maresme, amb alguns campanars eixint sobre les teulades rogenques de les cases envoltades d’hortes i camps de clavells. Un xic més enllà el paisatge s’embruta esquitxat per les urbanitzacions que taquen les muntanyes i que s’escampen cap a les poblacions de la costa. Prop del turó trobem l’ermita de Sant Mateu del Bosc, documentada des del segle X. És d’origen romànic, d’una sola nau, petita i delicada, coberta amb volta de canó. L’únic absis és semicircular, amb finestra de doble esqueixada i a voltes sembla més gran que la pròpia nau. Sobta la curiosa disposició del campanar d’espadanya, perpendicular a la façana.

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:33

Página 15

FITXA TÈCNICA

www.naturaiaventura.cat DURADA: 4 H DESNIVELL: 885 M DISTÀNCIA: 27 KMS DIFICULTAT: ALTA TIPUS ITINERARI: LINEAL ÈPOCA: TOT L’ANY CARTOGRAFIA: 1: 25000 PARC DE LA SIERRALADA LITORAL

IMATGE CEDIDA PER L’INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA Turons amb histÚria Km totals

Direccions

Full 1 Descripció

Km parcials

Comencem la ruta al parquing de l'estació de Mollet del Vallés.

0,0

31T

4 34 8891E 45 98 508N

60 msnm

Travessem un pont i seguim recte

Pàrquing

0,47

SI E SUBS TS CRIPT OR PODR ÀS DESC ARRE GAR D WWW .NATU E RAIAV ENTU RA.CA EL PL T ÀNOL EL RO , ADBO OK TRAC K PEL I EL GPS

0,470 Arribem a la carretera B-500 que prenem a l'esquerra en direcció Sant Fost de Campsentelles

0,58

0,110 Deixem la B-500 i prenem la carretera BV-5006 en direcció a Martorelles i Santa Maria de Martorelles.

1,04

0,460 Travessem la població de Martorelles i un cop passat l'ajuntament trobem la plaÁa J. Anselm Clavé on prenem a l'esquerra el carrer amb el mateix nom.

2,90

1,860 Escola Viver Castell de Sant Foix

4,09

Seguim recte en direcció a Can Girona

1,190

14/15

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:33

Página 16

rutes en BTT

LES PUJADES ALS TURONS SON CURTES PERÒ PRESENTEN UN FORT DESNIVELL

natura i aventura desembre 2008

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:34

Página 17

desembre

Data

Activitat

Organitza

Contacte

Ascensions 06/12 07/12 13/12 14/12 20/12 21/12 21/12 25/12 26/12

Portada del Pessebre a Sant Marc de Brocà CENTRE EXCTA. DE CASTELLAR Portada del 47è pessebre al cim del Taga UNIÓ EXCTA. SANT JOAN DE LES ABADESSES Pujada del pessebre a Céllecs CENTRE EXCTA. VILASSAR "Portada pessebre ""Joies del Romànic""" CLUB EXCTA. PIRENAIC Ascensió al Santuari del Far pel Grau del Goleró CLUB EXCTA. ANOIA Pujada del pessebre a les Agudes CENTRE EXCTA. SANT CELONI Pujada del pessebre a Sant Jeroni CLUB MUNTANYENC MONISTROLENC Cavada al cim del Matagalls CENTRE EXCTA. TARADELL Portada del pessebre al Pedró dels Quatre Batlles CENTRE EXCTA. SOLSONÈS

www.castellarvalles.org/entitats/cec www.uesantjoan.com www.cevilassardemar.cat www.pirenaic.cat clubexcursionistaanoia@hotmail.com www.elcesc.org Tel: 938 350 284 www.cetaradell.net www.centreexcursionistasolsones.org

Marxes i caminades 6/12 Sortida Fira Sant Nicolau 7/12 Caminada Popular de Llinars 25/12 26a Pujada a la Mola 26/12 Caminada Nocturna "Nit de Nadal""

GRUP EXCTA. CULT.ALPI.- LLETISSONADA St Esteve d'en Bas www.geca.cat CENTRE EXCTA. LLINARS DEL VALLÈS Llinars del Vallès cexllv@wanadoo.es CLUB MUNTANYENC DE TERRASSA Terrassa www.clubmuntanyencterrassa.com LA LIRA VENDRELLENCA (SE) El Vendrell www.gmlira.com

Orientació 14/12 6h-O per la Marató de TV3 21/12 CAMPIONAT CATALUNYA RELLEUS 31/12 St SilvestrO

Senglar-O Badalona Orientacio COC

www.senglaro.cat/competicionsmarato2008.htm http://orientacio.org/actualitat/noticies/Relleus08.pdf www.clubcoc.org

16/17

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:34

Página 18

escalada en cresta

La cresta de Peguera COMARCA: BERGUEDÀ

A la falda de la serra d’Ensija, la natura ens ha regalat un racó sorprenent: Peguera. Les velles cases del poble, abandonat en exhaurir-se l’explotació minera de la contrada, es recolzen al Roc per no caure sobre els verds prats de muntanya que les envolten. Tot el conjunt forma un deliciós panorama, verge i salvatge, serè i harmoniós. Només la seva contemplació en fa mereixedora d’una visita. Un xic més enllà del poble, enmig de la vall que dibuixen la serra d’Ensija i els rasos de Peguera, s’alça el serrat de les Eres, que amb el seu fil afilat vertebra en dues parts l’ampla coma. Aquest serrat també és conegut amb el nom de cresta de Peguera, i és la que avui us proposem. És una cresta ideal per iniciar-se en aquest tipus de progressió, doncs no presenta passos gaire compromesos i els trams de més dificultat estan molt ben equipats. A més, la roca és de molt bona qualitat i ens ofereix infinitat de possibilitats per practicar la utilització de Friend i tascons.

natura i aventura desembre 2008

RÁPEL ENMIG DE LA BOIRA

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:34

Página 19

LA VALL DE PEGUERA ES UN RACÓ SORPRENENT D’ENORME BELLESA

Nova botiga on-line:

www.venturalia.com

Alpinisme oca - gel) r ( a d la a c s E Trekking untanya Esquí de m

18/19

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:34

Página 20

escalada en cresta ACCÉS

A la C-16, en el tram de Berga a Guardiola de Berguedà, entre la central tèrmica de Cercs i el quilòmetre 108, neix la carretera BV-4025 que duu a Sant Corneli, Fígols i la Creu de Fumanya. Passats els tres nuclis, poc després del quilòmetre 12, trobem la pista que ens porta al poble. Davant nostre podem contemplar ja la cara nord de la cresta. Aquest és un bon lloc per deixar el cotxe. APROXIMACIÓ: Davallem per la pista que voreja el cingle per la seva part més oriental. Passem per la font de Cal Coix, on podrem proveir-nos d’aigua, i arribem al poble de Peguera, que ens espera silenciós amagat sota el Roc de Peguera. Des del cementiri remuntem per l’esquerra de les cases cap al nord, deixant l’enorme mola a la dreta, en direcció a la cresta que es retalla al fons dels prats, i ens dirigim cap a un collet molt evident, doncs és el punt més baix de la cresta, on comença la travessa (30-40 minuts des del cotxe). DESCRIPCIÓ: El recorregut es fa d’est a oest i presenta dues parts molt diferenciades. Els seus dos primers terços se superen sense gaires dificultats, amb alguna petita grimpada (II), fins a trobar un primer ràpel d’uns 10 m. El ràpel ens deixa en un collet que deixem per l’altre costat en superar un curt ressalt (III). La cresta es va perfilant de mica en mica, fins

que arribem a una altra petita collada on ens cal superar una xemeneia (IV) equipada amb ancoratges químics. Podem muntar la reunió a la base de l’esvelta agulla d’uns 5 m que s’alça a la dreta i que si volem podem també ascendir. Per baixar de l’agulla haurem de parar atenció, doncs desgrimpar l’agulla és un xic delicat. A partir d’aquest punt comença la part més espectacular de la cresta amb una sèrie d’agulles molt perfilades que haurem d’anar superant. Al cim d’una de les agulles farem la reunió per muntar el segon ràpel, de 15 m d’alçada, de sortida molt vertical i que és el més espectacular del recorregut. La base del ràpel és un petit coll des del qual, per la dreta, intentarem superar la següent agulla, i on trobem el pas de més compromís de la cresta. El punt ens el marquen un gran bloc i un avet, a la dreta de l’agulla. Es tracta d’una fissura vertical (IV+) assegurada amb dos ancoratges químics més. Dalt de l’agulla podrem muntar la reunió aprofitant la instal·lació del darrer ràpel, on finalitza la cresta. RETORN: Si seguim en direcció oest arribarem a la carretera, que si prenem a la dreta ens durà fins a la cruïlla on hem estacionat el vehicle (10 min). Si hem aparcat el cotxe a Peguera ens dirigirem cap a l’est, seguint un senderó que, travessant uns prats, ens durà de nou al poble (20 min).

LA CRESTA DE PEGUERA ÉS UN INDRET IDEAL PER INICIAR-SE EN AQUEST TIPUS DE PROGRESSIONS

natura i aventura desembre 2008

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:34

Página 21

www.naturaiaventura.cat

FITXA TÈCNICA

1PRIMERA ASCENSIÓ I EQUIPAMENT: : JAVIER AZNAR I EUSTAQUIO GARRIDO (AGOST DE 2004). EQUIPAMENT DEFINITIU AMB LA COL·LABORACIÓ DE FERNANDO CLARAMONTE (JUNY D 2005). HORARI: APROXIMACIÓ: 30-40’. CRESTA: 2,5 H (CORDADA DE 2 PERSONES). RETORN 15’. DIFICULTAT: CRESTA IDEAL PER INICIAR-

SI E SUBS TS CRIPT OR PODR ÀS DESC ARRE GAR D WWW .NATU E RAIAV ENTU RA.CA EL PL T ÀNOL , I LA R ESSEN YA

R1 IV+

R2 IV

a Ce

BV-4

cre

sta

025

Peguera

rcs

K11

a Rasos de Peguera

SE EN AQUEST TIPUS DE PROGRESSIÓ.TROBAREM DIVERSOS PASSOS DE IIIº, UN DE IVº I UN DE IV+. EN CONJUNT: BD. MATERIAL (CORDADA DE 2 PERSONES): CASC, ARNÈS, CINTES EXPRÉS LLARGUES, MATERIAL PER MUNTAR REUNIONS, TASCONS O FRIENDS, ASSEGURADOR I MATERIAL DE RÀPEL.

III

Fumanya

RES SEN YES

20/21

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:34

Página 22

esquí de muntanya

La Tossa Plana de Lles (2.916 m)

COMARCA: CERDANYA

L’arribada de les primeres nevades ha deixat la Cerdanya encatifada de color blanc. Encara no ha marxat la tardor i els colors vermellosos i ocres de les fulles que el vent ha arrencat dels arbres tenyeixen els prats nevats d’un taronja intens que els primers raigs del sol fan brillar d’una manera inusual. La cara nord del Cadí perd, amb les seves esquerpes canals plenes de neu, el seu aspecte ferotge, i a la vall es respira, enmig del silenci, una serenitat sorprenent. D’entre tots els cims, un en destaca per sobre dels altres, bell, serè i, tot i ser el més alt de la Cerdanya catalana, humil. Es tracta de la Tossa Plana de Lles, que si no fos pel Carlit veí, que mesura sis metres més, seria el cim més alt. És un cim ideal per treure la pols als esquís, les raquetes o la taula, doncs la poca dificultat que presenta ens assegura un bon inici de temporada. Les seves pales amples, la suau inclinació del cim i el poc risc d’allaus existent al llarg del recorregut el fan una bona opció, tant per qui vol començar a escalfar per la temporada de neu com pel qui desitja iniciar-se en els ascens amb raquetes de neu o amb esquís de travessa.

