Natura i Aventura 51

8:06:27

51

JUNY 2011

BARRANC DE LA CANALETA UN TORRENT DE SENSACIONS

TERRA DE MAQUIS

El capvespre de la República CAP DE BOUMORT

Caminar entre cérvols tapesNiA51.indd 1

10/06/2011 13:47:00

tapesNiA51.indd 2

10/06/2011 13:47:01

fisiocre

www.naturaiaventura.cat

Imatge de portada: El barranc de la Canaleta ens ofereix ràpels com aquest on l’aigua que salta s’embassa en profunds i preciosos gorgs maragdes.

51

JUNY 2011

BARRANC DE LA CANALETA UN TORRENT DE SENSACIONS

TERRA DE MAQUIS

El capvespre de la República CAP DE BOUMORT

Caminar entre cérvols 09/06/2011 18:06:27

tapesNiA51.indd 1

10/06/2011 13:47:00

ANY VI. NÚM. 51 JUNY 2011

TIRADA: 15.000 EXEMPLARS

Direcció: Jordi Fernàndez Coordinació editorial: Jaume Guillot Correcció: Ferran Ballester Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Jaume Guillot

Col·laboradors: Carles Gel Marc Gavaldà Biel Ràfols Alfonso Egea Anna Parra Miguel Rosa Roberto Juan Carlos Borrego Albert Beneït

Edita: H4XORS S.L. Avda. de Roma, 152 entl-1ª 08011 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat

Natura i Aventura és membre de:

Dipòsit legal: B-51.197-2006

editorial L’altre dia vaig assabentar-me, per casualitat, de la notícia de la mort de Shailendra Kumar Upadhyaya, a l’Everest. La notícia en sí no tindria més rellevància que el dramatisme que implica la mort d’una persona, si no fos perquè aquest home que pretenia escalar els 8.848 metres de l’Everest tenia 82 anys. Deien que volia aconseguir el rècord de ser la persona més anciana en assolir el sostre del món que encara ostenta un altre nepalès, Bahadur Sherchan que va fer cim pocs dies abans de complir els 77 anys. Arreu on llegia sobre la fatídica notícia descobria que a tothom convencia la idea de que les ànsies d’assolir tant estèril rècord havien dut a Shailendra a la mort. Els que l’havien vist marxar del camp base en direcció a la Cascada de Gel que duia cap el camp 1 sabien que no el tornarien a veure viu. El sol fonia encara les tristes petjades que el seu caminar, lent, silenciós i agònic havien dibuixat sobre la neu quan els sherpes que l’acompanyaven tornaren amb la tràgica notícia de la mort del vell. El seu cor no ho havia pogut resistir. La notícia s’escampà ràpidament, i començaren els debats sobre les expedicions comercials, el fanatisme dels rècords, l’edat màxima dels components d’una expedició o la validesa ètica d’intentar assolir els cims amb l’ajuda excessiva que alguns alpinistes sovint necessiten per poder progressar. I Shailendra va passar a engrandir la llista de bojos o tossuts que arrisquen i sovint perden la vida en aquesta absurda competició.

Però aquells que el conegueren, els companys que tingueren la sort de poder compartir alguna xerrada amb ell saben del cert que Shailendra no era dels que s’ho juguen tot a la ruleta russa.

Lluitador insaciable des de la seva joventut, va formar part del partit comunista nepalès als anys cinquanta. Activista incansable per defensar els drets del seu poble, va ser Primer Ministre, ambaixador i representant permanent de Nepal davant l’ONU. Però s’havia fet gran. I en el seu país això implicava pertànyer a un col·lectiu desprotegit i abandonat a la seva sort. Shailendra no era dels que acceptarien acabar els seus dies trist i oblidat, assegut a un sofà veient la televisió. No! I va decidir emprendre la darrera lluita i atreure l’atenció de la problemàtica que els ancians tenen, al Nepal i arreu del món. I ho feu en el cim més mediàtic, pràcticant l’activitat que tantes alegries li havia donat al llarg de la seva vida. No va assolir el cim de l’Everest, però culminà el seu somni i convidà als vells del món a aprofitar, mentre els quedi un xic d’alè, dignament i amb la intensitat que a voltes creuen perduda, tot el temps que els queda.

L’equip de NATURA I AVENTURA

Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

02/03

tripa51.indd 3

15/06/2011 1:07:37

Sumari

06 16

rutes a peu 06

Boumort, caminant entre cèrvols.

curses d’orientació 12

Tècnica, cròniques, dubtes, entrevistes...

rutes en BTT 16

Els maquis del Cardener

fauna autòctona 22

La truita de riu

TwoNav 24

Els punts de pas

biblioteca 27

Novetats editorials

descens d’engorjats 28

Barranc de la Canaleta

geocerca 32

Tresors al SGR-33

escalada en cresta 34

El pic de Cataperdís

tècnica i seguretat 38

La marxa nòrdica

curs de fotografia 42

La composició (II)

mon sostenible 46 38 natura i aventura juny 2011

tripa51.indd 4

Repsol ignora l’etnocidi a pobles aïllats

directori 50

Planifica les teves sortides 04/05

15/06/2011 1:07:49

C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

..

tripa51.indd 5

15/06/2011 1:07:49

rutes a peu

La serra de Boumort Caminant entre cèrvols

COMARCA: PALLARS JUSSÀ

natura i aventura juny 2011

tripa51.indd 6

15/06/2011 1:07:53

www.naturaiaventura.cat

“A la tossa de Boumort, quan ets a dalt, el camí encara planeja mitja hora més entre boscos, matoll i pedram, fins que tot d’una arribes a un bony pelat, un turó de no res, sense majestat ni grandesa, envoltat per mitja paret de pedres que l’assenyalen com a cap de la serra (2.077 metres). Un cim pla, només una mica de gep i prou, sense altra gràcia que saber que et trobes al punt més alt, a l’indret potser més despoblat del Pirineu català i al cor d’una reserva de fauna on, l’any 1991, contra natura, van introduir-hi ramats de cérvols que ara hi campen a lloure, senyors i majors de l’indret.”

Isidor Cònsul. Tractat de Geografia

06/07

tripa51.indd 7

15/06/2011 1:07:56

rutes a peu

A

cavall dels dos Pallars, i falcat per les conques dels dos grans rius pirinencs: el Segre, a llevant, i la Noguera Pallaresa, a ponent, s’alça la desconeguda serra de Boumort. Aquesta serralada comprèn, a més a més d’aquesta, les serres de Carreu, la serra de Cuberes i la serra de Batsacans. La disposició transversal d’aquestes serres i la seva dura orografia –de vessants esquerps, agrestes i abruptes– han dificultat des de sempre la proliferació de vies de comunicació, la qual cosa les ha mantingut aïllades de les comarques veïnes. Si hi afegim una climatologia severa i poc favorable és fàcil imaginar els motius de la progressiva despoblació que ha patit la serralada i la degradació del patrimoni cultural i agropecuari d’aquest entorn únic i característic que gairebé ha arribat a desaparèixer. Avui en dia és normal trobar enmig dels frondosos boscos les romanalles d’antigues feixes suportades per marges de pedra seca que foren en el seu dia terres de conreu en les quals de ben segur hi havia camins d’abast per arribar-hi amb els animals. Camins que s’han perdut empassats per la brolla primer, i el bosc després.

Aquestes condicions feréstegues van propiciar, però, que l’any 1991 s’hi creés la Reserva Nacional de Caça de Boumort, amb la finalitat de protegir, fomentar i aprofitar les espècies

més abundós i fàcil de veure grimpant pel rocam és el cérvol, tot i que també s’hi amaguen isards, cabirols i daines.

Allà on els espadats s’alcen vertiginosos, imponents i intimidadors, el vol dels rapinyaires ens mostren qui són els grans dominadors del cel. El trencalòs, el voltor, l’aufrany, el falcó i fins i tot l’àliga daurada s’exposen sovint als nostres ulls mostrant-nos la bellesa del seu planejar, sobri i serè. En aquesta

AKU 21 - 3 WWW

És normal trobar enmig dels frondosos boscos les romanalles d’antigues feixes suportades per marges de pedra seca que foren en el seu dia terres de conreu en les quals de ben segur hi havia camins d’abast per arribar-hi amb els animals. Camins que s’han perdut empassats per la brolla primer, i el bosc després. d’animals que hi habitaven en estat salvatge i de preservar els ecosistemes als quals pertanyien. Els programes de repoblament faunístic han aconseguit reunir en aquesta reserva la major població de cèrvids de Catalunya. El

natura i aventura juny 2011

tripa51.indd 8

època, a més, la necessitat de cercar aliment per les seves cries els obliga a sortir sovint dels nius i prendre el vol des de les cingleres, tot un espectacle digne de contemplar.

Aquesta bella i variada excursió pro-

08/09

15/06/2011 1:08:07

www.naturaiaventura.cat

Doble pàgina anterior: la pujada pel vessant de migjorn del cap de Boumort ens porta a caminar pel capdamunt de les vertiginoses cingleres que s’estimben sobre la vall d’Inglada.

Plana esquerra: des del Puigmal a llevant fins al Turbó a ponent, l’ascens al cim ens regalarà extensíssimes panoràmiques.

Plana esquerra inferior: a Boumort és fàcil observar d’aprop els cèrvols que s’hi passegen, com aquestes famelles que hi pasturen tranquilament.

Plana següent: de tornada, desfent el camí, observarem el característic, suau i herbós coll de la Creueta.

Darrera plana: aquest és un dels pocs indrets on podrem observar junts els tres voltors europeus per exel·lència: el voltor comú, el voltor negre i el trencalòs.

AKU PARTNER OFICIAL 21 - 30 OCTUBRE 2011 WWW.IMS.BZ

LA STRIA GTX PESO 540g

LA STRIA GTX nace como síntesis del patrimonio de conocimientos de AKU en el mundo del excursionismo alpino. El valor técnico de LA STRIA GTX se expresa en el GLOBAL CUSTOM FIT, un sistema exclusivo de AKU para el confort del calce.

LA STRIA GTX, ligero y ultra transpirante gracias a la tecnología exclusiva AKU INFINITY AIR, representa la nueva frontera en la investigación en materia de calzado para el trekking moderno.

facebook.com/akutrekking&outdoorfootwear

tripa51.indd 9

Para informaciones: AKU IBERICA - JOSEP CASAS 629.107666.

15/06/2011 1:08:16

rutes a peu

posa endinsar-nos per un dels racons més abruptes, feréstecs i solitaris de la Reserva, travessar els espessos boscos de pi roig i pi negre, caminar per preciosos i verdosos prats, superar cingleres i carenes rocalloses que dominen amplis panorames, amb la profunda vall d’Inglada als nostres peus i ascendir fins al cap de Boumort, el punt culminant de la serralada des de la qual s’albira una extensíssima panoràmica sobre el Pirineu i Prepirineu català occidental i part del Pirineu aragonès.

Ens envolten tres-cents seixanta graus de bellesa excepcional, des de Montserrat al sud, a la Pica d’Estats al Nord i del Puigmal a llevant fins al Turbó a ponent. Un horitzó circular en el qual les muntanyes que conformen el relleu del nostre país se’ns mostren sensuals i delicades i ens atrauen oferint-nos els seus millors perfils: el Montseny, Sant Llorenç del Munt, Montserrat, el Pedraforca i la serra de Port del Compte.

Més propers s’exhibeixen el tossal de l’Orri, Sant Gervàs, la serra d’Aubens i l’allargassat Montsec. Cap al nord l’ampla carena, clivellada de rasclers i dolines, es perllonga fins a un altre cim d’idèntica altura, el cap del Pou de Gel. Aquest segon cim rep el nom d’una petita cavitat propera coneguda com el Pou de Gel que conservava, abans, en el seu interior, la neu glaçada fins a ple estiu.

