Natura i Aventura 27

www.naturaiaventura.cat

27

ABRIL 2009

EL PIC DE CAMBRA D’ASE

Pel Corredor Vermicelle

Imatge de portada: Cresta final cap el cim del Cambra d’Ase.

LA RASA DE MAS CARISSOLS

El Solsonès mÊs salvatge SANT LLORENÇ DE MONTGAI

L’Original de l’Esperó Sud IN

CR

CĂ’

EĂ?B

LEMENT

MOD

E

ios

JĂ˜ IĂ“CSJE o SFJYFUB EF OZMPO DPJYJOFU o QFS B VO BKVTUBNFOU QFGFDUF spès sobre el cap conferint una e gran lleugeresa i comoditat.

OUSPM QFS QFSNFUSF VOB DJSDVMBDJĂ˜ BQ J FM DPJYJOFU JOUFSJPS BNC UBQFT MBDJĂ˜ QFS B CBJYFT UFNQFSBUVSFT

a: www.petzl.com

tapes27.indd 1

06/04/2009 17:47:07

ANY IV. NĂšM. 27 ABRIL 2009

TIRADA: 15.000 EXEMPLARS

CONTROLATS PER: DirecciĂł: Jordi FernĂ ndez

RedacciĂł: Jaume Guillot

CorrecciĂł: Berta Aymerich Mestre Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny grĂ fic: Jaume Guillot

Col¡laboradors: Anna Parra Naiana Lacorte Oscar Castillo Xavi Bustamante Edu Abad Marc Gavaldà Alfonso Egea Albert Beneït

Edita: H4XORS S.L. C/Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat

editorial

SFJYFUB EF OZMPO BNPWJCMFT J

P

assen els dies i no aconsegueixo esborrar del meu cap les esgarrifoses imatges del cos cansat, exhaust, hipotèrmic i moribund d’en Federico Campanini arrossegat pels seus rescatadors mentre una cà mera xafardera converteix la lenta agonia de l’andinista en un reality show. Com Ês d’impactant l’agonia de l’Êsser humà i l’esforç per aferrar-se a la vida, i com de trista i brutal Ês la mort a la muntanya. L’èpica poètica i romà ntica -que se suposa que acompanya sempre les mort d’aquells que ens deixen mentre intenten assolir els seus somnis- desapareix quan el directe ens apropa el veritable desconcert i dramatisme de mort.

Federico Campanini era el guia que tres alpinistes italians havien triat per assolir el cim de l’Aconcagua. Tot i les recomanacions de no intentar fer cim aquell dia, tots quatre hi pujaren aquella fatídica albada. Hi arribaren tard i cansats, i possiblement degut al mal d’altura, el Federico Campanini s’equivocà en el camí de retorn i conduí els seus clients pel vessant erroni.

Havien davallat mÊs de 400m per la glacera dels Polacs quan el guia s’adonà de l’errada. Havien de tornar a fer cim i baixar per l’altre vessant. Federico aconseguí contactar amb els serveis de rescat, que en un temps rècord de 24 hores es mobilitzaren i arribaren fins a ells. Però la tragèdia ja era inevitable.

Tot i rescatar dos supervivents, una noia havia mort i el guia agonitzava.

Les dures imatges filtrades al youtube han convertit injustament aquells rescatadors en botxins i han fet oblidar a molts practicants qui som els veritables responsables de les nostres accions. No podem descarregar-nos de la nostra responsabilitat al no haver avaluat bÊ un risc o al no haver pres les mesures de seguretat adequades per evitar patir un accident; i molt menys podem fer responsables de les conseqßències que se’n derivin a aquells que s’arrisquen per intentar ajudar-nos.

Potser amb el temps les imatges d’aquesta mort absurda i evitable, serviran per canviar aquesta mentalitat i ens faran ser mÊs exigents amb nosaltres mateixos.

Tant de bo.

Natura i Aventura ĂŠs membre de:

Imprimeix: Tallers GrĂ fics Soler, S.A.

L’equip de NATURA I AVENTURA

Dipòsit legal: B-51.197-2006 Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pà gines. Natura i Aventura no comparteix necessà riament les opinions dels seus col¡laboradors.

02/03 tripaNiA27.indd 3

14/04/2009 1:37:54

Sumari

06

10

rutes a peu 06

Els camins de l’Alba

rutes en BTT 10

La Picossa

plantes medicinals

18

14

El roser caní

15

Activitats del mes

16

El faig

18

El Cambra d’Ase

calendari arbres i boscos singulars esquí de muntanya escalada clàssica

24

Sant Llorenç de Montgai

punt de sortida 28

Raids, curses, cròniques...

descens d’engorjats 30

La Rasa de Mas Carissols

biblioteca 34

Novetats editorials

món sostenible 36

L’addicció al petroli (II)

geocerca 38 30 natura i aventura març 2009 tripaNiA27.indd 4

La Roca del Migdia i el Puig del Far

directori 41

Planifica les teves sortides 04/05 14/04/2009 1:38:18

10

s

tripaNiA27.indd 5

14/04/2009 1:38:22

rutes a peu

Els camins de l’Alba El bosc de la Vallensana i Puig-Castellar

COMARCA: VALLÈS OCCIDENTAL

Si Catalunya ha esdevingut el camí entre Europa i Àfrica, ha estat gràcies a tenir una depressió prelitoral que ha fet, al llarg del temps, de passadís i lloc de pas. Dins d’aquest corredor natural hi destaca el Vallès, una plana agrària entre muntanyes, fèrtil i ben comunicada. Tots els pobles o cultures que al llarg de la història arribaren a terres catalanes passaren, es detingueren, s’assentaren i influïren en l’esdevenir del Vallès. Cap d’aquells faltà a la cita que els donava la terra fèrtil vallesana. Segurament aquest és el tret distintiu d’aquesta comarca viva i plural: la barreja d’empremtes que el pas successiu de pobles hi ha deixat i la varietat d’onades culturals que des de la prehistòria s’han escampat per aquest territori. Avui us convidem a descobrir, passejant entre ginesta, arboç i pins pinyoners, la petja d’aquests pobles que forjaren el passat vallesà i, de retruc, la història del nostre país.

P

roposem començar l’excursió vora la Torre dels Frares, un dels edificis més antics de Montcada i Reixac. És d’origen medieval i fou propietat dels frares de Sant Jeroni de la Murtra fins l’any 1511, que passà a mans de Pere Solivellas. L’any 1572 passà de nou a ser propietat dels frares, però la desamortització de Mendizával facilità que l’any 1823 l’edifici fos adquirit pels descendents de Pere Solivellas. La Torre dels Frares és d’origen romànic (s. xi-xii) i en destaquen els contraforts i la torre. El mur que l’envolta és una modifica-

ció del segle xvi pensada per protegir-la del bandolerisme. Després de la desamortització fou habitada per diversos propietaris, latifundistes i masovers fins que fou abandonada l’any 2001 al morir el darrer masover que l’habitava. Ja des de l’any 1999 l’inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Montcada i Reixac aconsellava iniciar una intervenció urgent per evitar el seu esfondrament. La iniciativa d’un grup de joves amb ganes i il·lusió, atrets per la història i la ubicació de l’edifici, permet ara per ara contemplar la Torre sense brutícia i

males herbes. Potser algun dia aconseguiran assolir el seu somni de rehabilitar la casa i convertir-la en un centre social on es facin activitats obertes a la població.

Al costat de la Torre dels Frares hi neix la pista que voreja el Puig-Castellar, on seguirem durant una estona les marques vermelles i blanques del GR-92, anomenada Sender del Mediterrani, i que recorre tot el litoral català, des de Portbou fins a Ulldecona. Una curiositat sobre la numeració d’aquest sender de gran recorregut és que, tot i que no li co-

natura i aventura abril 2009 tripaNiA27.indd 6

14/04/2009 1:38:31

www.naturaiaventura.cat

rresponia, es va batejar amb el número 92 en memòria de les olimpíades de Barcelona, l’any en què es volia haver inaugurat el sender. El camí s’endinsa en el bosc de la Vallensana, format principalment per pi blanc, alzines i roures, amb un sotabosc aromàtic de romaní. Aquí i allà destaquen els esquitxos de color groc intens de la ginesta, aquesta bonica planta de flors grogues i fort aroma que despertava els amors de Joan Maragall.

Entre la verdor del bosc apareix, quan un menys s’ho espera, una teulada de teules esmaltades i rajols decoratius. Al aproximarnos-hi descobrim entre els arbres la casa modernista de Can Filosa. A mesura que avancem l’alzinar es fa més dens, i entre les alzines recargolades hi destaquen bells exemplars d’arboç, alguns de més de cinc metres d’alçada. Abans de finalitzar l’ascens a Puig-Castellar, a l’alçada del coll de les Ermites, quan el paisatge s’obre cap el mar, l’empremta del passat medieval de la comar-

ca se’ns mostra en forma de petita ermita. És l’ermita de Sant Onofre. Aquest vessant de la serra és conegut com el serrat de les Ermites, ja que un munt d’ermites s’alcen sobre les crestes de cara al mar.

Si els primers habitants del Vallès s’instal·laren a les coves del massís de Sant Llorenç del Munt, els seus descendents anaren baixant a la plana, ubicant petits nuclis de pagesos formant clans familiars que de mica en mica anaren substituint la caça per la ramaderia, i la recol·lecció de fruits silvestres per l’agricultura. Aquest devenir començà ja a modificar la fisonomia del paisatge vallesà, que al llindar de la història ja comptava amb diverses tribus ibèriques consolidades en poblats, amb preocupacions militars considerables —muralles i armes ens parlen d’un període de batusses— i una també considerable organització política. Les restes escampades pel Vallès ens mostren una comarca ibèrica considerablement poblada. Una mostra és

06/07 tripaNiA27.indd 7

14/04/2009 1:38:39

rutes a peu

Doble pàgina anterior: les panoràmiques des de Puig-Castellar són impressionants. Si mirem a llevant gaudirem d’una extensa visió de la línia de la costa i si voltem cap a ponent descobrirem la plana del Vallès a vista d’ocell, amb les serres del Montseny, Sant Llorenç de Munt i Montserrat retallades a l’horitzó. Esquerre: aquest vessant de la Serra de Marina està esquitxat d’ermites com la de Sant Onofre, a la fotografia.

el poblat de Puig-Castellar, un dels més importants de Catalunya, al qual arribem en la nostra ascensió al cim del turó. Les magnífiques condicions defensives i de control del territori fan pensar que fou un poblat important. L’estructura urbanística del poblat s’adapta a les característiques del terreny i les cases s’aixequen sobre terrasses que salven els diferents desnivells.

