www.naturaiaventura.cat
24
GENER 2009
BICICLETA EN FAMĂ?LIA
Imatge de portada: La Via Verda de les Terres de l’Ebre.
La via verda de les Terres de l’Ebre
PORTALS DE MONTSERRAT
De Monistrol a Sant Jeroni ESCALADA ESPORTIVA
La Facultat de l’escalada
() ( ! ( '& ( ) ( %$ ( $)!' " $ $) $ (& ! %$
" ' ") $ ) %'
$ )
tapes nia24.indd 1
23/12/2008 11:19:11
ANY IV. NĂšM. 24 GENER 2009
TIRADA: 15.000 EXEMPLARS CONTROLATS PER: DirecciĂł: Jordi FernĂ ndez
RedacciĂł: Jaume Guillot
CorrecciĂł: Berta Aymerich Mestre Publicitat: Laia ViĂąas NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny grĂ fic: Jaume Guillot
Col¡laboradors: Anna Parra Naiana Lacorte Albert Beneït Gemma RodÊs Carles E. Lacorte Edu Abad Oscar Castillo
Edita: H4XORS S.L. C/Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat Natura i Aventura ĂŠs membre de:
Imprimeix: Tallers Grà fics Soler, S.A. Dipòsit legal: B-51.197-2006
Editorial L’any nou ĂŠs un conjur que ens embruixa i ens convida a començar un nou camĂ. Ens obre una porta mĂ gica que ens permet deixar enrere tot el que ja no ens serveix i que creiem inĂştil. La cerimònia del canvi de calendari simbolitza acomiadar-nos de lo vell i encomiar-nos a allò nou i desconegut amb un afany de confiança que ens fa creure que amb l’entrada del nou any els reptes que se’ns presentin seran realitzables i que el que estĂ per venir serĂ sempre millor que tot el que deixem enrere. És el moment dels grans propòsits i les bones intencions. La crisi que ens ha acompanyat els darrers mesos ens ha permès analitzar les nostres vides i valorar el que tenim i el en que hem invertit el nostre temps. Ara ens toca decidir quin futur anhelem, quin mĂłn desitgem, com volem ser. Hi ha un moviment social, som allò que fem, que promou el canvi a nivell mundial mitjançant petites accions. El transfons de la idea ĂŠs que no nomĂŠs les institucions i les grans empreses poden canviar el mĂłn. TambĂŠ nosaltres podem participar-hi si creiem en la fĂłrmula: accions petites x molta gent = grans canvis. Aprofitem la mĂ gia d’aquesta data assenyalada i comencem el nou any fent girar el mĂłn mĂŠs poc a poc, mĂŠs net, mĂŠs saludable. D’entre totes les petites coses que proposa www.wearewhatwedo.org per canviar el mĂłn, n’hi ha dues que destaquen per sobre les altres. La primera ĂŠs rebutjar les bosses de plĂ stic que ens ofereixen en les botigues, i la segona, simplement, somriure. Sembla fĂ cil. Feliç 2009
L’equip de NATURA I AVENTURA
Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pà gines. Natura i Aventura no comparteix necessà riament les opinions dels seus col¡laboradors.
02/03
Sumari
06
rutes a peu 06
Portals de Montserrat
rutes en BTT 12
La Via Verda de les Terres de l’Ebre
calendari 19
Activitats del mes
escalada esportiva 20 24
La Facu
plantes medicinals
20 23
L’hipèric
esquí de muntanya 24
Ascens al Taga
geocaching 28
El tresor de Buriac
senderisme per a tothom 30
El Saltant de Guanta
biblioteca 35
Novetats editorials
punt de sortida 36
Raids, curses, cròniques...
arbres i boscos singulars 38
El verd nadalenc
club natura i aventura 40 12 natura i aventura gener 2009
Sortides programades, sorteigs...
guia turisme actiu 41
Planifica les teves sortides
04/05
rutes a peu
Portals de Montserrat de Monistrol a Sant Jeroni
COMARCA: BAGES
Montserrat és una muntanya sorprenent i superba. Des de la llunyania les seves formes retallades sovint s’endevinen envoltades d’un mar de núvols que al vespre, amb les parets enrogides pel sol de ponent, semblen un far de pedra que llueix enmig de la blanca escuma. A mesura que ens hi apropem, els seus perfils es transformen en una fortalesa gegantina defensada per centenars de torres que li confereixen un aspecte infranquejable. Però la imatge més espectacular del serrat és la que des de Monistrol de Montserrat impregna de llum i color les nostres retines. Aquí, als peus de les vertiginoses parets de conglomerat que semblen eixamplar-se al mirar-les, on les agulles que s’alcen majestuoses cap al cel juguen amb la boira que hi corre entremig, és on es comprèn el miracle català del qual parlava Maragall. natura i aventura gener 2009
www.naturaiaventura.cat
Aquesta excursió transcorre pel Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, gestionat pel Patronat de la Muntanya de Montserrat
D
’entre totes les agulles i singulars cingleres en destaca una per sobre les altres. És el Cavall Bernat, que segons la llegenda són el dimoni i el seu cavall convertits en pedra per la Mare de Déu. S’explica a la contrada que fa molt de temps, tant que Montserrat encara no estava habitada per monjos, ni ermitans, ni penitents, enmig del rocam hi vivia un llenyataire que feia una vida pobra i miserable. Tenia per casa una barraca de fusta i sobrevivia tallant arbres, fent llenya i baixantla penosament a Monistrol a vendre-la. Un vespre, quan es disposava a baixar al poble carregat amb el feix, se li presentà un home
cavalcant un cavall gegantí que es va oferir a traginar-li la llenya fins a la vall. Carregaren el cavall amb tanta llenya que ni es veia la bèstia, i el cavaller el va aviar tan sols dientli: —Cavall Bernat, porta aquesta llenya a baix el Llobregat. El cavall marxà corrent i en poca estona tornà descarregat i disposat a fer tants altres viatges com fessin falta per traginar tota la llenya. L’amo del cavall, que no era sinó el Diable, va oferir-li la bèstia al bosquerol per deu anys. El tracte era que durant aquest temps el pobre home n’havia de buscar un altre d’igual. Passats els deu anys n’hi tornaria un i es podria quedar l’altre. Això sí, si
no trobava cap cavall com el que li deixava, hauria de ser ell mateix qui marxés amb el camuflat dimoni. Amb l’ajuda del cavall, el llenyataire no feia sinó tallar llenya mentre la bèstia la traginava aquí i allà, i en pocs anys començà a amassar una enorme fortuna. Es casà i va tenir fills, i passà el temps fins que un bon dia se li presentà de nou el cavaller. Ja havien passat deu anys i el Diable venia a cobrar la seva part del pacte. El llenyataire no havia trobat cap altre cavall com aquell, així que el dimoni prengué l’home per endur-se’l amb ell. El pobre home s’adonà que el gentil oferiment d’aquell cavaller no fou sinó un
06/07
rutes a peu Doble pàgina anterior: les panoràmiques des del cim de Sant Jeroni són espectaculars. Pàgina anterior: el monestir de Montserrat vist des de la roca de Sant Jaume. Esquerra: el pas dels Francesos ens permet superar aquesta estreta canal. Sota: des de Monistrol el massís sembla una muralla infranquejable. Dreta: taula d’orientació al cim de Sant Jeroni.
acte mal intencionat del dimoni disfressat. La seva muller, en comprendre el que passava, demanà ajuda a la Moreneta, i ho feu amb tant fervor que la Mare de Déu convertí el Diable en pedra. Pels segles dels segles romandrà el ferotge Cavall Bernat immòbil i palplantat en aquest lloc. El que no és cap llegenda, tot i que n’hi ha molts que s’ho pensen, és l’existència d’un cabalós riu subterrani que circula per sota el massís. En un capítol del llibre La Catalunya misteriosa es parla del pare Gerard Joana que, amb afany aventurer i explorador, s’havia endinsat per alguna cova al peu de la Muntanya i havia descobert en el seu interior un insuperable barranc pel qual hi circulava un fantàstic riu subterrani. Tot i que la cova que duu a aquest formidable engorjat subterrani no ha estat mai trobada, sembla que la surgència d’aquest corrent d’aigua és la Font Gran, al centre mateix de Monistrol de Montserrat. L’aigua cristal·lina i fresca que hi brolla prové potser de la “mística font de l’aigua de la vida” que Verdaguer cantava al Virolai i que sembla amagar-se al cor de la màgica Muntanya que s’enlaira enfront nostre. Hi ha molt a prop seu, a peu de la carretera que puja al Monestir, uns altres brolladors, coneguts com les Mentiroses. Aquestes surgències són sobreeixidors de
natura i aventura gener 2009
la Font Gran i resten eixutes la major part de l’any, però després de pluges intenses, quan l’aigua no pot vessar per la Font Gran, ocorre el miracle de les Mentiroses, en què aquestes surgències es converteixen en precioses fonts per on l’aigua brolla amb una vida i intensitat inusitades.
Deixem la font d’aigua miraculosa enrere i ens enfilem cap al Monestir. Els verticals espadats que des del poble semblaven farallons infranquejables amaguen senders antiquíssims que ens permeten endinsar-nos al massís aprofitant els passos naturals que l’erosió, el temps i la natura han motllurat entre les parets i les columnes d’aquest temple de pedra. El camí s’enfila, serpenteja i juga amb els gegantins roquissers fins arribar al Monestir, on una comunitat de monjos que viuen sota la regla de Sant Benet dediquen la seva vida a la pregària, l’acolliment i el treball. La pregària marca el ritme de la seva jornada. Amb la pregària es comença i s’acaba el dia. Diàriament, a més de la celebració de l’eucaristia, els monjos s’apleguen en les litúrgies de les hores, en què preguen cinc vegades al dia. Es busca crear un ambient de meditació i d’oració durant tot el dia, que els monjos aprofiten per dedicar a la pregària individual i la lectura de la Paraula de Déu. L’acolliment dels peregrins que arriben al Monestir és un dels deures dels
www.naturaiaventura.cat
monjos benedictins que prescriu la regla de Sant Benet. Aquells que truquen a la porta dels monjos amb un esperit de recerca interior són acollits i poden compartir la pregària i la taula amb ells. Pel que fa al treball dels monjos, les tasques que desenvolupen són molt diverses. N’hi ha que estudien teologia, història, filosofia; d’altres col·laboren en diverses publicacions, imparteixen classes a la universitat o es dediquen a la recerca. També n’hi ha que s’encarreguen de l’Escolania, la biblioteca, l’arxiu i les tasques necessàries pel bon funcionament del Monestir i el Santuari: la cura del jardí, la gestió de la sagristia, la infermeria, l’hostatgeria, etc. El Monestir de Montserrat està enclavat en el cor del massís, penjat en una enorme balconada natural que el permet fruir d’una àmplia visió sobre les comarques veïnes, des
del mar als Pirineus. Sobre els nostres caps l’esvelta figura de la Gorra Frígia, en la que s’endevina el perfil de la gran creu encimbellada, les Magdalenes i la Gorra Marinera, que conformen un espectacular circ natural de singular bellesa. A mesura que guanyem
alçada, esglaó a esglaó, mentre ascendim per l’Escala dels Pobres, el paisatge es torna més vertical i tancat. La màxima estretor la trobem a l’anomenat Pas dels Francesos, on els esglaons superen una estreta canal. Entrar en aquest laberint de pedra, parets i esborrancs que ens envolta, tant familiar en les seves formes i a la vegada tant desconegut per la seva immensitat, és com endinsar-se en un univers de formes inversemblants i agulles esmolades que semblen obra d’un il·lustrador d’històries fantàstiques. La Mòmia, la Prenyada, la Panxa del Bisbe, l’Elefant o els Gorros formen part d’aquest paradís únic en el món i que, des del mirador excepcional del cim de Sant Jeroni, podrem observar a vol d’àliga. Per uns instants percebrem la llibertat de sentir-nos ocells.
