www.naturaiaventura.cat
40
JUNY 2010
EL TURÓ DEL MOROU I EL GORG NEGRE
Imatge de portada: La riera de Santa Fe salta i s’embassa entre faigs i castanyers.
Aquelarres de dones d’aigua pels clots del Montseny
EL PIC DE BALLIBIERNA
La cresta de Roques Blanques ELS CORRALS D’OLIVELLA
4RANSHUMÍNCIA MILsLENÍRIA
tapesNiA39.indd 1
17/06/2010 14:47:50
ANY V. NÚM. 40 JUNY 2010
TIRADA: 15.000 EXEMPLARS
CONTROLATS PER: Direcció: Jordi Fernàndez
Edició: Jaume Guillot
Correcció: Berta Aymerich Mestre Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Jaume Guillot
Col·laboradors: Carles Gel Marc Gavaldà Biel Ràfols Juan Carlos Borrego Alfonso Egea Cristòfol Chordà Naiana Lacorte Albert Beneït Marc Magem Ayala
Edita: H4XORS S.L. Avda. de Roma, 152 entl-1ª 08011 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat
Natura i Aventura és membre de:
editorial
Cada nova nevada esborra, un xic més, el romanticisme que des dels seus orígens ha acompanyat a les ascensions als cims més alts del món. Sense adonarse, Reinhold Messner y Jerzy Kukuczka, en la seva cursa per ser els primers en aconseguir coronar els catorze vuit mils del planeta, encengueren la metxa que ha convertit en una cursa a voltes suïcida aquelles ascensions originàriament envoltades d’una filosofia quasi mística. Conveniències polítiques, expedicions comercials i interessos econòmics han difuminat el romanticisme inicial i han transformat la passió per l’alpinisme en el banal intent de col·leccionar rècords on el com es faci ha perdut tota importància. I el que és pitjor, com en qualsevol altra competició, només hi ha premi per un, i al aixecar el vencedor el seu trofeu converteix, automàticament, els seus competidors en simples perdedors. En els temps que corren, ser el segon no compta. Quin trist contrasentit sentir-se fracassat un cop assolit el cim. Messner serà recordat i Kukuczka tristament oblidat. No importa que el polonès pugés la majoria dels seus vuit mils per rutes inèdites, en condicions hivernals i sense gairebé finançament (i que assolís els catorze cims mesos després de Messner). Cada nova nevada esborra aquell esperit inicial on el que comptava era el camí i no el destí. Ara que la cursa femenina és notícia; mentre la neu i el gel omplen un barranc del Nanga Parbat on trobà la mort la coreana Mi Sun Go que en una cursa desenfrenada intentava assolir en un mateix any els set vuit mils que li mancaven al palmarès (en 72 dies n’havia pujat ja 4!); mentre s’especula amb la possibilitat que la guanyadora, la també coreana Oh Eun Su, en el seu afany per endur-se la corona hagi falsejat alguna de les seves ascensions; potser seria bo aturar-nos i gaudir de les nombroses matinades que en la nostra cursa cap a Itaca hem deixat d’assaborir.
L’equip de NATURA I AVENTURA
Dipòsit legal: B-51.197-2006 Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03 tripa40.indd 3
18/06/2010 3:11:07
Sumari
29 06
rutes a peu 06
El turó de Morou i el gorg Negre
biblioteca 12
Novetats editorials
curses d’orientació 14
Tècnica, cròniques, dubtes, entrevistes...
punt de sortida 17
Propers esdeveniments
CompeGPS Land 18
Les rutes
geocerca 22
El turó de Montcada
rutes en BTT 29
Els corrals d’Olivella
boscos i arbres singulars 30
El tell
escalada en cresta 34
El pic de Ballibierna
món sostenible 36
Contra la impunitat corporativa
rutes d’arreu 40 34
natura i aventura juny 2010
tripa40.indd 4
El Salto Angel
directori 42
Planifica les teves sortides
04/05 18/06/2010 3:12:13
..
tripa40.indd 5
18/06/2010 3:12:20
rutes a peu
Les antigues religions paganes de l’Europa precristiana han estat l’objectiu, juntament amb el judaisme i l’islamisme, de les persecucions de la Inquisició. La intolerància religiosa ha escrit nombrosos episodis, com el judici i posterior execució a la forca de catorze noies del voltant del Montseny al segle xvii , acusades de bruixeria. Els follets, les dones d’aigua, les bruixes i les fades són elements residuals de les creences precristianes, exiliades al bosc i acusades de pactar amb el diable per desprestigiar-los i, d’aquesta manera, marginar-los. Segons la mitologia, el gorg Negre era un lloc de reunió dels bruixots, els quals pujaven per a ballar i celebrar el sàbat. El paisatge no ha canviat gens: llocs feréstecs i bucòlics, sorollosos saltirons d’aigua i boscos de ribera on la humitat i l’aroma del fullam us faran gaudir de valent.
natura i aventura juny 2010
tripa40.indd 6
18/06/2010 3:12:49
www.naturaiaventura.cat
El turó de Morou i el gorg Negre Aquelarres de dones d’aigua pels clots del Montseny
COMARCA: VALLÊS ORIENTAL
06/07 tripa40.indd 7
18/06/2010 3:13:09
rutes a peu
L
a Clara plora a la riba del gorg Negre llàgrimes de metall que cauen pansides, lentament, per la blancor lluent i llisa de les seves galtes. No fa soroll per no despertar sospites, i la nit, llòbrega i sense estels, li és una gran aliada. S’amaga sota el recer de les ombres dels rocs, estintolada sobre un roure d’escorça clivellada. Pel camí de Gualba es van combregant la resta de companys de les rodalies, dones d’aigua, la majoria acompanyades d’algunes de les seves filles petites, les nimfes i una colla de bruixots amb pinta de pelegrins ben vestits caminant cap a la reunió anual, secreta i anònima, on se celebra un ritual d’iniciació de nous adeptes a la religió antiga. El silenci només el trenca la remor de les fulles dels arboços i les alzines, i el bram del gorg, que apaivaga les seves veus. Saben que més avall ha muntat el campament una colla de carboners que, per res del món, volen despertar. —Deixa de sanglotar, Clara. És una veu ferma, de dona gran. És la Maria. Li lliura un mocador i la noia se les eixuga, sorpresa de ser descoberta per la fada madrina, la persona que dirigeix la petita comunitat boscana del Montseny. La mirada, brillantor d’ulls en la foscor de la matinada, vessa un munt de paraules. Li recrimina el casament de la jove dona d’aigua amb un ric
hisendat de la vall, resultat del qual són un fill, una filla i una relació pansida, impossible, transformada en unes visites esporàdiques als fills, d’amagat. Nosaltres, sembla dir la mirada tendra, no ens podem barrejar amb els catòlics, i menys mostrar-nos com som, amb la nostra cultura, la nostra saviesa i les nostres creences. —Ell em va assegurar que mai em passaria per la cara la meva condició de dona d’aigua —li contesta amb veu de metall. —Ha! Per als “normals” totes som unes bruixes que forniquem amb el seu dimoni, convoquem tempestes i volem amb una escombra. No ens entenen i ens volem eliminar. Ens culpen de qualsevol desgràcia... —Però, ens estimàvem... —la talla amb veu de nas. —Ai, reina. En el fons ens tenen por. Pensa en aquella tarda. Què va succeir? Una tempesta amenaçava arruïnar la vostra collita quan el blat encara no estava ben madur. Ell no hi era i tu vas ordenar segar-lo abans no perdre’l. Al final la tempesta no es va congriar i ell es va prendre malament la teva decisió i et va acusar, irat, de bruixa i de dona d’aigua. I tu, què vas fer? —Fugir. —Marxar sense els fills, donant-li la raó. La Clara abaixa el cap i recorda la primera
natura i aventura juny 2010
tripa40.indd 8
18/06/2010 3:13:56
www.naturaiaventura.cat
LA RUTA PAS A PAS ÈPOCA: tot l’any TIPUS ITINERARI: CIRCULAR amb una segona part linial RECORREGUT: 12,5 KM
FITXA
Sortirem de l’aparcament de l’Avet Blau buscant la riera de Santa Fe, que creuarem fins a una cruïlla, on seguirem cap a Can Lleonart. Rere aquest edifici trencarem a la dreta i continuarem per un camí sota la fageda que haurem de deixar a l’esquerra de seguida per endinsar-nos en una zona menys fressada que ens mena als peus de les parets dels esqueis, roques que miren cap al nord. El camí, al bell mig de la fageda, es fa corriol i serpenteja entre els esqueis fins aconseguir el tormo pelat i panoràmic de l’Esquei de Morou, al qual accedirem fent una grimpada. Després hem de continuar cap al sud per un corriol fitat que desemboca en una pista amb marques del sender E-1, que resseguirem fins a l’embassament de Santa Fe. Abans, però, haurem de passar per l’Empedrat de Morou, un ermot de granit rocallós amb bones vistes sobre el turó de l’Home i l’Aveteda. Ens hem de situar a l’altra riba de l’embassament, sota la castanyeda, i baixar per una pista (esquerra) molt marcada paral·lela a la riera tot baixant per unes llaçades. Sempre hem de triar el camí més proper a la riera en totes les bifurcacions, davallant cap al Sot del Soroll, molt identificable pel fort terrabastall de la seva acústica. Després veurem l’edifici de la central N2, pas previ per salvar la riera pel pont de la presa i trencar immediatament a la dreta per caminar per un corriol un xic dificultós i relliscós, al final del qual hi ha la creu. La tornada es fa pel mateix lloc que la baixada des de l’embassament de Santa Fe. Aquí prendrem el camí recte per transitar vora les aigües. A la primera cruïlla girarem a la dreta, després creuarem un rierol que ens ve de l’esquerra i buscarem una presa antiga, abandonada. Per la seva esquerra s’accedeix a la Fonda de Santa Fe, Can Casades i l’Avet Blau.
