Natura i Aventura 37

www.naturaiaventura.cat

37

MARÇ 2010

Imatge de portada: Pedalant vora l’Ebre amb Miravet i la seva aèria fortalesa al fons.

T

STEX X

ERMO O ptim

MIRAVET

Terra de templers

SIURANA

El regne perdut

R.

VA NO IÓ CC SE

RUTES D’ARREU DEL MÓN

Tongariro crossing

www.loeffler.at 06.11.2009 8:14:36 Uhr

tapesNiA37.indd 1

08/03/2010 10:23:25

ANY V. NÚM. 37 MARÇ 2010

TIRADA: 15.000 EXEMPLARS

CONTROLATS PER: Direcció: Jordi Fernàndez

Edició: Jaume Guillot

Correcció: Berta Aymerich Mestre Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Jaume Guillot

Col·laboradors: Anna Parra Marc Gavaldà Biel Ràfols Juan Carlos Borrego Josep Juvanteny Pilar Fabregó Ricard Rodríguez Albert Beneït

Edita: H4XORS S.L. C/Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat

editorial

Acabava de complir-ne quinze. Per la radio no deixaven de parlar de l’agosarada gesta d’aquells catalans intrèpids que havien assolit, per primer cop en la nostra història, el cim de l’Everest. L’eufòria s’escampava arreu. Uns celebraven que dalt del cim més alt del món havia ondejat la senyera mentre sonaven, transmesos des del campament base mitjançant un precari sistema de comunicacions, els Segadors. Altres s’enfundaven les botes de muntanya i mentre coronaven el Taga, el Balandrau o la Pica, amb l’orgull renovat un cop assolit el repte, cridaven al cel, la frase que havien fet famosa l’Óscar, el Carles i el Toni: hem fet el cim! Alguns somniaven amb les neus perennes de l’Himàlaia i els seus cims gegantins, que les darreres cròniques havien convertit en muntanyes veïnes. Jo acabava de complir-ne quinze, l’edat en que es creen els ídols i es forgen els mites, i imaginar els tres catalans caminant en la foscor o bivaquejant a 8.000 mentre es colpejaven per no congelar-se esdevenia tota una epopeia.

D’això ja en fa 25 anys, i amb els anys l’admiració vers aquells que forjaren una de les gestes muntanyenques més importants del nostre esdevenir no ha minvat. L’èpica del moment, però, s’ha anat transformat en poesia, coses de l’edat i segurament influenciat pels versos del poeta visionari que regalà, als expedicionaris un poema inèdit per ser llegit al sostre del món: l’Oda sextina a uns catalans intrèpids perquè la diguin al cim de l’Everest i que l’Òscar va llegir al cim de l’Everest, del Sagarmatha, del Chomolugma, de la Deessa Mare, de la muntanya tants cops batejada. Vint-i-cinc anys després encara recordo i cerco, dalt dels cims, rastres de l’altra vida de la que parlava el poeta.

L’equip de NATURA I AVENTURA

Natura i Aventura és membre de:

Dipòsit legal: B-51.197-2006 Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

02/03 tripa37.indd 3

09/03/2010 20:46:04

Sumari

18 36

rutes a peu 06

Siurana, el regne perdut

boscos i arbres singulars 12

Els aurons

curses d’orientació 14

Un esport per descobrir

plantes medicinals 16

L’àloe

rutes en BTT 18

Miravet, terra de templers

CompeGPS Land 24

Capítol 4: altres mapes topogràfics

escalada clàssica 28

Via Esperó del Llop

calendari 33

Activitats del mes

món sostenible 34

Bloqueig marí de pescadors contra petrolieres

rutes d’arreu del món 36

Tongariro Crossing

Butlleta 41 06

natura i aventura març 2010

tripa37.indd 4

Avantatges i descomptes

turisme actiu 42

Planifica les teves sortides

04/05 09/03/2010 20:35:37

olieres

tripa37.indd 5

09/03/2010 20:35:42

rutes a peu

SIURANA, EL REGNE PERDUT

El camí vell de Siurana i el Grau de la Trona i del Corral Nou

COMARCA: PRIORAT

Es miri d’allà on es miri, Siurana és un d’aquells pobles on la verticalitat, l’inexpugnabilitat i la pedra treballada es conjuguen amb la bellesa, la història i el vell glamur de l’arquitectura rural ben dissenyada, mimètica amb el medi visual, funcional en l’aspecte defensiu i, però, arraconada en l’aïllament d’un roca exposada al vent. És un submón llegendari on els pensaments prenen la mida d’una flaire asceta si ens deixem endur per la màgia de la imaginació, pensaments que són màquines del temps que ens traslladen al passat i ens fan reflexionar com eren de durs aquells homes i dones que, gens místics, fugien de les comoditats de la plana, artigaven els boscos i plantaven de tot una mica per anar tirant en una terra regalada però alhora abrupta.

I si posem els peus en els seus camins empedrats, pujant des de Cornudella, baixant a Mas d’en Candi i el riu Siurana, estarem davant no d’un repte esportiu, sinó d’una fita molt més heroica: tastar amb la irregularitat del terreny el dia a dia d’una gent intrèpida, el rerepaís tarragoní. natura i aventura març 2010

tripa37.indd 6

09/03/2010 20:35:51

www.naturaiaventura.cat

U

na fumera s’alça per les muntanyes de migjorn i cega amb una calitja negra el sol que davalla entre els turons retallats, horitzó avall. Els masos, les alqueries i els rafals que defensava el castell d’Escornalbou se’ls engoleixen les flames de l’avarícia franca, aquests creguts del nord, pensa Almemoniz, el valí de Siurana, que mai no vam saber doblegar, ni quan Al·là ens havia atorgat la gràcia del califat i un avantpassat meu s’hi va instal·lar dalt del cingle de Siurana o Sibrana, que en diem nosaltres. El valí acaricia el coll del seu cavall i, entristit, observa els rostres dels seus cavallers. És tot el que li queda de la ferés-

tega noblesa musulmana que va senyorejar la frontera durant gairebé tres-cents anys, els últims sota l’empara del senyor de la taifa de Tortosa, també rendida als francs, com Lleida, Balaguer i la resta de sudes, borges i alimares de la Frontera Superior.

Homes d’Al-Andalus, la majoria de llinatge bereber o àrab amb sang barrejada amb els nobles gots que s’anaven rendint a partir del 711. D’altres, una minoria, són de l’Al-Andalus urbana, conversos muladís que no parlaven àrab i buscaven fortuna i feus espasa a la mà. És el destí, mussita el valí. No, es contradiu. És la voluntat d’Al·là. Mira el cel enfosquit

pel fum i no sap què vol d’ell el seu Déu, quin destí li ha reservat, quina prova, en aquests temps on la mitja lluna està sent esborrada del que després serà coneguda com Catalunya Nova. He de lluitar fins al final per defensar la meva terra i la meva religió, o per contra he de capitular i lliurar els meus feus als infidels perquè els ericin d’esglesioles, granges de porc i vinyes? Què vols, Al·là? Si és un càstig, li diu, ja no cal lluitar. Som creients i acceptem la teva voluntat.

Si és una prova de fe, esmolarem les espases i els nostres ferros, i els nostres músculs grinyolaran amb l’oli de la nostra fe.

—Hem d’abandonar la Mussara, senyor

06/07 tripa37.indd 7

09/03/2010 20:35:58

rutes a peu

—un cavaller parla baixet, en mossàrab—.

Els franji cavalquen per l’Albiol. Si ens prenem, ens faran captius.

—Esclaus, diràs —el va corregir en àrab el valí, en un atac d’autoritat. I pel seu cap hi va sobrevolar un pensament fastigós, veure’s encadenat i venut al mercat de Barcelona.

—Fotem el camp.

Aquella nit van fuetejar de valent els cavalls i amb l’albada les portes del castell de Siurana s’obrien per rebre el seu senyor i les minses hostes per reforçar el clos de la vila.

Al migdia els francs ja eren a les portes de les muralles amb un ultimàtum inacceptable: la capitulació incondicionable.

Esteu rodejats per l’exèrcit del comte de Barcelona, rei d’Aragó, i ningú no vindrà a auxiliar-vos —va dir en llatí un enviat de Bertran de Castellet.

—Què diu aquest, ara? No se l’entén. Ei, parla català, collons, que no t’entenem.

L’enviat es va picar el cap amb el palmell de la mà. “Idiota, ja ningú enraona el llatí!”, va exclamar per dins, i es va passar al català salat del seu poble, a la Garrotxa, i els musulmans, que parlaven habitualment mossàrab, el van entendre perfectament per la similitud entre les dues llengües.

—Vés a prendre pel sac, menjaporcs!

A la guerra, les respostes tan virils acostumen a ser poca-soltades que després se solucionen amb un munt de parlaments florits, protocols massa cerimoniosos, reverències cortesanes i altres falsedats quan se signen les paus, convenis i tractats i es reparteix el destí de milers de persones.

D’aquell dia la llegenda diu, per aquells contraforts de les muntanyes de Prades amb els cingles de la serra Major, que llavors els francs, ofesos, van desencadenar una immediata batalla a l’assalt. De generació en generació, de pares a fills i de padrins a apadrinats, vora la llar de foc o sota l’ombra d’un pollancre, mil versions contaven els fets amb detall davant les boques obertes dels menuts. Els matacans sobre les portes i cantonades no donaven a l’abast llençant aigua, oli i pixats bullint sobre la infanteria catalana. Les fletxes anaven d’una direcció a una altra com vespes embogides. Les llances dels defensors malbarataven les escales dels atacants. Cap al tard un escamot cristià va escolar-se escalant un cingle

natura i aventura març 2010

tripa37.indd 8

08/09 09/03/2010 20:36:05

www.naturaiaventura.cat

mal defensat, i la vila va ser devorada per un formigueig de soldats que van degollar i esquarterar tots els defensors, inclús els vells i els nens que s’havien refugiat a la mesquita. La dona del valí, coneguda com la reina Abdelàzia, va voler fugir fuetejant el seu cavall cinglera avall, on tots dos van trobar la mort. Els cingles, diuen, eren cascades de sang a la recerca del llit fluvial dels rius i torrents. El castell i les cases van ser devorades pel foc, de tal manera que els nous amos, veient com de malmès havia quedat el conjunt de la vila, van preferir aixecar una nova capital a l’altiplà de Prades, més agradable, deixant aquella plaça fortificada com un presidi.

