54
OCTUBRE 2011
FERRADA D’OLMO-SOLER I LA TELETUBBIES
PER LA RIBA DE L’EBRE
Els camins de sirga
t que
ix els
iatge de tu.
DE PLANOLES A LA MOLINA
Històries boscanes per la collada de Toses
4 447
tapesNiA54.indd 1
18/10/2011 11:01:56
I
Anunci tapesNiA54.indd 2
18/10/2011 11:01:59
www.naturaiaventura.cat
VELLES HISTñ RIES DÕ UN
ESPEREN VALLS, BOSCOS I RIUS
NS I EM DEIXO SEDUIR PER LA
54
DORA DEL PAISATGE.
OCTUBRE 2011
OMEN‚ A TOT.
FERRADA D’OLMO-SOLER I LA TELETUBBIES
Imatge de portada: La via ferrada Teletubbies, combinada amb la Olmo-Soler ens permetrà gaudir de les millors panoràmiques de la Pertusa i el pantà de Canelles.
PER LA RIBA DE L’EBRE
Els camins de sirga Comen• a en una antiga via de tren. En un pont que travessa el riu. En un celler modernista que coneix els secrets del vi. O en una font dÕ aigŸ es termals. El viatge comen• a a les Terres de lÕ Ebre. ViureÕ l nomŽ s dep• n de tu.
DE PLANOLES A LA MOLINA
Històries boscanes per la collada de Toses
www.terresdelebre.travel • terresdelebre@dipta.cat • Tel. 977 444 447
tapesNiA54.indd 1
18/10/2011 11:01:56
ANY VI. NÚM. 54 OCTUBRE 2011
TIRADA: 15.000 EXEMPLARS
Direcció: Jordi Fernàndez Coordinació editorial: Jaume Guillot Correcció: Ferran Ballester Publicitat: NATURA I AVENTURA Marc Duran Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Jaume Guillot
Col·laboradors: Carles Gel Anna Parra Nil Guillot Alfonso Egea Albert Brignardelli Albert Beneït Miguel Rosa Roberto
Edita: H4XORS S.L. Avda. de Roma, 152 entl-1ª 08011 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat
editorial Un home camina sol a través de la glacera, diminut, llunyà, un punt enmig de l’immens laberint d’esquerdes i forats. S’atura. Amb la mirada perduda en un indret indeterminat sembla escoltar el bategar de la muntanya. Un curt instant que aprofita per interpretar i entendre les confidències del cim. Un silenci que només ell és capaç d’entendre i que als llunyans testimonis ens fa sentir heretges en aquella complexa teranyina de pensaments abstractes. L’home avança trepitjant amb cura la pell d’allò que tant s’estima, acariciant-la amb amor i desvelant en cada pas els secrets que omplen de sensacions i desitjos la seva solitud. “A vegades em pregunto”, escriu Bonatti a Muntanyes d’una vida, “si vaig néixer un solitari, o si n’he esdevingut”. L’aventura, la llibertat i una veritat a demostrar dugueren a Bonatti a convertir-se en l’heroi que des de petit molts hem desitjat ser. L’home deshonrat que vencé en solitari la mentida i la història falsejada i que, com l’alpinista que venç les pors i la desesperació que el cim impossible imposa, aconseguí recuperar l’honor, el nom i l’admiració d’aquells que en algun moment dubtaren de la seva gesta. Una lluita esgotadora i desigual que sovint el duien al desesper, però que en les seves confidències amb les muntanyes, en aquells instants de mirades perdudes, en les nits sublims penjat enmig de la immensitat del Dru, l’omplien de nou d’energia i vida. Mai oblidarà, però, aquella nit al ras, a 8100 metres, abandonat a la seva sort pels seus companys, i el greuge al que va ser sotmès després, acusat injustament d’haver intentat boicotejar l’expedició italiana de més renom. Ara però, descansa en pau. El temps va posar les coses a lloc i la veritat va deixar en evidència els interessos del govern italià i dels vells companys de cordada i posà l’heroi en el lloc que es mereixia. L’home dorm, però l’heroi encara passeja entre esquerdes i seracs de formes inversemblants i, quan s’atura, cerca amb la mirada perduda els secrets que amaguen els nostres cims. L’equip de NATURA I AVENTURA
Natura i Aventura és membre de:
Dipòsit legal: B-51.197-2006 Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03
tripa54.indd 3
23/10/2011 22:18:24
Sumari
06 16
rutes a peu 06
Del Planoles a la Molina
curs de fotografia 12
Els filtres
bicicleta de muntanya 16
Els camins de sirga
fauna autòctona 22
El cabirol
punt de trobada 24
Esdeveniments, curses, fires...
biblioteca 26
Novetats editorials
vies ferrades 28
Olmo-Soler i Teletubbies
geocerca 32
OrientaciĂł i geocerca
alta muntanya 34
34
El tuc deth Pòrt de Vielha
butlleta 40
Subscriu-te i gaudeix dels avantatges
directori 42
natura i aventura octubre 2011
tripa54.indd 4
Planifica les teves sortides
04/05
23/10/2011 22:18:37
tripa54.indd 5
23/10/2011 22:18:39
rutes a peu
DE PLANOLES A LA MOLINA Històries boscanes per la collada de Toses
COMARCA: RIPOLLÈS
Els albergs es presten, com les cases de colònies i les de turisme rural, a absorbir les històries del passat no en forma de lletania, no, sinó com a llegendes mítiques. Ho siguin o no. L’entorn, la companyonia, el compartir àpats i lliteres... s’hi confabulen, obligant-nos a realitzar un viatge al passat que desembussa les venes del cervell.
natura i aventura octubre 2011
tripa54.indd 6
23/10/2011 22:18:52
www.naturaiaventura.cat
06/07
tripa54.indd 7
23/10/2011 22:18:59
rutes a peu
L
a família Martí gaudia d’un cap de setmana a l’alberg de Planoles. Aquell matí s’havien llevat amb mandra, assaborint les hores de lleure de la tardor. El record de l’estiu a l’alberg de la Molina encara romania en el fil dels pensaments, i aquells moments de goig els havien volgut recuperat en un altre paradís. Ara que s’apropava la neu preferien defugir dels esquiadors i trobar un ambient més familiar on fer alguna excursió i respirar aire pur amb olor a llar de foc i pi escalfat pel solet. Havent esmorzat els dos matrimonis s’havien dividit. Les dones, mare i filla, havien preferit fer un volt cap al pic del Cogulló, a recer de la majestuosa carena de Mongrony, prescindint de la companyia de l’Eduard, el cadell de la família, que s’havia calçat les vambes de muntanya per acompanyar els homes,
armats de cordes, arnesos i cascos. La intenció era endinsar-se en el bosc a la recerca d’una via d’escalada que l’avi recordava de quan era jovenet. Durant tot el sopar d’anit l’avi n’havia interrogat insistentment els encarregats de l’alberg. Debades. Ningú tenia notícies d’una via enmig d’una pedrera abandonada sota una pineda. Ni tan sols el director, veterà en aquelles contrades, en tenia cap referència. –No faig catúfols. La pedrera i la via són reals. Era pels Plans de Nevà –es lamentava esprement la ment. –D’acord, pare. Hi anirem –el to del seu fill volia dir, què hi vols fer... Llavors l’avi s’aclotà per dir-li a l’Eduard amb veu misteriosa. –Allà fou on vaig veure els óssos, rei –l’avi solia explicar una història en què havia lluitat amb un ós bru enorme, història, no cal dir-ho, que ningú creia, però
que ell rescatava quan passaven un cap de setmana en un alberg. –Pare, t’he sentit! No intoxiquis el nen amb històries boscanes. –Ai, Ernest. Sembla mentida que qüestionis els romanços d’antany. Tu, que ets un admirador del món antic, de la cultura ancestral i aquestes cabòries on quedeu atrapats els urbanites. –Pare, una cosa és l’enamorament per la nostra cultura i una altra balbucejos de vell caduc. Reconeixeràs –va amollarli mentre aparcàvem vora el torrent de l’Arnou– que abans combregàveu més amb la natura. Només t’has de fixar en el menjar. Les antigues cassoles eren més saludables, sense additius ni transgènics... –Para el carro, Ernest! Et confons. Això que els àpats d’abans són la rehòstia és una fotesa. Aquells temps eren temps de gana. Avui dia la nostra dieta conté uns
AKU 21 - 3 WWW
natura i aventura octubre 2011
tripa54.indd 8
08/09
23/10/2011 22:19:12
www.naturaiaventura.cat
elements que potser disten de ser naturals, però els devem la proliferació de recursos alimentaris i una taxa de longevitat impressionat. Si tornessis cinquanta anys enrere només et preocuparia omplir el pap! La resposta va provocar la ignició de la caminada, i durant un quart d’hora no van dir-se res. L’avi comandava l’expedició, examinant cada racó del curs fluvial, aturant-se davant qualsevol paret rocallosa. Hora i mitja més tard l’Eduard va començar a protestar i l’Ernest va decidir que era hora de tornar. –Ja vindrem un altre dia –la suor i la decepció es barrejaven en el seu rostre arrugat. El sender de baixada va resultar ser perdedor i aviat van decidir resseguir el mur de la falda de la muntanya en direcció llevant. Al cap de mitja hora van ensopegar amb un corriol que baixava cap al
nord, i cap allà es van dirigir. No havien caminat ni vint metres que una esquerda va aparèixer davant els seus ulls. –La pedrera! –va cridar l’avi extasiat– Veieu com és veritat. El lloc era d’allò més intrigant. Una filagarsa de boira ensucrava l’esvoranc com una teranyina treta d’unes ruïnes. Però l’avi la va travessar lleuger com una cadernera, entrant a un lloc espaiós i lluminós. –D’aquí extreien la pedra. De sobte van sentir una remor de passes agitades. Una mena d’animaló corria per la bosquina, atrapat en aquell parany de parets verticals que se cenyien sobre l’obertura de la pedrera. El pànic de les corredisses es va estendre cap als tres humans, que ràpidament es van enretirar de l’entrada per deixar sortir el que pensaven era un toixó o un senglar que havia caigut de dalt de la paret, on el
bosc continuava. –És un osset! –va cridar l’avi dreçant les orelles i encongint el cos. L’animal, en veure els tres homes, va recular contra la paret, arraconant-se i posant-se de dues potes com segurament havia vist a la seva mare. Però aquella envergadura no arribava a superar l’alçada de l’Eduard, de sis anyets, per la qual cosa més que una fera semblava el peluix articulat del film Intel·ligència artificial, de l’Spielberg. –La història es repeteix! –va cridar l’avi. Estupefacte, l’Ernest va avançar cap al desorientat cadell, i fou llavors quan van sentir els udols de la mare, al capdamunt de la paret. –Pare, recula. L’óssa maniobrava sense èxit pel rocam, buscant la manera de recuperar el fillet. Ara, amb l’adveniment d’aquells humans, el rescat s’havia complicat.
