www.naturaiaventura.cat
48
MARÇ 2011
RAQUETES DE NEU
EL PIC MAIÀ I EL PIC D’ORTAFÀ
Imatge de portada: Curioses formacions polars prop del Pic d’Ortafà. Fotografia: Carles Gel
s
nada amb la x el màxim tecnologia propilè i el
VIA “JOSEP VIAPLANA”
en la qualitat
LÍNIES DELICADES AL PUIGCABRER
LA MIRANDA DE SANT ONOFRE
PANORÀMIQUES MONTSERRATINES
www.loeffler.at 03.11.10 11:55
tapesNiA48.indd 1
08/03/2011 12:06:18
ANY VI. NÚM. 48 MARÇ 2011
TIRADA: 15.000 EXEMPLARS
Direcció: Jordi Fernàndez
Coordinació editorial: Jaume Guillot
Correcció: Ferran Ballester Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Jaume Guillot
Col·laboradors: Carles Gel Marc Gavaldà Biel Ràfols Juan Carlos Borrego Ricart Adan Miguel Rosa Roberto Jorge Serratosa Albert Beneït
editorial L’any 2011 ha estat declarat, per l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) l’Any Internacional dels Boscos amb la intenció de promoure la gestió sostenible, la conservació i el desenvolupament sostenible de tots els tipus de boscos. Amb el lema “Celebrant els boscos per a la gent” la ONU oblida que encara estem lluny de poder celebrar amb alegria ni garantir la perdurabilitat de la massa forestal que cobreix un 30% del nostre planeta ni la supervivència dels més de 1.600 milions de persones que depenen dels boscos. La darrera dècada el món va perdre aproximadament 130 milions d’hectàrees de boscos, dades que la pròpia ONU camufla al considerar que la superfície replantada ha estat superior a la destruïda. Però les plantacions d’arbres no són boscos. La ONU presta servei un cop més a alguns centenars de corporacions que promouen i es lucren amb les plantacions de monocultius d’arbres i sembla donar més valors als arbres en sí que als centenars de milions de persones al món que viuen dels múltiples beneficis dels boscos i oblida el seu propi lema: els boscos per a la gent. Com si la cosa no anés amb nosaltres oblidem la nostra part de culpa en la destrucció massiva dels boscos pel model de producció i consum inserit en la nostra economia, capitalista globalitzada, que considera els recursos naturals com a fonts d’explotació i lucre. Aprofitem aquest esdeveniment anual per prendre consciència de la importància dels boscos, que proporcionen habitatge a moltes persones, que són un hàbitat importantíssim per a la diversitat biològica i que tenen uns funció vital d’estabilització del clima i del medi ambient mundial. Ens hi va la supervivència.
L’equip de NATURA I AVENTURA
Edita: H4XORS S.L. Avda. de Roma, 152 entl-1ª 08011 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat
Natura i Aventura és membre de:
Dipòsit legal: B-51.197-2006 Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03
tripa48.indd 3
15/03/2011 7:34:59
Sumari
16 06
rutes a peu 06
La Miranda de Sant Onofre
fauna autòctona 10
La guineu
curses d’orientació 12
Tècnica, cròniques, dubtes, entrevistes...
calendari 15
Calendari d’activitats i esdeveniments
raquetes de neu 16
El Pic de Maià i el Pic d’Ortafà
biblioteca 19
Novetats editorials
rutes en BTT 20
La Pobla de Lillet i el Ball del Moliner
curs de fotografia 26
L’equilibri de blancs
TwoNav 30
Configuració bàsica
món sostenible 34
Del carburador als pulmons
escalada clàssica 36
Via Josep Viaplana (90m, V+)
butlleta 40 20 natura i aventura març 2011
tripa48.indd 4
Descomptes i sorteigs
directori 42
Planifica les teves sortides 04/05
15/03/2011 7:35:09
..
tripa48.indd 5
15/03/2011 7:35:12
rutes a peu
LA MIRANDA DE SANT ONOFRE La plataforma des de la qual admirem el sud del massís COMARCA: BAIX LLOBREGAT
natura i aventura març 2011
tripa48.indd 6
15/03/2011 7:35:16
www.naturaiaventura.cat
Montserrat ha representat una icona de les religions de tots els nostres avantpassats. La seva fesomia particular ha atret tots els sacerdots i tota mena d’imaginacions espirituals, des del neolític a l’actualitat, i tant el seu horitzó retallat com la pròpia muntanya han servit com a referents rituals, tant per alçar llocs de culte com per forjar enterraments.
A
sol ixent, la família sencera, abandona el tancat de fusta i pedra del poblat ramader, dalt d’un turó. Caminen cap clots, entre gallines que cloquegen i olor a llana bruta d’ovella i cuiro de cabra. Homes envellits i dones joves mussiten oracions mentre els homes joves condueixen la llitera amb la morta a coll, voltada de vailets. Cap altre membre de cap de les altres famílies de la tribu els acompanya. No volen enemistar-se amb el bruixot, el veritable quefe de la tribu. La guàrdia ha barrat el pas de la muralla quan l’últim individu de la família ha marxat i, poc després, tots els habitants del turó s’han desfet del silenci de la nit i de la mort per reprendre les seves activitats diàries. Quan el sol espetega contra les parets de migdia de Montserrat, la comitiva fúnebre s’esmuny per un viaró cap a la Cova Freda, on des de centúries i centúries els morts de la tribu reposen i es descomponen, fonent-se amb la pols i la terra de la muntanya. És la tradició. La morta, però, té tots els números per esdevenir l’actriu principal del darrer sepeli a la cova, i quan a mig matí és al clos, cara amunt, la cara embetumada d’oli de romaní, voltada de les seves andròmines més preuades, tapada tota ella amb terra santa de la cova, els presents no poden amagar una sensació de punt i final, de camí de no retorn, d’esgotament d’una època. Una germana de la finida recita la mateixa oració dins del mateix ritual repetit durant generacions, però de cop s’atura en una paraula i dubta. Algú l’ajuda, i la germana de la morta continua l’oració a passes, a veus insegures, gesticulant i untant més oli i pintura funerària amb inseguretat, com si li faltés la pràctica.
En acabar l’acte la família comparteix la resta d’objectes de la difunta, i es cruspeix l’esmorzar de dol, com mana la tradició. Avellanes, glans i cor fumat de senglar. Muts i respectuosos, esperen que els rajos del sol penetrin per la boca de la cova per sortir a l’exterior. La llum esclata i el sol vola per la volta celeste mostrant el poblat ramader damunt del turó i el rierol que el separa d’un altre poblat, aquest cop agrícola, rodejat de camp de blat i hortes. Són els veïns del nord. Fa anys, potser cinc o sis generacions, van aparèixer sense ser convidats, i s’hi van instal·lar a l’altra riba per expandir-se comercial i culturalment. –Ho diu el bruixot, el cap de la tribu: ells són el futur. Seguim-los –irromp una veu pansida. –Ja ningú més continuarà la nostra tradició. Amb la mort de la jaia, s’acaba la nostra cultura. Que els esperits dels avantpassats ens perdonin –sentencia una altra, amb un to melancòlic. La marinada porta olor de cendra i de carn rostida. Ningú no té gana, però. –Les velles tradicions no són certes –un adolescent ha aixecat la veu i, orgullós i altiu, sembla preparat per enderrocar el que queda de la tradició del poble del turó. –Creus que està bé el teu comentari, tenint el cos de la jaia encara calent? No te l’estimaves? Ella ens ha mantingut cohesionats al voltant del que hem estat des de la nit dels temps. –Però, mare... –replica–. Som la darrera família que creu que la Cova Freda és la porta de la Muntanya dels Pollegons, la muntanya on anem a parar un cop morts per gaudir d’una vida eterna en forma de
06/07
tripa48.indd 7
15/03/2011 7:35:19
rutes a peu
planta o de bestiola. –Són les nostres creences ancestrals!!!! –De debò te les creus, tu? La mare mira cap al poblat del turó. No, més aviat dubta. Si les nostres creences fossin certes, pensa, els esperits haurien vingut en auxili nostre. I no ha estat així. Damunt de la muralla un soldat passeja la llança en direcció a la riera, on un reguitzell d’homes i rucs es belluguen entre tots dos poblats. Els del turó hi porten llana i carn fumada. Els de la plana cereals, càntirs i sal. Rere seu els sorolls de la vida: les dones curant el cuir, els nens tenint cura del bestiar, els homes carregant els rucs... –Ai, fill. Ja mai serem el que vam ser –i la mare comença a caminar cap al poblat del turó. La família, tot i romandre uns segons ancorada a la porta de la cova, la segueix emmudida. Quan passen un doll calmen la set i seuen una estona per refrescar-se. El sol ha arribat al centre del firmament i desdibuixa la línia de l’horitzó. –Au, som-hi. Les ovelles ens esperen. Tothom s’aixeca de terra. Uns minuts més i seran a la muralla. Però quan hi arriben no s’estan de mirar el nou cementiri, vora el camí de la plana, on ja fa unes quantes generacions que els vilatans enterren els morts amb el ritual nou. Per arribar a l’esperit de la Muntanya dels Pollegons ara cal cremar els cossos perquè el fum es confongui amb la boira, i després guardar les cendres en una urna abans de colgar-la tot esperant que germinin, de nou, com una llavor. –Les idees que venen del nord –acaba dient la mare, resignada. No se’n recorda, seria massa demanar, ni cap contalla s’ha pogut conservar per ajudar-la, quan la seva tribu va arribar a la depressió del Llobregat, mil o dos mil any enrere. Ni en l’efecte que aquell adveniment va causar a aquells homes que no coneixien ni el bronze ni cap altre metall. TEXT: JUAN CARLOS BORREGO
natura i aventura març 2011
tripa48.indd 8
15/03/2011 7:35:24
LA RUTA PAS A PAS
FITXA
www.naturaiaventura.cat
DESNIVELL: 700 M ÈPOCA: ELUDIR ELS MESOS D’ESTIU I ELS DIES POSTERIORS A PLUGES FORTES.
TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DURADA: 4 HORES I ESCAIG DIFICULTAT: ALTA
Sortireu de l’aparcament de l’ermita de la Salut de Collbató (1), on hi ha l’àrea de pícnic de les Coves del Salnitre, per agafar un corriol en direcció NE marcat de GR-5. Molt costerut però breu, mena a un revolt de la carretera (2) d’accés a les Coves del Salnitre. Continuareu en direcció a l’entrada de les Coves per deixar-les enrere tot agafant un corriol pla, amb més coves i avencs a les rodalies (Cova, Gran, Cova Freda...). Resseguint el GR-5 trobareu la cruïlla amb el GR-6 (3), que ve de Ca l’Astruc Nou, a la dreta (40 min). Heu de continuar recte. Aviat el camí s’enfila per unes escales i comença l’ascensió de debò. El rumb gira a N, i creuareu a l’altra banda de la carena. A poc a poc us apropareu a la cruïlla (4) (1 h 25 min) on, per l’esquerra, pujarem a Sant Miquel, amb trams de desnivell més acusat. Hem de desembocar en una pista de ciment (5) on continuarem l’ascens per l’esquerra trepitjant unes rampes fortes que ens transporten a l’estació del funicular de Sant Joan, al Pla de les Taràntules (6), on hi veureu la cruïlla cap a Sant Joan. L’agafeu i hi aneu pel camí cimentat fins a la petita ermita (7) (2 h). A les seves esquenes hi ha les balmes de Sant Onofre, amb baranes. Ens hi dirigim per resseguir-les fins a unes escales, que caldrà pujar fins a una cruïlla de senders. Llavors cal continuar per l’esquerra entrant en un congost o canal que cada cop és més costerut, avançant amb dificultat. Al final, quan arribem a un estimball, hem de grimpar per la pedra nua (esquerre) fins a la Miranda de Sant Onofre (8) (2 h 15 min). Després desfarem la ruta fins a l’ermita de Sant Joan per continuar entrant en un senderó situat en un revolt (9). Seguint unes marques blaves davallarem fortament per un pendent boscós que mena a l’entroncament amb el camí dels Pollegons, on caldrà girar a l’esquerra (3h). Sou al clot de la Mònica. Amb compte anireu perdent altitud fins a assolir el pla (3 h 35 min), on trobareu la pista (10) de la Vinya Nova. Allà girareu a l’esquerra per acabar l’itinerari a Collbató.
08/09
tripa48.indd 9
15/03/2011 7:35:33
fauna autòctona dels Països Catalans Fitxa 5
La guineu : la bella valquíria dels forests Albert Beneït Rochés Agent Rural Poques vegades la cultura popular ha estat tan cruel com meravellada per una mateixa espècie, per un mateix animal, com el que ens ocupa avui. Potser només trobarem un cas que la supera en aquest sentit, el llop, i com raonareu correctament quan sapigueu de quina espècie parlarem aquest mes veureu que potser són tan odiades com vanagloriades gairebé per les mateixes raons com per la gran semblança física, guardant lògica distància entre aquest i la nostra convidada d’avui: la inigualable guineu. Dic inigualable perquè les característiques d’aquest animal fan que sigui, sense cap discussió objectiva alguna, un dels animals més bells i astuts de casa nostra. Una simple i ràpida visió d’una guilla en el seu hàbitat fa quedar a qualsevol persona, amb un mínim gust, simplement meravellat de la seva estampa. Anant al gra, la guineu roja, o guilla, Vulpes vulpes en llatí, és un dels membres de la família dels cànids més estesos per tot Europa, l’antiga URSS i gairebé a la resta d’Àsia i Nord-amèrica. A més, a causa de la introducció, aquest animal es troba també en una bona part d’Austràlia. De fet, molts naturalistes la cataloguen com l’animal terrestre més estès en el nostre planeta. Poca broma. En el nostre cas, i en el de la resta de la península Ibèrica, és un dels mamífers claus en la cadena tròfica. Això, com veureu més endavant, no és entès per part de certs col·lectius que sovint es creuen excessivament afectats per la pobra guilla. Només atribuïble a falses creences de natura, en part d’aquests col·lectius, es veu a la guineu com una amenaça quan en realitat és una de les millors encarregades de la millora evolutiva de bona part de la nostra fauna. Ho entendreu quan parlem més endavant de la seva dieta. De característic i bell color roig, blanca panxa i meitat inferior de la seva cara, orelles punxegudes i sempre expectants, i preciosa, llarga i peluda cua, podríem dir que l’animal que ens pertoca avui és –en poètica sem-
Fotografia 1: petjada de guineu.
natura i aventura març 2011
tripa48.indd 10
blança– meitat llop, meitat gat. Les seves potes i les puntes de les seves característiques orelles triangulars seran de color negre. Generalment de mida similar a la d’un gos mitjà tipus border collie, la nostra guineu és el mamífer oportunista per excel·lència. Deixeu-m’ho tornar a dir: per excel·lència. Pesant al voltant d’uns 7 kg és un animal de reconeguda astúcia, i en aquest sentit coincideixen tant admiradors com detractors, a més de ser un autèntic tot terreny atès que hi ha guilles tant en boscos muntanyosos com en planes obertes, fins i tot al voltant de ciutats. Tot i ser especialment nocturna, la guilla és dels carnívors més actius també a ple dia. Tanmateix, és un animal força solitari excepte quan s’aparella. La seva dieta és molt àmplia –recordeu que l’hem catalogada com l’animal oportunista per excel·lència– i pot contenir pràcticament de tot, des de tot tipus de carn, ja que és un animal que si pot menjarà majoritàriament carn, fins a invertebrats, carronyes, fruits, inclús deixalles. A més, intel·ligent, la guilla emmagatzema menjar en petits sots per a quan aquest pugui escassejar. És àgil, ràpida i efectiva, i gaudirà com ningú caçant conills, llebres, perdius, així com rosegadors; per això també l’hem guardonada com a bona encarregada de la millora de moltes espècies, millora per la via ràpida atès que la mare natura se serveix d’efectius depredadors com la guineu per posar a ratlla els “pitjors” exemplars que figuren dins la seva dieta. Alguns troben la natura cruel, altres creiem que és tan admirable com immillorable. Tornant a la seva dieta, i també al seu savi oportunisme, arribem a un dels fets que l’ha convertida en etern enemic de part del gènere humà. D’una banda, per a la pagesia, atès que la guilla és hàbil invasora de galliners, als quals la duu el seu instint d’eliminar tota gallina al seu pas –tot i que no la pugui menjar– quan aconsegueix entrar-hi dins. Es pot entendre que el pagès defensi allò que és seu i no sigui especialment amigable amb ella. No obstant això, cada cop més, els pagesos han entès que han de conviure amb ella i que la construcció d’un bon i inexpugnable galliner és la millor opció per guanyar-li la partida a la guineu. D’altra banda, trobem el col•lectiu dels caçadors, ja que equivocadament la guilla ha estat considerada com un ésser sobrant en les àrees de caça. Bàsicament perquè dins la seva dieta hi entren espècies cinegètiques com la perdiu i el conill. La guineu, tan perseguida i eliminada amb els mètodes més cruels imaginables és cada cop més entès com un animal necessari per a l’equilibri biològic. De fet, tots aquells que han cregut que eliminant totes les guineus –adés furtivament, adés penat per la justícia aquest fet– han vist que han perdut el temps ja que cada territori necessita una guilla que el conquereixi i defensi, sinó aquella terra de ningú temporalment és envaïda per més guilles de les que aquest pot contenir en un afany per guanyar “regnat”. No cal entrar en la baixesa d’algú que creu que qualsevol mètode és bo per aconseguir un virtual triomf de tan inexistent honorabilitat. És responsabilitat de tots informar de qualsevol
10/11
15/03/2011 7:35:36
www.naturaiaventura.cat
indici de verí, cep o llaç per eliminar animals, atès que estan prohibits i són perillosos tant per a la fauna com per a les persones. En arribar a la pregunta de com reconèixer el rastre d’una de les nostres guineus, cal destacar-ne la petjada, ja que trobar els seus caus –propis o reaprofitats d’altres espècies– serà tasca per a rastrejadors avançats. Aquesta petjada marcarà quasi sempre 4 dels seus 5 dits de les potes del davant, des del darrere només marquen 4 dits. Si el terra és prou tou, també marcarà les seves respectives ungles. Pot ser confosa amb la petjada d’un gos tot i que la de la guilla és de forma més allargada. La regla bàsica per diferenciar-les serà unir mitjançant una línia imaginària la part inferior dels 2 dits davanters –entre ells– i la part superior dels dos del darrera –també entre ells. En el cas de la guineu aquestes línies no es tallaran entre elles, mentre que en el cas de petjades de gos sí que es tallaran. D’altra banda, la guineu utilitzarà els excrements per marcar el territori, i tot i que el seu contingut és tan variat com la seva dieta, l’olor d’aquest és molt forta i molesta.
Fotografia 3: guineu
tripa48.indd 11
Per acabar cal dir que el seu període reproductiu s’activa de desembre a febrer quan les femelles entren en zel. Un cop cobertes les femelles aquestes pariran de 3 a 8 cadells generalment cap al març-abril. Al final de l’estiu aquestes noves guineus se separen dels seus pares a buscar el seu merescut i necessari lloc. No dubteu a defensar la seva bellesa, astúcia i capacitats davant d’aquells que encara utilitzen adjectius de menyspreu per anomenar-les. Cal estar molt orgullosos de disposar en les nostres contrades d’un animal tan excepcional.
