www.naturaiaventura.cat
26
MARÇ 2009
LA FORÇA DE LA NATURA
La Foradada
Imatge de portada: La Foradada de Cantonigròs.
BICICLETA DE MUNTANYA
Mont-roig del Camp ESCALADA EN NEU I GLAÇ
La Canal Estreta
st norma EN 13537 ertificada ISO 9001 er als sacs High Lab WWW.FERRINO.IT
plec tapes26.indd 1
09/03/2009 14:38:18
ANY IV. NÚM. 26 MARÇ 2009
TIRADA: 15.000 EXEMPLARS
CONTROLATS PER: DirecciĂł: Jordi FernĂ ndez
RedacciĂł: Jaume Guillot
CorrecciĂł: Berta Aymerich Mestre Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny grĂ fic: Jaume Guillot
Col¡laboradors: Anna Parra Naiana Lacorte Nilda Santacruz Xavi Bustamante Edu Abad Marc GavaldĂ
Edita: H4XORS S.L. C/Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat Natura i Aventura ĂŠs membre de:
Imprimeix: Tallers GrĂ fics Soler, S.A.
editorial
Que un jove de 33 anys marxi d’expediciĂł per intentar assolir el cim d’un sis mil no ĂŠs una notĂcia sorprenent, però que ho faci amb ambdĂłs pulmons trasplantats converteix l’intent d’ascens al Cerro de las TĂłrtolas (6.160 metres), al cor dels Andes, en un repte sense precedents. Al navarrès Patxi Irigoyen, malalt de fibrosis quĂstica, li trasplantaren fa vuit anys els dos pulmons, i va passar, en poc mĂŠs de nou mesos, d’estar a punt de morir a celebrar l’ascens a la Mesa de los Tres Reyes, de 2.500 metres d’alçada. La seva passiĂł per la muntanya, la seva força, la il¡lusiĂł i l’empenta d’assolir nous reptes el dugueren, l’any 2006 a pujar el Breithorn (4.164 metres), als alps suĂŻssos. No hi havia precedents de cap feta semblant. I si aquell ascens va ser tot un triomf pel navarrès, el passat cap de setmana en Patxi assolĂ un nou rècord al assolir 5815 metres d’altitud en el seu intent de pujar el Cerro de las TĂłrtolas. No va aconseguir arribar al cim de la muntanya, ni sobrepassar els mĂtics 6000 metres, però la seva gesta va permetre als metges prendre mostres i mesures pel treball d’investigaciĂł que realitzen sobre les diferencies fisiològiques que sorgeixen durant l’ascens i que ajudaran en la investigaciĂł i millora d’aquests tipus de trasplantaments i altres malalties pulmonars. Felicitats i enhorabona Patxi. L’equip de NATURA I AVENTURA
Dipòsit legal: B-51.197-2006 Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pà gines. Natura i Aventura no comparteix necessà riament les opinions dels seus col¡laboradors.
02/03
Sumari 20
rutes a peu 06
La Foradada de Cantonigròs
plantes medicinals 11
La Figuera
rutes en BTT
06
12
Mont-roig del Camp
19
Activitats del mes
20
La Canal Estreta
24
Raids, curses, cròniques...
calendari
escalada en neu i glaç punt de sortida esquí de muntanya
26
Ascens a la Gallina Pelada
món sostenible 34
L’addicció al petroli (I)
geocaching 36
El pla de Busa
biblioteca 38
Novetats editorials
avantatges 39
Descomptes i sorteigs
directori 41
Planifica les teves sortides
20
natura i aventura març 2009
04/05
rutes a peu
La força de la natura la Foradada de Cantonigròs
COMARCA: OSONA
Al cor del Collsacabra s’hi amaga una petita joia natural. Allà on conflueixen els torrents de Sitjar, Sant Julià i la riera d’Aiats, en un laberíntic paratge de cingleres i ressalts, l’aigua salta i s’embassa en un espectacular i murallat toll d’aigua cristal•lina. Vora el preciós mantell blanc que la cascada dibuixa a les parets entapissades d’heures d’un verd intens, la natura capriciosa ha excavat un gran forat. Quan els raigs del sol el travessen i penetren dins l’engorjat, aquest es converteix en un escenari wagnerià on les llums i les ombres pinten de colors frescos i brillants efímeres obres d’art a les parets de roca. És en aquest instant quan hom sent com les forces de la natura expressen tot el seu poder.
natura i aventura març 2009
www.naturaiaventura.cat
Quan la llum penetra per la Foradada, l’engorjat es converteix en un preciós escenari de mil colors on les forces de la natura expressen tot el seu poder.
L
’any 1565 el gascó Antoni Prat, conegut amb el sobrenom de Toni Gros, s’establí en un mas a tocar del camí ral de Vic a Olot i fundà un hostal. Segurament vingué, com molts altres francesos, per fugir de les guerres de religió o per cercar lloc de treball, que es podia trobar fàcilment a causa de la forta pèrdua de població que havia assolat Catalunya els segles anteriors. Fos com fos, succeí que, al voltant
d’aquesta hostatgeria, s’anà formant el poble que ben aviat adoptà el sobrenom del fundador del primer enclavament, i la vila esdevingué anomenada Cantonigròs, que popularment es coneix com a Cantoni. Enmig del poble destaca el campanar de torre quadrada i l’església emblanquinada de Sant Roc. El temple fou bastit amb caràcter votiu l’any 1845 amb motiu d’una epidèmia de còlera, i ampliat el 1861. Sota la protecció d’aquesta
parròquia se celebrà, entre els anys 1944 i 1968, una festa literària anomenada Concurs de poesia de Sant Roc de Cantonigròs i Festa literària del Collsacabra, que esdevingué el certamen literari més important del país durant els primers anys de repressió del català. S’hi concediren premis de poesia, narració, teatre infantil i assaig breu, i hi prengueren part destacats catalanòfils estrangers i les principals figures literàries del país.
06/07
rutes a peu
Molt a prop del poble, amagat entre el laberint de cingleres que conformen vàries rieres, s’amaga un preciós i poc conegut paratge on es reuneixen, les nits de lluna plena, les fades de la contrada per nedar en la preciosa badina que els raigs de lluna pinten de color turquesa. Si les sentiu jugar a esquitxar-se no us hi apropeu. Expliquen que és tanta la seva bellesa que aquells que han gosat observar els seus cossos nus, vestits tan sols per la llarga i daurada cabellera, han quedat embadalits per sempre. Ja ho deia, com una premonició, Guerau de Liost: Així les fades en els estanys juguen plegades a fer paranys, mostrant la nua beutat del cos. Ai de qui grua copsar-ne un tros!
natura i aventura març 2009
Les aigües que marxen del bell clot serpentegen cingles enllà i conformen el torrent de la Rotllada primer, i la riera de les Gorges després. Nosaltres els seguim avançant entre alzinars frondosos i frescos esquitxats de boix. Entre les alzines es perfila el campanar de l’església de l’Esquirol o de Santa Maria de Corcó. Des que l’any 1734 l’antiga parròquia rural de Santa Maria de Corcó es traslladà al poble de l’Esquirol, —el qual s’havia format al llarg dels segles XVI i XVII prop de l’antic camí ral de Vic a Olot—, s’originaren els problemes toponímics de la seva designació. El nucli urbà havia nascut, com passà després amb Cantonigròs, al voltant d’un hostal. Aquest cop el nom del poble prové del de l’hostal, enclavat en un antic mas anomenat l’Esquirol. El poble de Santa Maria de Corcó fou una pobla o un barri format al llarg
Doble pàgina inici: l’entorn de la Foradada de Cantonigròs és quelcom espectacular i desconegut. Pocs coneixen el secret que s’amaga al cor del Collsacabra. Sota: un senderó ens permet accedir a la part alta del bonic salt d’aigua, des d’on les vistes de l’engorjat, de la badina i del torrent que serpenteja cingles enllà són impressionants. Dreta: marxem de Santa Maria de Corcó per l’antic camí ral que fou, durant segles, la via de comunicació més utilitzada per anar de la Plana de Vic a la Garrotxa.
08/09
www.naturaiaventura.cat
del camí ral, prop de l’indret on ara es troba el mas de la Bertrana, successor de l’antic mas de Corcó. Els dos cors de l’escut que penja d’una de les galeries del mas és la interpretació popular del nom Corcó (cor-cor). L’antiga església de Santa Maria (dita ja l’any 1079 Sancta Maria de Corcolione) subsistí en aquest lloc fins el 1743, quan fou abandonada al traslladar-se la parròquia al poble de l’Esquirol. En queda només el setial. Una controvertida popular explica que l’origen etimològic d’esquirol, utilitzat per definir qui trenca una vaga, prové dels noms del poble. Sembla ser que a mitjan segle XIX, a causa de la industrialització del tèxtil a la comarca, molts paraires del poble restaren sense feina. Quan els treballadors d’una fàbrica de Manlleu varen fer vaga foren substituïts pels paraires de l’Esquirol, i des d’aleshores el nom del poble esdevingué el mot per definir qui reemplaça un obrer en vaga. La torre de l’esvelt campanar es mostra i s’amaga entre els arbres a mesura que ens apropem al poble. És l’única part de
l’església original —bastida sobre una capella construïda amb caràcter votiu durant alguna pesta a finals del segle XVII i dedicada a Sant Roc— que quedà dempeus
l’any 1936, quan l’edifici i els seus retaules foren totalment destruïts. L’edifici actual és obra de l’arquitecte Josep M. Pericas, deixeble vigatà de Gaudí.
