47
FEBRER 2011
LA PANORAMIQUE
PONTS PENJATS SOBRE L’ABISME
LA PUNYALADA
RUTA LITERÀRIA AL PUIG DE BASSEGODA
CIRC DELS PESSONS
PER LA CANAL DE l’ÀLIGA
tapesNiA47.indd 1
08/02/2011 10:36:28
tapesNiA46.indd 2
07/01/2011 10:42:05
www.naturaiaventura.cat
47
FEBRER 2011
LA PANORAMIQUE
PONTS PENJATS SOBRE L’ABISME
Imatge de portada: Els ponts de la ferrada Panoramique ens permetran gaudir de les millors panoràmiques de la vall de l’Aglí.
s
nada amb la x el màxim tecnologia propilè i el
LA PUNYALADA
RUTA LITERÀRIA AL PUIG DE BASSEGODA
en la qualitat
CIRC DELS PESSONS
PER LA CANAL DE l’ÀLIGA www.loeffler.at 03.11.10 11:55
tapesNiA47.indd 1
08/02/2011 10:36:28
ANY VI. NÚM. 47 FEBRER 2011
TIRADA: 15.000 EXEMPLARS
Direcció: Jordi Fernàndez
Coordinació editorial:
editorial Si la literatura ens permet viatjar en el temps i l’espai i fins i tot, durant una estona, ens pot fer creure personatges de l’obra, l’excursionisme ens permet desplaçar-nos als indrets on succeí l’acció i fer-nos-la reviure, amb l’autenticitat i les emocions que l’autor sentí quan aquells paisatges l’inspiraren.
Jaume Guillot
Correcció: Ferran Ballester Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Jaume Guillot
Col·laboradors: Carles Gel Marc Gavaldà Biel Ràfols Juan Carlos Borrego Albert Brignardelli Miguel Rosa Roberto Roger Martínez Albert Beneït
Edita: H4XORS S.L. Avda. de Roma, 152 entl-1ª 08011 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat
Va ser la lectura del llibre de Marià Vayreda, La Punyalada, el què va provocar-me les ànsies de visitar el puig de Bassegoda i les seves rodalies. La lectura de la novel·la em va permetre descobrir, amb uns altres ulls, racons i detalls que d’altra manera m’haguessin passat desapercebuts. Les ruïnes del molí de Balasc, cremat pels trabucaires; els boscos i les cingleres garrotxins, encara tan salvatges; les restes del mas del Principi, on l’Arboç va trobar penjat el seu nebot; la vall de Sant Aniol, on vaig imaginar-me els assistents a l’aplec escoltant les paraules del rector de Sant Llorenç; o el Celler de la Manllada, on fou mort l’Esparver; deixaven de ser ruïnes grisoses i paratges silenciosos per convertir-se en indrets colorits, plens de vida i rics en contrasts. Podem visitar els Paisatges del Ter de la mà de Miquel Martí i Pol i assaborir les delícies del paisatge desgranat en els seus poemes; o descobrir els misteris d’una Barcelona Medieval passejant pels obscurs carrerons de La Catedral del Mar, d’Idelfonso Falcones. El Joc de l’Àngel, de Carlos Ruiz Zafón els apropa el Puigcerdà de principis del segle passat; mentre que la novel·la de Raimon Casellas, Els Sots Feréstecs, ens mostrarà els cingles, graus, cases i verals del Montmany més desconegut. Si volem sentir-nos atrapats pel Montseny més fantàstic, podem fer-ho de la mà de Guerau de Liost; i potser no hi ha millor manera d’escoltar les Veus del Pamano que fent-ho caminant per la vall d’Àssua. Però n’hi ha d’altres; lectures i paisatges agermanats. Us convidem a descobrir-los. L’equip de NATURA I AVENTURA
Natura i Aventura és membre de:
Dipòsit legal: B-51.197-2006 Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03
tripa47.indd 3
10/02/2011 0:09:54
Sumari
18
rutes a peu 06
El puig de Bassegoda
curses d’orientació 12
Tècnica, cròniques, dubtes, entrevistes...
CompeGPS Land 14
Preguntes i respostes
calendari 06
17
Calendari d’activitats i esdeveniments
rutes en BTT 12
18
L’ermita de la Mare de Déu de Puigcerver
curs de fotografia 24
Modes d’escenes
biblioteca 27
Novetats editorials
escalada en neu i glaç 30
El circ dels Pessons
món sostenible 34
Caminant per la Transició
vies ferrades 36
Via Panoramique
butlleta 40
Descomptes i sorteigs
directori 42
natura i aventura febrer 2011
tripa47.indd 4
Planifica les teves sortides
04/05
10/02/2011 0:10:03
..
er
tripa47.indd 5
10/02/2011 0:10:06
rutes a peu
LA PUNYALADA Ruta literària al puig de Bassegoda
COMARQUES: ALT EMPORDÀ i GARROTXA
natura i aventura febrer 2011
tripa47.indd 6
10/02/2011 0:10:12
www.naturaiaventura.cat
La sorpresa més agradable que ens podem endur, endinsats en la lectura d’un bon llibre, és veure’ns transportats a un indret llunyà d’una una època diferent i, durant aquells instants, sentir-nos formant-ne part. A aquells que enteneu l’excursionisme com l’eina ideal per explorar el nostre territori; a aquells que penseu que no hi pot haver res més excitant ni instructiu que aprendre i conèixer in situ el nostre devenir; a aquells que cerqueu caminant arreu la vostra identitat peregrina, us proposo descobrir, amb els ulls, les fantasies i les inquietuds d’en Marià Vayreda, diversos indrets que es desenvolupen a la seva magistral novel·la La Punyalada, ambientada a l’Alta Garrotxa durant la primera meitat dels anys quaranta del segle XIX; i, entre lectures, us convido a assaborir el fort lligam que l’autor tenia amb aquesta tan salvatge, aspra i vigorosa terra. Només trepitjant aquestes feréstegues i fascinants muntanyes podrem realitzar el viatge al passat que Vayreda ens regala i així entendre l’autenticitat de les emocions i les passions allà viscudes.
06/07
tripa47.indd 7
10/02/2011 0:10:17
rutes a peu
C
Deixem Albanyà enrere i marxem cap al
LA RUTA PAS A PAS
nord vorejant el riu Muga. Curs amunt les seves aigües feien girar la roda del Molí de Balasc, la casa de la Coralí, convertit en ruïnes després de ser cremat pels trabucaires. En el pati del molí “[...]ombrejat
FITXA
om una declaració d’intencions, el llibre narra les memòries de l’Albert del mas Bardals, d’Albanyà, que en forma de testament entrega a un excursionista. En ell l’Albert explica la seva vida, sempre lligada i dominada per l’Ibo, conegut com l’Esparver. Però quan l’Albert sorprèn l’Ibo escometent la seva promesa, la Coralí, esclata una enemistat que durà a l’Esparver a segrestar la xicota. És aleshores quan l’Albert comença el llarg i penós itinerari a la recerca de la seva estimada en mans dels trabucaires que han trobat en l’Ibo un cap que fa anar de bòlid les autoritats. Finalment els dos enemics es troben. L’Esparver resulta mort i l’Albert malferit. Passa una temporada semiinconscient en un mas on és cuidat per la Coralí, i en aquest estat de semiinconsciència agredeix la seva promesa, que es defensa clavant-li al pit el punyal que el mateix Albert li havia regalat mentre la festejava. És aquesta punyalada la que retorna la raó perduda a l’infeliç l’Albert.
RECORREGUT: 26 KM ASCENS ACUMULAT: 1250 M ÈPOCA: TOT L’ANY.
de tells, que venia a ser com una miranda sobre la riera on hi lliscava l’aigua passada, després de saltar, fent núvols d’escuma, per sobre el rodet” l’Albert s’enamorà de la pubilla. TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DURADA: 7 h DIFICULTAT: ALTA
Sortim d’Albanyà pel carrer de Bassegoda que ens condueix al pont que ens permet creuar el riu Muga. Seguim per la pista que duu fins el càmping Bassegoda, que voregem, i que continua paral·lel a la Muga. A l’alçada de Can Ferrers trobem una cruïlla on prenem a l’esquerra, seguint les marques de GR, per enfilar-nos pels contraforts de la serra de Corsavell en direcció al Bassegoda. Després d’un revolt molt tancat deixem el GR per prendre un sender que neix a mà dreta, senyalitzat amb les característiques marques grogues dels senders d’Itinerànnia. Cal parar atenció al senderó que una mica més endavant surt a mà esquerra i s’enfila amunt cap a l’ermita de Sant Joan de Bossols, també senyalitzat amb les marques grogues. Arribem al Sant Joan de Bossols. Continuem amunt pel sender que remunta l’esperó fins una cruïlla. A la dreta davalla cap a Sant Bartomeu de Pincaró. Nosaltres continuem recte i amunt fins trobar una nova cruïlla on neix una drecera cap al refugi de Bassegoda. Nosaltres continuem per la dreta fins el cim del puig Escaleró. Creuem el cim i davallem per l’altra vessant fins el coll del Bassegoda on trobem una pista més ampla que travessem per prendre el senderó que s’enfila amunt i que desemboca a una pista ampla que, a mà esquerra, ens duu fins el pla de la Bateria. Allà prenem el sender senyalitzat amb marques verdes que mena vers el cim del Bassegoda. El darrer tram d’ascens està equipat amb graons de ferro i cadenes per ajudar-nos en la progressió. Un cop assolit el cim davallem de nou pel tram de graons i busquem el sender marcat amb fites que ens permet baixar per l’altre vessant fins el coll de Riu. Aquí prenem una pista ampla que davalla a l’esquerra. Després d’un parell de giragonses trobem una nova cruïlla on seguim a la dreta i avall fins el refugi de Bassegoda. Aquí enllacem amb el GR-11 que ens duu fins a Albanyà.
natura i aventura febrer 2011
tripa47.indd 8
08/09
10/02/2011 0:10:25
NATURA
www.naturaiaventura.cat
tapant la vista del cel; mes per sota, era el terrer desbrossat i s’hi caminava bé sobre un tou d’herba fina, i en les clotades sobre una gran tofa de fullaraca arremolinada pel vent; i encara que el sol batia amb tota sa força les cingleres, regnava al bosc la misteriosa llum verdosa, peculiar, de la selva ombrívola.” Enamorat de les arbredes, l’autor critica l’evolució que sofria el bosc a finals del segle XIX, i deixa palès, al llarg de la novel·la, la seva preocupació per la desforestació a “La part obaga estava atapeïda de faigs, i la qual veu sotmès el bosc. Unes vegades la solella de robustes alzines que donaven ho fa de manera directa, titllant d’ignorants les aglans més famoses de la comarca. Els aquells que desforesten el seu estimat bosc mentre que d’altres amaga, en un arbres centenaris es2 creuaven branques, 01-2011:Layout 4/1/11de 12:29 Pagegarrotxí, 1 Nosaltres però, no arribarem tan amunt. A l’alçada de Can Ferrers tombarem cap a ponent i ens endinsarem dins els boscos que encatifen la serra de Corsavell. En el nostre itinerari particular descobrirem tres grans tipus de paisatges, els espessos boscos garrotxins, encara feréstecs i salvatges; les cingleres i els afraus, vertiginosos i espantosos; i les àmplies panoràmiques que s’albiren des del cim.
