net
55
NOVEMBRE 2011
LA JUSTÍCIA DEL REI MARTÍ Turons, pastures i jotes en el cor del Port
TERRES DE SECÀ En bicicleta per les Garrigues EL CASTELL D’ERAMPRUNYÀ I LES AGULLES El feu del prepotent cavaller Mir Geribert
OOK
tapesNiA55.indd 1
22/11/2011 18:15:21
tapesNiA55.indd 2
22/11/2011 18:15:24
www.naturaiaventura.cat
ONA
Imatge de portada: L’excursió al Montsagre de Paüls ens regala una privilegiada panoràmica de les valls d’Horta i les Roques d’en Benet.
55
NOVEMBRE 2011
LA JUSTÍCIA DEL REI MARTÍ Turons, pastures i jotes en el cor del Port
hora sortida: 11h lloc: Castell de Montjuïc Barcelona 2011 Mini Buff® Epic Run (13 a 16 anys)
et
obertes a www.ocisport.n
rt.net Tel. 93 808 80 91 info@ocispo
Suport de
Mitjà oficial
TERRES DE SECÀ En bicicleta per les Garrigues EL CASTELL D’ERAMPRUNYÀ I LES AGULLES El feu del prepotent cavaller Mir Geribert
SEGUEIX-NOS A FACEBOOK
ANY VI. NÚM. 55 NOVEMBRE 2011
tapesNiA55.indd 1
22/11/2011 18:15:21
TIRADA: 15.000 EXEMPLARS
Direcció: Jordi Fernàndez Coordinació editorial: Jaume Guillot Correcció: Ferran Ballester Publicitat: NATURA I AVENTURA Marc Duran Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Jaume Guillot
Col·laboradors: Josep Valls Anna Parra Pako Crestas Juan Carlos Borrego Albert Brignardelli Albert Beneït Miguel Rosa Roberto
Edita: H4XORS S.L. Avda. de Roma, 152 entl-1ª 08011 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat
Natura i Aventura és membre de:
editorial Vuit del matí d’un dia qualsevol del mes de novembre. Em dirigeixo cap a la feina rumiant tot el seguit de notícies que he escoltat aquest matí al programa El Món, a Rac 1, d’en Jordi Bastè. Per més que m’ho rumio no aconsegueixo recordar-ne cap que no guardi relació amb el moment econòmic que estem vivint: retallades, ajusts, dades econòmiques negatives…. I cada dia és igual. És com si cada dia fos el mateix, quelcom com el que li succeeix a Bill Murray a El Dia de la Marmota; com si estiguéssim atrapats en el temps. Arribo a la oficina i mentre engego l’ordinador penso interiorment les tasques i temes pendents que em depara el dia d’avui. Abans de començar, però, llegeixo en diagonal el web del diari la Vanguardia Digital, per comprovar que el seu contingut parla del mateix que escoltava a la ràdio. Però remenant pel diari en línia una notícia em convida a aturar el moviment del ratolí: parla de l’expedició polar Camí del Pol Sud del nostre col·laborador Carles Gel i el seu company Albert Bosch. De sobte m’envaeix un desig enorme d’evadir els meus pensaments a un lloc molt llunyà, inalterat, on la roda en la que estem tots girant en aquests darrers temps no existeixi. Començo a llegir i intento imaginar com ha de ser la seva aventura a l’Àrtic. Després de llegir les seves impressions del dia quinze de novembre on detallen l’esforç físic i mental que suposa el seu repte -us recomano llegir-la si teniu l’oportunitat - arribo a la conclusió de que em sembla increïble que tinguem l’oportunitat de poder seguir quasi dia a dia aquesta increïble aventura. Seguidament una idea s’apropia dels meus pensament, fins i tot allà enmig de l’Àrtic, a centenars de quilòmetres de la ciutat més propera, ens arribarien les maleïdes noticies de les que hem parlat abans i fins i tot podrien d’alguna manera, si ens deixéssim influenciar, neguitejar-nos. Suposo que estic exagerant i que potser a molts de vosaltres us semblarà una cosa molt obvia però a mi em sembla que val la pena reflexionar-hi. Malgrat l’entreteniment que els hi suposa el dia a dia,i l’esforç dedicat a l’avanç en la marxa i la solitud en la que es troben, el fàcil accés que tenim avui a tota la informació fa que fins i tot allà ens pugui ser difícil evadir-nos del tot. Suposo que tant ells allà com nosaltres aquí el que busquem durant el nostre temps lliure, tot gaudint dels esports de muntanya, és girar, ni que sigui per unes hores, en una altra roda més amable i agraïda. L’equip de NATURA I AVENTURA
