www.naturaiaventura.cat
39
MAIG 2010
Pedalades roents
Imatge de portada: El castell de Castellet, s’enlaira sobre un turó a la riba nord del pantà de Foix
PELS COSTERS DEL FOIX
LA PICA D’ESTATS
Per la via Gabarró LES TORRES ROMANES DE MARTORELL
I el Pont del Diable
tapesNiA39.indd 1
12/05/2010 22:56:00
ANY V. NÚM. 39 MAIG 2010
TIRADA: 15.000 EXEMPLARS
CONTROLATS PER: Direcció: Jordi Fernàndez
Edició: Jaume Guillot
Correcció: Berta Aymerich Mestre Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Jaume Guillot
Col·laboradors: Carles Gel Marc Gavaldà Biel Ràfols Juan Carlos Borrego Alfonso Egea Laura Samsó J. Lluís Haro Albert Beneït
Edita: H4XORS S.L. Avda. de Roma, 152 entl-1ª 08011 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat
editorial
La muntanya és font de satisfaccions per a tots els que ens l’estimem. Des dels que hi treballen fins als que hi van a passejar els diumenges, passant pels que hi dediquen la vida, les il·lusions, la passió... Tots en treuen les seves compensacions en forma de plaer, de descans, de distracció... És bo ressenyar-ho ara que el bon temps comença a imposar-se i encara hi ha més gent que es desplaça des de les conurbacions als boscos, a les muntanyes, tot i que convé recordar que la prudència és necessària tot l’any, cada dia que sortim, per més coneixements que tinguem, per més experiència que duguem a l’esquena; la prudència no ens farà mai traïdors, ens farà més segurs i més lliures. Tot i això, encara que siguem cauts, encara que ens mostrem respectuosos, per aprofitar-nos de la muntanya també acabem pagant un tribut. De vegades, massa vegades, simplement en forma de cues de retorn a la gran ciutat, d’altres són petits accidents que no tenen cap més importància que l’anècdota familiar, però no sempre tenim la sort de poder-ho explicar amb aquella satisfacció d’haver superat una prova a l’abast de pocs. En certes ocasions el peatge és més alt, des de muntanyencs que s’han d’anar a rescatar fins als que hi deixen la vida, com és el cas de Tolo Calafat, per posar un exemple recent i mediatitzat, massa segons algunes opinions. És clar que els riscos pujant a l’Annapurna no són els mateixos que fent una travessa per Aigüestortes, una caminada pel Montseny o fent cim al Puigmal. Però de vegades no cal anar tan lluny, perquè la mort també ens sorprèn en terrenys totalment assequibles, sense cap més risc que el d’estar corrent amb un mapa i una brúixola. Aquest és el cas d’Adrià Triquell, orientador de llarga experiència, amant de la muntanya i la fotografia, que ens va deixar a principis de maig. El seu esperit inesgotable i el seu afany de perfeccionisme el feien un orientador impenitent, tenaç i incansable. El seu record quedarà viu entre tots els orientadors catalans.
Natura i Aventura és membre de:
L’equip de NATURA I AVENTURA Dipòsit legal: B-51.197-2006 Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03 tripa39.indd 3
16/05/2010 22:17:41
Sumari
06 22
rutes a peu 06
Les torres romanes i el Pont del Diable
M
boscos i arbres singulars 13
L’aladern
curses d’orientació 14
Tècnica, cròniques, dubtes, entrevistes...
CompeGPS Land 18
Els punts de pas
calendari 21
Activitats del mes
rutes en BTT 22
Pedalades roents pels costers del Foix
biblioteca 29
Novetats editorials
escalada en cresta 30
La Pica d’Estats per la via Gabarró
món sostenible 34
L T P
La despavimentació
descens d’engorjats 36
El barranc de la Coma d’Orient
butlleta 40 30
.. c s p e g
Ara més avantatges
directori 42
Planifica les teves sortides
A natura i aventura abril 2010
tripa39.indd 4
04/05 16/05/2010 22:17:59
MÁS VITALIDAD
..
LOS PANTALONES CON TIR ANTES PERFEC TOS PAR A CICLISMO ...
Badana Comfort Elastic CONFORT PERFECCIONADO ALTA TRANSPIRACIÓN
... se llaman „LÖFFLER ELASTIC, Pantalones con tirantes Winner“. Gracias a la calidad y a s su funcionalidad, seguridad y confort, estos or pantalones de ciclismo han sido elegidos por el Mountain Bike Magazin 06/07 como ganadores en su comparativa. A la venta en comercios de ciclismo y deporte.
www.loeffler.at tripa39.indd 5
16/05/2010 22:17:59
rutes a peu
LES TORRES ROMANES I EL PONT DEL DIABLE Guardant el pas del Llobregat per la Via Augusta
COMARCA: BAIX LLOBREGAT
natura i aventura maig 2010
tripa39.indd 6
16/05/2010 22:18:07
www.naturaiaventura.cat
06/07 tripa39.indd 7
16/05/2010 22:18:14
rutes a peu
El pont del Diable és una de les relíquies del passat romà a Catalunya, una obra d’enginyeria pensada per al transport i el trànsit rodat per la via Augusta, l’eix amb què els governants romans es recolzaven per fomentar un comerç ràpid entre les colònies ibèriques i la metròpoli. No tot el pont forma part del projecte original, ja que una riuada al segle xiii es va endur la pilastra central. Els restauradors van col·locar-hi un arc apuntat, d’estil gòtic, només pensat per al transport de persones i cavalleries, més habitual a l’edat mitjana, una època en què les comunicacions per terra eren infumables. La Guerra Civil també el va malmetre, i el gener del 39 l’exèrcit del govern, per frenar l’avanç de les tropes rebels capitanejades pel general Franco, el va volar parcialment. Innecessàriament, potser. Franco va guanyar la guerra i es va convertir en un dictador a la manera romana. També va dedicar-se a construir obra pública. Però això és una altra història. Hi ha dues torres que guardaven la contrada: la de Griminella i la del Clos, de factura inicial romana però molt utilitzades en època medieval i reforçades durant les carlinades. La ruta proposada s’enlaira pels turons propers a Martorell, amb vistes increïbles del pont romà, la depressió del Llobregat i Montserrat. També passa per unes inesperades mines de plom abandonades. natura i aventura maig 2010
tripa39.indd 8
16/05/2010 22:18:22
www.naturaiaventura.cat
P
oc s’imaginava en Marcus quan col·locava el darrer carreu de la pilastra del pont que es construïa sobre el Llobregat que mil anys després aquella magnífica obra d’enginyeria que facilitava el pas entre les dues ribes del riu que baixava de les altes muntanyes dels ports, seria conegut com el pont del Diable. De fet mai no havia mirat els seus companys obradors com a esperits malignes pel fet d’anar encalçant un carreu al costat o sobre l’altre amb precisió mil·limètrica. otser ell divinitzava la figura de l’arquitecte, un home prim i de mirada sorruda caminant un tros amunt un tros avall de les ribes, saltironejant entre les barcasses i les altes passeres de fusta amb rotlles de papir sota l’aixella. Però als ulls de la decadent civilització medieval que substituiria la seva, només constructora de petites esglesioles de volta de canó i una sola paupèrrima nau, castells matussers i torres de guaita que els moros enderrocaven amb tiradors, allò, allò només podia ser obra del dimoni. Qui si no havia traçat unes línies tan rectes i fermes? Amb quin propòsit pecador? En Marcus va alçar la mirada i va entreveure entre la boirina anticiclònica estiuenca que esmorteïa l’horitzó les dues torres de planta quadrangular que els militars bastien sobre dos promontoris per controlar el pas del pont i reforçar-ne la seguretat, tot i que els enemics de Roma eren en un lloc tant llunyà com Pèrsia i els temps de les campanyes iberes ensopegaven amb els llims de la memòria. Una xafogor aixafava els obrers sota un sol pla i dur, espetegant damunt les pedres i els cossos. L’arquitecte fa hores que deu ser banyat i ben perfumat, i els ulls fiten el capatàs fent la migdiada a recer d’una jonceda i l’ombra d’un pi pinyer. Un murmuri flota per sobre de la remor de l’aigua. Els obrers rondinen. Volen plegar d’hora i baixar a les cases del marge dret del riu. Allà hi ha dues tabernes, la pensió i el bordell, i, per les festes de l’equinocci, un tancat amb bous i una pira de llenya i estris de fusta
08/09 tripa39.indd 9
16/05/2010 22:18:30
rutes a peu
LLOCS D’INTERÈS Pont del diable: El pont del Diable està situat entre Martorell i Castellbisbal sobre el riu Llobregat unint dues comarques, la del Vallès Occidental a l’esquerra i la del Baix Llobregat a la dreta. És una reconstrucció realitzada l’any 1963 d’un pont gòtic del 1289, sobre una base romana. D’origen romà (es conserven els estreps del pont i un arc ornamental al marge esquerre) fou destruït pel riu, que es va endur la pilastra central, i es va reconstruir amb un sol arc el 1289, per evitar l’efecte de les riuades. El nou perfil i la menor amplada ja no eren adient per la circulació rodada, però sí per al transport amb bèsties de càrrega, molt més emprat a l’edat mitjana. Fou restaurat el 1768 per l’enginyer militar Juan Martín Cermeño. El gener de 1939 l’arc central va ser destruït per l’exèrcit republicà en retirada, i va ser reconstruït el 1963. Torre Griminella: Dominat la vall i la vila, a la serralada coneguda justament com “serra de les Torretes”, hi ha dues torres d’origen romà. La torre Griminella o torre Petita és molt probablement d’origen romà i deuria vigilar el pas de la Via Augusta pel Pont del Diable. Té planta quadrada i està feta amb la tècnica dita opus quadratum. En unes recents excavacions s’hi va trobar un pivot d’àmfora romana embegut en el morter d’un dels murs. Torreta del Clos: Igual que la torre Griminella, la torre del Clos (o torre Gran) és d’origen romà i, de fet, a la seva base s’hi han trobat restes d’aquella època. Tanmateix, la major part de l’estructura actual és fruit de la reconstrucció duta a terme l’any 1874 amb motiu de la Tercera Guerra Carlina. D’aquesta reconstrucció en destaca una garita que defensava la porta d’entrada.