A dalt del cap de Boumort un cilindre de formigó fa les funcions de vèrtex geodèsic. A l’entorn encara es veuen les restes de l’antic senyal, una torre de pedra que, segons la llegenda, fou habitada pel darrer dels sarraïns que habitaren les nostres contrades. Tot i els esforços dels homes del país per foragitar-lo, la torre forta resultava inexpugnable. Un dia un pastor de Taús els digué: “Si em doneu el que després us demanaré, jo us prometo que trauré el moro del seu castell.” Els veïns s’hi avingueren, sempre que el que demanés estigués al seu abast.

Un matí el xicot es disfressà de noia, amb unes trenes rosses, un vestit en-

natura i aventura juny 2011

tripa51.indd 10

15/06/2011 1:08:24

www.naturaiaventura.cat

LA RUTA PAS A PAS

FITXA

cisador i el farcit necessari per adquirir una suggeridora silueta femenina i es dirigí cap al castell del moro. El sarraí, que des de dalt de la torre contemplava complagut els seus dominis, va quedar embadalit en veure la noia que s’apropava. Va davallar de la torre i obrí la porta del castell convidant la suposada donzella a entrar-hi. Un cop a dins, mentre el moro la mirava encantat –imaginant com gaudiria d’aquella mossa-, la falsa donzella va treure’s una soga de sota la brusa i, en un tres i no res, el va tenir lligat. Quan portà al moro davant les autoritats, aquestes li preguntaren què volia a canvi i el xicot, sense pensar-s’ho gaire demanà: “Vull que la cabanera passi pel mig del poble de Taús.” La cabanera o carrerada és un camí tradicional que els ramats transhumants segueixen en el seu anar i venir i que travessa el Boumort de nord a sud per la carena.

Des d’aleshores passa pel mig de les cases de Taús. ÈPOCA: POSSIBILITAT DE NEU A L’HIVERN TIPUS ITINERARI: SEMIRCULAR DURADA: 4-5 h

ASCENS ACUMULAT: 700 M RECORREGUT: 16,7 KM DIFICULTAT: MITJANA

Aproximació amb vehicle al punt on iniciarem l’itinerari a peu. Entre el quilòmetre 20 i 21 de la carretera L-511 prenem una pista a mà dreta en direcció Montanisell, Cabó i Hortoneda. Deixem a la dreta la pista que marxa cap a Montanisell i seguim de forma planera en direcció nord-oest resseguint la Serra de Cal Garxina. Travessem el pont del riu de l’Obaga Negra i entrem en una zona planera de prats herbosos. Deixem una nova pista per mà dreta i seguim amunt fins el coll de Llívia, cruïlla de pistes on hi trobem un gran panell i uns bancs de fusta, en aquest punt estacionarem el nostre vehicle.

Itinerari: S’inicia el recorregut per la pista que porta al refugi de Boumort en direcció nord i en sentit ascendent. Deixem a mà dreta el trencall (1) que porta a Cal Magí. Avançarem aproximadament uns 25 minuts fins a trobar un revolt molt pronunciat a l’esquerra, (2) punt on abandonarem la pista per la que veníem per seguir-ne una més desdibuixada que marxa en direcció nord-est fins arribar a una bassa. (3) Seguirem un corriol no gaire fressat que s’enfila pronunciadament per una tàlveg boscós en direcció sud-est fins arribar a una zona on el pendent minva. Aquí canviarem de direcció per seguir amunt rumb nord-est fins al cim del Roc de l’Esteve (4). Avancem en direcció nord fins a un prat situat en una amplia collada conegut com a Plan de Calama (5). El travessarem en direcció nord-oest fins a trobar l’altre costat del prat una tanca metàl·lica que haurem de resseguir en lleuger ascens fins a la part superior de la carena, que resseguim fins a trobar una amplia coma herbada coneguda com a Plan de Llet (6). Seguim en la mateixa direcció resseguint la carena fins a un coll molt marcat (7) al qual hi arriba una malmesa pista que haurem de seguir amunt.

Més amunt trobem una zona planera amb una caseta i una antena. Al nostre davant tenim un prat herbós i en direcció nord-oest podem veure el Cap de Boumort. Seguirem la desdibuixada pista que marxa travessant el prat en direcció nord-oest i ens enfilarem per la carena fins arribar al cim del Cap de Boumort (8). Desfem avall la pista per la que hem pujat i ens dirigim a la zona planera on hem iniciat els darrers metres d’ascensió al cim.

Un cop allà prenem una pista (9) que davalla en direcció sud fins a desembocar a la pista que va del coll de Llívia al refugi de Boumort. La seguirem a l’esquerra i avall. Trobem un revolt molt pronunciat a la dreta.Pocs metres més endavant abandonem la pista per la que veníem i seguim cap a mà esquerra una pista menys fresada (10) que s’enfila suaument fins al Pla de Grallons. Des d’allà la pista davalla en direcció sud fent giragonses fins a enllaçar de nou amb la pista que va del coll de Llívia al refugi de Boumort (11) que seguim a l’esquerra i avall. Sense abandonar-la arribarem al coll de Llívia.

10/11

tripa51.indd 11

15/06/2011 1:08:29

curses d’orientació

per Biel Ràfols, campió d’Espanya 2010 bielrp@naturaiaventura.cat

a c i n Tèc

T’ho jugues tot en l’elecció d’itinerari La segona prova de la copa catalana va tenir lloc el 17 d’abril a l’oest de la Pobla de Lillet. Es va descobrir un bosc molt net i força desnivellat amb pocs elements de roca i molts detalls de corba de nivell. El tram analitzat correspon a les fites 7-8 de HE. Ruta blava, MARC SERRALLONGA (4:36): 627 m i 30 m de desnivell. Opta per vorejar la muntanya pel camí de la vall de l’oest. Ataca la fita des de l’oest remuntant pel riu.

Ruta vermella, POL RÀFOLS (4:48): 542 m i 30 m de desnivell. Surt en direcció nord i en pujada, per anar a buscar el camí que va a corba de nivell (mateixa alçada) fins a arribar al sudest de la fita i baixar vessant avall.

Conclusió: Com es pot veure en els parcials, la ruta blava és més rapida, tot i fer més metres. Això és degut a diferents factors, com per exemple que la ruta vermella acumula tot el desnivell de cop, mentre que la blava el fa progressiu. L’atac de la vermella és més insegur i el corriol d’aproximació més lent que la pista de la ruta blava.

natura i aventura juny 2011

tripa51.indd 12

12/13

15/06/2011 1:08:36

EL CONSELL

www.naturaiaventura.cat

Córrer sobre l’agulla de la brúixola Consisteix en seguir la direcció que marca l’agulla de la brúixola. Quan ens hem de desplaçar en direcció completament nord o sud, en lloc d’haver de traçar un rumb, ho podem fer mirant només la direcció de l’agulla de la brúixola.

Quan la farem servir? Només quan haguem de seguir la direcció sud o nord.

Calendari de curses d’orientació O-Peu: 5 dg juny Cursa popular a Caldes de Malavella www.grionsorientacio.cat 19 dg juny Copa Girona a Blanes www.grionsorientacio.cat Rogaine: 25 ds juny Yudigar rogaining (La Seu d’Urgell) www.clubpedalo.planetabike.es BTT-O 19 dg juny Copa Catalana BTT-O (Urrea de Gallén) http://clubibon.es/

12/13

tripa51.indd 13

15/06/2011 1:08:45

curses d’orientació

ta s i v tre

n L’eFerran

Santoyo Medina,

Controlador internacional d’orientació, expresident, impulsor de l’orientació.

Quan i com vas començar a fer orientació?

Va ser al març de l’any 1990, llegint la revista Marató Catalunya. Hi havia un article i vaig pensar “això ha de ser molt interessant!”. Coincidia a més amb els meus estudis de Ciències Socials de Magisteri, on tocàvem força aspectes sobre mapes. Em vaig apuntar a una cursa que hi havia al Collet de l’Espinagosa, just el dia abans de la marató de Barcelona. La segona cursa ja va ser unes setmanes després organitzada a l’Empordà per Peo Bergsson, amb mapes ISOM d’aquella època. Directe a H21, el primer dia vaig estar prop de quatre hores, al segon ja força menys...

M’agrada l’orientació perquè...

Possibilita una activitat intel•lectual, permet entrenar la ment, dóna autonomia i seguretat, i es desenvolupa en infinits taulers de jocs, tants com paratges hi ha en el món. “Lluites” contra les teves limitacions, no contra els altres rivals. És perfecte a nivell educatiu i és imprescindible si t’agrada viatjar i conèixer espais naturals o històrics que mai hauries somiat.

Però canviaria...

No canviaria res de la seva essència actual; ja és prou completa.

L’orientació és...

Molt més que un esport, és un dels més complets i variats dels existents. És una forma de vida, ja que desenvolupa tot allò que pot agradar a una persona: aprenentatge, autonomia, pràctica física i mental, coneixement de nous llocs i cultures, i molts, molts amics en molts llocs diferents, amb un tarannà comú amistós i d’estima i respecte a la natura.

Com et veu la gent que et coneix i sap que fas orientació?

Com un esportista viatger i, dins del mateix esport, com un “malalt” que no es perd ni una activitat.

Si no fessis orientació faries?

Curses de llarga distància (maratons i ultramaratons). De fet va ser una de les vies que em van portar a l’orientació. Encara continuo fent força curses, però força menys de les que podria fer, en practicar orientació.

Si em busqueu, em podeu trobar a?

A Cabra del Santo Cristo, envoltat d’amics i mapes, o bé en qualsevol bosc de somni que hi hagi al món... Barbate, la Fageda, el Pirineu, Asiago (Itàlia), els terrenys suecs... durant la setmana al col·legi o actualitzant mapes d’Esprint a Barcelona per als Jocs Esportius Escolars.

Et deixem fer una petició a la federació. Què demanaries?

Que facin de l’orientació un esport per a tothom. Que fos realment de tots. Que donin confiança a la gent d’abans i d’ara per portar a terme iniciatives i idees, s’han perdut persones molt vàlides per no donar suport a la seva feina i no valorar-la com cal.

Quina cursa recomanaries als nostres lectors?

Qualsevol on hi hagi un terreny bonic i un bon mapa... a escala internacional les clàssiques de l’estiu per etapes són molt interessants, el Jukola com a gran espectacle al juny, i el trofeu Acacyr a Cabra, on fem una bona barreja d’orientació competitiva i lúdica, tot gaudint de les vacances.

Quins aspectes clau s’han de controlar en una cursa internacional?

S’han de controlar tots, si bé els dos blocs principals són el tècnic i el logístic/mitjans de comunicació. En el tècnic hi entra tot, des de reglaments, fins a mapes i revisió, traçats per categories, visita dels emplaçaments... A nivell logístic verificar que el centre de competició sigui funcional i tan vistós i espectacular com sigui possible. Si es vol fer bé, per tant, exigeix molt temps de dedicació i una visita de tot el terreny i les fites.

Com creus que hauria de créixer l’orientació a nivell escolar?

Apropant l’orientació a les ciutats i pobles, fent mapes d’esprint i semiurbans, i continuar treballant en consells i clubs per oferir activitats als centres i ampes, tot combinant l’aspecte competitiu amb el més lúdic o convivencial. Possibilitar també fórmules que permetin participar en parelles o grups per als menys competitius, i eines als educadors o pares interessats en aquest esport.

I quin hauria de ser el pont perquè aquests escolars es federessin?

Els clubs d’orientació, oferint un fàcil contacte a pares, escoles i ampes, i estant sempre a prop en les activitats on els nens participin. Tan important és aquesta tasca com organitzar una gran competició o tenir grans competidors i poder anar a córrer a molts llocs. Desgraciadament, als clubs sovint la part escolar és la darrera de la llista de prioritats o tasques, quan hauria de ser la primera. Fins ara hem anat trampejant gràcies a la feina de persones puntuals que han treballat per als nens.

