www.naturaiaventura.cat
31
SETEMBRE 2009
Imatge de portada: El primer llarg de la via Blues que recorre la cara est d’una de les agulles de Comalestorres, a Cavallers. ESCALADA A LA VALL DE BOÍ
Via Blues
SENDERISME FAMILIAR
Collbató
PATRIMONI INDUSTRIAL AL VALLÈS ORIENTAL
Les fàbriques de Palau tapesNiA31.indd 1
31/08/2009 9:31:21
ANY IV. NÚM. 31 SETEMBRE 2009
TIRADA: 15.000 EXEMPLARS
CONTROLATS PER: Direcció: Jordi Fernàndez
Redacció: Jaume Guillot
Correcció: Berta Aymerich Mestre Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Jaume Guillot
Col·laboradors: Alfonso Egea Anna Parra Naiana Lacorte Albert Beneït Edu Abad Marc Gavaldà Luis Manzaneda Jaume March
Edita: H4XORS S.L. C/Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat
editorial La serpentejant silueta multicolor que recorre les carreteres franceses em confirma l’arribada de l’estiu. Amb força, tècnica, preparació, il·lusió i coratge el grup de ciclistes exploren els límits de la seva resistència mentre s’apropen al cim que converteix el Tour en tot un repte i que l’espectacle de la televisió ens permet gaudir en directe: l’èpic ascens al Mont Ventoux que l’escriptor Roland Barthes definí com “un infern horrible”. En cada pedalada, en cada volta de pinyó, entre balanceig i balanceig, ressonen les paraules que Laspize escopí als organitzadors de la prova: “vous êtes des assassins! Oui, des assassins!” allà on la tragèdia i la èpica creuen les seves ombres. Els amants del ciclisme coneixem bé aquest cocktail de sensacions on el dolor, la fatiga i el patiment es barregen amb l’emoció, l’orgull i la fortalesa que converteixen en gesta les grans pedalades. I si el pedalar ens permet apropar-nos a la èpica en estat pur, la bicicleta també ens permet gaudir de l’aventura en el seu estat més verge. He de confessar que l’enveja em va fer bullir la sang al veure com aquella família havien planejat les seves vacances. Amb un tàndem, i arrossegant els seus dos fills en un petit remolc, el David i l’Elisabet travessaven els Pirineus. A mesura que s’enfilaven, a cop de pedal, cap el coll, anaven vencent el seu propi Mont Ventoux. Gesta, aventura i llibertat anaven de la ma mentre aquella família entrava, tal com diria el bo d’en Barthes, en la èpica reservada per a uns pocs privilegiats. L’equip de NATURA I AVENTURA
Natura i Aventura és membre de:
Dipòsit legal: B-51.197-2006
Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03 tripa31.indd 3
02/09/2009 3:53:00
Sumari 06
rutes a peu 06
La ruta de les fàbriques
geocerca 12
Geocerca al Montcau
rutes en BTT 14
El centre de BTT de Mont-roig del Camp
boscos i arbres singulars 18
El vern
descens d’engorjats 20
El barranc d’Ensegur
25
Activitats del mes
calendari punt de sortida
26 20
28
Raids, curses, cròniques...
escalada clàssica 28
La Via Blues, a Cavallers
biblioteca 34
Novetats editorials
món sostenible 36
Agrocombustibles
senderisme familiar 38
El camí de la Vinya Nova
directori 42
Planifica les teves sortides
38
natura i aventura setembre 2009
tripa31.indd 4
04/05 02/09/2009 3:53:29
p
s
tripa31.indd 5
02/09/2009 3:53:37
rutes a peu
Les fàbriques de Palau Patrimoni industrial al Vallès Oriental
COMARCA: VALLÈS ORIENTAL
A
les portes del Parc Natural del Montseny, en el seu vessant més assolellat, es troba la vila de Santa Maria de Palautordera. Si bé ja en l’època dels romans aquesta zona de la Tordera ja era habitada, la primera referència documental sobre aquesta població és un privilegi del segle ix, en què s’esmenta la vila de Vidamènia, lloc que més tard serà Palautordera. Aquest nou nom fa referència al riu Tordera, que recorre tota la vall i on conflueixen la majoria de torrents que solquen el municipi, i a un palau o sala sen-
yorial que se’n suposa l’existència. Es creu que l’església parroquial hauria estat edificada sobre aquest edifici, avui desaparegut; de fet, una de les torres del seu recinte emmurallat podria haver estat aprofitada com a basament per al campanar. Probablement l’església original era de construcció romànica, però a mitjan segle xvi va ser substituïda per una de nova, beneïda l’any 1588. Aquest temple, d’estil gòtic tardà, és una construcció molt ben proporcionada, a l’interior de la qual es poden veure claus de volta esculpits amb les imatges dels sants d’antiga devoció,
com la Mare de Déu, sant Pere, sant Isidre i sant Bruget (Broget o Proget, alteració popular del nom de sant Projecte). La veneració d’aquest darrer sant respon al vot que el poble li féu per haver-los protegit de la temuda pesta, i encara ara els habitants del municipi comencen l’any amb les festes de Sant Proget, considerada la Festa Major petita de Palau. Tot i el passat evidentment agrícola d’aquesta població, cal destacar la realitat industrial que a principis del segle
natura i aventura setembre 2009
tripa31.indd 6
02/09/2009 3:53:54
www.naturaiaventura.cat
passat esquitxava de fàbriques, indústries i molins l’entorn del poble. L’actual estructura industrial del Vallès Oriental és el resultat d’un procés històric que arrenca amb els inicis de la industrialització a Catalunya, i aquest itinerari ens permet conèixer, recordar, viure de prop i entendre. Can Balada, que va contribuir a l’electrificació del municipi a principis de segle, l’antiga fàbrica del conegut paper Guarro, o Can Guiñau, l’esvelta xemeneia de la qual ha esdevingut tot un símbol de la revolució industrial del municipi, són
exemples d’aquest passat industrial del qual formen part les moltes famílies que hi treballaren. Els inicis de la industrialització al Vallès Oriental cal cercar-los al segle xviii quan, tot i el predomini d’una economia bàsicament agrària, hi convivien el model artesà —amb productes molt diversos per tal de subvenir totes o gran part de les necessitats comarcals, i que es venien als mercats locals— amb el model industrial —amb produccions especialitzades en un determinat sector productiu destinades a
ser venudes fora del mercat comarcal. Es va anar implantant aquesta forma industrial amb una gran especialització en els telers dels diversos municipis de la comarca. Amb el temps, la producció artesana del lli, el cànem o la llana s’anà industrialitzant, i amb la crisi de la indústria llanera entre el 1840 i el 1860 s’inicià una lenta transformació cap al sector cotoner. Així es va anar definint el model productiu del tèxtil cotoner que seguirà quasi un segle, fins a la meitat de la dècada dels seixanta. La guerra civil afectà poc l’estructura productiva del tèxtil, i
06/07 tripa31.indd 7
02/09/2009 3:54:02
rutes a peu
amb el seu acabament i el començament de la Segona Guerra Mundial s’inicià un període d’eufòria gràcies a les possibilitats de venda a l’exterior sense gaire competència. Proliferaren les petites fàbriques escampades per la comarca que aprofitaren la maquinària antiga i que, anys més tard, provocà el seu estancament. Això i la manca de preparació per afrontar la forta crisi que patí el sector provocà el tancament de les fàbriques i la seva posterior desaparició.
També coneixerem Can Guiñau. Coneguda també com la fàbrica del mig, era l’any 1888 una fàbrica d’estirar coure, i en queda constància perquè aquell any en donaren la baixa Alier i Cia. Uns anys més tard, el 1903, s’instal•là una fàbrica tèxtil de pana, que durà fins el 1909, quan passà a ser tèxtil de cotó. L’any 1918, tot i continuar amb la indústria tèxtil, l’empresa es dedicà a desfer draps fins que el 1927 el Sr. Lluís Guiñau emprengué una fàbrica de tints que durà fins el 1999. A l’antic molí de Can Pagà ja hi havia una farga l’any 1740, coneguda com farga de Ton, que la família Guarro comprà el 1779. La companyia Alier i Cia es dedicà a la fabricació de paper fins l’any 1888, quan també donà de baixa aquesta indústria. Des de l’any 1870 la fàbrica disposava d’una màquina de vapor de 16 CV, i va ser la primera indústria de l’àmbit de les arts gràfiques en utilitzarla. Del 1907 al 1934 la vídua i fills de Josep Roca continuaren amb l’elaboració de paper, que continuà el Sr. Guarro, i és on s’inicià
La ruta ens aproparà a Can Balada, coneguda també amb el nom de la fàbrica de dalt. En aquest indret hi havia ja, l’any 1322, un molí. Consta que l’any 1891 hi havia, a més a més del molí, una fàbrica tèxtil, que s’anà ampliant i anà canviant d’amos fins que l’any 1906 el Sr. Miquel Arimany hi construí la primera fàbrica d’electricitat (101 kW d’enllumenat i 90 kW de força), que començà a abastir la vila. Als anys vint tornà a ser una fàbrica tèxtil fins el 1925, quan inicià l’activitat de pells que ha perdurat fins avui.