NATURA
joc de paraules, la seva crítica. “[...] creuava clapes de soques negroses, socarrimades pels incendis dels pastors descuidats o maliciosos, o bé devastades pels collidors d’escorça que les deixaven nues i sangnoses a la mercè dels carboners i artigaires que les destralejaven sense pietat [...]” “En efecte: me fiu passejar per una i altres llocs, i a poc tornava a casa llassat i amb l’ànim més abatut que abans. Me semblà talment que aquella terra patia del meu propi mal, i que, igual que mon cos, s’arrossegava pel camí del cementiri. Ja no és aquella terra
Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line: www.aresta.com
tripa47.indd 9
10/02/2011 0:10:32
rutes a peu
jovençana i rumbosa com una núvia bosquerola que jo havia coneguda. Ses luxurioses arbredes van desapareixent destralejades per l’artigaire estúpid i pel carboner explotador de la ignorància i la misèria del propietari i, empaitada per la batuta, ha fugit també la fauna que abans li donava vida”. De tant en tant, quan el bosc s’obre el suficient per veure-hi més enllà, descobrim els vessants esquitxats de cingleres. “[...] al fons d’aquells crenys que s’obrien igual que mandíbules de dragó, la braó cadenciosa de les cascates, marcant com un moviment de deglució del monstre famolenc de carn humana [...] i nosaltres n’hi donàvem tanta com podíem, però ja podíem donar-n’hi força, que no diria pas mai prou”. “Sols resten allí, immutables com aleshores, aquelles gegantines carcanades, palesant un etern miracle d’equilibri; aquells espadats fora de plom, amb les bases rossegades per l’acció traïdora i sorda de l’aigua; aquells mateixos immensos còdols abalançats sobre d’avencs, com badalls d’infern, i aquells colossals morrots de penya viva apuntant-se els uns als altres com proes de fantàstics barcos en combat: uns cairuts i rogencs, al-
natura i aventura febrer 2011
tripa47.indd 10
tres verdosos i negres, i alguns rematats en esperons de contorns epilèptics i recargolats com renecs de condemnats.” El darrer tram d’accés al cim és vertical i ens obliga a superar pel dret les cingleres que ens duen al cim: “Sà i enllà, contemplava aixecaments espantosos de massius granítics que, desnivellats de base, havien sofert dantesques esquerdes, muradals immensos, ensulciades colossals de deixaren al viu roques nues i pelades com a insepults cranis de titans, i per entremig de tal desllorigament, hi veia verdejar, en ufanós embull, des del roure aparatós i la rogenca alzina dels solells, fins al frescal faig de les obagues i l’airós pi de les altures, que formant onades de vegetació, omplien les fondalades, remuntaven vessants i carenes i esclataven fins els espadats per mica que en son reflexos i revirons pogués arrapar-hi la jonça o clavar-hi l’urpa el rebel alzinall, encara que fos llençant ses branques a l’abisme.” Però val molt la pena l’esforç ,ja que el cim ens regala una de les panoràmiques més àmplies de Catalunya. “Dalt del Puig de Bassegoda, com posat ex-
prés per a confort de l’excursionista afadigat, hi ha un canapè de blaníssima herba i sòlid respatller de pedra, on algun temps jo m’hi asseia sovint, contemplant sempre ambv el mateix interès el grandiós panorama que s’estenia a mos peus. A sol ixent, les terres baixes de l’Empordà s’oviraven boiroses per sobre de les serralades de la Mare de Déu del Mont, emboscades fins a sota les calisses de sa carena nua; més ençà, el Pic de Tossa, i més ençà encara. Lliurona, rònega i perduda entre els alzinars, el rieral del Borró, tallat a pic, la serra de Banyadors i les negres pinoses de Polí; cap a la dreta, el formidables reductes del Freu, els crenys i les gorges de Sadernes, on s’hi veu encara l’encinglada cova des de la qual diu que un temps el Bisbe pasturava el seu ramat i beneïa, per damunt de l’avenc, a les verges del Senyor arraulides en son convent de Coll-Roig, entre esquifits conreus i minúsculs vergers enrondats de murtres i llentiscle. Més a ponent, Talaixà, a cavall de cingleres espantoses, el grandiós absis de Sant Aniol i les feréstegues raconades de Brull. Mirant cap a Segarra, veia Ribelles damunt les imponents canals d’Uja, Bestracà sobre els enderrocs d’Escales; i cap al nord, Costabona i el majestuós Canigó tot cobert de neu.”
10/11
10/02/2011 0:10:36
www.naturaiaventura.cat
10/11
tripa47.indd 11
10/02/2011 0:10:42
curses d’orientació
ta s i v re
t L’en
per Biel Ràfols, campió d’Espanya 2010 bielrp@naturaiaventura.cat
Emma Roca, Campiona del món de raids multiaventura 2010. Com vas començar a fer orientació? Amb l’equip Buff (íntegrament femení) vaig començar a competir en raids com el Raid Gauloises o l’EcoChallenge des del 1997. A l’equip hi havia l’Anna Amigó que ha estat la millor orientadora d’Espanya. Amb ella vaig anar a un raid d’orientació i des de llavors sempre m’ha atret, encara que com que competeixo en moltes proves, no m’hi he pogut dedicar prou. M’agrada l’orientació perquè... Treballes ment i cos a la vegada i sense adonar-te corres, camines, saltes i amb el cap concentrat en el mapa, buscant contínuament una estratègia a seguir. És una passada. Com et veu la gent que et coneix i sap que fas orientació/raids? Suposo que normal, com qualsevol altra esportista però amb la diferència que en ser esports minoritaris costa més de fer conèixer i que la gent entengui bé què és i quina implicació física i tècnica comporta. Si no fes raids faria... Més curses d’orientació, triatlons i altres proves de resistència que m’omplen, em motiven per continuar entrenant i em mantenen VIVA! Tot i que ara amb la família que tinc estic més que encantada i de feina no me’n falta, al contrari! Disposo de poc temps lliure i me l’he d’administrar bé. Si em busqueu, em poden trobar a... La vall de l’Ingla corrent, a la Tossa fent esquí de muntanya, a Lles fent esquí de fons, per la Cerdanya amb bici, al poli de Puigcerdà nedant i fent gimnàs o al parc infantil de Bellver amb els nens... Quina és la cursa d’orientació que t’ha agradat més participar? Algun rogaining i la Francital sense dubte! Però en general totes m’agraden ja que sempre toques un mapa nou i les fites són diferents. Què fas quan no tens ni idea d’on ets? Torno a la fita anterior i em resituo; a vegades costa prendre aquesta decisió, sobretot perquè és com dir: noia t’has equivocat, rectifica ja! I encara que representi perdre més temps a la llarga el guanyes. Creus que els raids s’haurien d’integrar per complet a la FCOC? Hi estic totalment d’acord ja que a Espanya ja ho porta la FEDO i funciona des de fa molts anys, són seriosos i els formats de raids estan ben tipificats i controlats. A veure si arriba un dia que tot queda més organitzat en una única federació i es pot fer una única lliga estatal i autonòmica. Com és d’important l’orientació en els raids?? És vital, sense un bon orientador ja pots ser el campió del món de MTB o de marató que si et perds de què et serveix? En els raids es tracta d’anar menjant quilòmetres a peu, amb bici, remant... amb un mapa i una brúixola i amb molts controls a trobar, sense poder saltar-te’n ni un per aspirar a una bona posició. L’orientació als raids és tan important com la hidratació, i si t’equivoques mirar que sigui un error mínim perquè si no pot comportar moltes hores de rectificació, despesa d’energia, de menjar i de reserves d’aigua que potser no hi comptaves. Realment es pot arribar a complicar moltíssim un raid sense una bona orientació a l’equip. És necessari tenir un orientador “específic” a l’equip? Si, i et diria més, com més orientadors es tinguin millor. Crec que una clau de l’èxit del Buff Thermocool és perquè a l’equip tenim dos orientadors molt tècnics, el Benjamin Midena sobretot a peu i el Fran Lopez Costoya sobretot amb bici, ajudats per l’Arnau Julià. Ja pot caure un xàfec, ser negra nit, portar més de dos dies sense dormir, tenir una pressió a sobre per anar al davant enorme... que orienten sense errors, amb seguretat i és un plaer real anar veient com es troben els controls correctament dia rere dia. Es cometen errors, com a tots els equips, però sempre es busca que siguin mínims, i en aquest mundial han estat molt petits! Quins són els teus pròxims objectius? Ara continuar fent algun raid de copa del món, però sobretot raids per etapes que a la nit es dormi (massa dur ha estat aquest mundial de cinc dies de durada amb només 4 h de dormida en total!), alguna mitja Ironman, marató de muntanya i algunes proves de campionats d’Espanya de raids i d’esquí de muntanya. Ja veurem, dependrà de l’agenda laboral i familiar, i del nivell físic del cos que de mica en mica es fa gran!
natura i aventura febrer 2011
tripa47.indd 12
10/02/2011 0:11:12
www.naturaiaventura.cat
a
ic n c è T
T’ho jugues tot en l’elecció d’itinerari
No totes les curses de la Copa catalana són en format de llarga distancia. La Unió Excursionista de Vic va organitzar a Sant Marc de Calldetenes una cursa de copa de mitja distància, en un terreny petit però ben aprofitat. Els circuits van ser tècnics i amb molts canvis de direcció. Analitzarem el tram entre les fites 18 i 19 de la cursa HE.