Què s’hauria de canviar per fer créixer més l’orientació a Catalunya?

Ha crescut molt més del que ens pensem... la via per continuar creixent és fer-la més abastable a tots els grups de població, insistint no únicament en el seu aspecte competitiu. I tenim un avantatge pràcticament únic en relació amb la resta d’esport, i és que tothom, independentment de la seva edat o sexe, pot participar en una mateixa trobada d’orientació. Aprofitem-la obrint realment l’orientació a tothom! D’altra banda, el fet de poder participar no únicament de manera individual ja ha mostrat les seves potencialitats amb l’explosió rogaine.

natura i aventura juny 2011

tripa51.indd 14

14/15

15/06/2011 1:08:53

tripa51.indd 15

15/06/2011 1:08:56

rutes en BTT

ELS MAQUIS DEL CARDENER El capvespre de la RepĂşblica

COMARCA: BAGES

natura i aventura juny 2011

tripa51.indd 16

15/06/2011 1:09:00

www.naturaiaventura.cat

El final de la Guerra Civil comporta l’adveniment d’una dictadura que persegueix els perdedors. Alguns partits polítics republicans decideixen perllongar el conflicte mitjançant guerrilles urbanes i rurals que sembraren l’Estat espanyol d’activistes: el maquis. L’objectiu era mantenir viva la flama de la República amb l’esperança de la victòria dels aliats a la Segona Guerra Mundial.

El Cardener va esdevenir un bell i alhora cruel escenari de les batusses entre maquis i guàrdies civils, un joc de trifulgues a recer dels viaranys de Castellnou, Rajadell, Sant Mateu de Bages o Fonollosa.

16/17

tripa51.indd 17

15/06/2011 1:09:04

rutes en BTT

E

l patiment de les persones s’accentua amb el final de la guerra. L’aïllament internacional i l’esclat de les operacions bèl·liques al continent condicionen una postguerra marcada per la gana, la repressió dels guanyadors i la manca de llibertats. Alguns partits polítics han vehiculat una resistència latent per si un cas els aliats s’imposen a Hitler i Mussolini i decideixen expulsar Franco. Però les esperances s’ensorren a mesura que passen els anys i els aliats s’obliden de la República i permeten la consolidació del règim franquista. Mentrestant s’ha exhaurit la dècada dels quaranta i els republicans, vençuts i cansats, creuen albirar l’hora d’abandonar les armes definitivament i esperar temps millors.

Han estat anys intensos en què els maquis s’han dispersat per l’orografia de la Península, atraient les forces policials franquistes i desenvolupant una batalla silenciosa als boscos, congostos, masos i camins de tot el país.

El Cardener no se’n deslliura. És una terra de pas propera a la frontera francesa, un territori en part abrupte i en part pla, boscós i ple de masos on demanar aixopluc, on sovintegen les contrades on amagar-s’hi i donar cops de mà amb efectivitat. També és un terreny amic i enemic, ensems. Molts combatents maquis són originaris de les comarques properes al Cardener i han treballat a les mines i les indústries tèxtils del Llobregat. Per tant coneixen a la perfecció el teixit social i la xarxa de camins per fer-se escàpols. Saben qui poden ser col•laboradors i qui són els testaferros dels patrons. Saben on arreplegar diners per a la causa i a on passar la nit. I saben quins moviments fa la guàrdia civil i on són els objectius militars i empresarials, i els d’estratègia propagandística.

Amb el pas del temps les seves petjades de botes ferrenyes i passes de guineu, les seves gestes elogiades per uns i odiades per altres, les seves corredisses dissortades o exitoses, capaces de malbaratar vides i finques però alhora de perseverar l’ideari dels revolucionaris i dels republicans, s’han convertit en un llegat històric i humà de valor incalculable.

Avui dia podem fruir d’aquelles aventures i desventures triscant per rutes de senderisme amb més de 500 quilòmetres senyalitzats que

ens donaran una visió de com era viure al ras assaltant camins i masos, alguns dels quals encara perduren i s’han convertit en cases de turisme rural.

Idealistes i excombatents irreductibles La guerrilla antifranquista de la postguerra és fruit de la derrota del 39. La majoria dels seus integrants són obrers que han passat per la militància política i sindical del nostre país (PSUC, CNT-FAI, ERC, Estat Català, POUM, UGT, PCE...), antics milicians que més endavant foren soldats o comandaments de l’exèrcit fidel a la República. Al final de la guerra es van enrolar al maquis francès que lluitava contra l’ocupació alemanya, una escola d’aprenentatge que es va extrapolar a la geografia i a l’orografia de la península Ibèrica. Personatges, la majoria anònims, seguien les ordres estrictes dels seus dirigents polítics, encara que alguns van continuar tossuts la seva lluita fins i tot després de l’orde de retirada i evacuació.

Les seves accions eren principalment rurals i cal destacar la invasió de la Vall d’Aran el 1944 per crear un sòl espanyol sota domini de la República i demanar d’aquesta manera la intervenció aliada. Però a partir

natura i aventura juny 2011

tripa51.indd 18

15/06/2011 1:09:07

www.naturaiaventura.cat

DADES TÈCNIQUES format 170 km format 230 km

La VBTT és la Volta al Bages en 2 dies, passant pels racons per on es movien els maquis. Són 230 km de pur BTT, recorregut senders i corriols fins acumular més de 7.000 metres de desnivell.

Més informació:

Consorci de Promoció Turística del Cardener Cal Pinsà, C-55 km. 39 08250 Sant Martí de Torroella Telf/fax: 93 836 17 08 www.elcardener.com consorcicardener@diba.cat

Perfil altimètric format 230 km

Perfil altimètric format 170 km

Té l’atractiu de recórrer els paratges per on es movien els maquis, últims combatents del règim, anarquistes i personatges de gran fortalesa, capaços de sobreviure en el bosc durant setmanes, caminar quilòmetres i tenir la força per mantenir la ment en el seu objectiu. Tal i com ho faran els participants a la VBTT, tot un repte de cap de setmana, tota una aventura per compartir amb aquells amb qui pedales tot l’any, així com per conèixer nous bikers com tu.

Hi ha dos formats, un de 170 km -amb més de 80 km de corriols i senders- i més de 4.500 metres de desnivell acumulat; i un de 230 km -amb més de 100 km de corriols i senders- i amb més de 7.000 m de desnivell acumulat. www.out.cat/terrademaquis

18/19

tripa51.indd 19

15/06/2011 1:09:10

rutes en BTT

de 1946 el conflicte es va estendre al món urbà, atacant fàbriques, vies de tren, monuments franquistes o seus oficials.

Els maquis més coneguts són aquells que es van perpetuar en la memòria col·lectiva sabotejant en solitari i que, a més, van tenir una mort èpica, com Quico Sabaté o Ramon Vila Caracremada. Però no foren els únics.

Teresa Pla la Pastora, Josep Lluís i Llaverias o Marcel·lí Massana en són altres exemples Masies, coves i boscos: santuaris perillosos on amagar-se Si per als nous governants les persones es dividien en afectes i desafectes al règim, per a la resistència republicana la població també tenia una divisió: aquells als qui es creien representar i aquells que col·laboraven amb el règim. Les valls properes al Cardener fa segles que estan artigades i la industrialització les ha poblat encara més. Teixidors, filadors, manyans, esmolets, traginers, masovers i pastors són sota les ordres de patrons, amos, encarregats, senyors, ramaders i botiguers. És una lluita de classes on la convergència s’ha dirimit en el camp de batalla i durant la postguerra es paeix malament.

En molts casos els maquis trobaran aixopluc a les masies vora el Cardener, dormint en pallers o rebent menjar d’estranquis. És una decisió arriscada per part dels pagesos, ja que la guàrdia civil i l’aparell de l’estat està a l’aguait i els poden acusar, torturar i assassinar. En altres ocasions trobaran el final dels seus dies quan eren delatats i els encerclaven. A Can Borrell de Coaner nou guerrillers van trobar la mort, a Cal Prim un, al Clot del Fontanet un més i un altre va desaparèixer després de ser capturat. Els col•laboradors també van rebre de valent: a la Creueta de Perelló van perdre la vida dos masovers que amagaven dos guerrillers, que també van morir. Aquest lloc repetí el drama quan s’hi dessagnà en Caracremada. Al camí de Sant Antoni van ser tirotejats dos familiars d’en Massana i el masover del Rourell va acabar els seus dies a la presó.

Per la banda institucional a Cal Casasaies va ser abatut un civil.

TEXT: JUAN CARLOS BORREGO

natura i aventura juny 2011

20/21

LOEFF tripa51.indd 20

15/06/2011 1:09:19

www.naturaiaventura.cat

MÉS VITALITAT

UNA ELASTICITAT SENSE LÍMITS! La tecnologia innovadora hotBOND prescindeix de costures convencionals i uneix les diferents parts dels culots de ciclisme punt per punt, soldant-les amb ultrasò.

El resultat no es pot descriure – cal provar-ho. Els culots són súper elàstics i les seves costures no es noten ni molesten el més mínim.

Disponibles per a home i per dona, en botigues especialitzades d’esport i ciclisme.

www.loeffler.at LOEFFL2011_Ins_hotBOND_210x280 HF_CATAL.indd 1 tripa51.indd 21

16.04.11 13:28 15/06/2011 1:09:19

fauna autòctona dels Països Catalans Fitxa 8

La truita de riu : la gran caçadora dels nostres rius Albert Beneït Rochés Agent rural En els darrers números hem parlat de mamífers i d’ocells i alguns de vosaltres ja estàveu amb la mosca al nas, ja que encara no havíem parlat en absolut de l’altre gran regne del nostre país: l’aquàtic. Bé, no us enfadeu, avui li arriba el merescut torn a un dels nostres peixos de riu més espectacular: la truita de riu.

Espectacular? Els que només conegueu aquest meravellós peix per la seva faceta gastronòmica us deixeu els millors aspectes d’un dels depredadors més àgils dels rius catalans. La truita de riu, Salmo trutta fario, és el nostre peix autòcton de la família dels salmònids i convé que no el confongueu amb la truita comuna, Salmo trutta, que tot i ser un peix europeu, no és el mateix que la nostra subespècie, la fario. Tampoc l’heu de confondre amb la truita irisada, Salmo gairdneri, espècie nord-americana també introduïda per la pesca i que tendeix a desplaçar-ne l’autòctona. Després veureu perquè convé distingir-les.

La truita de riu és un peix fusiforme, de cos afilat, gran i esvelt dels

nostres rius, i pot arribar als 60 cm de longitud (de l’extrem de la boca al de l’aleta caudal). Evidentment no té res a veure amb els grans depredadors al·lòctons que desgraciadament envaeixen part de les nostres conques com el silur, la perca i altres, però també és cert que cap d’aquests iguala en velocitat i agilitat la nostra truita.

La seva coloració és variable. La podem trobar de tons grocs a verdosos però el que és el seu tret més característic són les taques negres i vermelles que guarneixen els seus flancs (parts laterals).

Veureu que aquestes taques seran una de les altres característiques que la diferenciaran de les altres truites introduïdes, amb finalitats piscícoles, en els nostres rius.

Fotografies 1 i 2: a l’esquerre truita autòctona - Salmo trutta fario. A la dreta truita de repoblació - Salmo trutta.

natura i aventura juny 2011

tripa51.indd 22

15/06/2011 1:09:24

www.naturaiaventura.cat

Li agraden, i les necessita, les aigües dolces netes, clares, fredes i oxigenades. Aquestes necessitats limitaran el seu regne a la muntanya mitjana humida i els voltants fins a l’alta muntanya. Tot i que gaudeix del corrent dels rius ràpids també la podem trobar a estanys no excessivament grans i profunds. La truita és un peix solitari, tot i que quan és jove si és gregària i pot formar grups.