08/09
rutes a peu
DURADA: 3.30 H (ANADA) TIPUS ITINERARI: LINIAL DESNIVELL: 1050 M
FITXA
LA RUTA PAS A PAS
RECORREGUT: 7 KM (ANADA) DIFICULTAT: MITJA ÈPOCA: TOT L’ANY
Fo n
la
de
nt
re
To r
ec
Dr
rra
Se
í de
Cam
td
el
era
Pa t
de
ria
rc
a
ls T res
td
el
Qu
Bo
art
ix
s
ri
e l'Ae
d Paret
Comencem l’itinerari a la plaça de la Font Gran (1), a Monistrol Monistrol de Montserrat de Montserrat. Pugem pel carrer de la Font fins a la carretera que S SUB I ETS puja a Montserrat, que creuem 1 SCR IPTO de biaix (2). A l’altre costat de 2 DESC PODRÀS R a la carretera hi neix un camí amARR ntin ale E WWW G la V A 3 .NAT e R ple que puja en direcció est. Un DE td URA ren IAVE Sant Tor 4 NT indicador ens marca la direcEL P Jeroni LÀNO URA.CAT 14 ció a seguir cap al Monestir de L, EL TRAC Montserrat pel GR 5. El camí 13 5 RESS K I LA GR-96 ENYA puja entre marges de pedres grosses fins que planeja sobre una carena i, un xic més enllà, GR-5 dat Cavall Bernat Sol hi ha una casa al costat esque- El Gegant del 13 t n re rre del camí. Prenem el sender Tor la Ero que s’enfila a la dreta (3) fent e l' nt d e r Tor ziga-zagues en successius esEl Cigronet glaons fins arribar a un petit cingle que resseguim per la base fins que el superem en un gir a l’esquerra, tot pujant per un curt tram en cornisa 8 fins a una pista (4). És el camí de les La Prenyada 7 Monestir 6 Canals i que prenem a l’esquerra, de nou 12 Roca dels Corbs cap a l’est. La pista puja suaument i voreja Panxa del Bisbe 11 Pla de Santa Anna la clotada del torrent de la Valentina. Un xic 9 Pas dels Francesos més enllà marxa, a mà dreta, la drecera dels Tres 10 Aeri Quarts (5), que s’enfila amunt cap al coll del Cabiró. La drecera dels Tres Quarts (GR 96) és una opció per pujar al al funicular de Sant Joan Monestir, més curta però més vertical. Nosaltres seguim recte i travessem el torrent de la Font del Boix per una passarel·la de ciment. Arribem al pla de Sant Bernat. A l’esquerra de la pista, a l’extrem del pla de la carena hi ha un petit oratori dedicat a Sant Bernat de Menton. Nosaltres continuem per la pista i travessem el torrent del Soldat, des d’on la pista puja fins al torrent de l’Erola, que també creuem. Més endavant, un primer corriol davalla a mà esquerra cap a la vall, i al cap de poc, un altre. Aquest és el camí de l’Aigua (6), que puja resseguint el traçat de les conduccions d’aigua del Monestir. Continuem per la pista que puja, travessa una línia elèctrica i més enllà gira a la dreta en un revolt molt pronunciat i acaba davant de la caseta elevadora de les aigües de Montserrat (7). A l’esquerra de la caseta un corriol s’enfila fort amunt fent ziga-zagues amb trams d’escales d’obra. Anem seguint sempre les marques de GR fins a una cruïlla de camins (8). El que ve per la dreta és la drecera dels Tres Quarts. Nosaltres seguim pel camí de l’esquerra, que ressegueix les conduccions d’aigua. Un cop superada la Roca dels Corbs arribem a una pista que prenem a l’esquerra i, una mica més enllà, el camí que duu a la Santa Cova. Marxem a la dreta pel camí cimentat vers el Monestir (9), al qual arribem després de superar un tram de forta pendent amb esglaons. Seguim amunt, i després de la plaça prenem les escales que pugen a la dreta del brollador del Portal i creuem el torrent de Santa Maria per un pontet de fusta. Aquí neix el camí de Sant Jeroni, que comença amb un tram de moltes escales conegut com l’Escala dels Pobres. Superarem l’estret Pas dels Francesos (10) i arribarem a una petita clariana, el pla de Santa Anna (11). El camí planeja una mica, voreja la Panxa del Bisbe i davalla un xic fins al torrent de Santa Maria (12), que creuem. Des d’aquí el sender travessa un espès alzinar a mesura que va ascendint paral•lel al torrent que, a voltes, ressegueix i travessa. Així fins a un tram de zigazagues que ens duu a una cruïlla. Per l’esquerra ve el camí que prové, vorejant els Gorros, del funicular de Sant Joan (una opció pels que volen caminar un xic menys) i per la dreta marxa el que duu a Sant Jeroni, i que és el que nosaltres prenem (13). Una mica més amunt, davant l’ermita de Sant Jeroni trobem una altra cruïlla que prenem a l’esquerra i que en poca estona ens porta al cim més alt del massís, Sant Jeroni (14). La tornada la podem fer pel mateix lloc o pel camí que duu al funicular de Sant Joan (consultar horaris) i, des del Monestir, una bona opció és tornar a Monistrol amb el cremallera (consultar horaris). les
Can
als
r Tor
ent
de
Camí
de l'A
igua
aria
ta M
San
natura i aventura gener 2009
www.naturaiaventura.cat
10% de descompte c/ Sant Lluís 44-48, Barcelona
5% en bicicletes 10% en equipaments c/ Indústria 265, Barcelona
Revista d’activitats a l’aire lliure per Catalunya i Andorra
10% en tèxtil Trav. de Gràcia 132, Barcelona
Perquè subscriure’m-hi?
10% en tèxtil 10% en material dur Pere III, 49-51, Manresa
10% de descompte
Avda. dels Països Catalans, 132 Igualada
10% de descompte Bellver de Cerdanya Tel.: 616 85 55 35
10% de descompte Ctra de Ribes, 251 Les Franqueses del Vallès
Reb cada mes Natura i Aventura a casa teva.
*
Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat
10% de descompte
7% ic10% en compres superiors a 30O euros c/ Galileu 64, Barcelona
*
Turisme rural Castellar de N’Hug Tel.: 93 825 70 16
Castellar de N’Hug Tel.: 93 825 70 16
No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la!
els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats.
*
Participa en els sorteigs mensuals de material,
*
Aprofita els descomptes que molts establiments
guies
10% de descompte
aventura
10% en compres en metàl·lic i 6% amb tarja
viatges i altres regals.
ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.
c/ Galileu 208, Terrassa
10% de descompte 10% de descompte www.cbcadvocats.com
Av/ Costa Brava 138, Malgrat de Mar
Dive Different
Tot això per només
20€ l’any!
(submarinisme)
TORRE DE L’AMO 10% de descompte www.parcfluvial.cat
15% de descompte Sant Feliu de Guíxols Tel.: 687 95 27 05
RAFART 10% en tèxtil 5% en material dur c/ Sant Pere 12, Sabadell
10% de descompte ctra. de Sant Fruitós 7, Berga
10% de descompte
(11 exemplars)
15% de descompte Pg. Pare Claret, 4 25280 - Solsona
Com subscriure’m-hi?
15% de descompte Baix Empordà Tel.: 620 846 742
10% de descompte
Rbla. Josep Tarradelles - Granollers
La Molina - Borredà - Sant Feliu de Guíxols - Tel.: 616553039
2€ de descompte
10% de descompte
Cerdanyola del Vallès - 93 591 07 27 c/ Canonge Baranera 2, Badalona
* *
A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 934 177 614.
Ho trobaràs tot a: www.naturaiaventura.cat 10/11
rutes en BTT
La Via Verda de les Terres de l’Ebre COMARQUES: TERRA ALTA i BAIX EBRE
La Via Verda de les Terres de l’Ebre és una proposta turística, cultural i esportiva que segueix part del traçat de la línia ferroviària, ara en desús i asfaltada, de la línia número XV de la RENFE que unia les poblacions de Tortosa i la Pobla d’Híxar i que ens permet conèixer aquest territori a peu, en bicicleta de qualsevol tipus, amb patins o a cavall, i també és apte per a les persones que van en cadira de rodes. Aquest ferrocarril es va construir per proporcionar un enllaç directe entre l’Aragó i la desembocadura de l’Ebre, i la seva construcció va ser encarregada a la Compañía del Ferrocarril de Valdezafán á San Carlos de la Ràpita, nom que batejà aquesta via verda com: Via Verda de la Val de Zafán. L’itinerari ressegueix un tram del vell ferrocarril, el que unia les estacions d’Arnes-Lledó i el Pinell de Brai, i creua els termes d’Horta de Sant Joan, Bot i Prat de Comte. La Via Verda ens permet endinsar-nos en aquesta sorprenent regió dels Ports, rica en contrastos i diversitat de paisatges on s’alternen els ambients rurals, amb predomini dels conreus de secà, amb els paratges boscosos de relleu muntanyós i retallat on hi dominen les abruptes parets escarpades, els barrancs, les estretes canals i les boniques gorges d’aigua embassada que dibuixa el riu Canaletes. L’itinerari recorre les serres de Pàndols i Cavalls, on encara hi ha paratges pràcticament verges on és possible gaudir de la tranquil·litat i el silenci en plena natura. Un silenci sever on s’endevina encara la petja de la més gran batalla lliurada a Catalunya.
