Natura i Aventura 25 by Goolnatura

www.losdelaguerrilla.com foto: Mariano Cebolla

www.naturaiaventura.cat

FEBRER 2009

LA RUTA DE LA PAU

Les serres de Pàndols i Cavalls

Imatge de portada: El poble vell de Corbera d’Ebre.

BICICLETA DE MUNTANYA

La Roca del Corb ESQUÍ DE MUNTANYA

Ascens a l’Alt del Griu

ants de la e fan dels lar. Miradors is d’increïble a sentir-la!

bre@altanet.org

TEMpat1

plec tapes25.indd 1

03/02/2009 18:20:03

ANY IV. NÚM. 25 FEBRER 2009

TIRADA: 15.000 EXEMPLARS

CONTROLATS PER: Direcció: Jordi Fernàndez

Redacció: Jaume Guillot

Correcció: Berta Aymerich Mestre Publicitat: Laia Viñas NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Jaume Guillot

Col·laboradors: Anna Parra Naiana Lacorte Gemma Rodès Xavi Bustamante Carles Enric Lacorte Edu Abad Oscar Castillo

Edita: H4XORS S.L. C/Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat Natura i Aventura és membre de:

Imprimeix: Tallers Gràfics Soler, S.A. Dipòsit legal: B-51.197-2006

Editorial Com tots sabeu, les eleccions a la Presidència i a la Junta de la FEEC, van quedar suspeses per la Junta Electoral el dia 23 de desembre, i no serà fins l’assemblea del proper 21 de febrer a la UEC de Gràcia, quan probablement s’aprovi una nova data per la celebració d’aquestes eleccions. Malgrat el sarau i la polèmica que han envoltat aquests comicis, aquest període de temps ens ha donat la possibilitat de conèixer millor les propostes de les dues candidatures que s’han presentat per formar l’òrgan de govern de la federació. Hem de dir que per fi ha aparegut un programa ferm, modern, valent, transparent, amb visió de futur, que creu en l’excursionisme tradicional i en la projecció internacional dels seus vessants més esportius i que proposa una FEEC forta i independent. Aquells que hem descobert l’excursionisme i la muntanya mitjançant els clubs dels que formem part, i els que entenem que l’excursionisme és una eina indispensable per descobrir el nostre país i el nostre patrimoni, veiem els clubs, i la federació que els representa, com una eina educativa i canalitzadora dels valors i els reptes que sovint ens presenta la societat moderna. És per aquest motiu que des de Natura i Aventura recolzem el canvi de rumb que proposa en Jordi Quera i el seu equip i que ens ha de portar a crear les bases d’un nou excursionisme, adaptat a la realitat del segle XXI. L’equip de NATURA I AVENTURA Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

02/03

Sumari

rutes a peu 06

Les serres de Pàndols i de Cavalls

plantes medicinals 11

El bedoll

rutes en BTT 12

La roca del Corb

Activitats del mes

Santa Coloma de Farners

Raids, curses, cròniques...

calendari

escalada en bloc punt de sortida esquí de muntanya

26 26

Ascens a l’Alt de Griu

senderisme 32

Balcons sobre l’Ebre

biblioteca 37

Novetats editorials

botiga 38

Material, tèxtil, accessoris

avantatges 39 18

natura i aventura febrer 2009

Descomptes i sorteigs

directori 41

Planifica les teves sortides

04/05

INTEMPERIE

Villarroel, 184 BCN T. 93 419 20 00 De dilluns a dissabte de 10:30 a 14:00h i 16.30 a 20.30h www.intemperie.es

Prepara’t. Aquesta tardor-hivern, a INTEMPERIE, hi trobaràs els millors articles en outdoor, running i travel per a que puguis equipar-te de dalt a baix: jaquetes, pantalons, sabatilles, botes, material d’acampada i vies ferrates..., així com una àmplia varietat en accessoris i complements. Vine a INTEMPERIE i gaudeix dels esports de muntanya, runnning i lleure amb la màxima comoditat, qualitat i conﬁança.

rutes a peu

Les serres de Pàndols i Cavalls “No hi ha camí per la pau, la pau és el camí.” Mahatma Gandhi

COMARCA: TERRA ALTA

Hi ha indrets i paisatges lligats, per diferents causes, als fets d’un país. A la Terra Alta, per exemple, les serres de Pàndols i de Cavalls se solen relacionar amb un trist i amarg capítol de la història del nostre país: la batalla de l’Ebre. Aquesta batalla va ser un dels episodis més importants de la guerra civil espanyola, tant per la violència i la durada dels combats com per les conseqüències que se’n van derivar. Va durar cent quinze dies i moriren uns cent mil combatents. A les serres de Pàndols i de Cavalls, d’orografia esquerpa i complexa, hi va haver els enfrontaments més crus i ferotges entre republicans i feixistes, on les posicions es guanyaven a cops de baioneta. La derrota republicana va determinar la caiguda de Catalunya i, posteriorment, l’enfonsament de la resta del front republicà. La desfeta també va provocar la desaparició de la II República, i per a Catalunya va representar la pèrdua dels seus òrgans de govern. Avui en dia els antics camins militars formen part d’una xarxa de senders, batejada com la Ruta de la Pau, l’objectiu de la qual és donar a conèixer els escenaris i fets de la guerra civil i ajudar a mantenir viva la memòria per evitar repetir aquells capítols de la història.

natura i aventura febrer 2009

www.naturaiaventura.cat

rop del paisatge adust i feréstec de les serres de Pàndols i de Cavalls, sobre un suau turó enmig de l’altiplà, trobem el poble de Gandesa. A l’entrada del poble, si venim de Corbera, trobem un dels edificis més emblemàtics de la capital, el Celler Cooperatiu. Es tracta d’un edifici modernista del 1919, obra de Cèsar Martinell, deixeble d’Antoni Gaudí i autor de molts altres cellers de les Terres de l’Ebre, com l’anomenada “catedral del vi” de Pinell de Brai. De l’edifici en destaca l’original col·locació dels dipòsits d’aigua sobre la

teulada des d’on ens observen les gàrgoles de terrissa envernissades en verd. A l’interior es poden admirar els singulars arcs parabòlics de volta catalana i maó, característics de l’arquitectura dels cellers modernistes. Originàriament el celler disposava de ceràmiques de Nogués, desaparegudes durant la guerra civil. Les antigues tines, emmarcades per les esveltes columnes, integren la producció del vi dins la pròpia arquitectura. En aquest celler s’elabora una part força important de la producció vinícola de la denominació d’origen Terra Alta. Les caracte-

rístiques del terreny d’aquesta comarca, de naturalesa calcària amb abundants còdols i de composició argilosa, l’altitud que arriba als 400 metres, les hores de sol, els vents i les poques pluges són alguns dels elements que fan que els vins de la Terra Alta tinguin una alta graduació i que presentin una acidesa baixa, trets que els diferencien notablement de la resta de vins i que han guanyat el reconeixement de la denominació d’origen “Terra Alta”. El fenomen cooperativista, tan intens a la Terra Alta, va aparèixer a principis del segle xx —després que la plaga de la

06/07

rutes a peu

fil·loxera assolés les vinyes del nostre país i acabés amb tots els ceps de la comarca— i va permetre recuperar i estendre de nou el conreu de la vinya. Molt a prop del celler hi ha la seu del Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre, una associació cultural fundada per una sèrie d’estudiosos i col·leccionistes sobre la guerra civil que exposa un important llegat de material bèl·lic i cultural de l’època. Abans de marxar del poble també val la pena visitar el nucli antic i, en concret, la plaça de l’Església, amb parts porticades, on destaca la portalada de l’Escola de Lleida de l’església de l’Assumpció. L’edifici és d’origen romànic del segle XII, però després d’una posterior ampliació els segles XVII i XVIII quedà com un temple d’estil barroc i neoclàssic. En aquesta ampliació s’hi afegí

extraordinària panoràmica de les Terres de l’Ebre. L’escultura, les inscripcions, les flors, els poemes, el silenci i la memòria històrica han reconvertit el monument a la Lleva del Biberó en tot un símbol per la pau. Estem al cim de la serra de Pàndols, a la Punta Alta, a la cota 705 en termes militars. Un lloc estratègic pel devenir de la batalla, doncs aquest indret era un punt clau per dominar el sistema muntanyós de Pàndols i una extensa franja del territori. Sota nostre s’endevina l’ermita de Santa Magdalena i les altres cotes, també tristament famoses, la cota 666 i la cota 698. Més enllà, la serra de Cavalls i, pel darrere, Ascó i Flix. La muntanya escapçada davalla trencada vers el Pinell de Brai i la plana de l’Ebre, on el riu serpenteja melangiós entre Miravet i Benifallet i marxa cap al Delta. Els Ports s’enlairen

ratures de dia sobrepassaven els 30 graus, els soldats patien gana i set, sobretot set a mesura que augmentaven les dificultats per abastir-los. I a la nit el fred els glaçava els ossos. Els morts es podrien a les trinxeres i als parapets, i l’ambient era irrespirable.

la torre del campanar, que s’alça a 40 metres del terra.

cap al cel, amb les seves formes abstractes i capritxoses, i als seus peus, mig amagada darrere la muntanya de Santa Bàrbara, es perfilen les cases d’Horta de Sant Joan. El pols per conquistar aquesta posició va costar la vida a molts soldats, sobretot als de la Lleva del Biberó, els més joves i menys instruïts. La cruesa dels combats i la disputa, pam a pam, cota a cota, en una zona tant inhòspita i agresta, feien necessari posseir un valor sobrehumà per combatre en aquestes crestes, penjant de les vertiginoses cornises de pedra, encaixonats en els estrets parapets que els proporcionava el terreny, on els ferits havien de quedar abandonats davant la impossibilitat de ser evacuats. Les tempe-

casc o el matxet. Tanmateix, el terreny rocallós sovint els impedia excavar i havien d’utilitzar pedres per construir-se parapets. Vora l’ermita de Santa Magdalena hi ha una font que durant la contesa fou declarada territori neutral per tal que soldats d’ambdós bàndols poguessin apropar-s’hi sense perill a omplir llurs cantimplores. Una nit la casualitat propicià que es retrobessin dos germans que la guerra atrapà en costats oposats.