natura i aventura maig 2010
tripa39.indd 10
Doble pàgina d’inici: el Pont del Diable de Martorell ha esdevingut tot un símbol d’identitat. Pàgina anterior: l’arc romà marcava el límit entre les províncies romanes de Barcino i Tarraco. Aquesta pàgina: la torreta del Clos, d’origen romà, va ser reedificada el 1874 durant la Tercera Guerra Carlina. Sota: xemeneia de la Martorellense, empresa que explotà les mines de plom fins l’any 1963.
vells i desnonats que els nens del poble apilen per a cremar quan fosquegi. Però el capatàs no vol cedir. Té ordres estrictes: aprofitar les aigües baixes per accelerar els treballs i enllestir la base de la pilastra abans no arribin les pluges de tardor. Ja n’hi ha prou amb la vagància de demà, pensa mentre es desperta i fa assotar uns esclaus que mandregen vora una carreta, aparcada al costat de l’arc ornamental, a la riba esquerra. Demà serà una disbauxa on fins i tot aquesta púrria de captius descansarà borratxa als sorrals fluvials després de banyarse a les fredes aigües del riu a l’albada, com mana la tradició, es diu mirant cap a l’obra, satisfet. En Marcus s’eixuga la suor. La boca li sap a cervesa i vi, a la coca enramada que d’aquí a poques hores endraparà. S’imagina aquells sabors amarant les genives, les dents, la llengua, el paladar..., i escup quan és la pols de la pedra el que penetra pels seus narius confosa amb aquella aroma d’aigua de riu, tast de jonc, canya, tamariu. Pedra forta, columna forta com les muralles de Tàrraco. Una munió d’homes, els seus companys,
10/11 16/05/2010 22:18:43
www.naturaiaventura.cat
tripa39.indd 11
16/05/2010 22:18:58
rutes a peu
resten en silenci. L’efecte de les fuetades. Belluguen les mans. Bateguen els cors. Són engranatges precisos, centenars de dimonis que l’imaginari del futur dibuixarà per explicar l’inexplicable: que el món no necessàriament ha d’avançar millorant tècnicament, culturalment o sociològicament. La humanitat pot recular, com a l’edat mitjana. Però, tanmateix, sempre quedarà algun testimoniatge. TEXT: JUAN CARLOS BORREGO
LA RUTA PAS A PAS ÈPOCA: hauríem d’evitar els dies més calorosos de l’estiu TIPUS ITINERARI: CIRCULAR RECORREGUT: 11 KM
FITXA
Sortirem del pont del Diable (1), al costat de les ruïnes de l’ermita de Sant Bartomeu. Farem un recorregut urbà pel passatge Quarter, la plaça de la Creu, el carrer de Pere Puig, Grambeta, Josep A. Clavé, plaça de les Hores, de la Vila, de l’església de Santa Margarida, i els carrers Independència, Mur i de la Muntanya, on ja posats en la feina de pujar passem per sota el viaducte de l’AP-7 (2) i entrem en un camí costerudíssim cap a la Roca Dreta. A l’enforcall dels Quatre Camins (3) seguim cap a la serra de l’Ataix per fer un llarg passeig carener acompanyats pels senyals d’un gasoducte que ens mena fins al trencall de les Basses de Sant Jaume (4). Caminem fent una volta gairebé sencera al Montgoi fins a situar-nos a 50 m de la cruïlla amb el gasoducte (5). Però no hi tornem, sinó que continuem fins al trencall de les mines de plom, a la dreta (6). Les visitem fent un lineal, tornem al camí, i ens dirigim als Quatre Camins per seguir recte fent un tomb pels turonets on s’hi enclaven les dues torres romanes (7 i 8), les quals veurem fent una i grega d’anada i tornada abans de recuperar el camí i baixar per un corriol que ens portarà a sota l’autopista, des d’on ens serà fàcil desfer el camí fins al famós pont.
1
2
8
3
5
7
DURADA: 3 H DESNIVELL: 250 M DIFICULTAT: BAIXA
S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT TRAC OL, EL RESS K I LA ENYA
6
4
Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya
natura i aventura maig 2010
tripa39.indd 12
16/05/2010 22:19:11
arbres i boscos singulars
FITXA 16
L’aladern: l’aventurer de terra baixa Si bé en les dues anteriors entregues —dins d’aquest nou apartat dedicat als “actors secundaris” dels nostres boscos— vam parlar d’aurons i moixeres, espècies que bàsicament les trobem a la muntanya mitjana catalana, avui parlarem d’un arbre que regna en la terra baixa de bona part dels Països Catalans: l’aladern. Arbre, o millor dit, arbret, doncs tot i que pot assolir els 6 metres d’alçada, l’aladern, Rhamnus alaternus en llatí, el podem trobar força vegades en alçades de 2 m i d’inclús 1 m. Aquest arbre, que no perdrà fulla durant tot l’any, és d’escorça llisa, que únicament es clivella quan aquest comença a envellir. Espècie molt comuna a tota la terra baixa catalana, especialment en el país de l’alzinar amb marfull. Excepcionalment, el podem trobar fora de les seves contrades en zones d’alzines força resguardades del fred de la incipient muntanya mitjana. Les seves fulles, de la mateixa manera que les seves branques, es troben oposades. Són fulles petites, generalment de 2 cm a 6 cm, amb una verdor i lluentor força característiques. També caracteritzaran les fulles, concretament en el seu anvers, els nervis sortits, en relleu. Aquestes fulles, coriàcies, són de forma ovalada a el·líptica i tenen l’especial tret que s’hi veu una vora translúcida al voltant quan les veiem a contrallum. L’aladern és un arbre dioic (recordeu: flors femenines i masculines en diferents exemplars), de flors petites groguenques de 5 sèpals. Les trobarem agrupades en raïms a les axil·les de les fulles. Comença a florir al febrer; les flors més tardanes surten a finals d’abril. El seu fruit és carnós, amb forma de drupa com el lledoner, el boix grèvol, etc.
Parlàvem al principi de l’alçada de l’aladern, que era un arbret d’estatura “petita”, etc. Ja sabeu que això de les mides és relatiu, depenent dels ulls que s’ho mirin, però en el cas de l’aladern arriba a ser, podríem dir, extrem, doncs tenim la seva versió arbustiva: el garrigó, Rhamnus alaternus variant postrata. Aquest el podrem trobar ajagut en llocs pedregosos. Comentar també que els illencs disposen del seu propi aladern, endèmic, que només creix a les Illes Balears: el llampúdol bord, Rhamnus ludovici-salvatoris.
De color vermell a negre depenent de la seva maduresa, fructifica d’octubre a novembre.
Per últim, cal parlar d’un arbre de vegades confós amb l’aladern. Tant és així que aquesta confusió ha acabat afectant el seu nom. Parlem de l’aladern fals, i com veureu pel seu nom científic, Phillyrea latifolia subespècie media, no té res a veure amb el protagonista del capítol d’avui. Tot i que una ullada ràpida pot fernos pensar en l’aladern “real”, el fals el distingireu fàcilment comparant les flors, doncs només disposen de 4 pètals, a més de ser hermafrodites. Les seves fulles, a més a més, són dentades amb els nervis molt menys en relleu que en les fulles de l’aladern. Quan està madur, el fruit presenta un to blavós. Aprofiteu, doncs, la vostra següent visita a terra baixa per jugar a diferenciar entre uns i altres i, això sí, gaudir del bell color d’ambdues espècies. Una cosa no treu l’altra.
12/13 tripa39.indd 13
16/05/2010 22:19:15
curses d’orientació
per Biel Ràfols, campió d’Espanya 2010 bielrp@naturaiaventura.cat
a
ic n c è T
T’ho jugues tot en l’elecció d’itinerari Si t’ho jugues tot en l’elecció d’itinerari, t’hi jugues encara més si es tracta d’un campionat. Concretament el Campionat d’Espanya 2010 de llarga distància, en què les eleccions d’itinerari són fonamentals, ja que es tracta d’una cursa amb poques fites i molta muntanya per recórrer, per tant, es fa necessari trobar la forma òptima de salvar la distància i sobretot els desnivells. Aquest va ser el tram més decisiu de la cursa d’HE, ja que a la fita 8 molts orientadors, per diferents circumstàncies, van perdre-hi temps. S’ha de saber que fins a la fita 6 s’havien fet ja 300 metres de desnivell en poc més de 2 km, cosa que podria condicionar el fet de voler o no agafar la ruta blava. Ruta vermella: ROGER CASAL (8.52): Opta per agafar direcció nord i seguir a corba de nivell (sense ni baixar ni pujar). Controla el revolt del camí i passa pel sud-oest de la zona amb pedres. Puja al turonet (amb una pedra rodona) i ataca la fita des de la part superior en direcció nord. Ruta blava: LUÍS NOGUEIRA (9.40): Surt en direcció sud i de baixada per la fondalada, per anar a buscar el límit superior del camp envoltat per un mur i un camí. Des d’allà, es comença a enfilar per un corriolet, passant per la fita 10, que serà el punt d’atac. Tot i ser molt llunyà, està a la mateixa alçada que la fita 8, cosa que fa que només hagis de mantenir altura al llarg d’uns 300 metres sense haver de pensar ni fixar-te en res més. Ruta verda: DANIEL MARTÍN (10.26): Ruta molt semblant a la vermella amb la variació que en lloc de passar per la zona de pedres bosc a través va a buscar el camí per intentar agafar més seguretat i velocitat.
