www.naturaiaventura.cat
36
FEBRER 2010
T
STEX X
ERMO O ptim
ESCALADA AL PENEDÈS
Imatge de portada: Els assolellats cingles de Torrelletes són una bona opció per practicar l’escalada esportiva a l’hivern
Esportiva a Torrelletes
R.
EL CASTELL DE CARDONA
L’Obaga Negra en BTT COMPE GPS LAND
Treballant amb mapes www.loeffler.at 06.11.2009 8:14:36 Uhr
tapesNiA36.indd 1
05/02/2010 17:52:51
ANY V. NÚM. 36 FEBRER 2010
TIRADA: 15.000 EXEMPLARS
CONTROLATS PER: Direcció: Jordi Fernàndez
Redacció: Jaume Guillot
Correcció: Berta Aymerich Mestre Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Jaume Guillot
Col·laboradors: Anna Parra Marc Gavaldà Biel Ràfols Esther Cot Edu Abad Oscar Castillo Albert Beneït Xavier Bustamante
Edita: H4XORS S.L. C/Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat
editorial
Amb aquest exemplar que teniu a les vostres a les vostres mans Natura i Aventura ha superat els tres anys d’existència, trenta sis exemplars editats amb la intenció de créixer i millorar número rere número per oferir una publicació de màxima qualitat. En el full de ruta amb el que iniciàrem el nostre projecte editorial teníem clar quines eren les senyes d’identitat que havia de tenir la nostra publicació, propera, interessant, didàctica i que alhora fos una eina per a descobrir, mitjançant els esports a la natura, el nostre país. Bona part d’aquells objectius s’han assolit i pensem que ja és hora d’ampliar i renovar la nostra línia editorial. El pas del temps ens ha donat una nova visió sobre quin ha de ser el camí que hem de recórrer el propers anys i aquest passa per obrir la nostra publicació a la participació dels nostres lectors i a incorporar nous continguts i noves seccions. Us convidem a participar en aquest procés fent-nos arribar les vostres idees i suggeriments mitjançant la pàgina web de la revista (www. naturaiaventura.cat). L’equip de NATURA I AVENTURA us desitja un feliç 2010
Natura i Aventura és membre de:
Dipòsit legal: B-51.197-2006 Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03 tripa36.indd 3
09/02/2010 4:32:53
Sumari
06 34
rutes a peu 06
El Puigsacalm
boscos i arbres singulars 13
L’om
curses d’orientació 14
Un esport per descobrir
calendari 17
Calendari
rutes en BTT 18
Els verals de Cardona
CompeGPS Land 26
Capítol 3: treballant amb mapes
biblioteca 31
Novetats editorials
escalada esportiva 32
Torrelletes
món sostenible 36
Des dels boscos s’atura la MAT
esquí de muntanya 38
Ascens al Montmalús
Butlleta 41
Avantatges i descomptes
turisme actiu 42
Planifica les teves sortides
38 natura i aventura febrer 2010
tripa36.indd 4
04/05 09/02/2010 4:41:33
tripa36.indd 5
09/02/2010 4:33:29
rutes a peu
El Puigsacalm (1.514m) Pel Salt de Sallent
COMARCA: GARROTXA
Entre les terres d’Olot, el Ripollès i la plana de Vic s’aixeca un retallat relleu d’abruptes penyals gairebé intransitables. És la serra de Santa Magdalena del Mont, els abismes i contraforts de la qual constitueixen els límits naturals que contornegen aquestes comarques. Si des de la Vall d’en Bas la muntanya es mostra descarnada i esquerpa, formant un laberint d’ininterromputs estimballs de difícil accés que semblen fer de la serra de Santa Magdalena del Mont un bastió inexpugnable, pel vessant de Sant Bartomeu s’hi prodiguen els planells de formes suaus que han donat nom al cim més alt: el Puigsacalm. Calm vol dir planell situat al llom d’una muntanya, o, almenys, en terreny elevat. I en aquest cas defineix de forma exacta l’orografia d’aquest cim vist des del Ripollès, on els espadats i les cingleres desapareixen per configurar un vessant que davalla suaument tot entapissat de prats i conreus.
natura i aventura febrer 2010
tripa36.indd 6
09/02/2010 4:33:35
www.naturaiaventura.cat
P
roposem començar l’excursió a la Vall d’en Bas, un dels paratges més bells i recòndits de la Garrotxa. A la part més baixa de la vall, allà on la terra és més fèrtil, els conreus s’escampen arreu i ens recorden que aquesta fou terra de remences, revoltes i lluites pels drets dels camperols. A mesura que la vista es dirigeix cap a les penyes, els camps de cultiu es transformen en boscos exuberants que pinten de tardor els contraforts de la serra i amaguen paratges naturals d’indescriptible bellesa com el barranc del riu Gurb, que neix violentament després d’estimbar-se des de
més d’un centenar de metres al salt de Sallent. El camí que ens hi duu, des de Sant Privat d’en Bas, ressegueix el riu Gurb pel camí que des de fa segles han utilitzat pelegrins i camperols i que s’endinsa pel cor d’una formidable fageda. En els trams més propers a la riera els faigs s’amaguen entre els oms i els verns que tracen, amb un verd lluent, els perfils del riu. Potser fou aquí on Francesc de Verntallat, cabdill dels pagesos de remença i un dels personatges més importants nascuts a la vall, aconseguí el sobrenom de Verntallat. En Francesc provenia d’una família benestant, els Puigpardines. Sembla ser que
un dia que estava amb els seus homes a la muntanya quelcom, paraula o fet, el molestà. Es llevà d’un salt, prengué l’espasa d’una revolada i descarregà la seva ira sobre un vern, que tallà per la meitat d’un sol cop. Des de llavors fou anomenat Francesc de Verntallat i els seus homes, els Verntallats. Les parets de la vall es fan estretes i el camí guanya verticalitat a mesura que ens acostem al salt de Sallent. Antigament era molt utilitzat pels pagesos de Sant Privat d’en Bas per accedir als planells de dalt dels cingles, ideals per cultivar-hi patates, i des dels quals
06/07 tripa36.indd 7
09/02/2010 4:33:41
rutes a peu
baixaven carregats amb sacs plens dels tubèrculs recollits. El bosc es converteix, en aquesta època de l’any, en un veritable mostrari de totes les gammes d’ocres possibles, des dels més vermellosos fins als de tons més groguencs, i allà on el bosc s’obre una mica, la visió del salt d’aigua ens meravella. El camí de Les Escales, que ens durà fins al cim del salt d’aigua, rep el seu nom dels esglaons clavats a la roca, on en els trams més verticals uns passamans de corda ens ajuden a progressar. Des del pla de Palers, on l’aigua del torrent llisca i es precipita al buit, descobrim tota la grandiositat de la Vall d’en Bas, amb els característics relleus volcànics en forma de con. El Puigsacalm és l’amo i senyor de la comarca, no només per la seva predominant altitud vers la resta de cims de la serra de Santa Magdalena i veïnes, sinó també per la seva arrogant i majestuosa figura. En destaca el cap alterós i punxegut, envoltat de cingleres que el fan pràcticament inaccessible per tot arreu llevat dels planells del vessant nord, on un fort rampell ens permet grimpar per l’esquenall del cim. Això sí, en un ascens
natura i aventura febrer 2010
tripa36.indd 8
del tot aventurer. Un cop al cim, ens reben la creu metàl·lica que des de 1949 corona el Puigsacalm i la fita de formigó del vèrtex geodèsic. Ens trobem en una privilegiada talaia, sense cap mena de dubte un dels millors miradors de les nostres contrades. Els dies clars la Mediterrània llueix i perfila, amb traçats platejats, les formes del golf de Roses i el cap de Norfeu. Allà hi neix la serra de l’Albera, on s’endevina el puig Neulós i la franja fronterera amb França. Més a prop les planes empordaneses s’escampen amb suaus ondulacions que desapareixen rere les muntanyes de Sant Julià del Mont, del Corb i Rocacorba, sota la qual es distingeix perfectament la ciutat de Girona. Més a prop encara, Olot, a recer dels turons volcànics tan característics. El puig del Llop, que ens mostra les seves despullades cingleres, ens priva de veure bona part de la Vall d’en Bas. Cap al sud, sota el decorat que emmarca la serra del Montseny i els seus cims més emblemàtics, s’estenen les Guilleries i les serres del Cabrerès, on, si ens hi fixem amb cura, s’albiren els santuaris de Cabrera i el Far. A tocar de la graonada de penyals que cauen a plom sota els nostres peus s’obre la vall de Joanetes. Si continuem girant el
08/09 09/02/2010 4:33:58
www.naturaiaventura.cat
tripa36.indd 9
09/02/2010 4:34:07
rutes a peu
cap, més enllà de la collada de Bracons, descobrirem la sinuosa figura d’argent del riu Ter que travessa la plana osonenca. A l’horitzó s’endevinen les formes del perfil montserratí. El millor horitzó, però, és el que dibuixen les serres de Peguera, d’Ensija, Port del Compte, Pedraforca i Cadí. Des d’aquest punt els cims emblanquinats dels Pirineus, des de la Cerdanya fins al massís del Canigó, s’encarreguen
de tancar la circumferència. El Puisacalm és un cim inoblidable, que arriba a l’ànima; un cim pel record. L’olotí Marià Vayreda, inspirat per la bellesa que des d’aquí s’hi albira, escrigué la Cançó del vell. En el seu poema l’escriptor de La Punyalada es consolava amb l’observació de la natura d’eterna harmonia que impregna aquest indret. Mentrestant la malaltia que acabaria amb la seva vida el consumia:
natura i aventura febrer 2010
tripa36.indd 10
09/02/2010 4:34:13
www.naturaiaventura.cat
“Cinquanta anys que sóc al món! bé he proLi vist sengles vegades Puigsacalm tot blanc de neu i blanques ses verdes calmes. Cinquanta anys i ja so vell! Puigsacalm cada any infanta!
Fontanas, tolls i aiguamolls i llacunes d’aigua mansa, entre prats de Iliris en flor i mates de tendrá balea. Cinquanta anys i ja so vell! Puigsacalm cada any infanta!