Entre camps de conreu ens allunyem de Gandesa, i de mica en mica les pinedes que als primers quilòmetres esquitxaven el paisatge es van fent més frondoses i el terreny va guanyant inclinació. A mesura que guanyem alçada el paisatge s’esquinça i es trenca en nombrosos barrancs i cingleres. L’orografia es torna esquerpa i complexa, i en la quietud dels espadats i les crestes esmolades evoquem, amb reverència, la memòria dels que lluitaren per la llibertat i per Catalunya. Quan el paisatge s’obre, apareix davant nostre el monument al record i, un xic més enllà, una

natura i aventura febrer 2009

Amb un nus a la gola i cor compungit caminem en silenci. Vora el camí s’endevinen, un xic més enllà de l’ermita de Santa Magdalena, mig soterrades o cobertes d’herba, antigues trinxeres i pous de tirador. Les primeres eren allargassades, mentre els pous de tirador es feien més aviat rodons i només hi cabien un parell de soldats. Servien per defensar posicions i controlar els moviments de l’enemic. Els soldats solien portar pics i pales per cavar aquests forats, però, si no en tenien, utilitzaven qualsevol cosa, com el

La serra de Cavalls havia esdevingut un estratègic observatori després de la desfeta de Pàndols, i malgrat els diversos intents de l’exèrcit franquista d’aconseguir guanyar aquella posició, no aconseguien doblegar

www.naturaiaventura.cat

les tropes republicanes. L’estratègia dels nacionals era la de bombardejar la serra mentre els seus companys hi pujaven; però els republicans s’amagaven en refugis que havien construït entre els cingles i no tenien quasi baixes. Quan el bombardeig s’aturava sortien dels amagatalls i disparaven sobre els soldats que intentaven apropar-se. El 30 d’octubre s’inicià de nou el bombardeig de l’artilleria, però aquell dia les ordres havien canviat: aquest cop el foc no s’aturaria encara que els seus soldats travessessin la línia de foc. Les explosions feien tremolar els vessants de la Punta Rodona, la Carabassa i la Mola d’Irto, esquinçaven crestes i espadats i ensordien els defensors. Les roques s’esquinçaven en bocins mortífers. Els atacants avançaven, cridaven i morien sota la pluja de plom, foc i metralla que dispa-

raven els seus companys. Aquest cop, quan l’artilleria se silencià i la pols s‘escampà, els soldats republicans es trobaren l’enemic a sobre, i a cop de fusell, ganivet i baioneta, la Divisió de Navarra conquerí la serra de Cavalls. Ara, al crestejar sota la Mola d’Irto, mentre ascendim cap a la Punta Rodona, ens imaginem fàcilment el ferotge combat cos a cos i cara a cara, que en espais tan reduïts i esquerps enfrontà els defensors d’aquestes alçades i els atacants, molts d’ells sacrificats pels propis companys. En el seu poema, J. M. Zandueta, alferes de l’exèrcit vencedor, descriu la cruesa d’aquells combats: […] “La batalla del Ebro. Un choque entre dos bandos / de ideas encontradas, impetuosos arranques / y mundos antagónicos. Dos

brazos de un compás / prepotente y austero sobre el panel de mandos, / sordo al clamor terrible de las bombas y tanques / y al fondo un objetivo: la Sierra de Cavalls. […] Ataca el Tercio Lácar con la Quinta Bandera. Cientos de boinas rojas, desplegados, avanzan. / Montejurra les cubre y el Octavo, a la espera, / flanqueando el ascenso. Todos juntos se lanzan. […] Es como un remolino fantástico, envolvente. Baterías, obuses, tancazos y explosiones... Emite la R-12 su silbido insistente. / Se ve brillar su antena por los altos crestones. / Se transmiten las órdenes, crepitan las granadas / y enloquecen de espanto negros presentimientos. / La Primera, bregando, llega a las alambradas / y esperan cuerpo a tierra los requetés sedientos. […] Cavalls es un infierno de estridentes sonidos, / de aludes de metralla, que en mortal aluvión / acrecientan las bajas y el número de heridos. / ¡Sobre las alambradas, muerte y desolación! […] Se acometen, se esquivan, se apuñalan, se muerden, / es furor y violencia su impulso arrollador / y en macabras escenas de obsesionante brillo / las cumbres del Cavalls los enemigos pierden / y cruza los espacios victorioso clamor.” […] Combats heroics a vista d’ocell, amb els perfils bombardejats i enrunats del Poble Vell de Corbera, entre els que resisteix dempeus el

08/09

rutes a peu

LA RUTA PAS A PAS DURADA: 5 H TIPUS ITINERARI: LINIAL DESNIVELL: 950 M RECORREGUT: 20 KM DIFICULTAT: MITJA ÈPOCA: TOT L’ANY

FITXA

Doble pàgina inici: dues panoràmiques del poble vell de Corbera d’Ebre, convertit en un museu a l’aire lliure amb l’exposició permanent “Abecedari de la Llibertat”. Pàgina anterior: la mola d’Irto i la serra de Cavalls semblen, des de la serra de Pàndols, inexpugnables. Sota: per pujar a la Punta Rodona haurem de superar el perfil crestejat de la serra de Cavalls. Peu de pàgina: cota 705 i monument a la Pau, a la serra de Pàndols.

Poble Vell

15 Corbera d'Ebre

S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT TRAC OL, EL RESS K I LA ENYA

Santa Madrona

Punta Rodona

Gandesa

Pà

natura i aventura febrer 2009

rra

Més informació: www.terresdelebre.travel

d Ma

a eC

s all

De la plaça Espanya rr de Gandesa 2 Se La Carbassa (1) prenem la Mola d'Irto 11 carretera de Bot 10 (carrer Sant Miquel), Sant Marc i tombem a l’esquerra 9 La Fonteta pel carrer del Calvari. Font de l'Heura Arribem a una cruïlla on neix un camí a la dreta, senyalitzat amb marques blanques i grogues, 3 que prenem (2). Passem vora la font Puig Cavaller 8 de l’Heura, d’aigua no potable, i ens en4 dinsem al bosc. Al davant distingim unes Santa Magdalena Coll d'en Torner 7 antenes de comunicacions; hem de seguir 5 sempre per la pista principal en aquesta direc6 Cota 705 ció fins a arribar-hi. A l’alçada de les antenes (3) hi ha una cruïlla. Nosaltres prenem el camí que passa pel costat de l’antena i es dirigeix vers el Puig Cavaller, que veiem davant nostre. Ve un tram de força pujada i que supera els contraforts de la serra. En pocs minuts veiem, a l’esquerra, la creu de Puig Cavaller (4). Nosaltres continuem recte, i davallem per l’altre vessant de la carena, superant en zigazaga els cingles de les crestes de Volendins fins a arribar al Mas d’en Torner i a la pista asfaltada que porta a la Fontcalda. Estem al coll d’en Torner (5). Prenem a la dreta i a pocs metres trobem una cruïlla on neix la pista que duu al cim de la serra de Pàndols. Una ampla pista amb forta pujada ens apropa a la cota 705 i al Monument a la Pau (6). Desfem una mica el camí fins a una cruïlla en un collet, on prenem el sender que marxa a la dreta i que en pocs minuts ens permet arribar a l’ermita de Santa Magdalena (7). Voregem l’àrea recreativa i marxem cap al nord per damunt les cingleres i seguint les marques vermelles fins a arribar a una cruïlla on seguim recte (a la dreta aniríem al Pinell de Brai). Al poc una altra cruïlla amb marques de GR que agafem a la dreta per una pista més ampla (8). Caminem pel llom de la serra i voregem la capçalera de la vall Closa. El sender davalla fins a la carretera, on trobem una cruïlla de senders (9). Prenem a la dreta fins a trobar un túnel que ens permet travessar per sota la carretera i prenem el sender que s’enfila cap a la serra de Cavalls i que seguim fins al coll (10) on a l’esquerra neix el camí a Sant Marc. Nosaltres seguim recte en direcció a la imponent Mola d’Irto que s’alça davant nostre i que voregem una mica fins a una cruïlla, on marxem a la dreta en direcció a la Carabassa (11) i a la Punta Rodona (12) vorejant i superant les crestes de la serra de Cavalls. Un cop passada la Punta Rodona davallem cap al coll de Cavalls fins a arribar a una pista que prenem a l’esquerra, en direcció Corbera d’Ebre. Deixem alguns senders que marxen a ambdós costats de la pista fins a arribar a una cruïlla, davant uns camps, on cal prendre la pista que marxa a la dreta (13). Pocs metres més endavant, en una clariana, un sender marxa a la dreta i ens duu, seguint un tallafocs, fins a l’ermita de Santa Madrona (14), on neix la pista que ens portarà a Corbera d’Ebre i al Poble Vell (15). nta

e ad

campanar de l’església de Sant Pere, testimoni mut d’aquella barbàrie. El Poble Vell ha restat fins els nostres dies sense reconstruir i s’ha convertit en un dels símbols més representatius dels efectes tràgics de la Batalla de l’Ebre i la guerra civil espanyola. Els edificis del poble restaran per sempre més enrunats, convertits en un monument a la tolerància i —des del 1995— en un autèntic museu a l’aire lliure amb una exposició permanent d’escultures inspirades en totes les lletres de l’abecedari. L’Abecedari de la Llibertat és el testimoni i el compromís del món de l’art, en la negació de les guerres, per la pau, mitjançant el codi universal de les lletres (28 en total, repartides per diferents racons del Poble Vell). Els 25 artistes, que exposen llurs obres fetes amb les més diverses tècniques i materials, comparteixen una mateixa idea: les lletres són la base de les paraules i d’aquestes en surten l’entesa i la fraternitat.

rra

plantes medicinals

EL BEDOLL

EL GRAN DIÜRÈTIC (betula pendula)

Anna Parra txiqui77@hotmail.com

Fitxa 21 El bedoll està considerat un dels millors diürètics per la seva capacitat d’estimular l’eliminació de líquids sense resultar irritant pels ronyons. Però també, com veureu a continuació, té moltes més propietats no menys importants.

DESCRIPCIÓ: Molt comú a Europa i a zones temperades de l’hemisferi nord. El bedoll és un arbre de fins a 30 metres d’alçada. Es pot reconèixer pel seu color blanc de l’escorça. Les fulles són dentades i rodones a la base; es recullen a finals de la primavera. Floreix a l’abril o al maig i els seus fruits maduren a l’estiu.

dels millors tractaments per dissoldre les pedres. S’obté fent un tall al tronc de l’arbre a finals d’hivern, més o menys al mes de març. Beure un parell de gots al dia. Si no es disposa de saba fresca, ho podem substituir fent una decocció de l’escorça seca. Decocció durant 5 minuts d’una cullerada d’escorça seca triturada per got d’aigua. Beure 3 tasses al dia.

BENEFICIS:

Caiguda de cabell: Les fulles de bedoll posseeixen unes propietats ideals per prevenir o parar la caiguda del cabell. Decocció de 4 cullerades de fulles seques per litre d’aigua. Realitzarem friccions sobre el cabell al matí i abans d’anar a dormir.

Àcid úric:

Per la seva riquesa en tanins, les fulles de bedoll es poden utilitzar per tractar l’excés de colesterol. Els tanins actuen de fre en l’absorció del colesterol en sang. Fer una infusió de mitja cullerada de fulles seques per got d’aigua. Prendre 3 tasses al dia després dels àpats.

Pedres al ronyó: La saba del bedoll s’ha considerat com un

La seva aplicació ajuda a desinfectar-les i afavoreix la cicatrització. Mullar la ferida amb el líquid resultant de la decocció durant 20 minuts d’una culleradeta d’escorça seca per tassa d’aigua.

Al ser un bon antisèptic resulta molt útil pel tractament d’angines. Farem gàrgares amb el líquid resultant de la decocció durant 10 minuts d’una cullerada d’escorça seca per tassa d’aigua amb unes gotes de llimona.

Artritis i artrosis: Les propietats antiinflamatòries i diürètiques de la planta són molt adequades pel tractament de l’artritis i l’artrosis. Els preparats del bedoll desinflamen la zona articular i ajuden a eliminar-ne els líquids acumulats. Prendre una infusió de fulles seques, 3 tasses al dia.

Colesterol:

Ferides:

Angines:

Ús intern:

El bedoll, junt amb l’all i la ceba, es considera un arbre que ajuda a reduir l’àcid úric de l’organisme. Molt interessant per tractar atacs de gota; dilueix els cristalls que es formen a les articulacions i redueix la inflamació. Infusió de 40 grams de fulles seques per litre d’aigua durant 10 minuts, 3 tasses al dia.

Ús extern:

Cistitis: La capacitat bacteriana de l’arbre combinada amb les seves propietats antiinflamatòries resulta molt adequada per combatre les infeccions de la bufeta. S’ha comprovat que l’ús del bedoll resulta molt interessant quan es tracta de cistitis crònica amb falta de micció. Fer una infusió d’un parell de cullerades de fulles seques combinat a parts iguals amb malví.

Malalties de l’aparell respiratori: Té propietats per abaixar la febre, com en un refredat o grip. Fer decocció d’una cullerada de l’escorça seca triturada per tassa d’aigua. Prendre 3 tasses al dia.

Pudor de peus: Molt útil si tenim aquest molest problema. Ens rentarem els peus amb el líquid resultant de la decocció d’un grapat de fulles seques en un litre d’aigua.

CONTRAINDICACIONS I EFECTES SECUNDARIS: L’ús de la planta en les dosis adequades no presenta toxicitat ni efectes secundaris, però està totalment contraindicada la ingesta o aplicació externa de l’oli essencial. De totes formes no s’aconsella el seu ús durant l’embaràs o la lactància.