Fe d’errates
En les conclusions del passat número 37,varem cometre un error i publicàrem unes conclusions que no corresponien amb les eleccions d’itineraris proposats. Les conclusions pertinents són aquestes: Conclusió: Com mostren els temps, la millor ruta sembla ser la taronja. Segurament el motiu és que és la que té menys desnivell (15 metres menys que la blava) i que transita més distància per camí (es corre més ràpid i amb més seguretat que corrent pel bosc) en comparació amb la verda, on s’ha de mirar molta estona el mapa per mantenir la bona direcció. A més a més, la part complicada de la ruta és en la part inicial, per tant, en la part final, tant en la ruta verda com la taronja, es pot anticipar el següent bucle i hi ha menys risc de cometre errors; ja que el punt d’atac es més fiable (pel fet d’haver anat per camí).
Conclusió: Com es pot apreciar, entre la ruta vermella i la verda hi ha poca diferència pel que fa a la distància, però en canvi la diferència en temps és superior a 1 min 30 s, per tant podríem concloure que no val la pena anar a buscar el camí (si no és perquè el corredor ha volgut assegurar, descansar, anticipar...). Pel que fa a la comparació amb la ruta blava, podem veure que la distància és més o menys la mateixa, però la ruta blava ha de pujar 20 metres més de desnivell. En canvi, és positiu que ja anticipi la fita 10. Respecte al fet d’haver de mantenir l’alçada i anar bosc a través, la ruta blava ho fa a la part final, mentre que la vermella ja ho ha fet a la part inicial. L’atac final de la ruta vermella és des de dalt del turó i és força complicat (no hi ha punts d’atac propers a la fita). De fet, va ser en aquest punt on molts corredors van perdre temps. L’atac de la ruta blava, tot i ser més llunyà, crec que és més segur, ja que només s’ha de mantenir l’alçada. Amb tot, podríem concloure que no val la pena baixar tot el desnivell de cop i pujar aquests pocs metres al final, sinó que és més ràpid agafar la ruta vermella, que fa una baixada més continuada.
natura i aventura maig 2010
tripa39.indd 14
16/05/2010 22:19:33
www.naturaiaventura.cat
Catalunya triomfa als Campionats d’Espanya d’orientació 2010
EL CONSELL
La Setmana Santa passada, de l’1 al 4 d’abril, Catalunya es va proclamar com a millor comunitat autònoma al Campionat d’Espanya d’orientació, celebrat a Becerril de la Sierra (Madrid). Això va ser gràcies a les bones actuacions de tota la selecció catalana, però cal destacar els resultats d’Ona Ràfols, que va guanyar 4 ors dels 4 possibles: llarga distància, mitja distància, esprint i relleus. En els relleus va estar acompanyada de Carla Guillén i Anna Serrallonga (subcampiona a la llarga i mitja, i tercera a l’esprint). Biel Ràfols es va proclamar campió d’Espanya en la distància mitja i també als relleus, acompanyat per Lluís Ferrer i Ionut Zinca (subcampió a la llarga). Aquests i altres podis en diferents categories van culminar uns excel·lents resultats als campionats 2010.
Anticipació del terreny Consisteix a fer-se una imatge mental (en tres dimensions) del terreny que ens anirem trobant en l’aproximació del control. Quan la farem servir? Sempre. Sobretot en curses ràpides, ja que així, quan es veu la realitat, és com si ja hi haguéssim estat. També és molt útil si podem fer una imatge aproximada de la localització de la fita (juntament amb la informació de la descripció de control).
Curses O-Peu 16 Dg Mai Final Copa Barcelona St Cugat del Vallès www.senglaro.cat 23 Dg Mai Calella
Circuit Oros 8 www.oros.orientacio.org
29 Ds Mai Passejada-O Cerdanyola (Mataró) www.oros.orientacio.org 30 Dg Feb Vallgorguina
C. de Catalunya de relleus www.grionsorientacio.cat
14/15 tripa39.indd 15
16/05/2010 22:19:50
curses d’orientació
ta s i v tre
L’enOna
Ràfols, Campiona d’Espanya 2010
Quan i com vas començar a fer orientació? Fa 12 anys i després que el Carles Lladó ens insistís a tota la família perquè provéssim aquest esport. Un diumenge vam anar tota la família a una cursa a Gavà. Van veure que tenia cert instint orientador i ja no em van deixar escapar! M’agrada l’orientació perquè… No és només un esport, sinó que és una manera d’entendre la vida. Però canviaria: L’opinió que en té la gent. A Catalunya i Espanya es veu molt com un esport familiar per anar a passejar per la natura. M’agradaria que es potenciés més com un esport d’elit. L’orientació és… Motivació per seguir endavant i millorant en molts aspectes. Com et veu la gent que et coneix i sap que fas orientació? La veritat és que creuen que som una colla de friquis (i ho som!). Per defensar-me dic que tothom ho és en algun àmbit... Si no fessis orientació faries… Segurament curses de muntanya o cros, però també és molt probable que practiqués el “panxing”. Si em busqueu, em podeu trobar a ... L’hospital treballant o a la Carretera de les Aigües i Collserola. És veritat que vas començar a entrenar per no quedar l’última a l’europeu cadet? Ha! ha! Aquest és un secret que no havia de sortir mai a la llum! Un altre dia ja no em deixaré entrevistar per un germà. Et deixem fer una petició a la federació. Què demanaries? El geni de la llàntia me’n deixava demanar tres, però bé, amb una em conformo: volem seleccions catalanes! Quina és la cursa que t’ha agradat més i recomanaries? El Jukola, que és una competició de relleus de 7 persones que es fa a Finlàndia amb més de deu mil participants. Se’t posen els pèls de punta quan veus la sortida en massa i notes que el terra tremola! Dóna facilitats que altres membres de la família també facin aquest esport? Diria que sí en tots els àmbits. Comprenen millor per què t’esforces, les dificultats amb què ens trobem, et poden assessorar amb més fonaments... D’altra banda, també ajuden en els desplaçaments i sempre són allà per animar. Creus que és possible treure’s la carrera de medicina (actualment estudia 4t) sense renunciar a un entrenament de qualitat? De moment vaig fent; mentre estigui estudiant ho veig possible: em puc fer els horaris més o menys flexibles amb molta part d’estudi a casa. Quan comenci a treballar, ja en parlarem... Què significa per tu haver aconseguit els 4 títols de campiona d’Espanya? Aquest any era el primer que tenia com a objectiu l’or. Les dues principals contrincants de l’any passat m’han deixat una mica d’avantatge mentre estan ocupades amb qüestions maternals. Tot i això ha estat molt complicat, i els resultats així ho demostren: 2 segons a la mitja, 6 a l’esprint i 10 als relleus! Quins són els teus objectius com a orientador després d’haver-te classificat ja per una final d’un mundial? Seguir millorant, tant tècnicament com físicament, per estar cada vegada més a prop de l’elit mundial.
natura i aventura maig 2010
tripa39.indd 16
16/17 16/05/2010 22:20:00
tripa39.indd 17
16/05/2010 22:20:10
CompeGPS Land
Capítol 6: Els punts de pas
Els waypoints o punts de pas són marques electròniques que identifiquen un punt determinat del terreny i podem considerar-los la part més elemental de la navegació amb GPS. A partir del moment en què introduïm a la memòria del receptor les coordenades del punt de pas al qual volem dirigir-nos, ja estem navegant amb el nostre GPS. CompeGPS Land és l’eina més eficaç per treballar amb aquests punts de referència, tant a l’hora de descarregar del receptor els indrets que hem marcat en el nostre GPS per així localitzar-los en el mapa, com per introduir en l’aparell els punts que hem indicat en el mapa i pels quals volem passar en la nostra excursió. Si us agrada la geocerca, CompeGPS Land és el programa ideal per localitzar els llocs on s’amaguen els tresors i preparar la millor aproximació. CREACIÓ DE PUNTS DE PAS SOBRE EL MAPA DIGITAL Suposem que hem decidit anar a cercar un tresor amagat en un racó de la Cerdanya del qual només en coneixem les coordenades (per exemple, descarregades de www. geocaching.com). El primer que farem és obrir en el nostre programa el mapa de la Cerdanya (en capítols anteriors hem explicat com aconseguir un mapa topogràfic per al CompeGPS Land i, si cal, calibrar-lo). Un cop carregat el mapa triarem, en el menú Waypoints, l’opció Nou Waypoint (figura 1). Apareix una finestra amb les propietats del punt de pas que acabem de crear. Hi veurem sis pestanyes: General, Coordenades, Posició, Font Icona, Mostrar i Associacions. Seleccionem la pestanya General, clicant sobre el triangle negre, per veure totes les opcions que ens ofereix. En aquest nou menú, si cliquem a la icona del llapis activarem la casella seleccionada per poder escriure-hi. D’aquesta manera podem canviar el nom del punt de pas, afegir-hi una petita descripció o modificar-ne la data i l’hora de creació. La pestanya Coordenades (figura 2) ens dóna accés a un menú que ens permet escriure les coordenades del punt de pas. Per defecte el programa situa el waypoint al centre de la pantalla, i aquestes són les coordenades que apareixen en un primer moment. La icona
Figura 1
en forma de llapis ens permet modificar-les. Cal tenir en compte diversos factors a l’hora d’escriure les coordenades. Primer convé triar el tipus de coordenades que utilitzarem. Les més utilitzades són Lat/Long (latitud i longitud, en què escriurem les coordenades en graus i minuts, per exemple 42º 23.799’) i Projecció UTM (en què escriurem les coordenades en metres, per exemple 414.092). Després indicarem el datum en què es van obtenir les coordenades. En el nostre exemple, en el que ens hem descarregat
les coordenades de www.geocaching. com, el datum és WGS84. També podem modificar el format en què entrarem les coordenades: si serà en decimals o en graus, minuts i segons, etc., i si ho desitgem, podem indicar l’altura del punt. Les pestanyes Font Icona i Mostrar ens permetran personalitzar el punt de pas i definir allò que volem mostrar a la finestra de CompeGPS Land (figura 3), des de la imatge que caracteritzi el punt de pas fins als colors o tipus de lletra.
