www.naturaiaventura.cat
49
ABRIL 2011
EL BALANDRAU
LA TALAIA DE LES GORGES
s
nada amb la x el màxim tecnologia propilè i el
Imatge de portada: L’ascens al Balandrau des del Serrat ens permet contemplar, a vol d’ocell, el impressionant circ de Núria, l’engorjada vall i elcongost del Freser.
LLUNA ROJA
PIRATES A MIRAMAR
en la qualitat
EL CAMBREDASE
PEL GRAN CORREDOR NORD-OEST www.loeffler.at 03.11.10 11:55
tapesNiA49.indd 1
08/04/2011 14:14:13
ANY VI. NÚM. 49 ABRIL 2011
TIRADA: 15.000 EXEMPLARS
Direcció: Jordi Fernàndez Coordinació editorial: Jaume Guillot Correcció: Ferran Ballester Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Jaume Guillot
Col·laboradors: Carles Gel Marc Gavaldà Biel Ràfols Alfonso Egea Marc Magem Miguel Rosa Roberto Jorge Serratosa Albert Beneït
editorial L’any 2011 ha estat declarat, per l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) l’Any Internacional dels Boscos amb la intenció de promoure la gestió sostenible, la conservació i el desenvolupament sostenible de tots els tipus de boscos. Amb el lema “Celebrant els boscos per a la gent” la ONU oblida que encara estem lluny de poder celebrar amb alegria ni garantir la perdurabilitat de la massa forestal que cobreix un 30% del nostre planeta ni la supervivència dels més de 1.600 milions de persones que depenen dels boscos. La darrera dècada el món va perdre aproximadament 130 milions d’hectàrees de boscos, dades que la pròpia ONU camufla al considerar que la superfície replantada ha estat superior a la destruïda. Però les plantacions d’arbres no són boscos. La ONU presta servei un cop més a alguns centenars de corporacions que promouen i es lucren amb les plantacions de monocultius d’arbres i sembla donar més valors als arbres en sí que als centenars de milions de persones al món que viuen dels múltiples beneficis dels boscos i oblida el seu propi lema: els boscos per a la gent. Com si la cosa no anés amb nosaltres oblidem la nostra part de culpa en la destrucció massiva dels boscos pel model de producció i consum inserit en la nostra economia, capitalista globalitzada, que considera els recursos naturals com a fonts d’explotació i lucre. Aprofitem aquest esdeveniment anual per prendre consciència de la importància dels boscos, que proporcionen habitatge a moltes persones, que són un hàbitat importantíssim per a la diversitat biològica i que tenen uns funció vital d’estabilització del clima i del medi ambient mundial. Ens hi va la supervivència.
L’equip de NATURA I AVENTURA
Edita: H4XORS S.L. Avda. de Roma, 152 entl-1ª 08011 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat
Natura i Aventura és membre de:
Dipòsit legal: B-51.197-2006 Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03
tripa49.indd 3
15/04/2011 12:05:21
Sumari
22 16
rutes a peu 06
El Balandrau des del Serrat
fauna autòctona 10
L’àguila marcenca
curses d’orientació 12
Tècnica, cròniques, dubtes, entrevistes...
geocerca 14
El castanyer de les nou branques
rutes en BTT 16
Pirates a Miramar
escalada en neu i glaç 22
Cambradase per corredor nord-oest
curs de fotografia 26
Consells útils
TwoNav 30
Configuració avançada
Calendari 33
Calendari d’activitats i esdeveniments
món sostenible 34
Defensar el territori
rutes d’arreu del món 36
El tepui Roraima
butlleta 40 06 natura i aventura abril 2011
tripa49.indd 4
Descomptes i sorteigs
directori 42
Planifica les teves sortides 04/05
15/04/2011 12:05:34
..
tripa49.indd 5
15/04/2011 12:05:39
rutes a peu
EL CIM DEL BALANDRAU La talaia de les gorges COMARCA: RIPOLLĂˆS
natura i aventura abril 2011
tripa49.indd 6
15/04/2011 12:05:43
www.naturaiaventura.cat
“Mon palau és dins d’un cingle que el Freser parteix en dos, a cada banda del cingle tinc finestres i balcons, amb heureres per cortina, lligaboscos per festó.”
06/07
tripa49.indd 7
15/04/2011 12:05:47
rutes a peu
El nostre país és ric en llegendes i éssers fantàstics. Hi ha indrets on es respira una màgia especial que fa volar la nostra imaginació. La sublim bellesa del paisatge que dibuixen aquestes muntanyes i les seves valls estretes i profundes; els secrets que amaguen els rius torrentosos i els inquiets salts d’aigua; i els misteris que s’oculten sota les aigües dels negres gorgs sense fons exciten tant la nostra imaginació que sense adonar-nos transformen la realitat que ens envolta. Quan els darrers raigs del sol que s’amaga rere el Puigmal tinten de tons ataronjats i vermellosos els boscos i els roquissars d’aquest vessant del Balandrau intuïm que ha arribat un d’aquests màgics moments que tot excursionista desitja viure. Als nostres peus s’enfosqueix la vall pregona del Freser. L’ombra s’escampa pel congost a mesura que els lluents verds maragdes de les seves badines s’apaguen. Un xic més enllà les salvatges aigües del riu de Núria, que salten i s’embassen per l’engorjada vall, semblen apaivagar-se. Potser és una mostra de condol al sol que mor. Un colom blanc davalla del cel i s’apropa al cim. Quan l’últim raig de llum pentina les seves plomes, una explosió de color ens cega. En aclarirse l’ambient i un cop recuperada la nostra visió descobrim, tombada sobre la grisa llosa de pedra on el colom s’havia aturat, una bellíssima noia nua embolicada en el que sembla un virolat i semitransparent vestit de seda. És en moure’s quan descobrim que no és un vestit sinó el sedós teixit d’unes precioses ales, el que l’envolta.
Q
uan marxem del Serrat, poble que encara conserva en els antics forns adossats en algunes de les seves cases fortes reminiscències del passat, ens adonem de la tranquil·litat que s’hi respira. És possiblement aquesta pau que emana de l’entorn la que s’encarrega d’exaltar la bellesa d’aquests paratges, en aquesta època de l’any, d’una exuberància fascinant. Els tons intensos dels boscos que tenyeixen de verds vius i lluents la falda de la serra de la Canya brillen com no ho poden fer en una altra estació. És ara, amb la primavera recentment arribada i amb els vessants muntanyosos encara encatifats de neu blanca, quan el sol els il•lumina amb la intensitat i la curiositat d’un nouvingut. La neu que cobreix els pelats roquissars s’encarrega d’exaltar els detalls més íntims d’aquest bell
natura i aventura abril 2011
tripa49.indd 8
paisatge decorant-los amb petits reflexos de purpurina. Els camins ramaders retallats per grisosos marges de pedra, que temps enrere havien estat pas assidu de ramats i traginers, resten ara en silenci vora els prats que els matollars han anant desfigurant. A mesura que ens allunyem del poble els camins van perdent la seva traça i els seus marges es desdibuixen fins a fondre’s amb els prats i el rocam. El temps i els canvis d’hàbits els han dut a l’oblit. Vora el cim la noia es desperta. La seva llarga i rinxolada cabellera daurada brilla en reflectir els raigs del sol. Els seus ulls maragda observen el Freser que als peus de la muntanya serpenteja engorjat. Alça la vista i observa, com tantes vegades ha fet, l’enorme cicatriu que va marcar per sempre
el rostre de les Roques de Totlomón. Recorda els dies en què uns enginyers que projectaven embassar l’aigua del riu retallaren aquell vertiginós camí. Sortosament mai varen construir la projectada presa. Amb la mirada ressegueix la costura fins que aquesta es perd empassada per les gorges de Núria, on l’aigua cristal·lina salta i s’estimba congost avall. Més enllà, com una gegantina mà mig closa, els cims del circ de Núria, proven d’atrapar els núvols de cotó. Li encanta aquest cim, preciosa talaia sobre les gorges. La noia s’estira i desplega les ales, que semblen folrades d’un tul de seda multicolor. S’apropa al pomer de flors i pomes d’or que creix al seu costat i en pren una. Aquell a qui li ofereixi el dolç fruit obtindrà la immortalitat. Qui serà l’afortunat?
08/09
15/04/2011 12:05:50
LA RUTA PAS A PAS
FITXA
www.naturaiaventura.cat
DESNIVELL: 1.226 M ÈPOCA: TOT L’ANY, AMB NEU ES POT FER AMB RAQUETES
TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DURADA: 6 HORES I ESCAIG DIFICULTAT: MITJA
El punt d’inici d’aquest itinerari és el poble del Serrat, al municipi de Queralbs. Deixem el cotxe a l’entrada del poble i prenem el carrer que puja a l’esquerra i tombem de nou a mà esquerra a la primera cruïlla. Arribem a una trifurcació (1), on prenem el camí del mig. Aquesta pista va tombant de mica en mica encarant el nord primer i el nord-est després, per tal d’encarar el llom ample i obert de la carena. Després d’un camp, la pista es bifurca (2). Prenem a la dreta, seguint en la mateixa direcció, entre murs de pedra. A l’alçada dels primers arbres del bosc deixem una pista que marxa a la dreta (3), entre murs. Nosaltres seguim en la mateixa direcció, pel límit del bosc, també vorejats per les tanques de pedra. La pista es converteix en un corriol que travessa el bosc on s’alternen els pins roigs amb zones de prats. Avancem seguint les fites enfilant-nos per la carena fins a arribar a una pista ben fresada (4). La travessem i continuem amunt per un antic camí que pren direcció nord. Veurem una clotada a mà esquerra i una pista que marxa enllà (5). Nosaltres continuem en direcció nord-est, vorejant els boscos i travessant una zona de prats. Després d’una ziga-zaga abandonem el camí per prendre’n un altre que neix al darrer revolt (6) i entrem al bosc deixant a la dreta la pista per la qual anàvem. Trobarem una cruïlla on deixem la pista i prenem el corriol (7) que puja pel fil de la carena. És un corriol poc fresat, però molt intuïtiu, i amb diverses fites que, en els trams més compromesos, ens guiaran en la bona direcció, fins a sortir del bosc, a l’alçada d’un gran replà (8). Continuem amunt seguint el fil de la carena i travessem una petita tartera. Accedim a un petit coll, al costat de l’Atalaiador (9), característic aflorament calcari. Seguir el rastre del corriol i les fites ara és més fàcil. Seguim amunt, sempre amunt per la carena i voregem, per l’esquerra, unes roques esquistoses grosses (10). Són les anomenades “Roques Blanques”. El caminoi ens durà al cim de la Canya, ample, herbat i arrodonit (11). Continuem en direcció est fins entroncar la carena de la serra, on remuntem en direcció nord, nord-est, vers el cim del Balandrau, que ja es divisa davant nostre (12).
tripa49.indd 9
15/04/2011 12:05:56
fauna autòctona dels Països Catalans Fitxa 6
L’Àguila marcenca: la poesia del vol del nostre rapinyaire primaveral. Albert Beneït Rochés Agent Rural Aprofitant que fa tot just una setmana i escaig que hem entrat dins la primavera, avui parlarem d’un dels ocells que ens visiten fidelment durant aquests dies: ens referim a la majestuosa àguila marcenca. L’àguila marcenca, Circaetus gallicus en llatí i “águila culebrera” en castellà, pren el seu nom del mes de l’any en què arriba a casa nostra, el març. No dubteu que és un dels rapinyaires, de la família dels falconiformes, més bonics que nien a la península Ibèrica. En una vista ràpida li podreu trobar semblances amb l’aligot comú, Buteo buteo, però veureu com a mesura que anem detallant la seva morfologia acabarem no tenint cap dubte en diferenciar ambdues espècies.