15/03/2011 7:35:39
curses d’orientació
per Biel Ràfols, campió d’Espanya 2010 bielrp@naturaiaventura.cat
a c i n Tèc
T’ho jugues tot en l’elecció d’itinerari La copa catalana tornava als boscos de Gósol per disputar-hi la penúltima prova de la temporada 2010, en un terreny annex al que va ser el primer a ser analitzat com a elecció d’itinerari a la revista. El tram correspon a les fites 4-5 de la cursa d’homes elit. La cursa constava d’una primera part amb prats de pastures de bona visibilitat i una segona amb boscos desnivellats i amb més detall de corba de nivell. Ruta vermella, TOMMI TÖLKKÖ (8:10): sortida en direcció est (igual que totes les altres rutes) per anar a buscar el camí. Segueix el camí retallant alguna cantonada i va a buscar el coll entre els dos turons. Segueix el camí, baixa al camp i ataca la fita pel camí de dalt. Ruta blava, BIEL RÀFOLS (8:27): s’inicia igual que les altes, però des de la corba, travessa el camp en direcció est fins a passar pel bosquet (blanc delimitat amb punts negres que vol dir límit de vegetació clar). Un cop allà segueix pel camí en direcció nord i ataca la fita des de l’obert a corba de nivell i pel camí.
Ruta verda, POL RÀFOLS (8:50): sortida igual que les altres rutes, però es desvia abans pel camp, per anar a buscar en direcció est el camí de sota la fita 2. Segueix pel camí i ataca la fita des de la paella i en direcció nord. Conclusió: Com es pot veure en els temps parcials, les distàncies (1.170 m la vermella, 1.274 m la blava i 1. 222 m la verda) i el desnivell (95 m la vermella, 70 m la blava, 85 m la verda), les tres rutes són força semblants. Les rutes vermella i blava tenen un atac final més còmode ja que venen de dalt i el terreny és obert, per tant visualment es pot ubicar la fita en el terreny relativament fàcil. Sembla que en la ruta verda, la relació distància-desnivell no és bona, a part de tenir una forta pujada de 45 m al final. Entre les rutes vermella i blava, sembla que val la pena fer la ruta més directe (vermella), sumant més desnivell, i no pas rodejar la muntanya i anar pel camí a mig vessant.
natura i aventura març 2011
tripa48.indd 12
15/03/2011 7:35:46
EL CONSELL
www.naturaiaventura.cat
Rumb amb desviació voluntària Aquesta tècnica consisteix en prendre una direcció cap a un element gran i lineal, que és a prop de la fita. Ens desviarem voluntàriament a dreta o esquerra i ens assegurarem que quan fem el rumb quedem a la banda de la fita que volem. D’aquesta manera, l’element també actuarà com a línia de parada per no passar-nos la fita.
COLLSEROLA I ROGAINE de itans més gran del món Quan l’utilitzarem? Sempre que una fita tingui una gran referència a algun costat i no vulguem tenir el dubte si ens hem quedat a la dreta o a l’esquerra quan hem fet el rumb. Comentari: aquesta tècnica es fa servir quan fem un rumb cap a la fita, i podríem tenir el dubte, si no la veiem, de no saber si ens hem quedat a la dreta o l’esquerra. Amb la desviació voluntària, sabrem segur a quin costat de la fita ens hem quedat.
un dels parcs metropol ÈNCIA 6 hores d’orientació per REBALL EN EQUIP-RESIST ORIENTACIÓ-ESTRATÈGIA-T a acull la 3a prova de la Cop l de Collserola (Barcelona) ura Nat c na Par d’u el ta bril trac d’a 9 Es El proper COLLSEROLA. GAINE PARC NATURAL DE Catalana de Rogaines: I RO s característiques que es dis ste que d’a era prim la , ada dur ga . llar ona de ió cel cursa d’orientac pulmó de la ciutat de Bar ai natural conegut com el putarà a Collserola, un esp n ts, els quals disposaran d’u ips de 2, 3, 4 o 5 participan de xim mà el r gui nse La participació es farà en equ aco per ègia mateixos decidiran l’estrat tuació mapa de 40 km2, on ells que cadascuna té una pun pte com en int ten 30, de l tota n d’u les sib pos fites es. física i/o tècnica per trobar-l diferent, segons la dificultat caran a l’arribar al límit al blog de la cursa i es tan rtes obe an enest ja ns cio crip Les ins lserola ha estat catalogat rec servar l’estat del Parc. Col r èixe con a ar don ent de 300 participants, per pre nim bé d’aquest esdeve tam iu ect obj es i l ura rès Nat inte c n tment com a Par aquesta amb un gra i respecte en zones com els valors de comportament la.blogspot.com/ ero olls nec gai Més informació: http://ro natural.
12/13
tripa48.indd 13
15/03/2011 7:36:00
curses d’orientació
ta s i v tre
L’en
Josep Maria Dedéu i Rosell, des de gener de 2011, president de la FCOC Com vas començar a fer orientació? L’Enric, el meu fill, va començar a practicar-la i arran d’això, la meva dona Rosa Maria i jo ens vàrem engrescar. En Lluís Ferrer hi va tenir molt a veure. M’agrada l’orientació perquè... És com la vida mateixa: reptes a superar, camins a escollir, bones i males companyies, recerca d’objectius... Hi he viscut tota mena de sensacions i molt intenses. Però canviaria... La complexitat organitzativa: l’organització d’una cursa requereix un esforç altruista continuat d’un col·lectiu ben organitzat i dirigit, de com a mínim un any. Organitzar un entrenament requereix la saviesa i disposició d’una persona. Aquesta és la grandesa d’aquest esport. L’orientació em dóna… Felicitat. Oportunitats per superar-me i per compartir tota mena d’experiències amb gent especial a la qual tinc gran estima. Sí, penso en tu. T’estic molt agraït. Com et veu la gent que et coneix i sap que fas orientació? Amb simpatia i curiositat. Sempre vaig animant a tothom perquè ho provin. Em va fer molta il·lusió, en el darrer entrenament, què una noia recordés el què li vaig dir fa uns anys a la seva primera cursa, en la qual jo estava donant les sortides. Si em busqueu, em poden trobar a... A un bosc, a la recerca d’una fita, als entrenaments d’en Tommi, a Venècia, a Finlàndia, a qualsevol lloc on hi hagi gent interessant i divertida. Arreu, on no hi hagi aglomeracions. Quina és la cursa en què t’ha agradat més participar? N’hi ha tantes en què m’ho he passat bé, que seria injust assenyalar-ne una. El que valoro és que l’enorme esforç d’uns quants permeti gaudir tant. M’agrada comentar les tribulacions postcursa amb els companys. Quina cursa recomanaries als nostres lectors? Apart de totes les que s’organitzen a Catalunya, tant les puntuables com les populars, el TIC de Barcelona, el MOV de Venècia, el FIN5, l’ORingen... Aquestes s’han de fer, almenys un cop a la vida. Què fas quan no tens ni idea d’on ets? Seguir cap a una direcció determinada fins que passi el que passi o bé tirar enrere per resituar-me. Al principi, quan domina encara més la inseguretat, fas de tot, fins i tot coses inconfessables. Quins són els teus objectius com a orientador? A nivell personal, continuar-me implicant, gaudir-ne cada vegada més amb la família, els amics, voltar tant com sigui possible. En el pla federatiu, estar a disposició de tots vosaltres , els que esteu llegint l’article d’aquesta magnífica revista. Quins són els teus nous projectes com a president En tot allò en què estic compromès, he d’exprémer al màxim la jornada, dosificant-me igual que en una cursa. És impagable la labor que ha començat a fer en Santi Guillen. M’hauré d’espavilar amb imaginació i el bagatge de gestió. Sóc un més d’una junta que serà representativa o no serà, i per tant entre tots ajudarem tothom que proposi, treballi i engresqui, primant tant els que ens representen com els que s’inicien, sobretot a la canalla. Què canviaries de l’anterior junta? El resultat està a la vista i només cal agrair tot el que s’ha fet per divulgar l’orientació i perquè les curses siguin de qualitat. Si no fos com sóc, em faria basarda seguir els passos d’en Carles Lladó i de tots els que han vingut al darrera i que han deixat una petjada inesborrable.
natura i aventura març 2011
tripa48.indd 14
15/03/2011 7:36:08
març - abril
Data Activitat Organitza Bicicleta de muntanya 20/3 Marxa BTT Vila de Seròs Club Ciclista I Excta. Almatret 27/3 Lluçanès feréstec Unió Ciclista del Lluçanès 3/4 Excursió BTT Pantà de Guiamets Club Excta. Priorat
Contacte www.cce.almatret.es www.uniociclistallucanes.cat clubexcursionistapriorat@gmail.com
Curses de muntanya 27/3 Ruta del Sol Blau Centre Excta. Torrellenc
http://cet.en.eresmas.com
Curses d’orientació 20/3 Popular raquetes-O Tavascan Club Orientació Catalunya 27/3 Copa Catalana Llarga distància UPC 9/3 Ir Rogaining Collserola La Fita
www.clubcoc.cat http://upc.orientacio.org www.lanovafita.com
Esquí de muntanya 2, 3/4 Pic Brazato (2.719 m) Club Excta. De Gràcia
www.cegracia.cat
14/15
tripa48.indd 15
15/03/2011 7:36:17
raquetes de neu
EL PIC MAIÀ I EL PIC D’ORTAFÀ DOS CIMS I UN RACÓ IDÍL·LIC
ANDORRA: PARRÒQUIA D’ENCAMP
natura i aventura març 2011
tripa48.indd 16
15/03/2011 7:36:22
www.naturaiaventura.cat
E Als voltants del port d’Envalira hi ha un indret que sembla tret d’un llibre de contes, on els perfils de les muntanyes són els més adients i els paisatges fantàstics. Aquest és un veritable paradís per fer-hi excursions amb raquetes de neu; sens dubte un dels millors d’Andorra i a l’abast de tothom...
