www.naturaiaventura.cat
35
GENER 2010
T
STEX X
ERMO O ptim
ELS CINGLES DE BERTÍ
Natura poètica
ESQUÍ DE MUNTANYA A LA VAL D’ARAN
Somnis d’hivern
R.
Imatge de portada: Els tucs de la serra de Fontfreda ens acompanyaran al llarg de l’ascens al Tuc deth Pòrt de Vielha, a la Val d’Aran.
COMPE GPS LAND
Aprèn a utilitzar-lo www.loeffler.at 06.11.2009 8:14:36 Uhr
tapesNiA35.indd 1
07/01/2010 15:32:32
ANY V. NÚM. 35 GENER 2010
TIRADA: 15.000 EXEMPLARS
CONTROLATS PER: Direcció: Jordi Fernàndez
Redacció: Jaume Guillot
Correcció: Berta Aymerich Mestre Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Jaume Guillot
Col·laboradors: Anna Parra Marc Gavaldà Biel Ràfols Esther Cot Edu Abad Oscar Castillo Albert Beneït Luís Manzaneda Míriam Galisteo
Edita: H4XORS S.L. C/Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat
Natura i Aventura és membre de:
editorial
Els primers segons de l’any sovint venen acompanyats del so de les copes entrexocant, les mirades còmplices i els somriures. És com si la seva arribada signifiqués quelcom més que saber-nos un xic més vells. Com la llum que esclata en una pluja de fina purpurina al reflectir-se en el líquid daurat que omple les nostres copes, l’entrada de l’any nou encén els focs artificials de les nostres esperances i desitjos i desperta de l’oblit vells anhels amagats. És el moment ideal per creure en el canvi, per plantejar-nos noves metes, per creure’ns capaços d’assolir nous reptes. Abans que fugi la màgia d’aquest instant que ens fa creure capaços de tot; abans que la darrera copa es buidi; abans que la darrera espurna daurada caigui al terra, hem d’omplir-nos de noves intencions. Natura i Aventura creix al temps que ho fem nosaltres i, amb l’entrada del nou any, madura un poc més. Les mostres enquadernades en carpetes de fulls transparents que dúiem fa poc més de tres anys han esdevingut, amb el pas del temps, milers de pàgines repartides per Catalunya, milers de paraules, de records i d’emocions compartides amb tots vosaltres, un munt de paisatges que hem despullat plegats. Aquesta nit, abans que les bombolles d’aquest líquid maliciós em facin trontollar l’enteniment i m’esgarrapin les paraules, vull alçar la copa enlaire i brindar amb tots vosaltres perquè el 2010 que tot just comença ens permeti seguir caminant plegats i assolir cadascú, el seu cim més anhelat.
L’equip de NATURA I AVENTURA us desitja un feliç 2010
Dipòsit legal: B-51.197-2006 Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03 tripa35.indd 3
12/01/2010 23:03:42
Sumari 06
34
rutes a peu 06
Els cingles d’Aiats i Cabrera
boscos i arbres singulars 13
Els Freixes
plantes medicinals 14
La valeriana
rutes en BTT 16
Els cingles de Bertí
CompeGPS Land 24
Capítol 2: primers passos
curses d’orientació 28
Un esport per descobrir
escalada clàssica 30 14
Via Directa Estel, 285 m, 6a (V+/A0).
calendari 33
Calendari d’esdeveniments
esquí de muntanya 34
Ascens al Tuc deth Port deth Vielha
món sostenible 38
Qui atura l´autonomia energètica
biblioteca 40
Novetats editorials
turisme actiu 42
natura i aventura desembre 2009
tripa35.indd 4
Planifica les teves sortides
04/05 12/01/2010 23:04:04
tripa35.indd 5
12/01/2010 23:04:09
rutes a peu
Setials de gegant Els altiplans d’Aiats i Cabrera
COMARCA: OSONA
natura i aventura gener 2010
tripa35.indd 6
12/01/2010 23:04:16
www.naturaiaventura.cat
“Aquest bocí de terra, alterós i fresquívol, posat entre la Plana de Vic, la Guilleria i els tan deliciosos pradells d’Olot, és el Cabrerès [...]. Els penyals de Cabrera i d’Aiats, segats horitzontalment i tallats a dret fil, tenen tot el tirat d’un ruïnós amfiteatre, que una raça de ciclops hagués bastit, per tal de tancar la Plana de Vic per la part de llevant.” Fortià Solà
06/07 tripa35.indd 7
12/01/2010 23:04:21
rutes a peu
Entre les planes de Vic i les terres d’Olot s’alça un extens altiplà envoltat per un amfiteatre de muntanyes. Enmig d’aquest suau territori, damunt el verd intens dels camps i sobre les clapes d’acarbassades rouredes solcades de pinzellades de tardor que emmantellen de vegetació els llocs no aptes pel conreu, s’alça un paisatge digne de ser admirat pel seu ric cromatisme i per l’harmonia dels elements que el constitueixen. Els immensos murallams nuus de vegetació d’Aiats i Cabrera s’eleven al cel i dibuixen, sobre les suaus ondulacions dels prats de pastura i les feixes de conreu, una espectacular i sorprenent orografia. Els seus perfils acinglerats són inconfusibles i fan la impressió, vistos des de lluny, de ser dos cims retallats per una serra gegantina. La veu popular explica, però, que no fou una serra gegantina la que truncà aquestes dues carenes, sinó que varen ser uns dalladors molt ferms els que configuraren, amb les fulles esmolades de les seves dalles, la forma d’aquests cingles. El ieisme arrelat i viu d’aquesta comarca ha fet la resta, i ha transformat els cingles dallats en els cingles d’Aiats.
natura i aventura gener 2010
tripa35.indd 8
12/01/2010 23:04:30
www.naturaiaventura.cat
S
i des de lluny aquests altiplans són sorprenents per les seves formes, en apropar-nos-hi l’espectacle de llums i colors que es reflecteixen a les seves parets és fascinador. No és d’estranyar que l’existència d’uns paisatges tan feréstecs i abruptes enmig de prats i boscos de captivadora dolcesa paisatgística hagin originat, al llarg de centúries, llegendàries narracions que la veu popular, amb sobrada imaginació, s’ha ocupat d’enriquir i de donar-hi fantasioses interpretacions, com la que explica que les fades que s’amaguen als engorjats de la riera de les Gorgues construïren, als Aiats, un setial a un gegant que s’instal·là al Collsacabra. D’aquesta manera el nouvingut podia, des del seu gegantí seient de pedra, gaudir de la majestuosa panoràmica que s’hi albira. Cap al nord la vista es perd en les serralades garrotxines i prepirinenques, mentre que al sud es contemplen les Guilleries i la plana osonenca que s’escampa vers el Montseny. El pla d’Aiats i la serra de Cabrera estan units pel coll del Bram, vora el qual neix la riera d’Aiats, coneguda, en la seva part més baixa,
com a riera de la Rotllada. La riera rep aquí el nom de la casa que, a mig camí entre Olot i Vic, era hostal d’obligada parada dels traginers que freqüentaven el camí ral. En aquella època s’anomenava hostal de la Cabreta. Des del coll del Bram tenim dues opcions per pujar al santuari de Cabrera: vèncer directament el morral rocós per l’anomenat camí de les Escales, o bé fer-ho pel camí de les Marrades. El camí de les Escales fou obert l’any 1952, quasi tot picat a mà —en la seva part superior, allà on la roca era més abrupta, s’hi afegiren graons artificials. El de les Marrades és el camí tradicional, empedrat, ample i de pujada suau que fent ziga-zagues ens durà fins al capdamunt de la gegantina peanya de roca on es troben el santuari i l’hostatgeria. El santuari de Cabrera era el centre del terme històric del Cabrerès, nom amb el qual es designaven les terres sotmeses als antics vescomtes de Cabrera. Hi ha qui prefereix utilitzar el nom de Collsacabra, relativament modern, i que és el nom topogràfic que s’emprava per designar els territoris situats a llevant del coll Sacabra o collada del Bac.