S’hi han trobat objectes que ens indiquen els usos i funcions dels diversos espais, així com les activitats que s’hi realitzaven, com el magatzematge, els teixits, la mòlta de gra o la metal·lúrgia.

Des del cim del turó la panoràmica de 360º és extraordinària, sobretot els dies clars. Pel cantó de mar es veu la serra de Marina esquitxada d’ermites; a sota, Sant Jeroni de la Murtra, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, i Barcelona, als peus de la serra de Collserola. Si ens girem cap a Montcada veiem la plana del Vallès emmarcada entre les serres de Sant Llorenç i el massís de Montserrat. És fàcil imaginar la importància d’aquest emplaçament pels ibers ja que gaudeix d’una ampla visió i permetia la comunicació amb els assentaments propers, com el de les Maleses, que s’alça sobre el turó del mateix nom. Si el poblat de les Maleses comunicava els poblats de la costa amb els de l’interior, el de Puig-Castellar controlava un tram important de la línia de mar: la desembocadura del Besòs, la plana de Barcelona i el pas cap a l’interior del Vallès. Ambdós poblats foren ocupats per la tribu dels laietans des del segle v aC fins a principis del segle ii aC.

natura i aventura abril 2009 tripaNiA27.indd 8

08/09 14/04/2009 1:38:48

www.naturaiaventura.cat

DURADA: 2 H TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DESNIVELL: 260 M

FITXA

LA RUTA PAS A PAS

RECORREGUT: 4,5 KM DIFICULTAT: BAIXA ÈPOCA: TOT L’ANY

Aquest recorregut està senyalitzat amb marques de pintura de color groc.

MONTCADA I REIXAC To El recorregut comença a la Torre dels Frasana rre S la Vallen e d t n e SUB I ETS nt res (1), situada aproximadament al punt Torr SCR de 4 IPTO quilomètric 6,5 de la carretera BV-5001.

Can Filosa les DESC PODRÀS R Prenem la pista que neix vora la casa i que A A 3 RRE ve WW GAR W.NA lla marxa en direcció est. Uns 500m més endaTUR DE n AIAV La Torre dels Frares e E NTU E s vant trobem una cruïlla (2). Les marques de L PL RA.C AT ÀN 1 2 GR marxen pel sender de la dreta, per aquí TRAC OL, EL K baixarem de tornada de Puig-Castellar. NoRESS I LA ENYA saltres seguim recte per la pista. Passem Bo sc vora la característica casa de Can Filosa de la (3), que trobem a ma esquerra. Continuem a Santa Coloma Va llen per la pista principal fins quasi arribar a la de Gramanet sa Turó de Can Devesa na confluència del torrent de la Vallensana (que 5 veníem seguint des de Montcada) amb el de les Avellanes, que seguim en direcció sud-est (4). Voregem el turó de les Deveses i continuem fins arribar a les primeres cases d’una urbanització (5) on prenem un camí sinuós que puja a la dreta que ens duu al 6 coll de les Ermites (6). Si ens desviem a l’esquerra podem visitar 7 Puig-Castellar l’ermita de Sant Onofre. Seguim per la pista principal que puja suaument cap a Puig-Castellar.

Poc abans d’arribar-hi trobem una cruïlla (7) on una cadena impedeix el pas de vehicles. El camí que prendrem de tornada és el que continua recte i planer (GR-92) en direcció nord. Nosaltres ara marxem a l’esquerra per coronar el turó de Puig-Castellar on trobarem les restes del poblat ibèric del mateix nom.

tripaNiA27.indd 9

14/04/2009 1:38:51

rutes en BTT

La Picossa

Paisatges intimistes de la Ribera d’Ebre

COMARCA: RIBERA D’EBRE

Des de sempre, la muntanya de la Picossa ha senyorejat el terme de Móra. Altiu, imponent i visible des d’arreu, aquest cim ha esdevingut tot un símbol pels habitants de la contrada. L’estel de ferro encimbellat a la punta més oriental del pic és un preciós estendard que ondeja sobre la Cubeta de Móra i ha convertit en mite l’ascens a aquest cim. Aquí dalt el silenci i la solitud són els amos i senyors, i la calma que ens envolta és embriagadora. Fins i tot el xiular del vent que remunta la vall de l’Ebre i que al abocar-nos al buit ens despentina, és melangiós. Restem muts al contemplar com sota els nostres peus s’escampa el verd dels boscos que encatifen les suaus ondulacions, a voltes trencades per esquerpes cingleres, crestes esmolades i espadats, que dibuixa aquesta bella comarca.

natura i aventura abril 2009 tripaNiA27.indd 10

14/04/2009 1:38:57

www.naturaiaventura.cat

10/11 tripaNiA27.indd 11

14/04/2009 1:39:02

rutes en BTT

S

i sobre la comarca s’alça imponent el cim de la Picossa, sobre Móra d’Ebre i el curs del riu ho fa el seu castell. A la part alta del nucli antic es troba aquesta construcció els orígens de la qual es perden en el temps.

El que sí se sap del cert és que durant la dominació musulmana aquesta fortificació formava part, juntament amb els castells d’Ascó i Miravet, de la línia defensiva de l’Ebre. Els murs que encara resten dempeus han estat testimonis muts d’una història carregada de batusses i conflictes.

Les seves pedres han vist córrer la sang de les batalles de reconquesta, han patit el setge dels templers de Miravet, han vist els almogàvers plantar cara als Montcada veïns. La vella fortalesa ha estat quarter general de les tropes franceses durant la guerra del Francès i fins i tot fou durant un temps una fàbrica de municions. El castell de Móra esdevingué a voltes liberal, a voltes absolutista; fou volat pels isabelins i posteriorment reconstruït per l’exèrcit carlista; i si no en tenia prou, durant la Guerra Civil, fou bombardejat per l’aviació i l’artilleria.

Memorant els esdeveniments que han marcat el devenir d’un poble pedalem entre camps de secà i de regadiu. Quan el verd de les oliveres es fon amb el blanc rosat i fonedís de les flors dels ametllers, i una brisa suau escampa la dolça olor de les flors dels tarongers i presseguers més propers al riu, recordo com des de sempre aquesta terra m’ha semblat plena de contrastos, aspra en les seves formes i alhora gentil en els seus colors, esquerpa i distant al arribar-hi, i dolça i harmoniosa en ser conquerida. No és d’estranyar les pugnes que al llarg de la història han enfrontat els nouvinguts que s’hi volien establir atrets pels encants d’aquesta terra encisadora.

L’ascens a la serra de la Rovelloneda és llarg i continu; amb la Picossa retallada a l’horitzó com a teló de fons pedalem en direcció a les ermites de Sant Jeroni i de Santa Madrona, on uns xiprers gegantins i centenaris ens donen la benvinguda. Entre el verd viu dels arbres ornamentals hi destaca el blanc lluent de l’ermita de Sant Jeroni. Tot i que l’edifici actual data del segle XVIII, l’origen d’aquesta ermita és una construcció medieval bastida

sobre una font amb l’evident propòsit de cristianitzar l’indret i santificar aquest paratge on s’acudia des de temps antics a donar culte a les aigües que brollen de la mare terra. L’ara es construí perpendicular a la pedra de la qual brollava l’aigua, ara canalitzada fins a la font on vessa. A l’altre

Pàgina anterior: pedalem entre camps d’oliveres, vinyes i ametllers amb el fantàstic teló de fons de la Picossa. Esquerre: els xiprers centenaris i monumentals ens donen la benvinguda al paratge de Sant Jeroni i Santa Madrona. Pàgina següent: l’ermita de Sant Jeroni.

costat del passeig de xiprers, declarats arbres monumentals, hi ha un altre edifici singular. És l’ermita de Santa Madrona, de característiques barroques. Consta d’una nau central amb volta de mig canó, cor als peus i sagristia al costat de l’absis.

Aquesta gran explanada als peus de la Picossa —que acull també una àrea recreativa i una formidable zona d’acampada— és un corredor natural on conflueixen un munt de crestes i cingleres que permeten als excursionistes més aventurers enfilars’hi i gaudir, des de les alçades, d’aquest formidable paratge.

Nosaltres prenem el camí vell d’Ascó, pel qual travessarem el magnífic paratge del barranc de Perles, feréstec i salvatge. Abans que el camí davalli de nou cap a Móra d’Ebre trobem el Balcó de Ximet, un indret captivador on podem gaudir un cop més dels espectaculars paisatges de la ribera de l’Ebre, farcits de detalls i sensacions.

natura i aventura abril 2009 tripaNiA27.indd 12

14/04/2009 1:39:09

www.naturaiaventura.cat

FITXA

S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT TRAC OL, EL K IE ROA DBO L OK

DURADA: 3,5 H DESNIVELL ACUMULAT: 370 M DIFICULTAT: MITJA TIPUS ITINERARI: CIRCULAR ÈPOCA: TOT L’ANY DISTÀNCIA: 17 KM CARTOGRAFIA: 1:50000 RIBERA D’EBRE - I.CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA

150 100

0

1

2

3

4

5

6

7

8 9 Distància km

10

11

12

13

Mora d'Ebre

200

Barranc de Peles

250

Mora d'Ebre

300

Coll de Perles

Peu de la Picossa

350

Sant Jeroni

400

14

15

12/13 tripaNiA27.indd 13

14/04/2009 1:39:17

plantes medicinals

ROSER CANÍ

EL GRAN SUPLEMENT VITAMÍNIC (Rosa canina)

Anna Parra txiqui77@hotmail.com

Fitxa 23 Ja tenim aquí la primavera. Aquesta bonica estació ens regala una gran diversitat de plantes i flors en plena activitat de creixement i vida. Tot plegat és un regal pels vostres sentits. Aquest mes us presentem el roser silvestre, conegut com el roser caní.

DESCRIPCIÓ: Planta sempre verda i trepadora. Originària de les zones muntanyoses d’Europa, Àsia i nord d’Àfrica. Pot arribar a mesurar 3 metres d’alçada. Les tiges estan plenes de punxes i les fulles són dentades. Les flors de color rosat creixen aïllades i tenen 5 pètals. Els fruits són de color vermell i en el seu interior hi ha les llavors.

Els fruits es recol·lecten a la tardor.

Suplement vitamínic:

Astringent:

Els fruits ingerits en xarop o melmelada serveixen per tonificar el cos pel seu alt contingut en vitamines, sobretot la C. Per tant, és molt recomanable en estats de convalescència.

L’arrel cuita i els fruits serveixen per ajudar a tallar la descomposició gràcies al seu contingut en tanins.

Ús extern: Estimulant sexual:

BENEFICIS:

L’ús de l’oli essencial per realitzar massatges relaxants abans de l’acte sexual ens ajudarà a eliminar la tensió i l’estrès tan comú avui en dia. Incrementa el desig sexual.

