www.naturaiaventura.cat
29
JUNY 2009
DESCENS D’ENGORJATS
Imatge de portada: El salt de la Capa, a les gorges de Sant Aniol.
Les gorges de Sant Aniol A PEU PER LA VALL DE CABĂ“
La ruta dels dòlmens VIES FERRADES
La Teresina
.
% (*+( $ $ %() %(# 2 $ $ $ 3 $ %& #0 "") * !+ ( $ " #1 %(( *
# %#&" * *( "
*( " %# * " )
tapesNiA29.indd 1
05/06/2009 11:59:14
ANY IV. NĂšM. 29 JUNY 2009
TIRADA: 15.000 EXEMPLARS
CONTROLATS PER: DirecciĂł: Jordi FernĂ ndez
RedacciĂł: Jaume Guillot
CorrecciĂł: Berta Aymerich Mestre Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny grĂ fic: Jaume Guillot
Col¡laboradors: Alfonso Egea Tòfol JordĂ NĂşria Pedrola Albert BeneĂŻt Edu Abad Marc GavaldĂ Albert Brignardelli Esther Sanclemente Roger MartĂnez
Edita: H4XORS S.L. C/Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat Natura i Aventura ĂŠs membre de:
editorial
A
quest mes de juny les poblacions ceretanes de Bellver de Cerdanya i Prullans acullen una nova ediciĂł de la Cursa de muntanya Espai Kilian, creada amb l’objectiu de retre homenatge a en Kilian Jornet, vigent campiĂł de la Copa del MĂłn de Curses de Muntanya, de l’Ultra Trail del Montblanc i de la Copa del MĂłn d’EsquĂ de Muntanya entre d’altres proves. L’equip de Natura i Aventura ha estat present des de la primera ediciĂł de la cursa per col•laborar, recolzar i difondre aquesta iniciativa, tant per la relaciĂł que mantenim amb el Kilian i el seu pare, com per la convicciĂł de que els seus triomfs esportius mereixen un reconeixement mediĂ tic que no rep, potser, per ser els nostres esports considerats com a “minoritarisâ€?. Ara fa sis o set anys, quan participarem al primer curs que s’impartia a Catalunya de Tècnics de Muntanya i Escalada i que pretenia regular les titulacions dels que desitjaven dedicar-se professionalment al mĂłn de la muntanya varem tenir la sort de conèixer L’Eduard i el Kilian. Mirem enrere i ens adonem que la vida, laboralment parlant, ens ha portat per camins molt diferents dels que aleshores imaginĂ vem; però l’amistat i el records d’aquells dies compartits a l’Escola Catalana d’Alta Muntanya no s’han esborrat. Recordo encara aquell noi que a trenc d’alba, mentre els altres dormĂem, sortia a entrenar tot sol, amb la il•lusiĂł, l’esforç i el sacrifici que l’han fet immens i Ăşnic. Us convidem a apropar-vos el proper 21 de juny a Bellver de Cerdanya per participar a la cursa Espai Kilian i retre-li entre tots l’homenatge que aquest gran esportista es mereix. L’equip de NATURA I AVENTURA
Imprimeix: Tallers Grà fics Soler, S.A. Dipòsit legal: B-51.197-2006 Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pà gines. Natura i Aventura no comparteix necessà riament les opinions dels seus col¡laboradors.
02/03 tripa29.indd 3
10/06/2009 13:38:32
Sumari 14
rutes a peu 06
El conjunt megalític de la vall de Cabó
boscos i arbres singulars 12
El tamariu
rutes en BTT 14
la Costa Daurada
calendari 21
Activitats del mes
vies ferrades
06
22
22
La Teresina
28
Novetats editorials
biblioteca punt de sortida
30
Raids, curses, cròniques...
descens d’engorjats 32
Les gorges de Sant Aniol
món sostenible 36
Petroaliments
geocerca 38
Cerques al Montseny
butlleta 40
Descomptes i avantatges
directori 42
Planifica les teves sortides
32
natura i aventura juny 2009
tripa29.indd 4
04/05 10/06/2009 3:13:24
La hidratació fàcil.
El teu rendiment i la teva salut depenen d’una hidratació correcta. Només en una hora d’activitat moderada pots arribar a perdre fins a 1,5 litres de fluids corporals. Si no t’hidrates a temps, la teva capacitat de rendiment físic disminuirà ràpidament, et sentiràs cansat i apareixeran les rampes musculars. Camelbak et proporciona els mitjans per a una hidratació fàcil i ràpida. Més informació sobre com pots hidratar-te correctament a camelbak.com Distribuït per vertical.es
tripa29.indd 5
10/06/2009 3:13:25
rutes a peu
COMARCA: ALT URGELL
La vall de Cab贸 La ruta dels d貌lmens
natura i aventura juny 2009
tripa29.indd 6
10/06/2009 3:13:33
www.naturaiaventura.cat
A l’oest d’Organyà, rere les escarpades cingleres de les serres de Sant Joan i de Carreu, a l’ombra del cap de Boumort, s’hi amaga una vall ampla i ufanosa, amable i fèrtil: la vall de Cabó. És l’indret ideal per perdre’ns i allunyar-nos de la civilització i el brogit de la vida diària; és el racó idíl·lic que hom somia trobar, allà on regnen la solitud i la pau que tants cops anhelem en la vida moderna. En caminar entre els camps de blat —d’un verd intens en aquesta època de l’any i esquitxats de roselles d’un roig tan viu que fins i tot sorprèn— el temps sembla marxar més lentament. La brisa que ens acarona i ens perfuma amb l’olor dels pins ens allunya de la realitat, i els cingles lluents que el sol de la tarda pinta amb tons ataronjats i vermellosos ens mostren el veritable miracle de la natura que, en aquest racó del món, s’escampa arreu.
T
ot i la proximitat de la carretera que va a Andorra, i que a l’alçada d’Organyà passa a tocar de la vall de Cabó, pocs són els que s’hi aturen. I dels que ho fan, molts desconeixen que es troben en un dels llocs més importants del nostre país, en una de les poblacions que en el seu dia va ser la de més importància i més coneixença de tota la línia pirinenca. A la rec-
toria d’aquest poble, prop d’on el riu de Cabó vessa les seves aigües al Segre, l’any 1904 J. Miret i Sans trobà les conegudes Homilies d’Organyà. Aquests sermons —amb comentaris de diversos evangelis i epístoles— són uns dels documents escrits en català més antics que es conserven, probablement de finals del segle xii o de principis del xiii. Entre les cases de la vila s’alça el campanar de
¿QUIN ÉS EL TEU REPTE?
INTEMPERIE, LA TEVA BOTIGA OUTDOOR
Vine i comproba-ho. Les millors marques en equipament tècnic com jaquetes, pantalons, sabatilles, botes, material d’acampada, vies ferrades... A més a més, t’oferim assessorament personalitzat, targeta client INTEMPERIE , i molts més avantatges.
INTEMPERIE, tot el que necessites per caminar, córrer i viatjar pel medi natural. INTEMPERIE Villarroel 184, 08036 Barcelona Tel. 93 419 20 00 - www.intemperie.es De dilluns a dissabte de 10.30h a 14.00h i 16.30h a 20.30h tripa29.indd 7
06/07 10/06/2009 3:13:41
rutes a peu
l’església romànica de Santa Maria, la qual, i segons paraules de Josep Pla, és l’exemplar arqueològic de major interès de tota la comarca. Un xic més enllà, rere les cases del poble, una altra figura s’eleva vers el cel. És un enorme penyal de roca que vetlla l’entrada de la preciosa vall de Cabó: la muntanya de Santa Fe. Hi ha qui veu aquest roc gegantí com una mare amorosa que vetlla i té cura dels seus fills; però d’altres n’endevinen el semblant seriós del gegant guardià de pedra que vigila qui entra i qui surt de la seva atresorada vall. Sigui com sigui, l’enorme penyal ens dóna la benvinguda i ens recorda, amb la blanca i encimbellada capella dedicada a Santa Fe, la valentia d’aquella donzella cristiana, filla de la ciutat francesa d’Agen, martiritzada en temps de l’emperador Dioclecià. La pràctica de l’excursionisme ens permet conèixer molts indrets i moltes realitats arreu; i d’entre els grans plaers que aquesta pràctica ens ofereix n’hi ha un que, crec, destaca per sobre dels altres: la troballa d’algun vestigi del nostre passat, amagat enmig del bosc o ocult per la vegetació que tot s’ho empassa. I en trobar-lo, aquell racó
que semblava haver perdut la vida com un arbre tallat de soca-rel, llueix per un instant i desprèn un alè de misteri i fantasia que ens omple de goig, i que retorna la vida i el protagonisme a aquell indret obli-
dat. D’aquests racons, la vall de Cabó n’és plena. Amagats entre els pins, enlairats dalt dels turons, ocults dins les rouredes o camuflats entre el rocam, un munt de dòlmens ens esperen per recordar-nos el nostre passat, les nostres arrels. Aquestes enormes lloses de pedra, monuments evocadors d’aquella prehistòria èpica, són tombes megalítiques on els nostres avantpassats enterraven els seus. A l’Alt Urgell, qualsevol cosa vella o antiga era considerada “del temps dels moros”, per tant no és d’estranyar que els dòlmens fossin anomenats cabanes dels moros. I així es coneix el dolmen millor conservat de la vall de Cabó i de tot l’Alt Urgell, la Cabana del Moro de Colomera, amagat dins una bonica roureda. Però no tot és prehistòria a la vall de Cabó o Caboet, com era dita antigament i que fou dels senyors que portaven el mateix nom. La història ens explica com la senyora de Caboet uní aquest llinatge català amb el tron de França. Resulta que l’any 1170 s’extingí la línia masculina de successió a la família Caboet, i s’inicià el camí de les senyores de Caboet. La primera fou Arnalda, que es casà amb el senyor de Castellbò.