FARMACIOLA NATURAL: El bedoll és una de les innombrables plantes que ens pot ajudar a curar o cicatritzar ferides. En aquest cas, com que hem de fer prèviament una decocció, podríem portar el líquid resultant a la nostra farmaciola i impregnar la ferida en cas que n’hi hagi alguna.

10/11

rutes en BTT

La roca del Corb

Natura indomable a l’Alt Urgell

COMARCA: ALT URGELL

L’Alt Urgell és una regió de serralades sorprenents i desconegudes. A ambdues bandes del riu Segre, eix que vertebra la vall, trobem un complex sistema de frondoses valls i carenes boscoses, de moles de conglomerat i vertiginosos espadats calcaris. Enmig d’aquest laberint de cingleres retallades i agulles esmolades on la natura salvatge i indomable es combina amb petits camps, velles masies i ermites romàniques que aporten un toc distintiu a la bellesa i harmonia del paisatge que ens envolta, s’alça, majestuosa i original, la roca del Corb. Les seves formes evocadores i capricioses han dut a molts a compararla amb el fantàstic, llunyà i misteriós paisatge de la grega Meteora.

natura i aventura febrer 2009

www.naturaiaventura.cat

12/13

rutes en BTT

eramola és el poble que hem triat per començar la ruta, i ja el seu nom és evocador de les immenses formacions naturals de pedra motllurades pel vent, la pluja i el temps que ens esperen pistes enllà. El mot Peramola prové dels mots llatins petra (pedra, roca) i moles (voluminosa: mola), i vindria a significar “pedra voluminosa” o “massa de pedra”, justament la imatge que presenta la roca del Corb vista des de la llunyania. Marxem de Peramola per la vella carretera de Cortiuda, una ampla pista ben arreglada, i ens endinsem a la frondosa vall que forma el barranc de Peramola. Pedalem sempre en direcció a l’enorme mola arrodonida que juga a amagar-se rere els pins que entapissen les carenes properes. Poc després deixem aquesta pista i ens endinsem al bosc per un camí que guanya alçada ràpidament. Un cop al llom del serrat, arribats a un encreuament conegut com els Quatre Camins, un camí empedrat ens apropa, encara en ferma pujada, a la base de la roca del Corb, l’objectiu principal de la nostra excursió. A mà esquerra trobarem l’avenc del Forat del Corb. És una diàclasi —fractura de la roca— de conglomerat, de boca estreta i setze metres de fondària practicable només amb corda i material d’espeleologia.

natura i aventura febrer 2009

A mesura que anem guanyant alçada el paisatge s’omple de formes arrodonides i canals de roca modelades per l’aigua i el vent. A l’alçada d’un revolt, l’agulla del Corb ens acara com un guardià disposat a protegir els seus valuosos tresors petris. Si mirem amunt veurem a la dreta de l’agulla, a plom sobre l’abisme, l’absis de la petita capella romànica de Sant Salvador. Esquivem el sentinella de pedra i continuem per la pista que voreja la vella mola de conglomerat, que ens recorda el relleu montserratí. Quan un menys s’ho espera, el bosc s’obre i una extensa panoràmica, emmarcada pels espadats ondulats de la roca del Corb, apareix davant nostre. Al davant, cap al nord, hi destaca la mola de Sant Honorat; a la nostra dreta, el Clot de Font Viva, i al fons, entre el llom del roc de Rombau, a la nostra esquerra, i l’esperó del roc de Nerola, a la dreta, el poble i la serra d’Oliana. Un xic més enllà llueixen els raigs de sol reflectits a les aigües tranquil·les del Segre, que serpenteja per la plana. Sota la mola de Sant Honorat s’endevina la forma d’una enorme balma. És la catedral, on abans d’edificar els nuclis actualment habitats s’hi feia vida troglodita. La vida primitiva que es feia en aquestes contrades era dins de balmes o esplugues, o bé al ras, en cabanes construïdes

amb troncs, fulles i pells d’animals grossos, que l’acció del temps va anar fent malbé fins a fer-les desaparèixer del tot. A mà esquerra neix un corriol que s’enfila per aquest vessant de l’agulla del Corb i que ens permet arribar al seu cim i a Sant Salvador del Corb, considerada la capella romànica més petita de Catalunya. L’ermita està bastida damunt la cresta cimera de l’agulla del Corb, i tot i estar en ruïnes, mereix la pena la visita. Si us topéssiu amb un escurçó, no patiu si no sou lladres ni malfactors, doncs la creença popular conta que un escurçó guarda la capella d’aquests rapinyaires. La porta està orientada al nord a causa de l’esquerpa orografia del cingle que té al darrere, mentre que l’absis mira, com era costum, a llevant. Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, que és l’única que es conserva en l’edifici. Les façanes de la nau són llises i mancades d’ornamentació, mentre que la façana absidal presenta una decoració llombarda formada per arcuacions distribuïdes, en sèries de dues, entre lesenes. La planta de la nau és quadrada i està adossada a l’estret estrep de l’espadat que cau vertiginós sota seu. Possiblement l’origen de la construcció fou una torre de caire militar, de defensa o de guaita, que amb el pas del

www.naturaiaventura.cat

temps va esdevenir una esglesiola romànica. Fins aquest emplaçament excepcional pujaven en processó, a mitjan segle XVIII, els habitants de Peramola, cada 6 d’agost. Si reculem una mica podrem accedir al capdamunt del cim, on ens espera una immensa panoràmica sobre el massís de Sant Honorat i el roc de Cogul, les serres d’Aubenç i del Tossal del Coscollar. Més enllà la vista va cap a les serres d’Odèn i del Port del Compte i el Solsonès, i els dies clars es perfila, a l’horitzó, la muntanya de Montserrat. Baixem de nou a la pista i continuem fins al coll de Mur, enllaç natural entre les moles del Corb i de Sant Honorat. Els espadats calcaris de la serra d’Aubenç cauen vertiginosos des del cel sobre un coixí de boscos, i sobre una corominola s’endevina el poble vell de Cortiuda. Sota el coll, a llevant, en una represa de la roca, resguardades en una balma, hi ha tres tombes antropomòrfiques excavades a la roca. En dues d’aquestes s’observa perfectament la forma antropomorfa, amb el cap ben diferenciat. Les mides que presenten ens fan pensar que es tracta de les tombes d’un infant i d’un adult. La tercera fossa, en canvi, és una mena de sepultura bastant gran, de forma irregular, de la que no es descarta que servís per a més d’un

individu. S’han datat del segle x o xi. Al coll de Mur la pista es converteix en un sender que voreja la roca del Corb per una lleixa a mitja alçada de les seves cingleres, cada cop més espectaculars i verticals. El corriol ens duu fins a la casa del Corb, un

autèntic testimoni d’aprofitament d’espais naturals com a habitacle, des de temps immemorials fins aquest segle. La casa té uns 20 metres de llargada i s’hi accedeix per una porta de fusta situada en un extrem. A l’interior descobrim diversos compartiments

14/15

S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT TRAC OL, EL ROA K I EL DBO OK

natura i aventura febrer 2009

DURADA: 5 H DIFICULTAT: MOLT ALTA ÈPOCA: TOT L’ANY

DESNIVELL ACUMULAT: 1700 M DISTÀNCIA: 30 KM TIPUS ITINERARI: CIRCULAR CARTOGRAFIA: 1:50000 ALT URGELL - ICC

750 700 650

Montlleví

Peramola

800

Santa Coloma

850

Cortiuda

900

Quatre Camins

950

Agulla del Corb

1000

Peramola

separats amb parets de tàpia i un forn de pa. Davant la casa hi ha una feixa de petites dimensions, sense arbres, que devia servir per la pastura dels animals (ovelles, cabres, porcs...) o per conrear. També, no gaire lluny, una font proveïa els seus habitants de tota l’aigua que els calia. Continuem pel collet i aviat, després d’un petit collet, el corriol davalla de nou fins a la pista, a l’alçada de l’agulla del Corb. Marxem avall fins als Quatre Camins, on ens dirigim en direcció al poble de Cortiuda, on encara hi viu una família. Des de Cortiuda, la roca del Corb se’ns mostra amb tota la seva immensitat, gegantina, una enorme mola amb parets encinglerades i aplanada del cim. El conjunt rocós, monumental i singular que formen la roca del Corb i les seves veïnes parets de Sant Honorat es contempla, des d’aquí, amb tota la seva majestuositat. Antigament, segons diu la tradició oral, a Cortiuda hi havia hagut un castell, per bé que no se’n coneixen les restes ni, per tant, l’emplaçament. Tanmateix, els topònims propers de la “collada del Castell” i de la “roca del Castell” ens hi remeten. Podria ser també que el terme “castell” fes referència a una casa forta o a una torre de guaita i defensa com la que hi havia a prop del poble. Avui en dia el nucli principal de Cortiuda resta deshabitat. Les cases apinyades i el forn comunal envelleixen amb el pas del temps que deixa, en les parets enrunades, la seva petja inexorable.

FITXA

Doble pàgina inici: des del cim de l’agulla del Corb gaudirem d’unes extenses panoràmiques de l’Alt Urgell i el Solsonès. Pàgina anterior: ermita i mas de Confòs amb les moles de la roca del Corb i de Sant Honorat al fons. Sota: la casa del Corb aprofita com des de temps immemorials una gran balma com habitacle.

IMATGE CEDIDA PER L’INSTITUT CARTOGRAFIC DE CATALUNYA

rutes en BTT

600

15 Distància km

febrer - març

Data

Activitat

Marxes i caminades 15/02 15/02 22/02 08/03 08/03 08/03

Marxa del Montserratí Caminada de la llum (De Montserrat a Manresa) Marxa d’Orientació i Regularitat de Lleida Caminada Popular de Santa Coloma de Cervelló Caminada Popular de l’Urgell Caminada popular “La Cimitombada”

Organitza

Contacte

Club Excta. Esparreguera Centre Excta. Comarca De Bages Centre Excta. de Lleida Ass.Esp. Amics de La Muntanya Agrup.Excta. L’Urgell Centre Excta. Tossa

www.clubexcursionistaesparreguera.com www.bages.com/cecb www.cel.cat aeam@telefonica.net www.aeu.cat www.cetossa.org

Excursions, ascencions, travesses

15/02 15/02 15/02 21/02 22/02 01/03 01/03 7, 8/3 08/03

Patrimoni i pedra seca: barraques al vallès Unió Excta. de Catalunya De Gràcia Passeigs per Collserola (matinal) Club Muntanyenc Sant Cugat Passejada pel Montseny Club Excta. Breda Caminades a poc a poc, per la gent gran Club Muntanyenc Sant Cugat Sortida pel camí de Ronda de Tossa Colla Excta. Cassanenca Excursió tranquil·la per Siurana Unió Excta. De Catalunya Tortosa Excursió turistica i cultural barraques de pedra seca Agrup.Excta. Muntanya Ascensió al Puig Pedrós (2.914 m) Club Excta. de Gràcia Excursió a Mola de Genesies Club Excta. Pirenaic

www.uecgracia.cat www.cmsc.cat www.cebreda.cat www.cmsc.cat www.la-colla.cat www.uectortosa.org www.aemuntanya.cat www.cegracia.cat www.pirenaic.cat

Raids i competicions multi-disciplinars 27, 28/2, 1/3/Raid Fred 2009 - Castellterçol

C.E. de Castellterçol

www.cecastell.com

Esquí de muntanya 01/03 Prova Alt Pallars “Certascan”

Agrup.Cientifico-Excta. Mataró

info@agrupe.org

Utilitza el nostre calendari per planificar les teves activitats. Si ets organitzador d’esdeveniments, aprofita’l per promocionar-los. 93 417 76 14 - info@naturaiaventura.cat