Ruta verda, BENET TUTUSAUS (3:52): Surt de la fita per l’esperó en direcció sud-est. Creua el bosquet blanc i ataca la fita des de sota per una forta pujada. 55m Ruta vermella, LLUÍS FERRER (3:34): La ruta vermella s’inicia igual que la verda, però segueix pujant per l’esperó , passant a corba de nivell pel tàlveg amb vegetació. Des d’allà puja al camp i ataca la fita des del bosquet. Conclusió: Les dues rutes són molt semblants tant en distància com en desnivell. En totes dues rutes el punt d’atac és clar: el camí en la verda i el bosquet en la blanca. No obstant això, la verda tindrà un lleuger avantatge perquè en ser un terreny semiobert veurà la fita des de lluny quan s’hi estigui aproximant. Ambdues rutes tenen el mateix desnivell total. Però el que creiem que fa que la ruta vermella sigui millor, és que fa el desnivell de manera progressiva, cosa que farà més rapida aquesta ruta que la verda, que fa tot el desnivell de cop.
12/13
tripa47.indd 13
10/02/2011 0:11:19
CompeGPS Land
Capítol 14: preguntes i respostes
Aprofitem aquest darrer capítol de la sèrie de tutorials sobre CompeGPs Land que hem anat publicant durant el darrer any per resoldre els dubtes que han anat apareixent i respondre les diverses preguntes que ens heu anat enviant al llarg d’aquests mesos. Esperem que us hagi semblat entenedor i interessant, i restem a la vostra disposició per aclarir qualsevol altre dubte que pugui aparèixer a mesura que aprofundiu un xic més en les capacitats d’aquest magnífic programa.
ACTUALITZACIONS: Com puc saber quina versió tinc de CompeGPS Land, si n’hi ha de noves i com puc actualitzar-la? Quan iniciem el programa apareix el logo de CompeGPS Land i, a la part baixa i a la dreta, la versió utilitzada del programa. També podem saber la versió que estem utilitzant si, des del menú Ajuda, cliquem l’opció Sobre... Actualment, la versió més actualitzada del programa és la 7.1.1 (figura 1). Si necessitem actualitzar el nostre CompeGPS Land haurem de fer-ho des de l’Arbre de Dades. Podem accedir-hi clicant la seva icona o des del menú Veure, l’opció Arbre de Dades. Un cop oberta la finestra de l’arbre de dades obrim la pastilla dels Arxius Emmagatzemats. Veurem que apareix CompeGPS Land. Cliquem aquesta opció amb el botó dret del ratolí i triem Actualitzar el Programari CompeGPS Land. Puc actualitzar el programa TwoNav del meu GPS des de CompeGPS Land? Sí, i la manera de fer-ho és idèntica. Des de l’Arbre de Dades triem, a Arxius Emmagatzemats, el nostre receptor GPS i clicant-lo amb el botó dret del ratolí triem l’opció Actualitzar el programari Twonav. S’obrirà una petita finestra convidant-nos a descarregar la nova versió. Cliquem Descarregar per iniciar l’actualització (figura 2). El procés pot trigar uns minuts. Un missatge ens avisarà quan l’actualització hagi finalitzat i si ho ha fet de manera satisfactòria.
Figura 1
Figura 2
natura i aventura febrer 2011
tripa47.indd 14
10/02/2011 0:11:21
www.naturaiaventura.cat
MAPES: Que és un mapa mosaic? Com puc treballar amb ells? Un mapa mosaic és un mapa digital compost per diferents peces que, a mode de mosaic, conformen el mapa sencer. D’aquesta manera podem accedir a una zona concreta del mapa sense haver de descarregar-nos ni desplaçar-nos pel mapa sencer. Per treballar amb els mapes mosaic cal una mena de mapa índex, que és anomenat per CompeGPS Land, mapa de visió general. A Natura i Aventura 37 expliquem amb detall com treballar amb els mapes de visió general. Com puc passar els mapes amb els quals treballo a CompeGPS Land al meu GPS? Normalment els mapes que visualitzem a
Figura 3
14/15
tripa47.indd 15
10/02/2011 0:11:23
CompeGPS Land
CompeGPS són imatges digitals, descarregades o escanejades. Són mapes de bits, que cal transformar –“rasteritzar”– per poder traslladar-los al nostre receptor GPS. Així ,doncs, el primer que caldrà fer és desar el mapa en el nou format. Per fer-ho cliquem la imatge del mapa obert amb CompeGPS Land amb el botó dret del ratolí i triem l’opció Guardar Mapa Com. Ens apareix una finestra on podem triar el nom amb què el volem desar i el tipus de format. Hem de triar el format CompeGPS RASTER maps. Com puc veure els marcs dels mapes de què disposo? Unes de les funcionalitats de CompeGPS és l’opció de visualitzar els marcs dels mapes que tenim desats al nostre ordinador per tal d’obrir el mapa que necessitem en el moment que ens faci falta sense haver de carregar-los tots ni perdre temps navegant entre carpetes. Primer caldrà indicar-li al programa en quina carpeta tenim desats els mapes, els marcs dels quals volem visualitzar. Ho farem clicant amb el botó dret el fons de la pantalla principal de CompeGPS Land i triant l’opció Seleccionar Carpeta Activa de Marcs de Mapes. Una finestra de l’explorador ens ajudarà a localitzar-la. Si els marcs ens fan nosa, podem activar o desactivar, al menú anterior, l’opció Veure els Marcs dels Mapes. Us recordo que l’obrim simplement amb un doble clic del botó esquerre del ratolí sobre el perfil del marc del mapa. Vull publicar les excursions que faig al meu bloc personal; com puc obtenir-ne la imatge del mapa amb el track dibuixat des de CompeGPS Land? Obrim el mapa de la zona i el track desitjat amb CompeGPS Land. Cliquem el mapa amb el botó dret del ratolí i triem l’opció Edició. Del menú que ens apareix triem l’opció Guardar la imatge del mapa amb wpts, trks etc. A la finestra que ens apareix podem triar el nom amb què volem desar la imatge, i la carpeta de destinació. També podem triar el tipus d’imatge o format amb què la volem desar. Per publicar al web recomano JPEG Images (*.JPG).
Figura 4
Figura 5
Es desarà la imatge i apareixerà una nova finestra idèntica a l’anterior que ens permet emmagatzemar l’arxiu d’informació i calibratge del mapa que acabem de desar. Aquest arxiu és útil per obrir la imatge més endavant amb CompeGPS Land, però no el necessitarem per publicar la imatge desada al web. El color del track i el gruix de la línia apareixeran dibuixats a la imatge amb les mateixes característiques que tinguem definides a CompeGPS Land, així que si volem canviar-les haurem de fer-ho modificant les Propietats del Track abans de desar la imatge.
I de les gràfiques? Per aconseguir la imatge de la gràfica primer cal visualitzar-la a la pantalla, així que un cop carregat el track a CompeGPS Land cliquem la icona de la gràfica o triem l’opció Veure Gràfica a Peu de Pàgina del menú Tracks. Si cliquem amb el botó dret del ratolí la gràfica ens apareix un menú en el qual la darrera opció ens permet Guardar la Imatge en un Arxiu. En aquest cas només ens permet desar la imatge en format .bmp, però qualsevol programa d’edició d’imatges ens permetrà editar i canviar el format de l’altimetria desada per tal d’optimitzar la seva publicació al web.
natura i aventura febrer 2011
tripa47.indd 16
10/02/2011 0:11:25
febrer - març
Data
tivitat
Ac
Marxes i caminades 13/2 40a Travessa Viladrau-La Garriga 20/2 Caminada de la llum 6/3 4a Marxa d’Orientació i Regularitat
Organitza Centre Excta. Garriguenc Centre Excta. Comarca De Bages Vilanova de l’Aguda (La Noguera)
Contacte www.cegarriguenc.entitats.lagarriga.cat www.cecb.cat www.cel.cat
Projeccions d’audiovisuals i films de muntanya 26/2 al 12/03 Mostra d’audiovisuals i fotografia de muntanya
www.mostrademuntanya.cat
Curses de Muntanya 22/2 Butifarruner
www.botifarunner.com
Centre Exc. La Llacuna
Curses d’orientació 12/2 Circuit Oros 3 Turó d’Onofre Arnau 20/2 Circuit Oros 4 Alella 6/3 I Rogaine de la Selva
Circuit Oros Circuit Oros GO-Xtrem
Esquí de Muntanya 12,13/3 Cicle de sortides esquí de muntanya: Travessa Vall Fosca-Vall de Sant Nicolau
www.oros.orientacio.org www.oros.orientacio.org www.grionsorientacio.cat www.cegracia.cat
16/17
tripa47.indd 17
10/02/2011 0:11:36
rutes en BTT
L’ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE PUIGCERVER La perspectiva bonica del litoral tarragoní
COMARCA BAIX CAMP
natura i aventura febrer 2011
tripa47.indd 18
10/02/2011 0:11:40
www.naturaiaventura.cat
L’etimologia gairebé mai s’equivoca. Alforja és un poble amb una arrel àrab innegable. Segons diuen, al seu emplaçament hi havia una alqueria musulmana dedicada a l’explotació de les mines de plata, defensat segurament per una torre d’origen romà que és, possiblement, l’origen de la població. El topònim Alforja té tres significats: el primer significa coll; el segon miranda; i el tercer lloc divertit, bonic. Tots tres tenen una relació inqüestionable. Des del turons propers Alforja obre el pas de la plana cap a les muntanyes de Prades per un coll, és també un lloc elevat amb bones vistes i, a més, la panoràmica és preciosa. A més, si pugem a l’ermita de Puigcerver, totes aquestes definicions ens semblaran correctíssimes.