Ús intern:

Cosmètica:

Digestiva: Ens ajudarà a digerir millor els menjars si fem una infusió dels pètals secs. Ho deixarem infusionar durant 5 minuts i ho prendrem després de cada menjada.

La infusió de pètals de rosa és un ideal astringent i tònic per la pell. S’utilitzarà en aquelles persones que tinguin la pell greixosa. La presència de tanins en aquesta flor tancarà els porus i tonificarà la pell. Bon remei per l’acne juvenil.

FARMACIOLA NATURAL: Com que és un bon suplement vitamínic, ens aniria molt bé portar a la nostra farmaciola de muntanya uns fruits en melmelada. Ens ajudarà a recuperar-nos millor del cansament acumulat.

www.guiescingles.cat Alt Berguedà

natura i aventura abril 2009 tripaNiA27.indd 14

14/15 14/04/2009 1:39:21

abril - maig

Data

Activitat

Marxes i caminades 26/04 Marxa Riudoms-La Mola-Riudoms 26/04 Marxa de Re. i Orientació de Ripoll 26/04 Marxa de Regularitat 26/04 Marxa Sant Jordi (3 modalitats) 26/04 C. de resistència “Cinc Cims” 26/04 C. Popular de Primavera a Bescanó 26/04 Caminada Popular de Sallent 26/04/ Caminada Popular de Cervera 2,3/5 Travessa La Garriga-Montserrat 03/05 Meridià Verd, a peu 03/05 “Lletissonada” 03/05 Caminada Popular de Guissona 9,10/5 Anada a peu El Vendrell-Montserrat 17/05 Marxa Romànica de R. de Navàs 17/05 Travessa del Montseny 17/05 M. de Regularitat de Campdevànol 23,24/5 Marxa Gràcia - Montserrat Curses de muntanya

26/04 26/04 03/05 10/05 17/05 24/05

Cursa de les Aixetes Cursa de les Fonts Cursa Mossos d’Esquadra-Sant Amand Cursa d’Alta Muntanya de Berga Cursa de Muntanya de Montblanc Cursa de Muntanya de Paüls

Sortides en BTT 10/05 Ruta dels Castells de la Segarra

tripaNiA27.indd 15

Organitza

Contacte

CENTRE E.R. ARNAU PALOMAR (SE) CLUB EXCTA. RIPOLL CENTRE EXCTA. PUIGCASTELLAR UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA MATARÓ CENTRE EXCTA. DE CASTELLAR ASS.COLLA EXCTA. L’ISARD FOMENT ARQUEOLÒGIC EXCTA. SALLENTÍ CENTRE EXCTA. DE LA SEGARRA CENTRE EXCTA. GARRIGUENC ASS.ESP. INTEMPÈRIE GRUP EXCTA. CULT.ALPI.- LLETISSONADA CENTRE EXCTA. GUISSONENC LA LIRA VENDRELLENCA (SE) CENTRE EXCTA. NAVÀS TAULA DE JOVES COMTAL (SE) GRUP EXCTA. CAMPDEVÀNOL UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA DE GRÀCIA

www.cerap.net www.clubexcursionistaripoll.com www.puigcastellar.cat www.uecmataro.org www.castellarvalles.org/entitats/cec www.collaisard.com www.faesallent.org www.ces.cat www.cegarriguenc.entitats.lagarriga.cat www.intemperie.es www.geca.cat ceguissonenc@yahoo.es www.gmlira.com www.totnavas.com/cen http://travessa.homestead.com www.gec-campdevanol.org www.uecgracia.cat

GRUP EXCTA. SANTFELIUENC CENTRE EXCTA. XERTA CLUB EXCTA. RIPOLL ASS.ESP. MOUNTAIN RUNNERS DEL BERGUEDÀ CLUB EXCTA. MONTBLANC UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA TORTOSA

http://geps.santfeliu.net/ www.cursadelesfonts.com www.clubexcursionistaripoll.com www.mountainrunners.eu club_excursionista_montblanc@hotmail.com www.uectortosa.org

AGRUP.EXCTA. MUNTANYA

www.aemuntanya.cat

14/04/2009 1:39:23

arbres i boscos singulars

FITXA 5

En el paradís de la muntanya mitjana: el faig Albert Beneït Rochés Agent Rural Pins, avets, roures, alzines... Fins a dia d’avui hem anat parlant, en les successives fitxes sobre la nostra vegetació, dels reis i reines de la terra baixa, de la muntanya mitjana i, aprofitant les festes nadalenques, de l’alta muntanya. Hem intentat definir cadascun dels arbres dominants en les 3 regions climàtiques que té el nostre país. A partir d’ara ens dedicarem també a aquelles espècies que, sense ser una comunitat principal en la nostra geografia, sí que formen dominis propis o és destacable la seva presència. Aquest és el cas d’un dels arbres que, sense ser tan abundant a Catalunya com els citats en anteriors números, forma un dels boscos més especials i més estimats per aquells que tenen l’oportunitat d’endinsar-se dins seu. Ens referim al faig i al seu regnat: la fageda.

E

l faig (Fagus sylvatica) és un dels prínceps de la muntanya mitjana humida. Majoritàriament, el trobarem en un paper predominant des dels 1.000 fins als 1.600 metres, on intentarà penetrar en el domini de les avetoses. Tant li serà reposar en sòls calcaris com silícics. No obstant això, a causa de situacions climàtiques que podríem definir com a excepcionals i que trobem en alguns punts força concrets de la nostra orografia, també podríem trobar fagedes en zones que se situen entre els 600 i els 1.000 metres. De fet, en una d’aquestes “excepcions” oroclimàtiques, concretament a Olot, és on trobem la fageda més coneguda i reconeguda: la fageda d’en Jordà.

Aquest arbre de la família de les fagàcies destaca per ser un arbre de port vigorós i esplendorós, que pot arribar a alçades de fins a 45 metres. Té la fulla caduca i serà reconegut fàcilment per l’escorça de color gris i, sobretot, per la seva fulla

ovalada, la qual disposa d’una sèrie de pèls sedosos que ressegueixen el voltant del seu marge. El fet que sigui de fulla

no serà fins al setembre que ens atorgarà amb els seus fruits, les fages, les quals les trobarem reunides en parelles i protegides per una volva espinosa a l’estil de les castanyes. També comestibles, per cert.

A la Vall d’Aran, als Pirineus, al Montnegre, a les Guilleries, al Montseny, inclús als ports de Tortosa, és on trobarem fagedes d’inestimable bellesa. Desgraciadament, és un arbre inexistent a ses Illes i al País Valencià.

caduca és una de les principals raons que dóna una excepcional bellesa al seu entorn, creant magnífics tapissos de fulles seques mentre les branques sembla que busquin abraçar el visitant en un bosc pràcticament net de sotabosc.

Tot i que és ara, entre el mes d’abril i maig, que començarà la seva floració,

Proveu de gaudir de la inqüestionable bellesa dels seus boscos, tant ara a la primavera, amb la verdor amb la qual les capçades filtren els atrevits rajos del sol que proven d’introduir-se en els seus dominis, com durant la tardor, que quan passegeu sota la seva protecció us semblarà navegar per un mar de fulles i un sol de color terrissa. Al seu reialme s’hi respira pau, serenor i, sobretot, molta màgia. No deixeu, doncs, que només us ho expliquin.

natura i aventura abril 2009 tripaNiA27.indd 16

14/04/2009 1:39:32

www.naturaiaventura.cat

La fageda del Retaule i el Pare Faig Una altra fageda espectacular, carismàtica i singular del nostre país és la fageda del Retaule, amagada al cor dels Ports, entre les cingleres que conformen el barranc del Retaule. Això és el que la fà tant particular, el fet de ser la fageda més meridional d’Europa. Les fagedes són boscos de latituds més fredes i climes més humits, per això les fagedes dels Ports -en trobem també al barranc dels Cirerers i al barranc de la Carrascasón molt especials i tenen unes característiques que les diferencien de la resta de fagedes europees. Sempre es troben orientades al nord, cercant la vessant més humida i els fons dels barrancs. És per això que els faigs dels ports s’alcen en fortes pendents, entre espadats i cingleres, a diferència de les fagedes més septentrionals que acostumen a trobarse en zones més planeres.

I si ja per ella mateixa la fageda del retaule és un regal per als sentits, la sorpresa total s’esdevé quan contemplem, a peu del camí, el Pare Faig, segurament l’arbre més bonic dels Ports. Aquest faig, catalogat com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya té una majestuosa arrel descoberta plena de siluetes capricioses que conformen una preciosa catedral de fusta. Segurament aquesta és la raó per la que aquest barranc s’anomena del retaule, perquè la bellesa i les formes dels seus racons inspiren la imatge d’un enorme retaule natural que rendeix un bell homenatge a l’harmonia de la natura.

COM ARRIBAR-HI: Des de Tortosa anem fins a Santa Bàrbara i fins la Sènia. Travessem el poble i prenem la cerretera de Fredes (CV105)en direcció al pantà d’Ulldecona.

Només passar el pont, a la dreta, agafarem la pista sense asfaltar que transcorre pel marge dret del pantà.

Passats 3 km, deixarem la pista a la esquerra, que ens duria al Salt de Ro-

bert i a Fredes. Al cap de 10 Km de pista des de el pont del pantà, farem cap a la Font del Teix, al Barranc de la Fou, on deixarem els cotxes.

Pugem per la pista, en fort ascens fins trobar, a l’esquerra un sender marcat amb una fletxa. és una drecera que s’endinsa al a Fredes

Pantà d'Ulldecona

a La Sènia

barranc i ens duu de nou a la pista un tram més amunt. Continuem pista amunt fins trobar una idíl·lica esplanada on brolla, sota un teix, la font del retaule. Seguim per la pista que s’endinsa a la fageda i on ens espera, un xic més amunt, el Pare Faig. La tornada la farem girant cua i davallant per la pista que, després de passar pel Racó de l’Avellanar ens duu a la Font del Teix i el cotxe.