natura i aventura maig 2010
tripa39.indd 18
16/05/2010 22:20:13
www.naturaiaventura.cat
Figura 2
Figura 3
Un cop creat el punt de pas, en el menú Waypoints ens apareixen activades noves opcions, entre les quals destaca la possibilitat d’emmagatzemar els punts de pas definits. Guardar Waypoints com... ens permetrà desar l’arxiu de punts de pas a la carpeta que desitgem i amb el nom que més ens agradi. Si realitzem alguna modificació, Guardar Waypoints ens permetrà desar els canvis (figura 4). CÀRREGA DE PUNTS DE PAS DES DE l’ORDINADOR AL RECEPTOR GPS Si el nostre GPS és el TwoNav Aventura, l’Sportiva o l’Evadeo, CompeGPS Land el detectarà automàticament quan el connectem a l’ordinador. A la finestra Arbre ens apareixerà el dispositiu. Si no tenim aquesta finestra oberta, podrem activar-la clicant l’opció Veure Arbre de Dades al menú Veure. Un dels avantatges de treballar amb aquests dispositius és la comoditat i facilitat que ens ofereixen a l’hora de comunicar-se i transferir les dades. Per carregar l’arxiu dels punts de pas que hem desat al nostre ordinador només hem d’obrir-lo des de CompeGPS Land (menú Waypoints, opció Obrir Arxiu de Waypoints o la combinació de tecles d’accés ràpid Ctrl+W) i, a la finestra Arbre, arrossegar l’arxiu a la carpeta Waypoints del nostre receptor (figura 5). Si disposem d’un altre GPS, haurem d’utilitzar l’opció Enviar Waypoints al GPS del menú Comunicacions. Ara ja podem anar a cercar el tresor.
Figura 4
Figura 5
18/19 tripa39.indd 19
16/05/2010 22:20:16
CompeGPS Land
DESCÀRREGA DE PUNTS DE PAS DES DEL RECEPTOR GPS Sovint succeeix que durant una excursió marquem un o més punts de pas en el nostre GPS per poder, després a casa, verificar les seves posicions sobre el mapa digital, per poder senyalitzar els punts d’un roadbook o marcar l’indret on hem fet una fotografia, per citar alguns exemples. En el TwoNav Aventura, l’Sportiva o l’Evadeo simplement farem doble clic a l’arxiu de Waypoints que volem obrir. Si el nostre GPS és un model diferent als esmentats, haurem de Descarregar Waypoints al GPS des del menú Comunicacions. DESAR DIVERSOS PUNTS DE PAS EN DIFERENTS ARXIUS A vegades ens interessa guardar els punts de pas que hem descarregat del GPS en arxius diferents. Per exemple, els indrets on hem recollit unes mostres o els indrets més interessants que volem recomanar a un amic.
Figura 6
CompeGPS Land ens permet fer-ho de la forma més fàcil. En el menú Veure triem l’opció Activar Mode de Selecció (o cliquem la icona (del panell d’eines) i, mantenint el botó esquerre del ratolí pitjat, dibuixem
el rectangle que uneix els punts de pas que ens interessa aïllar en el nou arxiu. En deixar anar el botó ens apareixerà un menú (figura 6) en què triarem l’opció Guardar aquests Waypoints com...
natura i aventura maig 2010
tripa39.indd 20
16/05/2010 22:20:19
maig - juny
Data
Activitat
Organitza
Marxes i caminades 16/05 Marxa de Regularitat Grup Excta. Campdevànol 16/05 Marxa de Regularitat Ateneu Sant Justenc (S.E.) 16/05 Caminada Popular Vila-Seca-La Pineda Agrup. Cultural Vila-seca (S.E.) 16/05 Caminada de la Serralada de Marina Club Muntanyenc Mollet 16/05 Caminada del Vidranès Centre Excta. Sant Quirze 23/05 Marxa d’Orientació U. E. Sant Joan de les Abadesses 23/05 Caminada Popular de Solsona Centre Excta. Solsonès 30/05 Caminada Popular d’Esplugues a la Serra de Collserola Espluga Viva (S.E.) 05/06 Caminada Popular “Aplec de Falcons” Club Falcons Sabadell 05-06/06 Marxa Polinyà-Montserrat Ass. Excta. Polinyà
Contacte www.gec-campdevanol.org www.santjust.org/seas http://webfacil.tinet.cat/muntanya www.cmmollet.com http://ces.rostoll.cat www.uesantjoan.cat www.centreexcursionistasolsones.org www.centreexcursionistaesplugues.cat www.falconssabadell.org secretaria@elgrup.com
Projeccions d’audiovisuals i films de muntanya 18/05 Audiovisual i xerrada. Col·loqui de muntanya Unió Excta. Matadepera www.uem.cat 20/05 Cicle de Cinema de Muntanya Cornella del Terri: “Touching the void” C.E.. La Vall del Terri ccevallterri@hotmail.com 25/05 Cicle de cinema Josep M. Rodés: “K-2 Sogno e Destino” Centre Excta. De Gràcia www.cegracia.cat 28-29/05 Cinema de Muntanya Club Muntanyenc Mollet www.cmmollet.com 15/06 Audiovisual i xerrada. Col·loqui de muntanya Unió Excta. Matadepera www.uem.cat Curses de muntanya 16/05 Cursa de Muntanya de Berga 23/05 Cursa de Muntanya de Paüls 29/05 Cara Amón 30/05 Duatló Rural de la Selva 06/06 Cursa 3 Comarques 06/06 BikeaVic 12/06 Cuita el Sol
Ass. Esp. Mountain Runners del Berguedà Unió Excta. De Catalunya - Tortosa Centre Exta. Alta Ribagorça Makis amb 7 Ajuntament d’Alpens Unió Excursionista de Vic Centre Excta. Lleida
Competicions BTT 29/05 Combinada Popular BTT Matadepera Unió Excta. Matadepera 06/06 Bikeavic 2010: BTT en ruta Unió Excta. Vic
www.mountainrunners.eu www.uectortosa.org cearpont.blogspot.com http://makissils.blogspot.com/ www.cursa3comarques.cat/ www.unioexcursionistavic.org/ www.cuitaelsol.org/ www.uem.cat www.unioexcursionistavic.org
20/21 tripa39.indd 21
16/05/2010 22:20:22
rutes en BTT
PEDALADES ROENTS PELS COSTERS DEL FOIX D’una urbanització fantasma a un espai protegit
COMARCA: ALT PENEDÈS
El parc del Foix té una història sorprenent. Aquella vall regada pel riu Foix, de poc cabal i embassat durant el primer terç del segle XX per abastir d’aigua una terra eixuta, amaga les cicatrius de l’especulació immobiliària dels anys seixanta, geni de brivalls i tomba d’il·lusos. Ara, fent-li una visita, poc o gens ens podem imaginar el que es coïa en aquells anys de diners i enganyifes fàcils si no hi ha algú disposat a explicar-ho. Entre els arítjols, les heures, els pins i els boixos, aquesta última espècie més pròpia d’altres indrets, hi ha totxos i llambordins que esperen, com les ciutats perdudes dels Andes, un narrador i un oient. Vet aquí una història a cau d’orella.
natura i aventura maig 2010
tripa39.indd 22
16/05/2010 22:20:30
www.naturaiaventura.cat
22/23 tripa39.indd 23
16/05/2010 22:20:38
rutes en BTT
L
’Arnau i la Sole s’han presentat sense avisar a l’oficina del parc del Foix un dimarts de març a l’hora en què els paletes que aixequen un mur al carrer del Castell engoleixen uns greixosos entrepans i xibeques. Però no són uns turistes habituals. Ni tenen la intenció de demanar cap informació sobre la ruta de la font d’Horta, el bellíssim darrer paratge on s’amaga l’alzinar més conservat de la serralada litoral penedesenca. El guarda se’ls mira estranyat. Dos joves amb olor de perfum car, ell encorbatat, llenguota vermella cobrint gairebé la camisa de tons blancs; ella amb un vestit modern, escotat i lluent, amb una jaqueta salmó del tipus torera i un rictus de secretària obedient de la dreta de l’Eixample. Porten una cartera d’un negre atzabeja, cuir amb pedigrí, que ell agafa amb recel, llançant mirades a les pedres de l’edifici de l’antic ajuntament de Castellet com si fos al carrer d’Escudellers de Barcelona un capvespre. —Bon dia —una gran rialla i una mà que s’allarga cap al taulell, franca, que encaixa amb la del guarda, tova, toveta. El guarda de torn contesta educadament estrenyent-la, notant la pressió del metall d’un anell. De fons se sent el brunzit rogallós de l’aparell de ràdio, el walkie, entre paraules mig esbossades. Una patrulla sembla haver trobat un furtiu i el sobreguarda ja ha avisat els rurals. —Sóc l’Arnau Soldevila, i ella, la Soledad Maroto. Venim de part del senyor Escofet —i li lliura una targeta d’un bufet d’advocats i una autorització amb la signatura del client. Sense temps per reaccionar, el lletrat obre la cartera i li ensenyen, de lluny, un full que el guarda, poc avesat a la paperassa administrativa, reconeix a la perfecció. I riu, fluixet, com sempre que hi ha passerells de visita. —Encantat. Volen un cafè? —ha fet un oferiment amb la sorna dibuixada als llavis i a la resta del rostre. Al principi, quan va entrar a treballar al cos de guardes forestals del recentment creat parc del Foix i Olèrdola el sobtaven les visites com aquella. A vegades era el propietari dels terrenys en persona i sense advocats pel mig. I els compadia. Sobretot els particulars que havien heretat una finca al terme municipal de Castellet i la Gornal, vora l’embassament de Foix. El Llac de Foix era, sens dubte, la urbanització més eixerida de la potent indústria especulativa que prenia embranzida als anys seixanta a la
natura i aventura maig 2010
tripa39.indd 24
16/05/2010 22:20:58
www.naturaiaventura.cat
24/25 tripa39.indd 25
16/05/2010 22:30:34
rutes en BTT
Doble pàgina d’inici: a la riba nord del pantà de Foix s’alça el poble de Castellet. Doble plana anterior: travessant la presa del pantà. Plana anterior: la pista que enllaça els pobles de Castellet i torrelletes està esquitxada de vells masos abandonats, com Cal Balaguer. Sota: amb el blau teló de fons del pantà de Foix, sobre un turó s’eleven l’església de Sant Pere i el castell de Castellet.