natura i aventura gener 2009
12/13
www.naturaiaventura.cat
U
na llei de l’any 1880 autoritzà la construcció d’una línia de ferrocarril que unís la Pobla d’Híxar amb Sant Carles de la Ràpita. És curiosa una hipòtesi que acompanya la gènesi de la construcció d’aquest ferrocarril que planteja que els militars temien una possible invasió procedent de l’altre costat dels Pirineus i, si això succeïa, la següent barrera natural era la vall del riu Ebre. Un ferrocarril que circulés al llarg de la seva riba dreta serviria per abastir aquest eventual front bèl·lic. Pels aragonesos, però, que a mitjans del segle XIX havien descobert en el Baix Aragó una zona eminentment agrícola i grans jaciments carbonífers, el ferrocarril esdevenia la gran esperança pel seu desenvolupament econò-
mic, doncs la seva explotació només seria rendible si es disposava d’un transport que els apropés als grans centres industrials de l’Estat, que fins ara depenien totalment de les importacions del carbó anglès. Tot i haver col·locat la primera pedra el dia 23 d’octubre de 1882, en presència del rei Alfons xii, les obres no començaren fins l’any 1887. Un munt d’avatars polítics i financers acompanyaren la construcció del primer tram del ferrocarril, que anava de la Pobla d’Híxar a Alcanyís i per on circulà el primer tren l’any 1895. Els mals resultats econòmics en l’explotació d’aquest tram, juntament amb la falta de capital de l’empresa concessionària, provoquen la fallida de l’empresa i l’abandó de la seva gestió, de la que s’encarregà pro-
12/13
rutes en BTT
visionalment l’Estat, que no tenia cap interès en continuar les obres, les quals trigaren 25 anys a reprendre’s. Començaren de nou l’any 1923, poc abans del cop d’estat del general Primo de Rivera que, al llarg de la seva dictadura, donà un gran impuls a la construcció d’aquest i altres ferrocarrils. Al final d’aquest període ja estava acabat gairebé el 60% del recorregut. Va ser la Guerra Civil la que afavorí la finalització de les obres, ja que una gran part del traçat, entre Alcanyís i Bot, fou utilitzat per l’exèrcit franquista en la Batalla de l’Ebre. Al finalitzar la guerra es continuà el traçat fins a Tortosa, obert l’any 1942 gràcies al treball forçat dels presoners de guerra republicans capturats a la Batalla de l’Ebre. Mai, però, no es va arribar a construir el tram de vies que unia Tortosa i Sant Carles de la Ràpita. La línia mai va ser utilitzada com a via principal de sortida dels productes aragonesos, i el tràfic generat per les localitats que travessaven no era suficient per cobrir les despeses que ocasionava. L’enfonsament d’un dels túnels l’any 1971 va ser l’excusa perfecte que necessitava l’administració per procedir al tancament de la línia. Els trens foren substituïts definitivament per autocars l’any 1973, i es posà fi a una lànguida existència de poc més de 30 anys. La història del ferrocarril i de la comarca ens acompanya al llarg de tot el recorregut. Arnes, que encara conserva el nucli medieval fortificat al voltant del castell, ens dóna la benvinguda. El seu sorprenent ajuntament, que a primer cop d’ull sembla un carreu gegantí col•locat i esculpit al mig del carrer, al que s’han buidat cadascun dels porxos, pilastres i grans finestrals, és la casa consistorial més bonica de Catalunya, i una de les primeres d’estil renaixentista. Aquesta magnífica construcció va ser aixecada el 1584 amb la pedra tallada a esquadra, amb
natura i aventura gener 2009
www.naturaiaventura.cat Doble pàgina anterior: antiga estació d’Horta de Sant Joan, amb la Muntanya de Santa Bàrbara al front. Pàgina anterior: el traçat de la Via Verda està molt ben senyalitzat. Sota: arribant a l’estació de Bot.
arcades de mig punt en planta i magnífics finestrals. L’edifici és rematat per una teulada amb una cornisa on s’hi observen unes precioses gàrgoles. A l’interès històric cal afegir, a més, la bellesa natural de l’entorn, on el pla es barreja amb la muntanya en una simfonia de formes i colors on hi destaquen les formes capritxoses de les Roques de Benet. La vella estació d’Horta de Sant Joan ens anuncia la proximitat de la vila on Picasso sintetitzà els principis del cubisme en les seves pintures. D’aquesta etapa, l’artista digué un dia que “tot el que sé ho he après a Horta”. Les cases de la vila s’alcen, al sud, sobre un turó, amb el roquisser teló de fons de la Muntanya de Santa Bàrbara, amb la seva inconfusible fisonomia, i el convent de Sant Salvador als seus peus. És una imatge que es fixa a la retina, on el poble de marcat caràcter medieval i el magnífic paisatge que l’envolta es fonen com si el temps s’hagués aturat. Els nostres frontals llencen làmines de llum viva que dibuixen ombres allargassades i tremoloses en la foscor dels túnels que travessem. Els travessem amb vehemència, coneixedors dels secrets i records que amaguen els seus murs. La majoria d’aquests túnels varen servir de base pels comandaments de l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil i varen ser utilitzats pels soldats com a refugis contra els bombardejos de l’aviació feixista. Els republicans s’hi fortificaren i arribaren a construir-hi veritables ciutats subterrànies. En algunes ocasions els túnels amagaren també hospitals de campanya d’ambdós bàndols, que arribaren a compartir en el tram final de la contesa un dels túnels propers al Pinell de Brai, on encara no s’hi havien col·locat les vies del futur ferrocarril. La foscor, el silenci i les ombres fantasma-
14/15
Via Verda de la Terra Alta Lledó
Alg a rs
rutes en BTT
Km 5
Km
Cretas Km 0
Horta de Sant Joan
leta
Arnes
(450m)
gòriques que projectem em porten al cap els records que el doctor Manuel Picardo contava en les seves memòries quan parlava d’aquells improvisats hospitals de campanya: «[...] en totes aquestes tan heterogènies instal·lacions, després d’una neteja ràpida, però el més minuciosa possible, amb aigua, sabó i desinfectant es blanquejaven les parets i sostres amb calç i s’estenien pel terra grans rotllos de linòleum (requisats vés a saber on), doncs sovint el terra era terrós i així es podia tenir net. En els túnels, com que a causa dels bombardejos pròxims es desprenien terra i trossos de pedra, se’ns va ocórrer clavar unes fortes estaques de troncs d’àlber, que arribaven als angles del sostre, i tensaven teles de lona sobre les taules d’operacions, de forma que amb les tremolors provocades pels bombar-
natura i aventura gener 2009
Cana
www.naturaiaventura.cat
Informació pràctica:
a Gandesa
Bot 10
Ca
Km 15
na
let
a
Santuari de la Fontcalda
SERRA DE PÀNDOLS
Prat de Comte
a Pinell de Brai
Km 20 Km 23
Adreces d’interès: Consell Comarcal del Baix Ebre C/ Barcelona, 152 Tel.:977 44 53 08 www.baixebre.cat
Km 25
PARC NATURAL DELS PORTS
Els túnels més llargs del recorregut disposen d’un sistema d’enllumenat automàtic d’il·luminació interior. El vandalisme, però, ha fet malbé algunes de les instal·lacions pel que és recomanable disposar de sistemes d’il·luminació propis a les bicicletes o portar frontals ja que sense ells la travessa d’aquests túnels esdevé lenta i llarga. És important, doncs, informar-se de l’estat de la Via Verda abans d’iniciar la ruta i tenir en compte la longitud del recorregut: 23 quilòmetres la Via Verda de la Terra Alta i 26 quilòmetres la del Baix Ebre.
43500 Tortosa turisme@baixebre.cat
Consell Comarcal de la Terra Alta
C/ Bassa d’en Gaire, 1 43780 Gandesa Tel.: 977 42 00 18 turisme@terra-alta.org www.terra-alta.org Benifallet Km 30
Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona Terres de l’Ebre
C/ de l’Àngel, 6, 3a planta 43500 Tortosa Tel.: 977 44 44 47 terresdelebre@diputaciodetarragona.cat www.terresdelebre.travel
www.viasverdes.com Pàgina anterior: al llarg de la Via Verda travessarem un munt de túnels. Pàgina següent: pont sobre el riu Canaletes. Via Verda del Baix Ebre
Km 35
Xerta Tivenys
Km 40 Aldover
Km 45
Km 52 Roquetes Tortosa
16/17
rutes en BTT
dejos els trossos de sostre no caiguessin sobre el camp operatori [...].» El paisatge perd suavitat i les formes es tornen esquerpes a mesura que ens apropem a Bot, on destaca l’església parroquial de Sant Blai, d’estil renaixentista, aixecada a principis del segle xvii. L’itinerari s’encaixa a la bella vall del riu Canaletes, que s’engorga formant precioses badines d’aigua turquesa i que travessem, mentre serpenteja sota les serres de Pàndols i Cavalls, per uns ponts molt espectaculars. Val la pena baixar al riu, a l’alçada de la Fontcalda, i gaudir de les aigües termals que brollen en un paratge aspriu i feréstec, allà on el riu s’estreny entre les moles de la Fusta i del Crestall. Després de travessar uns túnels més, arribem a l’estació de Pinell de Brai, a pocs quilòmetres del poble, on finalitza la Via Verda de la Terra Alta. El següent tram, que ens permet arribar fins a Tortosa es coneix amb el nom de Via Verda del Baix Ebre. Si es vol fer l’itinerari sencer en dues etapes,
aquest és un bon punt per que ens vinguin a recollir. Travessem el riu Canaletes que davalla vers l’Ebre pel pont de la Riberola, punt on deixem enrere la Terra Alta per endinsar-nos al Baix Ebre. Un seguit de túnels ens duen al final de la vall del Canaletes, que desapareix sobtadament i obre el seu horitzó en una explosió de llum i color. Una cornisa sobre l’Ebre ens permet circular paral·lels al riu, retallat per l’assut de Xerta que el creua de biaix. És una impressionant obra d’enginyeria hidràulica medieval que fou construïda pels àrabs al començament del segle xv, i que ha estat declarada bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’una presa d’uns 375 metres de llarg construïda en diagonal de banda a banda del riu i que permet desviar l’aigua cap a les canals de la Dreta i de l’Esquerra de l’Ebre. Encara que ja inicialment es va preveure que serviria per treure aigua pels dos canals esmentats, això no s’aconseguí fins quatre-cents anys més tard: el canal de la Dreta fou inaugurat l’any
1857, i el de l’Esquerra, 1912. Durant aquest temps l’assut serví per moure uns molins fariners situats a ambdós costats del riu per tal de facilitar a Xerta i els pobles de la rodalia la mòlta de blat. Destaca el molí fariner de Rogolf, d’època renaixentista i que és una de les poques construccions industrials d’aquesta estil conservades a Catalunya. També ens crida l’atenció la gran resclosa que permet a les embarcacions pujar o baixar d’un nivell a l’altre del riu. Un xic més avall, enmig d’un gran meandre del riu, s’alça vencent el pas del temps l’antiga estació de Xerta, poble que assolí el seu esplendor quan barques i llaüts solcaven les aigües de l’Ebre amunt i avall. A mesura que ens apropem a Tortosa el paisatge es torna més suau i ondulat. El massís dels Ports va quedant enrere i el paisatge canvia radicalment. Els camps de secà, on es combinaven els colors terrosos i ocres són substituïts per hortes d’un verd intens i camps de regadiu, lineals i perfilats carregats de fruites que omplen de color les ribes de l’Ebre i els seus canals.