natura i aventura juny 2009
tripa29.indd 8
10/06/2009 3:13:54
www.naturaiaventura.cat
Fruit del matrimoni nasqué Ermessenda, que es casà amb l’hereu del comtat de Foix i emparentà els Caboet amb el tron francès. Així doncs, el petit poble que ara s’enfila pel vessant de solell de la serra de Prada es convertí en un dels més anomenats i coneguts de l’Alt Urgell. Cada any els veïns de Cabó hi representen, a l’aire lliure, l’obra medieval Arnaldeta de Caboet, pubilla de les valls d’Andorra en temps del catarisme, d’Esteve Albert (Dosrius, 1914 - Andorra la
Vella, 1995), que s’ha convertit en punt de referència obligat d’aquesta vall. Prop del poble, sobre un turó envoltat de prats i camps de blat, s’alça la preciosa església de Sant Serni, una de les joies de la població. És un edifici singular, i molt modificat. La seva planta actual consta d’una sola nau rectangular amb una capçalera on podem trobar dos absis: un orientat al nord i l’altre, a l’oest. Sembla ser que n’hi hagué un altre al costat est, tal com permet deduir
l’arc tapiat. Sorprèn que l’absis del costat oest té tres finestres de doble esqueixada, mentre que el principal només en té una. Això i les restes que envolten el temple fan pensar que originàriament la distribució de l’església era perpendicular a l’actual i, per tant, l’absis de l’oest era el principal i el del nord, el lateral. Sobre la coberta podem observar un petit cimbori de planta quadrada, i al seu capdamunt un campanar d’espadanya de dos ulls.
www.guiescingles.cat Alt Berguedà
08/09 tripa29.indd 9
10/06/2009 3:14:01
rutes a peu LA RUTA PAS A PAS DURADA: 6 H TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DESNIVELL: 660 M
FITXA
RECORREGUT: 27 KM DIFICULTAT: BAIXA ÈPOCA: TOT L’ANY
CABÓ La Boixadera
7
Sant Serni
6
El Vilar
8 L'Oliva
9
S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT TRAC OL, EL K RESS I LA ENYA
Dolmen del Serrat de les Cobertrades
10 5 4
Cal Llauna
Dolmen de Colomera 3
1 2 11 ORGANYÀ
Sortim d’Organyà en direcció oest per la carretera que porta a Cabó i a Montanissell. Al poc deixem a la dreta la que marxa a Cabó i prenem a l’esquerra la que duu a Montanissell (1). Després d’un revolt força tancat neix a ma dreta (2) la pista que, resseguint aquest vessant de la vall, es dirigeix cap a Cabó. Molt aviat trobem, a ma esquerra un antic mas en ruïnes i, sobre el turó del davant, el primer megàlit: el dolmen del Serrat de les Cobertrades (3), no gaire ben conservat. Continuem per la pista, que planeja entre conreus fins arribar a una cruïlla. Davallem pel camí de la dreta uns cinquanta metres i trobem, amagat entre els roures, el dolmen de Colomera (4), el millor conservat de tot l’Alt Urgell. Tornem a la pista i la prenem de nou en direcció a Cabó. De nou trobarem una pista que marxa a la dreta. Si la seguim un centenar de metres trobarem el tercer megàlit: el dolmen del Serrat de Malpàs (5). Tornem de nou al camí a Cabó i deixem a la dreta les pistes que davallen cap a l’Oliva i el Vilar. El camí ascendeix i deixa a la dreta els tossals Alt i Poumajor, i davalla suaument fins el poble de Cabó (6). Un cop al poble val la pena arribar fins la singular església de Sant Serni (7), que s’alça dalt d’un turó, vora el poble. A la plaça del poble, a l’altre costat del riu de Cabó trobem, en forma de font, el monument a l’Arnaldeta de Caboet. Creuem de nou el riu i prenem la carretera en direcció a Organyà. Passat el Vilar, poc després de travessar el pont que creua la coma dels Queixans, a l’alçada d’una camps de conreu, prenem la pista que marxa a la dreta (8). Voregem els camps fins el final, on hi ha una cruïlla de camins. Prenem el de la dreta i, pocs metres més endavant, la pista que s’endinsa al bosc a ma esquerra i que duu fins un tallafocs per on passa una línia d’alta tensió. Marxem a la dreta i, uns cinquanta metres més endavant trobem el dolmen de Pedracabana (9). Davallem fins la carretera i continuem cap a l’Oliva. Després d’uns revolts una pista, cimentada els primers metres, ascendeix a la dreta. De seguida es bifurca, i prenem la de la dreta que al poc es converteix en un senderó. Aquest també es bifurca més endavant i aquest cop seguim recte deixant el que marxa a la dreta i davalla cap el clot. En l’extrem dret d’una clariana del bosc trobem el darrer megàlit de l’excursió: el dolmen de l’Oliva (10). Només ens queda tornar a la carretera i seguir-la fins Organyà (11).
natura i aventura juny 2009
tripa29.indd 10
Dolmen del Serrat de Malpàs
Dolmen de Pedracabana
Dolmen de l’Oliva
10/11 10/06/2009 3:14:41
www.naturaiaventura.cat
10/11 tripa29.indd 11
10/06/2009 3:14:46
arbres i boscos singulars
FITXA 7
El Tamariu: el nostre arbre de costa. Albert Beneït Rochés Agent Rural Arran de les espècies d’arbres sobre les quals hem anat aprenent fins ara, podria semblar que aquestes només tenen interès a partir de la muntanya mitjana o en les riberes dels rius, tal com vèiem el mes passat amb els boscos de ribera. Si bé és veritat que les exigències en recursos i clima de la gran majoria dels nostres arbres fa que aquests es dotin de vigor i espectacularitat a partir que guanyen en altitud, o latitud —recordeu que suposa el mateix—, no us enganyeu pensant que la terra baixa de la costa ens impedirà gaudir d’algunes espècies singulars i valentes que han aconseguit adaptar-se en aquest medi menys generós des d’un punt de vista climàtic, cosa que les dota d’un interès biològic extra que altres no tenen. Un d’aquests arbres valerosos i més que singulars és el tamariu.
E
l tamariu, Tamarix anglica (o gallica), és un arbre que, a més de gaudir de la terra baixa, agrada i necessita de proximitat al mar; doncs prefereix sòl ric en sal. Gràcies a això, és una de les espècies més apreciades del litoral català. Tot i que també el podem trobar en torrenteres i en aiguamolls, la seva proximitat al mar serà una característica més que important. No obstant això, recordeu que la natura és capriciosa i atrevida; això farà que us trobeu tamarius en altres indrets en un afany de conquerir territori d’altri. Tot i així, serà un comportament força excepcional. Anant de cap a la morfologia del tamariu, direm que és un arbre baix. Molt rara vegada passarà dels 9 metres. La seva escorça té tonalitats rogenques i/o negroses, i destacarà per ser un arbre molt ramificat format per primes branques de caire pendular. Arbre de fulla caduca, aquesta serà una de les característiques més importants per a distingir-lo. Presenta unes fulles petites i esquamiformes, és a dir, com si formessin escates de peix. Com hem dit abans, al tamariu li agraden les zones salades, i és
natura i aventura juny 2009
tripa29.indd 12
per això que les seves fulles estan proveïdes de glàndules secretores de sals. I és que només pel nivell al qual ha arribat la seva adaptació, el tamariu mereix ser
El tamariu és, junt amb el pi pinyer, el senyor de la costa. Les fulles surten al mateix temps que les flors, cap a l’abril-maig. Disposen de 4 o 5 pètals de color rosat o blanc i 5 estams. Són força petites, 2-3 mm, i es reuneixen en raïms cilíndrics, llargs i estrets. A la tardor en veurem el fruit, també força característic. Aquest es troba encapsulat. Les seves llavors van acompanyades d’un plomall sèssil de pèls sedosos que en facilita el transport gràcies al vent. Convé dir que del tamariu en tenim diverses espècies i, tot i que el més estès en el nostre país és el Tamarix anglica, també en podem trobar d’altres com l’africà (Tamarix africana), més petit encara que l’anterior; el canari (Tamarix canariensis), i el de flor petita (Tamarix parviflora).
destacat com a arbre. Fugiu d’aquells que l’anomenen arbret o, encara pitjor, arbust.