DURADA: 5 H DESNIVELL: 750 M DIFICULTAT: MITJANA
S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NT EL P LÀNO URA.CAT L, EL TRAC RESS K I LA ENYA
08/09 tripa40.indd 9
18/06/2010 3:14:43
rutes a peu
vegada que va veure el Felip, el bell Felip, caçant al rierol on ella s’hi banyava. Era un jove ferm d’ulls d’un verd de fulla tendra de faig, els peus com columnes i una cueta on recollia la cabellera. Un escalf va apaivagar la gelor de les aigües i el cor va iniciar un seguit de tombarelles que insuflava torrents de sang per les seves artèries d’una manera inimaginable, mai coneguda. El Felip no la va reconèixer d’un bon començament: estava astorat per la bellesa que emergia del rierol, seminua, els cabells rossos i molls, el vestit arrambat a les cuixes però deixant el pas lliure als ulls per sobre del melic, en què els pits destacaven per una blancor que els mugrons, negres, feien destacar. Només més tard, quan la metzina de l’amor el tenia anorreat, es va adonar de qui era: la Clara Catasús, la filla de la bruixota que vivia damunt l’esquei del turó de Morou. Ningú no sabia del cert qui era el pare, ni el marit. Els més atrevits parlaven del dimoni. Per tant, calia traçar distància entre les dues dones. Però quan algú contreia una malaltia venèria sempre pujava pel camí del gorg Negre cap als boscos de Santa Fe per salvar-se amb les herbes remeieres que elles bullien a la caldera. El mal de panxa, beuratges per avortar, flascons amb elixirs amorosos..., no hi havia mal que elles no poguessin sanar. El magnetisme entre els dos joves va ser terrible. Però el Felip era fill d’un masover ric, i estava acostumat a aconseguir els seus desitjos. I és clar, ja se sap, allò suposava un enfrontament familiar: la història clàssica
d’amors impossibles que es forgen a la coberta del Titanic de James Cameron o entre moros i cristianes, on els sentiments franquegen la barrera de les classes socials, els diners o la religió. I el Felip, tossut, se’n va sortir. Una veu masculina xiuxiueja al voltant del
gorg en un to místic mentre un noi jove reparteix un reig bord, un bolet al·lucinogen, a cada assistent. —Au, Clara, anem a la cerimònia. El ritual d’iniciació comença amb unes paraules de la madrina. Parla d’aprenentatge i sacrifici davant de dues noies de quinze anys. Un cor d’homes amenitza les ingestes i aviat la corrua de bruixots marxen hipnotitzats cap al Pla de les Bruixes, on tranquil•lament ballen sota sons i músiques sibilants. La Clara no té esma per ballar. Enyora els fills, el petit Albert i la dolça Ramoneta, i allò li produeix una certa tristor. —Des que els nostres avantpassats van aixecar els dolmens i els menhirs que el món no és el mateix per a nosaltres —torna a ser la madrina. Aquella dona vella fou la mestra de la seva mare, i des de llavors les uneix una bona amistat. —Quants anys té la teva filla? —Vuit. —Doncs vigila que el marit li farà fer la comunió i ja no podrà ser instruïda com a dona d’aigua. Aquelles paraules signifiquen que l’ha de separar del Felip per portar-la al cau dels follets, de les bruixes i els gnoms, i qui sap si aquell canvi de rumb, rumia la Clara, serà beneficiós per a la Ramoneta. La música pren un toc d’eufòria i, malgrat els esforços de la congregació, els carboners s’han despertat, i tres han fet cap a la clariana, on observen atònits la festa abans de marxar cames ajudeu-me cap a Gualba,
natura i aventura juny 2010
tripa40.indd 10
18/06/2010 3:15:28
www.naturaiaventura.cat
on explicaran mil visions, mil obscenitats que els capellanots i els beats del poble escamparan per tota la vall, per a suplici de l’ancestral comunitat. TEXT: JUAN CARLOS BORREGO
10/11 tripa40.indd 11
18/06/2010 3:16:15
biblioteca
Novetats editorials L’ALTA VALL DE CARDÓS ASCENCIONS, TRAVESSES, ESCALADES FÀCILS I ITINERARIS CIRCULARS Autor: Carles Gel Editorial: Cossetània Edicions Col·lecció: Azimut, 113 Preu: 12,30 € Nombre de pàgines: 132 Situada a l’extrem nord del Pallars Sobirà, la vall de Cardós és una de les més importants d’aquesta part dels Pirineus. Molt menys concorreguda que altres valls veïnes, l’alta vall de Cardós està formada per diverses valls secundàries, i hi destaquen per la seva importància la de Tavascan i la de Lladorre, indrets on hi ha muntanyes tan altes i importants com el pic de Sotllo, el pic dels Guins de l’Ase, el pic dels Estanys, el pic de Certascan, el pic de MontRoig, el pic de Ventolau, el pic dels Tres Estanys o el pic de Campirme. Aquesta guia d’ascensions, travessies i escalades de difi cultat baixa vol donar a conèixer aquest bell i entranyable indret del Pirineu de Lleida, una veritable joia de muntanyes salvatges i terres altes en estat pur.
SERRES DE CARDÓ, DEL BOIX I DEL COLL DE L’ALBA 26 ITINERARIS Autor: Joan J. Tirón Editorial: Cossetània Edicions Col·lecció: Azimut ,112 Preu: 13,50 € Nombre de pàgines: 168 Nombre d’il·lustracions: 108
natura i aventura juny 2010
tripa40.indd 12
Cardó, Serra del Boix i Coll de l’Alba, són els diferents sectors de la serralada que s’estén entre Tortosa i Rasquera en una línia que sobrepassa els 30 quilòmetres de carena. És, segurament, la serralada més desconeguda de les Terres de l’Ebre i per descomptat de tot Catalunya. La present guia vol divulgar els encants d’aquest territori, les rutes més singulars i els indrets més característics, sense deixar de visitar cap dels racons més interessants d’aquesta feréstega muntanya. Juntament amb les excursions, hi trobareu un recull de vies d’escalada i diferents coves i avencs, a més inclou un afegit dels llocs més rellevants.
EL PENEDÈS LLEGENDARI Autor: Juan Carlos Borrego Editorial: Cossetània Edicions Col·lecció: el Tinter, 103 Preu: 11,80 € Nombre de pàgines: 128
El Penedès llegendari és una capbussada en la rondallística del Penedès. Estructurat com un catàleg de llegendes amb un to de narració literària, pretén ser una eina de consulta i lectura per a tot tipus de lectors, tant infantils com adults, alumnes d’institut, professors, estudiosos de la rondallística i l’etnografia. Les llegendes estan estructurades per temes: pirates berbers, la frontera del comtat sud de Barcelona, la imposició del feudalisme, la Guerra del Francès, les carlinades, les fades, les bruixes, les anècdotes..., i cada apartat s’obre amb una introducció, un complement per transportar el lector a l’època en què la llegenda neix i evoluciona.
12/13 18/06/2010 3:16:27
www.naturaiaventura.cat
LA GARROTXA 17 EXCURSIONS EN BTT Autors: Sergi Lara Editorial: Cossetània Edicions Col·lecció: Azimut Comarcal, BTT 3 Preu: 14,50 € Nombre de pàgines: 120 Nombre d’il·lustracions: 126
La complexitat geogràfi ca de la Garrotxa, pel fet de lligar els Pirineus amb la plana empordanesa i la serralada Transversal catalana, fa d’aquest territori una destinació òptima per desenvolupar excursions d’alt nivell. Alhora la diversitat de masses forestals que trobem demostra la confl uència de microclimes ben contrastats, la qual cosa ha acabat per confi gurar alguns dels paisatges més espectaculars i salvatges de tot Catalunya.
100 INSECTES I ALTRES INVERTEBRATS FÀCILMENT IDENTIFICABLES
Autors: Jaume Sañé Editorial: Cossetània Edicions Col·lecció: Hyla, 4 Preu: 9,10 € Nombre de pàgines: 72 Nombre d’il·lustracions: 99
Us presentem cent espècies d’invertebrats escollides entre un milió. Una tria que us obrirà la porta d’un món fascinant, en el qual trobareu des d’esponges de mar que acullen peixos al seu interior fins a pops i cargols amb el verí més mortal, passant per escarabats gegants, papallones migradores i bufaforats amb una llengua de pam. Són petits, però els invertebrats amaguen tot un món.
tripa40.indd 13
18/06/2010 3:16:46
curses d’orientació
per Biel Ràfols, campió d’Espanya 2010 bielrp@naturaiaventura.cat
a
ic n c è T
T’ho jugues tot en l’elecció d’itinerari Una de les competicions importants que es disputen a Espanya és el Campionat d’Espanya Universitari, per aquells estudiants matriculats tant en llicenciatures, diplomatures, màsters o doctorats. Enguany s’han celebrat a la ciutat de Terol, en un mapa cartografiat per a l’ocasió i en un terreny desnivellat, però ràpid. El tram analitzat correspon a les fites 17-18 de la categoria masculina. El tram pertany a la part final de la cursa, per tant les forces anaven justes. Prèviament en un altre tram, ja s’havia travessat el mapa de nord a sud, i la percepció del corredor era que durant la pujada la velocitat s’alentia molt. Ruta vermella, ROGER CASAL (5:17): Opta per agafar l’opció de camí. Bàsicament consisteix a voltar la muntanya pel camí de l’oest. Cap al final de la ruta, “retalla” un angle del camí per fer una mica menys de distància. Ruta verda: LUÍS NOGUEIRA (5:35): És la ruta més directa. Consisteix a anar a buscar la cruïlla de camins del sud de la fita, i enfilar-se muntanya amunt per tornar a baixar fins a la cruïlla. Un cop allà, agafa rumb per anar a buscar el turonet i posteriorment el tallat de pedra per acabar d’atacar la fita des dels camins. Ruta blava: Aquesta ruta es desvia lleugerament a l’est de la línia fictícia que uneix les dues fites, per intentar evitar els desnivells flanquejant les fondalades per la part superior, on el terreny és més pla i les fondalades són menys profundes. La part final del tram utilitza el caminet que ens baixarà fins a la fita. Conclusió: Pel que queda reflectit en els temps parcials, sembla que l’opció de fer tota la volta és millor. Tot i fer 400 metres més de distància, té 30 metres menys de desnivell que la ruta verda. A part, desgasta menys físicament (menys desnivell i evita el terreny irregular d’anar camp a través) i permet anticipar el final de cursa. Entre les dues rutes que van camp a través, tot i que no tenim el temps de la blava, sembla que és millor la verda, ja que tot i que fa 10 metres més de desnivell, en fa 90 menys de distància. Pel que fa al punt d’atac, no hi ha diferència, ja que totes les rutes fan servir el mateix: la corba del camí del nord de la fita.