Sigui com sigui, l’origen del santuari fou l’església del castell dels Cabrera, documentada ja al segle xii, però que fou destruïda pels terratrèmols que sacsejaren Catalunya al segle XV. L’edifici actual és del segle xvii, amb porta dovellada a la façana de ponent; a l’angle nord s’aixecà el campanar al segle xviii. A l’interior hi ha una imatge de la Mare de Déu que reprodueix la del segle xiii que s’hi venerava anteriorment. Adossat al santuari hi ha l’edifici que fou la casa de l’ermità i que actualment fa d’hostal. Si les vistes des del pla d’Aiats eren espectaculars, enfilats al pla de Cabrera i envoltats de vertiginosos espadats, les panoràmiques que s’obren davant nostre són també impressionants, sobretot cap al nord. Des d’aquest privilegiat mirador reconeixem en primer terme les serres de Curull i de Llancers, rere la qual s’alça el Puigsacalm, l’emblemàtic cim garrotxí. Si tombem la mirada un xic més a l’est descobrim les terres de Falgars i, enllà, la vall d’en Bas i la ciutat d’Olot. Com a extraordinari teló de fons, gaudim dels emblanquinats Pirineus, on destaquen els cims de
08/09 tripa35.indd 9
12/01/2010 23:04:39
rutes a peu
Núria i, fonent-se amb l’horitzó, s’endevina el característic contorn del Canigó. Arrecerada a ponent del coll del Bram hi ha la parròquia de Sant Julià de Cabrera, construïda a la capçalera de la petita vall solcada per la riera de Sant Julià que, tot i no ser gaire lluny de la carretera de Vic a Olot, resta amagada sota els cingles com un món a part que cal anar a descobrir. La parròquia forma, juntament amb la rectoria i la gran masia del Prat, un conjunt bell i harmoniós. L’església, romànica del segle xi, és d’una sola nau amb volta de canó capçada amb un absis semicircular a la banda de llevant, mig amagat a l’exterior. Al costat nord hi ha una absidiola, decorada amb arcuacions i bandes llombardes, que és l’única de les dues capelles originals que resta. La capella del costat de migdia i la sagristia són del segle xvi. També és posterior el petit campanar que, sobre el mur de ponent, obre els seus dos ulls. L’extens prat d’aquest costat de l’església s’anomenava antigament, segons Antoni Pladevall, plaça reial, perquè era el lloc on es reunien les diverses parròquies del castell de Cabrera. “Les campanes de la parròquia d’estona ençà que repiquen anunciant la celebració del solemne ofici en honor de Sant Julià, patró parroquial. [...] en acabar l’ofici aparegueren del presbiteri els pabordes amb posat seriós i amb calma adequada. Baixaren als rengles de bancs i setis i, respectuosament, donaren a besar, a cada un dels assistents, un gros medalló amb un baix relleu del sant patró. A continuació aparegueren dues simpàtiques jovenetes que portaven grosses paneres i amb el mateix ritme dels pabordes ofrenaren també a tots els assistents una bella porció de coca ensucrada. Al rebre tan olorós present de mans de tan formoses donzelles restàrem sorpresos i indecisos. Sempre havíem cregut que menjar dintre d’un recinte sagrat, com ho és un temple de Crist, era una evident irreverència i una notòria falta de respecte. La prudència ens feu esperar i observar, per allò que diuen els castellans de “a donde fueras haz lo que vieras”. L’espera fou breu. La veïna nostra, una àvia d’avançada edat, bon xic desdentegada i amb ple coneixement de causa, després de besar la coca
natura i aventura gener 2010
tripa35.indd 10
ensucrada amb tot respecte les emprengué a dentades fent-ne un net en un tres i no res, igual que els altres assistents. Davant d’aquest exemple, procedírem d’aital faisó encara que no fóssim parroquians. La coca, d’excel·lent qualitat, fou engolida a bon ritme per no desmerèixer dels veïns. Aquesta sorpresa ens induí a esperar-ne una altra. Sospitàvem trobar al defora el sa complement de la ratafia, que no aparegué enlloc. Si la volíem saborejar, no quedava més remei que acostar-nos fins el taulell de l’hostal de Cal Vidrier i pagar-la de la nostra butxaca.” Així descrivia l’admirat Ramon Vinyeta la tradició d’ofrenar coca ensucrada durant el transcurs de l’ofici el dia de la Festa Major, que des de temps immemorial té lloc a Sant Julià de Cabrera. Adossada a la banda nord hi ha la rectoria, actualment convertida en casa de colònies del bisbat de Vic, i a l’altre costat de l’església completa el conjunt la gran masia del Prat de Sant Julià, llinatge que al segle xviii formava part de la noblesa rural. De tornada cap a Cantonigròs, sota l’agullola de la Tuta, trobem el mas que li dóna el nom,
Doble pàgina d’inici: Els cingles dels Aiats s’eleven imponents cap al cel. Doble pàgina anterior: Des del seu penyal, el santuari de Cabrera gaudeix d’unes immillorables i extensíssimes panoràmiques de les Guilleries, la plana de Vic i el Montseny cap al Sud i de les terres garrotxines i els Pirineus cap al Nord. A dalt: la vall on es troba la parròquia romànica de Sant Julià de Cabrera encara conserva l’encant, el silenci i els misteris dels llocs aïllats.
solitari i totalment integrat en el paisatge que l’envolta; i sota l’esperó que forma el Pla de Sitjar trobem can Caselles, que, estratègicament enfilat sobre l’alterós penyal, domina la vall amb la seva presència. Són masos de l’època medieval, refets, com la majoria de masies d’aquestes contrades, al segle xviii. Des d’aquí veiem, amb lluenta blancor a l’altre vessant de la riera, l’esmentada casa de la Rotllada, que dóna nom a la riera i al pont que més tard travessarem.
10/11 12/01/2010 23:04:47
www.naturaiaventura.cat
tripa35.indd 11
12/01/2010 23:04:55
rutes a peu
LA RUTA PAS A PAS FITXA
ÈPOCA: TOT L’ANY TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DESNIVELL: 760 M
RECORREGUT: 13,5 KM DIFICULTAT: MITJA DURADA: 3 H
S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT TRAC OL, EL K RESS I LA ENYA
Poc abans d’arribar a Cantonigròs (si venim de Vic), quan la carretera travessa la riera de la Rotllada pel pont del mateix nom neix, a l’esquerra, una pista que mena cap a Sant Julià de Cabrera. En aquest punt podem estacionar 9 el nostre vehicle. Sortim des del pont de la Rotllada (1) i prenem un camí ample (antic camí Ral de Vic a Olot) que en direcció nord10 8 est es dirigeix cap els masos de Ca la Rotllada, la Cabreta, la 11 7 Creu. A l’alçada del coll de Comajoan trobem una cruïlla (2) on canviem de direcció i ens dirigim 5 6 cap a l’Ermita de Sant Gil i el mas de Comajoan, visibles a la nostra 12 esquerra en direcció nord-oest. 4 Passem entre l’ermita i el mas (3). El sender marxa vorejant un 3 gran dipòsit d’aigua que hi ha al 2 darrere. El sender flanqueja el cingle fins arribar al mas de Aiats (4). En arribar a l’alçada del mas 13 prenem a la dreta i amunt pel sender que s’enfila cap al Pla d’Aiats (5) (marques blaves). S’acaba la 1 forta pujada i trobem a mà dreta les cabanes d’Aiats, actualment mig enrunades. Seguim a la dreta fins al cim (6). Desfem uns metres el camí d’anada i resseguim el Pla d’Aiats en direcció nord-oest. El camí davalla fins al coll del Bram (7), aquí deixem a mà esquerra el camí que marxa en forta baixada resseguint la riera d’Aiats i seguim en direcció nord-oest fins al coll de Cabrera. Un cop al coll ens enfilem pel camí de les escales, nom que rep aquest tram de camí que ens ajuda a superar la cinglera. Arribem al santuari de Mare de Déu de Cabrera (8). Per la seva part posterior i resseguint el cingle ens apropem fins al cim de Cabrera (9). Desfem el camí fins al coll de Cabrera i prenem a la dreta i avall en direcció nord-oest el camí que davalla fins a Sant Julia de Cabrera (10). Prenem un sender que neix entre Sant Julia de Cabrera i el mas de el Prat. El sender ressegueix la serra de Cabrera en direcció sud-est. Arribem a una cruïlla (11) on ens creua el camí que ve de la Masallera i que puja all coll de Cabrera. Seguim en la direcció que portàvem. Deixem a la dreta el camí del mas de la Tuta (12). Arribem a una nova cruïlla (13), deixem a l’esquerra el mas de Caselles i el camí que es dirigeix cap els cingles d’Aiats i seguim a la dreta fins al Pont de la Rotllada.
natura i aventura gener 2010
tripa35.indd 12
12/01/2010 23:05:04
arbres i boscos singulars
FITXA 12
Els freixes: conquerint des dels Pirineus fins a terres valencianes Albert Beneït Rochés Agent Rural Per fi ha vingut el fred de debò, el temps que toca a aquestes alçades de l’any. Festes de Nadal a banda, el desembre és el mes en què comença l’hivern. El mes en què les espècies vegetals que encara no ho han fet realitzen la seva parada. Un standby en què les activitats de la planta es redueixen a la mínima expressió; una perfecta estratègia de la natura per lluitar contra la dura meteorologia de l’hivern. Una estratègia en què els arbres de fulla caduca perden la seva camisa, les seves fulles, en un encertat intent d’estalviar tota l’energia possible. Un moment immillorable per veure i gaudir de la bellesa de “l’esquelet” dels arbres caducifolis. Uns dels arbres dels quals gaudirem aquests dies són els que avui ens pertoquen: els freixes. I és que avui no parlarem d’un sol arbre, ni de dos; avui parlarem de tres arbres, els tres components de la família Fraxinus que tenim a Catalunya. Començarem pel que és, sens dubte, el més conegut per la majoria de vosaltres: el freixe de fulla grossa. Del llatí Fraxinus excelsior, el freixe de fulla grossa és un arbre portentós i dret, que pot arribar a sobrepassar els 30 metres d’alçada. El trobem a la muntanya mitjana i a l’estatge subalpí. Això vol dir que el podem trobar sobretot a les contrades del Montseny i als Pirineus, però també el trobarem de forma destacada dins la comunitat dels boscos de ribera. Repetim, ara el trobareu desproveït de fulles, un dels seus trets més identificatius, tot s’ha de dir, per la qual cosa és un temps perfecte per gaudir de la seva capçada esclarissada i de forma ovalada, així com de la seva escorça de color argentat, llisa quan és jove i clivellada a mesura que passa el temps. Tornant a les fulles, i perquè ben entrada la primavera les pugueu distingir, us direm que són molt característiques. Les seves fulles les anomenem compostes, doncs el que us semblarà en primera instància la fulla, no ho és. Aquestes “altres fulles” s’anomenen folíols, i cada fulla del freixe de fulla grossa en disposa de 9 a 13. Fixeu-vos bé en els folíols i veureu com el seu contorn és dentat. Si obrim una mica la nostra visió, observarem una altra de les característiques d’aquest arbre: les fulles i les branques es troben oposades. Els seus borrons de color negre també són força característics, i els fruits són, com dèiem dels fruits del bedoll, absoluta enginyeria aeronàutica de la natura. Els seus fruits, anomenats sàmares,
disposen també d’una ala que els rodeja i que també en facilita la dispersió quan són madurs. Això és durant el mes de setembre. Es troben agrupats en característics ramells que pengen. En segon lloc, parlem del germà petit, el freixe de fulla petita o Fraxinus angustifolia en la seva versió científica. Germà petit perquè aquest només arriba als 10 metres d’alçada. Les seves fulles, evidentment també compostes, són més petites i només disposen de 5 a 9 folíols. Germà petit però més valent que l’anterior i menys necessitat d’humitat i recursos que el freixe de fulla grossa, doncs el freixe de fulla petita el trobarem on falta el
germà gran, és a dir, en direcció sud, arribant fins i tot al País Valencià i, tot i que de forma rara, a les Balears, cosa que no aconsegueix l’anterior. Per últim, el més rar a Catalunya però més estès en terres valencianes, el freixe de flor o Fraxinus ornus. De característiques força similars als seus germans, aquest últim es distingeix sobretot pels preciosos ramells en què s’agrupen les seves flors. Disposen, a més, de calze i corol•la amb característics pètals blancs. Per cert, aquest és el famós arbre del mannà, destacable substància de sabor dolç amb importants aplicacions medicinals que aflora sota la seva escorça.