Molt utilitzat com a arbre ornamental, el tamariu és tan bonic com necessari pel seu ecosistema, doncs ajuda a fixar les dunes de sorra i, en moltes ocasions, a portar a ratlla la desertització. Doneu gràcies, doncs, a aquest noble beduí del nostre litoral i atorgueu-li reverència en veure la seva noblesa i bellesa.
12/13 10/06/2009 3:14:54
w
www.tdt.cat
www.naturaiaventura.cat
JA CONEIXES EL TEU AGENT TDT? La Televisió Digital Terrestre (TDT) substituirà definitivament les emissions analògiques el 3 d’abril de 2010. Gràcies a l’actuació del Govern, les emissions de TDT ja hauran cobert aquest estiu totes les comarques de Catalunya. Recorda que, per poder veure-la, has de disposar d’un televisor amb descodificador de TDT integrat, o bé adquirir un descodificador extern, i adaptar la instal·lació de la teva antena, sobretot si és col·lectiva.
Per fer més fàcil aquest procés, i d’acord amb els professionals, s’ha creat el distintiu Agent TDT per a empreses instal·ladores. L’acreditació Agent TDT t’assegura un servei de qualitat en l’adaptació de la teva antena. Pots consultar quin Agent TDT hi ha prop teu a la web www.tdt.cat o bé trucant al 012.
MÉS CANALS. MÉS OFERTA EN CATALÀ. MÉS QUALITAT D’IMATGE. HA ARRIBAT L’HORA D’ADAPTAR-SE. CONNECTA’T A LA TDT!
per la televisió digital
tripa29.indd 13
10/06/2009 3:15:02
rutes en BTT
La Costa Daurada Pedalant arran de mar
COMARQUES: BAIX PENEDÈS I TARRAGONÈS
El Baix Penedès i el Tarragonès són dues comarques força petites, però presenten una gran varietat d’elements que converteixen el paisatge que ens envolta en una delicada aquarel·la de belles formes i colors suaus. El blau del mar, present en tot moment, es fon amb el daurat de la sorra; el verd de les vinyes i dels camps de conreu es desdibuixa sota les ondulades formes de les muntanyes, i el blanc de les cases dels pobles d’antics pescadors reflecteix el sol net i lluent que, com si fos vernís, dóna una delicada capa de brillantor daurada al quadre que tenim davant els ulls.
natura i aventura juny 2009
tripa29.indd 14
10/06/2009 3:15:08
www.naturaiaventura.cat
14/15 tripa29.indd 15
10/06/2009 3:15:14
rutes en BTT
P
roperament veurà la llum el projecte +qAlbergs, una iniciativa de la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya (Xanascat). Aquest programa presenta una sèrie d’itineraris, que es poden realitzar a peu o amb bicicleta de muntanya, que tenen l’a·licient d’enllaçar tots els albergs de la xarxa. Això suposa un gran avantatge a l’hora de planificar les nostres sortides, ja que ens permet combinar els allotjaments amb els recorreguts. A més ens permet disposar, en el lloc d’arribada, de l’indret ideal on descansar i recuperar les forces. D’entre totes les possibilitats que el programa +qAlbergs ens ofereix, n’hem triat una que creiem ideal per realitzar en aquesta època de l’any, ja que transcorre pel litoral més emblemàtic de la Costa Daurada, arran de mar, i ens permet, quan la calor referma, banyar-nos en qualsevol de les seves boniques platges. Parlem de l’itinerari que uneix els albergs de Santa Maria del Mar, a Comaruga, i el de la Casa Gran, a Altafulla, i que ens permet descobrir un tram de costa on s’hi amaguen petits tresors naturals que anirem descobrint al llarg del recorregut. Són petits espais protegits per les seves peculiaritats paisatgístiques i pel seu alt valor en biodiversitat i que es mostren, al llarg del recorregut, de forma molt variada: aiguamolls —amb una destacada presència d’aus—, espais d’ecosistemes dunars, penya-segats o sorprenents paisatges de vegetació arbustiva mediterrània. El punt de sortida del recorregut és l’alberg de Santa Maria del Mar, a Coma-ruga, molt a prop del museu Pau Casals, l’antiga casa d’estiueig de la família Casals, construïda l’any 1909 i engrandida el 1931. Va obrir les seves portes com a museu l’any 1976, amb obres d’art, escultures, algunes pintures d’artistes catalans i famosos records de la vida del mestre. Davant el museu hi ha l’Auditori Pau Casals, amb forma de barca varada a la sorra i amb la quilla cap amunt. Nosaltres ens dirigim cap al passeig marítim per descobrir, just després del club nàutic, un singular estany. L’aigua que hi brolla neix en una surgència del massís de Bonastre i descendeix a força profunditat per les falles que delimiten la fossa tectònica del Penedès fins arribar a Coma-ruga, on flueix espontàniament a la superfície. Actualment tota
natura i aventura juny 2009
tripa29.indd 16
10/06/2009 3:15:20
www.naturaiaventura.cat
La Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya (XANASCAT) posa a la teva disposició 45 albergs repartits per la costa i l’interior, la muntanya i la plana, en indrets de gran interès natural i cultural que mostren l’atracció i la grandesa d’allò que Catalunya pot oferir als seus visitants. L’allotjament als albergs és una opció ideal per a la descoberta del seu entorn i per fer-hi nombroses activitats. Així mateix, en virtut de la funció social que aquestes instal·lacions tenen encomanada, els albergs també acullen tota mena de programes renovats perquè en puguin gaudir els joves, els escolars, el teixit associatiu i les famílies. Alberg Santa Maria del Mar. Coma-ruga Situat a la Costa Daurada, fet que el converteix en un dels centres més adequats per a tots els afeccionats al mar i a les activitats nàutiques, es beneficia del clima suau durant els mesos d’hivern. Disposa de 60.000 metres quadrats de bosc i jardins. Capacitat: 290 places (habitacions de 4, 6, 8 i 10 llits amb bany i sense). Instal·lacions: Equipat per a persones amb discapacitat física (40 places adaptades), sales (de TV i de jocs), tallers, ascensor, calefacció, pàrquing davant l’edifici per a cotxes i autobusos. Adreça: Av. Palfuriana, 104. 43880 Coma-ruga E-mail: alberg.comaruga@gencat.cat Informació i reserves: 93 483 83 63 Alberg Casa Gran. Altafulla Situat a la part antiga d’Altafulla, dins de l’anomenada Vila Closa, conjunt de l’edat mitjana tancat per restes de muralles. L’alberg, situat en una de les tres edificacions més voluminoses d’Altafulla, té un caràcter singular pel fet de procedir d’una antiga masia amb un pati adjunt amb terrassa i una torre que pertany a l’antiga muralla. Capacitat: 68 places (habitacions de 4, 5, 8 i 10 llits. Habitacions de 4 i 5 amb bany) Instal·lacions: Equipat per a persones amb discapacitat física (habitació de 4 amb bany i 2 places adaptades). Sala d’estar amb TV, informació sobre Altafulla i els seus voltants, sala taller, calefacció. Adreça: Placeta, 12 43893 Altafulla E-mail: alberg.altafulla@gencat.cat Informació i reserves: 93 483 83 63 Més informació: www.xanascat.cat
16/17 tripa29.indd 17
10/06/2009 3:15:30
rutes en BTT
la zona està urbanitzada, però antigament aquest aflorament formava diversos estanys d’aigües tèbies; per això aquest lloc s’anomenava “calders”. Quan al segle XIX es posà de moda anar a prendre les aigües als balnearis, varen descobrir que l’aigua de les deus d’aquest estany brollaven calentes i tenien propietats curatives. Arran d’aquest descobriment s’hi construí als anys vint (segle XX) un luxós balneari, que significà l’inici de la urbanització del nucli de Coma-ruga. Actualment l’aigua de la deu està canalitzada fins a una font ornamental exterior, d’on passa a l’Estany i d’aquí al Riuet, que desemboca a la platja. Durant tot l’any és habitual veure persones de totes les edats prenent banys al Riuet per aprofitar-ne les propietats terapèutiques. El passeig marítim de Coma-ruga fineix a l’alçada del torrent o Fondo de l’Astor, on podem triar si continuar per la platja o ferho pel carrer del darrere de la primera línia de mar. Si anem per la costa, a l’alçada de la platja del Francàs, podem observar nius de metralladores que construïren els republicans durant la guerra civil per tal de protegir el litoral dels atacs que els franquistes poguessin fer per mar. En arribar al Roc de Sant Gaietà, si anem a peu podem continuar pel camí de ronda, utilitzat des de temps immemorials per anar fins a l’ermita de Berà fins que va ser tancat al públic en integrar-lo dins la residència del Banc d’Espanya. Ara, però, ha estat recuperat i, tot i que no és permès el pas a bicicletes, podem recórrer caminant aquest bonic
passeig que flanqueja la muntanya a mitja alçada i duu fins a l’ermita de la Verge de Berà. Amb bicicleta haurem d’anar pel carrer del darrere. L’ermita de Berà, construïda durant els anys vint del segle XVIII, està edificada al capdamunt dels penya-segats, a plom sobre el mar. Des d’aquesta privilegiada talaia podem gaudir d’extenses panoràmiques de tota la Costa Daurada i part del Tarragonès. Al vessant nord hi té un portal de pedra treballada de mig punt amb aire romà, i a ponent uns arcs suporten el cobert. A la base d’aquests arcs es poden veure unes antigues pedres treballades amb inscripcions diverses que semblen originàries d’un altre lloc. L’ermita va ser objecte d’una apassionada defensa popular quan els gestors de l’esmentada residència intentaren convertir-la en un centre de culte privat. Deixem l’ermita enrere i davallem fins a trobar un pas soterrani que ens permet travessar les vies del ferrocarril. Si anem en bicicleta podem travessar-lo i apropar-nos fins a l’arc de Berà, el monument més emblemàtic de tot el municipi i un dels més interessants de l’època romana del nostre país. Fins l’any 1937 la carretera de Barcelona hi passava per sota, tal com antigament hi havia passat la Via Augusta. El viatger romà que circulava per qualsevol de les nombroses vies i camins que enllaçaven les principals ciutats de l’imperi es trobava sovint amb arcs de triomf com aquest. Eren monuments commemoratius amb significació religiosa: després d’una campanya militar els exèrcits havien