TOT EL QUE NECESSITES PER CAMINAR, CÓRRER I VIATJAR PEL MEDI NATURAL
INTEMPERIE - Villarroel 184 - 08036 Barcelona Tel. 934192000 - www.intemperie.es De dilluns a dissabte de 10.30h a 14.00h i 16.30h a 0.30h
rutes a peu
Tornem a Cantonigròs per un tram del vell i oblidat camí ral. Des de sempre la ruta de comunicació principal entre les comarques d’Osona i la Garrotxa, i en part també entre Barcelona i França, va ser el denominat camí ral de Vic a Olot. Varen ser els romans qui construïren, sobre antics senders de bestiar, la Via Francisca (també coneguda com el camí de França), que venia de França pel coll d’Ares i travessava el Collsacabra pel grau de Falgars. A l’edat mitjana la via romana es convertí en el camí ral de Vic a Olot, i va ser una de les rutes més transitades entre els segles XIV i XIX. Això propicià el naixement i la consolidació
que la memòria esborra arribaren i marxaren invasors i exiliats, vencedors i vençuts. I amb pensaments difusos i la melangia al cor arribem de nou a Cantonigròs, on ens rep l’esplanada d’herba reservada pel Festival Internacional de Música de Cantonigròs, que des de fa més de vint anys reuneix grups corals i de danses de tot el món. Durant quatre dies de juliol Cantonigròs es transforma en un pont de comunicació entre els diversos pobles i, mitjançant les corals i la dansa, enforteix els llaços d’amistat entre tots el pobles de la Terra i fa realitat, amb l’art de la música, l’esperança de pau i convivència de totes les nacions.
dels pobles de Cantonigròs i de l’Esquirol. A diferència del tram del camí ral que discorre per la plana de Vic i per la Garrotxa, on l’asfalt de la nova carretera substituí la terra i l’empedrat, aquí al Collsacabra el traçat de la carretera transcorre aliè al vell camí que resta, entre camps i alzinars, oblidat. Les lloses de pedra gastades i polsoses que van veure passar, durant dos mil•lennis, la vida social i econòmica d’ambdues comarques resten ara abandonades, tristes i descuidades. En altres temps hi passaren el comerç i el progrés, anaren i vingueren els traginers i els cavallers i s’hi emboscaren bandolers i malfactors. Pel camí empedrat
FITXA
DURADA: 3 H TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DESNIVELL: 300 M
LA RUTA PAS A PAS
RECORREGUT: 7,2 KM DIFICULTAT: BAIXA ÈPOCA: TOT L’ANY
Al costat del camp de futbol de Cantonigròs (1) neix una pista que davalla suaument en direcció est i s’endinsa al bosc. Seguim les marques grogues fins una cruïlla (2) on un rètol ens marca el corriol que, a ma dreta, baixa fins la Foradada (3). Travessem el torrent de la Rotllada i voregem els cingles per un senderó que els ressegueix a tocar de les parets i que puja, pel darrera, fins l’enorme forat. Continuem seguint les marques grogues pel corriol que s’enfila fins dalt dels cingles on marxa en direcció L’Esquirol. A la dreta marxa un altre sender que ens permet arribar a la part alta de la riera i del salt d’aigua. Arribem a una gran bassa (4) on el corriols es transforma en una ampla pista on prenem la que marxa a l’esquerra. Un xic més endavant arribem a una cruïlla on un camí marxa a l’esquerra i davalla cap al riu. Deixem una altra pista que puja a la dreta. Quan el bosc s’obre i es divisa a l’horitzó el campanar i les cases de L’Esquirol, la pista es bifurca. Prenem a la dreta. El camí es torna sender fins uns prats que, si els seguim pel costat esquerra, moren a la carretera que surt de l’Esquirol en direcció a Tavertet (5). La prenem a l’esquerra. Travessem el pont de la riera de les Gorgues i deixem la pista que porta, a l’esquerra, de nou a la Foradada. Continuem un xic més per la carretera fins unes cases a les que pugem per una escala (6). Aquest carrer és l’antic camí ral de Vic a Olot i que ens durà fins Cantonigròs passant pel dolmen de Puigsespedres (7). Seguim les marques de GR fins el poble (8).
C-
15
3
S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT TRAC OL, EL RESS K I LA ENYA
La Foradada
2
1
4 3 Cantonigròs
5
6 L'Esquirol - Santa Maria de Corcó
natura i aventura març 2009
7
8
Dolmen de Puigsespedres Camí ral de Vic a Olot
plantes medicinals
LA FIGUERA UN BON EXPECTORANT (Ficus carica)
Anna Parra txiqui77@hotmail.com
Fitxa 21 En aquest número us volem parlar de la figuera, que de ben segur tots coneixeu, encara que molts en desconeixeu les seves virtuts. Tot seguit us en farem cinc cèntims.
DESCRIPCIÓ:
Ús extern:
Originària de Pèrsia i d’Àsia Menor, és cultivada des de l’antiguitat per tot el Mediterrani, i fou introduïda a Amèrica pels conquistadors espanyols. És un arbre perenne de fins a quatre metres d’alçada. La figuera té unes flors molt petites que creixen dintre d’un receptacle que més tard serà la figa. El fruit és la figa, que es recull a l’estiu.
Pells envellides: Per reafirmar la pell es pot realitzar una mascareta amb polpa de figa negre; també, si es desitja, s’hi poden afegir unes gotes de llimona. Ho aplicarem sobre la cara durant 30 minuts i esbandirem amb abundant aigua freda.
Gran nutrient:
BENEFICIS: Ús intern:
El fruit de la figuera, la figa, per la seva riquesa en sucres, resulta ideal per aquelles persones que realitzen un esforç físic
considerable o pels nens que cremen moltes calories en la seva contínua activitat. Aquest fruit és molt ric en vitamines i minerals, per això és molt adequat pel nostre organisme.
CONTRAINDICACIONS I EFECTES SECUNDARIS: Pel contacte amb el làtex, el líquid que contenen a l’interior de les fulles pot irritar la pell. S’ha d’evitar menjar els fruits no madurs, ja que són tòxics per l’aparell digestiu.
Laxant: Ajuda a tractar l’estrenyiment. Bullir tres figues seques durant un quart d’hora, deixarho reposar, beure el líquid i menjar les figues el matí següent.
Reumatisme: La riquesa en àcid ascòrbic i vitamina C dels seus fruits en fa molt adequada la ingesta per prevenir l’aparició de malalties reumàtiques.
Bronquitis: En cas de constipat o dolor al pit, el fruit té propietats mucolítiques. Per estovar les mucositats i ajudar a treure la tos, bullirem un quart de litre d’aigua amb dotze figues seques durant un quart d’hora. Prendre el líquid resultant un cop filtrat i endolcit, si es desitja.
Berrugues: Per treure les berrugues tallarem la fulla, i el líquid que en surt d’aquesta l’utilitzarem per mullar la berruga vàries vegades al dia.
FARMACIOLA NATURAL: Molt recomanable portar sempre a la motxilla de muntanya un bon grapat de figues seques. Les podrem necessitar en cas d’estar molt esgotats, doncs ens aportaran l’energia necessària per continuar una mica més.
10/11
rutes en BTT
Mont-roig del Camp Els paisatges que inspiraren Joan Mir贸
COMARCA: BAIX CAMP
natura i aventura mar莽 2009
www.naturaiaventura.cat
Si el gebre s’amaga i plouen colors damunt del gerani, si des del turó vermell m’arriba el gust de la mar, si no és morta la llengua malmesa, i el cor de l’infant... Encara hi crec, encara. MIQUEL FERRÉ I TODA
12/13
rutes en BTT
E
ntre la serra de Colldejou i el mar, vora els camps de garrofers, oliveres alineades i vinyes de ceps recargolats, s’alça l’encisera vila de Montroig del Camp. Les formes i colors de la serra de Colldejou, estranya i excepcional, i l’horitzó ample, obert i lluent del Mediterrani han configurat el singular caràcter d’aquest poble tarragoní. Les seves cases conserven l’embruix del temps passat i s’apilen vora els carrers estrets i costeruts que serpentegen mentre s’enfilen al turó on destaca, sobre el roig de les teules, el campanar d’estil renaixentista de l’església vella. Només cal parar esment en el nom de la vila de Mont-roig del Camp per veure com el color vermell ha esdevingut un veritable símbol identificador. És el roig viu que, un xic més enllà del poble pinta les sorprenents formes de la muntanya de la Roca. I si la Roca de vermell intens ha donat el nom al poble, les siluetes capricioses que la natura ha modelat en aquesta muntanya han esdevingut l’emblema que llueixen l’escut i la bandera del municipi. MONT-ROIG I JOAN MIRÓ També utilitzava el color vermell el pintor Joan Miró quan definia “d’un roig encès” la seva relació amb Mont-roig del Camp. El pintor arribà al poble per primer cop l’any 1911, quan comptava divuit anys, per curar-se d’una llarga malaltia. S’establí al mas d’en Ferratges, una bonica casa que el seu pare havia comprat l’any anterior al marquès de Mont-roig (un mont-rogenc que havia fet fortuna a Cuba). Aquell xicot emmalaltit es va refer ràpidament. Va oblidar-se d’aquella vida angoixosa per a ell d’aprenent de comptable a una drogueria de Barcelona i va començar a recórrer la plana de Mont-roig, des de les platges, aleshores solitàries i envoltades d’arrossars, fins a la muntanya roja de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca. De la mateixa manera que li havia succeït a Picasso a Horta de Sant Joan, Mont-roig despertà en el jove Miró la passió per la pintura, els colors i les formes. És curiosa la semblança entre les vides d’ambdós pintors i les influències que els pobles on descansaren de llurs malalties tingueren en la seva obra. Si Picasso anà a Horta de Sant Joan a curar-se de l’escarlatina, Miró aprofità els aires de Mont-roig per guarir-se d’unes febres tifoides. Ambdós s’allunyen de Barcelona per
natura i aventura març 2009
cercar la tranquil·litat i un canvi d’entorn. Així descobriren el camp, la vida de pagès i uns paisatges sorprenents que despertaren en ells uns nous sentiments. Els plasmaren en les pintures com mai ho havien fet abans. Si Picasso forjà, en els paratges propers a Horta de Sant Joan, el cubisme geomètric, Miró féu universals les vistes del poble i els paisatges propers a Mont-roig mitjançant un detallisme poètic proper a la realitat.
