45
DESEMBRE 2010
EN BTT PEL CAP DE CREUS
PAISATGES DE DALÍ
ESCALADA EN BLOC
SAVASSONA
LA FORADADA DE LA RÀPITA LA TALAIA DEL DELTA DE L’EBRE
tapesNiA45.indd 1
30/11/2010 18:51:32
tapesNiA45.indd 2
30/11/2010 18:51:33
www.naturaiaventura.cat
45
DESEMBRE 2010
EN BTT PEL CAP DE CREUS
PAISATGES DE DALÍ
Imatge de portada: La Foradada de la Ràpita és un mirador immillorable del Delta i els pobles costers.
ESCALADA EN BLOC
SAVASSONA
LA FORADADA DE LA RÀPITA LA TALAIA DEL DELTA DE L’EBRE
tapesNiA45.indd 1
01/12/2010 10:10:00
ANY V. NÚM. 45 DESEMBRE 2010
TIRADA: 15.000 EXEMPLARS
Direcció: Jordi Fernàndez
editorial La notícia ens va deixar atordits. Els primers moments de sorpresa varen donar pas a uns instants d’incredulitat. No era possible. Això no et podia passar a tu. Durant uns segons les paraules de la doctora, que continuava explicant-se com si res, sonaven esmorteïdes i llunyanes. El nostre cervell encara analitzava el diagnòstic que havia caigut i esclatat com una bomba als nostres cors i als nostres caps. Ràbia, frustració, impotència, por i dolor es succeïren.
Coordinació editorial: Jaume Guillot
Correcció: Ferran Ballester Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Jaume Guillot
Col·laboradors: Carles Gel Marc Gavaldà Biel Ràfols Juan Carlos Borrego Aitor Duarri Miguel Rosa Roberto Tòfol Jordà Albert Beneït
Però no et vas deixar vèncer. Vares saber convertir aquella ràbia inicial en un cabal d’energia que tot ho feia possible i que has encomanat a aquells que t’hem acompanyat al llarg de la malaltia. Vares transformar la frustració en la inquietud que permet cercar solucions. Vas conduir la impotència de veure’ns perduts amb una força tan aclaparadora que sense saber-ho has metamorfosejat les nostres vides. Amb la mateixa valentia en que obries les primeres vies venceres la por que ens ennuegava i amb el somriure que has desbordat tot aquest temps has apagat el dolor que cremava als nostres cors. Ara que sembla que tot ha passat, amb el càncer vençut i amb nous somnis i projectes en la teva “nova” vida, volem agrair-te haver pogut acompanyar-te en aquest llarg procés. Som afortunats de tenir-te amb nosaltres.
Edita: H4XORS S.L. Avda. de Roma, 152 entl-1ª 08011 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat
Els teus amics.
Natura i Aventura és membre de:
Dipòsit legal: B-51.197-2006 Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03 tripa45.indd 3
03/12/2010 14:10:24
Sumari
06 06
rutes a peu 06
La Foradada de la Ràpita
curses d’orientació 12
Tècnica, cròniques, dubtes, entrevistes...
CompeGPS Land 14
Els trams i els subtracks
rutes en BTT 18
Paisatges de dalí
curs de fotografia 24
Primers conceptes
escalada en neu i glaç 28
El Pic de la Dona
fauna autòctona 18
32
El falcó pelegrí
món sostenible 34
El TAV
escalada en bloc 36
Savassona
biblioteca 40
Novetats editorials
butlleta 42
Subscriu-te
material 43
natura i aventura desembre 2010
tripa45.indd 4
Vestir-se per capes
04/05 03/12/2010 14:10:35
..
tripa45.indd 5
03/12/2010 14:10:37
rutes a peu
LA FORADADA DE LA RÀPITA La talaia del delta de l’Ebre
COMARCA: MONTSIÀ
natura i aventura desembre 2010
tripa45.indd 6
03/12/2010 14:10:40
www.naturaiaventura.cat
Hi ha tradicions qüestionades perquè l’avenç de la humanitat les fa, precisament, més humanes, en el sentit dels valors. Tot i que hi ha qui creu que l’avenç, per contra, ens allunya de la humanitat més essencial, en el sentit del que som: éssers vius. El progrés és, sens dubte, una contradicció. Per una banda ens empeny a un món tecnificat i racional, raonable, ple de valors positius. La brutalitat del passat s’aparta i les comoditats regnen. És la conxorxa del pensament. Tanmateix tot plegat ens foragita de l’home primitiu del qual venim, l’home que ens ha forjat tal com som, amb una genètica i un comportament i uns valors culturals determinats pel medi i l’evolució. Quina dicotomia!
06/07 tripa45.indd 7
03/12/2010 14:10:43
rutes a peu
N
egra nit. Xafogor d’estiu. El barri de la Ràpita bull. Són festes, i una gernació s’acumula davant les portes de les penyes, bevent vi i cervesa, atents als xamfrans.
La gentada el rep amb escorredisses, carrers que es buiden i s’omplen segons la marxa de l’animal, segons el trot i les seves intencions. Ara empaita menuts, ara xiquets, ara mariners, ara jovenetes.
La gentada sua marees que llisquen com la pell molla de les moixarres platejades a la llotja. Inquieta, expectant, ensuma l’olor de la marinada salada. No massa clar, segurament pel xivarri, se sent la cançó de l’estiu, de fons. Surt dels altaveus de la caseta dels pinxos, enclavada fora del tancat del correbous. Una llum vermella prové de les brases, distorsionada per la fumera de la carn cuita.
Home i bèstia es disputen la vida com quan la humanitat encara era a la natura i el joc de les persecucions es realitzava a casa del bou.
El tancat de fusta tremola i les penyes dispersen les pinyes de bevedors. Recolzats sobre els taulons, els peus, els culs i els caps reten la gravetat. Esperen el bou. Hi ha uns cloncs i el so metàl•lic d’un forrellat precedeix a un crit humà. És el senyal convingut. La gentada baixa a l’asfalt, espia cap a ponent, on de sobte apareix la gola negra d’un furgó amb la silueta de la bèstia. És enorme i esmunyedissa. Saltironeja, tot ell lluent, per desenganyar-se del foc que crema les banyes.
En un moment de la nit, la bèstia fustiga un tram de tancat. És la seva feina. Ha alçat el cap i amb la seva força titànica ha arrossegat el fustam i ha provocat una estampida. Rere seu, dins del seu particular estadi, l’animen a prosseguir, a atacar. Però la bèstia es gira. Fita la gentada refugiant-se a les balconades de les cases, rere les quals descobreix un rerefons de muntanyes: el perfil de la Serra de Montsià, ple de fileres d’esglaons de pe-
natura i aventura desembre 2010
tripa45.indd 8
dra que acaben en el retall d’una silueta de cobalt. Allà hi veu el forat. I malgrat les escomeses dels més valents, el brau roman guaitant la Foradada, la muntanya que ensenya un ull descarnat, com de calavera. Quina una deu recórrer el seu cervell? Quin influx excita l’animal? De cop i volta una mà humana pertorba la seva pell i la bèstia es gira, violenta. Dos xiquets el criden com petaners i el brau aclota el cap, ensenyant les seves armes, les seves credencials. Però inesperadament tomba el coll cap a la serralada i escomet la tanca amb fúria, la tomba, l’aparta i inicia una cursa veloç pels carrers del barri de la Ràpita. La confusió regna amb la por. Cames ajudeu-me els rapitencs es fan fonedissos pels carrers ordenats de poble pla i eixample nou, buscant el recer d’una porta o un garatge. Alguns es troben desorientats. També la bèstia. Hi ha nens que ploren, mossos que es llencen a terra, pares que protegeixen fills, joves que salten rieres. Aviat el brau surt de les cases i els afores, foscos, el reben amb ombres que s’amaguen rere les oliveres, els ametllers
08/09 03/12/2010 14:10:47
NATURA
www.naturaiaventura.cat
NATURA
i les bancalades. Conforme deixa terra enrere el bou troba menys persones. Ja a la carretera, només un nen l’acompanya. Millor dit, el precedeix. Tots dos creuen l’artèria viària i enfoquen cap a la serra remuntant camins i corriols, masos i barraques, granges i lligallos. Quan arriben a la carena estan fosos. El nen s’estira a terra esperant la mort segura, o una rebolcada, i el brau, que ja ha vist com el foc 10-2010:Layout 2 s’ha 22/10/10 de les seves banyes extingit,18:14 jeu al
seu costat. Tots dos tenen dos tambors als seus pits, dues mànegues d’aire als narius i els fronts amarats de suor.
penyal esquinçat en forma de mascaró, o de prismàtic esculpit a la pedra de la carena.
El nen es recupera aviat i s’adona on són. El paisatge s’obre al mar, al delta i a la Ràpita. Una lluminària es desprèn del sòl pla i humanitzat. Els fars, els cotxes, les finestres de les cases, les llanternes del grup de recerca... Page 1 Al davant seu hi ha la Foradada, aquell
El nen s’aixeca i el brau se’l mira. El nen es recolza en la paret foradada i deixa que la marinada eixugui la suor. El brau remena la cua i agafa la postura del bou del pessebre. Passen les hores i tots dos no es belluguen. Només a punta d’alba el brau decideix plantar les seves potes poderoses damunt el
Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line: www.aresta.com
tripa45.indd 9
08/09 03/12/2010 14:10:52
LA RUTA PAS A PAS
FITXA
rutes a peu
ÈPOCA: TOT L’ANY TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DURADA: 2 h 30 min
ASCENS ACUMULAT: 412 M RECORREGUT: 6,4 KM DIFICULTAT: BAIXA
L’aproximació en cotxe la farem desde la N-340, on hi ha una entrada a Sant Carles de la Ràpita que entra a la població pel camp de futbol. Una mica més en direcció a Vinaròs hi ha una benzinera i un bufet lliure. En aquesta entrada, en direcció muntanya, neix el Camí de Mata-redona. L’agafem. És una llarga pista asfaltada marcada de PR que al poc deixa a la dreta el Camí del Lligallo. Hi ha algunes granges de porc i moltes oliveres i garrofers. Hi ha un parell d’aparcaments i l’àrea recreativa de la Mundana (a l’esquerra segons es puja). Arribem a un últim aparcament, al Cocó d’en Jordi i deixem el cotxe aquí (1). Tot seguit hem d’agafar un camí de ferradura que és la continuació del Camí de Mata-redona. És poc costerut però té molta pedra solta. A la dreta veurem les restes d’un forn de calç (2). Després hem d’entrar en un obac alzinar on hi ha una cruïlla on seguirem recte (3). El GR92 ens ve per la dreta i ara coincidirem amb ell durant bona part del trajecte fins al pic. Hi ha marfull, carrasca, arboç, galzeran, arítjol (plantes mediterrànies) i grèvol, moixera de pastor, teix i auró (d’altres llocs més humits). Arribem a la font del Burgar (4), on el PR i el GR se separen. Seguim pel GR remuntant fins a una zona de garriga on al poc apareixen les ruïnes del Mas de Mata-redona (5). Passem pel mig dels cossos esfondrats i sense teulada, corrals i habitatges, per sortir a les antigues parcel·les, abandonades. Les creuem per un corriol i arribem a un altiplà des del qual ja s’albira la Foradada i la Torreta de Montsià. El delta treu el cap. Deixem el GR per trencar a l’esquerra durant l’aproximació al cim (6), camí que ens ofereix vistes d’Amposta i de la llengua de l’Ebre passant pel mig del delta. A poc a poc fem el cim (7), de PROPERA EDICIÓ 684 m. És una penya emmascarada, un forat amb una roca al mig li dóna aquesta fesomia curiosa. Allà hi ha dues baixades. Farem servir la de l’esquerra , en direcció a la carena. Està marcada de PR. L’altra és la ruta de les fonts i els cocons. Un cop a la carena trobarem un fondo a la dreta i un caminoi. Seguirem recte travessant un tram de molt rocam entre la màquia. Baixem un xic suau i ens trobem una bifurcació (8). A la dreta hi ha una drecera que surt del PR (que va a la font del Burgar). Aquesta derivació baixa directe, per la solana, fins a una cruïlla situada a pocs metres del Cocó d’en Jordi (9), i retornem a l’aparcament . Allà també neix un camí que puja cap a la Foradada molt més tècnic (grimpada).