Però ja sabem del divorci entre les llegendes i la realitat. De la història verdadera res se sap. Ni tan sols la data exacta de la presa del poble. Només hi ha testimoni escrit quan els catalans ja havien penjat la senyera dalt de la torre de l’homenatge, i la cruenta batalla és, segurament, una invenció popular. Ara que heu pujat des de Cornudella i

tripa37.indd 9

09/03/2010 20:36:14

rutes a peu

baixat pel Grau de la Trona heu vist perfectament com les gastaven els cingles de Siurana. La ciutat està aixecada damunt un turó en forma peninsular, amb només un pas per entrar i sortir. I allà van plantar el castell, inexpugnable. És evident que a l’assalt els atacants rebrien una bona clatellada; com també podeu constatar que els defensors tampoc no podien marxar fàcilment sense ser perseguits, i no podien rebre auxili de l’exterior. El setge i la capitulació es constaten com la veritable fi del de l’últim territori administrat per musulmans al nostre país. La resta entra en el món de l’imaginari, com que Sant Jordi va vèncer el drac a Montblanc o que la Pedra Alta de Can Ferrer de la Cogullada va ser abandonada per construir la muralla de Tarragona, quan en realitat és un menhir.

Doble pàgina d’inici: l’església de Santa Maria fou edificada al caire de l’abisme. Pàgina 08: el refugi de Siriac Bonet, frequentat per escaladors ha estat bastit damunt els fonaments del rocam, desafiant el vertígen. Pàgina 09: el poble guarda l’arquitectura pròpia del rerepaís tarragoní amb zel, pedra i teula en harmonia amb el paisatge Esquerra: l’antic camí Ral busca els passos naturals entre les escarpades parets i ens permet vèncer els espadats que envolten el poble de Siurana.

FOTOGRAFIES: ARXIU GALLICANT-ARBOLÍ i ARXIU SIURANA

AUTOR: JUAN CARLOS BORREGO

LA RUTA PAS A PAS FITXA

ÈPOCA: EVITAR ELS DIES MÉS CALOROSOS DE L’ESTIU DURADA: 5 H TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DESNIVELL: 400 M RECORREGUT: 15,2 KM DIFICULTAT: BAIXA per a un muntanyenc experimentat

9 1

2 10

S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT TRAC OL, EL RESS K I LA ENYA

6 3

8

7

5 4

Sortirem de l’església de Cornudella de Montsant (1) en direcció nord fins la cruïlla de la carretera de l’embassament de Siurana. La prenem a la dreta i, als pocs metres, marxem a l’esquerra (2) pel sender que baixa seguint marques de PR a la cua de l’embassament, que rodejarem fins a l’altra riba, on hi ha una fita que ens encamina amunt cap al torrent de l’Estopinyà. Quan el passem a gual començarem a pujar fort fins a les cases de Siurana (3). Buscarem l’aparcament del castell (4) i prendrem el corriol que ressegueix el vessant sud del cingle fins a la Trona (5), per baixar al riu Siurana i girar a l’esquerra (6). Hem de passar vora el Mas d’en Candi (7). Abans d’arribar al molí de l’Esquirola hem de trencar per una pista a l’esquerra (8). Aquesta pista amaga una fita que indica l’inici de la pujada pel Grau del Corral Nou. L’agafem fins a l’altiplà on s’enclava el Maset del Placero (9) sempre seguint les marques de pintura de PR. Des d’aquest mas continuarem la pista fins a la carretera de Siurana (10) i, per l’asfalt, arribar al castell i al poble, punt des del qual desfarem el primer tram de la ruta fins a Cornudella pel camí d’anada.

natura i aventura març 2010

tripa37.indd 10

10/11 09/03/2010 20:36:36

www.naturaiaventura.cat

tripa37.indd 11

09/03/2010 20:36:43

arbres i boscos singulars

FITXA 14

Els aurons : els tot terrenys de la muntanya mitjana.

Albert Beneït Rochés Agent Rural De vegades, a molts de nosaltres se’ns dirigeix la vista cap al més evident, el més gros, el més exuberant. En molts àmbits és un greu error inevitable i, al bosc, això també passa. Tendim a dirigir la vista, inicialment, cap als arbres més alts i vigorosos perquè els creiem més espectaculars. Si no hi posem mesura ens podem perdre bona part de la bellesa d’un bosc i molts matisos de la nostra natura.

Majoritàriament, hem parlat fins ara d’arbres que fàcilment superen els 15 metres d’alçada.

Avui, en canvi, parlarem de dos germans que no hi arriben ni de lluny. Parlem dels nostres aurons: l’auró blanc i l’auró negre.

Tots dos són caducifolis i habitants de la muntanya mitjana catalana, sobretot acompanyant les rouredes. Tot i així, també trobarem aurons en boscos de ribera i bardissars, d’aquí que els haguem batejat com a tot terrenys del nostre estatge muntà.

Els trobem sempre com acompanyants, sense arribar a formar comunitats pròpies. No n’hi ha cap de present a les Illes Balears, ja que no hi ha la humitat necessària.

les sàmares dels aurons són dobles amb les ales obertes i les llavors força inflades.

Per altra banda, el seu germà, l’auró negre (Acer monspessulanum), prefereix

conviure amb roures martinencs i amb les comunitats dels alzinars de muntanya. Més baixet que l’anterior (fins a 6 m d’alçada), és de capçada també densa però més allargada.

Una de les diferències més notables amb

El primer, l’auró blanc (Acer campestre), és un arbre baix, d’uns 10 metres d’alçada com a màxim. No obstant això, és de capçada densa que tendeix a arrodonir-se. Les seves branques tenen l’escorça recoberta irregularment per suro. Aquesta està clivellada longitudinalment i formada per plaques de forma romboide.

Les fulles, quelcom que caracteritzarà i a la vegada diferenciarà els dos germans, són de forma palmada, dotades de cinc lòbuls que us poden recordar les fulles del plàtan (Platanus hispanica). Les fulles són oposades i també les caracteritza el lluent revers de color verd.

Les flors de l’auró blanc són petites i groguenques i es troben reunides en raïms erectes. El seu fruit també adopta l’estratègia de les sàmares. En aquest cas, però, s’anomenen samaridis, doncs

natura i aventura març 2010

tripa37.indd 12

09/03/2010 20:36:55

www.naturaiaventura.cat

l’auró blanc és la seva escorça més grisenca, sobretot en els exemplars més adults, on aquesta es troba molt clivellada. Les seves fulles, i gran diferència entre germans, són glauques i avinades en el revers. A més a més, només estan formades per tres lòbuls, a diferència dels cinc de l’auró blanc.

Les flors són similars, tot i que, en aquest cas, els raïms pengen en lloc de ser erectes.

L’auró negre és també un mes més “puntual” que el seu germà, ja que aflora, en condicions normals, durant el mes d’abril i fructifica entre agost i setembre.

Per últim, els seus samaridis disposen d’ales tancades que en algunes ocasions s’arriben a superposar. Convé recalcar que no heu de confondre l’auró negre amb la varietat al·lòctona de jardineria que pobla les jardineres d’algunes zones urbanitzades.

Avui doncs, hem començat a parlar de dos d’aquells arbres que donen matís a

molts dels nostres boscos i que, sense aquests, moltes rouredes, alzinars, boscos de ribera i, en definitiva, paisatges no serien ni de lluny el mateix sense el

seu protagonisme “secundari”. I és que moltes vegades una pel·lícula és més agraïda pels seus actors secundaris que pels principals. No és veritat?

12/13 tripa37.indd 13

09/03/2010 20:37:08

curses d’orientació

per Biel Ràfols, subcampió d’Espanya 2009 bielrp@naturaiaventura.cat

L’e

ca i n c Tè

T’ho jugues tot en l’elecció d’itinerari La Copa Catalana de curses d’orientació 2010 va iniciarse el passat 21 de febrer a Torroella de Montgrí. El mapa Mas Cremat, estrenat en una prova de lliga espanyola el 2004, és al nord de la ciutat, i consta d’extenses pinedes sobre dunes molt atractives per practicar-hi orientació. La multitud de murets de pedra i el poc desnivell, fa que la navegació amb la brúixola sigui a alta velocitat i, per tant, la possibilitat de fer errors més elevada.

El tram analitzat és el de les fites 21-22, correspon a la màxima categoria d’homes. La fita 22 és a escassos 500 metres del final de la cursa, per tant les forces van justes.

A més a més, el traçador de la cursa havia dissenyat un interessant bucle (conjunt circular de fites molt juntes) final, en una zona força tècnica on els canvis de direcció eren constants i els rumbs imprescindibles. Això implicava que els participants havien d’haver anticipat aquest bucle, segurament en el tram 21-22, amb el consegüent risc de cometre errors durant l’aproximació a la fita 22.

Ruta taronja BIEL RÀFOLS (5:10): Sortida en direcció nordoest per anar a buscar el camí. Un cop a la cruïlla, traçar un rumb direcció al camp de conreu (dibuixat al mapa amb trama de punts negres). Un cop allà, fer la diagonal del camp i ‘retallar’ la canonada, camí-camp per dins del verd. L’atac final es fa pel límit oest del bosquet.

Ruta verda: EDUARD GARCIA (5:31).. Començament ja en direcció nord-oest per anar flanquejant fins a arribar a sobre del semiobert (groc amb ratlles verdes).

Un cop allà, agafar el corriol, fer l’angle de 90º per acabar atacant la fita des del camí de sobre.

Ruta blava, POL RÀFOLS (6:03): Sortida igual que la ruta taronja, però un copa a la cruïlla, seguir pel camí i posteriorment el camp en direcció nord. Al final del camp, agafar la pista que va en direcció nordoest. Al final es travessa el bosquet i s’ataca la fita per dalt.

Conclusió: La diferència entre la ruta blava i la verda és pràcticament nul·la, ja que tenen 10 metres de diferència, i el mateix desnivell. Ara bé, hi ha algunes diferencies remarcables, com per exemple, el fet que a la blava el desnivell està tot acumulat en una pujada, però l’atac final a la fita és més còmode i segur perquè controles el camí en tot moment; en canvi, l’atac des de la verda té el risc de deixar la fita a dreta o esquerra. Fent la ruta verda, per altra banda, també es pot intuir el lloc de les fites 6, 7 i 8 i veure la ruta que s’haurà de fer en sentit contrari.

Comparant aquestes dues rutes amb la vermella, veiem que aquesta és la més curta (100 metres), però per contra transita més estona per corriols i camp a través Això fa que la velocitat de cursa sigui més lenta, que s’hagi d’estar més concentrat amb el mapa i que no es puguin anticipar altres trams. Però en canvi, un factor positiu, és que es passa pel costat de la fita 5.