natura i aventura juny 2010
tripa40.indd 14
14/15 18/06/2010 3:17:13
EL CONSELL
www.naturaiaventura.cat
Lectura selectiva dels elements del mapa En el recorregut entre dos controls, no llegirem tots els elements dibuixats en el mapa. La lectura selectiva consisteix a escollir certs elements distintius entre els dos controls, i només ens fixarem amb aquests, obviant la resta d’informació. Per exemple, si anem per un camí no cal que comprovem la ubicació d’una pedra al costat del camí, d’un arbre..., si la fita encara és lluny. Només ens fixarem amb un element que nosaltres haguem cregut important, per exemple una corba del camí. Quan la farem servir? En aquells itineraris en què al mapa hi hagi molt de detall, però que per trobar la fita només necessitem alguns, pocs, elements.
Curses O-Peu 20 dg juny Popular Canet de Mar www.grionsorientacio.cat 26-27 juny St. Jaume de Frontanya
2 dies dels Pirineus. xinoxano.orientacio.org
3 ds jul Begur
Campionat Catalunya Esprint www.grionsorientacio.cat
BTT-O 19 ds jul Artes
Entrenament BTT-O http://orientacio.org
19 ds jul Artes
Duatló d’orientació http://orientacio.org
tripa40.indd 15
18/06/2010 3:17:42
curses d’orientació
ta s i v tre
L’enMònica
Aguilera,
Guanyadora de la Copa del Món de Raids d’Aventura els anys 2000 i 2001, 3a Ultra Trail del Mont Blanc 2009 (166 km), guanyadora Marathon des Sables 2010 (250 km pel desert).
w w w. m o n i c a a g u i l e r a v i l a d o m i u . b l o g s p o t . c o m / Quan i com et vas introduir a les curses d’orientació? Quan vaig començar a estudiar INEF vaig conèixer els esports de muntanya, i teníem una pràctica d’orientació. Recordo que el meu germà em va convèncer a participar als campionats universitaris d’orientació, l’any 1998; em vaig perdre, i molt, i això que era al costat de casa —a Collserola—, però com que érem poques noies em vaig poder classificar per als campionats d’Espanya universitaris. Així va començar tot... M’agrada l’orientació perquè… Cada cursa és diferent, és un repte contra un mateix, on no només cal córrer sinó que també s’ha de saber interpretar el mapa, triar el recorregut. Sempre que participo en una —ara en faig menys de les que m’agradaria— em quedo amb les ganes de millorar i repetir. Què canviaries perquè l’orientació fos més atractiva ? Penso que ja és atractiva, no cal fer gaires canvis. El considero un esport molt complet i per practicar a tots nivells i a totes les edats, així que no cal fer gaires canvis, és un esport ideal per practicar durant tota la nostra vida. Com et veu la gent que et coneix i sap que fas orientació? Potser fa uns anys calia donar més explicacions, però ara mateix és un esport que el coneix molta gent, i els que no l’han provat mai crec que senten un respecte per fer el que fem... Sempre dic que a qualsevol nivell t’ho passes bé. Si em busqueu, em podeu trobar a ... Sempre que puc, a la muntanya Alguna anècdota divertida? En una cursa a Rasos em vaig fer un trau al cap, sagnava força, així que vaig decidir anar cap a la meta directament. La sang queia sobre el mapa i em vaig desorientar: vaig cometre l’error d’orientar malament el mapa i anava completament en direcció contrària! Al final me’n vaig adonar, però segurament hauria arribat abans si hagués completat la cursa. Creus que per ser millor corredor/orientador s’ha d’anar a viure per exemple a Peguerinos, com has fet tu, o al Pirineu? Igual que un esquiador ha de viure a prop de la neu si vol rendir al màxim, imagino que per un orientador hauria de ser el mateix. Viure a prop de zones amb facilitats per practicar el teu esport, tant tècnicament com físicament, és vital per optimitzar l’entrenament. En el meu cas, viure a Peguerinos m’és de gran ajuda per rendir en el que ara mateix practico més: les curses de muntanya. Haver guanyat el programa Superhuman de Cuatro, creus que t’ha facilitat la carrera esportiva? Realment, va ser una experiència més a sumar dins la meva vida. Penso que, com que es va emetre en horari de matinada, no va tenir gaire repercussió i poca gent el va veure. Va ser una gran experiència, ens ho vam passar molt bé amb els altres concursants i, la veritat, em van posar a prova en situacions amb què mai abans m’havia trobat. Què és el que fa que, portant més de 15 anys entrenant, segueixis amb la vida d’esportista? Em sento bé entrenant i competint: és un privilegi poder sortir a la muntanya dia sí dia també i poder-ne gaudir. Al llarg d’aquests anys he anat canviant els objectius, com les curses d’orientació, raids d’aventura, curses de muntanya, ultra trails..., i segurament també és per aquest motiu que em segueix motivant entrenar per preparar nous i diferents reptes. Després d’haver aconseguit dos campionats del món de raids, dos podis a l’Ultra Trail del Mont Blanc i haver guanyat el Marathon des Sables, quins són els teus objectius? Hi ha moltes altres curses de llarga distància, no tant conegudes com el Marathon des Sables o l’UTMB, que tinc ganes de conèixer i poder-hi participar. Si tot va bé el proper mes de setembre participaré a la Transalpine, una cursa de vuit dies pels Alps d’uns 250 quilòmetres. També estic pensant d’anar al Mundial de Raids, el Bimbache Extrem, que aquest any és a principis d’octubre al costat de casa; la sortida és a Àvila i l’arribada a Salamanca.
natura i aventura juny 2010
tripa40.indd 16
16/17 18/06/2010 3:17:58
www.naturaiaventura.cat
PUNT DE SORTIDA...
raids - curses - duatlons - pedalades - cròniques - esdeveniments
Burriac ATAC!10 Inscripcions obertes Des del dia 9 de juny, el Centre Excursionista Vilassar de Mar ha obert les inscripcions a la que és ja sisena edició de la cursa nocturna Burriac ATAC! Aquest any, puntuable pel Circuit català de curses de muntanya i com sempre amb alguna sorpresa reservada pel mateix dia de la cursa. També com l’any passat abans de la cursa es celebrarà la Marrec ATAC! Una activitat no competitiva per nenes i nens de zero a catorze anys. I com no, també i tornem amb el concurs de fotos i tots els premis especials de cada edició. Recordeu que les places són limitades. Per més informació podeu consultar a la web de la cursa www.burriacatac.cat
tripa40.indd 17
18/06/2010 3:18:13
CompeGPS Land
Capítol 7: Les rutes
Si el mes passat parlàvem dels punts de pas, és obligat fer-ho ara de les rutes, que no són més que punts de pas enllaçats per trams rectes. En l’excursionisme o en les rutes en bicicleta de muntanya, on el terreny és irregular i existeixen elements del paisatge que ens obstaculitzen el pas i ens obliguen a desviar-nos del nostre itinerari, les rutes no són la millor opció per seguir el recorregut desitjat a no ser que la ruta contingui desenes de punts de pas o el relleu ens permeti avançar seguint una imaginària línia força recta. En canvi, en altres activitats a l’aire lliure com els esports nàutics o els aeris, les rutes són una eina excepcional per realitzar llargs desplaçaments en línia recta. CompeGPS Land disposa dels recursos necessaris per planejar, editar, i transferir al GPS les rutes creades en el nostre ordinador.