Com dèiem la podem trobar a tots els països catalans. Alerta, els valencians l’anomenen “àguila serpera”. Precisament arriba a casa nostra quan la seva dieta desperta del seu repòs hivernal: les serps. Si podeu, fixeu-vos en la protecció que aquest ocell ha desenvolupat en les seves potes per evitar les mossegades de les serps que aquesta caça. Tot i que més del 75% de la seva dieta seran serps, llangardaixos i granotes, algun petit mamífer també pot caure en les seves fortes urpes.
La marcenca és un ocell d’aproximadament 65 cm i 190 cm d’envergadura, d’ales i cua llarga que prefereix la muntanya mitjana i les zones boscoses. No és precisament un ocellet. La seva part superior és de color bru i les puntes de les ales, negres, mentre que la seva part inferior és molt blanca. Hem dit que la podríem confondre amb un aligot, sobretot amb un de jove, però fixeu-vos de prop amb els seus ulls grocs ataronjats –absolutament bells– i la mida del gran cap de la marcenca. Res a veure amb l’aligot. De fet, el capot de la marcenca més aviat tindria a veure amb el d’un gran duc –guardant les distàncies– que amb el d’un aligot.
Podreu distingir-les volant o fent l’aleta, de la mateixa manera que ho fa el bell xoriguer, és a dir, movent les ales fixa al cel, com si es tractés d’un helicòpter realitzant un vol estacionari, per tal de localitzar les seves preses. Generalment les podeu veure en camps i conreus, inclús a prop de carreteres i camins, on buscarà incansablement el seu aliment. Fora de la seva observació, seran els naturalistes avançats els que sabran veure els seus nius i rastres (egagròpiles, femtes o restes de caça). A partir de l’edat de 3-4 anys, la marcenca ja és un ocell madur.
Fotografia 1: ulls grocs taronjosos característics de l’àguila marcenca
natura i aventura abril 2011
tripa49.indd 10
15/04/2011 12:05:59
www.naturaiaventura.cat
Les parelles es faran ara aviat, niant en arbres o arbusts on posaran un únic ou. Aquest el covaran durant un mes i mig. El poll resultant podrà començar a volar 2 mesos i mig després. A l’època d’aparellament és un ocell sorollós, i no us serà difícil veure la seva silueta acompanyada del seu reclam. Quelcom semblant a un “jiii”. Fora del temps de reproducció és un ocell silenciós. Al setembre comença la seva migració cap a zones més càlides, generalment a l’Àfrica subsahariana.
Fotografia 2: vol majestuós de la marcenca
Tot i que la seva població no està en perill (s’estimen aproximadament 300 parelles a casa nostra) és un ocell protegit, com tots els rapinyaires. Les seves poblacions, no obstant això, han tingut una forta davallada les últimes dècades, desgraciadament provocades per canvis en les pràctiques agrícoles. L’ús de certs tipus d’aïllants en els pals elèctrics ha contribuït a l’electrocució d’alguns exemplars. En aquest sentit, agents rurals i companyies elèctriques actuen conjuntament per la substitució d’aquests perillosos elements. D’altra banda, la poca amplitud de mires d’alguns caçadors, per sort molt pocs, ha ocasionat que s’hagin trobat alguns exemplars morts d’un tret, acció que suposa un greu delicte contra la fauna. Continua essent responsabilitat de tots el respecte i defensa d’aquest ocell tan agradable per a la nostra vista en ser necessari per a l’equilibri mediambiental. Treballem-hi tots plegats.
10/11
tripa49.indd 11
15/04/2011 12:06:00
curses d’orientació
per Biel Ràfols, campió d’Espanya 2010 bielrp@naturaiaventura.cat
a c i n Tèc
T’ho jugues tot en l’elecció d’itinerari Tot esperant l’inici de la Copa Catalana d’Orientació 2011, publiquem un mapa del Campionat del Món d’Orientació 2011. Es va disputar a Noruega i en concret analitzarem la cursa de relleus. Les eleccions d’itinerari en les curses de relleus, poden estar influenciades per altres corredors, sobretot en la primera posta. L’elecció en concret es el tram 16-17 de la segona i tercera posta. Ruta verda, RÚSSIA (3:45): 660 m i 40 m de desnivell. Surt de la fita en direcció est per anar a buscar el camí. Baixa, agafant el trencall de la dreta, en direcció al riu, el creua i puja pel semiobert i acaba atacant la fita des de dalt. Ruta vermella, FINLÀNDIA (3:49): 940 m i 35 m de desnivell. La primera meitat del recorregut fins el riu és igual que la ruta verda. Un cop allà, agafa una pista d’esquí un camí que fa la volta al turó. Agafa el trencall la dreta i ataca la fita des de sota.
i a
Ruta marró, DINAMARCA (4.40): 520 m i 50 m de desnivell. La ruta més curta i directe. Surt en direcció sud-est, agafa un tros de pista, i seguir, creuant el riu en direcció sud -est. Atacar la fia des de dalt. Ruta blava, ESPANYA (5:53): 900 m i 50 m de desnivell. Surt en direcció sud-oest i opta per anar a creuar el riu per sota la presa. Des d’allà puja el turó, agafa el camí i arriba a la fita des de l’oest. Conclusió: Veient els temps parcials, queda clar que les opcions més ràpides són les que opten per creuar el riu per l’est. La ruta més directe (marró) té massa desnivell i sempre va fora camí, i la blava fa massa la volta, sense evitar el desnivell. Per tant, sense tenir en compte els grups que es poden formar a l’hora dels relleus (podria passar que una ruta, en anar-hi més gent i ser mes gent que busca la fita, fos mes rapida) les rutes mes ràpides són la vermella i la verda, tot i que és apreciable la diferència entre totes dues.
natura i aventura abril 2011
tripa49.indd 12
15/04/2011 12:06:06
www.naturaiaventura.cat
ta
is v e r nt
L’e
Marc Ràfols, organitzador de curses d’orientació. Quan i com vas començar a fer orientació? El Carles Lladó, el pare de l’orientació a Catalunya, feia molt de temps que ens insistia perquè provéssim l’orientació. Jo ja estava bé fent les meves curses de fons i pensava que no calia provar un altre esport. Però finalment vam anar amb la dona i els fills a fer-ne una a Gavà. La sortida era en un barranc, ple de porqueria... En aquella època, cap a l’any 96, les curses no tenien gaires inscrits ni gaire ressò. Jo hi vaig participar amb el meu fill gran (que no s’ho devia pensar que després s’hi dedicaria!), i quan ens en vam adonar, ja érem a l’altra punta de mapa. Vam haver de recular una bona estona! M’agrada l’orientació perquè... Hi pot participar tothom (fins i tot el fill petit, que llavors tenia 4 anys). És un esport que et permet (de fet, t’obliga) viatjar. A més, sempre tens una categoria per a les teves condicions (físiques i tècniques) i et permet estar en contacte amb la muntanya, els boscos... Però canviaria... M’agradaria que fos un esport amb més reconeixement institucional, amb ajudes per als corredors d’elit, per a la tecnificació. Això passa per aconseguir ser un esport olímpic. Però ja sabem com està el tema... De tota manera, a Catalunya mai no serà un esport de masses com als països nòrdics, cosa que ja m’està bé. M’agradaria canviar una mica la mentalitat dels parcs naturals i espais protegits, que veiessin que l’impacte d’una cursa d’orientació en el medi natural és pràcticament nul. L’orientació és… Un esport que es practica a la natura, d’una alta exigència tècnica i física si corres en categories d’elit, però que també permet participar-hi de manera relaxada. Jo destacaria el bon ambient que hi ha a les curses. El lema que ens agrada repetir és pensar i córrer. Com et veu la gent que et coneix i sap que fas orientació? Això em sembla que ens passa a tots els que fa temps que fem orientació: abans ho havies d’explicar tot, i ens veien com una gent estranya. Ara ja ho assumeixen com una cosa normal. Si em busqueu, em poden trobar a... Si no sóc a la muntanya preparant una cursa o simplement entrenant, seré amb els amics, fent una cervesa o llegint. Què fas quan no tens ni idea d’on ets? M’agradaria dir: “No em perdo mai”, però em passa com a tothom, també em perdo. I aleshores el millor és recular, tornar a l’últim punt que recordis. I tornar a començar. Et deixem fer una petició a la Federació. Què demanaries? ? D’una banda, m’agradaria que la gent veiés els federatius com a gent que regala hores de la seva vida personal per ajudar a fer créixer l’orientació. I a la Federació li demanaria que no fos tan encarcarada. Es pot fer una gestió excel·lent sense necessitat de ser més papista que el Papa. Quina cursa recomanaries als nostres lectors? Ara en fem una de 6 hores d’orientació a Collserola. La llàstima és que hem hagut de limitar-la a 300 inscrits. De tota manera, si el que es vol és fer orientació de veritat, s’ha d’anar als boscos escandinaus. Qualsevol de les que es fan allà ja seria una bona cursa, però anar als cinc dies de Suècia és la millor lliçó d’orientació que es pot rebre. Què creus que li falta a Catalunya per tenir curses i participants de més nivell? El que ens falta és créixer com a esport des de la Federació, des dels clubs, sobretot amb ajudes de patrocinadors que s’adonin de la potencialitat que té aquest esport. Quines millores s’esperen per al TICB 2012? El Ciutat de Barcelona és una cursa que mimem molt des del Club d’Orientació Catalunya. En l’última edició vam tenir participació de 21 països, amb gent de molt nivell. La idea és anar-la consolidant com a prova de referència a Catalunya, encara que des de la Federació no la valorin, i que vagi creixent el nombre de participants, tant internacionals com catalans. En aquest sentit tenim tot el suport de l’Ajuntament.
