43
OCTUBRE 2010
CANAL DEL MEJILLÓN
Una altra clàssica montserratina EN BTT PER LA GARROTXA
Volcans adormits EL GRAN TUC DE MOLIÈRES
Per l’Alta Vall de Benasc tapesNiA43.indd 1
04/10/2010 22:50:39
tapesNiA43.indd 2
04/10/2010 22:50:47
www.naturaiaventura.cat
43
OCTUBRE 2010
Imatge de portada: Superant els primers desnivells de la Canal del Mejillón. CANAL DEL MEJILLÓN
Una altra clàssica montserratina EN BTT PER LA GARROTXA
Volcans adormits EL GRAN TUC DE MOLIÈRES
Per l’Alta Vall de Benasc tapesNiA43.indd 1
04/10/2010 22:50:39
ANY V. NÚM. 43 OCTUBRE 2010
TIRADA: 15.000 EXEMPLARS
Direcció: Jordi Fernàndez
Coordinació editorial: Jaume Guillot
Correcció: Berta Aymerich Mestre Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Jaume Guillot
Col·laboradors: Carles Gel Marc Gavaldà Biel Ràfols Roger Martínez Albert Brignardelli Raül Racero Tòfol Jordà Jordi Martín Albert Beneït
Edita: H4XORS S.L. Avda. de Roma, 152 entl-1ª 08011 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat
Natura i Aventura és membre de:
editorial Ha de ser difícil ser jove i creure encara en herois. Ha de ser dolorós veure els seus mites canviant de samarreta per diners o veure’ls asseguts al banc dels acusats imputats per fer trampes mentre competeixen en els seus esports preferits. Aquest cop ha estat Contador, exemple per a molts de superació, esforç, constància i humilitat a qui han enxampat jugant al límit; tot i que ell assegura que va ser una intoxicació alimentària la que va provocar que li trobessin a la sang restes de clembuterol. Segons ell, un company que passejava per Irún va aturar-se a una carnisseria i va comprar un tall de carn per tal que, a mig Tour de França, recuperés les forces menjant-se aquell bon filet, sense saber-ho, contaminat. Pobres carnissers bascos, encara els tocarà el rebre. Massa ídols caiguts, massa joves decebuts. Encara recordo l’atleta alemany Dieter Baumann (medalla d’or dels 5.000 metres a Barcelona’92) que posà com excusa la pasta de dents amb la que s’havia raspallat la dentadura quan donà positiu de nandrolona; o el també ciclista Floyd Landis, que l’any que va guanyar el Tour justificà que l’excés de testosterona que s’havia trobat en un dels anàlisis de la seva sang era degut a la “farra” nocturna en la que ell i els seus companys d’equip, en ple Tour, s’havien emborratxat de whisky i cervesa. Massa mentides, massa tramposos. Avui en dia en que l’esport és símbol de puresa i satisfacció, apareix sempre la taca que s’escampa pels currículums de molts atletes que es veuen incapaços d’assolir els reptes que els interessos econòmics dels seus patrocinadors i el circ mediàtic que els envolta els exigeix. I no només em refereixo al ciclisme, l’atletisme o la natació; l’alpinisme no és una excepció. Si un atleta que pren anabolitzants és un trampós, un alpinista que puja l’Everest amb ampolles d’oxigen no pot ser considerat un heroi. No hem de rebaixar les muntanyes a les incompetències humanes, sinó que són els alpinistes qui han d’estar, com la resta d’esportistes, sigui quina sigui la seva modalitat, a l’alçada dels seus objectius. Només així apareixeran de nou els herois que els joves necessiten per creure-hi i emmirallar-se. L’equip de NATURA I AVENTURA
Dipòsit legal: B-51.197-2006 Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03 tripa43.indd 3
11/10/2010 13:28:06
Sumari
16 34
rutes a peu 06
Barraques de vinya
curses d’orientació 12
Tècnica, cròniques, dubtes, entrevistes...
rutes en BTT 16
El país dels volcans adormits
CompeGPS Land 22
Geocerca
calendari 25
Esdeveniments, curses...
vies ferrades 26
Canal del Mejillón
fauna autòctona 30
30
El porc senglar
món sostenible 32
Els segadors de transgènics
senderisme d’alta muntanya 34
El Gran Tuc de Molières
geocerca 38
Un pica-pica a ... la Pica
avantatges 39
Descomptes, sorteigs...
directori 42
natura i aventura octubre 2010
tripa43.indd 4
Planifica les teves sortides
04/05 11/10/2010 13:28:30
..
nya
tripa43.indd 5
11/10/2010 13:28:34
rutes a peu
La ruta de les Barraques de Vinya El Bages mĂŠs tradicional
COMARCA: BAGES
natura i aventura octubre 2010
tripa43.indd 6
06/07 11/10/2010 13:28:43
www.naturaiaventura.cat
L
a tradició vitivinícola de la comarca es remunta a temps tan antics que, segons molts historiadors, l’etimologia de la paraula Bacasis, i d’aquesta, Bacus —déu pagà del vi—, seria atribuïble al nom de la comarca del Bages. En altres èpoques els ceps poblaven els turons i les valls del pla de Bages, que en el seu moment de màxim esplendor, coincidint amb l’epidèmia de la fil·loxera a França de finals del segle
tripa43.indd 7
FOTO: bertfoto.blogspot.com
La comarca del Bages ha tingut al llarg de la història una relació molt estreta amb el món del vi i la pedra seca. La tradició secular del conreu de la vinya va permetre l’aparició de petites construccions als marges dels camps conegudes com a barraques de vinya. Aquestes joies de l’arquitectura popular que amaga el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac reflecteixen el passat d’aquesta terra i ens permeten recuperar i reviure les formes de vida tradicional dels qui van ser els precursors d’aquells que ara elaboren amb èxit els vins de la Denominació d’Origen Pla de Bages. xviii ,
van arribar a les 27.700 hectàrees de conreu. El viatger F. De Zamora, coetani de l’època daurada de la vinya al Bages, afirmava: “Des de Calders a Calaf i des de Monistrol de Montserrat fins a Balsareny, que hi ha sis llengües de distància, estan totes les muntanyes cultivades de vinya”. El progrés i l’expansió del vi van crear noves necessitats al camp i és aquí
quan apareix la pedra seca. La relació entre la vinya i la pedra seca queda ben palesa en les barraques de vinya. La falta de recursos naturals de l’arc mediterrani va permetre el desenvolupament de la pedra seca com a opció arquitectònica al camp. Al Bages, aquest material tan preuat apareixia en forma de roca calcària i es trobava sota una capa més o menys prima de terra vegetal. La pedra abundava, però no
11/10/2010 13:28:50
rutes a peu
era fins al moment de llaurar que el mateix pagès feia sorgir els rocs que servirien com a material bàsic de construcció. Els treballs i l’arquitectura amb pedra seca van contribuir a l’expansió de la vinya i a l’aparició d’un nou ofici: el de barracaire. La tècnica d’aixecar construccions compactes sense cap altre element cohesionant que no fossin les mateixes pedres, subjectades amb falques introduïdes a pressió, va permetre la dinamització agrícola de la comarca gràcies a la creació de parets de pedra seca que van permetre des de delimitar feixes i crear terrasses de conreu a l’ús de les barraques de vinya, les feixes, les tines o els pous de glaç. La imatge d’una barraca evoca indiscutiblement el camp català. La seva silueta emergint a la vora dels conreus i a prop de la riera es confon i s’integra amb el paisatge i ens permet apreciar el seu característic cobriment amb volta cònica. Les barraques
natura i aventura octubre 2010
tripa43.indd 8
11/10/2010 13:28:57
www.naturaiaventura.cat
de vinya servien bàsicament per aixoplugar el pagès en cas de tempesta (la majoria tenen les parets fumades) o com a magatzem d’eines. A més, les magnífiques propietats tèrmiques que ofereixen les barraques de vinya devien permetre un bon descans durant els estius més rigorosos i oferien una confortable protecció del sol.