Infanta rodes de torb que es condormen en la plana, ratxades primaverals que deixonden a les plantes. Cinquanta anys i ja so vell! Puigsacalm cada any infanta!
Aigues d’un blau cristaílí ont a son tom s’hi emmiralla, irisada de colors, la neu deis cims, sa germana. Cinquanta anys i ja so vell! Puigsacalm cada any infanta!
Immenses tofes de neu, que fosa a la valí davalía en regalims d’argent viu, que al pía gentilment s’aplatgen. Cinquanta anys i ja so vell! Puigsacalm cada any infanta!
Cinquanta anys que sóc al món, n’he prou vistes de nevades! Puigsacalm tot blanc i ras, i blanques ses verdes calmes. Cinquanta anys i ja so vell! Puigsacalm cada any infanta!”
10/11 tripa36.indd 11
09/02/2010 4:34:18
rutes a peu
LA RUTA PAS A PAS ÈPOCA: TOT L’ANY TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DESNIVELL: 980 M
FITXA
Doble pàgina d’inici: des del Puigsacalm gaudirem d’una de les panoràmiques més extenses de Catalunya.. Doble pàgines 8 i 9: darrers metres d’ascens per l’esquenall calm que dóna nom al cim. Pàgina 8 a baix: espectaculars cingleres per on l’aigua del riu Gurb salta i s’estimba formant el preciós Salt de Sallent. Pàgina anterior: mereix la pena pujar també fins el cim del puig dels Llops i gaudir de les immillorables vistes sobre la Vall d’en Bas i la plana Garrotxina.
RECORREGUT: 15 KM DIFICULTAT: MITJA - ALTA DURADA: 5 H
1 2
3 6
Des del Pla d’en Xurri (1) seguim la pista per la que hem arribat en la mateixa direcció que portàvem. Deixem a mà esquerra una pista ampla (2) que es dirigeix cap a Ban Bonavia i Can Turó. Pocs metres més endavant trobem una cadena que impedeix el pas dels vehicles i, a l’esquerra, el camí dels Matxos que també ens portaria fins el salt de Sallent. Seguim recte per la pista i pocs metres més endavant trobem una nova cruïlla (3) on arriba el camí pel que farem el retorn de l’itinerari. Nosaltres seguim per la dreta. Avancem remuntant el torrent fins quasi el mateix peu del salt de Sallent (4). Travessem la riera i ens enfilem pel camí de les Escales (5) que salva un fort desnivell fins arribar a la part superior de la cinglera. Esglaons de roca i troncs clavats a la paret i passamans de cordes fixes ens ajudaran a superar els trams més complicats Un cop a dalt trobem una tanca metàl·lica i un rètol indicatiu. Deixem un sender (6) que marxa en direcció oest i davallem suaument en direcció sud-oest resseguint el cingle fins al Salt de Sallent. Impressionants vistes de la Vall d’en Bas. Travessem la riera i avancem resseguint la cinglera fins arribar a una zona planera coneguda com a Pla de Palers (7). Travessant aquests plans el sender desemboca a una pista més ample (8) que seguim cap a l’esquerra em direcció sud. Pocs metres més endavant deixem a mà esquerra el camí dels Matxos (9) que és el que prendrem quan tornem cap al Pla d’en Xurri. Ara però, avancemm per aquesta pista fins a trobar per mà dreta el sender (10)
7
5 4 8 9
S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT TRAC OL, EL RESS K I LA ENYA
19 18 10 17
11 12 13
15 16 14
que s’enfila de forma pronunciada en direcció sud pel Grau de les Eugues. El inici del sender està senyalitzat amb una fita de pedres. Quan s’acaba la forta pujada el sender desemboca en un camí més ample i fresat (11) que seguim a l’esquerra i amunt en la mateixa direcció que portem. Seguim pujant i deixem un altre sender per mà dreta abans d’enllaçar amb el camí que ve del Puig dels Llops, on que haurem de continuar cap a mà dreta (12). Avancem de forma planera per un bosc de faigs fins a trobar a mà esquerra una carena sense arbres per on ens enfilarem fins al collet de Clivillers (13). Des d’allà ens dirigirem en direcció est i en sentit ascendent fins al cim del Puigsacalm (14) Des del cim davallem uns metres fins a un petit coll i desprès resseguim la cinglera en direcció nord-est fins al cim Puig dels Llops (15), visible en tot moment. Davallem del cim i seguim per un corriol
que davalla en direcció nord primer i sudoest desprès fins al coll de Joanetes (16) Deixem per mà dreta el camí del Pas dels Burros i seguim avançant a l’esquerra i avall en direcció nord-oest fins arribar a una pista més ample. que seguirem a l’esquerra i avall (17). Per la dreta aniríem a l’ermita de santa Magadalena del Mont, edificada en un dels racons més bucòlics de la serra. Enfront també deixem el sender que va a l’ermita de la Mare de Deu de les Olletes, curiosa capella excavada en la roca. Continuem per aquesta pista fins arribar a la cruïlla que hem vist durant el nostre ascens, allà on començava el camí dels Matxos, que prenem avall (18). Arribem a una cruïlla (19) on abandonem el camí dels Matxos per seguir per mà esquerra una pista ample que marxa en direcció nord i que mor a la pista que hem utilitzat a l’anada i que seguirem fins al Pla d’en Xurri.
natura i aventura febrer 2010
tripa36.indd 12
09/02/2010 4:34:24
arbres i boscos singulars
FITXA 13
L’om: el noble habitant de les riberes Albert Beneït Rochés Agent Rural Aquest mes de febrer creuarem l’equador de l’hivern. Un hivern que ha portat neu a bona part de Catalunya i a zones on no són gaire habituals nevades com les que han caigut. Neu que de ben segur afectarà positivament els boscos i que es traduirà en —esperem— un inici de primavera amb prou humitat al sòl i subsòl perquè les espècies vegetals reneixin i ens atorguin els seus millors colors i olors. Però per això encara falten força setmanes, i aprofitarem aquest mes per a fixar-nos en un altre important habitant del bosc de ribera. Sí, molts de vosaltres l’havíeu trobat a faltar: l’om. L’om, del llatí Ulmus minor i de la família de les ulmàcies, és un dels arbres que decoren molts boscos de ribera de les nostres contrades, excepte a les Illes Balears, on és pràcticament inexistent. Desgraciadament en regressió, a causa de l’afectació que li crea una malaltia anomenada grafiosi, lluita per a conservar la seva històrica plaça en rius i rieres i
els seus voltants en la muntanya mitjana, compartint xerrades amb àlbers, freixes i salzes, i inclús en ocasions endinsant-se en zones que li donen prou humitat en la terra baixa. Històrica plaça guanyada a pols gràcies a la seva magnífica estampa, que pot arribar als 30 metres d’alçada amb una espectacular i densa capçada formada per branques ascendents. Tanmateix, presenta branquillons pènduls.
Les seves fulles caduques són també una de les seves característiques. No excessivament grans, de 5 cm a 10 cm de llargària, són de forma ovalada acabades en punta, asimètriques i dentades doblement. Això que tan complicat sembla llegit, s’observa fàcilment in situ, gaudint, a la vegada, de la seva particular verdor. L’om, dioic, per cert, disposa de flors petites i particularment, un altre cop, verdoses amb una altra característica que fa aquest arbre força especial: les flors surten a ple hivern i abans que les fulles. Quant als fruits, l’om utilitza la mateixa “tecnologia” que el bedoll i el freixe, és a dir, la sàmara. Com a cosina germana d’aquest, trobem l’oma, del llatí Ulmus glabra. Aquesta és més muntanyenca que l’om i buscanecessita de més humitat. La trobarem a més alçada que l’om, però, generalment, molt més abundant. Per a diferenciar-la del seu cosí germà, observeu-ne les fulles, molt més grans, de 10 cm a 12 cm de llargària. El pecíol també és més curt. Ambdós amb gran qualitat en la fusta, gràcies a la seva resistència a la humitat. S’utilitza per a la construcció de cases de muntanya, embarcacions i, preneu nota per a un futur, taüts. Prepareu-vos doncs perquè és ara, al febrer, quan els oms recuperen les flors i les fulles per a tornar-nos a delectar amb la seva bellesa. No oblideu de tornar la salutació als nobles oms quan us saludin majestuosos. Sigueu educats.
12/13 tripa36.indd 13
09/02/2010 4:34:28
curses d’orientació
per Biel Ràfols, subcampió d’Espanya 2009 bielrp@naturaiaventura.cat
a
ic n c è T
T’ho jugues tot en l’elecció d’itinerari El bosc de Can Deu de Sabadell, va acollir el mes de novembre la primera cursa de la Dona Orientadora, amb una participació de més de 115 participants. Això sí, l’organització a càrrec del CE Farra-O comptava amb col·laboradors masculins... El tram analitzat és el 2-3, corresponent al circuit més difícil. Era el tercer tram del primer dels dos mapes de què constava la cursa, per tant, les corredores no havien tingut gaire temps per analitzar el tram i les forces estaven pràcticament intactes. Les dues primeres classificades, l’Ona Ràfols i la Berta Meseguer, havien seguit la mateixa ruta (blava); nosaltres hem considerat dues alternatives més. Ruta blava, ONA i BERTA: Sortida cap al sud per agafar la pista. Anar a buscar la corba de l’altra pista per baixar i pujar la fondalada. Passar pel costat del camp, anar a buscar la pista de sobre la fita per acabar atacant la fita per sota. S’ataca per sota perquè la fita està situada al peu d’un tallat, òbviament, és més fàcil veure-la des de sota. Ruta verda: La ruta consisteix a seguir tota la pista per sobre el cingle fins a enllaçar amb un tram de carretera, per atacar la fita pujant al turó. Ruta vermella: Es comença igual que la ruta blava però es travessa la fondalada per més endavant. Es creua la primera línia elèctrica, la fondalada suau, la segona línia elèctrica, passant pel costat de la fita 5 (aspecte molt positiu), per acabar atacant la fita des de la part superior. S’ha d’estar molt alerta amb el mapa, ja que hi ha molts trencalls. Conclusió: La diferència entre la ruta blava i la verda és pràcticament nul·la, ja que tenen 10 metres de diferència, i el mateix desnivell. Ara bé, hi ha algunes diferencies remarcables, com per exemple, el fet que a la blava el desnivell està tot acumulat en una pujada, però l’atac final a la fita és més còmode i segur perquè controles el camí en tot moment; en canvi, l’atac des de la verda té el risc de deixar la fita a dreta o esquerra. Fent la ruta verda, per altra banda, també es pot intuir el lloc de les fites 6, 7 i 8 i veure la ruta que s’haurà de fer en sentit contrari. Comparant aquestes dues rutes amb la vermella, veiem que aquesta és la més curta (100 metres), però per contra transita més estona per corriols i camp a través Això fa que la velocitat de cursa sigui més lenta, que s’hagi d’estar més concentrat amb el mapa i que no es puguin anticipar altres trams. Però en canvi, un factor positiu, és que es passa pel costat de la fita 5. Per tant, es pot concloure que en aquesta elecció d’itinerari concreta no es guanyava ni es perdia un temps significatiu, ja que distància, desnivell i dificultat tècnica són pràcticament iguals en els tres casos. Tot i això, escollint una ruta o una altra, en funció de l’estratègia, es podia facilitar l’anticipació dels següents controls (ruta vermella i verda), evitar desgast físic (la pujada de la ruta blava) o bé evitar la lectura constant del mapa (ruta vermella).