natura i aventura desembre 2008

natura_23:Maquetaci贸n 1

20/1/09

20:34

P谩gina 23

www.naturaiaventura.cat

22/23

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:34

Página 24

esquí de muntanya

LA TOSSA PLANA DE LLES ÉS UN CIM AL QUE PODEM PUJAR A L’HIVERN AMB ESQUÍS DE MUNTANYA O RAQUETES DE NEU ACCÉS Anem fins a Martinet, a la N-260 entre Puigcerdà i la Seu D’Urgell. A la sortida del poble (si anem en direcció a la Seu d’Urgell) prenem un desviament a la dreta, la carretera LV-4036 que duu a Travesseres i a Lles de Cerdanya (km 9). D’aquest darrer poble prenem la pista asfaltada que ens porta al refugi del Cap de Rec i l’estació d’esquí de fons de Lles de Cerdanya (km 15). Estacionarem el vehicle a l’aparcament de les pistes d’esquí. ASCENS (3H): Des del refugi de Cap de Rec, i depenent de la quantitat de neu, iniciarem l’excursió en una direcció o una altra. Si el sotabosc està nevat i ens permet avançar còmodament amb els esquís o les raquetes, evitarem les pistes i ens hi endinsarem en direcció nord seguint les marques dels arbres fins a desembocar a la pista que uneix el refugi del Cap de Rec amb el del Pradell i el dels Estanys de la Pera, més o menys a l’alçada del Pla de la Molina. Si l’estat de la neu no ens ha permès endinsar-nos pel bosc, haurem de resseguir la pista que, fent una volta considerable, ens porta fins aquest punt. Sigui com sigui, des d’aquí seguirem per la pista (a l’esquerra si hem pujat pel bosc),

natura i aventura desembre 2008

fins al refugi forestal del Pradell. Des d’aquí també tenim dues opcions, depenent de la quantitat i l’estat de la neu i de si anem amb esquís o raquetes. Podem ascendir pel camí senyalitzat que marxa des de davant del refugi i que puja sense concessions fins al Pla de les Someres, o bé continuar un xic més per la pista i, abans de travessar el torrent de Setut, pujar pel bosc, on la inclinació del vessant és menys pronunciada. Un cop al Pla de les Someres ja no tenim cap pèrdua, encara que no divisem realment el cim. Simplement hem de remuntar l’ampla carena, amb la referència del Tossal Bovinar que ens anirà quedant cada vegada més a l’esquerra. El desnivell és considerable, però la pujada és suau. Tot i això, la Tossa és un cim que es fa esperar una mica, i que sembla amagar-se de nosaltres fins poc abans d’assolir-lo. Un cop a dalt la panoràmica és excepcional, possiblement una de les millors de les que es poden gaudir de tota la Cerdanya: en un dia clar es pot arribar a veure la Maladeta, el Posets, el Perdiguer, la Pica d’Estats, les muntanyes d’Andorra, el Carlit i fins i tot el Canigó. Als nostres peus observarem la vall andorrana del Madriu i els estanys d’Illa. Si ens girem cap a l’est ens sorprendrà l’esta-

ny de la Muga i la vall de la Llosa, i cap al sud ens amagarà l’horitzó la muralla infranquejable del Cadí. DESCENS (1’5H): El descens cap al refugi del Pradell el realitzarem pel mateix camí que el de pujada. L’ampla carena ens permet efectuar un descens tranquil i aprofitar tot el vessant de la muntanya per realitzar traçades llargues i sense dificultats. És una baixada ideal per fer amb la taula. Només al tram final, quan entrem al bosc, haurem d’anar més amb compte amb la traçada. Un cop al refugi del Pradell, decidirem com tornar al refugi del Cap de Rec, en funció de la quantitat i l’estat de la neu. Si la manca de neu ens obliga a fer-ho per la pista, haurem de remar una mica abans d’arribar al cotxe. Si optem per baixar pel bosc, deixarem la pista poc abans d’arribar al Pla de la Molina, on marxa, a la dreta, el sender senyalitzat que travessa el bosc de la Mata fins el refugi del Cap de Rec i el cotxe. Aquesta és la millor opció si anem amb raquetes i/o taula.

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:34

Página 25

FITXA TÈCNICA

www.naturaiaventura.cat

DESNIVELL: 956M HORARI: 5H ORIENTACIÓ: SUD MAPA: 1: 40.000 ED. ALPINA. TOSSA PLANA DE LLES DIFICULTAT: *S2 RECORREGUT: 60M (15+35+10) MATERIAL: ARVA, SONDA I PALA, GANIVETES I/O GRAMPONS. SI E SUBS TS CRIPT OR PODR ÀS DESC ARRE GAR D WWW .NATU E RAIAV ENTU RA.CA EL PL T ÀNOL , I LA R ESSEN YA

CARA NORD DE LA SERRA DEL CADÍ

www.guiescingles.cat Alt Berguedà raquetes de neu · BTT · espeleologia · barrancs · ascensió a cims · rutes · escalada · esquí · vies ferrades · iglús · raquetes de neu · BTT · espeleologia

24/25

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:34

Página 26

A D I T R SO - Passejada nocturna a la llum de la lluna per la serra d’Ensija amb raquetes de neu.

- Dissabte 10 de gener de 2009 a la nit. MÉS INFORMACIÓ A: www.naturaiaventura.cat o al tél. 934 177 614

S G I E RT

100 EUROS

DE MATERIAL

GENTILESA DE CAMP BASE

DELS 2 VALS DE 100 euros Eduard Abad Barrios - Josep Mª Mora Charles

DE LES 5 ENTRADES PER 2 PERSONES A LA TORRE DE L’AMO Eduard Aregall Romeu - Mercè Segura i Badia - Toni Salas Roquet Neus Baraldés Reguant - Carles Enric Lacorte Pi LA TORRE DE L’AMO ÉS UN EDIFICI CENTENARI QUE FOU PROJECTAT COM A RESIDÈNCIA DE LA FAMÍLIA PROPIETÀRIA DE LA COLÒNIA –QUAN HI FEIEN ESTADA– I QUE HA ESTAT REHABILITAT COM A CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEDICAT A EXPLICAR UNA PART DE LA HISTÒRIA I DEL PATRIMONI DEL CONJUNT DE LES COLÒNIES TÈXTILS DE L’ALT

natura i aventura desembre 2008

LLOBREGAT

natura_23:Maquetaci贸n 1

20/1/09

20:35

P谩gina 27

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:35

Página 28

DE T UN

TID R O S

21 de diciembre en el Castillo de Montjuïc (BARCELONA) 7.30 a 9.00 - RECOGIDA DE DORSALES. Sólo preinscritos. 10.00 - SALIDA 12.30 - ENTREGA PREMIOS Inscripciones: Hasta el 15 de diciembre inclusive o hasta agotar las plazas disponibles. El precio de inscripción es de 22¤. La inscripción incluye un personalizado de Buff® conmemorativo de la prueba, cronometraje por chip, avituallamiento de carrera, avituallamiento de llegada, opción a los premios, servicio médico y guardarropa.

Cómo inscribirse presencialmente: En las plantas de deporte de los centros de El Corte Inglés de - Av. Diagonal (Barcelona) - Pl. Catalunya (Barcelona) - Av. Francesc Macià (Sabadell) Por internet: -En www.runners.es y ocisport.net

nta

u e m d s se cur . btt.. s raid lons t dua

natura_23:MaquetaciĂłn 1

20/1/09

20:36

PĂĄgina 29

...

A RTID

nya

a unt

THE WILD BOAR ROGAINING

e m

Al poble de Lâ&#x20AC;&#x2122;Espluga Calba, a la part mĂŠs alta de les Garrigues, on les aigĂźes vessants es divideixen entre els rius Segre i FrancolĂ, el proper dia 17 de gener, en plena Setmana dels Barbuts, es disputarĂ la primera ediciĂł de â&#x20AC;&#x153;The Wild Boar Rogainingâ&#x20AC;?, en modalitat de 6 hores de temps mĂ xim. Rogaining es una cursa dâ&#x20AC;&#x2122;orientaciĂł a peu, de molt llarga distĂ ncia per Equips, molt semblant a una MaratĂł OrientaciĂł Score, perĂ˛ sense dur a sobre tot lâ&#x20AC;&#x2122;equipament dâ&#x20AC;&#x2122;autosuficiĂ¨ncia, dons hi ha un lloc on tornar a menjar, descansar i fins i tot dormir. Lâ&#x20AC;&#x2122;objectiu es fer molts punts trobant les fites que hi ha ubicades en un Ă rea geogrĂ fica gran, i dins dâ&#x20AC;&#x2122;un temps limitat. Les fites es poden buscar en el ordre que vulgui cada Equip, i no totes les fites valen els mateixos punts, aixĂ˛ dependrĂ de la dificultat fĂsica i tĂ¨cnica per trobar-les. Les Ăşniques eines dâ&#x20AC;&#x2122;orientaciĂł permeses son, el mapa topogrĂ fic on hi ha marcades les fites, la brĂşixola i el rellotge. El treball en equip, la resistĂ¨ncia, lâ&#x20AC;&#x2122;estratĂ¨gia i la tĂ¨cnica en orientaciĂł, son les capacitats a desenvolupar en aquet esport. Rogaining es una disciplina dâ&#x20AC;&#x2122;orientaciĂł molt nova, malgrat aixĂ˛ la FederaciĂł Catalana de Curses dâ&#x20AC;&#x2122;OrientaciĂł, FCOC, ha assimilat aquesta nova variant a Catalunya, i ha acceptat aquesta prova com la primera dâ&#x20AC;&#x2122;una seria de proves per Equip, a disputar durant la Temporada 2009.

La cursa es correrĂ amb el mapa â&#x20AC;&#x153;Les Garrigues â&#x20AC;&#x201C; Roagining Mapâ&#x20AC;? de 50 km2, realitzat la tardor del 2008, seguin les recomanacions cartogrĂ fiques de la International Rogaining Federation. Es un terreny molt variat de conreus de cereals i vinyes a les valls, oliveres i ametllers als plans, molts dâ&#x20AC;&#x2122;ells en estat erm, i un 40% de bosc garriguenc de pi mediterrani de diversa penetrabilitat. Els desnivells son moderats, perĂ˛ sâ&#x20AC;&#x2122;acumularan al final del dia, a les cames dels corredors. Hi haurĂ 9 Categories diferents, perquĂ¨ tots els Equips estiguin en una classificaciĂł, en correspondĂ¨ncia a la seva configuraciĂł, (homes, dones, mixtes, joves, veterans,...) La sortida ĂŠs a les 12:00h., des de la PlaĂ§a de lâ&#x20AC;&#x2122;EsglĂŠsia, perĂ˛ cal ser al Camp de Futbol de lâ&#x20AC;&#x2122;Espluga Calba, a les 10 h. del matĂ, per tal de retirar pitrals, preparar tot el material, i atendre les darreres indicacions de lâ&#x20AC;&#x2122;organitzaciĂł.

28/29

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:36

Página 30

plantes medicinals

L’OLIVERA: FANTÀSTIC REMEI PER ABAIXAR LA (Olea europaea) TENSIÓ ARTERIAL Anna Parra txiqui77@hotmail.com

Fitxa 19 Aprofitant que ara és l’època de la recollida de l’oliva, aquest mes parlarem de l’olivera, un arbre simbòlic del qual es coneixen cultius des de l’any 3500 aC. La seva branca simbolitza la pau i amb les seves fulles es coronaven els guanyadors dels jocs olímpics de l’antiguitat.

DESCRIPCIÓ: Originària de la zona mediterrània, és un arbre que arriba a mesurar 20 metres d’alçada, presenta un tronc gris i esquerdat, les fulles allargades i les flors blanques. El seu fruit, com ja sabem tots, és l’oliva. Les fulles es recol·lecten durant tot l’any.

Laxant:

Taps a l’oïda:

En casos d’estrenyiment es poden prendre un parell de cullerades petites d’oli d’oliva cru en dejú.

És útil per estovar els taps i poder-los extreure amb més facilitat. Posar un parell de gotes d’oli a l’interior de l’oïda i tapar-la amb cotó fluix. Després d’haver-ho deixat actuar tota la nit, treure el cotó i posar aigua calenta amb una xeringa sense agulla.

Anticolesterol:

BENEFICIS:

És molt ric en greixos insaturats i es recomana l’ingesta de l’oli cru en l’alimentació per combatre el colesterol. Afavoreix també l’absorció de les vitamines liposolubles E, A, D i K.

Ús intern:

Ús extern:

Per calmar el nerviosisme o el dolor que produeixen les genives quan surten les dents als menuts, és efectiu fer fregues amb l’oli a les genives.

Hipotensora:

Ideal per la pell:

Estries en l’embaràs:

Disminueix la tensió arterial. És molt eficaç en cas d’arteriosclerosi ja que té un gran poder vasodilatador, per tant també prevé l’angina de pit. Infusió d’uns 60 grams de fulles seques per litre d’aigua. Prendre’n 3 tasses al dia.

Per curar ferides, nafres, cremades o qualsevol altre problema dèrmic. Barrejar oli d’oliva amb vi negre i mel o també fer una decocció de 30 grams de fulla seca per litre d’aigua i rentar la zona afectada.

El suc de llimona barrejat amb l’oli d’oliva ajuda a prevenir les estries durant la gestació.

Genives adolorides:

CONTRAINDICACIONS I EFECTES SECUNDARIS:

Bellesa de les ungles i cutícules: Augmenta la producció d’orina i afavoreix l’eliminació de toxines. És molt interessant tenir-la en compte en el tractament de la diabetis. Infusió de 60 grams de fulles seques per litre d’aigua. Prendre’n 3 tasses al dia. També va molt bé prendre 3 culleradetes d’oli d’oliva verge.

L’oli proporciona a la pell més humitat i suavitat. Per embellir les ungles posarem en un got un parell de dits d’oli d’oliva verge i hi posarem les ungles uns 5 minuts. És un remei molt senzill que el podrem realitzar cada dia abans d’anar a dormir.