rereguarda de la Marina Penedesenca. Amples carrers, un embarcador, un club social exclusiu, restaurants, pistes esportives... I quaranta anys després encara és un paratge paradisíac. Però ara, potser perquè els anys l’havien endurit o bé perquè ja no eren els propietaris de les finques qui visitaven el parc sinó advocats que representaven els seus hereus, ja no trobava compassió i els deixava parlar i parlar. —Sí, sí, el seu client ha trobat en la documentació d’un tiet difunt l’escriptura d’una finca al parc del Foix que no consta enlloc. —I és clar... —Veniu a reclamar-la. —Exacte. Llavors el guarda es va fregar les mans,
es va aixecar per obrir la finestra per a què entrés la llum del sol i mostrar-los les magnífiques vistes des del turó de Castellet: l’embassament i el bosc Negre. Aquella pineda mai no s’ha cremat, i s’alça esplèndida al voltant de les ribes xopes del pantà. —És un lloc molt bonic, oi? —I tant —l’advocat calculava en silenci el valor en pessetes d’una propietat en aquell indret. Mil metres quadrats! I transformava en euros la seva comissió. —Aquest és un parc amb sort. Un dia, als de l’ajuntament i una constructora, se’ls va ocórrer construir una urbanització de luxe. Ho tenia tot, molt selecte, i vora el mar —les paraules del guarda entomaven l’acidesa de la sorna. —I la parcel·la 23 on para?
natura i aventura maig 2010
tripa39.indd 26
16/05/2010 22:30:42
www.naturaiaventura.cat
—Allà, on s’hi posen els romanesos a pescar carpes. Hi ha un camí cimentat que hi mena. L’advocat va multiplicar per dos la quantitat imaginada. Per molt que hi hagués un espai protegit, aquella parcel·la era del seu client, i era dins d’un projecte anterior al parc que cap polític no havia anul·lat. La llàstima és que ningú no trobava els expedients a l’ajuntament, es va lamentar. —Bé, senyor..., senyor guarda. Venim a legitimar la propietat. Pel que sembla a l’ajuntament han perdut bona part dels expedients de la urbanització Llac de Foix i ens han dit que vostès... —Ui, ui, ui. I no l’han avisat? —De què? —va bramular. —Si que són múrries, les secretàries.
L’advocat va obrir els ulls i va tentinejar amb la punta dels dits sobre el taulell. —A vegades l’arribada d’una idea als ajuntaments fa desenvolupar un projecte que acaba en asfalt i totxo. Què li he de dir, jo. Un cop iniciat no té aturador. I el territori, si l’agressió immobiliària és forta, queda malmès. —Vaja, un altre ecologista. Sense el progrés... —Per sort —el va aturar— o per desgràcia, l’especulació és capaç de tot. —Però podem o no prendre... —Un moment, un moment. En aquells anys l’ajuntament va donar uns permisos a una constructora, que va començar les obres d’urbanització i a vendre parcel·les. Com la del seu client. Tot legal. Aquí hi ha el projecte
—i va assenyalar una vitrina. —Ara ens entenem. —La llàstima és que el promotor, un cop va cobrar una bona pessigada als clients, com ara el seu, va desaparèixer i, pel que sembla, qui signava els documents de l’ajuntament no els va portar mai a Urbanisme. —I què? —Que la urbanització era fantasma, només existia als papers. I quan el promotor va fugir, ningú no se’n va fer responsable i l’ajuntament va aturar les obres. —Una estafa? —Sí, gràcies a la qual, paradoxes de la vida, s’ha permès la conservació del lloc, i ara, quaranta anys després, és un espai protegit. TEXT: JUAN CARLOS BORREGO
26/27 tripa39.indd 27
16/05/2010 22:30:50
FITXA
rutes en BTT
DURADA: 2-3 H DIFICULTAT: BAIXA ÈPOCA: hauríem d’evitar els dies més calorosos de l’estiu, o bé pedalejar al matí o al vespre.
DESNIVELL ACUMULAT: 730 M TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DISTÀNCIA: 32 KM
S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT TRAC OL, EL K IE ROA DBO L OK
natura i aventura maig 2010
tripa39.indd 28
16/05/2010 22:31:08
biblioteca
Novetats editorials L’ALT SOLSONÈS RASES I CIMS
EL CAMÍ CATALÀ DE SANT JAUME DES DE MONTSERRAT
Autors: Maria Dot, Francesc Garrigós i Raimon Rovira Editorial: Cossetània Edicions Col·lecció: Azimut, 111 Preu: 15,00 € Nombre de pàgines: 204 Nombre d’il·lustracions: 79
Autor: Joan Fiol Boada Editorial: Cossetània Edicions Col·lecció: Azimut Turisme, 8 Nombre de pàgines: 108 Nombre d’il·lustracions: 142 Preu: 13,70 €
Al capdamunt del Solsonès s’allarga la primera línia dels Pre-pirineus, amb els massissos calcaris del Verd i de Port del Comte fi ns al Turp. Davant seu, a la franja de conglomerats que s’apilen al marge de la Depressió Central, les serres dels Bastets, Busa, Lord o les Encantades i els engorjats del Pont Quebradís, Escales, Vilamala, Canalda o de la Ribera Salada formen un complex únic per llur espectacularitat i atractiu geològic. I una mica arreu, als indrets més afavorits, extensions generoses de terra campa i pastura, amb masies ben posades, confi guren un paisatge rural que es fa admirar bona part de l’any. La guia dedica a tot aquest conjunt 35 itineraris escollits.
ESTANYS DE L’ALTA CERDANYA, CAPCIR, ARIEJA I ANDORRA GUIA EXCURSIONISTA Editorial: Alpina Col·lecció: Guia Alpina Preu: 20,00 € Guia excursionista amb mapes parcials, perfils i descripcions puntuals i precises dels itineraris. Selecció de rutes: excursions, ascensions i travesses. Inclou CD amb els tracks.
Aquesta guia inclou els dos principals Camins Catalans de Sant Jaume, i que prenen com a punt de partida el monestir de Montserrat: el Camí Català per Lleida, Saragossa i Logronyo, on conflueix amb el Camí Francès; i el Camí Català per Osca, San Juan de la Peña i Santa Cilia de Jaca, on conflueix amb el Camí Aragonès. El llibre comença amb una introducció molt ben documentada, amb diferents capítols que parlen dels diversos Camins d’avui dia, en especial dels Camins Catalans, el funcionament dels albergs, el material, la preparació física i diversos consells que poden ser útils de cara a emprendre la ruta. Es detallen un total de 24 etapes (dues són comunes als dos Camins), cadascuna de les quals inclou: dos mapes digitals, un gràfi c de desnivells, resum de l’etapa, distàncies, serveis disponibles a cada població, síntesis dels aspectes culturals, descripció del recorregut, oficines d’informació, enumeració dels albergs amb les seves característiques i altres allotjaments.
ELS CAMINS DE L’ALBA: COLLSEROLA GUIA EXCURSIONISTA PER A TOTA LA FAMÍLIA Autors: Joan Portell Rifà Editorial: Alpina Col·lecció: Els Camins de l’Alba, 16 Preu: 10,50 € Idioma: Català i Castellà Guia excursionista formada per 20 excursions per la zona de Collserola. Conté mapes parcials de cada ruta, així com descripcions clares i entenedores.