natura i aventura febrer 2010
tripa36.indd 14
09/02/2010 4:34:40
www.naturaiaventura.cat
ta s i v e entr
L’
Roger Roca
Campió de Catalunya de Marató 2009 “Córrer és de covards”, es així? Jo opino tot al contrari. Córrer és tan sols per a valents. S’ha de ser molt valent per ser capaç d’aguantar entrenaments de més de 200 quilòmetres setmanals amb el que això requereix de patiment, esforç i dolor. Després de més de 10 anys competint i sent un dels millors fondistes catalans, què és el què fa que segueixis entrenant? Jo he tingut la sort de poder complir el meu somni de ser un professional de l’esport. Actualment es pot dir que visc a mig camí entre el món laboral i la meva dedicació al running i sóc molt feliç amb aquesta forma de vida. Cada any és més difícil mantenir el nivell, però mentre pugui seguir lluitant per guanyar curses d’alt nivell, seguiré corrent. Quins són els teus pròxims objectius? Ara mateix estic preparant la Marató de Barcelona per intentar revalidar el pòdium de fa dos anys. Després de la marató donaré pas a la temporada de duatlò amb l’objectiu d’una medalla al Campionat d’Europa. Cap a l’estiu vull provar sort amb la triatló de llarga distància. Creus que seguint la teva evolució de la pista i cros a la ruta i el duatló, podries acabar en les curses d’orientació? El meu nivell atlètic em donaria cert avantatge, però la meva orientació és gairebé nul·la... Hauria de practicar molt, però no em veig sent un orientador d’alt nivell. Quan i com vas conèixer el món de les curses d’orientació? A Igualada sempre hi hagut força tradició i fa bastants anys que les conec. De totes maneres m’hi vaig anar introduint més quan vaig començar a entrenar el Biel Ràfols, un dels millor especialistes d’orientació de l’Estat. L’orientació és… Sens dubte una manera molt més divertida de córrer... Com es veu l’orientació des de l’atletisme? Es veu de forma llunyana. En l’atletisme es lluita per millorar unes marques concretes i en l’orientació aquest detall, tan important per als atletes, no existeix. El rang esportiu et ve marcat per la marca que tens, i això és un terme que imprimeix molta pressió als atletes. Què fas quan tens un mapa i no tens ni idea d’on ets? Sens dubte el GPS és un dels invents més importants que s’han fet últimament. Sóc nefast amb els mapes i, si no sé on sóc, pregunto; me n’he fet farts... Què creus que li faltaria a l’orientació per ser un esport més atractiu per al públic i participants? L’orientació s’ha d’obrir al gran públic. És un esport que arribaria a molta gent, ja que pots gaudir de la natura sense la pressió del temps que faré. Una bona campanya de màrqueting, proves espectaculars pel mig de les grans ciutats, etc. S’ha de crear espectacle, alguna cosa que la gent tingui ganes de veure, o de practicar, que sigui amè i que pugui arribar al gran públic. Fa uns anys el running era per a bojos; actualment totes les curses han de tancar la inscripció dies abans. Si em busqueu, em podeu trobar a ... Últimament enganxat a un ordinador i corrent per Igualada. Un somni confessable? De petit, ser Campió Olímpic de Marató. Avui, poder viure fent el que m’agrada. Quan faràs la pròxima cursa d’orientació? En tinc una de pendent, però tinc el calendari molt atapeït i no sé quan podré fer-la, però segur que la faré, i com sempre, sortiré a guanyar!
14/15 tripa36.indd 15
09/02/2010 4:34:52
curses d’orientació
Dubte-O
Quina diferència hi ha entre el nord magnètic i el nord geogràfic? Quin és el que indica la brúixola? El nord geogràfic, utilitzat com a referència en tots los mapes (línies blaves que assenyalen el nord), és conseqüència de la divisió imaginària del planeta Terra en diferents fusos a través dels meridians. El punt d’intersecció entre tots ells dona lloc als pols Nord i Sud, pels quals passa l’eix de gir de la terra. El nord magnètic és el punt de la superfície terrestre que atrau l’extrem vermell de l’agulla de la brúixola. Aquest punt no té una ubicació fixa sinó que es desplaça uns 15 quilòmetres per any. Actualment està situat al nord del Canadà, a uns 1.800 km al sud-est del pol Nord.
EL CONSELL
Tens qualsevol dubte relacionat amb l’orientació? Pregunta-li al Biel, (bielrp@naturaiaventura.cat).
Talonament Talonar en orientació vol dir calcular la distància aproximada entre dos punts. Podem pensar que, aproximadament, una passa = 1 metre, però cada corredor es pot fer el seu propi càlcul: si, per exemple, 100 metres = 88 passes = 44 dobles passes, per fer una distància de 25 metres, haurem de fer 11 dobles passes. Quan la utilitzarem? Quan vulguem tenir una idea aproximada de la distància que volem recórrer, a quina distància hi ha el control... Comentari: cal tenir en compte l’escala del mapa!!! Per exemple, un mapa d’escala 1:10 000, 1 cm del mapa = 100 m de la realitat.
Curses O-Peu 20 Ds Feb Entrenament Oficial Febrer 21 Dg Feb Copa Catalana Oros Torroella 27 Ds Feb Popular Campus Baix Llobregat 28 Dg Feb 22a Cursa de l’Anoia i Final Escolar 7 Dg Mar Circuit Oros 5 Pla del Boix Rogaine a Catalunya 23 Dg Mai Rogaine Vall de Núria 13 Dg Jun Rogaine del Rebost Copa Catalana BTT-O 27 Ds Mar Entrenament Oficial BTT-O 27 Ds Mar Duatló d’Orientació
natura i aventura febrer 2010
tripa36.indd 16
A determinar Torroella de Montgrí Castelldefels Copons Castellterçol
Entrenament Copa catalana Popular Popular. Escolar Circuit Oros
Vall de Núria St. Julià de Cerdanyola
Copa C. de Rogaine Copa C. de Rogaine
Artés Artés
Entrenament Popular
16/17 09/02/2010 4:35:01
febrer - març
Data
Activitat
Organitza
Contacte
Marxes i caminades 14/02 Caminada de la Llum (de Montserrat a Manresa) Centre Excta. Comarca de Bages 14/02 Travessa Viladrau-La Garriga Centre Excta. Garriguenc 21/02 Barnatresc. Caminada Popular d’Horta Unió Excta. De Catalunya d ’Horta 04/03 3a Marxa d’Orientació Centre Excta. De Lleida 07/03 Caminada de les Dones Les Guilles, Junts pels camins
www.cecb.cat www.cegarriguenc.entitats.lagarriga.cat www.uechorta.net www.cel.cat www.lesguilles.com
Premis i concursos de fotografia, audiovisuals i films de muntanya 16/02 Audiovisual i xerrada. Col·loqui de muntanya Unió Excta. Matadepera 18/02 Cicle de Cinema de Muntanya Cornella del Terri: “Victòria sobre l’Annapurna” 18/02 Projecció: “Castor i Polux” i “Entorn del Vignemale” Centre Excta. Montserrat 23/02 Cicle de cinema Josep M. Rodés: “Nevado Yerupaja” Club Excta. Gràcia 22/02 Mostra d’Audiovisuals i Fotografia de Muntanya de Sant Martí
www.uem.cat ccevallterri@hotmail.com www.centreexcursionistamontserrat.cat www.cegracia.cat www.mostrademuntanya.cat
Sortides amb raquetes de neu 14/02 Prova Circuit Català de Raquetes de neu Agrup. Científico-Excta. Mataró 27/02 Prova Copa Catalana i Circuit Català de Raquetes de neu (nocturna) 07/03 Prova Circuit Català de Raquetes de neu Espot Esquí Club Valls d’Àneu Competicions d’esquí de muntanya 20/02/2010 Open Vall Fosca 27/02/2010 Crono “La Lluna”
Club d’Esquí La Pobla de Segur Centre Excta. De Catalunya
www.agrupe.org http://muntnnyencsantllorenc.blogspot.com eecva.muntanya@gmail.com http://www.ceps-esqui.com www.cec.cat
Curs d’iniciació a l’esquí de muntanya Durada: 4 dies. 2 caps de setmana. Dates: 13-14 de febrer i 13-14 de març.
Horaris: De 9 a 15 hores. Depenent del clima i estat de la neu. Lloc: Cerdanya.
OBJECTIUS DEL CURS Conèixer i familiaritzar-se amb les tècniques de progressió i descens de l’esquí de muntanya. Conèixer les tècniques de progressió amb i sense pells de foca. Introducció a coneixements de nivologia. Conèixer el funcionament de l’aparell ARVA. Utilitzar correctament el material específic.