LA RUTA PAS A PAS
FITXA
No obstant això, el seu principal ús estava relacionat amb les feines al camp i, sovint, com en el cas de la vall del Flequer (el Pont de Vilomara), encabien i custodiaven les boixes per on baixava el vi procedent de les tines, una de les construccions singulars de les valls del Montcau i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Les tines al segle XIX es trobaven enmig de les vinyes i tenien la funció d’estalviar al pagès el feixuc transport del raïm per corriols de muntanya fins a la masia. Es tracta de dipòsits generalment cilíndrics, construïts amb pedra i morter de calç i folrats de dins amb cairons o rajoles vidriades. Les tines es van
ÈPOCA: TOT L’ANY TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DURADA: 5h
ASCENS ACUMULAT: 770 M RECORREGUT: 24 KM DIFICULTAT: MITJANA
L’origen del veïnat de Viladordis (Manresa) es troba en dues viles rurals, de probable ascendència romana: la vila Major i la vila d’Ordis, documentades l’any 983. La paraula Viladordis prové del llatí Villa Ordeorum, per ésser terreny adobat per al cultiu de l’ordi, o sigui, Vila d’Ordis. El recorregut que proposem s’inicia al carrer de la Salut (1), en direcció a la Mare de Déu de la Salut (2), un bonic santuari proper al nucli de Viladordis i que mostra en el seu interior la Pedra Sant Ignasi, una llosa de marbre sobre la qual el religiós solia resar. Al costat del temple hi ha l’indret de les Marcetes, lloc on s’han trobat restes arqueològiques del període neolític. Un cop vist el santuari, el camí es dirigeix planejant cap al cementiri de Viladordis, i poc després comença a davallar cap al Llobregat per un corriol desdibuixat. Es travessa algun camp de cultiu i es travessa una petita vall que mena a un marcat caminet que recorre durant molta estona la vora de la cinglera. Bones vistes a la dreta sobre el Llobregat i la Casa de les Tines (conjunt molt interessant de tines per on passarem més tard). Travessem el pont de les Generessobre el Llobregat i voregem el riu a nivell d’aigua fins a la Font dels Burjons. Poc després remuntem per pista en direcció est, agafant a poc a poc una perspectiva cada cop millor sobre el recent restaurat conjunt de Sant Benet (segle x) (3). A continuació, un llarg corriol ens porta primer a sota una imponent Bauma i segueix amunt fins al cap de la serra, on guanyem una bona panoràmica sobre el conjunt del pla de Bages. En aquest tram podem observar alguna barraca força àmplia i molt ben restaurada. Des de la carena baixem amb fort pendent fins a la riera de Sant Esteve, tocant el llit d’aigua, just al costat de la petita capella romànica de Sant Esteve de Vila-rasa (4), ja dins el terme de Talamanca. Remuntem la riera —si porta aigua, presenta tolls molt bonics— i l’abandonem poc després pujant amb fort pendent a la dreta fins a la serra del Ventaiol. La gran masia del Ventaiol (5), amb les seves tines, i ara abandonada, es pot observar al peu de la cinglera. El següent tram és en descens per corriol fins a la riera, que cal travessar a gual si porta força aigua, i que resseguim en un llarg tram fins just a l’aiguabarreig amb el Llobregat. Des d’aquest punt, tornem a remuntar per corriol fins al cap de la serra. A l’inici del corriol hi ha una barraca i una tina perfectament reconstruïdes. Després resseguim la llarga cinglera amb immillorables vistes sobre Montserrat, i baixem a continuació per dintre el bosc fins a la Casa de les Tines (6), un dels conjunts més ben conservats de la zona. Un cop a l’alçada del Llobregat, sols resta resseguir-lo prop de la llera fins ascendir amb fort pendent cap a Viladordis, tot passant per la vora d’uns grans espadats de roca des d’on podem observar bona part d’aquest ampli recorregut pel món de la barraca de vinya.
08/09 tripa43.indd 9
11/10/2010 13:29:13
rutes a peu
construir aprofitant el pendent del terreny, i permetien que el raïm fos descarregat per dalt i trepitjat damunt un brescat de fusta per baixar a través d’un forat a la pedra que feia d’aixeta a dins la barraca. La ruta de Barraques de Vinya ofereix la possibilitat de fer un tomb per la història del Bages. Una mirada retrospectiva que permet reviure el camp i ens obre una finestra al país i la seva gent abans de l’expansió massiva de la indústria arreu del territori. TEXT I FOTOS: RAÚL RACERO Fonts SOLER I BONET, J., Les Barraques de Vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 1994. BURGUEÑO, J., “Sortida d’estudi. El paisatge de la vinya del Bages”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 64, 2007 (215-219).
Cursa i caminada de Barraques de Vinya L’Associació Caminada Viladordis organitza el proper diumenge 17 d’octubre la III Cursa de Barraques de Vinya i la VII Caminada de Viladordis, de 22 i 15 quilòmetres respectivament. El recorregut transcorre en la seva majoria per senders forestals i permet observar diferents tines i barraques de vinya. Més informació a: www.barraquesdevinya.com
natura i aventura octubre 2010
tripa43.indd 10
10/11 11/10/2010 13:29:24
www.naturaiaventura.cat
10/11 tripa43.indd 11
11/10/2010 13:29:31
curses d’orientació
per Biel Ràfols, campió d’Espanya 2010 bielrp@naturaiaventura.cat
a c i n Tèc
T’ho jugues tot en l’elecció d’itinerari El 4 de juliol va tenir lloc al poble Begur el campionat de Catalunya en modalitat esprint, també puntuable per a la Copa Catalana. La modalitat esprint és la més estressant de l’orientació, ja que en escassos 15 minuts s’han de prendre moltes decisions i trobar moltes fites. Els canvis de direcció i l’anticipació són fonamentals, ja que es tracta de la modalitat més ràpida de l’orientació, per tant el risc de cometre errades també és més gran. Els carrerons i el castell de Begur van ser un escenari immillorable per disputar aquest campionat. El tram analitzat correspon al de la sortida fins a la fita 1. Això fa que pràcticament no hi hagués hagut temps d’analitzar la globalitat del tram, i podia comportar errors. En l’esprint, cal valorar molt bé les eleccions de ruta, tenint en compte un aspecte poc rellevant a les curses de bosc: evitar al màxim les cantonades de les cases! Ruta blava, CARLES MONTEJO (1:01): 220 metres de distància, 2 cantonades i 15 metres de desnivell. Opció molt ràpida per la dreta del tram però amb la part final d’escales. Ruta verda, MARÇAL SERRALLONGA (1:07): 214 metres de distància, 8 cantonades i 10 metres de desnivell. L’opció més curta, però amb moltes cantonades i escales. Ruta vermella, BIEL RÀFOLS (1:11): 251 metres de distància, 5 cantonades i 15 metres de desnivell. Opció per l’esquerra amb força desnivell. Conclusió: Com es pot apreciar en els temps, la millor ruta és la blava (sempre que el nivell físic i tècnic dels corredors sigui semblant, que més o menys ho era). La ruta verda és la que té menys distància, però 8 cantonades. El fet de tenir tantes cantonades i, a més, escales denota una opció una mica més lenta. La ruta vermella és la pitjor, ja que presenta més recorregut que les altres rutes i força cantonades. Així, en la ruta blava, el fet d’evitar les cantonades resulta totalment decisiu. Cal dir, tot i que no influeix gaire en aquest tram, que és el tram que va menys per escales, i en general és més lent anar per un carrer amb pendent que per les escales.
natura i aventura octubre 2010
tripa43.indd 12
11/10/2010 13:29:53
EL CONSELL
www.naturaiaventura.cat
Córrer a corba de nivell Consisteix a flanquejar per la muntanya sense perdre ni guanyar alçada. Quan l’utilitzarem? Quan vulguem flanquejar pel vessant d’una muntanya (com en l’exemple de la imatge), arribar a l’altra banda del turó, o bé salvar un tàvec i no fer cap metre de desnivell.
Comentari: s’ha de tenir en compte que normalment al principi de la cursa —que és quan estem frescos—, quan correm a corba de nivell, tenim tendència a pujar, mentre que quan estem cansats, al final de la cursa, tendirem a baixar.
Curses O-Peu 17 Dg Oct Copa Girona St. Gregori 17 Dg Oct Circuit Oros 10 17 Dg Oct JEEC Maresme 1 23 Ds Oct Popular de Gòsol 24 Dg Oct Trofeu carles Lledó Rogaine a Catalunya 16 Ds Oct Rogaine del Vi 28 Dg Nov Rogaine del Corredor Copa Catalana BTT-O 10 Dg Oct Campionat de Catalunya BTT-O 10 Dg Oct BTT-O
Sant Gregori Premià Premià Gòsol Gòsol
Copa Girona Circuit Oros Escolar Popular Copa Catalana
Pacs del Penedès Mataró
Copa C. de Rogaine Copa C. de Rogaine
Prats de Lleçanès Hostalric
Copa Catalana BTT-O Copa Catalana BTT-O
12/13 tripa43.indd 13
11/10/2010 13:30:08
curses d’orientació
ta s i v tre
en L’Aleix
Ferrer,
Campió d’Espanya infantil 2010 i promesa de l’orientació catalana Quan i com vas començar a fer orientació? A Girona, la meva ciutat, quan tenia 7 o 8 anys. Primer corria amb el meu pare; anàvem fent curses i ens hi vam enganxar. A partir dels 9 anys vaig començar a córrer sol. M’agrada l’orientació perquè... És un esport en què no només es tracta de córrer, sinó també s’ha de pensar i estar tota l’estona concentrat. Fent orientació també gaudeixes de la natura i hi interactues. Però canviaria: No canviaria res, però m’agradaria que hi hagués més gent que practiqués aquest esport i que l’orientació fos tan reconeguda com ho és en altres països del nord, com per exemple als 5 dies de Suècia, on hi participen 20.000 persones. L’orientació em dóna... Felicitat, entusiasme, motivació... L’orientació és un esport molt gratificant, i m’hi sento molt bé practicant-la. Com et veu la gent que et coneix i sap que fas orientació? Em veuen com un estrany, que va d’excursió, caminant per la muntanya, buscant coses amagades, amb un mapa gegant a la mà. Si no fessis orientació faries... Suposo que em dedicaria més a l’atletisme, però el que està clar és que no podria deixar de fer orientació. Si em busqueu, em podeu trobar... Corrent pel bosc, per la ciutat... Sempre fent esport, i orientat en tot moment! Què fas quan no tens ni idea d’on ets? Per sort això no passa gaire sovint, però si és així el que faig és observar el meu voltant, identificar els elements en el mapa i intentar resituar-me. Et deixem fer una petició a la Federació. Què demanaries? Que promogués més l’orientació per als joves, ajudant-los a entrenar i organitzant més sortides en competicions internacionals. És en aquests llocs on realment se n’aprèn. Quina cursa recomanaries als nostres lectors? Si podeu, viatgeu als països nòrdics, i veureu l’orientació en estat pur! També hi ha terrenys molt bons i interessants aquí a Catalunya. Quasi cada cap de setmana hi ha curses per a tots els gustos i nivells. Practiques altres esports? Sí, atletisme. Vaig començar bàsicament per entrenar-me per a l’orientació. Quines creus que són les teves millors qualitats per poder guanyar tants campionats? Evidentment el nivell tècnic és molt important, però també destaco en el físic. Has pensat en el campionat d’Europa cadet 2011 o per ara només gaudeixes del moment? Sí que hi he pensat, però si hi vaig, no espero cap resultat, sinó veure com és tot allò, agafar experiència i compartir bons moments amb gent nova. Tens algun ídol o referent en l’orientació, ja sigui estatal o internacional? Tinc alguns referents com el Roger Casal, el Biel i el Pol Ràfols, el Marc i el Gerard Serrallonga... M’agradaria poder arribar tan amunt com ells. Fins on t’agradaria arribar en el món de l’orientació? Com més amunt millor! Però per ara, necessito continuar entrenant, competint i agafant experiència, perquè encara em queden molts anys per a això...