16/17

escalada en bloc

Santa Coloma de Farners COMARCA: LA SELVA

natura i aventura febrer 2009

www.naturaiaventura.cat

’escalada en bloc o “búlder” (adaptació de l’anglès boulder) consisteix en escalar blocs de roca o petites parets en els que la poca alçada fa innecessari l’ús dels materials de protecció convencionals de l’escalada tals com la corda, l’arnés, les cintes... Només ens cal portar els peus de gat i la bossa de magnesi. L’escalada en bloc és l’expressió minimalista de l’escalada, simple i pura: veus una pedra i t’hi enfiles. En els blocs més alts o compromesos generalment utilitzem un matalàs portàtil per protegir-nos de les caigudes; però és sobretot la perícia dels nostres companys -sempre atents als nostres moviments-, la que atura el nostre aterratge. Un dels millors indrets per practicar l’escalada en bloc a Catalunya és prop de Santa Coloma de Farners, al lloc conegut com el Rocar, de camí al castell de Farners, on entre l’alzinar afloren grans aglomera-

Nova botiga on-line:

cions de granit. Repartits en diversos sectors (dels que hem triat els del Turó del Gall i La Font del Ferro), trobarem bons blocs que ens permetran “blocar” de forma explosiva i atlètica, amb passos d’adherència i desploms tècnics que ens faran rumiar de valent per poder resoldre’ls. Com arribar-hi: Per arribar a Santa Coloma de Farners, si venim per l’Eix Transversal (C-25), prendrem la sortida en direcció al poble, mentre que si venim per l’autopista AP-7 sortirem en direcció a Sils per la sortida 9-B. Un cop al poble buscarem la plaça de la Sardana i travessarem la riera de Santa Coloma pel pont de Sant Salvador. Aquí neix la pista que duu al castell i a l’ermita de Farners, que mereixen també una visita i on trobarem una font i una àrea d’esbarjo amb barbacoes. La pista deixa enrere primer el parc de Sant Salvador i al poc la Creu i una mica

www.venturalia.com

més endavant voreja les ruïnes de Sant Pere Petit. Continuem fins que el camí enllaça una sèrie de revolts i, poc abans d’arribar al característic puig del Turó dels Galls, a l’alçada de la font del Ferro, aparquem. Aproximació: De la corba del camí neix un sender que davalla cap a la vall. El seguim uns minuts deixant alguns corriols que marxen a la dreta, fins arribar a la zona de blocs (a l’esquerra del sender) de la Font del Ferro. Des d’aquí, un corriol s’enfila per l’esquerra dels blocs en direcció al Turó dels Galls, als peus del qual trobarem el sector que li pren el nom. Hi arribem en pocs minuts. Punts d’aigua: A Santa Coloma de Farners trobarem tot tipus de serveis, i tant al parc de Sant Salvador com a l’ermita de la Mare de Déu de Farners hi ha fonts.

Alpinisme ca - gel) Escalada (ro Trekking untanya Esquí de m

18/19

escalada en bloc

S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT RESS OL I LA ENYA

Castell de Farners

Turó del Gall Font del F

a la pista

a la Font del Ferro

1 10

18 8

Turó dels Galls 1

natura i aventura febrer 2009

al Turó dels Galls

www.naturaiaventura.cat

Santa Coloma de Farners La Creu

Sant Pere Petit Sant Salvador

Ferro

15 14 7

Font del Ferro

4 5

6 22 7 3

9 a la pista

Sector de la Font del Ferro 1. Gastronomia Etíope, 5+ 2. Stricnina, 6a 3. Bella i bestia, 6c+/7a 4. El sexo de María, 6b+/6c 5. Siéntate un rato, 4 6. Cero de conducta, 6c+/7a 7. La caja del diablo, 6c 8. Baile de mulatas, 6a 9. De viaje por el Sol, 5 11. Crónicas murcianas, 5+ 14. Colores por inventar, 7c 15. Carne de presidio, 5+ 17. Coprofagia para principiantes, 6b+/6c

18. Sílvame al oído, 5 19. Pies negros, 6a 20. Contracturation, 6a 21. María y su sexo, 6c/6c+ 22. Pa la galería, 5 sector del Turó dels Galls 1. Delirium Tremens, 6c 8. Tu puta trave, 6a 10. Sietebe’l plumero, 5+ 13. Ma aburro un guevo, 4+ 14. Arakiri, 6a+, 6b 17. Fanático compulsivo, 5+ 18. Pa la prensa, 5+

20/21

PUNT DE SORTIDA...

raids - curses - duatlons - pedalades - cròniques - esdeveniments

REcord de participaciO a la XXa Cursa de l´Esquiador El passat diumenge dia 30 de novembre es va disputar a Igualada, en motiu del 20è aniversari de la cursa, la XXa edició de la Cursa de l’Esquiador organitzada per el Club Excursionista UECANOIA. Aquesta cursa es va fer per primera vegada l’any 1989, quan la comissió que preparava els actes del 25è aniversari del club va decidir que cada membre aportés noves idees per commemorar aquesta efemèride. Després d’alguns dies van sorgir diferents projectes, dos dels quals els va presentar en Joan Vives: el primer era la creació de la secció d’esquí nòrdic amb l’organització del primer curset; i el segon, crear una cursa de muntanya a la nostra comarca. La idea de la cursa es va agafar de les que s’organitzen en els països nòrdics a la tardor, per entrar al hivern ben preparats. La primera opció que es va presentar a la comissió va ser la de fer una cursa de cross entre Igualada i el refugi del Mas del Tronc (refugi inaugurat pel propi club l’any 1969, ubicat a la serra de Rubió), però els caminadors i els amants de la bicicleta de muntanya, que llavors començava a triomfar, també hi volien participar. La decisió final perquè tothom estigués content, va ser aglutinar les tres modalitats (marxa, cross i BTT), i que la data adequada fos el mes de novembre seguint la idea dels nòrdics. El problema, però, va venir al moment de posar-

Dissabte, 28 de març de 2009 XII Copa Catalana de Caminades de Resistència Prova classificatòria pel ULTRA-TRAIL DU MONT-BLANC

Distància: 67,5 km Desnivell Ac.: 4.900 m Temps límit: 17 hores La Selva del Camp Albiol - Mont-ral - Farena Prades - Capafonts - Albiol La Selva del Camp Vina a conèixer les Muntanyes de Prades Organitza: Club Excursionista Arítjol natura i aventura gener 2009

www.aritjol.org 22/23

www.naturaiaventura.cat

li nom, ja que les tres disciplines diferents no trobaven com nomenar-la, i finalment va sorgir el nom de “Cursa de l’Esquiador” per englobar-les a totes. A més a més, altres peculiaritats de la cursa, és que cada any s’anés disputant en un indret diferent dins de la comarca de l’Anoia, per donar a conèixer els racons de la mateixa tant per als propis habitants com per la gent que ve de fora, i també el fet de que la organització prepara dos recorreguts diferents, un de marxa-cross i l’altre de BTT. Enguany, un cop més s’ha superat el rècord d’inscripcions, arribant fins a les mil sis-centes (cent inscripcions més que l’any anterior) havent de tancar inscripcions cinc dies abans per l’alta demanda que hi va haver durant les dues primeres setmanes. Un miler de participants van creuar la línia d’arribada en modalitat de marxa-cross, i pel que fa als de BTT, prop de sis-cents bikers aconseguiren completar el recorregut. Una vegada més, destacats atletes i ciclistes catalans no es van voler perdre aquesta prova.

esquí de muntanya

Alt del Griu (2876 m) Esquí de muntanya a Andorra

ANDORRA: PARRÒQUIA D’ENCAMP

A Andorra hi ha un indret on els llacs de plata enjoien les muntanyes i on els prats de verd intens vesteixen les valls. Un lloc on a l’hivern, quan els cims s’engalanen amb llurs mantells blancs decorats amb perles brillants, s’hi pot escoltar el silenci. A Andorra hi ha una vall, amagada i feréstega, on els rius s’esmicolen en preciosos salts d’aigua que, com cabelleres de fades encantades, ens embruixen i ens atreuen amb fascinació. Un racó del món on la natura s’escampa en una explosió viva de llum i color. De tots els recorreguts que la vall de Cortals amaga, n’hem triat un que destaca per la seva bellesa i les emocions que ens ofereix. L’itinerari travessa el bosc de pi negre del Campeà, i ens duu a una emocionant i trepidant baixada per la collada d’Entinyola per tubs i canals. Abans, però, haurem de fer el cim que domina per llevant la vall d’Encamp: l’alt del Griu.

natura i aventura febrer 2009

www.naturaiaventura.cat

26/27

esquí de muntanya

Com arribar-hi: Des d’Andorra la Vella continuem per la carretera CG2 fins arribar a Encamp. Un cop allà seguirem els rètols cap al Funicamp. En arribar a una rotonda, trobarem una indicació cap als Cortals d’Encamp. Continuarem aquesta carretera fins a arribar-hi. Passarem al costat de diverses bordes. El nostre itinerari comença 200 metres abans del desviament, a les Bordes de Rigoder. És possible que no es pugui estacionar a prop; llavors haurem de continuar i estacionar el nostre vehicle a l’estació intermèdia del Funicamp dels Cortals d’Encamp. Ascens (4h): El nostre itinerari comença, com hem dit, a prop de les Bordes de Rigoder, així que si hem deixat el cotxe a l’estació intermèdia del Funicamp, haurem de retrocedir per una pista paral•lela a la carretera, a l’altre costat de la vall. Just passades les Bordes de Rigoder trobarem un gran rètol indicatiu del pic d’Ensagents i del pic alt del Griu. Ens trobem a 1.960 m. Al principi seguirem el camí d’Ensagents, indicat amb marques grogues, fins a arribar a un collet (2.030 m). En aquest punt deixarem el camí i continuarem a través del bosc del Campeà direcció est, fins que s’acabi el bosc. Si no localitzem traça oberta, al trobar-nos dintre del bosc perdrem els punts de referència. Així que haurem de prestar atenció per continuar en bona direcció; ens pot ser de gran utilitat una brúixola. Al final del bosc estarem a les Pedrusques (2.400 m), on haurem de continuar direcció al cim que se’ns presenta al davant. Ja a prop del cim tenim dues opcions per arribar a la collada d’Entinyola: podem pujar i baixar el cim o flanquejar-lo per la nostra esquerra. Serà un pas delicat a l’haver-hi una gran quantitat de pedres i forta inclinació; segu-

natura i aventura febrer 2009

F I TX A

CA TÈ C N I 1000 M IVELL:

DESN ’ASCENS: 4H 30’ AMB D H HORA RI E DESCENS: 1 UETES D Q I R R MB A HORA H 30’ A I NORD 2 , S Í U ESQ EOEST PUIG P ACIÓ: ORIENT SSA PLANA - PINA L O MAPA: T 25.000 ED. A -S3) 1: S2 DRÓS. T: MITJA (**/ I PALA, A A LT DIFICU : A RVA, SOND S. L N A O I MATER ES I/O GRAMP T

GANIVE

rament haurem de passar amb grampons i piolet. Travessem la collada d’Entinyola (2.661 m) i continuem direcció est ja fins al cim alt del Griu (2.876 m). Descens (1h): Desfarem el camí d’anada fins a la collada d’Entinyola. En aquest punt baixarem per

la canal que se’ns presenta a sota, direcció nord, que va baixant en forta inclinació mentre es va tancant fins a convertir-se en un tub. Si el tub ens sembla massa estret, tenim la possibilitat d’evitar-lo per la nostra dreta. Una vegada superat aquest tram el descens va perdent inclinació fins arribar a una zona boscosa. Continuem encara direcció nord cap al fons de la vall, ja direcció a l’estació

www.naturaiaventura.cat

intermèdia del Funicamp. Si les condicions de neu no són propícies per aquest descens o el nostre nivell no és suficient, podem desfer el camí d’anada. La dificultat del descens per la collada d’Entinyola és: Difícil / *** / S4 / MBEA. Aquet descens s’ha de fer deu fer amb bones condicions de neu i baix risc d’allaus). La dificultat del descens pel camí d’anada és: Mitja / ** / S2-S3 / MEA.