18/19
tripa47.indd 19
10/02/2011 0:11:44
rutes en BTT
E
l rabí d’Alforja es mossega la llarga barba amb la queixada desdentada. Els frecs de passos violents, la ferum a fum d’oli bullint i el dring del metall de les armes arriba amb netedat i amb preocupació des dels carrers del poble. La cridòria des de les muralles és intensa. És la guerra civil entre la Generalitat i el rei Joan II que està malbaratant el país. Els defensors estant inquiets i el vell rabí s’imagina les tropes de la baronia d’Escolnarbou, fidels a l’arquebisbe de Tarragona i al propi rei, assaltant els portals, les torres i els merlets. Debades. No hi ha cap confrontació armada i l’enrenou que sent és la conseqüència de les negociacions per aixecar el llarg i extenuat setge, molt contestades al clos famèlic d’Alforja. –Avi... –Xist, calla vailet, i continua amagat a la tina. El rabí passa dels vuitanta i juntament amb els adults de la petita comunitat jueva romanen al menjador de casa seva pregant a Déu, com ara fa set dècades. En aquells fragorosos dies a ell, un minyó de vuit anyets, també el van obligar a tancar-se a una tina d’oli acabada de buidar, i encara recorda la fortor del suc de l’oliva barrejada amb la suor, la foscor terrible, els cops a la porta, els crits i l’agonia dels morts. Flaire que no s’oblida. El rabí tanca els ulls i recorda els cossos dels seus pares i dels seus tiets estesos a terra, degollats, el crostó de sang ennegrida a les lloses. Imatges que no s’obliden. I com les mares, hores després, el van rescatar per iniciar els funerals al cementiri jueu del fossar vell. Camí que no s’oblida. –Avi. Tinc gana. El rabí amaga el cap entre els genolls, impotent. Recorda la set i la pudor a oliva del claustre de la tina, i comprèn el seu net. Les sentors de la por l’envaeixen. Al menjador tothom també té gana. I por. Sobretot des que les tropes del jurat de la vila, comandades pel Pere Conangles, van irrompre en la casa i es van endur totes les viandes, les verdures i els llegums, deixant-los sense cap engruna, condemnant-los a una espera insidiosa. I a la mort lenta.
–Aquesta vegada no us degollarem, maleïts jueus; però serà a canvi de col·laborar amb la insurgència de la Generalitat contra la tirania del rei Joan II. Ho vulgueu o no, entesos? Què havien de contestar ells a aquella veu ferotge, d’en Conangles, el cap del jurat de prohoms d’Alforja? Assentir i veure com els deixaven nus, com sempre, com al 1391, quan els cristians de la vila es van prendre la justícia per la seva mà i van iniciar aquells aldarulls de la infància del rabí. Ells, sense armes ni esma per oposar-se a la violència, van regalar de mala manera tota la sang que l’odi en va necessitar. I per a mals de mals el Rei, el seu protector, es va ofendre per les rendes perdudes, no per les vides perdudes. Els jueus eren una important font d’ingressos per a la Corona i el sobirà no estava disposat a perdre’ls perquè un grup d’ignorants vilatans els
natura i aventura febrer 2011
tripa47.indd 20
10/02/2011 0:11:50
www.naturaiaventura.cat
acusessin de propagadors de les pestes, de les morts dels infants, de la traïció de Judes i de totes les catàstrofes del món. L’ofensa va ser saldada amb una forta multa: el Rei va obligar a pagar el seu perdó pels excessos comesos contra els seus protegits. I pagar, ben ho sap el rabí, no agrada gens ni mica. I des de llavors les relacions amb els veïns són tibants, com si ells en tinguessin la culpa, rumia l’octogenari atemorit. Els crits continuen i ells no baden boca. Als habitants del call el posicionament d’Alforja, el seu poble, al costat de la Generalitat és un greu problema. -Som a les mans de Déu! Aquesta frase del rabí és una premonició. L’excitació al carrer augmenta i les corredisses precedeixen a tancaments violents de portes, de finestres, de balcons. Les campanes borden. El silenci no arriba mai. Al contrari. A la plaça el soroll
20/21
tripa47.indd 21
10/02/2011 0:11:55
rutes en BTT
FITXA
de les armes caient a l’empedrat és continu. Les veus són altes, altíssimes. –No semblen de combat –opina el seu fill gran, un home gens entès en la guerra però gran dominador dels negocis amb els propietaris de les mines d’argent. –Tu calla, també. –Som conills, pare, sense valor ni amor propi. El rabí el fita i aixeca un índex ossut. El fill valent dubta. A fora les corredisses es van calmant i veus enèrgiques criden a la pau. Fins i tot hi ha una que es clava davant la seva porta. Afirma parlar en nom del Rei. En la foscor tots es miren. Del Rei? El rabí obre un pessic de finestra. Sí, és un cavaller del rei! –No tingueu por, jueus del call d’Alforja. Torneu a ser sota la protecció del rei Joan. Obriu les portes i féu vida normal.
DURADA: 2,5 H DISTÀNCIA: 18 KM DESNIVELL POSITIU: 518 M
natura i aventura febrer 2011
tripa47.indd 22
És una ordre! Alforja s’ha rendit a les tropes de Sa Majestat. Sou lliures –la seva veu és arrogant. El rabí descorre el rovellat. Empassa saliva. Al rei Joan II li diuen el Sense Fe. –Gràcies, gràcies –pronuncia submís. El cavaller se sent afalagat amb aquella postura. És un home cepat que cavalca un animal cuirassat. L’acompanyen una desena d’infants que arrosseguen una comitiva de captius. El rabí els reconeix de tota la vida. Són els membres del jurat de la vila. –Vinga, traïdors, seguiu-me! La tristor va rere les peülles del cavall i es perden cap al calabós. Dies després els jueus són obligats, com la resta de la població, a observar les execucions dels comandaments de la revolta. Tots, sense excepció, van ser penjats a la forca, alhora, com bandits
DIFICULTAT: BAIXA TIPUS ITINERARI: CIRCULAR
que es gronxen i es podreixen a sol i serena com a escarment durant dies i dies. Fins a tal punt que el lloc per sempre més serà conegut com el Bosc de les Forques. Quan la comunitat jueva torna a casa el rabí nega amb el cap. Coi de guerres, coi de violència! –murmura decebut. Però s’arronsa d’esquenes i reinicia la seva activitat econòmica, ell, vell com era. Una altra alternativa no té, malgrat que aquella guerra ha iniciat el declivi de la Generalitat i la decadència de la Corona. Entre ambdues institucions havien anorreat el comerç per la Mediterrània i Catalunya trigaria tres segles a tornar a treure el cap. Però aquesta dada no la sabrà mai el vell rabí. TEXT: JUAN CARLOS BORREGO
Sortirem dels carrerons medievals del poble d’Alforja en direcció ponent a la recerca dels afores de la població, on hi ha la Creu de Pedra i la vall fluvial del naixement de la riera d’Alforja, que es nodreix dels torrents que recullen les aigües dels cingles d’Arbolí i de les Serres del Regalat i del Fullat. Hem de seguir les marques del PR-C-68 o Ruta d’en Carrasclet a través de les terrasses plenes d’hortes fins a trobar el trencall del camí de l’Arenal (no confondre amb el de l’ermita de Sant Antoni). Llavors cal continuar cap a l’esquerra i creuar la riera per afrontar un llarg coster per una pista a estones cimentada que puja cap al sud i deixa enrere la modesta capelleta poc abans d’arribar al coll de la Creu del Formatge. En aquesta bifurcació continuarem per la dreta encara pel PR, que ens duu a una pista molt més fressada. Trenquem a l’esquerra i després d’un revolt arribem a l’ermita de Puigcerver, oberta els caps de setmana amb servei de bar. S’hi fa missa els primers diumenges de cada més. Les vistes són espectaculars. A vista d’ocell albirem des del Vendrell fins al delta de l’Ebre. Hem de tornar a la cruïlla anterior i baixar cap al nord per la pista més fressada que baixa al coll de Cotiella ara seguint les marques del GR7. En aquell coll continuarem recte fins al coll d’Alforja, on hi ha un enforcall de pistes i carreteres. Desestimem el GR7, la carretera d’Arbolí i la d’Alforja i ens fixem en una pista situada a la nostra dreta, menys fressada que la que portàvem. És el camí vell del Coll i l’hem de fer servir per anar baixant cap a l’Arenal. Passat el mas ruïnós de Mas del Salat trobarem una cruïlla on caldrà continuar recte, sempre avall. A l’alçada del torrent de les Comes hi ha hortes, i més avall l’Arenal i el PR-C-68 conegut, que farem servir per recuperar el punt de partida
22/23
10/02/2011 0:12:06
senderismoeuskadi.net
tripa47.indd 23
10/02/2011 0:12:06
curs de fotografia
CapĂtol 4: modes d’escena
Miguel Rosa Roberto Reporter al diari online www.badanotis.com Monitor del taller de fotografia APE, a Murcia
natura i aventura gener 2011
tripa47.indd 24
10/02/2011 0:12:12
www.naturaiaventura.cat
J
a estem aquí de nou. Amb anterioritat hem anat veient els conceptes bàsics pel que fa a tècnica fotogràfica: l’exposició, la velocitat d’obturació, l’obertura del diafragma i la profunditat de camp. Són conceptes que s’aprenen amb la pràctica però per als quals no fa falta un equip ni complex ni car. És cert que, per les seves opcions, les càmeres rèflex tenen avantatges a l’hora de fer entendre velocitat i obertura: es poden configurar manualment als modes M, A i S. Però hi ha una mena de truc per poder tenir accés a l’obertura i la velocitat des de càmeres compactes, i fins i tot des de mòbils. El truc es conèixer els modes d’escena, que són configuracions predeterminades que té la càmera per a unes condicions específiques. Aquí vull fer un encís. Totes les càmeres tenen mode d’escena, també les rèflex més sofisticades. Son molt útils quan volem fer una fotografia ràpida, però no hauríem d’acostumar-nos perquè llavors mai entendrem l’exposició. És molt fàcil que tot ho faci la càmera, però sempre obtindrem millors resultats si ho configurem a mà. No us preocupeu. Al començament tothom triga una estona a configurar la càmera, perdent aquell ocell que volava o perdent la posta de sol. A poc a poc, coneixent la càmera com si fos la vostra mà, podreu tocar els botons i seguir els menús de memòria, sense mirar la pantalla. Penseu en els botons del comandament de la tele o de la consola: per fer les accions bàsiques a les poques hores del primer ús ja no fa falta mirar els botons. Els modes d’escena són ajudes complementàries a les rèflex, però bàsiques a les compactes. Parlem de compactes sense mode manual, que de tot n’hi ha al mercat. Ja hem comentat que de mica en mica hem d’abandonar el mode automàtic. El primer pas és comprendre les escenes. Les més habituals apareixen en aquesta llista. Hi són en quasi tots els models i en molts smartphones i configuren la càmera com s’indica tot seguit.