natura i aventura octubre 2010
tripa43.indd 14
14/15 11/10/2010 13:30:18
tripa43.indd 15
11/10/2010 13:30:29
rutes en BTT
El país dels volcans adormits El Croscat i el volcà de Santa Margarida
COMARCA: GARROTXA
natura i aventura octubre 2010
tripa43.indd 16
11/10/2010 13:30:36
www.naturaiaventura.cat
Enmig d’un paisatge divers i delicat, a vegades d’una verdor tendra i lluminosa, a vegades d’un verd obscur i apagat, els volcans de la Garrotxa es disfressen de discrets turons, com si volguessin passar desapercebuts als ulls dels visitants. Encatifats de boscos espessos, els diferents verds amaguen la foscor de la seva pell, cremada pels corrents de lava i les pluges de cendres i piroclasts que fa milions d’anys relliscaven pels seus vessants i tenyien el cel d’un gris tan fosc que ni els raigs de sol el podien travessar. A primera hora, quan la boira estén el seu blanc llençol sobre la plana olotina i el silenci espectral dels boscos és trencat per l’udolar del duc que marxa a dormir i els xiulets de l’esparver matiner, una essència màgica i misteriosa s’escampa per tota la comarca i hom es pregunta si és que badallen, els volcans que dormen.
16/17 tripa43.indd 17
11/10/2010 13:30:42
rutes en BTT
L
a boira no vol aixecar-se. Els raigs de llum que aconsegueixen penetrar el núvol blanc que llisca arran de terra exploten en espurnes de colors apagats en xocar contra les fulles verdes dels faigs. El cavall avança lentament, amb caminar ferm, evitant els trams més relliscosos del terreny, allà on la molsa verda sembla amagar els possibles paranys. Duu les peülles embolicades amb bosses de drap per silenciar les seves passes i els estreps que pengen de la petita i modesta sella els duu lligats al cos amb una vella cinta de roba per evitar que s’enganxin amb les branques que li surten al pas. També la crinera, blanca i llarga, la duu recollida sota una testera de cuir. Avui no és dia per dur solta la cabellera. De tant en tant l’animal s’atura, inquiet, a escoltar l’esfereïdor silenci que s’escampa pel bosc. De ben segur que tornaria enrere si no fos per la mà ferma que el duu agafat per les regnes, i que quan es deté el tiba, suaument, i l’obliga a continuar avançant. L’altra mà li acaricia el coll, mentre una veu li xiuxiueja, prop de les orelles, paraules que el tranquil·litzen. Uns guants de malla cobreixen aquelles mans menudes. També els braços, el cos i les cames d’aquell personatge són coberts per una cota de malla. Unes robustes botes de cuir li protegeixen els peus, i del cinyell penja la funda d’una espasa on s’endevina una senzilla empunyadura poc treballada. Un elm sobri sense engalanar cobreix el cap del misteriós cavaller que, tibant el seu cavall, avança per la bromosa fageda muntanya amunt. El camí, al principi emboscat i atapeït de vegetació, es va obrint a mesura que s’apropa al cim. Les plantes desapareixen i els arbres es tornen cada cop més secs, a vegades cremats. Una forta olor de metzina s’escampa arreu, i, en olorar l’aigua que raja d’una petita font, el cavaller murmura al seu cavall: —No beguis, és enverinada. Tots dos continuen amunt, entre els arbres ara dispersos, foscos i cremats, aixecant, a cada passa, el fi polsim de cendra gris que encatifa el terra. Els perfils dels arbres es difuminen entre la boira, dibuixant terrorífiques formes allargassades. Una fetidesa de mort colpeja el rostre dels nouvinguts i obliga el cavaller a cobrir-se la cara amb un moca-
natura i aventura octubre 2010
tripa43.indd 18
11/10/2010 13:31:02
www.naturaiaventura.cat
LLOCS D’INTERÈS Fageda d’en Jordà: La Fageda d’en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer i s’assenta damunt d’una colada de lava procedent del volcà del Croscat. dor. Allà on el bosc desapareix del tot la boira sembla escampar-se i permet endevinar les cingleres de basalt fosc que envolten el cràter d’aquell volcà. L’ull expert del cavaller descobreix una petita canal per on pot davallar fins al fons d’aquell enorme forat. I així ho fa. De la sella del cavall pren l’escut que hi duia lligat i, penjant-se’l a l’esquena, comença a descendir pel grau, no sense abans fer-li entendre al seu cavall que l’hauria d’esperar en aquell desolat indret. Sol, silenciós, mig ajupit, avança lentament entre la boira pel fons del cràter nuu de vegetació. I quan menys s’ho espera, l’esgarrifosa bèstia apareix davant seu.
Aquella forma enorme té la pell recoberta d’escates, com si d’una armadura es tractés. Es mou lentament a causa de la seva còrpora descomunal i a cada passa aixeca una enorme polseguera que encara fa més esfereïdora la seva figura. Té unes enormes ales que recorden les d’una gegantina ratapinyada i una cua acabada en forma de fletxa. Una cresta de pues li recorre tota l’espinada, des del cap en forma de serp fins a la punta de la cua, i en cada bafarada un vent pestilent s’escampa al seu voltant. Amb un crit el cavaller s’atansa sobre el monstre, que d’un cop de cua el fa saltar pels aires i el fa caure d’esquena, uns quants
El Croscat: El Croscat és un antic volcà situat entre els municipis de Santa Pau i Olot (Garrotxa), al nord-oest de la vila, el més alt de la regió volcànica de la comarca d’Olot, de 786 m d’alçària i 800 m de diàmetre de base. Té forma de ferradura. De tipus estrombolià, el seu con és el més gran de la Península Ibèrica, amb 160 m. d’alçada. És també, segons sembla, el més recent de tots. Volcà de Santa Margarida: El volcà de Santa Margarida és un dels més importants del sector, de 682 m d’altitud i la seva extensa boca té uns 2000 m de perímetre. Al mig del pla format pel cràter hi ha l’església de Santa Margarida, d’origen romànic. Fa uns 11000 anys que va entrar en erupció. Santa Margarida de la Cot: Aquesta capella romànica és situada al bell mig del cràter del volcà del mateix nom. És un modest edifici romànic, segurament del segle XII, tot i que no és documentada fins el 1403. L’estil és semblant a d’altres edificis d’aquestes contrades, amb una sola nau i l’absis semicircular a llevant, la porta, rectangular, a ponent i una finestra, de mig punt, a la paret de migdia. Les parets, de pedra irregular, la seva rusticitat podria indicar que l’època de construcció fos més tardana. El 198384 es consolidà l’edifici, retirant els contraforts, refent la teulada, es va restaurar el petit campanar d’espadanya, i és reconstruí un ull de bou sobre la porta, així com petit porxo.
18/19 tripa43.indd 19
11/10/2010 13:31:22
FITXA
rutes en BTT
DURADA: 3 H DISTÀNCIA: 20,3 KM DESNIVELL POSITIU: 476 M DIFICULTAT: BAIXA
TIPUS ITINERARI: quasi CIRCULAR. OBaquesta ruta ens permet ascendir, a peu, als cims d’ambdós volcans. SERVACIONS:
Sortim d’Olot per l’Avinguda de Sant Jordi i prenem la carretera del Triai, tot seguint els rètols que menen cap a la Fageda d’en Jordà (1) fins arribar a l’entrada de Can Blanc, on prendrem el carrer de la dreta. Al final del carrer tombem a l’esquerra (2) i passem per l’àrea d’aparcament i informació de la Fageda d’en Jordà (3), on seguirm les marques de l’itinerari nº1 cap a l’esquerra. Voltegem la base del Croscat i torcem a la dreta per arribar al punt d’informació de Can Passavent (4) per visitar, un cop hem deixat les bicicletes, les grederes del Croscat i si es pot, ascendir fins al cim del volcà. De tornada a Can Passavent agafem les bicicletes i tornem al camí principal en direcció a Santa Margarida, tot creuant la GI-524. Després de sobrepassar l’aparcament de Santa Margarida pugem pel camí marcat fins a arribar a una cruïlla (5) que prenem a la dreta. Hem de fer una forta ascensió amb la bicicleta al costat, doncs no és permès circular en bicicleta per aquest tram. Al final de l’ascenció podem fermar les bicicletes (6) i començar el descens cap al cràter del volcà Santa Margarida on trobarem l’ermita del mateix nom. A continuació tornem a recollir les bicicletes i reprenem el camí cap a l’esquerra, tot baixant fins que podem muntar-les de nou (7). Ja només ens manca seguir les marques per creuar la Fageda i tornar al punt (2) des d’on tornem al punt de partida pel mateix camí que a l’anada.