l pic Maià va ser el primer cim d’Andorra que vaig pujar amb esquís. Des d’aquell llunyà hivern del 1985 hauré pujat una vuitantena de vegades aquesta muntanya d’alçària modesta i molts somnis realitzats. No és ni molt menys el meu cim predilecte ni preferit, però sí que en canvi és una muntanya i una zona on he fet molta activitat alpina, atès que al vessant més vertical del pic Maià hi he obert cinc itineraris de neu i gel força atractius i entretinguts. I després de tants anys continuo ananthi, sempre a la recerca de noves sensacions i d’intentar reviure antics records. No obstant això, els vessants que miren cap al port d’Envalira i cap a les muntanyes de Soldeu, són els més adients per fer-los amb esquís i raquetes. El pic Maià i el pic d’Ortafà són dues ascensions d’iniciació... potser del més bonic que es pot trobar al Principat d’Andorra, ja que els pendents són agraïts, els perills objectius pocs, i les vistes... ufff, les vistes... senzillament meravelloses. ACCÉS I PUNT D’INICI: Cal arribar al port d’Envalira (2.408 m), punt de partida per realitzar aquesta doble ascensió, ja sigui des d’Andorra la Vella o des del Pas de la Casa per la carretera general. ITINERARI: Comencem aquest itinerari al port d’Envalira (2.408 m), collada per on passa una de les carreteres situades a més altitud d’Europa, que separa el vessant sud del vessant nord de la serralada. Del Port ens dirigirem generalment en sentit Nord/Nord-est, donant l’esquena a l’hotel, al restaurant i a la benzinera, enlairant-nos per uns suaus pendents que sense cap mena de dificultat, en menys de 15 minuts, ens deixen al cim de la Tosa de Moscatosa (2.466 m). Identificarem aquest cim pel pal clavat al seu cim i perquè és una bonica talaia damunt el port d’Envalira i les pistes d’esquí. Des d’aquest punt també es gaudeix d’unes vistes molt boniques sobre el pic Maià. Continuarem l’itinerari dirigint-nos en sentit Nord-oest, primer per un terreny força planer
16/17
tripa48.indd 17
15/03/2011 7:36:30
raquetes de neu
i tot seguit en suau descens en direcció al coll Maià (2.441 m), ampla collada que assolirem en uns 10 minuts des de la Tosa de Moscatosa. Des d’aquest indret es gaudeix d’unes vistes extraordinàries sobre els circs dels Pessons i dels Colells. Davant nostre s’aixeca la gran i ampla pala del pic Maià. Pugem en sentit Nord/Nordoest, deixant les cornises de l’aresta ben a la dreta, buscant els millors passos damunt d’una pala d’inclinació uniforme, però que de tant en tant es redreça una mica. L’ambient és magnífic i a mesura que ens enlairem comencem a veure els cims més alts d’Andorra. Cap als 2.600 metres accedim al plató sumital. Ens dirigim vers l’edifici que aplega un gran repetidor i que –malauradament– ocupa la meitat de l’espai del cim. Poc després assolim el cim del pic Maià (2.615 m) (una mica menys d’1 h des del port d’Envalira). A l’esquerra hi ha un vèrtex geodèsic i una mica més a la dreta una miniestació meteorològica. Les vistes són meravelloses en totes les direccions. L’objectiu següent és pujar el pic d’Ortafà, el qual des d’aquí es veu perfectament. D’un cim a l’altre no hi ha gaire distància, però cal travessar una zona més semblant a un paisatge polar que als Pirineus on ens trobem.
natura i aventura març 2011
tripa48.indd 18
PER A A È C N I C NYS DE 3 H T A X FIT ME I. I: DOC L’ITINERA R metres HORA R 0 T
O UNS 40 RUTA ZA R T REALIT ACUMULAT: I UNA, CAL N S N E Ò ASC CAP PER P : T A A C LT ENT DIFICU CIÓ TOTAL. A AMB EL V R A U I C C D’INI OLTA , AMB M , A RVA ANA R RNISES. STONS A B , O S C I LES L: RAQUETE IA R EL MATER PALA. TAS PO GEL, E U Q I A R SONDA FORMACIÓ: E CA RLES D N MÉS I ORIENTAL, O E N . I ) PIR 007 IVEL, 2 (DESN
Davallem suaument en sentit Nord-oest, a través d’unes amplíssimes extensions nevades força planeres. Descobrim l’Ariège francès i la Pica d’Estats. Normalment, el vent s’encarrega de construir i posteriorment congelar les ones fetes pel vent. El paisatge és cent per cent polar!! Sense cap dificultat arribem al coll d’Ortafà (2.535 m), i a continuació, remuntarem la pala cada vegada més estreta, que, sense
dificultats destacables, ens deixa a l’aresta final, més estreta i que a mà dreta presenta unes cornises considerables. Amb les raquetes posades s’arriba al petit cim del pic d’Ortafà (2.612 m). Poc més d’1 h 30 min des del port d’Envalira. Ambient alpí!! DESCENS: A través del mateix itinerari. TEXT I FOTOS: CARLES GEL
18/19
15/03/2011 7:36:36
biblioteca
Novetats editorials LA VALL DEL FLUVIÀ EN BTT PEDALANT PER L’ANTIC COMTAT DE BESALÚ. 18 ITINERARIS.
Noves guies
Essencial
Autor: Joan Bosch i Font Editorial: Cossetània Edicions Preu: 11,50 € Pàgines: 108 (72 il·lustracions) La vall del Fluvià és un espai natural molt singular per a la pràctica de la BTT. En aquesta guia trobareu camins, corriols i pistes que no surten en cap mapa, però també senders i bones pistes per pedalar. Hi trobareu itineraris per a tots els gustos i dificultats, per posar-vos a prova i per anar de passeig en família. La generosa vegetació de la zona acompanya la gran riquesa d’art romànic que trobarem en ruta: ermites, esglésies i masies de gran bellesa. Tots els itineraris d’aquesta guia són circulars i tenen el seu punt de sortida i arribada a la vila comtal de Besalú. Un poble que per la seva història és fuster i matalasser del bressol de Catalunya
CATALUNYA. 50 EXCURSIONS INOBLIDABLES (3A EDICIÓ) Autor: Jordi Longás Mayayo. Editorial: Cossetània Edicions Preu: 23,80€ Pàgines: 120 (totes en color)
Les úniques guies de viatge en català
Caminar és una de les millors formes d’aprendre a estimar la terra, de respectar el nostre medi i de viure amb harmonia amb nosaltres mateixos. Per això, aquest recull d’excursions inoblidables pretén tant oferir idees a persones expertes com a aquells que volen obrir els seus horitzons, potser per viure’ls en família o amb la colla. En conseqüència, en aquest viatge que et proposem no falten incursions als espais naturals clàssics, reconeguts des fa anys per diferents figures legals que els protegeixen, però també hi ha excursions poc conegudes que poden estimular els excursionistes més experimentats. L’obra s’estructura en 50 rutes. La presentació de cada excursió segueix un mateix model. Una breu fitxa pràctica dóna les principals referències que cal tenir en compte per fer la ruta, com són l’accés al punt de sortida, l’horari aproximat, la valoració de la dificultat i una cartografia bàsica de consulta. Després, un breu text anticipa alguns dels aspectes més destacats del lloc que es vol visitar, evoca alguns records o suggereix altres formes de viure la ruta proposada. Seguidament es fa la descripció del camí, de manera suficient per seguir l’itinerari però sense abusar de detalls que limitin en excés la iniciativa i compromís de cada excursionista. Finalment, cada ruta s’acompanya d’un croquis i de diverses fotografies que mostren la bellesa de cada zona. C. de la Violeta, 6 • 43800 Valls Tel. 977 602 591 • Fax 977 614 357 www.cossetania.com www.cossetania.com/premsa/
tripa48.indd 19
15/03/2011 7:36:44
rutes en BTT
El Ball del Moliner Llegendes i paisatges de la Pobla de Lillet COMARCA: BERGUEDÀ
La Pobla de Lillet, envoltada de natura, és un lloc ideal per practicar la bicicleta de muntanya. Des d’allà podrem endinsar-nos per la serra del Catllaràs i descobrir racons inoblidables i de gran bellesa com ara el Roc de La Lluna o el Roc del Catllaràs. Indrets sublims on les fagedes s’obren voltant enormes blocs calcaris d’una lluentor blanquinosa que reflecteix el verd intens de les clarianes on s’alcen. Cims emboscats envolten els paratges esquitxats d’història que han arribat a nosaltres en forma de llegendes i que, per Carnestoltes, omplen d’alegria, disbauxa, gresca i xerinola els carrers de la Pobla de Lillet.