COM PREPARAR UNA RUTA: El primer que necessitem per preparar una ruta és disposar de les coordenades dels punts de pas necessaris. En el nostre exemple d’avui volem preparar la travessa de l’Olla de Núria passant per tots els cims. Executem el programa i obrim el mapa de la vall de Núria (al capítol 3 explicàvem com obtenir i treballar amb mapes). Si disposem del llistat de punts de pas pels quals volem passar, carregarem l’arxiu de waypoints (menú Waypoints, Obrir Arxiu de Waypoints). Cliquem amb el botó dret sobre el punt de pas on volem començar la ruta (en el nostre exemple és el refugi) i triem al menú Nou l’opció Començar Ruta Aquí (figura 1). Apareix un missatge que ens recorda que podem clicar amb el botó esquerre sobre el mapa per afegir punts de pas o clicar directament sobre un waypoint per seleccionar-lo i poder afegir-ne de nou just després. Per sortir de l’editor de rutes pitjarem la tecla Esc. S’obre també la pestanya de Llista de waypoints de la ruta, on apareix el primer punt, en el nostre cas, el refugi (figura 2). Veurem també que el cursor del ratolí s’ha convertit en una creu lligada, mitjançant una línia recta, al punt de pas seleccionat. Bus-
Figura 1
quem el següent punt de pas per on volem fer passar la ruta, en el nostre exemple, el santuari. Per moure el mapa aproparem el cursor a les vores del mapa. Quan la creu es converteix en una fletxa cliquem per fer avançar el mapa en aquella direcció. Sobre el waypoint que volem convertir en el següent punt de pas de la ruta cliquem amb el botó esquerre. Veurem que els dos punts
queden enllaçats amb una fletxa (que indica la direcció de la ruta) i que el nou punt s’afegeix automàticament a la llista de punts de pas de la ruta (figura 3). Aquesta llista indica l’ordre de punts de pas, el gràfic escollit per la icona, el nom del punt de pas, la distància respecte del punt de pas anterior (distància parcial), la distància total (suma de totes les distàncies parcials) i el
natura i aventura juny 2010
tripa40.indd 18
18/06/2010 3:18:17
www.naturaiaventura.cat
rumb a seguir. El contingut d’aquesta llista es pot configurar, i podem triar veure les dades que més ens interessen. Ho farem clicant amb el botó dret sobre la llista. Del menú que ens apareix triem l’opció Seleccionar Camps (figura 4). Ens apareix una finestra amb dues columnes. A la columna de l’esquerra veiem els camps que tenim disponibles (coordenades, altura, descripció...) i a la columna de la dreta els camps que ja tenim seleccionats. Entre ambdues columnes hi ha unes fletxes. La fletxa que indica a la dreta afegeix el camp seleccionat de la columna de l’esquerra a la columna de la dreta, i la fletxa que apunta cap a l’esquerra esborra el camp seleccionat de la columna de la dreta (figura 5). Continuem elaborant la ruta i cliquem sobre la resta de waypoints del mapa en l’ordre que volem fer el recorregut (figura 6). Un cop clicat el darrer punt pitgem la tecla Esc per sortir de l’editor de la ruta.
Figura 2
Figura 3 Figura 5
Per desar la ruta i emmagatzemar els canvis clicarem sobre la ruta amb el botó dret del ratolí. Triem l’opció Guardar Ruta com... per triar la carpeta on desar la ruta i un nom que la identifiqui. Ens crearà un arxiu amb extensió .rte. Si no disposem dels punts de pas, els podrem anar creant a mesura que anem preparant la ruta. Al menú Rutes triem l’opció Crear Nova Ruta. Sobre el mapa cliquem amb el botó dret en aquells punts per on volem que passi la ruta, i veurem que va traçant la ruta unint amb les fletxes els diferents punts de pas. En
Figura 4
18/19 tripa40.indd 19
18/06/2010 3:18:25
CompeGPS Land
el capítol anterior vam explicar com accedir a les propietats d’aquests punts i modificarne els noms i altres característiques. COM EDITAR UNA RUTA: Podria succeir que un cop guardada la ruta, en verificar-la sobre el mapa ens interessés, per evitar algun obstacle molt evident o per assegurar-nos el pas per un indret específic, afegir algun punt de pas. Obrim el mapa i la ruta (al menú Rutes, Obrir Ruta). Sobre la ruta cliquem amb el botó dret del ratolí i al menú que ens apareix triem l’opció Editar la Ruta. En el nostre exemple volem fer passar la ruta pel pla de l’Ortigar, és a dir, que volem afegir un punt de pas entre els waypoints 2 i 3. Un cop hem entrat en el mode d’edició de la ruta cliquem amb el botó esquerre sobre el punt de pas 2 (l’anterior al que volem afegir). En desplaçar el ratolí per la pantalla veurem que el cursor s’ha convertit en una creu i que queda enllaçat amb els punts de pas anterior i posterior (figura 7). Cerquem el lloc on volem situar el nou punt de pas i cliquem sobre el mapa amb el botó esquerre. A la Llista de Waypoints de la Ruta ens apareixerà el nou punt, que podrem editar tal com vam explicar el mes passat. Si el que volem és eliminar algun punt de pas de la ruta haurem d’editar la ruta i, en clicar amb el botó dret sobre el punt de pas desitjat (al mapa o a la llista), triarem l’opció Tallar del menú que apareix (figura 8). PROPIETATS DE LA RUTA: CompeGPS Land disposa de dues eines per classificar, endreçar i treballar amb les rutes, les propietats de les rutes i la llista de rutes. La llista de rutes (menú Rutes, opció Llista de Rutes) ens permet accedir a les diferents rutes amb les quals volem treballar i passar de forma ràpida d’una a l’altra. Si cliquem sobre una de les rutes del llistat veurem que ens apareix un menú on podem triar entre diverses opcions, on destaca la possibilitat d’accedir a les propietats de la ruta (opció Propietats de la Ruta), la d’apropar-nos a una ruta determinada (opció Zoom Aquí), o veure, si els punts de pas disposaven d’altura, la gràfica del
natura i aventura juny 2010
tripa40.indd 20
Figura 6
Figura 7
Figura 8
20/21 18/06/2010 3:18:37
www.naturaiaventura.cat
recorregut (opció Gràfiques) (figura 9). Si accedim a les propietats de la ruta li podrem canviar el color i el gruix de les fletxes que marquen el recorregut i el seu sentit. Si ens interessés canviar el sentit de la ruta, podem fer-ho triant l’opció Invertir Ruta del menú Eines, que apareix en clicar amb el botó dret sobre la ruta. ENVIAR LA RUTA AL GPS: CompeGPS Land detecta automàticament els GPS TwoNav Aventura, l’Sportiva i l’Evadeo en connectar-los a l’ordinador. A la finestra Arbre ens apareixerà el dispositiu detectat. Per carregar la ruta que hem desat en el nostre ordinador només haurem d’obrir-la (menú Rutes, opció Obrir Ruta o la combinació de tecles d’accés ràpid Ctrl+R) i, a la finestra Arbre, arrossegar l’arxiu a la carpeta Rutes del dispositiu. Si disposem d’un altre tipus de receptor haurem de triar l’opció Enviar Ruta al GPS
tripa40.indd 21
Figura 9
del menú Comunicacions o, a l’arbre de dades, clicar amb el botó dret sobre la ruta i al menú triar Enviar a i després Enviar Ruta al GPS. Molts GPS duen les rutes nu-
merades, i és possible que una finestra ens demani d’introduir el número de ruta. Començarem per l’1 i anirem pujant les rutes al GPS amb números consecutius.
18/06/2010 3:18:42
geocerca
El turó de Montcada Alfonso Egea (Sonsoyo) qüentment han desaparegut unes coves, l’ermita de la Mare de Déu de Montcada, de base romànica, i les ruïnes del castell-fortalesa de la família dels Montcada. Aquestes dues últimes estaven situades al cim de la muntanya fins que una esllavissada l’any 1939 se les va emportar. Als anys vuitanta la dinàmica sobreexplotadora i contaminant de
Podem aparcar el cotxe al carrer Antoni Pujades de Sta. Maria de Montcada i començar el camí. De seguida em sorprèn el camí de pujada i la seva arboreda, després del torb dels dies anteriors ens trobem força arbres caiguts. Arribem on obtindrem el primer valor per arribar fins al tresor; el trobem a la font d e Mitja Costa,
L
a geocerca serveix per a moltes coses: fer esport, conèixer llocs interessants, realitzar jocs mentals, etc., però també serveix per a fer reivindicació d’un lloc i donar a conèixer la situació d’un paratge com és el turó de Montcada. A tots els que hem sortit de Barcelona amb cotxe ens ha cridat l’atenció una petita muntanya que sembla que n’hi falti la meitat. Avui, doncs, farem un magnífic recorregut que ens mostrarà els racons i la història d’aquesta petita muntanya. Gràcies a figufer, per crear aquesta increïble multicerca GC1RTX8 Turó de Montcada. Com que es tracta d’un “multi”, no ens ofereix les coordenades finals del tresor, sinó que ens obliga a fer un recorregut per obtenir-les. El turó de Montcada es troba al sector central de la Serralada Litoral Catalana. Des de principis de segle la muntanya ha estat sotmesa a una intensa extracció de roca; originàriament feia 300 metres d’alçada i actualment en fa 270. Conse-
natura i aventura juny 2010
tripa40.indd 22
d’intentar restablir les propietats naturals del turó. Si s’aconsegueixen integrar paisatgísticament els terrenys afectats al seu entorn natural, Montcada i Reixac millorarà la seva qualitat mediambiental. Aquesta cerca l’he fet dues vegades, una tot sol, i l’altra amb el Jaume, el seu fill Nil, la meva neboda Dana i també amb l’equip del programa de televisió Nube de Tags, que han fet un reportatge de geocerca que podeu veure en aquesta adreça: http://www.rtve.es/media teca/ videos/20100506/nube-tags---4mayo/763781.shtml
l a fàbrica de ciment va ser frenada gràcies a les reivindicacions dels veïns de Montcada i Reixac. Actualment, si no es vol posar en perill la vàlua ecològica que encara té el turó, cal aturar l’activitat extractiva i dur a terme la seva restauració total. El pla de restauració integral ha de corregir les fortes depressions topogràfiques, l’agreujament dels processos erosius, la manca de sòl i l’absència de vegetació provocats per l’activitat extractiva. Les actuacions que s’hi duguin a terme han
que és la font més coneguda per la gent de Montcada i dels voltants.