Dipòsit legal: B-51.197-2006 Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03
tripa55.indd 3
24/11/2011 1:57:37
Sumari
06 16
rutes a peu 06
La justícia del rei Martí
curs de fotografia 12
Edició amb l’ordinador
bicicleta de muntanya 16
Terres de secà
fauna autòctona 24
La cadernera
biblioteca 26
Novetats editorials
senderisme familiar 28
Castell d’Eramprunyà i les Agulles
escalada 34
Directa de l’Avatar i Guillem
butlleta 40
Subscriu-te i gaudeix dels avantatges
directori 42
Planifica les teves sortides
28
natura i aventura novembre 2011
tripa55.indd 4
04/05
24/11/2011 1:57:45
tripa55.indd 5
24/11/2011 1:57:48
rutes a peu
LA JUSTÍCIA DEL REI MARTÍ Turons, pastures i jotes en el cor del Port
COMARCA: BAIX EBRE
natura i aventura novembre 2011
tripa55.indd 6
24/11/2011 1:57:51
www.naturaiaventura.cat
Amb fortes similituds amb les jotes aragoneses però amb les seves particularitats ben diferenciades, la jota de Paüls i les dels pobles de l’Ebre són sens dubte la dansa més típica del folklore del sud del país. Recuperada sortosament, el seu so alegre i festiu recorre les ribes i les places amb la seva tonada antiga, pròpia dels esdeveniments que han forjat pobles al llarg de la història..
06/07
tripa55.indd 7
24/11/2011 1:57:55
rutes a peu
E
ls músics ja són a punt. Es miren als ulls, cerimoniosament. Coordinen els moviments de les mans i, a l’uníson, les gaites, les flautes i els timbals comencen a omplir de sons tota la plaça de Paüls. És la jota, i amb ella s’obliden les penúries de la sega o les caminades durant la transhumància. Rics, pobres, pastors, agricultors, cavallers, mercaders i soldats; homes i dones, nens i nenes, es reuneixen per una vegada com un magma que bressola les onades d’un mar de colors. Entre la gernació hi ha Albert, l’hereu d’una nissaga que tanca milers de caps de bestiar entre el Port i el delta. Xarrupa vi amb parsimònia mentre observa les parelles saltironejar. Són els seus ulls uns prismes per on penetren els seus capricis, com ara l’armilla de seda i els pantalons de setí que llueix. Fa estona que ha fixat la mirada en una parenta de quarta generació, una obsessió que el ronda i el trasbalsa des de fa dies. La nena balla i balla sense parar amb les amigues,
embolcallada en un aura mística i feliç. La jota és la seva passió. Quan els músics callen Albert la crida i la nena deixa la rondalla. El cor del fadrí fa un bot. –Com va la festa, Pepeta? –Xeic, res, en les amiguetes, aprofitant los pocs dies de xalera que tenim. –Precisament..., hem que parlar tu i jo, de faena, pos. –Quan vulgues. Les paraules d’Albert queden ocultades per la represa de la música, però el que diu el fadrí és breu i sembla convèncer Pepeta. En acabat la proposta, el fadrí li lliura una moneda a la parenteta, que marxa contenta no sense assegurar-li abans que demà es passarà pel corral que ell té prop de la font de les Glòries. –Au, i demà no t’encantes. –No patisques. Sóc cumplidora, jo. La Pepeta està contenta, i no perquè amb la moneda s’obri la possibilitat de comprar llaminadures, ni perquè amb aquell petit
tresor el pare podrà comprar unes quantes gallines ponedores. Tampoc. Té un pressentiment. L’entrevista de demà serà un bé de Déu, l’espurna que farà girar la seva sort i permetrà allunyar la gana per sempre més. L’endemà ella no falta a la cita. “Ull al mabre i no t’encantes”, es diu abans de pentinar-se i volar cap al corral. El fadrí, encara mudat com si no s’hagués anat a dormir, la va rebre amb aquells ulls de fill consentit, brillants i directes. L’envoltava un tuf de celler, de fusta agra de vi. –Entra, xiqueta. Després, si vols, t’emportes un cabrit peca casa –Albert va assenyalar l’abeurador, on algunes mares alletaven les cries. De rerefons, el Montsagre pigat de ramats i pins, culminat per l’orografia rotunda de la Mola Grossa i les Puntes dels Raus i de Llambrars. Un lleuger cerç empenyia uns feixos de boira i els estavellava contra les tarteres, on s’enganyaven com si fossin fets de mantega. Ella el va obeir, confiada, aliena al paisatge