Descans del peus: Per abaixar la febre: Si volem ajudar a abaixar la febre, prepararem una decocció de 60 grams de fulles seques durant un quart d’hora. Prendre’n 3 tasses al dia.

Després d’un dia intens de feina o d’una gran caminada per la muntanya no hi ha res millor que un bon massatge amb oli d’oliva per activar la circulació i ajudar a descansar els peus.

En fitoteràpia només es pot utilitzar l’oli d’oliva verge extra.

EL FRUIT DE L’OLIVERA: L’OLIVA

Diürètica i hipoglucèmica:

FARMACIOLA NATURAL: Dur a la motxilla oli d’oliva ens pot fer un bon servei, ja sigui per fer una bona frega als peus en acabar la jornada o per utilitzarlo en cas de patir algun problema dèrmic.

natura i aventura desembre 2008

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:36

Página 31

arbres i boscos singulars

FITXA 3

LES ROUREDES: UN PASSEIG PEL TEMPS

Abans de passar a conèixer cadascun dels roures, remarcar que el roure forma una comunitat pròpia, en forma de bosc: la roureda. Aquest també es combina amb altres espècies com el freixe, el server, la pinassa, el pi roig, la blada, etc. Hi ha, a grans trets, dos tipus de rouredes, les seques i les humides. Les seques es caracteritzen per tenir un sotabosc ric i dens, ja que és un bosc submediterrani on la llum hi penetra. Aquestes seran les rouredes de roure martinenc, reboll i valencià, també conegut com roure de fulla petita. En contraposició, les rouredes humides tenen com a característica principal el sotabosc pobre en arbusts. Dins aquestes rouredes encara podríem crear dos subgrups més, un de format pel roure de fulla gran, en zones de sòl àcid i pobre en nutrients, i l’altre format pel pènol, instal·lat en sòls rics en nutrients. Tot i aquests dos grans grups, dir que en moltes ocasions, el roure africà el trobarem a mig camí entre un i altre tipus de roureda. Anem un per un. El roure pènol (Quercus robur) és el més humit de tots sis. El trobarem en sòls profunds i neutres de la muntanya mitjana del Ripollès i la Garrotxa. També el podem trobar en les zones compreses dins la part baixa de la Vall d’Aran. Aurons blancs, oms, roures de fulla gran o freixes, el poden acompanyar. Destaca la seva fulla gran amb el pecíol curt.

Moltes vegades veí de l’anterior, el roure de fulla gran (Quercus petraea) també és força humit. Per contra, necessita sòls àcids o calcaris molt descarbonatats. L’acompanyen altres arbres com el faig, el bedoll, el pènol o el castanyer, també a la part baixa de la Vall d’Aran, el Montseny i les zones de les Guilleries i de la vall de Ribes. Evidentment també el podem trobar compartint veïnat amb el

Coll del Corral

Ìd

Cal Pauet

Pins i alzines oloraven els anteriors mesos. I ara què? Quin és el que falta per a completar el trio de les famílies més esteses a Catalunya? Sí, senyors, el roure. Si bé dèiem que els pins els podíem trobar en els tres dominis climàtics del nostre país, i l’alzina la coronàvem com a reina del bosc mediterrani, la majoria dels sis tipus de roure que podem trobar al Principat els trobarem dins el domini eurosiberià (recordeu, aquell que s’estenia a la muntanya mitjana, a la meitat septentrional). A casa nostra trobem, de més humit a menys, sis tipus de roures: el pènol, el de fulla gran, l’africà, el martinenc, el reboll i el valencià. Tots ells, a diferència de l’alzina, són caducifolis, és a dir, perden la fulla a l’hivern per a estalviar energia i recursos a l’arbre i poder romandre millor en l’estat de latència hivernal. Ah, i el seu fruit també és la gla, com el de les alzines.

Si el martinenc és el roure més estès, el roure reboll (Quercus pyrenaica) és el més escàs. Té necessitat de sòl àcid i pràcticament només el trobarem a les muntanyes de Prades. Una de les característiques que presenta és la simetria quasi perfecte de les seves fulles de color verd blavós.

Per finalitzar, el roure valencià o roure de fulla petita (Quercus faginea) formarà un ric sotabosc i, en moltes ocasions, s’aa La Llacuna companyarà de server, pinassa, auró negre o blada de fulla petita. El seu Torrebusqueta domini se situa a la franja entre el domini del carrascar i el propi domini eurosiberià, pels altiplans de la Catalunya interior fins a les serralades marítimes del Montsant, Prades o els ports de Beseit. És determinant la seva fulla petita, rígida, dentada i dura.

Convent d'Ancosa

Roure d'Ancosa

Les rouredes, tan presents al cinema, evoquen mil històries i mil temps passats. Mireu detingudament un roure i veureu com les seves branques juguen amb la geometria d’una forma inigualable.

pènol. Com diu el seu nom, la seva fulla és gran. Els pecíols seran llargs. Com dèiem abans, el roure africà (Quercus canariensis) el podrem trobar a mig camí de les rouredes humides i les seques. És l’espècie que marca la transició entre els dos grans grups de roure. També el trobem a la Garrotxa, al Montseny, al Montnegre i en algunes zones del Gironès i la Selva. Les seves fulles grans aguanten verdes durant bona part de l’hivern. Potser sigui el més nombrós al nostre país, el roure martinenc (Quercus pubescens o humilis). El seu domini va des de les serralades costaneres fins als Prepirineus. A grans trets, és clar, el trobem entre 500 i 1.400 metres d’alçada. Depenent de la zona, l’acompanya la moixera, blada, pi roig, pinassa, alzina, etc. Els reversos de les seves fulles i branquillons són dels més peluts de la família Quercus.

30/31

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:36

Página 32

arbres i boscos singulars L’ARBRE: EL ROURE D’ANCOSA A la plana d’Ancosa, límit meridional de l’Anoia amb l’Alt Penedès, hi viu un roure antiquíssim declarat arbre monumental per la Generalitat el 1990. Aquest vell arbre mesura més de 20 metres d’altura i té un perímetre de quasi 5 metres, que li confereixen un aspecte gegantí i ferm, però a l’apropar-nos descobrim, enmig del tronc, una vella ferida. Des de temps molt antics aquest arbre va ser l’ara d’un ritual amb què es protegia els nens acabats de néixer. La nit més màgica de l’any, aprofitant l’energia que emana els solstici per Sant Joan, els participants a la cerimònia realitzaven un tall a l’arbre i col·locaven una fusta al forat, per on feien passar els nadons mentre els assistents xiuxiuejaven els ancestrals versos del conjur que s’encarregava de transferir el vigor i la vitalitat del roure als recent nascuts, a la vegada que absorbia qualsevol malaltia dels petits benvinguts. Per arribar-hi cal anar fins a la Llacuna, i d’allà continuar per la BV-2138 fins a Torrebusqueta. A l’entrada del poble prenem el carrer de les Eres primer, i el de la Plana després, fins que aquest es converteix en el camí de la plana d’Ancosa. Obviem diversos desviaments, deixem a l’esquerra les ruïnes de Cal Pauet i arribem al coll del Corral, on hi ha una cruïlla de pistes. Nosaltres seguirem recte per la que venim, que davalla cap a l’antic convent d’Ancosa. La casa d’Ancosa va ser un projecte de monestir que els monjos del Císter mai acabaren d’enllestir, doncs es traslladaren abans a Santes Creus. Amb el temps es reconvertí en granja, però ara la casa resta abandonada. Continuem pel camí i passem vora un pou de pedra seca. Al cap de poc, el camí fa un revolt i prenem el ramal de la dreta, que travessa uns camps i ens apropa, en pocs minuts, al vell venerat. Albert Beneït Rochés Agent Rural

natura i aventura desembre 2008

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:36

Página 33

FULLA CARACTERÍSTICA DEL ROURE

www.naturaiaventura.cat

T’has fixat en la quantitat de residus innecessaris que generem cada dia? Fent petits canvis en els nostres hàbits, podem aconseguir grans beneficis per al medi ambient. A www.aquireduim.cat trobaràs consells sobre com reduir i podràs donar-hi els teus.

Reduir els residus és el primer pas

aquireduim.cat pel medi ambient

32/33

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:36

Página 34

barrancs

Barranc del Tres en Ratlla

COMARCA: ANOIA

El massís de Montserrat ens permet la possibilitat de gaudir d’un gran ventall d’activitats, essent l’escalada, el senderisme i algunes de les seves vies ferrades, les que més gent atreuen. Tot i ser un massís on no existeixen cursos d’aigua permanents, Montserrat també compta amb diversos barrancs o canals que ofereixen la possibilitat de practicar-hi el descens d’engorjats. Passos estrets on les parets s’aproximen fins quasi tocar-se, verticalitat constant i gran quantitat de desgrimpades entre grans blocs de pedra, ens permetran gaudir d’un altre tipus de descens diferent als que trobem en altres indrets. Ni la difícil progressió dels barrancs excavats en conglomerat ni el fet de no tenir aigua no són raons suficients per no realitzar aquest descens que amaga l’encant i la bellesa singular que tan sols trobarem a la muntanya màgica. Per assolir l’aproximació a la capçalera del barranc tenim dues opcions de pujada: l’opció que nosaltres detallem o ascendir per la via ferrada del Joc de l'Oca. Aquesta segona opció és més atractiva però més llarga i exigent físicament, ja que s’han de superar diversos ressalts que ens demanaran tibar de braços mentre remuntem per cadenes i cordes fixes. Cal valorar també la dificultat tècnica per la manca de cables de vida que ens impediran assegurar-nos.

L’HIVERN ÉS IDEAL PER PRACTICAR EL BARRANQUISME A MONTSERRAT

natura i aventura desembre 2008

34/35

4/35

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:36

Página 35

www.naturaiaventura.cat

COM ARRIBAR-HI: De la carretera nacional A-2 prendrem la sortida de la població del Bruc. Poc després deixem la carretera que marxa recte cap al poble del Bruc i seguim per la dreta una carretera que es dirigeix cap a la urbanització del Bruc Residencial. Circulem un quilòmetre pel lateral de la carretera en el sentit contrari al que portàvem fins que una senyalització ens obliga a girar. Som al carrer de la Vinya Nova. A partir d’aquí tan sols hem d’anar seguint el rètols que ens conduiran fins al restaurant de la Vinya Nova. Un cop allà, continuem per la pista de l’esquerra deixant la masia a mà dreta fins arribar el mas de Can Jorba, punt on estacionarem el nostre vehicle. APROXIMACIÓ CAMINANT (45'): Des de l’aparcament continuem per la pista que veníem, deixant Can Jorba a la nostra dreta fins que, uns 500 metres més endavant, trobem a mà dreta un camí marcat amb una fita de pedres i marques vermelles. Prenem aquest camí que puja pronunciadament pel Serrat de la Palomera tot seguint les marques vermelles (antigues) que es van

alternant amb marques roses (noves). Pujarem una bona estona fins arribar a un coll des de on podrem veure un cingle amb una roca foradada a la nostra dreta que rep el nom de l’Ajaguda. A partir d’aquest punt el camí baixa progressivament deixant el barranc mà dreta fins a creuar-lo. DESCENS (2h 30'): El barranc comença amb desgrimpades i ràpels d’entre 5 i 15m que ens permeten progressar entre passadissos estrets i passos més amples. Aquest tram dona pas a la part més espectacular i aèrea del descens, on s’encadenen el sis ràpels de més longitud del descens, l’últim dels quals amb una llargada de 30m amb el tram final volat sobre una cova. Un dels inconvenients que pot esdevenir una dificultat al llarg del descens és l’haver de superar, potser, alguna badines amb aigua estancada. RETORN (15'): Continuarem pel torrent i després d’alguns ressalts haurem d’estar atents per localitzar un camí a ma dreta que paral·lel al torrent del Migdia ens durà fins a Can Jorba. Si no

localitzéssim aquest sender haurem de seguir torrent avall fins arribar també molt a prop de Can Jorba , visible a la nostra dreta.

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:36

Página 36

barrancs

lla

A”

AR LF

lT re

Passam‡ amb corda fixa

R13

Coll del Mosset

R15

La Palomera

l'O

E TD RA

corda fixa R6

SI E SUBS TS CRIPT OR PODR ÀS DESC ARRE GAR D WWW .NATU E RAIAV ENTU RA.CA EL PL T ÀNOL , I LA R ESSEN YA corda fixa R6

R3 R10

P Can Jorba

R5 R5

R10

La Vinya Nova

caminet esquerra R4

RES SEN YES

corda fixa R6

R20

Inici barranc

Final barranc

El Bruc Residencial

A-2

FITXA TÈCNICA

a El Bruc

LONGITUD: 900 M DESNIVELL: 450 M DIFICULTAT: 3 (SOBRE 5) HORARIS: 45' D’APROXIMACIÓ + 2H 30 MIN DE DESCENS + 15 MIN DE RETORN. EQUIPAMENT: BO MATERIAL PERSONAL NECESSARI: CASC, ARNÈS, DAVALLADOR I BAGUES DE SEGURETAT. CORDES: 1 X 60 M O 2 X30 TIPUS DE ROCA: CONGLOMERAT ÈPOCA ADIENT: TOT L’ANY.