Arnes Horta de Sant Joan
400 300
P
P
Bot P
Prat de Comte
P
200
P
Pinell de Brai
100
Pont de la P Riberola Benifallet
P
0
5
10
15 Edifici estació
natura i aventura gener 2009
20 Àrea d'esbarjo
25 P Aparcament
30
Xerta
35 Parc infantil
P Aldover
40 Aigua potable
P P Les Ferreries EMD Jesús
45
50
gener - febrer
Data
Activitat
Marxes i caminades 17 gen 17 gen 17 gen 18 gen 25 gen 25 gen 25 gen 30-31 gen 31 gen 1 feb 7-8 feb 7-8 feb
Caminant per la serra de Prades Cicle Alta Garrotxa: Oix-Bestrecà-Beget GR 241 La Nou del Berguedà – Borredà 1ª etapa GR-1: Sant Martí D’Empuries – Orriols Puig Castellar Caminada Popular Vilanova i la Geltrú Marxa d’hivern Festa Major Ascensió al Pic de la Múnia Ascensió al Pic Torreta Caminada Popular de Sant Pau Chemin D’Arles: Arles-Gallargues 24 hores de muntanya
Raquetes de neu
24-25 genExcursió al Plateau de Beille i Chioula (Ariege )
Proves BTT
18 gen 25 gen
Btt d’hivern de Sant Genis de Palafolls Montaltbike
Organitza
Contacte
Club Excursionista Anoia Club Muntanyenc Sant Cugat Club Excursionista de Gràcia Foment Martinenc Associació Excursionista Polinyà Agrupació Excursionista la Talaia Centre Excursionista Sant Vicenç de Castellet Club Excursionista Sant Vicenç de Castellet Club Excursionista de Gràcia Centre Excursionista Torrellenc Club Muntanyenc Sant Cugat Centre Excursionista d’Olot
ceanoia@hotmail.com 936 745 396 cer.general@gmail.com 934 557 095 937 133 206 secretaria@aetalaia.cat 938 331 097 cesv_delshorts@hotmail.com 932 378 659 cet@torrelles.lamalla.net 936 745 396 972 260 675
Club Excursionista de Gràcia
932 378 659
Cat Bike Club Ciclista Club ciclista Xurribikers
www.catbike.net www.xurribikers.com
Utilitza el nostre calendari per planificar les teves activitats. Si ets organitzador d’esdeveniments, aprofita’l per promocionar-los. 93 417 76 14 - info@naturaiaventura.cat
18/19
escalada esportiva
COMARCA: GARRAF
La Facu
Quan arriba l’hivern i els dies tan curts que l’acompanyen, cerquem parets assolellades i properes que ens permetin continuar gaudint, esquivant el fred, d’aquest esport que tant ens agrada. Les penyes del Pic de l’Àliga, a pocs quilòmetres de Vilanova i la Geltrú, és un d’aquests indrets als que ens referim, amb els seus sectors ben orientats al sol, una curta i fàcil aproximació i un munt de vies d’un grau assequible, entre V i 6a+, molt ben equipades pels companys de l’AE Talaia. La bona qualitat de la roca, la seva verticalitat i els bonics traçats de les vies —que cerquen sempre els itineraris més lògics i els passos més interessants— han convertit aquestes parets en una escola de referència, en tota una facultat d’escalada que el temps ha batejat amb el nom de “La Facu”.
natura i aventura gener 2009
www.naturaiaventura.cat
Pàgina anterior i aquesta: la via Carme (V+) és una de les vies més boniques de les que recorren aquest vessant del Pic de l’Àliga. És un itinerari de 30m on ens caldrà superar el característic sostret amb un pas aeri i atlètic. Via del tot recomamable.
Com arribar-hi: Des de Vilanova i la Geltrú o des de Vilafranca del Penedès prenem la C-15, que uneix ambdues poblacions. A l’alçada del quilòmetre 5, abans del poble de Canyelles si venim del sud o després de la població si venim del nord, prenem la sortida en direcció a les urbanitzacions les Palmeres i Muntanya del Mar, amb les seves característiques cases
Nova botiga on-line:
verdes i blanques. Baixem pel carrer principal de la urbanització i prenem a la dreta el carrer Àvila. Al final d’aquest carrer curt trobarem una rotonda, on neix a la dreta la pista cimentada que duu a Cal Simó. Passem pel costat d’aquest mas i continuem endavant fins arribar a una cruïlla on trobem l’aparcament pel vehicle. Al massís del davant destaquen les penyes de La Facu.
www.venturalia.com
Aproximació: Seguim caminant en la mateixa direcció que portàvem fins gairebé arribar a les cases de Cal Vidal, on prenem la pista que les voreja per la dreta. Quan aquesta nova pista gira 90º a la dreta, nosaltres la deixem i continuem recte pel sender que voreja els marges de la propietat i que s’enfila suaument fins a una torre d’alta tensió. Darrere la torre hi passa una pista que prenem a l’esquerra. Cal parar atenció perquè en pocs metres la deixarem per agafar un sender que, a la dreta, s’endinsa pel bosc. Aquest sender voreja una hípica i, en pocs minuts, ens duu a la base de la paret. Punts d’aigua: A Canyelles o a Vilanova i la Geltrú trobarem fonts i llocs on comprar-ne. Si escaleu en aquest sector a l’estiu, l’aigua esdevé quelcom indispensable, doncs el sector és molt assolellat.
Alpinisme ca - gel) Escalada (ro Trekking untanya Esquí de m
18/19
20/21
escalada esportiva
4
5
V+ V+ V+
IV+ IV+ IV
V+
V
V+
6a+
2
3
5
4
6
6
ofe Esc Pen y
ad
e l'
Canyelles La Facu
Puig de l'Àliga
FON
LUIS AL
Sota: calcari de primera qualitat a la via Carme (V+). Dreta: la via Cesca (V+) recorre un preciós espoló.
natura i aventura gener 2009
P Cal Simó
urb. L
es Pa
lmere
S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE N EL P LÀNO TURA.CAT RESS L I LA ENYA
s
C-15
CA ES: 9 TÈ C N I POSAD O Observacions: F I TX A R P S E VIE -30M La majoria de les vies ronden els NÚM D MITJANA: 25 A 30 m de llargada, el que implica ALÇAD IÓ: SUD-EST TS AC OL N E I R que en alguns casos les nostres O T ENTS: PA RAB B DOBLE M M cordes de 60m puguin arribar jusEQUIPA S: CADENA A -SE N J O I EN A R REUN tetes. És imprescindible extremar R DESP E P A L ANEL les precaucions, fer el nus de final RIA : CALCÀ IV A 6A+ A C O R A EN de corda i despenjar els companys DE SCALAD E CULTAT: : I F Ó I I D C S amb molta atenció. FORMA EDORE MES IN NA Y ALRED BUXÓ R LO BA RCE SO I XAVIE
9
t
La Facu - Sectro Dreta: 1- Maria (30m, V+, desequipada). 2- Carme (30m, V+). 3- Rosa Mari (30m, V+). 4- Cesca (30m, V+). 5- Xavier Rabat (30m, 6a+). 6- Anna (25m, IV+). 7- Tati Conill (25m, V+). 8- Lourdes (25m, IV). 9- Montserrat Bardi (30m, V).
8
7
C-15
1
a Vilanova i la Geltrú
plantes medicinals
L’HIPÈRIC
EXCEL•LENT ANTISÈPTIC I ANTIDEPRESSIU ESTACIONAL (hypericum perforatum)
Anna Parra txiqui77@hotmail.com
Fitxa 20 L’hipèric, anomenat també herba de Sant Joan ja que floreix en el solstici d’estiu, és una planta a la que ja a l’edat mitjana se li atribuïen propietats màgiques com ara les d’espantar els mals esperits o protegir dels llamps.
DESCRIPCIÓ: Planta perenne que arriba a mesurar el metre d’alçada. La seva arrel és molt dura, té moltes fulles, que són de forma ovalada, i presenta flors grogues amb taques als pètals. Creix agrupada i es recol·lecta a finals del mes de juny.
Infusió d’una culleradeta de les flors en una tassa d’aigua. Prendre 3 cops al dia.
bé podem fer un cataplasma amb les fulles fresques triturades.
Regulador de la menstruació:
Tractament de la pell:
Regula la menstruació tant si és molt abundant com si és pobre. Infusió d’una culleradeta de flors en una tassa d’aigua. Prendre 2 tasses al dia.
Les propietats astringents, antisèptiques i cicatritzants de l’hipèric són un bon aliat per la salut de la pell. L’oli d’hipèric descrit anteriorment s’utilitza en la composició de mascaretes en el tractament de l’acne.
BENEFICIS:
Varius i morenes:
Ús intern:
Pels seus tanins, propietats calmants i relaxants, ens serà de gran ajuda per problemes circulatoris perifèrics. Banys amb la decocció de tota la planta.
Antidepressiu: La presència de la hipericina li dóna propietats antidepressives en cas, això sí, de depressió lleu o depressió estacional (10 gotes de tintura 3 cops al dia).
CONTRAINDICACIONS I EFECTES SECUNDARIS:
Digestiva: S’ha demostrat la influència de la hipericina com a inhibidor de l’acidesa, per tant, és útil en cas d’úlcera d’estómac, diarrees i vòmits. Infusió d’una culleradeta de flors en una tassa d’aigua, 3 cops al dia.
Enuresis: Pels infants que tinguin problemes de regulació d’esfínters. Fer una infusió d’una culleradeta de flors 2 cops al dia.
Analgèsic: Bon remei per combatre dolors corporals, especialment aquells que siguin reumàtics, com gota, artritis i ciàtica.
Ús extern: Ferides i cremades: Per la seva riquesa en tanins, aquesta planta és utilitzada des de l’antiguitat en cicatrització de talls, ferides, cremades i nafres. Està considerada l’antibiòtic de l’edat mitjana per la gran importància que va tenir la planta en la curació de les ferides de guerra. Podrem macerar 100 grams de fulles tendres en un litre d’oli d’oliva durant un mes i mig. Una vegada tinguem l’oli d’hipèric farem friccions sobre la zona afectada. Tam-
Aquesta planta administrada per via interna està totalment desaconsellada per la seva incompatibilitat amb barbitúrics, antidepressius, narcòtics, quimioterapèutics i inhibidors de l’acidesa. Consultar al metge de confiança en cas de voler prendre-la. Afegim també que la hipericina en contacte amb la llum solar pot produir efectes de fotosensibilització a la pell. Per això s’aconsella que si segueix un tractament amb aquesta planta, ja sigui per via externa com interna, no s’ha d’exposar al sol.
Embaràs: No utilitzar-la en cas d’embaràs.
FARMACIOLA NATURAL: No ens hem d’oblidar de portar oli d’hipèric a la nostra farmaciola. Sempre ens pot anar bé en cas de fer-nos alguna ferida o tall. També, si hem caminat força i estem molt cansats, un massatge amb l’oli de la planta ens pot ajudar a descansar millor.
22/23
esquĂ de muntanya
natura i aventura gener 2009
www.naturaiaventura.cat
Ascens al Taga
COMARCA: RIPOLLÈS
El Taga corona la serra de Conivella, visible des del poble de Ribes de Freser. Tot i la seva modesta altura (2.040 m) si la comparem amb els veïns que té situats més al nord, la pujada al Taga ha esdevingut amb el temps una de les ascensions clàssiques de l’excursionisme català. A l’hivern l’ascens al cim es converteix en una bona opció pels amants de l’esquí de muntanya que trobaran, en les suaus ondulacions dels seus vessants, el plaer de sentir lliscar les taules enmig d’un paratge d’enorme bellesa. El cim del Taga, a més, és un esplèndid observatori dels Pirineus orientals i és un dels millors indrets per gaudir d’unes excepcionals vistes d’aquesta serralada, des del Puigmal fins al Canigó. A causa de la seva poca altura, les condicions de la neu varien molt al llarg de la temporada. Per això recomanem anar-hi després de les nevades. La baixa dificultat de l’ascens al cim converteix el Taga en una bona alternativa pels dies en què les condicions meteorològiques i de la neu són perilloses a altres muntanyes més altes.
