www.naturaiaventura.cat
28
MAIG 2009
VIES FERRADES
Les Baumes Corcades TRESORS DE LA CERDANYA
Prullans
DESCENS D’ENGORJATS
El torrent de Gravet
Imatge de portada: El pont nepalès de la via ferrada de les Baumes Corcades
a arribat la nit… gaudeix-ne!
er de la llum
The power of Light* portada28.indd 1
07/05/2009 12:15:41
ANY IV. NÚM. 28 MAIG 2009
TIRADA: 15.000 EXEMPLARS
CONTROLATS PER: Direcció: Jordi Fernàndez
Redacció: Jaume Guillot
Correcció: Berta Aymerich Mestre Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Jaume Guillot
Col·laboradors: Alfonso Egea Naiana Lacorte Albert Beneït Raúl Abad Edu Abad Marc Gavaldà Albert Brignardelli
Edita: H4XORS S.L. C/Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat Natura i Aventura és membre de:
editorial L’altre dia varem rebre una carta a la redacció de Natura i Aventura en la que un lector feia una reflexió sobre els noms amb els que es batejaven les vies d’escalada i la responsabilitat que mitjans com el nostre adquiríem al publicar-los. En la seva reflexió l’Agustí esmentava que tot i que és cert que qui obra una via té el “dret” a posar-li el nom que vulgui, nosaltres al publicar-los els acceptem, en fem propaganda i al mateix temps donem carta de validesa a noms a voltes inacceptables. Amb la proliferació de l’escalada i l’equipament de noves vies a nombroses parets, els escaladors hem anat batejant amb més o menys encert les tàpies i les agulles que ascendim. Al fer-ho, i sovint sense adonar-nos, enriquim de certa manera el nostre patrimoni muntanyenc. És cert que el nom d’una via d’escalada no pot ser considerat un topònim, ni que els noms dels traçats invisibles que recorren les nostres parets tenen més importància que la de distingir un itinerari d’un altre; però creiem que estaria bé fer un esforç i triar, en les rutes que obrim i equipem, noms originals, singulars i respectuosos. L’equip de NATURA I AVENTURA
Imprimeix: Tallers Gràfics Soler, S.A. Dipòsit legal: B-51.197-2006
Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03 tripa28.indd 3
12/05/2009 6:47:40
Sumari 06
rutes a peu 06
Tresors de la Cerdanya
plantes medicinals 12
La Col
rutes en BTT 14
La falda del Balandrau
boscos i arbres singulars 20
Pollancres i àlbers
calendari
22
34
21
Activitats del mes
22
Les Baumes Corcades
vies ferrades geocerca
26
Sant Llorenç de Munt i l’Obac
escalada esportiva 38
Mont-ral
descens d’engorjats 34
El torrent de Gravet
punt de sortida 38
Raids, curses, cròniques...
món sostenible 40
Les lluites locals
biblioteca 42 20
natura i aventura maig 2009
tripa28.indd 4
Novetats editorials
directori 45
Planifica les teves sortides
04/05 12/05/2009 7:46:02
La hidratación fácil.
s
Tu rendimiento, y tu salud, dependen de una hidratación correcta. En sólo una hora de actividad moderada puedes llegar a perder hasta 1,5 litros de fluidos corporales. Si no te hidratas a tiempo, tu capacidad de rendimiento físico disminuirá rápidamente, te sentirás fatigado y aparecerán las rampas musculares. Camelbak te proporciona los medios para una hidratación fácil y eficaz. Más información sobre cómo hidratarte correctamente en camelback.com Distribuido por vertical.es
tripa28.indd 5
12/05/2009 5:26:51
rutes a peu
Tresors de la Cerdanya Els voltants de Prullans
COMARCA: CERDANYA
La Cerdanya és una vall immensa, ampla i ovalada. A banda i banda s’alcen vertiginoses muralles de serres que li confereixen un caire de fortificació natural, grandiosa i inexpugnable. Al mig de la plana serpenteja, lluent, el rei i senyor de la vall: el Segre, al qual paguen tribut les aigües d’argent dels rius i els torrents que dibuixen petites valls en els vessants dels baluards que l’envolten. A vol d’ocell hi ha qui veu la Cerdanya com una galera gegantina on les valls laterals dibuixen els potents rems i el Segre perfila la profunda quilla al cor del casc. Un enorme vaixell de roca que duu, a les seves bodegues obertes, el tresor més gran que la natura ens pot regalar: muntanyes que s’enfilen cap al cel enjoiades amb llacs turquesa i prats maragda; camps cultivats pintats amb tons melosos retallats per murs de pedra ancestrals i camins empedrats carregats d’històries, i masos i pobles on l’home ha sabut treballar la fusta i la pedra per combinar-les amb deliciosa harmonia.
natura i aventura maig 2009
tripa28.indd 6
12/05/2009 5:26:58
www.naturaiaventura.cat
D
es de Prullans, en el vessant de solana de la vall, podem contemplar les ombres i els boscos humits de la baga, a l’altre costat del Segre. Allà, entre els espadats, els abismes i els roquissers de la serra del Cadí, la llegenda diu que s’hi amaga un tresor fabulós que encara mai ningú no ha pogut trobar. Sembla ser que en temps dels moros, un cadi musulmà molt i molt ric s’havia convertit en el senyor d’una comarca serralada enllà. Els cristians, que no volien un cabdill moro, van organitzar un gran exèrcit i van presentar batalla a les tropes del cadi. Després de molts dies de ferotge combat, i en preveure una derrota imminent, el ric musulmà va carregar
en una rècula de mules els cofres plens de joies i monedes d’or i va fugir. L’escarpada serralada barrà el pas als fugitius que ascendiren per intentar deixar enrere els seus perseguidors, i alguns camins eren tan estrets i esfereïdors, a tocar de l’abisme, que ni tan sols les mules s’atrevien a passar. El cadi decidí amagar el tresor i escampar les mules per despistar els seus perseguidors i així escapar. Els cristians perseguiren les mules i només trobaren cofres buits, i el cadi aconseguí allunyar-se. Diuen que quan tornà a cercar el tresor que havia amagat entre les cingleres no va saber trobar-ne el lloc, i encara ara descansen, enterrades en algun racó d’aquesta serra esquinçada i salvatge
que s’alça al davant nostre, les joies i les monedes d’or del ric jutge musulmà. Convençuts que quelcom de cert ha d’haverhi en aquesta història que va dur a batejar la imponent serralada en record del poderós cadi, deixem enrere les cases de Prullans, entre les quals destaquen l’antiga torre de defensa, que pertanyé als barons de Prullans, i el campanar de planta quadrada de l’església de Sant Esteve. Tot i que la torre del campanar denota certa modernitat, l’església és d’origen romànic, amb un bonic absis on s’obren dues finestres de doble esqueixada. Al seu interior, a la capella baptismal, hi brolla una font que, segons la inscripció que s’hi llegeix, dóna la vida eterna.
06/07 tripa28.indd 7
12/05/2009 5:27:04
rutes a peu
La vegetació que ens envolta al llarg del camí que marxa del poble reflecteix l’orientació a migjorn d’aquest vessant de la serra dels Coronals, on es combinen en perfecta simbiosi els prats de dall, els boscos de pins i alzines i els erms rocallosos. Un d’aquests ens crida l’atenció, doncs al bell mig hi destaca una gran roca d’un color semblant a les pedres que basteixen el campanar de l’església de Sant Esteve. Si ens apropem descobrirem encara les empremtes dels talls que els picapedrers realitzaren per retallar i modelar els blocs de pedra que conformen la torre del campanar. Aquests roquissers que s’escampen per la solana, on s’endevinen rasclers d’origen càrstic, són característics de terrenys calcaris on proliferen les coves i els avencs. I de les nombroses cavitats que podem trobar a la Cerdanya, una en destaca per sobre de les altres: la cova d’Anes. Tot i que no és la cova més llarga de la comarca —la supera la Fou de Bor—, resulta que és l’única que podem recórrer amb certa comoditat, ja que el seu traçat és evident fins al final, sense por a perdre’ns-hi. Aquesta facilitat d’accés i la creença popular que va estar habitada per bruixes o encantades ha jugat en la seva contra i ha condicionat en gran part el seu deteriorament. Al principi ningú pensava que la cova sobrepassés els 150 metres de longitud, però l’any 1950 els espeleòlegs J. Montordiol i F. Espanyol arribaren fins al final de la galeria principal, que assolí 385 metres de recorregut. Els anys 1990 i 1991 l’espeleòleg Emilio Reyes hi protagonitzà dues proves d’estància en solitari on intentà superar el rècord de permanència sota terra. Malgrat els maltractaments i la reixa que assenyala el límit subterrani entre els termes municipals de Prullans i Bellver de Cerdanya, encara és una cavitat bonica i
natura i aventura maig 2009
tripa28.indd 8
08/09 12/05/2009 5:27:15
www.naturaiaventura.cat
Doble pàgina anterior: des del vessant de solana de es divisen les formes espectaculars de la cara nord de les serres del Cadí i del Moixeró que s’alcen com una gegantina onada de pedra sobre el mar sempre en calma de la Cerdanya. Dreta: la cova d’Anes és, després de la Fou de Bor, la cavitat més gran de la Cerdanya i, a diferència d’aquesta, es pot visitar i recórrer sense gaires complicacions. Pàgina següent: l’església de Sant Mamet, a Anes, encara conserva l’estructura romànica original. Pàgina final: les troballes del dolmen d’Orèn han despertat des de sempre la imaginació dels cerdans.
digna de ser visitada. I molts encara ho fan cercant el tresor que amaga a les seves entranyes. Si sou practicants de la geocerca o us agradaria iniciarvos-hi, podeu buscar a www.geocaching. com el tresor amb el codi GCK3A7 amagat per Tecnics i que s’oculta a l’interior d’aquesta preciosa cavitat.
IÓ EXCL OC
IVA US
PROM
L’imaginari cerdà omple cada indret d’aquesta comarca de llegendes, contes i rondalles, i en cada racó s’hi amaga un fa-
240 EUR
HA
G
ON
PVP: 300 EUR
B LÖ FS CAR
Versatilitat d’ús, gran durabilitat i súper lleugeresa. Haglöfs Carbon Jacket, per només 240 EUR INTEMPERIE et presenta, en exclusiva, la jaqueta Haglöfs Carbon amb tecnologia GORE-TEX® Paclite® i Pro Shell 3 capes, a un preu excepcional. El seu atractiu color negre, el disseny confortable i lleuger de la tecnologia Paclite®, combinat amb la durabilitat i resistència dels reforços Pro Shell de GORE-TEX® a les parts més sensibles, fan de la jaqueta Haglöfs Carbon una de les peces de roba més versàtils i imprescindibles en els viatges i la pràctica d’activitats. Vine a INTEMPERIE i gaudeix de la qualitat Haglöfs i la tecnologia GORE-TEX® a un preu excepcional. Disponible per a home i dona.