Per tant, es pot concloure que en aquesta elecció d’itinerari concreta no es guanyava ni es perdia un temps significatiu, ja que distància, desnivell i dificultat tècnica són pràcticament iguals en els tres casos. Tot i això, escollint una ruta o una altra, en funció de l’estratègia, es podia facilitar l’anticipació dels següents controls (ruta vermella i verda), evitar desgast físic (la pujada de la ruta blava) o bé evitar la lectura constant del mapa (ruta vermella).

natura i aventura març 2010

tripa37.indd 14

09/03/2010 20:37:25

www.naturaiaventura.cat

ta

is v e r nt

L’eCarles

Lladó

Dr. arquitecte, introductor de les curses d’orientació a Catalunya.

Quan i com vas començar a fer orientació?

Jo havia practicat atletisme tota la vida i, el 1988, buscant un esport nou amb l’intent de crear el Comitè Olímpic de Catalunya, vaig descobrir l’orientació.

Així, amb quina idea vas crear la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya?

La finalitat era entrar a la Unió de Federacions Esportives, UFEC, per poder treballar des de dins pel Comitè Olímpic. Malgrat que de seguida vaig formar part del consell directiu de la Unió, el Comitè no va tenir èxit, però l’orientació sí.

Quan vas introduir l’orientació, t’imaginaves que podia arribar a ser un esport practicat arreu de Catalunya amb la participació que hi ha ara?

No. El repte principal era superar el nivell espanyol que ens portava quaranta anys d’avantatge i, per això, havia de passar una generació de 30 o 35 anys. I ho vam aconseguir en 15. Tot un èxit. No, no m’esperava pas aquesta progressió.

L’orientació m’agrada perquè... és un esport natural i net, malgrat la pols i el fang, però a més perquè és físic i mental alhora. I també pel tarannà i la gran companyonia existent entre els seus practicants.

Però canviaria...

Encara que els orientadors catalans tenen un bon nivell de cultura esportiva, convindria que hi hagués una mica més de disciplina, per exemple pels seguiments o la formació de parelles o grups en competició, i per alguns crits que es senten de tant en tant.

Com et veu la gent que et coneix i sap que fas orientació?

Em veu molt gran per continuar saltant barrancs i marges.

Si no fes orientació... potser continuaria fent curses de fons però, coneixent l’orientació, resulten molt avorrides.

Si em busqueu, em podeu trobar a... a casa hi estic bé però, si no, a l’autocaravana voltant amunt i avall.

Què fas quan no tens ni idea d’on ets?

Tornar enrere, o allò que sempre recomano que no ha de fer mai ningú: plegar. Quan faig marrada i haig de córrer més del compte, abans no em passava, però ara em canso i a vegades plego. Mal fet...

Et deixem fer una petició a la Federació. Què demanaries?

Només una? La prioritària és reimplantar els “encintats” per a nens de menys de 10 anys. Els encintats, amb possibles dreceres i algun control fora cintes per als més espavilats, és el millor sistema d’aprenentatge i d’ell n’han sorgit tots els orientadors d’elit actuals.

Creus que una fita està ben dissenyada arquitectònicament?

Crec que ha d’arribar aviat el disseny sense contacte amb l’estació i, a més, cal eliminar tots els possibles motius de fallada que crec que hi ha.

On aniràs aquest estiu?

Als Masters, com des de fa 14 anys. Enguany a Neuchâtel, Suïssa. Els europeus i els Masters són les úniques competicions en què puc córrer amb gent de la meva edat.

Quins són els teus objectius com a orientador?

Ai! Si el 2011 puc anar als Masters d’Hongria, guanyar a uns quants escandinaus a H80.

Com a pare de l’orientació, quina ha estat la teva més gran satisfacció?

La progressió assolida en tan pocs anys i especialment que alguns m’han dit que l’orientació els ha canviat la vida.

Veus Catalunya competint oficialment dins la Federació Internacional?

Aquesta era la meva ambició inicial, però després del canvi de la Carta Olímpica l’única possibilitat és arribant a ser estat. A plaindependencia.bloc.cat queda exposat el meu objectiu actual.

14/15 tripa37.indd 15

09/03/2010 20:37:39

plantes medicinals

ÀLOE:

planta miraculosa per als problemes de salut (Aloe vera)

Anna Parra anna@naturaiaventura.cat

Fitxa 29 DESCRIPCIÓ: Encara que s’assembla molt al cactus, l’àloe pertany a la família de les liliàcies, com l’all, la ceba, els espàrrecs o les tulipes. Existeixen més de 250 espècies arreu del món, de les quals tan sols 3 o 4 tenen propietats medicinals. És originària de l’est i sud de l’Àfrica, però avui està estesa a totes les zones càlides. Les seves fulles són molt carnoses, gruixudes i amb espines als límits. En alguns climes floreix quasi de manera permanent. Creix de forma espontània en tota la zona mediterrània i es recull a qualsevol època de l’any.

L’àloe és una de les substàncies naturals més estudiades. Existeixen més de 3000 informes científics des de l’any 1920 fins al 1990.

BENEFICIS: Ús intern: Gran antiinflamatori: Redueix el dolor, la vermellor que produeix una inflamació, tant si és interna (artritis, morenes, problemes estomacals...) com externa (ferides, cremades, erupcions, cops...).

Desintoxicant: En forma de beguda és un suau purificador i desintoxicant de l’organisme. Neteja el sistema digestiu i neutralitza les toxines que provenen del metabolisme cel·lular. Aplicat externament neteja les cèl·lules mortes i regenera els teixits.

Estimulador del sistema immunitari:

Ajuda a perdre pes, a eliminar toxines i a revitalitzar el nostre organisme. Al cap de pocs minuts de beure el suc de la planta, totes les seves sals minerals, vitamines, enzims..., passen directament a la sang i aquesta els transporta a les cèl·lules, és a dir, que el 95% de les substàncies vitals del suc s’aprofiten molt ràpidament. És molt normal que quan es comença a prendre el suc apareguin impureses a la pell, mal de cap i cansament.

Aquests símptomes indiquen que l’àloe ha començat la neteja.

L’àloe conté potents antioxidants que s’encarreguen de neutralitzar els radicals lliures. Pres com a beguda reforça el nostre sistema immunitari contra les infeccions, i aplicat externament potencia la immunitat de les cèl•lules contra els raigs ultraviolats.

Una gran ajuda per als diabètics:

Beguda depurativa i saludable:

Després d’un temps curt de prendre suc d’àloe la tensió baixa als seus valors normals. Molts pacients coincideixen que la ten-

Ara que s’acosta la primavera, l’àloe és ideal per als que vulguin fer cures depuratives.

natura i aventura març 2010

tripa37.indd 16

Té un efecte summament beneficiós per als diabètics, ja que és un gran regulador, ajuda a reduir el nivell de sucre de la sang.

Regula la tensió sanguínia i el sistema cardiovascular:

sió es torna a disparar si es deixa de prendre el suc.

Altres aplicacions terapèutiques de l’àloe: Efecte beneficiós en les malalties respiratòries: S’han fet estudis que han demostrat que pot ser molt beneficiós en problemes com l’asma o la bronquitis.

Ajuda en el tractament de l’esclerosi múltiple: Les injeccions subcutànies d’àloe bioestimulat poden ajudar a retenir durant anys aquesta malaltia. Aquesta és l’opinió de Wolfgang Wirth, especialista austríac de la teràpia amb injeccions subcutànies d’àloe bioestimulat.

Cirrosi i hepatitis: L’únic estudi del qual es té notícia es

16/17 09/03/2010 20:37:41

www.naturaiaventura.cat

va realitzar a la Xina. El doctor Oh i els seus companys van fer l’experiment d’administrar un extracte d’àloe a set malalts de cirrosi i hepatitis. Durant l’estudi no van prendre cap altra medicació. Després de tres mesos de tractament, els valors numèrics de les analítiques i proves van mostrar una gran millora.

Psoriasi: La psoriasi és una altra de les malalties d’origen desconegut, i els tractaments que en l’actualitat s’utilitzen són pal·liatius, i alguns com els corticoides causen molts efectes secundaris. L’any 1996 el Dr. Syed i els seus companys van realitzar un estudi que va demostrar les

qualitats curatives de la planta en el tractament de la psoriasi. Avui en dia hi ha metges que inclouen en el tractament de la malaltia beure sucs d’àloe i l’aplicació de crema a la zona afectada.

El càncer: En resum i generalitzant, els efectes beneficiosos de l’àloe en el tractament del càncer són perquè és un potent activador del sistema immunitari.

Antibiòtic, antisèptic i bactericida natural: Aquesta planta pot curar una àmplia varietat d’infeccions de la pell, incloent-hi també les produïdes pels fongs. Es recomana, doncs, utilitzar-la en casos de peu d’atleta, nafres o vulvitis.

També, per les seves propietats astringents, contraresten l’acne. L’àloe també està indicat en picades d’insectes, butllofes i erupcions cutànies.

Gran cicatritzant:

CONTRAINDICACIONS I EFECTES SECUNDARIS:

Estimula la regeneració de les cèl·lules, per tant, en qualsevol ferida, ja sigui interna o externa, ens ajudarà que n’apliquem.

L’ús intern de la planta està contraindicat en dones embarassades.

Ús extern:

FARMACIOLA NATURAL: No cal dir que és una planta imprescindible per portar a la nostra farmaciola. En pomada pot ser la millor opció.

PER SABER ON ANEM, CAL SABER D’ON VENIM.

Vine al nou Museu de la Vida Rural i veuràs com era la vida al camp fa més de cent anys. Segur que et sorprendrà tot el que podria ensenyar-nos un pagès de fa dos segles. Coses com el valor del reciclatge i de l’esforç, o la paciència, o el que costa dur a taula un parell de tomàquets. Descobreix un edifici nou, i un contingut renovat que converteix el MVR en un dels museus més moderns del nostre país.

Perquè al nou museu hi ha lloc per a tot: des d’eines anteriors al segle XVIII fins a unes innovadores galeries de teatre virtual o un espai de jocs interactius. Diguem que no hi ha una manera més avançada de fer la vista enrere.

www.museuvidarural.cat

tripa37.indd 17

09/03/2010 20:37:43

rutes en BTT

natura i aventura marรง 2010

tripa37.indd 18

09/03/2010 20:37:53

www.naturaiaventura.cat

Miravet, terra de templers Història i llegenda COMARCA: RIBERA D’EBRE

18/19 tripa37.indd 19

09/03/2010 20:38:00

rutes en BTT

El castell de Miravet, bastit per l’imperi andalusí per tal de protegir la frontera d’Al-Andalus de la pressió militar dels comtes catalans, s’alça majestuós al capdamunt d’una empinada roca.