natura i aventura setembre 2009
tripa31.indd 8
02/09/2009 3:54:22
www.naturaiaventura.cat
la fabricació del preuat paper Guarro, que visqué una època de gran esplendor en les dècades dels cinquanta i seixanta. L’itinerari, que transcorre per pinedes i boscos d’alzines, canvia a mesura que ens apropem a la Tordera, on la vegetació típicament mediterrània és substituïda per la característica vegetació de ribera que perfila el marge del riu. Allà descobrirem un dels monuments més emblemàtics de Santa Maria de Palautordera, i que comparteix per ubicació amb el veí terme de Sant Celoni; és el pont gòtic que s’aixeca sobre la Tordera i que els anys i l’argot popular han batejat amb el nom de Pont Trencat. Bastit a la fi del segle XVIII, hom pensa que el seu origen és romà, ja que la via romana i més tard el camí reial, que baixaven encerclant la riera de Vilalba Sasserra, travessaven el riu en aquest punt, on el fet que el terreny fos abrupte fa pensar que hi construïren un pont per travessar-lo. Aquesta construcció només conserva una arcada, ja que la part de la riba esquerra del riu va ser en-
derrocada l’any 1811, durant la guerra del Francès. La forta intromissió de l’exèrcit francès va fer reaccionar la població, que al febrer d’aquell any s’enfrontaren als soldats de Napoleó en la denominada Batalla del riu Tordera. Derrotats els catalans, per assegurar la retirada i entorpir l’avanç dels francesos, el general Josep Obispo va manar de volar el pont en la part que l’unia al terme de Sant Celoni. Amb la seva destrucció, hi restà una sola arcada de les dues inicials. Aquest pont ha estat reconstruït utilitzant materials i tècniques representatives dels temps actuals.
Doble pàgina inici: el “Pont Trencat” ha esdevingut tot un símbol pels habitants de Santa Maria de Palautordera. Pàgina anterior esquerra: Can Griñau amb la seva característica xemeneia. Pàgina anterior a baix: Can Balada. Esquerra: el recinte de l’antiga fàbrica de paper de la família Guarro s’alça amagat sota el verd de les heures que tot s’ho empassen.
08/09 tripa31.indd 9
02/09/2009 3:54:30
rutes a peu
S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT TRAC OL, EL K RESS I LA ENYA
LA RUTA PAS A PAS FITXA
ÈPOCA: TOT L’ANY TIPUS ITINERARI: CIRCULAR RECORREGUT: 11 KM DIFICULTAT: BAIXA DURADA: 3 H
3 1
2
4
5
L’itinerari que us proposem aprofita tres de les rutes que l’Ajuntament de Santa Maria de 6 Palautordera proposa realitzar per conèixer millor l’entorn, la natura i el patrimoni històric 7 del poble. Sortim des de la plaça de la Vila (1) i seguim les marques de color marró de l’itinerari 12 “Les Fàbriques de Palau a principis del s. xx”. Prenem el carrer de la Creu fins a una rotonda que creuem recte (2). Aquí prenem l’antic camí 8 de Mosqueroles i, pocs metres més endavant, vora uns horts, trobem Can Balada (3). Tornem 10 enrere fins a la rotonda, i aquest cop trenquem a l’esquerra. Passem per davant de l’escorxador 9 11 i la deixalleria i arribem a una altra rotonda, on continuem recte per la seva banda esquerra. Abans de la segona sortida neix, a l’esquerra, un camí que davalla vers el riu Tordera, que travessem per una passera de ferro (4). Un cop creuat el riu prenem a la dreta per un camí que ens duu a Can Guiñau, la xemeneia del qual ja destaca per damunt dels arbres (5). Prenem el carrer asfaltat a mà dreta i, després d’una pujada de terra que duu a Can Vernedes, girem a la dreta (6). Travessem el polígon pel carrer més proper al riu, deixant les naus industrials sempre a la nostra esquerra. Abans que el carrer giri i s’allunyi del riu neix, a la dreta, un corriol (7) que segueix paral·lel a la Tordera. El prenem fins a una cruïlla que, a l’esquerra, ens durà fins a una pista asfaltada. La prenem i travessem per sota les vies de l’AVE. Deixem un trencall a la dreta i continuem fins a la depuradora. A la dreta trobem les restes de Can Guarro (8). Tornem de nou a la depuradora i prenem a la dreta per la pista asfaltada. Abandonem les marques marrons i seguim les de color lila, que indiquen l’itinerari “Els Molins de Palau”. Arribem a una cruïlla on deixem l’asfalt i continuem recte per un camí. Davant nostre s’alça el massís del Montnegre. Arribem a una altra cruïlla, que prenem a la dreta fins al molí del Pedrenyal (9). Un cop visitat el molí prenem a la dreta, i 300 metres més endavant, de nou a la dreta. Passada la casa del Pedrenyal Nou (10) trobem una altra cruïlla que prenem a la dreta. A partir d’ara seguirem els senyals negres de l’itinerari “Palau – Can Pagà – Pont Trencat – La Serra”. Tot seguit prenem una pista a l’esquerra, que davalla vers el riu Sec, que creuem per un pont. Passat el pont prenem el camí que marxa a mà dreta, entre pollancres, paral·lel al riu. Abans d’arribar a un carrer prenem a la dreta fins a la font dels Enamorats, on a més a més de la font trobarem taules i bancs on descansar. Continuem paral·lels al riu, que travessarem primer per unes pedres i després, per una passera. El camí ens duu fins al barri del Sot de les Granotes. Passem pel carrer Francesc Moragues a la dreta fins a un túnel que travessa per sota la via del tren. Al cap de poc, un altre túnel ens permet travessar per sota la carretera i ens duu fins al Pont Trencat (11). Tornem seguint les marques negres fins a la cruïlla que ens duu al Pedrenyal Nou (10), on prenem a la dreta en direcció a Palautordera i el Montseny, que s’alça, imponent, al seu darrere. Ara seguim de nou les marques liles fins al poble. Deixem alguns camins secundaris a dreta i esquerra fins arribar a la cruïlla que, a l’esquerra, ens duu a Can Carbonell (12). Passada la finca continuem recte fins a la depuradora, on prenem a l’esquerra. Passem de nou per sota les vies de l’AVE i, al cap de poc, prenem a l’esquerra un camí que travessa la Tordera per la passera de la Serra. Un sender puja fins al barri amb el mateix nom, i seguim recte fins al carrer Ramon i Cajal, on trenquem a l’esquerra fins a la rambla dels Països Catalans, que agafem girant a la dreta per retornar a l’Ajuntament pel carrer Dr. Robert.
www.guiescingles.cat Alt Berguedà
natura i aventura setembre 2009
tripa31.indd 10
02/09/2009 3:54:36
SUBSCRIU-TE HI SORTIRÀS GUANYANT 10% de descompte c/ Sant Lluís 44-48, Barcelona
10% en tèxtil Trav. de Gràcia 132, Barcelona
5% en bicicletes 10% en equipaments c/ Indústria 265, Barcelona
10% en tèxtil 10% en material dur
Per què subscriure’m-hi?
*
Reb cada mes Natura i Aventura a casa teva. No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la!
*
Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats.
*
Participa en els sorteigs mensuals de material, viatges i altres regals.
*
Aprofita els descomptes que molts establiments ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.
Pere III, 49-51, Manresa
10% de descompte
Avda. dels Països Catalans, 132 Igualada
10% de descompte Ctra de Ribes, 251 Les Franqueses del Vallès
10% de descompte Bellver de Cerdanya Tel.: 616 85 55 35
turisme rural
10% de descompte Castellar de N’Hug Tel.: 93 825 70 16
Tot això per només
20€ l’any!
guies
10% en compres en metàl·lic i 6% amb tarja c/ Galileu 208, Terrassa
7% ic10% en compres superiors a 30O euros c/ Galileu 64, Barcelona
10% de descompte Castellar de N’Hug Tel.: 93 825 70 16
10% de descompte Av/ Costa Brava 138, Malgrat de Mar
Dive Different (submarinisme)
TORRE DE L’AMO 10% de descompte www.parcfluvial.cat
Com subscriure’m-hi? A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.
15% de descompte Sant Feliu de Guíxols Tel.: 687 95 27 05
RAFART 10% en tèxtil 5% en material dur c/ Sant Pere 12, Sabadell
15% de descompte
10% de descompte Rbla. Josep Tarradelles - Granollers
10% de descompte
10% de descompte
La Molina - Borredà - Sant Feliu de Guíxols - Tel.: 616553039
c/ Canonge Baranera 2, Badalona
Pg. Pare Claret, 4 25280 - Solsona
10% de descompte
15% de descompte Casa Motxo Estaon-Pallars Subirà
2€ de descompte
ctra. de Sant Fruitós 7, Berga
Baix Empordà Tel.: 620 846 742
Cerdanyola del Vallès - 93 591 07 27
10% de descompte www.casamotxo.com - 636 17 47 52
10% de descompte www.cbcadvocats.com
10% de descompte
15% de descompte
www.molidegosol.com
www.skkaiak.com
+
ra, NatuarapiroApvetentu u.
tripa31.indd 11
10/11 02/09/2009 3:54:39
geocerca
Geocerca per a infants
Alfonso Egea (Sonsoyo)
de la geocerca. Si agafem un objecte del tresor que hem trobat, n’hem de deixar sempre un altre de valor semblant. Hem de pensar que vindran altres infants amb els seus pares a cercar el tresor que nosaltres hem trobat prèviament, i que com més objectes hi hagi, més il·lusió els farà als menuts, que desitjaran continuar cercant tresors. Els objectes no han de ser de gran valor; n’hi ha prou amb ninots petits, cotxes, etc., que no costen gaire i els donarà una alegria que no es pot descriure.