12/13
tripa49.indd 13
15/04/2011 12:06:14
geocerca
El castanyer de les nou branques Alfonso Egea (Sonsoyo) La comunitat catalana està d’enhorabona, ja tenim la pàgina de geocaching.com traduïda al català. Encara li manquen algunes coses, però ja està força bé. Des d’aquí volem agrair a Deepbuti tota la feina realitzada perquè nosaltres podem gaudir de la traducció a la nostra llengua, i a més l’ha feta sense ànim de lucre. Potser ja coneixien la zona o potser han fet como jo que en llegir l’editorial de la revista, parlaven de l’arbre de les nou branques i em va picar la curiositat i vaig veure que no ni havia cap tresor així i vaig decidir crear una ruta del castanyer de nou branques i les fonts dels seus voltants. Aquesta vegada per amagar els caches no he agafat la plataforma de geocaching.com sinó que he provat una altra plataforma anomenada Terracaching. Les dues plataformes es dediquen a publicar els tresors dels geocercadors, però tenen petites variacions: a Terracaching qui t’aprova els caches són els teus padrins; per entrar a la comunitat de Terracaching, t’han d’apadrinar dos companys, i una altra variant sobre els virtuals que tenen dues formes: pots trobar caches des de l’ordinador de casa teva o bé no fa falta trobar cap contenidor i amb una foto del lloc ja és suficient. Això és força interessant quan és molt difícil poder amagar un contenidor, com pot ser a la ciutat, en monuments, etc. Bé, no vull embolicar més la troca! Totes les plataformes estan a la nostra disposició per poder gaudir de la recerca i de l’aventura. Gràcies a la revista havia descobert un lloc on no hi havia cap tresor i m’estranya per la bellesa del paisatge, és al Montseny, per la zona de Viladrau. Per començar la ruta i la recerca dels tresors podem aparcar el cotxe i cercar la font de les Paitides. Sempre que hi he anat he trobat cua per omplir garrafes d’aigua; jo vaig demanar amablement si em deixaven provar l’aigua i la vaig poder provar: estava força fresca. La ruta ja l’he feta tres vegades i sempre hi ha gent. La font de les Paitides fa referència a les dones d’aigua, les paitides. Són éssers arrelats a les llegendes del poble, que vigilen i protegeixen les fonts. El reconegut poeta Jaume Bofill i Mates, Guerau de Liost, les feu reviure de nou en la seva obra poètica i els donà nom.
La font de les Paitides és la més famosa de les fonts del terme. L’abundància del seu broll, àdhuc en temps de sequera, i les qualitats quasi miraculoses que se li atribueixen fan que sovintegin les cues, sobretot en caps de setmana. En aquesta font tenim el nostre primer tresor: FONT DE LES PAITIDES (TCBIH). Després de trobar el tresor continuem la ruta i ens trobem amb la font del Ferro i la font del Noi Gran. Com que les fonts estan molt a la vora només hem col•locat un cache
anomenat FONT DEL NOI GRAN I FONT DEL FERRO (TCBOI). Primer ens trobem la font del Noi Gran. Li han posat aquest nom perquè un nen que era ben petit va veure d’aquesta font i va començar a créixer. I la font del ferro és una font d’aigua ferruginosa de raig regular i constant. Les pedres dels voltants es cobreixen d’un rovellat rogenc. La tradició popular la fa bona per a la vista i la llegenda diu que el ferro el recull de les arrels de l’herba del ferro.Aquesta herba, segons la tradició, és l’única planta capaç de tallar el ferro i només la coneixen els pigots. La manera d’aconseguir-
la és tapant amb una xarxa metàl•lica el forat del niu del pigot. L’ocell anirà a recollir-ne per entrar a casa seva, i quan la deixi caure serà moment de recollir-la i guardar-la, tot i que si es perd, l’home no podrà tornar a reconèixer. Quan deixem les fonts el camí és petit i fa pujada. Tranquils, només hi ha aquesta pujada en la ruta i tenim la sort que els arbres ens cobreixen del sol. Quan acaba la pujada el camí ja es fa molt més ample i girem cap a la dreta, davant nostre tenim el Matagalls. Des d’on som es veu impressionant i majestuós. Ara els arbres ja no ens fan ombra i amb aquest sol es nota. Continuem el camí i ens trobem la masia Mas Martí. És una masia catalana del segle XV. Continuant el camí ens trobarem una masia, la Vila, on hi ha una desviació i un cartell que indica el camí que hem de seguir. Ens trobarem una bifurcació, i agafem el camí de la dreta direcció al castanyer. En arribar-hi ens trobem una esplanada ideal per poder fer un petit pícnic i gaudir dels castanyers, però el que té més fama és el castan- yer de nou branques, el més emblemàtic dels arbres del municipi de Viladrau, i un
dels més grossos del Montseny. Té una alçada de 23 metres i un tronc amb un perímetre
natura i aventura abril 2011
tripa49.indd 14
15/04/2011 12:07:12
www.naturaiaventura.cat
de 6,5 metres. L’any 1987 una forta ventada va esberlar la branca més grossa. De les nou branques principals, dues ja no hi són i de les set branques que queden, dues són mortes, cinc encara estan vives i donen any rera any una bona collita de castanyes, tot i que malauradament pateix una de les malalties que afecten els castanyers. Altres sorruts castanyers, quasi tan vells com ell, l’envolten al mateix prat, davant mateix del cim del Matagalls. Tan emblemàtic arbre, també té la seva llegenda, la llegenda d’en Drau. En Drau era un esclau que vivia a Roma i l’enxamparen robant una castanya, un fruit destinat només als poderosos. Per aquest afer l’envien a galeres, amb una castanya lligada al coll. Una tempesta enfonsa el vaixell, però aconsegueix salvar-se i arriba nedant a la costa catalana. Per tal de no ser descobert s’allunya del mar i s’endinsa en el massís del Montseny. Allà conviu amb els nadius del país. En Drau, perd la castanya que portava lligada el coll i amb els anys el bosc es pobla de castanyers, donant el seu fruit als habitants de la zona i a partir d’aleshores, el poblat celebra la castanyada. Aquesta llegenda s’explica als peus mateix del castanyer de les nou branques en algunes visites guiades per aquests paratges. I si teniu ocasió de veure el grup Titelles Naip, fan una molt bona representació d’aquesta llegenda d’en Drau. En aquesta esplanada està el cache CASTANYER 9 BRANQUES (TCBOP), Després de trobar-lo, per anar al nostre següent cache hem de
retrocedir fins a arribar a la bifurcació i agafem l’altre camí, ara direcció a la font de les Tres Roses. El camí continua seguint ample i molt tranquil, i molt poc transitat. En seguir el camí hem de tenir cura de no passarnos la desviació a l’esquerra amb un cartell indicatiu de la font de les Tres Roses; hem de vigilar, ja que hi ha una bifurcació i hem d’agafar el camí de la dreta, un camí molt poc transitat i amb molta vegetació. Trigarem una estona fins a arribar a la font, ja que la vegetació ens dificulta el camí, però ben aviat hi arribarem. La font té un cabal ben petit, però suficient com per gaudir de la seva frescor.
A la font de les Tres Roses, l’aigua surt d’una soca coberta de fullaraca de castanyer i faig, i per una teula s’esmuny damunt el rocam granític. L’indret és humit i embardissat. Molt a la vora està el cache FONT DE LES 3 ROSES (TCBOM). Ara hem de retrocedir fins a arribar a la desviació i hem d’agafar el camí que tenim davant. El camí és força ample, hi trobarem bifurcacions i nosaltres sempre agafarem la dreta, i trobarem el Noguer, un mas que està documentat des del segle XIII. Dins el seu jardí hi ha quatre arbres catalogats com a monumentals i d’interès local. Continuarem fins al Pla de Montfalcó on trobarem l’últim cache d’aquesta aventura que es diu TWONAV: LA RUTA DEL CASTANYER Y SUS FUENTES (TCG6Y). El cache està situat en una esplanada plena d’arbres. Continuem pel camí per arribar al cotxe. Aquesta part del camí és la que menys m’agrada, ja que passarem per una zona urbanitzada fins a arribar al cotxe. Recordeu que per poder trobar aquests tresors heu de fer servir la plataforma Terracaching. És curiós ja que porten força temps i els únics que l’han anat a buscar han estat uns estrangers que estaven de vacances, però això ha servit per donar-vos a conèixer una de les zones més emblemàtiques de Viladrau. A mi personalment és una ruta que m’agrada força i la recomano fer en totes les èpoques del any, per gaudir de diferents paisatges que ens dóna el Montseny. També és una ruta ideal per a nens, ja que s’ho passaran molt bé en el castanyer i gaudiran d’un gran dia. Espero que us hagi agradat i fins a la pròxima trobada.
14/15
tripa49.indd 15
15/04/2011 12:07:42
rutes en BTT
LLUNA ROJA
Llegenda d’uns pirates a Miramar Mont-roig del Camp - Miami Platja
COMARCA: BAIX CAMP
natura i aventura abril 2011
tripa49.indd 16
15/04/2011 12:07:47
www.naturaiaventura.cat
Hi ha pocs indrets al litoral mediterrani amb un cromatisme tan intens i tan ple de contrastos com el que ens ofereix el singular entorn de Montroig del Camp. El seu relleu, vermellós i de formes capricioses allà on se’ns mostra la roca despullada, s’ondula i se suavitza quan les pinedes que encatifen el paisatge el pinten de tons verds, vius i lluents. En aquells replans on l’ésser humà ha guanyat terreny al bosc, els ametllers florits escampen, com pols de purpurina, milers d’espurnes de color rosat pàl·lid sobre els tons ocres i terrosos dels camps llaurats. La serra de Llaveria retalla l’horitzó com un monumental teló de fons del que davallen fondalades feréstegues que marxen, en forma de barrancs estrets i profunds, a cercar el blau argent del mar. Sobre un petit penyal, besant el Mediterrani, s’alcen els darrers murs del desaparegut Miramar. La vegetació s’ha empassat, amb el seu avenç inexorable, la major part del vell poble i el temps l’ha anat abocant a l’oblit. Les quatre parets que encara resten dempeus observen les onades que dansen sobre la suau, blanca i finíssima sorra i on un paisatge màgic ens atrapa i ens convida a imaginar-nos protagonistes de la llegenda de Lluna Roja, una història que ens remunta a l’època en que la Mediterrània estava governada per corsaris.