Als seus peus l’Ebre serpenteja tranquil i calm, i en el mirall de les seves aigües es reflecteix la que fou la fortalesa templera més poderosa del regne d’Aragó, i que avui en dia és considerada un dels millors exemples de l’arquitectura militar de l’Orde del Temple en el món occidental.

A l’ombra del castell i del penyal rogenc, arrupides en el pendent de la muntanya, s’estenen les cases del poble. Els seus carrers, estrets i empedrats, els pòrtics, el raval morisc, l’antiga jueria, les muralles i el castell conserven un deliciós regust medieval. El nom de Miravet és una derivació del llatí murus (muralla) i vetus (antiga) que ens recorda l’origen militar i estratègic de l’indret. Encara ara, en resseguir els perfils dels trams de la muralla que des del nivell del riu es prolongaven fins al cim del tossal, trobem que és el nom que millor li escau.

D

urant quasi dos-cents anys els templers foren els grans protagonistes del món medieval. El seu naixement es remunta a l’any 1118, durant la Primera Croada, quan nou cavallers, amb Hugues de Payns (que alguns estudiosos identifiquen amb Hug de Pinós) al capdavant, es conjuraren per garantir la seguretat dels pelegrins que, des de tots els punts de la cristiandat occidental, emprenien l’arriscat viatge a Terra Santa, per mar i terra, fins a Jerusalem. S’anomenaren inicialment els Pobres Cavallers de Crist i, després

d’instal·lar-se al temple de Salomó de Jerusalem, Cavallers del Temple —d’aquí prové el nom de “templers”. Aquests singulars cavallers, que Jesús Ávila Granados al seu llibre Templers a les Terres de l’Ebre defineix com “caracteritzats per la seva disciplina, intel·ligència, sobrietat, difusors dels valors més profunds del coneixement, amants de la cultura, el respecte entre civilitzacions i defensors dels segments més oprimits de la societat”, es convertiren, en poc temps, en la força motriu i cultural més important del seu temps; sobretot a partir del Concili de

Troyes del 1129, que suposà l’acceptació de l’Orde dins de l’Església: els templers prescrigueren la Regla de Cister i acceptaren els vots de castedat, pobresa i obediència.

D’aquesta manera els templers es convertiren en veritables monjos i un orde religiós ple. Un quart vot els atorgava el caràcter de militars. Europa sencera es veié beneficiada amb l’aparició en escena d’aquesta nova força religiosa i militar: guerrers, frares, mags, alquimistes, metges, matemàtics, constructors i enginyers escamparen els seus coneixements arreu i desenvoluparen la

natura i aventura març 2010

tripa37.indd 20

09/03/2010 20:38:07

www.naturaiaventura.cat

cultura, la ciència i l’economia d’una Europa medieval fins aleshores fosca i penosa.

A Catalunya, especialment a les Terres de l’Ebre, l’expansió dels templers fou, en gran part, per la intervenció del comte Ramon Berenguer IV. L’any 1134 morí el rei d’Aragó Alfons el Bataller, i en el seu testament disposà que el regne d’Aragó havia de passar als ordes militars de l’Hospital, del Temple i del Sant Sepulcre. Els nobles aragonesos rebutjaren aquest testament i s’inicià una crisi successòria que es resolgué l’any 1137 amb el prometatge del comte de Barcelona amb Peronella, filla de Ramir II, proclamat rei d’Aragó després de la mort del seu germà Alfons. Ramon Berenguer negocià amb els ordes religiosos i militars, legítims hereus d’Alfons el Bataller, que renunciaren al regne d’Aragó a canvi de grans concessions als dominis de Ramon Berenguer IV. Els templers reberen el delme de tots els censos percebuts pel comte de Barcelona, l’exempció de tota mena de tributs i un desè de les terres

20/21 tripa37.indd 21

09/03/2010 20:38:18

rutes en BTT

que, en un futur força previsible, es conquerissin a l’Islam. L’any 1153 l’exèrcit de Ramon Berenguer IV assetjà l’estratègica plaça de Miravet, amb la seva inexpugnable ciutadella aèria. L’assetjament resultà llarg i penós per ambdues parts ja que els defensors estaven ben proveïts, gràcies a la seva comunicació subterrània amb el riu, que els permetia obtenir peix fresc, aigua potable i fruites i hortalisses de les hortes. Finalment, el 24 d’agost d’aquell any les tropes cristianes entraren a la fortalesa i el comte barceloní la concedí a l’Orde del Temple.

Els templers, en lloc d’exercir una relació de pressió als col•lectius andalusins de les noves terres ocupades, optaren pel diàleg i la convivència. Els vençuts, anomenats “moros de pau”, varen saber adaptar-se molt bé a l’orde imposat pels templers, que des de Miravet administraven justícia i els béns de bona part dels pobles i ciutats de les Terres de l’Ebre.

El castell de Miravet forma un gran recinte emmurallat adaptat perfectament a

l’esquerpa orografia i es divideix, al seu interior, en dos grans recintes: el jussà, o recinte murallat (s. IX-XI), distribuït en terrasses esglaonades, on destaquen algunes edificacions com la cavallerissa o la cisterna, i el recinte sobirà (s. XII), situat a la part superior, que consisteix en una sòlida estructura rectangular amb torres als angles i quatre ales disposades al voltant d’un pati central d’armes a l’entorn del qual es distribueixen les diverses dependències: celler, graner, dipòsit d’oli i la sala capitular, a la primera planta de la qual es troba la capella romànica (s. XII). Aquest pati d’armes era l’espai a partir del qual s’estructurava la vida al castell; com en els claustres monàstics, servia com a via de comunicació entre les diverses parts del recinte. El pati d’armes del castell de Miravet és conegut amb el nom de plaça de la Sang, nom que evoca la esglaiadora tragèdia que, per recordar-la, ens caldrà viatjar en el temps fins als inicis del segle XIV, quan a França regnava Felip IV. Aquest rei arrossegava unes relacions molt tenses amb la Santa Seu. Enfrontat amb el papa

Bonifaci VIII, que negava el dret que exigia el monarca de cobrar impostos a l’església, manà anar a cercar el Papa per jutjar-lo. Els enviats colpejaren l’ancià de 88 anys amb tanta força que perdé la raó i morí un mes més tard. La mort del pontífex permeté al rei francès fer escollir papes francesos. El primer, Benet XI, accedí a absoldre el monarca de l’excomunió dictada per Bonifaci VIII, però es negà a perdonar els autors de l’ofensa soferta pel seu predecessor. Mesos més tard morí, pel que sembla, enverinat pels mateixos que colpejaren Bonifaci VIII. El seu successor, Climent V, establí la seu pontifícia a Avinyó i fou, durant tot el pontificat, una mera eina a les mans de Felip IV. Un divendres 13 d’octubre de l’any 1307 (aquest és l’origen de la malastrugança que acompanya els divendres 13), el rei francès ordenà l’arrest de tots els cavallers templers que es trobessin en territori francès i els lliurà a la Inquisició, acusant els templers d’heretgia. Intentava així evitar pagar els enormes deutes que mantenia amb l’Orde

natura i aventura març 2010

tripa37.indd 22

09/03/2010 20:38:25

DESNIVELL ACUMULAT: 480 M TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DISTÀNCIA: 23 KM

Vall de Brunes

Pinell de Brai

Coll d'Argoles

S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT TRAC OL, EL ROA K I EL DBO OK

Miravet

DURADA: 4 H DIFICULTAT: ALTA ÈPOCA: TOT L’ANY

Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya Miravet

del Temple i a la vegada fer-se amb els nombrosos béns de l’Orde. Els torturà fins a obtenir les més inversemblants confessions, que el Papa aprofità per emetre la sentència Pastoralis praeminem, que decretà la detenció dels templers en tots els territoris cristians.

Miravet fou, aleshores, assetjada pels exèrcits cristians. Un any després, un 28 de desembre, la vila capitulava. Els darrers cavallers templers de Miravet, ferits, cansats i famolencs, foren degollats, malgrat la capitulació, a la coneguda des d’aleshores plaça de la Sang. Diuen que durant segles se sentí el tuf dels cadàvers insepults i que fins fa poc encara es veia la taca negrosa del bassal de sang. Us ho cregueu o no, no passegeu per les rodalies del castell la nit del 28 de desembre, doncs és quan, a tocar de la mitjanit, el fantasma de Berenguer de Santjust, el darrer comanador del Temple a Miravet, recorre la fortalesa amb el seu mantell de creu vermella i, sobre el seu cavall negre, espasa enlaire, clama venjança.

FITXA

www.naturaiaventura.cat

22/23 tripa37.indd 23

09/03/2010 20:38:35

CompeGPS Land

Capítol 4: Altres mapes topogràfics

El mes passat vam explicar com descarregar i aconseguir per Internet mapes per poder-hi treballar amb el programa CompeGPS Land. Ens vam centrar en els mapes de l’Editorial Alpina i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, i diversos lectors ens han demanat com accedir a cartografia d’altres indrets de la península.

Aprofitant també que CompeGPS Land ha renegociat amb el Centro Nacional de Información Geográfica els preus dels seus mapes i que ara podem adquirir a molt bon preu l’España Topo Provincias (19 € en lloc de 49 €) i l’España Topo Zonas (49 € en lloc dels 199 € que costava abans), pensem que és un bon moment per explicar com accedir a aquests productes, descarregar-los, registrar-los i passar-los a CompeGPS Land i al receptor GPS TwoNav Aventura. Ho farem mitjançant un mapa de visió general que, a més a més de ser una molt bona eina de treball, és gratuït.

MAPES DE VISIÓ GENERAL: Aquest tipus de mapa, d’extensió .imp, és un format de mapa desenvolupat per CompeGPS Land i té la particularitat que és capaç de treballar amb peces de mosaic. Els mapes de visió general estan compostos per un conjunt de peces independents que formen, en mosaic, la imatge del mapa. Cada una d’aquestes peces forma una part del país o regió representats en el mapa. Això ens permet adquirir només la zona del nostre interès, sense haver de comprar el mapa sencer. Segons les nostres necessitats podem adquirir l’España Topo Provincias o l’España Topo Zonas. Ambdós mapes posen al nostre abast la millor informació cartogràfica existent per al territori espanyol, subministrada pel CNIG, i inclouen corbes de nivell (interval 10 metres), vies transitables (des d’autopistes fins a senders), milers de punts d’interès (fonts, refugis, monuments, coves...), pobles, parcs i un llarg etcètera. La diferència radica en que el primer ens permet disposar només d’aquella província que sigui del nostre interès, mentre que l’España Topo Zonas divideix la península en regions més grans Nosaltres treballarem amb l’España Topo Overview Map, que és el mapa de visió general de la península. Aquest mapa està compost per dues capes. La primera és un mapa a escala 1:1.250.000 i la segona un al-

Figura 1

Figura 2

natura i aventura març 2010

tripa37.indd 24

09/03/2010 20:38:47

www.naturaiaventura.cat

tre mapa a escala 1:200.000 que ens permet veure ja alguns camins i, el que és més important, ens permet endreçar les peces del mosaic de mapes (figures 1 i 2). I és gratuït.