R12

R23

R18

R30

rtid

UN DELS RÀPELS DE LA CANAL ROJA

natura i aventura desembre 2008

36/37

/37

natura_23:Maquetaci贸n 1

20/1/09

20:36

P谩gina 37

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:36

Página 38

biblioteca

Novetats VOLTA A CATALUNYA EN BTT Autor: Josep Insa Montava Editorial Cossetània; Nombre de pàgines: 324 Nombre d’il·lustracions: 135 Preu: 19,80 euros El novembre de 1997 Cossetània Edicions va publicar De la muntanya al mar, amb itineraris per fer en BTT, a peu o a cavall per la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Tarragonès. Era el primer llibre de la col·lecció Azimut i la primera proposta de guia d’excursions que fèiem des de Cossetània Edicions. Ara, més de deu anys després, l’autor d’aquest primer llibre, Josep Insa Montava, es converteix també, amb l’edició de Volta a Catalunya en BTT, en l’autor del número 100 de la col·lecció. Volta a Catalunya en BTT, estructurat en 26 etapes, permet un recorregut de 1.300 quilòmetres pel perímetre del Principat que, seguint la direcció de les agulles del rellotge, té la sortida i l’arribada a Barcelona. Els recorreguts estan complementats per cartografi a detallada de cadascuna de les zones per on passa i per imatges dels recorreguts, a més d’anotacions històriques i turístiques de les principals poblacions.

MAMÍFERS PELUT [DEL LLOP A LA MUSARANYA] Autor: Celdoni Fonoll Editorial Cossetània; Nombre de pàgines: 160 Nombre d’il·lustracions: 70 Preu: 19,50 euros Celdoni Fonoll, seguint el fil dels seus llibres de versos sobre la natura, ens ofereix ara Mamífers peluts [Del llop a la musaranya], on versifica 34 espècies de mamífers dels Països Catalans. Completen i arrodoneixen el llibre fotografi es de Jaume Sañé, Oriol Alamany, Isaac Fonoll, Marga Viza i Jordi Sargatal; quatre partitures de cançons transcrites per Isaac Fonoll, i un annex amb informació científica, literària i popular dels mamífers: la part científica és escrita per la biòloga Marta Vigo, i la de cultura popular i literatura és feta per Celdoni Fonoll. Jordi Sargatal n’ha escrit el pròleg i, entre altres coses, diu: En Celdoni Fonoll s’ha convertit, molt merescudament, en el poeta de la biodiversitat, ja que fi ns ara ha escrit versos sobre 505 espècies. Sí, 505 animals i plantes, i cal afegir que tots els poemes són molt bonics i sentits. En aquests moments ja en té 205 sobre ocells, 112 d’herbes, 50 de bolets, 55 d’arbres, 49 de peixos, amfibis, rèptils i insectes, i ara 34 de mamífers. Fantàstic!

natura i aventura desembre 2008

38/39

/39

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:37

Página 39

VILANIU Autor: Narcís Oller Editorial Cossetània; Nombre de pàgines: 264 Preu: 15,30 euros La lectura de Vilaniu ens pot oferir diversos nivells de gaudi. Tant si hi busquem el fris dels costums d’una època, com si ens serveix per pensar com han canviat les coses en un mateix espai que encara podem reconèixer. Tant si hi busquem la vibració interna de les passions que somouen els personatges, com si ens fascina la descripció d’una natura que, malgrat tot, sobreviu als afanys destructors de les persones. O si hi busquem les millors pàgines escrites sobre els castells, o una prosa sòlida, capaç d’evocar sensacions i impressions. L’obra desplega un univers que restarà obert perquè Oller traci magistralment les pinzellades que evoquen la forja del nostre món modern. El text va ser una baula que unia la manera desimbolta de fer novel·la dels nostres clàssics del segle XV amb la literatura europea contemporània. Una fi ta. Però també el senyal d’un camí a seguir.

CAMINS DEL SERÈ 25 CIRCUITS A PEU TARRAGONA

PELS VOLTANTS DEL

CAMP

100 anys d’esquí a Catalunya. Passions de neu Autor: Antoni Real Il·lustracions: 312 Nombre de pàgines: 232 en color Enquadernació: tapa dura Preu: 43 euros

Autor: Antoni Cabré i Puigs Editorial Cossetània; Nombre de pàgines: 216 Nombre d’il·lustracions: 69 Preu: 14,30 euros Aquest llibre us proposa vint-i-cinc itineraris per fer excursions caminant per les muntanyes que envolten el Camp de Tarragona. Unes muntanyes, sovint encinglerades, des d’on arriba el potent vent del serè, aquest vent sec, que ho eixuga tot i que bufa potent, a ràfegues. Hi trobareu algunes caminades per indrets molt concorreguts, però en la majoria de casos podreu descobrir recorreguts insòlits per unes muntanyes que el seu autor coneix pam a pam.

Volta a Catalunya en BTT Autor: Josep Insa Montava Nombre de pàgines: 324 Il·lustracions: 135 Enquadernació: en rústica Preu: 19,80 euros

C/ de la Violeta, 6 • 43800 Valls • Tel. 977 602 591 www.cossetania.com premsacossetania.blogspot.com

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:37

Página 40

1 ina

Pág 8

02:

2/0

6/1

ión

que

tac

:Ma

_23

nat

ura

ANYA Lles MUNT a de E L’EBR an a Pl RA DE TossRSIÓ A LA VO Sirga MARINA DE EXCU mí de SERRA ia El CaLANT PER LA b històr PEDA ns am ro Tu

Í DE ESQU

PROVÍNCIA DE BARCELONA Abrera Miguel Angel Sports Badalona Epirimountains Decathlon Montigalà Pedalsport Ayala Esports Dom Barcelona Travessa Vertic Barcelona Balmat Tot Muntanya Cercle Esport Esports Lluc Nus GR Zero Sports Núria Intempèrie Llibreria Altair Llibreria Quera Raig metereologia Decathlon L'Illa Diagonal Aribau 35 Cuylas Raiders Bike House Probike King Barcelona Espai Bici Bike Tech Bikeland Holmes Place Balmes Holme Place Urquinaona Europolis Les Corts Europolis Sardenya Poliesportiu Dinamis Can Carelleu Fitness Fira BCN Universitat Politècnica de Catalunya Cicloturisme Arturo Ribera ciclisme Brownsea Bellaterra Universitat Autònoma de Barcelona

on trobar-nos Berga Base: Tandem Sports Bike Oficina de Turisme de Berga

Sant Cugat Clinic Bikes Sant Cugat Clinic Bikes Valldoreix Club Muntanyenc

La Seu d'Urgell Oficina turisme de la Seu d'Urgell

Castellar de n’Hug La Closa

Terrassa Charapoua Sports Decathlon Terrassa Ciclos Morenitos Centre Excursionista de Terrassa

Lleida Unipreus Universitat de Lleida (Inefc)

Caldes de Montbuí Oxigen Cicles 02 Cerdanyola Natupark Granollers Camp Base Basolí Bicicletas

Vic Intersport Horitzó Intersport Everest Muntanya de Llibres Cicles 02 PROVÍNCIA DE GIRONA

Les Franqueses del Vallès Bicicletes Segú

Blanes Freebike

Manresa Esports El Cim T1 Muntanya Vertic Manresa

Camprodon Esports Vivac Esports Vivac 2

Matadepera BTT Sport Mataró Esports Dom Intersport Ronda 43 Basolí Bicicletas Monistrol de Montserrat Balcó de la Lluna Montcada i Reixac Action Sports Ripollet Ciclosport Gonzalvo Rubí Cicles Pagès Sabadell Vertic Sabadell Camarassa La Panxa del Bou

Girona Aresta Llibreria Ulyssus Basoli Girona Bicicletas Bike Girona Universitat de Girona Olot Aresta Puigcerdà Couloir Ribes de Freser Ski & Mountain Ripoll Guix, Llar i Muntanya Torroella de Mongrí Bicicletes David PROVÍNCIA DE LLEIDA Balaguer Radical Intersport

ventura, Natura i Ap teu. a pro

Subscriu-te aquest mes, i et regalarem el mapa + que tu triïs de l’editorial Piolet. Com subscriure’m-hi? A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.

natura i aventura desembre 2008

Rialp Intersport - Rialp Solsona Rafart Esports Sort Saorte Sports Hípica Les Vernedes PROVÍNCIA DE TARRAGONA Amposta Grimpada Cornudella de Montsant Climbing Planet Gandesa Bicisports Aubanell Reus Pedals Reus Namasté Reus Tarragona Esports K2 Intersport Equip Namasté Tarragona Universitat Rovira i Virgili Tortosa Pics de Mont Caro PRINCIPAT D’ANDORRA Alpesport Viladomat Esports Jorma Bike Oficina de turisme d’Ordino Oficina de turisme d'Encamp Oficina de turisme Canillo Oficina de turisme d'Escaldes Oficina de turisme de la Massana Universitat d’Andorra

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:37

Página 41

directori

on anar? ARBÚCIES RESTAURANT HOSTAL NOU Major, 12, Arbúcies Tel. 972 860 141 www.hostalnou.es

Sortida 572 Direcció Barcelona Sortida 575 Direcció Lleida

ARNES

HOTEL AMB ENCANT

ALLOTJAMENT RURAL CAL BADAT ALLOTJAMENT RURAL, AGROBOTIGA C/ Lluís Companys, 3, Arnes Tel. 977 435 690

hostallapanavera@hostallapanavera.es www.hostallapanavera.es t. 626 227 488 - Camí d’Agramunt, 17 (Lleida)

icalbadat@calbadat.org www.calbadat.org

FLOREJACS HOSTAL CAL BATISTA CUINA DE MUNTANYA

C/ Raval, s/n, Bagà Tel. 93 824 41 26 info@calbatista.com www.calbatista.com

BARONIA DE RIALP RESTAURANT MASIA MASSANÉS RESIDÈNCIA CASA DE PAGÈS (DIMARTS TANCAT) Tel. 973 296 018 - masiamassanes@gmail.com Cruïlla de Sant Cristòfol - 25747

RESTAURANT LA REDOLTA ALLOTJAMENT RURAL LES SALADES www.florejacs.com - laredolta@florejacs.com t. 626 227 488 - Camí d’Agramunt, 17 (Lleida)

GUALBA HOTEL HUSA-MASFERRER Tel. 938 487 705 - f. 938 487 705 hmasferrer@husa.es www.hotelmasferrer.com 08474 Gualba

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ CAMPMANY TURISME RURAL CAN LLOBET RESIDÈNCIA CASA DE PAGÈS www.canllobet.com - t. 972 549 236 info@canllobet.com - C. Major, 14 E-17750

HOTEL CASA DUANER/ RESTAURANT EL RACÓ DE L’AVI Pl. la Farga, 10, Guardiola de Berguedà Tel. 93 822 76 72 calguardiola@elrecodelavi.com www.elrecodelavi.com

CASTELLAR DE N’HUG

HORTA DE SANT JOAN

RESIDENCIA-ALBERG LA CLOSA www.cingles.org Tel. 938 257 016 - mov. 637 729 808

PENSIÓ - RESTAURANT CASA BARCELÓ Avda. Generalitat, 27 (Tarragona)Tel. 977 435 353 - info@casabarcelo.com www.casabarcelo.com

CASTELL DEL REMEI RESTAURANT CASTELL DEL REMEI www.restaurantcastelldelremei.com Tel. 973 718 165 - Finca Castell del Remei restaurant@castelldelremei.com

DELTEBRE RESTAURANT CAN CADELL ESPECIALITAT CUINA DEL DELTA C/ Cervantes, 14, Deltebre Tel. 977 482 162

EL BRUC RESTAURANT VINYANOVA MASIA SITUADA EN EL PARC NATURAL DE MONTSERRAT De dilluns a divendres: CARTA I MENÚ Divendres nit, dissabte migdia i nit i diumenge migdia: TIPIC MENÚ DE LA VINYANOVA www.vinyanova.com Tel. 937 710 329

HOSTAL GUILLEUMES TRACTE FAMILIAR AMB VISTES A MONTSERRAT

EL PERELLÓ HOSTAL LA PANAVERA

BAGÀ

MONISTROL DE MONTSERRAT

LA POBLA DE LILLET RESTAURANT VERGER PIZZERIA

/ FORN DE LLENYA

C/ Verger, 17 La Pobla de Lillet marionapy@hotmail.com

LAVERN (SUBIRATS) HOTEL - RESTAURANT SOL I VI Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Lavern Tel. 93 899 32 04 restaurant@solivi.com www.solivi.com

MARGANELL RESTAURANT EL RACÓ CUINA CATALANA MOLT APROP DE MONTSERRAT Tel. 938 357 044 Ctra. de Marganell, km. 4,5 08298 Marganell

C/ Guilleumes, 3 - Tel. 938 284 065 www.guilleumes.com

MONTBRIÓ DEL CAMP ALLOTJAMENT RURAL MAS DE L’HEREU MASIA RURAL FORTIFICADA TÍPICA CATALANA

Carretera T-310, Km 12, (Tarragona) Tel. 977 262 293 www.guilleumes.com

OLIANA RESTAURANT-CAMPING ENTRELLACS Crta. La Seu d’Urgell, km. 142 (Lleida) Tel. 938 284 065 fax: 973 470 356 www.entrellacs.com

PRATS DE LLUÇANÉS HOSTAL RURAL CAL MUSIC I CAL VILARDELL - Lloguer d’habitacions - Lloguer de tot l’hostal (5 habitacions, dret a cuina, parament de la llar, jardí, barbacoa, ... ) - Lloguer de la sala d’estar per a reunions i celebracions, amb dret a cuina - Gran assortit en granels i embotellats - Elaboradors de sangria de vi i cava - Licors de marca pròpia Sant Pere, 20-24 08513 Prats de Lluçanès Tel. 938 508 026 f. 680 911 671 www.calmusic.net

RIPOLL HOTEL - RESTAURANT - CAMPING SOLANA DEL TER RUTA DEL ROMÀNIC RUTA DEL FERRO EN BTT www.solanadelter.com Tel. 972 701 062 - Fax. 972 714 343 hotel@solanadelter.com Carretera de Barcelona a Puigcerdà C-17 - km. 92,5 17500 Ripoll (Girona) A 1KM. DE L´ESTACIÓ DE FERROCARRILS.