PER MÉS INFORMACIÓ: NATURA AVENTURA: 93 417 76 14
tripa36.indd 17
09/02/2010 4:35:10
rutes en BTT
Els verals de Cardona Una pedalada per la història COMARQUES: BAGES i BERGUEDÀ
natura i aventura febrer 2010
tripa36.indd 18
09/02/2010 4:35:19
www.naturaiaventura.cat
La ruta que avui us proposem pels verals de Cardona volteja la històrica vila per les valls més amagades i els camins més careners. Des de les collades vers les quals els camins s’enfilen, gaudirem de les millors perspectives de la vila i del seu característic i formidable castell, encimbellat sobre un turó que domina el poble, la conca del Cardener i la vall Salina. Aquesta fortificació, que comparteix el cim amb el recinte de la canònica de Sant Vicenç, fou la seu d’un dels llinatges nobiliaris més importants del país, que s’enriquí amb l’extracció i el comerç de la sal que brolla vora el poble. Va ser la defensa de l’explotació de les salines el que comportà l’evolució de la fortificació, que amb el pas del temps esdevingué inexpugnable. En destaca la defensa durant la guerra de Successió (1711-1714), en què el castell de Cardona fou el darrer bastió que es rendí a les tropes de Felip V.
18/19 tripa36.indd 19
09/02/2010 4:35:27
rutes en BTT
D
esprés de reconquerir el territori als sarraïns i per tal de fomentar la seva repoblació, Guifré el Pilós atorgà, als voltants de l’any 888, una carta de poblament als habitants del terme. Aquest document que el sobirà concedia a la comunitat de pagesos establia les obligacions i privilegis que contreien els nous pobladors de cara a facilitar el poblament de l’indret. Entre el valuosíssim patrimoni històric que conserva la vila de Cardona en destaca de forma preeminent la carta de població que l’any 986 atorgà el comte Borrell II, on incorporava i confirmava les clàusules de la carta atorgada pel seu avi. Aquest document és la carta de poblament més antiga que es conserva, i tenint en compte el seu contingut, amb un ampli recull de drets, privilegis i normes de convivència, es converteix en una de les cartes jurídicament més àmplies i completes
d’Europa. Borrell II donà garanties de seguretat a les persones que anessin a habitar “el castell anomenat Cardona i els seus ravals [...] i a llur descendència i posteritat [...] per sempre més”. I establia un ordre de convivència social i una administració judicial exempta d’arbitrarietats. Entre els avantatges que els conferia la carta, encara avui en dia està vigent el “dret d’Aimines”, preuat privilegi que consistia a poder anar a agafar una certa quantitat de sal del salí cada dijous. Així, formant un raval sota el castell, nasqué, a les darreries del segle X, la vila de Cardona. La seva situació estratègica envers la frontera amb Al-Andalus, el fet de trobar-se en la cruïlla de camins entre els comtats d’Urgell, Cerdanya-Berga i Osona-Barcelona, el règim de llibertats atorgats per les cartes de poblament, la riquesa que comportava l’extracció i comercialització de la sal i l’establiment al
castell dels vescomtes d’Osona convertiren el poble i el seu castell en un centre polític i comercial de primer ordre. El protagonisme del castell de Cardona en la història del nostre país, però, esdevingué a partir dels fets polítics i militars que varen abocar Catalunya en el conflicte successori per la corona espanyola en contra de Felip V. L’adhesió feta per Cardona a la causa encapçalada per l’arxiduc Carles d’Àustria adoptà la seva màxima expressió amb el setge sofert a la tardor de 1711 per les tropes francoespanyoles, conclòs la vigília de Nadal amb un rotund fracàs de l’exèrcit de les dues corones. En els tres anys següents, Cardona va romandre fidel a la causa catalana fins a la rendició de Barcelona, l’11 de setembre de 1714. Entre les capitulacions imposades pels vencedors, s’establia el lliurament del castell de Cardona com a condició per no passar la ciutat i els seus habitants per les armes. Una setmana després
natura i aventura febrer 2010
tripa36.indd 20
09/02/2010 4:35:36
www.naturaiaventura.cat
la fortalesa obria les seves portes i la plaça d’armes era lliurada a les forces de Felip V. Cardona havia esdevingut així el darrer baluard de les llibertats catalanes. Aclaparats per la història que es respira en cada passadís, en cada racó, en cada pedra de l’esvelta i massissa figura del castell, marxem del poble en direcció a la vall Salina, que a peus del castell s’allargassa vers el Cardener. Al seu extrem occidental destaca la Muntanya de Sal, també anomenada de la Sal Roja, que és sense cap mena de dubte la manifestació més espectacular de la dinàmica geològica que es dóna en aquest espai del diapir de Cardona, on els materials de les capes internes, mòbils i plàstiques, han arribat a perforar les capes més superficials i han aflorat a l’exterior, conformant aquest fenomen de creixement vertical de la sal, únic a Europa. Com si de magma es tractés, la sal ha generat
20/21 tripa36.indd 21
09/02/2010 4:35:46
rutes en BTT
un turó de forma anàloga als volcans que l’ascens del magma genera. El perfil vermellós de la muntanya es converteix, en apropar-nos, en una simfonia de colors que tinten de colors vius i llampants les esgarrapades que l’aigua ha gravat a la pell de la muntanya roja. Tot plegat és una experiència inoblidable pels sentits. L’Ajuntament de Cardona ha condicionat les antigues instal·lacions mineres que ara ens permeten visitar i conèixer els detalls i la història de l’explotació, tan lli-
gada a l’evolució de Cardona. Deixem enrere la mina Nieves i ens endinsem a la frondosa pineda que entapissa els vessants del serrat de Tresserres. Des de l’era enlairada del mas de Santa Cecília ens sorprenen uns vells canons que ens omplen el cap d’històries de setges i conquestes, i que ens fan pedalar mentre imaginem els valerosos cardonins plantant cara als castellans. El riu Cardener i el nuu vessant del serrat
de l’Obaga Negra transformen el paisatge de forma sorprenent. Les pinedes queden enrere i els suaus turons es converteixen en una altiva i pelada serra esquitxada d’enormes blocs de pedra que semblen voler caure avall en qualsevol moment. L’incendi que devastà Catalunya l’any 1994 va assolar també aquest racó del Bages, que el convertí en l’esquerp i rocós paratge que ara ens envolta. És impressionant el tram carener que uneix el serrat de l’Obaga Negra amb el de Santa Maria, on la natura sembla haver
natura i aventura febrer 2010
tripa36.indd 22
09/02/2010 4:35:54
Però aquesta ruta encara ens depara una altra sorpresa. L’itinerari transcorre, en el seu tram final, mentre voreja la sinuosa riera de Navel, per l’antic camí ral que unia Cardona amb Serrateix. La vegetació de ribera, frondosa i feréstega, omple de verd intens tots els racons d’aquesta vall, i només allà on l’home ha aprofitat per conrear-hi, el bosc s’obre per deixarhi passar la llum del sol. Vora el camí s’alça l’església de Sant Vicenç de Navel, una mostra del típic art romànic rural del segle xii . És una església petita que consta d’una sola nau coberta amb volta de canó, acabada al costat de llevant per un absis cobert amb un quart d’esfera. L’església és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls.
Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya
construït un pont natural allà on ambdós vessants de la serralada decauen vertiginosament cap a llurs valls. Més enllà, a l’era del mas de Santamaria, la seva preciosa esglesiola ens mostra tota la serenor i bellesa que amaga aquest bucòlic indret.