CompeGPS Land ens permet, si ho desitgem, obtenir mapes de visió general d’altres països europeus com França, Bèlgica, Suïssa, Suècia o Noruega.

Per aconseguir-lo cal entrar al web de CompeGPS Land (www.compegps.com) i a la secció Productes del menú superior triar l’opció Mapes. A la pàgina ens apareixerà tota la cartografia disponible. Cerquem l’España Topo Provincias o l’España Topo Zonas i cliquem sobre la fletxa o la pestanya +info.

Si ens fixem en la nova pàgina que s’ha obert en el navegador (figura 3), a l’apartat Contingut de les Zones, ressaltat en color

Figura 4

Figura 5

Figura 3

vermell, se’ns recorda que és necessari tenir un mapa de visió general. Cliquem a la pestanya Llegir més. A la nova pàgina que se’ns obre, ressaltat en color blau (figura 4), trobem el llistat de mapes de visió general disponibles, entre els quals hi ha l’España Topo Overview Map, que CompeGPS Land ens permet descarregar de forma totalment gratuïta. Cliquem sobre aquesta opció i desem la descàrrega allà on ens convingui del nostre ordinador (per exemple a la carpeta Els Meus Documents). Un cop finalitzada la descàrrega (trigarà més o menys en funció de la velocitat de la nostra connexió a Internet) trobarem l’arxiu spain_overview.zip a la carpeta triada. Fem doble clic a l’arxiu per executar-lo (cal tenir instal·lat a l’ordinador el programa WinZip o similar). Un cop executat, s’obre la finestra del programa WinZip (figura 5) i cliquem Extreure del menú superior. A la nova finestra cerquem amb l’explorador la

Figura 6

24/25 tripa37.indd 25

09/03/2010 20:38:51

CompeGPS Land

carpeta maps que es va crear en instal·lar el programa CompeGPS Land, o aquella que tinguem definida per desar els mapes. Per defecte la carpeta maps es troba dins de la carpeta CompeGPS, que a la vegada està dins de la carpeta Els Meus Documents.

Un cop finalitzada la descompressió dels arxius trobarem, a la carpeta maps, els elements llistats a la figura 6. Si ens hi fixem, s’ha creat una carpeta anomenada SPAIN_RTMAP (la necessitarem més endavant).

Des del programa CompeGPS Land, al menú Mapes, a l’opció Obrir Mapa (tecla d’accés ràpid Ctrl+M), seleccionem de la carpeta maps on hem descomprimit l’arxiu anterior el fitxer d’extensió .imp: Spain_Topo.imp i l’obrim. A partir d’ara ja podrem treballar amb aquest mapa de visió general. Podem eliminar, si ho desitgem, l’arxiu spain_overview.zip que havíem desat a Els Meus Documents.

Figura 7

MAPES TOPOGRÀFICS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA: Si tornem a la pàgina del navegador de l’España Topo Provincias o de l’España Topo Zonas, a baix de tot podem, mitjançant el mosaic del mapa, triar la zona o província que desitgem adquirir. Nosaltres hem seleccionat la província de Lleida (figura 8).

Cliquem sobre el carro de la compra per ad-

quirir el mapa desitjat. Un xic més amunt, a la secció La Meva Cistella, cliquem sobre Veure la Cistella, i procedim a la compra del producte clicant a Anar a Caixa, a la nova finestra que s’obre. Cal estar registrat. Si ja hem fet alguna compra anteriorment o estem registrats, utilitzarem el mateix correu electrònic i clau de pas; si no és així, caldrà que ens registrem omplint un formulari.

PEL TWONAV AVENTURA: En cas de voler utilitzar aquests mapes amb el dispositiu TwoNav Aventura el procediment és molt semblant. Aquest receptor GPS ja porta instal·lat, al comprar-lo, el mapa de visió general Espanya Topo Overview Map, o sigui que ens estalviarem els primers passos. El mateix mapa topogràfic que hem adquirit pel CompeGPS Land el podem utilitzar a l’Aventura, això si, l’haurem d’activar per aquest aparell. El procediment per descarregar i descomprimir els mapes és el mateix que hem explicat pel ComPEGPS Land, però aquest cop els mapes els desarem a la carpeta SPAIN_RTMAP del dispositiu (si ja els havíem descarregat i descomprimit prèviament pel CompeGPS Land, simplement els haurem de copiar a la nova carpeta).

El procés d’activació és un xic deferent. Per activar aquests mapes pel TwoNav Aventura tornem al correu electrònic que hem rebut al realitzar la compra del mapa i cliquem sobre l’enllaç que diu: “*Nota: si no disposa de connexió a Internet en el dispositiu on s’activarà el producte, cal realitzar el procés d’activació de forma manual. Per fer-ho aconsegueixi un ordinador amb connexió a Internet i segueixi les instruccions de la següent pàgina web:” Ho fem i, en la finestra que ens apareix, copiem el codi d’activació (Figura A) que hem rebut en el correu i el codi de confirmació. Al clicar sobre Activar apareixerà una nova finestra on hem d’especificar el codi d’identificació

natura i aventura març 2010

tripa37.indd 26

Figura A

Figura B

de l’aparell on volem activar el mapa, en aquest cas el nostre receptor TwoNAv Aventura (se’ns explica amb detall com trobar aquest codi si no el coneixem (Figura B)). Un cop copiat aquest codi cliquem sobre el botó Continuar. La nova

finestra que s’obre ens permet descarregar l’arxiu clau (d’extensió .mkeyb) que haurem de desar, allà on hem copiat els mapes .rtmap descarregats i descomprimits: a la carpeta SPAIN_RTMAP del dispositiu.

26/27 09/03/2010 20:38:56

www.naturaiaventura.cat

Un cop realitzada la compra rebrem un correu electrònic amb l’enllaç de la descàrrega de la peça del mosaic desitjada i les instruccions per registrar-la. Descarreguem el mapa i el desem, com hem fet amb les descàrregues anteriors, a la carpeta Els Meus Documents. De nou trobarem un arxiu amb extensió .zip que haurem de descomprimir (en el nostre exemple, lleida.zip). Descomprimim l’arxiu fent-hi doble clic. Ens apareix la finestra del WinZip amb un munt d’arxius d’extensió .rtmap. Cliquem Extreure en el menú superior i desem els mapes (important!) a la carpeta SPAIN_RTMAP que s’ha creat allà on hem descomprimit abans el mapa de visió general. Nosaltres ho hem fet a Els Meus Documents/CompeGPS/maps.

Executem una altra vegada el programa CompeGPS Land i obrim el mapa de visió general spain_topo.imp (menú Mapes, opció Obrir Mapa). Obrim també l’arbre de dades (menú Veure, opció Arbre de Dades), on veurem que tenim carregat aquest mapa. Si cliquem sobre el sig-

tripa37.indd 27

Figura 8

ne + del davant de l’spain_topo.imp es desplegarà el llistat de peces de mosaic disponibles, en el nostre cas, el de Lleida. Tot i així, encara no es poden visualitzar, ja que cal activar-los. Hi ha diverses maneres de fer-ho, tal com se’ns explica en el correu que hem rebut després de realitzar la compra del mapa i on se’ns proporciona el codi d’activació. Una forma de fer-ho és intentar obrir qualsevol

d’aquests mapes: menú Mapes, opció Obrir Mapa, i cliquem sobre qualsevol dels mapes de la carpeta SPAIN_RTMAP. Se’ns obrirà una finestra que ens demana el codi d’activació. El copiem des del correu rebut en fer la compra. Ja podem gaudir d’aquests mapes, de gran qualitat, detalls i escala, ideals per planejar i/o revisar les nostres excursions a peu o en bicicleta (figura 8).

09/03/2010 20:39:00

escalada clàssica

Via Esperó dels Llops R5

210m, MD- V+/A0 (V obligat) IV

L5: 30m V+/V COMARCA: GARROTXA

V IV R4

L4: 30m

V III V+/V

R3

L3: 30m V+ V

L2: 20m

R2 V+ IV+ R1

L1: 20m

IV

natura i aventura març 2010

tripa37.indd 28

09/03/2010 20:39:08

L6: 60m

L7: 20m

II

Puig dels Llops (1.486m)

www.naturaiaventura.cat

III I

R6

III R5 IV

Des de la Vall d’en Bas, al petit poble de Joanetes, escortat per les muntanyes del massís del Puigsacalm, hi trobem la via d’escalada clàssica Esperó dels Llops, que corona el puig dels Llops (1.486 m). Aquesta via ha estat molt desitjada pels seus oberturistes, ja que són amants d’aquest indret tan bonic de la comarca de la Garrotxa.

Aquí, des de sempre, la gent del poble de Joanetes i de la Vall han intentat adaptar els camins, arreglant-los, per buscar nous itineraris atractius amb l’objectiu de poder assolir els diferents cims d’aquest massís. Un exemple d’això són els ganxos tan característics d’aquest massís, pels quals podem accedir al cim del puig Cornelis, i alhora a la resta de cims resseguint els diferents camins. Cims que ens mostraran esplèndides panoràmiques, des de la Garrotxa a la badia de Roses, i el Pirineu oriental.

Esperó dels Llops és una via que dibuixa, sobre la roca calcària d’aquest massís, orientat al sud-est, un bonic itinerari pensat pels amants de l’escalada clàssica, on, tot i ser una via força accessible i assequible, cal tenir una certa experiència.

28/29 tripa37.indd 29

09/03/2010 20:39:15

escalada clàssica

COM ARRIBAR-HI: El poble de Joanetes a la carretera GIV5273, que uneix Sant Pere de Torelló amb Les Preses. Des d’Olot prendrem la carretera C-152 en direcció sud, i poc després de Les Preses ens desviarem a la dreta per la GIV-5273 fins a Joanetes.