D
iuen que l’ús de les noves tecnologies està convertint la nostra societat en sedentària. Encara me’n recordo de la meva infantesa, quan els diumenges sortíem de pícnic, amb la família, a la muntanya, i ara sembla ser que als nens i als no tant nens, amb els videojocs, la televisió i els centres comercials, els costa més motivar-se per sortir a caminar. Les noves tecnologies, però, poden ser les nostres aliades si les utilitzem amb imaginació, i el GPS i el joc de la geocerca així ho fan. Sovint als més petits de la casa no els incentiva anar a caminar a la muntanya i visitar monuments, però si els plantegem la sortida com una excursió a la recerca d’un tresor amagat se’ls il·luminaran els ulls i aniran encantats a cercar-lo. Anar a buscar tresors implica anar a la muntanya a caminar, visitar monuments i sobretot viure una aventura ideal per fer amb tota la família. Hi ha tresors amagats en indrets de diversa dificultat, per tant, si anem amb nens, caldrà sempre analitzar i tenir en compte la dificultat del tresor que anem a buscar. L’intercanvi és una altra de les característiques
natura i aventura setembre 2009
tripa31.indd 12
El tresor del Montcau Aquest mes us proposem una ruta circular pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac, on gaudirem d’unes vistes magnífiques sense gaire dificultat i els camins ben marcats. Format per un paisatge espectacular, compost de cingles i monòlits de conglomerat rogenc que contrasten amb el verd de les pinedes i els alzinars, Sant Llorenç del Munt i l’Obac forma part de la Serralada Prelitoral Catalana. Dins aquesta bellesa natural, podem descobrir turons de roques, coves, avencs, agulles i moltes altres formes naturals que omplen
de màgia cada racó. Aquest misteri resta coronat pels dos cims més alts: la Mola (1.104 m) i el Montcau (1.056 m). Retrocedint en el temps, trobem la primera figura d’ordenació territorial respecte al parc al 1932, any en què la Generalitat republicana inclogué Sant Llorenç del Munt al Regional Planning. Quasi trenta anys després, en una situació social, política i institucional radicalment diferent d’aquella, la Diputació de Barcelona promou l’aprovació de l’anomenat Pla Provincial, entre els documents del qual s’hi inclou el Catàleg Provincial de Parcs Naturals, instrument clarament avançat al seu temps. Fou aquest catàleg que permeté impulsar i aprovar l’any 1972 el Pla Especial d’Ordenació del massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac, promogut per la Diputació de Barcelona. Amb les modificacions del pla dutes a terme els anys 1982 i 1998 s’ha configurat l’àrea protegida actual, que arriba fins a les 13.694 hectàrees. Aquest espai és gestionat pel Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, en col•laboració amb els municipis que formen part del seu àmbit territorial i amb la participació de diversos sectors implicats. Per aquest motiu el Parc N a tural d e
Sant Llorenç del Munt i l’Obac, dins del qual hi ha les Valls del Montcau, con-
12/13 02/09/2009 3:55:02
www.naturaiaventura.cat
Recordeu que per obtenir tota la informació necessària cal que us registreu a www.geocaching.com
figura un espai on es possible gaudir al mateix temps d’una riquesa natural incomparable i d’un patrimoni històric i cultural de valor extraordinari. Responent a una demanda d’equipaments i instal·lacions per al lleure i d’activitats pedagògiques en el medi natural. Per la primera cerca, hem de resoldre les coordenades a casa. És un misteri anomenat Moneda Catalana 2009, amagat per Catalunya Team i Guanacos Team. Catalunya Team és un usuari virtual, en què hi participem els geocercadors catalans. Per descobrir les coordenades finals, hem de respondre un qüestionari sobre la geocoin catalana. No tingueu por. Per saber si les coordenades són correctes, es poden verificar amb el geocheker, que és una utilitat molt bona per comprovar les coordenades finals. Bé, ja tenim les coordenades. Anem a gaudir de la ruta i a passar una bona estona fruint de l’aventura. Hem d’aparcar el cotxe al coll d’Eres i anem a fer la primera cerca, que s’amaga vora el cim del Montcau. Ja de bon començament gaudim del paisatge i de la companyia. Decidim pujar al Montcau una mica abans d’arribar al coll d’Estenalles; apareixen unes fites que ens guiaran fins al cim. Pugem de mica en mica tenint el Montcau davant. Jo no havia anat
tripa31.indd 13
mai al Montcau, i la veritat és que té unes panoràmiques impressionants. Al cim descobrim que tenim un vèrtex geodèsic i, sobretot, una vista de Montserrat increïble. Tenim sort, ja que el dia està clar i podem gaudir de totes les panoràmiques que el cim ens mostra. El tresor està ben a prop. Fins i tot a nosaltres, els adults, ens alegra trobar, firmar i veure el que hi ha d’intercanvi, però l’alegria que mostren els més petits no es pot descriure. Després anem a fer la segona cerca: Pla de les Piràmides, amagat per jabellog. Desfem una mica el camí. Des del Montcau podem anar tot recte, però com que anem amb nens i la baixada és molt pronunciada és millor fer una mica de volta. Quan arribem al Pla de les Piràmides descobrim perquè té aquest nom: hi ha un munt de petites piràmides de pedra. Ens sorprèn que en aquest paratge no hi hagi gaires persones, ja que és un lloc molt agradable i es gaudeix d’unes boniques panoràmiques. Bé, ara anem cap a l’última cerca del dia, que s’anomena Simanya, amagat per Grizzly 07. Per anar-hi prenem el camí fins al coll d’Estenalles. En arribar al coll ens sorprenem gratament: és un lloc idíl•lic, sembla un paratge de pel•lícula. Hi ha una estàtua de Francesc Macià. Aquí agafem forces i ens estem una estoneta a l’ombra. Des-
prés prenem el camí. El camí de baixada no és gaire complicat, però és millor donar la mà als més petits. El paisatge frondós ens cobreix dels raigs solars. La cova Simanya, situada al vessant est del Montcau, a uns 900 m d’altitud, és una de les més accessibles i visitades d’entre les 163 cavitats catalogades al massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac. Els seus 372 m de recorregut la converteixen en la cova més llarga del massís. La cova Simanya i d’altres que es troben a una altitud similar són ja cavitats testimonials o residuals, formades durant els primers estadis erosius del massís, quan aquest encara no havia estat tan profundament dissecat per la xarxa hidrològica. Actualment el nivell de desguàs on brollen les fonts més cabaloses està situat molt més avall, entre els 350 m i els 450 m, prop de les poblacions de Mura i de Rellinars. Quan arribem ens quedem bocabadats en veure l’entrada de la cova Simanya. A dins de la cova s’hi està més fresquet; estem una estona gaudint de la cova i ja marxem cap a casa. Ens queda un gust molt agradable d’haver-hi passat un dia magnífic i fruint dels més petits. Retornem el camí fins al coll d’Eres, i d’aquí anem fins al cotxe pel GR.
02/09/2009 3:55:12
rutes en BTT
El centre BTT
Mont-roig del Camp - Miami Platja
COMARCA: BAIX CAMP
natura i aventura setembre 2009
tripa31.indd 14
02/09/2009 3:55:18
www.naturaiaventura.cat
Mont-roig del Camp és, per les seves característiques físiques i climatològiques, un petit oasi al cor de la Costa Daurada, allà on la serralada Prelitoral besa la mar. tot donant lloc a una gran varietat paisatgística i a l’exaltació del dualisme existent entre els sectors muntanyencs i els costaners a causa de la seva proximitat (3 km).Els seductors camins que discorren tímidament pel terme, fan possible descobrir el gran nombre de fenòmens històricoartístics i paisatgístics d’aquest municipi, mitjançant impactants vistes que mostren les càlides aigües de la mar mediterrània. El centre de BTT de Mont-roig del Camp – Miami Platja ens obre les portes a aquesta diversitat paisatgística i ens ofereix l’espai ideal per practicar la bicicleta de muntanya i conèixer de prop la originalitat d’aquestes terres que inspiraren el català universal Joan Miró.