de passar per sota una porta sagrada per tal de deposar el seu potencial destructor, i així els arcs de triomf esdevingueren la manifestació de la transcendència del vencedor. Els estudiosos creuen que aquest no era un arc triomfal, sinó que més aviat servia de demarcació territorial o constituïa una commemoració en la memòria de l’emperador, ja que se suposa que en el seu origen l’estructura tenia una escultura de bronze amb la figu-
M
LO PE
... Gr es Bi
natura i aventura juny 2009
tripa29.indd 18
18/19 10/06/2009 3:15:38
Al
LOŴFFL
www.naturaiaventura.cat
ra d’August al mig. L’estudi dels capitells i de les característiques arquitectòniques del monument permeten datar la construcció de l’arc de Berà en època d’aquest emperador, al segle I dC. El monument fa 12 metres d’alçada per 12 d’amplada, i gairebé 2,5 metres de gruix. Tant el frontis com els laterals i les falses pilastres són estriades, amb uns capitells corintis que descansen damunt d’uns sòcols que sostenen un entaulament format per arquitrau, fris i cornisa, de la qual se’n conserven tres blocs amb un denticulat decoratiu. El passeig marítim de Berà, bonic i modern, ens permet travessar la platja Llarga. A la dreta queda el poble de Roda de Berà, on destaca el campanar de l’església. Dalt els turons destaquen també les restes d’antigues torres de guaita que avisaven els habitants en cas d’atacs dels cors i els pirates. Travessem la desembocadura de la riera de la Murtra i arribem a la platja del Creixell, on destaca el club nàutic. En aquest tros de costa hi havia un port romà, i així ho evidencien les nombroses troballes d’àmfores i al-
MÁS VITALIDAD
LOS PANTALONES CON TIR ANTES PERFEC TOS PAR A CICLISMO ... ... se llaman „LÖFFLER EL ASTIC, Pantalones con tirantes Winner“. Gracias a la calidad y a su funcionalidad, seguridad y confort, estos pantalones de ciclismo han sido elegidos por el Mountain Bike Magazin 06/07 como ganadores en su comparativa. A la venta en comercios de ciclismo y deporte.
tripa29.indd 19 LOŴFFL1279_Tests_Radhose_210x140.indd 1
Badana Comfort Elastic CONFORT PERFECCIONADO ALTA TRANSPIRACIÓN
www.loeffler.at 18/19 10/06/2009 3:15:46 01.04.2009 16:44:45 Uhr
rutes en BTT
FITXA
DURADA: 3 H DESNIVELL : 70 M DISTÀNCIA: 18,3 KM DIFICULTAT: BAIXA ÈPOCA: TOT L’ANY CARTOGRAFIA: 1:50000 BAIX PENEDÈS. INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA
S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT TRAC OL, EL ROA K I EL DBO OK
Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya tres antigalles. Quan el passeig desapareix continuem el nostre recorregut per la platja. Si anem a peu val la pena fer-ho pels aiguamolls coneguts amb el nom dels Muntanyans de Torredembarra, on fotges, ànecs de tota mena, camallargs i a voltes flamencs passegen per les petites llacunes d’aigua salada. Segurament ens trobem a la darrera platja natural del nostre litoral, i és una mostra del que durant segles va ser la costa catalana: dunes, aiguamolls plens de vida i una platja gran, llarga, ampla, neta i solitària.
natura i aventura juny 2009
tripa29.indd 20
Passarem per davant del Centre d’Informació de l’Espai Natural, conegut amb el nom de Cal Freu. Freu és el nom que rep el pas sense roques que hi ha entre les barreres rocalloses paral•leles a la costa que pugen del fons del mar i queden a poca profunditat. Els mariners i els pescadors coneixen prou bé aquest pas, que els permet arribar a port i esquivar aquestes barreres naturals, com l’Anquina, la que sobresurt més del nivell de l’aigua. No hem de confondre aquest relleu marí amb la base de formigó sobre la
qual s’alça, enmig del mar, davant la platja de Torredembarra, l’escultura Alfa & Omega, de Rafael Bartolozzi. Aquest monument està situat en el mateix lloc on antigament els pescadors de Torredembarra tenien clavades unes bigues en forma de piràmide per tal de poder ajudar-se, amb cordes i politges, a entrar i treure llurs barques al mar. Al final del passeig, a l’alçada del port esportiu, prenem el camí de ronda que s’enfila sobre el mar. Les platges desapareixen i la costa es transforma en petites cales amagades als peus dels penya-segats, que retallen sinuosos el tram de costa que ens separa del far de la punta de la Galera. L’indret és captivador, amb vistes impressionants sobre el mar i la costa de ponent. Travessem la platja dels Capellans (anomenada així perquè aquí venien antigament a banyar-se els capellans i les monges) i pugem pel camí que ens duu al Fortí, urbanització que rep el nom de la fortificació que es construí per protegir l’indret dels atacs dels pirates. Dalt de tot, de cara al mar, hi ha la vil•la romana dels Munts. Davant nostre es distingeix prou bé el perfil característic d’Altafulla i el seu castell. Els seus carrerons estrets i costeruts ens deixaran embadalits, i les muralles, les torres, els portals, l’església, els passatges tallats a la roca i un munt de cases singulars —com l’alberg Casa Gran que ens espera— ens transportaran als temps de les vil•les emmurallades, de les gestes dels braus cavallers i, sobretot, de les negres nits sense lluna quan les bruixes de les rodalies es reunien per fer malifetes.
20/21 10/06/2009 3:15:55
juny - juliol
Data
Activitat
Sortides en BTT 11/07 Cicle de Btt: Ascensió al Puigmal
Organitza
Contacte
Club Excta. De Gràcia
www.cegracia.cat
Projeccions i audiovisuals 29/06 10/07 17/07
Cicle de pel·lícules de muntanya i d’escalada “Josep M.Rodés” Club Excta. De Gràcia Diapositives al carrer Centre Excta. Sant Feliu de Codines Diapositives al carrer Centre Excta. Sant Feliu de Codines
Curses de muntanya 28/06 Cursa de Saldes-Pedraforca 28/06 Skyrace d’Andorra 12/07 Cursa del Taga 2040 EVO 12/07 Cursa de la Guilla
Cursa de Saldes-Pedraforca Federació Andorrana de Muntanyisme Unió Excta. Sant Joan de les Abadesses Ass.Esp. Diedre
Marxes i caminades 20,21/06 Travessa Montserrat-Reus Club de Futbol Reddi (Sec. Excta.) 21/06 Caminada P. a l’Estanyet del Besiberri Club Excta. Vilaller 28/06 Marxa de Resistència “Via Fora” Club Excta. Via Fora 4, 5/07 Travessa “Núria - Queralt” Ass.Muntanyencs Berguedans 04/07 Marxa Nocturna de Regularitat Club Centre Excta. Avinyó
www.cegracia.cat www.cesfcodines.org www.cesfcodines.org
www.mountainrunners.eu www.fam.ad www.uesantjoan.cat cmdguilleries@gmail.com www.secfreddis.org excursionismeolost@hotmail.com www.92km.com www.ceavinyo.org
Utilitza el nostre calendari per planificar les teves activitats. Si ets organitzador d’esdeveniments, aprofita’l per promocionar-los. 93 417 76 14 - info@naturaiaventura.cat
tripa29.indd 21
10/06/2009 3:15:56
vies ferrades
natura i aventura juny 2009
tripa29.indd 22
10/06/2009 3:16:02
www.naturaiaventura.cat
La Teresina La clàssica ferrada montserratina
COMARCA: BAGES
El mes passat vàrem ressenyar la via ferrada de les Baumes Corcades, i en fer-ho vàrem indicar que, juntament amb la Teresina, eren les vies més concorregudes de Catalunya. No seria just, doncs, no parlar aquest mes d’aquesta altra fenomenal ferrada. La Teresina és, sens dubte, la via ferrada clàssica montserratina per excel•lència, i entre els seus molts al•licients en destaca un per sobre dels altres: ens permet assolir el cim de Sant Jeroni, la muntanya més alta de tot el massís de Montserrat. Va ser equipada l’any 1993 per Antonio García Picazo amb la col•laboració de diversos companys, i fou la primera via ferrada de Catalunya. El seu traçat, de qualitat i gran bellesa, la convertí, ràpidament, en la reina de les ferrades, la gran clàssica. L’ascens per la paret de Santa Cecília ens regalarà extenses panoràmiques del Bages, amb els Pirineus de teló de fons; i el posterior ascens per la cara oest de Sant Jeroni ens mostrarà la veritable verticalitat de les encisadores formes montserratines. 22/23 tripa29.indd 23
10/06/2009 3:16:08
vies ferrades
COM ARRIBAR-HI: Per la carretera A-2, des de Barcelona en direcció a Igualada, trobarem, a l’alçada de l’hotel Bruc, la sortida que duu a Montserrat. La prenem, i a l’alçada de l’hotel marxem a la dreta per la BP-1101 en direcció a Montserrat i Manresa. Arribem a l’aparcament de Can Massana. Aquí la carretera de Manresa marxa a l’esquerra, i la de Montserrat (BP-1103), que és la que seguim, a la dreta. Passat el quilòmetre 5 trobem el monestir de Santa Cecília i el refugi Bartomeu Puiggròs, on hi ha un aparcament. Aquí hi deixarem el vehicle. APROXIMACIÓ: Tornem enrere per la carretera un centenar de metres fins passada la canal de Sant Jeroni, on neixen unes escales que s’enfilen a l’esquerra de la carretera. Les prenem i pugem per un corriol que ascendeix paral•lel al torrent i fins i tot el creua en alguna ocasió. Finalment el sender s’enfila per dins de la canal. Continuem amunt fins que, poc abans d’arribar a l’alçada d’una torre d’alta tensió, la canal es bifurca. A l’esquerra deixem la canal de Sant Jeroni, per on davallarem en el retorn, i a la dreta s’enfila la canal del Pou de Glaç, també coneguda amb el nom de canal del Mejillón, per on continuem l’ascens. Pugem per aquesta canal fins a descobrir uns esglaons i unes cadenes que s’enfilen per la paret de la dreta. Aquí comença la via ferrada Teresina.