12/13 tripa35.indd 13
12/01/2010 23:05:10
plantes medicinals
La valeriana:
un remei tradicional pels desordres nerviosos
Anna Parra anna@naturaiaventural.cat
(Valeriana officinalis)
Fitxa 28 Qui no ha pres en èpoques d’estrès una infusió de valeriana? De ben segur que si no l’heu tastat la coneixeu per la seva fama de sedant, i molt ben merescuda, per cert. Ja en l’antiguitat s’utilitzava, i el seu nom en llatí valere, que vol dir “estar bé”, és indicatiu de la consideració que se li tenia des del punt de vista terapèutic.
DESCRIPCIÓ: Planta sempre verda, perenne, que arriba a mesurar 1,2 metres d’alçada, originària d’Europa. De tall recte i acanalat, té unes flors rosades o blanques petites i creixen agrupades. L’arrel és aromàtica, especialment quan està fresca; en assecar-se apareix una olor fètida que atrau els gats, d’aquí el seu nom “herba dels gats”. La seva distribució és universal i es pot trobar de forma silvestre als prats i marges dels rius. Es recol·lecta a la primavera i a la tardor. Es diu que aquesta planta és la més important de totes les que posseeixen propietats sedants del sistema nerviós.
BENEFICIS: Ús intern: Sedant:
Prendre dues tasses al dia.
Alcoholisme:
És molt eficaç contra qualsevol trastorn nerviós i depressiu, palpitacions, esgotament nerviós, estrès, ansietat... Farem una infusió de 15 grams de l’arrel que es deixa reposar tota la nit.
L’ús de la planta pot ser molt interessant en l’alcoholisme, ja que disminueix l’ansietat i ajuda a dormir millor. Infusió de 15 grams de l’arrel que es deixa reposar tota la nit.
Hipnòtica:
Antiinflamatoris:
Afavoreix la son. Infusió de l’arrel fresca abans d’anar a dormir.
Cardíaca: També pot ajudar a estabilitzar el ritme nerviós cardíac. Interessant doncs en problemes d’arítmies cardíaques. Fer una infusió d’una culleradeta d’herba seca per tassa d’aigua.
Ús extern: Posar una compresa mullada de la infusió de les arrels seques sobre qualsevol zona inflamada del cos.
Banys de valeriana: Els banys de la planta milloren significativament l’estat dels pacients amb fibromiàlgia i redueixen el dolor dels punts en qüestió.
CURIOSITATS: El mal olor característic de la planta és signe de puresa i eficàcia. La combinació de la valeriana amb l’hipèric ha demostrat ser tan eficaç com el diazepam en el tractament de l’ansietat.
CONTRAINDICACIONS I EFECTES SECUNDARIS: No administrar durant l’embaràs, lactància, ni a menors de 3 anys. És addictiu per acumulació. No prendre de manera continuada més de 10 dies seguits; deixar un temps de repòs de 15 a 20 dies. No administrar en tractament extern a persones amb problemes d’al·lèrgia respiratòria. No administrar l’oli essencial a nens menors de 10 anys.
FARMACIOLA NATURAL: Aquesta no és una planta imprescindible que portem a la nostra farmaciola, però dur-la sempre ens podrà ajudar a dormir i descansar millor després d’una dura etapa d’esforç físic.
natura i aventura gener 2010
tripa35.indd 14
12/01/2010 23:05:14
32 RE 2009 OCTUB
a vess de tra res anys ngle Trenta ts i ci ngos e co ech Ll Entr l de rges Les go
RAT NTSER - MO ALLS BTT MATAG IÀ EN DE ME NTSEC EL MO NIGÓ AL CA ISME QU AN BARR
1
PROVÍNCIA DE BARCELONA dd
iA32.in
tapesN
Abrera Miguel Angel Sports Badalona Epirimountains Decathlon Montigalà Pedalsport Ayala Barcelona Travessa Vertic Barcelona Balmat Tot Muntanya Cercle Esport Esports Lluc Nus GR Zero Sports Núria Intempèrie Llibreria Altair Raig metereologia Decathlon L’Illa Diagonal Aribau 35 Cuylas Raiders Bike House Probike Espai Bici Bike Tech Bikeland Holmes Place Balmes Holme Place Urquinaona Europolis Les Corts Europolis Sardenya Poliesportiu Dinamis Can Carelleu Fitness Fira BCN Universitat Politècnica de Catalunya Cicloturisme Arturo Ribera ciclisme Brownsea Bellaterra Universitat Autònoma de Barcelona Berga Base: Tandem Sports Bike Intersport Serramartí Castellar de N’Hug La Closa
6
9:17:1 2009
02/10/
on trobar-nos
Caldes de Montbuí Oxigen Cicles 02 Cerdanyola Natupark Granollers Camp Base Basolí Bicicletes Les Franqueses del Vallès Bicicletes Segú Malgrat Cat Bike Manresa Esports El Cim T1 Muntanya Vertic Manresa Matadepera BTT Sport Mataró Esports Dom Intersport Ronda 43 Basolí Bicicletes Moià Diedre Monistrol de Montserrat El Balcó de la Lluna Montcada i Reixac Action Sports Ripollet Ciclosport Gonzalvo Rubí Cicles Pagès Sabadell Vertic Sabadell Camarassa La Panxa del Bou Intersport Paddock Escapa bicis Sant Cugat del Vallès Clinic Bikes Sant Cugat Clinic Bikes Valldoreix C.E. Muntanyenc
Terrassa Charapoua Sports Decathlon Terrassa Ciclos Morenitos Vic Intersport Horitzó Intersport Everest Muntanya de Llibres Cicles 02 Vila Ors
PROVÍNCIA DE GIRONA Blanes Freebike Camprodon Esports Vivac Girona Aresta Llibreria Ulyssus Bike Girona Universitat de Girona La Molina Intersport Bodymolina Olot Aresta Puigcerdà Couloir Intersport Roccugi Ribes de Freser Ski & Mountain Ripoll Guix, Llar i Muntanya Torroella de Montgrí Bicicletes David
PROVÍNCIA DE LLEIDA Balaguer Radical Intersport La Seu d’Urgell Oficina turisme de la Seu d’Urgell
+
ra, Subscriu-te aquest mes, Natura i Aventu . u a prop te i et regalarem el mapa que tu triïs de l’editorial Piolet. Com subscriure’m-hi?
Lleida Unipreus Universitat de Lleida (Inefc) Solsona Rafart Esports Tandem Sports Sort Saorte Sports Hípica Sort - Turisme eqüestre Vielha Intersport Vielha Yeti
PROVÍNCIA DE TARRAGONA Amposta Grimpada Cornudella de Montsant Climbing World - Lo refugi Gandesa Bicisports Aubanell Reus Pedals Reus Namasté Reus Tarragona Esports K2 Intersport Equip Namasté Tarragona Universitat Rovira i Virgili Tortosa Pics de Mont Caro Valls Trops-Sports
PRINCIPAT D’ANDORRA Alpesport Viladomat Esports Jorma Bike Tecnic ST Moritz Oficina de turisme d’Ordino Oficina de turisme d’Encamp Oficina de turisme Canillo Oficina de turisme d’Escaldes Oficina de turisme de la Massana
A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.
14/15 tripa35.indd 15
12/01/2010 23:05:18
rutes en BTT
natura i aventura gener 2010
tripa35.indd 16
12/01/2010 23:05:25
www.naturaiaventura.cat
Els cingles de Bertí Natura poètica COMARCA: VALLÈS ORIENTAL
“Tu, que sempre m’aculls amb una mirada tan alta, digues: ¿de quin color són els teus ulls, Mahalta?” Cançó a Mahalta, Màrius Torres
16/17 tripa35.indd 17
12/01/2010 23:05:31
rutes en BTT
Si cerquem en el nostre país algun indret on s’hi respiri poesia, és a Sant Quirze Safaja i el seu entorn on sens dubte la trobarem. Enmig d’una zona muntanyosa, envoltada de frondosos boscos de pi, roures i alzines, allà on la riera de Tenes, després d’esculpir formes capricioses a les roques, s’atura i s’embassa embadalida per l’espectacular paisatge que l’envolta, trobem el poble de Sant Quirze Safaja. Les velles cases de pedra arraulides al voltant de l’església parroquial dibuixen un laberint de carrers estrets que s’enfilen per “La Molla”, l’espadat que el riu Tenes no va poder vèncer i sobre el qual s’alça el nucli antic del poble. La pujada de Màrius Torres ens recorda que fou en aquest racó de pau i poesia on el poeta que escrivia sobre l’amor, la solitud i la bellesa del món demanà descansar per sempre.