E
l centre BTT Mont-roig del camp – Miami platja compta amb un total de 143 quilòmetres repartits en 10 rutes senyalitzades segons el seu grau de dificultat. Les rutes parteixen des del punt d’acollida a Mont-roig, que ofereix el servei
de: lloguer de bicicletes, rentat de bicicletes, dutxes i informació turística general. És un espai de lliure accés pensat per als practicants de la bicicleta de muntanya. 1. Les Planes (15km, 70m, 50’) Excursió apta per a tota la família gràcies a l’amplitud i suavitat dels camins que mostren, a través dels camps de cultius d’olivera i garrofers, l’agricultura autòctona. Aquest trajecte permet admirar el paisatge típic del Camp de Tarragona, planura en la qual es
troba immers la major part del terme. 2.Ermita Del Peiró (9km, 90m, 30’) Passejada ideal per a les persones que s’inicien en aquest món, gràcies a la facilitat del terreny. Al final de la ruta es pot gaudir d’un merescut descans a l’ermita del Peiró (capella dedicada a la Mare de Déu del Roser construïda per Josep Nuet el 1752 i reformada pel marquès de Mont-roig el 1909) per tal de finalitzar l’avituallament líquid a la font i relaxar-se
14/15 tripa31.indd 15
02/09/2009 3:55:29
rutes en BTT
a la zona de pícnic i a la zona infantil. 3. M. de Déu de la Roca (7,5km, 100m, 35’) Entranyable recorregut per a persones de totes les edats i nivell físic. L’itinerari permet observar impressionants vistes de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca i escoltar el cant dels àngels a la popular “pedra dels Àngels” mentre es gaudeix d’una tranquil•la passejada. 4. Els estels (6,1km, 70m, 30’) Recorregut que permet circular entre els camps d’oliveres, garrofers i ametllers de Mont-roig del Camp i gaudir de la tradicional vida rural catalana. Dins del paisatge urbà descobriran el “portal de la Canal” (antiga
porta d’entrada a les muralles) i l’antic rentador de la vila (ubicat vora el Barranc de l’Horta). 5. Estany Salat (15km, 70m, 50’) Recorregut que ens permet gaudir de la mar i la muntanya de forma conjunta. Després de passar per davant de les cales que ofereix Miami Platja podrem apreciar l’Estany Salat, areny de platja on aboca a la mar el barranc del mateix nom (documentat a principis del s. XV). Els canvis soferts al litoral han provocat que es constitueixi com una infiltració marina de gran bellesa en èpoques que presenta aigua, a causa de la nidificació d’un gran nombre d’espècies de moixons. Aquest emplaçament conserva una fauna caracte-
rística de les zones humides i es troba en un bon estat de conservació. 6. Barranc de Vilanova (11.7km, 70m, 50’) Circuit que recorre les diverses rieres de Mont-roig del Camp per tal d’observar el terme des d’una altra perspectiva. La seva dificultat es deu a l’escassa compacitat del terreny que es troba construït per graves calcàries i al.luvions (sorra fina). 7. Terres Noves (23 km, 100m, 1h 35’) Circuit adreçat a persones acostumades a anar en bicicletes tot terreny que vulguin descobrir les diferents morfologies del territori. Al llarg del recorregut, s’hi pot apreciar el camp de golf Bonmont Terres Noves dis-
natura i aventura setembre 2009
tripa31.indd 16
02/09/2009 3:55:30
www.naturaiaventura.cat
senyat per Robert Trent Jones, la magnífica escola d’hípica R. Nieto, les nombroses cases de pedra seca i les impactants vistes de les variades línies de costa existents. 8. Les arrabassades (14,7 km, 130m, 55’) Recorregut que ens permet admirar les inoblidables vistes de la mar Mediterrània des de l’entranyable serra de la Pedrera. Al llarg dels múltiples corriols i senderons existents podrem observar unes curioses cases de pedra seca ubicades al mig del camp. Antigament aquestes barraques de pedra servien d’aixopluc als pagesos i les cavalleries. 9. Les Pedreres (17,2km, 130m, 1h) Circuit proposat per als amants del risc. Els forts desnivells i les dures pujades caracteritzaven aquest magnífic recorregut idoni per als esportistes que vulguin conèixer els sectors més salvatges d’aquestes càlides terres. La dificultat s’inicia direcció al mas de la Figa on la pista es redueix a un petit senderó amb obstacles naturals. Al recorregut, s’hi podrà observar el pont del barranc de Rifà, utilitzat per baixar la pedra de la pedrera del municipi. Aquest pont fou construït el 1821. 10. Castell d’Escornalbou a Riudecanyes (24,22km, 457m, 2h) Circuit de pronunciats desnivells que mitjançant senderons naturals, permet al visitant relaxar-se a las reposades aigües del pantà de Riudecanyes i admirar l’impactant presència del Castell-Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou. El privilegiat patrimoni d’aquest municipi s’anirà descobrint a mesura que s’avanci a través de la vegetació natural formada fonamentalment per alzinars.
Punt d’Acolliment Centre BTT Mont-roig del Camp – Miami Platja Av. d’Aureli M. Escarré, s/n 43300 Mont-roig del Camp T. 977 810978 F. 977 179545
16/17 tripa31.indd 17
02/09/2009 3:55:38
arbres i boscos singulars
FITXA 9
El Vern: de Barcelona al bosc de ribera? Albert Beneït Rochés Agent Rural Ara que ja portem força mesos parlant sobre arbres i, en definitiva, d’espècies vegetals, us proposem un petit joc. Segur que molts de vosaltres coneixeu poblacions i paratges que tenen referències a espècies vegetals i els anomeneu sense saber-ho. Des d’aquesta secció, us convidem que reflexioneu i feu un petit llistat amb toponímia del nostre país que es basi en alguns dels vostres companys de paisatge. Començarem amb un que, actualment, ningú no s’imagina fins a quin punt pot tenir relació amb el bosc tal com coneixem el paratge en qüestió a data d’avui. Em refereixo a l’arbre que, fa molts anys —i us caldrà força imaginació—, va donar nom a un barri de Barcelona: la Verneda. Molts de vosaltres ja ho heu relacionat, tot i que sense creure-us-ho, amb l’arbre d’aquest mes: el vern. Saber què ha passat perquè un barri com la Verneda amb el nom del bosc que forma el vern hagi canviat com ha canviat —la gran prova el seu nom original— ho deixem pels historiadors, però sí que us servirà com a exemple perquè comenceu aquest joc tan retrospectiu com nostàlgic. El vern, del llatí Alnus (vern) glutinosa (enganxosa), és de la família de les betulàcies, i podríem dir que és un arbre que en el nostre Principat no arriba al seu més gran esplendor, doncs a ca nostra mai no arribarà als 20 metres d’alçada que en altres contrades pot arribar. No obstant això, el vern és, com tants altres arbres que a Catalunya no assoleixen la seva més gran alçada, un arbre que podrem gaudir a molts dels nostres boscos. Per què enganyar-nos? Els catalans no mesurem de mitjana metre noranta; no siguem talossos pensant que com que algunes espècies vegetals no assoleixen aquí l’alçada que aconsegueixen en altres llocs més humits no valen la pena, sinó al contrari. En la majoria dels casos són arbres molt més valents que, tot i no disposar aquí de les condicions fisico-climàtiques, han aconseguit sobreviure amb el que el nostre entorn els hi ha donat. No té més mèrit això? Tornant al vern, aquest és un arbre de tronc trempat i escorça clivellada com més anys té. De fet, en els exemplars joves, l’escorça és força llisa. De capçada
natura i aventura setembre 2009
tripa31.indd 18
allargada, té les fulles caduques, i la seva característica enganxosa en les joves és la que, en part, bateja el seu nom científic. La forma de la fulla pot recordar un
escames són les que escuden la sàmara. Similar a altres arbres que ja hem vist, els fruits disposen, a més, d’un petit aleró que en facilita la dispersió gràcies al vent. La seva fusta és força apreciada; serveix en molts casos per a peces d’ebenisteria tornejades. La seva resistència a la humitat la va fer convertir en esclops, i també se n’ha fet carbó per a pólvora, així com remeis curatius per als peus cansats. D’això se’n diu ser polifacètic, oi?
cor, tasconada per la part del pecíol i escotada a l’àpex. El contorn de les fulles és dentat, i el seu verd, més que agradable pels nostres ulls. Quant als fruits, s’anomenen sàmares. Es troben protegits per quelcom que podria semblar una petita pinya, doncs aquestes
Les característiques del vern el fan necessitar dels recursos del bosc de ribera i, en els casos en què forma bosc, l’anomenarem verneda. No obstant això, pot viure en terres força humides com a arbre secundari o dins altres boscos de ribera com les alberedes. A causa d’aquesta necessitat d’humitat, també el trobem a l’estatge montà i inclús penetrant, en algunes ocasions, a l’estatge subalpí i a la terra baixa, on hi ha un mínim d’humitat constant. I ara us toca a vosaltres! Comenceu a repassar “toponímia vegetal”. A mi se me n’acudeixen ja uns quants...