Àrea de Lleure de La Fou

Font del Teix Font del Retaule Racó de l'Avellanar

Pare Faig

16/17 tripaNiA27.indd 17

14/04/2009 1:39:43

esquí de muntanya

L’ascens al Cambra d’Ase pel corredor Vermicelle (270 m, 50º)

2750 m

COMARCA: ALTA CERDANYA

Més amunt de l’estació d’esquí de Sant Pere dels Forcats trobem un mur de roca ple de canals i corredors: és el magnífic i salvatge Circ de Cambra d’Ase. Des de la llunyania de l’estació es veu un corredor que destaca per la seva bellesa per damunt dels altres: és el corredor Vermicelle, que per la seva espectacularitat i relativa poca dificultat s’ha convertit en la ruta més clàssica per assolir el cim de Cambra d’Ase, on ens esperen les vistes més espectaculars d’aquest vessant de la Cerdanya. Per completar la jornada proposem el descens per la Canal Central, que farà les delícies dels riders més atrevits.

natura i aventura abril 2009 tripaNiA27.indd 18

14/04/2009 1:39:49

www.naturaiaventura.cat

18/19 tripaNiA27.indd 19

14/04/2009 1:39:56

esquí de muntanya

COM ARRIBAR-HI: Des de Puigcerdà creuarem la frontera cap França pel poble de Bourg-Madame, on agafarem la carretera N-116 direcció Sallagosa.

Passats 3 km. D’aquest poble, trobarem el desviament cap el poble d’Eina. El prenem i continuem fins arribar a l’estació d’esquí Eyne 2600 indicada amb rètols. Podrem estacionar el nostre vehicle al darrer pàrquing de l’estació d’esquí.

ASCENS (4h): La nostra ascensió comença a les pistes de l’estació d’Eina (1.770 m). Des del final del pàrquing remuntarem direcció S pel costat d’un petit teleesquí, on al final trobarem un rètol que ens indica el camí cap al Pla du Cambre d’Aze. Agafarem aquesta pista que travessa el bosc direcció SE, creuarem un altre teleesquí, i continuarem en la mateixa direcció fins arribar al Pla du Cambre d’Aze (1.950 m). Ja amb vistes del Circ de Cambra d’Ase, podem localitzar el corredor Vermicelle a la dreta i la Canal Central al mig.

Enlluernats amb el paisatge continuarem per les pistes direcció S per, finalment, escapar de l’estació. Al final del bosc de Sant Pere dels Forcats, agafarem ja direcció cap a l’entrada al corredor, on buscarem un bon lloc per canviar esquís per grampons i bastons per piolets. El corredor comença una mica obert i es va tancant; manté durant tot el recorregut un pendent constant d’uns 45º, i uns 50º a la sortida. Una vegada a dalt continuarem, sense treure’ns els grampons, cap a l’esquerra direcció E, per la carena. Abans d’arribar al cim passarem per l’entrada de la Canal Central. Podem deixar aquí els nostres esquís i continuar fins arribar a la creu del pic de Cambra d’Ase (2.750 m).

DESCENS (1h30): Tornarem enrere per la carena fins arribar a l’entrada de la Canal Central, on havíem deixat els esquís. El principi té molta inclinació, però de seguida se suavitza una mica. Si no ens hi veiem amb cor, el principi el podem baixar amb els grampons i el piolet. Continuarem el descens direcció N fins arribar al bosc, on de seguida arribarem a les pistes de l’estació. Desfarem llavors el camí de pujada fins arribar al pàrquing. Una altra opció per un descens més fàcil és per la carena direcció NO.

natura i aventura abril 2009 tripaNiA27.indd 20

14/04/2009 1:40:02

www.naturaiaventura.cat

EINA EINA 2600

S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT TRAC OL, EL K RESS I LA ENYA

CA TÈ C N I F I TX A : 1.000 M ELL DESNIV ’ASCENS: 4H D H 30’ HORA RI E DESCENS: 1 D HORA RI IÓ: NORD ED. AC 5.000.

ORIENT RDANYA.. 1:2 E MAPA: C / ** / S4 ALPINA T: DIFÍCIL (* LTA DIFICU LA, .

DA I PA MBEA) A, SON V

AL: A R

MATERI NS I PIOLET. O GRAMP CELLE: VERMI R O D CORRE L: 2 70 M o EL DESNIV T: 45o - 50 LTA DIFICU H 30’ T (OP I: 1 I PIOLE ICS) R S A N R O O P H M CN AL: GRA ETS TÈ MATERI CORDA I PIOL L CIONA

Bosc de Sant Pere dels Forcats

ase

rad

b Cam

e

cd

Cir

(2750) Cambra D'Ase

C. Vermicelle

Doble pàgina d’inici: començant el descens per la Canal Gran. Pàgina anterior: el darrer tram del corredor Vermicelle és el més vertical de d’aquesta canal ideal per a l’iniciació en recorreguts alpins. Dreta: amb la taula a l’esquena encarem el característic corredor Vermicelle, al costat dret del Circ de Cambradase. Sota: espectaculars núvols sobre el cim del Pic de Cambra d’Ase, des de on es poden contemplar unes fantàstiques panoràmiques de la Cerdanya francesa.

20/21 tripaNiA27.indd 21

14/04/2009 1:40:10

! !

E T U RI

C S B SU regal: u e t l e i tria

AT VALOR EN

9€

1 mapa de l’editorial Piolet

FORFAIT

+ ó /2009 FO2R0F0A8IT

AT VALOR N E

12 i 17

€

1 d’aquests llibres de l’Ed. Piolet

AT VALOR EN 2008/20

36 €

09

1 forfait per esquiar a Vallnord

* ofertes vàlides fins el 3 de maig de 2009

natura i aventura abril 2009 tripaNiA27.indd 22

14/04/2009 1:40:11

www.naturaiaventura.cat

HI SORTIRÀS GUANYANT Per què subscriure’m-hi?

10% de descompte c/ Sant Lluís 44-48, Barcelona

10% en tèxtil Trav. de Gràcia 132, Barcelona

*

Reb cada mes Natura i Aventura a casa teva.

No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la!

c/ Indústria 265, Barcelona

*

Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats.

10% en tèxtil 10% en material dur

*

Participa en els sorteigs mensuals de material, viatges i altres regals.

*

Aprofita els descomptes que molts establiments ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.

5% en bicicletes 10% en equipaments

Pere III, 49-51, Manresa

10% de descompte

Avda. dels Països Catalans, 132 Igualada

10% de descompte Ctra de Ribes, 251 Les Franqueses del Vallès

10% en compres en metàl·lic i 6% amb tarja c/ Galileu 208, Terrassa

10% de descompte Bellver de Cerdanya Tel.: 616 85 55 35

Tot això per només

20€ l’any!

10% de descompte Turisme rural Castellar de N’Hug Tel.: 93 825 70 16

10% de descompte guies Castellar de N’Hug Tel.: 93 825 70 16

Com subscriure’m-hi?

7% ic10% en compres superiors a 30O euros c/ Galileu 64, Barcelona

10% de descompte Av/ Costa Brava 138, Malgrat de Mar

A través de www.naturaiaventura.cat.

Trucant al telèfon 93 417 76 14.

Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.

Dive Different (submarinisme)

TORRE DE L’AMO 10% de descompte www.parcfluvial.cat

15% de descompte Sant Feliu de Guíxols Tel.: 687 95 27 05

10% de descompte

10% de descompte

10% de descompte

Rbla. Josep Tarradelles - Granollers

La Molina - Borredà - Sant Feliu de Guíxols - Tel.: 616553039

c/ Canonge Baranera 2, Badalona

RAFART 10% en tèxtil 5% en material dur c/ Sant Pere 12, Sabadell

15% de descompte Pg. Pare Claret, 4 25280 - Solsona

2€ de descompte Cerdanyola del Vallès - 93 591 07 27

15% de descompte

10% de descompte

Baix Empordà Tel.: 620 846 742

ctra. de Sant Fruitós 7, Berga

Casa Motxo Estaon-Pallars Subirà

10% de descompte www.cbcadvocats.com

10% de descompte www.casamotxo.com - 636 17 47 52

+

ra, NatuarapiroApvetentu u.

22/23

tripaNiA27.indd 23

14/04/2009 1:40:14

escalada clàssica

Sant Llorenç de Montgai Via Original a l’Esperó Sud (V, 120m)

COMARCA: LA NOGUERA

natura i aventura abril 2009 tripaNiA27.indd 24

14/04/2009 1:40:20

www.naturaiaventura.cat

E

l riu Segre ha excavat, abans d’embassar-se a Sant Llorenç de Montgai, unes espectaculars cingleres. Les parets ataronjades es reflecteixen en les aigües tranquil·les de color turquesa de l’embassament que confereixen a aquest paratge, bells paisatges d’un cromatisme exuberant. Al bell mig de les dues parets més espectaculars —anomenades de l’Ós i del Cilindre— s’alça el preciós esperó que recorre l’itinerari que avui us proposem. La via Original (V, 120 m) supera una bonica xemeneia de regust clàssic i romàntic, recorre plaques verticals tallades a plom sobre l’embassament i ens ofereix generoses fissures que ens permetran practicar l’ús de Friend i els fissurers. És una via equipada ideal per iniciar-se en l’escalada clàssica.

COM ARRIBAR-HI: Des de Balaguer prenem la carretera C-13 en direcció a Tremp. Poc abans d’arribar al poble de Camarasa trobem una cruïlla on, a l’esquerra, prenem la carretera LV-9047 en direcció a Sant Llorenç de Montgai. Creuem el riu Segre. Les primeres cingleres que apareixen a la dreta són la paret de l’Ós. Al final d’aquesta paret, a l’alçada del quilòmetre 10, aparquem. Ens trobem a peu de via i a la dreta destaquen l’esperó Rematxa i, un xic més al darrere, l’esperó Sud.

R4 IV+ V

30m R3

V

30m

R2 IV+

30m

R1 IV 30m

III+

DESCRIPCIÓ: La via comença a la dreta de l’esperó Rematxa. Ascendim primer per una curta placa (III+) que ens apropa a la característica xemeneia (IV). Sobre aquesta, en un replà entre els dos esperons, hi trobem la primera reunió. Originàriament la via pujava per la placa, un xic descomposta i amb pedres

24/25 tripaNiA27.indd 25

14/04/2009 1:40:36

escalada clàssica

soltes que hi ha sota aquesta reunió, però per evitar la caiguda de pedres a la carretera s’obrí el tram de la xemeneia. Flanquegem fins a la base de l’esperó Sud, on superem el primer tram per l’aresta i després per la placa (IV+), que ens duu a un replà on muntem la segona reunió. El tercer llarg és possiblement el més vertical, vistós i espectacular de la via. Ascendim superant diversos trams de placa (V) amb generoses esquerdes on assegurar-nos en els trams en què els ancoratges disten una mica. La màxima dificultat de la via la trobem a la sortida de la tercera reunió, amb un pas fi de placa (V). Un cop superat aquest pas, la via continua seguint esquerdes i plaques fins a la darrera reunió, on neix el corriol que seguim per descendir. Originàriament la via continuava uns metres més, fins al cim de l’esperó.