AKU 21 - 3 WWW
natura i aventura novembre 2011
tripa55.indd 8
08/09
24/11/2011 1:58:05
www.naturaiaventura.cat
i drogada per la possibilitat de millorar el seu present. Durant una estona van estar parlant de la disponibilitat de la nena per fer-se càrrec d’una rabera de cabres que guardaria durant tot l’estiu pel barranc de l’Escudellera. Ella que “sí, que sí, parent, que agraïda, no faltava més i a manar, que estes mans i estos peus i estos ulls no permetran de cap manera un atac del llop, ni de la rabosa, ni dels lladres”. –Molt bé, xiqueta! La família mos tenim que ajudar. Sobretot los que tenim perretes tenim que pensar en los més pobres. No som cristians, natros? No tenim que seguir l’exemple de Nostre Sinyor, del Papa i del nostre rei Martí? Pepeta no parava de sacsejar el cap amunt i avall, cofoia. Es veia aportant un jornal a casa amb el qual, qui sap, el pare trobaria una bona dot i la mare un bon aixovar per a quan arribés l’hora del seu casament. –Però te tens que portar bé i tenir-me sempre content.
La mà del parent va reptar sobre l’esquena de la nena, sinuosa i malintencionada, i a partir d’aquí la felicitat va botar cap a fora del corral, volant fins a fer-se fonedissa. El fadrí es va convertir en el monstre que portava a dins i ajudant-se del seu cos fibrat i jove, va esgarrapar faldilles i roba interior fins a aconseguir, sense el consentiment i amb l’astorament de la noia, desflorar-la. –I d’això, no digues res, si no pedràs la faena –li ordenà apuntant-la amb l’índex. Pepeta no va complir la seva paraula. Un cop va arribar a casa amb el cabrit, desmanegada i amb les cuixes brutes de sang seca, primer la família i després tot Paüls van saber de la crueltat d’Albert. I tothom, comerciants, boters, fusters, traginers i pagesos van pujar cap al corral per linxarlo. Entre la gentada també hi havia l’agutzil i un parell de soldats del castell, i en un tres i no res van dispersar l’avalot i van empresonar Albert per protegir-lo de la ràbia del poble. Durant uns dies es desfermà
un estira i arronsa entre el castlà, partidari de deixar en llibertat el parent per allò que era una persona influent, i l’agutzil, que el volia lliurar al botxí per amansir una possible revolta popular. Aprofitant que el rei Martí era a Tortosa convocat a un parlament de ciutats marítimes, el castlà decidí portar el cas a la més alta jurisdicció, presentant-lo davant un rei que tenia fama de culte, religiós, defensor de la causa papal i de la negociació per damunt de l’autoritarisme. El rei Martí va rebre el castlà i el seu seguici amb cara d’avorriment, i el va escoltar amb cara de resignació. –Bé, veig que és un abús d’autoritat. Per tant dictamino pena de mort per al pastor ric. El seu secretari particular va donar-li un cop de colze i el rei el va mirar inquisitiu. El secretari va fer aquell gest característic de fregar el polze amb l’índex i el cor, i sa majestat va entendre el missatge. La corona necessitava diners.
AKU PARTNER OFICIAL 21 - 30 OCTUBRE 2011 WWW.IMS.BZ
LA STRIA GTX PESO 540g
LA STRIA GTX nace como síntesis del patrimonio de conocimientos de AKU en el mundo del excursionismo alpino. El valor técnico de LA STRIA GTX se expresa en el GLOBAL CUSTOM FIT, un sistema exclusivo de AKU para el confort del calce. LA STRIA GTX, ligero y ultra transpirante gracias a la tecnología exclusiva AKU INFINITY AIR, representa la nueva frontera en la investigación en materia de calzado para el trekking moderno.
facebook.com/akutrekking&outdoorfootwear
tripa55.indd 9
Para informaciones: AKU IBERICA - JOSEP CASAS 629.107666.