RUPIT - PRUIT ALLOTJAMENT RURAL MAS EL COLOMER C-153 - km. 26,2 08569 Rupit-Pruit Tel. 636 480 583 elcolomerl@terra.es

40/41

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:37

Página 42

directori

on anar? SALDES HOTEL ** HOSTAL PEDRAFORCA Barri Maçaners, Saldes Tel. 93 824 10 00 hostal@pedraforca.com www.pedraforca.com

RESTAURANT LA CASA DEL CONILL

VALLGORGUINA

Pl. Anselm Clavé, 13, Sant Miquel d´Olèrdola

RESTAURANT CAN COLOMERÓ

Tel. 93 890 20 01 cacunill@terra.es www.lacasadelconill.com

BARBACOES, CUINA CATALANA

Ctra. Arenys de Munt a St. Celoni, km.9 info@cancolomero.com www.cancolomero.com

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA RESTAURANT CAN MARC SITUAT AL PARC NATURAL DEL MONTSENY Ap 7 sortida 11 St.Celoni Tel. 938 482 713 RESTAURANT EL GESSAMÍ SITUAT A LA ENTRADA DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY Ctra. del Montseny, 16 08461 Tel. 938 481 355 @: info@elgessami.com RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY Crta. del Montseny, 406 08461 (Barcelona) Tel. / Fax. 938 482 805 - mov. 627 428 499 www.lavalldelmontseny.com

SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA/HÍPICA PEGASUS Barri La Serreta, s/n, Sant Miquel d´Olèrdola Tel. 93 819 90 43 pegasushipic@hotmail.com www.restaurantlaserreta.com

SANT JOAN DE LES ABADESSES RESTAURANT LA RUTA DEL FERRO Plaça de l’Estació, 1 17860 (Girona)

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

www.larutadelferro.com - Tel. 972 720 216

VENDA, RECANVIS I REPARACIÓN DE BICICLETAS

SANTA BÀRBARA

C. del Sol, 8 bis, Vilafranca del Penedès Tel. 93 891 52 38 llibimill@hotmail.com

HOTEL RESTAURANT DIEGO Situat entre el parc natural dels ports i el delta de l’Ebre .Ctra. De Santa Bàrbara a La Sènia - diego@hoteldiego.com www.hoteldiego.com

BOTIGA DE BICICLETES CICLES CATALUNYA

ULLDECONA RESTAURANT BON LLOC Antigua Ctra. Vinaroz, s/n. 43550 (Tarragona) www.hotelbonlloc.com - Tel. 977 573 016 hotelbonlloc@hotelbonlloc.com

STA. MARIA DE PALAUTORDERA FONDA HOSTAL TURÓ DE L’HOME Plaça Major, 6, Sta. Maria de Palautordera Tel. 93 848 00 27 www.turodelhome.com

TAVERTET ALLOTJAMENT RURAL INDEPENDENT L’AVENC DE TAVERTET Tel. 937 447 177 Tavertet 08511 Barcelona www.avenc.com - info@avenc.com

Gracies a Deltaventur i a tots als que vareu assistir a la 1a sortida del club natura i aventura!!!

Vil T. 9 De de ww natura i aventura desembre 2008

42/43

/43

natura_23:Maquetación 1

20/1/09

20:37

INTEMPERIE Villarroel, 184 BCN T. 93 419 20 00 De dilluns a dissabte de 10:30 a 14:00h i 16.30 a 20.30h www.intemperie.es

Página 43

Prepara’t. Aquesta tardor-hivern, a INTEMPERIE, hi trobaràs els millors articles en outdoor, running i travel per a que puguis equipar-te de dalt a baix: jaquetes, pantalons, sabatilles, botes, material d’acampada i vies ferrates..., així com una àmplia varietat en accessoris i complements. Vine a INTEMPERIE i gaudeix dels esports de muntanya, runnning i lleure amb la màxima comoditat, qualitat i conﬁança.

20/1/09

20:37

Página 44

Photo: Günther Kathrein, Zurich

natura_23:Maquetación 1

Sin Concesiones.

ODLO “evolution warm” garantiza a los deportistas más exigentes un aislamiento térmico perfecto y, gracias a sus microfibras ultrafuncionales, un transporte óptimo de la humedad durante todo tipo de actividades. Su acabado sin costuras, así como su tejido hiperelástico y ultraligero ofrecen una total libertad de movimiento y una comodidad máxima. Gracias a las zonas de aislamiento térmico y a su ventilación integrada, la temperatura corporal es óptima en cualquier actividad o condición climática. www.odlo.com

Ropa de deporte para una óptima temperatura corporal.

natura 15:Maquetación 1

19/3/09

13:10

Página 23

www.naturaiaventura.cat

Entre els murs de Muret, en canvi, tot eren silencis i pregàries. Simó de Montfort va arborar els seus homes amb l’impuls d’un zel religiós, va disposar sàviament els seus contingents de cavalleria i, en una època en què encara l’atac en massa era el mètode corrent per a la lluita, va distribuir les seves forces en tres esquadrons que llançaria contra els enemics en càrregues successives. A trenc d’alba cridà al cavaller Alain de Roucy

mesura que les cobria la sang i el fang, fang vermellós de sorra i sang.” En Guillem va ser dels primers en escometre els soldats que els sortien al pas, i d’un sol cop d’espasa els partí l’elm i els destrossà el crani, convertint els seus rostres en reguers de sang. Al seu costat molts cavallers del rei s’ensorraven abatuts per les fletxes i les espases dels homes de Montfort. El rei Pere brandava la seva espasa traçant moli-

La imatge del rei estès al fang, sagnant i miserable, va fer plorar fins i tot en Simó de Montfort i li encarregà, juntament amb el seu grup d’assassins, la localització i mort del rei Pere, a fi de desmoralitzar el seu exèrcit. Mentre la traïció es perpetrava rere els murs de Muret, en una tenda del campament el comte de Tolosa parlava amb en Guillem: “Tu has estat el millor i més noble cavaller que cap senyor hagi desitjat mai i és el moment que entenguis els veritables motius de la contesa. Simó de Montfort serveix al Papa i al rei de França, que volen apoderarse d’un secret que nobles cavallers trobaren al temple de Salomó i que durant més d’un segle han guardat i defensat per engrandir un dia la humanitat. Ells només el busquen per satisfer la seva pròpia cobdícia i les seves ànsies de poder. Aquesta és una guerra on la ignorància i la superstició s’enfronten al coneixement i la saviesa, que hem de defensar amb les nostres vides, si cal.” “De nou el misteriós secret dels templers apareix en aquesta història”, penso. Ja fa una estona que caminem ajudant-nos entre tots per superar les clapes de glaç i els tolls de neu que omplen el camí que marxa del coll de Pimorent. A mesura que la pista per la qual caminem s’endinsa en els boscos de pi negre, l’ambient es fa més ombrívol i el gel i la neu al camí augmenten, dificultant força el nostre avenç. “El xoc entre les files dels aliats i l’exercit croat va ser brutal. Llances i escuts volaven fets estelles. Els cavalls eren abatuts i trepitjaven els cavallers. Les espases tallaven els cossos i les maces esclafaven els caps. El soroll de les armes esmorteïa els crits de guerra i els crits de dolor. La lluentor de les espases i les armadures desapareixia a

nets en l’aire i d’una sola tallada separava el cap del cos d’un grup de croats que es desplomaven per formar part d’aquella macabra catifa de cossos sagnants i amputats. Els seus homes es batien sense desmai al seu costat. Entre els guerrers,

però, una ombra s’obria pas esquivant els enfrontaments, avançant amb una obsessió suïcida, sense tornar els cops que li queien al damunt. Com un caçador camuflat entre la multitud, s’apropava a la seva presa, a la qual havia reconegut per la seva arrogància, la seva elevada estatura i la seva fastuosa armadura. Així li ho havien dit. Alain de Roucy distingí clarament la figura del drac a l’elm daurat del rei i a traïció li clavà l’espasa. El guerrer caigué de genolls i els seus ulls sorpresos s’entelaren per sempre. El traïdor somrigué en recordar les paraules de Simó de Montfort: “Mateu-lo, encara que sigui per l’esquena.” I començà a cridar: “El vostre rei ha mort! Rendiu-vos tots, maleïts!” El rei Pere era conegut pel seu indestructible valor. Lluitava confós entre els seus homes portant una simple armadura, sense guarniments ni diademes nobles. No li agradava distingir-se de la resta perquè no s’atribuís la seva glòria al rang de la seva corona, ni tampoc volia rebre millor tracte en la contesa que el darrer dels seus sol-

22/23

natura 15:Maquetación 1

19/3/09

13:10

Página 24

senders de GR

dats. Era més cavaller que rei, havia dit algú. Per això, en sentir els crits del de Roucy, es girà i l’escridassà: “Això no és cert. Heus aquí el rei!” Aquesta jactància de noble cavaller va ser fatal. El grup d’homes endimoniats que acompanyaven Alain de Roucy es llençaren sobre el rei des de tots els costats. En Guillem no es podia creure la ignomínia i la traïció que veien els seus ulls. El noble art de la guerra impedia un cavaller atacar-ne un altre que estava lluitant. Però la mort no té miraments i un munt d’espases i llances s’enlairaren sobre el rei Pere. Quan en Guillem reaccionà, només va tenir temps de veure els ulls desorbitats del rei i el seu darrer alè de vida, que se li escapava amb la sang que borbollejava de la seva boca l’instant en què queia mort al terra. En Guillem va llençar a l’aire un crit de dolor i va estremir-se com si hagués sentit penetrar en les seves pròpies entranyes l’acer glaçat que s’emportà la vida del rei Pere. Embogit per l’odi es va desfer un rere l’altre dels atacants que s’interposaven entre ell i el cos caigut del monarca i en veure la imatge del valent cavaller reial estès al terra, cosit a cops d’espasa, sagnant i miserable, els ulls se li ompliren de llàgrimes. La mort del rei provocà la desmoralització i l’esfondrament de l’exèrcit aliat, que començà a fugir en desbandada. En Guillem no trigà gaire a reconèixer el blasó d’Alain de Roucy, que somreia entre els seus homes jactant-se d’haver escomès la missió encarregada. “Pagareu la mort del rei amb la vostra vida!” Cridà mentre saltava sobre els croats llençant un cop amb tot el vigor del seu braç i que arrencà l’elm del cap d’Alain. “Podeu donar-vos per mort!” Els cops d’espasa se succeïren amb rapidesa, però la ira desbordada d’en

natura i aventura març 2008

Guillem feia retrocedir el traïdor que aconseguia eludir els cops que en Guillem descarregava sense treva sobre el seu desfet escut. La suor va començar a brollar del seu front com si veiés, davant seu, el rostre de la mort. “Encara penseu que podreu gaudir d’aquesta victòria?” Li preguntà en Guillem en el mateix instant que desarma-

va el de Roucy amb una ràpida cabriola de la seva espasa. Alain, aterrat, provà de dir alguna cosa, però en una lenta successió d’imatges que li semblaren interminables veié com en Guillem aferrava l’espasa amb ambdues mans, l’elevava a l’alçada de les espatlles i girava la cintura per iniciar un moviment rotatori que acabaria tallant-li el

La poc recordada desfeta de Muret va comportar greus resultats per al futur desenvolupament de Catalunya

natura 15:Maquetación 1

19/3/09

13:11

Página 25

www.naturaiaventura.cat

cap de soca-rel. Llavors en Guillem va sentir com una esmolada fulla d’acer li travessava l’armadura i l’esquena, i sentí el fred del metall que li perforava el cos. S’estremí, caigué de genolls i s’adonà que la ferida no li causava dolor; i quan el seu rostre colpejà el terra, un pastós torrent de sang apagà la llum dels seus ulls. continuarà...