28/29 tripa39.indd 29
16/05/2010 22:31:16
escalada en cresta
PICA D’ESTATS (3.143m) per la Via Gabarró COMARCA: PALLARS SOBIRÀ
Considero la via Gabarró com la més bonica de les rutes que té la pica d’Estats; un itinerari encara força inèdit en els nostres dies, que transcorre damunt de la cresta més alta dels Pirineus catalans. Quin privilegi! La ruta que us proposem a continuació és molt elegant i estètica, poc difícil i extraordinàriament atractiva. A més, ens permetrà assolir un bon grapat de tres mils. No exagero pas, quan em refereixo a aquesta gran ruta d’alta muntanya i la defineixo com una de les millors travesses sobre cresta de tots els Pirineus catalans. Un bellíssim itinerari que cal gaudir intensament!
natura i aventura maig 2010
tripa39.indd 30
16/05/2010 22:31:24
www.naturaiaventura.cat
ACCÉS I PUNT D’INICI: Carretera de Llavorsí a Àreu. A partir d’aquest poble la carretera dóna pas a una estreta pista de terra, generalment en molt mal estat, que ens permetrà arribar fins a les immediacions del pla de Boet, on una cadena talla el pas als autos no autoritzats. Seguirem a peu i en uns 20 minuts arribarem al refugi de Vallferrera (1.940 m), punt de partida per a totes les ascensions a la pica d’Estats pel vessant sud. APROXIMACIÓ: Començarem aquest itinerari al refugi de Vallferrera (1.940 m), seguint la popular i concorreguda ruta normal de la pica d’Estats, que passa pels plans de Sotllo i l’estany de Sotllo, entre d’altres, fins que s’arriba a l’estany d’Estats (2.465 m) (unes 2 h 45 min des del refugi de Vallferrera). El camí és excel·lent i no hi ha possibilitat de perdre’s. Per seguir aquest itinerari fins a l’estany us recomano que consulteu el llibre Pica d’Estats: 5 vías a la cumbre, de l’editorial Desnivel (abril, 2010).
h 20 min a 3 h 30 min des del refugi). Aquest petit llac es troba al bell mig d’un dels indrets més inhòspits i solitaris de tota la vall Ferrera. Poques són les persones que trepitgen aquest indret! Observada des de la Coma Gelada, la via Gabarró mostra la seva cara més ferotge i orgullosa. En canvi, una vegada posats en la feina, veureu que tècnicament parlant no n’hi ha per tant. L’estret i sinuós senderó pel qual hem pujat mor en aquest indret solitari. A partir d’aquí l’experiència i la intuïció juguen un paper fonamental, gairebé decisiu. Del llac girem a l’esquerra i superem un primer i fàcil graó de roca i herba (Iº+). Tot seguit, ens dirigirem generalment en sentit nord, escalant la cresta per l’esquerra (alguns passos fàcils
d’Iº i IIº), i guanyarem ràpidament una cinquantena de metres de desnivell. Al principi, algunes fites de pedres ens indiquen el camí a seguir. Aquest indret és una talaia majestuosa, destacant-hi l’excepcional vista sobre el pic de Baborte, un dels millors cims de la regió. Després de superar un tram gairebé horitzontal, abordarem el sector més delicat d’aquesta part de la via Gabarró. Ens decantem una mica de la vertical de la cresta, que és força dreta i difícil, i realitzant una curta travessia cap a la dreta, assolirem un terreny d’herba més fàcil. A partir d’aquí, pujarem per una mena de corredor d’herba on sovintegen els passos sobre roca (Iº, IIº, exposat), grimpant per un terreny molt dret. Tot i que la via és bastant lògica, torno a repetir que
ITINERARI: La via Gabarró comença a la mateixa sortida d’aigües de l’estany d’Estats (2.465 m), des d’on es gaudeix d’una panoràmica excel·lent sobre la pica d’Estats i de la major part de la ruta que seguirem a continuació, que assoleix tres dels set cims de tres mil metres que hi ha al massís. Abandonem definitivament la ruta normal de la pica i girem a la dreta, creuant el torrent pel pas més estret, al costat de l’esmentada sortida d’aigües. És molt recomanable fer-ho a primera hora del matí, doncs baixa menys aigua. A continuació, ens dirigirem en sentit est-nord-est, vorejant l’estany pel sud, per un llom de roca i herba (hi ha marques de sender), fins que arribem a un terreny més rocallós, molt a prop de les aigües de l’estany, lloc on descobrirem un senderó molt estret senyalitzat amb algunes fites, que ens porta fins al torrent de Coma Gelada. Pujarem per aquest senderó sinuós i estret, en paral·lel al torrent esmentat, que al principi ens quedarà a l’esquerra, fins que una mica més amunt el creuarem i el deixarem a mà dreta; en poc més de 20 o 25 minuts arribarem al collet de Coma Gelada (2.695 m), situat a pocs metres de l’estany de Coma Gelada (2.695 m) (de 3
30/31 tripa39.indd 31
16/05/2010 22:31:29
escalada en cresta
la intuïció i la lògica juguen un paper fonamental. D’aquesta manera superarem un centenar de metres de desnivell i assolirem una mica abans de la cresta un terreny força menys accidentat, però igual d’exposat. Damunt d’un terreny cada vegada més herbós realitzarem una primera diagonal ascendent cap a l’esquerra i la segona cap a la dreta, i assolirem finalment el tall de la cresta. Sota els nostres peus destaca la bellíssima i solitària Coma Gelada. A partir d’aquí el terreny és força menys vertical. Les vistes sobre la pica d’Estats i la resta de tres mils són realment impressionants! Continuarem l’itinerari remuntant la senzilla cresta, generalment en sentit nord-est. De sobte, descobrirem l’Estanyet de la Conca Gelada o l’Estanyol (2.880 m), el llac més alt de Catalunya. Aquest bellíssim estany es troba literalment posat dintre d’una gran olla, i la sortida d’aigües és subterrània. És important destacar que aquest llac només es pot veure pujant per la via Gabarró, o bé des del cim de la pica d’Estats davallant una mica per la seva cresta, és a dir, on acaba la via Gabarró. Paga la pena! Seguim l’itinerari per la cresta, deixant l’estany a l’esquerra, gairebé una vuitantena de metres més avall. La cresta ja frega els tres mil metres! Superarem alguns trams aeris i més estrets d’Iº i IIº, i gairebé al final d’aquesta cresta quasi horitzontal, tindrem l’oportunitat d’assolir el primer cim de la travessa, que ens queda a uns metres a la dreta de la via: es tracta de la punta occidental de Canalbona (2.945 m), que assolirem per una cresta de 12 o 15 metres de longitud d’Iº. El cim d’aquest satèl·lit oblidat pels homes és petit i molt aeri! Tornarem a la cresta principal, i després de superar un curt tram horitzontal, davallarem per un terreny molt fàcil (trams de sender i algunes fites), fins al proper port de Riufred (2.910 m), que no s’ha de confondre amb el coll de Riufred, situat entre la pica i el Montcalm. Exceptuant per fer la via Gabarró, aquest pas no és transitable, doncs el vessant occità es desploma diversos centenars de metres de desnivell damunt la canal de Riufred. Es tracta d’un pas molt estret. A partir d’aquí ens endinsarem a la part més
bonica i decisiva de l’ascensió. Comencem el darrer tram de la via. Del port de Riufred remuntarem la fàcil cresta en sentit nord-oest, i assolim ràpidament i d’una manera molt senzilla (Iº) el petit i aeri cim del pic Rodó de Canalbona (3.005 m) (de 4 h 15 min a 4 h 30 min des del refugi). Aquest és el primer cim de tres mil metres de la travessia i, probablement, un dels cims de tres mil metres menys freqüentats dels Pirineus. Del cim davallem pel vessant contrari (fàcil), i assolim ràpidament una bretxa molt estreta i vertiginosa, situada entre el pic Rodó i la Punta Gabarró. A continuació, iniciarem la grimpada de la cresta sud-est de la Punta Gabarró. La primera part de la cresta esmentada és la més dreta, tot i que no comporta dificultats destacables. Els primers metres els pujarem per l’esquerra de la cresta, grimpant uns blocs força grans (Iº i IIº), o bé per un senderó molt estret que es perd una mica més amunt. Una cinquantena de metres més
amunt tornem a la cresta principal. La cresta perd verticalitat i finalment es converteix en un llom més o menys ample que es torna una mica estret en arribar al primer dels cims de la Punta Gabarró (3.100 m) (un nou tres mil?). Després de desgrimpar la bretxa que ve a continuació (Iº), pugem al cim principal de la Punta Gabarró (3.114 m) (de 4 h 35 min a 4 h 45 min des del refugi), que és un mirador de primera categoria i té un vèrtex geodèsic. Des de la Punta Gabarró es gaudeix d’una magnífica perspectiva sobre la pica d’Estats, així com el tram de cresta que encara ens queda per fer. La veritat és que observada frontalment, la cresta, tot i ser curta, es veu accidentada i una mica complicada, inquietant per ser més exactes! Menys de mitja hora ens separa del cim de la pica d’Estats. La primera part de la travessia Punta Gabarró-pica d’Estats és senzilla, i davallant en sentit nord-oest a través de l’aèria i estreta
natura i aventura maig 2010
tripa39.indd 32
16/05/2010 22:31:35
www.naturaiaventura.cat
cresta ràpidament s’arriba al punt més baix de la cresta (3.096 m). A continuació, ascendim per un tram de cresta una mica més ample i fàcil, i assolim ràpidament la base del primer dels tres ressalts importants que hi ha al bell mig de la cresta. Aquest ressalt o graó que té forma de diedre i una alçària de quatre metres és molt vertical. L’escalem directament (IIIº/IIIº+), agafant-nos de les bones i nombroses preses que hi ha. La roca és excel·lent. Al capdamunt d’aquest graó hi ha una plataforma perfecta. Cal destacar que aquesta dificultat es pot evitar per l’esquerra en sentit de pujada, seguint una línia de fites i un camí imaginari. El primer ressalt queda enrere. Tot seguit, després de remuntar un tram molt fàcil, arribem al segon dels ressalts, el més difícil i exposat, doncs la cresta és molt estreta i aèria. El més recomanable és realitzar una travessia ascendent per la dreta del ressalt esmentat (IIº, molt exposat!). Aquest tram notablement aeri es pot protegir amb alguns tascons. Després de superar una llastra inclinada i inestable (IIº) tornem a la cresta principal. Ja només ens queda el tercer ressalt. Uns trams molt senzills i curts d’Iº ens porten al darrer ressalt, que és el que té més metres d’altura. El cim de la pica d’Estats és ben a prop! Si optem per escalar la cresta ens trobarem davant d’un tram complicat i molt aeri que no tothom estarà preparat per poder escalar, tot i que la roca és excel·lent. En canvi, si busquem el pas pel diedre-canal de 6 o
7 metres d’altura la cosa és diferent, molt més senzilla i ràpida. Pugem primer per un incòmode i estret ressalt que escup cap enfora (IIIº-), i tot seguit escalem aquest diedrecanal, força vertical (IIº), fins que s’arriba al pas de la sortida, un tram molt atlètic i aeri (IIIº) que té un parell de metres i que ens porta directament a la cresta principal, a només una vintena de metres del cim. Seguim per aquesta aèria i fàcil cresta, i ràpidament assolim l’allargat i estret cim de la pica d’Estats (3.143 m) (de 5 h a 5 h 15 min des del refugi), lloc on acaba la via Gabarró i punt culminant dels Pirineus catalans. Les vistes són impressionants i es gaudeix plenament d’aquests paisatges, des de la Ribagorça aragonesa fins a les muntanyes ceretanes.