24/11/2011 1:58:13
LA RUTA PAS A PAS
FITXA
rutes a peu
ÈPOCA: TOT L’ANY TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DURADA: 3-4 H
ASCENS ACUMULAT: 800 M RECORREGUT: 10,8 KM DIFICULTAT: MITJANA
Iniciem l’itinerari a la plaça Major de Paüls (1) i ens dirigim carrer amunt cap al cementiri (2). En arribar-hi trobem uns cruïlla de camins, nosaltres seguim per mà dreta el camí senyalitzat amb marques vermelles i blanques del Gr171 que ja no abandonarem fins arribar a la bassa de la Refoia. Abans, però, passem per sota d’una gran paret rocosa, per l’esquerra ens arriba el barranc de l’Escudelleta (3). En aquest punt iniciem una fort ascens fins a la font del Montsagre de Paüls. Un cop a la Font (4) deixem el sender que per mà esquerra marxa cap el Montsagre de Paüls, seguim a mà dreta i amunt les marques del Gr fins arribar a la bassa de Refoia (5) i posteriorment a una pista ample que seguirem cap a mà esquerra (6). Aquí deixem de seguir les senyals del Gr que marxen a la dreta i avall. La pista dibuixa un fort revolt a mà dreta i uns metres més amunt mena a una caseta de vigilància d’incendis (7) a tocar del cim del Tossal d’Engrilló. Excel·lents panoràmiques d’aquesta sector dels massís del Port. Posteriorment haurem de tornar a aquest revolt per seguir un corriol que davalla cap el pla de Ravanals (8). Travessem el pla i en pocs minuts arribem a la font del Montsagre d’Horta (9). Seguim a la dreta i amunt endinsant-nos en un bosc de pins. Passem per uns prats i ens enfilem fins al coll de l’Atans (10). Seguidament davallem fins arribar al coll de Gilaberta (11) on trobem un rètol indicatiu. Seguim avall en direcció est cap a Paüls, atenció al fort pendent d’aquest tram. Des d’aquest punt seguirem fins arribar a Paüls els senyals blaus de la travessa Estels del Sud. Enllacem de nou amb el Gr-171 (12) i el seguim avall sense més complicacions fins al punt on hem iniciat l’itinerari.
LA JOTA DE PAÜLS El ball popular de Paüls és la jota, ballada per gran quantitat de paülsencs sobretot per les Festes Majors, i també es poden sentir en algunes celebracions els famosos “estilos”, de forta influència aragonesa. La jota de Paüls, com les de la zona, presenta grans diferències amb la jota aragonesa, com ara que només es pica amb la punta dels dits i no pas amb el taló, com és usual en els aragonesos. Actualment, la jota de Paüls es balla al so de la música d’una banda instrumental, però abans es ballava al so del tambor i la gaita (recordem que hi ha cases de Paüls que tenen el sobrenom de “gaiter”). La partitura de la música es va perdre, com la de les altres jotes veïnes, moltes d’elles ballades al so de la música de la jota de Paüls, tot i que presenten varietats de punts típics en cadascuna d’elles (Bot, Benifallet, Ascó,...). Només la gran tradició musical de la població ha aconseguit que finalment no es perdés la tonada de la cançó. Aquesta tradició musical és ben reconeguda per tota la comarca amb la coexistència en determinats moments, d’una orquestra, una banda de música i una “xaranga”. La indumentària que porten els balladors és la que portaven els homes i dones de la població a principis del segle XX. Els homes, espardenyes d’espart, pantaló fins davall del genoll, calcilles, faixa, armilla i mocador al cap. Les dones, espardenyes, faldetes i una mena de camisa anomenda “saco”; les més riques o benestants del poble, portaven una mantellina damunt dels muscles, feta de puntilla. Actualment no hi ha partitura escrita de la Jota de Paüls, per la qual cosa aquesta s’aprén d’”oïda” i van passant de generació en generació. Més informació: www.terresdelebre.travel www.pauls.oasi.org
natura i aventura novembre 2011
tripa55.indd 10
10/11
24/11/2011 1:59:50
NATURA
www.naturaiaventura.cat