sòl ple de rostolls. Frega la terra amb una d’elles, ensenya les banyes, bufa i mostra el coll vigorós. El nen entén de què va aquesta història i es desempallega de la paret. El delta és una llenca sorrenca que dibuixa una ballesta. El nen comença a córrer. El bou el
natura i aventura desembre 2010
tripa45.indd 10
persegueix serra avall fins a les planes de Mata-redona. És una cursa màgica, és com si el temps quedés difuminat pel rellotge de Dalí i tots dos viatgessin als orígens de la festa. El bou ataca, el nen tremola i l’esquiva;
i home i bèstia es disputen la vida com quan la humanitat encara era a la natura i el joc de les persecucions es realitzava a casa del bou. TEXT: JUAN CARLOS BORREGO
10/11 03/12/2010 14:11:00
www.naturaiaventura.cat
senderismoeuskadi.net 10/11 tripa45.indd 11
03/12/2010 14:11:00
curses d’orientació
per Biel Ràfols, campió d’Espanya 2010 bielrp@naturaiaventura.cat
a c i n Tèc
T’ho jugues tot en l’elecció d’itinerari
I després d’analitzar en l’anterior número l’elecció més llarga en la cursa femenina, ara toca el torn dels homes. El tram fites 3-4 és també el tram més llarg del campionat de Catalunya de llarga distància, i probablement el tram més llarg realitzat en una cursa a Catalunya, amb quasi 3 km de llarg, que es poden convertir en 5 km per segons quina ruta. Ruta verda, BENET TUTUSAUS (27:38): Aquesta ruta opta per donar la volta pel nord del mapa i pel costat de la meta, fent mes distancia (4,8km), però evitant així desnivell (només fa 140 metres de desnivell). Ruta vermella, BIEL RÀFOLS (23:34): La ruta vermella és més directa (3,46 km) i agafa el camí que es manté a corba de nivell i que fa que el desnivell sigui de 195 m. Abans d’aquest camí, hi ha una baixada forta i una pujada molt dura. Ruta blava, TOMMI TOLKKO (23:37): la ruta blava, amb 3,2 km, és la més directa, per tant també és la que té més desnivell: 215 m. Baixa fins a la vall, puja per passar la serra pel coll i planeja pel camí a corba de nivell fins al sud de la casa, per atacar la fita igual que les rutes anteriors. Conclusió: Pel que queda reflectit en els temps, podem veure que la ruta verda, queda descartada, ja que fer la volta per estalviar desnivell, representa massa distància. Tot i això, cal recordar, que si el corredor de la ruta blava, per exemple, l’hagués agafada, el temps tindria una lleugera variació, segurament una mica més ràpida. Tot i que la dificultat tècnica no és un factor limitant, la ruta més difícil és la blava ja que transita per diferents colls i camp a través, i la més fàcil és la verda ja que segueix per la carretera. Així la ruta verda permet anticipar tota la cursa, fins i tot veure la fita 13. Mentre que en les altres rutes, s’ha d’estar més en contacte amb el mapa i l’anticipació és mes difícil. Així, veient-ne els resultats, podríem concloure que pràcticament no hi ha diferencia entre la ruta blava i la vermella. Simplement, la blava és un pèl més dura físicament i difícil tècnicament.
natura i aventura desembre 2010
tripa45.indd 12
03/12/2010 14:11:14
www.naturaiaventura.cat
ta s i v e entr
L’
Tommi Tolkko, 5 vegades guanyador del Jukola i seleccionador català d’orientació. Com vas començar a fer orientació? Quan era un marrec, a Finlàndia, vaig entrar a una escola d’orientació d’un club local. També feia esquí de fons però em van cridar més les curses d’orientació pel fet de poder sentir el plaer de córrer pel mig del bosc en soledat. M’agrada l’orientació perquè... Perquè és un esport on et trobes en harmonia dins la naturalesa sense cap pressió de ningú que t’estigui comptant els segons dins el bosc. Però canviaria... Fer el campionat del món cada dos anys enlloc de cada any. Ara, el que em passa, és que no me’n recordo gairebé dels últims guanyadors... L’orientació em dóna… Un estil de vida que segueixo des de fa molts anys. Els viatges que he pogut fer gràcies a l’orientació i, sobretot, les diferents persones que he pogut conèixer, és un fabulós exemple d’aquest esplèndid estil de vida. Com et veu la gent que et coneix i sap que fas orientació? No sé ben bé com em veuen, potser els ho hauríeu de preguntar a ells... A Finlàndia s’aprecia la gent que practica esport, així que suposo que sóc una persona estimada. Si em busqueu, em poden trobar a... A Font-romeu. En un acollidor apartament o dins dels boscos a la falda del Carlit, dibuixant corbes de nivell, que són la meva passió, i alguna roca gegant en cas de ser-hi. Quina és la cursa en què t’ha agradat més participar-hi? N’hi ha moltíssimes, i ara no sabria quina dir-te, però una de la qual guardo un molt bon record per la bellesa dels seus terrenys va ser el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona que es va disputar a la serra de Collserola el 2006 i 2008. Quina cursa recomanaries als nostres lectors? Una cursa que no s’hauria de perdre cap dels amants de l’orientació i que també podria ser una immillorable manera d’iniciar-se en aquest esport seria la Copa Catalana que se celebrarà al final de juliol de 2011 a la Catalunya nord. Què fas quan no tens ni idea d’on ets? Intento analitzar l’últim cop on recordo tenir coneixement del lloc on era. Quins són els teus objectius com a orientador? Ja no tinc grans objectiu, però de tant en tant, en algunes carreres m’agrada provar si puc fer un bon paper i posar al seu lloc la gent més jove. Què creus que falta a l’orientació a Catalunya per apropar-se cada cop més als països nòrdics? Estem en el bon camí, la cultura de l’orientació es construeix a poc a poc, allà ja fa més de 100 anys que es practica. Fes-nos cinc cèntims de la historia del Jukola i perquè és tant important? El Jukola a Finlàndia és una competició amb molta tradició i es porta fent ja des de fa més de 70 anys. Es podria comparar amb la Jean Bouin per als barcelonins. És molt important perquè és un esdeveniment nacional on tot el país està pendent i els guanyadors de cada edició esdevenen uns autèntics ídols nacionals. Quina ha estat la clau per ser l’orientador que més vegades ha guanyat el Jukola? El Jukola és una cursa de relleus on hi ha sortida en massa i al bosc es corre amb molta gent que tant et pot ajudar com despistar. Saber gestionar bé tots els moments de la competició i decidir quan corre amb el grup o quan corre sol és el més important en una cursa d’aquestes característiques.
12/13 tripa45.indd 13
03/12/2010 14:11:25
CompeGPS Land
Capítol 12: subtracks i trams
CompeGPS ens permet subdividir un track en diversos trams independents, als que anomenarem subtracks. La possibilitat de poder seleccionar una part concreta d’un track ens permet treballar amb més precisió sobre aquell tram concret i visualitzar les dades i les estadístiques específiques d’aquella zona. CompeGPS ens permet, així, adaptar a les nostres necessitats els diversos trams en què, a voluntat, subdividim el track original. El programa també ens permet unir tracks o subtracks per tal d’obtenirne un de sol. És una acció ideal quan volem empalmar trams d’un itinerari realitzat en diferents dies.
SELECCIÓ DEL SUBTRACK: Un cop hem carregat al programa el track amb el qual volem treballar (veure capítol 8, Natura i Aventura 41) hem de decidir per quin punt volem separar el tram desitjat. Podem fer-ho de dues maneres, indicant els punts d’inici i final del subtrack o treballant sobre la gràfica de les alçades. Si volem utilitzar el primer mètode, haurem de clicar amb el botó dret del ratolí sobre el punt del track que volem que sigui el primer del subtrack. En el menú que ens apareix triem del submenú Subtracks l’opció Situar aquí l’inici del subtrack (figura 1). Repetim l’operació amb el punt que volem convertir en el darrer punt del subtrack, però aquest cop triem l’opció Situar aquí el final del subtrack del submenú Subtracks. Observarem com en el tram situat entre els dos punts escollits apareix un contorn fosc, diferent de la resta del track (figura 2). Per seleccionar el mateix subtrack, però treballant sobre la gràfica, haurem de triar l’opció Veure gràfica a peu de pàgina (Ctrl+G) del menú Tracks. Sobre la gràfica cliquem amb el botó esquerre sobre el punt on volem iniciar el subtrack, i arrosseguem el ratolí fins al punt que volem convertir en el darrer del subtrack (figura 3). El tram seleccionat quedarà, a la gràfica, pintat de blau, mentre que el subtrack quedarà marcat amb un contorn negre. Triem l’opció que triem, un cop marcat el tram escollit, si cliquem amb el botó dret
Figura 1
Figura 2
natura i aventura desembre 2010
tripa45.indd 14
03/12/2010 14:11:28
www.naturaiaventura.cat
sobre el subtrack o a la zona pintada de blau de la gràfica, ens apareixen en el menú Subtrack noves opcions que fins ara restaven apagades: la possibilitat de desar el subtrack, analitzar-lo o eliminar-lo. Guardar el subtrack com ens permet desar el tram creat independentment del track original. Si no guardem el subtrack, aquest es perdrà si en creem un altre o si tanquem el track sencer. L’opció Anàlisi del subtrack crea estadístiques del tram seleccionat com ara les velocitats màximes i mínimes, desnivells superats, horaris, durada i longitud del trajecte, entre d’altres. Eliminar el subtrack esborrarà tots els punts corresponents al tram seleccionat del track original, unint amb una recta els punts adjacents al subtrack eliminat.