Doble pàg. anterior: més enllà del bosc de Campeà un mar de núvols cobreix la vall dels Cortals. A l’esquerra: la baixada per la collada d’Entinyola s’ha de fer amb bones condicions de neu i baix risc d’allaus. Sota: tram final fins el cim.

Funicamp

Els cortals d'Encamp aE

nca

Bosc del Campeà

S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NT EL P LÀNO URA.CAT L, EL TRAC RESS K I LA ENYA

Collada d'Estinyola (2661)

Estanys d'Ensagents

Alt del Griu (2876) Pic d'Ensagents (2862)

www.guiescingles.cat Alt Berguedà

28/29

Per una FEEC forta i independent

Benjamí Audet Olga Balagué

David Silvestre Joan Jover

DavidEspinal Laura Samsó

Carles Barès Joan Lluís Haro

a Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) agrupa actualment a més de 350 entitats de les quals gestiona gairebé 30.000 llicències de federats cada any i més de 70.000 associats. Aquesta federació deu la seva existència a la creació de la primera entitat el 1876, als primers aplecs excursionistes de principis del segle XX i a la primera federació de 1920, amb trenta-sis entitats, ja en aquell temps. Si bé l’Observatori Català de l’Esport ha fet un estudi i considera que l’excursionisme (ho agrupen amb “muntanyisme” i “senderisme”) és la quarta pràctica esportiva més realitzada per la població catalana (crec que s’han quedat curts) també constaten que les entitats esportives són la base del moviment esportiu a Catalunya. Quan al nombre de titulars de la llicència federativa, la FEEC és la sisena federació en nombre de federats de les 64 federacions membres de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC). Al marge d’aquestes dades, és conegut i reconegut que l’excursionisme és molt més que la pràctica esportiva, ja que la seva dimensió social i cultural va molt més enllà que qualsevol altre esport. La situació actual de l’excursionisme federat però, fa que moltes entitats i molts membres de les entitats excursionistes creiem que la FEEC hauria de canviar en alguns aspectes i evolucionar en d’altres. En els darrers anys s’ha crescut en nombre d’entitats i de llicències federatives però hi ha menys associats i hem anat perdent força en

Santi Porcino Lluís Aloy

Manel Novo Isidre Vallès

Anna Serra J.M. Passada

molts àmbits de l’excursionisme tradicional (cultura, compromís, força social, formació, lleure...) deixant que es debilitin moltes entitats i –sobretot– havent perdut gran part de la influència de l’excursionisme en la societat. Alhora, les noves formes de comunicació han creat models nous d’associar l’excursionisme amb el lògic traspàs generacional, cada vegada més lluny del model federat, que augmentava recursos pels esports de competició (minoritaris a les entitats) alhora que la federació espanyola (FEDME) ens anava pispant la presència internacional, com va fer en escalada esportiva o esquí de muntanya, i ara ho està intentant en les curses de muntanya, just quan podem enorgullir-nos de tenir el Kilian Jornet com a campió del món i molts altres corredors destacats. El funcionament de la FEEC s’ha anat adaptant a allò que cobria les necessitats immediates (algú ha criticat que la FEEC era com un club gran) i no a liderar el país a partir de la força de l’excursionisme des de fa 150 anys, referent inqüestionable de “fer país” i precursor d’un bon coneixement del territori, amb una pràctica esportiva molt pedagògica que ha establert xarxes importants en el passat. És per a recuperar el terreny perdut en la força social (adaptada a les noves formes) i per a establir les línies d’acció, necessàries per reconduir la situació, que ara cal passar pàgina i aportar noves idees i nova gent en la direcció de la federació. Per això un grup d’excursionistes de disciplines

Kiku Soler Albert Codinas

Núria Balagué Eduard Jornet

Ferran Latorre Bernat Macià

diverses, amb experiència en direcció d’entitats i empreses, amb un profund coneixement dels diversos àmbits de l’excursionisme i compromesos amb el país, hem decidit presentar una candidatura a la presidència de la FEEC per a liderar el canvi. L’equip que encapçalo està format per persones que han fet molt per l’excursionisme des de la formació, com la Olga Balagué o en Joan Jover, primer guia de muntanya català. Hi ha persones amb bagatge federatiu que han liderat projectes d’èxit com la Laura Samsó (Dona i esport), el Joan Lluís Haro (Comitè de Barrancs i GORGS) o en Lluís Aloy (Seleccionador català de curses de muntanya). Hi ha persones amb experiència amb la gestió d’entitats com l’Isidre Vallès, en Joan-Marc Passada i l’Albert Codinas o amb la gestió de refugis com l’Eduard Jornet, i també de diverses entitats del territori, que han excel·lit amb la organització d’activitats i projectes, com en Bernat Macià, en Benjamí Audet, en David Silvestre o en David Espinal. Hi ha excursionistes compromesos amb la gestió mediambiental i del territori com en Carles Barès, el Santi Pocino, en Samu Colomer o el Manel Novo. Corredors d’èlit com l’Anna Serra o en Kiku Soler. També alguns alpinistes de renom com la Núria Balagué (Dones al Shisha i Everest), en Ferran Latorre o en Joan Cardona, també conegut per la faceta competitiva. La primera cosa que volem promoure és un congrés excursionista on totes les entitats participin

www.naturaiaventura.cat d’un debat obert i estructurat, primer virtualment i després amb una trobada de tot l’excursionisme, per marcar les accions dels propers anys. Això ho explica el nostre programa, del qual en podem destacar quatre àmbits d’actuació immediata: cultura, gestió, serveis i internacionalització. En l’àmbit cultural volem tornar a situar l’excursionisme català com un important actiu social i cultural tot fent enfortir les entitats i els seus membres. S’ha de començar per saber exigir competència i un clar compromís dels membres de la junta i del consell de la FEEC, ja que cal dirigir bé per dotar de bons serveis federatius i per liderar el repte de recuperar la força i el protagonisme de l’excursionisme en el desenvolupament del nostre país, com s’ha fet en els moments més difícils, durant els darrers 150 anys. Per fer-ho possible crearem un consell assessor (amb experts i reconeguts excursionistes) coordinats des de la Junta Directiva (amb un vocal del consell), per fer lobbying a favor de la FEEC i estar més presents en tota mena d’actes socials i culturals. Aquest consell també ha de vetllar i ajudar en els posicionaments de defensa de l’activitat excursionista, com poden ser –per exemple– el dret d’acampada lliure en àrees regulades i per mitjà d’una llicència federativa o el dret de bivac per a l’activitat d’escalada dins els parcs naturals. Hem de millorar els protocols de conservació del Medi Ambient en col·laboració amb altres entitats com pot ser Mountain Wilderness de Catalunya, per conscienciar a tot l’excursionisme. També hem de donar un impuls definitiu al lleure dins les entitats excursionistes, amb convenis de col·laboració amb les entitats escoltes i els esplais, per integrar aquests col·lectius i generar una bona pedrera, amb un control específic formatiu tècnic des de l’ECAM. També s’ha de potenciar la organització de més actes culturals des de les entitats, per assumir un protagonisme que no es visualitza socialment. Es pot començar amb l’organització de trobades amb polítics, actors, periodistes... que simpatitzin amb l’excursionisme, en les quals se’ls faci participar d’activitats a la muntanya. En l’àmbit de gestió interna de la FEEC, s’ha d’exigir claredat i transparència en la gestió, començant per la convocatòria de concursos públics per a qualsevol necessitat de serveis externs. També caldrà modernitzar les estructures federatives tot dotant-les de mes eficàcia, amb un model directiu més competitiu que es desdobli en una junta directiva i consell directiu de seguiment màxim mensual (responsable final de les decisions) i d’un consell executiu de seguiment màxim quinzenal (que agilitza el funcionament implementant una xarxa informàtica de seguiment

a tota la junta). Amb millors eines informàtiques i d’informació s’optimitzaran recursos i es cobrirà millor la comunicació entre clubs i l’emissió de llicències. Per millorar l’efectivitat en les qüestions més urgents i importants, amb línia oberta amb el consell executiu, proposem de crear la nova figura del síndic federatiu, d’accés directe de tots els presidents de les entitats i d’accés les 24 h. tots els dies, tot mantenint les vegueries com a nexe de l’activitat regular. L’elecció del representant dels veguers ha de ser triat des de les vegueries i no des de la junta. Per tot això cal redactar uns nous estatuts que ens protegeixin de les mancances actuals, que s’ajustin a la legislació vigent, que contemplin la no dependència de la FEDME, que reflecteixin la realitat actual del món excursionista i que dotin de més eficiència la gestió federativa. El nou estil de gestió ha d’incorporar l’esperit negociador, per aconseguir millors prestacions, per mitjà de convenis o acords amb les institucions, altres associacions i empreses. També cal augmentar la quantitat i la qualitat de la documentació per a les entitats així com dels manuals tècnics de l’ECAM. Tanmateix, potenciar la figura del director de comunicació per gestionar el web, la revista Vèrtex i les notes de premsa sota un mateix discurs, a més d’incidir en campanyes regulars per donar més força social a l’excursionisme. En la projecció exterior, s’ha de crear la figura de relacions públiques i markèting, per tal d’explotar la “marca” FEEC, amb la finalitat de donar imatge corporativa i d’obtenir més recursos per a les activitats de les entitats. Per l’àmbit de serveis a les entitats i els federats, s’ha de començar amb un nou disseny formatiu per oferir bons cursos tècnics i establir criteris per fer convenis de col·laboració des de l’ECAM. També programar cursos útils adreçats a les entitats com els de direcció d’entitats, suport legal i jurídic, control mediambiental de les nostres activitats... També negociar millors prestacions per les assegurances i intervenir en la millora de la xarxa de refugis, amb models clars d’instal•lacions eficaces, respectuoses amb el medi i amb normatives definides. Pels refugis hem d’establir convenis de correspondència de serveis en clau més competitiva i endegar serveis comuns amb noves eines com una central de reserves amb prioritat de reserva pels federats. Finalment, en l’àmbit internacional hem de començar per replantejar-nos la dependència de la FEDME per esdevenir una federació veritablement sobirana en tots els aspectes. Hem de recuperar el dret de competir com a selecció catalana en tots els esports de muntanya que gestionem i aconseguir representació internacional amb veu i vot en tots aquells organismes internacionals que tinguin a veure amb qualsevol de les disciplines

esportives de la FEEC, siguin o no competitives. Per fer-ho hem d’assolir un alt grau d’eficàcia en les relacions internacionals per liderar el màxim de projectes i tenir el pes internacional que mereixem. Com a exemple, tenim el millor centre de tecnificació d’esquí de muntanya del món i ho hem d’aprofitar per atraure esportistes d’altres països, però hem de recuperar el dret de competir-hi internacionalment. També hem d’incidir especialment en l’organització de més i millors competicions internacionals per part de les pròpies entitats membres, dotant-les dels mitjans necessaris. En aquests moments, la representativitat de les nostres seleccions catalanes està en perill i cal evitar perdre la condició de membres de la UIAA, de la qual, segons apunten alguns membres de la FEDME, també se’ns vol fer fora. No només cal evitar-ho, sinó que hem de reforçar i consolidar la posició de la FEEC al principal organisme internacional que regula les activitats de muntanya. Volem deixar clar que una FEEC amb autoestima i amb ganes d’ajudar a créixer les seves entitats i federats ha de tenir l’ambició i el coratge de defensar el seu reconeixement internacional, guanyat a pols per molts catalans que avui ja no hi són i pel pes de la nostra tradició. No ho oblidem, la UIAA també la vam fundar els catalans. No té cap lògica que algú defensi la no desvinculació amb la FEDME, quan aquesta porta anys intentant ocupar l’espai de la FEEC i, quan, de manera demostrable, i per la via de les habilitacions de llicències, la relació FEEC-FEDME té un clar cost econòmic per a la FEEC. Durant els darrers 150 anys l’excursionisme ha estat un dels principals motors de la resistència de la Catalunya emprenedora. Ha estat un vehicle per a la construcció de país, i del seu “tarannà” tan diferenciat, d’estima i de compromís, sempre liderat per catalans intrèpids, creatius i idealistes que han generat reptes i han donat respostes amb l’assoliment de fites, referents tan necessaris per a la societat catalana. Hem de seguir el seu camí. Per una FEEC Forta i independent!