22/23 18/06/2010 3:19:50
www.naturaiaventura.cat
Aquí, al peu de la muntanya, trobareu la pineda on se celebrava, abans de la Guerra Civil, el primer dia de maig amb un dinar popular. Actualment acull altres trobades populars. Em sorprèn que després de tot el que ha plogut, a la font hi raja molt poca aigua. Continuem pujant fins arribar a l’escultura de ferro, on obtindrem el segon valor. Des d’aquí podem gaudir d’unes bones vistes i veure una mica d’aigua. Ara anem a buscar un altre valor dintre d’un túnel, una part molt interessant d’aquesta ruta, ja que hem de portar frontal o llanterna, per poder veure-hi dins del túnel. Si no fos per aquesta cerca, mai no hauríem trobat el túnel i no hauríem pogut gaudir d’aquest paratge. El principi del túnel està il•luminat, però ben aviat ja no es veu res si no portem llum. Dins del túnel hem d’aconseguir tres valors: el primer i el segon són bastant fàcils, el tercer, tot i que ens dóna una pista, ens costa una mica, però és força entretingut
tripa40.indd 23
buscar quasi a les fosques amb el frontal. És una part molt original i divertida de l’aventura que estem vivint. Sortirem de la mina pel mateix lloc on hem entrat, i agafarem el camí principal per continuar cap amunt fins a trobarnos una caseta de guaita. Ens hi haurem de fixar per descobrir un altre valor per a la coordenada final. Una vegada aconseguit aquest valor tenim dues opcions per continuar la ruta. Una és continuant el camí i agafant una bifurcació a la dreta per arribar al cim, i l’altra és pujar per la cresta. Jo he fet els dos camins, el de la cresta va ser quan hi vaig anar en solitari; és una petita cresta sense gaire dificultat, que vaig gaudir molt realitzant-la. Et dóna una sensació alpina, que he gaudit en cada pas que donava. Quan arribem al cim, haurem de descobrir l’últim valor per aconseguir el tresor. Haurem de buscar un senyal geodèsic, que és un senyal que indica una posició exacta i que forma part d’una xarxa de
triangles amb altres vèrtexs geodèsics. Ja tenim tots els valors, ara només falta introduir les coordenades al GPS i anar a buscar el tresor. Es troba a prop del cim, ben amagat. Fem un intercanvi just i gaudim de les vistes que ens brinda el turó; tenim sort i no hi ha boira i veiem unes grans panoràmiques. Aprofito l’ocasió per recordar que si agafem algun objecte hem deixar-ne un altre, i així, el tresor sempre estarà ple. El veritable tresor no és el que trobem a la cerca, sinó que és l’aventura que vivim. Els més menuts de la casa, sí que gaudeixen agafant els objectes del tresor i deixant-ne d’altres per als següents companys geocercadors. Ara ja només falta arribar al cotxe. Baixarem del turó pel caminet i, quan estiguem al camí principal, podem baixar per la dreta i així aconseguirem fer una ruta circular, ja que el camí ens deixarà a l’aparcament. Desitjo que gaudiu d’aquest magnífic tresor, com ho hem fet nosaltres, i fins a la pròxima cerca.
18/06/2010 3:20:11
rutes en BTT
Els corrals d’Olivella Transhumància mil·lenària a la terra eixuta del massís del Garraf
COMARCA: GARRAF
natura i aventura juny 2010
tripa40.indd 24
18/06/2010 3:20:38
www.naturaiaventura.cat
La transhumància és un moviment de bestiar molt típic de la Mediterrània, on existeix una terra baixa arran de mar que permet el creixement de pastures hivernals que a l’estiu s’empobreixen per la sequera, i una muntanya relativament propera que durant la canícula és un paradís de prats. Al llarg dels segles els pastors han conduit per camins els seus ramats des de la costa als ports de muntanya, passant-hi les temporades d’abundor de pastures allà on n’hi havia. D’allò en diem transhumància, una activitat que amb el pas del temps ha desaparegut. El Garraf era una destinació clara d’hivern, i com a relíquia n’han quedat un munt de corrals adossats a cases, alguns dels quals coneixerem durant aquesta ruta.
A
lguns historiadors sospiten que l’activitat que porta a terme en Josep Ardèvol des que és un marrec pot ser una imitació de les rutes estacionals dels antics ramats salvatges que campaven en llibertat abans que la humanitat es fes sedentària. Aquell bestiar realitzava una peregrinació des de les pastures frescotes dels prats alpins, on passaven els estius, a les eixutes valls del litoral, on romanien els hiverns. És evident que els predadors els seguien, caçant els individus més febles. Les sospites dels historiadors no són infundades. La natura és sàvia, i els pastors pioners haurien copiat aquest règim d’anades i vingudes des del Pirineu al Garraf des de
temps immemorials, com havia fet en Josep Ardèvol i tota la seva família. Almenys fins a on arribava la seva memòria de jove sortit de quintes la primavera passada. En Josep poc temps havia tingut per festejar amb la Marina. Dos anys de mili a Cuba i ara, un cop llicenciat pel maig, després de dues setmanes de descans, iniciava el periple amb les ramades cap a Castellar de n’Hug. La feina era feixuga i absorbent. Primer calia anar recollint totes les ovelles disperses per la geografia de la marina, on els grans ramats tenien problemes de maniobrabilitat perquè la costa era un espai massa conreat i parcel·lat. I després cap amunt a passar l’estiu en un terreny verd i flonjo, on els dies
es feien interminables. Però ara baixava content cap a Olivella, cofoi. És a finals d’octubre i l’últim ramat l’ha col·locat al conlloc de les Piques i corre esperonat per veure la seva xicota. Olivella cada cop és més a prop i entra com un huracà a la casa dels pares. Però no els troba. Les germanes l’informen que han marxat al mercat de Ribes per a vendre un estoc d’escombres que durant l’estiu han elaborat amb margalló. —Marxo, doncs. —I a on vas, si es pot saber? —el va aturar la germana gran amb els ulls esbatanats. —Coi, a veure la Marina. —Amb aquesta pinta i aquesta flaire. El Josep s’escaneja atentament. Sota la ba-
24/25 tripa40.indd 25
18/06/2010 3:21:23
rutes en BTT
rretina tot de cabells amb crostes de dies, la jaqueta de pana fa pudor a excrements d’ovella, la barba és una col•lecció de pues i els pantalons tenen grans taques lluents de merda acumulada. Entre rialles, les germanes el condueixen a la pica, i una hora després és un noi reviscolat. —Prou, prou —protesta—, un pastor serà sempre un pastor —diu acomiadant-se bruscament dirigint-se a passos de gegant vers la casa de la promesa. Però la Marina no hi és i el pare surt al llindar de la porta, la boina ajustada sobre el casc del crani i consumint cigarretes de picadura als llavis, torts. —No et vol veure mai més, xicot —escup arrogant. Es queda palplantat, petrificat, mentre el pare encaixa la porta i desapareix deixant-lo en estat de meditació. Durant uns dies preguntarà a tort i a dret si la seva estimada ha sortit de casa, si n’ha ballat a la festa major o l’ha voltat un altre noi. Res, els veïns no saben res. És un poblet petit i les tafaneries
no passarien per alt un flirteig no autoritzat d’una de les pubilles, es consola. Hi ha d’haver altres raons, rumia. L’hivern es presenta amb tempestes seguides de ventades, i el decebut Josep no para de barrinar mentre condueix el ramat de casa per les vinyes de Jafre, ja podades, llucant el mar blau a l’horitzó. El cor protestava pel calvari que estava passant, sobretot els diumenges, quan tancava la ramada i baixava al poble per si la veia passejar pel carrer Major o a la sortida d’ofici. Era evident que la Marina no el volia rebre i es tancava a casa dels pares, però la trobada, a còpia d’insistència, s’havia de fer inevitable, somiava el pastoret. Un diumenge per fi la va poder veure quan ella tornava de la font i, d’una llambregada, ell s’hi va aproximar. La noia va fer un gir mentre apressava el pas per esquivar l’encontre, però l’enamorat li va barrar la fugida. Els dos cossos es van immobilitzar de cop, els batecs dels cors sonaven com una batucada davant
l’imminent esclat dels queixals d’un drac a una cercavila, i les aixelles s’amaraven d’una suor agra. No van caldre paraules, ni mirades. Un corrent elèctric comunicava les emocions. Tots dos estaven aturats i muts, mirant cap a llocs diferents, tot i tenir els sentits desperts en la reacció de l’altre. —Jo vull un marit que no tingui un ofici que sembli de mariner —era una sentència pròpia de la reflexió on els sentiments havien estat apartats. Les paraules sonaven en un to emotiu. El Josep va arrufar les celles pel sol de la tardor. Uns esquellots esqueixaven el silenci. Provenien d’un corral proper, on un altre pastor petava les xurriaques per tal que les ovelles entressin a les dependències. Mut i capcot, amb un xic de ràbia als ulls, el Josep es va moure, i va marxar cap al corral de murs de pedra seca, i va deixar que la Marina s’escapés per sempre més. La majoria de les ovelles s’apartaven davant el seu pas. Totes no, una de despistada, d’un color torrat, es va interposar enmig del seu itinerari rabiüt. Llavors, inesperadament,
natura i aventura juny 2010
tripa40.indd 26
18/06/2010 3:21:59
www.naturaiaventura.cat
li va etzibar una puntada de peu. L’animal va belar i va córrer cap al segur del corral, enmig de mil cossos iguals, per sobre els quals destacava la figura negra del pastor, xurriaques a la mà, caliquenyo a la boca i els ulls enxiquits fitant-lo com si fos un extraterrestre. Un gos va bordar. Un caminoi de cagarrines precedia el ramat tancat. El perfum, o la pudor de la llana, segons com es miri, es barrejava amb la de la merda. Va inspirar prou fort per tastar les olors del passat, que també eren les del seu present. El Josep va saltar el tancat i va buscar l’ovella de llana torrada. Al cap i a la fi sóc un pastor, cridava interiorment. Era en un cantó, prop de l’amorriador. Apartant les seves companyes la va arraconar abans d’acariciar-la tendrament, conscient que el seu futur depenia d’aquells animals i el tragí cap als Pirineus, amunt i avall, escenes que l’enllaçaven amb la nit de la prehistòria. TEXT: JUAN CARLOS BORREGO
26/27 tripa40.indd 27
18/06/2010 3:22:32
FITXA
rutes en BTT
DURADA: 2-3 H DIFICULTAT: BAIXA ÈPOCA: hauríem d’evitar els dies més calorosos de l’estiu,
S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT TRAC OL, EL K IE ROA DBO L OK
DESNIVELL ACUMULAT: 800 M TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DISTÀNCIA: 24 KM
Sortirem de la Sala, punt d’informació del parc natural del Garraf, cap a l’ajuntament d’Olivella, buscant el camí cimentat fins a Can Camps. El passem i girem cap a la dreta entrant al camí de Can Liona, un grup de masies. Les rebassem i davallem direcció Sitges, deixant les ruïnes dels Masets tot baixant per una pista molt bona on en tot moment seguirem la senyalització de PR-37 en les cruïlles de GR. Vora la riera hi ha la Fassina i un xic després trobarem una cruïlla: prendrem un trencall on s’indica Sitges, passant pel Mas Vendrell. Culminarem un ascens on es veu el mar, i allà seguirem les indicacions de Vallcarca, a l’esquerra. Al cap de poc arribarem a Can Planes. Seguirem la pista fins a trobar una fita a peu d’un corriol on hi ha una petita bassa rodejada de càrritx. La prenem fins a la carretera asfaltada del Ratpenat a Olivella, que creuarem per baixar a Vallgrassa i la pista de Begues. Aquí cal agafar el rumb d’Olivella, passant pel Corral Nou, les Piques i Can Grau, que cal rodejar pel sud, buscant la pista d’Olesa de Bonesvalls. Puja fins a una petita capelleta on poc després ens vindrà una cruïlla amb cadena a l’esquerra. L’agafem. Baixa i puja diverses vegades per caure definitivament a Can Muntaner, un mas preciós voltat de cingles. De seguida i entre vinyes, el camí mor a la carretera d’Olivella, on agafarem l’opció de l’esquerra fins al poble.