Retrat: En aquest mode la velocitat augmenta i s’obre el diafragma per aconseguir poca profunditat de camp i aïllar la persona retratada del fons. També es suavitza el contrast i els colors apareixen més suaus, en tons pastel. Paisatge: Aquí la càmera puja la velocitat encara més i tanca el diafragma tant com sigui possible per aconseguir enfocar a l’infinit. També aviva els verds. Això és important, perquè per fer-ho ha de pujar la saturació dels grocs. Experimenteu fotografiant en mode paisatge una bústia de Correus o un ou ferrat. Nit: En aquest mode posareu la velocitat d’obturació tan baixa com sigui possible i no fareu servir el flaix. També es possible que afecti els colors, fent-los més càlids. Algunes càmeres tenen mode “focs d’artifici”, en què la velocitat, automàticament, serà d’uns quatre segons. Si teniu un trípode o un lloc on deixar la càmera sense moure’s, és el mode que heu de fer servir per fotografiar paisatges de nit. Els resultats milloren. A més, en el mode foc d’artifici, com que encara que hi hagi llum l’exposició serà llarga, es pot utilitzar per crear efectes originals i efectius, com l’efecte seda d’un curs d’aigua. Nit+retrat: Aquest mode és com el nocturn, però s’hi farà servir el flaix. La llum del flaix no es fa servir només per posarhi llum a l’escena. La velocitat serà lenta, així que es corre el risc que la foto surti moguda o que els elements mòbils es vegin com esteles borroses. El flaix congela la part il·luminada, creant un curiós efecte entre estatisme i moviment molt apreciat en fotografia de moda. Esports: La velocitat d’obturació serà molt alta, per poder congelar els esportistes en moviment. Naturalment no només serveix per a esports, sinó per a qualsevol element en moviment, ja siguin cotxes com gotes d’aigua d’un rajolí. Les compactes més senzilles no poden congelar les aspes d’un helicòpter però sí el salt d’un pilot de motocròs. Aquest mode seria el contrari al de focs
24/25
tripa47.indd 25
10/02/2011 0:12:20
curs de fotografia
d’artifici, ideal per a fotografies en les quals volem captar la forma i no el moviment. Macro: Aquest mode fa una mica de trampa. El macro aconsegueix que el que és fotografia aparegui al sensor amb una relació 1:1. Resumint, que fa possibles primeríssims plans on es pot veure la textura de les ales d’una abella o els grans de pol·len d’una flor. Diem que fa trampa perquè per fer un macro autèntic fa falta un objectiu amb capacitat macro. Les càmeres compactes aprofiten que, en ser estretes, poden enfocar elements molt més a prop del sensor que les rèflex. Fins i tot una rèflex petita amb el seu objectiu
natura i aventura febrer 2011
tripa47.indd 26
més curt (per exemple l’Olympus E-420 amb un Pancake 25 mm, la rèflex mes petita del mercat) és el doble d’ample que les compactes normals. Això produeix una cosa molt curiosa, i és que una càmera compacta pot fer millors fotos macro que una rèflex que no estigui equipada amb un objectiu per a primers plans. Hi ha d’altres modes, que ja depenen del model de la càmera: per a documents, per a la platja, per al vespre, sota l’aigua per a càmeres submarines... Però de tots ells es poden treure consells. Si un mode ens baixa la saturació del color, com el retrat,
es pot utilitzar per donar un caire romàntic o nostàlgic a un paisatge. Si un altre ens apuja el contrast li donarà dramatisme a l’escena, sobretot si optem pel blanc i negre. Les escenes són una bona manera d’abandonar els automatismes i anar descobrint allò que la fotografia ens ofereix. El mes vinent parlarem de l’equilibri de blancs, que és un altre concepte important que hi ha en totes les càmeres i que, juntament amb el que anirem aprenent amb les escenes, milloraran molt la qualitat de les nostres fotos, sobretot pel que fa al color i la llum. Fins al mes vinent. Feu moltes fotos i sigueu bons!
26/27
10/02/2011 0:12:24
biblioteca
Novetats editorials RAPINYAIRES A CATALUNYA CONÈIXER-LOS I OBSERVAR-LOS
Noves guies
Essencial
Autor: Màrius Domingo Editorial: Cossetània Edicions Preu: 12,80 € Pàgines: 108 (totes en color) La intenció d’aquest treball és donar a conèixer de manera clara i entenedora els ocells de presa, tant diürns com nocturns, que hom pot observar de forma més o menys fàcil a Catalunya. Els rapinyaires són, sens dubte, els ocells més espectaculars de la nostra fauna, i desperten admiració i atenció dels humans des del principi de la història. Però aquesta atenció sovint es basa en mites, llegendes i fins i tot ignorància. Amb aquest senzill treball, de forma entenedora però rigorosa, s’intenta fer possible que qualsevol excursionista, muntanyenc, ciclista, fotògraf, boletaire, etc., en resum,tothom que s’atansi a la natura i observi de forma ocasional una àliga o un falcó, pugui conèixer què és o què podria ser
EXCURSIONS A PEU PELS CASTELLS DEL PENEDÈS
18 ITINERARIS Autor: Juan Carlos Borrego Pérez Editorial: Cossetània Edicions Preu: 13,10€ Pàgines: 156 (59 il·lustracions) Aquest llibre combina tres activitats en un sol manual: una guia per llegir a casa, consultar davant un castell i usar durant una caminada. Es presenta com un catàleg de castells romànics, torres de guaita, torres de defensa o alimares i masies fortificades alçades entre el segle IX i el XIII. L’autor proposa 18 itineraris al voltant dels monuments, tot obrint una fitxa (en són 47). Totes les rutes es presenten per unes contacontes que van de castell en castell per explicar llegendes penedesenques, de manera que, a través dels textos, el lector-excursionista es fa una idea de la vida a la frontera del comtat, alhora que podrà conèixer de primera mà l’entorn físic dels nostres avantpassats.
Les úniques g uies de viatge e n català
EL MEU PETIT ANIMALARI ELS ANIMALS DE LA GRANJA Autor: Patrick David. Il·lustrador: Olivier Verbrugghe Editorial: Cossetània Edicions Preu: 10,80€ Pàgines: 46 (totes en color) Una obra interactiva i lúdica (inclou jocs pedagògics), per a nens i nenes a partir dels 4 anys, per comprendre la vida dels animals: Quant temps viu una vaca? El gall té mal caràcter? Quantes cries pareix una conilla cada any? D’on provenen els galls dindis? Totes les respostes a aquestes preguntes, i moltes altres, les trobaràs en aquest animalari, ricament il·lustrat amb dibuixos originals i amb fotografies excepcionals.