Jordi Quera http://jordiquera2009.bloc.cat

30/31

senderisme

Balcons sobre l’Ebre Ascó - Xarcums - Punta de l’Àliga - Pas de l’Ase

COMARCA: RIBERA D’EBRE

La conca del riu Ebre, omnipresent al llarg de la comarca, és l’eix que retalla i defineix la Ribera d’Ebre. Les aigües tranquil·les d’aquest gran riu davallen sinuoses cap al mar i marquen el ritme de vida dels seus habitants, doncs tots els municipis de la comarca, llevat la Palma d’Ebre i la Torre de l’Espanyol, toquen la riba del riu. Un riu rebel, decidit i de traçat estrany que, en comptes de vorejar les serralades prelitoral i litoral, les travessa encarant-les perpendicularment. Després d’embassar-se a Riba-roja el riu circula pausadament i descansa al llarg dels amplis meandres que dibuixa a Flix. Poc després, en el revolt d’Ascó, l’Ebre pren empenta i arremet amb tenacitat contra la serralada prelitoral. La forada de biaix, i separa en dues parts la serra del Tormo (que queda a l’esquerra) de la serra de Perles (que queda a la dreta del riu). El riu Ebre configura així un paisatge insòlit, un congost estret i rocallós que es coneix amb el nom del pas de l’Ase i que segons diu la tradició, és l’indret que utilitzaren els àrabs per creuar l’Ebre.

natura i aventura febrer 2009

www.naturaiaventura.cat

ls musulmans arribaren a la Ribera d’Ebre a mitjan segle VIII, descendint l’Ebre des de Saragossa, i ocuparen ràpidament tots aquests territoris. Va ser sota el domini musulmà que la vila d’Ascó fruí de la seva més gran magnificència. Aquest poble riberenc, d’origen àrab, conserva encara el tradicional traçat musulmà, amb carrers estrets i costeruts que conflueixen a la plaça de l’Església, on s’alça l’església de Sant Joan Baptista, d’una sola nau, absis gòtic i campanar romànic de cadireta. L’interior del temple, ple de pintures, ha merescut el nom de “la capella sixtina de la Ribera”, al cor de la qual destaca el murat dedicat a Pere Sans, beat i màrtir, fill d’Ascó. Al segle XII, amb les campanyes de Ramon Berenguer IV, els cristians conqueriren les terres de l’Ebre, però no feren fora els sarraïns. El comte de Barcelona atorgà als àrabs d’Ascó una Carta de Seguretat que

els permetia romandre al lloc i conservar totes les seves possessions, la seva cultura, la seva religió i la seva organització política. L’aljama sarraïna es mantenia dins les muralles, constituint la que es coneix com la “vila de dins”, mentre que els cristians s’establiren a la “vila de fora” o “universitat”. Si passegem pels característics carrers del nucli vell d’Ascó, estrets, tortuosos, rosts, ombrívols i en ziga-zaga, reconeixerem, en les portalades d’arc de mig punt construïdes amb rajola oberta en ventall o en l’atrevida inclinació de les façanes —més amples arran de terra que a nivell de primer pis—, l’arquitectura civil de tradició sarraïna. En algunes portalades veurem la creu de l’ordre dels Hospitalers, que heretaren les possessions que els Templers tenien a Ascó, un cop dissolta la seva ordre, i que ens parlen del magnífic passar d’aquest poble senzill, encisador i d’un tipisme molt propi.

32/33

senderisme

L’Ebre constituí, durant molts anys, la frontera nord de l’al-Xarquia islàmica, i disposava d’una línia defensiva que va permetre la creació de petits nuclis de població entorn a les fortaleses. El castell d’Ascó, sense el qual el poble perdria la seva identitat, agrupa en la seva falda tot el casc urbà. Les cases de color terra i blau morisc s’esglaonen en el pendent del riu i converteixen Ascó en un magnífic balcó sobre l’Ebre. El poeta Josep M. Brull i Pagès immortalitzà en uns versos aquesta bella estampa: Ascó: Brau mirador De les gerdes sínies d’aigua somera I de la fèrtil plana De vinya i olivera Que l’aspra Llena confon en l’horitzó. Ascó: Finestra i balcó De Vinebre, La Torre i la Figuera (que mira el Priorat i la Ribera) I el Serrat de la Fatarella Que contempla l’Aragó. [...] Marxem d’Ascó resseguint un tram del traçat del riu fins endinsar-nos al Pla de l’Ovella. Ens envolten les extensions típi-

natura i aventura febrer 2009

ques de la Ribera d’Ebre, on es conjuguen els conreus de secà amb les zones forestals de vegetació típicament mediterrània. Els antics boscos d’alzines han anat desapareixent i han estat substituïts en la seva majoria per pinedes de pi blanc. Els conreus predominants en el paisatge que ens envolta són els de secà, on hi abunden les vinyes, els ametllers i les oliveres, de les quals se n’han conservat algunes que destaquen per la seva antiguitat i dimensions. Vora el camí s’alça, vencent el pas del temps, la mil•lenària olivera de Pitó, que disputa la seva antiguitat amb altres oliveres, com la d’Ulldecona o Lo Parot, a Horta de Sant Joan. L’olivera de Pitó llueix una capçada i un tronc espectaculars, tot i que segons els més grans del poble ho havia estat molt més, ja que com a conseqüència de la forta gelada de l’any 1937 es van haver de tallar alguns dels seus troncs, per la qual cosa l’olivera va perdre bona part del seu volum. L’olivera de Pitó és la més gran de Catalunya, amb una soca de 12 metres de circumferència i una capçada de més de 54 metres de recorregut extern. Aquesta olivera ha arribat a produir 256 litres d’oli.

Doble pàgina anterior: des de la Punta de l’Aliga es dividen unes extenses i bellíssimes panoràmiques d’ambdós vessants de la serra de Perles. Peu pàgina anterior: l’ermita de Santa Paulina, de gran devoció a la contrada, disposa d’una zona de lleure amb taules i barbacoes. Sota: el Pas de l’Ase és un exemple del dur treball que els sirgadors realitzaren per superar els espadats sota els que desapareixia la riba del riu. Pàgina següent: tot i la proximitat del riu, els cultius majoritaris són els de secà, on abunden les vinyes, els ametllers i les oliveres.

Abandonem el camí de les Camposines —que utilitzaven antigament els habitants d’Ascó per anar, bé en animals de bast, bé en carro, a la Fatarella— i ens dirigim vers les crestes dels Xarcums, espadats de tall suau que ressegueixen la serra de Perles i que ens permetran gaudir de precioses vistes sobre tot el terme, sobretot en assolir el punt més alt d’aquest tram de la serralada, el cim de la Punta de l’Àliga. L’Ebre, que serpenteja cap al mar, assoleix colors platejats quan el sol l’il•lumina, i el vent, en moure les seves aigües, provoca una explosió de raigs de purpurina que rega de

34/35

LA RUTA PAS A PAS

FITXA TÈCNICA

www.naturaiaventura.cat DURADA: 4 H ALÇADA MÀXIMA: 484 M DESNIVELL ACUMULAT: 600 M DISTÀNCIA: 21 KM DIFICULTAT: MITJA TIPUS ITINERARI: CIRCULAR ÈPOCA: TOT L’ANY CARTOGRAFIA: 1:50000 RIBERA D’EBRE - INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA

Ascó

Ermita del Calvari

2 3

Camí de Barbers Olivera de Pitó lla Camí vell de ve Camí de Sirga Camposines de l'O ns a l P Ermita de Santa Paulina 4 Mas de Prades

S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NT EL P LÀNO URA.CAT L, EL TRAC RESS K I LA ENYA Pas de l'Ase

Sortim des de l’oficina de turisme de la població d’Ascó (1) i ens dirigim 9 carrer amunt fins a trobar la carretera C 12-B que travessa la població i que 8 haurem de seguir cap a mà esquerra. Sortirem del poble i seguirem la carretera uns 500m, fins abans del quilòmetre 9 on prendrem a mà esquerra una Mas de Tomàs pista que davalla bruscament. Arribem a una cruïlla (2) on prenem una pista a de Sabater mà dreta en direcció sud-oest. Hi trobem el rètol indicatiu de l’Olivera de Pitó 7 Barranc de 6 Punta de l'Àliga (3) i del Camí Vell de les Camposines. Seguim avançant fins que la pista diXarcums Garcia buixa un revolt molt pronunciat a la dreta (4), en aquest punt l’abandonarem 5 Mas del Pi per seguir una pista que marxa en la mateixa direcció que portàvem i que de Rano es troba senyalitzada com camí del Xarcum del Rano. La pista travessa el barranc de Font Teuler i el barranc de Xarcums, resseguirem aquest últim fins arribar a la cruïlla situada davant del Mas del Pi del Rano on deixem a la dreta la pista que va cap al mas i seguim a l’esquerra en direcció nord-est pel camí de Xarcums (5). Arribem a uns camps on deixem una pista a l’esquerra i a la dreta el mas de Tomàs del Sabater (6), pocs metres més endavant prenem a mà dreta la pista que es dirigeix cap a la Vall de Cigales. La pista remunta la vall i s’enfila fins arribar a un coll des d’on gaudirem d’unes excepcionals vistes. Enfront nostre veurem la punta del pic de l’Àliga (7) on hi arribarem desprès de travessar una zona de vegetació baixa on el camí no queda del tot definit i de superar una petita i fàcil grimpada. Baixem del cim i desfem el camí fins arribar de nou a l’inci del camí de la vall de Cigales, ara però seguim cap a mà dreta i ens dirigim en direcció nord-est cap al mas de Prades (8). Trobem una cruïlla de tres camins, seguim la pista del mig que marxa recte en direcció nord-est cap al pas de l’Ase. Davallem fins arribar a les vies del tren, a la dreta prenem el camí que va cap al pas de l’Ase (9). Tornem enrere i travessem de nou les vies del tren. Seguirem aquest camí anomenat Camí de Berbers que discorre paral·lel al Ebre (10). Més endavant creuem de nou per sota les vies i continuem en la mateixa direcció que portàvem. Deixem a l’esquerra el camí que va cap a l’Olivera de Pitó i el camí vell de les Camposines i desfem el camí de l’anada fins arribar a la població d’Asco.