APROXIMACIÓ (1h - 1h 30’): Hi ha dues possibilitats des del poble de Joanetes: Opció 1: Deixarem el cotxe a l’Hostal de dalt (a l’oest de l’església). Hi ha una pista forestal senyalitzada amb rètols grocs i verds que indiquen la direcció a Sta. Magdalena. Remuntem per la pista a peu passant per Sant Romà, Mas Poc i continuem amunt direcció Sta. Magdalena per la Canal Nova. Quan sortim del bosc arribem a la zona del Barret (on hi ha una pedra amb el nom molt gran). Aquí podem optar per anar per sobre el Barret (direcció Canal Nova o Ganxos Nous) o anar a l’esquerra del Barret (direcció Ganxos Vells).

Si anem direcció Canal Nova, sortirem al cim del puig Cornelis, on podrem divisar l’ermita de Sta. Magdalena a sota. Continuem pel llom del puig i anem a buscar el camí del pas dels Burros (direcció al Puigsacalm). Un cop haguem agafat el camí del pas dels Burros i haguem passat un tram amb una corda com a passamà, al cap de 10 m, trobem un faig petit amb una fita. A partir d’aquí s’inicia la via grimpant amunt fins a trobar una gran plaça, on comença el primer llarg i els primers ancoratges d’anella. Durada aproximada, una hora i mitja.

Si anem direcció Ganxos Vells, quan arribem al capdamunt continuem el camí cap a l’esquerra fins a trobar el cartell que senyalitza el Puigsacalm pel pas dels Burros. Agafem aquesta direcció, i un cop haguem passat un tram amb una corda com a passamà, al cap de 10 m, trobem un faig petit amb una fita.

A partir d’aquí s’inicia la via grimpant amunt fins a trobar una gran plaça, on comença el primer llarg i els primers ancoratges d’anella.

Durada aproximada, una hora i mitja.

Opció 2: Deixarem, també, el cotxe a l’Hostal de dalt (a l’oest de l’església). Agafarem el camí just al costat de la casa, que ja està senyalitzat amb un rètol metàl•lic on hi diu Santa Magdalena. Aquesta opció és més dreta que l’anterior, i més ràpida. Quan arribem

natura i aventura març 2010

tripa37.indd 30

09/03/2010 20:39:18

www.naturaiaventura.cat

Puigsacalm 1.515m

Puig dels Llops 1.486m

Ermita de Santa Magdalena Refugi E. Triadú Puig Corneli Les Agulles 1.361m 1.296m 1.288m Caps de l’Home 1.211m

Masís del Puigsacalm

al Barret tenim l’opció d’anar per la Canal Nova o Ganxos Vells, i fer el mateix itinerari que l’opció anterior. Durada aproximada, una hora.

DESCRIPCIÓ: La via es troba situada al massís del Puigsacalm (Vall d’en Bas), coronant el puig dels Llops (1.486 m). Trobarem roca calcària de poca qualitat però en general bastant bona per a la pràctica de l’escalada.

L’ascensió compta amb unes excel·lents vis-

tes des de la Garrotxa a la badia de Roses, i el Pirineu oriental.

La via és molt assequible amb passos atlètics, que es pot minimitzar amb un A0.

L1: El llarg s’inicia a la fita. Comença molt dret i s’ajau fins arribar a la R1, que es troba a sota d’un gran sostre. R1 amb dos mallons.

L2: S’inicia per la dreta de la reunió. Remunta per una petita canal fent un flanqueig a l’esquerra (pas fi i atlètic, es pot fer A0), i supera així el gran sostre.

L3: Segueix per una fissura vertical (pas atlètic, es pot fer A0).

L4: Segueix per unes pedres bastant arrodonides, es desvia suaument cap a l’esquerra buscant una fissura acanalada (placa vertical de color taronja) que desemboca en una gran plaça.

L5: Remunta per una petita canal on es desvia suaument a l’esquerra i continua per un tram on la pedra és bastant arrodonida (pas atlètic, possible A0). D’ara endavant comença a crestejar.

30/31 tripa37.indd 31

09/03/2010 20:39:30

escalada clàssica

L6: Segueix la cresta evident on s’ajau. A la reunió només hi ha un ancoratge d’anella situat en un bloc de pedra.

L7: Fem l’última grimpada i arribem al cim.

DESCENS: Un cop arribem al cim del puig dels Llops (1.486 m), coronat per una senyera, tenim l’opció d’anar a visitar el cim veí i el més alt de la Serralada Transversal: el Puigsacalm (1.515 m), que ens queda a la nostra esquerra. També es pot agafar el camí de baixada i retorn a casa passant per la dreta.

Aquí agafem el camí dels Irisais fins arribar a l’encreuament de cartells que hem trobat de pujada. A partir d’aquí, començar a descendir pel camí més òptim fins al cotxe.

CA TÈ C N I D-EST E F I TXEANTACIÓ:: SU IPADA DES D U Q E E ORI R : MENT LTS, I 6 EQUIPA B 38 PA RABO APELABLES R M BAIX A AMB ANELLA R6 AMB UN S , N S O I N O I UN 2 MALL B M A 1 (R ).

A RI RABOLT SOL PA ROCA: CALC ANTENY, E V TIPUS D SIÓ: JOSEP JU RD RODRÍA N 1a ASCE BREGÓ I RIC A P F PILA R OST 2009 MENTA RIS: O AG GUEZ. RMACIÓ i C AIL.COM O O F M T N I O MES TENY@H OM

VAN AIL.C S de JOSEPJU CORA@HOTM CAN BA RRI A I D D RICA R ES A LA FON Y RESSEN S E T E N A JO

AUTOR: JOSEP JUVANTENY

natura i aventura març 2010

tripa37.indd 32

09/03/2010 20:39:47

març - abril

Data

Activitat

Organitza

Contacte

Marxes i caminades 14/03 Caminada popular “La Cimitombada�

Centre Excta. Tossa http://www.cetossa.org 14/03 Caminada Sant Cugat-Montserrat Centre Muntanyenc Sant Cugat www.cmsc.cat 21/03 Marxa de la Joca La Joca Club AlpĂ­ www.lajoca.net 21/03 Caminada Popular Oliana-Cambrils Grup Excta. Oliana http://www.grupexcursionistaoliana.org/ 21/03 Marxa d’OrientaciĂł i Regularitat Centre Excta. AvinyĂł www.ceavinyo.org 21/03 Marxa infantil de Regularitat Centre Excta. AvinyĂł www.ceavinyo.org 21/03 Caminada Popular: BrĂ fim-Ermita del Loreto Centre Excta. La Xiruca Foradada laxirucaforadada@tinet.cat 28/03 Caminada de resistència de “RAMSâ€?: Vilafranca del Penedès-Sant Coloma de Queralt www.cep.cat 28/03 Caminada Castellar del Vallès-Montserrat Centre Excta. De Castellar www.castellarvalles.org/entitats/cec 3, 4/04 Marxa de resistència (24 hores del Cap de Creus) U.E. Llançanenca centre_excursionista_llanca@hotmail.com Premis i concursos de fotografia, audiovisuals i films de muntanya 16/03 Audiovisual i xerrada. Col¡loqui de muntanya UniĂł Excta. Matadepera 19/03 Cicle de Cinema de Muntanya Cornella del Terri: “Passatgers de l’Everest 30/03 Cicle de cinema Josep M. RodĂŠs: “Alpinisme Ecologic Everest 93 C. E. GrĂ cia

www.uem.cat ccevallterri@hotmail.com www.cegracia.cat

Curses de muntanya 21/03 Ruta del Sol Blau

Centre Excta. Torrellenc

http://cet.en.eresmas.com

Competicions d’esquĂ­ de muntanya 21/03 Travessa amb esquĂ­s UEC Bassiero 28/03 Cursa d’EsquĂ­ de Muntanya PocaTraça 03/04 DuatlĂł Blanca “Open CEVAâ€?

Club d’Esquí La Pobla de Segur Centre Excta. Olot Club d’Esquí Val d’Aran (S.E.)

http://www.ceps-esqui.com http://www.ceolot.cat http://www.clubceva.es/

Curses d’orientació 13/03 Copa Barcelona Fòrum 14/03 Copa Catalana Llers 21/03 Vic 27/03 Duatló d’Orientació d’ArtÊs 28/03 Circuit Oros 6 - Santa Coloma de Farners

SenglarO Aligots UniĂł Excta. Vic T. Camacho Club Oros

http://www.senglaro.cat http://www.aligots.org/ http://www.unioexcursionistavic.org/ http://oros.orientacio.org

www.tdt.cat

CABA MARÇ: S’AAL ÒGICA LA TELE AN

SENSE TDT, LA TEVA TELE TÉ ELS DIES COMPTATS. 1DWXUD L $YHQWXUD [ LQGG

per la televisiĂł digital

32/33 tripa37.indd 33

09/03/2010 20:39:49

món sostenible

Bloqueig marí de pescadors contra petrolieres Mobilitzacions de barques i estibadors a la Patagònia argentina a causa de la desaparició del lluç Marc Gavaldà Coautor de Patagonia Petrolera, Bardo Ediciones

Des de principis de febrer, una vintena d’embarcacions pesqueres, conegudes com la Flota Amarilla, patrullen les onades que rodegen la terminal d’exportació de petroli TERMAP, al municipi patagònic de Caleta Olivia. Es tracta d’un exemplar conflicte ambiental que s’emmarca com anell al dit a la tesi de l’Ecologisme dels pobres1, on els usuaris tradicionals d’un recurs es defensen d’una explotació forana que només busca beneficis a curt termini i externalitza els passius ambientals que genera.

En aquest cas, els pescadors defensen els recursos vitals de l’economia local i culpen les petrolieres Pan American Energy i, anteriorment, Repsol YPF d’haver provocat la desaparició de la pesca durant els treballs d’exploració sísmica que van realitzar al golf els passats mesos d’octubre i novembre. “Els treballs subaquàtics van superar els 250 decibels i van obligar tota la fauna a emigrar de les costes d’aquesta província”, van declarar els pescadors assenyalant que el retorn dels vaixells amb les xarxes buides és a causa de les tasques de prospecció sísmica.

Per la seva part, Pan American Energy, companyia que va explorar la zona durant 57 dies amb el buc Western Patriot, va desmentir les denúncies presentant un informe on assegura que les detonacions sísmiques tenen un impacte imperceptible sobre la fauna ictícola. Al res-

pecte, Carlos Gómez, president de l’Agrupació de Mariners de la Flota Amarilla, va respondre que “ells van provocar el desastre ecològic i és evident que no reconeixeran la seva culpa”.

I va afegir: “Però no es pot enganyar la gent mostrant tres lluços. La situació és crítica i afecta a tots”.