18/19 02/09/2009 3:55:43
tripa31.indd 19
02/09/2009 3:55:47
descens d’engorjats
Barranc d’Ensegur Bellesa oculta al cor d’Andorra
ANDORRA: COMÚ D’ORDINO
La parròquia andorrana d’Ordino és un excel·lent indret per practicar i gaudir de bona part de les modalitats esportives que ofereixen els esports de muntanya: senderisme, escalada, vies ferrades o bicicleta de muntanya. A part d’aquestes modalitats hi trobem també els descens d’engorjats, una modalitat menys coneguda o potser menys identificada amb aquest indret, però no per això menys atractiva. Molt a prop del petit poble de Llorts, a la falda del pic de Casamanya, el riu d’Ensegur desemboca les seves aigües al riu Valira del nord, i ens obsequia amb un descens d’alta muntanya. Amb una aproximació a peu per un magnífic bosc, unes immillorables panoràmiques sobre la carena de cims que envolten els estanys de l’Angonella i un descens ple de ràpels envoltat d’una exuberant vegetació, el barranc d’Ensegur ens mostrarà la bellesa oculta que amaguen els barrancs d’aquest indret dels Pirineus.
natura i aventura setembre 2009
tripa31.indd 20
02/09/2009 3:55:53
www.naturaiaventura.cat
20/21 tripa31.indd 21
02/09/2009 3:55:59
descens d’engorjats
COM ARRIBAR-HI: Des del poble d’Ordino prenem la carretera CG-3 en direcció a l’estació d’esquí alpí d’Ordino-Arcalís. El nostre destí és, però, el petit poble de Llorts, punt des d’on començarem la nostra aproximació a peu fins a la capçalera del barranc d’Ensegur. Estacionarem el vehicle a l’aparcament públic que trobem a l’entrada de la població, al qual s’hi accedeix des d’un carrer que hi ha davant mateix de l’ermita de Sant Serni de Llorts. APROXIMACIÓ (1h 15’): Des de l’ermita de Sant Serni de Llorts travessem la carretera i prenem una pista ampla que davalla fins a un pont que ens permet travessar el riu Valira del nord. Travessat el riu, la pista desemboca a un camí ample que haurem de seguir cap a mà esquerra. Per aquest camí hi transcorren el GR 11 (senyals blanques i vermelles) i l’itinerari cultural de la Ruta
natura i aventura setembre 2009
tripa31.indd 22
del Ferro. Avançarem per aquesta pista uns centenars de metres fins a trobar a mà dreta un sender senyalitzat amb punts grocs i amb un rètol indicatiu de Bordes d’Ensegur i coll d’Arenes. El prenem i comencem l’ascens, que ens durà fins a la capçalera del barranc d’Ensegur. L’itinerari fins aquest punt es troba senyalitzat en tot moment amb punts grocs. En pocs minuts travessarem per una passarel·la de fusta el curs d’aigua del barranc que volem realitzar. Aquest punt serà on posteriorment donarem per finalitzat el nostre descens. Des d’aquí ens espera una forta pujada que finalitzarà a la collada d’Ensegur, indret on el sender es torna planer i s’endinsa en una zona de prats des d’on ja podrem veure al nostre davant i a l’esquerra les Bordes d’Ensegur i, per sota, el llit del barranc. Entrarem al llit del riu quan el sender que seguim el travessi.
22/23 02/09/2009 3:56:19
www.naturaiaventura.cat
tripa31.indd 23
02/09/2009 3:56:23
r2 r1
passamans t2 25m r3 50m r1
FITXA TÈCNICA
descens d’engorjats
r3 p+q
20m
R15 q+q t6
+q t2
!
t1
R25
t3 q+q
CORDES: 1x30 M O 2x15 M ÈPOCA: ESTIU.
R7 ressa
lts cu
caos i troncs R5 q
rts
t1
t2 r2
R5 r5 r2
r2
q r2
R6
caos i troncs q r1 t3 R3
q
q
q
R4
r5 r3
t3
q+q R10
q+q
remolins q+q r2 r2 r2 R3
!
q+q
!
R10 pas sifonable
R15 r2
t1
t2
20m
r2
RETORN (15’): Un cop arribem a la passarel·la de fusta que hem mencionat a l’aproximació, tan sols haurem de desfer el camí que hem fet durant l’anada fins arribar al poble de Llorts.
caos i troncs R5 q R5
q
r3
q+q 25m R6 tronc empotrat s r3 R5
q R5
q q
t6 25m
Inici barranc
R6 sortida esquerra
S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE N EL P LÀNO TURA.CAT RESS L, I LA ENYA
Val ira
del
No rd
Final barranc
Llorts
q+q
q r2
DESCENS (2-3h): Des de les Bordes d’Ensegur avançarem durant aproximadament 20 minuts pel llit del riu fins arribar a la primera dificultat: un petit ressalt que es troba equipat amb un passamà. Aquest primer tram transcorre per un bonic bosc que si bé no té una vegetació espessa, sí que dificulta lleugerament la progressió. Un cop superat el primer ressalt, el torrent es fa més estret i dóna pas a una successió de petites rampes i ressalts que, amb molt cabal i a causa dels nombrosos troncs i branques que trobem al llarg del torrent, poden ser delicats. La roca força relliscosa i la temperatura de l’aigua són altres complicacions que presenta el descens. Pel que fa a l’equipament renovat, aquest any val a dir que es troba en un estat excel•lent i que és abundant. Abans de realitzar aquest descens cal valorar molt bé el cabal que duu el riu, ja que tot i que podríem sortir del llit del riu en nombroses ocasions, estem davant d’un barranc d’alta muntanya que fora d’èpoques d’estiu pot tenir un fort cabal que pot incrementar notablement la seva dificultat.
R25
Riu
R15
BAGUES DE SEGURETAT.
q t1
Bordes d'Ensegur
3
q+q
CG
R3
LONGITUD: 1700 M DESNIVELL: 250 M DIFICULTAT: ALTA RÀPEL MËS ALT: 15 M HORARIS: 1H 15’ - 2,5H - 15’ EQUIPAMENT: EXCEL·LENT MATERIAL: CASC, ARNÉS, DAVALLADOR I
Riu d'Ensegur collada de l'Ensegur
natura i aventura setembre 2009
tripa31.indd 24
02/09/2009 3:56:24
setembre - octubre
Data
Activitat
Organitza
Contacte
Marxes i caminades 19, 20/9 Travessa Matagalls-Montserrat Club Excta. De Gràcia www.cegracia.cat 20/09 Caminada històrica de la Guerra de Succeció (guiada i comentada) Centre Excta. Cardona www.camalic.org 3, 4/10 Marxa “Trenkakames” LA Lira Vendrellenca www.gmlira.com 04/10 Marxa d’Orientació “Marxeta” Centre Excta. Molins de Rei cem@molinsderei.net 04/10 Marxa-Passeig per la Vall del Tenes Unió Excta. De Catalunya De La Vall De Tenes 93.841.64.50 10, 11/10Marxa Rasos de Peguera - Manresa Centre Excta. Comarca de Bages www.cecb.cat Curses de muntanya
27/09/
Pujada al Montsià
Sortides en BTT
3, 4/10 04/10/
Volta Aventura en Btt Btt: Bicicims
Curses d’Orientació 19/09 17/09 26/09 04/10
Cursa popular “Orienta’t 09” Trofeu d’orientació ciutat de Tarragona Popular Roda de Ter de la Fira del Llibre del Collsacabra
Agrup.Excta. Alcanar
aealcanar@telefonica.net
Unió Excta. De Catalunya Tortosa Grup Excta. Manlleu
www.uectortosa.org gem@manlleu.lamalla.net
Amics De Les Ciències Terra I Esp Club Montsant orientació Unió Excta. Vic Unió Excta. Vic
www.astrored.net/acter www.clubmontsant.org
Premis i concursos de fotografia, audiovisuals i films de muntanya 2, 3, 4/10 (data limit d’entrega) Concurs de fotografia de muntanya
www.unioexcursionistavic.org
Ateneu Sant Justenc
www.santjust.org/seas
Utilitza el nostre calendari per planificar les teves activitats. Si ets organitzador d’esdeveniments, aprofita’l per promocionar-los. 93 417 76 14 - info@naturaiaventura.cat
24/25 tripa31.indd 25
02/09/2009 3:56:25
PUNT DE SORTIDA...
raids - curses - duatlons - pedalades - cròniques - esdeveniments
Selenika 2009
27 de setembre
El proper diumenge 27 de setembre tindrà lloc a la població de Na varcles la 21º edició de la marxa de resistència en btt coneguda com a Selenika. El recorregut amb 107 quiómetres de recorregut i uns 2.630 de desnivell positiu acumulat promet emocions fortes i una dura prova per les cames dels participants. Us animem a que participeu i que envolten Na varcles i les seves descobriu els ma gnífics paratges poblacions veïnes. web: www.selenika.com Si voleu més informació visiteu el
Orientacio: Sprint i Copa Catalana a Gosol Els dies 19 i 20 de setembre, tots els afeccionats a la orientació tenen una cita ineludible a Gósol, on se celebrarà el Campionat de Catalunya Sprint 2009 i la 9a cursa de Copa Catalana 2009. Mapes d’estrena fet per l’ocasió i paisatges inigualables al peu del Pedraforca, que faran que aquest cap de setmana sigui inoblidable per a tots els participants, des dels orientadors més experimentats fins als nouvinguts a l’orientació. El poble de Gósol us espera! Els seus carrers laberíntics i la més que possible visita al castell no deixaran indiferent a ningú. No hi podeu faltar. Si voleu més informació visiteu el web http://upc.orientacio.org/
natura i aventura setembre 2009
tripa31.indd 26
02/09/2009 3:56:33
www.naturaiaventura.cat
Garrigues Extrem 23, 24 i 25 d’octubre
GarriEl Centre Excursionista Borges 23, 24 i gues organitza els propers dies d’aquesta 25 d’octubre la segona edició ble per la prova que enguan y serà puntua alunya Copa Catalana i Campionat de Cat rà amb de Raids 2009. La prova compta lourà les esperecorregut variat i tècnic que inc a, una prova de cordes i una prova líne en ins pat ó, aci nat ac, cai , ntació categoria aventura modalitats de btt,cursa a peu, orie redors i podran escollir entre la cor 3 per ts ma for r sta d’e ran cial. Els equips participants hau www.esportextremevents.com b we el iteu vis ó aci rm o elit. Si voleu més info
26/27 tripa31.indd 27
02/09/2009 3:56:38
escalada clàssica
Via Blues (225m, 6b, V+ obligat) Agulles de Comalestorres, Cavallers, la Vall de Boí
COMARCA: ALTA RIBAGORÇA
Allà on el cel és més blau del que és normal, la vista es perd en un horitzó de muntanyes i la pell tremola de fred al contacte amb l’aigua gèlida i cristal·lina dels estanys i els rierols, existeix un racó on unes presumides agulles de granit juguen a emmirallar-se a les platejades aigües de l’embassament de Cavallers. Aquest entorn exclusiu, incomparable amb cap altre del nostre país, ha esdevingut una de les zones del Pirineu català amb més vies d’escalada esportiva i clàssica. La tranquil·litat, els paisatges meravellosos i sobretot les impressionants parets de granit que aquí s’eleven a tocar del cel, fan d’aquest indret un dels preferits pels escaladors. La majestuositat del paisatge que ens envolta no ens ha de fer oblidar, però, que ens movem en una zona d’alta muntanya, on la meteorologia ens pot sorprendre amb condicions extremes, fins i tot a l’estiu.