Gaudeix de l’interior rutes + natura + riu + gastronomia + cultura + esport

Of. Turisme d’Ascó _ Pl. Estació, 3 _ 977 406 583 _ Ascó _ turisme.asco@altanet.org

ASCÓ

www.asco.cat 32/33

senderisme

llum i color la frondosa i verda vegetació de ribera. Els castells i esglésies encimbellats sobre els turons semblen estendards que ondegen al vent sobre els recollits nuclis de població. Als seus peus, a les planes fèrtils de les valls que ens envolten, es combinen el terrós color dels conreus de secà amb el verd perenne de les pinedes, i aquí i allà, els masos i les sènies esquitxen de blanc lluent les zones més assolellades. Entre les oliveres i els ametllers destaca el mas de Prades i la nova ermita dedicada a santa Paulina, patrona del poble d’Ascó. L’antiga ermita, ara gairebé enrunada, és enmig d’un grandiós poblat iberoromà, a l’entrada del pas de l’Ase, a tocar mateix del riu. Diu la tradició que en aquest punt va ser trobada la imatge de la santa que anava riu avall i s’agafà a la roca on s’alçà l’ermita. Hi ha qui veu els senyals de les mans gravats a la roca. Quatre foren, segons la tradició, les imatges que baixaren pel riu: sant Antoni de la Pobla, sant Sebastià de Faió, santa Concòrdia de Flix i santa Paulina d’Ascó.

natura i aventura febrer 2009

Un xic més enllà de l’emplaçament de l’antiga ermita, l’Ebre desapareix sota els espadats de pedra, i sembla impensable, a primer cop d’ull, l’existència d’un camí que permeti travessar el congost vora la riba del riu. Però al davallar del cim i apropar-nos-hi, descobrim el sender reta-

llat en la roca viva pels remers i sirgadors que, temps ençà, empraven l’Ebre per pujar les seves mercaderies. El pas de l’Ase ens sorprèn, no només per la seva bellesa o pel seu origen llegendari, sinó per la petja d’aquells homes forts i d’empenta que aconseguiren forjar aquest camí secular, conegut com el camí de sirga, que els permeté pujar riu amunt arrossegant les embarcacions carregades de productes. El riu permetia un important trànsit de mercaderies produïdes a la zona i també de viatgers des de la mar fins a les terres de l’Aragó, i la navegació fluvial per l’Ebre esdevingué durant uns segles una font de riquesa molt important per la Ribera d’Ebre. De l’Aragó baixava el blat, de la Terra Alta, l’oli, de les mines de Mequinensa, el carbó, i de la Ribera s’exportava vi i ametlles. I pel riu pujaven la sal de les salines de Sant Carles de la Ràpita, les taronges d’Alcanar i el ciment de Tortosa. Baixar l’Ebre era una tasca fàcil, doncs els llaguts lliscaven riu avall enduts pel corrent amb l’ajuda dels rems o la perxa. Pujar riu amunt era més difícil. Les embarcacions carregades de mercaderies o viatgers havien de ser remuntades a contracorrent per la força dels remers i, quan era favorable, pel vent. Era llavors quan les embarcacions estenien les veles blanques o penons, el trau i la gàbia, i es deixaven empènyer riu amunt. Per l’ús de les veles es requeria molta perícia ja que l’Ebre, a més a més de tenir un traçat força sinuós, posseeix un fons molt irregular que els patrons havien d’anar esquivant, i que obligava als navegants a traslladar-se d’un costat a l’altre del riu. Per això el sistema més emprat era el de la sirga. El patró situat a popa, sostenia la corda anomenada sirga o soga i que, passada per sobre del pal de l’embarcació, arribava al sirgador. Era necessari un pal molt alt per salvar les encanyissades, arbres i altres obstacles que s’interposaven entre el sirgador i el llagut, i una sirga de gran longitud per permetre a l’embarcació allunyar-se de la riba quan el fons del riu no permetia la navegació a prop del camí de sirga.

36/37

biblioteca

Novetats EL TERRITORI DE L’EBRE Ordenació i jerarquies urbanes Autor: Antoni Querol Gómez Editorial: Cossetània Edicions Nombre de pàgines: 136 Nombre d’il·lustracions: 7 Preu: 13,50€ Els processos econòmics i socials de les darreres dècades associen nous conjunts de xarxes, fluxos i sinergies que articulen i reorganitzen les ciutats i les seves jerarquies, que modifiquen la seva capacitat física i funcional, amb noves dinàmiques d’usos i estructures. Aquestes incideixen en el fet que les ciutats del tercer mil•lenni incorporen una gran quantitat de sòl a causa de les noves relacions entre el medi natural i la societat. Aquest estudi té com a fi nalitat conèixer les problemàtiques socials i econòmiques de les entitats urbanes del territori de l’Ebre, amb la seva heterogeneïtat física, ja que manté un sistema jeràrquic urbà capitalitzat per la ciutat de Tortosa, capital històrica, jurídica i religiosa, però altres entitats hi van emergint com a noves jerarquies demogràfi ques i econòmiques. L’anàlisi d’aquestes jerarquies urbanes ha de ser una eina per a la realització de les diverses polítiques de planificació, dels agents administratius i socials.

Camins del Serè 25 circuits pels voltant del Camp de Tarragona

Autor: Antoni Cabré Puig Nombre de pàgines: 216 Nombre d’il·lustracions: 69 Enquadernació: en rústica Preu: 15,30 euros

PORT ENDINS Autor: Vicent Pellicer Ollés Editorial: Cossetània Edicions Nombre de pàgines: 104 Preu: 11,50€ “Vicent té el do de vore el cor del bosc; natres mirem però no hi veem, sentim però no escoltem lo que mos diu l’esperit de les serres; pareix que només ell mos pogués fer d’intèrpret, com aquell roure del Senyor dels Moixons que actuave de nexe d’unió entre dos móns, com si els déus li hagueren concedit conèixer l’absoluta consciència de cada ésser per poder transmetre-mos-la. Perquè els lligams entre el Port i Vicent són un enigma que ningú de natres pot arribar a endevinar. Perquè pot ser que l’Anàs, realment, habito dins del seu cos”.

Excursions i caminades pel Vallès Autor: Pere Robert Nombre de pàgines: 240 Nombre d’il·lustracions: 148 Enquadernació: en rústica Preu: 16,80 euros

botiga

novetats, material, tèxtil, accessoris...

RELLOTGE ALTÍMETRE AXIO

VESTIT DE BARRANCS MODEL ANETO SELAND

Novetat de Techtrail per l’any 2009, el nou Axio és un altímetre compacte, lleuger i fàcil d’utilitzar. Perfecte per a l’ús diari i amb totes les funcions necessàries per les teves properes activitats. L’ Axio incorpora baròmetre, termòmetre, cronògraf i alarmes d’alçada a més de les funcions normals de rellotge. Disponible en versió femenina amb dimensions més petites i més lleuger que la versió masculina. P.V.R.: 114 €

Jaqueta: Cos en 5 mm y mànigues de 4 mm, en 2 peces (el que millora excepcionalment el preformat). Neoprè smooth skin al voltant de la cara (Gorra estanca). Cremallera lateral que arriba fins la barbeta i tanques de PVC en la part inferior. Peto: Cos en 5 mm y cames de 4 mm en 2 peces (el que millora excepcionalment el preformat). Tanca de velcro a l’espatlla per facilitar l’ entrada del peto. Peça inferior de les cames amb reforç addicional small diamond per protegir millor aquesta zona de les rascades. Nou reforç RUBBER FLEX 06 en culeres y colzes. Set de roba interior en TRANSTEX WARM LÖFFLER Löffler utilitza el polipropilè en contacto amb la pell ja que és una de les fibres més efectives per evacuar la suor. El teixit Transtex Warm de Löffler, està confeccionat amb una doble capa: polipropilè a l’nterior per transferir la suor i la humitat cap a l’exterior tot mantenint el cos sec i calent. Una mescla de cotó i modal a l’exterior absorbeixen constantment la humitat facilitant la seva evaporació. Disponibles també per dona i per als més petits (a partir de 4 anys)

SENSE CONCESSIONS ODLO “ evolution warm” Garanteix als esportistes més exigents un aïllament tèrmic perfecte i, gràcies a les seves microfibres ultrafuncionals, un transport òptim de la humitat durant qualsevol activitat. Els seus acabats sense costures, així com el seu teixit hiperelàstic i ultralleuger ofereixen una total llibertat de moviments i una comoditat màxima. Gràcies a les zones d’aïllament tèrmic i a la seva ventilació integrada, la temperatura corporal és òptima en qualsevol activitat o condició climàtica. www.odlo.com

natura i aventura febrer 2009

Jaqueta GTX Windstopper LÖFFLER Jaqueta lleugera i tallavent confeccionada amb Windstopper Active Shell (de GoreTex), ideal per a utilitzar-la com a protecció en activitats aeròbiques com el Running o l’esquí de fons. Dissenyada i confeccionada per Löffler amb un tall esvelt i ajustat, combina el teixit amb Windstopper amb insercions de teixit elàstic (en aixelles i esquena) per a una perfecte adaptabilitat. Els seus múltiples detalls complementaris (com el coll amb interior folrat amb fleece, una malla complerta en tot l’interior I els punys amb tancament regulat amb Velcro, garantitzen les més altes prestacions i satisfacció a l’hora de fer-la servir.

www.naturaiaventura.cat

Revista d’activitats a l’aire lliure per Catalunya i Andorra

10% de descompte c/ Sant Lluís 44-48, Barcelona

10% en tèxtil Trav. de Gràcia 132, Barcelona

Reb cada mes Natura i Aventura a casa teva. No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la!

10% en tèxtil 10% en material dur

Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats.

10% de descompte

Participa en els sorteigs mensuals de material, viatges i altres regals.

Aprofita els descomptes que molts establiments ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.

Pere III, 49-51, Manresa

10% de descompte

Avda. dels Països Catalans, 132 Igualada

10% de descompte Ctra de Ribes, 251 Les Franqueses del Vallès

10% en compres en metàl·lic i 6% amb tarja c/ Galileu 208, Terrassa

7% ic10% en compres superiors a 30O euros c/ Galileu 64, Barcelona

Perquè subscriure’m-hi?

5% en bicicletes 10% en equipaments c/ Indústria 265, Barcelona

aventura

Bellver de Cerdanya Tel.: 616 85 55 35

10% de descompte Turisme rural Castellar de N’Hug Tel.: 93 825 70 16

Tot això per només

20€ l’any!

10% de descompte guies Castellar de N’Hug Tel.: 93 825 70 16

(11 exemplars)

Com subscriure’m-hi?

10% de descompte Av/ Costa Brava 138, Malgrat de Mar

* *

A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 934 177 614.

Dive Different (submarinisme)

TORRE DE L’AMO 10% de descompte www.parcfluvial.cat

15% de descompte Sant Feliu de Guíxols Tel.: 687 95 27 05

10% de descompte

Rbla. Josep Tarradelles - Granollers

La Molina - Borredà - Sant Feliu de Guíxols - Tel.: 616553039

c/ Canonge Baranera 2, Badalona

RAFART 15% de descompte

10% en tèxtil 5% en material dur

Pg. Pare Claret, 4 25280 - Solsona

c/ Sant Pere 12, Sabadell

2€ de descompte Cerdanyola del Vallès - 93 591 07 27

15% de descompte

10% de descompte

Baix Empordà Tel.: 620 846 742

ctra. de Sant Fruitós 7, Berga

Casa Motxo Estaon-Pallars Subirà

10% de descompte www.cbcadvocats.com

10% de descompte www.casamotxo.com - 636 17 47 52

Ho trobaràs tot a: www.naturaiaventura.cat 38/39

25 R 2009 RE FEB LA PAU

www.los

delague

rrilla.co

foto:

Mariano

Cebolla

TA DE lls LA RU Cava si ndol MUNTANYA de PàBICICLETA DEdel Corb rres ca NTANYA Les se La RoESQUÍ DE MUl Griu lt de a l’A ns Asce

s enar cent a rrer a cors de recó la gavin e per rés es, de l’Ebr gran: Desp metr Delta més de quilò ia al tura t. es refuguna aven seu polle el viure créixer e veur

2009

la de ts onan fan dels essi impr s que Miradorse llar. reïbl més d’au d’inc seva cies ides es la Espais espè s hum 350 muntany ssars. zone ! les Més de rpades les arro ir-la de sent . esca abab ània Una a’t a i inac de les iterr . Atur lls i llacunes i la mar. Med vida amo el riu aigu vastes es de e entre n plen sobr i fauna re esta flora l’Eb es de Terr Les

s de

Terre

l’Ebre

il:

E-ma

Adreç

País: 977

444

447

www.t

erresd

elebre

.org

terres

delebr

e@alt

anet.o

TEMpat

5.indd

plec

ncia:

Proví

ació:

rebre

Nom

més

inform

oms:

i cogn

CP:

l'Ànge C. de

l, 6.