natura i aventura octubre 2010
tripa43.indd 20
11/10/2010 13:31:38
www.naturaiaventura.cat
metres enllà, sobre la catifa de cendres. Una enorme flamarada surt escopida de la boca del drac i va de pèls que l’heroi que s’atreveix a plantar-li cara no queda rostit allà on era. Amb una agilitat sorprenent, d’una revolada es lleva i s’empara amb l’escut, protegint-se del foc. Amb un ràpid moviment, el cavaller envesteix de nou la fera, que s’enravenxina i, batent les ales, llença de nou el cavaller pels aires i l’encasta contra una roca propera. Sort de l’escut, que atura el cop contra la roca. El cavaller aparta el trinxat i socarrimat escut i pren l’espasa amb les dues mans. Fent ziga-zagues, esquivant les flamarades que la bèstia llença a tort i a dret, el cavaller corre vers l’enorme fera i d’un salt li clava l’espasa, allà on sap que el monstre hi té el cor, sota l’ala esquerra. Però l’arma rebot en les dures escates còrnies i la fulla d’acer es-
clata en bocins. El drac embat de nou contra el guerrer, i batent fortament les ales aixeca un núvol de pols que impedeix gairebé respirar. Encegat per la polseguera el cavaller no pot evitar el cop de cua que, aquest cop sí, l’encerta de ple i li arrenca l’elm, que surt volant pels aires. Mig estabornit, el cavaller resta agenollat sobre una cama i pren, per defensar-se per darrer cop, un roc del terra. El drac, sabedor de la seva victòria, escampa la pols d’un esbufec per així gaudir al màxim d’aquell espectacle. Quan el cavaller alça el cap i mira fixament els ulls vermellosos del drac, aquest resta per un moment sorprès. A cara descoberta i amb els cabells solts descobreix que aquell guerrer és una noia. I en aquell instant de confusió, el drac sent una forta punxada al cor, sota l’ala esquerra, allà on hi restava
clavat un bocí d’espasa. En aquells segons d’incertesa la noia havia descobert el fi rajolí de sang verdosa que brollava de la ferida i el tros de metall que brillava entre les escates. D’una revolada llençà el roc amb totes les seves forces i clavà el pedaç de fulla al cor de la bèstia, que, sorpresa encara, caigué moribunda al terra. Margarida es neteja el llavi sagnant, dóna una ullada a la fera enorme que acaba de vèncer i, coixejant, marxa cràter amunt. A lloms del seu cavall mira per darrer cop la bèstia que jau al fons del cràter i que tant de temps havia assolat aquell territori, ensorrant les cases i devorant el bestiar. —Aquí —explica el guia—, on ara s’alça aquesta bonica ermita, el drac exhalà el seu darrer sospir.
20/21 tripa43.indd 21
11/10/2010 13:31:46
CompeGPS Land
Capítol 10: Geocerca
La geocerca, és un joc d’aventura basat en la recerca d’un “tresor” amagat en un punt geogràfic concret, que s’ha de localitzar amb l’ajut d’un aparell GPS. Els tresors clàssics són contenidors tipus tupperware amb un llibre de visites a dins i algunes andròmines que completen el tresor. El llibre de visites testimonia la nostra troballa mentre que les andròmines són l’al·licient que convida al més joves de la casa a participar d’aquest joc. CompeGPS Land és el programari ideal per treballar amb les coordenades dels indrets on s’amaguen els tresors i preparar l’itinerari per trobar-los. A més a més, la seva darrera versió així com la última actualització dels receptors GPS que duen el programari TwoNav (Aventura, Sportiva, iPhone o l’iPad entre d’altres) duen incorporada una secció específica per gaudir al màxim de la geocerca.
COM OBTENIR LES COORDENADES: Geocaching.com és avui en dia la comunitat més important, on hi ha catalogats tresors d’arreu del món, però n’hi ha d’altres com Terracaching.es. Un cop amagat un tresor, el seu autor penja les coordenades del punt i una breu explicació del que el geocercador trobarà quan vagi a buscar-lo. Cal estar registrat al web (és gratuït) per veure les coordenades dels tresors. En el nostre exemple cercarem un tresor publicat a www.geocaching.com. Un cop registrats accedim a l’apartat Hide & Seek a Cache per cercar els tresors amagats en una zona concreta. Nosaltres proposem, en el nostre exemple, anar a cercar el tresor amagat al Turó de Montcada, on és necessari trobar diverses pistes per tal d’accedir a les coordenades finals del tresor. Així que a l’apartat by Adress escriurem Montcada i clicarem sobre el botó Go. Del llistat de tresors amagats que ens apareix cliquem sobre l’anomenat Turó de Montcada (figura 1). A la nova finestra trobem les coordenades de diversos punts, que són els indrets on obtindrem les diferents pistes que ens permetran conèixer les coordenades finals del tresor. Cal tenir en compte que aquestes coordenades utilitzen el datum WGS84 (figura 2).
Figura 1
Figura 2
natura i aventura octubre 2010
tripa43.indd 22
11/10/2010 13:31:56
www.naturaiaventura.cat
ELS PUNTS DE PAS: Executem CompeGPS Land i obrim un mapa de la zona (a Natura i Aventura número 36 expliquem com treballar i obtenir els diversos mapes). Un cop obert el mapa afegim els diferents punts on l’autor ens diu que trobarem les diverses pistes. Es tracta d’anar afegint waypoints. Clicarem sobre el menú Waypoints, opció Nou Waypoint. A la pestanya General canviem el nom, i a la pestanya Coordenades afegim les noves coordenades i canviem el Datum a WGS84 (figura 3). Al número 39 de Natura i Aventura expliquem amb detall com treballar amb els punts de pas. Repetim la operació amb els diversos punts fins que tenim tots els punts de pas marcats en el mapa (figura 4). Si cliquem sobre el mapa amb el botó dret i
Figura 3
22/23 tripa43.indd 23
11/10/2010 13:32:00
CompeGPS Land
triem la opció Transparències, podem variar la intensitat del mapa per poder distingir els punts de pas que hem marcat i així preparar millor l’itinerari que els enllaça (figura 5). ASSOCIACIÓ D’ARXIUS: Per obtenir les coordenades finals del tresor del turó de Montcada hem de trobar una sèrie de pistes, que serveixen per aconseguir desxifrar els diferents dígits de les coordenades finals. Una sèrie de fotografies ens mostren allò que hem de trobar a cadascun dels punts. CompeGPS Land ens permet associar aquestes fotografies als diferents punts, per tal de carregar al GPS també les imatges que necessitarem in situ, i que des del GPS podrem visualitzar quan les necessitem de forma manual o automàticament al entrar en un radi determinat del waypoint seleccionat. El primer que cal fer és descarregar les imatges al nostre ordinador. De la pàgina on hem obtingut les coordenades podem descarregar-les. Hem de clicar amb el botó dret a sobre de les diferents imatges i triar la opció Anomena i Desa la Imatge. Posem nom a la imatge i la desem a la carpeta que desitgem. Des de CompeGPS Land cliquem sobre el punt de pas amb el botó dret i triem la opció Propietats. La darrera pestanya, Associacions, ens permet cercar l’arxiu que prèviament hem guardat. Cliquem sobre el llapis i triem l’arxiu (figura 6). Veurem com a l’arbre de dades apareix la imatge vinculada al punt de pas. Repetim la operació amb els diversos punts. La nova versió de CompeGPS Land permet també generar notes de camp per facilitar l’edició de comentaris, anotacions etc... i que en aquest cas podem utilitzar per dur apuntada al GPS la fórmula de les coordenades finals. Accedim de nou a les propietats del punt de pas i, a la pestanya Notes de Camp, al camp Comentari, escrivim la fórmula. TRANSFERÈNCIA DE LES DADES AL GPS: Cal desar l’arxiu dels waypoints abans de realitzar la transferència. Un cop endollat el GPS ens apareixerà el dispositiu a l’arbre de dades. Arrosseguem l’arxiu de punts de pas al receptor. Un avis ens notificarà que l’arxiu que volem enviar al GPS conté dades adjuntes. Cal confirmar el nostre desig clicant el botó Acceptar.