AKU PARTNER OFICIAL 21 - 30 OCTUBRE 2011 WWW.IMS.BZ
LA STRIA GTX PESO 540g
LA STRIA GTX nace como síntesis del patrimonio de conocimientos de AKU en el mundo del excursionismo alpino. El valor técnico de LA STRIA GTX se expresa en el GLOBAL CUSTOM FIT, un sistema exclusivo de AKU para el confort del calce. LA STRIA GTX, ligero y ultra transpirante gracias a la tecnología exclusiva AKU INFINITY AIR, representa la nueva frontera en la investigación en materia de calzado para el trekking moderno.
facebook.com/akutrekking&outdoorfootwear
tripa54.indd 9
Para informaciones: AKU IBERICA - JOSEP CASAS 629.107666.
23/10/2011 22:19:21
LA RUTA PAS A PAS
FITXA
rutes a peu
ÈPOCA: DE MAIG A OCTUBRE TIPUS ITINERARI: LINIAL DURADA: 7 h
ASCENS ACUMULAT: 1.270 M RECORREGUT: 20,03 KM DIFICULTAT: ALTA
Sortim de l’alberg de Planoles (1) i prenem a mà dreta la carretera que marxa en direcció Planoles i que va paral·lela a les vies del tren. Poc abans del pont que travessa les vies del tren ens desviem (2) a la dreta i avall en direcció a les Casetes i Campelles. Passem per davant de l’estació d’aigües residuals de Planoles (3) i pocs metres després tombem a la dreta seguint la carretera en direcció a Campelles i travessant el riu del Rigat per un pont (4). Abandonem la carretera per la qual veníem (5) i que s’enfila amunt en direcció a Campelles i seguim per mà dreta una pista asfaltada en direcció a Cal Gasparó, actualment reconvertit en allotjament rural. Seguirem amunt aquesta pista fins a arribar-hi. Passem per davant de Cal Gasparó (6) i quan s’acaba la pista travessem una tanca metàl·lica i voregem una bassa (7). Ens arriba per mà dreta un sender senyalitzat amb marques grogues. Avancem entre camps herbosos seguint els senyals de pintura groga. Més endavant trobem un rètol (8) que ens indica Montgrony pel bosc de Cogulló i Montgrony pel coll de Garrofer, seguim cap a mà dreta seguint la direcció del primer rètol però ara seguint marques de pintura de color blanc i obviant les de color groc. Arribem al coll Roig (9) on trobem un rètol indicatiu. Seguim cap a mà dreta en direcció nord-oest mantenint nivell fins a arribar sota del cim de Pedra Picada (10). Durant aquest tram seguirem de nou els senyals de pintura groga i els rètols que senyalin la direcció a seguir per anar cap a Fornells de Muntanya, Toses i Castellar de n’Hug. Sota el cim de Pedra Picada ens enfilem amunt direcció a Castellar de n’Hug seguint els senyals grocs. Deixem a mà esquerra el sender (11) que es dirigeix cap al collet de les Fontetes de Castellar i seguim en direcció nord-oest fins a les Planes dels Ginebrar (12) des d’on en direcció oest resseguirem tota la carena fins al cim de la Pleta Roja (13). Situats uns metres per sota d’aquest cim seguirem en la mateixa direcció i sense guanyar més alçada fins a arribar just a sota del cim de la Creueta (14), visible a la nostra esquerra uns metres més amunt. Des d’allà iniciarem un fort descens que ens durà fins a la carretera (15) que va de Castellar de n’Hug a la Molina. Seguim la carretera cap a la dreta en direcció a la Molina. Passem per davant d’un telecadira i posteriorment d’una gran bassa i un gran aparcament (16). Som a la collada del Pedró. Al final de l’aparcament fem una mica de drecera a mà esquerra, creuem la carretera i prenem el camí vell de Castellar de N’hug que neix allà mateix (17). Aquest camí davalla fins al pla dels Cirerets (18), on a l’esquerra surt un sender que va baixant fins a la carretera (19) que uneix el poble de la Molina amb l’estació d’esquí. Prenem aquesta carretera a la dreta i arribem, en pocs minuts, a l’alberg (20).
+QAlbergs Rutes i camins per Catalunya Els joves, i les seves famílies, estan de sort. La Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya (Xanascat) ha dissenyat un projecte que enllaça tots els albergs del país amb més de 40 rutes de bicicleta i a peu amb la finalitat de crear una oferta d’excursions que els ajudin a compartir experiències i convivències en el marc immillorable dels albergs, facilitant també el coneixement del seu entorn i els seus actius patrimonials. La Xanascat ha pensat en tots els nivells de dificultat i en qualsevol tipus d’usuari: joves, escoles, esplais, famílies..., elaborant rutes fàcils i també un xic més exigents per tota la geografia del país. A més, consultant la pàgina web de la Xanascat, els usuaris podran obtenir una completa fitxa electrònica de totes les rutes, incloenthi els tracks per a GPS. Més informació: www.xanascat.cat
NATURA
natura i aventura octubre 2011
tripa54.indd 10
10/11
23/10/2011 22:19:34
www.naturaiaventura.cat
–No pot baixar –va dir l’Eduard. –Per què no fa un tomb? –No voldrà pas deixar sol l’osset. –Ei, avi, guaita. La reunió! L’Eduard havia trobat la famosa via d’escalada de la joventut de l’avi. Ràpidament el pare es va col·locar l’arnès i va preparar el cordam. Amb celeritat va col·locar els llaços i, quan ja estava assegurat, va enxampar el plantígrad. En principi l’osset va rondinar, es rebel·là neguitós, sobretot en sentir els crits de la mare, cada cop més nerviosa. En una maniobra no massa arriscada el pare va pujar el cadell fins a la reunió, no sense rebre alguna queixalada i alguna esgarrapada de les ungletes a mig fer, però aviat va assegurar els peus per poder alçar el cosset i oferir-lo a la mare, que de seguida el va endrapar per posar-lo a recer. La imatge del retrobament fou gratificant, màgica, una escena que segurament els tres humans recordarien tota la vida. De repent els dos animals van fugir a corre-cuita, i el seu brogit es va barrejar amb el fru-fru de les fulles de la pineda. Era ja l’hora del retorn. Amb l’adrenalina navegant per les seves cèl·lules, van tornar a l’alberg de Planoles en un plisplas. Quan aparcaven, sentien el repic de la coberteria contra la llosa dels plats i el dringar dels gots al menjador. Tot NATURA 08-2011:Layout 2
5/9/11
13:03
seguit es van entaular, al costat de les dones, que lluïen unes galtes botides de teca. –Com ha anat l’excursió? –va preguntar l’àvia mentre alçava un tros de tomàquet d’hivernacle. –Heu trobat óssos, pare? Diuen que no és bo donar-los de menjar. Els tres escaladors van engolir silenciosos aquella broma, aquella ironia. Només se sentia el soroll sord del menjar baixant per l’esòfag. –Ernest, fill, que t’ha passat a les mans? Amb qui t’has barallat? L’avi anava a obrir la boca, però el seu fill el va fulminar amb un esguard de cua d’ull. El dia es va tornar lleganyós. En tenia la culpa un núvol gris i llargarut que tapava el sol del migdia. L’ombra es va cenyir sobre el menjador, enfosquint els rostres. Les històries que més agraden són les que ens expliquen els avis. Tenen un to llegendari, amb una pàtina mística segurament accentuada per la veu rogallosa i gastada dels oradors. De les dels pares no en fem cas: semblen lliçons, normes i ordres cantades amb veu d’ogre. L’avi es va empassar les paraules juntament amb la patata bullida. –No res mare, una relliscada... Coi si és bo el tomàquet! Me’n passes més? TEXT: JUAN CARLOS BORREGO
Page 1
Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line: www.aresta.com
tripa54.indd 11
23/10/2011 22:19:36
curs de fotografia
CapĂtol 9: els filtres
natura i aventura octubre 2011
tripa54.indd 12
23/10/2011 22:19:41
www.naturaiaventura.cat
E
Miguel Rosa Roberto Reporter al diari online www. badanotis.com Monitor del taller de fotografia APE, a Murcia