3a planta

, Edifici

Sibon

i. 43500

Tortos

a. Tel.

on trobar-nos

tapes2

PROVÍNCIA DE BARCELONA Vull

18:20:

03/02/

Abrera Miguel Angel Sports Badalona Epirimountains Decathlon Montigalà Pedalsport Ayala Barcelona Travessa Vertic Barcelona Balmat Tot Muntanya Cercle Esport Esports Lluc Nus GR Zero Sports Núria Intempèrie Llibreria Altair Raig metereologia Decathlon L’Illa Diagonal Aribau 35 Cuylas Raiders Bike House Probike Espai Bici Bike Tech Bikeland Holmes Place Balmes Holme Place Urquinaona Europolis Les Corts Europolis Sardenya Poliesportiu Dinamis Can Carelleu Fitness Fira BCN Universitat Politècnica de Catalunya Cicloturisme Arturo Ribera ciclisme Brownsea Bellaterra Universitat Autònoma de Barcelona Berga Base: Tandem Sports Bike Oficina de Turisme de Berga

Castellar de N’Hug La Closa Caldes de Montbuí Oxigen Cicles 02 Cerdanyola Natupark Granollers Camp Base Basolí Bicicletes Les Franqueses del Vallès Bicicletes Segú Malgrat Cat Bike Manresa Esports El Cim T1 Muntanya Vertic Manresa Matadepera BTT Sport Mataró Esports Dom Intersport Ronda 43 Basolí Bicicletes

Clinic Bikes Valldoreix

Universitat de Lleida (Inefc)

Terrassa Charapoua Sports Decathlon Terrassa Ciclos Morenitos

Rialp Intersport - Rialp

Vic Intersport Horitzó Intersport Everest Muntanya de Llibres Cicles 02

PROVÍNCIA DE TARRAGONA

Blanes Freebike

Amposta Grimpada

Camprodon Esports Vivac Esports Vivac 2

Cornudella de Montsant Climbing Planet

Girona Aresta Llibreria Ulyssus Bike Girona Universitat de Girona Olot Aresta Puigcerdà Couloir Intersport Roccugi

Montcada i Reixac Action Sports

Ribes de Freser Ski & Mountain

Ripollet Ciclosport Gonzalvo

Ripoll Guix, Llar i Muntanya

Rubí Cicles Pagès

Torroella de Montgrí Bicicletes David

Sabadell Vertic Sabadell Camarassa La Panxa del Bou Intersport Paddock Escapa bicis

PROVÍNCIA DE LLEIDA Balaguer Radical Intersport La Seu d’Urgell Oficina turisme de la Seu d’Urgell

Lleida Unipreus

ventu. ra, A i ra u at N Subscriu-te aquest mes, a prop teu i et regalarem el mapa que tu triïs de l’editorial Piolet. Com subscriure’m-hi? A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.

natura i aventura febrer 2009

Sort Saorte Sports Hípica Les Vernedes

PROVÍNCIA DE GIRONA

Monistrol de Montserrat El Balcó de la Lluna

Sant Cugat del Vallès Clinic Bikes Sant Cugat

Solsona Rafart Esports Tandem Sports

Gandesa Bicisports Aubanell Reus Pedals Reus Namasté Reus Tarragona Esports K2 Intersport Equip Namasté Tarragona Universitat Rovira i Virgili Tortosa Pics de Mont Caro PRINCIPAT D’ANDORRA Alpesport Viladomat Esports Jorma Bike Oficina de turisme d’Ordino Oficina de turisme d’Encamp Oficina de turisme Canillo Oficina de turisme d’Escaldes Oficina de turisme de la Massana Universitat d’Andorra

LA GUIA DEL

turisme actiu

ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ

L’ANOIA

EL BERGUEDÀ

CAMPMANY

EL BRUC

BAGÀ

TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com

L’ALT PENEDÈS LAVERN (SUBIRATS)

HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com

RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com

EL BAGES MARGANELL

RESTAURANT EL RACÓ Cuina Catalana, Braseria, Barbacoes, Mini-golf, Terrassa, Venda de productes artesanals. Crta. Marganell, km 4,5. Tel. 938 357 044

MONISTROL DE MONTSERRAT SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA

HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com

HOSTAL GUILLEUMES Magnífiques vistes a Montserrat. Calefacció, tv, wi-fi. Cuina Catalana moderna i de mercat. C/ Guilleumes, 3. Tel. 938 284 065 www.guilleumes.com

HOSTAL CAL BATISTA Habitacions amb bany, TV, música i calefacció; menjador climatitzat sense barreres arquitectòniques i cuina casolana acurada. C/ Raval, s/n, Bagà. Tel.93 824 41 26 www.calbatista.com

CASTELLAR DE N’HUG RESIDÈNCIA ALBERG LA CLOSA Allotjament rural de muntanya, on tastaràs menjar casolà de muntanya. Viu la teva aventura amb nosaltres!!! Tel. 938 257 016 – mov. 637 729 808 www.cingles.org

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ HOTEL CASA DUANER REST. EL RACÓ DE L’AVI Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de la natura, la gastronomia, i totes les activitats culturals, esportives i d’oci que ofereix general a l’Alt Berguedà. Pl. la Farga, 10. Tel.938 227 672 www.elrecodelavi.com

EL BAIX CAMP RESTAURANT LA CASA DEL CONILL Situat en una típica masia catalana. Fou fundat l’any 1812. Durant tot l’any podeu gaudir d’una cuina tradicional i de mercat molt selecta. Aparcament. Parc infantil. Pl. Anselm Clavé, 13. Tel. 938 902 001 www.lacasadelconill.com

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

MONTBRIÓ DEL CAMP

ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com

BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com

EL BAIX EBRE

L’ALT URGELL

RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162

OLIANA

DELTEBRE

REST.-CÀMPING ENTRELLACS En un paratge tranquil, rodejat de muntanyes, on poder gaudir d’una gran varietat d’activitats esportives i lúdiques a l’aire lliure durant tot l’any.

EL PERELLÓ

Ctra. La Seu d’Urgell Km 142 Tel. 973 47 03 59 - www.entrellacs.com

Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es

LA POBLA DE LILLET

RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com

SALDES

HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com

EL MONTSIÀ SANTA BÀRBARA

HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant.

HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l’Ebre Ctra. De Santa Bàrbara a La Sènia www.hoteldiego.com

40/41

la guia del turisme actiu ULLDECONA

RESTAURANT BON LLOC Hotel, bungalows, restaurant. Jardí, piscina i zona de lleure infantil. Cuina catalana tradicional. Productes locals i ecològics. Antiga ctra de Vinaroz, s/n. Tel 977 573 016 www.hotelbonlloc.com

LA NOGUERA BARONIA DE RIALP

RESTAURANT MASIA MASSANÉS Casa rural. Habitacions amb bany complert . Jardí. Piscina. Granja d’ animals. Passejades amb guia (reserva previa). Cruïlla de Sant Cristòfol Tel. 973 296 018 masiamassanes@gmail.com CASTELL DEL REMEI RESTAURANT CASTELL DEL REMEI Finca Castell del Remei Tel. 973 718 165 www.restaurantcastelldelremei.com

OSONA PRATS DE LLUÇANÈS

HOSTAL RURAL CAL MUSIC Amb els avantatges d’un hostal i una casa rural. Us proposem passar uns dies a la comarca del Lluçanès, de ric entorn agrari, cultural i gastronòmic. C/ Sant Pere, 20-24 Tel. 93 508 026 www.calmusic.net

RUPIT-PRUIT

ALLOT. RURAL MAS EL COLOMER La casa disposa d’àmplies vistes. Indret ideal para a realitzar excursions a peu o en bicicleta y para gaudir de la tranquilitat de la zona. És molt aprop dels paratges de la pel.lícula “Serrallonga” . Vine a gaudir-los!!! Crta C-153 – km 26,2. Tel 636 480 583 elcolomer@terra.es

TAVERTET

ALLOT. RURAL L’AVENC DE TAVERTET Casetes. Turisme sostenible. Respectuosos amb el medi ambient. S’accepten animals de companyia i cavalls. Tel. 937 447 177 www. avenc.com

EL RIPOLLÈS RIPOLL HOTEL-RESTAURANT-CÀMPING SOLANA DEL TER Hotel-Restaurant-Càmping. Escull quina és la instal.lació que més et convé. Jardí, piscina, jacuzzi. Cuina tradicional ripollesa. Crta C-17 – km.92,5. Tel 972 701 062 www.solanadelter.com

natura i aventura febrer 2009

SANT JOAN DE LES ABADESSES

RESTAURANT LA RUTA DEL FERRO El nostre Restaurant ofereix un ambient agradable i la possibilitat de disfrutar de la millor cuina mediterrània i de mercat. Plaça de l’estació, 1. Tel. 972 720 216 www.larutadelferro.com

LA SEGARRA FLOREJACS

RESTAURANT LA REDOLTA ALLOTJAMENT RURAL LES SALADES Casa completament restaurada que ofereix servei de restaurant i/o allotjament rural a tothom que cerqui un lloc per descansar o des d’on poder fer sortides i excursions per la Segarra. Camí d’Agramunt, 17. Tel. 626 227 488 www.florejacs.com

LA SELVA ARBÚCIES

RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es

www.turismeactiu.cat SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA RESTAURANT CAL MARC Masia rodejada de jardí, habitacions, cuina casolana. Instalaciones d’ hípica: classes d’equitació, lloguer de cavalls per hores Ap7 sortida 11 Sant Celoni. Tel 938 482 713

RESTAURANT EL GESSAMÍ A l’entrada del Parc Natural del Montseny. Cuina catalana i àrab. Especialitats en cús-cús, tajin i shua. Crta del Montseny, 16. Tel. 938 481 355 info@elgessami.com

RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY On podreu gaudir, al menjador i a la terrassa, de bons àpats tradicionals i a la vegada sofisticats, barreja del millor de la cuina catalana amb productes de D.O. de Lleó. L’especialitat del xef són els arrossos, siguin risottos o caldosos. Crta del Montseny, 406. Tel 938 482 805 www.lavalldelmontseny.com

SANTA MARIA DE PALAUTORDERA

LA TERRA ALTA ARNES ALLOT. RURAL I AGROBOTIGA CAL BADAT Una casa situada al bellmig del poble, acollidora, àmplia i còmoda. Amb el caliu de les cases antigues i el confort de les modernes. C/ Lluís Companys, 3. Tel. 977435690 www.calbadat.org

HORTA DE SANT JOAN PENSIÓ-RESTAURANT CASA BARCELÓ Habitacions equipades amb bany, televisor, assecador de cabell, calefacció…Podeu guardar les bicicletes sense cap cost adicional. Restaurant de cuina casolana i autòctona. Avda. Generalitat, 27. Tel. 977 435 353 www.casabarcelo.com

FONDA EL TURÓ DE L’HOME Situat al centre de Sta. Maria de Palautordera. Tracte familiar amb més de 10 anys d’experiencia. Especialitat en caça i bolets. Cuina casolana. Plaça Major, 6. Tel. 938 480 027 www.turodelhome.com

VALLGORGUINA RESTAURANT CAN COLOMERÓ Brasseria. Cuina casolana. Especialitats: galtes de porc, cargols, arrossos. Ctra. Arenys de Munt a St. Celoni, km.9 www.cancolomero.com

Allotjaments Restaurants Botigues Senderisme

EL VALLÈS ORIENTAL

Bicicleta de muntanya

GUALBA HOTEL HUSA-MASFERRER Ubicat a la casa senyorial més antiga de Gualba, una masia restaurada de finals del segle XIII. Convida a la calma i el descans, així com l’entorn natural que rodeja la casa. Tel. 938 487 705 www.hotelmasferrer.com

Escalada Barranquisme Vies ferrades Caiac Esquí de muntanya Espeleologia

42/43