Natura i Aventura 34

www.naturaiaventura.cat

34

DESEMBRE 2009

Imatge de portada: La tardor Ês la millor època per recórrer els boscos que pinten de colors vius els voltants de Cava.

" %'(% ! ! "% & ! "% ,! ! ! ! !" "& ' *( %+! !" ( "

TREU-LI TOT EL SUC

CompeGPS Land BTT AL PRE-PIRINEU

Itineraris de tardor

LA VIA REGINA

La reina de les ferrades

" # ' ' '% !

'% " %' &

tapesNiA34.indd 1

01/12/2009 14:21:33

ANY IV. NĂšM. 34 DESEMBRE 2009

TIRADA: 15.000 EXEMPLARS

CONTROLATS PER: DirecciĂł: Jordi FernĂ ndez

RedacciĂł: Jaume Guillot

CorrecciĂł: Berta Aymerich Mestre Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny grĂ fic: Jaume Guillot

Col¡laboradors: Naiana Lacorte Marc Gavaldà Biel Rà fols Luis Manzaneda Edu Abad Jaume March Albert Beneït Quim Palacio

Edita: H4XORS S.L. C/Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat

Natura i Aventura ĂŠs membre de:

Dipòsit legal: B-51.197-2006

editorial

Quan un mitjà de comunicació desapareix queda un buit sovint insondable. És en el moment de l’adÊu quan un se’n adona de les veritats amagades en un discurs amic. És una sensació que Nietzsche definia amb talent quan deia que el que mÊs ens apropa a una altra persona Ês el fet d’acomiadar-nos, de separarnos; perquè aleshores el sentiment i l’enteniment deixen d’avançar plegats.

El silenci que queda quan un mitjĂ calla ĂŠs massa trist. Els mots ja no omplen pĂ gines noves, i les ja escrites semblen esborrar-se amb el devenir del temps.

Com fulles caduques les lletres es despengen i cauen, i els continguts es van buidant, vessant les seves frases al mar de l’oblit.

Si el mitjà que s’esvaeix Ês, un bloc personal compromès, un espai de reflexió, de sentiment, de crítica inconformista, valent, creatiu i sincer, la buidor que queda a la xarxa Ês, difícilment, substituïble.

Sempre queda, però, l’admiració i l’amistat que forjaren les paraules.

Sort Enric.

L’equip de NATURA I AVENTURA

Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pà gines. Natura i Aventura no comparteix necessà riament les opinions dels seus col¡laboradors.

02/03 tripa34.indd 3

09/12/2009 1:16:06

Sumari

34 14

rutes a peu 06

El Turó de l’Home

rutes en BTT 14

El tresor de Moctezuma

treu-li tot el suc 20

CompeGPS Land

biblioteca 24

Novetats editorials

escalada clàssica 26

La Cosa. Pic de Sant Cugat. Sopeira

30

Novetats, material, tèxtil...

botiga plantes medicinals

32

La melissa

boscos i arbres singulars 33

El bedoll

esquí de muntanya

42 34

Ascens al Carlit

curses d’orientació 40

Un esport per descobrir

vies ferrades 42

Via Regina

món sostenible 46

natura i aventura desembre 2009

tripa34.indd 4

Cuinant el planeta amb mercats de fum

04/05 08/12/2009 19:43:18

tripa34.indd 5

08/12/2009 19:43:22

rutes a peu

El Turó de l’Home Neu al sostre del Vallès Oriental

COMARCA: VALLÈS ORIENTAL

Quan un menys s’ho espera la neu estén el seu llençol i transforma el paisatge colorit dels boscos de tardor en un delectós panorama blanquinós esquitxat de peculiars reflexes de tènues tints blavosos. És només aleshores quan un sent a la pròpia pell la duresa de les estades que els antics observadors feien a la vella cabana de fusta que coronava el Turó de l’Home i des d’on enviaven, cada dia, l’importantíssim part meteorològic. D’entre tots els itineraris que ens permeten assolir el cim més alt del Montseny n’hem triat un que possiblement ha esdevingut, per la seva baixa dificultat, una de les excursions més populars del Parc Natural del Montseny. El turó de l’Home (1712 m) no és, però, l’únic cim que assoleix aquesta ruta, que ens permet, abans, tastar les excepcionals panoràmiques que s’albiren des de les Agudes (1706 m).

Aquesta preciosa excursió ens permet, a més d’assolir els dos cims més alts del Montseny, travessar una avetosa excepcional, la més meridional d’Europa, i unes fagedes densíssimes. En passejar per aquests boscos tan frondosos, entenem que el Montseny estigui considerat reserva de la biosfera: un patrimoni universal on els boscos mediterranis formen un preciós mosaic amb paisatges més característics d’altres latituds.

natura i aventura desembre 2009

tripa34.indd 6

08/12/2009 19:43:36

www.naturaiaventura.cat

J

a des del començament ens sorprèn el paisatge que ens envolta, molt diferent al que el Montseny ens té acostumats. La vall de Santa Fe, em-

petitida pels cims propers, destaca pels seus vessants aplanats allà on els penyals de granit s’han anat descomponent amb el pas del temps i han originat fèrtils bancals sorrencs

on s’escampen les fagedes. El nom de la vall prové de l’antiga capella de Santa Fe de Montseny, una construcció d’època barroca de la qual se’n parla ja l’any 1231. La primitiva capella fou engrandida l’any 1577 i posteriorment fou renovada (1701). Es troba adjunta a l’hotel Santa Fe, construït el 1916 per Pere Domènech per encàrrec del comte de la Vall de Canet. Potser això explica els aires de castell-palau neogòtic que presenta l’edifici.

A mesura que ens allunyem de Santa Fe en direcció al pla de l’Espinal, ens criden l’atenció les restes d’un antic campament militar que hi hagué durant els anys quaranta. Les primeres clapes d’avetars ens anuncien l’ampla collada que tanca el vessant més septentrional de la vall. Ens sorprèn un enorme casalot, ara casa de colònies, conegut amb el nom de Convent dels Frares.

El camí s’endevina sota el colorit collage de fulles roges, ataronjades i ocres que, com deia Guimerà, semblen ballar una sardana:

06/07 tripa34.indd 7

08/12/2009 19:43:51

rutes a peu

natura i aventura desembre 2009

tripa34.indd 8

08/12/2009 19:43:55

www.naturaiaventura.cat

Les fulles seques fan sardana d’ací d’allà saltironant, i dintre el bosc la tramuntana sembla la cobla al lluny sonant.

I quin seguit de fulles roges que enjogassades porta el vent; les que més corren, semblen boges, altres se’n vénen dolçament.

I quan el sol se’n va a la posta, l’arbre que enyora el seu fullam, poc a poquet son ombra acosta als balladors damunt del camp.

I surt la lluna trista i sola, fulla d’un arbre on ha viscut, que va cercant pel cel on vola les companyones que ha perdut.

Les fulles seques fan sardana; mes, quan l’albada surt després, se les endú la tramuntana espais enlaire per mai més. [...]

Més endavant ens sorprendrà, en una deliciosa era herbada, la font de Briançó. Tradicionalment es considera aquest el naixement de la riera de Gualba. Mireu si n’era de cristal·lina l’aigua que rajava de la font que la riera esdevingué anomenada Aqua Alba, nom amb què es batejà el poble de Gualba.

Un xic més endavant, penjat sobre un contrafort, un balconet encatifat ens mostrarà la bellesa de la vall de Santa Fe, que en aquesta època de l’any sembla acompanyada d’aquella melangia que sempre porta agafada de la mà la tardor.

El camí segueix sempre ascendent, enfilantse vers els perfils de granit que s’alcen més enllà del coll de les Agudes, des d’on es descobreix un extensíssim panorama on destaca, en primer terme, el feixuc massís del Matagalls. La característica i atractiva silueta de les Agudes ja és a tocar. La roca viva, cantelluda i esquerpa estripa el llençol d’herba que cobreix el coll on ens trobem, i s’alça amb arrogància vers el cel dibuixant estretes canals i crestes esmolades. El cim es troba a l’extrem nord de la carena que l’enllaça amb el turó de l’Home, que, acompanyat per la silueta del Matagalls, oculta els paisatges de ponent. Per contra, la vista cap al nord només és frenada pels Pirineus, que dibuixen una estela blanca a l’horitzó. A l’est, més enllà de la vall de Santa Fe i de Morou, la mirada es

perd en el blau del mar.

Un corriol carener i ben fresat serpenteja per l’alterosa i bonyeguda serralada, vorejant per una tartera l’abrupte puig Sacarbassa. La vall de Sant Marçal i el Matagalls ens acompanyen fins al coll Sesbases, per on puja la carretera que permet l’accés a l’estació meteorològica i al veí puig Sesolles, on hi ha una petita base militar, avui en dia totalment automatitzada. Dalt del cim del turó de l’Home hi ha un observatori meteorològic, fundat l’any 1932 per Eduard Fontserè i Riba, un dels principals meteoròlegs i sismògrafs catalans. Ja l’any 1880 l’Associació d’Excursions Catalana —que s’escindí de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i amb la qual l’any 1890 es fusionà de nou per crear el Centre Excursionista de Catalunya— proposà construir un refugiobservatori al cim del turó de l’Home. El mes d’abril de l’any següent es programà una excursió per cercar el lloc idoni, i el mes de juliol d’aquell mateix any s’iniciaren les obres sufragades amb donatius populars, entre els quals destaquen els d’Antoni Gaudí. El finançament popular només permeté aplanar l’indret, i les obres quedaren interrompudes.

No fou fins cinquanta anys després que Eduard Fontserè, del Servei Meteorològic de Catalunya, amb ajudes del govern català instal·là l’Observatori, que feia a la vegada de refugi. Era un xalet de fusta que, aguantat per vents d’acer, desafiava els vents i les tempestes que, algun cop, s’havien endut volant la coberta. Al costat de la cabana hi havia “la carbonera”, que aprofitava un es-

08/09 tripa34.indd 9

08/12/2009 19:43:59

rutes a peu

borranc en un marge rocós i que permetia des de l’any 1881 disposar d’un primitiu refugi apte per passar-hi la nit una petita colla d’excursionistes. Després serví per facilitar la construcció de l’Observatori, i un cop acabada la cabanya es convertí en la quadra de la burreta que anava i tornava (diuen que tota sola) a Santa Fe a buscar provisions quan al turó hi vivien Josep Gil i la seva dona, encarregats de passar cada dia el comunicat meteorològic.

De quadra passà a magatzem on s’apilava el carbó i la llenya. Durant els anys seixanta s’hi instal·là un grup electrogen de gasoil que mai no funcionà més que uns pocs dies seguits, doncs a les poques hores d’estar en marxa començava a perdre cargols i s’afluixaren brides i passadors fins aturar-se irremissiblement.