natura i aventura setembre 2009
tripa31.indd 28
02/09/2009 3:56:44
www.naturaiaventura.cat
28/29 tripa31.indd 29
02/09/2009 3:56:50
escalada clàssica
COM ARRIBAR-HI: Per arribar al pantà de Cavallers haurem d’agafar la N-230. Passat el Pont de Suert trobarem un desviament a mà dreta cap a Caldes de Boí. Passat el balneari, continuem recte per la carretera que s’endinsa al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Aquesta carretera acaba a la presa de Cavallers. Si és possible deixarem el vehicle al pàrquing situat just a sota d’aquesta. APROXIMACIÓ (1H): Des del pàrquing em de pujar per la dreta de la presa i travessar-la, una vegada a l’altre costat continuarem per un camí que va pujant, trobarem una cruïlla, nosaltres continuem per l’esquerra. Remuntarem una forta pendent amb tendència a la dreta (nord), primer per un bosc, i finalment per una tartera quant ja veurem la Quarta Agulla de Comalestorres. Tot el camí està marcat amb fites. El inici de la via queda ben marcat per la fissura del primer llarg, just al mig de la cara est.
natura i aventura setembre 2009
tripa31.indd 30
R7 35m V+
R6 30m
6a
R5 35m 6b R4 25m 6b
IV
R3 30m
R2 30m 6a R1 40m V+
30/31 02/09/2009 3:57:02
www.naturaiaventura.cat
tripa31.indd 31
02/09/2009 3:57:07
escalada clàssica
DESCRIPCIÓ (4H): Tota la via té una roca excel·lent, on abunden les fissures, diedres i passos d’adherència, que faran del recorregut una festa en granit. L’equipament és escàs: trobarem alguns claus, espits o ancoratges d’anelles als passos clau, però el tipus de roca ens permet moltes possibilitats per posar Friend i tascons. Totes les reunions estan ben equipades amb ancoratges d’anelles. DESCENS I RETORN (1H30’): Al final de la via trobem un ràpel de 50 m per la cara nord, que ens deixarà en un punt on, flanquejant cap a l’esquerra, baixarem a peu de paret, on trobarem una tartera. Si no veiem clar el flanqueig, hi ha una altra instal•lació de ràpel que ens deixarà a la mateixa tartera. Flanquejant la paret retornarem a l’inici de la via, on podrem desfer el camí d’anada.
Brascó CA TÈ C N I Ó: C. G ascó, D. A X T FI ENSI 2 RA ASC PRIME , Junio de 19 9 so n gat) o li lf b o A . + iL b (V 6 : T A LT DIFICU EGUT: 225m 0’ 3 R RECOR 1H’ + 4H + 1H : S I I R RAN T HORA OCA: G R E D COMTIPUS IÓ: EST S 60 M, JOC NS, I C A T N ORIE L: 2 CORDE C DE TASCO O IA MATER E FRIENDS, J MUNTANYA. PLERT
D A ER L’ALT ROBA P
natura i aventura setembre 2009
tripa31.indd 32
02/09/2009 3:57:15
28 2009 MAIG S RADE
© Photo
: studio
Kalice
FER VIES ades Corc YA umes LA CERDANns Les BaTRESORS DE Prulla JATS OR D’ENG avet ENS DESC de Gr t rren El to
41
2009
12:15:
07/05/
t* of Ligh
dd
1
PROVÍNCIA DE BARCELONA -ne!
Ja ha
® 2
KA
ternes
- ZIP llan TIK KAgama de Nova ® 2
tals
fron
arribat
* El poder
de la
la nit…
gaudeix
er The pow
a28.in
portad
llum
Abrera Miguel Angel Sports Badalona Epirimountains Decathlon Montigalà Pedalsport Ayala Barcelona Travessa Vertic Barcelona Balmat Tot Muntanya Cercle Esport Esports Lluc Nus GR Zero Sports Núria Intempèrie Llibreria Altair Raig metereologia Decathlon L’Illa Diagonal Aribau 35 Cuylas Raiders Bike House Probike Espai Bici Bike Tech Bikeland Holmes Place Balmes Holme Place Urquinaona Europolis Les Corts Europolis Sardenya Poliesportiu Dinamis Can Carelleu Fitness Fira BCN Universitat Politècnica de Catalunya Cicloturisme Arturo Ribera ciclisme Brownsea Bellaterra Universitat Autònoma de Barcelona Berga Base: Tandem Sports Bike Intersport Serramartí Castellar de N’Hug La Closa
on trobar-nos
Caldes de Montbuí Oxigen Cicles 02 Cerdanyola Natupark Granollers Camp Base Basolí Bicicletes Les Franqueses del Vallès Bicicletes Segú Malgrat Cat Bike Manresa Esports El Cim T1 Muntanya Vertic Manresa Matadepera BTT Sport Mataró Esports Dom Intersport Ronda 43 Basolí Bicicletes Moià Diedre Monistrol de Montserrat El Balcó de la Lluna Montcada i Reixac Action Sports Ripollet Ciclosport Gonzalvo Rubí Cicles Pagès Sabadell Vertic Sabadell Camarassa La Panxa del Bou Intersport Paddock Escapa bicis Sant Cugat del Vallès Clinic Bikes Sant Cugat Clinic Bikes Valldoreix C.E. Muntanyenc
Terrassa Charapoua Sports Decathlon Terrassa Ciclos Morenitos
Universitat de Lleida (Inefc)
Vic Intersport Horitzó Intersport Everest Muntanya de Llibres Cicles 02 Vila Ors
Solsona Rafart Esports Tandem Sports
PROVÍNCIA DE GIRONA Blanes Freebike Camprodon Esports Vivac Girona Aresta Llibreria Ulyssus Bike Girona Universitat de Girona La Molina Intersport Bodymolina Olot Aresta Puigcerdà Couloir Intersport Roccugi Ribes de Freser Ski & Mountain Ripoll Guix, Llar i Muntanya Torroella de Montgrí Bicicletes David PROVÍNCIA DE LLEIDA Balaguer Radical Intersport La Seu d’Urgell Oficina turisme de la Seu d’Urgell Lleida Unipreus
+
ra, Subscriu-te aquest mes, Natura i Aventu . u a prop te i et regalarem el mapa que tu triïs de l’editorial Piolet. Com subscriure’m-hi?
Rialp Intersport - Rialp
Sort Saorte Sports Hípica Les Vernedes Vielha Intersport Vielha Yeti
PROVÍNCIA DE TARRAGONA Amposta Grimpada Cornudella de Montsant Climbing Planet Gandesa Bicisports Aubanell Reus Pedals Reus Namasté Reus Tarragona Esports K2 Intersport Equip Namasté Tarragona Universitat Rovira i Virgili Tortosa Pics de Mont Caro Valls Trops-Sports PRINCIPAT D’ANDORRA Alpesport Viladomat Esports Jorma Bike Tecnic ST Moritz Oficina de turisme d’Ordino Oficina de turisme d’Encamp Oficina de turisme Canillo Oficina de turisme d’Escaldes Oficina de turisme de la Massana
A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.
32/33 tripa31.indd 33
02/09/2009 3:57:25
biblioteca
Novetats editorials VOLTA AL PARC D’AIGÜESTORTES EN BTT UN RECORREGUT PELS PEDALS DE FOC Autor: Rafael Vallbona Editorial: Cossetània Edicions Col·lecció Azimut, núm 107 Nombre de pàgines: 84 Nombre d’il·lustracions: 46 Preu: 11.30€ Volta al Parc d’Aigüestortes en BTT és un llibre doble. D’una banda és una descripció literària dels llocs, les gents i els costums que es coneixen al fer recorregut perimetral pel parc en bicicleta de muntanya, i d’altra és la relació detallada de l’itinerari i les seves característiques perquè, un cop engrescats, us animeu sense cap problema a fer aquesta fantàstica aventura ciclista pels Pirineus.
natura i aventura setembre 2009
tripa31.indd 34
PEDALS D’OCCITÀNIA MAPA I GUIA BTT. ESCALA 1:50.000 Editorial: Alpina - Col·lecció Guies BTT Nombre de pàgines: 58 Preu: 10€ Idiomes: Català, Espanyol, Anglès, Francès i Occità Pedals d’Occitània és un recorregut amb bicicleta de muntanya per la Val d’Aran, actual cor d’Occitània, i per l’antic comtat de Comminges, a través de 225 quilòmetres i 6.000 metres de desnivell positiu. La major part del recorregut transcorre per dins de boscos, per camins adaptats a la bicibleta, amb paisatges grandiosos presidits pels cims més alts dels Pirineus. La guia consta, com a element més destacat, d’un mapa topogràfic a escala 1:50.000 amb tot el recorregut senyalitzat, així com els controls i els punts de pas, i d’una guia molt bàsica per tenir una idea sobre les característiques de la ruta, les etapes, els pobles i punts d’interès per on transcorre, i els serveis més importants.