Solidaritat a tota costa Si al mar els pescadors s’entregaven a la lluita desafiant la força naval argentina per impedir l’acostament de bucs petroliers a la terminal d’exportació perquè carreguessin milions de barrils de riquesa mineral de la regió, a terra ferma es van repetir cada nit manifestacions pels carrers de la població. Altres sectors, com les peixateries, s’han afegit a la vaga emfatitzant que també es veuen afectats pel mateix problema. Amb la sequera i el model exporta-

dor argentí, la carn ha deixat de ser un recurs proteic accessible per tothom, i ara la regió pesquera no té peix ni per a la població local.

Plovent sobre mullat, els treballadors estibadors del port se solidaritzaren amb els pescadors tallant l’accés al port per impedir que els operaris dels petroliers ingressin a coberta dels vaixells2.

Episodis negres d´un llarg conflicte La regió del Golf de San Jorge, a les províncies de Chubut i Santa Cruz, ha estat escenari de nombrosos conflictes generats per la indústria del petroli, que exporta diàriament milions de barrils per dues terminals operades per Repsol YPF en associació amb altres companyies que tenen pous a la regió3.

L’agost de 2004, una ocupació massiva de la terminal portuària de Caleta Olivia realitza-

natura i aventura març 2010

tripa37.indd 34

09/03/2010 20:40:00

www.naturaiaventura.cat

da per exempleats de la privatitzada YPF va aconseguir un acord de 1.300 llocs de treball.

L’octubre del mateix any, una nova ocupació va ser durament reprimida per 400 gendarmes i els cossos privats de seguretat de Repsol. De 36 detinguts, alguns torturats, sis van ser empresonats més d’un any.

A la veïna població de Las Heras es va viure, mesos més tard, un confús enfrontament amb

bales entre la gendarmeria i més de 4.000 manifestants que cercaven l’alliberament d’un sindicalista. Del succés en va resultar un policia mort d’una bala perduda. A partir d’aquest moment, es va militaritzar la ciutat instrumentalitzant la por per evitar que noves “puebladas” posin en joc les inversions de les companyies.

L’any 2008, s’iniciava amb l’arribada d’una taca de cru a 3 quilòmetres a les platges de

Caleta Córdoba. Lluny de condemnar el vaixell culpable, quan encara milers de pingüins i altres aus marines agonitzaven entre les galetes de cru, el governador del Chubut, Mario Das Neves, assegurava convençut que “ja no hi havia ni una gota d’hidrocarbur al mar”.

La impunitat petroliera encara plana per la Patagònia, però vint vaixells grocs, amb les xarxes buides, la combaten contra la marea.

1. Veure obres de Joan Martinez Alier: El ecologismo de los pobres, Icaria, Barcelona, 2004 o l´anterior De la Economía Ecológica al Ecologismo Popular, Icaria, 1992 2. Veure el seguiment del conflicte que fa l´Observatorio Petrolero Sur : http://opsur.wordpress.com/category/santa-cruz/ 3. Marc Gavaldà, Viaje a Repsolandia, Tutuma edicions, Barcelona, 2006

34/35 tripa37.indd 35

09/03/2010 20:40:08

rutes d’arreu del món

Tongariro crossing: la joia més valuosa de Nova Zelanda.

NOVA ZELANDA: EL PARC NACIONAL DE TONGARIRO

Moltes vegades tenim el mal costum d’anar a buscar ben lluny paisatges o experiències perquè creiem que s’ha de viatjar a l’indret més exòtic possible per tenir sensacions diferents. Gràcies a les rutes publicades en aquesta revista queda ben clar que això és absolutament fals. No obstant això, és ben veritat que, de tant en tant, val la pena patir jet lag i escurar-se la butxaca per gaudir de paisatges tan llunyans com propers.

Aquest és el cas d’avui, ja que us descobrirem una de les rutes més fantàstiques que ens ofereixen les nostres antípodes. Parlem, és clar, d’un dels països més bells, Nova Zelanda, i el seu mític i obligat Tongariro Crossing.

N

ova Zelanda és un inigualable país que es reparteix en dues grans illes —acompanyades per unes quantes illes petites. Molts de nosaltres només coneixem d’aquest país els kiwis (la fruita) i la seva fantàstica selecció de rugbi, els All Blacks. Per aquests últims ja val la pena fer les 26 hores de viatge en avió que ens hi separen; també per les refinades cerveses i el que aquí ens interessa, la seva diversitat de paisatges, flora i fauna. Aquestes són algunes de les raons per les quals cada

dia més europeus i catalans visitem Aotearoa —com la van batejar els seus primers colonitzadors maoris.

Per fer quatre pinzellades molt ràpides sobre Nova Zelanda, comentar que la seva economia es basa en l’agricultura com a activitat financera. Això fa d’aquest país una combinació envejable entre tradició i modernitat. La població es reparteix entre els fills d’aquells posteriors colons britànics, la població polinèsia de l’illa (els maoris) i una insistent presència asiàtica repartida entre

xinesos, japonesos i coreans. La moneda, el dòlar neozelandès, es troba en recessió respecte a l’euro. És un gran moment, doncs, per visitar l’illa en condicions favorables de canvi de moneda. Respecte a la biodiversitat, és força diferent de la que presenta la seva veïna Austràlia. El mar de Tasmània, que separa ambdues comunitats, ha fet que evolucionessin diferent i ha creat uns ecosistemes que poc tenen a veure uns amb els altres. La seva flora, per exemple, us resultarà familiar, doncs és fàcil trobar coníferes (pins) en els

natura i aventura març 2010

tripa37.indd 36

09/03/2010 20:40:11

www.naturaiaventura.cat

seus paisatges. No obstant això, gràcies al variat clima (en un dia hi poden passar les quatre estacions), qualsevol espècie vegetal que hi trobareu és, com a poc, exuberant.

La icona del país és la fulla de falguera. Cal que diguem res més? Respecte a la fauna, també trobareu similituds amb l’europea. Els amants de l’ornitologia gaudiran en qualsevol de les seves illes gràcies a endemismes com el kea, el pingüí blau o el kiwi (aquí ocell).

La ruta en qüestió, el Tongariro Crossing, es troba dins del parc nacional de Tongariro, a l’illa nord. De totes maneres, cal remarcar alguns dels petits paradisos que trobarem a l’illa sud (en general, més exuberant que la nord). Els fiords de Milford Sound i l’altra mítica ruta del país, la Milford Track, són senzillament espectaculars. La competència en fiords la posa Marlborough Sound. La península de Banks, els voltants de Dunedin replets de lleons marins, els pingüins blaus i d’ull groc, els glacials Fox i Franz Josef, el parc nacional d’Abel Tasman, amb una altra de les grans rutes kiwis, Punakaiki amb les seves particulars Pancake Rocks i, pels bons

36/37 tripa37.indd 37

09/03/2010 20:40:18

rutes d’arreu del món

Pàgina 36: l’espectacular cim del Ngauruhoe des de la plana que careneja el cràter vermell.

Pàgina 37 a dalt: visió de la plana del parc des de mig camí cap al crater sud. Pàgina 37 a baix: planell del tríptic del Parc Nacional. Dreta: Ngauruhoe a la dreta, Tongariro a l’esquerra.

Sota: vista general de la plana del Parc. Pàgina 40: Ngauruhoe.

escaladors, el parc nacional del Mount Cook, on a banda dels seus 21 pics superiors a 3.000 m, podreu intentar escalar la muntanya més alta del país, el mític Mount Cook, de 3.755 m, de reconeguda dificultat tècnica.

Tornant a l’illa nord, a la qual arribarem via Auckland (la ciutat més poblada de Nova Zelanda, tot i que no capital, que és Wellington), convé fer estada, abans de la ruta d’avui, a la zona de Rotorua i les seves inacabables termes d’aigües sulfuroses, a l’inacabable llac Taupo o al parc nacional de Whanganui, per citar alguns exemples.

Destacar la important tasca que duu la ramaderia ovina per modelar el paisatge del país. La particular orografia que ha heretat Nova Zelanda de la seva activitat volcànica es complementa amb un dels majors tallagespes ecològics del món: les aproximadament 40 milions d’ovelles que viuen i treballen al país. Aquesta és, juntament

amb l’espectacularitat dels seus paisatges naturals, una de les raons per la qual Peter Jackson va rodar-hi la gran majoria de les localitzacions de la magnífica trilogia d’El senyor dels anells. Bé, que ell també fos kiwi

va ajudar-hi una mica. I si algun paisatge destaca per damunt dels altres en aquesta pel·lícula és Mordor i el seu dantesc Mont del Destí. Endevineu on es troben els seus exteriors? Sí, al parc nacional de Tongariro.

natura i aventura març 2010

tripa37.indd 38

09/03/2010 20:40:23

www.naturaiaventura.cat

Aproximadament situat a la meitat de l’illa nord, la millor forma d’arribar a aquest parc nacional és via Auckland, on arriben la majoria de vols transoceànics. El millor transport dins de les dues illes són les autocaravanes.

Trobareu infinitat d’empreses que en lloguen i, exceptuant que es condueix per l’esquerra, és el millor mitjà de transport per visitar el país utilitzant la seva gran xarxa de càmpings totalment equipats (holiday parks) com a camps base.

L’últim lloc habitat dins del parc i millor punt de partida per la nostra ruta és el poblet de Whakapapa Village, a pocs quilòmetres de

l’oficina del parc. En aquest poblet trobareu un dels millors càmpings per pernoctar abans de començar. Cal tenir en compte que la ruta de la qual parlem avui es pot fer d’una tirada (8-9 hores) si la climatologia acompanya. Servidor la va fer durant el mes de setembre, quan a l’illa era primavera, i tot i que el clima del país és temperat i similar al nostre, aquest és molt més plujós, ventós i canviant. Obligats esteu doncs a demanar tot tipus d’informació i previsions a l’oficina del parc, així com fer-vos amb el mapa detallat del parc. Aquest parc i les seves rutes són unes de les més recorregudes del país.

Si voleu estar força tranquils, considereu de fer-la a finals d’hivern o a la primavera austral. Abans hi ha perill d’allaus. A l’estiu gaudireu de tots els acolorits llacs d’alta muntanya, però els haureu de compartir amb força visitants.

Tot i el nom del parc, cal saber que està format per quatre pics: el Tongariro, el Ruapehu, el Pukekaikiore i el Ngauruhoe. Remarcar que tots són sagrats pels maoris i hem de respectar totalment el seu entorn. Observareu en el mapa adquirit que al llarg de la ruta s’hi troben diferents cabanyes (huts). Aquestes són molt bàsiques tot i que, normalment, estan en bones condicions. Porteu el material necessari perquè fins a final de ruta no trobareu cap altre ajut assistit.