INTEMPERIE I Villarroel, 184 BCN I T. 93 419 20 00 De dilluns a dissabte de 10:30 a 14:00 h i 16.30 a 20.30 h I www.intemperie.es
tripa28.indd 9
12/05/2009 7:46:13
rutes a peu
bulós tresor. Potser perquè ha estat tantes vegades camp de batalla; o potser perquè ha estat via d’èxode de molts; o potser perquè aquí hi trobaren bons amagatalls bandolers i fautors, que abunden en relats de tresors amagats i fortunes extraviades que de tant en tant ressorgeixen d’entre els records dels
més vells, desbocant totes les imaginacions. Per això, en arribar a Anes, un no pot deixar de pensar si de debò s’hi amagava, sota la graonada de la portalada de l’església, una àmfora carregada amb tres-centes unces d’or; o si és cert que existeix un passadís entre l’església i la casa on s’amaga la des-
apareguda campana, que hom suposa plena d’or. Sigui com sigui, la preciosa casa pairal i la seva esglesiola són un veritable tresor pels sentits, com diu l’amic Beltrán: “són poesia enmig de la solitud i l’aridesa de la muntanya”. La casa, que antigament fou un poble, resta actualment deshabitada. Molt a
Festa Major de Prullans (Cerdanya)
Dies 30 i 31 de maig de 2009 natura i aventura maig 2009
tripa28.indd 10
12/05/2009 5:27:42
www.naturaiaventura.cat
Si tenim ganes de caminar un xic més ens podem apropar al dolmen d’Orèn. Un altre vestigi del passat misteriós i fantàstic d’aquesta sorprenent comarca on de nou la història i el fantasiar dels cerdans es barregen. Sembla ser que l’any 1917 un pastor va descobrir sota el dolmen les restes de set esquelets humans de l’època de l’home de cromanyó, amb fèmurs d’entre 70 i 90 centímetres (quan en aquell període l’home mesurava poc més de metre i mig d’alçada). Aquesta troballa demostrava l’existència de gegants a la comarca des dels orígens de la humanitat. Gegants com els que, segons conten els més vells, habitaven prop de Músser o a la tuta (cova) de Bima. Hi ha qui en lloc de gegants va veure, en aquesta troballa, la prova irrefutable de l’existència de visitants interplanetaris que des de molt antic visiten el nostre territori. I el fet que les restes trobades al dolmen d’Orèn varen desaparèixer misteriosament un cop entregades al Museu Arqueològic de Catalunya feren créixer tot tipus d’especulacions sobre el tema.
LA RUTA PAS A PAS DURADA: 3’5 H TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DESNIVELL: 500 M
FITXA
prop seu s’alça l’església de Sant Mamet, construïda al segle XII, i que conserva encara l’estructura original i no té cap cos afegit. Té un bonic absis amb dues finestres i, a migdia, la porta adovellada amb part de la ferramenta i forrellat originals. L’església de Sant Mamet també es coneix a la contrada amb el nom de santuari de la Verge d’Anes. Diu la tradició que aquesta divinitat protegia les dones en les gestacions, els parts i les lactàncies. Possiblement darrere de la paraula Anes s’amaga l’antiga deessa cèltica Anna o Belisama, símbol de la fertilitat, tant dels conreus com de les persones i els animals.
RECORREGUT: 11 KM DIFICULTAT: BAIXA ÈPOCA: TOT L’ANY
L’itinerari es troba senyalitzat en la totalitat del seu recorregut amb rètols indiS SUB I ETS catius i senyals de pintura SCR IPTO de color groc que faciliten 7 DESC PODRÀS R el bon sentit de la marxa. ARR EGA WWW .NAT Sortim de la població de R DE URA IAVE Prullans (1), concretament 6 EL PLÀN NTURA.CAT des de l’hotel Muntanya, TRAC OL, EL des d’on prenem a la dreta 5 RESS K I LA i amunt pel camí d’Ardòvol. ENYA El deixem poc després en una cruïlla on marxa a ma esquerra. Nosaltres seguim 4 rectes. Poc després aban1 3 donem aquest camí i pre2 nem un petit sender que marxa a mà esquerra i que s’enfila amunt vorejant el jardí d’una casa. Després el camí desemboca en un Imatge cedida per l’Editorial Alpina sender que seguirem a mà dreta (2). Avancem de forma planera en direcció est resseguint la vall del torrent de Feló. Més endavant el sender travessa el torrent i guanya alçada suaument fins arribar a una pista ample que seguim avall (3). Pocs metres més endavant abandonem aquesta pista i prenem un corriol per mà esquerra que ens durà fins a la cova d’Anes (4). Des de l’entrada de la cova seguirem un corriol amunt en direcció nord fins arribar a una pista més ampla. Seguirem cap a l’esquerra en la mateixa direcció que portàvem fins arribar a la casa d’Anes. Un cop allà abandonarem la pista i seguirem un petit sender que marxa recte i que ens durà fins a l’ermita de Sant Mametn (5). Desfem el camí fins la casa d’Anes i prenem de nou la pista a la dreta en direcció oest. En pocs minuts travessem un petit torrent i en breu arribem a les primeres construccions que envolten la casa d’Orèn (6). En aquest punt abandonarem la pista i seguirem un desdibuixat sender senyalitzat amb les marques grogues que s’enfila amunt i que posteriorment desemboca a una pista més ample. La seguim a la dreta en sentit ascendent fins a trobar un sender que marxa amunt per mà esquerra i que es dirigeix cap als dólmens. Si seguíssim per la pista trobaríem una bassa al marge esquerra del camí, senyal inequívoca que ens hem passat el sender. El camí s’enfila bruscament fins arribar a una zona planera des de on gaudirem d’unes excepcionals panoràmiques de la Cerdanya. Seguint el senyals grocs arribarem sense complicacions fins als dólmens (7). Desprès de veure els dólmens desfem el camí avall i ens dirigim de nou cap a la casa d’Orèn. Des d’allà seguirem una pista ample que suaument en sentit descendent i sense cap tipus de dificultat d’orientació ens durà fins a Prullans. En aquest tram trobarem que els senyals grocs abandonen la pista ample i segueixen senders que tallant pel dret i que escurçant el recorregut. Les dues opcions són vàlides, seguir la pista ample sempre avall o seguir els senders, ja que ambdues ens conduiran fins a la població de Prullans.
La imaginació que poetitza la història i la transforma en llegenda es desborda en aquesta comarca de profundes arrels. Ja sigui en forma d’olles o àmfores plenes de monedes, d’anells reials, de campanes, barres, lingots, i fins i tot ovelles d’or; de cofres i maletes carregades de fabulosos tresors, cada llegenda, cada racó de la Cerdanya ens convida a continuar buscant, a continuar somniant. I en caminar sota el mantell blau, lluent i immens d’aquesta comarca, hom s’adona que el veritable tresor que cerca el té davant els ulls.
10/11 tripa28.indd 11
12/05/2009 8:30:45
plantes medicinals
LA COL:
UN BON CICATRITZANT (Brassica oleracea)
Anna Parra txiqui77@hotmail.com
Fitxa 24 Qui no coneix la col? Doncs aquesta planta tan coneguda culinàriament té moltes i poderoses virtuts que ara mateix descobrirem.
DESCRIPCIÓ: La col és una planta que es desenvolupa cada 2 anys i arriba a mesurar 2,5 metres d’alçada. És de tall dur i fulles grans i carnoses. Les flors, que també són bastant grans, són blanques o grogues; el fruit és allargat, i les seves flors llises. La seva poncella terminal es converteix a finals d’estiu en la popular verdura. Es cull a la tardor. Amb molta abundància de vitamines i minerals, la col és un excel·lent aliment amb moltes qualitats curatives que la gent se’n priva pel generalitzat costum de menjar-la bullida. La col bullida no només perd quasi totes les propietats, sinó que també es torna indigesta i provoca gasos. S’hauria de menjar crua, tallada finament, condimentada amb oli d’oliva i suc de llimona.
BENEFICIS: Ús intern: Fatiga: És recomanable utilitzar la col en l’alimentació diària. El següent remei és ideal contra la fatiga: beure cada matí un suc fet amb una llimona, tres pastanagues, julivert, unes fulles de col, una patata, mitja taronja i mitja poma (elaborat amb la batedora).
Protegir l’estómac: El suc de les fulles protegeix les mucoses de l’estómac, per tant, es pot utilitzar per problemes de gastritis i per ajudar a pal·liar l’acidesa.
Ús extern: S’agafen fulles grans de col verda, se li treuen els nervis i es poden fer cataplasmes pels següents problemes:
Cremades: En cremades lleus, embolicar la zona afectada amb una fulla de col fresca sense nervis. Mantenir la fulla amb una bena. S’ha de repetir el procés unes 3 o 4 vegades al dia fins que la cremada desaparegui.
Abscessos o furóncol: Es renten les fulles, s’assequen, es tallen a la mida del gra. Submergim la fulla en suc de llimona i la posem sobre la zona afectada. Mantindrem el cataplasma amb una bena durant un parell d’hores. Haurem de repetir el procés fins que tot el suc de l’abscés s’hagi buidat. Deixarem assecar a l’aire lliure.
Cicatritzar ferides: Les fulles utilitzades per via externa en cataplasma i prèviament triturades serveixen per ajudar a cicatritzar ferides i tractar ulceracions. És l’ús de la col més reconegut.
CURIOSITATS: La col s’utilitza des de fa més de 2000 anys com a aliment i com a medicament. Els romans en bevien el suc abans de les celebracions perquè, segons deien, així no s’emborratxaven.
CONTRAINDICACIONS I EFECTES SECUNDARIS: El cataplasma de col pot produir butllofes si es deixa durant diverses hores seguides.