Figura 3
14/15 tripa45.indd 15
03/12/2010 14:11:30
CompeGPS Land
ELS TRAMS: Si el que volem és seleccionar el track en diversos trams per poder editar-los de manera individual, CompeGPS Land ens permet treballar amb Trams. Sobre el track carregat cliquem amb el botó dret, i en el menú que ens apareix triem el submenú Trams i Canviar tram aquí. Veurem com canvia de color el tram que va des de l’inici del track fins al punt on hem clicat. Repetim l’operació en els diversos punts on volem separar el track en trams, i obtindrem diferents trams continus dins el mateix track (figura 4). Tots aquests trams creats poden ser editats de manera independent, canviant els valors del color del tram, el gruix o el tipus de línia individualment. També es poden afegir comentaris i associacions sobre els diversos trams, de manera que en visualitzar el track en el visor 3D (figura 5) ens apareixeran totes aquestes associacions a mesura que avança la projecció. Ho farem clicant sobre l’opció Propietats del tram del menú Trams que apareix en clicar amb el botó dret sobre el tram desitjat. Altres opcions interessants que ens apareixen en el menú Trams és la possibilitat d’eliminar un tram (aquell tros de línia desapareixerà), copiar-lo en el portafolis de Windows per tal d’utilitzar-lo en un altre programa o simplement en una altra finestra amb una segona aplicació de CompeGPS Land oberta, desar els diversos trams com a tracks independents, fusionar trams contigus o fusionar-los tots i tornar al track original. UNIR TRACKS: A vegades el que necessitem és obtenir un sol track a partir de dos tracks o més obtinguts amb dades o fonts diferents. L’opció Unir tracks que apareix en clicar sobre el menú Tracks de la barra d’eines ens permet unir dos tracks de manera que el darrer punt del primer track enllaci amb el primer punt del segon track. En fer-ho ens apareixerà una finestra preguntant-nos si volem unificar ambdós tracks per proximitat o per temps. La primera opció unirà els dos punts de track més propers, mentre que la segona opció tindrà en compte la data i l’hora en què es varen guardar els diversos punts per tal d’unir els tracks per aquells punts més propers en el temps.
natura i aventura desembre 2010
tripa45.indd 16
Figura 4
Figura 5
16/17 03/12/2010 14:11:33
www.naturaiaventura.cat
tripa45.indd 17
03/12/2010 14:11:37
rutes en BTT
Paisatges de Dalí
COMARCA: ALT EMPORDÀ
natura i aventura desembre 2010
tripa45.indd 18
03/12/2010 14:11:41
www.naturaiaventura.cat
Hi ha un racó a l’Alt Empordà la contemplació del qual excita tant la nostra imaginació que aquesta es desborda i transforma els elements singulars del paisatge que ens envolta en un vast teatre natural d’il•lusions òptiques i formes inversemblants. Em refereixo al cap de Creus, l’indret escollit pels Pirineus per abocar-se a besar el mar; el jardí preferit de les deesses de la natura quan juguen a empaitar-se. Allí es fàcil imaginar-se la Pluja, mig nua, vestida només amb el seu llarg vel d’aigua, ballant entre les roques mentre la Tramuntana, amb el seu vestit de vent semitransparent la festeja. Aquesta, enfurismada en sentir-se rebutjada, descarrega amb ira braçats corrosius de sorra i sal sobre el rocam que amb l’esdevenir del temps ha anat esculpint-se en les figures fantàstiques de formes evocadores que tant inspiraren Salvador Dalí.
18/19 tripa45.indd 19
03/12/2010 14:11:45
rutes en BTT
A
l Narcís li encantava aquell indret. La remor del mar li regalava la calma que necessitava i l’anar i venir de les onades el distreien per fer-li oblidar els seus maldecaps. Es podia passar hores contemplant com les ones explotaven en feixos d’escuma blanca que després d’enlairar-se i aterrar sobre les roques deformades pel temps, relliscaven de nou a cercar el resguard de l’aigua. Mai havia parlat a ningú d’aquell pedaç de costa que s’havia convertit en els darrers temps, en el seu refugi on podia amagar-se de tants pretendents que darrerament l’assetjaven. Sovint sentia com aquells que l’envoltaven parlaven de la seva bellesa, com si despertés en ells un sentiment excepcional. Molts nois i noies li havien confessat el seu amor, però ell sempre els havia refusat, a tots i a totes, atès que cap d’ells havia aconseguit seduir-lo ni atreure’l amb la mateixa intensitat que a ell li professaven. Fins i tot era insensible als requeriments amorosos de les nimfes, la qual cosa havia acabat de complicar l’assumpte. Havia succeït que una d’elles, Eco, s’havia enamorat perdudament d’en Narcís. La bella Eco, però, no podia confessar-li el seu amor ja que havia estat castigada per la seva mare a no poder utilitzar la seva veu si no era per repetir les paraules d’aquells que li parlaven. Hera s’havia enfadat molt en descobrir que la seva filla Eco li explicava llargues i enrevessades històries per distreure-la i així evitar que enxampés al seu marit, Zeus, les estones que passava
amb les seves concubines. Un dia que Narcís passejava vora els penyasegats tallats a plom sobre el mar va sentir unes ganes boges de cridar: –Hola! –Hola! – li replicà una veu. Sorprès va girar-se, i en no veure ningú a prop va preguntar: –Hi ha algú aquí? –Aquí! –va sentir per resposta. Incapaç de trobar què li parlava provà de nou: – Siguis qui siguis, vine! –Vine! –va ser la breu resposta. I mentre en Narcís s’apropava cap allà on creia haver escoltat aquella veu, la preciosa nimfa sortí d’entre les roques per abraçar-lo. L’havia estat seguint per esbrinar on s’amagava el seu estimat les estones que desapareixia. En Narcís s’emprenyà en sentir-se espiat i esquivà l’abraçada d’Eco, a qui apartà bruscament del seu davant. La nimfa, en sentir-se rebutjada i incapaç de poder parlar i expressar el seu amor, marxà corrents i s’amagà en una cova, on es va consumir fins que només en quedà la seva veu, que encara s’escolta responent els crits d’aquells que la cerquen. Aquella trobada i la forma com Narcís tractà la seva protegida enfurismà Nèmesi, la deessa de la venjança, la qual decidí castigar-lo. A prop d’allà hi havia una font que vessava la seva aigua cristal•lina a un petit llac d’una transparència perfecte i reflexos d’argent. Un indret verge i de difícil accés que ni els pastors coneixien i on el bestiar mai havia
abeurat. Una font on ni els ocells, ni els animals salvatges, ni tan sols les fulles caigudes dels arbres havien enterbolit. En Narcís s’hi apropà per beure-hi, i en acostar-se va contemplar una imatge que el va deixar bocabadat. Sobre l’aigua es mostrava el rostre d’un noi de bellesa inigualable, perfecte, seductor i meravellós. Encara atònit va parlar-li, però sobre l’aigua només veia aquell noi de fisonomia precisa que obria la boca però que no deia res. Quan Narcís allargava el braç per acariciar-lo, aquell noi també allargava el seu braç cap a ell, i quan semblava que l’anava a tocar i introduïa la mà a l’aigua, la imatge es feia fonedissa i s’esvaïa. Cada cop que ho intentava succeïa el mateix, i en cada segon que passava en Narcís s’enamorava i embogia cada cop més. Obsessionat per aquella bellesa aqüífera, es tirà al petit llac convençut que trobaria al fons l’origen d’aquell reflex. Va morir ofegat. I en aquell indret hi nasqueren unes flors molt belles que hom ha batejat amb el seu nom: narcís. Aquesta llegenda i el relleu del cap de Creus inspiraren Dalí a pintar el quadre La Metamorfosi de Narcís, on podem reconèixer la textura típica de les roques empordaneses, tant presents a la seva obra. Deixeu-vos atrapar per la bellesa d’aquest indret, oloreu el verd de les brolles que s’escampen per les antigues feixes de vinyes, assaboriu la tramuntana carregada de salnitre, imagineu
natura i aventura desembre 2010
tripa45.indd 20
03/12/2010 14:11:47
www.naturaiaventura.cat
20/21 tripa45.indd 21
03/12/2010 14:11:51
rutes en BTT
Narcís assegut vora les penyes observant el mar; i si alguna vegada us apropeu a la Tate Gallery de Londres per contemplar aquesta magnífica pintura, no oblideu les instruccions de l’artista, que recomanava observar l’oli a la vegada que es llegeix el poema que va escriure mentre el pintava:
FITXA
“Quan el cap se li divideixi Quan el cap se li esquerdi Quan el cap se li trenqui en trossos Serà la flor, El nou Narcís, Gala, El meu narcís.”
M
DURADA: 4 H DISTÀNCIA: 39,47 KM DESNIVELL POSITIU: 884 M DIFICULTAT: MITJANA TIPUS ITINERARI: CIRCULAR
L
L v c p c
E d
natura i aventura desembre 2010
tripa45.indd 22
22/23 03/12/2010 14:11:59
www.naturaiaventura.cat
MÉS VITALITAT
LÖFFLER TRANSTEX® Seamless La roba interior funcional de LÖFFLER - confeccionada amb la varietat de teixit TRANSTEX® Seamless – garanteix el màxim confort. El cos es manté eixut i calent gràcies a la tecnologia pròpia de dues capes: el costat interior és de polipropilè i el costat exterior és de modal. Els millors equips d’esquí del món també confien en la qualitat de LÖFFLER.