MARE DE DéU DE LA ROCA Tant a Horta de Sant Joan com a Mont-roig del Camp els vells carrers, estrets, tortuosos i rosts s’enfilen dalt d’un turó. A Horta s’alçava un castell —ara inexistent—, igual que ho fa a Mont-roig “el Fort”, primer castell i després església. Una altra semblança són les muntanyes originals i amb un destacat caràcter misteriós que tenen a prop ambdós pobles. Si a Horta de Sant Joan s’enfila cap
www.naturaiaventura.cat
al cel, recargolant-se i punxeguda, la muntanya de Santa Bàrbara, a Mont-roig la muntanya d’arenita rogenca farcida de coves s’alça mostrant les seves formes estranyes com un bell antull de la natura. En una de les coves d’aquesta muntanya un pastor hi trobà, l’any 1153, la imatge d’una verge, i es construí una capella perquè fos venerada. L’enorme devoció i el gran nombre de peregrins que s’hi aproparen va fer necessària l’ampliació de les instal•lacions,
que transformaren aquella capella en l’ermita i l’hostatgeria actuals. Moltes han estat les vicissituds esdevingudes en aquest lloc al llarg de la història, però potser la més devastadora va ser la del juny del 1811, quan les tropes napoleòniques del general Suchet saquejaren i cremaren l’església. Uns dies abans els veïns de Mont-roig havien assaltat un comboi francès que duia queviures a les tropes que assetjaven la ciutat de Tarragona, i els prengueren 60 càrregues de farina que
Doble pàgina inici: el blau intens del mar, el cel lluent, el roig encès de la muntanya de la Roca i els verds vius dels camps de Mont-roig inspiraren la poesia dels quadres de Joan Miró. A dalt: encimbellada, en equilibri i emblanquinada, l’ermita de Sant Ramon de Penyafort serveix encara avui en dia de guiatge pels pescadors de Cambrils i tots aquells mariners que naveguen per la Costa Daurada. Pàgina anterior: Vistes de Mont-roig del Camp i l’ample horitzó que s’albira des de la muntanya de la Roca.
14/15
rutes en BTT
Dreta: Barraca del Tutu - És de planta circular, amb dos estreps laterals que fan de paravent i una paret posterior reculada. El portal és d’arc d’ametlla, també anomenat apuntat o primitiu. Tot i no ser una construcció de grans dimensions, el seu interior té l’alçada d’una persona. Sota: Barraca doble o de cal rabosa del Pratdip Barraca de doble planta. La de la dreta és més baixa i de coberta plana te una planta rodona, un portal amb muntants verticals i arc pla. Es va bastir de pedres rectangulars de gran mida. La de l’esquerra, acabada en cúpula i coberta amb grans lloses, es va construir posteriorment, aprofitant-ne la paret comuna. És de planta irregular i té un portal d’arc d’ametlla. Al seu interior observem un gran armari.
amagaren en una cova propera al santuari. Assabentat el general Suchet, envià algunes companyies de soldats a recuperar el botí. Les represàlies foren exemplars. Un xic més amunt, en equilibri sobre el caire de l’abisme, es construí l’any 1826 l’ermita de Sant Ramon de Penyafort, emblanquinada de blanc per servir de guiatge als mariners que naveguen per la Costa Daurada, ja que la imatge del sant havia estat trobada al mar. Baixem cap a la plana a poc a poc, amb compte de no relliscar i caure per alguna de les erosionades cingleres que ens envolten.
natura i aventura març 2009
www.naturaiaventura.cat
Volem evitar seguir les passes del rei moro que, segons la llegenda, va pujar a cavall fins l’ermita de Sant Ramon, on va robar la llàntia d’argent que hi havia. Després s’aturà a l’església de la Mare de Déu de la Roca, on robà les joies que duia la Mare de Déu. En sortir a la plaça el cel s’ennuvolà, i el dia s’enfosquí. La negror només es trencava per la lluor tremolosa dels raigs als quals seguia el fort brogit d’un tro llunyà. L’espetec dels trons i les figures que dibuixava la llum dels llampecs reflectida a la Roca feren desbocar el cavall del rei que, a l’indret que ara es coneix com la baixada del rei moro, relliscà. Rei i cavall s’estimbaren als fons d’un barranc allà on encara ara es veu la petja de la relliscada de la pobra bèstia. Al peu de la muntanya trobem, vora el camí, el petit santuari de la Mare de Déu del Peiró, construït pel pagès Josep Nuet el 1757 per als qui no podien arribar al cim de la muntanya. LES BARRAQUES DE PEDRA A l’altra banda de les serres del Frare i de la Pedrera, la plana es mostra fèrtil i rica en contrastos. Els antics camps de vinya, ara envaïts pel matollar i les pinedes, s’escampen vorejant els conreus que encara es resisteixen a l’abandó. Oliveres, vinyes i
garrofers omplen la resta del paisatge que esquitxen, aquí i allà, un munt de barraques de pedra seca. Més enllà, el mar llis i lluent reflecteix el daurat del sol. Aquestes barraques són una mostra del ric patrimoni arquitectònic rural que les anteriors generacions ens han llegat. L’augment de la demanda de vi i oli va obligar els pagesos a ocupar terrenys cada cop més allunyats del poble. Els terrenys erms requerien feines preparatòries abans de poder ser conreats i sovint, en arrabassar-los, afloraven a la superfície pedres que servien per construir marges i, sobretot, barraques. Aquestes construccions eren imprescindibles a causa de la llunyania del poble i que les tasques relacionades amb el conreu requerien una atenció constant: llaurar o cavar diverses vegades l’any, podar, esporgar i espampolar el cep, ensofrar, veremar, etc... Les barraques esdevenien magatzems imprescindibles on guardar les eines i aixoplucs per compensar el rigor estival o els temporals. Les barraques de Mont-roig tenen una notable diversitat d’estils i formes i n’hi ha 107 en prou bon estat de conservació, i algunes són construccions singulars. El mètode de construcció era posar una filada de pedres damunt d’una altra, sense l’ajut de cap material d’unió i totes lleugerament desplomades cap a l’interior i inclinades cap a
16/17
rutes en BTT S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT TRAC OL, EL K IE ROA DBO L OK
l’exterior —per dificultar l’entrada de l’aigua de la pluja que així lliscava cap enfora—. Sovint, per damunt del sostre s’hi posava una capa de terra i pedruscall i s’hi plantaven lliris de Sant Josep, ja que les seves fines arrels relligaven i aïllaven el sostre. Tenen la porta orientada al sud per tal d’aprofitar el sol i evitar el fort vent de serè (mestral). A l’interior hi ha petites cavitats: les situades arran de terra (cocons) s’utilitzaven per conservar frescos l’aigua i el vi. Altres són armaris que servien per protegir els aliments o bé menjadores dels animals que ajudaven el pagès.