n aquest número de Natura i Aventura deixarem de banda el tema de la composició, del qual ens hem estat preocupant els darrers mesos, i explicarem què són i com funcionen els filtres fotogràfics. Durant les nostres sortides duem les càmeres a la platja, al riu, a la muntanya… I això vol dir dues coses: fer fotos espectaculars i posar en perill la càmera, perquè les millors fotos es prenen en llocs de difícil accés. Els filtres tenen tres funcions: estètica, tècnica i protectora. Aquesta última la comparteixen tots els filtres. La funció protectora és essencial. Com els usuaris de càmeres rèflex SLR poden testimoniar, les lents tenen un cost similar al del cossos de les pròpies càmeres. És fonamental fer-ne un bon manteniment regular (del qual ja parlarem en el futur) i atorgar-li una especial atenció en matèria de seguretat. Les òptiques de les lents són complexos jocs de miralls i cristalls fets no al mil·límetre, sinó a la micra. La superfície dels cristalls és quasi perfecte (els objectius professionals Canon, per exemple, fan servir tecnologia anàloga a la dels telescopis de la NASA) i qualsevol desperfecte es veurà amplificat en el sensor. Ara agafem aquest artefacte de perfecció tècnica i posem-lo a la platja, amb tota aquella sorra, el vent, la pols, l’aigua salada, la corrosió… Ens agafen esgarrifances, veritat? És per això que s’han de protegir les lents. Tots els filtres fan aquesta funció perquè s’interposen entre l’òptica i els agents externs. Però n’hi ha un que específicament serveix per a això: el filtre ultraviolat, o UV. El filtre UV per defecte és transparent perquè la seva única funció és la de protegir sense modificar els colors de la fotografia. És bàsic, essencial, obligatori i digne d’anar a la presó en cas d’absència. Què és pitjor? Que es trenqui o es ratlli un objectiu de 300 € o un filtre de 5? Aquest és el principal motiu del filtre UV. Com tot al món de la fotografia ens podem trobar amb filtres UV de 20, 30 o fins i
tot 100 euros, però no ens tornem bojos: un filtre UV bàsic i útil mai haurà de pujar dels 10 euros. Per què, llavors, n’hi ha de tan cars? Perquè el filtre UV té un inconvenient. Com que no deixa de ser un element que estarà davant de l’objectiu apareixerà sempre a la foto. I que sigui transparent no vol dir que no afecti la foto. Els filtres UV perjudiquen una mica el contrast de la imatge, reduint-lo o ampliant-lo depenen del filtre i de les circumstàncies llumíniques. No és un canvi massa gran i la majoria de vegades passarà desapercebut, però hi serà. Aquest canvi en el contrast té una part positiva, i és que redueix la incidència de la boirina i les partícules en suspensió que fan veure borrosos els elements llunyans en les grans perspectives de paisatges. Per això es diu filtre UV, perquè filtra els rajos ultraviolats de la llum solar. Pel que fa a les aplicacions artístiques hem de parlar dels filtres de densitat neutra. Són similars als filtres UV amb la particularitat de no ser transparents, sinó que es troben en distintes gradacions d’opacitat. Aquests graus s’indiquen amb el número ND (Neutral Density): ND2, ND4, ND6… I són combinables entre elles. Un filtre ND2 significa que enfosqueix la imatge dues passes d’obertura del diafragma, un ND4 ho fa en quatre passes, etc. Aquesta mesura és estàndard per a totes les marques de filtres per poder calcular l’exposició, ja que com que enfosquirem la imatge haurem de jugar amb la velocitat d’obturació. “I per què serveix enfosquir la imatge?”, direu, farts de veure com la pitjor dificultat del fotògraf és quedar-se sense llum. Doncs per posar en pràctica tècniques com l’efecte seda a l’aigua en moviment o, en general, per captar la borrosa sensació de moviment de qualsevol cosa quan la llum que rebem és tan alta que si utilitzem velocitats d’obturació baixes la foto sortirà cremada. Amb els filtres ND podem captar les traces de llum dels cotxes que les portin enceses quan encara no és de nit o una cursa de
12/13
tripa54.indd 13
23/10/2011 22:19:51
curs de fotografia bicis on cada participant serà una dinàmica taca de color fins i tot a plena llum del dia. Sobre els filtres tècnics n’hi ha molt a dir. N’hi ha que faran dominar un color sobre els altres, que donaran més contrast a la imatge, que saturaran… Però n’hi ha un que per la seva versatilitat ressalta sobre els altres: el filtre polaritzador. Aquest filtre és diferent als altres perquè canviarà el seu efecte sobre la imatge segons com s’orienti. És a dir, que és un filtre giratori. Està format per dos cristalls polaritzats que actuen sobre la llum reflectida. Així, segons la seva orientació, traurà o potenciarà els reflexos sobre les superfícies. Què podem fer amb aquest filtre? Doncs, per exemple, escollir si, en fotografiar un cristall, volem que es vegi el reflex o el que hi ha a l’altra banda. També podem potenciar les textures dels objectes brillants eliminant la lluïssor. Té una aplicació molt important a l’hora de fotografiar cels, perquè com que treu els reflexos de la llum en la pol·lució o en la calima crea uns blaus espectaculars, saturats i potents. Les seves aplicacions són tantes com motius brillants trobeu: fustes nobles, marbre, ulleres, cotxes… Només té un enemic invencible: els metalls. No pot fer res amb la lluentor del metall, que s’haurà de modificar amb llum artificial. Però en la resta de casos és fonamental. Repetirem la seva aplicació en la blavor del cel: una vegada ho comproveu mai deixareu d’utilitzar-lo. Però penseu que com que és un filtre opac afectarà el contrast, a la saturació i a l’exposició de la càmera. És per això que el seu ventall de preus és similar al dels filtres UV: des de 10 fins a 300 €. Aquests tres filtres, UV, NDx i polaritzadors, són la tríada bàsica per protegir i potenciar les nostres lents. Però no són tots perquè abans del Photoshop i programari per l’estil bona part de l’edició d’imatge es feia amb filtres. Com a resum i llista de ràpida consulta, tenim:
•Polaritzat: Controla els reflexos i potencia el blau del cel. •Wratten: Són filtres de colors. En la fotografia a color potenciaran i saturaran més les tonalitats del filtre. En blanc i negre aproparan cap al blanc o cap al negre la tonalitat escollida.
•Ultraviolat: Protegeix l’òptica d’agents externs i evita la calima.
•Degradats: Tenen una meitat més fosca que l’altra que els fa molt útils per enfosquir cels sense afectar la resta de la imatge. També ajuden al contrast selectiu.
•Densitat neutra: Modifica l’exposició per poder utilitzar velocitats baixes en condicions de molta llum.
•Estels de llum: Modifiquen els rajos dels reflexos i les petites fonts de llum per crear divertits i màgics efectes.
natura i aventura octubre 2011
tripa54.indd 14
•Infraroig: En fotografia en blanc i negre crea constants cromàtiques noves, amb blaus foscos i vermells blancs. •Correctors de llum solar: S’utilitzen en fotografia subaquàtica. L’aigua absorbeix colors a mesura que ens anem enfonsant i aquests filtres corregeixen aquest efecte òptic. Com podeu veure els filtres són una bona manera per ficar-se en la producció fotogràfica des d’un punt de vista més artesanal. Amb menys postproducció i més treball de camp, preparació i potineria. Els resultats, com sempre que l’artesania s’anteposa a l’industria, és molt més agraït.
14/15
23/10/2011 22:19:54
publi le
Triple astre amb llum atenuable Altres fabricants pretenen basar-se en solucions barates i ofereixen lents difusores. En canvi nosaltres obrim camins nous: hem desenvolupat un potenciòmetre que, a l’estar integrat en el compartiment de les piles, proporciona un òptim control de la lluminositat. El capçal de la llanterna pot girar 90 graus, i el nou disseny agrada fins i tot a aquells a qui els preocupa l’estètica. Una magnífica llanterna d’èxit.