E
l turó de Les Creus és un dels millors miradors de Mont-roig del Camp, i per això proposem sortir del poble pel camí del Calvari, que hi ascendeix. Aquest camí era utilitzat tradicionalment per pujar-hi el viacrucis per Setmana Santa, i el turó fou batejat de les Creus perquè era l’indret on en tan assenyalada celebració s’hi clavaven les creus. Des d’aquí les vistes del poble son excepcionals, amb els ocres i vermellosos tons de les taulades apilades fan de pedestal sobre el que s’alça la “Catedral del Baix Camp” que és com hom coneix, per les seves grans dimensions, l’església de Sant Miquel Arcàngel. Pels mont-rogencs aquesta és simplement l’església Nova, per diferenciar-la de la Vella, de la que es divisa un xic més enllà, el campanar de torre quadrada. El temps sembla no haver avançat gaire des de que Joan Miró pintà l’any 1916, des d’aquest mateix indret, el quadre anomenat “Montroig”, on potser la única diferència és el perfil de l’església de Sant Miquel, aleshores a mig construir. Aquesta església començà a bastir-se cap allà el 1800 sobre les restes de l’antic castell, però les obres es varen aturar l’any 1835 degut a la desamortització de Mendizábal. No va ser fins l’any 42,
finalitzada ja la guerra civil, quan gràcies a l’ impuls de mossèn Gaietà Ivern reprengueren de nou les obres. A les afores del poble descobrim, mig amagada sota els pins destaca el blanc d’una petita capella, el diminut Santuari dedicat a la Mare de Déu del Peiró que l’any 1757 va construir, Josep Nuet, un pagès de la contrada. Pedalem entre camps de garrofers, ametllers en flor i ceps recargolats que adopten figures inversemblants però que es conjuguen a la perfecció amb les formes del paisatge que ens envolta, on els perfils de la muntanya de la Roca modelen siluetes capricioses i contorns sorprenents esquitxats del roig viu i lluent que ha donat nom al poble. Unes formes i uns colors tant intensos que fins i tot captivaren Miró i despertaren la seva passió per la pintura. El pont sobre la riera de Rifà ens mostra com la força de l’aigua ha excavat aquest terreny fèrtil i tou convertint els torrents en profunds barrancs que trenquen la suau fisonomia del paisatge. Quan un menys s’ho espera el terreny s’esquerda erosionat pel temps i l’aigua que des de la serra de LLaveria dava-
16/17
tripa49.indd 17
15/04/2011 12:07:56
rutes en BTT
lla vers el mar. Un mar que la nostra ruta ens duu també a visitar, a l’alçada del petit promontori on els darrers murs de l’antic poble de Miramar lluiten contra l’oblit. Hi va haver una època en que el Mediterrani era governat per temibles corsaris, entre els que hi destacà Âmar, Lluna en àrab, una pirata de pell morena i cabell rogencs. El roig dels seus cabells, el seu nom àrab, i l’estratègia que utilitzava a l’hora de piratejar: perpetrava els abordatges i els assalts aprofitant les poques llunes plenes vermelloses que es produeixen l’any, i que provocaven confusió entre els sentinelles a l’hora d’albirar la seva flota, varen propiciar que la bategessin amb el nom de Lluna Roja. A Miramar coneixien bé la llegenda de la temible pirata Lluna Roja. En cada vaixell que arribava al petit port desembarcaven, a més a més de les mercaderies, un munt d’històries esgarrifoses sobre la temible pirata. A en Jaume li agradava escoltar-les i sempre que veia arribar una embarcació, corria al petit moll a sentir-ne totes les versions. Tenia poc més de vint anys i s’havia quedat orfe feia poc. Com a única família li havia quedat el seu germà petit, de sis anys, amb qui vivia a la torre dels Penyals. L’alcalde del poble li havia ofert aquest sostre a canvi que exercís de guaita del poble i preveure els possibles atacs pirates que darrerament s’havien succeït en poblacions costaneres propers. En una nit de Juliol en Jaume va veure aparèixer sobre el mar la lluna plena, una lluna plena que va començar a tenyir-se de roig. Sabia que havia d’aguditzar la seva atenció, doncs coneixia la possibilitat d’un atac imminent per part de la Lluna Roja. Però quan va divisar les ombres de les arboradures difuminades en el rogenc reflex del mar ja era massa tard. Va davallar de la torre i es va dirigir al poble cridant “Ens ataca la Lluna Roja! Ens ataca la Lluna Roja!”. No va arribar ni a les primeres cases, des de la foscor l’assaltaren i l’estaborniren abans de poder ni tan sols esbrinar qui l’atacava. Una forta olor a podridura li feu recobrar el sentit. Trigà uns segons en recordar els darrers instants de la seva corredissa i en aconseguir que els seus ulls s’adaptaren a
la foscor que l’envoltava. Escoltava plors i gemecs al seu voltant. “On som?” preguntà en veu alta. “A les bodegues del Nahla”- respongué una veu. “La pirata Lluna Roja ens ha fet presoners”. En Jaume maleí la seva sort i s’entristí inquiet pensant en el seu germà petit. En arribar l’albada ens presoners foren duts, un a un, davant la capitana. Quan li arribà el torn, el Jaume fou arrossegat pels cabells, i empentat a cops fins a la cabina de la capitana. Dreta, d’esquena i a contrallum l’Âmar començà a parlar. “Així que sou el guaita de Miramar, un gos fidel a l’alcalde. Se que el vostre alcalde robava a les gents senzilles del poble. Crec que guarda les seves riqueses en algun lloc que els meus homes no han sigut capaços de trobar. Segur que vos sabeu on són! ”. “Senyora,- respongué en Jaume respectuosament- esteu equivocada. “El meu poble és humil i manca de grans riqueses, i l’alcalde és un bon home, un més entre les gents senzilles del poble”. La capitana sorpresa davant l’arrogància agosarada d’aquell presoner es girà per mirar-lo. En Jaume descobrí mig amagada rere el cabell llarg, desendreçat, rinxolat i vermellós, una cara d’aspecte dolç,
natura i aventura abril 2011
tripa49.indd 18
15/04/2011 12:08:00
FITXA
www.naturaiaventura.cat
DURADA: 4,5 H DISTÀNCIA: 36,7 KM DESNIVELL POSITIU: 524 M DIFICULTAT: MITJA TIPUS ITINERARI: CIRCULAR
SABIES QUE...? • El Centre BTT Mont-roig del Camp – Miami Platja, únic a la Costa Daurada, ens descobreix la singularitat del nostre entorn sobre rodes. • El Centre BTT compta amb un total de 143 km repartits en 10 rutes senyalitzades segons el seu grau de dificultat. • Les rutes parteixen del Punt d’Acollida ubicat a Mont-roig del Camp, que ofereix el servei de lloguer de bicicletes per a adults i nens, cadireta infantil, rentat de bicicletes, dutxes i informació turística general. És un espai de lliure accés pensat per als practicants de la bicicleta tot terreny.
18/19
tripa49.indd 19
15/04/2011 12:08:07
rutes en BTT
LLOCS D’INTERÈS Ermita de la Mare de Déu de la Roca Les ermites de la Mare de Déu de la Roca i de Sant Ramon de Penyafort estan genialment integrades a la muntanya roja de la Roca, l’enclavament més característic de Mont-roig que dóna nom al poble. La muntanya de la Roca és rica en natura, paisatge, fe, història, tradició i llegendes. L’Ermita de la Mare de Déu de la Roca és un dels principals centres de devoció mariana de la comarca, també ha estat font d’inspiració de diversos artistes, entre els quals cal destacar el genial pintor Joan Miró.
Ermita del Peiró Ermita PeiróL’Ermita del Peiró va ser construïda l’any 1752 i compta amb una arquitectura senzilla i acollidora. Al llarg de la història ha sofert diversos robatoris i profanacions, i no va ser fins al 1959 que no es va reconciliar la capella i es va beneir la nova imatge de la Mare de Déu del Roser.
Espai d’Interès Natural Serra de Llaveria L’Espai d’Interès Natural (EIN) de la Serra Llaberia constitueix un conjunt orogràfic complex, format per la Serra de Llaberia pròpiament, la Mola de Colldejou i la Serra del Montalt. Aquest conjunt muntanyós i calcari forma part de la serralada Prelitoral Catalana i s’ubica entre les muntanyes de Prades al nord-est i les Tivissa-Vandellòs i Cardó al sud. Compta amb una extensió de 10.350 ha, que s’estén per 6 municipis: Capçanes, Colldejou, Marçà, La Torre de Fontaubella, Pratdip i Tivissa. Així, la ubicació d’aquest espai natural a tocar de les zones més poc poblades i inaccessibles de les comarques del Baix Camp, el Priorat i la Ribera d’Ebre l’han convertit en un indret poc freqüentat i relativament oblidat, un dels motius que han contribuït a preservar els seus espectaculars relleus i orografia, així com notables valors naturals.