FARMACIOLA NATURAL: Si ens fem mal durant la jornada practicant qualsevol esport i volem que la ferida cicatritzi ràpid i bé, haurem de buscar un hort i agafar fulles fresques de col. Això sí, sempre demanant permís al propietari.
natura i aventura maig 2009
tripa28.indd 12
12/13 12/05/2009 5:27:58
www.naturaiaventura.cat
Estiu a Andorra la Vella Viu hist˜ries escrites sobre pedra EndinsaÕt i descobreix una ciutat enclavada al cor dels Pirineus, on el cel i la muntanya dibuixen paisatges de somni; combinats amb una hist˜ria rica i una gastronomia tradicional, faran que la teva estˆncia es converteixi en una experiència encantadora i inoblidable.
www.andorralavella.ad tripa28.indd 13
12/05/2009 5:27:58
rutes en BTT
La falda del Balandrau Paisatges i poesia al Ripollès
COMARCA: RIPOLLÈS
natura i aventura maig 2009
tripa28.indd 14
12/05/2009 5:28:07
www.naturaiaventura.cat “Aquell indret era un indret feliç. M’hi perdia sovint solitari o amb un amic callat. Les fulles d’argent i d’un verd mat lluïen al sol furgador. Una pau de molts anys als marges als prats s’aplegava. Brots tendres creixien pertot, i flors pàl·lides. Tot era gerd a l’estiu i gebrat a l’hivern. Un cap-al-tard més ràpid l’ombra adollava en l’espai reclòs, indecís. Sabíem que molt a prop, al tossal, encara el sol era l‘amo I ens abellia saber-nos tan íntims en la quieta efusió d’aquell sot que amors de pastors i d’ocells escolliren per aixopluc fortuït, sagrat a la vida i a la pau del qui cerqui una clara bellesa. [...]” Joan Teixidor
14/15 tripa28.indd 15
12/05/2009 5:28:15
rutes en BTT
S
i ens endinsem a la Vall de Camprodon trobarem, en una de les terrasses que el riu Ter ha excavat al llarg del temps, el poble de Vilallonga de Ter. Aquet és el punt on proposem iniciar aquest itinerari amb bicicleta de muntanya que recorre les faldes de les serres del Catllar i de la Canya, a peus del Balandrau. Aquestes serres formen un ampli circ de muntanyes suaus, ondulades i entapissades de prats de dall des de les que podrem gaudir d’immillorables panoràmiques de la Vall de Camprodon. L’itinerari que proposem venç el fort desnivell que separa la vall del Ter fins la collada de Meianell, preciosa balconada sobre les valls veïnes de Pardines i Ribes de Freser i davalla de nou fins a Vilallonga de Ter en un fort descens ple ambient d’alta muntanya. El poble de Vilallonga de Ter va créixer al voltant de l’església romànica de Sant Martí, patró de la població, i encara conserva l’antiga estructura de carrerons estrets i acollidores placetes. L’església ha estat molt modificada al llarg de la seva història, i de la seva planta original, basilical de tres naus -tipologia molt singular en el context de l’arquitectura ripollesa del s. XII- només se’n conserva l’absis central i l’absidiola de tramuntana. L’actual cloquer, de torre quadrada, és una ampliació de la doble espadanya antiga. Una llegenda relacionada amb aquest campanar, perquè a les persones del municipi se’ls coneix encara com a “lletissons” i “lletissones”. Sembla ser
natura i aventura maig 2009
tripa28.indd 16
12/05/2009 5:28:21
www.naturaiaventura.cat
que anys enrere el campanar de l’església del poble estava tot ple d’una herba anomenada lletissó, que embrutava la imatge del monument. La gent del poble va decidir netejar-lo, i se’ls va ocórrer la idea d’enfilar un
burro al capdamunt de l’església per tal que es mengés els lletisons i d’aquesta manera netejar el campanar. Així ho feren, prengueren el ruc, el lligaren del coll i començaren a enlairar-lo cap al campana. El burro treia
la llengua, i la gent del poble es mostrava satisfeta de la seva gran idea al creure que el pobre animal reia. Però va resultar que no, que treia la llengua perquè l’havien escanyat. I des de llavors els habitants del munici-
16/17 tripa28.indd 17
12/05/2009 5:28:27
rutes en BTT
pi foren coneguts com els “lletissons”. Deixem enrere el poble de Vilallonga de Ter i ens enfilem muntanya amunt cap a Tregurà, el poble més alt de la Vall de Camprodon i que esdevé una gran talaia sobre la vall del Ter. Des d’aquí es veu clarament la forma allargassada del poble de Vilallonga de Ter, que coincideix amb el topònim que l’identifica, ja que Vilallonga prové del llatí “villa longa”, vila llarga. A l’extrem de llevant del pobla de Tregurà s’alça l’església de Sant Julià de Tregurà, també d’origen romànic però molt desfigurada i modificada al llarg del temps. Malgrat a pertànyer a la vall de Camprodon, aquesta església depenia del monestir de Sant Joan de les Abadesses, i era administrada per un canonge de Sant Joan. Aquest feu propicià que Tregurà estigués sota la jurisdicció del veguer de la Ral i no fou agregat a Vilallonga fins a començaments del segle XIX. La Ral és una localitat del municipi de Sant Pau de Seguries, i el seu nom deriva
S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT TRAC OL, EL ROA K I EL DBO OK
M
Imatge cedida per l’Editorial Alpina
1600 1500 1400 1300 1200 1100
Vilallonga de Ter
1700
FITXA
0
2
4
6
8
10
12
14
16 18 Distància km
20
22
Vilallonga de Ter
1800
Collada de Meianell
Tregurà de Dalt
1900
Refugi forestal de Tregurà
2000
Coll de la Gralla
Creu de Fusta
2100
24
26
LO PE
... Gr es Bi
28
DURADA: 4 H DESNIVELL ACUMULAT: 1.400 M DIFICULTAT: ALTA TIPUS ITINERARI: CIRCULAR ÈPOCA: EVITAR MESOS DE NEU DISTÀNCIA: 27,8 KM CARTOGRAFIA: 1:25000 PUIGMAL - VALL DE NÚRIA - ULLDETER ED.ALPINA
Al
LOŴFFL
natura i aventura maig 2009
tripa28.indd 18
12/05/2009 5:28:34
www.naturaiaventura.cat
de “la reial”, ja que va ser fundada pel rei Jaume I, per un conflicte d’interessos. El rei volia crear una vegueria a Camprodon amb un ampli sector de terreny pirinenc, però l’abat de Sant Pere de Camprodon no va deixar que s’instal•lés un veguer a la seva vila. El rei es va posar d’acord amb l’abat de Sant Joan de les Abadesses per crear al territori del seu monestir la residència del nou veguer. Així es va crear la Ral, l’any 1248. Com que algunes famílies deixaven Camprodon per anar a viure al nou poble, l’abat de Camprodon va cedir a les pretensions del rei i es va formar la vegueria de Camprodon. Així succeí que ambdues vegueries, la de la Ral i la de Camprodon tenien les seves capitals a escassos quilòmetres i amb jurisdic-
cions que s‘entrelligaven, el que fou causa de molts conflictes. Darrere l’església romànica de Sant Julià està situat el dipòsit d’aigües que alimenta la central hidroelèctrica de Tregurà. La popularment dita “Bassa de Tregurà” és un embassament que recull l’aigua de la riera del Catllar i de la riera de Tregurà, per poder des d’aquí entubar-la fins a la central de Tregurà, on després de turbinar-la per generar energia hidroelèctrica, la deixa anar al riu Ter. La pista que s’enfila cap al collet de la Gralla passa pel mirador conegut com la Creu de Fusta, on podem aprofitar per descansar, reposar energies i gaudir del paisatge sorprenent que ens envolta. Si fins ara el paisatge el formaven la vall del Ter que serpenteja
sota el Costabona, al canviar de vessant les vistes que ens acompanyaran fins la collada de Meianell son les dels prats i els cims del Balandrau i del Puig de Fontlletera, encara esquitxats, en els indrets més ombrívols, de petites llengües de neu. Des de Vilallonga fins la collada de Meianell l’itinerari coincideix amb una de les etapes de la Transpirenaica, la ruta que travessa els Pirineus i que va des de Llançà, al Mediterrani, fins a la platja d’Hondarribia, al mar cantàbric. Nosaltres tornem a Vilallonga davallant pel sender que travessa els prats que entapissen de verd intens les faldes del Puig de Mont-roig i que ens permetrà gaudir de les sensacions de pedalar en un ambient d’alta muntanya.
MÁS VITALIDAD
LOS PANTALONES CON TIR ANTES PERFEC TOS PAR A CICLISMO ... ... se llaman „LÖFFLER EL ASTIC, Pantalones con tirantes Winner“. Gracias a la calidad y a su funcionalidad, seguridad y confort, estos pantalones de ciclismo han sido elegidos por el Mountain Bike Magazin 06/07 como ganadores en su comparativa. A la venta en comercios de ciclismo y deporte.
LOŴFFL1279_Tests_Radhose_210x140.indd 1
Badana Comfort Elastic CONFORT PERFECCIONADO ALTA TRANSPIRACIÓN
www.loeffler.at
01.04.2009 16:44:45 Uhr
18/19 tripa28.indd 19
12/05/2009 5:28:34
arbres i boscos singulars
FITXA 6
El pollancre i l’àlber: els dos prínceps del bosc de ribera. Albert Beneït Rochés Agent Rural En algunes de les anteriors fitxes havíem comentat que la majoria de les espècies estenen el seu domini envers l’alçada o latitud. En el cas d’avui no és ben bé així, ja que avui tractarem de dues espècies que podríem definir, d’alguna manera, com a “transversals”. I això per què? Doncs perquè avui parlarem de dos arbres que es desenvolupen i formen domini als marges del rius i donen forma als anomenats boscos de ribera. Estem parlant, doncs, del pollancre i l’àlber.
E
l pollancre o xop (Populus nigra) i l’àlber (Populus alba) són germans de la família de les salicàcies, en què també s’hi troben el salze, el gatell o el trèmol, per exemple. Són arbres que trobarem a terra baixa i a l’estatge muntà resseguint els cursos fluvials. D’aquí que el tipus de bosc on es troba s’anomena bosc de ribera. En aquest cas s’evidencia amb una simple ullada, tot i que, és clar, hi ha diferències entre ells. Anem a pams. El pollancre —ens podríem arriscar a dir que de tots dos és el més nombrós a ca nostra— es caracteritza per ser un arbre força alt (fins a 30 metres) amb una destacable escorça de color grisós força clivellada, com si estigués rascada. La capçada és prou ampla i les branques mantenen una direcció ascendent. Les seves fulles de forma rombal ens poden recordar la forma d’un cor, i són d’un color verd lluent a ambdues cares. Arbre de fulla caducifòlia, no ho oblideu. Hem de destacar que, desgraciadament, el pollancre s’ha hibridat força amb altres espècies de pollancre no autòctones de caràcter més productiu i que han estat introduïdes durant anys per a fer-ne plantacions. A la província de Girona, per exemple, és molt habitual veure aquest tipus de plantacions a banda i banda de carreteres. Això implica que algun dels pollancres que ens podem
natura i aventura maig 2009
tripa28.indd 20
trobar no compleixin al cent per cent les característiques que estem enumerant. El
seu creixement ràpid i les qualitats de la seva fusta l’han convertit durant molts anys en una espècie prou interessant des d’un punt de vista econòmic.