REGULADOR DE LLUM
GIR 90º
www.naturaiaventura.cat
CREANT NOUS MONS DE LLUM
Led: 3 x High End LED. Lúmens: 60 lm*. Duració: 62 h**. Distància: 31 m*. Pes: 119 g
Una artista de la transformació amb moltes llums La petita llanterna frontal és una artista de la transformació: calen poques maniobres perquè que la LED LENSER ® H4 passi de ser un frontal a una llanterna de butxaca de fàcil utilització. Amb l’ajuda del clip es pot fixar al cinturó i girar-se a la posició que vulguem. D’aquesta manera les mans sempre queden lliures, tant si s’utilitza com un frontal o com una llanterna de cinturó. El seu concepte de transformació la fa molt versàtil. La seva lleugeresa la fa especialment interessant per practicar el footing. Led: 3 x High End LED. Lúmens: 45 lm*. Duració: 15 h**. Distància: 20 m*. Pes: 85 g Corredor nocturn amb qualitat focal L’òptica especial enfoca la llum superbrillant del LED d’una manera especialment efectiva o l’expandeix, girant la lent, a una ampla llum circular. El capçal de la llanterna pot girar 90 graus. La suau cinta i el seu baix pes faciliten un confort de transport veritablement agradable. Al darrera la llum vermella fa de la LED LENSER® H5 la llanterna idònia per a córrer i passejar de nit.
LLUM DEL DARRERA
GIR 90º
FOCUS DE LLUM REGULABLE
Led: 1 x 0,5 w. Lúmens: 26 lm*. Duració: 11 h**. Distància: 75 m*. Pes: 116 g
Estalviador amb equipament Premium Després de la H14, la H7 és un dels nostres frontals més lluminosos i potents. Amb la H7 es pot regular el flux lluminós sense etapes entre llum curta i llum llarga mitjançant la lent reflectora de l’ Avdanced Focus System. A més pot ajustar-se la lluminositat mitjançant el potenciòmetre de la caixa de les piles. Amb un senzill moviment es pot ajustar la intensitat lluminosa adequada evitant així l’enlluernament.
REGULADOR DE LLUM
H14 - 3 x piles AAA H14R - 3 x recarreglables AAA
GIR 90º
FOCUS DE LLUM REGULABLE
Led: 1 Alta Potència. Lúmens: 170 lm*. Duració: 54 h**. Distància: 180 m*. Pes: 117 g
Un gegant lluminós per a totes les situacions de la vida La LED LENSER ® H14 és una llanterna frontal amb una sorprenent intensitat llumínica i un concepte innovador. Durant el desenvolupament d’aquesta obra mestra de la innovació es varen prioritzar el rendiment i la flexibilitat. És enfocable i orientable sense etapes. Gràcies al seu sistema de fixació intel·ligent és possible treure el capçal de la llanterna de la cinta i portar-lo en el cinturó. Duu inclòs un suport universal que obre un ampli espectre de possibilitats d’utilització i de fixació. La Smart Light Techonolgy microcontrolada ofereix diversos programes de llum amb diferents funcions. D’aquesta manera disposem de la llum adequada per a cada situació. Led: 1 Alta Potència. Lúmens: 210 lm*. Duració: 13 h**. Distància: 210 m*. Pes: 348 g
*Flux lluminós (lúmens) o màxima distancia d’il•luminació (metres) mesurats en la posició d’ajust més clara durant l’encesa i amb els acumuladors completament carregats. Es tracta de valors mitjans que poden variar +/15% en cada cas depenent del xip i els acumuladors. ** Duració mitjana de la il·luminació del nivell més baix fins al flux lluminós d’1 lumen. Tel: 913980470-75 Fax: 914501559-913116462 Distribuïdor Exclusiu per a Espanya Email: comercial@reiberco.es; admon-led@reiberco.es www.reiberco.es www.ledlenser.es
publi led lenser.indd 1 tripa54.indd 15
14/09/2011 22:19:54 12:12:28 23/10/2011
rutes en BTT
EL CAMÍ DE SIRGA EN BTT COMARCA: RIBERA D’EBRE
Paisatges del passat
natura i aventura octubre 2011
tripa54.indd 16
23/10/2011 22:19:58
www.naturaiaventura.cat
“La garbinada caigué de sobte i va caldre desembarcar el matxo per continuar el viatge sirgant. Grans núvols tapaven aleshores els estels, la fosca embolcallava la nau. Només sentien el lliscar de l’aigua pels flancs del llaüt, el soroll dels unglots del matxo pel camí de sirga, la fregadissa de la saula a les branques d’alguna mata i, ara i adés, les ordres breus del peó que guiava la cavalleria.” Jesús Moncada - Camí de Sirga
16/17
tripa54.indd 17
23/10/2011 22:20:03
rutes en BTT
A
mb les primeres clarors del dia les ribes d’Ascó, Móra i Garcia van plenes de raiers nerviosos i atrafegats. Alguns recullen els seus troncs malmesos i dispersats per una sobtada tempesta d’estiu, i d’altres reparen els desperfectes per continuar la navegació rumb a l’Assut de Xerta. Mentrestant els llaguters perxen, sirguen o es refien de les veles vigilats per les torres mil·lenàries dels castells. És un món masculí, de moment, a l’espera de l’adveniment de les rentadores. Llavors els xiscles quedaran substituïts per paraules esvalotades.
El sol anticiclònic ha pronunciat les paraules màgiques i regalima la seva llum sobre les ribes de Móra d’Ebre, enllustrant el pas de l’aigua i les façanes de les cases. En Segismundo Coça de Somer es frega els bíceps per entrar en calor i contempla, des del llagut que patroneja, el reflex dels edificis en el mirall amansit del riu. Ocre damunt l’esplanada blavenca quan a la nit ha estat l’atzabeja eriçat de llamps pel ball de bastons d’una tempesta. La navegació, Ebre avall, és ara plàcida, i en Segismundo dóna algunes ordres mandroses a la tripulació abans d’agafar-se de l’arbre, tot buscant entre els tamarius, els freixes i els pollancres, les figures de les rentadores aclotades sobre els genolls. S’hi fixa i hi veu bassots i fang entre canyissars bruts de l’arrossegada: restes de troncs, tiges i escombraries. Alguns moliners desembussen els canals, però de dones, res de res. Renega per dins i es porta una punta de bigoti als llavis, un bigoti que bé envejarien el rei Alfons i el mateix Kàiser. De sobte el seu cos fornit i endurit, fet a la brega del llagut, al cànem de la sirga, a les veles i les feines de bastaix, fa un bot. Aquell mostatxo acostumat a filtrar litres de vi i paraulotes, tot d’una es corba, s’inclina cap a amunt i provoca una lluminària als ulls. –Atents, que ja baixen les femelles! La tripulació abandona les cordades, múrria i sorneguera, i s’oblida de les bótes plenes de penques de bacallà del nord, olives d’Aragó i vi de la Rioja i se centra en la corrua de dones que baixa als amarradors i les platges, on estenen la roba i renten la roba i se’n tornen amb els cabassos plens i molls. –Au, paca la riba, xiquets!