El Tongariro Crossing no és pas una ruta difícil, està tota ben senyalada. Però és veritat que hi ha zones de força pendent i que la neu i el vent poden fer recular a més d’un.

Compteu que des de l’oficina del parc fins al punt més alt de la ruta, cims a banda, hi ha uns 900 m de desnivell. La ruta total és de 19,4 km.

Sortint de l’oficina, veureu com els primers

quilòmetres de la ruta els recorre un passadís de fusta. No sortiu mai dels itineraris marcats, recordeu que esteu en un parc nacional i tot està protegit. Els kiwis no estan per tonteries i són molt curosos amb el medi ambient. Doneu exemple.

Durant aquests primers quilòmetres gaudireu de la combinació de la vegetació baixa amb petites maresmes amb l’inigualable fons que creen el Ruapehu, a l’est i a la llunyania, el Tongariro, proper al nord, i el Ngauruhoe, proper al sud. Aquest últim és un perfecte triangle que es va convertir en el Mont del Destí a la trilogia d’El senyor dels anells. Tot l’entorn del parc és espectacular i la seva bellesa dantesca només s’entén quan hi ets dins. La combinació de colors oxidats, marrons, grisos, negres i el blanc de la neu et fan sentir més a prop de Mart que de la Terra.

A 3,5 km de l’entrada (1 h-1.30 h), i després de resseguir un preciós i empedrat rierol, trobem les cascades Soda Springs.

Un petit trencant ens hi permetrà apropar.

No trepitgeu on no pertoca. D’aquí la ruta comença a agafar pendent, tot i que la superareu fàcilment gràcies als esglaons de fusta que acompanyen els primers quilòmetres. La vegetació acaba deixant lloc a les magnífiques combinacions que creen la roca volcànica, la neu i l’aigua. A 1,5 km (1 h) de Soda Springs i després de pujar el pas que deixen les faldes del Tongariro i el Ngauruhoe, trobarem i creuarem el cràter Sud (South crater). Un cràter de més de 500 m de diàmetre que acompanya una plana que ens ajudarà a recuperar les primeres energies perdudes. Aneu amb compte amb el fangós terra; s’hi acumula força aigua i, si no mirem on trepitgem, podem tenir algun

38/39 tripa37.indd 39

09/03/2010 20:40:26

rutes d’arreu del món

petit problema. S’acaben els passadissos i esglaons de fusta i les ajudes, tot i que, sempre que hi hagi absència de boira i temporal de neu, unes vares segueixen marcant perfectament la ruta.

A partir d’aquí la ruta es complica una mica, sobretot si fa mal temps. Ens trobem per sobre els 1.600 m i la neu fa acte de presència durant l’hivern i la primavera.

El quilòmetre (1 h) que ens separa ja del cràter Sud ha estat una mica complicat però haurem arribat als 1.840 m. Ens trobarem un petit pla des d’on podem enfilar la ruta cap al cim del Tongariro, a 1.961 m d’alçada. Bona idea si el temps acompanya, si no, podem gaudir del cràter Vermell (Red crater) a la nostra dreta i de 1.886 m.

Espectacular, sens dubte.

Carenejarem la part nord-oest d’aquest cràter; començarem el descens cap al cràter Central (Central crater), gairebé 2 km des de la nostra situació. Molt de compte si el temps es ventós. Si tot va bé, en 20 minuts estarem a l’alçada dels Emerald Lakes, llacs que agafen el nom del color de les seves aigües. Feu-hi un bon àpat mentre gaudiu de la seva bellesa. Poc després ens trobarem al centre dels 500 m de diàmetre del cràter Central, a 1.700 m. Ja hem fet la part més complicada de la ruta però convé no refiar-se. Portem unes 4 h de camí i encara ens queden uns 10 km de trajecte, tot i que més planers. A uns 50 m del cràter creuarem el llac Blau (Blue lake).

Lloc perfecte per a unes instantànies.

A 3 km direcció nord-oest, a 1.30 h dels Emerald Lakes i a 1400 m d’alçada, trobarem els Ketetahi Springs, uns salts d’aigua calenta dignes de gaudir. Durant 1 km ens trobem en propietat privada, seguiu sent curosos i respectuosos. Passats els salts seguirem la part final de la ruta, un descens de 4 km amb 600 m de desnivell, de gran bellesa, que ens portaran fins al final d’aquesta ruta, a un altre punt d’informació assistit. Recordeu abans de sortir de reservar l’autobús que connecta el punt d’informació de sortida amb el d’arribada i calcular bé els horaris. Els neozelandesos han heretat diverses coses dels britànics, una és la puntualitat.

El resultat de tot això són 8 hores d’il·lusions òptiques de bellesa sobrehumana obligada de veure per tot aquell que diu gaudir de la muntanya. Pels que s’hagin quedat amb ganes hi ha una versió més llarga d’aquesta ruta, el Tongariro Northern Circuit, de 3 a 4 dies de durada, però amics, això ho deixem per un altre dia.

AUTOR: ALBERT BENEÏT

Vols compartir amb tothom les teves aventures?

Vols recomanar algún indret exòtic?

Envia’ns-ho a jaume@naturaiaventura.cat

natura i aventura març 2010

tripa37.indd 40

09/03/2010 20:40:29

SUBSCRIU-TE HI SORTIRÀS GUANYANT 5% en bicicletes 10% en equipaments

10% de descompte c/ Sant Lluís 44-48, Barcelona

c/ Indústria 265, Barcelona

10% en tèxtil

10% en tèxtil 10% en material dur

Trav. de Gràcia 132, Barcelona

Per què subscriure’m-hi?

*

Reb cada mes Natura i Aventura a casa teva.

No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la!

*

Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats.

*

Participa en els sorteigs mensuals de material, viatges i altres regals.

*

Aprofita els descomptes que molts establiments ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.

Pere III, 49-51, Manresa

10% de descompte

10% de descompte

Bellver de Cerdanya Tel.: 616 85 55 35

Avda. dels Països Catalans, 132 Igualada

turisme rural

10% de descompte

10% de descompte

Ctra de Ribes, 251 Les Franqueses del Vallès

Castellar de N’Hug Tel.: 93 825 70 16

Tot això per només

20€ l’any!

guies

10% en compres en metàl·lic i 6% amb tarja c/ Galileu 208, Terrassa

7% ic10% en compres superiors a 30O euros c/ Galileu 64, Barcelona

10% de descompte Castellar de N’Hug Tel.: 93 825 70 16

10% de descompte Av/ Costa Brava 138, Malgrat de Mar

Dive Different (submarinisme)

TORRE DE L’AMO 10% de descompte www.parcfluvial.cat

Com subscriure’m-hi?

A través de www.naturaiaventura.cat.

Trucant al telèfon 93 417 76 14.

Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.

15% de descompte Sant Feliu de Guíxols Tel.: 687 95 27 05

RAFART 15% de descompte

10% en tèxtil 5% en material dur

10% de descompte Rbla. Josep Tarradelles - Granollers

10% de descompte

10% de descompte

La Molina - Borredà - Sant Feliu de Guíxols - Tel.: 616553039

c/ Canonge Baranera 2, Badalona

Pg. Pare Claret, 4 25280 - Solsona

c/ Sant Pere 12, Sabadell

Casa Motxo Estaon-Pallars Subirà

10% de descompte

10% de descompte

15% de descompte 2€ de descompte

ctra. de Sant Fruitós 7, Berga

Baix Empordà Tel.: 620 846 742

Cerdanyola del Vallès - 93 591 07 27

www.casamotxo.com - 636 17 47 52

10% de descompte ClimbingWorld Cornudella de Montsant

10% de descompte www.climbingworld.cat - 977821313

tripa37.indd 41

www.cbcadvocats.com

10% de descompte

15% de descompte

www.molidegosol.com

www.skkayak.com

+

ra, NatuarapiroApvetentu u.

40/41 09/03/2010 20:40:33

LA GUIA DEL

turisme actiu

ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu...

L’ALT EMPORDÀ

EL BAIX EBRE

CAMPMANY

DELTEBRE

TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones.

C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com

L’ALT PENEDÈS

LA POBLA DE LILLET

RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta.

C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162

SALDES

EL PERELLÓ

HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant.

Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es

LAVERN (SUBIRATS)

HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània.

Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com

SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA

HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés.

Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes.

C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com

L’ANOIA EL BRUC

RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics.

Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com

EL BAIX CAMP MONTBRIÓ DEL CAMP

ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables.

Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari.

Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com

tripa37.indd 42

RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya.

C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com

HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant.

Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com

BERGUEDÀ EL MONTSIÀ

BAGÀ

HOSTAL CAL BATISTA Habitacions amb bany, TV, música i calefacció; menjador climatitzat sense barreres arquitectòniques i cuina casolana acurada.

C/ Raval, s/n, Bagà. Tel.93 824 41 26 www.calbatista.com

À CASTELLAR DE N’HUG

RESIDÈNCIA ALBERG LA CLOSA Allotjament rural de muntanya, on tastaràs menjar casolà de muntanya. Viu la teva aventura amb nosaltres!!!

Tel. 938 257 016 – mòb. 637 729 808 www.cingles.org

GÒSOL

ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Punt de partida per fer excursions al Pedraforca, serra del Cadí, Ruta dels Bons Homes...

Molí de Gòsol s/n Mòb. 636564310 www.molidegosol.com

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ

HOTEL CASA DUANER REST. EL RACÓ DE L’AVI Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de la natura, la gastronomia, i totes les activitats culturals, esportives i d’oci que ofereix general a l’Alt Berguedà.

Pl. la Farga, 10. Tel.938 227 672 www.elrecodelavi.com

LA POBLA DE LILLET

RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya.

C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com

SANTA BÀRBARA

HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l’Ebre Ctra. De Santa Bàrbara a La Sènia www.hoteldiego.com

LA SELVA ARBÚCIES

RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí.

Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es

VALLÈS ORIENTAL EL VALLÈS ARBÚCIES

RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY On podreu gaudir, al menjador i a la terrassa, de bons àpats tradicionals i a la vegada sofisticats, barreja del millor de la cuina catalana amb productes de D.O. de Lleó. L’especialitat del xef són els arrossos, siguin risottos o caldosos.

Crta del Montseny, 406. Tel 938 482 805 www.lavalldelmontseny.com

SANTA MARIA DE PALAUTORDERA FONDA EL TURÓ DE L’HOME Situat al centre de Sta. Maria de Palautordera. Tracte familiar amb més de 100 anys d’experiencia. Especialitat en caça i bolets.

Cuina casolana.

Plaça Major, 6. Tel. 938 480 027 www.turodelhome.com

ORIENTAL

09/03/2010 20:40:39