24/25
esquí de muntanya
Com arribar-hi: Arribarem a Ripoll des de la C-17 i continuarem per la N-152 fins arribar a Ribes de Freser. Un cop hàgim arribat al poble, el creuarem seguint sempre els rètols indicatius que menen cap al poble de Pardines. A la plaça Major de Pardines agafarem una pista asfaltada que puja en un parell de quilòmetres fins a l’ermita de Santa Magdalena de Puigsac, on podem estacionar el vehicle. Ascens (2h30’): La nostra ascensió comença a l’ermita de Santa Magdalena, a una altitud de 1.280 msnm. Continuem una mica per la mateixa pista asfaltada per la que hem arribat a l’ermita i prenem un camí que surt a mà dreta. Travessarem els prats direcció sud fins a arribar a l’enllaç d’una pista forestal, on girarem a mà dreta i remuntarem el bosc per la pista que va paral·lela al torrent de Vilaró, que queda a la nostra dreta. Arribarem de nou a més prats, on continuarem l’ascens en direcció a l’evident coll del Bac. Després de passar un congost arribarem al Pla de la Llagona. Aquí anirem direcció sud-oest, ja cap al pic del Taga, i deixarem la Portella d’Ogassa a la nostra esquerra. En cas de fort vent podem escollir un millor itinerari entre els arbres de la cara nord. Qualsevol de les dues opcions ens duu a coronar el cim de la gran creu blanca: el Taga (2.040 m).
Pardines
Santa Magdalena de Puigsac
Torrent de Vilaró
CA TÈ C N I F I TX A 0M ELL: 76 0’ DESNIV ’ASCENS: 2H3 AMB D I R NS: 1 H HORA DESCE AQUETES E D I R HORA ’ AMB R D-EST , 1 H 30 R INA ESQUÍS Ó: NORD, NO I C ED. ALP A T 0 N 0 .0 5 ORIE 2 AGA 1: 2) MAPA: T T: FÀCIL (*/S I PALA, A A LT DIFICU : A RVA, SOND S. N O IAL P R E M T A A GR M ES I/O T
GANIVE
Doble pàg. anterior: darrer tram fins el Taga, amb el Puig de la Portella d’Ogassa al fons. A dalt: pista que marxa de l’ermita de Sta. Magdalena de Puigsac. Pàg. següent: la característica creu del cim del Taga.
natura i aventura gener 2009
S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT TRAC OL, EL K RESS I LA ENYA Puig Llingot (1588)
Coll de Bac
Pla La Llagona de la Llagona Puig de Coma d'Olla
Taga
(1930)
(2040) Puig de la Portella d'Ogassa (1898)
Puigsestela (2013)
www.naturaiaventura.cat
Descens (1h): Una possibilitat és desfer el camí d’anada; però per gaudir d’un millor descens val la pena llançar-se per la magnífica cara nord, on trobarem millor neu i gaudirem d’una bonica esquiada entre pins, que esquivarem fàcilment. Després de travessar aquest petit bosc prenem direcció nord-est, cap al coll del Bac, on anirem a buscar el mateix camí que hem fet a la pujada i el desfarem fins a l’ermita.
www.guiescingles.cat Alt Berguedà
26/27
geocaching
Les bruixes de Burriac de fum gris convertí les bruixes en corbs negres que, fonent-se amb la nit, marxaren a fer les seves maleses vall avall. Es feu un gran silenci, i quan les bruixes semblaven haver marxat, el noi sortí del seu amagatall. Desitjant convertir-se també en corb el noi es ficà a la gran olla i en un xiu-xiu digué:
La Llegenda Fa molt de temps, quan els pobles encara eren pobles, a Burriac hi havia unes bruixes que tenien atemorida tota la contrada. Vet aquí que un dia un noi s’atreví a pujar al castell per esbrinar que hi feien al castell aquelles dones. Quan hi va arribar es va amagar entre uns matolls i va esperar a que arribés la nit. Al pondre’s el sol va veure unes bruixes que volaven i giravoltaven pel cel. Dansaren una bona estona fins que la foscor fou total i llavors aterraren entre els vells murs de pedra. El noi, bocabadat i esporuguit, observà com dansaven agafades de les mans al voltant d’una gran olla que havien omplert de caps de serp, cues de rata, potes de gripau, ulls de sargantanes, óssos de morts, cames de nadons, herbes que mai no havia vist abans, ungüents vaporosos, i un munt de coses fastigoses que és millor no recordar. Quan finalitzaren el ball les bruixes es ficaren dins la gran olla a la vegada que xiuxiuejaven la paraula que tancava el conjur: - Altafulla. Una explosió
natura i aventura gener 2009
-Baixafulla. L’error li costà car, doncs es convertí en ruc. Abans que es fes de dia les bruixes tornaren a Burriac carregades amb tot allò que havien aconseguit en el seu pillatge nocturn, i es trobaren el noi convertit en ruc, al que lligaren, arrencaren el pel i li feren tot de mals. Sort que els primers raigs de sol que despuntaren per l’horitzó i il•luminaren el turó fren fugir les bruixes en desbandada, doncs no suportaven la llum del dia. El sortilegi s’evaporà al marxar la darrera bruixa i el noi recuperà la seva forma na-
tural, això si, ben escarmentat. La gran olla havia desaparegut, però els objectes que les bruixes havien aconseguit aquella nit restaven escampats pel terra. El noi els recollí i els amagà vora el castell, però mai s’atreví a tornar a cercar el tresor de les bruixes que encara espera ser trobat.
La història: Està documentat que l’any 1017 la comtessa Ermessenda li entregà al seu fill Berenguer Ramon I el castell de Sant Vicenç, que era com es coneixia llavors el castell de Burriac. El nom provenia de la seva capella, que estava dedicada a aquest Sant. És l’any 1313 quan el castell adquireix, en un llegat testamental, el nom de Burriac. Quan l’any 1348 Berenguer de Santvicenç mor a causa de la pesta negra, es procedí a la subhasta dels seus castells, que adquirí Pere Desbosc
el vell, escriba del rei l’any 1352. Els favors que Pere Desbosc havia dispensat al monarca durant la guerra amb Castella li donaren, no només la propietat, sinó també la seva jurisdicció.
28/29
www.naturaiaventura.cat Per trobar el tresor del castell de Burriac heu d’anar fins a Cabrils, situat a 22 kms de Barcelona i a 8 kms de Mataró. Un cop al poble haureu de trobar diverses pistes per tal d’aconseguir les coordenades del lloc on s’amaga el tresor. Recordeu que per obtenir tota la informació necessària cal que us registreu a www.geocaching.com i cercar el tresor amb el codi GC17YP7 (amagat per Seping). A les darreries del segle XIV residia al castell casat amb una Desbosc, Pere Joan Ferrer. Era un militar que va intervenir activament en la guerra civil del temps de Joan II, primer contra el monarca, per passar posteriorment al seu costat. Com a premi d’aquesta actitud va rebre la vila de Mataró, els pobles d’Argentona, Cabrera, Vilassar i Premià i el castell de Burriac i fou titulat fins la seva mort el 1503, baró del Maresme. A diferència dels descendents de Pere Desbosc que preferien com a residència el palau de Vilassar quan no estaven a Barcelona, Pere Joan Ferrer habità el castell de Burriac i li donà la superfície i fisonomia definitives. Una data clau marca la història del castell de Burriac: el 31 de juliol de 1480. Un privilegi del rei Ferran II el Catòlic, signat a Toledo, deslligava jurídicament el feu-
dalisme dels castells de Burriac, Vilassar i Mataró, tots tres en mans de Pere Joan Ferrer, i passaven a dependre del poder reial. Al morir Pere Joan Ferrer els castells de Burriac i de Vilassar passaren de nou a la família Desbosc, que residia a Barcelona. L’any 1567 Miquel Desbosc va reclamar les jurisdiccions civils i criminals revocades pel privilegi de 1480 i que havien estat confirmats l’any 1533 pel rei Felip II. El litigi s’allargà en el temps fins que ja al segle XVII, durant la Guerra dels Segadors Pere Desbosc no dubtà en recolzar l’ocupació castellana. El rei recompensà la seva vídua Maria i el seu fill Frederic Desbosc amb la infeudació de les jurisdiccions que estaven en plet des de feia més de cent anys. L’any 1660 Frederic arribà a un tracte amb les poblacions afectades
i a canvi d’una quantitat en metàl•lic els cedí les jurisdiccions civil i criminal. L’estratègica situació del cim de Burriac respecte el seu entorn va propiciar que l’indret fos escenari, l’any 1714, de la Guerra de Successió i passés de mans de Felip V a les de Carles d’Àustria. El castell fou abandonat i l’única estança que no va seguir la dissort de la resta de l’edifici fou la capella, ja que fins ben entrat el segle XIX s’hi celebrava un aplec anual, el dia de 22 de gener, festivitat de Sant Vicenç. Des de llavors el castell de Burriac va quedar convertit únicament en objectiu d’excursionistes i de visitants curiosos d’observar, des d’una talaia de quatre-cents metres d’alçada, la comarca a vista d’ocell.
senderisme per a tothom
La font de Bou i el saltant de Guanta Als peus de les suaus ondulacions de la Serra Cavallera s’amaga un indret meravellós on la riera de Sentmenat salta i s’embassa. Un xic més enllà la frondositat del bosc, espès i salvatge, s’obre al visitant per mostrar-li el seu tresor més valuós, l’aigua fresca i cristal·lina de la font de Bou, que brolla sota els cingles de Guanta.