tripa47.indd 27
C. de la Violeta, 6 • 43800 Valls Tel. 977 602 591 • Fax 977 614 357 www.cossetania.com www.cossetania.com/premsa/
10/02/2011 0:12:35
14a MOSTRA D’AUDIOVISUALS I FOTOGRAFIA DE MUNTANYA del 26/02/11 al 12/03/1
Dissabte 26 de febrer de 2011 Hora: 19:30 INAUGURACIÓ de la 14ena Mostra d’audiovisuals i Fotografia de Muntanya de Sant Martí. Hora: 20:00 CONFERÈNCIA -AUDIOVISUAL A càrrec de Daila Ojeda. Escaladora canària establerta a Catalunya que ha aconseguit fer tres vegades 8c’s. Vivències de l’escaladora amb la paret. Dilluns, 28 de febrer de 2011. Hora: 20:30 TÍTOL: “CORDADAS” AUTOR: Jesús Labajo Yuste DURADA: 9 minuts 35 segons ARGUMENT: Si las condiciones y la meteo acompañan, la otra cara del Pico del Veleta en Sierra Nevada se puede convertir en un auténtico hervidero de cordadas de alpinistas ávidos de surcar sus líneas Hora: 20:45 TÍTOL: “URIELLU” AUTOR: Jesús Labajo Yuste DURADA: 28 minuts 02 segons ARGUMENT: En el Picu Urriellu, o Naranjo de Bulnes, comenzó la historia de la escalada y el alpinismo en España hace más de 100 años. “Urriellu” es la modesta crónica de un puñado de subbéticos por su cara sur. Hora: 21:20 TÍTOL: “OBERTURA DE LA VIA JOSEP BARBERÀ I SUQUÉ” AUTOR: Òscar i Albert Masó Garcia DURADA: 22 minuts ARGUMENT: Reconeixement per la gran tasca muntanyenca duta a terme pel santcugatenc Josep Barberà i Suqué. Creació d’un nou itinerari d’escalada de caire clàssic en homenatge a la seva figura. Veurem i viurem les interioritats d’aquesta intensa activitat viscuda al cor de la màgica muntanya de Montserrat. Dimarts, 1 de març de 2011. Hora: 20:30 TÍTOL: “SI EN UNA NIT D’HIVERN ...” AUTOR: Antoni Ortiz Belmonte DURADA: 15 minuts ARGUMENT: Setmana d’esquí de muntanya pels Pirineus Occidentals d’un grup d’amics on es realitzen diverses ascensions als cims més emblemàtics d’aquesta magnífica regió Pirenaica, acompanyat amb musica d’Sting. Hora: 21:00 TÍTOL: “PUJANT AL PARADÍS” AUTOR: Roger Granel Casademunt DURADA: 30 minuts ARGUMENT: Uns joves de Poblenou, a Barcelona, utilitzen els Pirineus com a escola i com a espai de llibertat. Ara, han decidit donar un pas més: superar, tots junts, la barrera dels quatre mil metres i viatgen als Alps, on a més de fer muntanya, poden descobrir una nova zona i posar en pràctica la seva filosofia de vida. Allà podran materialitzar les seves esperances i reptes, per poder seguir creixent com a persones. És així com pujaran al seu particular paradís. Hora: 21:30 TÍTOL: “LA FLAMA DEL CANIGÓ” AUTOR: Roger Granel Casademunt DURADA: 17 minuts ARGUMENT: Un grup de joves del Poblenou, a Barcelona,
www.mostrademuntanya.cat/www.mostrademuntanya.blogspot.com aniran a buscar la flama del Canigó i viuran en primera persona la tradicional cerimònia de la seva encesa al cim del Canigó (2784 m) que es fa cada 22 de juny. La flama del Canigó, doncs, és un símbol d’unitat catalana. El seu foc,que mai s’apaga, és un homenatge a la cultura i la nació catalanes, que durant segles, han aconseguit sobreviure i mantenir-se ben vives. Dimecres 2 de març de 2011. Hora: 20:30 TÍTOL: “KILIMANJARO 2010, UN SOMNI FET REALITAT” AUTOR: Ricard Moran Boix DURADA: 30 minuts ARGUMENT: Expedició de tres amics de Sant Martí a Tanzània amb l’objectiu d’assolir el Uhuru Peak de 5.895m d’alçada al volcà Kilimanjaro, sostre del continent africà. Hora: 21:15 TÍTOL: “LA SEGURETAT A LA MUNTANYA” AUTOR: Xavier Casillanis Comas DURADA: 26 minuts ARGUMENT: Mostra dels plaers i els perills de la muntanya. Diferents professionals aconsellen sobre les precaucions que s’han de prendre abans de sortir a fer qualsevol activitat en aquest entorn tan canviant. La falta de formació, la falsa percepció de seguretat i el fàcil accés a aquest medi i al material han fet que en aquests últims anys hagi augmentat el nombre de serveis per part del grups de rescat. Dijous, 3 de març de 2011. Hora: 20:30 TÍTOL: “BARRANCOS EN PERÚ” AUTOR: Antoni Sendra (Grupo barrancos en Perú) DURADA: 30 minuts ARGUMENT: Narra l’experiència viscuda en l’expedició “Gocta’10” al Perú, on 14 barranquistes espanyols aconsegueixen descendir la cascada de Gocta de 771 m. d’alçada, de les més altes del mon i fins fa molt poc, només coneguda pels habitants de la zona. També s’aconsegueix obrir una dotzena més de barrancs. Hora: 21:15 TÍTOL: “LO MARIOLA FILM” AUTOR: Albert Naudín Bolivar DURADA: 20 minuts ARGUMENT: Tracta de l’escalada en hivernal d’una via inèdita al Pic del Mariola, desconegut però imponent cim de la Franja Nord Pallaresaal Pirineu Català Divendres, 4 de març de 2011. Hora: 20:30 TÍTOL: “PUJAR I BAIXAR” AUTOR: Abel Arderiu Surinyac DURADA: 17 minuts ARGUMENT: Aquesta vegada més a prop, millor dit, el poble mateix de Roda de Ter on es poden tenir experiències i aventures sense haver d’anar lluny de casa nostra, els rodens ensenyem una mica la seva bellesa. Hora: 21:00 TÍTOL: “ACLIMATA, NOIA!” AUTOR: Ariadna Goberna Cabanyes DURADA: 15 minuts ARGUMENT: Proposem un parell de microexpedicions als Andes: al Cordón del Plata i al Cerro El Plomo. Són dos llocs interessants per viure l’experiència de l’andinisme, per aprendre a viure en alçada, o senzilla-
ment per fer aclimatació per a muntanyes més altes. No sempre hem fet cim, no sempre hem trobat companys de cordada, de vegades la “puna” ens ha traït..., però hem après que el més important era el camí, tot i el pes de la motxilla; respirar, quan no hi havia aire, i caminar encara més a poc a poc, quan el cim era a tocar. Hora: 21:20 TÍTOL: “RUTA DELS ANNAPURNA EN BTT” AUTOR: Jordi Varela Ciudad DURADA: 27 minuts ARGUMENT: Vivències de quatre lleidatans amants de la muntanya i la bicicleta en el seu viatge pel Nepal, realitzant el mític trekking dels Annapurna però en btt. Són ells mateixos qui a mesura que avança el viatge van enregistrant la seva aventura i ens narren els problemes que es van trobant, el tracte amb la gent de la zona i el descobriment d’una cultura tan diferent com allunyada dels estàndards occidentals. Tot i els problemes físics d’alguns dels membres de l’expedició durant la ruta, finalment aconsegueixen l’objectiu Dimarts 8 de març de 2011. Hora: 20:00 TÍTOL: “OJU PELIGRU” AUTOR: David Palmada Romera DURADA: 60 minuts ARGUMENT: Vídeo d’escalada artificial, on es viu l’obertura d’una nova ruta d’escalada al desert d’Huta, concretament a les Fisher Towers, les torres de gres més precàries del món, i on desprès de l’obertura ens adonem que ha nascut una nova proposta de graduació fins ara inexistent en l’escala actual. Hora: 21:00 TÍTOL: “EXPEDICIÓ PIRUW 2008” AUTOR: Albert Naudín Bolivar DURADA: 55 minuts ARGUMENT: Tracta d’una Expedició Andina a la Serralada Vilcanota, on es troba el cim més alt del Sud del Perú. l’Apu Ausangate de 6372m, cim sagrat i territori bressol de la cultura Quetxua, la qual coneixerem vivencialment abans i després d’escalar les seves parets gelades més enllà dels 6000m. Dimecres 9 de març de 2011. Hora: 20:30 TÍTOL: “EL EVEREST PROHIBIDO” AUTOR: Victor Riverola Morera DURADA: 55 minuts ARGUMENT: Ascensió a l’Everest amb el mínim equip possible i sense oxigen per part de Xavi Arias i Xavi Aymar. Quan preparaven l’atac al cim el 7 de maig del 2008 es van trobar amb la torxa olímpica dels Jocs de Pekín que va fer que el govern xinés tanqués la muntanya i prohibís l’accés al cim fins que la torxa arribés. Hora: 21:30 TÍTOL: “E BUIO SIA” DURADA: 1’ 52’’ TÍTOL: “PETTICASCO” DURADA: 5’ 48’’ AUTOR: Sirio Secchi ARGUMENT: Espeleologia Dijous 10 de març de 2011. Hora: 20:00 TÍTOL: “THE FANATIC SEARCH 2-A GIRL THING” AUTOR: Worklessclimbmore fims
28/29
tripa47.indd 28
10/02/2011 0:12:35
DURADA: 90 minuts ARGUMENT: Presentació en 7 capítols de les dones escaladores més destacables del món, des de Brooke Raboutou de 9 anys fins Lynn Hill de 50 anys. Passió de les dones per l’escalada. Pel·lícula del Festival Explos. Divendres 11 de març de 2011. Hora: 20:00 TÍTOL: “ATACAMA” AUTOR: Josep Mª Parareda Serra DURADA: 45 minuts ARGUMENT: Un recorregut pel desert més àrid del món, Atacama. Profundes gorges, immensos salers, pics volcànics, grans altiplans, llacunes, el conjunt de guèisers més gran de l’hemisferi sud i com objectiu final l’ascensió al Pic Sairecabur de 6.020 metres d’alçada. Hora: 21:00 TÍTOL: “DEMENCIA SENIL 9ª+” AUTOR: Jordi Canyigueral Vila DURADA: 5 minuts ARGUMENT: L’escalador Basc Iker Pou supera el seu propi límit. Deu anys després de convertir-se en el primer repetidor de la mítica “Action Direct” 9a ara afegeix un plus a la seva màxima dificultat amb “Demència senil” 9a+. Una via espectacular amb un treball d’explosivitat i força de dits a l’abast de molts pocs. Hora: 21:10 TÍTOL: “PANAROMA” AUTOR: Jordi Canyigueral Vila DURADA: 12 minuts ARGUMENT: Retrat dels germans Pou que s’enfronten a la repetició d’una de les vies de paret més difícils del planeta “Panaroma” a les Tre Cime di Lavaredo (Dolomites) Hora: 21:30 TÍTOL: “MANASLU, HISTORIA DE UNA ILUSION A 8000M” AUTOR: Jesús Morales Manzanares DURADA: 37 minuts ARGUMENT: Experiencia vivida en el Manaslú durante 48 dias. Estusiamo, ilusión y sobre todo la espectacular belleza de la naturaleza en estado puro. Dissabte 12 de març de 2011 Hora: 18:00 CONFERÈNCIA -AUDIOVISUAL A càrrec de Liv Sansoz . Escaladora francesa que ho ha guanyat tot en resina Hora: 20:00 Entrega de premis i cloenda de la Mostra. Hora: 21:00 Refrigeri. EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA L’exposició fotogràfica romandrà oberta de les 10:00 fins a les 22:00 de dissabte 26 febrer al dissabte 12 de març i estarà ubicada a la sala principal d’exposicions. * El programa pot estar subjecte a canvis per lo que recomanem que el consultin la web i el blog de la Mostra per tal d’assabentar-se de les darreres novetats.
tripa47.indd 29
10/02/2011 0:12:37
escalada en neu i glaç
EL PIC DELS PESSONS
La canaleta de l’Aliga i la canal dels Isards
ANDORRA: PARRÒQUIA D’ENCAMP
natura i aventura febrer 2011
tripa47.indd 30
10/02/2011 0:12:41
www.naturaiaventura.cat
Situat al paradisíac circ dels Pessons, aquesta muntanya de línies altament elegants i altives que destaca poderosament d’entre les seves veïnes, és alimentada per diversos corredors i vies de gel i mixt de dificultat variada, que recorren la seva vertical i feréstega cara nord. Entre les nombroses propostes, en destaquem dues que sense passar d’una dificultat com a màxim moderada, ens ofereix elegància, estètica, bon ambient alpí i de ben segur, bones sensacions i un elevat grau de gaudiment, sense ficar-nos en coses extremes.