Diuen que feia una fumera tan impressionant que més d’un de Breda bromejava imaginant l’observador passant el comunicat mitjançant senyals de fum.

natura i aventura desembre 2009

tripa34.indd 10

08/12/2009 19:44:22

www.naturaiaventura.cat

Des del coll Pregon, la collada que separa el turó de l’Home amb el puig Sesolles, i on es troba actualment l’aparcament de vehicles, gaudirem de les panoràmiques sobre el Vallès, que aquests cims ens impedien de veure des de les Agudes. Sota la base militar, passat el collet dels Rocs Cremats (que deu el seu nom a un aflorament de pissarres negres proper), trobem el Pou del Comte, un pou de gel molt bonic i ben conservat que ens recorda una activitat avui desapareguda de les nostres contrades. El comerç i aprofitament del recurs natural de la neu varen ser elements molt importants per a l’economia de la societat rural que emprava durant els mesos d’hivern —època de reduïda activitat en el conreu de la terra. Aquesta activitat fou, al Montseny, importantíssima.

Quan un menys s’ho espera, ens rep la magnífica i espectacular avetosa de Passavets. És potser el punt de més interès de la ruta, doncs ens trobem a l’avetosa més meridio-

tripa34.indd 11

nal d’Europa. Els avets poden arribar a mesurar una cinquantena de metres i són fàcils de reconèixer, pel seu port cònic tan característic. Al bell mig de l’avetosa un miracle de la natura ens sorprèn, si pot ser, encara més.

Un faig i un avet s’abracen recargolant-se un amb l’altre. És una imatge de gran simbolisme que il·lustra d’una manera prou poètica el punt d’encontre entre l’avetosa de les zones més obagues i enlairades i la fageda de Santa Fe, i que Guerau de Liost immortalitzà en el seu poema Avets i faigs: Gòtics semblant el faig, l’avet, puja, segur, l’avet ombriu, rígid de fulles, d’aire fred, car és d’un gòtic primitiu.

Amb son fullatge trèmul, net, ben altrament, el faig somriu, més joguinós que massa dret, car és d’un gòtic renadiu.

L’avet és gòtic com el faig.

Són les agulles del bagueny on de la llum es trenca el raig.

Són les agulles sobiranes que, en les altures de Montseny, del vent concerten les campanes.

Doble pàgina d’inici: Les Agudes i el camí carener observats des del Turó de l’Home. Pàgina 6: la font de Passavets, emboscada al bell mig d’una espectacular avetosa. Doble pàgina anterior: la neu ha convertir l’ascens al Turó de l’home en una excursió al més pur estil alpí.

Pàgina anterior: a la tardor la fageda es mostra despullada de les seves fulles, que encatifen els camins.

08/12/2009 19:44:29

rutes a peu

LA RUTA PAS A PAS FITXA

ÈPOCA: TOT L’ANY TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DESNIVELL: 670 M

S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT TRAC OL, EL K RESS I LA ENYA

RECORREGUT: 10,8 KM DIFICULTAT: BAIXA DURADA: 3 H

12

8

10

M

11 5

7 6

9

4

20 19

13 18 16

14 15

17

2 3 1

El punt de sortida d’aquesta excursió és l’ermita de Santa Fe de Montseny (1). Des del pati de l’ermita prenem el camí esglaonat que, a l’esquerra, baixa a creuar la riera per un pont de troncs. A l’altra costat de la riera el corriol desemboca en una pista ampla (2), que prenem a l’esquerra, paral·lels a la riera. Quan la pista tomba a l’esquerra per creuar la riera per un pont de pedra (3), la deixem i continuem recte en la mateixa direcció per una petita pista que s’endinsa en la fageda. En aquest tram veurem les restes de l’antic campament militar. Aquesta pista desemboca al pla de l’Espinal (4), davant el Convent, on prenem a l’esquerra la pista que marxa vers la carretera. Prenem la carretera a la dreta uns cinquanta metres i la travessem per ascendir per la pista que hi neix (5). Tot seguit, abans d’arribar a una bassa d’obra prenem a la dreta el corriol (6) que puja amb força pendent (marques de pintura). Deixarem a ambdós costats algunes pistes de desembosc. Arribem a la pista que puja del pla de l’Espinal que hem deixat a l’alçada de la bassa de pedra) i la prenem (7) uns metres a l’esquerra, on l’abandonem de nou per prendre el sender que a la dreta supera l’alt marge de la pista i puja suaument flanquejant el vessant de la muntanya. Després d’un fort repetjó retrobem la pista del pla de l’Espinal (8) que seguim a l’esquerra fins a la font del Briançó (9). Tot just passada la font deixem la pista i ens enfilem pel corriol que, a la dreta, s’enfila cap a ponent. Ben aviat trobem una cruïlla on un corriol marxa a l’esquerra en direcció al Turó de l’Home. Nosaltres girem a la dreta i pugem en diagonal vers la pista (10) que planeja per sobre el sender i que prenem a la dreta vers el coll de Les Agudes (11). Des d’aquesta cruïlla de camins podem pujar, a la dreta, al cim de Les Agudes.

Hem de tornar fins aquí per prendre el camí de l’esquerra i que, carenant, voreja el puig de Sa Carbassa (12) i continua fins el coll Sesbasses (13) on cal travessar la carretera. Damunt nostre ja s’albira el cim del Turó de l’Home (14), on arribem en pocs minuts. Per tornar a Santa Fe davallem pel vessant oposat fins al coll Pregon (15). Creuem la carretera i baixem per un corriol en direcció NE un tram curt fins una cruïlla on girem a la dreta (16). La pista s’eixampla. Deixem enrere el collet dels Rocs Cremats (17) i continuem avall. Poc després de que el camí remunti, inesperadament, una mica, sota la pista veurem el Pou del Comte. El camí continua baixant fent ziga-zagues, i deixem les pistes que marxen en els revolts. Arriben a una cruïlla de camins (18) on apareixen els primers avets de l’Aveteda. Deixem les pistes i prenem el corriol que, sota el replà, s’endinsa a l’avetosa i baixa en direcció NW amb fort pendent. És un tram de pedra solta i petja difícil. Desemboquem a un caminet que prenem avall. Arribem a un revolt molt tancat d’una pista (19) que podríem seguir avall fins la carretera. Nosaltres però, prenem el corriol que es despenja a l’esquerra i que baixa a cerca la riera de Passavets.

Abans d’arribar a la riera, però, una pista ens surt al pas. La prenem a la dreta fins la font de Passavets (20). La pista continua avall fins la carretera, que podem prendre a la dreta fins a Santa Fe. Si no volem caminar per la carretera podem creuar-la i prendre el corriol que marxa entre aquesta i la riera de Passavets i que ens duu també a Santa Fe.

natura i aventura desembre 2009

tripa34.indd 12

R

Le SO du D

Pe

12/13 08/12/2009 19:44:37

LOŴFFL1

www.naturaiaventura.cat

MÉS VITALITAT

Nicole Hosp

Mario Matt

Michael Walchhofer

Roba esportiva LÖFFLER TRANSTEX X Les camisetes esportives de Löffler, fetes en THERMO O SOFT o TRANSTEX, proporcionen un microclima òptim durant l’exercici. Mantenen el cos eixut i calent.

D’aquesta manera segueix sent eficient.

Per això el

confía en LÖFFLER.

www.loeffler.at 12/13 tripa34.indd 13 LOŴ FFL1489_Ins_ESP_A_210x280.indd 1

08/12/2009 19:44:38 06.11.2009 8:14:36 Uhr

rutes en BTT

natura i aventura desembre 2009

tripa34.indd 14

08/12/2009 19:44:44

www.naturaiaventura.cat

La falsa llegenda El tresor de Moctezuma COMARCA: CERDANYA

14/15 tripa34.indd 15

08/12/2009 19:44:51

rutes en BTT

Al cor de la serra del Cadí, sota els majestuosos espadats que pengen del cel, la immensitat de la natura dóna als paisatges que ens envolten un caire màgic i sorprenent. Sota el blanc lluent de les vertiginoses parets de pedra, els colors de la tardor pinzellen els boscos de tons vermellosos i ataronjats amb tanta intensitat que les boscúries semblen en flames. El mormoleig dels torrents ens conviden a perdre’ns boscos enllà mentre ens acompanya el xiular del vent entre les fulles cremades. Els raigs del sol dibuixen entre les branques formes desdibuixades que impregnen de misteri tot allò que la mirada abraça. No resulta estrany, doncs, que la bellesa que ens envolta i la màgia que brolla de les amagades fonts emboscades hagin convertit la història d’uns fets que s’endarrereixen a l’entrada d’Hernán Cortés a Tenochtitlán (Mèxic), capital de l’imperi asteca, l’any 1519 en una llegenda que amaga, en algun racó d’aquestes precioses valls, el tresor de Moctezuma.

L

a història i la imaginació caminen de la mà en aquest racó de l’Alt Urgell.

Diuen que els ceretans Joan Grau, baró de Toloriu, i Pere de Grau, senyor de Bar, acompanyaven Hernán Cortés el dia que Tenochtitlán obrí les portes als nouvinguts. La història ens explica que el sobirà asteca confongué els espanyols amb enviats de l’emplomat déu de la guerra Quetzalcóatl i els convidà a la ciutat. Hernán Cortés, preocupat per la idea que la seva vida i la dels seus homes depengués tan sols de la voluntat de l’emperador, emprengué una audaç maniobra i féu presoner Moctezuma, amb la intenció de sotmetre’l i mantenir-lo al tro de forma simbòlica. Això provocà un creixent malestar entre els asteques, que finalment es revoltaren. Moctezuma morí apedregat

pels seus, i els espanyols foren obligats a retirar-se de la ciutat.

Moctezuma tenia moltes dones: una emperadriu, dues reines, diverses esposes legítimes i moltes concubines. L’emperadriu només tingué tres fills, Xipahuatzin, Tohualicahualtzin i Telicuatzin (batejats després amb els noms de Maria, Pere i Isabel), sobre els quals, seguint la llei de successió asteca, recaigué la successió de l’imperi asteca.

Hernán Cortés s’endugué els tres hereus en el seu retorn cap a Castella, i segons explica la llegenda, les princeses asteques es casaren amb els capitans catalans i anaren a viure als respectius castells del Baridà.