DESCENS (10’): Seguim el corriol que davalla per darrere la paret de l’Ós i que ens duu fins a una pista forestal. La prenem a la dreta i rodegem la cinglera fins arribar a la carretera. La prenem a la dreta fins a l’aparcament.

a Tremp

CAM

CA TÈ C N I RENY i F I TX A IÓ: J. E. FA R S N 1a ASCE (gener de 19 74) TS L L A D I A RABO J. V ENTS: P M A P I U +30) EQ AT: V m (30+30+30 T L U C I F DI ATE : 120 TES, M REGUT RECOR : CASC, 8 CIN IONS, JOC AL UN MATERI MUNTA R RE R E RIAL P DS EN DE FRI CIÓ: SUD ANT ESTAUR TA N ORIE ES: AL BA R-R Y RESSEN DEL LLAC. OR D A MIR

LV- 904

Paret de l'Ós Esperó Sud Paret del Cilindre

Sant Llorenç de Montg

natura i aventura abril 2009 tripaNiA27.indd 26

14/04/2009 1:40:59

www.naturaiaventura.cat

CAMARASSA

a Balaguer C-13

LV- 9047

'Ós Pantà de Sant Llorenç de Montgai

ó Sud ilindre Llorenç de Montgai

26/27 tripaNiA27.indd 27

14/04/2009 1:41:19

PUNT DE SORTIDA...

raids - curses - duatlons - pedalades - cròniques - esdeveniments

cursa de Xtrem Running, una (24-25-26 d’abril) mar ntanya arran de mu

em Running era cursa atlètica Costa Bra va Xtr prim la de ri ena esc à ser va Bra xen el perfil del litoral Els dies 24, 25 i 26 abril la Costa s camins de ronda que resseguei pel i 92 GR al ts yen tan per s der que transcorrerà per sen Bra va Challenge , de Girona de Blanes a Portbou.

Bra va Xtrem, de 200 km., i Costa ta Cos ts: ren dife ts egu orr rec s La cursa es composa de tre prés de recórrer la Costa Bra va en des u tbo Por a t ban aca i nes Bla a s casos farà el dia 24 de 100 km., iniciant-se en ambdó sa, de caire més popular i que es cur a cer ter La ”. ma ríti Ma lva diferents eta pes, i la cursa “Se ” i té un recod’abril, s’anomena “Selva Marítima les poblacions rregut de 20 km., establert entre t tres dies, els de Blanes i Tossa de Mar. Duran s amb encant esportistes correran per poblacion de gran bellesa i tradició, passaran per paratges ls,…- , desconatural –cales, rius, parcs natura a de la zona. brint, d’aquesta manera, la belles una carrera en Per primera vegada a l’història, la Costa Bra va la seva primera edició, com és losa a la llisXtrem Running, puntuarà i serà inc l’ultra trail del ta de curses classifica tòries per ant del mon en Mont Blanc , la cursa mes import aquest sector.

RAID D´AVENTURA ECU LLAVORSI´09

15 (nit) i 16 de maig

L’Open Raid ECU Llavorsí s’està coent i ens agradaria tornar a veure-us les cares!! Aquest any el farem el 15 (nit) i 16 de maig de 2009 així que ja us podeu anar preparant…

Us espera un Raid per PARELLES NONSTOP sense assistència o en modalitat INDIVIDUAL per participants que acreditin tenir experiència amb aquest tipus de proves. El recorregut serà en estrella de manera que quasi no haureu de carregar material amb vosaltres. El recorregut serà llarguet però gens tècnic i molt assequible . El desnivell està assegurat…ja se sap…a Llavorsí…no hi ha escapatòria!( tot puja i baixa). Tot el recorregut es durà a terme en el marc incomparable del Parc Natural Alt Pirineu i rodalies.

Us hi esperem!!

Més informació a: http://esports.url.edu/activitats/raid

natura i aventura abril 2009 tripaNiA27.indd 28

14/04/2009 1:41:27

www.naturaiaventura.cat

El Grifone Challenge - Escanyabocs ´09 23 i 24 de maig

Ja estem en marxa. El Grifone Challenge - Escanyabocs ‘09 ja és a punt i la ciutat està preparada per a rebre a tots els participants els propers 23 i 24 de maig. Fins aleshores, ja podeu intensificar els entrenaments per a poder participar en el màxim número de proves i optar al títol d’Escanyabocs de Ferro en aquesta especial pentatló dels Pirineus. Per a aquesta edició es mantindran les modalitats de la primera, tot i que hem variat una mica el programa per tal que tothom pugui estar present en tots els reptes que us plantegem.

Així, dissabte al matí es disputarà el raid, amb una durada aproximada de tres hores. Dissabte a la tarda, tornarem a pujar a l’ermita de Sant Quiri en la segona edició del Vertical Quiri. I al vespre, una prova d’orientació nocturna urbana i la projecció de la Nit del Viatger.

I diumenge al matí podreu escollir entre la pedalada de BTT o una sortida en marxa nòrdica per un recorregut senyalitzat i amb punts d’avituallament.

També estem fent les gestions oportunes per a mirar que, com a mínim, no caigui tanta aigua com l’any passat. I tot això, sense tocar els preus de l’any passat.

La gent del Tupedala, de la UEU, del CEFUC, del Club Xinoxano Orientació i la del Centre Excursionista de Catalunya ja ho tenen tot a punt per tal de tornarvos a oferir recorreguts espectaculars i una perfecta organització i coordinació.

També la gent de Grifone ja té llestes les samarretes tècniques que seran per als primers 400 inscrits i, a banda, hem creat un grup al Facebook per a mantenir-vos informats de totes les novetats relatives a l’esdeveniment i per a fer-lo córrer per la xarxa. Entre tots els que us afegiu al grup, Grifone sortejarà material tècnic.

Ja falta menys!

28/29 tripaNiA27.indd 29

14/04/2009 1:41:29

descens d’engorjats

La Rasa de Mas Carissols COMARCA: SOLSONÈS

natura i aventura abril 2009 tripaNiA27.indd 30

14/04/2009 1:41:38

www.naturaiaventura.cat

El Solsonès amaga, al cor de les seves muntanyes, un munt de torrents captivadors. La natura ha excavat les muntanyes d’aquesta comarca com si d’un arquitecte harmoniós i gaudinià es tractés, i ha transformat les seves parets de conglomerat en belles formes de pedra viva. Passos estrets, arcades gegantines, balmes i coves de disseny original, meandres inversemblants, badines de llegenda i un munt de formes i sinuositats que l’aigua i la llum s’encarreguen de pintar de colors brillants i purs.

Els barrancs del Solsonès són, a més, salvatges i feréstecs, aventurers i solitaris. Allunyats de la civilització, aquests engorjats amaguen els seus tresors naturals als pocs afortunats que aconsegueixen trobar-los en el laberíntic relleu que els protegeix i sota l’espessa i frondosa vegetació que els amaga.

A

mb l’arribada del bon temps i aprofitant l’hivern plujós i de neu que ha encatifat de blanc les nostres muntanyes, us proposem visitar un d’aquests barrancs solsonins que, en altres circumstàncies, baixaria sec o amb molt poca aigua: la rasa de Mas Carissols, un dels nombrosos afluents del riu Fred. És un engorjat poc visitat, que encara conserva l’encant dels barrancs verges de la contrada, i cada visita és com un primer descens. És potser l’ambient salvatge que l’envolta, o la precarietat i absència d’instal·lacions en els múltiples ressalts d’aigua a superar, o és potser el retorn aventurer i exòtic en què ens caldrà escalar un mur de quasi deu metres d’alçada el que fan d’aquest descens una aventura obligada.

COM ARRIBAR-HI: Des de Lleida prenem la carretera C-14 en direcció a la Seu d’Urgell. Poc després de passar el poble de Ponts prenem a la dreta la cruïlla que duu a Solsona i que passa pel

30/31 tripaNiA27.indd 31

14/04/2009 1:41:49

R18 bosc

ca 100m

na

l 150m 200m

R8

Aflue nt dre ta

100m 150m

Aflue nt es q.

T10

Aflue nt es q.

T5 50m

Aflue nt es q.

descens d’engorjats

bosc R6

poble d’Ogern (carretera C-26). Poc després d’aquest poble la carretera creua la ribera Salada per un pont, on neix la carretera que porta a Cambrils. Si venim des de Solsona hem de prendre la carretera C-26 en direcció a Bassella i la Seu d’Urgell, i poc després de passar Castellar de la Ribera, al final d’un fort i continuat pendent, trobarem el pont que creua la ribera Salada i el desviament cap a Cambrils. Aquesta carretera ens duu a l’altre costat de la muntanya. A l’alçada d’una gran agulla la carretera es bifurca. Nosaltres continuem a l’esquerra en direcció a Cambrils. Uns quilòmetres més endavant, en una corba a l’esquerra molt tancada neix, a la dreta, una pista que duu al Mas Carissols. La prenem i arribem en pocs minuts a la masia. Aparquem a la clariana que hi ha davant les cases.

APROXIMACIÓ (5 min): Passem entre les cases i davallem en fort

pendent cap al curs del barranc. Tot i que el camí desapareix de tant en tant, l’aproximació al barranc no presenta dificultats, doncs es divisa en tot moment el curs de l’engorjat on volem arribar.

R10

R10 50m

50m

R7 50m 200m

150m

DESCRIPCIÓ (2-3 h): Un cop arribats al llit del torrent ens trobarem un munt de ressalts, desgrimpades, i ràpels que se succeeixen. La rasa de Mas Carissols és un engorjat llarg, amb instal·lacions precàries, i un fort desnivell a superar en forma de ràpels i desgrimpades que faran gaudir als més valents.

Fins i tot haurem de superar una marmita que, amb poca aigua, pot esdevenir una petita trampa. Els trams oberts de bosc s’alternen amb altres d’estrets i verticals que ens faran gaudir al màxim d’aquest recorregut que amb aigua pot ser força aquàtic, sobretot en el seu tram final.

RETORN (45 min): Sortim del barranc per l’esquerra quan aquest vessa les seves aigües al riu Fred. Remuntem a través del bosc en direcció a una paret que observem al seu darrere. La paret (uns 8 m) no és tan alta com sembla de lluny, i l’haurem de superar escalant-la (grau IV). Nosaltres hi hem deixat una corda fixa per facilitar-ne l’ascens a aquells que no estiguin gaire avesats en el tema de l’escalada. Un cop superat aquest obstacle continuem per la cresta de la muntanya fins arribar a una pista forestal que, cap amunt, duu fins a les cases on hem estacionat el vehicle.

natura i aventura abril 2009 tripaNiA27.indd 32

32/33 14/04/2009 1:42:01

estre

ts

a Cambrils Carissols P

Rasa de Carissols

BAGUES DE SEGURETAT. CORDINOS PER INSTAL·LACIONS

Serrat de Castella

CORDES: 2x20 M TIPUS DE ROCA: CONGLOMERAT ÈPOCA: TOT L’ANY. MILLOR DESPRÉS DE

Rasa de Malpas

PLUGES.