Quant a la seva anatomia, una de les seves altres característiques –així com d’altres tipus de truites– és que les seves aletes nos estan formades per espines. A més, també és característica la seva petita aleta adiposa que es troba a la part posterior del seu llom i que el recorre fins a arribar a prop de la seva cua. Aquesta la trobarem també en altres salmònids.

De dieta carnívora, el seu règim es compon d’insectes, invertebrats, crustacis, altres peixos i inclús granotes petites. És força voraç, i a causa d’això de vegades podreu veure-les saltar fora de l’aigua per caçar la seva presa.

Es diferencia de la truita irisada perquè és de menor mida i perquè aquesta última disposa d’una banda violàcia difuminada en cadascun dels seus flancs. Pel que fa a la diferència de la trutta fario amb la trutta –la truita comuna introduïda–, la truita 100% catalana marca menys els punts negres però més els vermells.

A més, tot i que de mida lleugerament més petites disposarà de

major nombre de taques que la introduïda.

Generalment la Salmo trutta s’ha introduït mitjançant repoblacions autoritzades de piscifactories a causa de la major facilitat de cria d’aquesta. No obstant això, a la piscifactoria de la Generalitat de Pont de Suert s’han aconseguit excel·lents avenços en la cria en captivitat de Salmo trutta fario per a la seva posterior utilització en repoblacions. És qüestió de temps “sanejar” de nou els nostres rius amb la truita autòctona. Val a dir que els bons gastrònoms també destaquen la millor qualitat de la fario enfront de les espècies introduïdes.

La seva època de cria comença a la tardor i arriba fins a l’hivern.

En aquest interval, les truites “escalen” a les parts altes dels rius, fins que troben els seus llocs de fresa ideals, normalment parts del riu amb aigües de corrent més suau i poc profundes i generalment amb graves al seu fons. Les truites caven a cops de cua les zones on fresaran. Cada femella pot arribar a produir fins a 1.200 ous per quilo del seu pes. Tot seguit, el mascle fecundarà els ous donant forts cops de cua i això farà que els ous tendeixin a quedar enterrats.

Proveu de veure l’art de la caça de la nostra gran caçadora, ja sigui buscant la seva presa com lluitant enfront d’un hàbil pescador de mosca i gaudireu de les habilitats d’un dels nostres millors depredadors. Paraula.

22/23

tripa51.indd 23

15/06/2011 1:09:25

TwoNav

Capítol 4: els punts de pas

El punt de pas –waypoint en anglès– és l’element més elemental de la navegació amb GPS. Es tracta d’una marca electrònica que memoritza informació sobre un punt geogràfic determinat tal com les seves coordenades cartogràfiques, l’altura sobre el nivell del mar i l’hora en què passem per aquell punt. A partir d’aquesta informació TwoNav calcularà distàncies, velocitats, desnivells i un munt de característiques dels nostres itineraris (que són simplement una cadena successiva de punts de pas). TwoNav permet treballar amb punts de pas i ens ofereix la possibilitat de crear-ne de nous (i memoritzar en el nostre receptor un indret determinat per després recordar-lo i/o descarregar-lo en el nostre ordinador), editar-los (per modificar algunes de les seves propietats) i navegar-hi (utilitzar el receptor per dirigir-nos a un punt de pas concret prèviament emmagatzemat).

TwoNav emmagatzema els punts de pas en arxius amb extensió .wpt, que poden contenir un o més punts de pas. Pot obrir, però, altres formats d’arxius de waypoints com ara els .bwpt, els .loc o els .gpx.

Per defecte els punts de pas es visualitzen a la pantalla amb la icona i amb el nom numerat de manera successiva: waypoint1, waypoint2, etc., però TwoNav ens permet personalitzar-los i canviar, tant el nom, com la icona que el representa.

MEMORITZAR UN PUNT DE PAS Independentment del botó que cada dispositiu té per marcar de manera ràpida els punts de pas, TwoNav disposa d’una opció a nivell de menús per marcar un punt de pas al lloc on ens trobem. Al menú Dades, l’opció Marcar WPT ens permet fer-ho. Com que tots els punts de

pas han d’estar continguts en un arxiu de waypoints, TwoNav emmagatzemarà el punt marcat en l’arxiu de punts de pas que tinguem obert. Si no en tenim cap, per defecte en crearà un amb el nom Waypoints.wpt.

TwoNav també ens permet marcar punts de pas en llocs concrets del mapa, sense haver de ser-hi. Pressionem un segon sobre la pantalla del mapa allà on volem marcar el punt i ens apareix un menú.

Triem l’opció Nou... i després Waypoint aquí. Una finestra ens permetrà posar-li nom al punt, afegir-hi una petita descripció, enllaçar-hi si s’escau una imatge o un arxiu i definir la icona que volem que el representi.

Figura 1

GESTIÓ DELS WAYPONTS TwoNav centralitza la gestió dels punts de pas mitjançant una llista a la qual po-

natura i aventura juny 2011

tripa51.indd 24

15/06/2011 1:09:26

www.naturaiaventura.cat

dem arribar des del menú principal triant l’opció Dades i després Waypoints.

Aquí ens apareixerà la llista d’arxius de waypoints que tinguem emmagatzemats, per defecte, a la carpeta TwoNavData/ Data. A la part inferior podem veure una sèrie d’icones que ens permeten crear un nou arxiu de punts de pas , fer zoom a la zona on s’han marcat els punts de pas emmagatzemats en l’arxiu seleccionat o crear un nou punt de pas .

Aquesta darrera funció ens permet memoritzar un punt de pas de manera diferent a les explicades anteriorment. Un menú ens permet triar si cal memoritzar el punt a la posició actual, a la destinació actual, a una adreça determinada, a un punt del mapa, a un punt de pas memoritzat en un altre arxiu, o entrant les coordenades del punt. Aquesta opció ens per-

Figura 2

24/25

tripa51.indd 25

15/06/2011 1:09:28

TwoNav

metrà marcar punts dels quals coneixem les coordenades per després utilitzar el GPS per arribar-hi.

Si seleccionem un punt de pas de l’arxiu, el menú de la part inferior varia una mica i ens permet, mitjançant la icona , navegar cap aquell punt determinat.

EDITAR PUNTS DE PAS Els punts de pas que emmagatzemem mitjançant el programa TwoNav memoritzen unes característiques determinades dels punts que podem editar i modificar si s’escau. Per fer-ho cal accedir a les propietats dels punts de pas. Per accedir a les propietats cal obrir la llista de punts de pas (menú Dades, Waypoints) i seleccionar el punt de pas que volem modificar. També podem accedir a les propietats pressionant directament sobre el punt de pas marcat en el mapa i triant l’opció Propietats del menú que ens apareix.

Les propietats dels punts de pas es classifiquen en cinc categories: General, Coordenades, Posició, Veure i Associacions.

A la categoria General podem modificar el nom del punt, afegir-hi una petita descripció, modificar la icona o canviar la data de creació. A Coordenades podem modificar les coordenades (i desplaçar el punt) i altres propietats relacionades amb

Figura 3

natura i aventura juny 2011

tripa51.indd 26

Figura 4

les coordenades com ara el tipus de coordenades, el Datum, el format i fins i tot l’altura d’aquell punt. La categoria Posició ens permet modificat també l’altura i definir un radi de proximitat. Aquest radi defineix la distància del punt a la qual volem que succeeixi un esdeveniment (mostrar fotografia, executar arxiu de so, etc.). Veure ens permet canviar l’aparença del punt de pas: color i posició del text, color del fons, i definir quines propietats volem que es vegin o no sobre el mapa. La darrera categoria, Associacions, ens permet enllaçar arxius de so o imatges amb el punt de pas, que apareixeran durant la navegació en aproparnos al punt relacionat.

NAVEGAR FINS A UN PUNT DE PAS Si volem dirigir-nos cap a un punt de pas prèviament memoritzat podem fer-ho de dues maneres. Una ja l’hem explicada: mitjançant l’opció navegar del menú inferior que ens apareix en triar un punt a la llista de waypoints.

L’altra opció apareix en el menú que s’obre en pressionar sobre el punt de pas marcat en el mapa, on a la part inferior l’opció Navegar ens guiarà vers el punt seleccionat.

26/27

15/06/2011 1:09:34

biblioteca

Novetats editorials GUIA DE RUTES INDIANES DE CATALUNYA Autors: Mireia Olivé i Tate Cabré Editorial: Cossetània Col·lecció: Azimut Turisme , núm 10 Preu: 16,5 € Pàgines: 156 Seguint l’estol dels llibres Catalunya a Cuba, un amor que fa història (2004) i Cuba a Catalunya, el llegat dels indians (2008), Tate Cabré i Mireia Olivé presenten la Guia de Rutes Indianes de Catalunya (2011). Més de vint itineraris desconeguts i sorprenents, rurals i urbans, per fer a peu, amb cotxe, amb bici o amb trenet!, per la Catalunya americana, dels palaus, les palmeres i les porxades colonials… Qualsevol dia de l’any o a l’estiu… Amb el so de les havaneres i el sabor tropical de les Fires d’Indians. Són passejos de la mà de llegendaris indians i criolls, prohoms filantrops i dames magnànimes, tots milionaris i excèntrics?

No, també apareixen els perdedors, nostàlgics del Carib, que no van aconseguir «fer les Amèriques». La guia proposa rutes exòtiques, com la ruta de l’arròs de Pals amb tren elèctric; el passeig pel balneari de Vichy Catalán amb barnús; o la descoberta de l’increïble Parc Samà de Cambrils, amb els llacs, ponts, cascades, grutes, plantes i aus curioses, fonts de petxines gegants, i escultures de marbre, on el marquès de Marianao va deturar la cubanía en el temps l’any 1882 i cap anacronisme delata que ens trobem a la Catalunya del segle XXI!

MONTSEC

20 excursions des de l’alberg Montsec-Mur Autor: Jordi Solà i Mas Núm. de pàgines: 156 Núm. d’il·lustracions: 55 Preu: 13,30 euros ISBN: 978-84-9791-799-5

ELS CASTELLS DE LA SEGARRA ONZE ITINERARIS PER LA MARCA SEGARRENCA Autors: Jaume Moya i Matas i Jesús Roig i Grau Editorial: Cossetània Col·lecció: Azimut Turisme , núm 9 Preu: 16,5 € Pàgines: 228 (23 en color) Enlloc com a la Segarra hom pot encara percebre certa crispació guerrera que no s’ha pas esbravat amb el pas dels segles.