natura i aventura gener 2009
www.naturaiaventura.cat
Als peus de les suaus ondulacions de la Serra Cavallera s’amaga un indret meravellós on la riera de Sentmenat salta i s’embassa. Un xic més enllà la frondositat del bosc, espès i salvatge, s’obre al visitant per mostrarli el seu tresor més valuós, l’aigua fresca i cristal·lina de la font de Bou, que brolla sota els cingles de Guanta. Sortim de la plaça de la Vila de Sentmenat prenem el passeig d’Anselm Clavé amunt. Passem la rotonda i, a l’alçada de la Font de Cal Pates prenem a l’esquerra el carrer Climent Humet. Poc abans d’arribar a les da-
gruix de 3,40 m. aquest mur oferia protecció a la part plana, més accessible i fàcil d’atacar. En el seu interior es poden veure diverses arcades gòtiques, algunes tapades per parets, i una magnífica volta de canó, que cobreix en tota la seva llargada el corredor paral·lel a la paret de llevant. Sobre la porta principal hom pot observar un escut amb tres ales: són les de l’emblema dels Sentmenat. El castell té al seu costat, una ermita molt reformada dedicada a Sant Jaume, on hi ha enterrats gairebé tots els marquesos de Sentmenat d’aquest dos últims segles. Davant el castell hi ha una cruïlla. Nosaltres
ques.Al seu costat, l’ermita romànica annexa es conserva en molt bon estat. És una ermita de planta simple, amb volta de canó. Des del camí mateix se’n pot observar l’absis. Passada la casa una pista marxa a la dreta en direcció al bosc de can Fruitós. Nosaltres prenem a l’esquerra, voregem una altra bassa i deixem un altre camí a la dreta que també porta al bosc. Continuem per la pista principal, que ben aviat creua la riera de Sentmenat i al poc ens duu al camí de Can Senosa. En aquesta cruïlla prenem cap a la dreta fins el pont de can Senosa, on creuem de nou la riera de Sentmenat. Uns
rreres cases trobem, a l’esquerra l’ermita de Santa Caterina. Al fons divisem clarament el perfil del Castell de Sentmenat, al que arribem en pocs minuts. El castell de Sentmenat, del que se’n parlava ja l’any 1056 era un castell termenal. Els seus senyors eres posseïdors del títol de senyors del “mer i mixt imperi”; és a dir, tenien la jurisdicció civil i criminal de tot el seu terme. L’edifici és fet totalment de pedra, força ben conservat en el seu exterior, obert a la banda de ponent i tancat per la banda de llevant per un gros mur, que en alguns punts arriba a assolir el
seguim recte en la mateixa direcció en la que anàvem. Trobarem una bassa i un parell de camins que marxen a dreta i esquerra abans d’arribar a can Fruitós, una bonica masia que rep el seu nom d’una antiga capella dedicada a Sant Fruitós. El mas presenta la típica estructura de la masia del segle xviii, tot i que diferents reformes posteriors li han donat una fesomia diferent, que es correspon més a una masia del segle passat. Malgrat tot, conserva moltes de les seves estructures inicials, al pati lateral interior hi ha dues arcades gòtiques molt esveltes i molt boni-
dos-cents metres més endavant deixem la pista que s’enfila cap a Salt de Corró i prenem a l’esquerra el camí que mena a Can Senosa. Passem vora la casa fins que la pista s’endinsa en uns prats. Davant nostre, a plom sobre els vertiginosos espadats de pedra, observem el mas de Guanta, anterior al segle xv. La documentació sobre l’existència d’aquesta masia no és gens clara; hi ha però, notícies dels llinatges Guanta i Castellet de Guanta des del segle XIII. La casa que hi ha a dalt de la roca, segons fonts orals, està construïda sobre les parets d’una masia més
30/31
senderisme per a tothom
antiga i part de les pedres de l’edifici antic van ser aprofitades al edificar el nou mas. En un revolt molt tancat a l’esquerra deixarem una pista que marxa a la dreta. Pocs metres més endavant un corriol neix a la dreta del camí i davalla a cercar la riera de Sentmenat. Caminem una estona paral·lels al riu i deixem un sender que marxa a l’esquerra i travessa la riera a l’alçada d’una tala i uns bancs de pedra. Continuem endavant fins una altra cruïlla. El camí de la dreta porta directament al Saltant de Guanta. Nosaltres prenem a l’esquerra el camí que ens porta,
natura i aventura gener 2009
un cop travessada la riera per una palanca de fusta, a la font de Bou, on trobem una area recreativa amb taules i bancs. Un lloc idíl·lic per parar una estona i gaudir de l’entorn. A la part de dalt del recinte un sender creua la riera i s’enfila pronunciadament fins portarnos, un centenar de metres més amunt, als peus del bonic salt d’aigua de Guanta. A les parets del salt hi ha un parell de cavitats conegudes amb el nom de les Coves del Compte, que han donat peu a la llegenda del comte Borrell, que explica que és el lloc on es va refugiar quan fugia de la persecució
Pàgina d’inici: el Saltant de Guanta és sense cap mena de dubte un dels paratges més bells del terme municipal de Sentmenat. Pàgina anterior: el castell de Sentmenat i l’església de Sant Jaume. A dalt: àrea recreativa de la font de Bou. Dreta: el mas de Guanta encimbellat dalt del cingle, vist des de can Senosa.
www.naturaiaventura.cat
d’Al-Mansur, després de la batalla de Matabous, a Montcada. Les Coves del Comte són dues cavitats situades a les parets del Saltant i de dimensions força reduïdes. La cova pròpiament dita és una cavitat molt petita que es troba a mitja alçada de la paret del Saltant, a la seva part esquerra, amb un accés difícil. L’altra cavitat és una balma situada al peu de la paret, encara més a l’esquerra. És més gran que la cova i diverses troballes de terrissa en les excavacions que s’hi van fer han demostrat que les coves del Comte havien estat unes zones habitades des de molt antic.
Guanta Saltant de Guanta Font del Bou
Can Senosa
Can Fruitós
S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT TRAC OL, EL RESS K I LA ENYA
Castell de Sentmenat
FITXA TÈCNICA
Sentmenat
RECORREGUT: 7 KMS DESNIVELL: 100 M DURADA APROXIMADA : 3H DIFICULTAT TÈCNICA: BAIXA
COMARCA: VALLÈS OCCIDENTAL
32/33
24 2009 R GENE
na
6
/08
n 1
2
PĂĄgi
03:0
s de
6/12
e l’Ebr
rre Ă?LIA FAM les Te ETA EN a de BICICL verd Jeroni via MONTSERRAT
aciĂł
quet
3:Ma
ra_2
natu
Sant
La
la LS DE PORTA onistro VA De M A ESPORTI de LAD t ESCA
La Fa
culta
l’esc
alad
a
( '& ( !' " ( ! ( $) %$ ! %$ ' () $- ( & ') ( $ (& *$) ( " ) ( &' $ $) ' (%' $) %' " # " ( " % '!( + %( $ ' %"!) $)%' " # %( !$( ( $ . ) ) # ' $(! " '!* # !## %
+ *' !"
#
' .
/(
,, ) '
' (
" '
%' ) ''
( "
'
11
2008
") $ )
%'
$ )
indd
tapes
$ !
'%+/
" 0$
"
&"
$)
! ! !
! %$!
%')%
(
"
,
on trobar-nos
1
nia24.
PROVĂ?NCIA DE BARCELONA
$%#( ! % %#
11:19:
23/12/
Abrera Miguel Angel Sports Badalona Epirimountains Decathlon Montigalà Pedalsport Ayala Barcelona Travessa Vertic Barcelona Balmat Tot Muntanya Cercle Esport Esports Lluc Nus GR Zero Sports Núria Intempèrie Llibreria Altair Raig metereologia Decathlon L’Illa Diagonal Aribau 35 Cuylas Raiders Bike House Probike Espai Bici Bike Tech Bikeland Holmes Place Balmes Holme Place Urquinaona Europolis Les Corts Europolis Sardenya Poliesportiu Dinamis Can Carelleu Fitness Fira BCN Universitat Politècnica de Catalunya Cicloturisme Arturo Ribera ciclisme Brownsea Bellaterra Universitat Autònoma de Barcelona Berga Base: Tandem Sports Bike Oficina de Turisme de Berga
Castellar de N’Hug La Closa Caldes de Montbuà Oxigen Cicles 02 Cerdanyola Natupark Granollers Camp Base Basolà Bicicletes Les Franqueses del Vallès Bicicletes Segú Malgrat Cat Bike Manresa Esports El Cim T1 Muntanya Vertic Manresa Matadepera BTT Sport Mataró Esports Dom Intersport Ronda 43 Basolà Bicicletes
Clinic Bikes Valldoreix
Universitat de Lleida (Inefc)
Terrassa Charapoua Sports Decathlon Terrassa Ciclos Morenitos
Rialp Intersport - Rialp
Vic Intersport HoritzĂł Intersport Everest Muntanya de Llibres Cicles 02
PROVĂ?NCIA DE TARRAGONA
Blanes Freebike
Amposta Grimpada
Camprodon Esports Vivac Esports Vivac 2
Cornudella de Montsant Climbing Planet
Girona Aresta Llibreria Ulyssus Bike Girona Universitat de Girona Olot Aresta PuigcerdĂ Couloir Intersport Roccugi
Montcada i Reixac Action Sports
Ribes de Freser Ski & Mountain
Ripollet Ciclosport Gonzalvo
Ripoll Guix, Llar i Muntanya
Rubà Cicles Pagès
Torroella de MontgrĂ Bicicletes David
Sabadell Vertic Sabadell Camarassa La Panxa del Bou Intersport Paddock Escapa bicis
PROV�NCIA DE LLEIDA Balaguer Radical Intersport La Seu d’Urgell Oficina turisme de la Seu d’Urgell
+
Lleida Unipreus
ventu. ra, A i ra u at N Subscriu-te aquest mes, a prop teu i et regalarem el mapa que tu triïs de l’editorial Piolet. Com subscriure’m-hi? A travÊs de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.
natura i aventura gener 2009
Sort Saorte Sports HĂpica Les Vernedes
PROVĂ?NCIA DE GIRONA
Monistrol de Montserrat El BalcĂł de la Lluna
Sant Cugat del Vallès Clinic Bikes Sant Cugat
Solsona Rafart Esports Tandem Sports
Gandesa Bicisports Aubanell Reus Pedals Reus NamastÊ Reus Tarragona Esports K2 Intersport Equip NamastÊ Tarragona Universitat Rovira i Virgili Tortosa Pics de Mont Caro PRINCIPAT D’ANDORRA Alpesport Viladomat Esports Jorma Bike Oficina de turisme d’Ordino Oficina de turisme d’Encamp Oficina de turisme Canillo Oficina de turisme d’Escaldes Oficina de turisme de la Massana Universitat d’Andorra
biblioteca
Novetats CISTER. MONESTIRS REIALS A LA CATALUNYA NOVA
L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ EN ELS
Autor: Diversos autors Editorial: Cossetània Edicions Col·lecció El Bagul, núm 9 Nombre de pàgines: 156 Nombre d’il·lustracions: 113 Preu: 15€ “No hi ha cap mena de dubte que els qui van organitzar l’anomenada Ruta del Cister, amb el desig de vincular unes terres que tenen un denominador comú en les tres grans abadies cistercenques de la Catalunya Nova, no podien preveure la gran embranzida cultural, social i econòmica i, no cal dir-ho, també espiritual que el projecte ha tingut. Les abadies conegudes, si més no almenys les de Poblet i Santes Creus, tenien ja d’antic un atractiu que les feia objecte d’interès per part d’un gran nombre d’excursionistes. Ara la cosa ha anat molt més lluny i la visita als monestirs cistercencs, que ja tenen per si mateixos prou atractiu per organitzar un viatge, s’ha vist ampliada i en certa manera complementada amb el coneixement d’una gran part del territori català inclòs en les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i l’Urgell, amb tot el que representa el fet de trobar-se pobles bonics i paisatges encisadors, una gastronomia admirable i uns atractius culturals que fi ns ara passaven gairebé desapercebuts a un gran nombre de visitants. Conèixer millor el país és també un motiu per estimar-lo i sentir-se legítimament cofois de tot allò que al llarg dels segles els homes i dones de casa nostra han anat construint i conservant.” Del pròleg del Pare Jesús M. Oliver.