Figura 4
Figura 5
Figura 6
natura i aventura octubre 2010
tripa43.indd 24
11/10/2010 13:32:03
octubre - novembre
Data
Activitat
Marxes i caminades 10/10 Caminada Popular de Sarrià 10/10 Caminada Popular de Sitges 10/10 Caminada Popular de Campdevànol 16-17/10 Ultra Trail Serra del Montsant 17/10 Caminada de Viladordis 17/10 Marxeta (Sistema Dufour) 24/10 Marxa Dufour 14/11 Marxa de Regularitat de les Terres de Lleida
Organitza
Contacte
Centre Excta. Els Blaus Centre Excta. De Sitges Grup Excta. Campdevànol Agrup. Cult. Vila-Seca (S.E.) Barraques de Vinya Club Centre Excta. D’Avinyó Centre Excta. Ripollet Centre Excta. Lleida
www.elsblaus.cat www.centreexcursionistasitges.com www.gec-campdevanol.org http://webfacil.tinet.cat/muntanya www.barraquesdevinya.com/ www.ceavinyo.org ceripollet@feec.org www.cel.cat
Projeccions d’audiovisuals i films de muntanya 13/10 Audiovisual i Xerrada. Col·loqui de muntanya Unió Excta. Matadepera
www.uem.cat
Curses de muntanya 10/10 Cursa de Muntanya de Tivissa 17/10 Barraques de Vinya 31/10 Marató de Sant Llorenç Savall 07/11 Cursa de Muntanya Montserrat Nord 14/11 Cursa de Muntanya Castell de Burriac
Grup Excta. La Rata Cellarda Barraques de Vinya Club Centre Excta. Llorençà Club Muntanyenc Monistrolenc Grup de Muntanya Argentona
www.muntanyesdetivissa.com www.barraquesdevinya.com centreexcursionista.entitatssavall.cat www.clubmuntanyenc.com www.gmargentona.com
Curses d’orientació 10/10 Copa Catalana BTT-O - Prats de Lluçanès Club Orientació Natura i Esport 16/10 Rogaine del Vi Azimut 17/10 Circuit Oros 10 - Premià Oros 17/10 Treko Santes Creus Trekorientació 17/10 Copa Girona Aligots 23-24/10 Cap de Setmana d’Orientació - Trofeu Carles Lladó Upc Secció Orientació 06/11 Copa Barcelona Sprint 1 Senglar-O 07/11 Copa Catalana BTT-O - Hostalric GO-Xtrem 13/11 Circuit Oros 11 - Mataró Oros 14/11 Copa Catalana “los Segalassos” Montsant Orientació
www.nieorientacio.org http://rogainingdelvi.wordpress.com http://oros.orientacio.org/ www.trekorientacio.com/ www.aligots.org/ http://upc.orientacio.org/ www.senglaro.cat/ www.grionsorientacio.cat/ http://oros.orientacio.org/ http://montsant.orientacio.org/
Raids i competicions multi-disciplinars 17/10 Open Raid Serralada Litoral 23/10 Esprint Raid Garrigues Extrem 31/10 Duatló de muntanya Cornudella de Montsant 13/11 Raid Aventura Torrelles
www.cmmollet.com www.esportextremevents.es/ http://webfacil.tinet.cat/muntanya http://cet.en.eresmas.com
Club Muntanyenc Mollet Centre Excta. Borges - Garrigues Agrup. Cult. Vila-Seca (S.E.) Centre Excta. Torrellenc
24/25 tripa43.indd 25
11/10/2010 13:32:04
vies ferrades
Canal del Mejill贸n o del Pou de Gla莽
COMARCA: BAGES
natura i aventura octubre 2010
tripa43.indd 26
11/10/2010 13:32:16
www.naturaiaventura.cat
Germana de la Teresina (publicada al número 29 de Natura i Aventura), la canal del Mejillón és també una de les vies ferrades clàssiques de Montserrat, vertical i força tècnica. El fet de discórrer al costat de la via Teresina fa que molta gent utilitzi la canal del Mejillón com a opció de descens per així evitar els seus trams més compromesos. Els aiguats d’aquests darrers anys han afectat força aquesta canal, fet que n’ha incrementat encara més la dificultat. El nom ve donat per l’antic restaurant de Sant Jeroni, on els clients que hi consumien musclos llençaven les closques muntanya avall. Tot i que el restaurant ja no existeix, les restes dels musclos han perdurat i encara trobarem porcions de les seves característiques closques en recórrer aquesta via ferrada.
COM ARRIBAR-HI: Des de Barcelona per l’autovia A-2 en direcció a Igualada, hem de prendre la sortida que duu a Montserrat. En arribar a l’Hotel Bruc tombem a la dreta per la BP-1101 seguint les indicacions cap a Montserrat i Manresa. Quan arribem a l’aparcament de Can Massana deixem la carretera de Manresa a l’esquerra i prenem la de Montserrat (BP-1103) a la dreta. Seguirem per la carretera fins al monestir de Santa Cecília - Refugi Bartomeu Puiggròs, on trobem l’aparcament per deixar-hi el vehicle. APROXIMACIÓ: Retrocedim 100 metres per la carretera. A l’esquerra destaca ja la canal de Sant Jeroni. Unes escales a mà esquerra ens permeten ascendir els primers metres del camí que serpenteja amunt per l’interior de la canal de Sant Jeroni fins arribar allà on la canal es bifurca, poc abans d’una torre d’alta tensió. A l’esquerra deixem la canal de Sant Jeroni, per on descendirem un cop acabada la via. Prenem la canal de la dreta, equipada amb cordes en els trams més complicats. Arribem al replà on comença la via Teresina, amb els graons que s’enfilen per la paret de la dreta. Nosaltres seguim amunt per la canal del Pou de Glaç. La primera corda que trobarem marca l’inici de la canal del Mejillón.
26/27 tripa43.indd 27
11/10/2010 13:32:40
vies ferrades
DESCRIPCIÓ: El primer tram ens porta per una xemeneia força estreta al final de la qual trobarem una corda fixa. Amb l’ajuda de la corda pugem un tram molt vertical i descompost, i sortim en una mena de cova. Continuem passant entre dos blocs que es troben encastats, ajudant-nos amb la cadena, ja que es tracta d’un pas força aeri i complicat. Prosseguim l’ascensió fins a topar amb un altre ressalt, molt difícil també, equipat amb una cadena, i a partir d’aquí la canal es fa més fàcil, pujant per canals bastant relliscoses equipades amb cordes fixes. El final de la via es troba molt proper al cim de Sant Jeroni, on arribarem seguint el camí que marxa a la dreta.
M
DESCENS: Un cop al cim, disposem de diverses opcions per tornar fins al cotxe, encara que la més ràpida és davallar per la canal de Sant Jeroni. Si triem aquesta opció davallarem fins a l’ermita de Sant Jeroni per les escales que ens han dut fins al cim. Un cop hàgim arribat, continuem pel sender que marxa en direcció a les antenes que s’alcen sobre la paret de l’aeri. Deixem a la dreta el camí que davalla cap al monestir i continuem pel sender fins arribar a una torre d’alta tensió. Estem a la capçalera de la canal de Sant Jeroni. Davallem a l’esquerra per la canal fins a baix de tot, on trobem la carretera i l’aparcament.
L T P
CA TÈ C N I F I TX A L: 330 m EL DESNIV GUT: 480 m RE RECOR T: ALTA : 30’ LTA DIFICU ’APROXIMACIÓ ’ D 30 HORA RI INERA RI: 1 H T I I HORA R ETORN: 1 H TS i S, GUAN IR É R N A R R A O H SC, AL: CA ipada MATERI OR.. o. Reequ lm D O A P I ín S DIS R: Joaqu vira, Esteban DA PE o EQUIPA rquiza, Jord i R o. U n Olm a u J ín u : per i Joaq i n o T , z Hernánde
... co su pa el ga A
natura i aventura octubre 2010
tripa43.indd 28
28/29 11/10/2010 13:33:04
MÁS VITALIDAD
LOS PANTALONES CON TIR ANTES PERFEC TOS PAR A CICLISMO ...
Badana Comfort Elastic CONFORT PERFECCIONADO ALTA TRANSPIRACIÓN
... se llaman „LÖFFLER ELASTIC, Pantalones con tirantes Winner“. Gracias a la calidad y a s su funcionalidad, seguridad y confort, estos or pantalones de ciclismo han sido elegidos por el Mountain Bike Magazin 06/07 como ganadores en su comparativa. A la venta en comercios de ciclismo y deporte.
www.loeffler.at tripa43.indd 29
11/10/2010 13:33:04
fauna autòctona dels Països Catalans Fitxa 1
El porc senglar: el rastrejador del bosc català Albert Beneït Rochés Agent Rural Començarem sent sincers. Quan vam parlar en l’anterior número sobre tota la fauna de la qual parlaríem en aquesta secció, ens van omplir la boca de la gran biodiversitat que tenim als Països Catalans. Això sempre és un orgull, però presenta un petit problema: amb quina espècie d’aquest gran catàleg inaugurem aquesta nova secció? A molts us semblarà massa coneguda o massa òbvia la nostra decisió, però finalment l’hem pres emparant-nos en dos paràmetres antagònics d’aquesta espècie cap a nosaltres: popularitat i desconeixement. Més endavant ho veurem, doncs estem parlant d’un dels pobladors més clàssics dels nostres boscos: el porc senglar.