natura i aventura juny 2010
tripa40.indd 28
18/06/2010 3:23:18
arbres i boscos singulars
FITXA 17
El tell: el perfum de la muntanya mitjana Queda ben poc perquè, d’aquí a poques setmanes, la primavera arribi a la seva fi i doni pas a un estiu que des de fa uns dies ja ens dóna mostres que està a punt d’arribar. La primavera és una estació en què la majoria d’espècies floreixen, però no totes. L’arbre que avui tractarem encara no ha arribat a la seva màxima esplendor —si entenem com a màxima la floració—, i és per això que aquest és un bon número per parlar d’aquest arbre, o arbres, doncs avui parlarem dels tells. Tells? Sí, els tells, que molts de vosaltres anomeneu til·lers. I diem tells perquè a casa nostra tenim dues espècies d’aquest gènere. Bé, en realitat més, si comptem les diferents espècies de tells cultivades que trobem en moltes places i jardins de les nostres viles i ciutats. Només com a exemple n’anomenarem dos dels més abundants: Tilia tomentosa i Tilia europaea. Però aquests són un altre tema. Tornant al bosc, que és on trobarem els tells —permeteu-me dir “de debò”—, començarem parlant del Tilia platyphyllos o tell de fulla grossa. El tell de fulla grossa, de la mateixa manera que el seu germà petit, és un arbre caducifoli. Viu a la muntanya mitjana, la majoria als territoris del roure de fulla gran. El trobarem des del Penyagolosa castellonenc fins als Pirineus, passant pels Ports de Tortosa. No el trobarem, no obstant això, a les Illes Balears. El tell de fulla grossa pot arribar als 25 metres d’alçada i disposa de tronc gruixut i fermes branques que li permeten subjectar una ampla i espessa capçada força característica. La seva escorça és d’un color grisenc tirant a fosc amb borrons peluts. Com dèiem a l’inici, el tell encara no ha florit. Això és a causa que aquest arbre floreix durant els mesos de juny i juliol, generalment. Quan arriba aquest moment, hom pot gaudir de les seves flors grogues i/o blanques de cinc pètals i, sobretot, de la flaire que el fa únic. Aquestes flors creixen en grups que van de tres a cinc unitats que romanen unides a una bràctea. Bràctea? Sense entrar en gaires detalls, podem dir que es tracta d’un òrgan foliaci que subjecta les flors i que no arriba a ser una fulla, doncs disposa d’una estructura més simple que la d’aquestes. D’aquest conjunt de flors i bràctees en diem til·la, i és el que fem servir per a fer les infusions. Quan arriba el moment
precís, la til·la, ja fructificada, trenca la seva unió i cau de l’arbre rodolant en un intent d’augmentar el seu domini. Les fulles del tell de fulla grossa són de mida mitjana, de 9 a 15 cm aproximadament, i tenen forma de cor, finalitzant en punta. Un borrissol pelut de color blanquinós ressegueix les enforcadures dels seus nervis. El germà petit d’aquest és el tell de fulla petita, Tilia cordata, i el trobarem més proper als dominis del roure pènol, a la muntanya
mitjana més humida. Es diferencia del seu germà per tenir unes fulles més petites, no tenir pèls als borrons i perquè el color del borrissol de les fulles és, en aquesta espècie, de color rogenc. De totes maneres, el tell de fulla petita disposa de la mateixa elegància i majestuositat que el seu germà. Exploreu ja el bosc i busqueu tells, doncs ben aviat us delectaran amb les seves millors gales i els seus millors perfums. Tot un dandi dels nostres boscos.
28/29 tripa40.indd 29
18/06/2010 3:23:37
escalada en cresta
EL PIC DE BALLIBIERNA
(3.067 m)
per la cresta de Roques Blanques COMARCA: RIBAGORÇA OCCIDENTAL
“Per a tu, que sense dir el teu nom ja saps qui ets, com també saps que Ballibierna és una de les muntanyes que més em fascinen i estimo dels Pirineus, així com les altes terres ribagorçanes que l’envolten. Per a tu, estel solitari. Saps que t’estimo...”
natura i aventura juny 2010
tripa40.indd 30
18/06/2010 3:23:46
www.naturaiaventura.cat
Molt a prop de la Maladeta existeix un altre massís molt més petit, que està envoltat d’un entorn paradisíac, captivador i alhora màgic. El massís de Ballibierna forma part d’un dels racons més bells i bucòlics dels Pirineus. Unes quantes crestes i arestes de longitud i dificultat variables convergeixen en el seu vèrtex principal, i entre aquestes, hi destaca la cresta de Roques Blanques, que, a causa de la seva accessibilitat, es troba entre les més recomanables d’aquesta gran muntanya situada a la Ribagorça Occidental. Oblidada per l’home, només el pas del temps dirà si s’arriba a convertir en clàssica. En els darrers anys l’he escalada cinc vegades en la seva totalitat, i mai no m’hi he trobat a ningú..., i continuo eternament enamorat d’aquesta muntanya tan especial per a la qual sento tant... ACCÉS I PUNT D’INICI: Cal seguir la carretera N-230 que uneix Lleida amb la Vall d’Aran. Una mica abans d’arribar a la Boca Sud del Túnel de Vielha girarem a l’esquerra (està perfectament senyalitzat), i seguirem l’estreta carretera local fins al proper poble d’Aneto. Sense entrar al poble, continuarem per la carretera (amb un paviment que no està en gaire bon estat) fins arribar a la plataforma que hi ha al costat de l’embassament de Llauset (2.200 m), on podem deixar el vehicle. Aquest és el punt de partida per pujar al pic de Ballibierna, ja sigui per la cresta de Roques Blanques o per la ruta normal. APROXIMACIÓ: Aquest itinerari el començarem a la plataforma que hi ha a pocs metres de l’embassament de Llauset (2.200 m). Des d’aquest magnífic indret es gaudeix d’una perspectiva excel·lent del pic de Ballibierna, així com de bona part de la cresta de Roques Blanques, que és la cresta que des del cim es desprèn cap a la dreta i que, com el seu nom indica, és de color blanquinós. Des de la plataforma seguirem la magnífica ruta normal del pic de Ballibierna fins aproximadament els 2.700 metres d’altitud (unes 2 h des de l’embassament de Llauset), indret on hi ha un immens caos de pedres, just al principi dels forts pendents que moren al cim del Ballibierna est.
ITINERARI: Sobre els 2.700 metres comença la part més bonica, estètica i entretinguda de la cresta de Roques Blanques. Després d’abandonar la ruta normal, girem a l’esquerra i iniciem l’ascensió d’uns forts pendents rocallosos que, sense cap dificultat, ens porten fins a l’aresta. En uns 20 minuts aproximadament s’arriba al pic est de Roques Blanques (2.811 m). Ja tenim el primer cim a la butxaca! A més, es tracta d’un d’aquells cims totalment oblidats per l’home, que es deu haver pujat poquíssimes vegades. A continuació, girem a la dreta i continuem escalant per una cresta molt esmolada i gairebé horitzontal formada per uns blocs molt grans; hi trobem alguns passos de IIIº-, fins
que arribarem a les portes d’una bretxa molt petita que cal superar obligatòriament (aeri, IIIº-). Una vegada l’haguem superat, escalem un tram força senzill (IIº) que ràpidament ens porta al petit cim del pic oest de Roques Blanques o pic de Roques Blanques (2.944 m), probablement (seguríssim!), una de les muntanyes menys petjades dels Pirineus. Ja hem assolit el segon cim de la jornada i encara ens queda el tram més bonic de l’ascensió! A partir d’aquí la cresta és molt més senzilla, però a la vegada molt més aèria. Davallem pel vessant contrari pel qual hem pujat (molt aeri però fàcil!), fins que arribem al punt més baix de la cresta, indret on el color de
30/31 tripa40.indd 31
18/06/2010 3:23:57
escalada en cresta
Pàgina d’inici: la vertiginosa i fina aresta que uneix el Ballibierna i el Culebras. Sota: l’impressionant Massís de Ballibierna amb la Cresta de Roques Blanques des de l’Embassament de Llauset. Pàgina següent: l’autor de l’article moments abans d’encarar el tram més estètic de la Cresta de Roques Blanques.