P
er a mi, el circ dels Pessons és un dels indrets més bonics del Pirineu andorrà, un indret idíl·lic que és molt a prop del Grau Roig, però que, en canvi, viu en un món de solitud fora de tot dubte; un indret relativament allunyat de les massificacions i els sorolls perpetus d’altres indrets d’Andorra. El circ dels Pessons és un gran altiplà situat per sobre dels 2.200 metres d’altitud, on hi conviuen més d’una vintena d’estanys i llacs de petites dimensions, essent el més destacat l’estany Primer, que també n’és el més gran. Els boscos no són massa grans ni espessos, però els arbres arriben fins ben amunt. Més enllà, les roques, l’aigua i algun petit prat conviuen en total harmonia, donant un aire diferent a l’alta muntanya d’aquest indret. No sé per què ni per quin motiu, un se sent relativament protegit. El circ està envoltat de grans i bellíssimes muntanyes, que en molts casos superen els 2.800 metres d’altitud, destacant-hi el pic de Montmalús, el pic de Ribuls, el pic dels Pessons mateix, el pic d’Ensagents i el pic del Cubil, entre d’altres. Durant els llargs mesos d’hivern i de primavera, a Pessons s’hi acumula molta neu,
30/31
tripa47.indd 31
10/02/2011 0:12:51
escalada en neu i glaç
fet que possibilita que tots els corredors estiguin sempre en condicions òptimes de neu. És normal trobar condicions des del final de novembre al final de maig, és a dir, sis mesos per gaudir d’aquesta activitat tan ferma i atractiva, l’escalada de corredors de neu i gel!!. ACCÉS I PUNT D’INICI: Cal arribar al Grau Roig. El punt de partida és situat a l’aparcament més baix (2.060 m), a l’altra banda del riu. APROXIMACIÓ: De l’aparcament del Grau Roig (2.060 m) ens dirigirem en sentit generalment sud-oest, pujant per la pista d’esquí fins que s’arriba a l’estany Primer. Les vistes sobre els diferents cims que envolten el circ dels Pessons són espectaculars. A continuació se’ns presenten dues opcions: la primera i més atractiva consisteix a travessar l’estany pel mig, mentre que la segona consistirà a evitar creuar-lo i donar un petit tomb per l’esquerra. Si deci-
diu travessar-lo aneu sempre amb raquetes o esquís, ja que hi tindreu més base. A més, aquests estris són fonamentals per poder fer l’aproximació a la canal. Prosseguiu l’itinerari d’aproximació en sentit gairebé sempre sud-oest, a través d’un terreny força suau i evident que no presenta cap tipus de dificultat. D’aquesta manera en poc més de 2 h 30 minuts, arribareu a l’inici dels primers pendents que porten a la via proposada. ITINERARI: La Canaleta de l’Àliga és situada immediatament a l’esquerra de la canal dels Isards, fàcilment identificable perquè és la més curta i la sortida fa una mena de collet. El nostre objectiu no és veu massa bé, ja que queda encaixonat entre dos esperons força marcats i grans, i dibuixa una llarga diagonal de dreta a esquerra, anant-se tancant progressivament. L’ambient d’alta muntanya és força bonic! Pugem pel mig de l’ample pendent, a través
d’un pendent de 40º/45º que va augmentant la seva inclinació fins a fregar els 50º. Aneu amb compte i no deixeu d’observar l’amenaçadora cornisa situada al capdamunt de la canaleta de l’Àliga. Els aproximadament 160 metres de desnivell que té la via són de ràpida execució, i en poca estona superem el tram més dret de la canal i ens endinsem en el seu tram més estret i elegant (45º al principi, 40º després). Observeu la cornisa que hi ha a la dreta de la sortida i escaleu el darrer tram enganxats a la paret de l’esquerra. Ambient molt alpí! La sortida a la cresta és fàcil (35º/40º) però prou elegant com per donar un caire especial a la canaleta de l’Àliga. Una vegada a la cresta us recomano que us dirigiu cap a l’esquerra i assoliu els propers pic de l’Àliga (2.815 m) i pic de Ribuls Sud (2.820 m), elegants i força assequibles, situats ben a prop de la sortida de la canal.
natura i aventura febrer 2011
tripa47.indd 32
10/02/2011 0:12:54
www.naturaiaventura.cat
Tot seguit i de camí de la canal dels Isards podeu assolir el pic Sud (2.805 m), situat immediatament a la dreta de la sortida de la canaleta de l’Àliga, i també el pic dels Pessons (2.864 m), punt culminant del circ que porta el mateix nom, i que és situat a una distància d’uns 30 minuts. EL DESCENS: La canal dels Isards té uns 140 metres de desnivell i una inclinació semblant a la canaleta de l’Àliga, essent la part superior, és a dir la sortida, la part més dreta i complicada, i que fàcilment pot arribar als 50º d’inclinació. No obstant això, la canal és ampla. Cal vigilar si hi ha pedres al mig i seguir una línia força directa que en poc menys de 20 minuts ens portarà al punt on iniciàrem l’ascensió de la canaleta de l’Àliga.
DE N I C A : DEL FINAL C È T A F I TX A ECOMANAD E MAIG. LD AR CASC,
ÈPOC RE AL FINA AMPONS, ELL B GR R NOVEM L: PIOLETS, DINO, UN PA AR R IA O R O C E T O S A Í M ORDA ONS, ESQU C , S É A. A RN BAST A I PAL ANQUES, D’ESTA A RVA, SOND DORES DE I, E SN S R E E QUET AFIA: COR NCHEZ (D R À G S O I L BIB PAKO , DE PUIGPE DORRA 09. LANA- LPINA. P 0 A 2 S , S VEL) : TO IAL A DITOR GRAFIA CA RTO 1:25.000) E ( . DRÓS IA D’HIVERN U G A P MA
El descens al Grau Roig és fa pel mateix itinerari de pujada. TEXT I FOTOS: CARLES GEL
32/33
tripa47.indd 33
10/02/2011 0:13:00
món sostenible
Caminant per la Transició Municipis que transiten cap a una societat postpetroli Marc Gavaldà Realitzador de l´exposició Pobles Indígenes i Petroli
La perillosa combinació dels efectes del peak oil, o esgotament del petroli, amb els efectes del canvi climàtic preocupa cada cop més a moviments veïnals d’arreu del planeta. A través de mecanismes participatius, una xarxa de pobles europeus intervenen als municipis per posar en marxa un “full de ruta” cap a la independència energètica. En pocs anys, la idea s’escampa, perquè “Sempre seràs benvingut a Transition Town”.
natura i aventura febrer 2011
tripa47.indd 34
10/02/2011 0:13:08
www.naturaiaventura.cat
El moviment de Transició El concepte de Transició va sorgir d’un treball que el dissenyador de permacultura Rob Hopkins havia fet amb els estudiants d’una escola de Kinsale (Irlanda). En aquest informe, anomenat “Pla d’Acció per una reducció de l’Energia”, s’apuntaven adaptacions creatives en els àmbits de la producció d’energia, la salut, l’educació, l’economia i l’agricultura per a un futur sostenible per a la ciutat. Dos dels seus estudiants, Louise Rooney i Catherine Dunne, es van posar a desenvolupar el concepte de transició dels pobles i el van presentar a l’Ajuntament de Kinsale, donant lloc a la històrica decisió dels regidors per aprovar el pla i treballar cap a la independència energètica1. Davant la proximitat dels efectes del Peak oil sobre les economies locals, una idea vinculada a la transició és la de resiliència ecològica o capacitat d’un ecosistema –incloent-hi el subsistema social– per resistir pertorbacions i mantenir-se2. La idea es va contagiar a altres pobles com Totnes (Anglaterra) , ciutat natal de Hopkins, una de les més implicades a posar en marxa iniciatives participatives per “despetrolitzar” la localitat. La creació d’una xarxa de pobles en transició va afavorir la propagació de la proposta, i al maig de 2010, hi havia més de 300 comunitats reconegudes com a ciutats en transició a Itàlia, Irlanda, el Regne Unit, Austràlia, Nova Zelanda, els Estats Units, el Canadà, i Xile. Darrerament, el terme ciutat
en transició s’ha transformat en iniciatives de transició per reflectir l’abast i el tipus de les comunitats involucrades –per exemple, pobles (Kinsale), suburbis (Portobello, Edimburg), o districtes de les ciutats (Brixton). Els objectius pràctics El moviment de transició és un recurs i un catalitzador per a la creació de comunitats resistents que són capaces de suportar l’esgotament energètic, el clima o les crisis econòmiques i al mateix temps crear una millor qualitat de vida en el procés. Es busca, doncs, estimular i donar suport a la creació de xarxes i capacitar les comunitats per adoptar, adaptar i aplicar l’enfocament de transició a la potenciació d’eines per reduir el consum d’energia, així com la reducció de la seva dependència de les cadenes de subministrament a llarg que són totalment dependents dels combustibles fòssils per a articles de primera necessitat. Reduir aliments quilomètrics és una àrea clau, com també els sistemes de transport i l’autoproducció d’energia. Entre els projectes realitzats destaquem la creació d’hortes comunitàries per conrear aliments, el tancament de cercles productius per reutilitzar els residus, tallers de reparació d’estris per evitar l’obsolescència programada3 o la posada en circulació de monedes locals. Posar-se a caminar Tot comença quan un petit grup de persones motivades dins d’una comunitat s’uneixen amb una preocupació comuna: com es mourà la comunitat davant els reptes de l’esgotament del petroli, el canvi climàtic? Es reconeixen diverses qüestions crucials.