El germà de sang de l’anterior, l’àlber, el podrem trobar compartint el mateix espai. D’una alçada similar al pollancre, també disposa d’una escorça clivellada però, en general, més blanquinosa que la de l’anterior. La seva capçada també és ampla, però és molt menys regular. També es tracta d’una espècie de creixement ràpid que, tot i gaudir també d’interès silvícola, no ha estat tan utilitzada com el seu germà. El tret bàsic per a diferenciar àlbers de pollancres serà el revers blanc que té l’àlber a les seves fulles (recordeu que el pollancre tenia ambdues cares verdes). A més, si el toqueu notareu com una borra. El seu revers, però, és verd, i la forma de la fulla pot ser variada: dividida en 3 o 5 lòbuls, arrodonida o rombal (també en forma de cor, com el pollancre). És ben segur que amb aquests trets sabreu diferenciar ràpidament pollancredes d’alberedes. Sens dubte, ambdues espècies i el seu àmbit, el bosc de ribera, conformen una de les parts amb més riquesa vegetal i faunística del nostre paisatge. L’aigua és vida, ho sabem tots, i els boscos de ribera conformen una residència provisional o duradora per a molts ocells, peixos i mamífers, a la vegada que un gaudir incomparable pels nostres cinc sentits.
20/21 12/05/2009 5:28:47
maig - juny
Data
Activitat
Marxes i caminades
23, 24/05 22a Marxa Gràcia - Montserrat 24/05 53a Marxa d’Orientació. 30, 31/05 14a Ruta d’en Serrallonga. 31/05 6a Caminada de resistència 06/06 Marxa Nocturna de Vacarisses 07/06 12a Marxa Reus-Prades-Reus 13/06 3a Marxa Cap de Rec 14/06 18a Marxa Popular de Cardona 20, 21/06 20a Travessa Montserrat-Reus
Curses de muntanya
24/05 06/06
Cursa de Muntanya de Paüls Cuita el Sol
Sortides en BTT
31/05 4a Trobada de BTT “La Cavallera” 07/06 BikeaVic 13, 14/06 Cicle de BTT: Volta al Pedraforca
Escalada en roca
13, 14/06 Escalada en Roca a S. Ll. de Morunys
Organitza
Contacte
Unió Excursionista Catalunya de Gràcia Unió Excursionista S. J. de les Abadesses Centre Excursionista Farners Centre Excursionista Penedès Club Excursionista Vacarises Associació Excursionista Catalunya de Reus Club Muntanyenc Sant Cugat Centre Excursionista Cardona Club de Futbol Reddis (sec. Excursionista)
www.uecgracia.cat www.uesantjoan.cat www.cefarners.cat www.cep.cat www.cevacarisses.org www.aecreus.org www.cmsc.cat www.camalic.org www.secfreddis.org
Unió Excursionista Catalunya de Tortosa Centre Excursionista Lleida
www.uectortosa.org www.cel.cat
Unió Excursionista Sant Joan de les Abadesses Unió Excursionista Vic Unió Excursionista Gràcia
www.uesantjoan.cat www.unioexcursionistavic.org www.cegracia.cat
Unió Excursionista Catalunya de Gràcia
www.uecgracia.cat
Utilitza el nostre calendari per planificar les teves activitats. Si ets organitzador d’esdeveniments, aprofita’l per promocionar-los. 93 417 76 14 - info@naturaiaventura.cat
tripa28.indd 21
12/05/2009 5:28:53
vies ferrades
natura i aventura maig 2009
tripa28.indd 22
12/05/2009 5:28:59
www.naturaiaventura.cat
Les Baumes Corcades El Puigsagordi més esportiu COMARCA: OSONA
La via ferrada de les Baumes Corcades és, juntament amb la Teresina, una de les ferrades més populars de Catalunya. A diferència de la Teresina, però, la ferrada de les Baumes Corcades presenta un recorregut amb variants i dreceres que ens permeten esquivar qualsevol dels trams compromesos de l’itinerari. Aquesta possibilitat li ha donat la fama de ser una ferrada apta per a tots els públics i l’ha convertit en la via ferrada més transitada del nostre país. La ferrada de les Baumes Corcades no decep ni al més experimentat ni aquell que s’inicia en aquest tipus de recorregut, ja que permet posar-se a prova en els seus desploms, els llargs flanqueigs, el pont nepalès de 68 metres de llarg o en la nova variant de la Tosquera, d’alta dificultat si triem el tram de l’Esperó.
22/23 tripa28.indd 23
12/05/2009 5:29:05
vies ferrades
C17 Mas Banyeres
Puigsagordi
Càmping
Els Hostalets de Balenyà
13
Les Baumes Corcades
Centelles
7
-1
C
APROXIMACIÓ: Al llarg del camí, de la ferrada i de retorn, trobarem marques grogues i marques vermelles. Les primeres indiquen els camins d’aproximació i de retorn, mentre que les marques vermelles segueixen el traçat de la via ferrada. Des de l’aparcament prenem la pista que marxa en la mateixa direcció que portàvem seguint les marques grogues. Arribem a una cruïlla on hi ha una roca amb formes curioses i on la pista es converteix en un sender que puja
a Vic
C-14
COM ARRIBAR-HI: La millor opció per arribar a Centelles és per la carretera C-17 de Barcelona a Vic. Si venim de Barcelona deixarem la C-17 a la sortida d’Hostalets de Balenyà i prendrem la carretera C-1413 en direcció a Centelles. Hem de parar atenció per no passar-nos, a l’alçada de les primeres cases, una cruïlla on prenem a la dreta la pista asfaltada que duu a Mas Banyeres. Uns rètols ens indiquen també la direcció a la via ferrada de les Baumes Corcades. Passat el càmping i la casa de colònies de Mas Banyeres prenem una pista a mà esquerra. Podem aparcar a l’alçada del rètol informatiu de la via ferrada.
suaument. Trobarem una altra cruïlla que prenem a l’esquerra i que també va guanyant alçada. A l’alçada d’un esperó rocós deixem les marques grogues que marxen
enllà (és el camí per on realitzarem el retorn) i prenem a la dreta el corriol que s’enfila marcat amb les marques vermelles de la ferrada.
natura i aventura maig 2009
tripa28.indd 24
12/05/2009 5:29:11
www.naturaiaventura.cat
DESCRIPCIÓ: La via es divideix en quatre trams ben diferenciats entre els quals cal superar, caminant, curts però forts desnivells. La primera part de la ferrada s’enfila, vertical i aèria, per l’esperó rocós fins a una feixa, des d’on contemplem una magnífica vista del Montseny, la vall del Congost i, en primer pla, el poble de Centelles. Caminem amunt fins al segon tram seguint les marques vermelles fins arribar de nou a la paret. Aquí tenim dues opcions: pugem per un curt tram, bonic i aeri fins al pont nepalès o seguim recte per esquivar-lo per sota. Les dues opcions s’uneixen després del pont, que impressiona per la seva longitud i pel moviment que provoquen els nostres passos. Per arribar al tercer tram cal realitzar un llarg flanqueig horitzontal al llarg de les curioses balmes esquitxades de forats, que han donat nom a la via ferrada. Una cruïlla ens mostra la possibilitat de seguir amunt pel recorregut original o davallar una mica per la variant de la Tosquera, que presenta dues opcions: una de molt fàcil i una altra de molt difícil, el tram de l’Esperó, amb passos atlètics i exposats. Les dues opcions s’uneixen dalt dels con-
traforts. Creuem la carretera seguint de nou les marques vermelles i ens dirigim al darrer tram, vertical i esportiu, on ens espera una escala de ferro que ens permetrà assolir el cim del Puigsagordi.
CA TÈ C N I A X T I F esquivar 30 M VELL: 3 ÍCIL (es poden I N S E D IF LTAT: D DIFICU compromesos) : 10’ s els passo ’APROXIMACIÓ 0’ D 3 HORA RI INERA RI: 2 H T I I R HORA ETORN: 30’ TS i R S, GUAN HORA RI : CASC, A RNÉ AL TA SIONIS MATERI OR. EXCUR D DISSIPA PER: CENTRE DA EQUIPA ES LL E T CEN
Doble pàgina anterior: el Tram de l’Esperó, d’alta dificultat, ens obligarà a executar passos atlètics i exposats. Sota: el llarg flanqueix per les Baumes Corcades ens regala les millors panoràmiques de Centelles, la vall del Congost i el Montseny. Esquerra: l’impressionant pont nepalès, de quasi 70 metres de longitud és un dels reclams d’aquesta bonica ferrada.
24/25 tripa28.indd 25
12/05/2009 5:29:20
geocerca
Sant Llorenç de Munt i l’Obac Tresors al Parc Natural
Alfonso Egea (Sonsoyo) La Mola és la muntanya més alta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, amb 1.104 metres d’altitud, i és un dels elements més característics del paisatge de tota la comarca. Al cim, s’alça encara majestuós i imponent el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt. En aquestes terres s’hi amagà un dels bandolers més famosos de Catalunya, en Capablanca, que
EL TERRITORI D’EN CAPABLANCA Aquest mes us proposem una multicerca anomenada La Mola i amagada per Josua. Aquest tipus de geocerca consisteix a realitzar un recorregut tot passant per uns punts determinats on hi ha les pistes necessàries per trobar el tresor final. Podeu descarregar-vos les instruccions i els punts on trobar les pistes a www. geocaching.com, tresor La Mola amb codi GCQA1N, amagat per Josua. Aquesta geocerca múltiple ens permetrà recórrer el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, on pujarem fins a la Mola. El singular paisatge del parc està format per cingles i monòlits de conglomerat rogenc que contrasten amb el verd de les pinedes i els alzinars que colonitzen els faldars i les canals de la muntanya.
natura i aventura maig 2009
tripa28.indd 26
tant feia el ronsa o el valent, el bandoler, des de l’amagatall, li ventava un tret de pedrenyal. En Capablanca vivia en una balma a mig aire del Paller de Tot l’Any, i entre atracament i atracament anava a refugiar-se a la Font del Lladre. LES PISTES Per anar al principi d’aquest multi, des de Terrassa, pugem per la carretera de Matadepera fins al km 6, on prenem la sortida cap a la deixalleria municipal de Matadepera. Seguim les indicacions fins arribar a la pista que passa per can Robert i que ens porta al pàrquing de can Pobla, on deixem el cotxe. En cas que la pista no estigui gaire bé, sempre podeu deixar el cotxe a can Robert. Ens trobem en un paratge preciós amb unes vistes magnífiques. Haurem de deixar el camí per anar al primer punt on ens espera la primera pista: la cova d’en Manel, descoberta l’any 1899, amb un recorregut total de 788 m. Per s o r presa nost r a
des de jovenet practicava el seu particular mètode de fer diners. En Capablanca se situava al coll del Correu, cruïlla de pas obligat per a tots els que feien el trajecte Barcelona-Manresa i paratge feréstec i solitari amb bons amagatalls, i deixava al mig del camí la seva capa blanca estesa a terra. El caminant sabia que havia de deixar els seus estalvis damunt la capa. Si el visi-
26/27 12/05/2009 5:29:47
www.naturaiaventura.cat Si anem a buscar el tresor de la Mola, podem aprofitar i també intentar trobar: GCMB80 La botifarra perduda amagat per mons&girls GC1GPAM Letterbox La Mola amagat per Papiolencs. Altres tresors amagats a 3km a la rodona son: GC1JX3Q La Castellassa de Can Torras amagat per eg’s-nat GC1G8W7 El tresor de Santa Agnès amagat per Mcruley GC13HPG Mola Morse amagat per Guanacos Team GC1750V La tartana amagat per Grizzly 07. haurem d’entrar dintre la cova per trobar la primera pista, així que no oblideu portar una llanterna o frontal.
ens indica els noms i les alçades de les muntanyes que veiem. Aquí s’hi amaga la quarta pista.