L
’esvelt campanar de planta quadrada s’alça sobre les cases com un far enmig de la boira. De caire massís, sobre la torre s’alça un pis vuitavat acabat amb un terrat de barana de pedra que ens recorda als de Castellterçol. De l’església romànica original encara se’n conserva un bonic absis del segle xi. La resta de l’edifici mostra les transformacions que entre els anys 1610 i 1649 canviaren la fisonomia de l’església parroquial, ampliada amb capelles i cobertes amb voltes d’ogives. Davant l’església s’aixeca l’antiga rectoria on hi destaquen els finestrals del segle xvi. Al seu darrere hi ha el petit cementiri on està enterrat Màrius Torres.
La pista que marxa de Sant Quirze Safaja i s’enfila per la serra de Barnils ens duu fins a la carena on s’alça l’ermita barroca de la Mare de Déu del Roser, vora el mas de Barnils, antigament dit mas Hortolà. La capella, erigida l’any 1701, està presidida per una valuosa imatge d’alabastre, i s’hi accedeix pujant per unes escales que superen l’esperó on s’aixeca l’esglesiola. Des d’aquest punt, la vista que hi ha és meravellosa, i se’ns mostra com un fastuós preludi de la bellesa que ens espera un cop arribats al punt més alt. El mas de Barnils en primer terme, girant a ponent la serra de Castellcir sobre la qual s’endevina el castell de Popa; un xic més enllà el cingle
de Gallifa i, retallant l’horitzó amb la seva característica forma arrodonida, la Mola. L’itinerari ens duu a travessar la carretera C-1413 a l’alçada del collet del Taló. A la cruïlla, sobre el marge d’un camp de conreu, hi ha una gran creu de pedra grisa, la Creu del Pou. La inscripció gravada a la creu ens recorda els fatídics fets que entre el 19 i el 21 de febrer de l’any 1937 succeïren en aquest collet, i que foren uns dels fets que més impactà en aquesta comarca pel que fa a la història de la vida a la reraguarda durant la Guerra Civil Espanyola. El 19 de febrer d’aquell any es produí un enfrontament armat entre uns pagesos de Sant Martí de
natura i aventura gener 2010
tripa35.indd 18
12/01/2010 23:05:39
www.naturaiaventura.cat
Centelles que es trobaven fent guàrdia per aquelles contrades i un cotxe amb membres de la CNT-FAI de l’Abella i de Centelles que havien anat a fer registres i a apropiar-se dels productes d’unes finques veïnes. El tiroteig acabà amb diversos ferits i la mort del cap de les Joventuts Llibertàries de Centelles, que sembla ser que anava dret sobre l’estrep d’un costat del cotxe. L’assassinat féu córrer l’alarma sobre un suposat aixecament feixista i es mobilitzaren diversos milicians de la CNT, la FAI i les Joventuts Llibertàries, que varen detenir la majoria dels pagesos de la zona en el camp de la casa del Pou. Mentre que a la vila de Centelles s’hi enterrava multitudinàriament el milicià mort, al prat proper al collet de Taló es produïa la massacre. Els milicians anarquistes anaren executant un a un els pagesos de la zona davant la impotència de les forces de seguretat. L’arribada del comitè revolucionari de Roda de Ter aturà la matança, però ja eren cinc els pagesos afusellats. Aquests fets, semblants als que s’havien produït a la Fatarella o a la Garriga, en què la pagesia d’aquestes localitats s’havia oposat a les col·lectivitzacions i les confiscacions que les forces anarquistes propugnaven, serviren
de preàmbul als fets de Maig d’aquell 1937, que enfrontaren en una petita guerra civil les forces del POUM, de la CNT i de la FAI, d’una banda, i ERC i el PSUC, de l’altra. La creu fou aixecada després de la guerra civil per recordar els veïns assassinats. El camí que travessa els plans de Sant Miquel, passa per davant de Can Miqueló i recorre l’altiplà que retallen els cingles de Bertí, és un tram de l’antic camí ramader que unia les muntanyes del Ripollès i el Berguedà amb les planes del Vallès. Els ramats eren conduïts, segons l’època de l’any, a la recerca de pastures: a la muntanya a l’estiu i a la plana a l’hivern. Els camins ramaders, també anomenats “carrerades”, “cabaners” o “lligallos” segons l’indret, eren fruit de la necessitat d’una xarxa de camins per on el bestiar pogués transitar sense ocasionar ni patir problemes. Sovint, per evitar conflictes amb els agricultors i per eludir les sinuositats dels barrancs, els camins ramaders eren careners i elevats, com el tram que, al caire de l’abisme, recorre la part superior de les cingleres de Bertí. Pastures, abeuradors i amorriadors —llocs de descans a l’ombra d’un bon arbre com la que assegura la
gran alzina del darrere de Can Miqueló— s’escampen al llarg del camí que el temps, l’asfalt i la ramaderia en estabulació ha anat buidant de ramats. Val la pena aturar-se vora els espadats per gaudir, a vol d’ocell, de les excel·lents panoràmiques de les cingleres tallades a plom, on destaca la Trona, coneguda antigament com la Trona del Farell, on s’asseia a descansar i a remullar-se els peus al riu Congost el Fort Farell, que és, probablement, el gegant més popular del nostre llegendari, conegut arreu com el Gegant del Pi. A l’altre vessant de la vall hi destaca el Tagamanent, amb el Montseny com a teló de fons, i un xic més a prop, enlairat sobre un turonet, el bonic castell de Montmany. Quan els cingles desapareixen i el camí ens duu cap al sot que el torrent de Bertí ha anat excavant amb el pas del temps, trobem, envoltada de camps de conreu d’un verd intensíssim en aquesta època de l’any, la bonica, petita i acollidora esglesiola de Sant Pere de Bertí. És una església romànica de la qual ja es té constància escrita l’any 1031 a la documentació de Sant Miquel del Fai, que
18/19 tripa35.indd 19
12/01/2010 23:05:46
rutes en BTT
l’anomena Bertino. Sembla ser que l’edifici actual fou edificat al segle XIII, probablement amb tres absis, doncs és conegut que hi havia tres advocacions en aquesta parròquia: a Sant Jaume, a Sant Pere i a Santa Maria. La planta és d’una sola nau amb coberta de volta apuntada feta de pedres de cantell i l’absis és carrat. Posteriorment s’hi afegiren dues capelles laterals i s’alçà el campanar de cadireta de dos ulls. El campanar actual és de l’any 1659, quan es transformà i s’amplià amb tres parets més edificades sobre la volta de l’església. Originàriament hi havia quatre campanes, però foren destruïdes l’any 1936. La nova campana, Clara, hi és des del 1998. A Els sots feréstecs —considerada com la primera novel·la modernista— Raimon Casellas explica que era a l’església de Sant Pere de Bertí on duien a batejar les criatures: “el qui volia missa, a la festa, havia d’anar a ohir la que deya a punta d’alba, a Puiggraciós, un capellà de l’Ametlla. Si naixia un infant, el duyan a batejar a Sant Bartomeu o bé a la parròquia de Bertí. Si algú’s moria,
qualsevol capellà dels encontorns anava a la casa a cercar el cos, y, carregant-lo dalt d’un matxo, el traginaven a Montmany pera darli terra sagrada”. Una carretera asfaltada ens duu fins a tocar del puig d’Olena, un turó arrodonit sobre el qual s’alça una petita capella dedicada a la Mare de Déu. Sota el puig trobem l’antic sanatori de puig d’Olena, que regenten les germanes Dominiques de l’Anunciata del Pare Coll de Vic. El sanatori fou construït durant la Segona República, cap a l’any 1933, per atendre els malalts tuberculosos. La tuberculosi fou, fins a meitat dels
anys cinquanta, la malaltia de major transcendència social pel fet que sovint resultava incurable i pels problemes econòmics i de marginació que comportava per al malalt i per a la seva família. Un cop eradicada la malaltia, el centre es convertí en un internat escolar de nenes, amb una capacitat de 200 alumnes. Fa uns anys la Casa de Família de la Mare de Déu del Roser Puig d’Olena es transformà en un centre educatiu col·laborador amb la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de la Generalitat i del Departament de Benestar i Família. L’any 1935, quan puig d’Olena era encara el sanatori, hi fou ingressat Màrius
natura i aventura gener 2010
tripa35.indd 20
12/01/2010 23:06:02
www.naturaiaventura.cat
Torres, malalt de tuberculosi, on morí set anys després. En aquest període escriví la major part de la seva poesia i fou aquí on coincidí amb Mercè Figueras, la “Mahalta” de molts dels seus poemes, alguns dels quals han musicat autors com Lluís Llach o Daniel Sesé.
S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NT EL P LÀNO URA.CAT L, EL TRAC ROA K I EL DBO OK
Però potser —qui sap!— algun dia t’emmeni pels meus camins no tan suaus. Potser la teva passa tan manyaga assereni els gorgs, els erms i els afraus
FITXA
“Tu que m’has descobert el corriol quemena al verd país dels teus records, deixa-m’hi viure en pau al teu costat. La pena és que jo també tinc records! DURADA: 4-5 H DIFICULTAT: ALTA ÈPOCA: TOT L’ANY
DESNIVELL ACUMULAT: 1.700 M TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DISTÀNCIA: 30 KM
i quan els dos haurem lligat, per fantasia, els records de la joventut, cadascú tindrà l’altre per fer-li companyia i un doble paradís perdut.” Cançó a Mahalta, Màrius Torres
20/21 tripa35.indd 21
12/01/2010 23:06:14
tripa35.indd 22
12/01/2010 23:06:18
tripa35.indd 23
12/01/2010 23:06:27
CompeGPS Land
Capítol 2: Primers passos
El primer que necessitem per poder utilitzar CompeGPS Land és aconseguir el programa i instal·lar-lo en el nostre ordinador. En aquest capítol expliquem, de forma detallada i concisa com descarregar l’aplicació des de la pàgina del web de CompeGPS i quines passes cal seguir per instal·lar-lo degudament al nostre PC. Us recomanem que navegueu una estona pel seu web i descobriu tots els productes que CompeGPS posa al nostre abast en les diferents seccions de la seva pàgina.