CA TÈ C N I F I TX A L: 350 M EL DESNIV GUT: 1000m RE RECOR T: MOLT ALTA 30’ : LTA U DIFIC ’APROXIMACIÓ ’ 0 D I R I: 1 H 3 HORA NERA R I T I I R HORA ETORN: 1 H TS i R S, GUAN HORA RI : CASC, A RNÉ R, CORDA 50m O AL MATERI OR., RAPELAD ÍA PICAZO, D A P I A S G S I . RC . PORTA i D PER: A J.M DA EQUIPA , J. NUBIOLA, A R E F. PA R E C M. PON
natura i aventura juny 2009
tripa29.indd 24
24/25 10/06/2009 3:16:15
www.naturaiaventura.cat
DESCRIPCIÓ: Aquest primer tram ens condueix a una zona boscosa, que superem amb l’ajut d’alguna sabina i alguna corda fixa, i que ens porta, després d’un flanqueig, a un dels passos més espectaculars de la ferrada: un pont de roca natural i penjat al buit. El superem i seguim per un tram fàcil fins a una lleixa força vertical. Després del flanqueig tornem a enfilar-nos amunt per uns trams força verticals i aeris que ens porten fins al cim de Santa Cecília, on les vistes i les panoràmiques del Bages i les agulles montserratines són del tot espectaculars. Hem de davallar una mica i tornar enrere fins al collet, on podem triar si rapelar (25 m) o davallar pels esglaons de ferro que ens duen a la segona part de la via. Hem canviat de vessant. El primer tram que trobem és un flanqueig per un sender que travessa la paret de Sant Jeroni a mitja alçada i que ens permet ascendir suaument fins assolir una estreta xemeneia que haurem de superar tibant fort
24/25 tripa29.indd 25
10/06/2009 3:16:26
vies ferrades
Doble pàgina inici: el tram que supera el pont natural de roca és el més impressionant de la Teresina. Pàgina anterior: el darrer tram ens permet assolir el cim més alt de Montserrat, el cim de Sant Jeroni, des d’on gaudirem d’una extensa panoràmica del Bages i de tot el relleu montserratí. Dreta: l’estreta xemeneia del vessant oest de Sant Jeroni és el tram més exigent de la ferrada. Sota: ascens per la paret de Santa Cecília.
amb l’ajut d’una cadena. Un cop vençuda la xemeneia només ens queda superar la terrosa canal que ens duu a l’emblemàtic cim de Sant Jeroni. DESCENS: Un cop al cim, disposem de diverses opcions per tornar fins al cotxe, encara que la més ràpida és davallar per la canal de Sant Jeroni. Si triem aquesta opció davallarem fins a l’ermita de Sant Jeroni per les escales que duen al cim. Un cop hàgim arribat, continuem pel sender que marxa en direcció a les antenes que s’alcen sobre la paret de l’aeri. Deixem a la dreta el camí que davalla cap al monestir i continuem pel sender fins arribar a una torre d’alta tensió. Estem a la capçalera de la canal de Sant Jeroni. Davallem a l’esquerra per la canal fins a baix de tot, on trobem la carretera i l’aparcament.
natura i aventura juny 2009
tripa29.indd 26
26/27 10/06/2009 3:16:40
www.naturaiaventura.cat
tripa29.indd 27
10/06/2009 3:16:47
biblioteca
Novetats EL MASSÍS DE SANT LLORENÇ DEL MUNT 12 ITINERARIS PER CAMINS PERDUTS
80 RECORREGUTS. PARCS NACIONALS DELS PIRINEUS
Autor: Manel Cajide i Plaza Editorial: Cossetània Col·lecció: Azimut, núm. 105 Nombre de pàgines: 156 Nombre d’il·lustracions: 61 Preu: 13,00€
Autor: Didier Castagnet / Gérard Névery Editorial: Cossetània Col·lecció: Azimut, núm. 106 Nombre de pàgines: 240 Nombre d’il·lustracions: 148 i 81 mapes Preu: 19,50€
El massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac ha estat sempre considerat com un massís escola en l’àmbit muntanyenc, però aquest recull d’itineraris farà que ens adonem que és molt més que aquesta simple afirmació. Es tracta d’una reserva natural d’una gran diversitat d’elements que l’han portat a ser declarat Parc Natural i que cal preservar entre tots. Per a l’autor, la muntanya vallesana sempre li resta present i alhora propera. És la muntanya de casa, aquella que, com per a tants altres vallesans, li permet oxigenar-se mentre es perd pels torrents, boscos, camins, cingleres, agulles i turons d’una muntanya que l’autor estima com cap altra i que amb aquesta guia ens proposa conèixer-la i respectar-la.
Els Pirineus disposen de tres parcs nacionals que constitueixen tres santuaris de la natura: el Parc Nacional dels Pirineus, en el vessant francès; el Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut, a l’Aragó; i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, en territori català. En aquesta guia, hi trobareu un total de 80 excursions a peu que us permetran gaudir tant d’uns relleus fascinants com de la fauna i la flora que acullen tots tres parcs.
CERDANYA 17 EXCURSIONS A PEU
LA VALL FOSCA MONTSENY DE PALLARS
Autor: Manel Figuera Editorial: Cossetània Col·lecció: Azimut Comarcal, núm Senderisme, 2 Nombre de pàgines: 120 Nombre d’il·lustracions: 57 Preu: 14,50€
Editorial: Alpina i Geoestel Nombre de pàgines: 96 Preu: 10,50€ Idioma: català, castellà i anglès
Els itineraris ressenyats en aquest llibre són una tria dels molts que es poden fer per la Cerdanya, observada en un sentit total, obviant-ne les fronteres estatals i provincials. L’objectiu és donar a conèixer a qualsevol excursionista disset maneres de recórrer l’espai físic d’aquesta bella comarca pirinenca, com si hi passés disset dies de vacances.
natura i aventura juny 2009
tripa29.indd 28
El nou mapa comprèn pràcticament tot el conjunt de la Vall Fosca, en ple Pirineu Català, i un dels cims més emblemàtics de la zona, el Montsent de Pallars. A la seva capçalera, formada per l’extensa conca lacustre de Cabdella, hi trobem llacs com l’estany Gento, Tort, de Mar o de Colomina, així com de cims destacats com el de Subenuix (2.950 m), o de Peguera, que, amb 2980 m, s’erigeix com a màxima cota d’aquest sector i del Parc Nacional d’Aigüestortes. El Full també inclou valls veïnes com la d’Àssua, la de Manyanet i de manera parcial la Vall de Boí. La guia adjunta ofereix diverses propostes d’itineraris a peu, ascensions als principals cims, un apartat dedicat als pobles, i un altre de serveis i dades d’interès.
28/29 10/06/2009 3:16:54
www.naturaiaventura.cat
ELS 50 MILLORS BARRANCS PEL MASSÍS DEL PORT Autor: Carles Martinez Editorial: Cossetània Edicions Col·lecció: Azimut, núm 104 Nombre de pàgines: 168 Nombre d’il·lustracions: 102 Preu: 13,90€ Aquest llibre ofereix una recopilació dels barrancs més interessants del fantàstic Massís del Port. Són més de 150 els barrancs explorats, però n’he seleccionat 50, ja que cadascun té una petita o gran història per explicar. Trobareu també apunts sobre tècnica, així com informació i consells per moure-us per la zona. Que el gaudiu i els temporals de llevant us acompanyin.