EL CENTRE DE BTT
200 180 160 140 120
0
natura i aventura març 2009
1
2
3
4
5
6
7
8 9 Distància km
10
11
12
13
Mont-roig
220
Mont-roig
Estiu: obert cada dia Hivern: obert els caps de setmana
Serra del Frare
240
Barraca del Tutú
PERÍODE D’OBERTURA
El Peiró Esgarrat
www.mont-roig.cat
DURADA: 3 H DESNIVELL ACUMULAT: 370 M DIFICULTAT: BAIXA TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DISTÀNCIA: 17 KM ÈPOCA: TOT L’ANY CARTOGRAFIA: 1:20000 SERRA DE LLABERIA - ED. PIOLET M. de Déu de la Roca
Oficina de Turisme Carrer Aureli M. Escarré, s/n 43300 Mont-roig del Camp Tel. 977 810 978 - 977 179 468 Fax 977 179 545
FITXA
PUNT D’ACOLLIMENT
14
15
18/19
www.naturaiaventura.cat
escalada en neu i glaรง
La Canal Estreta
del Gra de Fajol Petit (220m, 65ยบ)
COMARCA: RIPOLLร S
natura i aventura marรง 2009
www.naturaiaventura.cat
D
e tots els itineraris d’escalada que ens permeten assolir el cim del Gra de Fajol Petit, la Canal Estreta –també coneguda amb el nom de Corredor Central- és la via més espectacular. Aquest corredor presenta, a més a més, l’avantatge de ser un dels recorreguts amb menys dificultat dels que solquen la cara nord d’aquesta muntanya, cosa que el fa especialment indicat per iniciar-se en aquest tipus de progressió. La Canal Estreta és un corredor força vertical, amb una inclinació màxima d’uns 60º-65º, que presenta tres curts trams, estrets i sovint glaçats, que ens permetran practicar, en bones condicions de neu, la progressió en glaç. Un cop superada la canal arribem a la cresta que ens permet superar el darrer tram fins el cim del Gra de Fajol Petit, de 2563 m des d’on es contempla una de les més precioses panoràmiques del Ripollès i, els dies clars, el golf de Roses tenyint de blau intens l’horitzó. Tot plegat fa d’aquesta via una petita obra mestra d’escalada en glaç. Com arribar-hi: Des de Setcases prenem la carretera que puja a l’estació d’esquí de Vallter 2000. Passat l’hostal d’alta muntanya Pastuira la carretera puja en ziga-zaga. Al darrer d’aquest revolts trobarem dos aparcaments, un abans de la corba i un altre just després. Aproximació (10’): Del revolt neix un sender que mena al refugi d’Ulldeter. Abans d’arribar-hi, i des-
20/21
escalada en neu i glaç
Primera plana: superant el segon ressalt de glaç (65º). Pàgina anterior: a l’alçada del primer ressalt les parets de la canal s’estreten fins quasi tocar-se. Esquerra: la part central del corredor és una llarga rampa de neu d’uns 60º. Dreta: al capdemunt de la Canal Estreta trobem una cresta que ens permet assolir el cim del Gra de Fajol. A la nostra esquena queden llavors els cims de la fotografia: el Gra de Fajol en primer terme i el Bastiments al seu darrera.
prés de superar una forta pujada, trobem una cruïlla on prenem el corriol de l’esquerra que davalla cap al sud i travessa una de les pistes d’esquí de l’estació. Davant nostre s’alça la cara nord del Gra de Fajol Petit, i al bell mig de la paret, reconeixem fàcilment la Canal Estreta, cap a la que ens dirigim travessant el pla del Carlí. Descripció (2h): La canal comença amb una rampa de neu, d’uns 45º-50º que ens apropa a la primera estretor del corredor, on trobem un primer ressalt de glaç d’un metre i 60º d’inclinació. Al costat dret trobem un pitó on podem muntar la primera reunió. Un cop superat aquest primer ressalt, i abans de vèncer el segon, trobem de nou a la dreta una reunió amb un espit i un parabolt. El segon ressalt de glaç, també curtet i d’una inclinació semblant, ens duu a una rampa de neu on improvisem, amb algun friend petit i un pont roca sobre uns blocs de pedra, la reunió. Una mica més amunt hi ha una petita balma on podem muntar la darrera reunió. Des d’aquest punt podem protegir el company mentre supera el tercer ressalt, d’uns 3 metres i 65º. Si la cascada de glaç no està formada haurem de superar
natura i aventura març 2009
aquest tram en escalada en roca (III). A partir d’aquí la canal s’obre i perd una mica d’inclinació (45º-40º). Una rampa de neu ens permet arribar a la cresta somera. La prenem a l’esquerra si volem ascendir el Gra de Fajol Petit, on arribem en pocs minuts, o la davallem a la dreta si volem tornar cap el cotxe sense assolir el cim. Retorn (30’): Desfem la cresta fins al coll que separa el Gra de Fajol Petit del Gra de Fajol. Des d’aquesta collada davalla un senderó, amb els primers metres força inclinats on cal extremar les precaucions. Baixem per la pala fins la seva base, sempre en direc-
ció al refugi d’Ulldeter que veiem davant nostre. Abans d’arribar-hi tobem la pista d’esquí que hem creuat a l’aproximació i que ens duu al corriol que mena a l’aparcament.
www.naturaiaventura.cat
ESTACIÓ D'ESQUÍ VALLTER 2000
CA TÈ C N I TA F I TX A TRE NAL ES VIA: CA LL: 220m VE DESNI IÓ: NORD S D’UN ESSALT AC N ORIE T IÓ: PETITS R o o 5 AC INCLIN ETRES 60 -6 MPONS M gRA S O OD LETS I gEL, O I P : L E IA MATER , 1 CA RgOL D IAL PER S ER C I T A N C M TÈ ITS. T E P S FRIEND REUNIONS ABRIL R MUNTA DE gENER A : ÈPOCA
Refugi d'Ulldeter
Gra de Fàjol
Fe d’errades: En el passat número varem oblidar indicar, a l’article d’escalada en bloc de Santa Coloma de Farners que podeu trobar més informació a: www.santablocona.nuspla.net
P Pastuira
S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT RESS OL I LA ENYA
Canal Estreta
Gra de Fàjol Petit
a Setcases
22/23
PUNT DE SORTIDA...
raids - curses - duatlons - pedalades - cròniques - esdeveniments
PEDALADA SOLIDARIA´09
(19 d’abril)
Per tercer any consecutiu el grup de ciclistes de la Bisbal del Penedès juntament amb Bisbal Vertical i l’ajuntament de la Bisbal del Penedès organitzen la Pedalada Popular pel terme. Es tracta d’una pedalada solidària on els diners recaptats dels participants, col·laboradors i patrocinadors desprès de fer efectives les despeses pròpies de l’organització, es destinaran a l’0.N.G Metges Sense Fronteres per ser destinats al projecte que aquesta organització promou contra la desnutrició infantil. Hi haurà dos recorreguts: un de curt, de 21 quilòmetres i dificultat mitjana, i un de llarg, amb 33 quilòmetres i una dificultat mitjana-alta. Més informació : www.bisbalpenedes.com/pedalada
natura i aventura març 2009
www.naturaiaventura.cat
ursa de c a n u , g nin Xtrem Run rran de mar a muntanya l) (24-25-26 d’abri
m Running a Costa Brava Xtre tic lè at a rs cu a er al en el perfil del litor escenari de la prim ix rà ue se eg a ss av re Br e a qu st a Co abril la mins de rond Els dies 24, 25 i 26 s al GR92 i pels ca nt ye an rt pe s er nd r se a Challenge que transcorrerà pe 0 km., i Costa Brav 20 u. de , bo m rt re Po Xt a aa es av de Girona de Blan recórrer la Costa Br diferents: Costa Br s de ut s ré eg rr sp co de re u es bo tr rt sa de abant a Po La cursa es compo casos a Blanes i ac ós bd am en e -s nt , de 100 km., inicia apes, i la cursa va en diferents et tercera cursa, “Selva Marítima”. La lar i que es farà de caire més popu anomena “Selva el dia 24 d’abril, s’ corregut de 20 Marítima” i té un re e les poblacions km., establert entr de Mar. Durant de Blanes i Tossa rtistes correran tres dies, els espo b encant i traper poblacions am r para tges de dició, passaran pe ral –cales, rius, gran bellesa na tu - , descobrint, parcs na turals,… la bellesa de la d’aquesta manera, zona. da a l’història, Per primera vega va primera ediuna carrera en la se sta Brava Xtrem ció, com és la Co i serà inclosa a Running, puntuarà classificatòries la llista de curses Mont Blanc , la per l’ultra trail del ant del mon en cursa mes import aquest sector.
19 d’abril
El bosc de Poblet TREKORIENTACIÓ
2009 a la Ruta del Cister TREKORIENTACIÓ
www.trekorientacio.com - info@trekorientacio.com 24/25
esquí de muntanya
La Serra d’Ensija Pic de la Gallina Pelada 2317 m Pic de la Creu de Ferro 2294m
COMARCA: BERGUEDÀ
Entre frondosos boscos, torrents d’aigua i suaus turons encatifats de prats, trobem la Gallina Pelada, el cim més alt de la serra d’Ensija. Aquest pic ha esdevingut, amb els seus modestos 2.317 m, un cim molt concorregut pels raquetistes i esquiadors que desitgen descobrir la serra d’Ensija. Aquí els meravellosos paisatges ens captivaran els sentits de seguida i ens ompliran el cos de bones sensacions. Amb el Pedraforca com a teló de fons, l’ambient és inigualable i les vistes i panoràmiques, inoblidables. Aquest itinerari, encara que fàcil i sense perills importants, posarà a prova les nostres habilitats amb les taules per la zona de boscos, tant de pujada com de baixada, i el farà, així, més interessant i emocionant.