sió, CA per l’taostcaenl serà TÈ C N I in A m X T 15 FI h a 5 h El temps IS:: deh 5pel descens. R os A R O H rop de 3 . nomrborcoas no b m a i p8 h a 9 h a is L a ms aer I/III+. de AT:, itralguns de II T L U C I ra mpons DIFsos d’I i II a. t i ealst gl’estiu. Édse le pas pre és bon io p l sem stons. E en entr partir IAL: Ba fins b cresta a Si aneu MATEimRprescinduibelesfeu aqudeseta portar-loues. porteu sel i són manable qstalviareu referible q etres, bague fer reco st i us e nts és p de 30 m via sense l’ago b principia n cordino fer aquesta a m c, l’arnès, u pert pot ías a la cas cons. Un exa. ats: 5s vde Carles st E ’ d tas vir la cord a ic ó CIÓ: P es, a mbd ser FOReoMs,Aescalada0s 10fác.il N I 0), S E M bre i Pirin esnivel, 2 1:50.0)0, Ed. nord (.0 à 0 cum editorial D ir 0 ob S 5 s Gel, : Pallar ig (1:2 GRAFIA s-Montro CA RTO pica d’Estat Piolet;a. Alpin
ALTERNATIVES: Si no en teniu prou, us recomano que després de la pica assoliu uns quants tres mils més, que gairebé us vindran de camí. Primer el proper pic Verdaguer (3.131 m). Tot seguit el Cap de la Coma de Riufred (3.042 m), i finalment el Montcalm (3.077 m). Si seguiu animats i teniu temps us quedarà el pic de Sotllo (3.072 m). DESCENS: Per la ruta normal del port de Sotllo i els estanys. Només per davallar aquesta via cal preveure entre 2 h 30 min i 3 h. Molt fàcil tècnicament parlant. TEXT I FOTOGRAFIES: CARLES GEL
32/33 tripa39.indd 33
16/05/2010 22:31:39
món sostenible
La despavimentació: una proposta de decreixement Marc Gavaldà Coautor de Patagonia Petrolera, Bardo Ediciones
La darrera setmana de març va tenir lloc a Barcelona la 2a Conferència Internacional sobre Decreixement 1. Durant uns dies, pels claustres de la Universitat de Barcelona es van poder escoltar les recerques i propostes teòriques d’acadèmics i activistes vinculats amb un nou paradigma econòmic i social. En rescatarem un repte discutit en un dels grups de treball: Com reduir les megainfraestructures? DECREIXEMENT: DESAFIANT EL MITE DEL PROGRÉS Ja l’any 1971 l’Informe Meadows del Club de Roma havia plantejat a “Els límits al creixement” la impossibilitat del creixement infinit en un planeta que no s’eixampla. Però l’abaratiment de les matèries primes dels anys vuitanta i la fe posada en la tecnociència van refermar el mite del creixement com l’objectiu fi-
nal defensat per tots els països en una economia globalitzada. El creixement del PIB era, doncs, l’únic indicador que ha cegat els economistes, encara que darrere aquest nombre s’ignorés la destrucció dels ecosistemes o de la qualitat de vida dels seus habitants. L’any 1987, l’informe Brundtland de les Nacions Unides va oferir-nos la crema
balsàmica que ens va omplir, avui encara, la boca amb un nou concepte reconciliador, el Desenvolupament Sostenible, entès com un creixement econòmic que és ecològicament sostenible. Però ara sabem que això és una fal•làcia: l’economia industrial esgota els recursos i desborda els dipòsits de residus. Com més creix l’economia, més gran és la magnitud dels impactes 2.
natura i aventura maig 2010
tripa39.indd 34
16/05/2010 22:31:45
www.naturaiaventura.cat
ECOEFICIÈNCIA I L’EFECTE REBOT El capitalisme es reinventa a si mateix per seguir dominant, malgrat les evidències de la seva nocivitat. Ara que el canvi climàtic i l’esgotament de recursos és inqüestionable, se’ns presenta l’ecoeficiència com una nova porta de sortida. Desmaterialitzant l’economia, per exemple construint motors que gasten menys benzina, sostenen els seus defensors, el mercat redueix l’empremta sobre el planeta perquè es redueix la despesa de matèries primes i l’alliberament d’emissions. Però aquesta tesi ensopega amb “l’efecte rebot” que ja Jevons va descriure l’any 1865. Aquest economista havia assenyalat que el fet d’augmentar l’eficiència de les màquines de vapor abaratia pels fabricants el cost del carbó per unitat produïda i conduïa a una major demanda de carbó. El mateix passa amb els nous cotxes, els ordinadors portàtils o l’Internet, que no han reduït el consum global de petroli, electricitat o paper, sinó al contrari 3.
DECONSTRUIR LES MEGAINFRAESTRUCTURES Sobre la premissa que necessitem decréixer per sobreviure i que al món, sobretot al nostre entorn immediat, li sobren infraestructures perquè aquestes fan més difícil intentarho, es va reunir un working group sobre megainfraestructures a la Conferència sobre Decreixement. En primer lloc, es va visualitzar que aquestes grans obres público-privades —els governants les dissenyen i les grans empreses es lucren executant-les— tenen un efecte social de mite ja que, igual que els llocs de treball o els indicadors macroeconòmics, són venuts com a sinònim d’un benestar inqüestionable. Exemples no en falten. Autopistes, aeroports, vies de tren d’alta velocitat o cables elèctrics són el mannà del poble i el caramel dels polítics que tan ufanosos llueixen quan tallen la cinta mesos abans d’eleccions. Tenint en compte que la continuïtat del flux d’energia barata que ha propiciat la construcció d’aquests projectes està cada cop més qüestionada, es veu urgent plantejar
una moratòria a la construcció de noves infraestructures. Però l’aposta no és fàcil, perquè els actors econòmics (constructores, bancs) durant molts anys s’han armat de maquinària que necessiten posar en moviment per pagar els seus deutes. També hi ha les empreses de matèries primes, que han de col•locar al mercat els seus productes (ciment) o residus (quitrans). Per últim, hi ha una classe política molt lligada i emparentada als interessos de les anteriors. Aturar la devastadora construcció de megainfraestructures suposa alliberar-nos de la necessitat de moure màquines per pagar deutes i d’abocar tones de ciment i asfalt pel benefici d’uns quants, així com la banal rendibilitat que atorguem als polítics amb les seves gestes constructives. Però, sobretot, descolonitzar el nostre imaginari, que confon els tossinos amb la velocitat. Des de Califòrnia, el grup Ecocitys ha anat més enllà i ha començat a despavimentar superfícies de ciment per convertir espais erms en fèrtils sòls agrícoles o espais públics ajardinats.
1. http://www.degrowth.eu 2. “Decrecimiento: Menos para vivir mejor”, El Ecologista, 64, primavera 2010. 3. “Decrecimiento Sostenible”, Ecología Política, 35, 2008.
34/35 tripa39.indd 35
16/05/2010 22:31:48
descens d’engorjats
LA COMA D’ORIENT COMARCA: PALLARS JUSSÀ
Es tracta d’un descens oblidat de la zona del Boumort, una regió bastant despoblada, a excepció d’alguns masos de pastors o bordes de caçadors, però que ens amaga llocs encisadors i esportius com el barranc que us descriurem. Les diferents gorgues que recorrerem són fruit del treball de l’aigua en travessar les feixes verticals de roca calcària. Des del roc de Santa fins al forcat del barranc de Senyús i coma d’Orient podem gaudir d’un passatge magnífic. Tota la part superior del famós barranc de l’Infern està marcada per la història, la solquen vells camins medievals que unien Solduga i la Torre de Senyús (d’aquesta Torre d’època medieval en queden els vestigis) i senders mulers que solcaven les barrancades, poc evidents i perdedors que ens poden ajudar a sortir del fons dels barrancs.
natura i aventura maig 2010
tripa39.indd 36
16/05/2010 22:31:52
www.naturaiaventura.cat
COM ARRIBAR-HI Tenim dues opcions per a poder gaudir d’aquest descens gens comercial del Pallars Jussà. Opció 1: Descendir únicament el barranc de la coma d’Orient. Opció 2: Realitzar la integral de la vall fent la coma d’Orient més el barranc de l’Infern. Segons l’opció que triem haurem d’estacionar els vehicles en un lloc o en un altre. Per a fer la primera opció: Des de Tremp prendrem la C-13 en direcció a la Pobla de Segur. Arribarem a la Pobla i després de l’encreuament que ens duria cap a Senterada-Pont de Suert, creuarem el pont del riu Flamisell. Just després trenquem cap a la dreta en direcció cap a Claverol, el Pont de Claverol i Hortoneda. En uns cents de metres seguirem pel desviament de Claverol i Hortoneda; passarem Claverol i seguirem per la carretera fins a Hortoneda. Durant tot aquest trajecte podem gaudir d’unes vistes del Boumort molt maques i àmplies, així com del roc de Santa. Creuarem Hortoneda en direcció a la coma d’Orient, i ens fixarem que la pista és ja de sorra. Cal fer atenció, si duem un vehicle baix, amb els forats i aragalls de les rodes d’altres vehicles. Seguim la pista fins arribar a un coll i a una àrea de pícnic amb font inclosa anomenada Coll de la Creu. Des d’aquest punt seguirem per la pista que remunta el barranc de Perauba fins a uns 100 metres abans del Mas de les Feixes. En el cas de seguir per la pista arribarem als plans de la coma d’Orient (cartells indicadors). Per a fer la segona opció: Deixarem un vehicle de recollida a l’àrea de
36/37 tripa39.indd 37
16/05/2010 22:32:00
descens d’engorjats
r2
estrets
R5
esq
Aproximació a peu Descens del barranc Retorn fins el cotxe
estrets
R8
dre
esq R8 R4
esq R13
pícnic que està situada, just abans del túnel de Boumort, a la dreta, en direcció cap a Sort. Amb el segon vehicle ens podem arribar fins als plans de la coma d’Orient (opció 1).