la cresta passa de fosc a clar (d’aquí ve el seu nom!). A la dreta hi ha una escapatòria en forma de dret corredor que, sense gaire dificultat, ens permetrà assolir la part alta de la via normal. A continuació, escalem pel mateix tall de la cresta, superant un primer tram senzill i aeri que de seguida agafa més pendent. La cresta pren un caire espectacular i cada vegada més aeri, malgrat que la dificultat no supera mai IIº; l’assegurament és precari. De
mica en mica superem la part més estètica i elegant de la cresta de Roques Blanques. A mà esquerra l’estimball és impressionant i vertiginós. Sense gaires complicacions, arribem al pic de Ballibierna est (3.032 m), indret on tornem a ajuntar-nos amb la bonica ruta normal. D’aquí fins al pic de Ballibierna (3.067 m) no és més que un passeig a gran alçària a través d’una cresta relativament estreta i força horitzontal d’Iº. Tenim a la butxaca
natura i aventura juny 2010
tripa40.indd 32
18/06/2010 3:24:07
www.naturaiaventura.cat
un altre cim, que és el sostre del massís i el lloc on convergeixen les principals crestes de la muntanya. No obstant això, per tal d’arrodonir la jornada i fer-ho encara més bonic i perfecte, travessarem l’espectacular i cèlebre Pas del Cavall, que és una estreta i vertiginosa aresta horitzontal d’uns 30 metres de longitud, que ens permetrà unir el pic de Ballibierna amb la Tuca de les Culebres (3.062 m), el pic de tres mil metres més meridional de la serralada pirinenca. Cinc cims, i tres d’aquests de tres mil metres, és el que ens emportem d’aquest magnífic itinerari. I el millor? Un record immens, gran, per sempre més... DESCENS: Tot seguit davallarem per la ruta normal d’aquesta muntanya, situada al vessant contrari pel qual hem arribat al cim, i que és força dreta, espectacular i fàcil, i a més està perfectament senyalitzada amb fites de pedra. Un ràpid i vertical descens, així com una fàcil travessia cap a l’esquerra, ens deixa ràpidament i sense complicacions al coll de Llauset, des d’on es gaudeix d’una panoràmica excel·lent damunt l’embassament de Llauset. A partir d’aquí, ja per un camí excel·lent, tornem a la plataforma (2.200 m) situada al costat de l’embassament, punt final d’aquesta perfecta travessia del massís de Ballibierna.
la CA ar tota TÈ C N I 7h per realitz A X T FI 6a o cresta IS:: de de III , s HOvReAssRía. m a r tra alguns t 30 m, LTAT: U C I F I rdinoueds,e un joc de D lt aèria. o c n u llarg mo stons, IAL: ba es bagues MAcT,ElR’arnés, algun 1.000 m cas cons. : gairebé aicas 2, de U I T I S tas O iren restas P VELL P DESNI ORMACIÓ2: 0C09). . F , Alpina ivel, MESSàInNc hez (Desn neto (1:25.000) Pako :A GRAFIA CA RTO
TEXT I FOTOGRAFIES: CARLES GEL
32/33 tripa40.indd 33
18/06/2010 3:24:29
món sostenible
Marc Gavaldà Coautor de Patagonia Petrolera, Bardo Ediciones
Contra la impunitat corporativa El Tribunal Permanent dels Pobles condemna la unió europea i les transnacionals Dues-centes organitzacions de moviments socials d’Europa, Amèrica Llatina i el Carib, confluïren a mitjans de maig a Madrid per contraposar els plans de la Unió Europea d’imposar tractats de lliure comerç i aprofundir el colonialisme. Durant les sessions, quedaren retratades les doloroses pràctiques de les corporacions transnacionals. El Tribunal Permanent dels Pobles (TPP) és una iniciativa de judicialització popular de les empreses transnacionals que es reuneix cada dos anys coincidint amb les cimeres bicontinentals de caps d’estat, on Europa aprofita l’ocasió per endurir i aprofundir les polítiques neoliberals a Amèrica. La iniciativa té com antecedents l’experiència del Tribunal Russell II sobre les dictadures a Amèrica Llatina (1972-1975), que dedicà una sessió al rol crític de les empreses transnacionals. A part dels tribunals celebrats a Viena (2006) i Lima (2008), cal afegir-hi les sessions temàtiques realitzades a Nicaragua, Colòmbia, Hondures i Euskal Herria, entre d’altres. Davant la basta impunitat de la qual gaudeixen
les corporacions transnacionals, l’objectiu del TPP és construir processos de documentació i denúncia que vagin posant jurisprudència de casos flagrants de vulneració de drets humans, laborals i desastres ambientals promoguts per les empreses, amb la complicitat dels estats i la Unió Europea. La UE ampara assassinats de líders socials En total, enguany s’han presentat 27 casos documentats de violacions de drets humans i ambientals per empreses com Unión Fenosa, BBVA, Banco Santander, Monsanto, Repsol YPF i Thyssen Group, entre d’altres. Activistes i afectats directes presentaren, un a un, les respectives denúncies davant
un tribunal de deu membres qualificats, presidits pel magistrat del Tribunal Suprem Perfecto Andrés Ibáñez. Escoltar, durant dos dies consecutius, la incontestable i crua realitat palesa en els casos presentats fou exercici que deixà consternat el públic que omplia l’Aula Magna de la Facultat de Matemàtiques de la Universidad Complutense. Enverinaments massius, massacres planificades, assassinats selectius de dirigents socials o l’execució dels més irreversibles impactes sobre el territori, desfilaren com un malson sobre la pantalla del projector, acompanyant, a mode de lletra petita de l’etiqueta —tan petita que no es veu—, els logotips de les empreses que consumim dia a dia. Perquè una cosa són les paraules i els dis-
natura i aventura juny 2010
tripa40.indd 34
18/06/2010 3:24:38
www.naturaiaventura.cat
cursos buits i ambigus sobre la construcció europea, que se’ns presenten a la ciutadania com un inevitable protocol per on han de passar els països per no abandonar un vaixell econòmic —que per cert fa aigües—; però l’altra és tenir empatia amb l’esgarrifança de les comunitats militaritzades sota els designis de les transnacionals, els desplaçaments de pobles sencers només perquè alguns bancs es volen lucrar amb la venda de quilowatts, les repúbliques mineres que no surten als mapes però que gaudeixen d’un poder territorial infranquejable, el terror estatal a Colòmbia amb el suport de la Unió Europea o els abusos humans d’empreses com Aigües de Barcelona, Unión Fenosa i Gas Natural, convertits en sangoneres de les poblacions empobrides de l’Amèrica Central. La sentència del TPP A la vista dels casos examinats, el Tribunal identificà a la seva sentència una estreta relació de funcionalitat entre les polítiques públiques de la UE i els interessos de les empreses transnacionals: “És evident que les institucions europees són permeables als lobbies empresarials i que hi ha un tràfic d’influències que es concreta en la designació de càrrecs i en la clara existència de ‘portes giratòries’.
Aquesta aliança es tradueix en debilitar els mecanismes orientats a garantir la sobirania dels països, facilitant la impunitat de les empreses inversores”. Respecte a les denúncies presentades, el Tribunal conclou agrupant els drets vulnerats en cinc apartats: a) Danys a la vida, amb l’ús de forces paramilitars i empreses de seguretat privada que atempten a la integritat física en països com Colòmbia, el Brasil, el Perú i Guatemala. També es demostren danys a la salut pública, com els decomisos de fàrmacs genèrics a les duanes europees, o la contaminació tòxica de les empreses mineres i fitosanitàries.
gua. d) Destrucció de l´ambient i dels recursos vitals. S’han certificat casos de sobreexplotació aqüífera (Aigües de Barcelona a Mèxic), la construcció d’hidroelèctriques a l’Amazònia del Brasil (amb el Banco Santander d’accionista), així com l’impacte de cimenteres a Mèxic o la destrucció de la sobirania alimentària que provoquen la massificació dels agrotòxics, transgènics i plantes de cel·lulosa. e) Polítiques energètiques i canvi climàtic. Conseqüències de l’avanç de projectes d’explotació de petroli, carbó, hidroelectricitat i agrocombustibles.
b) Pobles indígenes. Invasió de territoris indígenes, en especial els pobles en aïllament voluntari de l’Amazònia peruana amenaçats per les petrolieres Repsol i Perenco, així com en regions contaminades per l’activitat durant dècades. A part, nombrosos pobles estan sent desplaçats per la construcció de projectes hidroelèctrics.