natura i aventura març 2011
tripa48.indd 20
15/03/2011 7:36:48
www.naturaiaventura.cat
20/21
tripa48.indd 21
15/03/2011 7:36:53
rutes en BTT
T
ambé en Ramon havia caigut malalt. Amb ell ja sumaven més d’una vintena els pobletans que havien contret aquella estranya malaltia de la qual ningú no n’havia sentit parlar abans. Havia passat tota la nit enfebrat i amarat de suor freda, immòbil sobre el vell matalàs ple de llana d’ordi. Ja tocava buidar-lo, rentar les fundes de cotó i reomplir-lo amb la palla que restava estesa a l’era. Havia estat el dia abans, de bon matí, després de buidar les gavelles d’ordi damunt l’era, mentre el Ramon tibava de la mula lligada al carretó de batre de pedra i ambdós passaven i tornaven a passar per damunt d’aquell llit d’ordi, esflorant les espigues seques i trencant els brins tot vetllant de no capolar-los massa, quan el Ramon començà a sentir-se malament. Els primers raigs de sol s’esmicolaven entre els porticons de fusta gastada i acolorien els grisos tons de l’estança on encara espurnejaven les brases de fusta de faig que l’Elisenda s’havia encarregat de mantenir enceses tota la nit. A mesura que la llum avançava sobre el terra de fusta i s’enfilava per les potes del descolorit balancí on la bella Elisenda s’havia quedat adormida, el silenci de la nit era interromput pels piulars dels ocells més matiners que s’apropaven a la plaça del poble. Enmig de l’habitació, sobre una robusta taula de fusta, descansaven els talls de pa i de formatge que el Ramon havia rebutjat la nit abans i el bol encara ple del brou d’herbes remeieres que, seguint les indicacions de la Conxita, la seva dona, li havia preparat. El malestar li havia robat la gana. El marit de la Conxita també havia caigut malalt setmanes abans, mentre tornava de llaurar els camps que tenien vora el camí de Guardiola. I les febres i les suors encara duraven. El doctor li havia recomanat aquella barreja d’all –que tot ho guaria–, bedoll i olivera –per fer baixar la febre– i dent de lleó –per sanejar el fetge. Segons el doctor aquella malaltia tenia el seu origen en alguna afecció del fetge i la dent de lleó era sens dubte el millor remei. Des d’aleshores la Conxita i l’Elisenda, acompanyades d’altres dones del poble que també tenien llurs marits malalts, passaven les tardes rebuscant pels bos-
natura i aventura març 2011
tripa48.indd 22
22/23
15/03/2011 7:36:56
cos propers al monestir de Santa Maria on després de pregar per la salut dels seus homes recollien les herbes que necessitaven per guarir-los. El cop sec a la porta despertà l’Elisenda. Voltà el cap per mirar el Ramon i intentar descobrir, en la seva cara pàl·lida i cansada, alguna mostra de millora. Però el Ramon continuava suós, immòbil i blanc. Si no fos pel moviment ascendent i descendent de la gruixuda manta de llana que el cobria, semblaria mort. –Vaig! –cridà l’Elisenda mentre, amb l’aigua tèbia d’una galleda que havia passat la nit vora la llar, es rentava la cara. S’allisà el vestit, s’arreglà el cabell recollint-lo amb un monyo arrodonit que subjectà sobre el clatell amb una agulla de fusta i obrí la porta. Allà l’esperava la Conxita, amb la filosa a la ma. En veure-la recordà que era dimecres i tocava anar a filar a cal Mingu. Així que prengué la seva filosa que restava recolzada darrera la porta, envià un petó furtiu al seu marit i sortí al carrer. Els dimecres a cal Mingu solien ser una festa, una disbauxa esbojarrada on les dones reunides per filar es deixaven anar explicantse, entre rialles i mirades de complicitat, les seves històries, sovint cercant els temes més picants o divertits. Aquells darrers dimecres, però, els ànims estaven abatuts i les rialles havien estat substituïdes per plors, desànim i tristor. Només es parlava d’aquella estranya malaltia que, cada dia que passava, deixava
tripa48.indd 23
15/03/2011 7:37:01
més homes i marits postrats als seus llits. Ningú sabia del cert quan o com havia començat, i a mesura que s’escapava el temps, l’esperança que algú escoltés els seus precs, agenollades als bancs del Monestir, o que la miraculosa poció del doctor curés els seus fills i marits, s’esvaïa.
FITXA
rutes en BTT
DURADA: 3,5 H DISTÀNCIA: 26,6 KM DESNIVELL POSITIU: 1.178 M DIFICULTAT: MITJA TIPUS ITINERARI: CIRCULAR
Les dones xerraven assegudes al voltant d’una pila de llana. Amb un pal llarg prenien les fibres del munt i després el recolzaven a terra, al seu costat. Amb una mà anaven estirant les fibres que havien pres amb la filosa i les anaven endreçant fins a formar-ne un fil uniforme que subjectaven, pel seu extrem, a la part més llarga del fus que prenien amb l’altra mà. Tot torçant les fibres les anaven cargolant al fus. Mentre les dones del poble filaven i xerraven a la gran sala de cal Mingu, el Miquel pescava en un petit gorg que el Llobregat formava als afores del poble, a prop de la resclosa que desviava l’aigua a cal Moliner. Li agradava pescar en aquell indret perquè allí l’aigua circulava calmosa i, a més, la petita presa retenia els peixos. Aquell dia, però, no hi havia sort. Cap truita incauta havia mossegat l’ham. El Miquel era el fill gran de la Conxita. El jove, mentre esperava, havia donat forma de vaixell, amb el ganivet que li havia regalat el pare, a un tros d’escorça on un branquilló clavat a la fusta a mode de pal sostenia una fulla de figuera que complia amb escreix el seu paper de vela. El Miquel, avorrit d’esperar, deixà la canya clavada i subjectada amb unes pedres i jugà a fer navegar el vaixell pel canal que, des de la resclosa, duia l’aigua a la bassa del molí. El vaixell, dut pel corrent i el vent, travessà la bassa.
El Miquel la voltà intentant no perdre de vista l’embarcació que es dirigia perillosament vers la sortida de la bassa on l’aigua davallava ràpidament per una canal inclinada per així agafar prou força per empènyer l’enorme roda del molí. El Miquel va haver de córrer per evitar que la seva barca caigués canal avall i fos empassada per la roda que, aliena a tot, girava i girava sense aturar-se. La llum que sortia d’una petita finestra cridà
l’atenció del Miquel, i s’hi apropà per tafanejar que s’hi coïa allí dins. La seva sorpresa va ser enorme en descobrir, a l’interior d’una petita cambra, el moliner barrejant la farina amb les cendres que recollia d’uns focs on encara fumejaven uns troncs i després dipositava la mescla en els sacs que venia. Ara tot li quadrava. El moliner era un estafador que feia créixer les mesures de farina barrejant-la amb cendra. I li vingué al cap la imatge del seu pare malalt, i la de tants
natura i aventura març 2011
tripa48.indd 24
15/03/2011 7:37:13
www.naturaiaventura.cat
altres. I entengué que era aquella barreja la que estava emmalaltint els seus amics. Sense ser descobert marxà corrents a cal Mingu, on sabia que s’estaven les mares filant i els explicà, quasi sense alè, el que havia esbrinat. Les dones prengueren les filoses i seguiren el Miquel fins al molí on es llençaren damunt el moliner que havia sortit a rebre-les amb un somriure, fregant-se les mans, pensant que faria una bona venda en veure tanta clienta a la porta. Armades amb les filoses, les dones i mares li donaren una descomunal pallissa. Al cap d’una estona, ja cansades de pegar-lo, amb el moliner estabornit a terra, prengueren tots els sacs de farina i cendra que trobaren al molí i li buidaren per sobre. Des d’aleshores, per Carnestoltes, els infants de la Pobla de Lillet reviuen aquell dia, amb el Ball del Moliner i una gran guerra de farina.
24/25
tripa48.indd 25
15/03/2011 7:37:17
curs de fotografia
Capítol 5: l’equilibri de blancs
Miguel Rosa Roberto Reporter al diari online www.badanotis.com Monitor del taller de fotografia APE, a Murcia
natura i aventura març 2011
tripa48.indd 26
15/03/2011 7:37:22
www.naturaiaventura.cat
H
ola una altra vegada! Com us va aquest any 2011? Suposo que, com tots, esteu farts de dir que no a les nombroses ofertes de treball amb sous escandalosos que no deixen d’arribar-vos. Paciència. Aquest mes continuarem parlant de les opcions que ofereixen les càmeres digitals. Parlarem concretament de l’equilibri de blancs. Com els modes d’escena del mes anterior, aquest equilibri de blancs es pot regular tant en càmeres rèflex com en compactes i mòbils. Normalment apareix als menús com WB (White Balance). A dins veureu una sèrie de símbols que ara passarem a explicar. Però el primer és entendre què és això i perquè en Bojan continua jugant al Barça. L’equilibri de blancs és un mitjà que té el sensor de la càmera per poder imitar l’ull humà i el seu comportament davant els diferents tipus de llum. Com va demostrar Isaac Newton, la llum no és blanca ni és transparent: està formada per diferents matisos de color, des del blau fins al vermell. Tots tenim al cap la imatge d’un prisma dividint un raig de llum i convertint-lo en un ventall irisat, com una mena d’arc de Sant Martí. Aquest és l’espectre de llum que els nostres ulls poden interpretar. Per això la llum fora dels nostres ulls es diu ultraviolada (està per sobre dels nivells de púrpura que podem interpretar) o infraroig (estan per sota del vermell). En una analogia similar, podem dir que és com el so: per damunt d’unes longituds d’ona no podem escoltar res, i per sota tampoc. Cada espècie animal té les seves longituds d’ona que pot veure, o escoltar. Per exemple, el gos pot escoltar ultrasons o les serps poden veure els infraroigs. L’espectre humà per la llum va des dels 1.000º K fins als 30.000º K, aproximadament. I perquè es mesura en graus Kelvin? Perquè les tonalitats de la llum es mesuren segons la seva temperatura. Aquest concepte és complex, perquè és física pura. Per resumir, direm que segons a quina temperatura estiguin els raigs de llum,
la seva tonalitat variarà. La definició formal vindria a ser que la temperatura de la llum és aquella que fa falta perquè quelcom de color negre es vegi en un color concret. Es fa difícil posar exemples d’aquestes definicions tan complexes, però es pot entendre si veiem diferents tipus de foc. De quin color és el foc d’un llumí? Vermell o taronja. I d’una cuina de butà? És blavós amb matisos grocs. Heu vist mai un encenedor Bunsen de laboratori? La seva flama és puríssima i es veu amb un violeta quasi invisible. Si us n’heu adonat, el foc va del vermell al púrpura com més calent és: llumí, butà, bunsen. Groc, blau, púrpura. Com més temperatura tingui la llum, més a prop del blau estarà. No, no és un error. Com més calor, més blau. Com més fred, més vermell. Estem massa acostumats que el vermell signifiqui calor i el blau fred: la marca de les aixetes, els mapes del temps... Així, un llumí té una temperatura d’uns 1.700º K, la llum del dia té 5.500º K i un llampec es troba a més de 27.000º K. I com afecta tot això a les meves fotos? Amb canvis, moltes vegades indesitjats, del color de les nostres fotografies. A tots ens ha passat: fem la foto i el que hauria de ser una paret blanca apareix groga, o els llums del carrer taronges o amb tons verdosos. Això passa quan la temperatura del color és diferent a la que en aquells moments li hem dit a la càmera que tenim. I per això serveix l’equilibri de blancs: per dir-li a la càmera a quina temperatura volem que tregui la foto. El nom li ve perquè a la càmera, en realitat, li estem dient quina tonalitat volem que sigui blanca. A la càmera li dic que vull que tot això amb una temperatura de color de 5.000º K sigui blanc, per exemple. Llavors el que sigui de 6.000 serà blau, el que sigui de 7.000, verd... Si jo li dic que el blanc el vull a 7.000º K, estem movent tota la gamma de colors. Així es contraresta la distorsió de colors que provoca la temperatura de color. Però, és clar, la
26/27
tripa48.indd 27
15/03/2011 7:37:31
curs de fotografia
distorsió en el color també es pot fer servir a propòsit. Tot és qüestió d’anar provant i de conèixer els diferents punts d’equilibri de blancs. Totes les càmeres tenen unes posicions similars per expressar els diferents equilibris que es poden necessitar. Les bàsiques i presents a totes les càmeres són llum solar, núvols, ombra, bombeta d’incandescència i fluorescent, a 5.200, 6.000, 7.000 i 3.200 graus Kelvin, respectivament. El fluorescent té temperatures variables, però la seva distorsió normal és cap al verd. Conèixer els modes WB és una cosa senzilla i ràpida que les fotos millorin. No fa falta fer gran cosa: si és de dia, posarem WB a llum diürna. Si estem a un espai il·luminat per bombetes, posarem tungstè... Per als fluorescents la cosa es complica. Ja veureu que aquesta opció se sol trobar repetida: fluorescent 1, fluorescent 2 i fluorescent 3 són les més habituals. És qüestió d’anar provant. Posant a la càmera en l’equilibri de blancs que necessita aconseguirem que, a la fotografia, els colors apareguin tal com els vàrem veure a l’hora de prendre la foto. Podeu fer la prova a casa. Feu fotos a la paret amb una única font de llum, i amb diferents balanços de blanc: la paret es veurà groguenca, verdosa o blavosa, depenent de com la fem. Com més d’un haurà pensat, podem enganyar la càmera. Efectivament, els colors canvien depenent de la seva posició WB. Per a la natura, per exemple, hi ha un truc que funciona gairebé sempre, i es el de fer les fotos amb WB situat a “núvols”, encara que faci un sol saharià. Com que a núvols la càmera “calenta” la llum, aconseguirem uns verds més foscos i lluents. En paisatges urbans de nit, i sobretot en fàbriques o llocs industrials, es pot aconseguir que la llum tingui un verd marcià de ciència ficció. Les combinacions són infinites. Ara només us toca practicar. Amb l’excusa del WB podeu fer fotos amb diferents fonts de llum. Proveu de fer-ne a la sortida del Sol, a la Lluna o als carrers de nit amb diferents configuracions. Us sorprendreu del que sereu capaços de fer. Del que mai podrem saber res és del cas Bojan. Ho sento.