Quan Tohualicahualtzin (Pere) renuncià a la successió, tots els drets sobre l’imperi asteca passaren a la seva germana Xipahuatzin

natura i aventura desembre 2009

tripa34.indd 16

08/12/2009 19:45:01

www.naturaiaventura.cat

(Maria), la segona en la línia successòria, que féu valer els seus drets de sobirana des de Toloriu. La història d’amor entre el cavaller cerdà i la princesa fou breu, doncs ella morí tres anys després d’arribar a la Cerdanya. Fou enterrada a l’església de Sant Jaume de Toloriu, sota l’altar major, amb les pertinences que, d’acord amb la tradició asteca, eren de rigor. Hi ha qui diu que allà s’hi amagà el famós tresor. Fins i tot es parla d’una làpida que ens ho recordava abans que la tomba fos saquejada durant la Guerra Civil: “Aquí yace la princesa Maria de Moctezuma Miaguachuchil, hija del emperador Diego I Moctezuma de México, mujer del honorable Juan Grau, que Dios perdone e fino diez días andados de enero era mil e quinientos e treinta i siete.”

Altres comenten que el tresor de la princesa asteca es troba enterrat a les rodalies de Vima, al caseriu prop del Querforadat on passaven llargues estades el baró i la princesa Maria de Moctezuma. Tant és així, que l’any 1936 Hitler envià un grup d’arqueòlegs a cercar el tresor de Vima. Els alemanys compraren totes les terres que envoltaven la masia, des dels afores de Toloriu fins al camí del Querforadat, i amb pales i pics excavaren

16/17 tripa34.indd 17

08/12/2009 19:45:11

rutes en BTT

arreu. El mas anomenat Casa dels Alemanys, als afores de Toloriu, encara recorda l’estada dels nazis cercatresors a la Cerdanya.

La llegenda fou difosa -al segle XX- amb tal premeditació que s’enganyà a les ments més càndides, i s’arrelà tranquil·lament perquè ben pocs intentaren escodrinyar-se els detalls.

de l’Ordre del Temple. Es féu ric a costa de concedir, a canvi de considerables sumes de diners, títols, medalles, diplomes i càrrecs de la “Sobirana i Imperial Ordre de la Corona Asteca”.

Una placa a la façana de l’església de Toloriu dóna més realisme als fets: “El capítol dels cavallers de l’Ordre de la Corona Asteca de França a la memòria de S.A.I. Princesa Xipaguazin Moctezuma, esposa del noble Joan Grau, baró de Toloriu, morta l’any 1537.” Val a dir que la placa està signada pel cavaller L. Vilar Prada de Mir el 1963, que casual-

ment és una de les moltes condecoracions que s’atorgà el famós personatge Guillem Grau Rifé. Quin tio!

El forat on s’amaga el fabulós tresor de la princesa no ha estat mai trobat, així com tampoc se’n sap res del misteriós forat que dóna nom al poble Querforadat i que suposadament unia el castell amb el riu. Explica una llegenda que el castell del Quer va ser assetjat. Sense municions ni queviures i a punt de rendir-se, l’astúcia inspirà els desmaiats defensors, que convidaren els capitans ene-

No espereu, però, trobar el tresor de Moctezuma enterrat als peus del tossal del Quer.

Sembla ser que tota la història de l’estada de la princesa asteca a Toloriu fou obra d’una figura singularíssima i irrepetible de la picaresca nacional: Guillem Grau Rifé, un personatge visionari que es féu passar per descendent legítim del baró Joan Grau de Toloriu i la seva muller Maria de Moctezuma, i per tant hereu de la corona asteca.

Es feia anomenar príncep Guillem III de GrauMoctezuma i es coronà príncep de Mèxic a l’exili. Per acabar-ho d’arrodonir, aquest gran farsant fingia ser també Gran Mestre

natura i aventura desembre 2009

tripa34.indd 18

08/12/2009 19:45:21

Toloriu

Coll de Jou

Cava

Coll d'Oruga

Vima

Parc dels búnquers

1000

Arsèguel

1100

S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT TRAC OL, EL ROA K I EL DBO OK

Molí del Nequi

1200

Riu del Quer

Coll de Víllec

1400 1300

Béixec

1500

Parc dels búnquers

Sigui com sigui, no feu com aquell viatger que demanà a un del Quer si li ensenyaria el famós forat, i el del Quer li respongué que “al Quer, el forat tothom se’l té”.

1600

altitud

mics a un festí on no hi faltaren truites del Segre i altres menjars saborosos mentre els insinuaven l’existència d’un camí subterrani.

L’estratagema reeixí i els assetjadors aixecaren el campament cridant: “El Quer és foradat!” Des d’aleshores, Querforadat és el nom del poble que s’establí als peus del roquisser on s’alçava el castell.

DURADA: 5-6 H DESNIVELL ACUMULAT: 1.700 M DIFICULTAT: ALTA TIPUS ITINERARI: CIRCULAR ÈPOCA: A L’HIVERN POT HAVER-HI NEU DISTÀNCIA: 44 KM CARTOGRAFIA: 1:50.000 - LA CERDANYA - Editorial Alpina

Querforadat

FITXA

www.naturaiaventura.cat

900 0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

22

24

26

28

30

32

34

36

38

40

42

distància

18/19 tripa34.indd 19

08/12/2009 19:45:37

CompeGPS Land

Capítol 1: Conceptes previs

Des de l’aparició del sistema de posicionament global (global positioning system, GPS), s’ha fet quasi indispensable l’ús del receptor GPS en les nostres sortides. Tant si anem a peu o a cavall, en bicicleta o navegant amb els caiacs, aquest aparell ens permet informar de forma precisa i en qualsevol instant de la nostra posició, de la distància recorreguda i de l’itinerari que hem seguit. El més divertit és, un cop a casa, poder analitzar aquesta informació, compartir-la i fins i tot modificar-la i visualitzar-la de forma gràfica en els nostres mapes digitalitzats o imatges 3D. El programa CompeGPS ens permet això i molt més, i és per aquesta raó que comencem aquesta nova secció, on anirem desgranant, mes a mes, tots els secrets que amaga aquesta divertida aplicació.

C

ompeGPS Land és un programa informàtic que ens proposa anar més enllà en les nostres sortides i que ens permet extreure tot el suc i reviure les nostres excursions d’una forma nova, divertida i diferent. Les nombroses eines de preparació, navegació i anàlisi que disposa CompeGPS Land són la base idònia perquè qualsevol aficionat o professional dels esports a l’aire lliure pugui traslladar les dades obtingudes en els seus itineraris amb els receptors GPS a l’ordinador (i a l’inrevés) —CompeGPS Land és compatible amb la majoria de GPS del mercat— i poder treballar després amb aquestes dades en visualitzar-les sobre mapes digitals, crear noves rutes, itineraris o punts de pas i fins i tot descobrir la perspectiva més realista i espectacular amb imatges 3D.

-Navegació en directe amb el mode mapa mòbil (ordinador portàtil).

-Compatibilitat amb la majoria de GPS per enviar i rebre rutes, itineraris i punts de pas.

-Llibre d’itineraris per a poder emmagatzemar i endreçar totes les sortides, conèixer estadístiques i controlar els progressos.

-Track Server per poder compartir els recorreguts amb altres usuaris.

CONCEPTES PREVIS: No entra dins l’àmbit d’aquesta guia explicar l’ús del GPS ni les funcions que aquests aparells poden desenvolupar, però hi ha uns conceptes vinculats al seu funcionament que s’han de conèixer per a poder entendre i gaudir al màxim el programa CompeGPS Land. Si ens hem de comprar un receptor GPS convé conèixer-ne les característiques

Entre d’altres, les funcions més destacades de CompeGPS Land són: -Visualització de mapes digitals en multitud de formats diferents.

-Descàrrega de mapes gratuïts d’Internet.

-Calibratge de mapes per a digitalitzar els mapes que tinguem en paper.

-Relleus 3D de tot el món que es poden descarregar gratuïtament d’Internet.

-Visor 3D d’última generació per a treballar de la forma més espectacular i realista.

-Creació, edició i animació de punts de pas (waypoints), itineraris (tracks) i rutes.

natura i aventura desembre 2009

tripa34.indd 20

08/12/2009 19:45:45

www.naturaiaventura.cat

per assegurar-nos que l’aparell triat posseeix les característiques desitjades.

Datum: els mapes estan traçats de tal manera que cada punt es troba a una distància i alçada coneguts respecte d’un punt de referència estàndard anomenat datum.

Si ens fixem en un mapa dels que normalment portem a la muntanya, veurem que té dibuixades una sèrie de línies perpendiculars. Aquesta retícula —de color blau en els mapes de l’editorial Piolet, i negre en els mapes de l’editorial Alpina— serveix per a ajudar-nos a descriure una posició respecte del punt de datum. Ambdues editorials treballen amb datum europeu 1950. Així doncs, abans de treballar amb el nostre GPS ens haurem d’assegurar que té seleccionat el datum correcte.

Coordenades: aquesta quadrícula que porten els mapes descriuen un indret en el mapa mitjançant unes coordenades, de les quals les més utilitzades en els nostres mapes són les coordenades geogràfiques (latitud/longitud) i les projeccions cartogràfiques (UTM - Universal Transverse Mercator). Les primeres ens indiquen la posició mitjançant les coordenades angulars de la latitud (angle entre qualsevol punt i l’equador) i de la longitud (angle entre qualsevol punt i el meridià de Greenwich). Com que són angles, aquestes coordenades es defineixen amb graus, minuts i segons. Les projeccions cartogràfiques, en canvi, són les coordenades d’un punt sobre una representació deformada de la superfície de la terra sobre un pla. Dels diversos sistemes emprats per realitzar aquesta projecció, el més utilitzat pels nostres mapes és la UTM, que construeix geomètricament el mapa, de manera que els paral·lels i els meridians es transformin en una xarxa regular i rectangular.

Waypoints o punts de pas: són punts de referència que utilitzem per indicar i/o re-

En aquests dos mapes podem veure dos tipus de quadrícules i dues formes diferents de presentar les coordenades.

El punt P d’aquest exemple té les següents coordenades geogràfiques: latitud 42º 21’ 30’’ N i longitud 71º 03’ 27’’ E

En aquesta imatge es representa la situació geogràfica de la península i de Catalunya.

20/21 tripa34.indd 21

08/12/2009 19:45:55

CompeGPS Land

CompeGPS Land utilitza un sistema de llicències modular per tal d’ajustar-se a les necessitats específiques de cada usuari. Aquest sistema consisteix a dividir el programa en diversos mòduls (grups de funcions) que poden ser adquirits per separat.

El programa consta d’unes “funcions bàsiques” gratuïtes, que poden ser complementades per les “funcions avançades”. Aquestes darreres són les que es venen agrupades en mòduls. També hi ha la possibilitat d’adquirir una “llicència estàndard” (recomanable), que activa la majoria de funcions del programa.

Com aconseguir CompeGPS (bàsic) gratuït: La forma més fàcil d’accedir al programa és descarregar-lo gratuïtament des de la secció “descarregar” del web de CompeGPS: www.compegps. com.