R3
dre esc esq bosc 20'
R5
burils R3 dre 5'
ACCÉS Des del vehicle seguirem caminant per la pista fins arribar als plans de la coma, on veurem clarament l’inici del barranc. Tan sols ens resta baixar al llit del riu i, a l’alçada d’un gran arbre que té una represa de pedra als seus peus, començar la nostra aventura. DESCRIPCIÓ El descens arrenca amb un passadís estret de calcari, preludi del que trobarem més endavant. La primera gorga discorre entre parets i es formen un total de cinc ràpels. Seguidament caminem uns minuts pel bosc i tornem a entrar en una altra gorga, i així en diferents ocasions, fins arribar als dos ràpels finals: una canaleta de calcari amb ambdós ràpels empalmats. Aquests donen el punt final al barranc, però no a l’activitat. És un bonic barranc per programar sens dubte en èpoques de desgel o després de pluges.
S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE N EL P LÀNO TURA.CAT RESS L, I LA ENYA
RETORN Segons l’opció que haguem triat, podem retornar i fer una jornada maratoniana (preveurem unes 8 hores en total) combinant amb el barranc de l’Infern, que es troba al final de la vall, i retornar fins al vehicle que haurem deixat a l’àrea de pícnic (opció 2), o bé, un cop acabat el barranc, seguir pel llit del riu, travessar un bosc tancat, i a l’alçada dels rocs de la Torre de Senyús, on arriba una barrancada per l’esquerra (barranc de Perauba), agafar-la i remuntar fins a la zona final de la capçalera del barranc. Trobarem unes clarianes a l’esquerra on hi ha antigues bordes; remuntarem pel costat dret orogràfic per tal d’anar als antics prats de conreu fins a la Borda del Músic, i d’aquí, crestejant pel lloc més evident (fàcil de veure), arribarem fins a la pista on haurem deixat prèviament el vehicle o al Mas de les Feixes.
r8 esq burils R3
esc esq R6
r3 r4 dre
buril
R4
OBSERVACIONS Barranc totalment recomanable a la primavera, una integral molt completa i de caràcter feréstec. Cal recordar que la zona de l’Infern s’alimenta de fonts, això significa que pot tenir aigua durant els mesos d’estiu. La zona central de l’Infern superior perd aigua molt fàcilment per deixar-la just a uns 300 metres abans de l’inici de l’Infern (surgència), i uns metres després la torna a perdre per deixar-la anar al ràpel de 22 metres (cova). En el cas de realitzar la integral, caldrà portar molta aigua a la cantimplora en els mesos de calor.
natura i aventura maig 2010
tripa39.indd 38
16/05/2010 22:32:05
dre buril R6
www.naturaiaventura.cat
CALENDARI FORMATIU DEL CANYONING CLUB
ació a peu del barranc ns el cotxe
JUNY 2010 5-6, 19 i 20 Dona i Esports de Muntanya: Jornades de Tecnificació en Descens de Barrancs. 12-13 Introducció a les Aigues Vives. 24 al 27 Curs de Descens de Barrancs, Nivell I
FITXA TÈCNICA
JULIOL 10 i 11 i 17 i 18 Curs d’ Aigues Vives 24 i 25 Jornades Descens de Barrancs per a joves (amb pares).
E
T
SETEMBRE 18-19 i 25-26 Curs d’ Equipaments i Reequipaments en Descens de Barrancs
LONGITUD: 4000 M DESNIVELL: 350 M DIFICULTAT: MITJANA (3 SOBRE 5) RÀPEL MËS ALT: 15 M HORARIS: 45’ - 2H - 40’ MATERIAL: NEOPRÈ, ESCARPINS, CASC,
OCTUBRE 17,18 i 24,25 Curs d’ Autorescat en Descens de Barrancs PROFESSORAT: Monitors i Intructors de l’ ECAM (Escola Catalana d’ Alta Muntanya).
ARNÉS, DAVALLADOR I BAGUES DE SEGURETAT.
CORDES: 1x30 M O 2x15 M ÈPOCA: DESGLAÇ I DESPRËS DE PLUGES
Cal estar en possessió de la llicència federativa que cobreixi la activitat per tal de poder realitzar els cursos de formació tècnica.
r4 buril
A PROGRAMAR DADES Curs de Fotografia de Muntanya a càrrec del fotògraf professional David Munilla. Curs d’ Orientació, Nivell I
dre R4
dre buril R6 esq
Més informació a www.canyoningclub.com e-mail: info@canyoningclub.com
20' R8 buril R5
buril
R10
TEXT I FOTOGRAFIES: LAURA SAMSÓ I J.LLUÍS HARO
bosc i ressalts 15'
buril R10
dre estrets buril dre R15
dre t3 esq bosc 30'
esq
38/39 tripa39.indd 39
16/05/2010 22:32:12
SUBSCRI HI SORTIRÀS G ARA, MÉS AVANTATGES DESCOMPTES: BOTIGUES DE MUNTANYA
BOTIGUES DE BTT I EQUIPAMENT
ALLOTJAMENTS
GUIES DE MUNTANYA
natura i aventura maig 2010
tripa39.indd 40
17/05/2010 9:24:00
CRIU-TE ÀS GUANYANT
Natura i Avenpturtea,u. a pro
+
Per què subscriure’m-hi?
*
Reb cada mes Natura i Aventura a casa teva. No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la!
*
Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats.
*
Participa en els sorteigs mensuals de material, viatges i altres regals.
*
Aprofita els descomptes que molts establiments ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.
Tot això per només
20€ l’any!
Com subscriure’m-hi? A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.
VOLS EN GLOBUS PARCS ALS ARBRES
VISITES GUIADES ADVOCATS
CAIAC
40/41 tripa39.indd 41
16/05/2010 22:32:25
LA GUIA DEL
turisme actiu
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ
EL BAIX EBRE
CAMPMANY
DELTEBRE
TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com
L’ALT PENEDÈS
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162
SALDES
EL PERELLÓ
HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant. Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es
LAVERN (SUBIRATS)
HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com
SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA
HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com
L’ANOIA EL BRUC
RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com
EL BAIX CAMP MONTBRIÓ DEL CAMP
ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com
tripa39.indd 42
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com
BERGUEDÀ EL MONTSIÀ
BAGÀ
HOSTAL CAL BATISTA Habitacions amb bany, TV, música i calefacció; menjador climatitzat sense barreres arquitectòniques i cuina casolana acurada. C/ Raval, s/n, Bagà. Tel.93 824 41 26 www.calbatista.com
À CASTELLAR DE N’HUG
RESIDÈNCIA ALBERG LA CLOSA Allotjament rural de muntanya, on tastaràs menjar casolà de muntanya. Viu la teva aventura amb nosaltres!!! Tel. 938 257 016 – mòb. 637 729 808 www.cingles.org
GÒSOL
ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Punt de partida per fer excursions al Pedraforca, serra del Cadí, Ruta dels Bons Homes... Molí de Gòsol s/n Mòb. 636564310 www.molidegosol.com
GUARDIOLA DE BERGUEDÀ
HOTEL CASA DUANER REST. EL RACÓ DE L’AVI Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de la natura, la gastronomia, i totes les activitats culturals, esportives i d’oci que ofereix general a l’Alt Berguedà. Pl. la Farga, 10. Tel.938 227 672 www.elrecodelavi.com
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
SANTA BÀRBARA
HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l’Ebre Ctra. De Santa Bàrbara a La Sènia www.hoteldiego.com
LA SELVA ARBÚCIES
RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es
VALLÈS ORIENTAL EL VALLÈS ARBÚCIES
RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY On podreu gaudir, al menjador i a la terrassa, de bons àpats tradicionals i a la vegada sofisticats, barreja del millor de la cuina catalana amb productes de D.O. de Lleó. L’especialitat del xef són els arrossos, siguin risottos o caldosos. Crta del Montseny, 406. Tel 938 482 805 www.lavalldelmontseny.com
SANTA MARIA DE PALAUTORDERA FONDA EL TURÓ DE L’HOME Situat al centre de Sta. Maria de Palautordera. Tracte familiar amb més de 100 anys d’experiencia. Especialitat en caça i bolets. Cuina casolana. Plaça Major, 6. Tel. 938 480 027 www.turodelhome.com
ORIENTAL
16/05/2010 22:32:28