COM ACONSEGUIR COMPEGPS LAND: La forma més fàcil d’accedir al programa és descarregar-lo gratuïtament des de la secció “descarregar” del web de CompeGPS (www. compegps.com) (figura 1). Si ho desitgem, en podem triar l’idioma, a la banda superior dreta de la pàgina web. Des d’aquesta pàgina podem descarregar de forma gratuïta qualsevol dels programes en la seva versió més actualitzada. Per accedir a totes les funcions dels programes per un temps il·limitat, caldrà disposar de la seva corresponent llicència. Recordem que CompeGPS utilitza un sistema de llicències modular per tal d’ajustarse a les necessitats específiques de cada usuari. Aquest sistema consisteix a dividir el programa en diversos mòduls (grups de funcions), que poden ser adquirits per separat. Si davallem per la pàgina trobarem els diferents programes, entre els quals destaquen la darrera versió de CompeGPS Land i la de CompeGPS Pocket Land. Aquesta darrera ens permet instal·lar el programa en un PDA. En qualsevol de les seccions podem triar entre 3 opcions: descarregar (ens permet obtenir la versió bàsica del programa), més informació (per saber-ne més de les característiques i possibilitats d’aquesta magnífica aplicació) o comprar el programa sencer (en diferents modalitats). Nosaltres triem descarregar el programa (figura 2).
Figura 1
Figura 2
natura i aventura gener 2010
tripa35.indd 24
12/01/2010 23:06:32
www.naturaiaventura.cat
Tot seguit apareix una finestra demanantnos si volem desar el fitxer. Acceptem al botó de desar el fitxer (figura 3).
grama. Confirmem i comencem la instal·lació; abans, però, haurem de triar l’idioma (figura 5). CompeGPS Land ens permet triar el català com a idioma de l’aplicació. Un cop seleccionat l’idioma, ens apareix la finestra de benvinguda de l’assistent de la instal·lació, que ens guiarà i ajudarà al llarg de la instal·lació. Cliquem Següent. S’obre una finestra (figura 6) que ens impedeix seguir amb la instal·lació, tret que llegim i acceptem les normes d’ús. Un cop llegides i acceptades continuem amb la instal·lació.
Figura 3
Si en el navegador no tenim assignada una carpeta per defecte on allotjar les descàrregues, una nova finestra ens demanarà on desar l’arxiu. Triem el lloc que desitgem, per exemple, a la carpeta Els Meus Documents (figura 4).
l’instal·lador copiï els enllaços a la carpeta que crea per defecte. Cliquem Següent per continuar. La figura 8 ens mostra les opcions que apareixen en la darrera finestra, que s’obre al llarg de la instal·lació i que ens permet triar si volem o no crear una icona d’accés directe a l’escriptori i si volem crear-ne una altra a la barra d’accessos ràpids. També ens ofereix la possibilitat d’associar una sèrie d’extensions d’arxius que ens permetran vincular aquests tipus de fitxers amb el programa, de manera que, fent doble clic en qualsevol arxiu amb una d’aquestes extensions, s’obri directament el programa CompeGPS Land. És una opció molt recomanable. La darrera opció ens permet instal·lar els drivers del receptor Suunto X9. Només clicarem aquesta opció si aquest fos el nostre receptor GPS. Cliquem Següent, verifiquem a la nova finestra que les opcions esmentades són les que hem triat i cliquem de nou el botó Següent.
Figura 6
Figura 4
INSTAL·LACIÓ DEL PROGRAMA: Un cop finalitzada la descàrrega obrim la carpeta on hem desat l’arxiu i l’executem (doble clic). Segons com tinguem configurades les directives de seguretat del nostre sistema ens apareixerà una finestra amb una advertència que ens avisa que el fabricant del programa és desconegut i ens demanarà confirmar si realment volem executar el pro-
Figura 5
Una nova finestra ens avisa que si estem actualitzant una versió anterior de CompeGPS Land podem instal·lar el programa a la mateixa carpeta on estava la versió antiga. D’aquesta manera, si disposàvem de llicència, la nova versió també la tindrà activada. Cliquem Següent perquè aparegui la finestra que ens convida a triar la carpeta on instal·lar CompeGPS Land (figura 7). Si no tenim cap preferència, el programa crearà una carpeta anomenada CompeGPS dins dels Arxius de Programa, on hi instal·larà l’aplicació. També podem deixar que, a la següent finestra,
Figura 7
Figura 8
Haurem d’esperar uns segons per tal que s’instal·li el programa que, un cop finalitzat, s’acomiadarà amb una finestra (figura 9) que ens permet, si ho desitgem, executar el pro-
Figura 9
24/25 tripa35.indd 25
12/01/2010 23:06:36
CompeGPS Land
grama per primer cop. Acceptem i cliquem Finalitzar. ACTIVACIÓ I REGISTRE: Quan el programa s’executa per primer cop, s’obre la finestra de benvinguda i d’activació de la llicència del programa (figura 10). Si n’hem adquirida una, triarem l’opció d’Activar, mentre que si simplement volem treballar amb la versió gratuïta del programa i activar les funcions bàsiques, haurem de triar l’opció Accedir al registre gratuït o comprar llicència. Cal tenir connexió a Internet per poder activar el programa. Figura 10
Funcions bàsiques -Visualització de mapes digitals en multitud de formats. - Descàrrega de mapes gratuïts d’Internet. - Calibratge de mapes perquè puguem digitalitzar els mapes de paper que tinguem. - Relleus 3D de tot el món que es poden descarregar gratuïtament. - Visor 3D d’última generació per a treballar de la manera més espectacular i realista. - Creació, edició i animació de waypoints, rutes i tracks. - Navegació en directe amb el mode mapa mòbil (ordinador portàtil). - Compatibilitat amb la majoria de GPS per a enviar i rebre tracks, rutes i waypoints. Funcions avançades -Visualització i edició de mapes vectorials compatible amb diversos formats vectorials (inclosos DXF i DWG mitjançant plug-in AutoCAD). -Sistema evolucionat de gràfiques. -Llibre de tracks perquè pugui ordenar totes les seves sortides, conèixer les seves estadístiques i controlar els seus progressos. -Track Server per a compartir recorreguts amb altres usuaris. -Funció scan maps per a visualitzar la localització dels marges de tots els mapes que disposa i obrir els que més li interessin. -Sistema dinàmic de finestres i arbres de dades. -Multitud de coordenades, datums i formats. -Sistema avançat de transparències per a combinar la informació de diversos mapes. -Importació d’arxius TXT (waypoints, tracks...)
natura i aventura gener 2010
tripa35.indd 26
12/01/2010 23:06:39
www.naturaiaventura.cat
En fer-ho, ens apareixerà el llistat de llicències (figura 11), on cercarem la que ens permet el registre gratuït. Cliquem Activar per fer-ho. Haurem d’omplir un petit formulari on podem triar si rebre o no les notícies i novetats per correu electrònic. Haurem d’acceptar les condicions d’ús per poder activar la llicència. Un cop omplert el formulari i activada la llicència, una finestra del programa ens confirmarà que el programa ha estat registrat degudament (figura 12). Des d’aquest moment ja podem utilitzar indefinidament totes les funcions bàsiques del programa i, durant un mes de prova, la resta de funcions. Figura 11
26/27 tripa35.indd 27
12/01/2010 23:06:42
curses d’orientació
per Biel Ràfols, subcampió d’Espanya 2009 bielrp@naturaiaventura.cat
a
ic n c è T
T’ho jugues tot en l’elecció d’itinerari La Serralada Prelitoral sobre Mataró va acollir la penúltima cursa de la Copa Catalana de la temporada 2009. El club Oros va dissenyar una cursa amb molts canvis de direcció per evitar el fort pendent del bosc. Aquest tram, fites 17-18, correspon a les categories de dones i homes elit i homes 35. Com es pot veure al mapa, el terreny presentava una visibilitat baixa, cosa que feia que anar camp a través fos força lent. També es pot apreciar que el desnivell era un factor totalment determinant a l’hora de valorar quina era la millor ruta entre dues fites. Ruta verda: EDUARD GARCIA (6.55): Comença pujant per passar per l’avituallament i el triangle de sortida. Baixa pel camí fins al fons de la vall, per remuntar pel corriolet fins a la fita. És una ruta molt ràpida i segura, ja que sempre se circula per pista o sender. Té força desnivell però poca distància. Ruta lila: BIEL RÀFOLS (8.06): Comença pujant per passar per l’avituallament i el triangle de sortida, tot seguint la pista que va a corba de nivell, passant pel costat del número 3, on es fa més estreta. Quan s’arriba a l’encreuament, la millor opció és baixar i pujar el tallat, però com que era quasi infranquejable, s’opta per anar pel caminet de més avall fins a la fita. És la ruta més llarga però amb menys desnivell. Ruta blava, alternativa: Sortida en direcció sud per agafar el corriolet, baixar pel tàlveg i passar per entre les dues finques. Un cop allà, anar en direcció sud-est, passant per l’avituallament per remuntar pel camí fins a la fita. És la ruta amb més desnivell i que transita més estona per corriolets i camp a través.