EXCURSIONS PEL MONTSEC - 28 ITINERARIS (RECULL GUANYADOR DEL VIII PREMI VÈRTEX) Autor: SJoan Ramon Segura Radrigales Editorial: Cossetània Edicions Col·lecció Azimut, núm 103 Nombre de pàgines: 204 Nombre d’il·lustracions: 103 Preu: 14,90€ Des de nombrosos paratges de Catalunya destaca una allargassada serra amb una imponent cinglera meridional. Malgrat aquest reconeixement visual, la serra del Montsec és una de les raconades menys fressades pels excursionistes. Es tracta d’una muntanya feréstega, poc divulgada, malgrat els esforços d’entitats com el Patronat del Camí de Muntanya dins del Centre Excursionista de Lleida per recuperar els seus camins. Us oferim un treball monogràfic que té per finalitat fer abastables els tresors que amaga la gran muntanya ponentina.
28/29 tripa29.indd 29
10/06/2009 3:17:01
PUNT DE SORTIDA...
raids - curses - duatlons - pedalades - cròniques - esdeveniments
Escanyabocs 2009 ts inscrits, la Seu Amb una xifra record de participan esportistes que d’Urgell va acollir els més de 400 Challenge – Esno es varen voler perdre el Grifone ltiesportiu en la can yabocs’09, esdeveniment mu maig es va celebrar natura, que el passat 23 i 24 de a l’Alt Urgell. primera hora del Un cel cobert de núvols des de seria present en ma tí indica va que l’aigua també de les primeres aquesta edició, i així va ser. Des re i al llarg de la passes en la sortida al Parc del Seg escenari una desresta de proves que tenien com en les rodalies de coberta de les pistes i corriols nt pluja va acomLa Seu d’Urgell, una fina i consta fet va provocar que pan yar els participants. Aquest calor afluixés, cosa l’ambient es refresqués i que la ò com a contraparque agraïren els esportistes, per riols van ser molt tida els itineraris per pistes i cor més durs, relliscosos i tècnics. RAID, prova mulA les 9:30 es donà la sortida al TRI parelles amb curcomençaven el seu tiesportiva amb format de raid per Tir amb Arc. Més de 70 parelles i ak Kai de ció sec Btt, gut orre ar en el canal sa a peu, orientació, rec , aquesta al kaiak i després de rem ció nta orie la a eu rell ava don re fites amb forts desnivells. repte esportiu. La cursa a peu tes per realitzar un recorregut ent icle bic les b am tit sor van re, ertir a tots el partici del Parc del Seg rt a una tirada amb arc que va div nce d’e va pro la fer per ar torn ia cil encertar en Un cop assolides, cal dures proves anteriors els feia difí les en a lad mu acu sió ten la i pants que amb el cansament t: d’aquesta prova va ser la següen les dianes. La classificació final 1h 46 minuts. + Jordi Ballester nso Alo rc Ma ip Equ 1er 1h 53 minuts. Sergi Guma + Albert Vin yals 2n Equip 1h 54 minuts. Roser Español + Anna Serra 3r Equip RI -una curgrama que eren el VERTICAL QUI pro del ns icio pet com de ta res Per la tarda tingueren lloc la de 4 quilòmetres- i la CURSA itiu amb un recorregut de més pos ell niv des de tres me 840 de La Seu d’Urgell. Parsa a peu de uit de fites pels racons i places seg un car cer ia cal on , RNA en la que calia D’ORIENTACIÓ NOCTU Escany abocs de Ferro, categoria ria ego cat la a ar opt ia pod es ticipant en les qua tre proves s les modalitats esportives. o i una gran polivalència en tote ferr de ca físi ó aci par pre una r demostran dors van ser: En aquesta modalitat els guanya L. Categoria femenina: ROSER ESPAÑO MÓ,. LLA Categoria masculina: XAVIER GUI
natura i aventura juny 2009
tripa29.indd 30
30/31 10/06/2009 3:17:04
www.naturaiaventura.cat
Raid Urg ellista
n
20 de juny
El proper dia 2 0 de jun y es du rà a terme a la lleida tana de C població oll de Nargó un a nova edició d prova, que const ’aquesta arà de dues ca te gories l’elit i l’a on els corredor ventura s hauran de su perar 7 disciplin portives diferen es es ts: cursa a peu , Btt, kaiac, via espeleologia, d ferrada, escens d’engor ja ts i escalada. dret salva tge i En un inpoc conegut qu e ofereix un im marc per la prà millorable ctica dels espor ts a la na tura, rredors de la ca els cotegoria elit s’en frontaran a un 2700 metres d desnivell e desnivell en un recorregut to quilòmetres m ta l de 72 entre que els de la ca tegoria hauran de sup a ventura erar un desniv ell de 1700 met distància de 55 res i una quilòmetres. Le s inscripcions só tades així que n limija ho sabeu... Si voleu més in podeu trobar-la formació al web: www .urgellistan.c at.
tripa29.indd 31
10/06/2009 3:17:07
descens d’engorjats
Les gorges de Sant Aniol Sadernes, l’Alta Garrotxa COMARCA: GARROTXA
natura i aventura juny 2009
tripa29.indd 32
10/06/2009 3:17:13
www.naturaiaventura.cat
Hi ha un lloc on podem trobar gorges verd turquesa, salts d’aigües cristal•lines i imatges pròpies d’un paradís terrenal. Molts recorrerien milers de quilòmetres per visitar un lloc així, però a nosaltres no ens cal, ho tenim aquí a prop. Les gorges de Sant Aniol estan situades al paratge més emblemàtic de l’Alta Garrotxa. En aquest lloc idíl•lic hi trobarem boscos, cingleres, rius, prats d’herba i, enmig de tot això, l’ermita de Sant Aniol d’Aguja del segle IX, construïda pels monjos benedictins, per donar, si cap encara, més bellesa a aquest descens de somni. Encara que l’aproximació pugui semblar feixuga, ens sorprendrà que no sigui així; farem una bonica i llarga excursió que ens permetrà contemplar tot l’entorn que bordeja les gorges de Sant Aniol.
Afluent R9 R9 E ngor ja
t ressa
lts
S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE N EL P LÀNO TURA.CAT RESS L, I LA ENYA
PLUGES.
R7
Salt del Brull R29 R9
ta
R15
a dre
LONGITUD: 800 M DESNIVELL: 250 M DIFICULTAT: ALTA (4 de 5). RÀPEL MËS ALT: 40 M HORARIS: 2,5H + 2H + 1,5H EQUIPAMENT: EXCEL·LENT CORDES: 2x40 M - OPCIONAL 1x20 M ÈPOCA: TOT L’ANY. MILLOR DESPRÉS DE
Sortid
FITXA TÈCNICA
Salt de la Capa R40
32/33 tripa29.indd 33
10/06/2009 3:17:26
descens d’engorjats
COM ARRIBAR-HI: Per l’autopista A-7, passat Girona, agafem la sortida de Banyoles. Continuem per la carretera C-66, passem Banyoles, després Besalú, i agafem l’autovia A-26 direcció Olot fins a la sortida de Montagut. Al final d’aquest poble surt, a mà esquerra, una carretera estreta que ens porta cap a Sadernes. En arribar passarem per davant d’un hostal; des d’aquí continuarem per la pista de l’esquerra, creuarem el riu dues vegades i continuarem fins a trobar un desviament a mà esquerra tancat amb una cadena. Aquí podrem estacionar el nostre vehicle. Pot ser que trobem tancada la pista que surt de l’hostal; llavors haurem d’aparcar allà mateix i fer la pista a peu. APROXIMACIÓ (de 2h30 a 3h30): Continuem per la pista de l’esquerra tancada amb cadena, que ens porta fins a l’ermita de Sant Aniol d’Aguja (tot senyalitzat amb rètols i marques). Una vegada a l’ermita, podem aprofitar i agafar aigua de la font i hidratar-nos bé per la pujada que ens espera. Continuem pel camí que surt cap a la dreta entre l’antic refugi en ruïnes i l’ermita. Ens dirigim cap al riu, el creuem, i continuem pel camí que puja pel bosc, indicat amb marques grogues. Amb forts pendents pujarem fins arribar al coll, on trobarem una bifurcació: cap a la dreta ens portaria al barranc de les Canals; nosaltres agafem el camí de l’esquerra i pugem una cinglera, on haurem de grimpar en un tram de 5 m. Trobarem una altra bifurcació marcada amb una ‘Y’ groga; continuem pel camí que puja per la dreta. Passarem la cinglera per damunt. Finalment arribarem en un bosc on trobarem una altra bifurcació: cap a l’esquerra entraríem directament al barranc a l’alçada del segon ràpel; cap a la dreta arribaríem a una pista, que agafaríem cap a l’esquerra fins a trobar l’entrada del barranc. DESCENS (2h): Trobarem un seguit de gorges amb pe-
natura i aventura juny 2009
tripa29.indd 34
10/06/2009 3:17:34
www.naturaiaventura.cat
N Sadernes
P P
Sant Aniol d'Aguja Inici barranc
Gorges de Sant Aniol Final barranc
tits ràpels i/o salts, que sempre haurem de revisar per comprovar la fondària i perquè estiguin lliures d’obstacles. Després trobarem el Salt de la Capa, que té el salt d’aigua més espectacular i el ràpel més llarg del descens (40 m). Continuarem i trobarem un ràpel o salt
de 7 m, i un altre ràpel de 15 m (compte amb aquest perquè sembla que es pugui saltar però no hi ha prou fondària). Finalment, més endavant trobem el Salt del Brull, amb dos ràpels seguits de 29 m i 9 m. El barranc acaba amb un salt de 6 m al Gorg Blau.