En una maniobra ràpida el llagut Lo Nil de Catalunya posa proa cap a la zona baixa del riu, perillosa per al vaixell però suculenta per als tripulants. En Coça de Somer és el primer a parlar. Bé, el verb parlar no és correcte. Amb una veu ronca i rocallosa escridassa les dones, els aboca aquelles paraules que un home mai no sap si seran rebudes amb ràbia i ultratge o amb els braços oberts i una rialla de conill. Aquell reguitzell d’adjectius, que no reproduiré, duren prop d’un quart d’hora, i són un bàlsam per al patró, un home ara feliç, ancorat en el seu territori, el riu, i en la seva masculinitat de llaguter faldiller. Perquè no es pot ser home de llagut sense tenir esperit de conqueridor. En Segismundo se sent perdut fora de l’aigua dolça. Perdut com una salamandra. Mai s’ha volgut qüestionar com se sentiria si entrés dins de la murada del castell de Tivissa o a l’ombra amb tuf de cera de les ermites de Sant Jeroni i Santa Magdalena, bastides
dalt de la serra. Té la sensació que es marejaria si els seus peus sentissin l’empedrat dels carrers en comptes del fang o la pols del camí de sirga. Perquè en Segismundo no ha abandonat mai el seu llagut des que es va embarcar, trenta anys enrere. Allà ho té tot. Tot, tot. I tothom que el coneix al llarg del curs fluvial sap que aquelles galanteries amb les dones de les ribes no són res més que un exercici teatral per augmentar el seu ego. Perquè en realitat no és cap faldiller. És a dir, la seva relació amb les dones és la mateixa que la d’una figura d’un Sant Crist de fusta o guix. Gens pecaminosa. Gens. Tret de les paraules mal sonants. De moment, que se sàpiga, cap imatge divina de fusta o guix és capaç de parlar. Entre la colla de xiquetes i dónes passades per l’altar, hi trobem tres generacions de riberenques ben conegudes per la tripulació. I viceversa. En Coça de Somer no troba a faltar-ne cap. Déu nostre Senyor encara
natura i aventura octubre 2011
tripa54.indd 18
23/10/2011 22:20:04
FITXA
www.naturaiaventura.cat
DURADA: 4 H DISTÀNCIA: 29,50 KM DESNIVELL POSITIU: 464 M DIFICULTAT: MIJANA
està trigant a cridar-ne alguna, pensa mentre sent com li retornen les floretes. Perquè aquell escenari fluvial no és altra cosa que un sainet repetit del qual en gaudeixen tots els protagonistes, siguin principals o secundaris. Però quan ell està a punt de callar i passar a la fase següent, conegudíssima per tothom, parlar de la nul·la virilitat dels marits, descobreix una joveneta de catorze anys a tot estirar. Es diu Anna, i durant els darrers mesos s’ha fet dona, per la qual cosa fins ara ha passat desapercebuda als ulls del patró. De seguida venen les lloances a les trenes, als malucs i les anques. La noieta, ofesa, reacciona com un llampec. De la seva boca surten tants dimonis que, si bé al principi tothom li feia festes, en acabat hi ha un silenci espès. Els comentaris de la jove han canonejat Lo Nil de Catalunya i en Segismundo i la tripulació deixen que el vaixell vagi a la deriva, amb moltes vies d’aigua fictícia. Una conca ja vella s’aixeca del terra i pren de
18/19
tripa54.indd 19
23/10/2011 22:20:09
rutes en BTT
EL CAMÍ DE SIRGA Tot i no ser el riu més llarg de la Península –aquesta distinció la mereix el riu Tajo– és l’Ebre el riu amb qui la Península comparteix topònim. El mot Ebre deriva d’Iber, exactament d’Iberus flumen, que també donà nom als pobles que l’habitaven, els ibers. Aquest detall mostra la importància que des de sempre ha tingut l’Ebre com a via de comunicació i d’expansió de les diverses cultures que han solcat el nostre territori: ibers, fenicis, grecs, cartaginesos, visigots, sarraïns... El riu va ser durant segles el principal mitjà de comunicació i transport de persones i mercaderies de tota mena i ha lligat inexorablement, i des dels seus inicis, la història de la Ribera d’Ebre amb el riu. I no només per ser via de comunicació. L’Ebre esdevingué font de matèries primeres, d’aigua per a reg i consum domèstic, d’energia hidràulica i, fins i tot, escenari de celebracions i actes lúdics. Els visitants i les mercaderies arribaven i marxaven pel riu. Quan les embarcacions anaven aigües avall, el corrent del riu era qui les empenyia. Solien emprar els rems per accelerar, però sobretot per mantenir sota control la maniobrabilitat de l’embarcació. A la pujada s’empraven tots els mitjans disponibles, ja foren les perxes, els rems, les veles o la sirga. Els llaüts, que podien arribar als vint metres d’eslora, disposaven d’un únic pal, que servia per hissar les dues veles (anomenades trau i gàbia) o per afermar
la mà l’Anna. Se l’enduu rere uns canyissars i la fa seure sobre un gran còdol. –Au, pos, xiqueta, no fòtigues! Pobre patró! –Però, tieta... si és un porc! No sé pas com el dixeu que digue... –Tu saps per què li diuen Coça de Somer o com? L’Anna es mossega la punta de la trena. Sí, ara cau. Recorda els comentaris al safareig. Fa trenta anys en Segismundo era un nen de vuit anys que s’embarcava per primera vegada. Va debutar ajudant de bastaix. Després aprenent de sirgador. I durant una travessa per Flix va rebre una coça del matxo, de resultes de la qual va perdre els genitals. –Los hòmens de riu han de ser molt mascles, Anna. Tot lo dia mullats, suats o en fred, patint esta vida de gossos. I si no ho són, de mascles, l’han de parèixer. No ho oblides. Ara que ets dona... què no ho has de ser tota la vida, encà no te cases ni tingues fills com jo?
la sirga. L’alçada del pal permetia salvar els canyars, arbres de ribera i qualsevol obstacle que hi hagués entre el camí de sirga i el llagut, i la longitud de la sirga devia permetre que l’embarcació es distanciés de la vora quan el poc fons forçava la barca a allunyar-se. Tot i que sovint portaven matxos o mules per ajudar els sirgadors a tibar de la barca, hi ha passos al riu, com el pas de l’Ase, on el pas de les bèsties era inviable i eren els homes els que, tot sols, havien d’arrossegar l’embarcació amb la sirga lligada a les seves espatlles. El transport fluvial va dibuixar un paisatge esquitxat d’embarcacions de tot tipus: llaguts, muletes, barques arrosseres, barquets... i va propiciar l’aparició d’una sèrie d’oficis directament relacionats amb el riu: llaguters, raiers, barquers, pescadors, sirgadors i “canaleros” (guardes del canal), entre d’altres. Era un temps en què s’observava, al voltant del riu, una vida atrafegada. L’Ebre s’havia convertit en un dels principals llocs on es desenvolupaven les relacions socials i personals. Amb el temps, la decadència de la navegació, la desaparició de la pesca per al consum, la dels cistellers i dels canyissers, l’arribada de l’aigua corrent a les cases dugueren als riberencs a donar l’esquena al riu que de mica en mica s’anà relegant a l’oblit. Vora el riu, però, amagat entre els canyissars o a l’ombra dels boscos de ribera, el vell camí que permetia als sirgadors remolcar els llaüts aigües amunt, s’encarrega de recordar-nos el passat i d’omplir de romanticisme i d’història els paisatges que ens envolten: és el Camí de Sirga.
TEXT: JUAN CARLOS BORREGO
Més informació: www.terresdelebre.travel
natura i aventura octubre 2011
tripa54.indd 20
20/21
23/10/2011 22:20:16
www.naturaiaventura.cat
LLOCS D’INTERÈS Pas de l’Ase: es tracta d’un espai on el riu Ebre s’obre pas entre les muntanyes de la Picossa i de Tormo que estan situades entre els pobles de Garcia i Ascó. S’hi pot accedir gràcies a antics camins com els de Sirga o els de Mules, d’on prové el seu nom, emprats fa molts anys pel transport de mercaderies al llarg del curs del riu. Per l’estretor del seu recorregut hi predomina el boscatge de ribera banyat per les aigües que s’obren pas entre parets verticals.
tripa54.indd 21
Ermita de Sant Jeroni i Santa Madrona de Móra d’Ebre: situades als afores del nucli urbà de Móra d’Ebre (capital de la comarca de la Ribera d’Ebre) trobem l’ermita de Sant Jeroni, edifici d’origen medieval que fou construït al damunt d’una font i, de fet, l’altar queda perpendicular a la pedra d’on brolla l’aigua. A tan sols uns metres, separada per un passeig decorat amb xiprers centenaris, s’erigeix l’ermita de Santa Madrona i el seu característic monument a la sardana.
Castell de Móra d’Ebre: situat a la part alta del nucli antic de la vila els seus orígens es perden en el temps però les primeres referències daten de l’època dels ibers. Fou operatiu fins l’any 1873, durant la 3a guerra carlina. En l’actualitat es troba en procès de rehabilitació i es pot visitar de manera gratuïta. Cal concertar les visites amb l’ajuntament de Móra d’Ebre. http://www.moradebre.cat
23/10/2011 22:20:19
fauna autòctona dels Països Catalans Fitxa 11
El cabirol : el príncep bosquerol dels nostres forests Albert Beneït Rochés Agent rural En una de les primeres entregues sobre la fauna del nostre país vam parlar de l’ungulat més estès en el nostre territori, el porc senglar. També del grup dels ungulats, avui parlarem d’una de les espècies que més s’estan expandint en els nostres boscos: el cabirol. El cabirol, Capreolus capreolus en llatí, és un dels membres de la família dels cèrvids –el més petit en mida– que s’està estenent més ràpidament per tot el principat probablement per l’abandonament de conreus i pastures i per la posterior conversió d’aquests en boscos. Per als amants de la natura és una bona notícia; no obstant això, hi porta afegida la desgraciada notícia que cada cop queden menys ramaders i agricultors a casa nostra. En tot cas, i centrant-nos en la morfologia del cabirol, us direm que un exemplar adult té una alçada aproximada de 75 cm. Aquesta la mesurarem en la seva creu, just per sota del coll. El seu pes oscil•larà entre els 12 i 30 quilos, de-
Fotografia 1: detall de les banyes del cabirol
penent del sexe. Té una petita cua que mesura de 2 a 3 cm. El pelatge d’ambdós sexes és de color marró amb cadències vermelloses i el ventre de color més clar que l’esquena. Aquestes tonalitats es convertiran en grisenques quan s’apropi l’hivern. És característica la taca blanca que tenen a la gropa (la part posterior al llom i anterior a la cua). També és molt característic el color vermellós amb taques blanques que presenten els exemplars més joves i que els atorga un envejable camuflatge en el seu entorn. L’altre tret característic dels cabirols, en concret només en els exemplars mascles, són les banyes de tres puntes que mudaran cada any a l’inici de l’hivern, les quals mesuraran al voltant dels 25 cm en un exemplar adult. Depenent de l’edat del mascle aquestes seran més o menys grans. Dins del món de la caça s’anomenen trofeu i en funció de la seva mida, simetria, estat i altres aspectes estètics donaran un valor o un altre a la pressa caçada. El cabirol és un animal bàsicament forestal que s’alimenta d’arbustos, matolls, arbres baixos, fulles, brots tendres, fruits de bosc, escorces, líquens, baies i inclús bolets. De tant en tant, s’atrevirà en camp obert per afegir algunes plantes herbàcies necessàries per a la seva dieta completa. Com en tants altres casos, el cabirol serà bàsicament crepuscular, essent difícil trobar-se’l de dia. Si hi afegim el seu camuflatge, el converteix en una ràpida ombra dels nostres forests. La seva àrea d’acció no comprendrà molt territori.