Fins a cert punt, tots experimentem una vida desconnectada del nostre entorn vital, de la comunitat i del territori. La transició és, ho haureu endevinat, una postura que s’adhereix al moviment del decreixement. Si fins avui els mercats fan servir enormes quantitats de creativitat humana, enginy i capacitat d’adaptació per fer créixer el PIB i el consum d’energia, no hi ha raó, doncs, que no puguem fer el mateix per reduir-lo. Superant els burocràtics esforços de sostenibilitat institucionalitzada vestida de participació, com és l’aplicació de l’Agenda 21 a casa nostra, les iniciatives de Transició actuen preparant-se per a un futur incert. Com adverteixen als seus butlletins, “si esperem els governs, serà massa tard, si actuem com a individus, serà molt poc però si actuem col·lectivament podria ser suficient i just a temps.4” Un petroli, cada cop més car i contaminant, amb un clima cada cop més impredictible, ens faran la vida més difícil. Elements bàsics de supervivència, com són els aliments, l’aigua o l’energia escassejaran. Continuarem esperant, passius, que el Govern o les corporacions ens treguin les castanyes del foc? 1. Vegeu: www.transitionnetwork.org, www.transitionculture.org i el llibre emblemàtic: Rob Hopkins, The Transition Handbook, Green Books, Cornwall, 2009 2. Vegeu article en català: “Les ciutats en transició”, http://ca.demagazine.eu/la-practica/ciutats-en-transicio-crisi-global-resposta-local 3. Nom que dóna títol a un recent documental del programa “30 minuts” que reflecteix la conxorxa industrial per induir a un consum repetitiu d´articles que abans duraven molts anys. 3. A Barcelona, un col·lectiu ha començat a treballar el tema: http://barcelonaentransicio.wordpress.com
34/35
tripa47.indd 35
10/02/2011 0:13:14
vies ferrades
COMARCA: ROSSELLÓ
La Panoramique Ponts penjats sobre l’abisme
natura i aventura febrer 2011
tripa47.indd 36
10/02/2011 0:13:16
www.naturaiaventura.cat
L
a Panoramique és una de les ferrades més variades que s’han equipat. Ressegueix un seguit de crestes esmolades que dibuixen un recorregut sinuós i vertiginós, que combina passos aeris a voltes desplomats amb trams d’estrets xemeneies. Un parell de ponts penjats ens mostraran les amples panoràmiques que donen nom a la via : la vall de l’Aglí, les gorges de Galamús i les muntanyes veïnes encimbellades per les restes d’antics castells càtars, on el vent, sovint de tramuntana, ens gronxarà sobre l’abisme. COM ARRIBAR-HI: Des de Perpinyà prenem la D117 en direcció a Paretstortes (Peyrestortes). Travessem Les Cases de la Pena, Estagel i Mauri i arribem a Sant Pau de Fenollet, on girem a l’esquerra per l’avinguda 16 Aout 1944 i seguim en direcció a L’Esquerda. Quan el paisatge es tanca en forma de congost, veurem a l’esquerra una espècie de cantera abandonada per la que puja la via. L’aparcament es troba 50 metres més endavant, després d’un revolt a l’esquerra i abans del pont que creua el riu. APROXIMACIÓ: Tornem una mica enrere fins l’inici de l’engorjat. A la dreta veurem el panell informatiu amb els consells i les normes de seguretat i els primers graons que superen les plaques inicials. DESCRIPCIÓ: La via està molt ben equipada. Els primers graons ens permeten superar les llises i verticals plaques i ens duen al primer pont, un pont nepalès de 15 metres molt
36/37
tripa47.indd 37
10/02/2011 0:13:25
vies ferrades
CA TÈ C N I F I TX A ÍCIL T: DIF A LT U C I DIF 00m VELL: 3 DESNI EGUT: 900m R RECOR CIÓ: OEST’ 0’ TA ORIEN 3H. RETORN 5 B 3 PONTS. : S I A AM AR HOR
QUIPAD
R. : VIA E PONTS PODEN EVITA STÀ
E S TOTS E ENT:LA VIA UIPADA M Q A E P I T U N EQ E ·LENTM EXCEL
natura i aventura febrer 2011
tripa47.indd 38
38/39
10/02/2011 0:13:32
www.naturaiaventura.cat
aeri. El pont es pot evitar per una travessa que retorna al traçat original a l’altra banda del pont. D’aquí la via ascendeix per unes petites agulles desplomades fins el segon pont, també nepalès, que supera un barranc força ample. Aquest pont també es pot evitar per una variant. La via continua amunt i avall resseguint el perfil de la cresta fins un pont tibetà, llarg (uns 25 metres) i aeri. El podem evitar per la dreta. El tram final remunta la part m,és estreta de l’engorjat que, en forma de xemeneia, ens duu a dalt de tot. DESCENS: El camí de retorn està ben senyalitzat. És un sender –en algun tram un xic descompost- que baixa pel vessant oest fins l’aparcament. A l’alçada d’un espai d’esbarjo amb taules hi ha equipada una altra via ferrada, la Pichona. És una via d’iniciació ideal per aquells que comencen a practicar aquesta activitat.
38/39
tripa47.indd 39
10/02/2011 0:13:37
SUBSCRIU-TE HI SORTIRÀS GUANYANT Per què subscriure’m-hi?
* * * *
Reb cada mes Natura i Aventura a casa teva. No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la! Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats. Participa en els sorteigs mensuals de material, viatges i altres regals. Aprofita els descomptes que molts establiments ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.
Tot això per només
20€ l’any! Com subscriure’m-hi?
A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; Avda. de Roma, 152 entl-1ª. 08011, Barcelona.
GUANYA UN DELS 3 CAPS DE SETMANA D’AGROTURISME QUE SORTEJA
OMPLE LA TEVA BUTLLETA A QUALSEVOL D’AQUESTES BOTIGUES:
c/ Xerric, 9 08172 Sant Cugat del Vallès 936740553
tripa47.indd 40
c/ Bruc, 63 08009 Barcelona 935323143
Crta. Barcelona, 81 08201 Sabadell 937451074
Plaça Gernika, 1 bxs 08600 Berga 938213210
10/02/2011 0:13:48
DESCOMPTES: BOTIGUES DE MUNTANYA
Natura i Avenptutreau, . a pro
+
BOTIGUES DE BTT I EQUIPAMENT
ALLOTJAMENTS
HÍPIQUES
GUIES DE MUNTANYA
VOLS EN GLOBUS
PARCS ALS ARBRES
VISITES GUIADES
ADVOCATS
CAIAC
40/41
tripa47.indd 41
10/02/2011 0:13:51
LA GUIA DEL
turisme actiu
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ
EL BAIX CAMP
EL MONTSIÀ
CAMPMANY
MONTBRIÓ DEL CAMP
SANTA BÀRBARA
TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com
ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com
L’ALT PENEDÈS LAVERN (SUBIRATS)
HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com
EL BAIX EBRE
SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA
EL PERELLÓ
HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com
DELTEBRE
RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162
HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant. Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es
BERGUEDÀ VILAFRANCA DEL PENEDÈS
BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com
L’ANOIA
GÒSOL
ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Punt de partida per fer excursions al Pedraforca, serra del Cadí, Ruta dels Bons Homes... Molí de Gòsol, s/n. Mòb.: 636564310 www.molidegosol.com
EL BRUC
RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com
SALDES
HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com
HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports I el Parc Natural del Delta de l’Ebre. Gaudirà de les Vies Verdes amb bicicleta o a peu. Excursions 4x4 pel DELTA I ELS PORTS Winsurf a les platjes del Parc i tota mena de activitats nautiques. Tel. 977719017 - diego@hoteldiego.com www.hotelrestaurantdiego.com
LA SELVA ARBÚCIES
RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es
VALLÈS ORIENTAL SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA
RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY On podreu gaudir, al menjador i a la terrassa, de bons àpats tradicionals i a la vegada sofisticats, barreja del millor de la cuina catalana amb productes de D.O. de Lleó. L’especialitat del xef són els arrossos, siguin risottos o caldosos. Crta del Montseny, 406. Tel 938 482 805 www.lavalldelmontseny.com
SANTA MARIA DE PALAUTORDERA FONDA EL TURÓ DE L’HOME Situat al centre de Sta. Maria de Palautordera. Tracte familiar amb més de 100 anys d’experiencia. Especialitat en caça i bolets. Cuina casolana. Plaça Major, 6. Tel. 938 480 027 www.turodelhome.com
ORIENTAL
tripa47.indd 42
10/02/2011 0:13:54
tapesNiA47.indd 43
08/02/2011 10:36:35
MÉS VITALITAT
LÖFFLER TRANSTEX® Seamless La roba interior funcional de LÖFFLER - confeccionada amb la varietat de teixit TRANSTEX® Seamless – garanteix el màxim confort. El cos es manté eixut i calent gràcies a la tecnologia pròpia de dues capes: el costat interior és de polipropilè i el costat exterior és de modal. Els millors equips d’esquí del món també confien en la qualitat de LÖFFLER.
www.loeffler.at tapesNiA47.indd 44
08/02/2011 10:36:22