–Bé, doncs canvio el veredicte. Atorgo la remissió del pastor si paga 100 florins a la corona i refà l’honor de la noia portant-la a l’altar, sense rebre cap dot del pare. –Majestat, són parents –va córrer a dir el castlà. –Ah, doncs que demani la dispensa de consanguinitat i la pagui, també. He dit. El castlà va fer una reverència davant el seu monarca i, abans de sortir, va dir: –Majestat, vos sí que sou just en la nena. A partir d’ara us assegureu que no passi fam ni mals dies. Llarga vida al Rei!!! Pepeta no va mostrar la mateixa alegria quan va saber la sentència reial, però la va acatar, no faltava més, i va haver de compartir la resta dels seus dies amb el parent, ara convertit en marit. Sort va tenir de les jotes per anar paint els dies. Amb l’única companyia de les cabres, la pastora xiulava i xiulava la tonada sota els vessants del Montsagre, alçava peus i mans i girava sobre el seu tronc sense saber que aquella dansa perduraria per damunt de justícies i injustícies, per damunt dels homes deshonestos i dones deshonrades que havien de lliurar-se a l’honor d’una vida indesitjada. Agraïments: a Íngrid Marco Anguera per la seva correcció lingüística dialectal TEXT: JUAN CARLOS BORREGO NATURA 08-2011:Layout 2
5/9/11
13:03
Page 1
Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line: www.aresta.com
tripa55.indd 11
24/11/2011 1:59:51
curs de fotografia
Capítol 10: l’edició amb l’ordinador
natura i aventura novembre 2011
tripa55.indd 12
24/11/2011 1:59:57
www.naturaiaventura.cat
Q
uan parlem de filtres, de l’elecció de l’equilibri de blancs, de vigilar amb el contrast, la saturació i que les llums serveixen per ressaltar o per amagar les textures li donem a la fotografia un caire artístic. Quasi podríem dir que artesanal. A mesura que un va agafant traça en aquest medi i estima més i més el que li ofereix va aprenent a gaudir del temps que li dedicarà a preparar la imatge definitiva. I això porta invariablement al debat sobre l’ús de l’edició informàtica.
Miguel Rosa Roberto Reporter al diari online www. badanotis.com Monitor del taller de fotografia APE, a Murcia
FOTOGRAFIA: JORDI CANO CENTENO
L’edició informàtica és una mena de revelatge que utilitza programari en lloc de mitjans químics i reprogràfics com abans es feia (tot i que aquests mitjans continuen existint). Tothom coneix aquests programes: el Photoshop, la seva versió GNU anomenada GIMP, el Corel… I tothom qui més qui menys els ha toquejat una mica. Sembla que com que aquests mitjans no són manuals ni és necessari un coneixement químic per utilitzar-los tinguin menys prestigi. N’hi ha que fins i tot consideren l’ús d’editors d’imatge com una trampa. Una manera d’alleugerir feina artificial i que crea resultats pitjors i menys artístics. Primer hem de pensar que l’edició no apareix amb el Photoshop. Des que apareix la fotografia es van creant mitjans per modificar la imatge original. Això va succeir per la mateixa demanda de la fotografia de coneixements químics per revelar les fotos. Amb el revelatge químic s’escullen uns determinats compostos i dissolvents perquè la imatge atrapada a la pel·lícula es torni quelcom visible i definit. Penseu que les pel·lícules obtenen negatius i que d’elles hem de treure el positiu. Llavors, si ja hem de fer aquest pas, per què no investigar? Per què no revelar-les per exagerar encara més el negatiu? O per acolorir-les en tons vermells? Però no només parlem dels anys seixanta del segle XIX. L’edició i manipulació d’imatge encara existeix en les modernes pel·lícules a color. Per aquesta
raó podem estar segurs que és legítim trucar imatges amb programari. Pot ser que hi hagi, com arreu, holligans del revelatge químic. Però en general tot fotògraf estarà content de poder comptar amb l’ordinador. Sobre els resultats que s’obtenen podem dir que és com en qualsevol disciplina tècnica. La primera vegada que agafis el Photoshop no trobaràs com fer res. Però no crec que canviï molt la situació si et deixo sol amb nitrat d’argent, hidrurs i en una habitació a les fosques. Només cal fer una repassada als armaris de la secció d’informàtica o de disseny de les llibreries per veure que aquest és un món infinit. Els programes d’avui en dia permeten fer qualsevol cosa. Però sempre n’hi ha per on començar. Alguns trucs són bàsics, senzills i els fareu pràcticament a cada fotografia que