SETMANARIS DE MONTBLANC (1903-1923)
100 ANYS D’ESQUÍ A CATALUNYA.
GARROTXA - ITINERÀNNIA XARXA DE SENDERS
PASSIONS DE NEU Autor: Antoni Real Editorial: Cossetània Edicions Nombre de pàgines: 232 Nombre d’il·lustracions: 312 Preu: 43€ Els primers esquiadors catalans van ser autodidactes. Van aprendre a base de patacades i sense que ningú els ensenyés. Cronistes de l’època asseguren que el primer dia d’esquí als Rasos de Peguera va ser una jornada plena de caigudes i decepcions. Cent anys després, l’esport blanc s’han convertit en un dels principals motors econòmics de les comarques dels Pirineus. Desembre del 1908: un reduït grup de la burgesia barcelonina, socis del CEC, comencen a esquiar amb més pena que glòria. A poc a poc aniran superant tots els entrebancs propis de l’època i de la inexperiència; de seguida arribaran les primeres competicions a Ribes, les anades col·lectives a la Molina, l’obertura del xalet-refugi i el primer teleesquí de Font Canaleta. L’ensenyament als aranesos, la construcció del cremallera de Núria, les primeres escoles, la Guerra Civil espanyola, els primers campions, la nevada del 1962 a Barcelona, els olímpics catalans, els primers surfistes de neu…
Autor: Josep Maria Vallès Martí Editorial: Cossetània Edicions Col·lecció El Tinter, núm 88 Nombre de pàgines: 1376 Nombre d’il·lustracions: 38 Preu: 19,80€ Aquest és el resultat de la transcripció de les cròniques espluguines publicades, entre el 1903 i el 1923, en els diferents setmanaris de Montblanc. A partir d’aquest cúmul de notícies, es podrà avançar un pas més per comprendre la història de l’Espluga. S’hi descobreixen els ideals de les persones que escrivien als periòdics i s’hi identifi quen persones que amagaven la seva personalitat amb pseudònim. La gent de l’Espluga que escrigué a les capçaleres montblanquines que presenta l’autor era gent amb força “lletra”, d’una catalanitat i un republicanisme en alça que els marcà un determinat perfil. El treball aporta notícies de molts temes de la vila, que permeten reviure les arrels de l’Espluga en els dos decennis analitzats. La recuperació del material escrit i guardat a les hemeroteques que Vallès ha recuperat passa a tenir la categoria de llibre i a ser a l’abast de tothom.
Editorial: Alpina Preu: 10,5€ La xarxa de senders ITINERÀNNIA és una iniciativa que ve néixer fruit de la col·laboració entre les comarques catalanes de la Garrotxa, el Ripollès i l’Alt Empordà. Es tracta d’una xarxa de camins tradicionals seleccionats segons criteris d’interès històric, cultural, excursionistics i turístics, que han estat degudament senyalitzats i retolats sobre el territori, amb l’objectiu de promore el seu ús. Aquest mapa és el primer de la sèrie i, a més d’incloure tots els camins i senders corresponents a la xarxa ITINERÀNNIA de la Garrotxa, també incorpora tots els recursos turístics de la comarca, com les cases de turisme rural, hotels, apartaments, càmpings, albergs, cases de colònies, restaurants, museus, oficines de turisme, etc. El mapa va acompanyat d’una guia en quatre idiomes (català, castellà, francès i anglès), amb la descripció dels principals punts d’interès i tot el llistat de serveis.
34/35
PUNT DE SORTIDA...
raids - curses - duatlons - pedalades - cròniques - esdeveniments
BUFF EPIC RACE en el CASTELL DE MONTJUIC (22-12-2008) Barcelona es despertava amb un dia clar i assolellat i els primers participants de la Buff Epic Race podien veure la sortida del sol des del Castell de Montjuic on a les 10h del matí començaria la competició. La primera cursa d’obstacles de la ciutat de Barcelona en un escenari immillorable, Montjuic, i on la temàtica medieval ha estat la gran protagonista. Uns 500 corredors prenien la sortida de la prova, dins el castell de Montjuic, i el primer obstacle que els participants trobaven era una bona pila de pneumàtics en el fossar del castell. L’obstacle estrella era la piscina de fang situada darrera de la pista d’atletisme del Pau Negre (Piscines Picornell) que els participants havien de travessar abans d’afrontar tota la pujada de nou fins el castell. El grup davanter superava abans que ningú els tubs de formigó, una teranyina de cordes enmig del bosc, més pneumàtics i uns toblerons situats al fossar del Castell. Davant la porta del Castell els corredors havien d’escalar un camió de bales de palla, passar per dins d’uns contenidors plens d’aigua i farina, i na piscina d’escuma. Un cop superats tots els obstacles els participants arribaven a la línia d’arribada on els timbalers de Canet de Mar animaven la festa amb uns tocs de timbal i la organització tenia preparat un arrossat per que els participants recuperessin les forces.
natura i aventura gener 2009
www.naturaiaventura.cat
CURSA ELS 2 TURONS Al Moianès, i concretament des de Moià, anys enrere, s’havia fet una cursa per St. Sebastià: una Mitja Marató, que per diferents motius acabà desapareixent del calendari dels atletes. Als Moianesos sempre ens ha dolgut que no es tornés a fer, de manera que ens hem animat a tornar a organitzar una cursa pels volts de St. Sebastià. En aquest cas no és una Mitja Marató, ni tan sols és per carretera. És per camins i corriols i s’hauran de córrer 10 Km. Aquest any, també tindrem el premi especial iniciat l’any 2005: El “Trofeu especial Loreto” al primer/a atleta que passi pel control del castell. Aquest, és un premi realment especial ja que va dedicat a una persona que portava molts anys al nostre costat. Per nosaltres serà sempre part de la cursa encara que hagi canviat de camí fa més de 4 anys. Amb aquest trofeu especial li volem donar les gràcies per tot el recolzament, ajuda, suport i estimació que ens ha donat durant molts anys. Esperem que aquest trofeu sigui ben rebut. Per sisè any consecutiu també tindrem amb nosaltres la cursa de Canicross. Tots aquells que els agradi córrer amb el seu gos/sa poden venir a Moià a fer la cursa 2 Turons.
CROS SOLIDARI PER LA SALUT MENTAL El 23 de novembre passat es va celebrar el III Cros Solidari per la Salut Mental al Parc de la Muntanyeta de Sant Boi de Llobregat. En total, més de 1500 persones es van reunir aquell matí de diumenge per festejar una jornada solidària que pretén treballar per normalitzar la malaltia mental. D’aquests participants, prop de 200 eren persones que pateixen trastorns mentals. La resta eren tant corredors professionals com amateurs i que no van voler fallar en aquest fita que ja comença a ser tradicional. Les darreres edicions es van celebrar prop del 10 d’octubre, Dia Internacional de la Salut Mental però enguany, els organitzadors van decidir ajornar-ho unes setmanes per apropar-se a les dates de celebració de la Marató de TV3 que aquest any s’ha dedicat a les malalties mentals greus. Tant les inscripcions a la cursa com altres donacions s’han entregat a la Fundació la Marató per un import final que s’ha apropat als 3000 euros. El Cros Solidari per la Salut Mental està organitzat per Sant Joan de Déu-Serveis de Salut Mental, l’Ajuntament de Sant Boi i el Club d’Atletisme Sant Boi i compta amb el suport econòmic de moltes empreses i institucions entre les que destaquen l’Obra Social dels Germans de Sant Joan de Déu i Caja Navarra.
36/37
arbres i boscos singulars
FITXA 4
Els avets i el verd nadalenc Albert Beneït Rochés Agent Rural Acaba la tardor, arriba el fred de debò, s’acaben els bolets, comencen les gelades i nevades fortes i, senyors, arriba el Nadal. Si tot acabés en aquesta mena de consumisme malaltís i nostàlgia en altres períodes de l’any inexistent, de cara al nostre àmbit no tindria més importància que la que cadascú, dins la seva ètica, volgués donar-li a aquestes festes. Però no, no acaba aquí la cosa. Si molta gent es converteix en caníbal forestal quan arriba la tardor —em refereixo al canibalisme boletaire—, altres d’aquest tipus apareixen amb una dèria febril per aconseguir el que molts anomenen arbre de Nadal. I aquí és quan hauríem d’aclarir algunes coses, aprofitant aquesta secció. Perquè no tots els arbres poden ser considerats el que en termes del sector forestal s’anomena verd nadalenc. Ni qualsevol arbust o similar que ens pugui semblar atractiu per a la decoració de casa o el pessebre és lliure de ser devorat per la nostra febre nadalenca. Aquest mes intentarem clarificar i treure dels dubtes i interrogants al voltant de moltes de les espècies vegetals que han estat o són susceptibles de decoració festiva a les nostres llars. Per què un cedre o un pi negre poden ser arbres de Nadal? Podem recollir molsa pel pessebre? Podem seguir penjant branquetes de grèvol a les nostres entrades? Ara ho veurem.
P
rimer de tot, deixar ben clara una cosa: per anar al bosc i tallar o desarrelar un arbret per casa nostra calen, a més del permís del propietari, una sèrie de permisos. No és estrany, doncs, que el fet de no complir amb la normativa establerta ens pugui suposar un sobresalt. Quedi clar que tota la legislació al respecte té un únic objectiu: protegir de la nostra depredació les espècies que enumerarem. I és que tots pensem que per un arbre que agafem no passarà res, però el problema radica en que no serem els únics —ni molt menys! — que tindrem aquesta equivocada idea. Anem al gra. Com a arbre de Nadal comercialitzable s’entenen els exemplars següents del gènere Abies
natura i aventura gener 2009
(avets): alba, masjoani, pinsapo, nobilis, nordmanniana i concolor, concolor i a més també ho seran
l’avet roig (Picea Picea abies abies) i l’anomenat avet de Douglas (Pseudotsuga men-
douglasii). Respectem ziesii o P. douglasii el nostre entorn i, sobretot, no ens compliquem la vida i anem a un professional a comprar-lo en lloc de fer alguna desgràcia al bosc. Per llei n’hi ha de dues qualitats o categories: els d’etiqueta verda seran de més qualitat. Vaja, més “perfectes” visualment —si es pot dir així— que els d’etiqueta groga. En etiaquesta mateixa eti queta hi ha de figurar el productor i el lloc d’origen d’aquest arbre. Desconfieu comdels que no com repleixin aquest re quisit obligatori. Els avets comercialitzables els trobarem en diversos formats: tallats, amb arrel nua i amb pa de terra (reduïts o amb possibilitats de viure). No discutirem
www.naturaiaventura.cat
com d’interessant pot ser una visita a fires com la d’Espinelves. Un altre tema és si és gaire propi d’aquestes festes, i de qualssevol, tenir durant un mes un arbre acostumat en aquestes dates a temperatures per sota els 0 graus a les temperatures de 20 a 25 graus que tenen la majoria de llars catalanes. Bàsicament, els matem. Recordar també que no es pot comercialitzar com a arbres de Nadal cap espècie de pi, de cedre i, sobretot, de teix (Taxus baccata), un dels arbres protegits de la nostra flora. Penseu que qui us intenti vendre algun exemplar d’aquestes espècies, per sort —cosa rara—, us està prenent el pèl i també posant en un embolic. Vosaltres sereu els últims responsables.