natura i aventura març 2011
tripa48.indd 28
28/29
15/03/2011 7:37:35
www.naturaiaventura.cat
senderismoeuskadi.net
tripa48.indd 29
15/03/2011 7:37:35
TwoNav
Capítol 1: configuració bàsica
TwoNav és un programa intuïtiu i eficient que ens ofereix una àmplia gamma d’eines per gaudir al màxim de les activitats que practiquem a l’aire lliure. Aquest programari pot ser instal·lat en tauletes tàctils i dispositius mòbils i receptors GPS, i permet descobrir una nova forma de navegació, tant per carretera, com a l’aire lliure, ja que inclou ambdós tipus de navegació. Cal destacar també la versatilitat d’aquest programa en la utilització de mapes cartogràfics i el seu ampli ventall de formats que ens permet treballar amb tot tipus de mapes, tant de cartografia comercial com lliure. Alguns dispositius com el GPS Aventura, l’Sportiva o l’Sportiva Plus el porten instal·lat de sèrie, però hi ha versions per a Iphone, Ipad, mòbils amb els sistemes operatius Windows CE, Windows Mobile o Android, PDA i fins i tot per a TabletPC. En aquest article i en els successius utilitzarem l’Aventura i l’Sportiva, indistintament, per il·lustrar els exemples. El fet que TwoNav hagi estat dissenyat per l’equip de CompeGPS ens garanteix una completa compatibilitat d’ambdós programes i una òptima interactuació entre CompeGPS Land i el nostre mòbil o dispositiu GPS.
VERSIÓ I ACTUALITZACIÓ: El primer que necessitem és conèixer la versió de Twonav que tenim instal·lada en el nostre dispositiu. Per fer-ho encenem el nostre receptor o executem el programa en el en nostre dispositiu. A la pantalla de presentació, a la cantonada superior esquerra, veurem aparèixer el numero de versió de què disposem (figura 1). Al web www.twonav.com, a la secció Àrea Descàrregues, trobarem el llistat dels possibles dispositius, la darrera versió existent del programa per a cada un d’ells i les instruccions per actualitzar-la. Cal tenir en compte que cada dispositiu s’actualitza d’una forma diferent (figura 2). També podrem saber quina versió del TwoNav estem utilitzant si, al menú primcipal triem la opció Configuració i després Sistema. Naveguem fins a trobar el botó Sobre... i el cliquem.
natura i aventura març 2011
tripa48.indd 30
Figura 1
MODES DE NAVEGACIÓ: D’entrada descobrirem que Twonav ens permet navegar de dues maneres diferents. D’una banda convertirà el nostre dispositiu en un GPS de carretera –mode On Road– amb totes les eines i utilitats d’aquest tipus de dispositius. D’altra banda, si el que volem és utilitzar el mode Off Road, TwoNav es convertirà amb el millor gestor de tracks, mapes i punts de pas. Per triar el mode de navegació utilitzarem els botons superiors del menú principal. El de forma de fulla i de color verd és el mode Off Road, mentre el que té dibuixat una roda de color gris és el mode On Road. El color de la pantalla i dels menús ens indicarà en qualsevol moment en quin mode estem treballant, ja que tota la interfície serà verda en el mode Off Road i grisa en el mode On Road. Nosaltres treballarem en el mode Off Road.
30/31
15/03/2011 7:37:40
www.naturaiaventura.cat
EL MENÚ PRINCIPAL: La interfície de TwoNav està organitzada en tres grans pantalles principals: la pantalla de navegació, la pantalla de menús i la pantalla de camps de dades (figura 3). Per accedir a la pantalla de menús des de la de navegació clicarem la icona de la fulla, a la part inferior esquerra de la pantalla. A la part superior veurem els dos botons que ens permeten canviar el mode de navegació abans explicat. A sota visualitzarem cinc grans botons: Navegar, Dades, Descobrir, Estat i Configurar, cadascun d’ells amb una sèrie de submenús que anirem treballant al llarg d’aquest capítol i altres. El botó Navegar ens permet activar la navegació vers una destinació determinada: un punts de pas, un track, una ruta, una geocerca entre d’altres, navegar seguint un rumb determinat o entrant manualment unes coordenades de destí. El botó Dades ens permet gestionar els arxius de mapes, tracks, rutes o punts de
Figura 2
pas emmagatzemats en el nostre dispositiu. Descobrir és un botó que ens permet accedir a una sèrie d’eines útils per explorar les zones que volem visitar i fins i tot fer simulacions.
El botó Estat ens indica l’estat general del nostre dispositiu i ens mostra des del nivell de la bateria fins a la qualitat de la recepció del senyal dels satèl·lits. El botó Configurar ens permet accedir a les
30/31
tripa48.indd 31
15/03/2011 7:37:42
TwoNav
Figura 3
opcions que personalitzen el programa en funció de l’ús que li volem donar. CONFIGURACIÓ BÀSICA: TwoNav està configurat de sèrie amb les opcions més estàndards, que encaixen amb les que utilitzen la majoria dels usuaris. Tanmateix, al començament, és important dedicar-li una mica de temps per optimitzar el programa a l’ús que nosaltres volem donar-li i conèixer les opcions que, en qualsevol moment, podem adaptar a les nostres necessitats. Les opcions dins el botó Configurar estan agrupades en quatre grans grups: Visualització, Vehicle, Navegació i Sistema. Menú Visualització: Les opcions més interessants són: Automapa: amb aquesta opció activada disposarem del mapa més adequat per a cada mode de navegació, de manera que en el mode On Road s’obrirà automàticament el mapa de carreteres i en el mode Off Road es tancarà aquest i s’obrirà el mapa de millor resolució en la nostra posició actual. Orientar: podem triar entre dues formes d’orientar el mapa, seguint el nostre rumb o sempre al nord (figura 4). En la primera
Figura 4
opció el mapa anirà girant adaptant-se al rumb que seguim, de manera que en pantalla veurem en perspectiva l’escenari que tinguem davant els ulls. Si triem l’opció Nord el mapa restarà estàtic i orientat al nord, mentre que serà el punter que marca la nostra posició el que anirà girant a mesura que ens desplacem. Des de la pantalla de navegació podrem alternar les dues formes d’orientar el mapa clicant les icones i del menú superior.
2D/3D: TwoNav ens ofereix tres modes de visualització del mapa: pla, en perspectiva o amb relleu 3D. El mapa en perspectiva és un mapa en 3D pla, mentre que el 3D és un mapa que ens mostrarà l’orografia del terreny. Aquesta opció només serà visible si tenim oberta la imatge d’un mapa ràster i emmagatzemat a la carpeta Mapes un mapa de relleus (figura 5). Recentrat: mentre naveguem tenim l’opció de desplaçar-nos arrossegant el mapa per
natura i aventura març 2011
tripa48.indd 32
15/03/2011 7:37:43
www.naturaiaventura.cat
que ens aparegui (si és que volem que es vegi) quan cliquem qualsevol punt del mapa (altitud, distància al punt de pas al qual naveguem, coordenades del punt, etc.).
l’interval de gravació dels punts de track (per metres o per segons) fins al format del track (per defecte .trk, ideal per treballar després amb CompeGPS Land).