Inici barranc

estre

ts R10 R8

R12

estre

ts R14

uerra

S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT RESS OL, I LA ENYA

meandres

R8

a esq

marmita trampa

Final barranc

Sortid

FITXA TÈCNICA

LONGITUD: 2.200 M DESNIVELL: 300 M DIFICULTAT: MITJA (3 de 5).

RÀPEL MËS ALT: 18 M HORARIS: 5’ - 3H - 45’ EQUIPAMENT: PRECARI MATERIAL: CASC, ARNÉS, DAVALLADOR I

Riu Fred

150m

www.naturaiaventura.cat

32/33 tripaNiA27.indd 33

14/04/2009 1:42:04

biblioteca

Novetats EL FARELL I EL SEU ENTORN MAPA I GUIA EXCURSIONISTA Editorial: Alpina Col·lecció: Locals Nombre de pàgines: 52 Mides del mapa: 11 Preu: 10€

ORDESA Y MONTE PERDIDO Autor: Ángel Chéliz i Oriol Morgades Editorial: Alpina Col·lecció: Guies BTT Nombre de pàgines: 112 Preu: 22€ Idioma: castellà

Nou mapa d’una de les zones on històricament l’Editorial Alpina ja disposava de cartografia. En aquest cas, continuant amb la tradició de l’antic mapa del Farell, s’ha volgut reflectir el potencial excursionista d’un sector del Vallès Oriental que, malgrat la pressió urbanística, continua viu. Caldes de Montbui, Bigues i Riells, Lliçà d’Amunt, l’Ametlla del Vallès, la Garriga i Santa Eulàlia de Ronçana, són algunes de les poblacions al voltant de les quals s’hi ha descrit excursions i itineraris que permeten descobrir paratges naturals de gran interès i bellesa. La guia es compon d’un mapa a gran escala (1:20.000), per no perdre’s cap detall, acompanyat d’una guia amb explicacions d’interès de cada un dels pobles, així com amb la descripció detallada de deu itineraris, i un apartat dedicat als serveis

Amb aquesta publicació Editorial Alpina s’anticipa al format que tindran els llibres de rutes en el futur. En aquesta guia coexisteixen la informació tradicional impresa en mapes i descripcions, junt amb la informació digital en forma de tracks de cada ruta pel seguiment amb GPS convencional (cd adjunt).

El més important és que tant l’usuari normal, com el que disposa de GPS, podran aprofitar aquest llibre i seguir els recorreguts seleccionats en un entorn privilegiat com és el Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido.

SIERRA DE GUARA EXCURSIONES - ASCENSIONES TRAVESÍAS

CIMS DE CATALUNYA

Autor: Óscar Ballarín Editorial: Alpina Col·lecció: Guia Alpina Nombre de pàgines: 208 Preu: 20€ Idioma: castellà

La serra de Guara, amaga autèntics tresors naturals que només és possible descobrir-los a través de senders i camins ancestrals. Aquesta guia ofereix la possibilitat de conèixe’’ls a través d’una selecció de 35 itineraris que comprenen des de senzills passeigs per camins de fàcil recorregut, fins a ascensos a cims més solitaris, amb senders menys marcats.

La guia ve il·lustrada amb fotografies, perfils de pendent, fitxes tècniques i mapes parcials de cada itinerari, i estructurada de forma que la seva lectura i interpretació sigui fàcil i precisa.

natura i aventura abril 2009 tripaNiA27.indd 34

Editorial: Alpina Autor: Francesc Muntada i Jordi Lalueza Preu: 35€ Cims de Catalunya és un recorregut visual i lúdic pels principals sostres del nostre país, des d’una perspectiva inèdita i evocadora.

Els seus dos autors, Francesc Muntada i Jordi Lalueza, combinen a la perfecció el coneixement i l’amor a la muntanya, amb la capacitat per captar-ne l’essencial i reflectir-ho magistralment. El primer ho fa mitjançant fotografies que ens mostren punts de vista particulars i desconeguts de cada un dels cims, que inexorablement conviden a visitar-los; el segon, amb textos rics en contingut, que aporten una visió actualitzada del territori, allunyada dels tòpics i els convencionalismes.

Des de la Mediterrània fins al Pirineu, passant per les serres prelitorals i prepirinenques, Cims de Catalunya ofereix una mostra que, sense pretendre ser exhaustiva, aconsegueix transmetre la varietat de formes i de paisatges que configuren el nostre relleu, desgranant amb sensibilitat i realisme els valors naturals i culturals que li donen vida i personalitat.

34/35 14/04/2009 1:42:13

www.naturaiaventura.cat

ELS 50 MILLORS BARRANCS PEL MASSÍS DEL PORT Autor: Carles Martinez Editorial: Cossetània Edicions Col·lecció: Azimut, núm 104 Nombre de pàgines: 168 Nombre d’il·lustracions: 102 Preu: 13,90€ Aquest llibre ofereix una recopilació dels barrancs més interessants del fantàstic Massís del Port.

Són més de 150 els barrancs explorats, però n’he seleccionat 50, ja que cadascun té una petita o gran història per explicar. Trobareu també apunts sobre tècnica, així com informació i consells per moure-us per la zona. Que el gaudiu i els temporals de llevant us acompanyin.

TARRAGONA. 50 INDRETS AMB ENCANT Autor: Antoni Jordà Fernández (textos) i José Carlos León Ercilla (fotografies) Editorial: Cossetània Edicions Col·lecció: Khroma, núm 4 Nombre de pàgines: 120 Nombre d’il·lustracions: 106 Preu: 23,80€ La visió d’una ciutat canvia segons el lloc o punt de referència des d’on la copsem. I cada lloc és també diferent segons qui el mira o visualitza.

Hi ha tantes ciutats com llocs i persones que la contemplen. Tarragona presenta una multiplicitat d’espais i de llocs que ens aporten, cadascun d’ells, una singularitat pròpia i original. Tarragona: 50 indrets amb encant afegeix una mirada personal i directa sobre Tarragona en la història (passat, present i futur), a cura d’Antoni Jordà, i en la imatge (il·lusió, realitat, somni), obra de José Carlos León.

tripaNiA27.indd 35

14/04/2009 2:17:30

món sostenible

L’addicció al petroli (II) mecanismes d’impunitat corporativa Marc Gavaldà Ambientòleg, coautor de El precio oculto de la Tierra, Icaria, 2008.

Si la societat encara no ha donat l’esquena al petroli, no és per manca de valentia. Una incisiva desinformació i la instrumentació dels estaments públics per les corporacions privades perpetuen un model obsolet. Fins a cremar la darrera gota. de les poblacions locals davant l’accionar petrolier, és empantanar-se en una nefasta combinació de poders intermediaris que deleguen la seva sobirania al poder corporatiu.

Entre la debilitat estatal i la complicitat de les elits locals, o entre la lentitud judicial i la poca voluntat política, els pocs delictes que han arribat als tribunals es dilaten fins que les companyies canvien de nom.

Passius ambientals I és en aquest moment, quan les companyies i els seus responsables es desprenen del passiu ambiental, com qui sacseja la sorra d’una tovallola a la platja. En aquest sentit, les corporacions transnacionals actuen de cuirassa legal per garantir la impunitat dels seus alts càrrecs, aquells que per altra banda, són els

que digiten les politiques empresarials que comporten tant nefastos resultats.

Un cas reconegut de transferència del passiu ambiental corporatiu cap a les poblacions és la contaminació de l’Amazònia equatoriana per part de Texaco. Des de fa una dècada, una organització de pobladors afectats pels excessos de les seves operacions intenta, de moment en va, que Chevron-Texaco assumeixi la reparació del desastre.

En un altre cas, aquest a la Patagònia argentina, dues comunitats maputxes promouen una demanda civil per la reparació dels danys ambientals i culturals dels impactes del jaciment Loma de la Lata, operada per Repsol YPF. La demanda de 440 milions de dòlars, va quedar enfangada a l’anecdotari provincial, a causa de l’estreta relació que mantenen les autoritats amb la companyia. Passen els anys i les

Fotos: Hernan Scandizzo

La impunitat petroliera La impunitat petroliera es manifesta en una llibertat d’acció que permet abaratir costos de producció emprant tecnologia de saldo, minimitzant costos de manteniment, incomplint sistemàticament lleis ambientals i laborals. Els mitjans de comunicació locals i nacionals, tant als països del centre com a la perifèria, són comprats mitjançant la publicitat, fent que els repetits vessaments, incendis o accidents mortals siguin sepultats sota pàgines o minuts de propaganda.

La impunitat petroliera, abarateix el cost de la vida i del petroli, sent la mort un dels additius de la gasolina que alimenta els motors de les nostres economies. Perquè més enllà dels poders polítics i econòmics, la societat ha acceptat, fins ara, l’externalització dels costs del petroli en un càlcul de poca panoràmica: “que la benzina surti barata, no importa quin preu pagui el planeta o les allunyades (i desconegudes) poblacions afectades”. La passivitat del consumidor que no sap ni vol saber.

Plantejar-se el perquè d’una indefensió tan manifesta per part

natura i aventura abril 2009 tripaNiA27.indd 36

14/04/2009 2:17:44

www.naturaiaventura.cat

aigües freàtiques contaminades amb metalls pesats segueixen abastint d’aigua potable a les poblacions veïnes, mentre Repsol YPF i Petrobras extreuen del jaciment milions de barrils de petroli i gas sense control algun.

Però la immobilitat de la justícia provincial espera que els damnificats desisteixin per cansament, suborn o defunció.

El Rentat Verd i les solucions rentables Des de fa anys, les grans corporacions han entès que per al negoci global, tanta importància té la producció com la imatge corporativa que es forja a l’ideari públic. Últimament, les empreses empren un nou concepte per a aproximar-se a les expectatives del consumidor: La Responsabilitat Social Corporativa .

Des de la seva òptica, les empreses defineixen la RSC com la contribució o tornada que fa la companyia a la societat. Aquesta contribució voluntària ajuda a augmentar el valor de la companyia i aquest valor s’incrementa, per exemple, a través del màrqueting social, desviant el focus del discurs dels temes fonamentals o recolzant-se en indicadors creats per les pròpies corporacions. Quan les companyies detecten un tema que afecta d’alguna manera a l’opinió pública, per exemple canvi climàtic, aquestes s’apressen a fagocitar o modelar al seu gust el terme per a apropiar-se d’ell i neutralitzar-lo. De manera que la RSC es converteix en un instrument per a netejar la imatge d’empreses brutes, dotant-les de valors que no es corresponen amb els veritables objectius que les mouen.