natura i aventura març 2009
www.naturaiaventura.cat
26/27
esquí de muntanya
Com arribar-hi: Prenem la carretera C-16 i, abans d’arribar a Guardiola de Berguedà, agafem la B-400 direcció Saldes. Continuem passat Saldes direcció Gósol fins arribar al coll de la Trapa, on prenem una carretereta a mà esquerra. Continuarem fins arribar a la Pleta de la Vila, punt on acaba la carretera i on podrem estacionar el vehicle. Ascens (4h): El nostre itinerari comença a la Pleta de la Vila (1.510 m), on ens posarem els esquís. Continuarem per la pista per la qual veníem direcció SE. Poc després de deixar enrere una pista, uns 300 m més endavant, remuntarem pel torrent de la Font d’Ensija direcció S: primer pel seu marge esquerre, és a dir, per la nostra dreta, i més endavant pel seu marge dret. Quan el bosc comença a esclarir-se deixem el torrent, pugem direcció SE i arribem primer a la Planella Petita i després a la Planella
natura i aventura març 2009
www.naturaiaventura.cat
Gran. Continuem direcció S fins arribar a un turonet on, per la nostra esquerra, anirem a buscar un petit congost que ens portarà al coll que dóna pas al Pla Gran, on continuarem, baixant una mica, direcció O fins al Refugi d’Ensija (2.156 m). Veient ja la Gallina Pelada cap a l’O, continuarem fent un flanqueig per la dreta al turó que tenim davant, i després anirem
a buscar el coll. Remuntarem llavors la carena per la nostra dreta fins arribar al cim de la Gallina Pelada (2.317 m), coronat amb una petita creu. Podrem contemplar cap al N la imponent cara sud del Pedraforca, i pel S, si les condicions del cel ho permeten, a la llunyania, el massís de Montserrat. Després de gaudir de les vistes i del cim, traurem pells i baixarem
desfent el camí de pujada fins al refugi, on tornem a posar pells i remuntarem, aquesta vegada, direcció SE, flanquejant pel marge esquerre (la nostra dreta) el torrent que trobem en aquesta direcció, fins a un coll. Pugem llavors el turó que tenim direcció NE. Ja a dalt girem cap a l’E i arribem així al pic de la Creu de Ferro (2.294 m).
www.guiescingles.cat Alt Berguedà
28/29
esquí de muntanya
CA TÈ C N I M LL: 950
E SQUÍS, DESNIV ’ASCENS: 4H AMB E D H I 1 R : HORA SCENS DE DE HORA RI RAQUETES EST MB EST i O RRA 2H A NORD, : A - SE A Ó R I E C U A T g N E E P I LPIN OR DE ASOS. 25.000. ED. A ME). R : A P A M / 5. 1: S2-S3 JA. E-2 D’ENSI T: FÀCIL (* / I PALA, A LTA DIFICU : A RVA, SOND L A I MATER ES. T
gANIVE
natura i aventura març 2009
(2317) La Gallina Pelada Torr
F I TX A
ent
de l
a Fo
nt d
'Ens
ija
Pleta de la Vila
Refugi D'Ensija
SER
RA D
'ENS
IJA
Creu de Ferro (2294)
www.naturaiaventura.cat
Descens (1h): Retornem enrere cap al turó, on traiem pells i ens llancem direcció a un altre turonet per anar a buscar la cara NO, per on
Nova botiga on-line:
arribarem al Pla Gran. Haurem d’aprofitar l’embranzida del descens per ajudar a vèncer la petita pujada que tenim abans del coll. En aquest punt enllacem amb el camí de pujada, que el desfarem fins arribar a la
www.venturalia.com
Pleta de la Vila. A la baixada pel bosc, encara que té poca inclinació, hem d’anar amb compte, doncs exigeix un bon domini dels esquís a l’hora d’esquivar pins per aquest sinuós descens.
Alpinisme ca - gel) Escalada (ro Trekking untanya Esquí de m
18/19
30/31
c
ls i vo r o t ip
n e fra d r uia
esq
cr
subs s t e Si
ou n un s ´n t e a t i r r Po o it t a p i f r r sc b na n afndo u s orra u ml´estacio e l a a reg iar u q es d r per o n ll a V de
a
orra a i And taluny per Ca re iu ll l’aire itats a d’activ Revista
r u t n e v a
març - abril
Data
Activitat
Organitza
Contacte
Agrup. excta. talaia Centre excta. la xiruca foradada Club centre excta. avinyó Centre excta. farners La Lira Vendrellenca (se) Club excta. Arítjol Club excta. Empordanès Centre excta. Molins de Rei Centre excta. d’Abrera Centre excta. de Castellar Centre excta. Garriguenc Centre excta. de blanes Centre excta. Navàs Centre excta. Torelló Centre excta. Ripollet Agrup.excta. Granollers Centre excta. d’Olot
www.aetalaia.cat laxirucaforadada@tinet.cat www.ceavinyo.org www.cefarners.cat www.gmlira.com www.aritjol.com www.cexcursionistaempordanes.org www.cem.molinsderei.net www.sparagaria.cat/cea www.castellarvalles.org/entitats/cec www.cegarriguenc.entitats.lagarriga.cat antoniaborras@telefonica.net www.totnavas.com/cen www.centreexcursionistatorello.com ceripollet@feec.org www.aeg.cat www.ceolot.cat
Club Excta. Sant Vicenç Unió Excta. De Catalunya De Gràcia Grup Excta. Cult.Alpi.- Lletissonada Ass.Excta. Polinyà Grup De Muntanya Del Casal Lambda Centre Excta. Del Penedès Club Excta. Sant Vicenç Club Excta. Breda
www.cesvdelshorts.com www.uecgracia.cat www.geca.cat secretaria@elgrup.com www.lambdaweb.org www.cep.cat www.cesvdelshorts.com www.cebreda.cat
Raids i competicions multi-disciplinars 29/03 Duatló de Centelles
Duatlons de Terra Endins
www.duatlonsterraendins.cat
Esquí de muntanya 29/03 Travessa UEC Bassiero 05/04 Poca Traça 19/04 Ral·li del CEC a Conangles
Unió Excta. De Catalunya Barcelona www.uecbarcelona.org Centre Excta. D’olot www.ceolot.cat Centre Excta. De Catalunya www.cec.cat
Curses de muntanya 05/04 Mitja Marató de Muntanya de la Faiada 19/04 Cursa de Muntanya Alta Segarra
Centre Excta. Alta Ribagorça Centre Excta. De La Segarra
Marxes i caminades 22/03 Marxa d’orientació per descripció 22/03 Caminada bràfim-ermita de loreto 22/03 Marxa infantil de regularitat 22/03 Caminada popular de “mans unides” 22/03 Caminada popular “vila del vendrell” 28/03 Marxa la selva del camp 28/03 Marxa popular pel manol 05/04 Travessa molins de rei-montserrat 05/04 Caminada de primavera 05/04 Travessa castellar-montserrat 18/04 Travessa turó de l’home-la garriga 19/04 Caminada ruta de les ermites de blanes 19/04 Caminada popular de navàs 19/04 Marxa “pels camins dels matxos 19/04 Caminada ripollet-montserrat 19/04 Excursió popular de granollers 19/04 “Embardissada” Excursions, ascencions, travesses
20, 21/3 22/03 22/03 28/03 29/03 29/03 04/04 19/04
Ascensió als Pics de los Gabietos Excursió a la Foradada de Cantonigrós Itinerari vall d’en Bas Pujada al Puig Sacalm El Santuari del Corredor Sortida 100 cims: Lo Tormo Ascensió al Pic de la Muga (2.860 m) Pujada al Castell de Montsoriu
cearpont@yahoo.es ces@ces.cat
32/33
món sostenible
L’addicció al petroli (I) un parany global
Marc Gavaldà, ambientòleg, coautor de El precio oculto de la Tierra, Icaria, 2008.
Malgrat la demostrada responsabilitat de les companyies petrolieres amb el canvi climàtic, aquestes segueixen augmentant tant l’extracció de petroli com els beneficis. En una religiosa recerca de guanys a curt termini per atreure accionistes i evitar el desplom borsari, les petrolieres segueixen expandint els seus tentacles allà on troben petroli o consumidors. Els seus instruments de coacció són aparents o subtils segons convingui. Els mercats, la cultura i el territori són modificats segons les seves necessitats. A la vora de la crisi, la població humana ha quedat enquistada en un model letal del qual no sap transcendir-ne.
La petrodependència Els hidrocarburs són la llenya del capitalisme global, basat en el transport de mercaderies de qualsevol punt del planeta als centres de consum. A part, són els combustibles més versàtils per a la producció d’energia, ja sigui calòrica o elèctrica. Els plàstics, polímers i asfalts ja formen part de la nostra “segona pell” d’una societat submergida en una tecnosfera industrialitzada. La cultura també és modificada, a través dels vectors publicitaris, per a dirigir els desitjos de la població a uns valors utilitaris a la indústria vinculada al petroli, per exemple l’automoció. Aquesta addicció a la droga dura petroliera fa que les persones transfereixin conscientment el seu temps (hores de treball) o el seu benestar (salut, qualitat
natura i aventura març 2009
ambiental) als grans consorcis energètics o als bancs que formen part de la trama financera-energètica. La rasa cada vegada més difusa entre els poders econòmics i polítics ens explica perquè, avui dia, els països segueixen imposant una infraestructura de transport i un model energètic funcional a la indústria petroliera. Els pobles i ciutats són convertits en complicats embulls de transport rodat, i aïllen i allunyen la població del seu entorn més pròxim. Es desnaturalitza el paisatge perquè no produeixi més aliments, i aquests hauran de ser importats de llunyanes regions agroindustrials. Els aliments quilomètrics, que contenen al seu cicle de producció i desplaçament un massiu consum de petroli, substitueixen progressivament les dietes de
les poblacions humanes del planeta. D’altra banda, els governs desatenen voluntàriament els sistemes de transport públic com el tren o l’autobús interurbà per empènyer la societat a trobar en el cotxe privat l’única opció de transport. Es tanca així el cicle del parany oleaginós: la població necessita un cotxe per anar a treballar; treballar per mantenir el cotxe (assegurança, reparacions i combustible inclosos); comprar aliments industrials portats d’un altre continent i consumir tot tipus de joguines mediàtiques per a distreure una vida insalubre en un planeta urbanitzat. Anualment, la recepta llança els seus resultats: els bancs i petrolieres segueixen guanyant més que l’any anterior, malgrat la producció decreixent de llurs reserves petrolíferes.