Després tornarem al camí per anar a la recerca de la segona pista. Ens trobem a la cova del Frare, que destaca per les importants restes arqueològiques del neolític datades de l’any 3850 aC. En aquest punt no cal entrar a la cova, però ja que ens trobem aquí val la pena aprofitar-ho i visitar-la.
Després de gaudir de les panoràmiques i endreçar les pistes trobades, continuem el nostre camí davallant vers el Morral del Drac. Segons la llegenda, aquí s’hi amagava un drac gegant, que fou mort pel comte Sunifred, pare de Guifré el Pilós. És de les roques més populars de la zona, i per això, els terrassencs van provar de tot per ascendir-la. Finalment van aconseguir-ho fent passar una corda fixa per sobre la roca, i en Tintoré, per pura força de braços, ascendí el Morral per la cara SO. Per trobar aquesta pista caldrà un bon zoom a la càmera de fotos o uns
Continuem amunt fins al cim de la Mola, on s’alça el monestir i des d’on podem gaudir d’unes vistes magnífiques de gran part de Catalunya. A l’horitzó es perfila la característica silueta del Pedraforca. Una rosa dels vents situada al cim de la Mola
prismàtics, ja que la pista s’amaga sobre el Morral del Drac. Continuarem el camí amb marques de color verd, que ens duu al Mal Pas de can Pobla. No és un pas difícil, però haurem d’extremar les precaucions si anem amb nens o ha plogut, ja que el terra pot relliscar. Aquí s’hi amaga la darrera pista. Ja podem completar les coordenades del punt on s’amaga el tresor i anar a cercarlo. Mentre tornem cap al cotxe ens adonem que el veritable tresor és viure aquesta aventura. Francament, aquesta cerca la considero una de les millors.
Recordeu que per obtenir tota la informació necessària cal que us registreu a www.geocaching.com
tripa28.indd 27
12/05/2009 7:46:23
escalada esportiva
Mont-ral COMARCA: ALT CAMP
natura i aventura maig 2009
tripa28.indd 28
12/05/2009 5:30:04
www.naturaiaventura.cat
A
l llevant de les muntanyes de Prades hi ha el poble de Mont-ral, amb les seves cases apilades al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, d’estil romànic. El poble encara conserva l’encant i l’estructura medieval, amb carrers costeruts i estrets que superen el desnivell del turó sobre el que s’alça la vila. Un xic més enllà el terreny s’esquerda en múltiples cingleres penya-segats pels que el riu Glorieta salta i s’embassa. Aquesta morfologia escarpada ha propiciat que al llarg dels anys els escaladors hagin obert un munt d’itineraris en les agulles i parets verticals que s’alcen i apareixen sobre el bosc. Ja l’any 1943 una de les cordades pioneres en l’escalada a la vall del Glorieta, els escaladors de Valls P. Benaiges, R. Freixes i V. Bonet, van escalar el monòlit de Fus. Actualment podem triar entre més de 350 vies repartides en 30 sectors que ens permeten, segons la seva orientació, escalar-hi tot l’any. També va ser l’any 43 quan es realitzà el primer ascens als Gegants o Les Bessones, sector que us proposem aquest mes, on el calcari de primera qualitat ens farà gaudir al màxim de les vies de continuïtat que s’hi troben, entre les que hi destaca una clàssica de Mont-ral: la bonica via Calipso.
Mont-ral TV-
704
1 a Alcover
a La Mussara
28/29 tripa28.indd 29
12/05/2009 5:30:12
escalada esportiva
natura i aventura maig 2009
tripa28.indd 30
DESCRIPCIÓ:
Totes les vies d’aquesta paret són de continuïtat, i es desplomen a mesura que guanyen alçada. Hi trobarem forats, fisures, passos de placa delicats i desplons atlètics que ens faran gaudir al màxim d’aquests traçats. Podeu trobar més informació a la guia d’escalada Escalades a Mont-ral i La Mussara, e L. Alfonso i Xavier Buxó. També hi ha ressenyes i llibres de piulades al refugi Musté Recasens, al poble. 6c
Les vies del sector del Davant dels Gegants proposades: 1. Derribus i enderrocus (6a+). 2. No em toquis el pitu, 6a+ que m’irritu (6b) 3. Calipso (6c) 4. Réquiem per un Volvo (6c+) 5. Eslava (6b+) 6. Wötsch Txitxa (6c) 1
6c
6b
6b+
6c+
s
APROXIMACIÓ: De l’extrem sud-est del camp del futbol neix un sender que marxa paral•lel a les reixes d’una propietat privada. El sender arriba al llit d’un torrent sec i davalla cap als peus de les parets. Una xarxa de corriols recorren la base dels diferents sectors. Per arribar al sector Per Davant dels Gegants (o les Bessones) haurem de superar una estreta canal on un gran bloc
es recolza sobre els cingles. Un xic més endavant trobem el sector desitjat.
químic
COM ARRIBAR: Des de Valls prenem la carretera C-37 fins a Alcover. Si venim de Lleida o reus podem arribar-hi per la C-14. Un cop a Alcover seguim els rètols indicadors de Mont-ral, que després de travessar el poble ens guien fins la carretera TV7041 que ens duu a Mont-ral. A l’entrada del poble trobem una cruïlla. A la dreta la carretera s’enfila cap al centre urbà. Nosaltres seguim rectes en direcció a la Mussara uns pocs metres fins trobar un carrer que baixa a ma esquerra. Davallem recte sense fer cas a les cruïlles de carrers fins arribar al camp de futbol, on aparquem el vehicle.
5 2
3
6
4
30/31 12/05/2009 5:30:22
www.naturaiaventura.cat
tripa28.indd 31
12/05/2009 5:30:31
E T U I R SC
SUB 10% de descompte c/ Sant Lluís 44-48, Barcelona
10% en tèxtil Trav. de Gràcia 132, Barcelona
Per què subscriure’m-hi?
*
Reb cada mes Natura i Aventura a casa teva. No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la!
c/ Indústria 265, Barcelona
*
Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats.
10% en tèxtil 10% en material dur
*
Participa en els sorteigs mensuals de material, viatges i altres regals.
*
Aprofita els descomptes que molts establiments ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.
5% en bicicletes 10% en equipaments
Pere III, 49-51, Manresa
10% de descompte
Avda. dels Països Catalans, 132 Igualada
10% de descompte Ctra de Ribes, 251 Les Franqueses del Vallès
10% de descompte Bellver de Cerdanya Tel.: 616 85 55 35
Tot això per només
20€ l’any!
turisme rural
10% de descompte Castellar de N’Hug Tel.: 93 825 70 16
guies
10% en compres en metàl·lic i 6% amb tarja c/ Galileu 208, Terrassa
10% de descompte Castellar de N’Hug Tel.: 93 825 70 16
Com subscriure’m-hi? 7% ic10% en compres superiors a 30O euros c/ Galileu 64, Barcelona
10% de descompte Av/ Costa Brava 138, Malgrat de Mar
A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.
Dive Different (submarinisme)
TORRE DE L’AMO 10% de descompte www.parcfluvial.cat
15% de descompte Sant Feliu de Guíxols Tel.: 687 95 27 05
10% de descompte
10% de descompte
10% de descompte
Rbla. Josep Tarradelles - Granollers
La Molina - Borredà - Sant Feliu de Guíxols - Tel.: 616553039
c/ Canonge Baranera 2, Badalona
RAFART 10% en tèxtil 5% en material dur
15% de descompte Pg. Pare Claret, 4 25280 - Solsona
2€ de descompte Cerdanyola del Vallès - 93 591 07 27
15% de descompte
10% de descompte
Baix Empordà Tel.: 620 846 742
ctra. de Sant Fruitós 7, Berga
+ HI SORTIRÀS GUANYANT c/ Sant Pere 12, Sabadell
Casa Motxo
Estaon-Pallars Subirà
10% de descompte www.cbcadvocats.com
10% de descompte
www.casamotxo.com - 636 17 47 52
ra, NatuarapiroApvetentu u. 32/33
tripa28.indd 32
12/05/2009 5:30:35
tripa28.indd 33
12/05/2009 5:30:36
descens d’engorjats
El torrent de Gravet COMARCA: OSONA
natura i aventura maig 2009
tripa28.indd 34
12/05/2009 5:30:42
www.naturaiaventura.cat
D’entre tots els al·licients que els descensos d’engorjats ens regalen als practicants d’aquest esport, són potser l’aproximació i el retorn els que més satisfaccions ens donen. És en barrancs com el torrent del Gravet, excavat allà on la natura s’expressa amb tota la seva força, on aquesta afirmació es confirma plenament. Vora el poble de Rupit s’estén una ampla balconada de més de quatre-cents metres d’alçada per on salta l’aigua amb un brogit ensordidor. Les cingleres del Collsacabra es tinten amb formes efímeres quan l’aigua del salt de Sallent hi dibuixa, sobre el verd de les colades, belles figures en moviment. Un xic més enllà, on els vertiginosos espadats que cauen a plom sobre les Guilleries s’esquincen de nou, un altre torrent, més modest però més engorjat i tancat, davalla vers la vall. Us convido a apropar-vos-hi i descobrir, al cor d’aquests espadats, els salts, les gorges i les badines amagades que oculta el torrent del Gravet.