EL CONSELL
Conclusió: Com que falten temps parcials no podem assegurar quina és la millor ruta. El que sí sabem és que la lila no ho és, ja que com es veu en els temps no val la pena donar tota la volta per evitar desnivell. És clarament millor anar en línia més recta acumulant tot el desnivell. Ens queda el dubte de saber si és millor la ruta blava o la verda. Personalment, crec que és la verda, ja que segurament s’ha de consultar menys estona el mapa, perquè sempre es corre per una pista més ampla amb possibilitat d’anticipació. A més, hi ha menys cruïlles i, per tant, la possibilitat d’equivocar-se és menor. També caldria valorar si el fet d’agafar la ruta lila comporta menys fatiga i permet afrontar la part final de la cursa més “fresc”.
Lectura permanent de mapa Es tracta de “llegir” el mapa com si fos un llibre i extreure’n la informació (colors, formes de terreny, ubicació...) a cada moment. Això ho farem relacionant els símbols de la llegenda amb la realitat. Quan la farem servir? Sempre! Tècnica absolutament bàsica perquè permet interpretar el mapa i saber on estem, on anem i per on hi anem. Així estarem en contacte amb el mapa. Comentari: l’orientació comença amb la lectura del mapa i anàlisi del terreny. A partir d’aquesta tècnica neixen totes les altres.
natura i aventura gener 2010
tripa35.indd 28
12/01/2010 23:06:58
www.naturaiaventura.cat
ta s i v e entr
L’
Annabel Fernández Valledor Campiona Espanya esprint 2007
Quan i com vas començar a fer orientació? El 1998 un amic em va dir que hi havia una cursa d’orientació a rasos de Peguera, i que segur que m’encantaria. Com ha estat la teva evolució del l’atletisme fins a l’orientació? Vaig fer 12 anys d’atletisme dedicant-me majoritàriament als 400 m tanques. Als 24 anys ja estava una mica cansada de la pista i tenia ganes de provar altres coses. Vaig practicar BTT, escalada, ball esportiu, softbol... Però em vaig quedar amb l’orientació! M’agrada l’orientació perquè… Et fa pensar molt, és un esport de constant resolució de problemes. Però canviaria: La qualitat de les competicions i mapes catalans. L’orientació em dóna… Una sensació de llibertat indescriptible quan corro sola pel bosc. Com et veu la gent que et coneix i sap que fas orientació? Com una persona rara. A la gent li costa entendre que tornis el dilluns a la feina amb les cames esgarrinxades i havent-te torçat els turmells, que t’agradi fer “el porc senglar” per Collserola, anar a córrer a les 9 de la nit amb un frontal... Si no fés orientació faria… Escalada i ball. Si em busqueu, em poden trobar a... Al laboratori o corrent pel Garraf. Què fas quan no tens ni idea d’on ets? Em paro i penso què he de fer. Sempre has estat darrere la millor orientadora estatal, l’Esther Gil. Com ha influït això en la teva carrera esportiva? Quan estava a prop d’ella, teníem un frec a frec molt intens. Intentava estar el més a prop seu i competir a cada cursa amb la intenció de guanyar-la. Quan ella va millorar físicament se’m va distanciar una mica, i em va tocar assumir un paper de segundona. Després de la teva maternitat, et veurem el 2010 competint altra vegada amb la selecció? Ara mateix, la sensació és que quan pareixi tindré moltes ganes d’entrenar. M’agradaria participar al proper mundial, però les circumstàncies ho diran... Quins són els teus objectius com a orientadora? Apropar-me al domini tècnic que em permeti fer 0 segons d’error en una cursa.
Orientació solidària:
Gràcies a una iniciativa del club Senglar-O, i per segon any consecutiu, el 13 de desembre es van disputar les 6 Hores d’Orientació, al parc de la Pollancreda de Sant Cugat del Vallès. Com a activitat emmarcada dins de La Marató de TV3, la recaptació de l’import de les inscripcions i els donatius s’ha destinat a la Fundació La Marató de TV3, aquest any dedicada a les malalties minoritàries. El club Senglar-O ha dedicat grans esforços a realitzar circuits adaptats a tots els nivells. Des de circuits encintats per als més menuts fins a circuits per a elit, passant per les categories populars i, sense tenir-ne prou, n’han dissenyat un adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. A més a més, va ser el campionat de Catalunya oficiós de clubs, una competició de relleus en què cada club presentava cinc integrants, amb l’obligatorietat que hi hagués una dona, un veterà i un participant sub-16. Aquest campionat l’hauria guanyat el Club d’Orientació Catalunya. Amb unes temperatures de ple hivern, va imperar el bon ambient en aquesta festa solidària de l’orientació.
28/29 tripa35.indd 29
12/01/2010 23:07:15
escalada clàssica
En un solitari racó de la Serra d’Ensija s’alça un immens murallam de 400 metres d’alçada conegut amb el nom de la Roca Gran de Ferrús. Dels diversos itineraris que recorren aquest mur de conglomerat n’hi ha un que en destaca per sobre dels altres i que ens permet assolir, sense gaires dificultats, el cim de l’esperó sud de la paret. Parlem de la via Directa Estel, oberta en solitari l’agost de l’any 1992 per l’Ignasi Cisa. Potser va ser durant les nits al ras a l’esguard de la Gallina Pelada, quan endevinava en el cel estrellat els ulls de la seva filla; o potser va ser al descobrir, en el roig lluent del sol matiner reflectit en aquest mur vermellós, el color de les seves galtes al somriure; quan va decidir batejar aquest bonic traçat amb el nom de la seva filla Estel.
COM ARRIBAR-HI: Per la carretera C-16, entre Berga i Guardiola de Berguedà, a la alçada de la central tèrmica de Cercs, trobem el desviament a Figols, i a Fumanya, carretera BV-4025. El prenem i continuem per aquesta carretera, passem pel costat del poble de Fumanya i arribem al Coll de la Creu de Fumanya. Davallem per l’altre vessant, deixem a l’esquerra la pista que marxa cap a Peguera i continuem fins trobar una indicació cap a la dreta que mena a la Font de les Bruixes. Seguim aquesta pista el tram que sigui apte pel nostre vehicle. APROXIMACIÓ (45’): Arribarem a un altre trencall aprop de la font de les bruixes, on veurem que comença el GR-107, l’agafem direcció N, arribarem a la masia d’en Ferrús i continuem pel mateix GR fins l’alçada de l’esperó. Som molt aprop del peu de via.
natura i aventura gener 2010
tripa35.indd 30
12/01/2010 23:07:21
www.naturaiaventura.cat
Roca Gran d’en Ferrus Via Directa Estel, 285 m, 6a (V+/A0) COMARCA: BERGUEDÀ
DESCRIPCIÓ DE L’ESCALADA (5-6H): La via comença una mica a l’esquerra de l’espero evident a la dreta de la paret. Consta de 9 llargs bastant sostinguts a excepció dels 2 últims, on la paret perd inclinació. La roca és de conglomerat calcari, amb una matriu argilosa que li confereix unes tonalitats vermelloses i unes característiques semblants al conglomerat de Sant Llorenç de Munt, és a dir, una combinació de còdols arrodonits i forats allà on
aquests han saltat en descompondre’s la massa argilosa. La via està poc equipada, i trobarem trams on els burils estan força separats, la qual cosa ens obligarà a cercar algun forat entre els còdols on protegir-nos amb els nostres tascons o, si la sort ens acompanya, fins i tot encastar-hi un friend. En algun tram la roca està un xic descomposta, el que sumat al pati que ens acompanya ens assegura un bon ambient. Trobarem de
tot: díedres, esperons, plaques, fissures i blocs. Atureu-vos i recordeu, en la poesia grabada en una placa al 6é llarg, l’amic Ignasi que ens ha permés gaudir d’itineraris com aquest. DESCENS I RETORN (1H 30’): Remuntem fins als prats de dalt i seguim les fites direcció NW fins que a l’alçada d’un coll ens creuem amb GR-107. l’agafem direcció SE fins trobar el camí d’anada.
30/31 tripa35.indd 31
12/01/2010 23:07:27
escalada clàssica
C TÈ C N I
A
EN SI CISA E RA ASC T DE 19 92 ligat) b PRIME S - /V+ o RI, AGO SOLITA T:MD, 6a (A0 LTA DIFICU EGUT: 285m 30’ 1H R RECOR 45’ + 5-6H + ERAT M : S O I L R ONG HORA OCA: C R E D IENDS TIPUS IÓ: SUD ES 60 M, FR NS. C A T N ORIE L: 2 CORD DE TASCO C IA MATER S I MITJANS, JO
F I TX A
IGNA NSIÓ:
PETIT
P
natura i aventura gener 2010
tripa35.indd 32
32/33 12/01/2010 23:07:44
gener - febrer
Data
Activitat
Organitza
Contacte
Marxes i caminades 24/01 Caminada Popular Festa Major d’hivern C. Excta. Sant Vicenç de Castellet 30-31/01 24 hores de muntanya Centre Excta. Olot 31/01 Caminada Popular de Vilanova i La Geltrú Agrup. Excta. Talaia 07/02 Marxa del Montserratí Club Excta. Esparraguera 14/02 Caminada de la Llum (de Montserrat a Manresa) C. E. Comarca de Bages 14/02 Travessa Viladrau-La Garriga Centre Excta. Garriguenc
www.cecastellet.cat www.ceolot.cat www.aetalaia.cat www.clubexcursionistaesparreguera.com www.cecb.cat www.cegarriguenc.entitats.lagarriga.cat
Premis i concursos de fotografia, audiovisuals i films de muntanya 21/01 Cicle de Cinema de Muntanya Cornella del Terri: “Cinc setmanes, un estiu” 26/01 Cicle de cinema Josep M. Rodés: “K2” Club Excta. Gràcia 22/02 Mostra d’Audiovisuals i Fotografia de Muntanya de Sant Martí
ccevallterri@hotmail.com www.cegracia.cat www.mostrademuntanya.cat
Curses d’orientació 17/01 Orient’Show - Circuit Oros 2 23/01 The Wild Boar Rogaine - L’Espluga Calva 31/01 Circuit Oros 3 Turó d’Onofre Arnau 06/02 Copa Barcelona Esprint Montjuïc 07/02 Cursa Copa Tarragona
Club Oros Xinoxano Club Oros SenglarO Club Montsant Orientació
http://oros.orientacio.org www.thewildboar.org http://oros.orientacio.org www.senglaro.cat http://montsant.orientacio.org
Sortides amb raquetes de neu 17/01 Pujada al Taga amb raquetes de neu 6 i 7/02 Sortida col·lectiva de raquetes de neu
Centre Excta. Lloret de Mar Agrup. Científico-Excta. Mataró
www.celloret.com www.agrupe.org
Competicions d’esquí de muntanya 16/01 Campionat de relleus de la Molina Agrup. Excta. Muntanya 16/01 Crononiu La Molina Agrup. Excta. Muntanya 24/01 Cronoespot Club d’Esquí La Pobla de Segur 30/01 Cronoescalada Grand Valira Soldeu Esquí Club 31/01 Travessa Esquí “Ransol-Pic de la Serrera-El Serrat” Soldeu Esquí Club 05/02 Crono Rastes de Boi Centre Excta. Alta Ribagorça
www.aemuntanya.cat www.aemuntanya.cat www.ceps-esqui.com www.sec.4t.com www.sec.4t.com http://cearpont.blogspot.com
Curs d’iniciació a l’esquí de muntanya Durada: 4 dies. 2 caps de setmana. Dates: 13-14 de febrer i 13-14 de març.