La sortida d’emergència Els anteriors exemples ens mostren com la indústria petroliera, a pesar de la maduresa global de reserves hidrocarburíferes ( amb el zènit o peak oil molt a la vora), manté les se-

ves expectatives de creixement diversificant els seus negocis cap al comerç d’emissions, els agrocombustibles i els fertilitzants. Per altra banda, els seus poderosos gabinets de màrqueting generen discurs ambiental al més pur estil orwelià. Lleis i tractats internacionals són modificats al gust dels lobbies energètics, alhora que la cultura globalitzada es sosté sobre el transport rodat i les expectatives de consum. Als països del sud, la petjada petroliera impacta sobre les

accelerar la transició cap a un model de vida post petrolier. Aquest canvi ha de ser ràpid i radical evitant caure en reformes que dilatin la transformació o agreugin el problema per exemple els electrodomèstics eficients, la massificació dels agrocombustibles o el perillós rebrot del carbó “verd” o les nuclears modernes. El canvi de paradigma energètic ha d’arrencar des de l’individu i la col·lectivitat, començant per canviar els patrons de consum, iniciant projectes de auto-

poblacions i el territori amb impunitat, generant un deute social i ecològic no comptabilitzat.

Dominats per sempre pel poder corporatiu?

L’emergència climàtica ens obliga, a tots els habitants del planeta, replantejar-nos els models de producció i consum energètic per

gestió de l’energia i els aliments, recuperant el transport públic, etc..

Per descomptat, per a despetrolizar l’economia, ha d’iniciar-se també un decreixement econòmic que retorni a l’espècie humana el temps i el coneixement per a viure dintre dels límits ecològics del planeta.

36/37 tripaNiA27.indd 37

14/04/2009 1:42:47

geocerca

La Roca del Migdia i el Puig del Far Tresors naturals de les Guilleries Alfonso Egea (Sonsoyo) - GC1NGKZ al PUIG DEL FAR, amagat per sonsoyo.

La millor opció és aparcar al poble de Vilanova de Sau. Podeu aprofitar per fer una passejada pel nucli i admirar l’església parroquial de Santa Maria, de base romànica i que es remunta al segle XI. Des de la l’Esglèsia ens dirigim fins la plaça Major on prenem el carrer de les Guilleries.

Tot seguit

rerers d’arboç...

Arribem a una cruïlla on hem de decidir quin camí prendre. El camí de l’esquerra és una pujada més intensa o una baixada més ràpida, però amb més pendent si el triem com opció de retorn.

El camí de la dreta és un bon camí en què quasi no es nota el desnivell. És el que triem nosaltres. Un rètol ens indica que aquesta és la direcció cap al Puig del Far. És un camí ample que primer baixa una miqueta i després va pujant a poc a poc.

Ara, a l’època de la primavera, es nota en aquestes terres, i durant tot el camí ens acompanya, el cant dels ocells.

En poc temps arribarem a la font i ens trobarem una masia amb cavalls. En aquest punt agafem el camí de l’esquerra passant per una tanca.

Anirem pujant de mica en mica gaudint de les meravelles del paisatge.

Ens trobarem amb l’agradable sorpresa de les vistes de la

UN TRESOR PELS ULLS Situat a l’extrem més oriental de la comarca d’Osona, l’Espai Natural de les Guilleries - Savassona comprèn tres àmbits geogràfics (les Guilleries septentrionals, Savassona i Collsacabra) que estan inclosos dins el Pla d’espais d’interès natural (PEIN). Les muntanyes boscoses de les Guilleries —mític refugi de bandolers— i els cingles de Tavertet i Sau són dels elements paisatgístics més destacats. Aquesta ruta descobreix les possibilitats de guanyar un dels graus verticals, aparentment inaccessibles.

Avui us proposem una ruta circular en què podrem gaudir d’unes vistes meravelloses al pantà de Sau i als cingles de Tavertet. En aquesta ruta podrem fer dues cerques: - GC1NGQ2 a la ROCA DEL MIGDIA, amagat per Geobañolados & sonsoyo.

natura i aventura abril 2009 tripaNiA27.indd 38

prenem a la dreta el carrer que baixa per creuar el torrent de la Polleda i que arriba fins la carretera que duu al Pantà de Sau. Un cop a la carretera caminem uns 200m a l’esquerra fins trobar, a la dreta, un camí amb les marques blanques i vermelles de GR. L’agafem. És un camí de vegetació frondosa: falgueres de 2 metres!, roures, brucs, boixos, ci-

38/39 14/04/2009 1:43:13

www.naturaiaventura.cat

A prop de Vilanova de Sau també podeu fer les següents cerques: GC1NAKT Un earthcache anomenat EMBALSE DE SAU, amagat per Sonsoyo.

GCQEAM anomenat PANTÀ DE SAU, amagat per Cipote.

GCG6X3 anomenat TAVERTET’S TRESURE, amagat per EB/G1VG. GC1NT7D anomenat EL MORRO DE L’ABELLA, amagat per Cargol.

GC1MR8G anomenat BALMA DE LES PIQUES, amagat per Cargol.

GC1MR8D anomenat EL MOLÍ BERNAT, amagat per Cargol.

GC1JE5B anomenat L’AMOR ETERN, amagat per Enric / Albert.

GC1278K anomenat SAVASSONA, amagat per Yahli.

Recordeu que per obtenir tota la informació necessària cal que us registreu a www.geocaching.com Roca Falconera i també del Puig del Far. El camí arriba fins a una pista ampla. Nosaltres agafarem cap a l’esquerra per anar a la Roca del Migdia i gaudir de les panoràmiques que ens brinda, i a prop hi ha el primer tresor de la ruta.

Després desfem les nostres passes fins a la bifurcació i continuarem pel camí ample per anar al Puig del Far. Ens trobem un camí a la dreta que creua una esplanada d’herba. i segueix recte en direcció al Puig del Far, que queda just davant i

sobre nostre.

Trobem una cova que dóna bona ombra, on una roca fa de cadira natural, ideal per beure i descansar o llegir un bon llibre.

Des d’aquest indret, al matí podrem sentir els sons de diversos animals, sobretot ocells, que fan esclatar durant la primavera. Per la banda dreta de l’avenc segueix el camí, ara ja dret per arribar a dalt de la petita cinglera del Puig.

Caminant ara ja pel cingle arribem a dalt del Puig del Far. En aquest camí, el segon

tresor és a prop. Des d’aquí, la vista és molt bona cap al sud, on veurem clarament la roca Falconera per on hem passat en pujar, i el puig de Casadevall, més al fons. A més tenim una bona panoràmica sobre els boscos humits de les Guilleries i sobre el poble de Vilanova de Sau i del seu pantà. Tornem a la pista i continuem el camí fins a trobar un camí a l’esquerra amb marques de GR (blanques i vermelles), que és el camí de baixada que ens torna al principi de la ruta.

TOT EL QUE NECESSITES PER CAMINAR, CÓRRER I VIATJAR PEL MEDI NATURAL

INTEMPERIE - Villarroel 184 - 08036 Barcelona Tel. 934192000 - www.intemperie.es De dilluns a dissabte de 10.30h a 14.00h i 16.30h a 0.30h tripaNiA27.indd 39

14/04/2009 1:43:19

27

ABRIL

9 200

elle D’ASE MBRA Vermic DE CA rredor RISSOLS tge Pel Co DE MAS CA mÊs salva SA d LA RA lsonès NTGAI ó Su El SoLLORENÇ DE MOl’Esper de SANT inal rig L’O

EL PIC

INC

REĂ?BLEMEN

T

CĂ’MODE

ios

07

2009

Alt

JOFU DPJY MPO

EF OZ FGFDUF YFUB o SFJ TUBNFOU Q rint una IĂ“CSJE OTJĂ˜ FS B VO BKV cap confe ditat. el VTQF i como EF T QBOEJU o Q sobre ès DJĂ˜ eresa UFNB SDVMB t 4JT MJFTUJSĂ’ FY ĂŠ sosp lleug

OB DJ UBQFT es mant de gran EF QP FUSF V BNC

ltant, casc SFT

SJPS QFSN > El envo FSBUV U JOUF M QFS aciĂł JYJOF UFNQ POUSP sens JYFT FM DP BUF $ A$MJN SF FM DBQ J Ă˜ QFS B CB FT J UFNB PWJCM t 4JT FmDBĂŽ FOU F WFOUJMBDJ O BN OZMP DJT E E BJSF UB EF T PSJm SFJYF FO FM OUBM Z BU GSP PJYJO t &OD CMFT SFOUB

7.indd

l.com

Photo

: A. Childeric

/ Kalice

etz

s a:

w.p

ww

nic

ls tèc

on trobar-nos

1

tapes2

PROVĂ?NCIA DE BARCELONA tal

De

17:47:

06/04/

Abrera Miguel Angel Sports Badalona Epirimountains Decathlon Montigalà Pedalsport Ayala Barcelona Travessa Vertic Barcelona Balmat Tot Muntanya Cercle Esport Esports Lluc Nus GR Zero Sports Núria Intempèrie Llibreria Altair Raig metereologia Decathlon L’Illa Diagonal Aribau 35 Cuylas Raiders Bike House Probike Espai Bici Bike Tech Bikeland Holmes Place Balmes Holme Place Urquinaona Europolis Les Corts Europolis Sardenya Poliesportiu Dinamis Can Carelleu Fitness Fira BCN Universitat Politècnica de Catalunya Cicloturisme Arturo Ribera ciclisme Brownsea Bellaterra Universitat Autònoma de Barcelona Berga Base: Tandem Sports Bike Intersport Serramartí Castellar de N’Hug La Closa

Caldes de Montbuí Oxigen Cicles 02 Cerdanyola Natupark Granollers Camp Base Basolí Bicicletes Les Franqueses del Vallès Bicicletes Segú Malgrat Cat Bike Manresa Esports El Cim T1 Muntanya Vertic Manresa Matadepera BTT Sport Mataró Esports Dom Intersport Ronda 43 Basolí Bicicletes Moià Diedre Monistrol de Montserrat El Balcó de la Lluna Montcada i Reixac Action Sports Ripollet Ciclosport Gonzalvo Rubí Cicles Pagès Sabadell Vertic Sabadell Camarassa La Panxa del Bou Intersport Paddock Escapa bicis Sant Cugat del Vallès Clinic Bikes Sant Cugat Clinic Bikes Valldoreix C.E. Muntanyenc