LA RUTA PAS A PAS

MÉRENS LES-VALS

Riu

Ariè g

15 14

L'Hospitalet près Andorre 1213 11

9 8

(1). Sortim de Porta, creuem la carretera i travessem la via del tren pel túnel. Prenem la pista cap a la dreta. Poc després deixem a la dreta una pista asfaltada que creua la via del tren. Continuem recte entre el riu Querol i la via del tren. Al cap d’una mica deixem l’as17 falt i prenem el camí que creua el riu per un pont (2) i continuem per l’altra riba. A l’alçada de la boca del túnel el camí es bifurca. Prenem el de la dreta, que marxa amunt, i poc després el de l’esquerra, que puja fortament (3). Després de la pujada, davant les runes d’un castell, el camí s’acaba sobtadament. Prendrem el sender que marxa a l’esquerra i amunt i s’endinsa al bosc. El GR travessa el traçat d’un te16 lecadira (4) i un petit rierol fins arribar a una pista d’esquí, (5) que també cal travessar. Pel marge remuntarem fins una torre d’alta tensió on surt, a la dreta, una pista ampla (una altra pista d’esquí), que seguirem fins al Planell, el pàrquing de l’estació d’esquí (6). Per darrere el bar surt una pista que puja cap al coll de Pimorent (Puymorens) (7). Travessem la carretera i passats uns cinquanta metres en direcció a l’Hospitalet (carretera a mà esquerra) prenem una pista amb un gran cartell indicador (a mà dreta). La pista creua un petit pont sobre el rec d’en Garcia i ens porta a una cruïlla (8) que prenem a l’esquerra, en direcció a l’Hospitalet. La pista continua pujant suaument, passa per sota unes antenes amb unes plaques solars, i ens mena a una altra bifurcació. Aquí cal deixar la pista que puja i prendre el camí que davalla (9). Aquesta pista s’anirà fent estreta i acabarà en forma de sender i ens porta sense pèrdua fins a l’Hospitalet-près-l’Andorre. Abans d’arribar a l’Hospitalet passarem sota uns tubs d’aigua de la central elèctrica (10), una petita casa de pedra, que pot servir de refugi, i la cruïlla que porta a la variant del coll de les Bessines (11). Al poble travessem la carretera i les vies del tren (12), i caminem un tros per la carretera en direcció nord (cap a Ax-les-Thermes) fins a una bifurcació on prenem la pista asfaltada que marxa a l’esquerra. Travessem el riu Arièja (13) i seguim pel camí, sempre paral·lels al riu. Passarem per sota la via del tren tres vegades (14-15-16). També passarem per sota d’un altre conducte d’aigua. Un cop al càmping (17) prenem la pista asfaltada que el voreja i que ens portarà a Merenç de les Valls (Mèrens-les-Vals) (18).

Col de Puymorens

Estació d'Esquí 6P

5 4

Porté-Puymorens 3

Riu Quero

S ÀS SI ETR PODR O E T D IP GAR OM SCR SUB SCARRE ENTURA.C DE URAIAV L, .NAT PLÀNO EL I WWW L I E ERARAL GPS N I T I ’ L K PER TRAC

FITXA: Distància: 21,5 km. Desnivell: 500 m. Temps orientatiu: 6 h. Època recomanable: A l’hivern s’hi ha d’anar preparat per trobar neu. Dificultat: mitjana. Tipus d’itinerari: lineal.

PORTA 1

24/25

natura 15:Maquetación 1

19/3/09

13:11

esquí de muntanya

natura i aventura març 2008

Página 26

natura 15:Maquetación 1

19/3/09

13:11

Página 27

www.naturaiaventura.cat

Pic de la Portella de Joan Antoni El circ dels Colells Cada any esperem, impacients, l’arribada de l’hivern i de les primeres nevades. Amb la caiguda dels primers flocs de neu desempolsem els esquís i ens preparem per a recórrer els enfarinats perfils de les muntanyes andorranes. Triar un itinerari no és fàcil, però de ben segur que l’ascens al pic de la Portella de Joan Antoni és un dels que ens ofereix les millors sensacions. Ja des de l’aparcament la cara nord d’aquesta muntanya ens sorprèn enlairant-se rere els boscos de pi negre amb un posat desafiant i orgullós. Potser es creu invencible protegida a l’empara dels cingles del circ dels Colells, que, des del pic de Montmalús fins al d’Engaït, formen una muralla rocallosa semicircular d’indescriptible bellesa. L’itinerari proposat supera els verticals espadats d’aquestes cingleres per una amagada canal que ens permetrà accedir a la cresta rocosa des de la qual podrem assolir el cim.

Nova botiga on-line:

www.venturalia.com

ANDORRA: PARRÒQUIA D’ENCAMP

Alpinisme oca - gel) Escalada (r Trekking untanya m e d í u q s E

Rb. Josep Tarradellas 3, local 17, 08400 Granollers · Tel. 93 861 34 04 · camp-base@camp-base.com

26/27

natura 15:Maquetación 1

19/3/09

13:11

Página 28

esquí de muntanya

)))Com arribar-hi El nostre itinerari comença a l’estació d’esqui de Pas de la Casa – Grau Roig. La millor forma d’arribar-hi si venim per la collada de Tosses o el Túnel del Cadí és dirigir-nos a la població francesa de Bourg-Madame, situada al costat de Puigcerdà i des d’allà pendre la carretera N20 E09 en direcció Andorra i França. Deixarem enrere les poblacions de La Tour de Carol, Porta, Porte-Puymorens fins arribar al Pas de la Casa, ja en territori Andorrà. Un cop allà haurem de continuar fins a l’estació d’esquí de Grau Roig i estacionar el vehicle a la recepció, que es troba en el primer aparcament que trobarem.

)))Ascens Per començar el nostre ascens haurem de travessar les pistes i, en direcció sud, dirigir-nos cap a un petit bar que hi ha just abans d’on comença la zona boscosa. Des d’allà ens endinsarem al bosc i començarem un ascens que ens durà fins al llacs situats al circ dels Colells a 2.450 m. A partir d’aquí ens allunyem de l’estació d’esquí i avancem en direcció est cap al peus de la canal que es troba situada

natura i aventura març 2008

natura 15:Maquetación 1

19/3/09

13:11

Página 29

www.naturaiaventura.cat

SI ETS SUBSCRIP TO DESCARR R PODRÀS EGAR DE WWW.NAT URAIAVEN TURA.COM EL PLÀ L’ITINERANOL, TRACK PE RI I EL R AL GPS Mapa editorial Alpina.

més a l’esquerra i que haurem de superar utilitzant crampons i piolet. Un cop a dalt. En funció de com estigui la neu, podrem tornar a posar-nos els esquis i resseguir la cresta cap a la dreta fins arribar al pic de la Portella de Joan Antoni. Des del dalt del cim podrem gaudir d’unes espectaculars panoràmiques del circ dels Colells i del cim del Montmalús.

)))Descens

FITXA: Desnivell: 697 m. Horaris: 3 h 30’. Orientació: nord. Mapa: 1:40.000 Alpina Andorra Perill possible risc d'allau a les canals d'accés a la cresta. Material: material d'esquí, grampons i piolet.

Desfem el camí carener que hem fet durant l’ascens i seguim per la carena en direcció nord fins arribar al coll de la Portella de Joan Antoni, situat entre el pic que hem assolit i el pic d’Engaït o de la Menera. Des d’allà començarem un descens en direcció nord-oest que ens portarà fins a l’estació d’esqui de Grau Roig.

28/29

natura 15:Maquetación 1

19/3/09

13:12

Página 30

espeleologia

Avenc Jordi Verdiell

(-17 m)

Text: Mario Sánchez Fotos i ressenya: Rakesh Ranjan, Georgina Flores, Víctor Bañuelos i Mario Sánchez

COMARCA: GARRAF

En Jordi Verdiell va ser el fundador i primer membre de l’Espeleo Grup, del Centre Muntanyenc L’Hospitalet. Acompanyat d’uns quants amics va començar una recerca espeleològica notable, que va donar els seus primers fruits amb el descobriment i l’estudi de l’avenc Jordi Verdiell, proper al coll de l’Ordal, que, tot i que presenta poca dificultat, continua essent un dels més visitats de la zona, per la seva bellesa i la peculiar forma capritxosa de les seves formacions. El gran contingut de sal de llop (calcita cristal·litzada) de l’interior i les peculiars característiques de l’avenc han propiciat la formació d’estalactites d’exòtiques formes excèntriques que rarament es troben a les cavitats del Garraf i l’Ordal. Aquestes formes en les concrecions, que semblen branques que creixen en qualsevol direcció, són formades per la concurrència de múltiples factors naturals com els girs dels eixos de cristal·lització o la concentració d’impureses per l’evaporació de l’aigua. L’avenc Jordi Verdiell ens convida a fer volar la imaginació observant aquest bosc singular, màgic i lluent on a voltes es destaquen formacions que ens recorden caragoles marines o coralls preciosos. És obligació de tots intentar mantenir intactes les formacions que decoren les parets i sostres d’aquest avenc, per això recomanem no tocar ni mullar les fràgils formes de pedra i portar frontal de leds en lloc del de carbur.

)))Aproximació: A la sortida del poble de l’Ordal (si anem en direcció Tarragona), poc abans d’arribar al quilòmetre 1.227 de la N-340, la carretera creua dues vegades el torrent de la Creu d’Ordal. Aparquem i prenem la pista que passa per sota del primer pont, en direcció sud i que puja cap a les Planes d’en Revella. Tot seguit trobarem dues cruïlles, que prendrem, en ambdós casos, a l’esquerra. Quan haurem recorregut més o menys un quilòmetre arribarem a la cruï-lla amb el Camí de la Plana. Com a referència tenim les grans torres d’alta tensió. Nosaltres continuarem rectes per la pista per la qual veníem. Uns 300 m més endavant la pista gira a la dreta. Haurem de baixar pel torrent, a mà esquerra, uns 150

natura i aventura març 2008

Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya

natura 15:Maquetación 1

19/3/09

13:12

Página 31

www.naturaiaventura.cat

m seguint les fites de pedres apilades que ens marquen el camí que es perd entre la vegetació. Coordenades UTM: X: 404975, Y:4582126, Altitud: 480 m.

)))Descripció: La boca, circular i d’uns 2 m de diàmetre comunica la superfície amb un pou de 14 m a la base del qual s’obren dues sales. Una d’elles està directament connectada amb el pou d’accés i baixa en suau pendent fins a assolir els -17 m, la profunditat màxima de l’avenc. Al fons hi ha una sala petita a la qual s’accedeix per una finestra estreta de difícil accés, que mostra a l’interior una gran col·lecció d’estalactites excèntriques concentrades en les seves cúpules. A la segona sala s’hi accedeix per un pòrtic més ampli. Dins hi trobem un sostre d’alçada considerable que conté nombrosos tipus de formacions diferents. En un lateral d’aquesta sala hi ha una gatera mig amagada que ens permet accedir a dues sales més petites, en sentit ascendent.

Aquest avenc ens sorprendrà per les capritxoses formes de les seves formacions.

FITXA TÉCNICA Terme municipal: L’Ordal. Tipus roca: calcària. Desnivell: -17 m. Dificultat: avenc d'iniciació. Època: tot l'any. Material: Necessitarem al menys 3 xapes amb els seus respectius cargols, per a assegurar l’entrada, i una coda estàtica de 20 m. No porteu llum de carbur. 0m

-17 m

-17,5 m

30/31

natura 15:Maquetación 1

19/3/09

13:12

Página 32

plantes medicinals

La borratja: l’aliada contra la febre (Borago oﬃcinalis) Aquest mes us presentem la borratja, una bonica planta que, a part de ser aprofitada per a resoldre anomalies en el nostre cos, també podem utilitzar com a planta ornamental, ja que les seves flors poden adornar la llar d’una manera molt original.

DESCRIPCIÓ: Planta anual que pot arribar a fer els 60 cm d’alçada. Creix a l’Europa meridional i en climes temperats. La seva arrel està ramificada, és carnosa i de gran longitud. Tota la planta està recoberta de vellositats i les seves fulles són rugoses i toves, i les de la base, les més grans. Les flors són de color blau o blanc, tenen forma d’estel de cinc puntes. De la flor creixen uns glòbuls on madura el fruit. Les fulles es recol·lecten a la primavera o a l’hivern i les flors a l’estiu. S’han d’assecar i desar en un lloc sec.