Un cop descarregat i instal·lat, en iniciar-lo per primer cop cal registrarse com a usuari per activar les funcions bàsiques. Si no es realitza aquest tràmit gratuït només estarien accessibles les funcions mínimes del programa i no tindríem l’opció de provar-ne la resta. El proper mes mostrarem tots aquests passos d’instal·lació i configuració del programa.

natura i aventura desembre 2009

tripa34.indd 22

cordar indrets determinats. Els receptors GPS són capaços d’emmagatzemar un número determinat de punts. A part del valor numèric de les seves coordenades, cal posar-los un nom que els identifiqui.

Ruta: tant en el programa CompeGPS Land com en els nostres receptors GPS, la ruta és una relació de punts de pas.

L’aparell ens indicarà el camí a seguir, en línia recta i de forma seqüencial, per anar d’un punt de pas a un altre.

Track: el track o recorregut és un conjunt de punts de pas sense nom concatenats un rere l’altre per a definir un itinerari. A mesura que ens movem, el GPS va emmagatzemant una sèrie de punts que després dibuixaran el recorregut que hem realitzat. A cada punt s’associen unes coordenades, una alçada (si el GPS té altímetre), una hora i una data de creació. Amb aquestes dades CompeGPS Land pot, després, dibuixar l’itinerari sobre un mapa digital, mostrar-nos el perfil altimètric i donar-nos informació tècnica de l’excursió, com la distància recorreguda, la velocitat o la durada del recorregut. Als amants de la BTT ens encanta visualitzar, un cop a casa, els desnivells que tant ens han fet patir sobre la bicicleta.

22/23 08/12/2009 19:46:08

www.naturaiaventura.cat Un dels avantatges de treballar amb CompeGPS Land és que podem crear els nostres waypoints, tracks o rutes a l’ordinador, passar-los després al GPS i realitzar l’excursió seguint l’itinerari traçat prèviament. Aquesta és una fórmula molt utilitzada pels esquiadors de muntanya, que saben que la neu els amagarà els camins i senders i que tenen la possibilitat de dur-los, memoritzats, en el seu GPS. Requisits: Per poder utilitzar CompeGPS Land cal disposar d’un ordinador. No és necessari que sigui una màquina de darrera generació; un PC Pentium II o similar és més que suficient.

Això sí, haurà de disposar del sistema operatiu Windows XP o Windows Vista i un mínim de 128 megabytes de memòria (recomanable 512 MB). Per aprofitar al màxim aquesta guia que avui comencem és recomanable també disposar d’un escàner i d’algun programa de retoc fotogràfic que ens permeti retocar imatges digitals (en els nostres exemples utilitzarem el Photoshop).

tripa34.indd 23

08/12/2009 19:46:18

biblioteca

Novetats editorials 100 MAMÍFERS FÀCILMENT IDENTIFICABLES DE TOT EL MÓN Autor: Jaume Sañé Editorial: Cossetània Col·lecció: Hyla, núm 3 Preu: 9,10€ Nombre de Pàgines: 72 (totes en color) Nombre d’il·lustracions: 113 Hi ha balenes salvatges que es deixin tocar?

Les zebres, són blanques amb ratlles negres o negres amb ratlles blanques? Com era el tigre de Tasmània? Hi ha guineus voladores? Existeixen les sirenes? I els unicorns? En aquest llibret trobaràs totes les respostes a aquestes preguntes, i molt més. Et presentem els cent mamífers més emblemàtics del món, la seva vida privada i les curiositats que mai no haguessis pogut imaginar.

TEMPLERS A LES TERRES DE L’EBRE Autor: Jesús Ávila Granados Editorial: Cossetània Col·lecció: Azimut Turisme, núm 7 Preu: 19.50€ Nombre de Pàgines: 192 (totes a color) Nombre d’il·lustracions: 144 Els templers van ser els grans protagonistes del món medieval. El seu testimoni cal seguir-lo, en molts casos, en les evidències que romanen i esperen ser descobertes i transmeses al viatger interessat per les claus del coneixement. És, precisament, als territoris de l’antic Regne d’Aragó, a les comarques (catalanes, aragoneses i valencianes) relacionades amb el riu Ebre en el seu curs més inferior, on el Tremp va deixar gravades gran part d’aquestes empremtes, analitzades, municipi per municipi, a les pàgines d’aquest llibre.

LA MEVA PRIMERA GUIA D’ARBRES Autors: Martí Boada i Arnau Boada Editorial: La Galera Col·lecció: Guies, 6 Preu: 12 € Nombre de Pàgines: 64 La Galera presenta una guia pràctica i pedagògica per tal que els menuts puguin conèixer els arbres dels nostres boscos i aprendre a estimar el seu entorn natural.

Aquest didàctic i divertit passeig pels boscos de casa nostra arriba de la mà d’un dels naturalistes més importants i reconeguts a nivell mundial, en Martí Boada, que compta amb la col·laboració del també naturalista Arnau Boada i les il·lustracions d’Òscar Julve.

ELS CAMINS DE L’ALBA: MONTNEGRE – CORREDOR GUIA EXCURSIONISTA PER A TOTA LA FAMÍLIA Editorial: Alpina Col·lecció: Els Camins de l’Alba, 14 PVP: 10€ Idioma: Català Guia excursionista que consta de 20 rutes per la zona del Montnegre - Corredor.

Tria d’excursions i caminades per a tota la família.

Mapes parcials de cada ruta.

Descripcions clares i entenedores.

“La meva primera guia d’arbres va destinada a nens de més de 10 anys i té una clara orientació pedagògica, ja que el llibret està enfocat com un diari de camp per tal que els joves i adolescents puguin ampliar els seus coneixements sobre els ecosistemes forestals i aprendre les tècniques d’observació en el terreny.”

natura i aventura desembre 2009

tripa34.indd 24

24/25 08/12/2009 19:46:30

www.naturaiaventura.cat

100 BOLETS DEL CAMP DE TARRAGONA I LES TERRES DE L’EBRE Autor: Ramon Casalé i Aran Editorial: Cossetània Col·lecció: Altres Pàgines: 120 Preu: 14,50 € Nombre d’il·lustracions: 200 Aquest llibre va dirigit tant als boletaires experts com als més esporàdics. Hi trobareu només els bolets que podem trobar a la província de Tarragona, des dels que són comestibles (indicats amb un bolet de color verd) fi ns als verinosos o tòxics (marcats amb un bolet vermell), passant per alguns dels que es poden consumir amb precaucions (bolet ambre). Els grans protagonistes, tot i així, són els bolets comestibles, molts dels quals són realment exquisits però sovint, per desconeixement, són rebutjats pels boletaires. A part de les explicacions adients per distingir-los i saber-ne els noms, tant populars com científi cs, hi trobareu consells culinaris per poder-ne gaudir.

VOLTA AL CADÍ-MOIXERÓ GUIA BTT. ESCALA 1:50.000 Editorial: Alpina Col•lecció: Rutes GRP PVP: 14€ Pàgines: 48 Idioma: Català Des de que el 1995 es va fer la primera Volta a la Cerdanya organitzada per PROBIKE, any rere any s’han anat organitzant voltes amb un denominador comú; realitzar rutes de dos dies amb una distància total d’uns 200 km i 5.000 m de desnivell acumulat que, amb el recolzament d’una organització, una persona mitjanament entrenada fos capaç de dur-les a terme.

Són rutes que es mouen a l’entorn del Pirineu i Prepirineu, per les comarques de l’Alt Urgell, Pallars, Cerdanya, Ripollès, Berguedà, Capcir i Con! ent, i que han estat testades per centenars de ciclistes que en validen la seva qualitat.

Ara, el Projecte GRP pretén recollir aquestes grans rutes en publicacions, per brindar-vos l’oportunitat de realitzar-les en dos o més dies, i alhora gaudir de zones diverses del Pirineu mitjançant les Voltes al Cadí, Boumort, Muntanya de Tor, Cerdanya francesa, Capcir, Canigó, i diverses travesses entre l’Alt Urgell i el Pallars.

Podeu assabentar-vos de les novetats i descarregar-vos els tracks a: www.probike.es/club/grp

tripa34.indd 25

08/12/2009 19:46:40

escalada clàssica

Pic de Sant Cugat. Sopeira Via La Cosa - 290m, 6a+ (6a obligat))

COMARCA: ALTA RIBAGORÇA

A sota de la presa del pantà d’Escales es troba el pic de Sant Cugat, tot un penyal amb llargues parets de calcari. Aquí hi podem trobar vies de més de 500 metres, amb un marc preciós a les cingleres entre els embassaments d’Escales i el Sopeira.

Sota l’espadat del pic de Sant Cugat s’hi arrauleixen les cases del poble de Sopeira. El nom del poble prové de sub petra (sota la pedra), i fa referència a l’enorme cingle de Sant Cugat, que cau aplomat sobre el poble. La proximitat a la carretera li resta una mica de tranquil·litat, però a canvi ens estalvia un accés difícil i una llarga aproximació.

natura i aventura desembre 2009

tripa34.indd 26

08/12/2009 19:46:55

www.naturaiaventura.cat

COM ARRIBAR-HI: Per arribar-hi haurem d’agafar la N-230 direcció Viella. Passat el Pont d’Orrit trobarem un desviament a mà dreta cap a Sopeira, just abans d’arribar al pantà d’Escales. Prenem una carretereta on agafarem un primer desviament a l’esquerra i un segon també a l’esquerra, i baixarem fins al pont, on podrem deixar el nostre vehicle.

APROXIMACIÓ (5’): Creuarem el pont i anirem fins a peu de paret. Com a referència buscarem un enreixat de ferro al terra just a sota d’un arbre a la paret. Des d’aquí comença una vira que puja en diagonal cap a la dreta. Pujarem fins a un altre arbre gran que neix a la paret; a l’esquerra hi trobarem una placa per on comença el primer llarg de la via.

DESCRIPCIÓ DE L’ESCALADA (3H): La via comença en una placa poc inclinada, però amb algun pas d’adherència fi. Després vénen uns llargs més fàcils, i de mica en mica la via va guanyant verticalitat; als últims llargs les regletes i passos d’adherència ens posaran a prova. La via es troba bastant equipada als llargs difícils i poc equipada als fàcils, on podrem autoprotegir-nos amb al-

26/27 tripa34.indd 27

08/12/2009 19:47:08

escalada clàssica R5 III

6a+ guns Friend i tascons. Totes les reunions es troben ben equipades. La roca, exceptuant les terrasses, és de bona qualitat.

DESCENS I RETORN (35’): Al final de la via haurem de continuar per la cresta cap a la dreta (III); podrem posar alguna baga llarga en un parell de sabines, fins arribar a la canal, a l’altre costat de la paret, on trobarem una reunió des d’on podrem muntar un ràpel d’uns 50 m. Després baixarem per un camí que va cap a una tartera que ens deixarà finalment a la carretera, al costat del riu. Des d’aquí continuarem per la carretera, cap a l’esquerra, fins al pont.