Fotografia 2: petjades a la neu
La seva àrea de distribució comprèn pràcticament tota la península Ibèrica. No el trobarem a les illes Balears. Tot i això, convé dir que el cabirol fou reintroduït a casa nostra. Els mascles són especialment solitaris, mentre que les femelles solen conviure en petits grups familiars. Aquest comportament variarà quan comenci l’època de zel, al voltant dels mesos de juliol i agost. És llavors quan els mascles es barallaran entre ells mitjançant les banyes per acabar obtenint, el guanyador, la seva merescuda i única parella. Sovint d’alta densitat els
natura i aventura octubre 2011
tripa54.indd 22
23/10/2011 22:20:20
www.naturaiaventura.cat
cabirols podran ser polígams. La gestació dels cabirols no finalitzarà fins al març-juny del següent any atès que l’òvul fecundat roman en estat latent durant uns 5 mesos fins que, l’any següent, continua desenvolupant-se (implantació retardada o diferida). Si tot va bé, la femella parirà un parell de nous cabirols. Aquests romandran bona part del dia sols i amagats excepte quan la mare torni per alletar-los. Cal remarcar que no és molt estrany trobar-se una cria de cabirol amagada i sola. Si mai teniu aquest luxe, eviteu de destorbarlo i descobrir-lo.
Fotografia 3: excrements
Quant als rastres que aquest ens pot oferir són, en aquest cas, diversos. Els seus excrements són similars als de la cabra i l’ovella. Són una mica més allargats i mesuraran de 10 a 14 mm aproximadament. Normalment els trobareu repartits i agrupats en diferents
punts. Les seves petjades mesuraran uns 5 cm de llarg per 3 cm d’ample. Són allargades amb lleugera forma de V i similars a les d’una ovella. Les diferenciareu per la punta més punxeguda dels cabirols. Només en substrats molt tous marcaran els unglots posteriors. En l’època de zel, a més, podem trobar les marques que els exemplars mascles adults faran amb les seves banyes en arbres i arbustos per marcar el seu territori en front d’altres mascles que vulguin conquerir-lo. Si teniu la sort d’observar-los de prop podreu arribar a escoltar el so que ambdós sexes emeten i que és força semblant al lladruc d’un gos. No obstant això, si heu aconseguit apropar-vos tant doneu gràcies al cabirol per ser tan condescendent amb vosaltres i permeteu-vos gaudir de la seva bella estampa.
22/23
tripa54.indd 23
23/10/2011 22:20:24
PUNT DE SORTIDA...
raids - curses - duatlons - pedalades - cròniques - esdeveniments
CAMPIONATS DE CATALUNYA D´ORIENTACIO´ 2011 Què fan prop de 500 persones corrent en mig del bosc? Aquesta pregunta és la que es faran molts ripollesos el proper 5 i 6 de novembre d’aquest any. I és que la població de Campdevànol (Ripollès) acollirà els Campionats de Catalunya d’Orientació 2011. Les curses d’orientació són un esport on el participant utilitza un mapa detallat d’un àrea per trobar uns determinats elements característics i diferenciadors situats en l’esmentada àrea, sovint amb l’ajut d’una brúixola . El repte és trobar la millor ruta per arribar a aquests elements i fer-ho en el menor temps possible. Una cursa d’orientació és pot prendre com un agradable passeig enmig de la natura o bé com un esport competitiu. L’orientació permet competir a tots els nivells i a totes les edats, ja que hi participen infants i joves però també gent gran. A més, hi ha lloc per a tothom, siguis un expert o no, sempre trobaràs un circuit al teu nivell que podràs fer sol, acompanyat i fins i tot en família. El club gironí Aligots, serà l’organitzador d’aquesta competició que aplega els millors corredors de tot Catalunya que lluitaran per ser els campions o campiones de Catalunya en la seva categoria. Els terrenys de la Font del Querol i de Sant Feliu d’Estiula faran gaudir a tots els corredors ja que la seva dificultat tècnica farà que els corredors hagin d’utilitzar les seves millor tècniques d’orientació. Aligots ha preparat una web exclusiva dels campionats www.aligots.org per tal d’anar informant a tothom de les novetats que sorgeixin al voltant de l’esdeveniment.
s urne t c o n 1 lles /201 i M 13/11 5 lles
uei en lub Hoq rdan C la o y Cerdan tament de Ce min an y el 5 Aquest ació amb l’aju edició de les mbre r e o v V b o X de n col·la anitza la X a les bte 19 g yola or urnes el dissa arribada serà de t ls i c lles no . La sortida es municipa 1 de 201 ions esportiv c la l· a t ins s. e a fer la t e t n Fo s torna e é b m ue ta e 2 milles. tacar q d Cal des ls més petits e d a s r : cu mació a és infor m i s n il le s . io .cat/5m Inscripc h c la o y n e.cerda t le t is m a . w w w html l Va la de
nyo erda
C
natura i aventura octubre 2011
tripa54.indd 24
24/25
23/10/2011 22:20:26
www.naturaiaventura.cat
tripa54.indd 25
23/10/2011 22:20:26
biblioteca
Novetats editorials GUIA DE PLANTES PER A NOIS I NOIES Autor: Ramon Pascual Editorial: Cossetània Col·lecció: Guies de camp , núm 3 Preu: 18,80 € Pàgines: 168 (totes en color)
En Ramon Pascual ha publicat en aquesta mateixa editorial dos llibres en què s’apropa al jovent del nostre país convidant-lo a la descoberta del medi natural: Guia de bolets per a nois i noies i Guia d’arbres per a nois i noies (Premi Crítica Serra d’Or, 2010), amb una acollida molt favorable. Aquesta tercera proposta inclou unes 60 plantes autòctones, descrites i presentades de forma semblant que en els llibres anteriors i amb la mateixa intenció: arribar al jovent amb propostes engrescadores. Amb altres plantes comentades s’arriba a un total d’unes 120 espècies considerades. S’ha hagut de fer una selecció d’aquelles plantes més corrents, més fàcils de trobar i més significatives en el paisatge vegetal, però són relativament poques si es compara amb les més de 3.000 que tenim en el país. Aquesta guia pretén despertar l’interès i desvetllar la responsabilitat dels nois i noies envers el medi natural, a partir d’un millor coneixement d’aquest, de les plantes que hi ha i com s’agrupen i conviuen en comunitats vegetals. La Guia està dividida en parts: les plantes de terra baixa pròpies del paisatge mediterrani, les de la muntanya mitjana que correspon al paisatge europeu i les de l’alta muntanya pirinenca, les plantes semblants a les de la zona boreal i dels cims alpins. Els magnífics dibuixos i les 250 fotografies que hi ha ajudaran a la identificació de les plantes a tots aquells qui acceptin el repte.
MUNTANYES DE LA COSTA DAURADA I DE LES TERRES DE L’EBRE 20 EXCURSIONS A PEU
C
M
Autors: Antoni Cabré Puig Editorial: Cossetània Col·lecció: Azimut, núm 121 Preu: 14,80 € Pàgines: 132 (totes en color)
Y
CM
MY
CY
CMY
Aquest llibre us proposa un conjunt de vint itineraris per fer excursions caminant per les muntanyes que envolten la Costa Daurada. La present guia vol divulgar els encants d’aquest territori, les excursions més singulars i els indrets més característics, sense deixar de visitar cap dels racons més interessants de la zona. Les vint excursions es reparteixen geogràficament per gairebé totes les comarques que comprenen el rerepaís de la Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Conca de Barberà, Montsià, Priorat, Ribera d’Ebre, Terra Alta.