Fotografia 1: excrements de porc senglar
Fotografia 2: petjada de porc senglar
natura i aventura octubre 2010
tripa43.indd 30
El porc senglar, en llatí Sus scrofa, és un animal del qual tots hem sentit a parlar i, a més, molts també hem vist. La realitat, tanmateix, és que molts —gent de bosc a banda— desconeixen el seu comportament. És l’ungulat poblador per excel·lència del bosc mediterrani. Tot i així, la seva gran intel·ligència l’ha fet tremendament adaptable, i ara el podem trobar des de la costa fins a alguns prats alpins, i inclús en zones periurbanes —moltes vegades a causa de l’execrable costum urbà d’alimentar els animals no domèstics—. Com veurem, precisament aquestes raons l’han fet confrontar de vegades amb l’ésser humà. De rude pelatge negre a marró fosc, el porc senglar, parent salvatge del porc domèstic, és un mamífer de magnífic olfacte —millor que el del gos—, bona oïda i dieta omnívora, que va des d’arrels, fongs, brots i fruits a restes de carronya, animals morts i ous, tot i que és majoritàriament vegetarià. És d’hàbits nocturns i crepusculars, i tot un mestre del camuflatge en el seu entorn, que defuig el contacte humà. Podríem estar passejant a pocs metres d’algun dels seus refugis, i només els més bons rastrejadors ho sabrien. Les femelles són molt fèrtils i es diferencien perquè són una mica més petites i amb els ullals menys desenvolupats. De mitjana tenen uns sis garrins per part. Aquests comencen aproximadament al febrer i, en anys de bonança d’alimentació, també al setembre. Quan neixen i fins al mig any de vida, els garrins tenen un color marró clar amb ratlles longitudinals de marró fosc. És per això que llavors se’ls anomenen raions; és quan les truges mares estan més defensives. Excepte en període de zel, només els garrins i els senglars mascles joves aniran en grup acompanyats per una o diverses mares. Per altra banda, els mascles adults aniran sols pel seu compte fins que el zel els obligui a lluitar amb altres mascles pels favors d’una femella. No és un animal agressiu, excepte les mares quan crien i els mascles assetjats en siti en una cacera; és un animal que ens defugirà totalment. Tot i així, convé tenir en compte el seu poder, centrat en tres virtuts: els seus ullals, les
30/31 11/10/2010 13:33:09
Emilio J. Orovengua - www.naturablog.blogspot.com
www.naturaiaventura.cat
Fotografia 3: pi on s’ha gratat un porc senglar
tripa43.indd 31
seves defenses (cuirasses) i la seva potència física. Per conèixer les seves rutes ens centrarem a buscar tres dels seus rastres més senzills de distingir: els excrements (veure fotografia 1), allargats i compactes però dividits en formes esfèriques unides entre si, de la mida dels d’un gos de raça gran i de color marró a negre; els arbres als quals els pela l’escorça a base de gratar-se un cop banyat en fang (un dels seus costums, que utilitza per desparasitar-se i alleugerir les altes temperatures) (veure fotografia 3) i, evidentment, les seves petjades (veure fotografia 2). El sòl furgat, els corriols que freqüenta i els bassals de fang on es banya també seran bons elements a tenir en compte. Antigament el llop i el linx eren els seus principals depredadors. Actualment pràcticament no en té, excepte l’home, d’aquí la necessitat de la caça per intentar restringir la seva forta expansió que, com tot en excés, tan negativa pot arribar a ser per alguns conreus i pràctiques agrícoles. Aprofiteu, doncs, el proper passeig pel bosc per veure les traces que ens dóna el nostre millor rastrejador i, si en trobeu un, mirar-lo als ulls i observar com, molt amablement, ens cedirà pas al seu regne.
11/10/2010 13:33:12
món sostenible
Els segadors de transgènics Lluites al camp contra la contaminació genètica. Marc Gavaldà Realitzador de l´exposició Pobles Indígenes i Petroli
Pocs s’esperaven que la matinada del 12 de juliol, vora la plàcida desembocadura del riu Ter, una hectàrea de panís modificat genèticament fos escapçada per les trepitjades d’una colla antitransgènica. Sobre els fets, es va encendre el debat de la qüestionable coexistència d’experiments genètics entremig de conreus que alimenten animals i persones. Davant la complicitat institucional amb l’agroindústria biotecnològica, la població s’ha defensat pels seus propis mitjans a la contaminació genètica. Un camp transgènic controvertit Al comunicat difós hores després, un grup desconegut s’atorgava l’autoria i justificava l’acció: “Hem destruït l’experiment transgènic a cel obert de Syngenta perquè entenem que aquest tipus d’accions directes són la millor manera de respondre a la política de fets consumats per mitjà de la qual la Generalitat, l’Estat i les multinacionals biotecnològiques duen dotze anys imposant-nos unilateralment els organismes genèticament modificats (OGM) en l’agricultura i l’alimentació”1. La premsa —escrita i televisada—, amb el pagès del camp com a víctima rendible, va condemnar l’acció difamant que un suposat malentès hauria fet cometre un imperdonable error als activistes: no es tractaria d’un camp experimental sinó un camp convencional. La polèmica s’eixamplava amb els
rumors de la participació d’una guerrilla antitransgènica d’origen estranger. Com un partit de ping-pong, un nou comunicat anònim qüestionava la versió dels mass media apuntant a un grup de lobby liderat per Syngenta, la tercera corporació de llavors mundial i propietària de la varietat de blat de moro suposadament experimentada en aquell tros de terra de Torroella de Montgrí. Per altra banda, el portal de l’organització francesa Faucheurs Volontaires reivindicava haver participat del sabotatge, com una acció més en el seu llarg historial de destrucció de camps transgènics a França. A l’estat espanyol, l’ONG Amigos de la Tierra recordava que mesos abans havia difós les ubicacions dels camps experimentals d’organismes genèticament modificats,
després d’insistir als respectius ministeris sobre el dret ciutadà a la informació ambiental. El debat estava servit. La invasió genètica L’estat espanyol, amb més de 75.000 hectàrees sembrades l’any 2009, concentra aproximadament el 80% de la superfície conreada de transgènics d’Europa, on en alguns països estan prohibits. Després de l’Aragó, Catalunya és —amb unes 27.000 hectàrees i 56.665 tones anuals de panís modificat— la regió europea amb més hectàrees d’OGM conreats. Dotze anys després que s’iniciés el cultiu de blat de moro transgènic a Catalunya s’han comprovat desenes de casos de contaminació genètica de les produccions agràries ecològica i convencional. Això vol dir que el
natura i aventura octubre 2010
tripa43.indd 32
11/10/2010 13:33:22
www.naturaiaventura.cat
conservació i reproducció de varietats tradicionals. De fet, des de l’aterratge del blat de moro transgènic a Catalunya ja s’han extingit dues varietats de blat de moro tradicional (“morat” i “del queixal”), i els camps de panís ecològic han disminuït en un 95% entre els anys 2002 i 2008. A cop de falç Faucheurs Volontaires (segadors voluntaris) és una organització nascuda en l’entorn de la pagesia francesa, i fa set anys que realitzen accions de sabotatge als camps experimentals de transgènics a l’aire lliure. “Amb aquest tipus d’accions es va aconseguir frenar la proliferació de transgènics”, afirmava un portaveu en un mitjà de Barcelona2. És un moviment que s’emmarca dins les pràctiques de desobediència civil. Actualment ja són més de 7.000 persones autoinculpades de promoure la destrucció de camps transgènics. Les seves accions són pacífiques i, a excepció d’episodis on la policia intervé,
com a Valdivienne l’any 2004, quan 300 soldats es van enfrontar a 500 segadors desarmats, les accions es viuen en un ambient distès. La seva particular lluita contra Monsanto, l’agroindústria més poderosa, els ha embarcat en un procés judicial que es retroalimenta. Els uns denuncien els altres i viceversa3. Accions similars s’han dut a terme a Alemanya i al Regne Unit, on encara no es cultiven transgènics als camps. Catalunya lliure de transgènics? Malgrat la coneguda complicitat dels òrgans públics catalans amb el lobby biotecnològic, Catalunya ha vist néixer un reconegut moviment antitransgènic. L’any 2003, el pagès lleidatà Josep Pàmies va ser condemnat a pagar una multa per portar a terme accions contra els cultius transgènics. També un activista de la plataforma Transgènics Fora va ser jutjat l’any següent. L’any 2005, activistes es van enfilar als arbres davant el
Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca per protestar contra el Decret de Coexistència que legalitza la presència de camps transgènics al costat dels convencionals 4. Més tard, el febrer del 2006, un pagès d’Albons (Baix Empordà) va optar per cremar públicament el seu camp de blat de moro ecològic, després de comprovar que havia resultat contaminat per OGM. Per la seva banda, tot i que la plataforma Som lo que Sembrem va aconseguir recollir 105.000 signatures i que 60 municipis i 4 comarques es declaressin zones lliures de transgènics, el Parlament de Catalunya es va negar a debatre una Iniciativa Legislativa Popular per declarar Catalunya lliure de transgènics 5. També demanaven un etiquetatge dels aliments amb presència de transgènics. Mentre es perden llavors i es trepitgen els drets dels pagesos i consumidors, la indústria biotecnològica segueix augmentant la collita..., de beneficis.
Beneficis d’algunes de les companyies de llavors/pesticides més grans del món. Font: GRAIN, 2009
Companyia Monsanto Syngenta Bayer Dow BASF
Beneficis 2008 (en milions de dòlars) 2.926 1.692 1.374 761 894
Augment respecte a 2007 (percentatge) 120 19 40 63 37
1. http://enfocant.net/noticia/camps-de-transgenics-destruits-al-baix-empord 2.“La ‘guerrilla’ antitransgènics posa Catalunya en el seu punt de mira”, El Periódico, 16/08/2010. 3. http://www.monde-solidaire.org/spip/spip.php?rubrique131 4. http://www.greenpeace.org/espana/news/greenpeace-apoya-las-reivindic 5. http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=37
panís transgènic pol•linitza els camps de blat de moro veïns, o es barregen les llavors tradicionals amb les transgèniques. En casos més flagrants de contaminació genètica s’han arribat a detectar traces d’OGM en bestiar alimentat amb pinsos ecològics. Aquests fets tan greus, demostren que no és possible la coexistència entre cultius transgènics i no transgènics, perquè els primers contaminaran irremediablement els segons amb conseqüències irreversibles per a la
32/33 tripa43.indd 33
11/10/2010 13:33:30
senderisme d’alta muntanya
El Gran Tuc de Molières per l’Alta Vall de Benasc
COMARCA: RIBAGORÇA OCCIDENTAL
natura i aventura octubre 2010
tripa43.indd 34
11/10/2010 13:33:37
www.naturaiaventura.cat
Situada a cavall entre la Ribagorça Occidental i l’Aran, el Gran Tuc de Molières és una de les muntanyes més altes i emblemàtiques del nostre país. Un gran clàssic dels Pirineus! L’ascensió a aquest cim de més de tres mil metres per l’alta vall de Benasc —sense ser gens complicada— és una de les més boniques i interessants d’aquesta regió plena de muntanyes. Itinerari tranquil, assequible i solitari que transcorre a través d’uns paratges idíl·lics.