34/35 02/09/2009 3:57:33
www.naturaiaventura.cat
CAMINANT PER L’ALBIOL MUNTANYES DE PRADES SUD Editorial: Piolet Preu: 9€ Escala: 1:15.000 Mapa molt detallat a escala 1:15.000 del municipi de l’Albiol (Muntanyes de Prades Sud). Incorpora tres itineraris per la zona amb àmplia explicació i fotografies al dors del mapa. Equidistància entre corbes de nivell de 10m.
PAISATGES DEL TER MAPA I GUIA EXCURSIONISTA Autor: Josep Maria Llorach Editorial: Editorial Alpina Preu: 10,00€ Nombre de Pàgines: 160 Escala del Mapa: 1:40.000 Idiomes: Català i Espanyol Paisatges del Ter comprèn la part Nord de la comarca d’Osona, en plena Catalunya interior, vertebrada pel curs del riu Ter i afluents, com el Ges, el Fornés o la riera de Sorreigs. És un territori on la plana, regada per les aigües del Ter, i ocupada per importants nuclis de població com Torelló, Manlleu i Roda de Ter, contrasta amb els relleus del voltant, amb serres com les de Bellmunt, Puigsacalm, Cabrera, Milany, Sovelles, i altiplans com el del Lluçanès. El mapa reflecteix de forma precisa i clara tota l’extensa xarxa de senders senyalitzats que transcorre per aquest àmbit: senders de gran recorregut (GR 210 “Camí Vora Ter”, GR 151 “Camins del Bisbe i Abat Oliva”, GR 1, GR 2, GR 3) senders de petit recorregut (PR C-40 “Vic-Sant Pere de Casserres”, PR C-45 “Sender de la Vall del Ges”, PR C-46 “Sender del Gurb”), tota la xarxa de senders locals, i rutes temàtiques i històriques com el Camí ral Vic-Olot, el Meridià Verd i la xarxa de senders Itinerànnia. El mapa es complementa amb una guia amb tots els elements d’interès de la zona, la descripció de tots els senders i un apartat final amb serveis i telèfons d’interès.
tripa31.indd 35
02/09/2009 3:57:43
món sostenible
AGROCOMBUSTIBLES: FAM AL DIPÒSIT
Marc Gavaldà Ambientòleg, coautor de Energía y deuda ecológica, Icaria, Barcelona, març 2009
Els darrers anys els biocombustibles han passat a formar part de les agendes internacionals presentats com una triple solució a la crisi climàtica, energètica i del sector agrari. Però no és verd tot allò que presumeix i el remei pot encara empitjorar l´enfermetat.
Sota el concepte biocombustible - terme rebutjat per organitzacions camperoles que prefe-
reixen dir-li agrocombustibles´incorporen nombroses teconologies de conversió energètica i una gran varietat de matèries primes com la canya de sucre, el panís, la palma africana, la soja o la remolatxa. El bioetanol és un alcohol produit a partir de matèria biològica que contingui una gran quantitat de sucre o material que pugui ser transformat en sucre como el
midó i la cel. lulosa. El biodiesel és una barreja d´olis obtinguts de fonts renovables com plantes oleoginoses, grasses animals o olis reciclats. En la majoria de casos, aquests productes es comercialitzen barrejats amb combustibles fòssils on la proporció “verda” no arriba ni al 10%. A Europa, el consum d´aquest productes ve motivada per la normativa comunitaria que aspira a que el 2010 els biocarburants arribin cobreixin el 5,75% dels combustibles (encara que el 2006 no havia arribat al 1%). Empenyuts per les línies governamentals i, sobretot, per l´elevat preu del pe-
natura i aventura setembre 2009
tripa31.indd 36
02/09/2009 3:57:47
www.naturaiaventura.cat
hauríem de dedicar una de cada quatre hectàrees de cultiu, uns 12 dels 50 milions d´hectàrees culivades. troel negoci dels agrocarburants ha generat grans expectatives i a l´Estat Espanyol s´han posat en marxa desenes de plantes d´aquest combustible. Darrerament però, amb l´estabilització dels preus, molts d´aquests negocis no han acabat d´arrancar. li,
Però la qüestió del tema és: ¿Són els agrocombustibles una alternativa real al petroli? ¿ Redueixen les emissions de Gasos d´Efecte Hivernacle? Aproximar-nos als cultius que proporcionen la matèria prima ens pot donar alguna resposta. Hi ha prou terra? Necessitem 2,6 hectàrees de cereals per produir una tona de bioetanol i 3,6 hectàrees de girassol per obtenir una tona de biodiesel. Això vol dir que que per assolir el 5,75% dels carburants que es vol substituir l´any vinent -segons la normativa europea i el Plan d e Renovables estatal-
(1) A escala global les superfícies agrícoles sumen 1.400 milions d´hectàrees. Prenent de base l´obtenció d´una tona d´agrocombustibles per hactàrea cultivada, i suposant que s´abandona la producció alimentària que hi havia, podriem elaborar mundialment 1.400 milions de tones equivalens de petroli en forma d´agrocombustibles. Tenint en compte que el consum munidal actual és de 3.500 milions podríem satisfer només el 40% de la demanda global de combustible deixant d´alimentar-nos!(2) Aquesta simple hipòtesi demostre que, en contra de les promeses, els agrocombustibles només representaràn un suplement marginal per cobrir les necessitats energètiques. Solució al Canvi Climàtic? Els biocombustibles s´han presentat com a reductors de l´efecte hivernacle respecte als combustibles convencionals perque el seu balanç de CO2 és nul. Però si fem una ullada a l´orígen de les emissions de gasos amb efecte hivernacle veiem que el transport, destinatari final dels agrocombustibles només suposa un 14% del total d´emissions. En canvi
la suma de l´agricultura i els usos del sòl suposen un 32% del fum planetari. Animats per la demanda global d´agrocombutibles, molts països estàn ampliant de forma accelerada la frontera agrícola cap als darrers boscos tropicals del planeta. Brasil, per exemple, s´ha declarat disposat a desitinar 14 milions d´hectàrees adicionals per cultius energètics. Evidentment, auestes superfícies li serien arrebatades a la selva, alliberant per la combustió dels arbres i la roturació dels sòls, enormes quantitats de CO” a l´atmosfera. Canviar per no canviar? Després d´una primera onada d´agrocombustibles que ha deteriorat la sobirania alimentària, els recursos genètics, els boscos i els rius a molts països exportadors, la gran indústria dels bionegocis ara prepara l´aterratge dels agrocombustibles de segona generació. Aquests nous engendres corporatius són plantes transgèniques modifiqcats per produïr menys lignina que faciliti la descomposició de la cel.lulosa, aconseguint un major rendiment energètic. Els riscs biològics d´alliberar arbres modificats genèticament significa l´aparició d´impactes encara de major magnitut dels que han provocat fins ara els cultius transgènics. Tot, per la tossuda determinació de perpetuar un model econòmic i territorial sostingut pel transport rodat. 1.000 milions de cotxes al planeta que no volen deixar de circular.
(1) Gil, Begoña, “Los biocarburantes o biocombustibles líquidos”, Ecologista, Nº47, 2006. (2) VVAA, Atlas medioambiental, Le Monde Diplomatique, 2008
36/37 tripa31.indd 37
02/09/2009 3:57:48
senderisme familiar
Collbató
El camí de la Vinya Nova
COMARCA: BAIX LLOBREGAT
Passejar pels voltants de Collbató, entre els conreus de secà —de vinyes alineades i oliveres recargolades—, al peu de les captivadores formes montserratines, és tot un plaer per als sentits. El cel blau i encès il•lumina les parets de conglomerat i vesteix la pedra nua amb una túnica d’argent decorada amb brillants lluents que dóna un aire encara més majestuós a la muntanya. Els camps terrosos pinten d’ocre i marró clar les parts més baixes, i allà on la vegetació amaga la pedra, els colors verds llueixen amb la seva gamma de tons més àmplia. Entre els conreus serpentegen camins de suaus pendents que foren temps ençà la via més utilitzada pels pelegrins, els visitants i els traginers que es dirigien vers el monestir, i que avui ens permeten recórrer plàcidament, amb tota la família, aquest assolellat i planer vessant de Montserrat.