Barraques de pedra seca Al llarg de la història i arreu del món, on hi ha hagut pedra s’ha aprofitat de la millor manera possible, ja fos en forma d’eines o com a matèria primera de diverses construccions. Al municipi hi ha més d’un centenar de barraques de pedra seca catalogades. Aquestes construccions, fetes pels pagesos més especialitzats, presenten un bon estat de conservació i una notable diversitat d’estils i formes.
natura i aventura abril 2011
tripa49.indd 20
15/04/2011 12:08:20
www.naturaiaventura.cat
trets fins i bellesa singular. Un cop de vara l’obligà a agenollar-se i mirar al terra, com havien de fer els esclaus. Però en Jaume no podia apartar la seva mirada d’aquells preciosos ulls brillants color de mel. La Âmar respongué, amb mirada desafiant, el repte d’aquells ulls negres, i es descobrí captiva d’aquell mirar. Sentí com en la insolència d’aquell presoner la torbava i li causava una sensació que mai abans havia experimentat amb cap presoner. I el que més estranyà a la Âmar és que no es sentia enfurismada davant aquell desafiament, al contrari, li va provocar un somriure que va intentar dissimular imposant exageradament la veu: “Sou molt agosarat en creure que podeu desafiar la pirata més sanguinària i temuda de la mediterrània. Us anava a vendre al mercat
d’esclaus, però crec que em servireu millor en aquesta goleta.” Lluna Roja va començar a encarregar-li tasques sense sentit tals com netejar les seves botes netes una desena de vegades, endreçar les cartes de navegació de més a menys gastades o treure brillantor a les bales dels canons entre d’altres. Aquells capricis de la capitana feien que el presoner i ella es veiessin i parlessin un munt de vegades al dia i al poc temps ambdós començaren a admirar-se mutuament. Aquelles curtes xerrades es transformaren en llargues converses i d’entre les paraules un dia nasqué un petó. I després un altre, i un altre. Aquella primera mirada que cap dels dos havia oblidat els convertí, poc després, en amants.
Un bon dia, La Lluna Roja va desaparèixer Mai més se la va veure enclavada a la proa de la Nahla dirigint la seva flota. No es van tornar a repetir assalts ni saquejos en el seu nom contra pobles i ciutats costaneres. Mai ningú va tornar a veure-la. Explica la llegenda que els amants desembarcaren a Miramar per passar la resta de la seva vida junts amb el Josepet i d’altres que van venir després, i que van deixar, generació rere generació, l’empremta que ha caracteritzat des de aleshores als habitants d’aquest racó del cor la Costa Daurada. Més informació: http://www.mont-roig.cat/ municipi/festes-costums/festa-pirata
20/21
tripa49.indd 21
15/04/2011 12:08:24
escalada en neu i glaรง
El pic de Cambredase (2.750 m) El gran couloir nord-oest COMARCA: ALTA CERDANYA
natura i aventura abril 2011
tripa49.indd 22
15/04/2011 12:08:30
www.naturaiaventura.cat
El circ de Cambredase és entre els quatre o cinc indrets més espectaculars dels Pirineus Orientals; un lloc feréstec de dimensions relativament reduïdes orientat cap el nord/nord-oest. El circ és gairebé perfecte, una meravella de la natura... Alpí al cent per cent on el desnivell de la paret principal frega els 300 metres! El corredor del Vermicelle n’és la ruta més cèlebre, elegant i coneguda, mentre que el Gran Couloir NW n’és la més assequible i a la vegada la més preuada i valorada pels esquiadors dels grans pendents. Prop d’una desena de corredors i unes quantes vies més de neu, gel i mixt de gran dificultat han estat oberts (fins al moment) en aquest vessant dominat per les ombres, el fred i el vent; un indret insospitadament solitari i relativament poc allunyat de les pistes d’esquí de Sant Pere dels Forcats.
22/23
tripa49.indd 23
15/04/2011 12:08:35
escalada en neu i glaç
E
l circ de Cambredase domina la plana de l’Alta Cerdanya i les terres altes del Capcir, intentant passar sempre desapercebut. La seva magnífica orientació ajuda notablement que la majoria dels itineraris de neu i gel estiguin sempre en condicions, i us asseguro que la neu està garantida durant molts mesos. He escalat el Vermicelle a primers de desembre i he repetit la mateixa ascensió un 23 de maig i el Gran Couloir Nord-oest... una setmana després. Sis mesos de diferència! Al capdamunt dels corredors hi ha els dos cims de Cambredase: l’oriental (2.750 m) i l’occidental (2.711 m). Ambdós cims estan units per una cresta de roca i neu molt assequible i no massa llarga. El Gran Couloir NW acaba pocs metres a la dreta del pic de Cambredase Oriental, el principal. La canal de la qual parlem en aquest article té uns 200 metres de desnivell i una inclinació mitjana de 35º/40º, excepcionalment més. És a l’esquerra del circ. Es tracta del corredor més ample i també el menys tècnic de la paret, fet que el fa idoni per a la iniciació... i per als esquiadors extrems. No se sap qui o quins van ser els primers a pujar per aquesta ruta, però probablement va ser a primers del segle passat, molt abans que s’escalés el Vermicelle el 8 d’abril del 1962 per l’Anglada, el Pons, el Guillamon i el Riera... grans i inoblidables pirineistes catalans, tres dels quals encara segueixen en actiu.
natura i aventura abril 2011
tripa49.indd 24
ACCÉS I PUNT D’INICI: Cal arribar a les pistes d’esquí de Sant Pere dels Forcats. El punt de partida és situat a l’aparcament de les pistes (1.630 m). En cotxe cal preveure uns 25/30 minuts des de Puigcerdà. APROXIMACIÓ: Una vegada a les pistes d’esquí, l’aproximació és molt evident, ja que cal seguir la pista d’esquí central –sempre en sentit sud/sud-est– fins al final d’aquesta. Tot seguit continuarem ascendint pel bosc (per l’esquerra en sentit de pujada), fins que s’arriba al gran plató, base per ascendir a qualsevol de les vies del Cambredase. El lloc és impressionant. Cal preveure de 2 h a 2 h 30 min d’aproximació. Són recomanables les raquetes o els esquís, ja que el desnivell és important. Una segona opció consisteix a fer servir els remuntadors i davallar esquiant fins al plató. Molt més curt i menys cansat. ITINERARI: Una vegada ens trobem al gran plató, el nostre objectiu és fàcilment identificable, ja que és tracta de la canal més ampla, un gran passadís que ens portarà al capdamunt de la carena. Primer cal remuntar les suaus pales, que ràpidament ens porten a l’entrada de la canal. Fent un cop d’ull a la via veureu que es tracta d’un llarg tobogan de pendent uniforme. El Gran Couloir es pot escalar en menys d’una hora. Els 30º de l’inici donen pas al tram central una mica més dret (35º/40º). El corredor
s’estreny una mica. Cal parar molta atenció a les allaus que baixen per l’esquerra, d’un corredor molt estret que és un autèntic colador... Escalem entre esperons; a la part alta trobem un indret més suau (30º) que ràpidament dóna pas a un tram més dret (40º). Finalment arribem a la sortida, la part més tècnica de la ruta que fàcilment pot arribar als 55º/60º d’inclinació. Malgrat tot, aquest tram normalment se supera dibuixant una llarga diagonal d’esquerra a dreta. Un tram molt bonic, alpí i espectacular!! A l’esquerra ens queda el cim principal. Cal pujar per una cresta molt fàcil, normalment sobre neu i roca, i en pocs minuts aconseguir el pic de Cambredase Oriental (2.750 m). DESCENS: Hi ha dues opcions. 1ª: per la mateixa canal (delicat segons les condicions en què es trobi). La 2ª opció consisteix a seguir la cresta cap a la dreta fins a arribar al pic de Cambredase Occidental (2.711 m), i des d’aquí seguir davallant per la fàcil carena (via normal) fins al capdamunt de les pistes. Tot seguit seguirem les pistes d’esquí fins a l’aparcament. La primera opció és més ràpida, mentre que la segona ens permetrà assolir els dos cims i poder gaudir d’una bonica i divertida ruta de descens, tot i els 1.100 metres de desnivell. Cal preveure prop de 2 h per a la primera opció i prop de 3 h per a la segona... sempre que es vagi a peu i no amb esquís. TEXT I FOTOS: CARLES GEL
24/25
15/04/2011 12:08:45
AKU P 21 - 3 WWW
www.naturaiaventura.cat
IPIS
INC CA TÈ C N I NADA: DE PR AIG. A X T A FI DE M TRES RECOM TJANS
ÈPOCA MBRE A MI NS 200 ME UU SE US AC DE DE ACUMULAT: POSITI M S N 0 E 10 C , 1. AS LA VIA PER A EU. o TOT N ASC, S. MULAT AT:30o / 40 , AMPONS, C ELL R LT G R DIFICU L: PIOLETS, O, UN PA AR IN IA MATER UN CORD , ESQUÍS O , S S N É O T N A. AR BAS A I PAL 00), QUES, D’ESTA A RVA, SOND NYA (1:50.0 A , S D E R T E QUE : C GRAFIA CA RTO . ALPINA
AKU PARTNER OFICIAL 21 - 30 OCTUBRE 2011 WWW.IMS.BZ
LA STRIA GTX PESO 540g
LA STRIA GTX nace como síntesis del patrimonio de conocimientos de AKU en el mundo del excursionismo alpino. El valor técnico de LA STRIA GTX se expresa en el GLOBAL CUSTOM FIT, un sistema exclusivo de AKU para el confort del calce. LA STRIA GTX, ligero y ultra transpirante gracias a la tecnología exclusiva AKU INFINITY AIR, representa la nueva frontera en la investigación en materia de calzado para el trekking moderno.
facebook.com/akutrekking&outdoorfootwear
tripa49.indd 25
24/25 Para informaciones: AKU IBERICA - JOSEP CASAS 629.107666.