Més de cent fortaleses documentades així ho palesen, tot fent que aquesta comarca de les terres de Lleida sigui coneguda arreu com a terra de castells. No obstant, fins ara, cap autor s’havia dedicat a recórrer-les una per una i presentar-les en una obra de divulgació adreçada a tots els públics. En aquest volum, en Jaume Moya i en Jesús Roig proposen la descoberta a través d’onze itineraris, documentats històricament i gràfica i guarnits amb descripcions. A més, ho ofereixen enriquit amb recomanacions que fan que la descoberta faci gaudir tant els fanàtics de la història i el patrimoni com els que cerquen una escapada lúdica, gastronòmica o paisatgística. L’obra acosta al lector el conjunt dels castells de la Segarra en tota la varietat: des d’edificis preromànics fins a palaus baixmedievals com Montocortès, passant per torres romàniques com Vallferosa, castells gòtics com les Sitges o mansions senyorials com Malgrat; des de castells visitables com Florejacs, fins a centres d’interpretació com Concabella, passant per residències privades com la Curullada, ruïnes majestuoses com l’obra de Fluvià, viles closes com Mas de Bondia o jaciments arqueològics com Vilagrasseta… Sense oblidar d’altres fites cabdals com Montfalcó Murallat, les Pallargues o Vicfred i d’altres sorpreses que esperen el visitant a l’Ametlla, la Tallada o la Morana. Tot això amanit amb consells per allotjarse, asseure’s en una bona taula, gaudir d’una festa o adquirir algun producte local de qualitat. Per tant, us presentem aquest llibre perquè seguint les passes del Baró de Maldà, Josep Pla, Manuel de Pedrolo, Josep Maria Espinàs o Josep Vallverdú, us deixeu seduir per la crispació guerrera de la Segarra…

BAIX EBRE 17 excursions a peu

Autor: Vicent Pellicer Ollés Núm. de pàgines: 120 (totes en color) Núm. d’il·lustracions: 145 Preu: 14,50 euros ISBN: 978-84-9791-852-7

C. de la Violeta, 6 • 43800 Valls • Tel. 977 602 591 Fax 977 614 357 • cossetania@cossetania.com www.cossetania.com

tripa51.indd 27

15/06/2011 1:09:39

descens d’engorjats

natura i aventura juny 2011

tripa51.indd 28

15/06/2011 1:09:43

www.naturaiaventura.cat

BARRANC DE LA CANALETA Un torrent de sensacions ANDORRA: PARRÒQUIA D’ORDINO

28/29

tripa51.indd 29

15/06/2011 1:09:48

descens d’engorjats

A

mb l’arribada del bon temps, la neu fosa i els cabals d’aigua dels torrents andorrans encara davallant amb força, Ordino es presenta com una bona opció per practicar el descens d’engorjats en un territori on aquesta activitat es pot combinar fàcilment amb l’escalada, l’ascens a vies ferrades properes o el caminar pels bellíssims circuits de senders. Per als qui no heu practicat mai el barranquisme, aquest comú andorrà ofereix diversos barrancs practicables i totalment equipats aptes per a tots els públics, des de la iniciació al barranc de Segudet, fins al que ara ressenyem, el barranc de la Canaleta, més tècnic i vertical. Aquest torrent alpí, tot i que discorre obert en algun tram, presenta en el seu tram més engorjat una successió de ràpels algun dels quals ens guiarà per dins de l’aigua, i

això ens obligarà a valorar molt bé el cabal abans d’iniciar el descens.

COM ARRIBAR-HI: des del poble d’Ordino prenem la carretera C.G.3 en direcció a la Cotinada, Llorts i posteriorment el Serrat. Després de passar aquesta última població seguirem a l’estació d’esquí alpí d’Ordino Arcalís. Seguirem per aquesta carretera fins que després de travessar un túnel i passar per davant del pàrquing de l’estació d’esquí trobem, en un revolt molt pronunciat a l’esquerra, una antiga carretera que ens arriba per mà dreta. Hi girem, travessem un petit pont i estacionem el nostre vehicle per començar l’aproximació a peu.

APROXIMACIÓ: seguim la carretera avall i pocs me-

FITXA TÈCNICA

NATURA

LONGITUD: 700 M DESNIVELL: 150 M DIFICULTAT: ALTA MATERIAL: CORDES 1X50 O 2X25, NEOPRÈ COMPLET I BAGA D’ANCORATGE.

HORARIS: ACCÉS: 20 MIN, DESCENS: 1 H 30 MIN A 2 H, RETORN: IMMEDIAT. ÈPOCA: FINALS DE PRIMAVERA, ESTIU. EQUIPAMENT: EXCEL·LENT. OBSERVACIONS: CAL VALORAR MOLT BÉ EL

CABAL DEL TORRENT A LA PRIMAVERA I DESPRÉS DE PLUGES. LA DIFICULTAT DEL DESCENS POT VARIAR NOTABLEMENT.

natura i aventura juny 2011

tripa51.indd 30

30/31

15/06/2011 1:10:14

www.naturaiaventura.cat

tres més endavant trobem un sender que travessa la carretera i que està senyalitzat amb les marques vermelles i blanques del sender GRP i les de la ruta Verdaguer. Tombem a l’esquerra

NATURA 05-2011:Layout 2

5/5/11

18:43

i ens enfilem amunt per aquest sender fins a trobar una reclosa. A l’altre costat de la sortida d’aigua de la reclosa hi trobarem el primer ràpel del descens.

Page 1

Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line: www.aresta.com

tripa51.indd 31

RETORN: just després de travessar per sota la carretera fem el darrer ràpel del descens i remuntem per mà esquerra fins a la carretera.

30/31

15/06/2011 1:10:17

geocerca

Tresors al SGR-33 Alfonso Egea (Sonsoyo) Permeteu-me que aquest mes sortir del territori de Catalunya. Avui parlarem d’una sèrie creada a Castelló amb el nom d’SGR-33 Sender de la Lluna Plena creada per la Orden del Carajillo.

L’SGR-33 és un sender de gran recorregut que, partint des de la costa, creua la província de Castelló d’est a oest, fins a la zona muntanyosa de l’interior. Té el seu origen en la dècada dels 50 quan el Centre Excursionista de Castelló es va proposar unir la capital de la Plana amb l’emblemàtic Santuari de Sant Joan de Penyagolosa, i va quedar oficialment inaugurada el 1959 quan el Centre va realitzar la primera pujada transportant una imatge de la Mare de Déu del Lledó, patrona de Castelló de la Plana, fins al cim de Penyagolosa (1.814 m) on es troba ubicada actualment.

assaborir el conegut “Tombet de les Useres” (suculent guisat de carn de xai). Aquest poble és l’origen d’una de les peregrinacions més autentiques, emocionants fins a l’esglaiament i de sentir religiós que es poden veure en aquestes terres. El poble és el començament i final d’“Els Pelegrins de les Useres”, l’ancestral peregrinació a Sant Joan de Penyagolosa.

Ja dins del terme de Llucena, ens trobem amb Sant Miquel de les Torrocelles, un antic castell de marca que avui

La primera part del traçat és la unió de diversos camins antics, i a partir de les Useres continua la senda que des de temps immemorials usaren els peregrins que anaven fins a Sant Joan de Penyagolosa . El nom de Sender de la Lluna Plena es deu a què, durant molts anys, el recorregut es va realitzar el primer divendres de lluna plena de l’any, per poder distingir-ne el camí en fer-se de nit.

Qualsevol que sigui el motiu que ens mogui a realitzar-lo –místic, religiós, recreatiu, esportiu, lúdic, turístic o naturalista–, trobarem en aquest sender la riquesa cultural i històrica que el pas del temps ens ha llegat. El paisatge és molt divers i va des del típic mediterrani fins al continental, i en recórrer-lo veurem tants horts i terres de cultiu com boscos de pinars, alzines, sabines i ginebres.

El seu traçat, d’uns 58 km, un desnivell acumulat de 2.500 m. d’ascens i 1.000 m. de descens, recorre els termes de Castelló, Borriol, Sant Joan de Moró, Vilafamés, les Useres, Lucena, Xodos i Vistabella, passant per les localitats de Borriol, les Useres i Xodos.

A Borriol trobarem l’ermita de Sant Vincent i a Sant Joan de Moró el castell àrab amb el pou de Mollet i el tossal del mateix nom al cim del qual queden restes d’un poblat ibèric.

A les Useres es pot visitar l’església i es pot

un recinte emmurallat i un castell en la seva part més alta. Aquí podrem degustar l’olleta i les carns de xai i de conill a la brasa, i també el tombet.

I per acabar, el santuari de Sant Joan de Penyagolosa, situat a 9 km de la població de Vistabella del Maestrat, és el conjunt arquitectònic més emblemàtic del seu terme municipal.

Els inicis del culte a Sant Joan són posteriors a l’època del rei Jaume I, encara que sembla indubtable l’existència d’una ermita i una hostatgeria durant l’època gòtica, que van desaparèixer durant les reformes sofertes en el santuari en la segona meitat del segle XVI. L’element més antic és el pati interior i les edificacions que hi donen, inclòs el mur d’accés a l’església, on van aparèixer pintures datades el 1592. En general, destaca la sobrietat del conjunt arquitectònic, treballat en pedra. L’església, d’una sola nau, va ser reconstruïda al final del segle XVIII. El recorregut de la sèrie e s t à dividit en set

fa les vegades d’ermita i que a l’edat mitjana vigilava la frontera que limitava els territoris dels Anglesola de Culla i els Urrea de l’Alcalatén. La seva ubicació en la part extrema de la demarcació de l’Alcalatén, limitant amb la tinència de Culla, fa pensar en un castell fronterer, igual que la Setena de Culla en tenia el seu (el d’Atzeneta, actual ermita de San Juan).

A Xodos, poble d’origen àrab i espectacular ubicació sobre una roca, fortificat al segle XIII quan Ximén d’Urrea va atorgar la Carta de Poblament, comptava amb

trams: Tram 1: Castelló-Borriol Tram 2: Borriol-Pou de Mollet Tram 3: Pou de Mollet-La Bassa de les Orenetes

natura i aventura maig 2011

tripa51.indd 32

15/06/2011 1:10:55

www.naturaiaventura.cat

Tram 4: La Bassa de les OronetesLes Useres Tram 5: Les Useres-Miquel de les Torrocelles Tram 6: Sant Miquel de les Torrocelles-Xodos Tram 7: Xodos-Sant Joan de Penyagolosa La sèrie consta de 210 caches, a raó de 30 per cada tram.

Qui és l’Orden del Carajillo? Són un grup de geocachers de Castelló que s’han unit només per posar caches i per crear events.

Per a aquesta gran aventura es van unir Rigolet i Camp a Traves. Haig d’agrair-los que s’hi hagin unit ja que si no fos per ells, no l’haguessin acabat en dos dies.

Jo al principi volia fer-la de pujada, però en parlar amb Rigolet i Camp a Traves vàrem decidir sortir a Sant Joan de Penyagolosa i encara rai perquè la meva forma física no estava per fer-la de pujada i menys en dos dies.

Aparquem el cotxe a Sant Joan de Penyagolosa i busquem el nostre primer tresor que és un tupper gran i trobar-lo ens motiva encara més.

A mi francament el paisatge em sorprèn gratament, ja que no m’imaginava aquestes meravelloses panoràmiques. En la meva incredulitat pensava que era tot com la costa i que les muntanyes no tenien aquestes altures ni aquests paisatges.

Continuem amb la ruta cap avall molt motivats ja que en els logs, veiem que hi ha un altre geocacher català que l’ha començat el mateix dia que nosaltres, per veure si l’agafem.

Gràcies a què m’acompanyen Rigolet i Camp a

Traves, per al tema de les recerques.

Ens anem tornant i quan el trobem un es queda signant i els altres anem cap al següent.

El recorregut està ben senyalitzat i els camins són ben còmodes de caminar. En el transcurs del dia aconseguim agafar als que anaven davant nostre. Els vam agafar perquè ells porten tendes, fogons, olles i ens parem una estona per parlar. Com és normal nosaltres avancem més ràpids ja que no portem tant de pes. En arribar a Sant Miquel de Torrocelles s’ens uneix Kansalator, de l’Orden del Carajillo, i s’ofereix de portar-nos les motxilles fins a les Useres, que és on es quedem a dormir, ja que hem llogat un apartament per una nit. A San Miquel de Torrocelles el 10 de maig vam fer una festa en honor a San Miquel. Aquí aprofitem per des-

cansar una mica i menjar.

Continuem la nostra aventura i passem per uns pobles molt bonics, com Xodos. I ja quasi de nit arribem a les Useres, el nostre lloc de descans. L’amic Kansalator m’acompanya a buscar el cotxe a Sant Joan de Penayagolosa, per deixar-lo a les Useres i després anem a sopar a un restaurant que està força bé.