www.loeffler.at tripa45.indd 23
03/12/2010 14:12:00
curs de fotografia
CapĂtol 2: primers conceptes
Miguel Rosa Roberto Reporter al diari online www.badanotis.com Monitor del taller de fotografia APE, a Murcia
natura i aventura desembre 2010
tripa45.indd 24
03/12/2010 14:12:05
www.naturaiaventura.cat
E
l mes passat vam dir que la fotografia és una disciplina que uneix tècnica, art i informació a la vegada. L’objectiu que tenim no és, ni molt menys, ser una enciclopèdia tècnica o una avorrida col•lecció d’articles per a professionals. Però hem d’entendre que la fotografia no és una altra cosa que una aplicació d’un camp de la física que anomenem òptica. En molts casos serà la ciència i la intuïció la que solucionaran una foto, i no les nostres capacitats artístiques. Una fotografia no és una altra cosa més que una colla de fotons que han entrat per un forat i s’han estavellat contra un detector. Ara podríem parlar de les càmeres obscures i com aquesta definició ha anat evolucionant, però no cal. La fotografia sempre s’ha fet de la mateixa manera perquè el paper que tenien abans les pel•lícules ara l’exerceixen els sensors electrònics. Hi ha tres paràmetres que influiran en què aquests fotons arribin al sensor: la velocitat d’obturació, l’obertura del diafragma i la sensibilitat ISO. Les dues primeres són molt fàcils d’entendre: la velocitat d’obturació ens diu durant quant de temps estan arribant fotons al sensor de la càmera, i l’obertura del diafragma com d’ample és l’espai que tenen per passar. L’exemple del got i l’aixeta posarà una mica de llum a tot això, mai millor dit. Imagineu que hem d’omplir un got d’aigua. Si deixo oberta l’aixeta durant un segon no arribarà la mateixa aigua que si l’obro durant tres segons: com més temps estigui oberta més aigua tindré. Això és la velocitat d’obturació. L’obturador és el mecanisme que dicta durant quant de temps s’estarà prenen la fotografia. Però n’hi ha una altra manera de tenir més o menys aigua: amb un doll més o menys gros. D’Això se’n diu obertura del diafragma. El diafragma és un dispositiu format per làmines que s’obren i es tanquen per deixar passar més o menys llum a la vegada. Així que l’aigua –la llum– que tindrem dependrà del temps que estigui fluint i de si cau gota a gota o amb un bon doll de mà-
nega. Pot passar que no vulgui un got, sinó una galleda plena d’aigua, o només un rajolí per prendre’n un glopet. El temps d’obturació que es necessita per a una obertura determinada i la quantitat de llum que volem a la foto ens marca l’exposició correcta d’una fotografia. L’exposició és bàsica en fotografia. Dominar-la i conèixer els trucs principals suposa la diferència entre fer fotos i ser fotògraf. També hem parlat de la sensibilitat ISO. De vegades se’n diu velocitat ISO. És la capacitat del sensor (o, anys enrere, de les plaques i les pel•lícules) de captar més fotons alhora. Les càmeres digitals suposen un avantatge fonamental respecte a les pel•lícules, perquè cada film només podia tenir una ISO concreta. Ara totes les càmeres i fins i tot alguns smartphones tenen opcions per incrementar l’ISO. Els valors normals van des de 64 a 1200, essent 100 l’estàndard. Com més gran sigui el valor ISO més llum captarà la càmera amb una mateixa exposició. Això vol dir que amb una velocitat i obertura concretes, a ISO 64 hi entrarà menys llum que a ISO 800. Sona perfecte, però l’ISO té un problema i és que com més alta sigui més interferències hi haurà a la foto. Aquestes interferències s’anomenem soroll i tots les hem pogut veure: són aquells punts de colors que apareixen sobretot a les parts més fosques de la foto. Poques càmeres poden fer fotos a més de ISO 600 sense que el soroll la faci malbé. L’ISO és l’últim valor que hauríem de tocar. Sembla una espècie de comodí, però si n’abusem no entendrem què és la exposició i, a més, no obtindrem la qualitat fotogràfica que voldríem a les nostres tomes. Com els comodins de veritat, només s’han d’utilitzar quan no tenim una altra sortida. La velocitat i l’obertura no només afecten la llum o la foscor de la foto. La velocitat d’obturació es marca en segons o en fraccions: 30”, 2”, ½, 1/100, 1/500… On ½ és mig segon, ¼ un quart, 1/100 una centèsima de segon i així fins als
24/25 tripa45.indd 25
03/12/2010 14:12:10
curs de fotografia
valors màxims de 1/4000 d’algunes rèflex. Això vol dir que amb una exposició de 3 o 4 segons podem captar les línies de llum que deixen els fanals del cotxes a una carretera de nit, i a 1/1000 es pot congelar el vol d’un ocell. Té, doncs, aplicacions artístiques molt importants. D’una banda, l’obertura del diafragma ens indicarà la profunditat de camp. Aquest és un altre terme bàsic que ja tindrem temps d’explicar, però vindria a ser la part enfocada de la imatge. Amb una profunditat de camp curta tindrem una flor en primer terme ben definida i tot el que tingui darrera formant un fons de taques de colors borroses i abstractes, mentre que amb una obertura llarga se’ns veurà nítid tot un paisatge, des del nostre amic que posa fins a les muntanyes darrere seu a dos quilòmetres de distància. L’obertura es marca amb un factor anomenat nombre f. A la part frontal
natura i aventura desembre 2010
tripa45.indd 26
de tots els objectius, ja siguin rèflex o compactes i a alguns mòbils i fins i tot webcams, veureu uns nombres que diuen coses com f:2, f:3.5, f:3.5-5.4… Aquest nombre indica el grau d’obertura més ampla a la qual pot arribar l’objectiu. Als pròxims números parlarem de l’exposició, l’obturació i el diafragma de manera més acurada. Fins aleshores el que podríeu fer és provar els modes de la càmera. Totes les càmeres en el seu dial, a més d’altres símbols, tenen normalment AUTO, M, S, A i P. Són les maneres que la càmera té d’interpretar l’exposició. Al mode AUTO la càmera fa una valoració del que veu l’objectiu i selecciona la velocitat i l’obertura per fer una foto que ella considera ben exposada. Molt poca gent s’atreveix a sortir d’aquest mode. Però vosaltres ja sabeu que, per obtenir un
mateix nivell de llum al sensor, com més obertura doneu més velocitat haurà de tenir l’obturador (menys temps haurà d’estar obert). Al mode M, o manual, vosaltres indiqueu ambdós paràmetres. Al mode S només dieu quina velocitat voleu i la càmera tria l’obertura, i al mode A passa a l’inrevés. El mode P és programable i depèn del fabricant de la càmera. Proveu fer fotos en els modes M, S i A. No us preocupeu si surten fosques (en fotografia s’anomena subexposades) o enlluernades i blanques (sobrexposades o cremades). Intenteu fer la mateixa foto amb una llum que sigui constant, proveu fins que us surti com voleu. Fixeu-vos on feu errades i per quins valors d’obertura funciona una velocitat d’obturació o un altra. Com ja vam dir, no tingueu por de fer fotografies dolentes, cremades o fosques. Mai hi haurà una fotografia pitjor que la que no es fa.
26/27 03/12/2010 14:12:14
www.naturaiaventura.cat
26/27 tripa45.indd 27
03/12/2010 14:12:18
escalada en neu i glaç
El Pic de la Dona Els corredors del contrafort nord-est
COMARCA: CONFLENT
El Pic de la Dona té un vessant força desconegut, poc explorat i relativament allunyat de les pistes de Vallter que farà les delícies dels incondicionals dels piolets i dels grampons. La Cara Nord del Contrafort NE d’aquesta muntanya té una alçària d’uns 160 metres de desnivell, però és força dret i presenta una desena d’opcions en forma de corredors amb una inclinació moderada. Aquest article pretén donar a conèixer tres de les millors opcions que presenta aquest fred vessant dominat per les ombres i tots els vents del Nord.
natura i aventura desembre 2010
tripa45.indd 28
03/12/2010 14:12:20
www.naturaiaventura.cat
D
esprés d’alguns hiverns sempre acompanyat de bons amics, l’irrenunciable desig d’exploració i el voler anar sempre una mica més enllà i d’intentar descobrir què s’amaga darrera de cada aresta i de cada esperó, el destí i la dèria ens portà a obrir més d’una dotzena d’itineraris en la nord del Contrafort Nord-est del Pic de la Dona i també al bell mig de la Cara N/NW del Roc de la Portella. Tots aquests són itineraris curts, de no més de 180 metres de desnivell, però tenen l’al•licient de tenir un bon pendent i que, gràcies al microclima especial d’aquest indret, i també gràcies al fred i al vent del nord, gairebé sempre hi trobarem una neu molt dura, sovint glaçada, idònia per a aquest tipus d’ascensions. En aquest indret, però, no hi busqueu grans escalades, pendents verticals, trams extrems, ni res de semblant... No hi trobareu res d’això, i a més, les vies no acaben a cap cim!!... Ben al contrari. Si el que busqueu és la solitud, els pendents agraïts d’iniciació, o llocs que no tenen ni nom i estan sense explorar i una mica allunyats de la civilització... aquest és el vostre lloc!!
Aquest indret me l’estimo moltíssim, i sovint hi vaig a buscar petites aventures d’hivern. Les muntanyes m’atrauen, em sedueixen i em deixo seduir per elles, i també m’agrada el glaç, la neu, les roques gelades, el fred extrem, el vent del nord, el cel blau, el contacte amb els companys, o veure com els piolets i els grampons esgarrapen amb fermesa i decisió la neu dura. També m’agraden moltíssim els records que neixen en acabar qualsevol d’aquestes escalades, i que sovint resten al nostre cervell per tota la vida. Necessito viure aquests moments, sovint marcats per la solitud i sempre pel desig... com aquell estel solitari que tot sovint busco i que cada nit veig en somnis... com aquell amor perdut... o aquella noia que sense saberho s’endinsa en la vida de l’alpinista per no sortir-ne mai més... Els somnis només són somnis, però diuen que quan desitges alguna cosa amb totes les forces que un té, tot l’Univers conspira per ajudar a què allò que tant desitges és converteixi en realitat. Tot seguit, us presentem tres de les rutes més recomanables del desconegut Contra-
fort Nord-est del Pic de la Dona, un indret que, a alguns, ens té completament enamorats, el cor robat i els cinc sentits meravellats. ACCÉS I PUNT D’INICI: Carretera de Camprodon a les pistes d’esquí de Vallter 2000. Cal deixar l’auto al final de la carretera (2.160 m), punt d’inici per a aquests itineraris i tantes altres ascensions. APROXIMACIÓ: De l’aparcament de les pistes (2.160 m) ens dirigirem en sentit Nord-est pujant pel bosc primer i tot seguit pel torrent, fins a aconseguir la Portella de Mentet (2.412 m), estret pas que separa les comarques catalanes del Ripollès i del Conflent. Per tant, tots aquests itineraris es troben dins de la comarca nord-catalana del Conflent. Segons l’estat de la neu les raquetes o els esquís esdevindran imprescindibles per superar el bosc i el torrent de la Portella de Mentet. Normalment hi ha traça oberta.
De la Portella davallarem pel vessant contrari, per l’estret torrent/canal que té una inclinació de 30º/35º (grampons imprescindibles!), fins que s’arriba a l’extensa plana nevada que hi ha just sota de la canal. Baixant, el Contrafort Nord-est del Pic de la Dona queda immediatament a l’esquerra, mentre que a la dreta ens quedarà la Cara N/NW del Roc de la Portella. Cal preveure 50 minuts a 1 hora per fer l’aproximació, i uns 30 minuts per tornar a Vallter. ELS ITINERARIS: 1. Via de la Mireia: Es tracta de la via situada més a l’esquerra del Contrafort Nord-est, en els límits d’aquest. És un itinerari molt directe i elegant, i és millor fer-lo quan el vessant no està massa carregat de neu, començant a la part baixa de la canal-torrent de la Portella de Mentet. L’ascensió comença a l’esquerra d’una gran roca i ens enlairem per una pala (45º) que pocs metres més amunt es converteix
28/29 tripa45.indd 29
03/12/2010 14:12:25
escalada en neu i glaç
en un corredor força estret. Escalem directament (50º), sempre entre roques. Ambient força bonic. El pendent es redreça (50º) i més o menys a mig corredor trobem un tram una mica més dret (50º/55º), força estret i que podem assegurar amb alguna estaca. Una vegada superat aquest curt i dret ressalt continuem escalant la fina línia (50º) fins al darrer tram, on segons la quantitat de neu acumulada presenta dues sortides, totes dues amb una dificultat semblant. Durant la primera ascensió vam escalar la branca de l’esquerra (50º), i sense gaires dificultats vam arribar al capdamunt del Contrafort Nord-est del Pic de la Dona, una cinquantena de metres per sobre de la Portella de Mentet. Fitxa tècnica: -Nom: Via de la Mireia. -Desnivell: 100 metres. -Dificultat: pendents seguits i uniformes de 50º. -Material: piolets, grampons, casc, arnès, corda, un parell d’estaques, un cargol, bas-
tons. -1ª ascensió: Carles Gel i Jordi Ferré el 2 de maig del 2009. -Descens: fàcil, en direcció a la Portella de Mentet. -Època recomanable: de desembre al final d’abril. 2. Via de la Porta dels Somnis: Probablement aquest és l’itinerari més estètic de tots els oberts fins ara. Itinerari molt elegant, molt directe, que presenta un tram força bonic i una mica difícil. Situats al peu de la llarga pala de neu ens enlairem per aquesta (40º/45º) normalment sobre neu molt dura. Pugem durant una setantena de metres de desnivell fins a situarnos una vintena de metres sota el punt més estret i complicat del corredor. A l’esquerra –al costat d’un arbre– hi ha un replà on es pot muntar una reunió. A partir d’aquí la via es torna molt més difícil. Sortim de la reunió, fem un flanqueig de tres o quatre metres d’esquerra a dreta, i ens situem sota la vertical del corredor. Esca-
lem de manera directa, per un pendent de 50º, sovint amb neu glaçada, fins a arribar a les portes del pas més estret on el pendent pot ser de gel o neu molt dura (55º). Aquest pas de 4 o 5 metres –força estètic i amb un ambient molt alpí– es pot protegir amb un cargol de gel. Si hi ha poca neu, el tram es fa sobre terreny mixt. És una mica més fàcil d’escalar, però no és tan bonic. A la sortida d’aquest tram hi ha un bon replà. Es pot muntar una reunió però bastant precàriament. A partir d’aquí pugem un pendent de 45º, fàcil, i arribem a un tram rocallós que passem sense dificultat (Iº). D’aquesta manera entrem dins del darrer tram de la via: un corredor bastant ample i glaçat que a la part alta arriba als 50º. Aquest llarg tram es pot protegir amb algun cargol i estaques. Finalment encarem els darrers metres de la pala, cada vegada més suaus i que ens porten al capdamunt del Contrafort, a la carena del Pic de la Dona. Cal anar amb molta cura en fer els darrers metres de la via, atès que si formen força plaques.