natura i aventura setembre 2009
tripa31.indd 38
02/09/2009 3:57:56
www.naturaiaventura.cat
D
urant molts segles Collbató ha estat la porta d’entrada a aquesta emblemàtica muntanya, i pel poble passaren milers de pelegrins que cercaven la pau, el silenci i la solitud que s’escampa entre els abruptes penyals montserratins. La manca de mitjans d’accés a Montserrat obligava als fidels montserratins a pujar a la muntanya a peu, però en arranjar-se el camí de Collbató, es començaren a utilitzar animals de bast. Collbató esdevingué el punt neuràlgic de la ruta que durant molts segles utilitzaren els traginers que pujaven al monestir per abastir-lo de mercaderies o per portar-hi els viatgers que, encuriosits i fascinats per les evocadores siluetes de conglomerat, desitjaven aproparse al temple que s’alçava al cor del massís. El camí més pràctic per als romeus que es
dirigien a Montserrat des de Barcelona era el de Martorell i Collbató. A Martorell es prenia una tartana que costava sis rals per seient, i a Collbató, un animal que en costava vuit. Sovint, però, tot i arribar a Collbató a cavall, com en el cas de Pere el Cerimoniós, els animals eren conduïts a Monistrol vorejant la muntanya pel pla, i les persones pujaven a peu fins al monestir, ja fos per devoció i mortificació o perquè amb animals no avesats el camí d’ascens resultava perillós. No va ser fins l’eixamplament del camí de Can Massana —que permeté el trànsit rodat— que els pagesos dels pobles veïns i d’altres més llunyans començaren a pujar al monestir amb carro i els visitants, amb diligència. L’any 1892 els carros i les diligències foren substituïdes pel ferrocarril
del cremallera. Però el rei Pere el Cerimoniós no va ser l’únic monarca que pujà a Montserrat des de Collbató. La història ens demostra que Montserrat ha estat sempre centre de devoció de la família reial. Des del temps de Jaume I l’anada a Montserrat abans i després de grans esdeveniments polítics o militars esdevingué força freqüent. El Conqueridor s’hi apropà per pregar a la Mare de Déu pel bon èxit de la campanya de Mallorca l’any 1229; i el seu fill Pere II, excomunicat i desposseït de tots els seus regnes pel Papa Martí IV, es desvià de la seva ruta vers el coll de Panissars —que faria famós en vèncer, amb les seves tropes, l’exèrcit francès, i posaria punt final a la croada contra la Corona d’Aragó— i pujà a Montserrat, on passà la nit vetllant davant l’altar de la Mare de Déu, a la qual
38/39 tripa31.indd 39
02/09/2009 3:58:03
senderisme familiar
demanà protecció. Altres monarques s’hi aproparen per oferir-li a la Verge testimonis perennes del seu agraïment, els exvots, que en forma de regals oferien a la Santa Madonna. Martí l’Humà oferí al monestir el retaule commemoratiu de la gesta de la cèlebre expedició a Sicília, i el conestable Pere de Portugal li féu presentalla de la magnífica creu del comte de Foix, d’or massís, ornada amb quatre diamants, vuit maragdes, deu robins, onze safirs, setze plaques de cristall de roca, quaranta-nou altres pedres precioses i siscentes perles, en agraïment per haver salvat la vida a la dissortada batalla de Calaf. Més endavant el rei Ferran oferí al santuari la magnífica cadena que duia posada quan va estar a punt d’ésser assassinat a Barcelona. També des de Collbató, a peu i descalça, la reina Violant pujà la muntanya. Havia promès a la Verge que si donava salut al seu marit, gravíssimament malalt, ella pujaria al santuari amb els peus nus. Quan el rei Joan I guarí de la malaltia, la reina complí, coratjosa, el seu vot.
tot el seu esplendor, amb les seves vertiginoses parets retallades per torrents i barrancs inaccessibles i decorades per les belles i característiques agulles de pedra, entre les quals destaquen, a ambdós costats del torrent de les Artigues, la Pastereta i el Frare de Baix. A aquesta alçada del recorregut trobem, a mà esquerra, restes de paravents de pedra seca i antics dipòsits de vinya. A mig itinerari trobem la masia Vinyanova,
reconvertida en restaurant, que farà les delícies dels més petits, ja que hi ha una petita granja amb animals i una zona d’esbarjo amb un munt de jocs i entreteniments. De tornada a Collbató ens sorprendrà, donant-nos la benvinguda, la monumental Alzina Grossa, un arbre centenari testimoni de l’esdevenir d’un poble que ha estat, és i serà el portal d’entrada a aquest emblemàtic, màgic i misteriós massís.
Membres de la reialesa o no, possiblement molts dels visitants que es dirigien al santuari s’aturaven al poble per passar-hi la nit i així recuperar les forces abans d’encetar l’ascens al santuari. Vora de l’autovia encara es conserva la masia de la Fumada, antic hostal que durant el segle XIX va donar servei als viatgers que anaven de Barcelona fins a Igualada. I al poble trobem La Posada las Cuevas, els baixos de la qual s’han convertit en una carnisseria que conserva encara l’estètica d’aleshores. Un xic més enllà del poble, prop del camí que ens duu a la Vinyanova, descobrim les restes del Casalot, que també fou una antiga hostatgeria i de la qual només en queda dempeus una paret de tàpia. El camí que seguim és el límit del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, pel qual cal extremar les precaucions per no alterar la fragilitat de l’entorn i ajudar a preservarlo. Travessem diverses comes i clots, com el Clot de l’Alfonsa, on podem observar diferents elements típics del món agrari actual: dipòsits de vinya, cisternes de captació d’aigua i els decantadors amb vestigis d’una barraca i marges de pedra seca. La proximitat al massís ens permet contemplar-lo amb
natura i aventura setembre 2009
tripa31.indd 40
40/41 02/09/2009 3:58:15
www.naturaiaventura.cat
FITXA
ÈPOCA: TOT L’ANY TIPUS ITINERARI: CIRCULAR RECORREGUT: 5,6 KM DIFICULTAT: BAIXA DURADA: 2 H RECOMANACIONS: PORTAR AIGUA
LA RUTA PAS A PAS
3
2
4 5 1
Des de la plaça de l’Església (1) prenem el carrer Pau Bertran, que ens duu al camí de la Vinya Nova. A l’alçada del casalot (2) neix a ma dreta el camí que duu al Monestir des de Collbató, anomenat camí de les Bateries, on els francesos hi situaren les seves peces d’artilleria per controlar el pas del Bruc a Manresa. Nosaltres continuem en la mateixa direcció fins entrar en una zona boscosa on trobem una bifurcació que prenem a la dreta, sempre pel camí principal. Ignorem varies cruïlles amb camins secundaris fins arribar a una altre creuament de camins on ve, per l’esquerra, el camí provinent de Collbató. Nosaltres seguim recte per la pista que marxa paral·lela al massís fins la Vinya Nova (3). Prenem el camí de l’esquerra i voregem els camps de l’Encisa al final dels quals prenem la pista que marxa a l’esquerra. La seguim fins arribar als carrers asfaltats on seguim el de l’esquerra, que voreja la urbanització. Al final es converteix en pista, passem pel costat del cementiri (4) i continuem avall en direcció al poble. Arribem a una cruïlla de camins marcats amb les marques de GR. Per aquí passen el GR-5 i el GR-172. Nosaltres prenem a l’esquerra, voregem la monumental Alzina Grossa (5) i entrem a Collbató de nou pel carrer Pau Bertran.
40/41 tripa31.indd 41
02/09/2009 3:58:27
LA GUIA DEL
turisme actiu
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ
EL BAIX EBRE
CAMPMANY
DELTEBRE
TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com
L’ALT PENEDÈS
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162
SALDES
EL PERELLÓ
HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant. Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es
LAVERN (SUBIRATS)
HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com
SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA
HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com
L’ANOIA EL BRUC
RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com
EL BAIX CAMP MONTBRIÓ DEL CAMP
ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com
tripa31.indd 42
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com
BERGUEDÀ EL MONTSIÀ
BAGÀ
HOSTAL CAL BATISTA Habitacions amb bany, TV, música i calefacció; menjador climatitzat sense barreres arquitectòniques i cuina casolana acurada. C/ Raval, s/n, Bagà. Tel.93 824 41 26 www.calbatista.com
À CASTELLAR DE N’HUG
RESIDÈNCIA ALBERG LA CLOSA Allotjament rural de muntanya, on tastaràs menjar casolà de muntanya. Viu la teva aventura amb nosaltres!!! Tel. 938 257 016 – mòb. 637 729 808 www.cingles.org
GÒSOL
ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Punt de partida per fer excursions al Pedraforca, serra del Cadí, Ruta dels Bons Homes... Molí de Gòsol s/n Mòb. 636564310 www.molidegosol.com
GUARDIOLA DE BERGUEDÀ
HOTEL CASA DUANER REST. EL RACÓ DE L’AVI Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de la natura, la gastronomia, i totes les activitats culturals, esportives i d’oci que ofereix general a l’Alt Berguedà. Pl. la Farga, 10. Tel.938 227 672 www.elrecodelavi.com
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
SANTA BÀRBARA
HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l’Ebre Ctra. De Santa Bàrbara a La Sènia www.hoteldiego.com
LA SELVA ARBÚCIES
RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es
VALLÈS ORIENTAL EL VALLÈS ARBÚCIES
RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY On podreu gaudir, al menjador i a la terrassa, de bons àpats tradicionals i a la vegada sofisticats, barreja del millor de la cuina catalana amb productes de D.O. de Lleó. L’especialitat del xef són els arrossos, siguin risottos o caldosos. Crta del Montseny, 406. Tel 938 482 805 www.lavalldelmontseny.com
SANTA MARIA DE PALAUTORDERA FONDA EL TURÓ DE L’HOME Situat al centre de Sta. Maria de Palautordera. Tracte familiar amb més de 100 anys d’experiencia. Especialitat en caça i bolets. Cuina casolana. Plaça Major, 6. Tel. 938 480 027 www.turodelhome.com
ORIENTAL
02/09/2009 3:58:31