És trist haver-ho de fer entendre així, sancionant, però per desgràcia molta gent veu el bosc, i la resta de la natura, com quelcom utilitzable i que se’n pot abusar, sense tenir en compte allò que ens hi lliga a nivell vital. Qualsevol espècie vegetal té la seva funció en la cadena i equilibri natural. Durant molt de temps
ens l’hem estat saltant i ara comencem a pagar-ne les conseqüències. Què us sembla si comencem a tractar la natura com ens agradaria que ens tractessin? Ens hi va alguna cosa més que el benestar.
Una altra espècie fortament protegida és el nostre estimat boix grèvol (Ilex aquifolium), l’arbust amb port arbori més lligat a aquestes festes. Antigament es decoraven les portes de les cases amb una branqueta d’aquesta espècie, però per tal d’assegurar-ne la supervivència es va protegir. En resum, és prohibit tallar branques o exemplars de boix grèvol, així com comprar-ne, sempre que aquests exemplars no provinguin de fora de Catalunya. En aquests casos reclameu que us certifiquin per escrit la seva procedència. Tot i que s’ha perdut durant els darrers anys, també era costum sortir a recollir una mica de molsa per a decorar el terra dels pessebres. Sapigueu que la molsa també té protecció legal. I és que té una funció bàsica pel bon desenvolupament del bosc. Farem un favor al bosc si convencem aquells que volen recollir carretades de molsa de no fer-ho, ja que és una acció punible. De la mateixa manera pot passar amb altres espècies com el llentiscle o el galzeran, conegut en algunes contrades com a boix mascle.
38/39
R
SO
A
D TI
- Vols aprendre a construir iglus?
Vine amb el club Natura i Aventura a la Cerdanya i gaudeix d’una activitat diferent. - DIES 21 i 22 de febrer
de 2009.
MÉS INFORMACIÓ A: www.naturaiaventura.cat o al tél. 934 177 614
Pots trobar més informació dels establiments llistats a la nostra guia de turisme actiu a www.turismeactiu.cat. A la web www.turismeactiu.cat descobriràs les millors propostes per gaudir del teu temps lliure i conèixer els paratges més atractius del nostre país. Hi trobaràs excursions, travesses, cims, itineraris amb bicicleta de muntanya, vies ferrades i sectors d’escalada entre d’altres activitats. Tot això relacionat amb els allotjaments i restaurants més propers mitjançant un cercador i un mapa interactiu on podreu trobar, també, els llocs d’interès i recursos turístics de la zona. Si vols anunciar el teu establiment o la teva empresa demana’ns informació al telèfon 93 417 76 14 o a publicitat@naturaiaventura.cat.
natura i aventura gener 2009
LA GUIA DEL
turisme actiu
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ
L’ANOIA
EL BERGUEDÀ
CAMPMANY
EL BRUC
BAGÀ
TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com
L’ALT PENEDÈS LAVERN (SUBIRATS)
HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com
RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com
EL BAGES MARGANELL
RESTAURANT EL RACÓ Cuina Catalana, Braseria, Barbacoes, Mini-golf, Terrassa, Venda de productes artesanals. Crta. Marganell, km 4,5. Tel. 938 357 044
MONISTROL DE MONTSERRAT SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA
HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com
HOSTAL GUILLEUMES Magnífiques vistes a Montserrat. Calefacció, tv, wi-fi. Cuina Catalana moderna i de mercat. C/ Guilleumes, 3. Tel. 938 284 065 www.guilleumes.com
HOSTAL CAL BATISTA Habitacions amb bany, TV, música i calefacció; menjador climatitzat sense barreres arquitectòniques i cuina casolana acurada. C/ Raval, s/n, Bagà. Tel.93 824 41 26 www.calbatista.com
CASTELLAR DE N’HUG RESIDÈNCIA ALBERG LA CLOSA Allotjament rural de muntanya, on tastaràs menjar casolà de muntanya. Viu la teva aventura amb nosaltres!!! Tel. 938 257 016 – mov. 637 729 808 www.cingles.org
GUARDIOLA DE BERGUEDÀ HOTEL CASA DUANER REST. EL RACÓ DE L’AVI Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de la natura, la gastronomia, i totes les activitats culturals, esportives i d’oci que ofereix general a l’Alt Berguedà. Pl. la Farga, 10. Tel.938 227 672 www.elrecodelavi.com
EL BAIX CAMP RESTAURANT LA CASA DEL CONILL Situat en una típica masia catalana. Fou fundat l’any 1812. Durant tot l’any podeu gaudir d’una cuina tradicional i de mercat molt selecta. Aparcament. Parc infantil. Pl. Anselm Clavé, 13. Tel. 938 902 001 www.lacasadelconill.com
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
MONTBRIÓ DEL CAMP
ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com
BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com
EL BAIX EBRE
L’ALT URGELL
RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162
OLIANA
DELTEBRE
REST.-CÀMPING ENTRELLACS En un paratge tranquil, rodejat de muntanyes, on poder gaudir d’una gran varietat d’activitats esportives i lúdiques a l’aire lliure durant tot l’any.
EL PERELLÓ
Ctra. La Seu d’Urgell Km 142 Tel. 973 47 03 59 - www.entrellacs.com
Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
SALDES
HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com
EL MONTSIÀ SANTA BÀRBARA
HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant.
HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l’Ebre Ctra. De Santa Bàrbara a La Sènia www.hoteldiego.com
40/41
la guia del turisme actiu ULLDECONA
RESTAURANT BON LLOC Hotel, bungalows, restaurant. Jardí, piscina i zona de lleure infantil. Cuina catalana tradicional. Productes locals i ecològics. Antiga ctra de Vinaroz, s/n. Tel 977 573 016 www.hotelbonlloc.com
LA NOGUERA BARONIA DE RIALP
RESTAURANT MASIA MASSANÉS Casa rural. Habitacions amb bany complert . Jardí. Piscina. Granja d’ animals. Passejades amb guia (reserva previa). Cruïlla de Sant Cristòfol Tel. 973 296 018 masiamassanes@gmail.com CASTELL DEL REMEI RESTAURANT CASTELL DEL REMEI Finca Castell del Remei Tel. 973 718 165 www.restaurantcastelldelremei.com
OSONA PRATS DE LLUÇANÈS
HOSTAL RURAL CAL MUSIC Amb els avantatges d’un hostal i una casa rural. Us proposem passar uns dies a la comarca del Lluçanès, de ric entorn agrari, cultural i gastronòmic. C/ Sant Pere, 20-24 Tel. 93 508 026 www.calmusic.net
RUPIT-PRUIT
ALLOT. RURAL MAS EL COLOMER La casa disposa d’àmplies vistes. Indret ideal para a realitzar excursions a peu o en bicicleta y para gaudir de la tranquilitat de la zona. És molt aprop dels paratges de la pel.lícula “Serrallonga” . Vine a gaudir-los!!! Crta C-153 – km 26,2. Tel 636 480 583 elcolomer@terra.es
TAVERTET
ALLOT. RURAL L’AVENC DE TAVERTET Casetes. Turisme sostenible. Respectuosos amb el medi ambient. S’accepten animals de companyia i cavalls. Tel. 937 447 177 www. avenc.com
EL RIPOLLÈS RIPOLL HOTEL-RESTAURANT-CÀMPING SOLANA DEL TER Hotel-Restaurant-Càmping. Escull quina és la instal.lació que més et convé. Jardí, piscina, jacuzzi. Cuina tradicional ripollesa. Crta C-17 – km.92,5. Tel 972 701 062 www.solanadelter.com
natura i aventura gener 2009
SANT JOAN DE LES ABADESSES
RESTAURANT LA RUTA DEL FERRO El nostre Restaurant ofereix un ambient agradable i la possibilitat de disfrutar de la millor cuina mediterrània i de mercat. Plaça de l’estació, 1. Tel. 972 720 216 www.larutadelferro.com
LA SEGARRA FLOREJACS
RESTAURANT LA REDOLTA ALLOTJAMENT RURAL LES SALADES Casa completament restaurada que ofereix servei de restaurant i/o allotjament rural a tothom que cerqui un lloc per descansar o des d’on poder fer sortides i excursions per la Segarra. Camí d’Agramunt, 17. Tel. 626 227 488 www.florejacs.com
LA SELVA ARBÚCIES
RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es
www.turismeactiu.cat SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA RESTAURANT CAL MARC Masia rodejada de jardí, habitacions, cuina casolana. Instalaciones d’ hípica: classes d’equitació, lloguer de cavalls per hores Ap7 sortida 11 Sant Celoni. Tel 938 482 713
RESTAURANT EL GESSAMÍ A l’entrada del Parc Natural del Montseny. Cuina catalana i àrab. Especialitats en cús-cús, tajin i shua. Crta del Montseny, 16. Tel. 938 481 355 info@elgessami.com
RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY On podreu gaudir, al menjador i a la terrassa, de bons àpats tradicionals i a la vegada sofisticats, barreja del millor de la cuina catalana amb productes de D.O. de Lleó. L’especialitat del xef són els arrossos, siguin risottos o caldosos. Crta del Montseny, 406. Tel 938 482 805 www.lavalldelmontseny.com
SANTA MARIA DE PALAUTORDERA
LA TERRA ALTA ARNES ALLOT. RURAL I AGROBOTIGA CAL BADAT Una casa situada al bellmig del poble, acollidora, àmplia i còmoda. Amb el caliu de les cases antigues i el confort de les modernes. C/ Lluís Companys, 3. Tel. 977435690 www.calbadat.org
HORTA DE SANT JOAN PENSIÓ-RESTAURANT CASA BARCELÓ Habitacions equipades amb bany, televisor, assecador de cabell, calefacció…Podeu guardar les bicicletes sense cap cost adicional. Restaurant de cuina casolana i autòctona. Avda. Generalitat, 27. Tel. 977 435 353 www.casabarcelo.com
FONDA EL TURÓ DE L’HOME Situat al centre de Sta. Maria de Palautordera. Tracte familiar amb més de 10 anys d’experiencia. Especialitat en caça i bolets. Cuina casolana. Plaça Major, 6. Tel. 938 480 027 www.turodelhome.com
VALLGORGUINA RESTAURANT CAN COLOMERÓ Brasseria. Cuina casolana. Especialitats: galtes de porc, cargols, arrossos. Ctra. Arenys de Munt a St. Celoni, km.9 www.cancolomero.com
Allotjaments Restaurants Botigues Senderisme
EL VALLÈS ORIENTAL
Bicicleta de muntanya
GUALBA HOTEL HUSA-MASFERRER Ubicat a la casa senyorial més antiga de Gualba, una masia restaurada de finals del segle XIII. Convida a la calma i el descans, així com l’entorn natural que rodeja la casa. Tel. 938 487 705 www.hotelmasferrer.com
Escalada Barranquisme Vies ferrades Caiac Esquí de muntanya Espeleologia
42/43