RETORN (de 1h a 1h30’): Després del darrer ressalt de 6m, al Gorg Blau, trobem un camí que surt per la dreta. Aquest baixa paral•lel al riu fins arribar de nou a l’ermita de Sant Aniol d’Aguja. Des de aquí desfem el camí d’anada.
34/35 tripa29.indd 35
10/06/2009 3:17:37
món sostenible
Petroaliments o sobirania alimentària?
Marc Gavaldà Ambientòleg, coautor de Energía y deuda ecológica, Icaria, Barcelona, març 2009
Oleoductes, camions i ciutats de cambres frigorífiques a les estovalles de taula. No és una nova pel•lícula de Mad Max: és el nostre pa de cada dia. Consumim més petroli del que ens imaginem. A Catalunya hi ha, des de fa un any, un grup de treball sobre petroaliments, integrat per entitats i col•lectius vinculats a temàtiques agràries, energètiques i alimentàries. En un suplement editat recentment1, la xarxa de petroaliments ens proposen un viatge per les etapes del sistema agroalimentari. El recorregut permetrà descobrir les amenaces, els perills i els impactes associats al model de producció, distribució i consum hegemònic —corporatiu i industrial—, i també les resistències i les alternatives que s’estan desenvolupant al nostre territori. Aliments peregrins El viatge alimentari comença a l’estació dels recursos necessaris per produir terra, aigua i llavors. L’especulació i la pressió urbanística al Nord i la concentració en poques mans al Sud fan que l’accés a la terra agrícola per part dels petits i mitjans productors sigui cada vegada més complicat. L’accés a l’aigua és tan o més dificultós: és malgastada i contaminada per l’agronegoci, el turisme i la indústria i, al mateix temps, està sotmesa a fortes pressions per part d’una gestió privada que en mercantilitza l’ús. Per últim, el model dominant usurpa a la pagesia les llavors de les quals depèn, les privatitza i les converteix en una arma de control molt efectiva que monopolitzen unes poques multinacionals. Les corporacions biotecnològiques s’han aferrat en el negoci i cada any guanyen terreny a la sobirania camperola. Es perden les varietats locals i, a la vegada, es disseminen i contaminen gens sortits d’un laboratori. Els primers casos de contaminació transgènica ja han arribat fins i tot als ramaders que ali-
menten el bestiar amb gra ecològic. En arribar a la producció, s’observa que el model agroindustrial es basa en l’ús intensiu de maquinària, agroquímics, tecnologia i capital. A la vegada, el monocultiu implica un ús intensiu de maquinària i petroli, que expulsa els camperols a les perifèries urbanes i endeuta les petites i mitjanes explotacions agrícoles. Les conseqüències d’aquest model són molt visibles ja a països que s’han abocat al model agroexportador basat amb transgènics com l’Argentina i el Brasil. En pocs anys, la sobirania alimentària, els boscos autòctons, així com milers de famílies han estat substituïts per unes poques empreses amb pocs escrúpols i capital transnacional. Un model que ha provocat també la pèrdua de sòl agrari, extinció de biodiversitat, contaminació de la terra, l’aigua, etc. L’agricultura avui, ja és responsable d’una cinquena part de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle2.
Consumim petroaliments que vénen de molt lluny i escau fer esment al transport continental i transoceànic, que implica un consum exagerat de petroli, tant per moure camions, vaixells i avions, com per transformar i conservar els productes. Els mercats globalitzats han desintegrat les xarxes de consum local i han creat una dependència amb el transport que frega l’absurditat. A més, en un context global de disminució de les reserves d’hidrocarburs, la solució rendible d’apostar pels agrocarburants no és una alternativa verda al petroli: la seva obtenció es basa en
natura i aventura juny 2009
tripa29.indd 36
10/06/2009 3:17:41
www.naturaiaventura.cat
monocultius de producció agroindustrial, també petrodependents, que substitueixen els principals boscos tropicals i competeixen amb les terres destinades a produir aliments. La lògica de la gran distribució d’aliments a través de supermercats monopolitza la relació entre la producció i el consum i imposa la intensificació de la producció industrial. Des de la campanya Supermercats, no gràcies!, alerten que a l’Estat espanyol el 62% dels aliments consumits es compren en una gran superfície. Fa només deu anys, el percentatge no superava el 36%. A l’altra cara de la moneda, la quota de mercat del comerç tradicional va baixar del 35,6% al 28,8% en aquest mateix període3. I així s’arriba al destí, a l’esperat moment
del consum. Malauradament, després d’aquest llarg viatge, la distància entre pagesia i persones consumidores ha crescut fins a fer-se abismal, de manera que es generalitza la pèrdua de coneixements sobre què, com, quan i on comprar i menjar. Fum al plat La tercera setmana d’abril, coincidint amb el dia mundial de lluita camperola —que se celebra per l’aniversari de l’execució d’uns camperols sense terra al Brasil—, es van realitzar a Catalunya unes jornades contra els transgènics i per la Sobirania Alimentària. Accions al carrer no en van faltar —com l’espectacular obstrucció de l’entrada del Centre de Recerca Agrogenòmica—, una de les quals va apuntar precisament cap als petroaliments. Eren una dotzena d’activistes que, ar-
mats d’un megàfon i una calculadora, van irrompre al Mercat de la Boqueria. Desafiaven els clients del mercat a calcular les emissions de CO2 necessàries per produir i transportar les diferents viandes. Com a premi, s’enduien un pa amb confitura local i ecològica. L’exercici oferia als sorpresos usuaris del mercat resultats interessants. Alguns aliments havien recorregut milers de quilòmetres per arribar a les nostres mans. D’altres, arrosseguen una pesada motxilla ecològica, ja que per produir-los i conservarlos han emès grans quantitats de fum. Els activistes, que van concloure l’activitat amb una Ofensiva hortícola a plaça de Catalunya entre planter d’enciams i tomaqueres, convocaren a engegar urgentment iniciatives d’autoproducció dels aliments, com l’horticultura urbana i el cooperativisme.
Exemples de petroaliments: Producte
1 kg de tomaques
1 Kg de Kiwis
1 Kg de festucs
Orígen
Catalunya
Nova Zelanda
Iran
Km
100
19,261
3,840
Transport
camió
vaixell
vaixell
gCO2/kg x Km
0.1473
0.0175
0.0175
Extra
0.0
73.7
73.7
Fum al plat (gr. CO2)
14.7
410.7
140.9
Font: www.decreixement.net i http://repsolmata.ourproject.org
1
VVAA, Petroaliments o Sobirania alimentària?, Setmanari Directa, Barcelona, abril 2009. Suplement especial. 2 Http://www.transgenicsfora.org 3 Http://supermercatsnogracies.wordpress.com
36/37 tripa29.indd 37
10/06/2009 3:17:44
geocerca
Geocerques al Montseny Alfonso Egea (Sonsoyo) amagat per Mcruley & Good Friends. - GC1AQG1 Turó de l’Home, amagat per Lizards Team (CibeRaiD & NoeDavne). - GCXNBF Les Agudes, amagat per diestro65. Per anar-hi aparcarem el cotxe a Can Ca-
Després de fer aquesta cerca, ja començarem la pujada al turó de l’Home; des de Can Casades anirem fins a la Font de Passavets. Es tracta d’un indret molt freqüentat per visitants i excursionistes. A escassa distància podem observar encara una poua de neu, excavació que tradicionalment s’utilitzava per mantenir glaçada la neu fins i tot passada la primavera.