Camp de Dades: TwoNav disposa de moltíssimes dades sobre la navegació que estem realitzant. Aquestes dades es troben, bàsicament, en dos espais, a la barra inferior de la pantalla de navegació i a les pàgines de dades. TwoNav ens permet definir quines d’aquestes dades ens interessa visualitzar en cadascun d’aquests espais.
Alarmes: amb aquesta opció activada TwoNav detectarà la proximitat a un punt de pas determinat i emetrà un so, visualitzarà un text o una imatge o fins i tot podrà reproduir, si ho volem, un vídeo. Aquests arxius hauran d’estar emmagatzemats a la carpeta TwoNav/Dades. També podem definir que ens avisi si ens desviem respecte un track seleccionat.
Barra d’Eines: podem personalitzar la barra d’eines (que ens apareix a la part superior de la pantalla de navegació) i triar la informació que volem que allà ens aparegui.
Figura 5
Punter: aquesta opció ens permet personalitzar el punter que indica la nostra posició i la direcció que seguim. Podem definir paràmetres tals com ara el color i la forma del punter i el color i la mida de la línia de proa.
visualitzar altres sectors. En aquests casos apareix una icona (icon3) que en clicar-la desplaça el mapa de nou a la posició inicial. TwoNav disposa d’una funció de recentrat automàtic, que podem configurar aquí, on podem definir els segons d’espera abans de recentrar automàticament.
Menú Vehicle: Aquesta secció ens permet triar el tipus de vehicle (o definir si anem a peu) que utilitzem per així optimitzar les dades del programa i adaptar-les a la velocitat esperada (figura 6). Al botó Configuració podem canviar la velocitat mitjana del vehicle triat.
Rotar Pantalla: aquesta opció permet rotar la pantalla i visualitzar-la, si ho volem, de forma apaïsada.
Menú Navegació: Tracklog: TwoNav permet gravar automàticament el track, i aquí podem definir les opcions d’aquest enregistrament, des de
Temes: podem triar el color de la interfície que més ens agradi.
Rumb: TwoNav també disposa de tres maneres de conèixer el rumb que estem seguint: segons el GPS (segons les darreres posicions emmagatzemades calcula el rumb, així que si ens aturem perd fiabilitat); segons la brúixola electrònica (caldrà calibrar-la prèviament), i de manera automàtica. Aquest darrer és el sistema recomanat, atès que a velocitats baixes utilitzarà les dades de la brúixola electrònica mentre que a altes velocitats extraurà les dades del GPS.
Visió Nocturna: en condicions de poca llum ambiental la lluentor de la pantalla ens pot enlluernar. Per evitar aquesta incomoditat TwoNav disposa d’aquesta funció que redueix la brillantor de la pantalla i mostra una interfície amb tons més foscos. Podem triar que el canvi el faci de manera automàtica en fer-se de nit i fins i tot en passar per túnels. Etiquetes: aquí podem triar la mida, el color i el fons dels noms de les etiquetes que apareixen sobre les noves fites que gravem. Hint: podem definir quina informació volem
Altitud: TwoNav obté les alçades dels punts de dues maneres diferents. D’una banda, utilitza les que emmagatzema el GPS, i de l’altra les que llegeix l’altímetre baromètric de l’aparell. És important dur ben calibrat l’altímetre baromètric (el proper mes parlarem dels calibratges). Podem triar quins valors volem que prenguin els punts de track que emmagatzemem, qualsevol d’aquests dos o, el més recomanable, que TwoNav triï de manera automàtica quina dada desar. Si triem aquesta opció, Twonav el que fa és utilitzar l’altitud baromètrica però calibra de manera automàtica el baròmetre utilitzant la dada d’altura provinent del GPS mitjançant un algoritme que optimitza el resultat final. D’aquesta manera es minimitza l’error característic de la dada d’alçada del sistema GPS a la vegada que se superen les limitacions de l’altímetre baromètric davant de variacions de pressió atmosfèrica i temperatures alienes al canvi d’alçada.
Figura 6
En el proper capítol analitzarem les opcions del darrer menú, el de Configuració del Sistema, i aprendrem a calibrar la brúixola i l’altímetre baromètric.
32/33
tripa48.indd 33
15/03/2011 7:37:44
món sostenible
Del carburador als pulmons L´anticicló com a detonant de la insalubre contaminació atmosfèrica
Marc Gavaldà Realitzador de l´exposició Pobles Indígenes i Petroli
Un espès vel gris cobria el cel de Barcelona i altres ciutats aquest febrer, durant dues setmanes d’anticicló. La “calma chicha” provocà una acumulació alarmant d’òxids de nitrogen i partícules contaminants. Aquesta estampa, que no és excepcional perquè es repeteix cada hivern, reflecteix un problema de fons: pels carrers de Barcelona circulen 6.000 cotxes per quilòmetre quadrat –tres vegades més que Madrid i sis vegades més que Amsterdam– escopint un còctel de fums letals per a la salut. Potser perquè encara els tractaments de les afeccions cardiovasculars no són previstos en el preu dels automòbils i les administracions presumeixen la seva incapacitat de posar fre a la contaminació. El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí xifra en 16.000 les morts anuals prematures a causa de malalties respiratòries accentuades per la contaminació atmosfèrica.
L´anticicló Puig Així anomenaren alguns mitjans el fenomen climàtic que ajornà la decisió de suprimir la limitació de velocitat a 80 km/h coincidint amb la sobrepassada concentració de contaminants a l’aire, per damunt dels límits dictats per la Unió Europea. Quan va arribar el vent, aquest s’endugué, sota les ordres del nou conseller d’Interior Felip Puig, la limitació de velocitat. Una mesura que, tot i ser insuficient, havia demostrat relativa eficàcia per reduir la contaminació a l’Àrea Metropolitana. La possibilitat de prémer a fons l’accelerador, aplaudida per alguns, facilita si més no arribar abans al proper embús o, encara millor,
a les urgències de l’hospital per ingressar com una víctima més dels efectes de respirar l’ozó, les partícules i els òxids que alliberen els cotxes. A l’estiu, el problema de Barcelona són els episodis de recirculació. Al matí arriba l’aire de la marinada, que bufa de mar a terra. Aquest aire puja per la ciutat i la serra de Collserola fa de trampolí i ajuda a injectar aquest aire, que ha recollit la contaminació de la ciutat, a certa alçada. El vent del nord-oest, que a Barcelona bufa quan domina l’anticicló de les Açores, torna a enviar aquest aire de baixada cap al mar. Per tant, l’aire que torna a entrar l’endemà per la ma-
rinada és el mateix del dia anterior, amb més concentració de contaminants. Fums per un tub EEn relació amb l’actual episodi de contaminació atmosfèrica de Barcelona, Xavier Querol, subdirector de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua, del CSIC, ho té clar: “A vegades sembla que la meteorologia en sigui la culpable, però la contaminació la causen, sobretot, els cotxes”. A Barcelona, el 19% dels trajectes es fan amb cotxe, i d’aquests un terç són cotxes dièsel, que si bé alliberen menys CO2 per quilòmetre recorregut, l’emissió de partícules i òxids nitrosos es dispara. Amb
natura i aventura març 2011
tripa48.indd 34
15/03/2011 7:37:49
www.naturaiaventura.cat
l’augment del preu del carburant, el 70% dels cotxes comprats l’any 2010 eren dièsel, i molts d’ells de gran cilindrada. Siguin més o menys nous, subvencionats, etiquetats d’híbrids o ecològics, tots els cotxes de benzina i dièsel alliberen tones i més tones de contaminants, entre ells el mortal monòxid de carboni, l’escalfador global diòxid de carboni, els cancerígens hidrocarburs i metalls pesats, o els irritants òxids de
sofre i nitrogen, aquests últims originants del metzinós ozó a capes baixes. L’ozó (03) és un oxidant potent que afecta el sistema respiratori. En el cas de Barcelona, sostenen els experts del CSIC, es produeix a partir dels òxids de nitrogen recombinats amb altres compostos, com ara els compostos orgànics dels boscos, i aquest còctel genera ozó a 50 o 100 quilòmetres de distància de la ciutat. Els cotxes també són els responsables de la meitat de les partícules en suspensió de la ciutat. Les partícules de major grandària, poden venir, per exemple, del desgast per abrasió dels frens dels vehicles. Queden aturades al pulmó i no creen malalties, però n’agreugen les ja existents. En canvi, les partícules ultrafines, molt presents a les emissions
dels cotxes dièsel, poden travessar els alvèols pulmonars i propiciar malalties cardiovasculars, atès que arriben a la sang. Evitar el canvi a tot preu La indústria del motor gaudeix encara en aquest país –sota pretext que dóna feina– d’un estatus de favoritisme anacrònic. Amb un preu ascendent imparable dels hidrocarburs i un Estat a la voràgine de bancarrota, encara se subvenciona l’ampliació del parc motor. Els polítics, d’altra banda, tracten d’encolomar-nos mesures correctores il•lusòries, com els “asfalts reductors de contaminació” o la nova onada de cotxes elèctrics, els quals, desplaçarien la contaminació urbana a les centrals tèrmiques de les rodalies, aprofundint la injustícia ambiental i la colonització de les grans urbs de les comarques de camp, concebudes com espai on transferir nocivitats a baix preu polític. Mesures més valentes com les aplicades a capitals europees com Berlín, Londres i Estocolm, on hi ha zones on el pas de vehicles està prohibit, aquí semblen encara llunyanes. Perquè la nostra classe política té un altre estil: promocionant salons de l’automòbil, les curses de Montmeló i marxar a la Cerdanya durant l’anticicló.