www.naturaiaventura.cat
El poder corporatiu La consolidació de les transnacionals petrolieres és un fenomen nascut en molts casos de la privatització d’empreses públiques o de la subvenció estatal. Per exemple Repsol YPF és el resultat d’una subhasta a terminis d’una companyia pública que va ser capitalitzada a la Borsa per a atreure diners frescos dels bancs i inversors privats. L’entrada del capital borsari li va donar el múscul per a invertir a ultramar i convertirse en una multinacional de primer ordre. Després, aprofitant escenaris de corrupció explícita i utilitzant els cossos diplomàtics estatals, va aconseguir suculents contractes i la compra d’empreses estatals d’altres països, i desprotegia les seves poblacions de les inclemències de l’especulació borsària. Encara avui, deu anys després de l’onada de privatització, països com Bolívia o Argentina no s’han guarit de la pun-
yent ressaca produïda per l’alienació dels seus recursos. Ara, Repsol explota el petroli i gas argentí o bolivià per a vendre’l a les poblacions d’aquests països a preus internacionals. El saqueig, en aquest cas, no és de petroli sinó dels sous de milions de persones que, atrapades també a la petrodependència, paguen uns combustibles a la mercè de la voracitat de l’accionista de Madrid o Nova York. La usurpació de la sobirania energètica impacta amb crueltat sobre les poblacions més empobrides, que paguen altíssims preus només per cuinar amb gas butà. L’enorme poder econòmic que gaudeixen els consorcis energètics garanteix que puguin operar amb impunitat legal. En alguns casos, la inversió es garanteix sobre escenaris bèl•lics o dictatorials (com Nigèria, Guinea Equatorial o Algèria). En altres casos, les cor-
poracions manipulen governs i ministeris per a obtenir llicències d’operació en territoris indígenes o reserves naturals. En tots els casos, els delictes ambientals i socials són obviats en defensa de les regalies que obtenen els països de les companyies petrolieres. Les enormes distàncies físiques entre les poblacions afectades per la producció de petroli i els voraços centres urbans exerceixen de cortina de fum perquè el consumidor segueixi consumint sense plantejar-se gaires preguntes. La sortida al laberíntic recorregut de l’energia és complicada. La inèrcia empeny tant el govern com els consumidors a no posar en marxa mesures contundents. Però la conjugació de les conseqüències, cada cop més severes, del canvi climàtic amb el proper desabastiment energètic, ens obliga a actuar ara, abans no sigui massa tard.
34/35
geocaching
El pla de Busa pera el veritable tresor que amaga aquest racó del Solsonès: una extensa panoràmica de les serres del Piort del Compte, del Verd, d’Ensija i del Cadí, on destaca, magestuós, el Pedraforca. LA HISTÒRIA Amb el tractat de Fontaine-bleu, el
EL TRESOR El pla de Busa és una illa natural vorejada per vertiginosos penyals de conglomerat que la natura ha retallat com si fòssin tous com la mantega. Al arribar-hi ens sorpren la calma i la serenor d’un indret que sembla, des de la vall, esquerp i innaccessible. Al centre de l’extens pla encatifat de prats d’un verd lluent hi ha la casa del Rial, única masia habitada encara de forma permanent. Un xic més al nord, enlairada sobre un petit turó veiem l’antiga parròquia de Sant Cristòfol de Busa, esmentada ja el 1043. El pla de Busa té el seu punt més alt al Serrat de les Graelles amb el cim del Cogul (1526m). A l’extrem nord-occidental del pla destaca el Capolat (1355m) i el Capolatell, més conegut com La Presó amb motiu del seu ús durant les guerres del Francès i Carlina. És una agulla separada del altiplà a la que podem accedir mitjançant una palanca de fero. En algun indret d’aquest pilar gegantí s’hi amaga el tresor que cerquem, però trobeu o no el caché apropeu-vos a tocar dels espadats, on us es-
natura i aventura març 2009
27 d’Octubre de 1807, França s’alià amb Espanya i projectaren la invasió de Portugal. El rei Carles IV havia deixat en mans d’un favorit, Godoy, les màximes responsabilitats d’estat i aquest pactà amb Napoleó el repartiment de Portugal, dividint-lo en dues parts. Per iniciar les operacions militars les tropes napoleòniques travessaren els Pirineus i s’allotjaren a Barcelona i Figueres a l’espera de ser embarcats cap a Cadis. El dilluns de Carnaval les tropes franceses ocuparen la Ciutadella i Montjuic, les dues fortificacions principals de Barcelona, i als pocs dies prengueren Figueres. Per acabar-ho d’arrodonir el fill del rei, Ferran, va impulsar
un cop d’estat, destituint Godoy i fent que el seu pare abdiqués en favor seu. Aquest fet, conegut com motí d’Aranjuez no agradà Napoleó, que no desitjava una aliança amb una cort tan inestable. Quan Ferran, ara ja Ferran VII, viatjà a Baiona per pactar el suport francès, Napoleó convocà també al seu pare i a Godoy, i els retení a tots mentre passava la Corona al seu germà Josep Bonaparte. En pocs dies s’havia assentat en el regne un exèrcit extranger, s’havia canviat de rei i de dinastia. Davant d’aquesta nova realitat només es podien prendre dues actituts: la dels “afrancesats”, que acceptaren Josep I i la dels “patriotes” que es revoltaren contra la dominació francesa. Així començà la Guerra del Francès, coneguda a la resta d’Espanya com a Guerra de la Independència. En declarar-se l’alçament contra els francesos, la gent de la contrada respongué al moment i es presentaren voluntaris per defensar la ciutat de Solsona. Les tropes franceses c o -
mandades pel general Macdonald saquejaren la ciutat i calaren foc a la catedral. Mentrestant, el brigadier Lluís Lacy es feia càrrec de desfetes tropes i instal·là la seva base d’operacions al pla de la Busa. Es van for-
36/37
www.naturaiaventura.cat Per arribar al pla de Busa cal prendre la carretera C-26 de Solsona a Berga. Als 9 km, un cop passat el pantà de Sant Ponç i a l’alçada de Muntanyà, es deixa la carretera i es pren un trencall de l’esquerra cap a la serra de Busa i Besora. L’asfalt es converteix en pista forestal, que seguim sempre en direcció nord, fins el coll d’Arques (12 quilòmetres des del trencall de la carretera). Aquí trobem una cruïlla de camins que menen, a l’esquerra, cap a Guilanyà i les Cases de Posada, i a la dreta, cap a Busa. Uns pocs quilòmetres més endavant prenent un trencall a l’esquerra. Des d’aquí el camí puja fortament fent ziga-zaga per superar el cingle de l’altiplà. Recordeu que per obtenir tota la informació necessària cal que us registreu a www.geocaching.com i cercar el tresor amb el codi GC158ZD (amagat per Grizzly 07). tificar els punts més febles i es construïren un miler de casetes de fusta per l’allotjament dels residents. Al Bosc de la Bartolina instal•là el camp de reclutament i l’escola de cadets, i convertí el cim del Capolatell -un esperó rocallós amb cingles de més de 100 m, separat de l’altiplà per un profund tall- en una inexpugnable presó a la que s’accedia mitjançant una palanca de fusta que treien un cop passaven els presoners. La tradició afirma que, desesperats pel fred i la gana, n’hi havia que es llençaven al buit al crit de Mourir à Busa et resurgir à Paris! (Morir a Busa i ressorgir a París). La Junta Suprema espanyola, que s’havia refugiat a Sevilla va convocar unes Corts en les quals participarien diputats elegits d’arreu del regne. Aquesta revolució política liberal on cada diputat podia discutir i aprovar les lleis es va haver de fer a l’Isla de León (Cadis), protegida pels canons dels
vaixells anglesos, perquè els francesos que avançaven cap al Sud s’apoderaren, el mes de febrer de 1810 de la ciutat de Sevilla. Així s’escrigué la Constitució de Cadis, que construïa un Estat espanyol nou, en el govern del qual tots els pobles estarien representats de la mateixa manera a través del Parlament. Les lleis tractarien tothom igual. Els privilegis de l’Antic Règim desapareixerien i ja no hi hauria súbdits. El març de 1812 es va fer pública la nova Constitució, anomenada la ”Pepa” per proclamar-se el dia de Sant Josep. Lacy i els seus soldats foren els primers en jurar fidelitat a la “Pepa”, i Busa fou el primer lloc d’Espanya que proclamà la nova constitució. Juraren defensar amb les seves vides el nou projecte d’Estat. L’exèrcit anglo-espanyol va anant prenent la iniciativa i el juny de 1813 Napoleó va reconèixer la seva derrota i va autoritzar el
retorn de Ferran VII. Els liberals esperaven que juraria la Constitució de Cadis, però no va ser així. Els seus generals ocuparen Madrid, van detenir militars i diputats liberals, tancaren el palau de les Corts i es restablí l’Antic Règim. L’any 1817 Lacy es pronuncià contra el règim absolutista i de privilegis de ferran VII i fou detingut, jutjat i condemnat a la pena màxima. Fou afusellat a Mallorca la matinada del 5 de Juliol. La revolta que sí va resultar fou la de Rafael Riego, que inicià el cop per terres andaluses i es va anar estenent per la resta de ciutats espanyoles fins que el 9 de març de 1820 Ferran VII jurà la Constitució. A principi d’estiu d’aquell mateix any les despulles de Lacy van ser dutes de Mallorca i enterrades de manera solemne a Barcelona. La revolució havia triomfat.
biblioteca
Novetats ALT EMPORDÀ. 17 EXCURSIONS A PEU
UNA GRANJA A L’AMAZÒNIA.