3
C-15
a Olot
a Vic
nt
rre
To de et
av
Gr
Rupit
Inici barranc
lt
Sa nt
P
lle
Sant Joan de Fàbregues
Sa
Final barranc
de
COM ARRIBAR-HI: Des de la C-17, que uneix les poblacions de Barcelona i Puigcerdà, a l’alçada de Vic, prenem l’eix transversal en direcció a Girona (C-25). Prenem la sortida de Roda de Ter, poble que travessem per la C-153 (carretera que va de Vic a Olot). Continuem per aquesta carretera en direcció a Olot fins a trobar, passat el poble de Cantonigròs, la cruïlla on prenem la carretera que, a mà dreta, ens porta al poble de Rupit. A l’entrada del poble trobem un enorme aparcament, que voregem. Creuem la riera de Rupit pel carrer empedrat que seguim fins a sortir del poble en direcció al refugi de Sant Joan de Fàbregues. El carrer es converteix en una pista asfaltada que seguim fins arribar, a l’alçada d’uns prats, a una cruïlla. Deixem la pista que marxa a la dreta en direcció a Sant Joan de Fàbregues i seguim recte. Quan la carretera gira a la dreta prenem la pista que segueix rec-
www.guiescingles.cat Alt Berguedà
34/35 tripa28.indd 35
12/05/2009 5:30:48
descens d’engorjats
te en direcció al salt de Sallent. Seguirem per aquesta pista fins que creguem oportú, ja que l’estat de la pista és bastant precari i la circulació amb vehicles que no siguin tot terreny és força dificultosa. APROXIMACIÓ: Continuem per la pista fins al salt de Sallent. Les panoràmiques dels cingles de Rupit i el preciós salt d’aigua són espectaculars al llarg de tota l’aproximació. Travessem la riera de Rupit a l’alçada del salt de Sallent i continuem amunt per la pista. Quan aquesta es fa més planera trobem uns prats a la dreta amb un senderó força marcat. Aquest és el lloc on el camí de retorn supera els cingles i s’uneix amb la pista. Nosaltres ara continuem endavant per la pista fins a trobar una cruïlla. El camí de l’esquerra s’enfila cap al mas de Gravet. Nosaltres prenem el de la dreta, que planeja vorejant les cingleres molt a prop de l’abisme. A l’alçada d’un gran bloc de pedra hi neix un sender a mà dreta senyalitzat amb marques blanques, que ens duu a la capçalera del barranc. DESCRIPCIÓ: És ideal realitzar aquest engorjat després de pluges, quan porta aigua. Cal parar atenció a les nombroses desgrimpades que trobarem al llarg del descens, algunes un xic delicades, com la que ens apropa al tercer ràpel. Per arribar a la instal·lació del quart ràpel, pas clau del descens, cal col·locar un curt passamà. Aquest és el ràpel més llarg de l’engorjat (30 m) i el que ens regala les millors panoràmiques del descens. La part final del ràpel és, amb aigua, força emocionant, doncs l’aigua s’endinsa entre la paret i un gran bloc de pedra que vorejarem després nedant. Des d’aquest punt l’engorjat s’obre i es transforma en un caos d’enormes blocs que anem superant desgrimpant-los amb cura. El descens finalitza quan, per l’esquerra, veiem un camí que s’aproxima al riu i que el travessa. RETORN: Nosaltres marxem pel costat esquerre, on el sender va guanyant alçada a mesura que
natura i aventura maig 2009
tripa28.indd 36
12/05/2009 5:31:03
www.naturaiaventura.cat
FITXA TÈCNICA
R15
Engorjat R6
LONGITUD: 250 M DESNIVELL: 120 M DIFICULTAT: BAIXA (2 de 5). RÀPEL MËS ALT: 30 M HORARIS: 20’ - 1,5H - 35’ EQUIPAMENT: BO MATERIAL: CASC, ARNÉS, DAVALLADOR I BAGUES DE SEGURETAT.
CORDES: 2x30 M ÈPOCA: TOT L’ANY. MILLOR DESPRÉS DE
PLUGES.
Engorjat R7
tripa28.indd 37
Bosc R11 Caos
da d
reta
Caos
Sorti
voreja les cingleres. Al cap d’una estona, després de passar a tocar de les verticals parets de pedra, trobarem un altre sender que puja de la vall. El prenem a mà dreta per superar, fent ziga-zagues, el darrer tram dels cingles. Un cop a dalt arribarem als prats i a la pista que ens duu de nou al salt de Sallent, i poc després al cotxe.
S R30 SUB I ETS SCR Gran bloc I P TO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE N EL P LÀNO TURA.CAT RESS L, I LA ENYA
12/05/2009 5:31:06
PUNT DE SORTIDA...
raids - curses - duatlons - pedalades - cròniques - esdeveniments
La Cuita del Sol
6 de juny
El proper dissabte 6 de jun y es celebra una nova edició d’aquesta tradicional cursa que amb el pas dels anys ha esdevingut un clàssic del calendari de curses de muntanya. L’EMD d’Àreu, l’ajuntament d’Alins i el Centre Excursionista de Lleida organitzen un any més aquesta prova prova basada en el conte d’en Pep Coll “l’home que corria més que el sol”. Es tracta de sortir de la plaça major d’Areu just quan es pon el sol i arribar dalt el cim del Monteixo abans de que t’atrapi l’ombra superant el 5,5 quilòmetres i els 1680 metres de desnivell que separen la població del cim. Per més informació visiteu el web: www.cuitadelsol.org
Raid Wiar 2009
20 de juny
Han passat moltes edicions des de que l’any 2003 es celebrés la primera edició d’aquesta prova pensada per donar a conèixer i promocionar aquesta modalitat esportiva entre les dones. La prova organitzada per Emma Roca i Mònica Aguilera corredores de raids amb un llarg bagatge internacional s’ha consolidat com un referent en el món dels radis femenins. Amb l’immillorable marc que ofereix la Cerdanya i amb un recorregut de dos dies, 100 quilòmetres de recorregut total i 3000 metres de desnivell positiu us esperen a totes les que desitgeu participar-hi el proper dia 20 de juny. Per més informació visiteu el web www.raidwiar.com.
natura i aventura maig 2009
tripa28.indd 38
12/05/2009 5:31:10
www.naturaiaventura.cat
Triathlon
Trail
les M
edes-Mo E l d iu m e n g e 1 ntgri 4 d e ju n y é s e l d ia e sc o ll it p in n o va d o r i q u e r la p ri m e ra e e a m b e l se u tr d ic ió d ’a q u e st a ça t e n s p e rm M o n tg ri . L’ in n o a p ro va q u e p e tr à d e sc o b ri r l’ va ci ó d ’a q u e st re se n ta u n fo rm e sp a i n a tu ra l d a p ro va re ca u so rt id a p e r ca d at e le s Il le s M e d e n e l fe t d e q u a m o d a li ta t, q u e s i e l M a ss ís e e l ci rc u it n o e p e rm e tr à a q ci a li ta t: n a ta ci del ti n d rà tr a n si ci o u i h o vu lg u i co ó 1 ,7 2 0 m e tr e n s i h i h a u rà u m p e ti r e n la p s, 3 0 K m d e B tt w e b w w w.t ri a tl na ro va o p ro ve s i cu rs a d e m u n o tr a il le sm e d e sm d e la se va e sp ta n ya d e 1 2 K m o n tg ri .b lo g sp o e. Pe r m é s in fo rm t. co m a ci ó vi si te u e l
Cursa de muntanya EspaiKilian
n a i l i K i Espa
Seguint l’iniciativa engegada l’any passat de rendir homenatge a l’actual campió del món de curses de muntanya Kilian Jornet, el proper 21 de juny s’organitza als municipis de Bellver de Cerdanya i Prullans la segona edició de la cursa EspaiKilian. La cursa compta amb el suport institucional d’aquest dos municipis, de la Diputació de Lleida i del Consell Comarcal de la Cerdanya així com de diverses entitats esportives locals com el Club Esquí Bellver, el Centre Excursionista de la Cerdanya i el Poliesportiu de Puigcerdà. Com a principal novetat que presenta l’edició d’enguany cal destacar la incorporació de dues noves categories: la popular i l’escolar-infantil. Aquestes categories complementen la cursa de muntanya i la mitja marató i tenen com a objectiu apropar aquest esport a tothom que ho vulgui. Més enllà de la vessant esportiva, la prova també tindrà un vessant solidari ja que una part de les inscripcions es donaran a una escola del Marroc situada a la població d’Araund, petit poble situat a la vall de l’Atlas. Per més informació visiteu el web: www.espaikilian.org.
DE NY U J E 21 D
2009
UNTANYA II CURSA DE MRATO´ II MITJA MA R-INFANTIL I CURSA ESCOLA R I CURSA POPULA
ULLANS BELLVER - PR A NY A RD LA CE
revista.indd 1
05/05/2009 21:00:20
38/39 tripa28.indd 39
12/05/2009 5:31:11
món sostenible
Les lluites locals,
germen de la identitat i la resistència Marc Gavaldà Ambientòleg, coautor de El precio oculto de la Tierra, Icaria, 2008.