R4

6a V CA TÈ C N I A X T I F SIÓ: ?

ASCEN obligat).

A R E PRIM + (6a LTAT:6a DIFICU EGUT: 290m ’ R RECOR 5’ + 3H + 35 I R S: I A R C A L R HO A: CA E ROC D MS U TIP SUD OC CO TACIÓ: RDES 60 M, J SCONS, I N E I R O TA CO OC DE IAL: 2 MATER E FRIENDS, J MUNTANYA.

R3 IV

R2 IV III

D A PLERT BA PER L’ALT RO

Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya

natura i aventura desembre 2009

tripa34.indd 28

08/12/2009 19:47:35

www.naturaiaventura.cat III R6

R4 V

R3 IV R2 IV III R1 V IV

28/29 tripa34.indd 29

08/12/2009 19:47:59

botiga

TwoNav Aventura El GPS pels amants de l’Outdoor El dispositiu GPS dual personal per a les sortides a l’aire lliure. Potència, facilitat d’ús, qualitat i característiques exclusives per ajudar a treure-li el màxim profit i la màxima seguretat, eficiència i diversió. TwoNav Aventura té el seu complement perfecte en el programa CompeGPS Land per a PC, que ens permet preparar i analitzar les nostres sortides còmodament.

SENSE CONCESSIONS ODLO “ evolution warm” Garanteix als esportistes més exigents un aïllament tèrmic perfecte i, gràcies a les seves microfibres ultrafuncionals, un transport òptim de la humitat durant qualsevol activitat.

Els seus acabats sense costures, així com el seu teixit hiperelàstic i ultralleuger ofereixen una total llibertat de moviments i una comoditat màxima.

Gràcies a les zones d’aïllament tèrmic i a la seva ventilació integrada, la temperatura corporal és òptima en qualsevol activitat o condició climàtica. www.odlo.com

novetats, material, tèxtil, accessoris...

Raqueta LYS Baldas Forma moderna i innovadora per a aquesta raqueta i obtenir així millor subjecció i comoditat en les postres sortides hivernals. Gràcies al seu perfil lateral inclinat assegura una subjecció lateral excel·lent fins i tot en contrapendents. La subjecció sobre neu glaçada s’aconsegueix gràcies a 6 grampons d’acer tractat i al ganxo de 3 puntes suplementari a la fixació.

Està disponible amb fixació de corretges o automàtica.

Pes: 1,8 kg P.V.R.: 93€

JAQUETA IMPERMEABLE M MAGNUS JACKET La primera jaqueta impermeable HyVentTM ApexTM Soft Shell de The North Face®. vAquesta peça tècnica, confortable i versàtil ofereix una protecció constant contra el temps d’hivern i és apta per a qualsevol tipus d’activitat de muntanya. La Magnus Jacket està feta d’una barreja de nailon, poliéster i elastane que li confereix atributs tècnics d’alt rendiment i una mobilitat excel·lent.

Detalls de construcció: • Costures termosegellades.

• Caputxa de tall tècnic ajustable amb elàstics invisibles.

• Dues butxaques alpines.

• Dues butxaques tipus Napoleó.

• Punys ajustables amb Velcro®.

• Vora del baix ajustable.

• Pes en talla L: 870 grams.

www.verticoutdoor.com

natura i aventura desembre 2009

tripa34.indd 30

08/12/2009 19:48:09

9 33 BRE 200 NOVEM

sclet Carra au de El gr ntera de fro ells Moià Cast les de ng ci Els

T NTSAN L MO U PE SÀ A PE S JUS PALLAR PEL LANT PEDA RTIVA ESPO LADA ESCA

1

2009

9:30:2

29/10/

dd

on trobar-nos

1

iA33.in

tapesN

PROVÍNCIA DE BARCELONA Abrera Miguel Angel Sports Badalona Epirimountains Decathlon Montigalà Pedalsport Ayala Barcelona Travessa Vertic Barcelona Balmat Tot Muntanya Cercle Esport Esports Lluc Nus GR Zero Sports Núria Intempèrie Llibreria Altair Raig metereologia Decathlon L’Illa Diagonal Aribau 35 Cuylas Raiders Bike House Probike Espai Bici Bike Tech Bikeland Holmes Place Balmes Holme Place Urquinaona Europolis Les Corts Europolis Sardenya Poliesportiu Dinamis Can Carelleu Fitness Fira BCN Universitat Politècnica de Catalunya Cicloturisme Arturo Ribera ciclisme Brownsea Bellaterra Universitat Autònoma de Barcelona Berga Base: Tandem Sports Bike Intersport Serramartí Castellar de N’Hug La Closa

Caldes de Montbuí Oxigen Cicles 02 Cerdanyola Natupark Granollers Camp Base Basolí Bicicletes Les Franqueses del Vallès Bicicletes Segú Malgrat Cat Bike Manresa Esports El Cim T1 Muntanya Vertic Manresa Matadepera BTT Sport Mataró Esports Dom Intersport Ronda 43 Basolí Bicicletes Moià Diedre Monistrol de Montserrat El Balcó de la Lluna Montcada i Reixac Action Sports Ripollet Ciclosport Gonzalvo Rubí Cicles Pagès Sabadell Vertic Sabadell Camarassa La Panxa del Bou Intersport Paddock Escapa bicis Sant Cugat del Vallès Clinic Bikes Sant Cugat Clinic Bikes Valldoreix C.E. Muntanyenc

Terrassa Charapoua Sports Decathlon Terrassa Ciclos Morenitos Vic Intersport Horitzó Intersport Everest Muntanya de Llibres Cicles 02 Vila Ors

PROVÍNCIA DE GIRONA Blanes Freebike Camprodon Esports Vivac Girona Aresta Llibreria Ulyssus Bike Girona Universitat de Girona La Molina Intersport Bodymolina Olot Aresta Puigcerdà Couloir Intersport Roccugi Ribes de Freser Ski & Mountain Ripoll Guix, Llar i Muntanya Torroella de Montgrí Bicicletes David

PROVÍNCIA DE LLEIDA Balaguer Radical Intersport La Seu d’Urgell Oficina turisme de la Seu d’Urgell

+

ra, Subscriu-te aquest mes, Natura i Aventu . u a prop te i et regalarem el mapa que tu triïs de l’editorial Piolet.

Com subscriure’m-hi?

Lleida Unipreus Universitat de Lleida (Inefc) Solsona Rafart Esports Tandem Sports Sort Saorte Sports Hípica Sort - Turisme eqüestre Vielha Intersport Vielha Yeti

PROVÍNCIA DE TARRAGONA Amposta Grimpada Cornudella de Montsant Climbing World - Lo refugi Gandesa Bicisports Aubanell Reus Pedals Reus Namasté Reus Tarragona Esports K2 Intersport Equip Namasté Tarragona Universitat Rovira i Virgili Tortosa Pics de Mont Caro Valls Trops-Sports

PRINCIPAT D’ANDORRA Alpesport Viladomat Esports Jorma Bike Tecnic ST Moritz Oficina de turisme d’Ordino Oficina de turisme d’Encamp Oficina de turisme Canillo Oficina de turisme d’Escaldes Oficina de turisme de la Massana

A través de www.naturaiaventura.cat.

Trucant al telèfon 93 417 76 14.

Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.

natura i aventura desembre 2009

tripa34.indd 31

30/31 08/12/2009 19:48:21

plantes medicinals

La melissa:

un bon remei per als problemes nerviosos

Anna Parra txiqui77@hotmail.com

(Melissa officinalis)

Fitxa 27 En aquest viatge pel món de les plantes medicinals us volem parlar de la melissa, una planta que el nostre cos necessita prendre de tant en tant pel ritme tan accelerat que portem avui en dia. Atura’t, descansa i pren una deliciosa infusió de melissa; el teu cos i la teva ment t’ho agrairan.

DESCRIPCIÓ: Planta anual originària de l’Europa central i meridional. Es cultiva en horts i jardins.

El seu tall pelut és recte i quadrangular, i pot arribar a mesurar els 80 cm. Les flors són blanques, groguenques o rosades.

Les fulles i les flors es recullen quan la planta està a punt de florir.

ajudar a digerir millor els aliments. Prendre una infusió de la planta 3 vegades al dia.

La melissa té el poder d’actuar sobre la vesícula biliar i el fetge, sent capaç d’augmentar la producció de la bilis. Útil per exemple en casos d’insuficiència biliar, que es una de les

Ús extern: Les picades d’abelles, formigues i d’altres insectes es poden alleujar si s’aplica el suc de la planta fresca sobre la picada.

Ús intern:

Curar ferides:

Situacions d’estrès i angoixa:

Empastar amb les fulles i flors fresques ben rentades i triturades serveix per ajudar a cicatritzar les ferides.

Quan ens trobem angoixats i sobresaturats pel ritme de la vida moderna, una infusió de melissa ens ajudarà a sentir-nos més tranquils. Farem una infusió d’una cullerada per got d’aigua durant 15 minuts.

Prendre’n 3 gots al dia.

ÚS CULINARI: Les fulles fresques s’utilitzen per donar sabor als aliments, especialment en les amanides.

Palpitacions: En les palpitacions d’origen nerviós, la planta ens pot ajudar a relaxar el múscul cardíac i tornar al ritme normal del cor.

Prendrem una infusió a la qual també hi podrem afegir til·la i valeriana.

CONTRAINDICACIONS I EFECTES SECUNDARIS:

Espasmes musculars:

causes de les males digestions.

Es poden produir per un excés d’esforç físic. En aquest cas la planta constitueix un bon tònic muscular que enforteix i ajuda a relaxar els músculs.

Afrodisíac per augmentar el desig sexual de la dona:

La funció antiespasmòdica abans comentada, també és útil per calmar els espasmes de l’aparell digestiu. Per això ens pot

Només cal mastegar la fulla fresca de la planta per combatre aquest problema.

Picades d’insectes

BENEFICIS:

Males digestions:

Mal alè:

És considerada un bon afrodisíac. La infusió de la planta pot ajudar a superar la frigidesa femenina, ja que incrementa el desig de tenir relacions sexuals. Infusió d’una cullerada per got d’aigua durant 15 minuts. Prendre’n 3 tasses al dia.

L’oli essencial està totalment desaconsellat en l’embaràs i la lactància, ja que pot provocar avortaments.

L’oli essencial és fotosensibilitzant, per tant s’aconsella tapar la zona on s’hi ha aplicat l’oli per evitar el contacte amb la llum.

CURIOSITATS: L’aigua de melissa és una preparació que des de l’any 1611 elaboren els monjos de la comunitat religiosa de “los Carmelitas Descalzos”.