ACCÉS I PUNT D’INICI: Cal seguir primer la carretera i a continuació la pista asfaltada, que uneix la població de Benasc amb el Pla de la Besurta (1.897 m), punt d’inici d’aquest itinerari. Aquest indret és magnífic, doncs es troba als peus del vessant nord del massís de la Maladeta. El paisatge és suprem! ITINERARI: Iniciem aquesta ascensió al Pla de la Besurta (1.897 m), l’indret on acaba l’estreta pista asfaltada. Ens dirigim en sentit sud-est, a través del camí que porta al refugi de la Renclusa i al pla dels Aigualluts. Aproximadament, als deu minuts d’haver començat a caminar deixem a mà dreta el camí que porta a la Renclusa (està molt ben indicat amb un rètol) i seguim pel camí de l’esquerra, que, sense cap dificultat, ens porta en poc més de mitja hora al pla dels Aigualluts (2.033 m), una extensa catifa de color verd situada als peus dels grans pendents que porten al cim de l’Aneto. Les vistes sobre el sostre pirinenc són excepcionals!
34/35 tripa43.indd 35
11/10/2010 13:33:49
senderisme d’alta muntanya
A partir d’aquí el camí és més estret i ja no està tan ben marcat. Per què? Doncs perquè la majoria de persones que freqüenten aquest indret són turistes i excursionistes que tenen com a objectiu arribar només a Aigualluts. Continuem la nostra ascensió —fins aquí encara força planera— endinsant-nos en sentit sud-est, travessant aquest magnífic pla per l’esquerra (en sentit de pujada), per un senderó molt estret però que està perfectament indicat amb fites. Una vegada
s’arriba al final del pla ens trobem amb el torrent provinent dels estanys de l’Escaleta. Aquest el creuem a través d’una passarel·la, i tot seguit remuntem un terreny més dret que de seguida ens deixa al capdamunt d’un plafó. De mica en mica ens anem endinsant dins de la vall o valleta de l’Escaleta, culminació de l’alta vall de Benasc. Comencem a veure la Forcanada, un cim feréstec i rocallós situat al capdamunt d’aquesta vall, tot i que es troba íntegrament en territori aranès. A l’esquerra es deixa el
senderó que porta al coll de Tòro i l’Artiga de Lin. Continuem pujant per aquest senderó en sentit sud-est, camí dels preciosos llacs de l’Escaleta. Tot seguit, remuntem un ferm esgraó rocallós d’uns 80 o 100 metres d’alçària, seguint l’estret senderó indicat amb algunes fites de pedra, que s’esmuny per entre les grans lloses de granit. En cas d’haver-hi neu és preferible pujar per la canal de l’esquerra (per on transcorre el torrent), doncs és més curt i sobretot ràpid. D’aquesta manera, sense cap dificultat assolim un indret planer amb unes vistes impressionants cap a la Forcanada i el coll dels Aranesos. Passem pel costat del primer dels estanys de l’Escaleta (2.219 m) i algunes basses més petites. Tot seguit, remuntem l’esgraó rocallós que ràpidament ens porta vers els dos estanys que hi ha una mica més amunt, sota mateix del coll dels Aranesos, el magnífic pas natural que comunica la Ribagorça Occidental amb l’Aran. Aquest indret és realment bucòlic! A partir d’aquí, encara que decidim fer l’ascensió del Tuc de Molières a l’agost, és més que probable que trobem neu, sobretot en la pala situada immediatament després del segon estany. És força dreta i el millor és que la pugeu per la dreta, en paral·lel a la cresta rocallosa. Una vegada s’ha superat aquest tram, segurament el més complicat de tota l’ascensió, s’arriba al principi dels suaus pendents que
natura i aventura octubre 2010
tripa43.indd 36
11/10/2010 13:33:59
porten al cim. Aquest terreny està format per unes grans pedres de granit. Pel bell mig hi serpenteja el torrent. És possible que malgrat sigui estiu hi trobeu alguna congesta de neu. Per assolir el cim de Molières se’ns presenten diverses opcions. Tanmateix, la més directa i per tant ràpida és pujar al cim per la cresta nord-oest, formada per uns blocs de granit força grans que no presenten cap mena de dificultat, deixant el coll de Molières sempre a la nostra esquerra. L’itinerari és molt evident. Darrere nostre veurem aparèixer l’Aneto i els grans cims de la Maladeta. Sense cap mena de dificultat assolim la cresta horitzontal que forma el cim del Gran Tuc de Molières (3.010 m), i que mentre pel vessant aragonès cau suaument, tot el contrari passa amb el vessant aranès, on es despenja verticalment alguns centenars de metres. Les vistes sobre el massís de la Maladeta són impressionants, i també molt boniques vers les muntanyes dels voltants.
FITXA
www.naturaiaventura.cat
HORARI: DE 5 h A 5.30 h PER FER L’ASCENSIÓ I UNES 3 h DE BAIXADA. CAL PREVEURE UN TOTAL DE 8 h O 9 h. ASCENS ACUMULAT: POC MÉS DE 1100 m
DIFICULTAT: CAP SENSE NEU; PENDENTS SUAUS EN TOT MOMENT. MATERIAL: BASTONS. SÓN RECOMANABLES ELS GRAMPONS SI HI ANEU ABANS DE L’AGOST.
DESCENS: Cal seguir el mateix itinerari. ALTRES: El Gran Tuc de Molières és un gran clàssic de l’esquí de muntanya. L’ascensió proposada en aquest article és ideal per dur-la a terme amb esquís de muntanya. També amb raquetes de neu. Es tracta d’una ruta gairebé d’iniciació. El vessant aranès és molt més dret i dificultós, ja sigui ascendint per la vall de Molières, per la vall del riu Nere (les més clàssiques), o bé des de l’Artiga de Lin pel coll dels Aranesos, que és molt més tècnica i exposada. TEXT I FOTOS: CARLES GEL
36/37 tripa43.indd 37
11/10/2010 13:34:13
geocerca
Un pica-pica, a la Pica Alfonso Egea (Sonsoyo) liol del 2010, GC2B5BG PICA PICA A... LA PICA, el 25 de juliol del 2010. Per anar a l’esdeveniment, ens vam ajuntar quatre equips per anar tots junts en un sol cotxe i al mateix temps aprofitar per parlar i aprendre de les experiències dels companys. Els equips són: Wearetw, Paine Team, Aguanaguangateam i jo, Sonsoyo.