FITXA
www.naturaiaventura.cat
DURADA: 4-5 H DIFICULTAT: ALTA ÈPOCA: TOT L’ANY
DESNIVELL ACUMULAT: 730 M TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DISTÀNCIA: 32 KM
S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NT EL P LÀNO URA.CAT L, EL TRAC ROA K I EL DBO OK
22/23 tripa36.indd 23
09/02/2010 4:36:04
PROGRAMA Dilluns, 22 de febrer de 2010 Hora: 19:30 Inauguració de la 13ena Mostra d’audiovisuals i Fotografia de Muntanya del Districte de Sant Martí. Hora: 20:00 CONFERÈNCIA -AUDIOVISUAL TÍTOL: “NOVA RUTA A LA CARA EST DEL HUASCARAN NORD” ARGUMENT: Primera ruta a la paret verge de cara est del Huascaran Nord de la Cordillera Blanca, Perú. Escalada que combina el lliure, amb l’artificial i l’escalada en gel. Via “Entre Boires” (A3/6a+/80º, 970 metres de recorregut). Realitzada l’estiu del 2008, junt amb Youri Cappis. A càrrec de Sílvia Vidal Dissabte 27 de febrer de 2010 Presentaciò dels films fora de concurs al Foment Martinenc c/ Provença 591-593 Barcelona Hora: 18:00 TÍTOL: “EL MULHACEN” AUTOR: Jesús Labajo DURADA: 15 minuts ARGUMENT: Muntanyisme Hora:18:30 TÍTOL: “PROJECTE BARRANCS A NEPAL” AUTOR Himalayan Team Canyon, conferenciant: Laurent Poublan, president de la EFC (École Française Canyon) pertanyent a la FFS (Fédération Française Spéléologie) DURADA 40 minuts ARGUMENT: Projecte de la Federaciò Francesa de Espeleologia, FFS que va començar ja fa uns anys el treball al Nepal, amb la seva gent . Finalment es va formar el Nepali Team Canyon, dotant d autonomia als guies locals. Barrancs. Hora 19:40 TÍTOL: “ESCALA A LA INDIA” AUTOR: Jaume Oliveras, La Salle DURADA: 47 minuts ARGUMENT: Escalada, vivencies i cultura Conferencia i debat per part dels presentadors dels films Sorteig de obsequis als assistens Refrigeri Dilluns, 1 de març de 2010. Hora: 20:00 CONFERÈNCIA -AUDIOVISUAL TÍTOL: “DEL 8b ALS 8000 METRES” ARGUMENT: Resum de la carrera esportiva de l’alpinista des de l’escalada esportiva passant per les expedicions a l’Himalaia, escalades hivernals als Alps i les aventures en l’Antartida. A càrrec de Ferran Latorre Hora: 21:00 CONFERÈNCIA -AUDIOVISUAL TÍTOL: “FOREVER” ARGUMENT: Ines Papert, la 4 cops campiona del mon d’escalada en gel, ens explica en 90 minuts l’emocionant història de la seva vida. A càrrec de Ines Papert
tripa36.indd 24
Dimarts, 2 de març de 2010. Hora: 20:00 TÍTOL: “THE HEAVEN’S DOOR” AUTOR: Javier Camacho Gimeno DURADA: 20 minuts ARGUMENT: Les portes del cel ens mostra una ascensió al Cho Oyu. Combinant imatges en blanc i negre i color, ens mostra la gent i els paisatges de l’Himalaia , la bellesa de la muntanya i la natura i les dures condicions de vida. Hora: 20:30 TÍTOL: “PATAGONIA, MONTAÑA Y GLACIARES” AUTOR: Jose Mª Castillo Macua DURADA: 27 minuts ARGUMENT: Trekking de muntanya per diverses zones de Patagonia, principalment el Parc Nacional dels Glaciars i el Parc Nacional del Paine. Hora: 21:10 TÍTOL: “HIPÒXIA” AUTOR: Albert Baquero Roig DURADA: 16 minuts ARGUMENT: Retrat experimental dels efectes físics i psicològics de la hipòxia o mal d’alçada, a partir de l’experiència d’un equip de bombers durant l’ascensió al Chola Pass (5400m) a l’Himalaia Hora: 21:40 TÍTOL: “CÒDOL-SAU” AUTOR: Abel Arderiu Surinyac DURADA: 20 minuts ARGUMENT: Un noi surt de Roda de Ter nedant fins el club nàutic de Sau, 14 km en 3 hores. Dimecres 3 de març de 2010. Hora: 20:00 TÍTOL: “EXPLORANT L’S´1” AUTOR: Marc Navarro Moratona DURADA: 47 minuts ARGUMENT: Expedició al cor dels Pirineus amb l’objectiu de continuar les exploracions d’un dels sistemes subterranis més importants del món: Arañonera Hora: 21:00 TÍTOL: “NAMASTE MAKALU” AUTOR: Jordi Canyigueral Vil DURADA: 42 minuts ARGUMENT: Dos alpinistes gironins assoleixen l’ascensió del Makalú enregistrant en vídeo les cotes més altes. Dijous, 4 de març de 2010. Hora: 20:00 TÍTOL: “LA MUNTANYA PERDUDA” AUTOR: Josep Mª Parareda Serra DURADA: 20 minuts ARGUMENT:. Hora: 20:30 TÍTOL: “LlE DE LA REUNION, LA MECA DEL BARRANQUISMO” AUTOR: Jose Mª Castillo Macua DURADA: 28 minuts ARGUMENT: Expedició de 4 barranquistes de les Terres de l’Ebre a l’illa Reunión per tal de descendir alguns dels barrancs més tècnics del món: el Takamaka i el Trou de Fer, fins a un total de 14 barrancs. Hora: 21:10 TÍTOL: “RETORN A L’ESQUERRÀ” AUTOR: Antoni Sendra i José Martinez Cruz DURADA: 19 minuts
09/02/2010 4:36:09
ARGUMENT: Un antic espeleòleg intenta baixar 50 anys després un avenc de 200 m de profunditat amb idèntic material que va utilitzar per aquelles èpoques i a més en solitari. Hora: 21:40 TÍTOL: “STROMBOLI” AUTOR: Octavi Montagut DURADA: 25 minuts ARGUMENT: Divendres, 5 de març de 2010. Hora: 20:00 TÍTOL: “DORMILLOUSE” AUTOR: Antoni Ortiz Belmonte DURADA: 25 minuts ARGUMENT: Descoberta d’un racó increïble al massís dels Ecrins, als Alps Francesos, on un grup d’amics realitzen diverses ascensions d’esquí de muntanya. Hora: 20:35 TÍTOL: “BEYOND THE LIMITS” AUTOR: David Perez Gutierrez DURADA: 35 minuts ARGUMENT: Exploració d’un equip internacional d’espeleobucejadors d’una de les coves més grans d’Europa: “El Pozo Azul”. Els protagonistes ens narren les seves motivacions, equips utilitzats i les relacions d’amistad, que els duen a fer una immersió en sifó més llarga del món. Hora: 21:15 TÍTOL: “THE BLUE RIVER” AUTOR: David Perez Gutierrez DURADA: 3´15´´ minuts ARGUMENT: Vídeo clip musical a ritme de Strauss amb imatges del primer sifó del “Pozo azul” Hora: 21:25 TÍTOL: “A BRASIL TAMBÉ S’ESCALA” AUTOR: Lali Bofill Ferrer DURADA: 29 minuts ARGUMENT: Reportatge sobre un viatge al Brasil coneixent el país i escalant. Hora: 22:00 TÍTOL: “ENFILANT AGULLES” AUTOR: Quim Roumens Badia DURADA: 12 minuts ARGUMENT: Dues cordades, cada una amb una concepció diferent de l’escalada, es troben per escalar agulles emblemàtiques de Montserrat. L’unió entre l’escalada esportiva i la clàssica. Dissabte 6 de març de 2010 Hora: 18:00 CONFERÈNCIA -AUDIOVISUAL A càrrec de Cris Sharma Hora: 20:00 Entrega de premis i cloenda de la Mostra. Hora: 21:00 Refrigeri. EXPOSICIÓ FOTOGRAFICA L’exposició fotogràfica romandrà oberta de les 10:00 fins a les 22:00 de dilluns 22 febrer al dissabte 6 de març i estarà ubicada a la sala principal d’exposicions. PROJECCIÓ AUDIOVISUAL Les projeccions tindran lloc a la tercera planta, així com l’inauguració i la cloenda.
tripa36.indd 25
09/02/2010 4:36:24
CompeGPS Land
Capítol 3: Treballant amb mapes
El programa CompeGPS Land pot funcionar perfectament sense cartografia, però evidentment representar l’espai mitjançant els mapes adequats enriquirà i optimitzarà la nostra tasca i augmentarà la diversió a l’hora de treballar amb les dades GPS. CompeGPS Land treballa amb mapes digitals en multitud de formats diferents, i ens permet obtenir-los de diverses formes. En aquest capítol aprendrem a descarregar d’Internet —de forma gratuïta o de pagament— el mapa més adient i a digitalitzar i calibrar un mapa que tinguem en paper, de manera que puguem utilitzar-lo en aquest programa. TIPUS DE MAPES: Existeixen dos tipus d’imatges digitals: les imatges ràster, també conegudes com mapes de bits, i les imatges vectorials. A diferència d’altres programes semblants, CompeGPS Land permet treballar amb ambdós tipus d’imatges, de manera que podem diferenciar els següents tipus de mapes: - mapes ràster: estan compostos per un arxiu d’imatge digital (el dibuix del mapa) que és, en essència, un mosaic de punts acolorits anomenats píxels, i un arxiu de georeferenciació que conté tota la informació per poder referir la imatge a un sistema de coordenades conegut. Aquest arxiu conté a vegades
informació sobre la projecció cartogràfica i el datum utilitzat. Són arxius amb les extensions .sid, .rmap, .ecw o .jpg. - mapes vectorials: estan compostos de línies i polígons definits per les seves coordenades, cosa que fa que normalment no necessitin ser acompanyats per un arxiu de georeferenciació. A vegades, si la informació de les coordenades dels elements del mapa és incompleta, caldrà Importar el mapa per tal d’indicar quins tipus de coordenades i datum utilitza. Són arxius amb extensió .shp, .dwg, .dxf o .mpv.
3D, consisteixen en malles de punts que indiquen, a part de les seves coordenades, l’alçada de cada punt. La precisió que presenta ve donada per la separació entre els seus punts o pas de malla (a menys separació, més precisió), i són imprescindibles per veure l’orografia del terreny en el visor 3D de CompeGPS Land. Són arxius .dem, .3dr, .hdr, .hgt o .cdem (format propi de CompeGPS). - hipermapes: CompeGPS ha desenvolupat el nou concepte d’hipermapes, que permet adaptar mapes de diferents formats (per exemple una ortofotografia, un relleu i un mapa vectorial). Són arxius .imp o .hmap.
- mapes de relleus: també anomenats - mapes de visió general: és un format de mapa .imp desenvolupat per CompeGPS que posseeix diferents nivells de zoom i que és capaç de manipular peces de mosaic i departaments .rtmap de forma ràpida i eficaç, sense importar la mida dels arxius amb els quals treballa.