FARMACIOLA NATURAL: Si anem a la muntanya sovint estem exposats a patir la picada d’algun insecte o que ens fem alguna petita ferida. Així doncs, ens serà útil portar una pomada de melissa per poder aplicar-la de seguida a la zona afectada.

natura i aventura desembre 2009

tripa34.indd 32

08/12/2009 19:48:26

s

arbres i boscos singulars

FITXA 11

El bedoll: el pioner de la muntanya mitjana Albert Beneït Rochés Agent Rural Ara ja feia dies que no tractàvem aquells arbres que, per alguns, figuren entre els seus preferits; aquells que es troben a la franja que va de la muntanya mitjana a la subalpina. Hem parlat de l’avet, del faig, del pi negre i del rajolet, inclús dels roures humits com ara el pènol. Imagino que alguns de vosaltres heu trobat a faltar l’arbre que avui ens ocupa, el bedoll.

I s’ha de reconèixer que teníeu raó. També cal dir, en favor nostre, que en cap moment l’hem oblidat; deixem-ho en què l’hem reservat. I és que en quatre dies molts de vosaltres aprofitareu els caps de setmana per a visitar zones de mitjana i alta muntanya. És en aquestes zones on podreu gaudir d’aquest arbre d’estètica, sens dubte, tan particular.

El bedoll, en llatí Betula pendula, és un dels arbres pioners, és a dir, dels que colonitzen zones que més endavant també seran poblades per altres espècies. Al bedoll li agrada la llum, i és per això que colonitza clarianes o parts desforestades des de l’estatge montà al subalpí. Aquí el trobarem majoritàriament de forma isolada, però en algunes zones, com per exemple al Collsacabra, també el trobarem formant bosquets.

Arbre alt, amb un màxim aproximat de 20 metres, agafa el seu nom llatí de les seves branques pèndules. Aquestes estan plenes de berrugues. Les fulles tenen forma de triangular a rombal, amb les dues bandes dentades i la punta força aguda.

Una de les curiositats d’aquest arbre és que disposa, en un mateix arbre, d’inflorescències masculines i femenines, és a dir, és monoic. Podreu distingir el sexe d’aquestes inflorescències, anomenades aments, perquè les femenines sempre estan erectes i les masculines, pèndules.

Passada l’època de floració,

entre març i abril, l’arbre comença a ensenyar els seus fruits, anomenats núcules. Els fruits es troben agrupats en una mena de pinya petita, i resulten tot un exemple de l’evolució, doncs disposen de dues ales —absoluta enginyeria aeronàutica de Mare Terra— per a facilitar la seva dispersió en l’aire.

El tret més característic del bedoll és, sense cap mena de dubte, la seva escorça. Llisa, d’un color blanc-gris clar que el personalitza totalment, es troba plena d’esquerdes transversals que deixen veure una segona pell fosca (sobretot a la base de l’arbre).

Destacar també el seu germà, el bedoll pubescent (Betula pubescens), que es diferencia bàsicament pels pèls que ressegueixen els nervis i pecíols del revers de les seves fulles.

La seva escorça té generalment menys fissures a la base, i viu en indrets més elevats que l’anterior. Penseu, doncs, quan pugeu muntanya, que la vostra afició de caps de setmana també és compartida, des de fa mil•lennis, per alguns dels vostres estimats companys del regne arborícola.

32/33 tripa34.indd 33

08/12/2009 19:48:36

esquí de muntanya

El Carlit (2.921m) Esquí de Muntanya al Capcir COMARCA: CERDANYA

natura i aventura desembre 2009

tripa34.indd 34

08/12/2009 19:48:41

www.naturaiaventura.cat

En recerca d’un cim amagat, la traça a la neu ens porta per un paratge esquitxat d’estanys, entre tranquils boscos de pi. En aquest lloc es pot escoltar la pau, es pot sentir el respirar suau de la terra, es pot trobar el quelcom que ens uneix amb la natura, es pot intuir l’aventura que ens espera... Rere els boscos, els estanys i altres muntanyes, després de molt foquejar, a la fi trobem el camí directe que ens durà al punt culminant i més alt de la Cerdanya: el Carlit.

Conquerit per Henry Rusell el 1865, i la primera ascensió hivernal per Josep Puntes, Joan Navarro i Lluís Estasen el 1923.

34/35 tripa34.indd 35

08/12/2009 19:48:46

esquí de muntanya

COM ARRIBAR-HI: Des de Puigcerdà sortim cap a França per la N-116 pel poble de la Guingueta d’Ix (BourgMadame) fins a Montlluís (Mont-Louis). Des d’aquí seguirem sempre les indicacions que trobarem cap a l’estany de les Bulloses. Passarem dues rotondes i agafarem la carretera D-118; en poc menys d’un quilòmetre trobarem un desviament que ens portarà cap a l’estany per una carretera asfaltada. Deixarem el nostre vehicle allà on la neu ens ho permeti, o fins on la carretera estigui oberta, lloc on segurament hi haurà un pàrquing situat al mig de la pista.

ASCENS (6h): Partint del pàrquing al mig de la pista (1715 m), continuarem fins arribar a l’estany de les Bulloses (2016 m). Una vegada aquí, creuem l’estany per la presa i continuem pel camí que travessa el bosc per davant de l’Hotel Bones Hores direcció WNW, pel camí dels estanys, senyalitzat amb marques grogues (podem esquivar el bosc remuntant pel barranc de l’esquerra que queda més obert per passar amb esquís).

Arribarem llavors als estanys: Negre, del Viver, de la Comassa, Sec, Llong i Llat (2180 m aproximadament), que els traves-

sarem direcció oest, passant per boscos i zones planeres. Visualitzarem llavors una muntanya al davant, el Tossal Colomer; el Carlit queda just darrere. Flanquejarem la muntanya per l’esquerra, remuntant per la Coma del Forat, per guanyar finalment el coll que connecta el Tossal Colomer amb el Carlit (2590 m). Des d’aquí continuarem amb esquís un tros més per la carena est, per després continuar crestejant sense esquís uns 400 metres, fent grimpades fàcils, però de vegades una mica exposades, fins arribar al cim del Carlit (2921 m).

natura i aventura desembre 2009

tripa34.indd 36

08/12/2009 19:48:55

www.naturaiaventura.cat

36/37 tripa34.indd 37

08/12/2009 19:49:03

esquí de muntanya

DESCENS (2h): BBaixarem per la carena nord fins al coll, on ens posarem els esquís. Amb un descens trepidant baixarem per la bonica i mantinguda canal est, fins arribar a l’estany de Sobirans.

Continuarem direcció ESE fins enllaçar amb el camí de pujada, que el desfarem llavors fins arribar al punt de sortida. Durant el descens trobarem zones planeres on haurem de

remar. Haurem d’escollir bé l’itinerari perquè sigui menys feixuc.

Si volem evitar el descens per la canal, tenim dues opcions: baixar-la amb grampons i piolet, o desfer la cresta de pujada i enllaçar amb el descens des d’aquest coll.

Aquests descensos s’han de fer amb bones condicions de neu i baix perill d’allaus.

CA TÈ C N I F I TX A IVELL: 1.250 M DESN ’ASCENS: 6H D H HORA RI E DESCENS: 2 D HORA RI IÓ: EST ED. AC 5.000.

ORIENT RDANYA.. 1:2 E MAPA: C BEA ** / M A ALPIN T: DIFÍCIL (* LTA DIFICU PALA, .

NDA I ional per O S , / S4) A c V corda op AL: A R MATERI NS I PIOLET ( O GRAMP . la cresta)

S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT TRAC OL, EL RESS K I LA ENYA

natura i aventura desembre 2009

tripa34.indd 38

08/12/2009 19:49:13

octubre - novembre

Data

Activitat

Marxes i caminades 06/12 Marxa Social de Regularitat 06/12 Sortida Fira Sant Nicolau 25/12 Pujada a la Mola 25/12 Caminada nocturna “Nit de Nadal”

Organitza

Contacte

Centre Excta. Garriguenc Grup Excta. Cult. Alpi. Lletissonada Club Muntanyenc de Terrassa La Lira Vendrellenca (SE)

www.cegarriguenc.entitats.lagarriga.cat www.geca.cat www.clubmuntanyencterrassa.com www.gmlira.com

Premis i concursos de fotografia, audiovisuals i films de muntanya 11/12 Concurs de fotografia de muntanya i natura Centre Excta. Garriguenc 15/12 Concurs fotografia digital de muntanya “Memorial Agustí Torrents i Barrachina” 16/12 Concurs fotogràfic “La Muntanya” Agrup. Excta. Granollers

www.cegarriguenc.entitats.lagarriga.cat www.balmat.com www.aeg.cat

Curses d’orientació 13/12 XX cursa d’Orientació St. Cugat del Vallès - Marató TV3 St. 16/12 Noctilivi Girona Popular. Lliga Nocturna Girona 19/12 BCN Sprint Cup - Can Baró Can Baró Copa Barcelona Esprint 20/12 BTT-O Avià 20/12 6a Cursa Popular d’Avià Avià Popular Avià

www.senglaro.cat www.aligots.org www.senglaro.cat www.cob.orientacio.org www.cob.orientacio.org

38/39 tripa34.indd 39

08/12/2009 19:49:18

curses d’orientació

per Biel Ràfols, subcampió d’Espanya 2009 bielrp@naturaiaventura.cat

a c i n Tèc

T’ho jugues tot en l’elecció d’itinerari Moià va coronar els nous campions de Catalunya d’orientació el passat 24 i 25 d’octubre.

El mapa de la Montjoia va ser el terreny de joc del que ha estat el més internacional i multitudinari Campionat de Catalunya: més de 8 nacionalitats i 700 participants presents en l’esdeveniment.

El tram analitzat (fites 8-9) correspon al recorregut d’homes elit del Campionat de Catalunya de llarga distància. L’elecció d’itinerari era la més llarga de la cursa i venia després de dos trams curts, per tant hi havia poc temps per anticipar el tram llarg. A més a més, es venia corrent de pujada, i això feia que els corredors tendissin a veure les opcions de baixada després d’haver marcat la fita.

Ruta verda: STEPAN KODEDA (10.48): Després de fer un descens pel llom i travessar els dos rius, s’agafa la línia de màxim pendent cap amunt. Un cop arribat al llom, salta a la fondalada del sud per anar a buscar l’altre llom, encara més al sud. Des d’allà creua el camí i el camp i ataca la fita amb molta seguretat (punt d’atac molt proper a la fita). És la ruta amb menys distància però amb més desnivell.