Tresors del Parc Natural El Montseny, Reserva de la Biosfera, és un mosaic de paisatges mediterranis i centreeuropeus situat a tocar de grans conurbacions metropolitanes. La seva biodiversitat extraordinària i la petjada cultural que l’home hi ha deixat al llarg dels temps presenten un valor universal que ha inspirat artistes, intel•lectuals i científics, i que desvetlla l’emoció de les persones que el visiten. El turó de l’Home i les Agudes són els cims més alts del Montseny. La vall de Santa Fe, encatifada de faigs, té un aire alpí que la fa ser, potser, la més bella de la serralada. En aquesta ruta circular, podem trobar 3 tresors amagats per la zona: - GC11HG3 Sequoia sempervirens,
natura i aventura juny 2009
tripa29.indd 38
a 3 Boeing 747. A més a més, la seva escorça esponjosa la fa resistent al foc i als insectes, cosa que la converteix pràcticament invulnerable (excepte a l’home!). És un arbre molt tiquismiquis a l’hora de germinar, i solament ho fa en unes condicions climàtiques molt determinades. Bàsicament, aquestes condicions només es donen en algunes regions de Califòrnia. El Sequoia National Park és el bosc de sequoies més representatiu, on es poden veure arbres de dimensions monstruoses!
sades, al costat del pantà de Santa Fe. Aquí descobrirem la primera cerca, que ens explica quins arbres són les Sequoia sempervirens. La Sequoia sempervirens pot ser considerada un fenomen de la natura. Conegut simplement com sequoia, és un arbre que pot arribar a viure més de 2000 anys, té una alçada de gairebé 100 metres i el volum equivalent
38/39 10/06/2009 3:18:16
www.naturaiaventura.cat
Cerques a la vora de Can Casades: GC14KTF Santa Fe del Montseny, amagat per lizards. (Aquest ara està desactivat.) GCZK1B La Riera de Riells – Gorg Negre, amagat per diestro65. GCKZB2 El sot de l’infern, amagat per Maria, Adrià, Marta, Bàrbara, Carmen, Artur, Matías, Joan. GCQ6KP Salt de Gualba – Gorg Negre, amagat per diestro65.
El camí de pujada no té pèrdua, ja que està ben marcat amb biguetes verdes de ferro. Aquest camí és una mica monòton, però té la recompensa amb les meravelles del paisatge. Arribarem al turó de l’Home i gaudirem de les vistes, i al cim ens trobarem un vèrtex geodèsic. Des d’aquí ja divisem el camí que ens conduirà al cim de les Agudes; és un camí carener i no farem gaire desnivell. També ens sorprèn força que per la part nord del camí encara ens puguem trobar neu fora del camí, i no podem evitar fer unes boles de neu. Abans d’arribar, trobarem el puig Sacarbassa,
amb menys alçària respecte al turó de l’Home, encara que per molts pocs metres de diferència. La seva silueta, però, rocosa i altiva, és molt més atractiva. L’absència de construccions, pistes i vehicles fan l’ascens molt més gratificant. El cim és coronat per una gran creu de ferro. En arribar al cim és grata la sorpresa que les vistes tenen una millor panoràmica que la del turó. Baixarem el cim, i al coll de les Agudes hi trobarem unes marques vermelles que indiquen el camí de baixada. Només començar tenim la grata sorpresa de trobar una font amb força aigua i força
refrescant; es nota que aquest hivern i primavera ha plogut força, i la gaudirem fent un glop. El camí de baixada és força bonic i podem gaudir de les diferents tonalitats dels arbres; és un camí per fruir dels sentits i de les vistes. Hi ha un punt, que és creuant un camí, on hem de tenir en compte de buscar les marques vermelles. En arribar a la carretera trobem el convent i unes bifurcacions de camins. Haurem d’agafar el segon de la dreta, que ens portarà a l’inici de l’excursió. Espero que gaudiu de les cerques i la zona del Montseny.
Recordeu que per obtenir tota la informació necessària cal que us registreu a www.geocaching.com
tripa29.indd 39
10/06/2009 3:18:25
E T U I R SC
SUB
s t o l u c s u e t s l e x i e u g e s n o c a i
Entre totes les subscripcions que rebem aquest mes de juny, sortejarem tres culots de la marca Löeffler. Aprofita-ho!! Aquests culots de Löffler, amb el segell de “Made in Austria” et garanteix les millors prestacions. CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: * Confeccionat amb teixit ELASTIC de fabricació pròpia: molt confortable i suau. * Reforçat amb teixit de malla tancada en els laterals i al ventre: millor subjecció gràcies a la compressió del teixit. * Badana CONFORT ELASTIC: de 7 m/m de gruix, és extremadament confortable i suau. * Tirants multielàstics i transpirables. * Protecció addicional en zona lumbar amb teixit propi TRANSTEX: que absorbeix i evacua la suor deixant la pell seca. * Goma vulcanitzada en les cuixes per a un ajustament òptim * Guanyador del 1er. Premi en una comparativa de la revista Mountain Bike d’Alemanya. Agraïments:
PVP: 99,95
www.loeffler.at
tripa29.indd 40
10/06/2009 3:18:25
HI SORTIRÀS GUANYANT 10% de descompte c/ Sant Lluís 44-48, Barcelona
10% en tèxtil Trav. de Gràcia 132, Barcelona
5% en bicicletes 10% en equipaments c/ Indústria 265, Barcelona
10% en tèxtil 10% en material dur
Per què subscriure’m-hi?
*
Reb cada mes Natura i Aventura a casa teva. No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la!
*
Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats.
*
Participa en els sorteigs mensuals de material, viatges i altres regals.
*
Aprofita els descomptes que molts establiments ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.
Pere III, 49-51, Manresa
10% de descompte
Avda. dels Països Catalans, 132 Igualada
10% de descompte Ctra de Ribes, 251 Les Franqueses del Vallès
10% de descompte Bellver de Cerdanya Tel.: 616 85 55 35
turisme rural
10% de descompte Castellar de N’Hug Tel.: 93 825 70 16
Tot això per només
20€ l’any!
guies
10% en compres en metàl·lic i 6% amb tarja c/ Galileu 208, Terrassa
7% ic10% en compres superiors a 30O euros c/ Galileu 64, Barcelona
10% de descompte Castellar de N’Hug Tel.: 93 825 70 16
10% de descompte Av/ Costa Brava 138, Malgrat de Mar
Dive Different (submarinisme)
TORRE DE L’AMO 10% de descompte www.parcfluvial.cat
Com subscriure’m-hi? A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.
15% de descompte Sant Feliu de Guíxols Tel.: 687 95 27 05
RAFART 10% en tèxtil 5% en material dur c/ Sant Pere 12, Sabadell
15% de descompte
10% de descompte Rbla. Josep Tarradelles - Granollers
10% de descompte
10% de descompte
La Molina - Borredà - Sant Feliu de Guíxols - Tel.: 616553039
c/ Canonge Baranera 2, Badalona
Pg. Pare Claret, 4 25280 - Solsona
10% de descompte
15% de descompte Casa Motxo Estaon-Pallars Subirà
2€ de descompte
ctra. de Sant Fruitós 7, Berga
Baix Empordà Tel.: 620 846 742
Cerdanyola del Vallès - 93 591 07 27
10% de descompte www.casamotxo.com - 636 17 47 52
10% de descompte www.cbcadvocats.com
10% de descompte
15% de descompte
www.molidegosol.com
www.skkaiak.com
+
ra, NatuarapiroApvetentu u.
tripa29.indd 41
40/41 10/06/2009 3:18:27
LA GUIA DEL
turisme actiu
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ
EL BAIX EBRE
CAMPMANY
DELTEBRE
TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com
L’ALT PENEDÈS
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162
SALDES
EL PERELLÓ
HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant. Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es
LAVERN (SUBIRATS)
HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com
SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA
HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com
L’ANOIA EL BRUC
RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com
EL BAIX CAMP MONTBRIÓ DEL CAMP
ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com
tripa29.indd 42
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com
BERGUEDÀ EL MONTSIÀ
BAGÀ
HOSTAL CAL BATISTA Habitacions amb bany, TV, música i calefacció; menjador climatitzat sense barreres arquitectòniques i cuina casolana acurada. C/ Raval, s/n, Bagà. Tel.93 824 41 26 www.calbatista.com
À CASTELLAR DE N’HUG
RESIDÈNCIA ALBERG LA CLOSA Allotjament rural de muntanya, on tastaràs menjar casolà de muntanya. Viu la teva aventura amb nosaltres!!! Tel. 938 257 016 – mòb. 637 729 808 www.cingles.org
GÒSOL
ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Punt de partida per fer excursions al Pedraforca, serra del Cadí, Ruta dels Bons Homes... Molí de Gòsol s/n Mòb. 636564310 www.molidegosol.com
GUARDIOLA DE BERGUEDÀ
HOTEL CASA DUANER REST. EL RACÓ DE L’AVI Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de la natura, la gastronomia, i totes les activitats culturals, esportives i d’oci que ofereix general a l’Alt Berguedà. Pl. la Farga, 10. Tel.938 227 672 www.elrecodelavi.com
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
SANTA BÀRBARA
HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l’Ebre Ctra. De Santa Bàrbara a La Sènia www.hoteldiego.com
LA SELVA ARBÚCIES
RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es
VALLÈS ORIENTAL EL VALLÈS ARBÚCIES
RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY On podreu gaudir, al menjador i a la terrassa, de bons àpats tradicionals i a la vegada sofisticats, barreja del millor de la cuina catalana amb productes de D.O. de Lleó. L’especialitat del xef són els arrossos, siguin risottos o caldosos. Crta del Montseny, 406. Tel 938 482 805 www.lavalldelmontseny.com
SANTA MARIA DE PALAUTORDERA FONDA EL TURÓ DE L’HOME Situat al centre de Sta. Maria de Palautordera. Tracte familiar amb més de 10 anys d’experiencia. Especialitat en caça i bolets. Cuina casolana. Plaça Major, 6. Tel. 938 480 027 www.turodelhome.com
ORIENTAL
10/06/2009 3:18:29