15/04/2011 12:08:53
curs de fotografia
CapĂtol 6: consells Ăştils
Miguel Rosa Roberto Reporter al diari online www.badanotis.com Monitor del taller de fotografia APE, a Murcia
natura i aventura abril 2011
tripa49.indd 26
15/04/2011 12:09:00
www.naturaiaventura.cat
H
ola! Aquí tornem a ser per trobar de fer millors fotografies o, almenys, divertir-nos fent-les. Recordeu que podeu enviar les vostres a curs_fotografia@hotmail.com. Les millors serviran per il·lustrar aquests articles. Els darrers dies hem estat veient els rudiments tècnics de la fotografia. Encara manquen molts més, però allò que és bàsic ja ho tenim. També sabem que la tècnica ha de tenir un suport de la pràctica. La fotografia és un món complex on qualsevol truc o consell és poc. Cada fotògraf té les seves manies i maneres de treballar, és clar. Però hi ha un parell de coses que marquen, una mica, el pas del fotògraf ocasional a l’aficionat o, fins i tot, al professional. A continuació mostrarem una llista de trucs i detalls a tenir en compte, de manera general, per fer més còmode el nostre temps amb la càmera. Sempre encesa. Us heu fixat en la diferència entre el botó d’ON/OFF d’una càmera compacte i d’una rèflex? Les rèflex tenen una clavilla. D’aquesta manera és més difícil que s’apagui sense voler. Per què? La raó és senzilla: ets un fotògraf i la teva única funció a la vida, a més de respectar els altres i escoltar Deep Purple, és capturar moments. I els moments són impredictibles i aleatoris. La fotografia d’estudi està molt bé i fa que tothom surti maco a les fotos. Però tu ets un fotògraf d’aventura, de natura. Un fotògraf que vol captar l’esquirol enfilant-se al pi, o el gest de treure’s la suor amb la mà del ciclista de muntanya. La càmera ha d’estar sempre encesa per poder fer la foto al més aviat possible. Tranquil: les rèflex tenen bones bateries i mentre no es faci cap foto no gasten energia. Les compactes solen tenir un desavantatge: s’apaguen al cap d’uns minuts d’espera. Si pots treure aquesta funció, fes-ho. Naturalment, mai està de menys portar bateries de recanvi, perquè al mig de les valls d’Olot no trobaràs gaires endolls.. Sempre preparat. Molt bé: portes sem-
pre la càmera encesa… penjant de la motxilla. Estàs perfilant a bona altura un barranc quan, a l’altre costat, una àliga s’apropa al seu niu. És la foto ideal. L’àliga s’inclina a poc a poc per fer el gir, tu mires d’agafar la càmera, no pots, l’àliga ja està aterrant, l’agafes, mires pel visor: m’he deixat la tapa! La treus, mires una altra vegada… I de l’àliga només queda el record. Així, amic, no anirem enlloc. La càmera, sempre, sempre, sempre, penjada al coll. Només s’ha de treure quan creguis que, per estabilitat, pot ser perillós portar-la. Però no només ha d’estar a l’abast de la mà. També ha d’estar llesta, preparada i amb les opcions pertinents. Si creus que tindràs la mateixa llum tota l’estona (per exemple, a una platja o a una plana sense núvols al migdia), i com ja vàrem explicar en articles anteriors, pren-te un momentet per programar-la com millor et vagi. Si creus que les condicions lumíniques canviaran (com sota un bosc o al matí), recorda que tens un mode automàtic i dos de semimanuals, el P i l’A. Coneix la càmera. Aquest consell es diu en argot fotogràfic el consell del mestre Jedi. Conèixer la càmera vol dir tocar-la, provar-la, fer fotos a tot i a tothora i fins i tot dormir amb ella si fa falta. Recordes l’escena de la Guerra de les Galàxies on Obi Wan fa que en Luke Skywalker practiqui amb l’espasa làser amb els ulls embenats? Doncs això és el mateix. I no exagero: amb la pràctica aprendràs a programar i canviar opcions de la càmera sense mirar-la. Així tota la teva atenció anirà cap a allò que vols fotografiar. En aquest sentit les rèflex tenen molts avantatges: estan dissenyades per ser ergonòmiques i per poder accedir a totes les funcions utilitzant només el polze de la mà dreta. Els menús i l’accés a aquestes funcions està pensat per ser ràpid i intuïtiu. Avança’t a l’acció. Tot i que l’anterior consell és per a futurs Jedis, no oblidem la nostra condició d’humans. No som Superman, ni Flash Gordon. Els nostres reflexos tenen una limitació i, en fotografia, s’ha de sumar al nostre
26/27
tripa49.indd 27
15/04/2011 12:09:09
curs de fotografia
temps de resposta el que triga la càmera a disparar (la velocitat d’obturació, ja sabeu). En temes estàtics, com ara monuments o paisatges, no és un problema: es treu la càmera, s’enquadra i es dispara: la foto surt perfecta. Però ni estàtues ni serralades es mouen: els esportistes i els animals, sí que ho fan. Aquesta part és molt complicada i necessita de bons reflexos i de veure-les venir. Necessita saber molt i molt d’allò que estem fotografiant. Per posar un exemple ben conegut: la fotografia esportiva de futbol. Messi, Cristiano, Agüero o Osvaldo, qui sigui, agafa la pilota, fa un retall i xuta. Si el fotògraf dispara quan la cama del jugador ja es mou cap a la pilota, segurament en la foto veurem al jugador després de fer el xut: amb els músculs començant a relaxar-se i sense cap pilota a la foto. Si, per contra, disparem en el moment precís en què la cama es porta cap enrere, treurem la figura del futbolista amb la cama tota estirada, el gest de força i tensió al rostre, la pilota abonyegada per l’impacte i tots els músculs del cos ben definits. Naturalment, si no es té gaire idea de futbol es fa més difícil saber predir aquests moments. Però, en general, es pot fer utilitzant la lògica i un mode que porten totes les rèflex i moltes compactes: la ràfega. Depenent de cada model deixant premut el disparador es poden fer sèries d’imatges (frames, o fotogrames) i així tenir més possibilitats d’agafar el moment precís de l’aterratge de l’àliga o el salt de l’esquiador. Aquests quatre consells són els primordials per tenir més possibilitats de fer bones fotos. El fotògraf no té la possibilitat de predir el temps, però si un do meravellós: pot detenirlo per sempre. I, tenint aquesta possibilitat, per què no aprofitar-la al màxim?
natura i aventura abril 2011
tripa49.indd 28
28/29
15/04/2011 12:09:18
ANU
PIRINEU. 50 excursions als llacs més emblemàtics Autor: JORDI LONGÁS MAYAYO Núm. pàg.: 120 (totes en color) Núm. d’il·lustracions: 154 Tapa dura Preu: 23,80 euros ISBN: 978-84-9791-795-7
EL MEU PETIT ANIMALARI Els animals de la granja Autor: PATRICK DAVID Il·lustacions: Olivier Verbrugghe Fotografies: Fotolia i Biosphoto A partir dels 4 anys Núm. pàg.: 46 (totes en color) Núm. d’il·lustracions: 162 Tapa dura Preu: 10,80 euros ISBN: 978-84-9791-697-4
RAPINYAIRES A CATALUNYA Conèixer-los i observar-los Autor: MÀRIUS DOMINGO Núm. pàg.: 108 (totes en color) Núm. d’il·lustracions: 70 Preu:12,80 euros ISBN: 978-84-9791-753-7
NOVETATS
NOVETATS
www.naturaiaventura.cat
ESCALADES a Montserrat, el Cairat i Sant Llorenç del Munt i l’Obac Autors: ÒSCAR MASÓ GARCIA ALBERT MASÓ GARCIA Núm. pàg.: 180 Núm. d’il·lustracions: 167 Preu: 14,50 euros ISBN: 978-84-9791-856-5
PATRIMONI RURAL I PEDRA SECA 20 itineraris a peu i en BBTT Autor: JOAN M. VIVES I TEIXIDÓ Núm. pàg.: 180 Núm. d’il·lustracions: 78 Preu: 14,00 euros ISBN: 978-84-9791-789-6
EXCURSIONS PER LA HISTÒRIA DE CATALUNYA 19 itineraris a peu
A
Autor: GENER AYMAMÍ I DOMINGO Núm. pàg.: 168 Núm. d’il·lustracions: 63 Preu: 13,50 euros ISBN: 978-84-9791-798-8
OVT u s E r t
C. de la Violeta, 6 • 43800 Valls • Tel. 977 602 591 • Fax 977 614 357 • cossetania@cossetania.com • www.cossetania.com
tripa49.indd 29 ANUNCI NATURA I AVENTURA.indd 1
15/04/2011 5/4/1112:09:21 14:18:28
TwoNav
Capítol 2: calibratges
El darrer mes varem explicar les particularitats de TwoNav així com la configuració bàsica dels dispositius per tal d’adaptar el programa a les nostres necessitats. En aquest segon capítol definirem les configuracions més avançades i mostrarem com calibrar la brúixola i l’altímetre baromètric, eines que un cop ben calibrades ajustaran al màxim les dades recollides pel receptor GPS al llarg de la nostra excursió.
Dins del menú Configuració, a la secció Sistema, veurem varies opcions per optimitzar TwoNav i adaptar-lo a les nostres necessitats tals com escollir l’idioma, les unitats (recomanem quilòmetres per les distàncies i metres per les altituds), o les carpetes on emmagatzemar els tracks i els mapes. Però la opció que ara ens interessa és la del calibratge. CALIBRATGES: Aquesta és probablement la opció de configuració que més utilitzarem en les nostres sortides, sobretot a l’hora de calibrar el baròmetre i la brúixola. Des del menú principal cliquem al botó Configuració i després a Sistema. La primera de les opcions que ens apareix és la de Calibratge. Veurem que tenim tres opcions, per calibrar la pantalla, el baròmetre i la brúixola. Calibrar la pantalla: Calibrar la pantalla ens permet corregir petits desajustos que poguessin haver a la pantalla tàctil del dispositiu, i que quan cliquem en un punt la reacció no es produeixi al lloc desitjat, sinó una mica desplaçada. Si hem de calibrar la pantalla entrem en aquesta opció del menú. Un missatge “click the cross center with the stylus. Repeat as cross moves on the screen” ens demana que cliquem amb el punter que acompanya el dispositiu sobre el centre de la creu. Repetirem la operació en els diversos llocs on el mou la creu fins que un missatge ens avisi que la pantalla ha estat ben calibrada. Clicarem sobre la pantalla per tornar al menú de calibratges. Calibrar el baròmetre: Els errors el l’ajust de la pressió atmosfèrica poden provocar petites variacions en les alçades que registri el nostre GPS. És recomanable, doncs, calibrar
natura i aventura abril 2011
tripa49.indd 30
Figura 1
30/31
15/04/2011 12:09:24
www.naturaiaventura.cat
el nostre aparell al principi de cada excursió. Per defecte el baròmetre es calibra automàticament a partir de les dades d’alçada emmagatzemades pel GPS i un algoritme que optimitza el seu funcionament. Per calibrar manualment el baròmetre hem de conèixer l’altitud exacte del punt on ens trobem i indicarli al GPS. Mitjançant l’ajuda d’un mapa topogràfic cal cercar un punt del que en coneixem l’altitud i des d’allà clicar l’opció Calibrar baròmetre. Una nova pantalla ens demanarà l’altitud actual. Un cop indicada al GSP haurà finalitzat el calibratge del baròmetre, que adaptarà les seves dades a la nova altitud. És important indicar prèviament, en el menú Navegació, la opció Altitud, que volem utilitzar les dades de l’altímetre baromètric, ja que si deixem actiu el mode automàtic, aquesta informació falsejarà les dades que nosaltres li indiquem, de forma manual, al baròmetre.