Nivells diòxids de nitrogen (NOx) permesos per la llei Valors de referència d’acord amb el Reial decret 1073/2002 Període
Valor límit
Marge de tolerància
Data de compliment del valor límit
Valor límit anual per a la protecció de la salut humana
1 hora
200 μg/m³ de NO2 No podrà superar-se en més de 18 ocasions per any civil
100 μg/m³ (50% del valor límit) a partir del 19/07/1999
01/01/2010
Valor límit anual per a la protecció de la salut humana
1 any
40 μg/m³ de NO2
20 μg/m³ 01/01/2010 (50% del valor límit) a partir del 19/07/1999
Valor límit per a la protecció de la vegetació
1 any civil
30 μg/m³ de NO
Cap
Llindar d’alerta
1 hora
400 μg/m³
Cap
19/07/2001
1. http://www.recercaglobal.cat/ (11/02/2011) Entrevista de David Segarra a Xavier Querol.
34/35
tripa48.indd 35
15/03/2011 7:37:52
escalada clàssica
Via “Josep Viaplana” (90m, V+) Línies delicades al Puigcabrer
COMARCA: ALT CAMP
natura i aventura març 2011
tripa48.indd 36
36/37
15/03/2011 7:37:57
www.naturaiaventura.cat
E
l passat 6 de gener Arnau Catà i Ricart Adan van obrir una nova línia al Puigcabrer, a les muntanyes de Prades (zona de la Riba).
La via va néixer gràcies a diferents malplans. De bones a primeres havíem d’anar amb dues persones més a fer una canal per iniciar una d’elles en aquest magnífic món, i aprofitar també per a fer un petit pas per a la “llibertat matrimonial”. Com que aquest pla no va poder ser, l’Arnau i el Ricart van decidir aprofitar el cap de setmana per baixar cap a la Riba a fer una via llarga en plena cara sud, ja que s’esperaven uns dies gèlids. Aquí ve la segona casualitat: l’objectiu era fer la via “èpoques èpiques”, de 115 m però no va ser així, ja que no vam arribar a veure el seu inici, així que vam improvisar un inici secundari amb l’esperança de trobar-nos amb la via que teníem pensada fer. A 50 m del terra vam començar a veure que ja no trobaríem la via “èpoques èpiques”, així que vam seguir traçant la nostra pròpia línia fins a arribar al cim del Puigcabrer.
CA A dan TÈ C N I i Ricart n a d A F I TX A Ricart NSIÓ: 1a ASCE ener de 2011. eg al 23 d AT:D (V+) LT DIFICU EGUT: 90m R RECOR CIÓ: sud TA 30’ ORIEN : 40’ + 2H + a. S ad I R HORA ENT:semiequip e 60 mts., d M es A d P EQUI L: casc, 2 cor r a reunions i e A I p R es E MAT tascons, vagu friends, sabines
Aquí es va crear la via “Josep Viaplana” el cap de setmana del 22-23 de gener de 2011, però no va néixer fins al cap de dues setmanes, quan vam poder repetir-la per deixar-hi alguns pitons i ponts de roca. Per no despertat curiositats, Josep Viaplana és l’avi d’un dels joves que vam obrir la via. Ell també escalava i sap i comprèn la passió del seu nét. Aquest ja gran home va complir
36/37
tripa48.indd 37
15/03/2011 7:38:05
escalada clàssica
86 anys el dia 29 de gener. En honor a ell, al seu suport i al seu aniversari, aquesta via li ha estat dedicada, perquè d’una manera o altra quedi plasmat en aquest món per sempre. Bé, ara ja toca parlar més de la via, per a aquells que la vulguin gaudir. COM ARRIBAR-HI: Haurem d’aparcar el cotxe en una zona de xalets que hi ha davant del poble de la Riba. Per arribar-hi haurem d’agafar un trencall que hi ha a la carretera C-14, prop del poble de la Riba. Si venim des de Montblanc o Vilaverd, aquest trencall ens quedarà a mà esquerra, passada l’entrada del poble. En canvi, si venim des d’Alcover o Valls, el trencall ens quedarà a mà dreta, i abans del poble. APROXIMACIÓ: Un cop aquí, haurem de seguir un camí que ens porta cap al Puigcabrer (hi haurà un senyal), i l’anirem seguint fins a creuar-nos amb un camí més ample, el qual haurem de seguir, deixant el camí que puja al Puigcabrer a l’esquerra. Ara comença l’aventura per arribar fins a peu de via. Durant el camí anirem trobant fites, però tot i així, la ruta que hem de seguir serà força intuïtiva. Ens haurem de dirigir cap a una torre elèctrica, a la qual no hi arribarem! La via ens quedarà al mig d’aquesta torre i un dels pocs pins que hi ha. Si anem mirant la part baixa de la paret, hi veurem una fita just a sobre d’unes roques. Ens hi dirigim i en aquest punt comença l’escalada. Per anar bé, des de peu de via hauríeu de veure-hi un pont de roca. DESCRIPCIÓ: L1: Aquest és el llarg més llarg, fa 45 metres. Per contra és també el més senzill. Començarem la via escalant recte, en direcció a les roques que sobresurten (IV-), pensant que superarem aquestes pel seu costat esquerre. Un cop a dalt, estarem en un replà amb força vegetació. Ens dirigirem cap a la dreta per poder superar el petit ressalt. Després ens trobarem una placa on hi veurem un pont de roca. Superada aquesta placa, escalarem cap a un sostre, superant-lo per la seva esquerra en un pas estret (IV+). Un cop a dalt anirem grimpant cap a la dreta (III) on hi veurem la primera reunió, un pitó amb anella.
natura i aventura març 2011
tripa48.indd 38
L2: Llarg de 25 metres, curtet i senzill, seguint la línia del primer. Sortint de l’R1, escalarem en tendència a l’esquerra, fins a trobar una petita canal amb vegetació (IV). Aquesta l’escalarem pel seu costat esquerra (hi haurà un pont de roca). Uns metres més amunt de la canal trobarem la segona reunió, equipada amb dos pitons. L3: Llarg de 25 metres també, però de dificultat superior a l’anterior. Des de l’R2 sortirem flanquejant cap a l’esquerra per una fissura diagonal que ens queda als nostres caps (IV+). Al final d’aquest flanqueig hi haurà un arbre, el qual haurem de superar per l’esquerra amb un pas atlètic (V+). Superat aquest pas ens haurem de decantar cap a la dreta on trobarem un pitó. Aquest és ja
l’últim pas de la via, en el qual haurem de superar un petit sostret (V). Un cop fet aquest pas ja serem a dalt de la via, on hi haurà un pitó per fer-hi reunió. DESCENS: Un cop tot recollit, ens haurem de dirigir cap a la Torre d’en Pedrol, tot creuant pel mig d’un camp ple d’arbustos. Quan estiguem a la Torre, hi ha una senyera on dins una caixa hi ha un llibre, i podeu escriure-hi què tal l’experiència. El descens és molt senzill, des de la Torre hi ha un senyal que ens indica el camí que hem de seguir per tornar a la Riba. Durant el camí anirem veient fites, no hi ha pèrdua, i amb qüestió de 30 minuts ja haurem tornat al cotxe.
38/39
15/03/2011 7:38:13
www.naturaiaventura.cat
tripa48.indd 39
15/03/2011 7:38:18
SUBSCRIU-TE HI SORTIRÀS GUANYANT Per què subscriure’m-hi?
* *
Reb cada mes Natura i Aventura a casa teva. No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la!
* *
Participa en els sorteigs mensuals de material, viatges i altres regals.
Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats.
Aprofita els descomptes que molts establiments ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.
Tot això per només
20€ l’any! Com subscriure’m-hi?
A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; Avda. de Roma, 152 entl-1ª. 08011, Barcelona.
tripa48.indd 40
15/03/2011 7:38:18
DESCOMPTES: BOTIGUES DE MUNTANYA
Natura i Avenptutreau, . a pro
+
BOTIGUES DE BTT I EQUIPAMENT
ALLOTJAMENTS
HÍPIQUES
GUIES DE MUNTANYA
VOLS EN GLOBUS
PARCS ALS ARBRES
VISITES GUIADES
ADVOCATS
CAIAC
40/41
tripa48.indd 41
15/03/2011 7:38:22
LA GUIA DEL
turisme actiu
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ
EL BAIX CAMP
EL MONTSIÀ
CAMPMANY
MONTBRIÓ DEL CAMP
SANTA BÀRBARA
TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com
ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com
L’ALT PENEDÈS LAVERN (SUBIRATS)
HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com
EL BAIX EBRE
SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA
EL PERELLÓ
HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com
DELTEBRE
RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162
HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant. Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es
BERGUEDÀ VILAFRANCA DEL PENEDÈS
BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com
L’ANOIA
GÒSOL
ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Punt de partida per fer excursions al Pedraforca, serra del Cadí, Ruta dels Bons Homes... Molí de Gòsol, s/n. Mòb.: 636564310 www.molidegosol.com
EL BRUC
RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com
SALDES
HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com
HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports I el Parc Natural del Delta de l’Ebre. Gaudirà de les Vies Verdes amb bicicleta o a peu. Excursions 4x4 pel DELTA I ELS PORTS Winsurf a les platjes del Parc i tota mena de activitats nautiques. Tel. 977719017 - diego@hoteldiego.com www.hotelrestaurantdiego.com
LA SELVA ARBÚCIES
RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es
VALLÈS ORIENTAL SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA
RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY On podreu gaudir, al menjador i a la terrassa, de bons àpats tradicionals i a la vegada sofisticats, barreja del millor de la cuina catalana amb productes de D.O. de Lleó. L’especialitat del xef són els arrossos, siguin risottos o caldosos. Crta del Montseny, 406. Tel 938 482 805 www.lavalldelmontseny.com
SANTA MARIA DE PALAUTORDERA FONDA EL TURÓ DE L’HOME Situat al centre de Sta. Maria de Palautordera. Tracte familiar amb més de 100 anys d’experiencia. Especialitat en caça i bolets. Cuina casolana. Plaça Major, 6. Tel. 938 480 027 www.turodelhome.com
ORIENTAL
tripa48.indd 42
15/03/2011 7:38:24