Aquesta primera part per a mi és la més maca de tot el trajecte. El dia següent ens despertem d’hora per continuar la nostra part. Sortim de les Useres, el camí és un sender que està força bé. Tot el trajecte el camí és perfecte però en alguna ocasió s’estreny i continuen els paisatges meravellosos. Jo ja noto el cansament i i l’acumulació de quilòmetres.

En acabar la ruta, Kansalator ens acompanya a buscar el cotxe a les Useres, després ens prenem un “carajillo” i ens dóna els premis per completar la ruta. El premi per als 50 primers geocachers que completin la sèrie ens dóna 2 pathtags, un de l’Orden del Carajillo i un altre especial de la sèrie.

A mi en particular la sèrie m’agrada força, l’única pega és que per al meu gust són massa caches i has d’aturar-te molt per trobar-los i signar-los, ja que en ser tresors de muntanya trenques molt el ritme.

Per acabar vull donar les gracies, d’una banda, a l’Orden del Carajillo, per la meravellosa sèrie que han creat i una de les més grans del món, i de l’altra, a Camp a Traves i a Rigolet, per acompanyar-me a realitzar la ruta i en especial a Rigolet que va portar el cotxe de camí a casa ja que jo estava molt cansat per portar-lo.

Espero que us hagi agradat i fins a la propera.

32/33

tripa51.indd 33

15/06/2011 1:11:17

escalada en cresta

EL PIC DE CATAPERDÍS Per la cresta nord-oest o del Port de Rat ANDORRA: PARRÒQUIA D’ORDINO

natura i aventura juny 2011

tripa51.indd 34

15/06/2011 1:11:21

www.naturaiaventura.cat

En un dels indrets més amagats de la Vall d’Ordino, es troba aquesta cresta de perfils accidentats i que està formada per grans gendarmes i unes llastres retallades i polides que neix al Port de Rat i culmina al cim del pic de Cataperdís, muntanya situada al capdemunt de les pistes d’Arcalís.

Una bona opció per a l’estiu andorrà!

E

l pic de Cataperdís, de 2.806 metres, es troba en la mateixa carena del pic d’Arcalís i del pic de l’Angonella, al bell mig d’un indret que encara conserva l’alta muntanya en un estat pur i semisalvatge. Tot i que tota la Vall d’Ordino és un lloc força conegut, on destaquen indrets com Arcalís, on hi ha les conegudes pistes d’esquí del mateix nom, aquesta cresta que es veu quan s’arriba a la Coma, no és un itinerari molt freqüentat, encara que estem parlant d’un itinerari clàssic que és a l’abast de molts muntanyencs, atès que estem parlant d’una cresta d’iniciació, on tota la dificultat es concentra en un parell o tres de gendarmes i en algun tram molt esmolat.

Tot i que la roca és força peculiar, de ben segur que gaudireu d’aquest emocionant itinerari sobre una de les crestes més espectaculars de la Vall d’Ordino.

Per acabar aquesta presentació, us recomano que després de fer la cresta, des del cim del pic de Cataperdís seguiu la cresta

fins a l’esmolat i aeri pic de l’Angonella, una altra de les joies que té Andorra.

ACCÉS I PUNT D’INICI: Carretera general de la Massana a Ordino i les pistes d’Arcalís. Una vegada s’arriba a les pistes cal seguir la carretera fins a la Coma d’Arcalís, punt de partida per descobrir alguns dels millors estanys d’Andorra. Una vegada s’arriba al final de la carretera es continua per la pista de terra fins al túnel del Port de Rat (2.360 m), punt d’inici de l’escalada.

L’APROXIMACIÓ: Curta i fàcil!

Situats al costat de la boca andorrana del projecte de túnel del Port de Rat (2.360 m), agafem un camí molt fressat que, en sentit oest/sud-oest, ens porta a través d’un terreny dret però fàcil fins al Port de Rat (2.537 m), des d’on es gaudeix d’unes vistes espectaculars damunt la Vall de Soulcem. Cal preveure uns 20 minuts per fer l’ascensió.

34/35

tripa51.indd 35

15/06/2011 1:11:28

escalada en cresta

L’ITINERARI: Des del Port de Rat (2.537 m) pugem en sentit sud/sud-est, remuntant un suau llom d’herba que ràpidament ens deixa al principi de les primeres dificultats de la cresta. Davant nostre s’aixeca un mur d’uns 10 metres d’altura que és molt vertical. Dues grans escletxes recorren aquest mur de dalt a baix.

La via original puja per la fissura de la dreta (IIIº+), que es pot protegir amb encastadors d’expansió i tascons dels grossos. Es tracta d’un dels passos claus de la via i la roca és força bona. La fissura de l’esquerra encara és una mica més difícil (IVº). No obstant això, és important destacar que ambdues fissures es poden evitar per les plaques inclinades de la dreta, que presenten un curt tram de IIIº. La roca també és força bona però molt peculiar, ja que està formada per plaques de pissarra. Cal vigilar amb els blocs que estan en equilibri.

Una vegada s’hagi superat aquest ressalt, bé per qualsevol de les fissures o bé per la placa de la dreta, continuem grimpant per la cresta formada per grans blocs (Iº, IIº), fins que s’aconsegueix el cim d’aquest gendarme rocós. Molt aeri!

Tot seguit s’ha de desgrimpar aquest gendarme pel vessant contrari que és molt vertical, a més de delicat i molt aeri!!, tot i que la roca és de bona qualitat. Aquest tram es pot protegir amb alguns tascons i bagues llargues i és un dels passos claus de la via.

natura i aventura juny 2011

tripa51.indd 36

Assolim una petita bretxa.

Seguim escalant per l’esmolada cresta, a través d’un terreny aeri i fàcil, tot i que la roca està una mica descomposta. De tant en tant trobem algun pas més complicat (IIIº-). A partir d’aquí comencem a trobar ancoratges d’anella. Una nova desgrimpada força delicada ens porta a una nova bretxa. Veurem alguns ancoratges d’anella. Escalem una curta placa força polida (IIIº+) i assolim un nou gendarme, que desgrimpem per darrera. Assolim un collet herbat força més ample que les bretxes anteriors.

A la nostra dreta veurem un senderó molt estret que evita la majoria de les dificultats per la dreta. El vessant francés és molt més suau que l’andorrà, on cau verticalment damunt les pistes d’Arcalís.

Tot seguit, després de superar un tram molt senzill d’herba s’arriba al gendarme principal de la cresta, el qual té uns 40 metres d’altura i és molt vertical. Observat des d’aquest punt sembla més difícil del que realment és. Ens hi apropem i anem enllaçant plaques força verticals (IIIº-) amb curts trams d’herba molt drets (aeri!, molta cura!). Aquest tram el podem protegir amb tascons. La roca és força bona però cal no baixar la guàrdia.

Gairebé al capdamunt del gran ressalt s’ha de superar un tram herbat i tot seguit ataquem un nou mur rocós (IIIº+) que ens porta al capda-

36/37

15/06/2011 1:11:38

www.naturaiaventura.cat

munt del gendarme. A la nostra dreta veurem una canal de roca i herba força vertical.

Aproximació

Cal destacar que per aquesta canal hi puja una variant. Es tracta d’una canal molt inclinada, literalment cosida amb ancoratges d’anella (tot pujant els veurem a l’esquerra), malgrat que la dificultat no passa del IIº+.

Aquesta segona opció és molt més fàcil que la primera.

Recoregut cresta Retorn

A partir del cim d’aquest gran gendarme la cresta es torna força més fàcil. La cresta és bifurca en dues grans parts durant algunes desenes de metres. Desgrimpem un tram fàcil (Iº) i tot seguit, superem un tram molt descompost format per plaques de pissarra triturades pel pas del temps i les tempestes.

A l’esquerra deixem un nou ressalt. La cresta s’eixampla.

CA TÈ C N I II, IIIS DE I R M A R T LIA OLTS A PECU LTAT:M DIFICU DE III+. ROC UTA MOLT R N I ALGU PRE BONA. M E 3h.

I NO S L UNES O A T O T ! . ’ A AÈRI 20’+2 h+45 C, CORDA AS OR IS: HORA R L: A RNÈS, C UN ENCASTAD S G A EU I L P R A E , MAT O, TASCONS LLA RGUES. A

F I TX A

R CORDIN IÓ, BAGUES BASTONS PE .

NS D’EXPA OPCIONALS CIÓ.

T XIMA DE GA L’APRO

tripa51.indd 37

Arribem al tram final de la cresta, on aquesta s’inclina notablement (IIº+) i finalment, seguint una mena d’espigó format per grans blocs arribem al cim del pic de Cataperdís (2.806 m), culminat per una gran torre de pedres.

Vistes immenses en totes les direccions!!!

Excel·lent cresta d’iniciació a les grans curses andorranes!

DESCENS: Cal fer-lo per la ruta normal. Cal devallar del cim i continuar cap a l’esquerra fins a un coll evident. D’aquí tornarem a les pistes d’esquí i el Túnel del Port de Rat a través d’un camí molt ben fressat. Molt fàcil i ràpid!. Uns 45 minuts de descens.

15/06/2011 1:11:44

tècnica i seguretat

LA MARXA NÒRDICA UN NOU ESPORT I UNA NOVA MANERA DE TRISCAR PER LA NATURA

natura i aventura juny 2011

tripa51.indd 38

15/06/2011 1:11:48

www.naturaiaventura.cat

Les persones no parem d’inventar i d’innovar, de buscar noves solucions i nous reptes en aquest camí nostre que és la ruta de la vida.

Si bé la natura ha dissenyat la nostra espècie per caminar, nosaltres no parem d’idear noves fórmules per, sense sortir d’aquesta premissa de ser éssers bípedes, trobar noves variants igualment funcionals i plaents en l’exercici de desplaçar-se.

L’evolució ens ha portat a ser uns homínids bàsicament caminaires i, amb aquest pas lent i ferm, hem estat capaços de colonitzar tot el planeta. O el que és el mateix: l’activitat física que més s’adapta a les nostres característiques és el caminar, i d’ella en fem i n’hem fet un ús diari i necessari. Més tard, si el perill dels predadors ens amenaçava o per contra érem nosaltres als qui volien depredar, una inèrcia ens impulsava a incrementar la velocitat amb un resultat no massa efectiu. La nostra cursa no ha estat mai una enveja en el món animal, però.

En el moment en què l’ésser humà es desfà de les cadenes de les feines feixugues i de la llei de la selva, i troba l’esbarjo de l’exercici físic molt estimulant, descobreix l’esport. O sigui, de l’ancestral pràctica de bellugar-nos per desplaçarnos en fem una activitat que en teoria no serveix per alimentar-nos, caçar, traginar o fugir. Sinó per estar en forma i gaudir del nostre cos, del nostre gregarisme, de la nostra relació amb la resta d’amics i ciutadans, i del nostre entorn.

38/39

tripa51.indd 39

15/06/2011 1:11:54

tècnica i seguretat

Els primers esports de l’era moderna són jocs col·lectius (tennis, rugbi, futbol...) i alhora competitius, però amb el temps els esportistes s’adonen de la necessitat d’entrenar per tenir el cos en forma i poder d’aquesta manera millorar el rendiment. Neixen altres modalitats esportives com la gimnàstica o la marxa nòrdica, aquesta última molt emparentada amb l’atletisme i el senderisme.

l’entrenament, convertint-lo en una nova modalitat esportiva. L’èxit és immediat.

Sense una tècnica res de l’altre món, ja que caminar és a l’abast de tothom, i amb l’afegit de portar un còmode pal de fibra de carboni, un material de preu assequible, aquest esport s’estén sense problemes primerament entre els països nòrdics, per anar baixant de mica en mica fins a arribar a casa nostra.