Ruta lila: LLUÍS BEDÓS (14.31): Inici seguint la corba de nivell fins arribar a trobar el revolt del camí. Seguir pel camí, i quan s’acaba el revolt, entrar a dins del bosc per anar flanquejant. Després d’arribar a la segona carena se segueix pel tàlveg fins a la bassa per remuntar, travessar el camí i seguir pel límit del camp fins a la fita. És una ruta lenta, ja que es flanqueja durant molts metres (per evitar desnivell), però el fet de flanquejar comporta inseguretat i consulta freqüent del mapa. A més cal afegir-hi el tipus de terreny que hi havia, que encara el feia més lent.

Ruta blava, alternativa: S’agafa la pista, havent pujat una mica en direcció nord-est; se salven tres cruïlles de camins, un tros de bosc i s’acaba pel corriolet que et deixa a 20 metres de la fita. Aquesta ruta transcorre durant molta estona per camí. Això fa que la velocitat de cursa sigui molt elevada i la necessitat de mirar el mapa, molt baixa. És l’opció més llarga, però amb menys desnivell.

Conclusió: Com que falten temps parcials no podem assegurar quina és la millor ruta. El que sí que sabem és que la lila no ho és, per les raons donades anteriorment.

La ruta verda és la millor si ets un corredor molt fort físicament, ja que és la ruta amb menys distància però amb més desnivell. En canvi, si ets un corredor ràpid i vols mirar poc el mapa (et falla una mica la tècnica), agafa la ruta blava.

De totes maneres, abans de valorar quina és la millor ruta, has d’avaluar quin és el teu estat fisicotècnic en aquell moment per tal de saber quina ruta s’adapta millor a les teves característiques.

natura i aventura desembre 2009

tripa34.indd 40

08/12/2009 19:49:40

ta s i v tre

www.naturaiaventura.cat

L’en Curses d’orientació: pensar i córrer Les curses d’orientació van ser creades fa més de 120 anys als països nòrdics. La idea va sorgir de la necessitat de desplaçar-se quan la neu esborrava les pistes i camins. Per tant, l’orientació, en els seus orígens, pretenia trobar la ruta més ràpida entre dos llocs. Actualment, com a esport estès internacionalment, es manté la mateixa essència: des del punt de sortida, i amb l’ajuda d’una brúixola, s’han de localitzar uns controls (les fites), dibuixats en un mapa, amb el menor temps possible. La dificultat rau a interpretar el mapa i fer-lo coincidir amb la realitat i en el fet que per anar d’un punt a l’altre el participant ha d’escollir, observant el mapa, quin és l’itinerari més ràpid. Per exemple, de vegades el recorregut més curt (anar en línia recta camp a través i pujant i baixant un turó) és més lent. Hi ha qui diu que l’orientació és com fer una partida d’escacs mentre estàs corrent un cros.

En una mateixa cursa hi trobem competint gent de totes les edats: des dels menuts, que bàsicament segueixen cintes, als avis, que fan circuits curts, passant per la iniciació, amb itineraris per camins, i els atletes d’alt nivell, amb uns recorreguts on la dificultat és màxima. És per això que diem que l’orientació és un esport que es practica en harmonia amb la natura i que és apta per a totes les generacions.

Demetrio Lozano

3 medalles de bronze als Jocs Olímpics en quatre participacions

Quan i com vas començar a fer orientació?

De jove ja tenia facilitat per orientar-me a les acampades, però no va ser fins ara fa quatre anys, quan estudiava CAFE a Vitòria. No podia assistir a classes d’activitat física al medi natural perquè entrenava, i la manera de recuperar-les va ser participant en dues curses d’orientació.

M’agrada l’orientació perquè… És un esport que està en contacte permanent amb la natura. També m’agrada practicar senderisme, tirar-me en parapent, BTT...

L’orientació és…

Un esport fantàstic, ja que combina un treball aeròbic amb l’habilitat d’interpretar un mapa amb l’ajuda de la brúixola, que no és gens fàcil.

A més a més, descobreixes racons espectaculars que mai arribaries a trobar.

Si em busqueu, em poden trobar a...

Entrenant al Palau Blaugrana, estudiant a l’INEF o amb la meva família.

Una anècdota divertida?

Recordo que a la cursa d’Otxandio havia plogut tant que els rierols marcats al mapa com a transitables, realment tenien 5 metres d’amplada! Va ser molt divertit.

Què fas quan no tens ni idea d’on ets?

Buscar un lloc de referència clar, per exemple una muntanya més alta, però he de reconèixer que de vegades és complicat... Per sort quan vaig amb cotxe i faig parapent el GPS no es perd!

Quan faràs la pròxima cursa d’orientació?

Només en puc fer durant les vacances, que és quan tinc més temps. A més, el Barça ens prohibeix competir en qualsevol altre esport que no sigui l’handbol.

Si no fessis handbol faries…

Més activitats a la natura, com ara pujar muntanyes, córrer maratons, fer orientació i orientació en parapent. M’agrada entrenar per competir i buscar nous reptes.

Un somni confessable?

Volar, fins arribar als núvols.

Es pot compatibilitzar ser esportista professional i fer orientació?

No jugant al Barça. Podia fer orientació quan jugava a Pamplona.

Creus que l’orientació és un bon complement per a un esport d’equip com l’handbol?

Sí, gràcies al seu component aeròbic. Sé que jugadors de la selecció espanyola d’hoquei, quan es preparaven per als Jocs Olímpics, havien de pujar en petits grups al cim d’una muntanya amb la idea de fer cohesió i treball en grup.

Com es veu l’orientació des d’un altre esport tan important com l’handbol?

Es veu com un esport innovador, on s’ha de ser hàbil orientant-se, a més a més de ser un gran atleta. És una activitat molt bonica i espectacular, en sintonia amb la natura. Reflex de tot això és l’augment de curses d’orientació que hi ha actualment.

40/41 tripa34.indd 41

08/12/2009 19:49:57

vies ferrades

Via Regina La reina de les vies ferrades

COMARCA: ALT URGELL

natura i aventura desembre 2009

tripa34.indd 42

08/12/2009 19:50:05

www.naturaiaventura.cat

42/43 tripa34.indd 43

08/12/2009 19:50:11

vies ferrades

La Regina és una de les vies ferrades més llargues de Catalunya, que amb el temps ha esdevingut una de les grans vies clàssiques del país. En Josep Vergara, la Verena Masius i en Xavi Vidal –als qui devem el plaer de poder ascendir aquest vessant de la serra d’Auvenç per un itinerari tant vertical i espectacular- varen batejar amb encert la via ferrada amb el nom de regina, reina en llatí. I el temps els ha donat la raó, doncs probablement aquesta via que serpenteja a vol d’ocell sobre les aigües de tons turqueses embassades a Oliana, és la reina de les ferrades.

ACCÉS: des de la població d’Oliana ens dirigim per la carretera C-14 en direcció a la Seu d’Urgell. Al quilòmetre 149 aproximadament just abans d’entrar en un túnel anomenat Remolins i que té una longitud de 288 metres trobarem a la nostra mà esquerra una esplanada on podrem estacionar el nostre vehicle.

APROXIMACIÓ: just davant de l’aparcament neix un sender que s’endinsa muntanya amunt pel llit d’un torrent. Aquest sender es troba senyalitzat amb marques vermelles que haurem de seguir fins a l’inici de la ferrada , malgrat que de vegades són poc visibles la traça del sender és molt clar i evident.

Després d’avançar uns metres pel torrent el deixem i seguim un sender que s’enfila per la dreta. Desprès d’uns minuts d’ascens passem pel costat d’una torre elèctrica i ens endinsem en un tram boscós mentre seguim pujant. En breu trobarem una cruïlla on haurem de prendre el camí que marxa per la dreta i que flanquejant la base de la paret ens durà al principi de la via senyalitzat amb un rètol de fusta.

fins a un replà on seguirem un sender fins a l’inici del tercer tram. En aquest punt arriba el sender que utilitzarem per descendir del tercer tram i que seguirem posteriorment cap al pàrquing.

3º tram (no apte per nens): el darrer tram és el més difícil dels tres per la seva exigència física i pel desgast acumulat dels altres dos trams. Comencem amb un primer ressalt molt aeri i vertical. Acte seguit trobem una bifurcació, si seguim el camí de la dreta abandonarem la via si seguim per l’esquerra seguirem l’itinerari. Seguim avançant i trobem un pas que alguns anomenen com el Pas de la Fe. Es tracta d’un pas on haurem de passar d’un costat a un altre d’una xemeneia, aquesta dificultat dóna pas a un nou ressalt vertical i aeri i posteriorment a

ITINERARI: 1º tram: en aquest tram la via ascendeix fins al cim d’una agulla des d’on gaudirem d’unes espectaculars panoràmiques sobre el pantà d’Oliana. Per fer-ho haurem de superar un primer ressalt molt vertical i desprès una canal fins arribar a un petit coll. Des d’allà farem un flanqueig superant diversos ressalts i arribarem a un segon coll on trobarem un altre ressalt vertical que ens durà fins al cim de l’agulla.

2º tram: descendim de l’agulla i superem un flanqueig que ens porta fins a l’inici d’un pont penjant que ens assegura fortes emocions. Un cop a l’altre costat superarem una paret molt llarga, aèria i vertical que ens durà

natura i aventura desembre 2009

tripa34.indd 44

08/12/2009 19:50:21

www.naturaiaventura.cat

un flanqueig que ens durà fins a una cruïlla on haurem de decidir els darrers metres de l’itinerari. Si seguim per la dreta és mes complicat ja que haurem de superar un llarg ressalt vertical i un pas desplomat. Si ho fem per l’esquerra, opció més fàcil, farem un flanqueig i posteriorment un ressalt vertical més curt que en l’anterior opció. Qualsevol de les dues opcions ens porten al mateix lloc, un petit replà on hi trobarem una bústia amb un llibre de piulades. Desprès superarem un darrer ressalt abans de donar per finalitzat l’ititnerari. No us traieu l’equip doncs serà necessari pel retorn.

RETORN: Un cop finalitzat l’itinerari seguirem les marques de pintura vermelles que ens portaran fins a l’inici del camí equipat conegut com camí de Joan Nubiola. Les mateixes marques ens duran posteriorment fins al lloc on hem estacionat el vehicle. En aproximadament 30 minuts, desprès de superar alguns passos equipats amb cables i graons, el camí ens portarà fins al punt on hem iniciat el tercer tram de la via. Des d’allà descendirem flanquejant la paret fins arribar als peus de la cascada de la cinglera d’Esplovins i posteriorment per una zona boscosa fins al pàrquing.