natura i aventura desembre 2010
tripa45.indd 30
03/12/2010 14:12:27
www.naturaiaventura.cat
Fitxa tècnica: -Nom: Via La Porta dels Somnis. -Desnivell: 165 metres. -Dificultat: pendents uniformes de 45º/50º, un tram molt estret de gel de 55º i un curt tram de mixte fàcil (Iº). Risc de perill d’allau a la pala de sortida. -Material: piolets, grampons, casc, arnès, corda, algun cargol de gel, alguna estaca, bastons. -1ª Ascensió: Jordi Ferré i Carles Gel el 21 de març del 2009. -Descens: Fàcil, vers la Portella de Mentet, a uns 5 minuts de distància. -Època recomanable: de desembre al final d’abril. 3. Via Terra de vents: Itinerari de dificultat moderada, amb pendents uniformes al llarg de tota la via. Iniciem aquesta ascensió al peu de la mateixa pala que la via anterior, que ens quedarà uns metres a l’esquerra. Escalem aquesta primera pala (45º) i poc després entrem en un corredor una mica més estret, deixant a l’esquerra una gran torre que té forma de cap de gat. Pocs metres per sota d’aquesta torre –que deixarem a l’esquerra– el pendent es redreça (50º) amb neu glaçada. L’ascensió és preciosa i molt estètica. Aquest tram es pot protegir amb un parell de cargols de gel. Una trentena de metres més amunt arribem a les roques fàcils per on transcorre la Via La Porta dels Somnis. Les deixem a l’esquerra i iniciem l’escalada del corredor-pala que ens portarà dalt del
Contrafort Nord-est. El pendent arriba als 50º i el darrer tram –molt més suau–té força risc de plaques de vent. Cal vigilar aquests últims metres. Finalment arribem a la carena de la ruta normal del Pic de la Dona, vuitanta o noranta metres de desnivell per sobre de la Portella de Mentet. Fitxa tècnica: -Nom: Via Terra de Vents. -Desnivell: 165 metres. -Dificultat: pendents uniformes de 50º sovint glaçats. -Material: piolets, grampons, arnès, casc, corda, un parell de cargols, estaques, bastons. -1ª Ascensió: Carles Gel el 26 de març del
2009. -Descens: Fàcil i evident, en direcció a la Portella de Mentet. -Època recomanable: de desembre al final d’abril. Bibliografia recomanada: -Corredores del Pirineo (Carançà-Núria-Ulldeter), de Pako Sànchez, Ediciones Desnivel (2010). Cartografía: -Vall de Núria/Ulldeter mapa guia d’Hivern, 1:25.000 (Alpina). TEXT I FOTOS: CARLES GEL
30/31 tripa45.indd 31
03/12/2010 14:12:30
fauna autòctona dels Països Catalans Fitxa 3
El falcó pelegrí : un vigilant d’alçada Albert Beneït Rochés Agent Rural Portem dos espècies tractades en aquesta secció i sé que molts amants –o addictes– als ocells ja estan remugant. Bé, en aquesta nova entrega parlarem, sí, d’un ocell, i no d’un ocell qualsevol, sinó d’un dels nostres ocells més espectaculars tant en bellesa com en disseny. Disseny? Sí, disseny, el protagonista d’avui és una absoluta meravella de l’evolució. Parlem, és clar, del falcó pelegrí. Els que ja heu gaudit de la majestuositat i vol del nostre protagonista d’avui, en llatí Falco peregrinus, sabeu que no exagero pas fent servir els adjectius que he utilitzat fins ara per intentar-lo definir perquè, què podem dir d’un ocell que pot arribar als 300 km/h en un vol picat? A més tenim una gran sort, el falcó pelegrí és el més comú dels grans falcons a tot Europa i a casa nostra. Aquest falcó és un ocell corpulent que mesura de 45 a 50 cm i amb una envergadura de 95 a 115 cm (en ambdós casos el mascle serà una mica més petit que la femella) i que trobem generalment en muntanyes, penya-segats o pedreres però també en camps o erms agrests i oberts. En època d’escassetat d’aliment també pot arribar a apropar-se a zones amb aiguamolls sempre que tinguin un punt de guaita interessant a prop, com ara una torre. No obstant això, el falcó només niarà a penya-segats alts o cingleres. Puntualment també ho farà en edificis. Gràcies a això, per exemple, aquest falcó s’ha intentat reintroduir des de 1999 a Barcelona en un intent de controlar la població de coloms, un dels seus àpats preferits. Fotografia 1: característic i distintiu plomatge del cap
De plomatge molt distintiu, aquest falcó destaca pel seu capell negre i bigotis amples que contrasten amb les seves galtes blanques. El seu pit i gorja també són de color blanc. La seva part superior és de color pissarra amb el carpó més grisós, que és la part immediatament avall d’aquesta (com si fos la nostra zona lumbar). La seva cua és fosca i cuabarrada. Penseu que el mascle serà lleugerament menys fosc que la femella. Tot i aquestes dades, és en vol quan majoritàriament podrem gaudir d’aquest ocell i és llavors quan haurem d’aprendre a distingir la seva silueta (vegeu el grafisme). La seva dieta la formaran altres ocells, generalment estornells, coloms i tords, tot i que en època de cria, un cop per any de març a abril, quan el falcó i la seva parella necessiten menjar extra pels nouvinguts, s’atreveixen amb preses més grans. Tenir l’oportunitat de veure un falcó pelegrí caçar una presa gran com ara un corb o una gavina és realment inigualable. Tot un mestre de la caça veloç.
Fotografia 2: vol del falcó
natura i aventura desembre 2010
tripa45.indd 32
El seu art caçant és tan efectiu com bell per l’observador, no així pel depredat, evidentment. El falcó vigila des d’un punt alt o vola en cercle a gran alçada fins que localitza la seva pressa. És llavors quan s’hi llença en vol picat arribant a velocitats realment vertiginoses i amb una efectivitat més que lloable. Penseu com aquest ocell ha arribat a evolucionar per poder arribar a agafar velocitats de 200 a 300 km/h en vol picat i no tenir problemes amb el canvi de pressió que pateix en pocs segons. D’aquí la nostra lloança al seu disseny que el converteix en l’animal més veloç del planeta. Tot un reactor de la natura.
32/33 03/12/2010 14:12:32
www.naturaiaventura.cat
Com a ocell, és lògic que el seu rastre al sòl sigui infinitament menor que el de qualsevol mamífer. Els seus excrements només els trobarem marcant les parets on nia. Les restes de plomatge d’algun dels ocells que l’han servit d’àpat també seran mínims, ja que generalment el falcó portarà les seves preses al niu i allà les desplomarà i menjarà. Tot i així, és possible trobar restes d’algun estornell o tord comú en algun lloc elevat on el falcó se’ls ha menjat. És en el cel, a prop dels seus hàbitats, on haurem de buscar-lo, ajudats a vegades pel seu reclam més habitual, un “quec-quec-quec”.
Fotografia 3: sovint observarem el falcó a l’aguait en alguna talaia
tripa45.indd 33
Ocell migrador parcial, el falcó pelegrí el trobem a tots els països catalans així com a la resta de la península Ibèrica. Tot i trobar-se a meitat del segle passat en dura regressió, actualment es troba en clara recuperació arribant a recolonitzar algunes zones perdudes. Tot això gràcies a la normativa proteccionista cap a les aus rapinyaires, i en especial cap a la seva família, les falconidae, i a l’actuació conjunta de l’administració mediambiental i organitzacions proteccionistes. Tot i així, encara continua existint gent –evidentment sense cap formació i coneixement real sobre natura– que els continua veient com a “feristeles” o enemics, quan en realitat són una peça cabdal per a la salut i equilibri biològic dels paratges on habita, o com a objecte furtiu. És responsabilitat de tots vosaltres denunciar qualsevol acte que pugui ser un atac o molèstia cap al que és el millor vigilant dels nostres cels.
03/12/2010 14:12:34
món sostenible
El TAV, confondre el tocino amb la velocitat Marc Gavaldà Realitzador de l´exposició Pobles Indígenes i Petroli
Des del primer AVE olímpic, que uneix Sevilla i Madrid amb un singlot, l’estesa de vies per al tren d’alta velocitat no ha parat de créixer, convertint l’Estat espanyol i els seus 2.230 km de línies construïdes, en el segon país mundial en quiilòmetres, superant a països amb alta tradició d’aquesta tecnologia com França o el Japó i immediatament després de la Xina. Mentre les elits fanfarronegen de modernitat de l’avió terrestre, la població perifèrica es mosqueja per l’enfonsament deliberat dels ferrocarrils de rodalies. Dues visions de transport molt oposades. Concentrar l’urbs, aïllar el camp A diferència dels països europeus, on les vies comparteixen trens –ràpids i no tan ràpids–, a casa nostra la implementació d’aquest transport té un sinistre afegit: cal començar a construir des de zero cada metre del recorregut. És fàcil reconèixer els guanyadors i perdedors d’aquesta particularitat peninsular. D’ una banda, les grans constructores –desinflades i endeutades per la punxada immobiliària– així com la gran indústria del ciment i cablejat, que es recontralucren amb el vessament deliberat de fons públics per a aquesta obra colossal. Les companyies elèctriques i les nuclears també es freguen les mans amb aquest nou i subvencionat client.