El passat diumenge 22 de març, una pintoresca manifestació va recórrer les cèntriques avingudes de Barcelona per protestar contra les polítiques ambientals emparades pel govern de la Generalitat. Acolorides pancartes impreses en diferents formats visivilitzaven l’origen de cadascuna de les lluites locals en defensa del territori, oferint al públic neòfit, la majoria vianants i turistes, un sabor de poti-poti o escudella. Plataformes veïnals contra abocadors, incineradores, camps de golf o polígons industrials; moviments de defensa d’espais naturals, corredors biològics i àrees protegides; campanyes contra les línies de molt alta tensió, carreteres, centrals tèrmiques o plans urbanístics; grups de suport a activistes encausats per desplegar pancartes o estafar els bancs..., hom diria que l’ecologisme d’avui està marcat per “l’escombrar cap a casa”. Al meu pati no De fet, durant molt temps, alguns politòlegs nord-americans han volgut enquadrar aquests moviments amb un terme que desqualifica: NIMBY, de l’anglès Not in my backyard, o “al meu pati no”. Són, diuen, moviments reactius que, amb una motivació geocèntrica, sorgeixen quan les persones d’un determinat lloc veuen perillar el seu relativament acomodat tipus de vida. Segons aquest punt de vista, les lluites per la defensa del territori són fruit de la reacció egoista d’uns pocs que actuen per profit propi i obliden l’interès general. Des d’una òptica diferent, són molts els que veuen aquestes lluites locals com un esclat d’acció col·lectiva i de democràcia de base que cerca aconseguir una més alta justícia terri-
torial i social, ja que, a priori, l’interès general dels negocis corporatius és molt qüestionable. Sigui com sigui, el cert és que el país està sembrat d’organitzacions locals de tota mena que lluiten contra la imposició de projectes que posen en perill, en diferents graus d’afectació, la qualitat de vida de les comarques. Plataformes i organitzacions veïnals que proliferen arreu i es fan sentir. Oriol Nel·lo 1 atribueix tres factors a les causes de la proliferació de conflictes territorials: 1. La creixent preocupació de la població per la qualitat, els recursos, la seguretat i la identitat de l’indret on viu. 2. La crisi de confiança en les formes institucionals d’expressió i representació ciutadana. 3. El mal disseny i la mala
comunicació de les polítiques territorials aplicades des de l’Administració. Així, en un context on la població se sent víctima d’una injustícia regional, aflora el Poder de la Identitat, com esmenta Manuel Castells en la seva presentació del paradigma de la Societat de la Informació.2 D’aquesta manera, adverteix, en un món cada vegada més dominat pels fluxos globals, la importància de les singularitats i les identitats locals esdevé més rellevant. Per una banda, les carreteres i comunicacions han permès que l’àmbit de cada àrea urbana s’estengui, que la població i les activitats es dispersin i que cada lloc s’especialitzi en funció del conjunt. Però per altra banda, a causa de la major facilitat de desplaça-
natura i aventura maig 2009
tripa28.indd 40
12/05/2009 5:31:18
www.naturaiaventura.cat
Oriol Nel•lo (ed.), Aquí, no! Els conflictes territorials a Catalunya. Empúries, Barcelona, 2003. p. 12. 2 Manuel Castells, La era de la información. El poder de la identidad. Alianza, Madrid, 3 Josu Larriñaga, Iñaki Barcena, “Sí, soy NIMBY ¿Y qué pasa?”, Ecologista, nº 60, Ecologistas en Acción, 2009. 1
ment, l’avantatge comparatiu de radicar una activitat a un lloc o a un altre esdevé més decisiu. Són les mercaderies les que es desplacen, però la gent viu en un lloc i no es mou. Hi ha, doncs, una competència ferotge per emplaçar inversions productives i sanes a prop de casa i allunyar les activitats indesitjables. En una societat centralitzada entorn dels cercles de poder ubicats a les metròpolis, la planificació territorial es dissenya conforme al nombre de vots de les persones afectades per un projecte no desitjat. La gent de comarques
té l e s de perdre. Un exemple el trobem a Tarragona, convertit històricament en l’indret on ubicar la indústria més perillosa i contaminant del país. I d’aquí que el “som el vàter de Catalunya” sigui un eufemisme emprat habitualment pels residents de la Catalunya meridional. Resistir a casa D’aquesta manera, es creen el que Manuel Castells anomena “identitats de resistència”, és a dir, la recerca de sentit i cohesió per part d’actors que es troben en posicions devaluades per les lògiques econòmiques i territorials dominants. I en aquesta lluita de resistència local, els moviments plantegen de retruc transformar la societat per revertir les formes de decisió dissenyades des del poder, sense haver-se gestat ni consensuat en un debat públic. En un món globalitzat, els activistes locals, que es concentren en les experiències prope-
res, fan una pràctica política directa per resoldre els seus problemes, però influeixen en canvis més profunds. Per exemple, un moviment veïnal contra una benzinera acabarà plantejant-se una reducció de l’ús de l’automòbil, o els moviments contra les autopistes elèctriques proposen també canviar el model energètic. En la mesura que els interessos econòmics que combaten són globals —ja que els beneficiaris dels projectes contra els quals lluiten són empreses transnacionals—, la reivindicació dels activistes acaba sentint-se part d’un marc de resistència global.3 El teixit de xarxes locals de resistència, ancorades en un espai concret i amb un horitzó de temps distant —perquè la vida és llarga— són un obstacle molest per les polítiques d’alta velocitat d’un capitalisme global que fa llufa i ha optat per la fugida endavant. Per això, la manifestació protagonitzada per moviments de defensa del territori, que vinguts de racons dispars del país han confluït a la capital metropolitana, tenen molt a dir i mereixen ser escoltats. Potser així, unint les peces d’aquest gran trencaclosques territorial, aprendrem a saber viure sense dificultar la vida del veí.
40/41 tripa28.indd 41
12/05/2009 5:31:21
biblioteca
Novetats EXCURSIONS PEL MONTSEC - 28 ITINERARIS (RECULL GUANYADOR DEL VIII PREMI VÈRTEX)
EL CAMÍ DE SANT JAUME
Autor: SJoan Ramon Segura Radrigales Editorial: Cossetània Edicions Col·lecció Azimut, núm 103 Nombre de pàgines: 204 Nombre d’il·lustracions: 103 Preu: 14,90€
Autor: Joan Fiol Boada Editorial: Cossetània Edicions Col·lecció Azimut Turisme, núm 5 Nombre de pàgines: 156 Nombre d’il·lustracions: 225 Preu: 17,50€
Des de nombrosos paratges de Catalunya destaca una allargassada serra amb una imponent cinglera meridional. Malgrat aquest reconeixement visual, la serra del Montsec és una de les raconades menys fressades pels excursionistes. Es tracta d’una muntanya feréstega, poc divulgada, malgrat els esforços d’entitats com el Patronat del Camí de Muntanya dins del Centre Excursionista de Lleida per recuperar els seus camins. Us oferim un treball monogràfic que té per finalitat fer abastables els tresors que amaga la gran muntanya ponentina.
Aquesta guia del Camí de Sant Jaume inclou els recorreguts coneguts pels pelegrins com a Camí Francès, des de Roncesvalles, i Camí Aragonès, des de Somport. També explica les quatre etapes des de Santiago fins al Cabo de Fisterra, i l’etapa de Saint Jean Pied de Port. El llibre comença amb una introducció molt ben documentada, amb diferents capítols que parlen de la història del pelegrinatge, els Camins d’avui dia, els albergs, el material, la preparació física i diversos consells que poden ser útils de cara a emprendre la ruta. Es detallen un total de 40 etapes, cadascuna de les quals inclou: dos mapes digitals, un gràfic de desnivells, resum de l’etapa, distàncies, serveis disponibles a cada població, síntesis dels aspectes culturals, descripció del recorregut, oficines d’informació, enumeració dels albergs amb les seves característiques i altres allotjaments. A més, a la web www. gronze.com disposem d’un document amb les actualitzacions.
CONÈIXER ELS OCELLS
LA VALL FOSCA MONTSENY DE PALLARS
Autor: Jaume Sañé Editorial: Cossetània Edicions Col·lecció Conèixer, núm 1 Nombre de pàgines: 144 Nombre d’il·lustracions: 137 Preu: 15,50€ T’agraden els ocells? Doncs aquí tens l’eina perfecte per entrar en aquest món apassionant. Aquest llibre t’obrirà el camí començant pel principi. Coneixeràs la biologia dels ocells, sabràs com fer menjadores i caixes-niu i aprendràs a identificar totes les espècies més interessants de la nostra fauna. És a les teves mans… En el llibre hi descobriràs els ocells més característics del nostre país. Els podràs reconèixer amb les fotografies a tot color que il•lustren l’obra i hi trobaràs una detallada explicació de com és l’ocell en qüestió, on viu i quines curiositats té pel que fa al seu comportament, el seu nom, la seva relació amb l’home o, entre altres coses, la seva manera de viure. A més, el llibre detalla les espècies que s’hi assemblen per tal de facilitar-ne la seva distinció.
natura i aventura maig 2009
tripa28.indd 42
DES DE RONCESVALLES I DES DE SOMPORT
Editorial: Alpina i Geoestel Nombre de pàgines: 96 Preu: 10,50€ Idioma: català, castellà i anglès El nou mapa comprèn pràcticament tot el conjunt de la Vall Fosca, en ple Pirineu Català, i un dels cims més emblemàtics de la zona, el Montsent de Pallars. A la seva capçalera, formada per l’extensa conca lacustre de Cabdella, hi trobem llacs com l’estany Gento, Tort, de Mar o de Colomina, així com de cims destacats com el de Subenuix (2.950 m), o de Peguera, que, amb 2980 m, s’erigeix com a màxima cota d’aquest sector i del Parc Nacional d’Aigüestortes. El Full també inclou valls veïnes com la d’Àssua, la de Manyanet i de manera parcial la Vall de Boí. La guia adjunta ofereix diverses propostes d’itineraris a peu, ascensions als principals cims, un apartat dedicat als pobles, i un altre de serveis i dades d’interès.
42/43 12/05/2009 5:31:32
tripa28.indd 43
12/05/2009 5:31:43
28 2009 MAIG S RADE
© Photo
: studio
Kalice
FER VIES ades Corc YA umes LA CERDANns Les BaTRESORS DE Prulla JATS OR D’ENG avet ENS DESC de Gr t rren El to
41
2009
12:15:
07/05/
t* of Ligh
dd
1
PROVÍNCIA DE BARCELONA -ne!