Figura 2
30/31
tripa49.indd 31
15/04/2011 12:09:26
TwoNav
Calibrar la brúixola: La brúixola electrònica és molt sensible a canvis en els camps magnètics, i és indispensable calibrar-la cada vegada que sortim d’excursió, sobretot si entre una i l’altre ens hem desplaçat llargues distàncies. Per calibrar la brúixola de forma idònia és necessari fer-ho a l’aire lliure i estar allunyats de possibles camps magnètics que poguessin alterar el calibratge tals com edificis, vehicles o línies d’alta tensió. Calibrar la brúixola és senzill, només cal posar l’aparell el més horitzontal possible sobre el palmell de la ma i fer-lo girar molt poc a poc més o menys un minut. AUTONOMIA: Una altra opció de configuració important a l’hora de sortir d’excursió amb el nostre aparell és definir quins intervals de temps volem la pantalla encesa. Segona la durada de l’itinerari estalviarem bateries si la pantalla resta apagada l’estona en que no necessitem mirar-la. Dins del menú Configuració, Sistema hi ha el botó Autonomia. Una pestanya ens permet triar l’interval, des de mai fins a 3 min, l’estona que volem que esperi abans d’apagar-se.
Cal posar la brúxola en un pla horitzontal
Donem voltes al dispositiu molt lentament durant un minut
Brúixola calibrada
Figura 3
natura i aventura abril 2011
tripa49.indd 32
15/04/2011 12:09:29
abril - maig
Data
Activitat
Marxes i caminades 15-16/4 17a Marxa Canovelles-Montserrat 17/4 10a “Pels Camins dels Matxos” 17/4 9a C. de Resistència de “Rams”. 23-24/4 7a “24 hores del Cap de Creus” 1/5 8è Meridià Verd a peu 7-8/5 29a Travessa La Garriga-Montserrat 8/5 2a Caminada “Espantarucs” Bicicleta de muntanya 14/5 Volta al Priorat 28.29/5 Cabrerès Btt Curses d’orientació 17/4 Copa Catalana La Pobla de Lillet 1/5 I Cursa de Vallbona d’Anoia 14-15/5 2 dies dels Pirineus 28/5 Rogaining Del Centenari
Organitza
Contacte
Comissió Sant Antoni Abat (SE) Centre Excta. Torelló Excta. del Penedès Unió Excta. Llançanenca Intempèrie Centre Excta. Garriguenc Centre Excta. Gandesa
centreexcursionista.lacomi@gmail.com centreexcursionistatorello@hotmail.com secretaria@cep.cat
Club Excursionista Priorat
clubexcursionistapriorat@gmail.com www.cabrerèsbtt.com
Club Orientació Catalunta
www.clubcoc.org
Xinoxano Orientació Unió Excursionista de Vic
http://xinoxano.orientacio.org www.unioexcursionistavic.org
centre_excursionista_llanca@hotmal.com
934 197 889 info@cegarriguenc.org cegterraalta@gmail.com
32/33
tripa49.indd 33
15/04/2011 12:09:31
món sostenible
Resistències a un model energètic que devora el territori Marc Gavaldà Realitzador de l´exposició Pobles Indígenes i Petroli
L’encreuament de l’accident nuclear a Fukushima amb la volatilitat del preu del petroli i posterior bombardeig de Líbia engalanaren d’un sinistre realisme les conclusions de les Jornades d’Energia i Territori. Des d’arreu de Catalunya confluïren organitzacions locals que lluiten contra el colonialisme territorial d’aquest model energètic corporatiu i contaminant. Resistint i proposant.
“Feia molts anys que no veia el moviment ecologista català tan unit” reconegué una veterana activista d’Ecologistes en Acció a les acaballes de les Jornades d’Energia i Territori. I no era per menys, comprovar que grups tan dispersos –geogràficament i organitzativament– expressaven motivacions comunes per articular-se i defensar el territori dels negocis energètics corporatius i accelerar la transició energètica cap a fonts de generació netes i descentralitzades. La jornada l’obriren tres conferències introductòries sobre les conseqüències econòmiques i ambientals d’aquest model corporatiu addicte als combustibles fòssils i nuclears. Enric Tello, de la Universitat de Barcelona, presentà els comportaments sinèrgics entre els fluxos d’energia i el funcionament ecològic dels paisatges culturals. A Catalunya, tot i que la superfície forestal ha crescut amb l’abandonament rural, la pèrdua de mosaics agroforestals dificulta la conservació de la biodiversitat. A més, l’estesa d’una xarxa de transport que urbanitza el paisatge i esquartera el territori, impedeix la conservació de les espècies per l’efecte barrera que produeixen les vies de comunicació. “ La responsabilitat no és exclusiva de les grans conurbacions”–emfasitzà–“també ho és de les comarques que pugnen per la construcció de més carreteres”. Marcel Coderch , de la UPC i col·laborador del portal crisis energètica1 , assegurà que,
malgrat l’ocultació institucional, la transició energètica ja ha començat. De fet, l’Agència Internacional de l0Energia ja va situar l’any passat el peak oil, o zènit de la producció mundial de petroli, l’any 2006. Davant de la consegüent reducció de disponibilitat energètica, els lobbies nuclears contraataquen amb tàctiques de dubtosa credibilitat. Més enllà que aquesta indústria perpetra una inqüestionable injustícia ambiental i intergeneracional, Coderch, recalcà el sotrac tècnic que travessa l’energia nuclear avui: les centrals s’han de jubilar i els residus no saben on posar-los. Per això, la postergació de la data de caducitat d’aquestes centrals hauria de tenir responsables civils i penals d’aquesta decisió. Si no són els governants, hauran de ser els directius del Consell de Seguretat Nacional. En cas contrari, la societat s’exposaria a la coneguda pràctica de tirar la pedra i amagar la mà. En comptes de pedres, tones d’urani radioactiu. Transport públic o privat La jornada es dividí en tres blocs d’exposició de grups de defensa del territori que resisteixen o han resistit a la imposició de megainfraestructures tan poc acceptades per la població local en ser una eina per al lucre privat dels promotors. Al bloc de transports, membres de la Campanya contra el Quart Cinturó2 exposaren arguments d’una campanya, que té 20 anys de vida i 270 entitats adherides, que hau-
rien de permetre avançar en la definició d’un nou model de mobilitat i d’un model territorial que faci possible la coexistència dels espais naturals, agrícoles i urbans del Vallès. En lloc de la dispersió urbana actual, aposta per sistemes urbans compactes i complexos, amb un ús racional del sòl i una xarxa secundària de carreteres millorades on es prioritzi el transport públic. La Plataforma de Promoció del Transport Públic3 , representada per un dels seus col·lectius fundadors, la Plataforma Diagonal per Tothom, defensà la recuperació del tramvia com un transport públic veritablement alternatiu al cotxe. Segons la PPTP, per descongestionar la ciutat de cotxes, cal restringir el seu espai. A diferència del metro, un sistema de transport car de construir i mantenir – 100 milions d’euros de dèficit anual– el tramvia és 10 vegades més barat i alliberaria l’espai públic de la privatització de facto que fan els cotxes als carrers de Barcelona. Molins, incineradores i nuclears A l’apartat d’energia elèctrica, Joves de la comarca de la Terra Alta van criticar la massificació eòlica com un procés d’industrialitzar les muntanyes per a benefici de les corporacions energètiques. Una trampa legal facilita la massificació eòlica: es redacten petits projectes de generació –per sota de 50 megawatts– per evitar tràmits estatals. Després s’ajunten diversos
natura i aventura abril 2011
tripa49.indd 34
15/04/2011 12:09:38
www.naturaiaventura.cat
projectes per conformar autèntics polígons eòlics, els que avui pentinen el paisatge meridional de Catalunya. D’alternativa proposen la microgeneració descentralitzada seguint l’exemple alemany, on el 90% de la potència instal·lada està sobre teulades i sòls urbans. Gràcies a una valenta legislació, la majoria d’aquestes iniciatives reposa en mans de la gent, que han format cooperatives locals de generació elèctrica.
1. www.crisisenergetica.org 2. http://ccqc.pangea.org 3. www.transportpublic.org , wwww.tranvia.org , www.diagonal.cat 4. http://cepa.pangea.org/ 5. http://blogcanc.blogspot.com/ 6. http://repsolmata.ourproject.org, htp://greenpeace.org/espana, http://plataformacelnet.blogspot.com/ 7. Veure manifest i fotos a: http://energiaiterritori.wordpress.com
El Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA)4 criticà la incineració de residus com una presumida forma de valoritzar-los. De fet hi ha un pesat lobby, l’Associació Catalana per la Valorització Energètica dels Residus Sòlids Urbans (ACEVERSU), que promou la incineració a les instàncies polítiques. Per al CEPA, calen polítiques de reducció de socarel i no esperar que les empreses constructores, que han punxat venent pisos, busquin ara negoci en generar quilowatts cremant plàstic i paper. La Coordinadora Anticementiri nuclear de Catalunya (CANC)5 es fundà l’any 2006 mesos després que ENRESA aprovés la creació d’un cementiri de residus nuclears. L’ajornament de la caducitat de les centrals, respon a motius estrictament econòmics: un cop amortitzades –amb diners públics i taxes als consumidors– les despeses de construcció, les centrals nuclears suposen, per a les companyies elèctriques, una màquina de fer diners. I més petroli! Diferents grups, com Repsolmata, Greenpeace i la Plataforma Cel Net6, criticaren la nocivitat de les externalitats de la indústria petrolera amb un repàs dels accidents i fuites que han patit les costes tarragonines durant la darrera dècada. Els plans de RepsolYFP d’explotar dos pous de petroli en aigües profundes, a 700 metres sota l’aigua, suposa molt de risc per a poc menys de 3.800 barrils dels 5 milions que es consumeixen diàriament a l’Estat. Les jornades acabaren amb una cassolada sorollosa a les portes d’Endesa per exigir l’abandonament d’aquest model energètic corporatiu i la posada en marxa d’un full de ruta cap a un accelerat viratge vers una societat basada en fonts d’energia netes, renovables i sota control social7.