Davant aquest panorama d’impunitat institucionalitzada, el Tribunal Permanent dels Pobles apunta que “el dret a la reparació és la garantia i reconeixement dels drets a la veritat i la justícia i no pot entendre’s satisfet quan se sustenta en un marc d’impunitat i oblit” 1.
c) Drets laborals, que han estat vulnerats a les maquiles o en empreses com Telefónica a Xile o Pescanova i Unión Fenosa a Nicara-
1. Veure sentència completa del TPP, així com el Dossier dels casos presentats a www.enlazandoalternativas.org
34/35 tripa40.indd 35
18/06/2010 3:24:46
rutes d’arreu del món
El Salto Angel L’aigua en llibertat VENEÇUELA: PARC NACIONAL CANAIMA
El Kerepakupai-Merú, més conegut com el Salto Angel, és el salt d’aigua més alt del món, amb 979 metres, que en llengua pemón (llengua autòctona de la comunitat indígena d’igual nom) vindria a dir “el salt del lloc més profund”. Envoltat de boira i cobert de vegetació, el Salto Angel és un indret màgic, on el respecte i la grandesa s’uneixen tant per als habitants ancestrals d’aquesta zona com per als visitants d’avui.
natura i aventura juny 2010
tripa40.indd 36
18/06/2010 3:24:56
www.naturaiaventura.cat
A
l sud-est de Veneçuela, a la frontera amb el Brasil i Guayana, trobem la Gran Sabana, un extens territori de planes i prats on emergeixen els tepuys, que en llengua indígena pemón significa “muntanya”. Els tepuys són formacions rocoses de parets verticals, constituïdes per gres, quarsita, policromes i aglomerat, tallades per l’erosió del vent i la pluja durant milions d’anys, i totalment planes al cim. Els tepuys semblen illes gegants sobre la selva; de fet són “illes en el temps” ja que són ecosistemes únics. Cada tepuy té flora i fauna endèmiques (flora i fauna úniques, que només es troben en aquest indret). L’Auyán Tepuy, de 2.460 metres d’alçada en la vora meridional i 1.600 metres en la vora septentrional, és el responsable de la caiguda d’aigua més alta del món. Està dins del parc nacional Canaima, que té una superfície de 3.000.000 d’hectàrees, un dels més grans del món. Lloc d’impressionants belleses, úniques al món, presenta en la seva regió occidental la selva impenetrable de l’Escut Guayanés. Pel costat oriental, grans sabanes plenes de flora i fauna i solcades de tempestuosos rius. A l’horitzó predominen els tepuys. Per fer una petita introducció al país, Veneçuela és un lloc poc conegut pels turistes de masses, però conegut pels amants del turisme d’aventura. Un país amb molts paisatges ben diferenciats: al nord trobem la capital, Caracas, i el mar Carib. A l’oest, la serralada dels Andes, amb el pic Bolívar, de 5.007 metres. Al sud, la selva de l’Amazones, i a l’est, el delta del riu Orinoco i l’oceà Atlàntic. Presenta una geogra-
fia irregular que combina àrees tropicals, climes desèrtics, territoris selvàtics, planes i ambients andins. És reconegut per ser un dels 19 països amb major diversitat ecològica del món. Un país on l’economia principal és l’extracció de petroli, així com activitats agropecuàries i industrials. La població, d’uns 28 milions de persones, és àmpliament mestissa, integrant races indíge-
nes, europees, africanes i en menor grau asiàtiques, situació que influeix en la seva cultura i en les seves manifestacions artístiques. La ruta que seguirem per arribar al Salto Angel és la que exposem a continuació: un cop a Caracas, anirem via aèria o via terrestre fins a Ciudad Bolívar. Aquí es pot contractar un tour, ja que hi ha diverses
36/37 tripa40.indd 37
18/06/2010 3:25:17
rutes d’arreu del món
empreses d’aventura que ofereixen excursions guiades, que porten directament al campament de Canaima, via aèria, amb una petita avioneta. També pagant una mica més, hi ha un tour en què l’avioneta passa per sobre de la cascada del Salto Angel. Però nosaltres optarem per anar al Salto Angel per via fluvial, remuntant el riu Carrao i Churun. A la llacuna de Canaima, formada per les aigües del riu Carrao, al peu de les cascades Hacha, Golondrina i Ucaima, abans de reiniciar la seva carrera cap al riu Caroní, el primer que ens crida l’atenció és el color de les seves aigües, de color negre a les zones més profundes i vermellós a la ribera. Un lloc molt bonic i encantador. A prop de la llacuna de Canaima, a 20 minuts caminant, en una desviació del riu Carrao, es troba una de les cascades més boniques de la zona, aquesta és el Salto del Sapo, de 20 metres d’alçada. El torrent d’aigua és impressionant. L’energia que desprèn és tan gran
que talla la respiració. Des d’aquest punt es poden veure els tres tepuys de Canaima, que són el Zamuro, Venado i Cerbatana. També podem veure la sabana coberta de gramínies i les cases indígenes amb sostre de palmera. Una de les sensacions més boniques del Salto del Sapo és quan es creua per sota la cascada, on l’aigua fa una cortina que no ens deixa veure res. La potència és tan gran, que si tires una pedra no traspassa la cortina d’aigua, com si d’un mur és tractés. Un cop passem a l’altre costat del Salto del Sapo caminem 10 minuts per un camí molt clar, fins a trobar el Salto del Sapito, una altra bonica cascada, on el que ens impressiona és el seu color vermellós, a causa de la gran quantitat de minerals que conté l’aigua. Tornem a la llacuna de Canaima i fem nit en una hamaca ben confortable, ja que ha estat un dia complet. El dia següent, agafem una curiara, embarcació que utilitzen el indígenes pemóns, similar a la canoa però més lleugera i llarga, feta amb el tronc buit d’un arbre. Comencem
natura i aventura juny 2010
tripa40.indd 38
18/06/2010 3:25:32
www.naturaiaventura.cat
a remuntar el riu Carrao, del qual des del primer moment ens quedem fascinats pel color de les seves aigües, un color negre i vermellós, fins arribar a la confluència del riu Churun, per on el remuntarem, fins a la base de l’Auyán Tepuy. Realment el viatge ha estat indescriptible per la seva bellesa, que ens brinda una dotzena de cascades, que s’evaporen per l’alçària d’on cauen, i la selva espessa que ens acompanya durant tot el trajecte. Un cop arribem al peu de l’Auyán Tepuy, en una zona on la curiara pot parar, realitzarem una petita ascensió a peu de 30 minuts, per un corriol enmig de la selva que ens deixarà bocabadats quan arribem en un mirador on es veu perfectament tota la cascada del Salto Angel, objectiu d’aquesta ruta, i la gran recompensa que és veure de prop la cascada més alta de la terra. La vista panoràmica és impressionant i el vapor d’aigua produït per la cascada et refresca de la calor de la pujada. Ens quedem bocabadats veient la cascada i el paisatge que l’envolta. Ens apropem fins a una bassa d’aigua produïda per la cascada, i ens banyem en les seves aigües fresques però molt agradables. La sensació de banyar-se en aigües de la cascada més alta del món és indescriptible. Els nostres amics i guies pemóns ens tornen riu avall, sense poder deixar de mirar enrere la gran cascada del Salto Angel i l’Auyán Tepuy. Seguim baixant pel riu Churun i més tard pel riu Carrao fins a Canaima, lloc on farem un bany abans d’agafar l’avioneta que ens portarà a Ciudad Bolívar, punt final de la nostra estupenda ruta i aventura. TEXT: MARC MAGEM AYALA
Vols compartir amb tothom les teves aventures? Vols recomanar algún indret exòtic? Envia’ns-ho a jaume@naturaiaventura.cat
38/39 tripa40.indd 39
18/06/2010 3:25:52
DESCOMPTES: BOTIGUES DE MUNTANYA
Natura i Avenpturtea,u. a pro
+
BOTIGUES DE BTT I EQUIPAMENT
ALLOTJAMENTS
HÍPIQUES
GUIES DE MUNTANYA
VOLS EN GLOBUS
PARCS ALS ARBRES
VISITES GUIADES
ADVOCATS
CAIAC
natura i aventura juny 2010
tripa40.indd 40
18/06/2010 3:26:06
SUBSCRIU-TE HI SORTIRÀS GUANYANT Per què subscriure’m-hi?
* * * *
Reb cada mes Natura i Aventura a casa teva. No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la! Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats. Participa en els sorteigs mensuals de material, viatges i altres regals. Aprofita els descomptes que molts establiments ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.
Tot això per només
20€ l’any! Com subscriure’m-hi? A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; Avda. de Roma, 152 entl-1ª. 08011, Barcelona.
40/41 tripa40.indd 41
18/06/2010 11:44:05
LA GUIA DEL
turisme actiu
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ
EL BAIX EBRE
CAMPMANY
DELTEBRE
TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com
L’ALT PENEDÈS
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162
SALDES
EL PERELLÓ
HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant. Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es
LAVERN (SUBIRATS)
HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com
SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA
HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com
L’ANOIA EL BRUC
RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com
EL BAIX CAMP MONTBRIÓ DEL CAMP
ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com
BERGUEDÀ EL MONTSIÀ
BAGÀ
HOSTAL CAL BATISTA Habitacions amb bany, TV, música i calefacció; menjador climatitzat sense barreres arquitectòniques i cuina casolana acurada. C/ Raval, s/n, Bagà. Tel.93 824 41 26 www.calbatista.com
À GÒSOL
ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Punt de partida per fer excursions al Pedraforca, serra del Cadí, Ruta dels Bons Homes... Molí de Gòsol s/n Mòb. 636564310 www.molidegosol.com
SANTA BÀRBARA
HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l’Ebre Ctra. De Santa Bàrbara a La Sènia www.hoteldiego.com
LA SELVA ARBÚCIES
RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es
GUARDIOLA DE BERGUEDÀ
HOTEL CASA DUANER REST. EL RACÓ DE L’AVI Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de la natura, la gastronomia, i totes les activitats culturals, esportives i d’oci que ofereix general a l’Alt Berguedà. Pl. la Farga, 10. Tel.938 227 672 www.elrecodelavi.com
TURISME RURAL LA RECTORIA DE SANT GENÍS DE GAVARRÓS PARC NATURAL CADÍ MOIXERÓ Rectoria del s.XV. Habitacions mab bany o apartaments sencer (max. 8 persones). Possibilitat de cuina casolana. Ambient familiar.
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
VALLÈS ORIENTAL EL VALLÈS ARBÚCIES
RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY On podreu gaudir, al menjador i a la terrassa, de bons àpats tradicionals i a la vegada sofisticats, barreja del millor de la cuina catalana amb productes de D.O. de Lleó. L’especialitat del xef són els arrossos, siguin risottos o caldosos. Crta del Montseny, 406. Tel 938 482 805 www.lavalldelmontseny.com
SANTA MARIA DE PALAUTORDERA FONDA EL TURÓ DE L’HOME Situat al centre de Sta. Maria de Palautordera. Tracte familiar amb més de 100 anys d’experiencia. Especialitat en caça i bolets. Cuina casolana. Plaça Major, 6. Tel. 938 480 027 www.turodelhome.com
ORIENTAL
tripa40.indd 42
18/06/2010 3:26:50