Marxa nòrdica o Nòrdic Waking A principis de la dècada dels trenta del segle XX un equip d’esquí nòrdic finès idea una nova tècnica d’entrenament per als períodes on faltava la neu, el seu element principal per practicar el seu esport. Els esquiadors comencen a entrenar caminant amb bastons, imitant d’aquesta manera l’exercici de l’esquí.

Neix la marxa nòrdica, batejada en anglès com a Nordic Walking. A partir de llavors ha estat un mètode important d’entrenament fora de temporada per als equips d’esquiadors, tant, que a partir de la dècada dels noranta tres potents entitats fineses (entre elles un fabricant de bastons) es van aplegar per desenvolupar-lo més enllà de les fronteres de

En què consisteix aquest nou esport?

La marxa nòrdica no és res més que caminar ajudant-se d’un bastó, de manera que utilitzem més grups musculars en un mateix exercici físic a diferència de córrer o caminar sense bastó, on bàsicament fem servir la musculatura del tren inferior, les cames i els peus. Per tant, l’equilibri entre els dos trens és l’èxit saludable i muscular d’aquest nou esport. A banda de la musculatura de les cames treballem els abdominals, els braços, l’esquena i el coll, reduint la pressió sobre els turmells, els genolls i els malucs, enfortint l’esquena i la columna. És, sens dubte, un avenç, una millora sensible en la manera d’enfocar l’exercici de la marxa que fomenta l’ús de gairebé tota la nostra musculatura i relativitza les clàssiques lesions del córrer.

natura i aventura juny 2011

tripa51.indd 40

Calafell: un dels motors al nostre país La vila penedesenca de Calafell és un dels centres neuràlgics de la marxa nòrdica a Catalunya. A vegades aquests nous esports entren per portes insospitades, i la vila penedesenca és un dels embrions on es couen les primeres passes d’aquesta nova modalitat.

El Patronat de Turisme de Calafell promou i ofereix la marxa nòrdica durant tot l’any i us convida a practicar-la, de forma gratuïta, amb monitors titulats que us facilitaran els bastons i us introduiran a la seva pràctica i a la seva tècnica. Calafell t’invita, si no camines habitualment, a que ho facis amb ells, i si ja camines amb certa assiduïtat, a que et passis a la marxa nòrdica.

Calafell és sens dubte un bon marc per expandir-se: les seves platges interminables i el clima no massa exigent conviden a sortir a l’aire lliure per fruir d’aquesta nova modalitat de marxa.

Més informació a: http://.turisme.calafell.cat TEXT: JUAN CARLOS BORREGO

40/41

15/06/2011 1:11:57

www.naturaiaventura.cat

AGENDA El Patronat Municipal de Turisme de Calafell proposa: • Sortides Nocturnes de Nòrdic Walking tots els dimecres d’agost a les 20’30 h.

• Sortides infantils de Nòrdic Walking 12 de juliol i 9 d’agost a les 19h.

• IV Endurance de Nordic Walking Champion Series 8 i 9 d’octubre.

• Gimcana Nordic Walking 12 i 13 novembre.

tripa51.indd 41

15/06/2011 1:12:01

curs de fotografia

Cap铆tol 8: la composici贸 (II)

natura i aventura juny 2011

tripa51.indd 42

15/06/2011 1:12:05

www.naturaiaventura.cat

H Miguel Rosa Roberto Reporter al diari online www. badanotis.com Monitor del taller de fotografia APE, a Murcia

ola i benvinguts a aquesta secció de fotografia. Recordeu que podeu enviar les postres imatges a cursfotografia@hotmail. com on les triarem i les publicarem a Natura i Aventura. Però ara, anem per feina. El mes passat vàrem parlar de la percepció artística que es necessita en fotografia. Vam comentar que la part artística és diferent a la part tècnica en la disciplina fotogràfica. Però, com en tota expressió artística, també n’hi ha de tècnica. A aquesta tècnica, menys científica i sobretot menys reguladora, alguns li diuen estètica, d’altres plàstica, cànon, academicisme… La discussió sobre les normes que fan que una obra emani bellesa o no ho faci ve dels inicis de l’ésser humà com a espècie i es fan tedioses i avorrides. Per sort ha estat un debat tan constant al llarg de la història que podem fer un bon resum i traçar unes línies bàsiques.

N’hi ha que consideren la fotografia, a l’hora de crear la imatge, similar a la pintura. Aquests busquen els mateixos motius compositius que funcionen en un llenç a la seva foto. Ho veiem sobretot a la fotografia d’estudi o la publicitària. No és casual: en aquests àmbits el creador escull què apareixerà a la imatge. Té la mateixa llibertat que el pintor a l’hora de posar elements o treure’n i d’ordenarlos en l’espai. El fotògraf arquitectònic també pot controlar molta part de la composició per una raó ben simple: els edificis no es mouen. Pot escollir el pla, l’angle, l’enquadrament amb plena llibertat. Però ja és menys lliure que el fotògraf d’estudi en un aspecte. Mentre que el pintor, si li agrades més l’Empire State Building amb una cúpula en lloc de la seva característica agulla de gratacels podria plasmar-lo així, el fotògraf està supeditat a la realitat. Al fotògraf de paisatge li passa una cosa semblant: les muntanyes, els barrancs, les costes i els boscos no es mouen. Però també està lligat als handicaps: només podrà fer fotografies des d’on arribi. Dependrà dels seus mitjans i les seves qualitats atlètiques: alguns podran llogar un helicòpter, d’altres es conformaran pujant amunt d’un pi per fer un pla en picat… Però, de

totes maneres, hi ha molts pocs fotògrafs que només facin paisatges naturals. És absurd estar envoltat de fauna i flora i no treure’n profit a allò que la natura ens ofereix. També és estrany anar amb excursionistes, biciclistes, escaladors, saltadors de pont o espeleòlegs i no fer fotos al que fan. El fotògraf de natura no pot fer servir només els cànons plàstics de la pintura: necessita aprofitar el moviment i l’espontaneïtat.

Com que la foto bona apareixerà sense avisar i a més només estarà disponible durant pocs segons, les normes fotogràfiques són bàsiques, clares i fàcils d’executar. Enmig d’un bosc no n’hi ha temps de calcular lleis de proporció àuria ni pitagorades semblants: s’ha de ser ràpid. La llista següent és un exemple de les normes més bàsiques de composició fotogràfica. Cada un d’aquest elements és expansible i dóna per fer un llibre sencer. Els anirem veient a poc a poc, però ja fa feina el que els aneu coneixent.

La llei dels dos terços. És la primera que s’ha de aprendre perquè és poca cosa i contribueix enormement en la qualitat de les fotos. Tots tenim la tendència a posar enmig de la composició allò que volem fotografiar.

Pensem que així li donem la importància que es mereix. Però és un error. L’element primordial s’ha de descentrar. Per això hi ha aquesta llei. A l’hora d’enquadrar, imagineu dues línies verticals que separin la imatge en tres terços. També heu d’imaginar altres dues, horitzontals, que separin en tres terços la imatge en aquest sentit. Els elements importants no han d’anar a l’espai que es crea al bell mig, sinó a les interseccions entre les línies verticals i horitzontals. Amb aquesta llei es busca que l’ull de l’observador faci un recorregut natural per la imatge, com quan observem una panoràmica o un paisatge des d’un lloc alt. Sembla complicat, però no ho és gens. Es torna molt intuïtiu i, naturalment, no heu de ser exactes. A poc a poc descentrareu a propòsit i de manera natural. Aquesta llei es tan important que fins i tot algunes càmeres la duen entre les opcions del visor.

42/43

tripa51.indd 43

15/06/2011 1:12:19

curs de fotografia

Cercar l’element principal.

Té molt a veure amb la llei dels dos terços.

Quin és l’element principal d’una foto?

Depèn molt de quina sigui la foto. En un retrat en primer pla prevalen els ulls. En un partit de futbol és la pilota. En un mur amb un escalador pujant, en un pla llunyà, serà l’escalador. En la foto d’un ocell serà el bec…

En un camp de gespa verda serà l’única flor vermella, en un riu serà el caiac… Sempre hi haurà un element que ressalti. És el que haurà d’anar descentrat. És l’objectiu de l’ull, i la composició ha de guiar la vista fins a ell.

A més hem d’acostumar-nos a pensar que fem la foto per aquell element. És la causa de disparar l’obturador, no una casualitat o un adorn.

També és important aïllar-lo. Les fotos han de tenir pocs elements importants, perquè si no l’observador es perd. Si fent una ruta de muntanya et trobes una preciosa orquídia blava al costat d’un enlluernador clavell vermell és mil vegades millor fer dues fotos, una per cada flor, que una sola forçant la composició perquè hi càpiguen totes dues. Pensa que ara no és com fa uns anys, quan cada espai del rotlle costava diners. Ara tot és electrònic i la majoria va a àlbums digitals on la gràcia és, precisament, que hi hagi diverses fotos. Una altra manera d’aïllar l’element protagonista és, com vàrem explicar, l’ús de la profunditat de camp. En fotos de natura és important l’ús de teles (objectius amb molt de zoom o, com diem els pedants d’aquest

natura i aventura juny 2011

tripa51.indd 44

món, molta distància focal) perquè compleix dues funcions: pots fotografiar animals des de lluny sense espantar-los i gaudeixes d’avantatges a l’hora de fer que el fons sigui borrós. Recorda que com més alt és el zoom, menys profunditat de camp tindràs. És important que quan fem fotografies a elements d’aquest tipus esborronem el fons tant com puguem. Així no li resta protagonisme a l’element principal de la foto.

Les rectes i les corbes.

Hem dit que un dels objectius del fotògraf és guiar el recorregut de l’ull damunt de la imatge. N’hi ha molts estudis que han confirmat que és més còmode per a l’ull seguir unes línies visibles i marcades que trobar-se una imatge caòtica amb els seus elements sense cap ordre. I també se sap que normalment aquelles imatges que fan més còmode aquest recorregut de l’ull es consideren més maques, més estètiques.

Tot el món, els seus paisatges, els objectes i els éssers vius estan fets de rectes i corbes.

S’han de saber aprofitar, veure-les, escollir quines estan més marcades o fan un millor recorregut a la imatge i fer-les servir. Estem parlant de la línia de l’horitzó a la platja, de les diagonals que fan els vessants d’una muntanya, de la corba que fa el cos humà quan està en moviment… Com en tota creació, de vegades estarà bé que aquestes línies es notin més i d’unes altres serà millor que siguin més subtils. Penseu, per exemple,

44/45

15/06/2011 1:12:22

www.naturaiaventura.cat

en un llac enmig d’una plana. Seguint la llei dels dos terços podem aconseguir una foto en la qual el blau de l’aigua, el verd de la gespa i el vermell de la vesprada s’uneixin fent una mena de bandera tribarrada. Aquest seria un exemple de línies molt marcades i de composició ferma i rígida, però que pot funcionar. En altres imatges haurem de ser més subtils. Per exemple, en la foto d’un ocell sobre una branca, on la suau corba de l’esquena de l’animal guia l’ull per tot el seu cos i acaba a la branca recta que la treu fora de l’enquadrament.