J
a hem parlat en altres ocasions de diferents tipus de tresors: tradicionals, multis, misterys..., però encara no hem parlat d’un tipus de cerques que són molt gratificants: els esdeveniments. Els esdeveniments són reunions de geocercadors. N’hi ha de molt diferents: sopars, trobades per intercanviar Travel Bugs, per practicar qualsevol esport com pot ser el submarinisme, el senderisme, l’escalada, el paintball, etc. Els esdeveniments serveixen per posar cara als companys que han cercat els nostres tresors i saludar i agrair a aquells que ens han fet gaudir. En els esdeveniments també s’aprèn molt de les experiències dels companys. Jo recomano a tothom que no hagi anat mai a un esdeveniment que hi vagi i que provi l’experiència. També hi poden anar els que no tinguin idea del que és la geocerca i desitgin provar l’experiència de cercar algun tresor, i també per aclarir els dubtes que tinguin sobre aquesta pràctica. Parlarem dels esdeveniments creats per l’equip GUANACOS: GC2B5P8 REMOJADA DE PIES EN EL ESTANY DE SOTLLO, el 24 de ju-
En arribar a l’aparcament, teníem dues opcions per anar a l’estany de Sotllo: una era agafar el camí que va a la pica d’Estats i l’altra alternativa era anar a cercar el tresor GC13Z1Z ESTANY DE BABORTE, creat per EliziR i de Baborte, passar pel coll i anar a l’estany (aquesta opció és una mica més dura i llarga). Els nostres dubtes van quedar solucionats en trobarnos el guarda del refugi Vallferrera, que ens explica el camí fins a Baborte i ens diu que a ell li agrada més aquest camí que l’altre. Comencem a caminar, i el primer que tro-
bem és el pont de la Molinassa, i aprofitem per omplir les cantimplores. Després hem de continuar pujant, per un camí que sembla una riera, ja que hi baixava una mica d’aigua; com es nota que aquest hivern i estiu no ha parat de ploure. Haureu d’estar atents ja que a l’esquerra hi ha una fita, per avisar-nos que cal girar a l’esquerra. Continuem pel camí, que sempre és ascendent. El dia és fantàstic i fa molta calor. Ens trobem la cabanya de Basebo i aprofitem per veure les magnífiques vistes que tenim, per una part el pic de Llats (cim de 2.670 m) i les cascades d’aigua, i per l’altra el bosc de Monteixo. Gaudim una estona dels paratges i continuem pujant. Ara ve la part més bonica i atractiva d’aquesta ruta en arribar a l’estany de Barbote; està força ple i trobem el tresor GC13Z1Z ESTANY DE BARBOTE, amagat per EliziR. Firmem i continuem el nostre c a m í , perquè si ens demorem massa temps n o arriba-
rem a l’hora a l’esdeveniment. En el camí ens trobem un refugi de xapa que ja estava ple de motxilles i suposem que el refugi de Barbote també estarà força ple per l’època
natura i aventura octubre 2010
tripa43.indd 38
11/10/2010 13:34:32
www.naturaiaventura.cat
ben entretingut xerrant. El Wearetw i jo decidim fer bivac. Personalment, si el temps acompanya, prefereixo fer bivac i gaudir de les estrelles, però en aquesta ocasió em vaig quedar sense veure-les; és un dia de lluna plena, només us diré que mentre dormia em va despertar una llum, era la lluna plena il•luminant, i es reflectia perfectament en el llac. Ara em penedeixo de no
que estem. Gaudim força dels estanys que ens trobem de camí i de les vistes d’alta muntanya, sens dubte la millor part de la ruta. Hem de donar les gràcies a EliziR, per amagar un tresor en aquesta zona, ja que si no estigués amagat, no crec que haguéssim fet aquest recorregut. En arribar al coll de Barbote, decidim posar un tresor i posar el nostre granet en donar a conèixer aquesta part del parc. Li vam posar el nom de COLL DE BARBOTE, amagat per Catalunya Team. A dia en què estic escrivint l’article encara no l’hem donat d’alta, però segur que quan es publiqui l’article ja estarà activat. Des del coll només ens queda baixar fins a l’estany de Sotllo. Arribem a l’esdeveniment GC2B5P8 REMOJADA DE PIES EN EL ESTANY DE SOTLLO, creat per l’equip Guanacos, just a temps per fer la foto oficial, i amaguem en grup un altre tresor: GC2CJ7G Pica Pica Memorial, amagat per Catalunya Team. Catalunya Team és l’equip més gran de Catalunya, som tots els geocercadors de Catalunya, i quan anem en grup i amaguem un tresor li posem aquest usuari. L’esdeveniment consistia, com el seu nom indica, a posar els peus dintre de l’estany. L’aigua estava freda. Feia un dia magnífic i vam començar a muntar la tenda. Fem un cercle i gaudim d’un sopar tranquil i
haverme llevat i agafar la càmera i fer fotos, perquè la veritat és que era una imatge impactant. La ruta des del cotxe fins al llac de Sotllo, és d’uns 9 quilòmetres i un desnivell positiu de 877 metres i un desnivell negatiu de 354 metres. Al dia següent ens llevem d’hora, per començar a preparar la pujada a la pica d’Estats, el cim més alt de Catalunya. Es troba entre la comarca del Pallars Sobirà i el departament d’Arieja, situada al final de la Vallferrera i de la ribera de Sotllo, formada per tres pics, poc separats l’un de l’altre. El pic central és la pica d’Estats, amb una altura de 3.143 m, el pic de Verdaguer (3.131 m) i el Gabarró (3.115 m), que és el vèrtex geodèsic. La paret sud de la muntanya forma el frontal del circ glacial on s’ubica l’estany d’Estats. La carena coincideix exactament amb la frontera entre Espanya i França.
Comencem el camí i ja no som els primers, ja veiem una petita cua que va ascendint. Estàvem una mica preocupats ja que el temps no acompanyava gaire i no semblava que millorés. Ens trobem el llac més alt de Catalunya, l’estany d’Estats; com sempre una panoràmica magnífica. Mentre pugem, hem de passar unes petites plaques de neu; jo com sempre caic de cul. El que ens desanima més és que trobem gent que baixa sense fer el cim, ja que el temps estava empitjorant i molts s’esperaven al coll, per veure si es podia pujar. Quan arribem al coll hi havia massa gent pel meu gust esperant que el temps millorés per fer cim. Mentre esperem, amaguem un altre tresor amb el nom de COLL DE SOTLLO, ja que està allà mateix, i posem que l’amaga Catalunya Team. Després d’esperar una bona estona, només faran cim Paine Team, Miva i Guanacos. Resolem també el mistery pica d’Estats creat per EliziR. A part d’agrair-li que hagi posat un tresor magnífic, crec que el mistery és una mica laboriós per resoldre en alta muntanya. Els que quedem decidim esperar-los a l’estany de Sotllo. Tot s’ha de dir, baixem amb un sabor agredolç de no haver-hi pujat, però el cim continuarà allà per la pròxima vegada. De l’estany del Sotllo fins al coll i tornar són uns 5 km amb un desnivell de 540 metres. Cada vegada que ho penso estic més content d’haver pujat pel camí alternatiu el primer dia, ja que el camí de retorn és molt maco però per mi es fa una mica pesadet, ja que fa petites pujades i baixades. Ha estat una experiència molt positiva compartir aquests dos dies amb els companys. Tots arribem als cotxes molt contents però una mica cansats. Animo a tots els geocercadors i persones que estiguin interessades a conèixer l’activitat que vagin a un esdeveniment, que no en quedaran decebuts. Des d’aquí animo a tothom a assistir el 9 i 10 d’octubre al primer Mega esdeveniment a Espanya, que tindrà lloc a Lloret de Mar. Un Mega és una reunió de geocercadors, però per convertir-se en Mega ha de tenir una assistència de més de 500 persones. Aquesta xifra ja està superada. Us animo que hi vingueu i passeu un cap de setmana inoblidable. Fins a la pròxima sortida.
38/39 tripa43.indd 39
11/10/2010 13:34:48
DESCOMPTES: BOTIGUES DE MUNTANYA
Natura i Avenpturtea,u. a pro
+
BOTIGUES DE BTT I EQUIPAMENT
ALLOTJAMENTS
HÍPIQUES
GUIES DE MUNTANYA
VOLS EN GLOBUS
PARCS ALS ARBRES
VISITES GUIADES
ADVOCATS
CAIAC
natura i aventura octubre 2010
tripa43.indd 40
11/10/2010 13:34:56
SUBSCRIU-TE HI SORTIRÀS GUANYANT Per què subscriure’m-hi?
* * * *
Reb cada mes Natura i Aventura a casa teva. No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la! Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats. Participa en els sorteigs mensuals de material, viatges i altres regals. Aprofita els descomptes que molts establiments ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.
Tot això per només
20€ l’any! Com subscriure’m-hi? A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; Avda. de Roma, 152 entl-1ª. 08011, Barcelona.
40/41 tripa43.indd 41
11/10/2010 13:35:00
LA GUIA DEL
turisme actiu
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ
EL BAIX EBRE
CAMPMANY
DELTEBRE
TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com
L’ALT PENEDÈS
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162
SALDES
EL PERELLÓ
HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant. Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es
LAVERN (SUBIRATS)
HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com
SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA
HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com
L’ANOIA EL BRUC
RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com
EL BAIX CAMP MONTBRIÓ DEL CAMP
ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com
BERGUEDÀ EL MONTSIÀ
BAGÀ
HOSTAL CAL BATISTA Habitacions amb bany, TV, música i calefacció; menjador climatitzat sense barreres arquitectòniques i cuina casolana acurada. C/ Raval, s/n, Bagà. Tel.93 824 41 26 www.calbatista.com
À GÒSOL
ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Punt de partida per fer excursions al Pedraforca, serra del Cadí, Ruta dels Bons Homes... Molí de Gòsol s/n Mòb. 636564310 www.molidegosol.com
SANTA BÀRBARA
HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l’Ebre Ctra. De Santa Bàrbara a La Sènia www.hoteldiego.com
LA SELVA ARBÚCIES
RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es
VALLÈS ORIENTAL GUARDIOLA DE BERGUEDÀ
HOTEL CASA DUANER REST. EL RACÓ DE L’AVI Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de la natura, la gastronomia, i totes les activitats culturals, esportives i d’oci que ofereix general a l’Alt Berguedà. Pl. la Farga, 10. Tel.938 227 672 www.elrecodelavi.com
TURISME RURAL LA RECTORIA DE SANT GENÍS DE GAVARRÓS PARC NATURAL CADÍ MOIXERÓ Rectoria del s.XV. Habitacions mab bany o apartaments sencer (max. 8 persones). Possibilitat de cuina casolana. Ambient familiar. rectoriagavarros@hotmail.com www.larectoriadesantgenisdegavarros.cat
EL VALLÈS ARBÚCIES
RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY On podreu gaudir, al menjador i a la terrassa, de bons àpats tradicionals i a la vegada sofisticats, barreja del millor de la cuina catalana amb productes de D.O. de Lleó. L’especialitat del xef són els arrossos, siguin risottos o caldosos. Crta del Montseny, 406. Tel 938 482 805 www.lavalldelmontseny.com
SANTA MARIA DE PALAUTORDERA FONDA EL TURÓ DE L’HOME Situat al centre de Sta. Maria de Palautordera. Tracte familiar amb més de 100 anys d’experiencia. Especialitat en caça i bolets. Cuina casolana. Plaça Major, 6. Tel. 938 480 027 www.turodelhome.com
ORIENTAL
tripa43.indd 42
11/10/2010 13:35:04
tapesNiA43.indd 44
04/10/2010 22:50:29
tapesNiA43.indd 43
04/10/2010 22:50:53