K
Guia de plantes
novetats
per a nois i noies Autor: Ramon Pascual Pàgines:168 (totes en color) Il·lustracions: 379 Preu: 18,80 euros
Conèixer els bolets Autor: Jaume Sañé Pàgines:144 (totes en color) Il·lustracions: 168 Preu: 15,50 euros
natura i aventura octubre 2011
C. de la Violeta, 6 • 43800 Valls 1 • Tel. 977 602 591 • Fax 977 614 357 • www.cossetania.com • cossetania@cossetania.com
tripa54.indd 26 A. NATURA AVENTURA OCTUBRE.indd 1
26/27
23/10/2011 10/10/1122:20:32 10:48
1533-2011 Natura i aventura 210x280 (Arbres).pdf
1
16/09/11
12:16
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
11 10:48
tripa54.indd 27
23/10/2011 22:20:35
vies ferrades
Ferrada Olmo-Soler i via Teletubbies
COMARCA: NOGUERA
La via ferrada Olmo-Soler és un itinerari de curta durada que recorre una aresta que s’enlaira des del pantà de Canelles i que té en el seu punt culminant l’ermita de la Mare de Déu de la Pertusa. Equipada tan sols amb cadenes i buscant sempre els passos menys verticals i exposats, l’itinerari ens permet gaudir de la bellesa de les aigües del pantà de Canelles i de l’entorn que l’envolten garantint-nos un magnífic ambient i la seguretat d’endur-nos un agradable record de la nostra visita. L’assequible dificultat tècnica que presenta el recorregut i la possibilitat de combinar-la amb la via ferrada Teletubbies, una altra via sense massa complicacions, fan d’aquest itinerari una bona possibilitat per iniciar els més petits de la casa. Aquesta última via pot ser una bona elecció per als més novells atès que el seu equipament presenta bona part dels elements que ens ajuden a progressar en les vies ferrades: esglaons, escales, cadenes i presses artificials.
natura i aventura octubre 2011
tripa54.indd 28
23/10/2011 22:20:40
www.naturaiaventura.cat
COM ARRIBAR-HI : des de Balaguer agafem la carreter a C - 1 3 d i r e c c i ó c a p a Tr e m p f i n s a travessar el pantà de Camarassa, on trobem, a l’esquerra, la carretera C-12 que ens portarà fins a À g e r. E n a r r i b a r- h i s e g u i r e m e l s rètols indicatius que ens portaran a Corçà. A l’entrada del poble un altre rètol ens indicarà que, a mà dreta, i per una pista sense asfalt a r, s ’ a r r i b a a l ’ e r m i t a d e l a M a r e d e D é u d e l a Pe r t u s a . É s r e c o m a nable, però, aparcar a Corçà i caminar fins a l’ermita, ja que tan sols són 25 minuts i la pista no és m o l t a p t a p e r a v e h i cl e s q u e n o s i g u i n t o t t e r r e n y.
28/29
tripa54.indd 29
23/10/2011 22:20:45
vies ferrades
APROXIMACIÓ: un cop a l’ermita de la Mare de Déu d e l a Pe r t u s a p r e n e m u n c o r r i o l q u e neix a la dreta d’un plafó informatiu i que davalla per l’esquerra de l’ermita. Seguirem sempre avall resseguint la paret fins a trobar l’entrada de la via ferrada OlmoS o l e r. N o s a l t r e s , p e r ò , s e g u i r e m avall ja que hi accedirem entrant p e r l a v i a Te l e t u b b i e s e n e n l l a ç a rse un cop finalitza aquesta. Més avall ja és visible el final de la v i a Te l e t u b b i e s q u e t r a n s c o r r e p e r una estreta cresta. Seguim avall guiant-nos per les fites i en breu trobem un ressalt vertical que se supera amb l’ajuda d’una cadena. A partir d’aquest moment se succeeixen els passos equipats fins a arribar al pas de la Piula, pas encaixonat on trobem un rètol de via ferrada. Després de superar aquest pas trobem una corda amb nusos i uns esglaons que haurem de superar i que ens deixen a l’entrada de la via. Més avall podem veure l’entrada de la via Cast-UrquizaOlmo. DESCRIPCIÓ: To t i s e r u n t r a ç a t m o l t a e r i l ’ i t i n e r a r i n o p r e s e n t a p a s s o s v e rticals pel fet que la via transcorre sempre pels passos menys exposats aprofitant les canals i flanquejant. La part més compromesa de l’itinerari és el flanqueig que ens situa a la part frontal de l’esperó on les panoràmiques sobre el pantà de Canelles són excepcionals. To t a l a v i a e s t à e q u i p a d a a m b c a denes i amb algun esglaó, malgrat això aquest fet no presenta cap dificultat afegida. RETORN: Un cop arribats a l’ermita de la Mare de Déu de la Pertusa prenem a mà esquerra un sender que davalla i que sense més dificultat ens duu fins a l’aparcament.
natura i aventura octubre 2011
tripa54.indd 30
30/31
23/10/2011 22:20:51
www.naturaiaventura.cat
CA TÈ C N I OLMOF I TX A ETRES TUBBIES. M 5 7 : VELL TELE DESNI 50 METRES I SOLER T:MITJANA. ITINEIÓ: 10’. : 10’ LTA C U A C I M F I I X D RN O ’. RETO IS: APR HORA R VIES): 1 H i 15 T. 2 EN RA RI ( ENT: EXCEL : TOT L’ANY M A B P I A ONLL LE EQU CONSE - 1:25.000 C A A C EPO INA BEI ED. ALP MAPA: E MONT-REN D GOST
tripa54.indd 31
23/10/2011 22:20:54
geocerca
Orientació i geocerca i tractades contra la intempèrie per assegurar la seva durabilitat. Aquest circuit d’orientació està pensat i dissenyat tant per aquells que exigeixen alts nivells de competició com pels que entenen l’orientació com una activitat lúdica i familiar. Això s’ha aconseguit proposant tres nivells diferents de dificultat: el verd, pensat
D
u rant el darrer any hem pogut gaudir dels consells i les apreciacions tècniques relacionades amb les curses d’orientació que el Biel ens ha ofert i que ens han permès conèixer de prop aquest meravellós esport on es conjuguen l’esforç físic i mental amb la intensitat i el nivell que un desitja. Aquesta simbiosi no ha passat desapercebuda per algun geocercador , com és el cas de joanmire, que aprofitant el circuit permanent d’orientació de Prats de Lluçanès ha amagat un tresor on cal trobar prèviament totes les fites del circuit. Unes senzilles operacions realitzades amb els codis de les fites ens permetran conèixer les coordenades finals del punt on s’amaga el nostre objectiu. A diferència de les curses d’orientació clàssiques on les fites són retirades un cop acabada la cursa, el circuit fix consta d’una sèrie de fites clavades a terra
ma i gaudir de l’entorn de forma lúdica i turística. El circuit vermell, el de més dificultat, està pensat per fer-lo corrents, tot i que també es pot aprofitar de forma lúdica i gaudir, si hem realitzat prèviament els altres circuits, dels progressos i coneixements adquirits. Per aconseguir el mapa d’orientació hi ha dues fórmules. La primera és realitzar una primera geocerca i trobar un primer tresor on s’amaguen els mapes. A vegades no en queden. Llavors hem d’aplicar la segona fórmula, que és demanar-lo a la Oficina de Turisme o a la llibreria Arca, ambdós a Prats de lluçanès. Si us va bé i podeu comprar-ne 10 (10€) podrieu reposar els esgotats del primer tupperware. Un cop tenim el mapa ens dirigim al punt de sortida, indicat amb una
per fer amb nens, d’uns tres quilòmetres de distància i poc més de 100 m de desnivell, ideal també per persones sense nocions d’orientació i on les fites estan disposades per poder gaudir de la vegetació, la fauna i el relleu mitjançant una breu explicació que trobareu al dors del mapa; el circuit vermell, també amb 10 fites, però un xic més allunyades i col·locades per poder aplicar les tècniques més elementals d’orientació amb una dificultat míni-
natura i aventura octubre 2011
tripa54.indd 32
23/10/2011 22:21:29
www.naturaiaventura.cat
fita marcada amb un triangle vermell, situat uns 25m al sud de l’aparcament. Un cop arribats a la fita que duu la marca del triangle cal cercar en el mapa el símbol triangular. Quan el trobem estarem posicionats (ja estem en un punt conegut del mapa). Ara ja podem començar a caminar, interpretar el mapa i trobar la resta de les fites. Les fites son unes estaques de fusta decorades amb el símbol dels triangles blanc i taronja característics de l’orientació. En la part superior de la fita veurem una escletxa on podem ficar el mapa i un pitjador que, al pressionar-lo, ens pinçarà sobre el mapa, a
(pot succeir que trobem una fita que pertanyi a un altre circuit). Pareu atenció en grapar correctament, doncs els càlculs per obtenir les coordenades finals
mode de grapadora, unes marques. Cada fita té una pinça que marca, amb uns punxons, diferents marques, i el mapa disposa d’unes caselles numerades on cal grapar la fita que hi toca. Verifiqueu que el número indicat a l’estaca de fusta es correspon al marcat a la casella corresponent
s’obtenen del número de forats que realitzen els punxons de les fites. Més informació a www.geocaching. com. Tresor GCJ1ZH – Prats de Lluçanès – Orientació – Amagat per joanmire.
32/33
tripa54.indd 33
23/10/2011 22:22:00
alta muntanya
EL TUC DETH PÒRT DE VIELHA La talaia perfecta
ANDORRA: VAL D’ARAN
natura i aventura octubre 2011
tripa54.indd 34
23/10/2011 22:22:04
www.naturaiaventura.cat
Sense ser una muntanya majestuosa i excessivament alta, el Tuc deth Pòrt de Vielha és, malgrat les relativament poques visites que rep, un dels cims històrics de la regió, una gran talaia que domina Vielha i el Mig Aran, d’una banda, i la Vall de Barravés, de l’altra. Ascensió sense excessives dificultats que ens permetrà conèixer contrades que van marcar la història d’alguns homes.