Horaris: De 9 a 15 hores. Depenent del clima i estat de la neu. Lloc: Cerdanya.
OBJECTIUS DEL CURS Conèixer i familiaritzar-se amb les tècniques de progressió i descens de l’esquí de muntanya. Conèixer les tècniques de progressió amb i sense pells de foca. Introducció a coneixements de nivologia. Conèixer el funcionament de l’aparell ARVA. Utilitzar correctament el material específic.
PER MÉS INFORMACIÓ: NATURA AVENTURA: 93 417 76 14
tripa35.indd 33
12/01/2010 23:07:49
esquí de muntanya
Tuc deth Pòrt de Vielha (2605m) i Tuc de Montanero (2581m)
per Eduard Abad
COMARCA: VALL D’ARAN
natura i aventura gener 2010
tripa35.indd 34
12/01/2010 23:07:56
www.naturaiaventura.cat
El cel es cobreix de negre i un tro ressona entre els núvols, ja comencen a caure els primers flocs que vestiran tot de blanc les muntanyes. Ja podem fer relliscar suaument les taules per les catifes blanques i pentinar la neu recent, deixar un rastre efímer del nostre pas que s’esborrarà amb la següent nevada... Dolça presència que ens acompanya fins al cim, i després, amb perfectes ondulacions, baixar i així despertar d’aquest bonic somni d’hivern.
34/35 tripa35.indd 35
12/01/2010 23:08:01
esquí de muntanya
COM ARRIBAR-HI: Des de Vielha anem direcció al túnel de Vielha (N-230) i, a 200 m abans de la boca nord, prenem a mà dreta una carretera que puja fins a la incineradora. Aquí hi podem estacionar el nostre vehicle. ASCENS (5h): Partint de la incineradora (1.380 m), prenem la pista que des d’aquí segueix fins a trobar la cruïlla amb el GR 211-5. Agafem aquest camí direcció Espitau (està ben senyalitzat). Pugem pel bosc direcció S i arribarem a la cabana deth Pontet (1.590 m), la qual es troba en bones condicions. Continuem direcció S per la ribera dreta del riu d’Hònt Hereda fins a trobar un
pont (1.660 m); el creuem i veurem una creu vermella en una roca. Continuem direcció SSW, ara sempre per la ribera esquerra del riu. Deixem a la nostra dreta la coma de Montanèro, fins arribar a uns turons de roca, on a l’esquerra trobem la canal del Pòrt de Vielha, que haurem de remuntar. Depenent de les condicions de neu i el risc d’allaus haurem d’escollir bé el nostre itinerari. Si hi ha perill d’allaus pujarem pel fons de la vall, o bé, si no hi ha perill i trobem poca neu, pujarem flanquejant per sota dels turons. Continuem direcció SW, fins al coll del Pòrt de Vielha (2.442 m). Just a sota del coll amb perill d’allaus hem de tenir cura amb el possible desencadenament que pugui esdevenir de la canal que baixa del tuc
de Montanèro. Des del coll, pugem per la carena i assolim el tuc deth Pòrt de Vielha (2.605 m). Per pujar a l’altre tuc, baixem per la mateixa carena fins al coll i remuntem l’altra carena fins a assolir el tuc de Montanèro (2.581 m). DESCENS (2h): Pel descens del tuc de Montanèro tenim dues opcions: la fàcil, que consisteix a desfer el camí de pujada (BE/S2), i la més difícil, però més interessant, seria baixar per la canal est (BE/S4), que trobarem uns metres abans del cim, i empalmar amb l’itinerari de pujada. Per aquest descens hem de tenir cura i l’hem de fer només amb bones condicions de neu i un baix perill d’allaus.
natura i aventura gener 2010
tripa35.indd 36
12/01/2010 23:08:05
www.naturaiaventura.cat
CA TÈ C N I F I TX A IVELL: 1.400 M DESN ’ASCENS: 5H D H HORA RI E DESCENS: 2 D I R HORA NORD 0.000. ED. ACIÓ: ORIENT L D’A RAN.. 1:4 A S4). MAPA: V MBE / / * A * ( N I ALP IFÍCIL A I PALA, LTAT: D DIFICU : A RVA, SOND LET. IO AL MATERI NS (opcional) I P O
GRAMP
S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT TRAC OL, EL RESS K I LA ENYA
36/37 tripa35.indd 37
12/01/2010 23:08:15
món sostenible
QUI ATURA L´AUTONOMIA ENERGÈTICA Marc Gavaldà Realitzador de l´exposició Pobles Indígenes i Petroli
Hermann Scheer, diputat alemany i referent en la divulgació de l’energia solar, ens va visitar el passat mes de novembre dins del Festival Now Solar celebrat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, on també va presentar el seu nou llibre Autonomía Energética. “Tinc dues notícies, una dolenta i una bona. La mala notícia és que les reserves convencionals d’energia s’estan esgotant. I la bona? Que les reserves convencionals d’energia s’estan acabant”. Amb aquest aforisme començava la xerrada i ens situava en un planeta on la humanitat està a punt de creuar una corba descendent de producció amb una corba ascendent de consum energètic. Atrapada en una situació d’escassetat d’energia fòssil i amb les conseqüències climàtiques de la seva combustió, la humanitat no té més remei que fer un canvi ràpid cap a un model energètic basat al 100% en energies renovables. Obstacles pesats Però per què anem tan a poc a poc? Segons Hermann Scheer, la majoria dels autodenominats experts són part del problema. Essent part ells mateixos de l’establishment dels combustibles convencionals, no podem esperar dels seus informes senyals esperançadors per les energies renovables, les quals, aplicades massivament, posarien fi al gran negoci petrolier o nuclear. Els seus dictàmens són clarament esbiaixats per posar fre a l’energia solar i eòlica, i exerceixen de barrera mental per emprendre decisions polítiques valentes.
Tot i que a llarg termini el canvi cap a l’energia renovable és inevitable a causa de les òbvies limitacions de les energies fòssil i nuclear, cada ensopegada cap al camí de l’energia renovable suposa no només una pèrdua de temps ja escàs, sinó que aprofundeix el desànim per produir un canvi. Precisament aquest és l’efecte que persegueixen els grans poders corporatius energètics que, armats de think tanks influents, ens volen fer creure que són imprescindibles. Durant els primers anys de la tecnologia solar, per impedir el creixement de l’energia renovable, la indústria energètica va tirar de
tots els fils possibles fins al punt que es va dedicar a la compra sistemàtica de petites companyies solars per després tancar-les. D’altra banda, l’aposta d’aquestes corporacions cap a l’energia solar de moment no ha passat de ser un simple instrument de rentat verd. Per exemple, BP Solar, secció renovable de la gran petroliera, l’any 2003 només suposava el 0,14% de les vendes de la companyia. Models energètics oposats A diferència de l’energia nuclear i els combustibles fòssils, que travessen ja el zenit de
natura i aventura gener 2010
tripa35.indd 38
12/01/2010 23:08:21
www.naturaiaventura.cat
les reserves mundials, les energies renovables tenen l’horitzó d’esgotament que coincideix amb l’envelliment del sol, que els físics calculen d’aquí a 5.000 milions d’anys. A escala humana, queda massa lluny perquè s’acabi. Per altra banda, les energies renovables són energies que no generen emissions que alteren l’atmosfera ni residus radioactius de molt costós i prolongat tractament.
de l’energia fòssil i nuclear és, al cap i a la fi, el més gran i més influent sector de l’economia mundial. La seva resistència a l’energia renovable creixerà a mesura que la mobilització en favor d’aquesta creixi, sobretot quan realment les energies netes comencin a reemplaçar efectivament les fonts d’energia no renovables.
Però la diferència més determinant que les energies renovables signifiquen enfront del sistema energètic convencional és la descentralització i la curta cadena energètica entre producció i consum. El món globalitzat s’ha modelat a partir de la divisió quilomètrica entre productors d’energia i consumidors. Com que les reserves d’hidrocarburs i urani es concentren en punts del planeta molt allunyats dels centres de consum, el manteniment d’enormes fluxos de transport i bel·licoses relacions de domini són imprescindibles per mantenir aquest sistema. En canvi, les energies renovables ens situen en un nou paradigma: el que proveeix el sol a tot arreu, pot ser utilitzat a tot arreu. Aquesta descentralització estructural és, precisament, el que les corporacions energètiques no toleren, perquè s’acaba el seu negoci.