Autor: Sergi Lara Editorial: Cossetània Edicions Col·lecció Azimut Comarcal Nombre de pàgines: 120 Nombre d’il·lustracions: 11 Preu: 14,50€
Autor: Carles Santasusagna Editorial: Cossetània Edicions Nombre de pàgines: 152 Nombre d’il·lustracions: 1 Preu: 13,3€
El fet d’ocupar l’extrem nord-est de la península Ibèrica, dóna un gran caràcter a la comarca de l’Alt Empordà, on la fusió dels Pirineus amb la Mediterrània i Europa, ha configurat un territori ple de matisos paisatgístics. Si a aquest fet hi afegim el llegat cultural d’un gran nombre d’enclavaments amb orígens arrelats a la prehistòria, l’escenari a descobrir és senzillament excepcional.
SECRETS DE CATALUNYA TOT EL QUE NO NECESSITÀVEU SABER SOBRE EL NOSTRE PAÍS Autor: Xavier Sust Novell Editorial: Cossetània Edicions Col·lecció Secrets, núm 1 Nombre de pàgines: 216 Preu: 13,50€ Tot el que no necessitàveu saber del nostre país és el subtítol que finalment s’ha escollit per a aquest llibre, després d’haver descartat altres subtítols: “Consells pràctics per no solucionar problemes que no tenim”, “Una guia absolutament prescindible per a la vida moderna”, “Investigacions fins ara inèdites...i és lògic”, “Té res, l’herbolari, per a la síndrome d’Estocolm?”; “Famosos de la televisió! Parelles d’estranquis! Fenòmens paranormals! Etcètera!”, “Del Sant Crist de Balaguer al Pinotxo de la Boqueria passant per la Fresita i els tebeos de Bruguera”, “Ridiculeses abordades de manera seriosa i solemnitats preses en broma”, i “El passat no el deixem enrere sinó endins”.
natura i aventura març 2009
UNA GRANJA A L’AMAZÒNIA ens descriu, sobretot, l’experiència de tirar endavant una granja enmig de la selva amb respecte per l’entorn, alhora que ens fa partícips de la quotidianitat d’un autèntic habitant d’aquest medi natural; un recull d’experiències en un món poc domesticat, un món de frontera, encara ben independent de la voluntat i la manera de fer dels homes.
CIMS DE CATALUNYA Editorial: Alpina Autor: Francesc Muntada i Jordi Lalueza Preu: 35€ Cims de Catalunya és un recorregut visual i lúdic pels principals sostres del nostre país, des d’una perspectiva inèdita i evocadora. Els seus dos autors, Francesc Muntada i Jordi Lalueza, combinen a la perfecció el coneixement i l’amor a la muntanya, amb la capacitat per captar-ne l’essencial i reflectir-ho magistralment. El primer ho fa mitjançant fotografies que ens mostren punts de vista particulars i desconeguts de cada un dels cims, que inexorablement conviden a visitar-los; el segon, amb textos rics en contingut, que aporten una visió actualitzada del territori, allunyada dels tòpics i els convencionalismes. Des de la Mediterrània fins al Pirineu, passant per les serres prelitorals i prepirinenques, Cims de Catalunya ofereix una mostra que, sense pretendre ser exhaustiva, aconsegueix transmetre la varietat de formes i de paisatges que configuren el nostre relleu, desgranant amb sensibilitat i realisme els valors naturals i culturals que li donen vida i personalitat.
www.naturaiaventura.cat
Revista d’activitats a l’aire lliure per Catalunya i Andorra
10% de descompte c/ Sant Lluís 44-48, Barcelona
10% en tèxtil Trav. de Gràcia 132, Barcelona
*
Reb cada mes Natura i Aventura a casa teva. No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la!
10% en tèxtil 10% en material dur
*
Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats.
10% de descompte
*
Participa en els sorteigs mensuals de material, viatges i altres regals.
*
Aprofita els descomptes que molts establiments ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.
Pere III, 49-51, Manresa
10% de descompte
Avda. dels Països Catalans, 132 Igualada
10% de descompte Ctra de Ribes, 251 Les Franqueses del Vallès
10% en compres en metàl·lic i 6% amb tarja c/ Galileu 208, Terrassa
7% ic10% en compres superiors a 30O euros c/ Galileu 64, Barcelona
Perquè subscriure’m-hi?
5% en bicicletes 10% en equipaments c/ Indústria 265, Barcelona
aventura
Bellver de Cerdanya Tel.: 616 85 55 35
10% de descompte Turisme rural Castellar de N’Hug Tel.: 93 825 70 16
Tot això per només
20€ l’any!
10% de descompte guies Castellar de N’Hug Tel.: 93 825 70 16
(11 exemplars)
Com subscriure’m-hi?
10% de descompte Av/ Costa Brava 138, Malgrat de Mar
* *
A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 934 177 614.
Dive Different (submarinisme)
TORRE DE L’AMO 10% de descompte www.parcfluvial.cat
15% de descompte Sant Feliu de Guíxols Tel.: 687 95 27 05
10% de descompte
10% de descompte
10% de descompte
Rbla. Josep Tarradelles - Granollers
La Molina - Borredà - Sant Feliu de Guíxols - Tel.: 616553039
c/ Canonge Baranera 2, Badalona
RAFART 15% de descompte
10% en tèxtil 5% en material dur
Pg. Pare Claret, 4 25280 - Solsona
c/ Sant Pere 12, Sabadell
2€ de descompte Cerdanyola del Vallès - 93 591 07 27
15% de descompte
10% de descompte
Baix Empordà Tel.: 620 846 742
ctra. de Sant Fruitós 7, Berga
Casa Motxo Estaon-Pallars Subirà
10% de descompte www.cbcadvocats.com
10% de descompte www.casamotxo.com - 636 17 47 52
Ho trobaràs tot a: www.naturaiaventura.cat 38/39
26
MARÇ
9 200
DE RÇA LA FO
TURA LA NA
da rada NYA La FoETA DE MUNTA l Camp g de GLAÇ BICICL I t-roi Mon A EN NEU treta LAD ESCA nal Es Ca La
18
14:38: 2009
09/03/
7 1353 a EN norm a ISO 9001 Lab Test High nts ¡ Certificad IT itat als sacs els difere INO. ¡ Qual vida per mod .FERR de 50 High Lab de per WWW ntia Test Gara
1
PROVĂ?NCIA DE BARCELONA MĂŠs
rino
6.indd
plec
tapes2
?
n Fer
d’u ? dins ovelles ament ptar plà cid mir da com gra s dor ¿T’a fereixe ¿O pre
Abrera Miguel Angel Sports Badalona Epirimountains Decathlon Montigalà Pedalsport Ayala Barcelona Travessa Vertic Barcelona Balmat Tot Muntanya Cercle Esport Esports Lluc Nus GR Zero Sports Núria Intempèrie Llibreria Altair Raig metereologia Decathlon L’Illa Diagonal Aribau 35 Cuylas Raiders Bike House Probike Espai Bici Bike Tech Bikeland Holmes Place Balmes Holme Place Urquinaona Europolis Les Corts Europolis Sardenya Poliesportiu Dinamis Can Carelleu Fitness Fira BCN Universitat Politècnica de Catalunya Cicloturisme Arturo Ribera ciclisme Brownsea Bellaterra Universitat Autònoma de Barcelona Berga Base: Tandem Sports Bike Intersport Serramartà Castellar de N’Hug La Closa
on trobar-nos
Caldes de Montbuà Oxigen Cicles 02 Cerdanyola Natupark Granollers Camp Base Basolà Bicicletes Les Franqueses del Vallès Bicicletes Segú Malgrat Cat Bike Manresa Esports El Cim T1 Muntanya Vertic Manresa Matadepera BTT Sport Mataró Esports Dom Intersport Ronda 43 Basolà Bicicletes Moià Diedre Monistrol de Montserrat El Balcó de la Lluna Montcada i Reixac Action Sports Ripollet Ciclosport Gonzalvo Rubà Cicles Pagès Sabadell Vertic Sabadell Camarassa La Panxa del Bou Intersport Paddock Escapa bicis Sant Cugat del Vallès Clinic Bikes Sant Cugat Clinic Bikes Valldoreix C.E. Muntanyenc
Terrassa Charapoua Sports Decathlon Terrassa Ciclos Morenitos
Universitat de Lleida (Inefc)
Vic Intersport HoritzĂł Intersport Everest Muntanya de Llibres Cicles 02 Vila Ors
Solsona Rafart Esports Tandem Sports
PROV�NCIA DE GIRONA Blanes Freebike Camprodon Esports Vivac Girona Aresta Llibreria Ulyssus Bike Girona Universitat de Girona La Molina Intersport Bodymolina Olot Aresta Puigcerdà Couloir Intersport Roccugi Ribes de Freser Ski & Mountain Ripoll Guix, Llar i Muntanya Torroella de Montgrà Bicicletes David PROV�NCIA DE LLEIDA Balaguer Radical Intersport La Seu d’Urgell Oficina turisme de la Seu d’Urgell Lleida Unipreus
+
ra, Subscriu-te aquest mes, Natura i Aventu a prop teu. i et regalarem el mapa que tu triïs de l’editorial Piolet. Com subscriure’m-hi? A travÊs de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.