Figura 1
DESCÀRREGA DE MAPES: Al web de CompeGPS (www.compegps.com) hi ha, a la pestanya Productes, una secció anomenada Mapes, des de la qual ens en podem descarregar una gran varietat (figura 1). Si davallem per la pàgina trobem, a la secció de mapes topogràfics de la península, la pestanya de l’Editorial Alpina. Aquesta editorial és reconeguda a nivell estatal per la seva precisió i adequació a les necessitats dels practicants
natura i aventura febrer 2010
tripa36.indd 26
09/02/2010 4:36:26
www.naturaiaventura.cat
de qualsevol tipus d’esport de muntanya. Camins, refugis, turons, rius, barrancs..., hi trobarem tota la informació necessària per preparar i dur a terme les nostres excursions. Els mapes de l’Editorial Alpina són totalment compatibles amb els productes CompeGPS i poden ser oberts directament des del programa, la qual cosa permet treballar-hi amb les nombroses funcions de CompeGPS Land. A més es poden convertir i enviar fàcilment a CompeGPS Pocket o TwoNav per poder disposar-ne en qualsevol navegador que utilitzi aquests programaris (figura 2). Un cop triada l’opció Comprar, ens apareixerà un mapa amb les quadrícules cartografiades per l’Editorial Alpina, on podem triar el mapa que desitgem adquirir (figura 3). Un menú a la dreta ens permet accedir a la cistella de la compra (La meva cistella), on, després de registrar-nos, podrem pagar mitjançant la nostra targeta de crèdit —en una operació segura— i descarregar el mapa. Si la zona que desitgem no està cartografiada per l’Editorial Alpina, podem descarregar-nos el mapa, de forma gratuïta, des del web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (www.icc.cat). A la seva pàgina principal podem clicar l’opció Consulta i descàrrega de mapes o dirigir-nos directament a l’enllaç: http://www.icc. cat/vissir2/?lang=ca_ES. S’obrirà el navegador de l’ICC, des d’on podrem triar, clicant sobre el mapa, la zona de la qual volem obtenir el mapa (figura 4). Ens apareixerà una nova finestra amb les opcions de les possibles descàrregues i les extensions dels arxius descarregats. CompeGPS Land és compatible amb els arxius .sid, .dgn i .dfx,
Figura 5
Figura 2
Figura 3
Figura 4
26/27 tripa36.indd 27
09/02/2010 4:36:30
CompeGPS Land
encara que aquest darrer necessita de l’accessori d’AutoCAD de CompeGPS. Si no estem registrats al web de l’ICC, la primera vegada que ens descarreguem alguna cosa ens demanarà de fer-ho. Caldrà omplir un formulari i acceptar les condicions d’ús. També ens podem registrar clicant el menú Registre de la pàgina principal de l’ICC (figura 5). Un cop obtinguts el nom d’usuari i la clau de pas podrem descarregar-nos el mapa i descomprimir-lo en la carpeta desitjada. El programa d’instal·lació de CompeGPS Land va crear-nos, per defecte a la carpeta Els meus documents, una nova carpeta anomenada CompeGPS. Al seu interior es troba la carpeta Mapes, on hauríem de desar els mapes descarregats (tant els de compra com els gratuïts). Si preferim desar els mapes en una altra carpeta, podem fer-ho, però li haurem d’indicar al programa on trobar els nostres mapes. Per fer-ho executarem CompeGPS Land, i al menú Arxiu, triem la secció Opcions (figura 6). Ens apareix una nova finestra amb totes les
Figura 6
Figura 7
Informació a tenir en compte en la llegenda del mapa: Sovint, a la llegenda dels mapes ens apareix tota la informació que necessitem per poder calibrar el mapa. Aquest exemple és la llegenda d’un mapa de l’Editorial Alpina. 1. Fus 31: la projecció UTM divideix la terra en 60 zones o fusos diferents. Catalunya es troba a la zona o el fus 31. 2. Projecció UTM. 3. Datum Europeu 1950. 4. Coordenades UTM (cada km) - color negre: als marges del mapa trobarem les coordenades de les línies de la quadrícula que ens ajudaran a saber les coordenades de punts determinats —les interseccions entre les línies de la quadrícula—, necessaris per poder calibrar el mapa. També ens indica que les xifres estan en quilòmetres; com que CompeGPS Land treballa amb metres, haurem de multiplicar per 1.000 (afegir tres zeros) les xifres de les coordenades x i y. El valor de l’eix x (horitzontal) és la longitud, i el de l’eix y (vertical), la latitud.
1
2 3 4
natura i aventura febrer 2010
tripa36.indd 28
09/02/2010 4:36:35
www.naturaiaventura.cat
opcions del programa. Més endavant les analitzarem totes, però avui anirem a la que ens interessa, que és Mapes (cliquem sobre el signe + per desplegar l’arbre d’opcions), i després sobre Carpeta de mapes. A la dreta ens apareixerà la carpeta per defecte. El botó Agregar ens permet afegir una nova carpeta on col·locar els mapes, el botó Editar ens permetrà modificar l’actual i el botó Treure, eliminar-ne l’enllaç (figura 7). Des d’aquest moment, des del menú Mapes, a la secció Obrir mapa (o mitjançant la tecla d’accés ràpid Ctrl+M), accedirem directament a la carpeta on hem desat els mapes i des de la qual podem obrir-los.
Figura 8
ESCANEIG I CALIBRATGE DE MAPES: Si necessitem treballar sobre un mapa que tenim en paper cal calibrar-lo, és a dir, georeferenciar-lo. CompeGPS Land ens permet calibrar-lo si prèviament el digitalitzem. La millor forma de fer-ho és escanejar la zona que ens interessa del mapa. Si el mapa és massa gran per ferho d’una sola vegada, podem escanejar el mapa per parts i, amb algun programa de dibuix, unir les imatges fins a tenir-ne una de sola. Desem la imatge en format .jpg —o qualsevol dels formats més utilitzats— a la carpeta dels mapes i executem CompeGPS Land. Anem al menú Mapes i cliquem sobre l’opció Calibrar mapa a partir d’una
28/29 tripa36.indd 29
09/02/2010 4:36:39
CompeGPS Land
imatge (figura 8) i, a la finestra que apareix, naveguem per les carpetes del nostre ordinador fins a trobar la imatge escanejada. La seleccionem i cliquem Obrir. A l’escriptori de CompeGPS Land ens apareixerà la imatge del mapa i, a sota, unes noves pestanyes amb les opcions necessàries per calibrar el mapa (figura 9). Les dades per omplir les caselles de la primera pestanya, que fa referència a la projecció del mapa, les obtindrem de la capçalera del mapa escanejat, ja que tots els mapes duen impreses aquestes dades (figura 10). En el nostre exemple la projecció és UTM, el datum és Europeu 1950, la zona o fus, 31, i l’hemisferi, nord (N). Calibrar un mapa consisteix a associar els píxels de la imatge amb la seva situació geogràfica, és a dir, assignar a cada punt unes coordenades geogràfiques. Aquesta acció també s’anomena georeferenciar la imatge. No cal georeferenciar tots els píxels de la imatge, amb dos o tres acostuma a haver-n’hi prou. Per fer-ho cliquem primer sobre la pestanya Punt 1. Cerquem algun punt del mapa del qual en coneixem les coordenades exactes (per exemple allà on es creuen les línies de la quadrícula, les coordenades de les quals estan als marges del mapa original). Podem aproximar i allunyar el mapa amb l’eina lupa i desplaçar-lo amb l’eina desplaçament. Cliquem sobre la imatge en el punt desitjat i entrem les coordenades del punt (en metres si treballem amb UTM). A la figura 11 es mostren els marges del mapa a l’alçada de les línies de quadrícula on podem observar els valors dels eixos x i y (longitud i latitud). Cliquem Següent per repetir l’operació amb altres punts coneguts. Un cop entrades totes les coordenades ens caldrà guardar l’arxiu de georeferenciació, amb extensió .imp, a la mateixa carpeta on tenim desada la imatge. Si en algun moment volem revisar el calibratge del mapa, quan el tinguem carregat en el programa podem clicar sobre la imatge amb el botó dret del ratolí i escollir l’opció Edició i després Revisar el calibratge del mapa, del menú que ens apareix.
natura i aventura febrer 2010
tripa36.indd 30
Figura 9
Figura 10
Figura 11
30/31 09/02/2010 4:36:47
biblioteca
Novetats editorials ELS PIRINEUS DE CAP A CAP - 50 ETAPES LA TRANSPIRINENCA (GR 11)
A PEU PER L’ALTA GARROTXA 17 ITINERARIS. RECULL GUANYADOR DEL IX PREMI VÈRTEX
Autors: Marta Viladot Santaló (textos) i Daniel Calleja Cadierno (fotografies) Editorial: Cossetània Col·lecció: Khroma, núm 6 Preu: 23,80 € Nombre de Pàgines: 120 Nombre d’il·lustracions: 159 Idiomes: Català o Castellà
Autor: Nil Jaile i Casademont Editorial: Cossetània Col·lecció: Azimut, núm. 110 Nombre de Pàgines: 192 Nombre d’Il·lustracions: 92 Preu: 14,5 € Aquest és un recull d’excursions on es pretén donar a conèixer la gran amplitud de l’Alta Garrotxa, un paradís natural aïllat i tradicionalment desconegut. L’obra està indicada tant per als qui vénen per primera vegada com per als qui ja han freqüentat aquesta terra aspra i de mala petja. El caminant, mentre tresca pels puigs i les valls de la contrada, visitarà antics monuments romànics i medievals d’inestimable vàlua i consensuat reconeixement històric i arquitectònic. També contemplarà els llocs més emblemàtics i discernirà, entre aquests recargolats paisatges, el llegat d’un testimoni d’èpoques passades plens d’anècdotes i successos que n’aniran explicant des d’aquestes pàgines.
Del paisatge agrest del cap de Creus a la verdor de la costa basca. Dels boscos d’alzines sureres de l’Empordà a l’espectacle de la fageda d’Irati. I, entremig, el món d’estanys d’un blau profund on s’emmirallen els cims més alts dels Pirineus. La travessia Transpirinenca ens ofereix una aventura única. Vuit-cents quilòmetres de paisatges grandiosos a través del sender de gran recorregut GR 11, amb l’al•licient de complementar la ruta amb l’ascensió a l’Aneto, el Posets, el Mont Perdut i la Pica d’Estats. Aquesta és la invitació que us fa la guia fotogràfica que teniu a les mans. Travessar una vall rere una altra per descobrir allò que només es pot trobar quan fem camí pas a pas. El silenci dels pobles perduts, la corredissa de marmotes fugisseres i la remor de l’aigua que baixa dels pics nevats. D’un mar a l’altre, fins que ens rebin els rajos de llum d’un nou far amb tots els Pirineus a la motxilla.