34/35
tripa54.indd 35
23/10/2011 22:22:09
alta muntanya
V
an ser unes altres generacions, ja veteranes, les que feren d’aquesta muntanya un objectiu interessant, fos amb esquís a l’hivern o a peu a l’estiu. Després vingué l’oblit gairebé total, i l’irremeiable pas dels anys, d’un temps que mai més va tornar. A pocs metres del cim hi ha el Pòrt de Vielha, un històric pas que fins no fa tampoc masses dècades, era una de les portes d’entrada i de sortida de l’Aran, un camí que va marcar la vida dels habitants d’aquestes valls per sempre més. No va ser fins a l’obertura del Túnel de Vielha que la vida d’aquestes persones canvià per sempre més. En els nostres dies només els excursionistes i els esquiadors de muntanya fan aquest itinerari d’alta muntanya que té tanta història. Ascensió força ràpida, ideal per omplir un matí d’estiu o de tardor. ACCÉS I PUNT D’INICI: Carretera de la Val d’Aran. Cal deixar l’auto a l’aparcament que hi ha al costat del refugi de l’Hospitau de Vielha (1.609 m), a pocs metres de la boca sud del Túnel de Vielha. L’ITINERARI: Iniciem aquesta ascensió a l’aparcament que hi ha al costat de l’Hospitau de Vielha, reconvertit en un refugi de muntanya. Aquest és el mateix punt de partida que faríem ser-
natura i aventura octubre 2011
tripa54.indd 36
23/10/2011 22:22:13
www.naturaiaventura.cat
CA YA TÈ C N I DE JUN S F I TX A R E RIM : DE P ÈPOCA CTUBRE. CAMÍ O E NEU, N S A J N T E I S M P LTAT:CA DIFICU FRESSAT. I PER AMPLE 2 H 30 MIN A MENYS IC IS: HORA R IÓ, I UNA M NS. TOTAL S N C E S C DE E L’AS PER AL N. H 2 M. I DE H 30 M TIU: UNS 1000 4 S E UN OSI VELL P DESNI L: BASTONS. IA MATER
vir per pujar –entre d’altres– al Gran Tuc de Molières pel vessant aranès. Agafem una antiga pista a l’esquerra i ens dirigim en sentit nord-oest/oest, endinsantnos dins la vall o barranc de Molières. Als 5 minuts, però, veurem un camí que neix a mà dreta (indicat amb un rètol). Es tracta del camí que duu al Pòrt de Vielha i al nostre cim. Abandonem la pista. Des d’un primer moment el terreny té molt pendent. Pugem generalment en sentit nord-oest, a estones per un bosc poc espès, que no gaire més amunt ens porta al pla de l’Espona (1.800 m), a no més de 25 o 30 minuts de l’aparcament. De tant en tant hi ha rètols indicatius. El camí està molt ben fressat i és força ample. El terreny es redreça una altra vegada i ascendim per una ampla canal on el camí dibuixa diverses ziga-zagues. Arribem a una zona més planera on el terreny s’obre molt més (2.100 m). Passem pel costat d’un búnquer o punt d’observació en molt bon estat de conservació. Als voltants el terreny és força herbat. Continuem pujant generalment en sentit nord-oest, a través d’una ampli i herbat vessant en direcció al Pòrt Vell de Tòro, deixant més a l’esquerra la formosa serra de la Pleta Nova. Poc després creuem les Marrades de la Gerbosa i seguim el camí fins a les proximitats del Pòrt Vell de Tòro, tot i que unes desenes de metres abans d’arribar-hi, el camí gira cap a la dreta (est), iniciant una franca i progressiva ascensió en direcció al
36/37
tripa54.indd 37
23/10/2011 22:22:16
alta muntanya
Pòrt de Vielha. El camí està molt ben fressat. Passem per sota les parets verticals del Tuc deth Montoriet, i continuem ascendint per un excel•lent camí, a estones empedrat, fins que arribem a l’històric Pòrt de Vielha (2.470 m) (unes 2 h des de l’aparcament), un pas molt espectacular amb unes vistes impressionants. A la nostra dreta queda el nostre objectiu final. Del coll ascendim a una cresta no gaire accidentada que –sense gaires dificultats sempre que no estigui nevada– ens porta fins al cim del Tuc deth Pòrt de Vielha (2.604 m) (unes 2 h 30 min des de l’aparcament). Mirador impressionant en totes les direccions. DESCENS: El farem pel mateix itinerari. Aproximadament 1 h 30 min/1 h 45 min fins a l’Hospitau de Vielha. TEXT I FOTOGRAFIES: CARLES GEL 27.08.11.1/2p gina NATURA 28/8/11 09:57 P gina 1 C
natura i aventura octubre 2011
tripa54.indd 38
M
Y
CM
MY
CY CMY
K
38/39
23/10/2011 22:22:19
www.naturaiaventura.cat
tripa54.indd 39
23/10/2011 22:22:24
SUBSCRIU-TE HI SORTIRÀS GUANYANT Per què subscriure’m-hi?
* *
Reb cada mes Natura i Aventura a casa teva. No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la!
* *
Participa en els sorteigs mensuals de material, viatges i altres regals.
Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats.
Aprofita els descomptes que molts establiments ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.
Tot això per només
20€ l’any! Com subscriure’m-hi?
A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; Avda. de Roma, 152 entl-1ª. 08011, Barcelona.
tripa54.indd 40
23/10/2011 22:22:27
DESCOMPTES: BOTIGUES DE MUNTANYA
Natura i Avenptutreau, . a pro
+
BOTIGUES DE BTT I EQUIPAMENT
ALLOTJAMENTS
HÍPIQUES
GUIES DE MUNTANYA
VOLS EN GLOBUS
PARCS ALS ARBRES
VISITES GUIADES
ADVOCATS
CAIAC
40/41
tripa54.indd 41
23/10/2011 22:22:30
LA GUIA DEL
turisme actiu
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ
EL BAIX CAMP
EL MONTSIÀ
CAMPMANY
MONTBRIÓ DEL CAMP
SANTA BÀRBARA
TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com
ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com
L’ALT PENEDÈS LAVERN (SUBIRATS)
HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com
EL BAIX EBRE
SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA
EL PERELLÓ
HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com
DELTEBRE
RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162
HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant. Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es
BERGUEDÀ VILAFRANCA DEL PENEDÈS
BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com
L’ANOIA
GÒSOL
ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Punt de partida per fer excursions al Pedraforca, serra del Cadí, Ruta dels Bons Homes... Molí de Gòsol, s/n. Mòb.: 636564310 www.molidegosol.com
EL BRUC
RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com
SALDES
HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com
HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports I el Parc Natural del Delta de l’Ebre. Gaudirà de les Vies Verdes amb bicicleta o a peu. Excursions 4x4 pel DELTA I ELS PORTS Winsurf a les platjes del Parc i tota mena de activitats nautiques. Tel. 977719017 - diego@hoteldiego.com www.hotelrestaurantdiego.com
LA SELVA ARBÚCIES
RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es
VALLÈS ORIENTAL SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA
RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY On podreu gaudir, al menjador i a la terrassa, de bons àpats tradicionals i a la vegada sofisticats, barreja del millor de la cuina catalana amb productes de D.O. de Lleó. L’especialitat del xef són els arrossos, siguin risottos o caldosos. Crta del Montseny, 406. Tel 938 482 805 www.lavalldelmontseny.com
SANTA MARIA DE PALAUTORDERA FONDA EL TURÓ DE L’HOME Situat al centre de Sta. Maria de Palautordera. Tracte familiar amb més de 100 anys d’experiencia. Especialitat en caça i bolets. Cuina casolana. Plaça Major, 6. Tel. 938 480 027 www.turodelhome.com
ORIENTAL
tripa54.indd 42
23/10/2011 22:22:32
EL CAMê XIUXIUEJA VELLES HISTñ RIES DÕ UN FERROCARRIL OBLIDAT. MÕ ESPEREN VALLS, BOSCOS I RIUS ENGORJATS. RESPIRO FONS I EM DEIXO SEDUIR PER LA BELLESA COLPIDORA DEL PAISATGE.
AQUê COMEN‚ A TOT.
Comen• a en una antiga via de tren. En un pont que travessa el riu. En un celler modernista que coneix els secrets del vi. O en una font dÕ aigŸ es termals. El viatge comen• a a les Terres de lÕ Ebre. ViureÕ l nomŽ s dep• n de tu. www.terresdelebre.travel • terresdelebre@dipta.cat • Tel. 977 444 447
tapesNiA54.indd 44
18/10/2011 11:01:51
II
Saló del senderisme
11, 12 13 i
de novembre
La Farga de l’Hospitalet
camins per descobrir
www.trekandwalk.com
Anunci 200 x 280mm.indd 1 tapesNiA54.indd 43
millor estratègia de màrqueting
Consulta les condicions de venda:
www.trekandwalk.com Compra la teva entrada a:
18/10/11 09:31 18/10/2011 11:02:00