natura i aventura març 2009
Rialp Intersport - Rialp
Sort Saorte Sports HĂpica Les Vernedes Vielha Intersport Vielha Yeti
PROVĂ?NCIA DE TARRAGONA Amposta Grimpada Cornudella de Montsant Climbing Planet Gandesa Bicisports Aubanell Reus Pedals Reus NamastĂŠ Reus Tarragona Esports K2 Intersport Equip NamastĂŠ Tarragona Universitat Rovira i Virgili Tortosa Pics de Mont Caro
PRINCIPAT D’ANDORRA Alpesport Viladomat Esports Jorma Bike Tecnic ST Moritz Oficina de turisme d’Ordino Oficina de turisme d’Encamp Oficina de turisme Canillo Oficina de turisme d’Escaldes Oficina de turisme de la Massana Universitat d’Andorra
LA GUIA DEL
turisme actiu
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ
L’ANOIA
EL BERGUEDÀ
CAMPMANY
EL BRUC
BAGÀ
TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com
L’ALT PENEDÈS LAVERN (SUBIRATS)
HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com
RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com
EL BAGES MARGANELL
RESTAURANT EL RACÓ Cuina Catalana, Braseria, Barbacoes, Mini-golf, Terrassa, Venda de productes artesanals. Crta. Marganell, km 4,5. Tel. 938 357 044
MONISTROL DE MONTSERRAT SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA
HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com
HOSTAL GUILLEUMES Magnífiques vistes a Montserrat. Calefacció, tv, wi-fi. Cuina Catalana moderna i de mercat. C/ Guilleumes, 3. Tel. 938 284 065 www.guilleumes.com
HOSTAL CAL BATISTA Habitacions amb bany, TV, música i calefacció; menjador climatitzat sense barreres arquitectòniques i cuina casolana acurada. C/ Raval, s/n, Bagà. Tel.93 824 41 26 www.calbatista.com
CASTELLAR DE N’HUG RESIDÈNCIA ALBERG LA CLOSA Allotjament rural de muntanya, on tastaràs menjar casolà de muntanya. Viu la teva aventura amb nosaltres!!! Tel. 938 257 016 – mov. 637 729 808 www.cingles.org
GUARDIOLA DE BERGUEDÀ HOTEL CASA DUANER REST. EL RACÓ DE L’AVI Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de la natura, la gastronomia, i totes les activitats culturals, esportives i d’oci que ofereix general a l’Alt Berguedà. Pl. la Farga, 10. Tel.938 227 672 www.elrecodelavi.com
EL BAIX CAMP RESTAURANT LA CASA DEL CONILL Situat en una típica masia catalana. Fou fundat l’any 1812. Durant tot l’any podeu gaudir d’una cuina tradicional i de mercat molt selecta. Aparcament. Parc infantil. Pl. Anselm Clavé, 13. Tel. 938 902 001 www.lacasadelconill.com
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
MONTBRIÓ DEL CAMP
ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com
BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com
EL BAIX EBRE
L’ALT URGELL
RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162
OLIANA
DELTEBRE
REST.-CÀMPING ENTRELLACS En un paratge tranquil, rodejat de muntanyes, on poder gaudir d’una gran varietat d’activitats esportives i lúdiques a l’aire lliure durant tot l’any.
EL PERELLÓ
Ctra. La Seu d’Urgell Km 142 Tel. 973 47 03 59 - www.entrellacs.com
Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
SALDES
HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com
EL MONTSIÀ SANTA BÀRBARA
HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant.
HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l’Ebre Ctra. De Santa Bàrbara a La Sènia www.hoteldiego.com
40/41
la guia del turisme actiu ULLDECONA
RESTAURANT BON LLOC Hotel, bungalows, restaurant. Jardí, piscina i zona de lleure infantil. Cuina catalana tradicional. Productes locals i ecològics. Antiga ctra de Vinaroz, s/n. Tel 977 573 016 www.hotelbonlloc.com
LA NOGUERA BARONIA DE RIALP
RESTAURANT MASIA MASSANéS Casa rural. Habitacions amb bany complert . Jardí. Piscina. Granja d’ animals. Passejades amb guia (reserva previa). Cruïlla de Sant Cristòfol Tel. 973 296 018 masiamassanes@gmail.com CASTELL DEL REMEI RESTAURANT CASTELL DEL REMEI Finca Castell del Remei Tel. 973 718 165 www.restaurantcastelldelremei.com
OSONA PRATS DE LLUÇANÈS
HOSTAL RURAL CAL MUSIC Amb els avantatges d’un hostal i una casa rural. Us proposem passar uns dies a la comarca del Lluçanès, de ric entorn agrari, cultural i gastronòmic. C/ Sant Pere, 20-24 Tel. 93 508 026 www.calmusic.net
RUPIT-PRUIT
ALLOT. RURAL MAS EL COLOMER La casa disposa d’àmplies vistes. Indret ideal para a realitzar excursions a peu o en bicicleta y para gaudir de la tranquilitat de la zona. És molt aprop dels paratges de la pel.lícula “Serrallonga” . Vine a gaudir-los!!! Crta C-153 – km 26,2. Tel 636 480 583 elcolomer@terra.es
TAVERTET
ALLOT. RURAL L’AVENC DE TAVERTET Casetes. Turisme sostenible. Respectuosos amb el medi ambient. S’accepten animals de companyia i cavalls. Tel. 937 447 177 www. avenc.com
EL RIPOLLÈS RIPOLL HOTEL-RESTAURANT-CÀMPING SOLANA DEL TER Hotel-Restaurant-Càmping. Escull quina és la instal.lació que més et convé. Jardí, piscina, jacuzzi. Cuina tradicional ripollesa. Crta C-17 – km.92,5. Tel 972 701 062 www.solanadelter.com
natura i aventura març 2009
SANT JOAN DE LES ABADESSES
RESTAURANT LA RUTA DEL FERRO El nostre Restaurant ofereix un ambient agradable i la possibilitat de disfrutar de la millor cuina mediterrània i de mercat. Plaça de l’estació, 1. Tel. 972 720 216 www.larutadelferro.com
LA SEGARRA FLOREJACS
RESTAURANT LA REDOLTA ALLOTJAMENT RURAL LES SALADES Casa completament restaurada que ofereix servei de restaurant i/o allotjament rural a tothom que cerqui un lloc per descansar o des d’on poder fer sortides i excursions per la Segarra. Camí d’Agramunt, 17. Tel. 626 227 488 www.florejacs.com
LA SELVA ARBÚCIES
RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es
www.turismeactiu.cat SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA RESTAURANT CAL MARC Masia rodejada de jardí, habitacions, cuina casolana. Instalaciones d’ hípica: classes d’equitació, lloguer de cavalls per hores Ap7 sortida 11 Sant Celoni. Tel 938 482 713
RESTAURANT EL GESSAMÍ A l’entrada del Parc Natural del Montseny. Cuina catalana i àrab. Especialitats en cús-cús, tajin i shua. Crta del Montseny, 16. Tel. 938 481 355 info@elgessami.com
RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY On podreu gaudir, al menjador i a la terrassa, de bons àpats tradicionals i a la vegada sofisticats, barreja del millor de la cuina catalana amb productes de D.O. de Lleó. L’especialitat del xef són els arrossos, siguin risottos o caldosos. Crta del Montseny, 406. Tel 938 482 805 www.lavalldelmontseny.com
SANTA MARIA DE PALAUTORDERA
LA TERRA ALTA ARNES ALLOT. RURAL I AGROBOTIGA CAL BADAT Una casa situada al bellmig del poble, acollidora, àmplia i còmoda. Amb el caliu de les cases antigues i el confort de les modernes. C/ Lluís Companys, 3. Tel. 977435690 www.calbadat.org
HORTA DE SANT JOAN PENSIÓ-RESTAURANT CASA BARCELÓ Habitacions equipades amb bany, televisor, assecador de cabell, calefacció…Podeu guardar les bicicletes sense cap cost adicional. Restaurant de cuina casolana i autòctona. Avda. Generalitat, 27. Tel. 977 435 353 www.casabarcelo.com
FONDA EL TURÓ DE L’HOME Situat al centre de Sta. Maria de Palautordera. Tracte familiar amb més de 10 anys d’experiencia. Especialitat en caça i bolets. Cuina casolana. Plaça Major, 6. Tel. 938 480 027 www.turodelhome.com
VALLGORGUINA RESTAURANT CAN COLOMERÓ Brasseria. Cuina casolana. Especialitats: galtes de porc, cargols, arrossos. Ctra. Arenys de Munt a St. Celoni, km.9 www.cancolomero.com
Allotjaments Restaurants Botigues Senderisme
EL VALLÈS ORIENTAL
Bicicleta de muntanya
GUALBA HOTEL HUSA-MASFERRER Ubicat a la casa senyorial més antiga de Gualba, una masia restaurada de finals del segle XIII. Convida a la calma i el descans, així com l’entorn natural que rodeja la casa. Tel. 938 487 705 www.hotelmasferrer.com
Escalada Barranquisme Vies ferrades Caiac Esquí de muntanya Espeleologia
42/43