ELS CAMINS DE L’ALBA: LA CERDANYA AMB RAQUETES Autor: Alfons Brosel i Jordà Editorial: Editorial Alpina Col·lecció: Els Camins de l’Alba, núm. 15 Preu: 10 € Idioma: Català Guia excursionista que consta de 20 rutes per la Cerdanya. Tria d’excursions i caminades en raquetes de neu per a tota la família. Mapes parcials de cada ruta. Descripcions clares i entenedores.
tripa36.indd 31
NOGUERA 17 EXCURSIONS EN BTT Autors: David Sancho i David Guiu Editorial: Cossetània Col•lecció: Azimut Comarcal, Sèrie BTT Nombre de Pàgines: 120 (totes en color) Nombre d’Il·lustracions: 109 Preu: 14,5 € Aquests itineraris han estat pensats per recórrer els racons més interessants de la Noguera. Paisatges, patrimoni monumental, història… no us deixaran indiferents. Així, al Montsec gaudireu dels colors de la tardor; la vall d’Àger us farà retrocedir al temps dels castells; a la coma de Meià hi viureu episodis recents de la nostra història, quan els maquis s’hi amagaven; Alòs de Balaguer us obrirà les portes de Sant Mamet i la serra Carbonera; a Sant Llorenç de Montgai, descobrireu un bonic accés al Mont-roig; al sud, les rutes s’endinsen en la part més humanitzada de la comarca; i al Segre Mitjà, descobrireu rutes solitàries a tocar del Pallars Jussà.
09/02/2010 4:36:54
escalada esportiva
Torrelletes Escalada al Penedès
COMARCA: ALT PENEDÈS
natura i aventura febrer 2010
tripa36.indd 32
09/02/2010 4:37:03
www.naturaiaventura.cat
S
ota el poble de Torrelletes hi ha amagada una petita cinglera de roca calcària que, a causa de la seva orientació sud-est, s’ha convertit en un lloc ideal per practicarhi l’escalada a l’hivern. El sector va néixer a partir de la prohibició d’escalar a la veïna paret de les Boveres, i amb el temps s’ha omplert de vies força interessants. En els diversos itineraris trobarem forats i regletes, algun diedre, preses punxants a vegades un xic doloroses i sobretot desploms amb passos de bloc a voltes difícils de trobar a simple vista. Això i el grau de dificultat molt ajustat de les seves vies fan d’aquest sector un bon lloc per venir a tibar fort. Trobarem unes 25 vies aptes per a tots els nivells, de V grau fins a 7c. Tot i semblar un sector equipat amb ancoratges d’anelles, les xapes no estan fixades amb tacs d’expansió, sinó que han estat ancorades amb varetes roscades cimentades amb Sikadur. La majoria de vies tenen el nom escrit al seu inici, cosa que en facilita la localització. El fet d’haver d’arribar a la base de les parets superant un passamà equipat amb una corda fixa dificulta l’accés amb nens a peu de via.
32/33 tripa36.indd 33
09/02/2010 4:37:20
escalada esportiva
CA TÈ C N I -EST ES F I TX ANTACIÓ:: SUD TES ROSCAD E R A V ORIE : MENT ADUR EQUIPA ES AMB SIK RI A AD ANCOR ROCA: CALC NI, JAVI i E D , S I U DA TIPU RS: RIQ O D A P I EQU BOÇ E L `A R G.M. D T: DE V a 7b. BLOC D’EN L LTA DIFICU RMACIÓ: AE ordpress.com/) i O F .w Ea MES IN LL (http://skalad LONA y ALRED
1
2
3
4
5
6
7
8
9 10
11
12 13
E E PASSA R AS EN BA RC r Buxó) D avie A X L i A ESC Alfonso ís u L ( DORES
Vies: 1. La xunga - 6b 2. Pitu Canals - V (desequipada) 3. Tívali Murtró - 6a 4. Obrint camí - 6a 5. Baixa, si vols fumar - 6a+ (la tanca del mosquetó de la reunió s’ha trencat) 6. El trencall - V 7. Pica’m l’ullet - V
8. La fosca - V+ 9. Tela marinera - V+ 10. Damnesi - 6a 11. Rebenta calderes - 6a 12. Samberi - 6b 13. G. M. L’A. - 6c 14. La cachonda - 6b+ 15. La gorda - 7a 16. 7b
17. Mastersitu - 7c 18. Tripinosi - 6b+ 19. Mai no diguis mai a un volae - 6b+ 20. Foc foll - 6b 21. Diedre de la figuera - V+ 22. El foradet - 6a 23. Torrelletes - V+ 24. Rocasana - V 25. La tonta - 6a
natura i aventura febrer 2010
tripa36.indd 34
09/02/2010 4:37:34
14
www.naturaiaventura.cat
15
21 13
14
16
17
18
19
22
23
24
25
20
COM ARRIBAR-HI: A Torrelletes hi podem arribar des de l’Arboç per la carretera BV-2115 que duu a Castellet o, per la mateixa carretera, des de Vilanova i la Geltrú tot vorejant el pantà de Foix. Un cop arribats a Torrelletes prenem a la dreta vorejant el parc fins a una rotonda on prenem el carrer de Santa Magdalena a la dreta fins que acaba l’asfalt. En aquest punt hi ha un petit aparcament. APROXIMACIÓ (10 min): Al final de l’asfalt neix una pista que uns cent metres més endavant gira bruscament a l’esquerra. Enmig de la corba neix, a la dreta, un sender que ràpidament es bifurca. Prenem el corriol que marxa a l’esquerra i que va davallant vers els cingles. Un passamà ens permetrà accedir a la base de la paret.
34/35 tripa36.indd 35
09/02/2010 4:37:39
món sostenible
Des dels boscos s’atura la MAT Una ocupació forestal impedeix l’execució del megaprojecte Marc Gavaldà Realitzador de l´exposició Pobles Indígenes i Petroli
En una ombrívola clariana d’una avetosa de les Guilleries s’arrauleixen vora el foc una quinzena d’activistes. Sobre dos pams de neu escalfen una cassola, mentre altres companys espolsen les plataformes que han construït a 10 metres d’altura per evitar ser desallotjats. L’indret, situat a pocs quilòmetres del Coll de Ravell, al municipi de Sant Hilari Sacalm (la Selva), hauria de subjectar els pivots de la torre 114 de la discutida línia de molt alta tensió.1 Des del passat 17 d’octubre, un grup de joves ha acudit a la cita de la resistència a un projecte controvertit que, malgrat l’oposició institucional dels ajuntaments afectats pel traçat i de diverses plataformes ciutadanes que s’han manifestat pels carrers de Girona i Barcelona, ha trepitjat, formigonera en mà, el territori per deixar traçada una línia de 400.000 volts que connectaria els mercats elèctrics europeus. LA TERANYINA DE LA MAT La interconnexió de les xarxes elèctriques espanyola i francesa és un ambiciós projecte que persegueixen tant els governs com les grans companyies privades per ampliar mercats i projectar el seu poder cap a països emergents del sud. El Marroc seria un d’aquests països, on l’any 1997 ja es va construir, amb la implacable repressió al poble mobilitzat de Tarifa, un cable submarí de 400.000 V reversible, amb l’objectiu de vendre en un primer estadi electricitat a un país on les condicions laborals són més competitives per les indústries que relocalitzen la seva producció allà on
natura i aventura febrer 2010
tripa36.indd 36
09/02/2010 4:37:46
www.naturaiaventura.cat
paguen menys els treballadors. La reversibilitat de l’esmentada línia es deu a la possibilitat que en pocs anys funcionin al Magreb una dotzena de nuclears amb tecnologia francesa, i passin de ser receptors a emissors d’energia cap als països europeus que, per cert, les seves centrals nuclears ja s’esquerden per haver sobrepassat el temps de vida útil. Per altra banda, la interconnexió europea de molt alt voltatge perpetua un model energètic centralitzat en grans subestacions transformadores, cosa que suposa un greu entrebanc a la transició cap a la implantació d’energies netes a petita escala. La MAT no és només un cable elevat a 100 metres d’altura. És una immensa barricada on s’atrinxeren les grans corporacions energètiques per no perdre el seu nociu monopoli en un futur. El clima i la seguretat energètica en temps d’esgotament de recursos poden esperar, ens diuen els gerents privats i el seu seguici de polítics (ja fa anys que s’ha visualitzat el fenomen de portes giratòries, en què càrrecs públics i privats intercanvien butaques en cada període electoral). TUMORS I GUSPIRES Les línies d’alta tensió generen radiacions electromagnètiques que originen canvis bioquímics en els teixits animals.2 La causa d’aquests canvis són els ions que procedeixen dels camps electromagnètics que interfereixen la síntesi dels àcids ADN i ARN. Les alteracions en aquestes dues proteïnes tenen com a conseqüència l’aparició de tumors cancerígens. Per això, les grans companyies asseguradores del nostre país no inclouen, des del 1993, la cobertura dels riscs biològics produïts per camps electromagnètics. L’any 1979, un estudi de la Universitat del Colorado (EUA), elaborat pels sociòlegs Nancy Wertheimer i De Leeper, va demostrar la influència de l’alta tensió en la possibilitat de desenvolupar leucèmia en nens, i es va arribar a la conclusió que el nivell de risc era superior més de dues vegades al que és normal. A Suècia, l’institut Karolinska i la Junta Nacional per al Desenvolupament Industrial i Tècnic, van fer un seguiment a mig milió de persones, en un període de 25 anys, entre 1960 i 1985. En aquest estudi es van tenir en compte les cases situades a menys de 325 metres de les línies de 220 i 440 kV. El resultat va indicar un augment de casos de leucèmies i tumors cerebrals, i s’establia així una relació directa amb la proximitat de les línies d’alta tensió. A part del penetrant impacte visual i ambiental, no s’ha de menysprear que el 10% de les causes d’incendi reconegudes són per guspires de les línies d’alta tensió, i que un ample 35% dels incendis són per causes desconegudes. No cal rumiar gaire per entendre les raons que motiven les companyies elèctriques a no adjudicar-se la responsabilitat d’un foc...