A l’altra riba, sepultats per tones de ciment i excavadores, ecosistemes, territoris i zones rurals desapareixen com a moneda de canvi del progrés 1. Però més enllà dels impactes ambientals generats per la devastació i fragmentació territorial, el TAV no s’ha d’entendre simplement un giny que corre a 300 km/h. Segons Miquel Amorós, conegut teòric de l’òptica antiindustrial, el TAV és l’emblema tecnopolític de la mundialització. Quan la població es concentra en unes poques regions metropolitanes, l’acumulació ampliada de capital depèn molt més de la circulació, inclosa la circulació d’executius financers, empresa-
natura i aventura desembre 2010
tripa45.indd 34
03/12/2010 14:12:40
www.naturaiaventura.cat
rials i polítics. Aquests necessiten un mitjà de locomoció més eficaç que l’avió entre dos ciutats. I el país, el territori i la geografia local és convertida en un parèntesi paisatgístic que cal superar a gran velocitat, convertit en un fotograma irreal rere la finestreta. El TAV contrau l’espai alhora que l’economia el colonitza. Té, doncs, un efecte centralitzador. Les conurbacions queden connectades entre elles com densos nòduls d’una xarxa governada per un eixam d’executius que no toquen de peus a terra, malgrat que amb polítiques de fets consumats, la transformen per accelerar l’intercanvi de mercaderies. La “intermodalitat”, és a dir, la coordinació de les diferents formes de transport, seria un bon exemple del món dels executius, on “els ràpids es mengen als lents”. No obstant això, tot el que resulta avantatjós per als uns, forçosament ha de resultar perjudicial per als altres, atès que reforça la seva submissió i despossessió.
alimentat l’ecologisme d’arguments que, amb un particular matís visionari, han apuntat la crítica cap al model de transport i de producció industrial. Amb una regularitat ininterrompuda, fa més d’una dècada que organitzen cada estiu l’Acampada contra el TAV, en diferents indrets afectats pel traçat del projecte de “Y basca”. Les seves accions, emmarcades en la desobediència civil, han combinat marxes i manifestacions amb accions directes i resistències amb ingredients imaginatius i a la vegada arriscats. L’any 2010, iniciades les obres que han començat a transformar les humides fagedes guipuscoanes, joves activistes resistiren en plataformes d’arbres centenaris. Fins i tot, s’han arribat a encadenar a bidons dins de les fosques profunditats d’una mina. Els vilatans d’Euskal Herria no comprenen els avantatges d’accelerar un tren a 300 km/h per frenar-lo minuts després en una ciutat propera, més enllà dels beneficis que s’hauran embutxacat les contractistes dels fons europeus que el justifiquen.
Resistències contra el TAV Malgrat a Catalunya l’oposició a la imposició d’aquest transport, ha estat més aviat ingènua (cas de la Sagrada Família preconsagrada) o localista (famílies contra la expropiació de terrenys ), altres regions han sabut articular una lluita profunda, valenta i de llarg alè. Llegendàries són les mobilitzacions populars dels pobles de la Val di Susa (Itàlia) contra la línia Lió-Milà i el tràgic final de dos activistes que aparegueren escorxats a la presó l’any 1998. Ha transcorregut més d’una dècada d’aquells tràgics episodis i l’obra no ha pogut ser executada ni diluïda l’oposició 2.
Fallada de frens La història ens repeteix l’eco de civilitzacions desaparegudes per l’obstinació de perpetuar-se en un model no correspost a les condicions ecològiques del moment. Avui, la societat industrial, governada per voraços executius, sembla haver emprès el mateix dissortat camí. Mentre la humanitat necessita acostar-se urgentment al territori immediat per evitar les conseqüències de l’esgotament de recursos i una anunciada crisi energètica, els polítics continuen apostant tossuts per models de transport distanciadors i energívors. Confonent el tocino amb la velocitat.
Al País Basc, el rebuig dels pobles al tren d’alta velocitat ha generat un nodrit moviment d’activisme incombustible 3. Durant anys, els comunicats de l’Assemblea contra el Tav han
1.BARCENA, IÑAKI i LARRINAGA, JOSU (coord.), TAV , las razones del NO, Txalaparta, Bilbo, 2009. 2.http://www.notav.eu/, http://www.notav.info/ , http://www.notavtorino.org 3.http://www.sindominio.net/ahtez/
34/35 tripa45.indd 35
03/12/2010 14:12:45
escalada en bloc
SAVASSONA El Dau
COMARCA: OSONA
natura i aventura desembre 2010
tripa45.indd 36
03/12/2010 14:13:14
www.naturaiaventura.cat
FOTO: GUILLEM CRUSATS
1. L’iniciat (8a+) 2. Trave del Dau (5+/6a) 3. El Pla (6b) 4. François Nicole (7b) 5. Trave d’en Jou (7a+) 6. La Clàssica (7a) 7. Trave del Roure (6a+) 8. Open (6c) 9. El Bloc Xevisava (6c) 10. L’Helicòpter (6c) 11. El Morro del Dau (6a) 12. Lance del Dau (6b) 13. (IV) 14. Peter Pan (proj.) 15. Picachu (5) 16 Half Past Rome (7b) 17. Porta de la Pau Celestial (7c) 18. Cantant sota la pluja (7c) 19. Dino (6b) 20. Doble Dino (7a) 21. (proj.)
36/37 tripa45.indd 37
03/12/2010 14:13:29
escalada en bloc
FOTO: LAIA MARTÍNEZ
S
avassona és un paratge de la Catalunya interior situat a la comarca d’Osona, concretament al municipi de Tavèrnoles, un petit poble situat un sis quilòmetres al nord-est de Vic. Aquest sector ha estat una autèntica escola d’escalada per la comarca doncs hi ha constància de que s’hi va començar a practicar l’escalada al voltant de l’any 1959 i més recentment la modalitat de l’escalada en bloc des de l’any 1982. Les roques que hi trobarem tenen unes alçàries d’entre 15 i 45 metres i tenen un origen sedimentari compost per una roca tova de baixa qualitat pel poc ciment que conté. Malgrat això la seva morfologia és molt apta per l’escalada en bloc tant per l’abundància de preses i superfícies romes com per les característiques dels gresos. Arrel de les troballes arqueològiques ens les que s’ha pogut comprovar que aquest indret ha estat poblat en totes les etapes històriques, des del paleolític fins a l’actualitat i als nombrosos atractius naturals l’indret fou catalogat anys enrere com a espai protegit. Savassona és un paratge a descobrir per totes les persones amb un mínim d’interès per la nostra cultura doncs a la bellesa del lloc s’hi ha d’afegir: un bon grapat de llegendes, descobriments arqueològics, gravats a les pedres, tombes antropomòrfiques, construccions preromàniques, líquens enigmàtics, vies d’escalada, roques amb encant, prats relaxants i camins solitaris. COM ARRIBAR-HI: Prendrem la sortida 183 de la carretera C-25 (Eix Transversal) i seguirem la carretera C-153 en direcció Roda de Ter fins a trobar el trencall de la Bv-5213 on ens desviarem en direcció a Tavèrnoles. Travessarem el poble i seguirem recte, per la mateixa carretera que veníem, fins arribar a un coll molt evident on la carretera dibuixa un revolt pronunciat a la dreta. Just a l’alçada de la carretera que duu al castell de Savassona trobarem, a l’esquerra, l’aparcament. APROXIMACIÓ: De l’aparcament neix una pista forestal i a la seva esquerra un sender senyalitzat (Sant Feliu) que seguirem fins al bosc on es troben el diferents blocs. El sector del Dau és el que es troba situat més al nord-est i per arribar-
natura i aventura desembre 2010
tripa45.indd 38
38/39 03/12/2010 14:13:33
www.naturaiaventura.cat
hi prendrem a la dreta el sender que trobem a l’alçada dels primers blocs. ON DORMIR: A les cases rurals i càmpings que hi ha als pobles de la zona. ÈPOCA: Primavera, tardor o hivern és quan hi ha millor adherència. A l’estiu també s’escala, però el tacte no és tan bo a causa de les altes temperatures.
FOTO: ARNAU ESCOLÀ
LA ROCA: A Savassona trobarem grans blocs de gresos. El gres és una roca sedimentària, arenosa i tova de gra fi, per la qual cosa es recomana no escalar en la zona fins després de 72 hores d’haver plogut. En cas contrari es podrien trencar preses. RESTRICCIONS: La zona de Savassona és propietat privada. FIns ara no hi ha hagut restriccions i, perquè la cosa segueixi així s’agraïria a tothom que fos respectuós amb l’entorn, la flora i la fauna. No acampar ni fer foc. Aparcar adequadament als pàrquings. No llençar deixalles ni tirar burilles. Caminar pels camins i no trepitjar els camps. Mantenir un comportament silenciós i discret. No marcar els blocs i ser respectuós amb el magnesi. GUIA RECOMANADA: Guia de Boulder i Escalada de Savassona Guillem Crusats - Ed. Alpina.
38/39 tripa45.indd 39
03/12/2010 14:13:35
biblioteca
Novetats editorials BÈSTIES I BESTIOLES (PEIXOS DE RIU, AMFIBIS, RÈPTILS, INSECTES...) Autor: Celdoni Fonoll Editorial: Cossetània Edicions Preu: 19,80 € Pàgines: 208 (128 en color) Bèsties i bestioles és el novè llibre de Celdoni Fonoll de versos sobre la natura. Inclou cinquanta-sis espècies ordenades per grups. A més dels versos, el llibre conté fotografies de totes les espècies versificades, fetes per Jaume Sañé; dues partitures de cançons transcrites per Isaac Fonoll; un annex amb les “Característiques biològiques” de les espècies, obra del biòleg Albert Ruhí, i la “Cultura popular i literatura” feta, com sempre, per Celdoni Fonoll. Tanca el volum una cançó epíleg de Lloll Bertran sobre la truita de Schubert.De nou, Fonoll ens ofereix amb aquest llibre una bona eina per conèixer i estimar la natura, la llengua, i una colla de bèsties i bestioles d’entre les més comunes dels Països Catalans: de la tortuga babaua a la cuca de llum, passant pel cargol bover, l’escorpí groc, el cranc de riu, la papallona rei, el tòtil i la libèl·lula...
LA VALL DEL FLUVIÀ EN BTT PEDALANT PER L’ANTIC COMTAT DE BESALÚ. 18 ITINERARIS Autor: Joan Bosch i Font Editorial: Cossetània Edicions Col·lecció: Azimut, 115 Preu: 11,5 € Pàgines: 108 Il·lustracions: 72
natura i aventura desembre 2010
tripa45.indd 40
La vall del Fluvià és un espai natural molt singular per a la pràctica de la BTT. En aquesta guia trobareu camins, corriols i pistes que no surten en cap mapa, però també senders i bones pistes per pedalar. Hi trobareu itineraris per a tots els gustos i difi cultats, per posar-vos a prova i per anar de passeig en família. La generosa vegetació de la zona acompanya la gran riquesa d’art romànic que trobarem en ruta: ermites, esglésies i masies de gran bellesa. Tots els itineraris d’aquesta guia són circulars i tenen el seu punt de sortida i arribada a la vila comtal de Besalú. Un poble que per la seva història és fuster i matalasser del bressol de Catalunya.
PARCS I ESPAIS NATURALS DE CATALUNYA LLIBRE D’IMATGES Autor: Francesc Muntada Editorial: Editorial Alpina Col·lecció: Gran Format Preu: 35 € Pàgines: 142 Parcs de Catalunya és el resultat d’una passió. La passió de conèixer, d’explorar, de descobrir... I també és el resultat d’hores d’espera, de llargues caminades, de la pluja i el fred i de la brisa suau i carregada de l’olor dolça de la primavera. I de les emocions que es desperten en veure fl orir els prats de muntanya, en sentir el crit dels primers ballesters, en observar l’esclat dels borrons del freixe o els tons multicolors de les tremoledes a la tardor. La passió de viure en contacte amb la natura, de sentir que en formem part, de fondre’ns en el medi i sentir-nos petits, petits dins la immensitat del paisatge. Els parcs, que és com anomenem de manera genèrica els espais protegits, són les catedrals de la natura. Són els paratges en els quals s’expressa amb plenitud i on la podem sentir en l’aire que respirem i en la llum que ens enlluerna. Si aquestes pàgines us encomanen només un bri d’aquesta passió, hauran valgut la pena les hores d’espera, les llargues caminades i el vent i el fred...