Fixeu-vos que per col·locar aquestes línies també fem servir la llei del dos terços, però en lloc dels punts d’intersecció utilitzarem les línies que separen la imatge. Això ens porta a un truc que és molt important que es faci servir. La línia de l’horitzó, si apareix a la fotografia, serà inevitablement un referent en la imatge i una de les línies més fortes a la composició. És per aquesta raó que és fonamental que fem servir amb ella la llei dels dos terços. L’horitzó mai ha de ser al mig: o per sota o per damunt. El senyor Steven Spielberg, a una entrevista, va dir que al cap i a la fi ser director de cinema no és més que saber escollir si l’horitzó anirà al terç inferior o al superior. Jo, personalment, quan el senyor Spielberg parla no puc fer res més que agenollar-me i penedir-me dels meus pecats perquè estic davant del meu Senyor Tot Poderós. Així que, ja saps: fes-li cas o aniràs a l’infern dels fotògrafs del montón. anunci_cpt_182x70.pdf

1

02/05/11

10:43

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

tripa51.indd 45

15/06/2011 1:12:28

món sostenible

Repsol ignora l’etnocidi a pobles aïllats i es disposa a perforar pous al bloc 39 de Perú Marc Gavaldà Realitzador del projecte Alerta Amazònica1

Guanyar 21 milions d’euros nets cada dia no és prou perquè els directius de Repsol-YPF dormin tranquils. En volen més i a tot preu. Sense aquests mots, però amb aquest contingut, es va expressar el passat 15 d’abril, Antoni Brufau durant la Junta General d’Accionistes de la companyia petroliera. La triplicació de beneficis de 2010, 4.693 milions d’euros enfront dels 1.559 milions de l’exercici anterior esperonen la companyia a repartir sucosos dividends als accionistes i a aprofundir l’activitat exploratòria a noves fronteres del petroli. Els racons més aïllats i, per tant, més conservats del planeta, deixaran de ser-ho en benefici de la insaciable voracitat corporativa, entre ells el cercle polar àrtic o les més inaccessibles regions de l’Amazònia peruana.

Precisament aquesta regió, compresa entre els rius Napo i Tigre a la fronterera selva entre Perú i Equador, és centre d’atenció de diverses organitzacions internacionals que alerten de l’amenaça irreversible sobre alguns dels darrers pobles indígenes aïllats del planeta.

Els blocs petroliers 39 de Repsol i el veí 67 (de la francesa Perenco) són dues concessions al departament de Loreto superposats a una de les àrees de pobles indígenes en aïllament voluntari. Són pobles que van escapar fa un segle de l’esclavatge i genocidi provocat per l’explotació del cautxú aïllantse a les zones més remotes de l’Amazònia.

Un recent informe de Survival Internacional publica 39 raons “que Repsol voldria que no sabessis”2 on es recopilen evidències de la presència d’aquests pobles, així com el reconeixement explícit de la seva existència per part del govern i els treballadors de la mateixa petroliera.

Des de fa anys, la confederació indígena amazònica AIDESEP (Associació Interètnica per al Desenvolupament de la Selva Peruana) reclama que la regió compresa entre els rius Napo i Tigre sigui declarada com intangible, iniciativa ja vigent en algunes zones del Perú, així com a la veïna selva equatoriana.

Pobles invisibles Malgrat la dificultat per conèixer i nomenar aquests pobles, atesa l’extensa i alhora inexpugnable regió on transiten aquests podrien ser els Taromenae, clan de l’ètnia huaorani, Pananajuri (ètnia Arabela) i Taushiros. Es tractaria de pobles indígenes binacionals, que fluctuen entre Equador i els blocs 67 i 39, com el mateix govern d’Equador ha reconegut, assignant fins i tot una suma pressupostària per tractar el tema dels pobles aïllats que transiten la regió fronterera.

Els pobles aïllats són grups indígenes sobre els quals es té poca o cap informació i que eviten mantenir contactes regulars i pacífics amb la societat nacional, internant-se a regions de difícil accés dintre els boscos tropicals. Al continent americà existeixen al voltant de 100 grups en aïllament voluntari en 45 diferents àrees de l’Amazònia. Almenys 40 d’aquests grups estan al Brasil, 15 al Perú, 6 a Bolívia, 2 a l’Equador i un al Paraguai segons un informe d’una comissió internacional sobre el tema , publicat l’any 20083.

Aquests pobles són extremadament vulnerables perquè no tenen resistència o immunitat a les malalties occidentals tan comunes com la grip, la varicel·la, el xarampió i diverses afeccions del sistema

natura i aventura juny 2011

tripa51.indd 46

15/06/2011 1:12:40

www.naturaiaventura.cat

respiratori. Els índexs de mortalitat que es registren en els primers anys de contacte són del 40-60% de la població per epidèmies, com va ocórrer a la dècada de 1980 amb el poble Nahua, contactat per Shell durant les exploracions del jaciment Camisea. Quant a això, Repsol informa al seu Estudi d’Impacte Ambiental de la mesura de portar megàfon per informar, en cas de contacte amb algun grup, amb un idioma que no coneixen, de les mesures preventives per evitar contagis. Sobren comentaris.

El controvertit bloc 39 A mitjan abril Repsol ha anunciat als mitjans financers especialitzats una inversió de 1.185 milions de dòlars per iniciar exploracions sísmiques i la perforació de 21 pous de petroli al bloc 39.

Però un mes més tard, la petroliera ConocoPhilips, que té participacions en un 45% del bloc 39, anuncia la retirada del projecte per raons financeres, encara que, amb veu baixeta reconeixien els perjudicis a la imatge de la empresa que aquest projecte comportaria, informà Amazon Watch4.

Una campanya urgent Des de fa dos anys diverses organitzacions es mouen paral·lelament per evi-

tar l’entrada de Repsol en el bloc 39.

L’any 2010 cinquanta organitzacions internacionals van signar un comunicat oposant-se als plans de la companyia.

A Catalunya, una xarxa d’organitzacions de defensa dels drets indígenes van dirigir al seu president una carta, la qual va ser contestada pels portaveus de la companyia al·legant la inexistència de pobles sobre la base de la “instal·lació de 10 paranys fotogràfics (per a una regió de 800.000 hectàrees!) que només van capturar imatges de mamífers, entre ells alguns primats”. Aquest tractament faunístic dels pobles indígenes va ser durament contestat en una carta al setmanari Directa 5. D’altra banda, AIDESEP ja va denunciar el cas el 2009 davant la Comissió Interamericana de Drets Humans i la Federació Internacional de Drets Humans va recomanar al govern peruà que no deixés operar en el bloc 39.

El rellotge de sorra de la història dels pobles aïllats s’escola inexorablement a cada nou pas de Repsol al bloc 39. Són grups humans que no tenen veu, invisibilitzats per les xifres econòmiques que presumiran llurs botxins quan es reparteixin el botí de les plusvàlues. Però queda el compromís dels que podem fer ús de la paraula per evitar la tragèdia dels fets consumats.

1. http://alertamazonica.wordpres.com 2.http://assets.survivalinternational.org/documents/596/si-repsolreport2011.pdf 3. BRACKELAIRE, V., Situación de los últimos pueblos indígenas aislados en América latina (Bolivia, Brasil, Colombia, Ecuador, Paraguay, Perú, Venezuela), Primer Encuentro Internacional sobre Pueblos, Brasilia, 2008 4.“Petrolera estadounidense abandona proyecto de extracción que atenta contra indígenas en aislamiento voluntario”. www.actualidadambiental. pe/?p=10528&cpage=1#comment-5025 5. “Repsol respecta els pobles aïllats?”. Directa 188 (16/06/2010)

46/47

tripa51.indd 47

15/06/2011 1:12:51

SUBSCRIU-TE HI SORTIRÀS GUANYANT Per què subscriure’m-hi?

* *

Reb cada mes Natura i Aventura a casa teva. No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la!

* *

Participa en els sorteigs mensuals de material, viatges i altres regals.

Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats.

Aprofita els descomptes que molts establiments ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.

Tot això per només

20€ l’any!

Com subscriure’m-hi?

A través de www.naturaiaventura.cat.

Trucant al telèfon 93 417 76 14.

Natura i Aventura; Avda. de Roma, 152 entl-1ª. 08011, Barcelona.

tripa51.indd 48

15/06/2011 1:12:54

DESCOMPTES: BOTIGUES DE MUNTANYA

Natura i Avenptutreau, . a pro

+

BOTIGUES DE BTT I EQUIPAMENT

ALLOTJAMENTS

HÍPIQUES

GUIES DE MUNTANYA

VOLS EN GLOBUS

PARCS ALS ARBRES

VISITES GUIADES

ADVOCATS

CAIAC

48/49

tripa51.indd 49

15/06/2011 1:12:57

LA GUIA DEL

turisme actiu

ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu...

L’ALT EMPORDÀ

EL BAIX CAMP

EL MONTSIÀ

CAMPMANY

MONTBRIÓ DEL CAMP

SANTA BÀRBARA

TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones.

C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com

ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables.

Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari.

Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com

L’ALT PENEDÈS LAVERN (SUBIRATS)

HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània.

Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com

EL BAIX EBRE

SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA

EL PERELLÓ

HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés.

Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com

DELTEBRE

RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta.

C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162

HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant.

Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es

BERGUEDÀ VILAFRANCA DEL PENEDÈS

BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes.

C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com

L’ANOIA

GÒSOL

ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Punt de partida per fer excursions al Pedraforca, serra del Cadí, Ruta dels Bons Homes...

Molí de Gòsol, s/n. Mòb.: 636564310 www.molidegosol.com

EL BRUC

RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics.

Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com

SALDES

HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant.

Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com

HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports I el Parc Natural del Delta de l’Ebre. Gaudirà de les Vies Verdes amb bicicleta o a peu.

Excursions 4x4 pel DELTA I ELS PORTS Winsurf a les platjes del Parc i tota mena de activitats nautiques.

Tel. 977719017 - diego@hoteldiego.com www.hotelrestaurantdiego.com

LA SELVA ARBÚCIES

RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí.

Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es

VALLÈS ORIENTAL SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY On podreu gaudir, al menjador i a la terrassa, de bons àpats tradicionals i a la vegada sofisticats, barreja del millor de la cuina catalana amb productes de D.O. de Lleó. L’especialitat del xef són els arrossos, siguin risottos o caldosos.

Crta del Montseny, 406. Tel 938 482 805 www.lavalldelmontseny.com

SANTA MARIA DE PALAUTORDERA FONDA EL TURÓ DE L’HOME Situat al centre de Sta. Maria de Palautordera. Tracte familiar amb més de 100 anys d’experiencia. Especialitat en caça i bolets.

Cuina casolana.

Plaça Major, 6. Tel. 938 480 027 www.turodelhome.com

ORIENTAL

tripa51.indd 50

15/06/2011 1:13:00

Victor Gadea: subcampió europeu de llarga distància sub-23 de triatló.

Fisiocrem venç el dolor i activa la recuperació Fisiocrem actua directament sobre contusions, trastorns musculars, articulars i reumàtics, lesions esportives, cops, esquinços, problemes de circulació, cames cansades...

En venda en fisioterapeutes i centres especialitzats, herbolaris i dietètiques, farmàcies i parafarmàcies.

fisiocrem.indd 1 43 tapesNiA51.indd

Fisiocrem ajuda a mantenir un bon estat de salut i protegeix de possibles lessions. És fàcil d’utilitzar i gràcies als seus ingredients naturals és apte per a tothom: atletes, nens, adults i dones embaraçades.

www.fisiocrem.com

09/06/2011 13:47:01 11:09:28 10/06/2011

Victor Gadea: subcampió europeu de llarga distància sub-23 de triatló.

Fisiocrem venç el dolor i activa la recuperació Fisiocrem actua directament sobre contusions, trastorns musculars, articulars i reumàtics, lesions esportives, cops, esquinços, problemes de circulació, cames cansades...

En venda en fisioterapeutes i centres especialitzats, herbolaris i dietètiques, farmàcies i parafarmàcies.

fisiocrem.indd 1 43 tapesNiA51.indd

Fisiocrem ajuda a mantenir un bon estat de salut i protegeix de possibles lessions. És fàcil d’utilitzar i gràcies als seus ingredients naturals és apte per a tothom: atletes, nens, adults i dones embaraçades.

www.fisiocrem.com

09/06/2011 13:47:01 11:09:28 10/06/2011