CA TÈ C N I F I TX A : 400 M ELL DESNIV T: MOLT ALTA 25’ : LTA U C IMACIÓ DIFI ’APROX D 30’ I R H A HOR A RI: 3 R E N I T I ’ HORA RI ETORN: 1H 20 GUANTS i DISR I ÉS, R A N A R R HO SC, A IL UNA CORD A C : L A I T R Ú E T R SE MA PAS. .. POT

R N SIPADO GURA R ALGU RGA RA, VERE E E S V S A P PER R: JOSE VIDAL. DA PE R EQUIPA SUS Y XAVIE SI A M A N

Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya

44/45 tripa34.indd 45

08/12/2009 19:50:25

món sostenible

Alguns països del sud, liderats pel bloc africà, demanaven una reducció d’un 40% de les emissions globals, mentre que Europa abanderava la proposta més moderada de reduir-les un 20%, i els Estats Units, el principal contaminant mundial, seguia marejant la perdiu per dilatar les discussions i no arribar a cap acord. “Cada dia que passa sense acord, un dia més per seguir contaminant. Conec moltes empreses satisfetes per aquesta fórmula” —em comentà Mr. Green, un activista danès a les portes del recinte.

De fet, els plans d’ampliar els mercats de carboni a la cimera del desembre

agreujarien la contaminació atmosfèrica i fins i tot accionarien una segona debacle financera global que faria impossible protegir les poblacions de les conseqüències de l’escalfament, adverteixen, en un nou informe, Amigos de la Tierra.

als 3,1 bilions l’any 2020.

L’any passat, gairebé 5 mil milions de tones de reduccions en emissions de gasos equivalents al diòxid de carboni (CO2e) foren comercialitzades als mercats de carboni del món, que va augmentar un 83% en un sol any. 2

Obsessió financera L’informe Una obsessió perillosa 1 se centra en la compra i venda d’una nova i artificiosa comoditat: el dret a emetre diòxid de carboni. Els països més industrialitzats i contaminants volen ampliar aquest nou negoci, que segons dades europees va arribar a 126.000 milions de dòlars l’any 2008, i s’espera que arribi

Però aquesta frenètica activitat comercial no ha portat a una reducció de les emissions: des que el Protocol de Kyoto és vigent, l’any 2005, les emissions globals de CO2 han seguit augmentant i han arribat a la xifra de 31.500 milions de tones l’any 2008. 3 Malgrat tot, ni tan sols la majoria de

natura i aventura desembre 2009

tripa34.indd 46

08/12/2009 19:50:32

www.naturaiaventura.cat

CUINANT EL PLANETA AMB MERCATS DE FUM Marc Gavaldà Ambientòleg, coautor de Energía y deuda ecológica, Icaria, Barcelona, març 2009

Si l’articulista que us escriu es va enfilar a una grua per penjar una pancarta durant la Conferència del Canvi Climàtic a Barcelona és per la profunda indignació que genera veure com els qui més contaminen s’inventen ginys mercantils per no deixar de fer-ho. Faltava només un mes per la Conferència del Canvi Climàtic a Copenhaguen i les perspectives no eren gens optimistes per la manca d’un consens previ per revalidar un Protocol de Kyoto caducat i ineficaç quant a la reducció d’emissions globals.

En aquest context, la cimera de Barcelona es presentava com una darrera oportunitat perquè els governs acostessin posicions, i es pugui evitar així un nou fracàs diplomàtic que deixi l’estabilitat climàtica del planeta fora de control.

transaccions són dutes a terme per les indústries contaminants, sinó pels bancs i accionistes que es beneficien de l’especulació en aquests mercats, amb productes financers de carboni cada cop més complexos.

Així, si ja els esquemes actuals del comerç de carboni no estan complint les reduccions d’emissions permeses, confiar que aquests nous enginys financers reduiran les emissions globals significa una opció molt temerària per a la salut del planeta i el futur de milions de refugiats climàtics.

El comerç de carbó també serveix de

cortina de fum als països industrialitzats per evitar un compromís legal i moral per proporcionar tecnologia i finançament als països del sud en tecnologies netes i assumir el deute climàtic que han adquirit amb les regions més castigades pel canvi climàtic.

L’obsessió dels governs a buscar solucions de mercat abans d’aplicar mesures legals directes, com impostos sobre el carboni o una reducció obligatòria d’emissions, empara les grans corporacions energètiques a seguir contaminant impunement. I els capitosts i timoners d’aquestes empreses, espolsats de tota responsabilitat civil o penal cap a les víc-

times del canvi climàtic generat per les seves emissions, podran seguir cuinant el planeta per engreixar les seves fortunes monetàries.

Un vent gelat bufava dalt d’aquella grua a la Zona Franca i esvalotava insistentment la pancarta gegantina: “Market is the problem, not the solution”. Des d’allà dalt, els delegats que anaven entrant a la cimera eren només punts foscos sobre la vorera. Impossible distingir el seu origen, i menys les seves intencions. Alguns, pensarien en com arribar a un acord global urgent per evitar el col•lapse climàtic. D’altres, en com seguir enriquintse a costa de provocar-lo.

Veure informe en anglès, A dangerous obsesion, disponible a l’enllaç: http://www.foe.co.uk/resource/reports/dangerous_obsession.pdf “Carbon Market Up 83% In 2008, Value Hits $125 Billion”, Environmental Leader, 14 de gener del 2009. http://tinyurl.com/lodm9m 3 Segons la Netherlands Environment Assessment Agency, http://tinyurl.com/kmsh4r citat a Grain, Entrepobles, “No te comas el mundo”, Cocinando el planeta, AECI, Barcelona, 2009.

1 2

46/47 44/45 38/39 tripa34.indd 47

08/12/2009 19:50:41

AQUEST NADAL REGALA

NATURA I AVENTURA

Per només 20€ un regal per tot l’any. tripa34.indd 48

08/12/2009 19:50:46

SUBSCRIU-TE HI SORTIRÀS GUANYANT 10% de descompte c/ Sant Lluís 44-48, Barcelona

10% en tèxtil Trav. de Gràcia 132, Barcelona

5% en bicicletes 10% en equipaments c/ Indústria 265, Barcelona

10% en tèxtil 10% en material dur

Per què subscriure’m-hi?

*

Reb cada mes Natura i Aventura a casa teva.

No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la!

*

Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats.

*

Participa en els sorteigs mensuals de material, viatges i altres regals.

*

Aprofita els descomptes que molts establiments ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.

Pere III, 49-51, Manresa

10% de descompte

Avda. dels Països Catalans, 132 Igualada

10% de descompte Ctra de Ribes, 251 Les Franqueses del Vallès

10% de descompte Bellver de Cerdanya Tel.: 616 85 55 35

turisme rural

10% de descompte Castellar de N’Hug Tel.: 93 825 70 16

Tot això per només

20€ l’any!

guies

10% en compres en metàl·lic i 6% amb tarja c/ Galileu 208, Terrassa

7% ic10% en compres superiors a 30O euros c/ Galileu 64, Barcelona

10% de descompte Castellar de N’Hug Tel.: 93 825 70 16

10% de descompte Av/ Costa Brava 138, Malgrat de Mar

Dive Different (submarinisme)

TORRE DE L’AMO 10% de descompte www.parcfluvial.cat

Com subscriure’m-hi?

A través de www.naturaiaventura.cat.

Trucant al telèfon 93 417 76 14.

Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.

15% de descompte Sant Feliu de Guíxols Tel.: 687 95 27 05

RAFART 10% en tèxtil 5% en material dur c/ Sant Pere 12, Sabadell

15% de descompte

10% de descompte Rbla. Josep Tarradelles - Granollers

10% de descompte

10% de descompte

La Molina - Borredà - Sant Feliu de Guíxols - Tel.: 616553039

c/ Canonge Baranera 2, Badalona

Pg. Pare Claret, 4 25280 - Solsona

10% de descompte

15% de descompte Casa Motxo Estaon-Pallars Subirà

2€ de descompte

ctra. de Sant Fruitós 7, Berga

Baix Empordà Tel.: 620 846 742

Cerdanyola del Vallès - 93 591 07 27

10% de descompte www.casamotxo.com - 636 17 47 52

10% de descompte www.cbcadvocats.com

10% de descompte

15% de descompte

www.molidegosol.com

www.skkayak.com

+

ra, NatuarapiroApvetentu u.

tripa34.indd 49

48/49 08/12/2009 19:50:53

LA GUIA DEL

turisme actiu

ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu...

L’ALT EMPORDÀ

EL BAIX EBRE

CAMPMANY

DELTEBRE

TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones.

C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com

L’ALT PENEDÈS

LA POBLA DE LILLET

RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta.

C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162

SALDES

EL PERELLÓ

HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant.

Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es

LAVERN (SUBIRATS)

HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània.

Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com

SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA

HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés.

Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes.

C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com

L’ANOIA EL BRUC

RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics.

Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com

EL BAIX CAMP MONTBRIÓ DEL CAMP

ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables.

Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari.

Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com

tripa34.indd 50

RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya.

C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com

HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant.

Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com

BERGUEDÀ EL MONTSIÀ

BAGÀ

HOSTAL CAL BATISTA Habitacions amb bany, TV, música i calefacció; menjador climatitzat sense barreres arquitectòniques i cuina casolana acurada.

C/ Raval, s/n, Bagà. Tel.93 824 41 26 www.calbatista.com

À CASTELLAR DE N’HUG

RESIDÈNCIA ALBERG LA CLOSA Allotjament rural de muntanya, on tastaràs menjar casolà de muntanya. Viu la teva aventura amb nosaltres!!!

Tel. 938 257 016 – mòb. 637 729 808 www.cingles.org

GÒSOL

ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Punt de partida per fer excursions al Pedraforca, serra del Cadí, Ruta dels Bons Homes...

Molí de Gòsol s/n Mòb. 636564310 www.molidegosol.com

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ

HOTEL CASA DUANER REST. EL RACÓ DE L’AVI Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de la natura, la gastronomia, i totes les activitats culturals, esportives i d’oci que ofereix general a l’Alt Berguedà.

Pl. la Farga, 10. Tel.938 227 672 www.elrecodelavi.com

LA POBLA DE LILLET

RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya.

C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com

SANTA BÀRBARA

HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l’Ebre Ctra. De Santa Bàrbara a La Sènia www.hoteldiego.com

LA SELVA ARBÚCIES

RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí.

Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es

VALLÈS ORIENTAL EL VALLÈS ARBÚCIES

RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY On podreu gaudir, al menjador i a la terrassa, de bons àpats tradicionals i a la vegada sofisticats, barreja del millor de la cuina catalana amb productes de D.O. de Lleó. L’especialitat del xef són els arrossos, siguin risottos o caldosos.

Crta del Montseny, 406. Tel 938 482 805 www.lavalldelmontseny.com

SANTA MARIA DE PALAUTORDERA FONDA EL TURÓ DE L’HOME Situat al centre de Sta. Maria de Palautordera. Tracte familiar amb més de 100 anys d’experiencia. Especialitat en caça i bolets.

Cuina casolana.

Plaça Major, 6. Tel. 938 480 027 www.turodelhome.com

ORIENTAL

08/12/2009 19:50:59