Antiestrés: Per a equilibrar l’excés d’hormones suprarenals que es produeixen en una situació d’estrés. Feu una infusió amb una cullerada de fulles seques per got d’aigua, i preneu-ne un parell de gots al dia.

Ús extern: Emol·lient i tonificant: És beneficiosa per a les afeccions de la pell (grans, herpes, etc.) La presència de niacina hi té molt a veure en aquestes propie-

BENEFICIS Ús intern: Diürètica: Afavoreix l’eliminació d’orina de l’organisme. El seu ús és molt interessant en casos d’obesitat, malalties reumàtiques i per als problemes cardíacs. Feu una infusió durant 30 minuts de 15 grams de fulles seques, i preneu-ne una tassa després de les menjades. Sudorípara: Augmenta la producció de suor, per tant és molt interessant en casos de febre, tos, angines, bronquitis, refredats, etc. Feu la decocció d’un grapat de flors seques per litre d’aigua, i preneu-ne 4 tasses al dia. Pròstata: Molt adequada en cas d’inflamació de pròstata o prostatitis. Feu una decocció d’un grapat de fulles per litre d’aigua durant 10 minuts i beveune 2 tasses al dia.

natura i aventura març 2008

prostaglandines. Ideal per a tractar problemes de: • Pressió arterial alta, perquè dilata les artèries i afavoreix el rec sanguini. • Colesterol, perquè n’impedeix la formació i en regula el nivell en sang. • Síndrome premenstrual i mastopatia fibroquística, perquè regula la producció d’estrògens. Alimentari: Les fulles tendres poden ser menjades com a verdura bullida. És molt recomanable beure’n el brou, ja que conté totes les propietats descrites anteriorment. Les mateixes fulles també poden ser menjades crues en amanides, saltejades, fregides, etc. Les flors poden menjar-se crues a les amanides.

Contraindicacions i efectes secundaris:

tats ja que és molt útil per a les malalties de la pell i també quan hi ha trastorns nerviosos o gastrointestinals. Feu cataplasmes amb la infusió d’un grapat de fulles seques per litre d’aigua.

Altres usos: Oli de borratja: Molt ric en àcid gammalinoleic, que el nostre organisme transforma en

La presència d’alcaloides pirrolizidínics té un efecte tòxic en el fetge, per tant, no es recomana fer-ne tractaments prolongats. Tampoc no es recomana utilitzar-la en l’embaràs o si hi ha sospita de formacions tumorals.

Curiositats: A Mallorca existeix la tradició d’arrebossar-les amb ou i farina i espolsar-les amb sucre i canyella. Però, com ja hem dit abans, és convenient consumir-la amb moderació.

FARMACIOLA NATURAL: Pot ser útil portar la planta seca a la nostra farmaciola per si ens pugés sobtadament la febre a causa d’una insolació o d’una infecció vírica. Com ja hem dit abans, la borratja té un efecte sudorípar que ens ajudaria a fer baixar la febre, sempre que no fos una febre extremadament alta, cas en què haurem d’atansar-nos ràpidament a un centre mèdic.

natura 15:Maquetación 1

19/3/09

13:12

Página 33

www.naturaiaventura.cat

Kilian Jornet i Mireia Miró, medalla d’or a la Vertical Race Disputada dijous dia 29, la Vertical Race dels Campionats del Món d’Esquí de Muntanya que s’estan celebrant a Suïssa ha comportant 4 medalles més per a l’equip de la FEDME, totes per a esquiadors i esquiadores catalans. A més de les medalles d’or de Kilian Jornet en la categoria “Espoir Masculí”, i la de Mireia Miró en la categoria “Júnior Femení”, cal afegir-hi dues medalles més, una de bronze per a en Marc Solà, també en la categoria “Espoir Masculí”, i una altra, també de bronze, per a en Marc Pinsach, en la categoria “Júnior Masculí”.

X-tone’08 Reloaded

Trekorientació a la Ruta del Cister 2008

Després de l'èxit de l’any passat, l’Associació Cultural Nexo presenta el II Open Interna-cional d'Escalada en Bloc de Catalunya, que es realitzarà el cap de setmana del 29 i 30 març Castelldans (Lleida). Us podeu inscriure allà mateix per 25 €, o anticipadament per 20 €, a la web www.associacionexo.com o a la botiga T1 Muntanya. Aquest any s'incorpora T1 per donar un petit cop de mà i molts ànims als organitzadors que estan fent una gran tasca i un gran esforç. La zona és impressionant! Escaladors: esteu preparats per a emocions fortes? Aquest any serà brutal!

La Trekorientacio és una activitat esportiva, lúdica i cultural que consisteix en un itinerari a peu amb l’objectiu de trobar una sèrie de balises o fites amb l’ajuda d’un mapa. El plantejament de la prova permet que la puguin practicar des de famílies amb nens i grups d’amics, fins als esportistes més entrenats. Aquest any s’incorpora com a novetat el sistema de control electrònic de balises SPORTIDENT. El recorregut de la Trekorientació al Tallat de Vallbona de les Monges es farà de forma circular amb sortida i arribada a la plaça del Monestir i el seu recorregut transcorre per les valls interiors de l’Urgell i la serra del Tallat. Mentre caminem per les pistes i senders de terra seca podrem sentir el toc de les campanes del Monestir de Vallbona de les Monges que crida a l’ofici. www.trekorientacio.com

Investigació sobre l’excursionisme La Universitat Ramon Llull està duent a terme una recerca sobre l'excursionisme d’avui. Actualment està en la seva segona fase, que consisteix en una enquesta que es pot contestar en aquesta adreça electrònica: http://froma.es/enquesta/index.php?sid=85472&lang=es. L'objectiu general és conèixer la realitat del fet excursionista català en els primers

anys del segle XXI. És la primera vegada que a casa nostra es planteja un estudi d'aquesta amplitud. Fins ara es disposaven d'estudis parcials o històrics. El més important del que s'està duent a terme és que permetrà, no només conèixer com som els i lesexcursionistes d'avui, sinó també com han de ser els que trobarem en els propers anys.

32/33

natura 15:Maquetación 1

19/3/09

13:12

Página 34

geocaching

Avencs i coves de La Febró A la serra de Prades hi ha un grup d’avencs que foren l’amagatall d’alguns perseguits polítics que, entre les seves parets, planejaren secretament moltes sublevacions. Són un conjunt d’avencs i coves força peculiars, on s’hi combinen un conjunt d’esquerdes d’origen tectònic amb cavitats d’origen càrstic. Són conegudes amb el nom de coves i avencs de La Febró, per la proximitat d’aquest poble. Les coves d’origen càrstic (que s’identifiquen perquè tenen estalagmites i estalactites) són anteriors a les esquerdes d’origen tectònic, i en produir-se aquestes, tallaren les coves. Així, trobarem un conjunt d’esquerdes principals i paral·leles, i diverses esquerdes secundàries obliqües a les primeres i que travessen les coves càrstiques de gènesi anterior. El conjunt forma un complex circuit de cavitats molt original i de fàcil accés que al començament del segle passat serví de refugi al contrabandista i conspirador Josep Ferrer i Grau, àlies l’Agnès de Vilaplana, que s’hi amagava tot fugint de la força armada. Però no només ha servit d’amagatall a perseguits polítics, lladregots i matuters, sinó que aquests avencs van ser utilitzats també per personalitats com el general Prim per a ocultar-se en el decurs de les guerres carlines.

Val la pena entrar en la més gran de les esquerdes, que forma un tall de gairebé 300 m i a la qual s’hi pot accedir baixant per un petit corriol, i que ens permetrà sentir-nos, per un instant, com l’Àxel de Hans i el professor Otto Liddenbrok endinsant-se en les entranyes del nostre planeta.

)))Aproximació Prenent com a referència el poble de la Mussara, seguim la carretera en direcció a Prades. Uns 150 m abans d’arribar al trencall que mena a Arbolí, surt una pista a mà dreta que al cap d’un quilòmetre ens deixa als plans d’un coll molt ample, el coll de l’Agustenc, on deixem el cotxe (N 41° 15.625; E 001° 01.144). Continuem per la pista que es dirigeix cap a la Febró per a, després, prendre el camí que es dirigeix cap als avencs (marques grogues i blanques de PR). Un cop arribats a les cavitats seguim el sender que es dirigeix cap al poble fins a trobar el tresor (temps aproximat des del pàrquing fins al tresor uns 30 minuts). Recordeu que per obtenir les coordenades del tresor cal que us registreu a www.geocaching.com i cercar el tresor codi GC176BP (amagat per Skpatya).

natura i aventura març 2008

natura 15:Maquetación 1

19/3/09

13:13

Página 35

www.naturaiaventura.cat

10% de descompte c/ Sant Lluís 44-48, Barcelona

Per què subscriure-t’hi? 10% en tèxtil Trav. de Gràcia 132, Barcelona

10% en tèxtil 5% en material dur Pere III, 49-51, Manresa

10% de descompte Avda. dels Països Catalans 49, Igualada

15% de descompte Bellver de Cerdanya Tel.: 616 85 55 35

turisme rural

10% de descompte 7% i 10% en compres superiors a 300€

Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16

c/ Galileu 64, Barcelona

guies

10% de descompte 10% compres en metàl·lic i 6% amb tarja

Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16

c/ Galileu 208, Terrassa

Kayak Center Guixols 10% en tèxtil 5% en mat. i compl.

2X1 en activitats de curta i mitja durada

c/ Bonavista 23, Barcelona

Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 667 76 91 80

Dive Different

cada mes Natura i Aventura a casa teva. *Reb No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la! *Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat

els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats.

*Participa en els sorteigs mensuals de material, viatges i altres regals.

els descomptes que molts establiments *Aprofita ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.

Tot això per només 20€ l’any!

(11 exemplars)

Com subscriure’m-hi?

*A través de www.naturaiaventura.cat. *Trucant al telèfon 93 417 76 14. *Omplint la butlleta i enviant-nos-la a:

Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.

(submarinisme)

10% en tèxtil 5% en material dur c/ Sant Pere 12, Sabadell

15% de descompte Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 687 95 27 05

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ SÍ Desitjo subscriure’m a la revista Natura i Aventura per 20 € l’any (11 exemplars). Nom: Adreça:

10% de descompte

15% de descompte

c/ Crta. de Sant fruitós 7, Berga

Baix Empordà Tel.: 620 846 742

Ciutat:

Cp.:

Província:

Tel.:

E-mail:

Natura i Aventura garanteix el cumpliment de la Llei orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal i de la seva normativa de desenvolupament, en relació amb les dades obtingudes en virtut d'aquesta sol·licitut de subscripció. Tanmateix, l'ús de les seves dades tindrà com a única finalitat el cumpliment de les nostres obligacions derivades de la present sol·licitut de subscripció. Les dades de caràcter personal facilitades s'incorporaran als nostres fitxers automatitzats. Si així ho desitgés, podrà exercir els drets d'accés, rectificació i cancel·lació previstos per la llei dirigint un escrit al seu titular: H4xors S.L. c/ Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona

Forma de pagament: 10% de descompte Rbla. Josep Tarradelles, Granollers

10% de descompte La Molina, Borredà, Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 616 55 40 39

2€ de descompte

10% de descompte

Cerdanyola del Vallès, 93.591.07.27

c/ Canonge Baranera 2, Badalona

Transferència bancària o ingrés al compte 3025-0011-76-1400005170 de La Caixa d’Enginyers indicant com a concepte el nom del centre o de la persona. Xec nominatiu a nom de H4xors S.L. i enviar-lo a c/ d’Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona acompanyat d'aquesta butlleta. Domiciliació bancària. Nom del titular: Compte:

34/35

natura 15:Maquetación 1

19/3/09

13:14

Página 36

món sostenible

La contaminació lumínica La nit segrestada

Oriol Font manumited@gmail.com Pau Morera paumorera@gmail.com

Recordeu quin va ser l’últim cop que vàreu contemplar la Via Làctia o la constel·lació d’Orió? Tradicionalment parlem del dia i la nit per referir-nos a les dues cares totalment oposades d’una mateixa cosa, però aquesta idea tan arrelada en el nostre parlar i entendre és difícil de comprovar en la nostra realitat actual. El nostre entorn natural ha tingut sempre un aspecte de dia i un altre, ben diferent, quan es fa fosc. Moltes espècies animals –nosaltres entre elles– adapten el seu comportament a aquesta diferència, aquesta oposició. Però, actualment, a Catalunya, ja no podem parlar de la negra nit atès que ens movem en un univers d’òxids i vermells dignes de les imatges finals de les pel·lícules de ciència ficció dels anys 80. I és que des dels Pirineus fins a Mallorca és possible veure la llum que emet Barcelona quan es pon el sol. L’enllumenat ha segrestat la nit.