1. “Es queden a viure dalt dels arbres per aturar les obres de la línia de la MAT”, Directa, n. 157 (21-11-2009). 2. Dades citades a Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica, Una amenaça pel futur del Pallars, dossier, la Pobla de Segur, 1997. 3. Més informació: http://desdelsboscos.blogspot.com
FOTOGRAFIA: Robert Bonet
UN ACTIVISME D’ALTURA “Des d’ací, des dels boscos on s’han organitzat maquis i rebels, convoquem als que la MAT els treu la son.” Amb un comunicat breu però contundent, aquests joves d’ideals quixotescs, es presentaven en societat elevant uns graus l’escalfor de la resistència social a la MAT. Imitant companys anònims del País Basc, que aquesta tardor van obstaculitzar amb els mateixos mètodes les obres del Tren d’Alta Velocitat, una colla de catalans i activistes vinguts d’altres campaments arboris d’Europa han aconseguit aturar l’imparable construcció de torres i cables. Armats de cordes i mosquetons han teixit una teranyina de ponts de mico que comuniquen per l’aire quinze plataformes. La seva proposta es basa a resistir comunalment davant l’evident avanç de la MAT. “Seguim tenint la confiança en què quan la força dels pobles reviu i la desobediència es posa en pràctica, es pot impedir l’arribada de les deplorables màquines de la molt alta tensió.”3 I el seu exemple ha contagiat l’esperança entre els que encara creiem que s’ha de girar la truita abans que se socarrimi l’ou.
36/37 tripa36.indd 37
09/02/2010 4:37:51
esquí de muntanya
Pic de Montmalús (2782 m) Esquí de Muntanya a Andorra.
ANDORRA: PARRÒQUIA D’ENCAMP
natura i aventura febrer 2010
tripa36.indd 38
09/02/2010 4:37:59
www.naturaiaventura.cat
Situat a la parròquia andorrana d’Encamp, molt a prop de l’estació d’esquí alpí de Pas de la Casa – Grau Roig, trobem el pic de Montmalús, cim que juntament amb el de Casamanya ofereixen dos dels itineraris més clàssics i habituals que es poden fer amb esquis de travessa a les muntanyes andorranes. El pic de Montmalús es troba situat a cavall entre els circs de Pessons i dels Colells i amb els seus 2.781 metres d’alçada és el cim de més alçada que trobem en aquest segon. Malgrat no ser una muntanya de gran bellesa el seu atractiu recau en les fabuloses panoràmiques que podrem gaudir des de dalt del cim. Davant nostre s’estén un mar de muntanyes que s’allunyen fins fondre’s amb l’horitzó. Més a prop llueixen els estanys de Vallcivera que tenyeixen d’argent els assolellats vessants de la vall que duu el mateix nom.
38/39 tripa36.indd 39
09/02/2010 4:38:05
esquí de muntanya
COM ARRIBAR-HI: El nostre itinerari comença a l’estació d’esquí de Pas de la Casa - Grau Roig. La millor forma d’arribar-hi si venim per la collada de Toses o el túnel del Cadí és dirigir-nos a la població francesa de Bourg-Madame, situada al costat de Puigcerdà i des d’allà prendre la carretera N20 E09 en direcció Andorra i França. Deixarem enrere les poblacions de la Tour de Carol, Porta, Porte-Puymorens fins arribar al Pas de la Casa, ja en territori andorrà. Un cop allà haurem de continuar fins a l’estació d’esquí de Grau Roig i estacionar el vehicle davant la recepció, que es troba en el primer aparcament que trobarem.
ASCENS (2h 30’): Sortim de l’estació d’esquí (2.110m) en direcció sud cap al Circ de Colells. Podem evitar les pistes si ens endinsem pel boscos que voregen el riu de Colells. Quan arribem a una zona oberta i veiem el circ de Colells (2.250m), prenem en direcció sud-oest cap a l’estany de Coma Estremera (2.392m) també conegut com l’estany de Montmalús, tot i que el veritable estany de Montmalús es troba al vessant sud del cim. En ser a prop de l’estany prenem a l’esquerra en direcció sud-oest pels suaus pendents que carenen la Coma de Estremera i que ens duen
a la Collada de Montamalús (2.707m). La pala anterior a la collada es d’un fort pendent, d’aproximadament uns 30º on, depenent de les condicions de la neu podem necessitar piolet i grampons o ganivetes. A la collada haurem d’extremar les precaucions doncs s’hi poden formar congestes de neu i/o plaques de gel. Una vegada a la collada haurem de seguir la carena direcció nord-oest. En aquest tram també hi ha algun pas exposat, on haurem d’anar molt en compte. Finalment arribem al cim del Montmalús 2782 m. DESCENS (1h): Pel mateix itinerari d’anada.
CA TÈ C N I F I TX A IVELL: 680 M 30’ DESN ’ASCENS: 2H D H HORA RI E DESCENS: 1 D I R A R D DRÓS. HO NOR PUIGPE TACIÓ: N A E I N R O LA OSSA P MAPA: T ED. ALPINA 3). ME / S 0. 1:25.00 T: FÀCIL (* / I PALA, A LTA DIFICU : A RVA, SOND cionals) . L op A I ( R T E MAT NS I PIOLE O GRAMP
S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT TRAC OL, EL RESS K I LA ENYA
natura i aventura febrer 2010
tripa36.indd 40
09/02/2010 4:38:21
SUBSCRIU-TE HI SORTIRÀS GUANYANT 5% en bicicletes 10% en equipaments
10% de descompte c/ Sant Lluís 44-48, Barcelona
c/ Indústria 265, Barcelona
10% en tèxtil
10% en tèxtil 10% en material dur
Trav. de Gràcia 132, Barcelona
Per què subscriure’m-hi?
*
Reb cada mes Natura i Aventura a casa teva. No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la!
*
Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats.
*
Participa en els sorteigs mensuals de material, viatges i altres regals.
*
Aprofita els descomptes que molts establiments ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.
Pere III, 49-51, Manresa
10% de descompte
10% de descompte
Bellver de Cerdanya Tel.: 616 85 55 35
Avda. dels Països Catalans, 132 Igualada
turisme rural
10% de descompte
10% de descompte
Ctra de Ribes, 251 Les Franqueses del Vallès
Castellar de N’Hug Tel.: 93 825 70 16
Tot això per només
20€ l’any!
guies
10% en compres en metàl·lic i 6% amb tarja c/ Galileu 208, Terrassa
7% ic10% en compres superiors a 30O euros c/ Galileu 64, Barcelona
10% de descompte Castellar de N’Hug Tel.: 93 825 70 16
10% de descompte Av/ Costa Brava 138, Malgrat de Mar
Dive Different (submarinisme)
TORRE DE L’AMO 10% de descompte www.parcfluvial.cat
Com subscriure’m-hi? A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.
15% de descompte Sant Feliu de Guíxols Tel.: 687 95 27 05
RAFART 15% de descompte
10% en tèxtil 5% en material dur
10% de descompte Rbla. Josep Tarradelles - Granollers
10% de descompte
10% de descompte
La Molina - Borredà - Sant Feliu de Guíxols - Tel.: 616553039
c/ Canonge Baranera 2, Badalona
Pg. Pare Claret, 4 25280 - Solsona
c/ Sant Pere 12, Sabadell
Casa Motxo Estaon-Pallars Subirà
10% de descompte
10% de descompte
15% de descompte 2€ de descompte
ctra. de Sant Fruitós 7, Berga
Baix Empordà Tel.: 620 846 742
Cerdanyola del Vallès - 93 591 07 27
www.casamotxo.com - 636 17 47 52
10% de descompte ClimbingWorld Cornudella de Montsant
10% de descompte www.climbingworld.cat - 977821313
tripa36.indd 41
www.cbcadvocats.com
10% de descompte
15% de descompte
www.molidegosol.com
www.skkayak.com
+
ra, NatuarapiroApvetentu u. 40/41 09/02/2010 4:38:26
LA GUIA DEL
turisme actiu
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ
EL BAIX EBRE
CAMPMANY
DELTEBRE
TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com
L’ALT PENEDÈS
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162
SALDES
EL PERELLÓ
HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant. Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es
LAVERN (SUBIRATS)
HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com
SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA
HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com
L’ANOIA EL BRUC
RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com
EL BAIX CAMP MONTBRIÓ DEL CAMP
ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com
tripa36.indd 42
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com
BERGUEDÀ EL MONTSIÀ
BAGÀ
HOSTAL CAL BATISTA Habitacions amb bany, TV, música i calefacció; menjador climatitzat sense barreres arquitectòniques i cuina casolana acurada. C/ Raval, s/n, Bagà. Tel.93 824 41 26 www.calbatista.com
À CASTELLAR DE N’HUG
RESIDÈNCIA ALBERG LA CLOSA Allotjament rural de muntanya, on tastaràs menjar casolà de muntanya. Viu la teva aventura amb nosaltres!!! Tel. 938 257 016 – mòb. 637 729 808 www.cingles.org
GÒSOL
ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Punt de partida per fer excursions al Pedraforca, serra del Cadí, Ruta dels Bons Homes... Molí de Gòsol s/n Mòb. 636564310 www.molidegosol.com
GUARDIOLA DE BERGUEDÀ
HOTEL CASA DUANER REST. EL RACÓ DE L’AVI Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de la natura, la gastronomia, i totes les activitats culturals, esportives i d’oci que ofereix general a l’Alt Berguedà. Pl. la Farga, 10. Tel.938 227 672 www.elrecodelavi.com
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
SANTA BÀRBARA
HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l’Ebre Ctra. De Santa Bàrbara a La Sènia www.hoteldiego.com
LA SELVA ARBÚCIES
RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es
VALLÈS ORIENTAL EL VALLÈS ARBÚCIES
RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY On podreu gaudir, al menjador i a la terrassa, de bons àpats tradicionals i a la vegada sofisticats, barreja del millor de la cuina catalana amb productes de D.O. de Lleó. L’especialitat del xef són els arrossos, siguin risottos o caldosos. Crta del Montseny, 406. Tel 938 482 805 www.lavalldelmontseny.com
SANTA MARIA DE PALAUTORDERA FONDA EL TURÓ DE L’HOME Situat al centre de Sta. Maria de Palautordera. Tracte familiar amb més de 100 anys d’experiencia. Especialitat en caça i bolets. Cuina casolana. Plaça Major, 6. Tel. 938 480 027 www.turodelhome.com
ORIENTAL
09/02/2010 4:38:29