Ja ha
® 2
KA
ternes
- ZIP llan TIK KAgama de Nova ® 2
tals
fron
arribat
* El poder
de la
la nit…
gaudeix
er The pow
on trobar-nos
a28.in
portad
llum
Abrera Miguel Angel Sports Badalona Epirimountains Decathlon Montigalà Pedalsport Ayala Barcelona Travessa Vertic Barcelona Balmat Tot Muntanya Cercle Esport Esports Lluc Nus GR Zero Sports Núria Intempèrie Llibreria Altair Raig metereologia Decathlon L’Illa Diagonal Aribau 35 Cuylas Raiders Bike House Probike Espai Bici Bike Tech Bikeland Holmes Place Balmes Holme Place Urquinaona Europolis Les Corts Europolis Sardenya Poliesportiu Dinamis Can Carelleu Fitness Fira BCN Universitat Politècnica de Catalunya Cicloturisme Arturo Ribera ciclisme Brownsea Bellaterra Universitat Autònoma de Barcelona Berga Base: Tandem Sports Bike Intersport Serramartí Castellar de N’Hug La Closa
Caldes de Montbuí Oxigen Cicles 02 Cerdanyola Natupark Granollers Camp Base Basolí Bicicletes Les Franqueses del Vallès Bicicletes Segú Malgrat Cat Bike Manresa Esports El Cim T1 Muntanya Vertic Manresa Matadepera BTT Sport Mataró Esports Dom Intersport Ronda 43 Basolí Bicicletes Moià Diedre Monistrol de Montserrat El Balcó de la Lluna Montcada i Reixac Action Sports Ripollet Ciclosport Gonzalvo Rubí Cicles Pagès Sabadell Vertic Sabadell Camarassa La Panxa del Bou Intersport Paddock Escapa bicis Sant Cugat del Vallès Clinic Bikes Sant Cugat Clinic Bikes Valldoreix C.E. Muntanyenc
Terrassa Charapoua Sports Decathlon Terrassa Ciclos Morenitos
Universitat de Lleida (Inefc)
Vic Intersport Horitzó Intersport Everest Muntanya de Llibres Cicles 02 Vila Ors
Solsona Rafart Esports Tandem Sports
PROVÍNCIA DE GIRONA Blanes Freebike Camprodon Esports Vivac Girona Aresta Llibreria Ulyssus Bike Girona Universitat de Girona La Molina Intersport Bodymolina Olot Aresta Puigcerdà Couloir Intersport Roccugi Ribes de Freser Ski & Mountain Ripoll Guix, Llar i Muntanya Torroella de Montgrí Bicicletes David PROVÍNCIA DE LLEIDA Balaguer Radical Intersport La Seu d’Urgell Oficina turisme de la Seu d’Urgell Lleida Unipreus
+
Rialp Intersport - Rialp
Sort Saorte Sports Hípica Les Vernedes Vielha Intersport Vielha Yeti
PROVÍNCIA DE TARRAGONA Amposta Grimpada Cornudella de Montsant Climbing Planet Gandesa Bicisports Aubanell Reus Pedals Reus Namasté Reus Tarragona Esports K2 Intersport Equip Namasté Tarragona Universitat Rovira i Virgili Tortosa Pics de Mont Caro
PRINCIPAT D’ANDORRA Alpesport Viladomat Esports Jorma Bike Tecnic ST Moritz Oficina de turisme d’Ordino Oficina de turisme d’Encamp Oficina de turisme Canillo Oficina de turisme d’Escaldes Oficina de turisme de la Massana Universitat d’Andorra
ra, Subscriu-te aquest mes, Natura i Aventu . u a prop te i et regalarem el mapa que tu triïs de l’editorial Piolet. Com subscriure’m-hi? A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.
natura i aventura maig 2009
tripa28.indd 44
12/05/2009 5:31:53
LA GUIA DEL
turisme actiu
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ
L’ANOIA
EL BERGUEDÀ
CAMPMANY
EL BRUC
BAGÀ
TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com
L’ALT PENEDÈS LAVERN (SUBIRATS)
HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com
RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com
EL BAGES MARGANELL
RESTAURANT EL RACÓ Cuina Catalana, Braseria, Barbacoes, Mini-golf, Terrassa, Venda de productes artesanals. Crta. Marganell, km 4,5. Tel. 938 357 044
MONISTROL DE MONTSERRAT SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA
HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com
HOSTAL GUILLEUMES Magnífiques vistes a Montserrat. Calefacció, tv, wi-fi. Cuina Catalana moderna i de mercat. C/ Guilleumes, 3. Tel. 938 284 065 www.guilleumes.com
HOSTAL CAL BATISTA Habitacions amb bany, TV, música i calefacció; menjador climatitzat sense barreres arquitectòniques i cuina casolana acurada. C/ Raval, s/n, Bagà. Tel.93 824 41 26 www.calbatista.com
CASTELLAR DE N’HUG RESIDÈNCIA ALBERG LA CLOSA Allotjament rural de muntanya, on tastaràs menjar casolà de muntanya. Viu la teva aventura amb nosaltres!!! Tel. 938 257 016 – mov. 637 729 808 www.cingles.org
GUARDIOLA DE BERGUEDÀ HOTEL CASA DUANER REST. EL RACÓ DE L’AVI Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de la natura, la gastronomia, i totes les activitats culturals, esportives i d’oci que ofereix general a l’Alt Berguedà. Pl. la Farga, 10. Tel.938 227 672 www.elrecodelavi.com
EL BAIX CAMP RESTAURANT LA CASA DEL CONILL Situat en una típica masia catalana. Fou fundat l’any 1812. Durant tot l’any podeu gaudir d’una cuina tradicional i de mercat molt selecta. Aparcament. Parc infantil. Pl. Anselm Clavé, 13. Tel. 938 902 001 www.lacasadelconill.com
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
MONTBRIÓ DEL CAMP
ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com
BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com
EL BAIX EBRE
L’ALT URGELL
RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162
OLIANA
DELTEBRE
REST.-CÀMPING ENTRELLACS En un paratge tranquil, rodejat de muntanyes, on poder gaudir d’una gran varietat d’activitats esportives i lúdiques a l’aire lliure durant tot l’any.
EL PERELLÓ
Ctra. La Seu d’Urgell Km 142 Tel. 973 47 03 59 - www.entrellacs.com
Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
SALDES
HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com
EL MONTSIÀ SANTA BÀRBARA
HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant.
HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l’Ebre Ctra. De Santa Bàrbara a La Sènia www.hoteldiego.com
44/45 tripa28.indd 45
12/05/2009 5:31:58
la guia del turisme actiu ULLDECONA
RESTAURANT BON LLOC Hotel, bungalows, restaurant. Jardí, piscina i zona de lleure infantil. Cuina catalana tradicional. Productes locals i ecològics. Antiga ctra de Vinaroz, s/n. Tel 977 573 016 www.hotelbonlloc.com
LA NOGUERA BARONIA DE RIALP
RESTAURANT MASIA MASSANÉS Casa rural. Habitacions amb bany complert . Jardí. Piscina. Granja d’ animals. Passejades amb guia (reserva previa). Cruïlla de Sant Cristòfol Tel. 973 296 018 masiamassanes@gmail.com CASTELL DEL REMEI RESTAURANT CASTELL DEL REMEI Finca Castell del Remei Tel. 973 718 165 www.restaurantcastelldelremei.com
OSONA PRATS DE LLUÇANÈS
HOSTAL RURAL CAL MUSIC Amb els avantatges d’un hostal i una casa rural. Us proposem passar uns dies a la comarca del Lluçanès, de ric entorn agrari, cultural i gastronòmic. C/ Sant Pere, 20-24 Tel. 93 508 026 www.calmusic.net
RUPIT-PRUIT
ALLOT. RURAL MAS EL COLOMER La casa disposa d’àmplies vistes. Indret ideal para a realitzar excursions a peu o en bicicleta y para gaudir de la tranquilitat de la zona. És molt aprop dels paratges de la pel.lícula “Serrallonga” . Vine a gaudir-los!!! Crta C-153 – km 26,2. Tel 636 480 583 elcolomer@terra.es
TAVERTET
ALLOT. RURAL L’AVENC DE TAVERTET Casetes. Turisme sostenible. Respectuosos amb el medi ambient. S’accepten animals de companyia i cavalls. Tel. 937 447 177 www. avenc.com
EL RIPOLLÈS RIPOLL HOTEL-RESTAURANT-CÀMPING SOLANA DEL TER Hotel-Restaurant-Càmping. Escull quina és la instal.lació que més et convé. Jardí, piscina, jacuzzi. Cuina tradicional ripollesa. Crta C-17 – km.92,5. Tel 972 701 062 www.solanadelter.com
natura i aventura maig 2009
tripa28.indd 46
SANT JOAN DE LES ABADESSES
RESTAURANT LA RUTA DEL FERRO El nostre Restaurant ofereix un ambient agradable i la possibilitat de disfrutar de la millor cuina mediterrània i de mercat. Plaça de l’estació, 1. Tel. 972 720 216 www.larutadelferro.com
LA SEGARRA FLOREJACS
RESTAURANT LA REDOLTA ALLOTJAMENT RURAL LES SALADES Casa completament restaurada que ofereix servei de restaurant i/o allotjament rural a tothom que cerqui un lloc per descansar o des d’on poder fer sortides i excursions per la Segarra. Camí d’Agramunt, 17. Tel. 626 227 488 www.florejacs.com
LA SELVA ARBÚCIES
RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es
www.turismeactiu.cat SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA RESTAURANT CAL MARC Masia rodejada de jardí, habitacions, cuina casolana. Instalaciones d’ hípica: classes d’equitació, lloguer de cavalls per hores Ap7 sortida 11 Sant Celoni. Tel 938 482 713
RESTAURANT EL GESSAMÍ A l’entrada del Parc Natural del Montseny. Cuina catalana i àrab. Especialitats en cús-cús, tajin i shua. Crta del Montseny, 16. Tel. 938 481 355 info@elgessami.com
RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY On podreu gaudir, al menjador i a la terrassa, de bons àpats tradicionals i a la vegada sofisticats, barreja del millor de la cuina catalana amb productes de D.O. de Lleó. L’especialitat del xef són els arrossos, siguin risottos o caldosos. Crta del Montseny, 406. Tel 938 482 805 www.lavalldelmontseny.com
SANTA MARIA DE PALAUTORDERA
LA TERRA ALTA ARNES ALLOT. RURAL I AGROBOTIGA CAL BADAT Una casa situada al bellmig del poble, acollidora, àmplia i còmoda. Amb el caliu de les cases antigues i el confort de les modernes. C/ Lluís Companys, 3. Tel. 977435690 www.calbadat.org
HORTA DE SANT JOAN PENSIÓ-RESTAURANT CASA BARCELÓ Habitacions equipades amb bany, televisor, assecador de cabell, calefacció…Podeu guardar les bicicletes sense cap cost adicional. Restaurant de cuina casolana i autòctona. Avda. Generalitat, 27. Tel. 977 435 353 www.casabarcelo.com
FONDA EL TURÓ DE L’HOME Situat al centre de Sta. Maria de Palautordera. Tracte familiar amb més de 10 anys d’experiencia. Especialitat en caça i bolets. Cuina casolana. Plaça Major, 6. Tel. 938 480 027 www.turodelhome.com
VALLGORGUINA RESTAURANT CAN COLOMERÓ Brasseria. Cuina casolana. Especialitats: galtes de porc, cargols, arrossos. Ctra. Arenys de Munt a St. Celoni, km.9 www.cancolomero.com
Allotjaments Restaurants Botigues Senderisme
EL VALLÈS ORIENTAL
Bicicleta de muntanya
GUALBA HOTEL HUSA-MASFERRER Ubicat a la casa senyorial més antiga de Gualba, una masia restaurada de finals del segle XIII. Convida a la calma i el descans, així com l’entorn natural que rodeja la casa. Tel. 938 487 705 www.hotelmasferrer.com
Escalada Barranquisme Vies ferrades Caiac Esquí de muntanya Espeleologia
46/47 12/05/2009 5:32:01