34/35
tripa49.indd 35
15/04/2011 12:09:47
rutes d’arreu del món
El Tepui Roraima La Muntanya Blava. VENEÇUELA: PARC NACIONAL CANAIMA
natura i aventura abril 2011
tripa49.indd 36
36/37
15/04/2011 12:09:51
www.naturaiaventura.cat
El Tepui Roraima és el tepui més alt de la gran Sabana amb 2.875 metres sobre el nivell del mar. És dintre del Parc Nacional Canaima que té una superfície de 3.000.000 hectàrees, un dels més grans del món. “Tepui” signica muntanya en llengua pemón. El Roraima és un dels llocs geòlogicament més antics del planeta, remuntant-se fins al plistocè, uns dos mil milions d’anys enrere. El Roraima és un altiplà de pedra arenosa que sobresurt més de mil metres de la Sabana. Hi conflueixen tres països, Brasil, Guyana i Veneçuela, tot i que ocupa proporcionalment més terreny de Veneçuela. Conjuntament amb el seu veï, el Tepuikukenan, fan un dels espectacles més interessants de la gran Sabana. Un món de pedra on les roques han estat llaurades per l’erosió de la pluja, el sol i el vent. La seva figura imponent i l’ecosistema que l’envolta van inspirar sir Arthur Conan Doyle a escriure la seva clàssica novel.la d’aventures El món perdut (1912).
La història mítica del Roraima relata que era un arbre ple de fruits que sobresortia de la selva i la Sabana. Segons els pemons (habitants indígenes de la zona) els seus avantpassats van decidir tallar-lo, pensant que així podrien obtenir tots els fruits sense haver d’enfilar-se. Però en tallar l’arbre va sortir un raig d’aigua que va inundar la sabana, i des de llavors els pemons estan obligats a sembrar el seu aliment en l’estèril terra de la gran Sabana. L’ètnia pemon, antics habitants d’aquesta regió, són el tercer poble indígena més nombrós de Veneçuela, coneguts per les invocacions sagrades o tarem, sonoritats per curar malalties o demanar ajuda els esperits. Apropar-se amb respecte a la cultura pemon pot constituir una valuosa experiència d’aprenentatge cultural. La societat pemon és descentralitzada amb cases autònomes amb un sistema sociopolític que es basa
36/37
tripa49.indd 37
15/04/2011 12:09:54
rutes d’arreu del món
la sabana. Amb un desnivell de 830 metres fins al campament base al peu del Tepui on farem nit a la tenda de campanya.
amb la relació de parentesc. Per arribar al punt d’inici de la nostra ruta cal fer el següent: des de la capital Caracas, agafarem un bus direcció a Santa Elena de Uairen, fins a San Francisco de Yuruani. La nostra aventura comença a San Francisco de Yuruani enmig de la gran Sabana on contractarem un tot terreny que ens porti a la comunitat pemon de Paraitepui –ens separa una distància de 20 km per una carretera de terra. Aquest és el punt de partida de les expedicions. Aquí es pot aconseguir guies, portadors, material bàsic per a l’expedició com ara aïllants, sacs de dormir, cuines de querosè, etc. ja que hi ha una cooperativa de la comunitat. El primer dia d’excursió és de 14 km al sud-oest de la gran Sabana, frontera amb Brasil, fins al campament Tok, (petita comu-
nitat pemon amb una construcció de fusta i sostre de fulles de palmera “moriche”, on ens podrem refugiar en cas de pluja). Aquí plantarem la tenda de campanya i farem nit. Transcorre el camí per sabanes obertes i algun petit bosc. Amb boniques vistes panoràmiques del Tepui Roraima i el seu veí el Tepuikukenan, amb un salt d’aigua realment impressionant de 610 metres. Cal destacar uns petits mosquits anomenats puri-puri que ens faran una mica la punyeta. El segon dia d’excursió, el recorregut és de 9 km fins al campament base, és a dir, fins gairebé a tocar la base del Roraima, on creuarem dos rius, primer el riu Tok i després el riu Kukenan que baixa directament del Tepuikukenan. El cabal dels rius depèn de les pluges. El camí transcorre pel mig de
Al matí següent, el tercer dia d’excursió, es fa l’ascens al cim, una caminada exigent durant unes 5 hores. Aquest tram a pesar de ser el més curt, (2,5 km) és desenvolupa en una pronunciada pujada amb un desnivell de 855 metres, anomenada la “rampa”. Abans d’arribar al cim hi ha un lloc anomenat ”el paso de las lágrimas”, un vessant força inclinat ple de grava i roques soltes un xic perillós, que a més té una cascada semipermanent, depenent de les pluges. La vegetació és molt exuberant, amb plantes endèmiques (flora única que només es troba en aquest lloc del món). Tot i l’esforç que exigeix l’ascens a aquest cim, l’enigmàtic ambient emboirat i la bellesa de l’entorn que rodeja l’excursionista de ben segur que ajudaran a alleugerir el cansament. El que resulta més extraordinari d’arribar al cim és la sensació de trobar-se amb un paisatge lunar que ens fa retrocedir en el temps. Un cop a dalt anem fins als ”hotels” que són refugis naturals que es troben en diversos llocs del cim i que en realitat són formacions rocoses com ara baumes que ens oferiran protecció del vent i de la pluja. Un cop muntat el campament, és moment de sortir a familiaritzar-se amb
natura i aventura abril 2011
tripa49.indd 38
15/04/2011 12:09:57
www.naturaiaventura.cat
ALGUNES DADES D’INTERÈS Horaris: : de 5 a 7 dies, depèn els dies que vulguem estar al cim del Roraima. Dificultat: ruta entre baixa i mitja muntanya. Material: bastons. Desnivell positiu: uns 1.800 m. Quan anar-hi: tot l’any. Època seca de desembre a març i època plujosa d’abril a novembre. Recorregut: d’anada i tornada . Només d’anada fins al cim hi ha 25’5 km.
el captivador entorn, envoltat de boira quasi permanent. Hi ha diverses excursions al cim: En el cim més alt del Roraima, conegut com el “maverick” podrem contemplar la gran Sabana en la seva immensitat. Després d’unes vuit hores de durada aproximada (anada i tornada) arribem al punt triple, de reunió de les fronteres dels tres països (Veneçuela, Brasil i Guyana). Una mica més enllà del punt triple esta la ”proa”, punt final del Tepui Roraima. La vall dels Cristalls, una petita vall amb pedres de quars. Les “venta-
nas” són miradors entre les roques des d‘on veurem la gran Sabana. ”El Abismo” és un punt del cim on podem estar a l’aresta del Tepui. Hi trobem també els “yacuzzis” que són pous d’aigua transparent amb pedres de quars al seu fons. Realment un cim molt interessant. Al Roraima hi ha diverses coves entre les quals destaca ”sistema Roraima sur”, actualment la cova més gran del món de quarsita amb 11 km. Els arbres són petits pel fort vent. Han agrupat les seves fulles per aprofitar la llum solar.
Mentre que algunes plantes en la seva lluita en un sòl tan pobre han desenvolupat estratègies extremes per obtenir nutrients dels insectes que les visiten, són les conegudes plantes carnívores. L’exploració del cim del Tepui Roraima és una experiència única, on els pemons creuen que al cim habiten els déus. Un cop explorat el cim, ja només ens quedarà tornar, i el poble de Paraitepui de Roraima serà el final de la nostra meravellosa excursió. TEXT I FOTOS: MARC MAGEM
38/39
tripa49.indd 39
15/04/2011 12:09:59
SUBSCRIU-TE HI SORTIRÀS GUANYANT Per què subscriure’m-hi?
* *
Reb cada mes Natura i Aventura a casa teva. No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la!
* *
Participa en els sorteigs mensuals de material, viatges i altres regals.
Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats.
Aprofita els descomptes que molts establiments ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.
Tot això per només
20€ l’any! Com subscriure’m-hi?
A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; Avda. de Roma, 152 entl-1ª. 08011, Barcelona.
tripa49.indd 40
15/04/2011 12:09:59
DESCOMPTES: BOTIGUES DE MUNTANYA
Natura i Avenptutreau, . a pro
+
BOTIGUES DE BTT I EQUIPAMENT
ALLOTJAMENTS
HÍPIQUES
GUIES DE MUNTANYA
VOLS EN GLOBUS
PARCS ALS ARBRES
VISITES GUIADES
ADVOCATS
CAIAC
40/41
tripa49.indd 41
15/04/2011 12:10:02
LA GUIA DEL
turisme actiu
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ
EL BAIX CAMP
EL MONTSIÀ
CAMPMANY
MONTBRIÓ DEL CAMP
SANTA BÀRBARA
TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com
ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com
L’ALT PENEDÈS LAVERN (SUBIRATS)
HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com
EL BAIX EBRE
SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA
EL PERELLÓ
HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com
DELTEBRE
RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162
HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant. Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es
BERGUEDÀ VILAFRANCA DEL PENEDÈS
BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com
L’ANOIA
GÒSOL
ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Punt de partida per fer excursions al Pedraforca, serra del Cadí, Ruta dels Bons Homes... Molí de Gòsol, s/n. Mòb.: 636564310 www.molidegosol.com
EL BRUC
RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com
SALDES
HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com
HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports I el Parc Natural del Delta de l’Ebre. Gaudirà de les Vies Verdes amb bicicleta o a peu. Excursions 4x4 pel DELTA I ELS PORTS Winsurf a les platjes del Parc i tota mena de activitats nautiques. Tel. 977719017 - diego@hoteldiego.com www.hotelrestaurantdiego.com
LA SELVA ARBÚCIES
RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es
VALLÈS ORIENTAL SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA
RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY On podreu gaudir, al menjador i a la terrassa, de bons àpats tradicionals i a la vegada sofisticats, barreja del millor de la cuina catalana amb productes de D.O. de Lleó. L’especialitat del xef són els arrossos, siguin risottos o caldosos. Crta del Montseny, 406. Tel 938 482 805 www.lavalldelmontseny.com
SANTA MARIA DE PALAUTORDERA FONDA EL TURÓ DE L’HOME Situat al centre de Sta. Maria de Palautordera. Tracte familiar amb més de 100 anys d’experiencia. Especialitat en caça i bolets. Cuina casolana. Plaça Major, 6. Tel. 938 480 027 www.turodelhome.com
ORIENTAL
tripa49.indd 42
15/04/2011 12:10:05