Emancipats els governs dels apegalosos lobbies energètics convencionals, els països poden passar en pocs anys de la inestable dependència d’energies importades a energies nacionals descentralitzades, produïdes localment per milers de microproductors. L’experiència alemanya d’incentius econòmics i fiscals cap a les energies renovables ha donat resultats esperançadors: en pocs anys s’han instal·lat 35.000 megawatts d’energia renovable en un país no precisament gaire assolellat.
Però, segons Scheer, només els més innocents creuen en la possibilitat de realitzar un canvi sense cap fricció i de mutu acord amb les institucions responsables del subministrament d’energia tradicional. El clan
El camí cap a l´autonomia
BIBLIOGRAFIA HERMANN SHEER Autonomía Energética, Icaria, Barcelona, 2009 Estrategia solar: para el acuerdo pacífico con la naturaleza, Círculo de Lectores, Barcelona, 1993 Economía solar global: estrategias para la modernidad ecológica, Círculo de Lectores, Barcelona, 2000 Per més informació: http://www.hermannscheer.de/en/index. php?option=com_content&task=view&id =54&Itemid=25
38/39 tripa35.indd 39
12/01/2010 23:08:26
biblioteca
Novetats editorials CATALUNYA INTERIOR I LITORAL CARTOGRAFIA DIGITAL EXCURSIONISTA Autor: Alpina Digital i CompeGPS Editorial: Editorial Alpina Col·lecció: Geoestel Preu: 90 € Nombre de Mapes: 15 Alpina Digital i CompeGPS presenten el CD de Cartografia Digital Excurisonista sobre la Catalunya lnterior i litoral. El CD inclou els 15 títols següents: Cingles de Bertí, Congost de Mont-rebei, Del Mogent a la Calma, El Farell, Garrotxa, Granollers i el seu entorn, Massís de Garraf, MontnegreCorredor, Montseny, Montserrat, Puigsacalm, Osona Nord, Sant Llorenç del Munt, Serra de Collserola i Vall de Sau-Collsacabra.
TEMPLERS A LES TERRES DE L’EBRE Autor: Jesús Ávila Granados Editorial: Cossetània Col·lecció: Azimut Turisme, núm 7 Preu: 19.50€ Nombre de Pàgines: 192 (totes a color) Nombre d’il·lustracions: 144 Els templers van ser els grans protagonistes del món medieval. El seu testimoni cal seguir-lo, en molts casos, en les evidències que romanen i esperen ser descobertes i transmeses al viatger interessat per les claus del coneixement. És, precisament, als territoris de l’antic Regne d’Aragó, a les comarques (catalanes, aragoneses i valencianes) relacionades amb el riu Ebre en el seu curs més inferior, on el Tremp va deixar gravades gran part d’aquestes empremtes, analitzades, municipi per municipi, a les pàgines d’aquest llibre.
LA MEVA PRIMERA GUIA D’ARBRES Autors: Martí Boada i Arnau Boada Editorial: La Galera Col·lecció: Guies, 6 Preu: 12 € Nombre de Pàgines: 64 La Galera presenta una guia pràctica i pedagògica per tal que els menuts puguin conèixer els arbres dels nostres boscos i aprendre a estimar el seu entorn natural. Aquest didàctic i divertit passeig pels boscos de casa nostra arriba de la mà d’un dels naturalistes més importants i reconeguts a nivell mundial, en Martí Boada, que compta amb la col·laboració del també naturalista Arnau Boada i les il·lustracions d’Òscar Julve. “La meva primera guia d’arbres va destinada a nens de més de 10 anys i té una clara orientació pedagògica, ja que el llibret està enfocat com un diari de camp per tal que els joves i adolescents puguin ampliar els seus coneixements sobre els ecosistemes forestals i aprendre les tècniques d’observació en el terreny.”
EL PIRINEU CATALÀ CARTOGRAFIA DIGITAL EXCURSIONISTA Autor: Alpina Digital i CompeGPS Editorial: Editorial Alpina Col·lecció: Geoestel Preu: 100 € Nombre de Mapes: 18 Alpina Digital i CompeGPS presenten el CD de Cartografia Digital Excurisonista sobre el Pirineu Català. El CD inclou els 18 títols següents: Val d’Aran, Ribagorça, Vall de Boí, Sant Maurici, Vall Fosca, Pica d’Estats, Andorra, Baixa Cerdanya, Puigmal, Costabona, Taga, Serra del Cadí, Moixeró, Montgrony, Rasos de Peguera, Catllaràs, Alta Garrotxa i Cap de Creus.
natura i aventura gener 2010
tripa35.indd 40
12/01/2010 23:08:34
SUBSCRIU-TE HI SORTIRÀS GUANYANT 10% de descompte c/ Sant Lluís 44-48, Barcelona
10% en tèxtil Trav. de Gràcia 132, Barcelona
5% en bicicletes 10% en equipaments c/ Indústria 265, Barcelona
10% en tèxtil 10% en material dur
Per què subscriure’m-hi?
*
Reb cada mes Natura i Aventura a casa teva. No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la!
*
Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats.
*
Participa en els sorteigs mensuals de material, viatges i altres regals.
*
Aprofita els descomptes que molts establiments ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.
Pere III, 49-51, Manresa
10% de descompte
Avda. dels Països Catalans, 132 Igualada
10% de descompte Ctra de Ribes, 251 Les Franqueses del Vallès
10% de descompte Bellver de Cerdanya Tel.: 616 85 55 35
turisme rural
10% de descompte Castellar de N’Hug Tel.: 93 825 70 16
Tot això per només
20€ l’any!
guies
10% en compres en metàl·lic i 6% amb tarja c/ Galileu 208, Terrassa
7% ic10% en compres superiors a 30O euros c/ Galileu 64, Barcelona
10% de descompte Castellar de N’Hug Tel.: 93 825 70 16
10% de descompte Av/ Costa Brava 138, Malgrat de Mar
Dive Different (submarinisme)
TORRE DE L’AMO 10% de descompte www.parcfluvial.cat
Com subscriure’m-hi? A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.
15% de descompte Sant Feliu de Guíxols Tel.: 687 95 27 05
RAFART 10% en tèxtil 5% en material dur c/ Sant Pere 12, Sabadell
15% de descompte
10% de descompte Rbla. Josep Tarradelles - Granollers
10% de descompte
10% de descompte
La Molina - Borredà - Sant Feliu de Guíxols - Tel.: 616553039
c/ Canonge Baranera 2, Badalona
Pg. Pare Claret, 4 25280 - Solsona
10% de descompte
15% de descompte Casa Motxo Estaon-Pallars Subirà
2€ de descompte
ctra. de Sant Fruitós 7, Berga
Baix Empordà Tel.: 620 846 742
Cerdanyola del Vallès - 93 591 07 27
10% de descompte www.casamotxo.com - 636 17 47 52
10% de descompte www.cbcadvocats.com
10% de descompte
15% de descompte
www.molidegosol.com
www.skkayak.com
+
ra, NatuarapiroApvetentu u.
tripa35.indd 41
40/41 12/01/2010 23:08:42
LA GUIA DEL
turisme actiu
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ
EL BAIX EBRE
CAMPMANY
DELTEBRE
TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com
L’ALT PENEDÈS
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162
SALDES
EL PERELLÓ
HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant. Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es
LAVERN (SUBIRATS)
HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com
SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA
HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com
L’ANOIA EL BRUC
RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com
EL BAIX CAMP MONTBRIÓ DEL CAMP
ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com
tripa35.indd 42
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com
BERGUEDÀ EL MONTSIÀ
BAGÀ
HOSTAL CAL BATISTA Habitacions amb bany, TV, música i calefacció; menjador climatitzat sense barreres arquitectòniques i cuina casolana acurada. C/ Raval, s/n, Bagà. Tel.93 824 41 26 www.calbatista.com
À CASTELLAR DE N’HUG
RESIDÈNCIA ALBERG LA CLOSA Allotjament rural de muntanya, on tastaràs menjar casolà de muntanya. Viu la teva aventura amb nosaltres!!! Tel. 938 257 016 – mòb. 637 729 808 www.cingles.org
GÒSOL
ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Punt de partida per fer excursions al Pedraforca, serra del Cadí, Ruta dels Bons Homes... Molí de Gòsol s/n Mòb. 636564310 www.molidegosol.com
GUARDIOLA DE BERGUEDÀ
HOTEL CASA DUANER REST. EL RACÓ DE L’AVI Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de la natura, la gastronomia, i totes les activitats culturals, esportives i d’oci que ofereix general a l’Alt Berguedà. Pl. la Farga, 10. Tel.938 227 672 www.elrecodelavi.com
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
SANTA BÀRBARA
HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l’Ebre Ctra. De Santa Bàrbara a La Sènia www.hoteldiego.com
LA SELVA ARBÚCIES
RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es
VALLÈS ORIENTAL EL VALLÈS ARBÚCIES
RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY On podreu gaudir, al menjador i a la terrassa, de bons àpats tradicionals i a la vegada sofisticats, barreja del millor de la cuina catalana amb productes de D.O. de Lleó. L’especialitat del xef són els arrossos, siguin risottos o caldosos. Crta del Montseny, 406. Tel 938 482 805 www.lavalldelmontseny.com
SANTA MARIA DE PALAUTORDERA FONDA EL TURÓ DE L’HOME Situat al centre de Sta. Maria de Palautordera. Tracte familiar amb més de 100 anys d’experiencia. Especialitat en caça i bolets. Cuina casolana. Plaça Major, 6. Tel. 938 480 027 www.turodelhome.com
ORIENTAL
12/01/2010 23:08:46