Terrassa Charapoua Sports Decathlon Terrassa Ciclos Morenitos

Universitat de Lleida (Inefc)

Vic Intersport HoritzĂł Intersport Everest Muntanya de Llibres Cicles 02 Vila Ors

Solsona Rafart Esports Tandem Sports

PROV�NCIA DE GIRONA Blanes Freebike Camprodon Esports Vivac Girona Aresta Llibreria Ulyssus Bike Girona Universitat de Girona La Molina Intersport Bodymolina Olot Aresta Puigcerdà Couloir Intersport Roccugi Ribes de Freser Ski & Mountain Ripoll Guix, Llar i Muntanya Torroella de Montgrí Bicicletes David PROV�NCIA DE LLEIDA Balaguer Radical Intersport La Seu d’Urgell Oficina turisme de la Seu d’Urgell Lleida Unipreus

+

Rialp Intersport - Rialp

Sort Saorte Sports HĂ­pica Les Vernedes Vielha Intersport Vielha Yeti

PROVĂ?NCIA DE TARRAGONA Amposta Grimpada Cornudella de Montsant Climbing Planet Gandesa Bicisports Aubanell Reus Pedals Reus NamastĂŠ Reus Tarragona Esports K2 Intersport Equip NamastĂŠ Tarragona Universitat Rovira i Virgili Tortosa Pics de Mont Caro

PRINCIPAT D’ANDORRA Alpesport Viladomat Esports Jorma Bike Tecnic ST Moritz Oficina de turisme d’Ordino Oficina de turisme d’Encamp Oficina de turisme Canillo Oficina de turisme d’Escaldes Oficina de turisme de la Massana Universitat d’Andorra

ra, Subscriu-te aquest mes, Natura i Aventu . u a prop te i et regalarem el mapa que tu triïs de l’editorial Piolet.

Com subscriure’m-hi?

A travĂŠs de www.naturaiaventura.cat.

Trucant al telèfon 93 417 76 14.

Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.

natura i aventura abril 2009 tripaNiA27.indd 40

14/04/2009 1:43:25

LA GUIA DEL

turisme actiu

ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu...

L’ALT EMPORDÀ

L’ANOIA

EL BERGUEDÀ

CAMPMANY

EL BRUC

BAGÀ

TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones.

C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com

L’ALT PENEDÈS LAVERN (SUBIRATS)

HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània.

Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com

RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics.

Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com

EL BAGES MARGANELL

RESTAURANT EL RACÓ Cuina Catalana, Braseria, Barbacoes, Mini-golf, Terrassa, Venda de productes artesanals.

Crta. Marganell, km 4,5. Tel. 938 357 044

MONISTROL DE MONTSERRAT SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA

HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés.

Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com

HOSTAL GUILLEUMES Magnífiques vistes a Montserrat. Calefacció, tv, wi-fi. Cuina Catalana moderna i de mercat.

C/ Guilleumes, 3. Tel. 938 284 065 www.guilleumes.com

HOSTAL CAL BATISTA Habitacions amb bany, TV, música i calefacció; menjador climatitzat sense barreres arquitectòniques i cuina casolana acurada.

C/ Raval, s/n, Bagà. Tel.93 824 41 26 www.calbatista.com

CASTELLAR DE N’HUG RESIDÈNCIA ALBERG LA CLOSA Allotjament rural de muntanya, on tastaràs menjar casolà de muntanya. Viu la teva aventura amb nosaltres!!!

Tel. 938 257 016 – mov. 637 729 808 www.cingles.org

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ HOTEL CASA DUANER REST. EL RACÓ DE L’AVI Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de la natura, la gastronomia, i totes les activitats culturals, esportives i d’oci que ofereix general a l’Alt Berguedà.

Pl. la Farga, 10. Tel.938 227 672 www.elrecodelavi.com

EL BAIX CAMP RESTAURANT LA CASA DEL CONILL Situat en una típica masia catalana. Fou fundat l’any 1812. Durant tot l’any podeu gaudir d’una cuina tradicional i de mercat molt selecta. Aparcament. Parc infantil.

Pl. Anselm Clavé, 13. Tel. 938 902 001 www.lacasadelconill.com

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

MONTBRIÓ DEL CAMP

ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables.

Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari.

Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com

BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes.

C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com

EL BAIX EBRE

L’ALT URGELL

RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta.

C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162

OLIANA

DELTEBRE

REST.-CÀMPING ENTRELLACS En un paratge tranquil, rodejat de muntanyes, on poder gaudir d’una gran varietat d’activitats esportives i lúdiques a l’aire lliure durant tot l’any.

EL PERELLÓ

Ctra. La Seu d’Urgell Km 142 Tel. 973 47 03 59 - www.entrellacs.com

Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es

LA POBLA DE LILLET

RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya.

C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com

SALDES

HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant.

Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com

EL MONTSIÀ SANTA BÀRBARA

HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant.

HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l’Ebre Ctra. De Santa Bàrbara a La Sènia www.hoteldiego.com

40/41 tripaNiA27.indd 41

14/04/2009 1:43:28

la guia del turisme actiu ULLDECONA

RESTAURANT BON LLOC Hotel, bungalows, restaurant. Jardí, piscina i zona de lleure infantil. Cuina catalana tradicional. Productes locals i ecològics.

Antiga ctra de Vinaroz, s/n.

Tel 977 573 016 www.hotelbonlloc.com

LA NOGUERA BARONIA DE RIALP

RESTAURANT MASIA MASSANÉS Casa rural. Habitacions amb bany complert .

Jardí. Piscina. Granja d’ animals. Passejades amb guia (reserva previa).

Cruïlla de Sant Cristòfol Tel. 973 296 018 masiamassanes@gmail.com CASTELL DEL REMEI RESTAURANT CASTELL DEL REMEI Finca Castell del Remei Tel. 973 718 165 www.restaurantcastelldelremei.com

OSONA PRATS DE LLUÇANÈS

HOSTAL RURAL CAL MUSIC Amb els avantatges d’un hostal i una casa rural. Us proposem passar uns dies a la comarca del Lluçanès, de ric entorn agrari, cultural i gastronòmic.

C/ Sant Pere, 20-24 Tel. 93 508 026 www.calmusic.net

RUPIT-PRUIT

ALLOT. RURAL MAS EL COLOMER La casa disposa d’àmplies vistes. Indret ideal para a realitzar excursions a peu o en bicicleta y para gaudir de la tranquilitat de la zona. És molt aprop dels paratges de la pel.lícula “Serrallonga” . Vine a gaudir-los!!!

Crta C-153 – km 26,2. Tel 636 480 583 elcolomer@terra.es

TAVERTET

ALLOT. RURAL L’AVENC DE TAVERTET Casetes. Turisme sostenible. Respectuosos amb el medi ambient. S’accepten animals de companyia i cavalls.

Tel. 937 447 177 www. avenc.com

EL RIPOLLÈS RIPOLL HOTEL-RESTAURANT-CÀMPING SOLANA DEL TER Hotel-Restaurant-Càmping. Escull quina és la instal.lació que més et convé. Jardí, piscina, jacuzzi. Cuina tradicional ripollesa.

Crta C-17 – km.92,5. Tel 972 701 062 www.solanadelter.com

natura i aventura abril 2009 tripaNiA27.indd 42

SANT JOAN DE LES ABADESSES

RESTAURANT LA RUTA DEL FERRO El nostre Restaurant ofereix un ambient agradable i la possibilitat de disfrutar de la millor cuina mediterrània i de mercat.

Plaça de l’estació, 1. Tel. 972 720 216 www.larutadelferro.com

LA SEGARRA FLOREJACS

RESTAURANT LA REDOLTA ALLOTJAMENT RURAL LES SALADES Casa completament restaurada que ofereix servei de restaurant i/o allotjament rural a tothom que cerqui un lloc per descansar o des d’on poder fer sortides i excursions per la Segarra.

Camí d’Agramunt, 17. Tel. 626 227 488 www.florejacs.com

LA SELVA ARBÚCIES

RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí.

Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es

www.turismeactiu.cat SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA RESTAURANT CAL MARC Masia rodejada de jardí, habitacions, cuina casolana. Instalaciones d’ hípica: classes d’equitació, lloguer de cavalls per hores Ap7 sortida 11 Sant Celoni.

Tel 938 482 713

RESTAURANT EL GESSAMÍ A l’entrada del Parc Natural del Montseny. Cuina catalana i àrab. Especialitats en cús-cús, tajin i shua.

Crta del Montseny, 16. Tel. 938 481 355 info@elgessami.com

RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY On podreu gaudir, al menjador i a la terrassa, de bons àpats tradicionals i a la vegada sofisticats, barreja del millor de la cuina catalana amb productes de D.O. de Lleó. L’especialitat del xef són els arrossos, siguin risottos o caldosos.

Crta del Montseny, 406. Tel 938 482 805 www.lavalldelmontseny.com

SANTA MARIA DE PALAUTORDERA

LA TERRA ALTA ARNES ALLOT. RURAL I AGROBOTIGA CAL BADAT Una casa situada al bellmig del poble, acollidora, àmplia i còmoda. Amb el caliu de les cases antigues i el confort de les modernes.

C/ Lluís Companys, 3. Tel. 977435690 www.calbadat.org

HORTA DE SANT JOAN PENSIÓ-RESTAURANT CASA BARCELÓ Habitacions equipades amb bany, televisor, assecador de cabell, calefacció…Podeu guardar les bicicletes sense cap cost adicional. Restaurant de cuina casolana i autòctona.

Avda. Generalitat, 27. Tel. 977 435 353 www.casabarcelo.com

FONDA EL TURÓ DE L’HOME Situat al centre de Sta. Maria de Palautordera. Tracte familiar amb més de 10 anys d’experiencia. Especialitat en caça i bolets.

Cuina casolana.

Plaça Major, 6. Tel. 938 480 027 www.turodelhome.com

VALLGORGUINA RESTAURANT CAN COLOMERÓ Brasseria. Cuina casolana. Especialitats: galtes de porc, cargols, arrossos.

Ctra. Arenys de Munt a St. Celoni, km.9 www.cancolomero.com

Allotjaments Restaurants Botigues Senderisme

EL VALLÈS ORIENTAL

Bicicleta de muntanya

GUALBA HOTEL HUSA-MASFERRER Ubicat a la casa senyorial més antiga de Gualba, una masia restaurada de finals del segle XIII. Convida a la calma i el descans, així com l’entorn natural que rodeja la casa.

Tel. 938 487 705 www.hotelmasferrer.com

Escalada Barranquisme Vies ferrades Caiac Esquí de muntanya Espeleologia

42/43 14/04/2009 1:43:30