Per què il·luminem la nit? La il·luminació dels carrers ens transmet una sensació de benestar i ens fa sentir més segurs, però aquest sentir es contradiu amb la realitat estadística. En contra de la creença popular, diversos estudis demostren que no hi ha una relació directa entre criminalitat i il·luminació dels carrers, i en canvi sí que hi és entre la llum de la nit i la velocitat dels conductors, que unides a la fatiga que experimentem a altes hores, augmenten el risc d’accidents.

Què entenem per contaminació lumínica? Es defineix contaminació lumínica com l’emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats i direccions inne-

natura i aventura març 2008

cessàries per a la realització de les activitats previstes en la zona en què s'han instal·lat els llums i que es mostra com una brillantor artificial del cel nocturn. Aquesta brillantor és deguda al tipus i l’orientació de l'enllumenat exterior, tant públic com privat. És llum que no s'aprofita per a il·luminar el terra, els carrers i els llocs on és necessari, sinó que s'envia per sobre l'horitzó i als núvols. Com a resultat, la foscor natural de la nit minva i desapareix progressivament la llum de les estrelles. Les boirines i el cel enterbolit potencien l'efecte fins a l'extrem de crear una capa que adopta la forma d'un núvol lluminós damunt les ciutats, intensificat amb la presència de partícules en suspensió que

natura 15:Maquetación 1

19/3/09

13:14

Página 37

www.naturaiaventura.cat

augmenten la dispersió de la llum, de manera que, com més contaminat és l'aire de la ciutat més intens és el fenomen.

Com ens afecta aquesta contaminació? La contaminació lumínica té moltes més repercussions de les que podem pensar. A

amb més facilitat. Socials: la intrusió lumínica, és a dir, llum exterior que de manera indesitjada entra als habitatges, i la pèrdua de les nits amb estels, patrimoni de les generacions futures segons la UNESCO i origen de la nostra cultura i civilització. S’impedeix, alhora, la pràctica de l'observació astronò-

ment mentre es presti el servei. Vespre: des que es pon el sol fins a les 22 h. Es permet la il·luminació de monuments, edificis públics, etc. I només es permet establir períodes especials d’il·luminació ornamental durant el nadal, en les festivitats locals o en temporades d’alta afluència. Amb aquests canvis es preveu estalviar 11 milions d’euros anuals i un estalvi en combustible fòssil equivalent a deixar de cremar 14.000 tones de petroli, que generarien l’emissió de 50.000 tones de diòxid de carboni.

Que hi podem fer nosaltres?

grans trets podem classificar-ne els efectes en tres grans grups: Econòmics: sobreconsum o malbaratament d’energia i recursos no necessaris. Gastem més energia sense obtenir cap augment de benestar, per tant ens cal produir una energia que paguem però que no aprofitem i, com ja hem comentat en anteriors articles, que comporten tot un seguit d’emissions en la seva producció com ara CO2, partícules i residus. Ecològics: una agressió al fràgil ecosistema nocturn i les seves cadenes tròfiques que crea desequilibris i tensions i que afecta especialment la fauna nocturna o crepuscular, fent per exemple més fàcil la depredació dels petits animals nocturns, ja que les aus els localitzen

mica a molts quilòmetres de distància del focus contaminant.

Què hi fa l’administració? El Parlament de Catalunya va aprovar una llei el 2006, que serà de plena aplicació el 2009, en què es classifica el territori en 4 zones segons la incidència de la contaminació lumínica i en la qual es determinen dues franges horàries, cada una de les quals comporta valors diferents a l’hora d’il·luminar: La nit: des de les 22 h fins a la sortida del sol. Només és permès el funcionament de rètols lluminosos que compleixin una funció informativa necessària de localització de serveis (farmàcies, transports públics, hotels, benzineres, etc.), i única-

Primer de tot, reduir: valorar quins llums exteriors ens són indispensables i quins utilitzem tan sols d’una manera estètica, descartar-ne aquest ús, i en cas que ho considerem imprescindible limitar les hores que aquests romanen encesos. Pel que fa als llums que hem considerat indispensables, és convenient emprar làmpades de baix consum i sense components tòxics, que emetin en un rang petit i ens donin la il·luminació imprescindible però no més. En aquest sentit, per als llums d’exterior, recordeu que hi ha llums amb detecció de presència, que s’il·luminen quan s’acosta algú i s’apaguen sols passats uns segons, així podrem accedir a casa sense entrebancar-nos i no estarem emetent llum indiscriminadament. Una bona orientació és essencial, cal il·luminar sempre de dalt a baix. En cas que això no sigui possible, cal orientar els focus per a evitar que aquests enviïn llum per sobre l'objecte o edifici que s’ha d’il·luminar, utilitzant pantalles que il·luminaran millor la zona que interessa i evitaran la dispersió i la llum residual. És clar que cal una conscienciació de què és la nit i que aquesta no és una prolongació del dia, il·luminat, tot i que hi hagi la possibilitat de fer-ho, i que encara que com a animals diürns ens agradi i ens faci sentir més segurs veure-ho tot clar, no és així com funciona la natura. Hem d’assumir que ens hem d’adaptar, i potser, algun dia, esperem que més aviat que tard, puguem des de la finestra de casa veure les quatre constel·lacions que sabem reconèixer i l’infinit univers que tant ens impressiona i que ens indueix a reflexionar sobre nosaltres mateixos i la nostra existència.

36/37

natura 15:Maquetación 1

19/3/09

13:14

Página 38

sostres comarcals

Tossal de la Baltassana Comarca del Baix Camp, 1.202 metres El tossal de la Baltassana és el cim més alt de la serra de Prades i pertany a dues comarques, el Baix Camp i la Conca de Barberà. En aquest itinerari proposem l’ascens al tossal des del seu vessant meridional, amb un recorregut que ens permetrà conèixer de prop els boscos de roure reboll, exclusius d’aquesta contrada; racons amagats com la cova d’en Pere; passejar entre passadissos de castanyers, o visitar indrets carregats d’història com l’ermita de Sant Roc o la de la Mare de Déu de l’Abellera, tallada a la roca en mig d’una cinglera. A més, el cim del tossal de la Baltassana ens premiarà l’esforç amb la millor ofrena que la natura pot regalar-nos: les més espectaculars vistes de la serra de Prades i els boscos de Poblet.

natura i aventura març 2008

natura 15:Maquetación 1

19/3/09

13:14

Página 39

www.naturaiaventura.cat

)))Com arribar-hi Des de l’autopista AP2 que va cap a Lleida pendrem la sortida de Montblanc Poblet i ens dirigirem cap l’Espluga de Fracolí i posteriorment cap a Poblet. Un cop hi arribem pendrem la carretera T-700 fins a la població de Prades, la travessem i prenem el desviament de la carretera T-704 que es dirigeix cap a la Febró i Capafonts. En mig quilòmetre ens desviarem cap a l’esquerra seguint els rètols que ens assenyalen la direcció cap a l’ermita de Mare de Déu de l’Abellera, punt on s’acaba la carretera i on estacionarem el vehicle per començar l’itinerari.

tram coincidirà amb l’itinerari de tornada. Ara però, seguirem la pista cap a l’esquerra fins a la bassa de la font de la Salut. Un cop allà agafarem una pista que marxa cap a la dreta en direcció nord vorejant la bassa i que més endavant enllaça amb pista per on transcorre el GR171. Seguint-lo arribarem en al cim del tossal de la Baltassana en, aproximadament, 30 minuts.

El paratge on es troba al tossal de la Batassana amaga racons tan singulars com l’espectacular cova d’en Pere.

)))Ascens Haurem de prendre un petit corriol que passa per sota de l’ermita i que marxa en direcció nord-est resseguint la cinglera. Més endavant el corriol es transforma en pista i avança de forma suau en direcció nord fins al pla de Gendral on enllaça amb una pista que haurem de seguir cap a la dreta. Pocs metres més endavant prenem, per a l’esquerra, un corriol senyalitzat amb marques de pintura que ens portarà fins a una pista ampla, aquest petit

38/39

natura 15:Maquetación 1

19/3/09

13:14

Página 40

sostres comarcals

)))Descens Seguim avall el GR en sentit contrari i de seguida enllaçem amb la pista que ve del coll del Bosc. La seguirem uns centenars de metres fins a trobar a mà dreta la pista que marxa cap a les coves d’en Pere, i que seguirem. Un cop deixem enrere les coves passem per davant d’un mas i tot seguit trobem una bifurcació que prendrem cap a mà dreta i que ens durà de nou fins a la bassa de la font de la Salut.

Desfem el camí d’anada fins a la cruïlla de pistes del pla de Gendral i deixem a l’esquerra la pista per on hem vingut durant l’ascens. La pista puja suaument fins arribar a una zona més planera, on ignorem, primer, una pista a la dreta i, desprès, una a l’esquerra. Si continuem avançant per aquesta pista arribarem, sense més complicacions, a l’ermita de Sant Roc i posteriorment al lloc on hem estacionat el vehicle.

FITXA: Alçada inici: 1.020 m. Alçada cim: 1.203 m. Desnivell: 185 m. Temps: 3 h. S T SI E Cartografia: 1:25.000 Serra de S À R D O OR P Prades. Editorial Piolet SUBSCRIPT EGAR DE a Prades i a la font de la DESCARR NTURA.COM Aigua: Salut. RAIAVE

WWW.NATU

, EL PLÀNOLI EL I R A R E IN L’IT AL GPS TRACK PER

Mapa editorial Piolet.

natura i aventura març 2008

40/41

natura 15:Maquetaci贸n 1

19/3/09

13:14

P谩gina 41

natura 15:Maquetación 1

19/3/09

13:15

Página 42

març

Data

Activitat

Lloc

Contacte

Santa Coloma de Farners Begues Girona Canovelles St. Fruitós del Bages

www.oros.orientacio.org benitutu@hotmail.com www.aligots.org/orientacio www.oros.orientacio.org www.clubcoc.org

VI Marxa de Moja IX Marxa BTT Senglars Ruta dels Avencs Open Natura Trencacames 2008

Olèrdola St. Joan de Mediona Begues Arenys de Munt Vilamajor

www.bttelbressol.com/ www.senglarsbtt.tk www.ccbegues.com/ www.opennatura.com www.trencacames.com/

Open Raid Begues Infernal Raid Garriguenc Raid Garraf

Vila-seca La Garriga Vilanova i la Geltrú

http://webfacil.tinet.cat/muntanya info@cegarriguenc.org www.aetalaia.cat

Campedró

www.amposta.info/uamontsia

Les Borges Blanques Barcelona

www.geocities.com/cexcursionista www.claror.org

L'Hospitalet de Llobregat Barcelona Barcelona

www.cmhospit.org web.salleurl.edu/~cels/ web.salleurl.edu/~cels/

Vall de Núria

www.cec.cat

Cervera Lleida Vilafranca del Penedès La Selva del Camp

www.ces.cat Tel. 973 24 23 29 Tel. 93 817 22 41 Tel. 977 317 341

Curses d'orientació 2 5 8 9 30

3r Circuit Oros Campionat Catalunya d'Orientació Nocturna Campionat Catalunya Universitari Orientació a Peu i BTT 4t Circuit Oros Copa Catalana BTT-O

Bicicleta de muntanya 2 16 16 27 1 d'abril

Raids 8 12 26/27

Canicross 16

Cursa Campedró

Guanyadors dels 15 forfets per esquiar a Vall Nord

❰❰Eva Queralt Grimau ❰❰Joan Galles Artigas ❰❰Ignasi Casamayor ❰❰Nilda Santacruz ❰❰Montserrat Carreras Ruiz ❰❰Joan R. Andres Riau ❰❰Vanesa Baena López ❰❰Francesc Matés ❰❰Joan Carles Caner Figuerola ❰❰Daniel Castellà Martínez ❰❰Anna Vall ❰❰Jordi Martí Vidal ❰❰Victor Centelles Hom ❰❰Imma Pla Sorribes ❰❰Aleix Arimany Castells

Curses de Muntanya 9 29

La Corre Cuita Cros de muntanya

Guanyadors Camp Base

Escalada 19 23/24 26

Campionat de Catalunya Escalada Bloc 1a prova dels Opens d'Escalada Esportiva 1a prova Copa Catalana Bloc

❰❰Helena Escarrà Vergés ❰❰Daniel Solsona Bori

Esquí de muntanya 8

Ral·li del CEC "Vall de Núria"

Marxes i caminades 2 9 16 29

Marxa "Castells de la Segarra" I Marxa d'Orientació i Regularitat Caminada de Resistència de Rams "La ruta de l'aigüa" Marxa "Muntanyes de Prades"

s, A tots elllicitats!! moltes fe

Subscriu-te aquest mes, i et regalarem el mapa que tu triïs de l’editorial Piolet. Com subscriure’m-hi? A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Omplint la butlleta i enviant-nos-la a: Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.

natura i aventura març 2008

natura 15:Maquetaci贸n 1

19/3/09

13:15

P谩gina 43

natura 15:Maquetaci贸n 1

19/3/09

13:15

P谩gina 44