40/41 03/12/2010 14:13:42
www.naturaiaventura.cat
VIES FERRADES, RECORREGUTS I PASSOS EQUIPATS
VOLUM I: COMARQUES DE BARCELONA I GIRONA Autors: Pep Mayolas i Miquel Soro Editorial: Editorial Alpina Col·lecció: Guia d’Escalada Preu: 25 € Pàgines: 228 Idioma: català Aquesta guia, desglossada en dos volums, presenta l’estat actual dels itineraris equipats a casa nostra. Es tracta de la guia més completa publicada fi ns ara dins d’aquest àmbit. No només es presenten molts itineraris clàssics, sinó que més d’un terç són inèdits. Es dóna resposta a la situació de la majoria d’itineraris catalans, fi ns i tot aquells que fa temps que han desaparegut. Tots els itineraris estan ordenats segons siguin vies ferrades, recorreguts equipats o simples passos equipats amb diferents fitxes de colors i se’ls hi valora la difi cultat seguint l’escala de la UIAA, amb un criteri homogeneïtzador. S’afegeixen els criteris d’exposició i vertiginositat. S’informa detalladament dels temps, desnivells, horaris, material necessari, equipament, accessos i descensos, difi cultat, restriccions ambientals i si els itineraris estan a l’abast dels més petits. La guia ve acompanyada d’uns mapes molt precisos amb l’itinerari descrit i traçat. Les fitxes es completen amb una nova introducció històrica, un capítol de seguretat i un altre de perspectives de futur on els autors dibuixen les línies que al seu parer ha de seguir l’equipament i reequipament de nous itineraris. S’ha afegit a la guia la zona de la Franja de Ponent, d’accés molt ràpid i habitual pels excursionistes catalans i menys divulgada en altres publicacions per l’estil. Un llibre imprescindible per estar al dia de l’estat dels itineraris equipats a casa nostra.
SAVASSONA - GUIA DE BOULDER I ESCALADA Edita: Editorial Alpina PVP: 20 € PV sense iva: 19,23 € Pàgines: 104 Savassona és un paratge de la Catalunya interior, catalogat com a espai protegit, que té una gran importància històrica, so¬cial, natural i esportiva. És un sector de les Guilleries molt conegut pels escaladors i els excursionistes, pels senderistes i els ciclistes, pels arqueòlegs i els historiadors, i en general per totes les persones amb un mínim d’interès per la nostra cultura. A la bellesa del lloc s’hi ha d’afegir: un bon grapat de llegendes, descobriments arque¬ològics, gravats a les pedres, tombes antro¬pomòrfi ques, construccions preromàniques, líquens enigmàtics, vies d’escalada, roques amb encant, prats relaxants i camins soli¬taris. Tot això s’inclou en aquesta guia perquè tota la gent que visiti Savassona pugui gaudir d’un lloc màgic. La guia fa un repàs exhaustiu a tots els blocs escampats que es poden trobar a la rodalia de Savassona i, mitjançant fi txes tècniques i fotografi es molt detallades va indicant les principals vies, amb les difi cultats corresponents, perquè tothom qui ho desitgi es pugui iniciar o bé aprofundir en aquesta modalitat d’escalada.
tripa45.indd 41
03/12/2010 14:13:48
SUBSCRIU-TE HI SORTIRÀS GUANYANT Per què subscriure’m-hi?
* * * *
Reb cada mes Natura i Aventura a casa teva. No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la! Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats. Participa en els sorteigs mensuals de material, viatges i altres regals. Aprofita els descomptes que molts establiments ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.
Tot això per només
20€ l’any! Com subscriure’m-hi?
A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; Avda. de Roma, 152 entl-1ª. 08011, Barcelona.
tripa45.indd 42
03/12/2010 14:13:52
Vestir-se per capes
La temperatura del cos Transpirabilitat Condicions tèrmiques
tripa45.indd 43
03/12/2010 14:13:57
Vèncer al vent
L
a temperatura del cos humà oscil·la entre els 36,8º i els 37,5º i és aquest interval de 0,7º on el nostre cos es trobarà còmode i pot oferir un rendiment òptim. A mida que el nostre cos acumula calor i s’apropa als 37,5º el nostre cos és regula tèrmicament de forma automàtica produint suor i si, pel contrari, perd temperatura, al voltant dels 36,8º reacciona amb contraccions musculars per tal de evitar el refredament. La roba és l’element que utilitzem per ajudar a regular aquesta temperatura, permetent el control del traspàs de calor cap a l’exterior del cos. Cal tenir molt clar que el nostre cos no perd ni guanya fred sinó que perdem o guanyem calor. Per això és important portar una vestimenta adequada que estigui en consonància amb les condicions climàtiques del lloc on realitzem l’activitat i a la intensitat de la mateixa. Tant important és tenir les peces de roba idònies com utilitzar-les correctament en funció de les necessitats de cada moment, tant pel que fa a les condicions climàtiques, com a les de l’activitat. Si no tenim en compte aquests dos factors correm perill de refredar-nos o sobrecalentarnos i que comprometin el nostre rendiment i el nostre estat de salut a banda de la gran incomoditat que comporta.
natura i aventura desembre 2010
tripa45.indd 44
03/12/2010 14:14:05
www.naturaiaventura.cat
Per poder aconseguir aquesta versatilitat en la indumentària és recomanable aplicar la teoria de les tres capes que es basa en combinar la utilització d’una primera capa de roba interior, una segona de retenció del calor i una tercera de aïllament dels agents externs com el vent, l’aigua, la neu.... a continuació detallarem amb més exactitud quines són les seves respectives funcions i les característiques que han de tenir. LA PRIMERA CAPA: és la que es troba en contacte directe amb la pell i la seva principal funció és evacuar el suor i la humitat per tal de mantenir la pell
seca. En peces tèrmiques hauria d’ afavorir la retenció del calor mentre que en peces de roba pensades per per llocs càlids hauria de tenir un secat ràpid i una gran transpirabilitat.
mullats conserven les seves propietats aïllants. Al contrari que les fibres naturals els teixits sintètics transpiren millor i s’assequen més ràpid.
TERCERA CAPA: SEGONA CAPA: és la capa més externa i la seva és la capa intermitja i la seva funció principal és aïllar-nos de la funció es retenir el calor gene- pluja, la neu i el vent i impedir la rat pel cos, evitar el refredament fuga de la calor generada pel cos. i afavorir alhora la evacuació de Aquesta capa ha ser impermeala humitat a l’exterior. Pot estar ble, tallavents i transpirable per elaborada amb multitud de fibres permetre als teixits de les altres i teixits sent els més utilitzats els capes evacuar la humitat interna teixits sintètics ja que tot i estar generada per la suor.
44/45 tripa45.indd 45
03/12/2010 14:14:10
www.loeffler.at
Descripció: samarreta interior tèrmica “SEAMLESS” per home i dona amb qualitat warm. Disponible també en màniga curta. Ús: activitats a l’aire lliure. Per temperatures baixes i activitats moderades o intenses. Material: (Polipropilè + Coto & Modal). Tecnologia que incorpora: construcció SEAMLESS de doble capa Virtuts: genera un microclima òptim gràcies a les àrees amb tricotatge de diferents gruixos i elasticitats. Sense costures laterals, de vegades incòmodes. Manté la pell eixuta gràcies a la composició i a la construcció de doble capa. Talles: model dona: de la 36 a la 46; model home: de la 46 a la 60. Colors: model dona: fucsia, blanc o negre; model home: gris o negre. P.V.P. Recomanat: 59,95€.
Novetats
SHIRT LA WARM SEAMLESS
SHIRT LA WARM+ MERINO WOOL
SHIRT LA WARM
Descripció: Samarreta interior tèrmica amb qualitat warm+. També disponible en màniga curta. Ús: activitats a l’aire lliure. Per temperatures molt baixes i activitats moderades. Material: wooltex - Llana Merino. Virtuts: L’estructura natural de la fibra, reparteix i regula l’aire i la humitat de la llana. La textura especial del teixit wooltex, accentua les característiques naturals de la llana Merino afavorint també les pells delicades. Talles: dona: 34 a la 46; home: 46 a la 56. Colors: negre. P.V.P. Recomanat: 59,95 €.
Descripció: samarreta interior tèrmica per dona i per home amb qualitat warm. També disponible en màniga curta. Ús: activitats a l’aire lliure. Per temperatures baixes i activitats moderades o intenses. Material: (Polipropilè + Coto & Modal). Tecnologia: construcció de doble capa Virtuts: Extremadament suau i confortable. Manté la pell eixuta gràcies a la composició i a la construcció de doble capa. Talles: dona: 34 a la 46; home: 44 a la 56. Colors: múltiples colors. P.V.P. Recomanat: 45 €.
a i g o l o n c e T TRANSTEX
Descripció: Es tracta d’un teixit de doble capa, desenvolupat i fabricat en la mateixa fàbrica Löffler (a Austria). La capa 1, de polipropilè (en contacte amb la pell), rebutja i condueix la suor cap a l’exterior. La capa 2, una mescla de cotó i modal, absorbeix la suor rebutjada pel polipropilè i la condueix constantment cap a l’exterior.
SHIRT LA LIGHT Descripció: samarreta interior per dona i per home: qualitat light. També disponible en màniga curta. Ús: activitats a l’aire lliure. Per temperatures normals o altes i activitats intenses. Material: (polipropilè). Tecnologia: construcció simple AirPlus. Virtuts: extremadament suau, confortable i lleugera. Manté la pell eixuta gràcies a la composició i s’eixuga ràpidament gràcies a la seva estructura piramidal (airplus). Talles: dona: 34 a la 46; home: 46 a la 56. Colors: negre. P.V.P. Recomanat: 39,95 €.
SET KID (UNISEX) La roba interior esportiva, perquè sigui funcional ha d’estar confeccionada amb un teixit que no només absorbeixi la humitat, sinó que faciliti també una transpiració eficaç. Avantatges: La part interior manté la pell eixuta assegurant el confort i impedint que la suor es refredi. Així evita també les males olors. On s’aplica: En la col·lecció de roba interior i en parts crítiques d’alguns articles com malles de running i de fons o culots de ciclisme (en genolls i en zones lumbars) i també en gorres i cintes pel cap.
Descripció: conjunt de samarreta i malla interior tèrmica pels més joves: qualitat warm. (disponible també per separat) Ús: activitats a l’aire lliure. Per temperatures baixes i activitats moderades o intenses. Material: (Polipropilè + Coto & Modal). Virtuts: extremadament suau i confortable. Manté la pell eixuta gràcies a la composició i a la tecnologia de construcció de doble capa. Talles: de la 104 (4 anys) a la 176 (16 anys). Colors: fucsia, blau i negre. P.V.P. Recomanat: 55€ tot el set, 29,95€ per la samarreta o les malles.
natura i aventura desembre 2010 tripa45.indd 46
03/12/2010 14:14:28
www.odlo.com
Ús: activitats esportives a l’hivern. Material: 60% Poliester, 34% Poliamide, 6% Elastan. Tecnologia: Effect®. Virtuts: expulsa la humitat, mantenint el cos a temperatura corporal. Incorpora la tecnología Effect on els ions de plata incorporats al teixit redueixen la olor de la suor. És altament elàstic i sense costures. Té forma ergonòmica i moderna. Colors: homes: negre/gris, negre, negre/blau, groc. Dones, fucsia, ice/fucsia, blau, negre, blanc, groc. P.V.P. recomanat: 61,5€.
Malla EVOLUTION WARM Ús: activitats esportives a l’hivern. Material: 60% Poliester, 34% Poliamide, 6% Elastan. Tecnologia que incorpora: Effect®. Virtuts: expulsa la humitat, mantenint el cos a temperatura corporal. Incorpora la tecnología Effect on els ions de plata incorporats al teixit redueixen la olor de la suor. És altament elàstic i sense costures. Té forma ergonòmica i moderna. Colors: homes: negre/gris, negre, negre/blau, groc. Dones: fucsia, ice/fucsia, blau, negre, blanc, groc. P.V.P. recomanat: 61,5€.
a i g o l o n c Te EFFECT®
En que consisteix: ions de plata. On s’aplica: entre les fibres. Quines avantatges aporta: redueix considerablement la olor de la suor corporal, aconseguint una sensació més confortable. Productes que l’incorporen: tota la familia UNDERWEAR, primera capa, de Odlo.
WARM
Novetats
EVOLUTION WARM
Ús: activitats esportives a l’hivern. Material: 100% Poliester. Tecnologia: Warm Effect®. Virtuts: expulsa la humitat, mantenint el cos a temperatura corporal. Incorpora la tecnología Effect on els ions de plata incorporats al teixit redueixen la olor de la suor. Colors: homes: gris, negre, blau, blanc, plata. Dones: blanc, negre, vermell, blau. PVP recomanat: 51€.
Malla WARM
Ús: activitats esportives a l’hivern. Material: 100% Poliester. Tecnologia: Warm Effect®. Virtuts: expulsa la humitat, mantenint el cos a temperatura corporal. Incorpora la tecnología Effect on els ions de plata incorporats al teixit redueixen la olor de la suor. Colors: homes: gris, negre, blau, blanc, plata. Dones: blanc, negre, vermell, blau. P.V.P. recomanat: 51€.
MISSION RIDGE Descripció: forro amb unes excel.lents qualitats per mantenir la temperatura corporal, inclús quan les temperatures baixen i la activitat esportiva és menor. És elàstic i molt confortable. Ús: activitats esportives a l’hivern. Material: 92% Poliester, 8% elastan. Talles: de la S a la XXL. Colors: blanc/gris, blau/negre, vermell/negre, negre/ gris, blau/negre, verd/negre. P.V.P. recomanat: 87€.
SUN PEAKS Descripció: forro amb unes excel.lents qualitats per mantenir la temperatura corporal, inclús quan les temperatures baixen i la activitat esportiva és menor. És elàstic i molt confortable. Ús: activitats esportives a l’hivern. Material: 92% Poliester, 8% elastan. Talles: de la S a la XXL. Colors: blanc, groc, taronja, vermell, grana, balu cel, blau, blau marí, negre, verd, gris, gris fosc. P.V.P. recomanat: 66,5€.
46/47 tripa45.indd 47
03/12/2010 14:14:43
www.lorpen.com
Ús: trekkings invernals Material: la seva combinació de Primaloft® Eco i llana Merino ofereixen un rendiment termal superior. Tecnologies que incorpora: Trilayer®, excel·lent gestió de la humitat i LIFEFit, per a un perfecte ajust, resistència i durabilitat. Altres: també disponible en canya alta fins el genoll. Talles: S(35-38), M(39-42), L(43-46), XL (47-50) Colors: perla i antracita. P.V.P. Recomanat: 19,10€
TPM/W-TRILAYER® MIDWEIGHT HIKER Ús: ideal per a travesses invernals curtes o de mitja durada. Composició: 50% Primaloft® Eco Polyester Yarn, 25% Llana Merino, 15% Nylon, 10% Ea. LYCRA® Tecnologies que incorpora: Trilayer® Virtuts: perfecte control de la temperatura i la humitat per a mantenir els peus confortables durant tota l’activitat. Molt confortable i resistent. Disponible també el model adaptat a l’anatomia femenina (TPMW). Talles: M (39-42), L(43-46), XL( 47-50). Per dona: S(3437), M(38-41). Colors: home: civada, carbó, talp. Dona: blau clar, carbó, civada. P.V.P. Recomanat: 17€
a i g o l o n c Te TRILAYER TECHNOLOGY (www.trilayer.info)
Descripció: les fibres hidròfobes es posen en contacte amb la pell, per a que capturin el suor del peu sense absorbir-lo, i l’expolsin cap a les capes exteriors per mantenir el peu sec. La capa intermitja de fibra natural absorveix la suor que prové de l’interior i l’expandeix en la part exterior del mitjó, una superfície major que facilita una ràpida evaporació. La capa exterior és de nylon/poliamida resistent a l’abrasió i està localitzada en les àrees d’alta fricció, protegint així el peu de molestos fregaments amb el calçat.
Novetats
TPME-TRILAYER® HEAVY TREKKER
TECT-TRILAYER® ALLROUND TREKKER Descripció: mitjó dissenyat pel seu ús durant tot l’any, en trekkings i aproximacions en condicions temperades o caloroses. Virtuts: és un model de mitja canya i densitat gruixuda. La combinació de Coolmax® i Tencel® natural amb la tecnologia Trilayer® regulen la temperatura i la humitat, mantenint els peus secs i evitant l’efecte “peu escaldat” i la aparició d’irritacions. L’empenya desagullada afavoreix la ventilació del peu. Molt resistent i confortable. Colors: metall. Talles: (35-38), M(39-42), L(43-46) y XL (47-50). P.V.P. Recomanat: 18,60€
TEPAP-TREKKING & EXPEDITIONS
Descripció: innovador mitjó tècnic per a alpinisme i expedicions. Virtuts: uneix el poder calorífic i l’elasticitat de Polartec® PowerStretch® amb les propietats aïllants de Primaloft® Footwear . Primaloft® Footwear és suau, lleuger i transpirable, amb una excel·lent capacitat de repel·lir l’aigua, per la qual cosa manté el peu sec, calent i confortable. Per això, Primaloft® Footwear, està estratègicament col·locat entre les peces de Polartec® PowerStretch® que formen la sola, taló i zones dels dits per oferir el màxim rendiment i protecció. Màximes prestacions amb un pes reduït. Talles: S(35-37), M(38-40), L(41-43), XL (44-46) P.V.P. Recomanat: 57,30€
STSL-SKI TRILAYER® SUPERLIGHT Ús recomanat: esquiadors habituals i/o avançats, que busquen una gran precisió i tacte en el peu, mantenint la tibia ben protegida. Tecnologia: Trilayer® y LIFEFit Virtuts: mitjó unisex, super lleuger, amb un excel·lent rendiment termal i amb un rull d’alta densitat que amorteix la presió amb la bota. El teixit lleuger facilita la evacuació de la humitat excesiva i la sensibilitat i tacte amb la bota. el 10% de fibra Lycra® repartida per tota l’estructura garanteix un ajust perfecte i que el mitjó ni baixi ni es giri. Colors: ferro, negre Talles: S(35-37), M(38-40), L(41-43), XL (44-46) P.V.P. Recomanat: 16,70€
WOMEN’S SKI TRILAYER®MEDIUM Descripció: ideal per satisfer a les esquiadores ocasionals o habituals que necessiten un excel·lent rendiment termal. Tecnologies: Trilayer® y Women’s LIFEFit Virtuts: la seva estructura adaptada específicament al peu femení, i el seu alt contingut en fibra Lycra® ofereixen un confort immillorable. El tancament de puntera extraplà evita els fregaments en la zona dels dits. Talles: dones S(34-37), M (38-41). Colors: blau marí, marfil, blau gel. P.V.P. Recomanat: 17€
natura i aventura desembre 2010 tripa45.indd 48
03/12/2010 14:14:54
DESCOMPTES: BOTIGUES DE MUNTANYA
Natura i Avenpturtea,u. a pro
+
BOTIGUES DE BTT I EQUIPAMENT
ALLOTJAMENTS
HÍPIQUES
GUIES DE MUNTANYA
VOLS EN GLOBUS
PARCS ALS ARBRES
VISITES GUIADES
ADVOCATS
CAIAC
48/49 tripa45.indd 49
03/12/2010 14:14:58
LA GUIA DEL
turisme actiu
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ
EL BAIX EBRE
CAMPMANY
DELTEBRE
TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com
L’ALT PENEDÈS
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162
SALDES
EL PERELLÓ
HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant. Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es
LAVERN (SUBIRATS)
HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com
SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA
HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com
L’ANOIA EL BRUC
RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com
ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com
tripa45.indd 50
HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com
BERGUEDÀ EL MONTSIÀ
BAGÀ
HOSTAL CAL BATISTA Habitacions amb bany, TV, música i calefacció; menjador climatitzat sense barreres arquitectòniques i cuina casolana acurada. C/ Raval, s/n, Bagà. Tel.93 824 41 26 www.calbatista.com
À GÒSOL
ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Punt de partida per fer excursions al Pedraforca, serra del Cadí, Ruta dels Bons Homes... Molí de Gòsol s/n Mòb. 636564310 www.molidegosol.com
SANTA BÀRBARA
HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l’Ebre Ctra. De Santa Bàrbara a La Sènia www.hoteldiego.com
LA SELVA ARBÚCIES
RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es
VALLÈS ORIENTAL GUARDIOLA DE BERGUEDÀ
TURISME RURAL LA RECTORIA DE SANT GENÍS DE GAVARRÓS PARC NATURAL CADÍ MOIXERÓ Rectoria del s.XV. Habitacions mab bany o apartaments sencer (max. 8 persones). Possibilitat de cuina casolana. Ambient familiar. rectoriagavarros@hotmail.com www.larectoriadesantgenisdegavarros.cat
EL BAIX CAMP MONTBRIÓ DEL CAMP
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
TURISME RURAL LA RECTORIA DE SANT GENÍS DE GAVARRÓS PARC NATURAL CADÍ MOIXERÓ Rectoria del s.XV. Habitacions mab bany o apartaments sencer (max. 8 persones). Possibilitat de cuina casolana. Ambient familiar. rectoriagavarros@hotmail.com www.larectoriadesantgenisdegavarros.cat
EL VALLÈS ARBÚCIES
RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY On podreu gaudir, al menjador i a la terrassa, de bons àpats tradicionals i a la vegada sofisticats, barreja del millor de la cuina catalana amb productes de D.O. de Lleó. L’especialitat del xef són els arrossos, siguin risottos o caldosos. Crta del Montseny, 406. Tel 938 482 805 www.lavalldelmontseny.com
SANTA MARIA DE PALAUTORDERA FONDA EL TURÓ DE L’HOME Situat al centre de Sta. Maria de Palautordera. Tracte familiar amb més de 100 anys d’experiencia. Especialitat en caça i bolets. Cuina casolana. Plaça Major, 6. Tel. 938 480 027 www.turodelhome.com
ORIENTAL
03/12/2010 14:15:02
Experimenta la perfección absoluta.
ODLO «Evolution Warm» garantiza un aislamiento térmico perfecto y un óptimo transporte de la humedad gracias a sus fibras altamente funcionales. Su acabado sin costuras así como su tejido hiperelástico y ultraligero, ofrecen una total libertad de movimiento y una comodidad máxima. Gracias a las zonas de aislamiento térmico y a su ventilación integrada, la temperatura corporal es óptima en cualquier actividad o condición climática. El resultado: 100% funcional, 100% comfort. www.odlo.com
Ropa de deporte para una óptima temperatura corporal.
ODLO es miembro del SKI POOL de la R.F.E.D.I. tapesNiA45.indd 43
Distribuido por
outdoor@jorcani.com 30/11/2010 18:51:33
tapesNiA45.indd 44
30/11/2010 18:51:25