vulgueu mostrar en públic, sigui en una exposició sigui al Facebook. Per utilitzar els noms més comuns faré servir els que apareixen al Photoshop/GIMP i que també comparteix el Lightroom. Altres programes d’edició d’imatge tenen noms semblants per a aquestes aplicacions. Lluentor/contrast. És el primer que s’ha de comprovar perquè ofereix una ràpida i immediata mostra de com pot millorar la fotografia. Un contrast més alt afavoreix la força dels colors a costa de perdre llum i matisos. Una temptació molt perillosa és modificar el contrast i posar-lo a alts valors. Aneu amb compte perquè podeu crear zones de color irreals, polaritzades i que es poden passar per alt i deixar-nos després en ridícul. Corbes. Aquesta és una aplicació molt complexa però que té la paradoxa de ser molt senzilla de fer servir. Es representa amb un pla cartesià en què les coordenades horitzontals i les verticals representen els ventalls de colors i lluminositats. Per defecte la imatge tindrà una corba que en realitat és una diagonal que va des de baix a la esquerra fins a dalt a la dreta. Proveu a donar-li
12/13
tripa55.indd 13
24/11/2011 2:00:09
curs de fotografia
forma de S, suau primer i exagerant-la després. Amb les corbes es poden fer originals efectes especials, però el seu principal ús és el de modificar alhora la llum i els colors. També es pot dir “Nivells”, i fins i tot poden aparèixer com dues aplicacions diferents segons la versió del programa. To/Saturació. El to és la dominància de color a la totalitat de la foto. La saturació és la puresa dels colors. Jugar amb aquesta aplicació serveix per fer més vistosa una imatge apagada o per donar-li un matis fresc o càlid. Penseu en una imatge d’alta muntanya: no quedarà millor si els blaus són més suaus però alhora més dominants? No donarà més sensació de clima d’alta muntanya així? Màscara d’enfocament. Aquesta aplicació sol ser un filtre en el qual podem escollir diferents paràmetres per reforçar l’enfocament. Hem de tenir present que aquest filtre no enfoca la imatge. Fa una trampa visual i apuja el contrast del contorn dels objectes. No podrà fer res amb una fotografia desenfocada, però sí que millorarà petites zones borroses. Blanc i Negre. No confongueu amb “Desaturar”. L’aplicació “Blanc i Negre” no sols ens treu el color de la fotografia sinó que ens permet escollir per a cada color original quin lloc a l’escala des del blanc fins al negre li correspon. Si us agrada la fotografia en blanc i negre (que és tot un món apart amb altres regles compositives i artístiques) ja podeu fer feina amb aquesta aplicació. N’hi ha altres aplicacions que són força bàsiques i no gaire complicades de ferles servir. Però el millor és conèixer-les bé, que són la base per a moltes altres. L’edició per ordinador és un continu prova-error en què mai heu de rendir-vos, perquè amb això i uns mínims fotogràfics la nostra afició es multiplicarà en qualitat i en diversió. Recordeu que podeu enviar les vostres fotografies a cursfotografia@hotmail.com o a rows_1981@hotmail.com.
natura i aventura novembre 2011
tripa55.indd 14
14/15
24/11/2011 2:00:16
www.naturaiaventura.cat
tripa55.indd 15
24/11/2011 2:00:23
rutes en BTT
TERRES DE SECÀ L’avellana, entre la vinya, i l’olivera.
COMARCA: LES GARRIGUES
natura i aventura novembre 2011
tripa55.indd 16
24/11/2011 2:00:27
www.naturaiaventura.cat
Fa uns anys, un bon amic i vell ciclista, fill del Vilosell, em comentava que quan sortia amb bici es movia per una terra d’avellaners, terra de frontera entre la vinya i l’olivera. Uns anys més tard, fent una llarga travessa per aquestes terres vaig recordar les seves paraules. De fet, el Vilosell forma part de les Garrigues, comarca coneguda per la seva important producció d’oli, però segons en quina direcció hom es mogui, tant aviat es troba pedalejant entre els bancals d’avellaners, com envoltat de feixes de vinya. Terra de frontera entre Lleida i Tarragona, entre l’olivera i el cep. Entre la Conca de Barberà i les Garrigues... i no massa lluny del Priorat.
16/17
tripa55.indd 17
24/11/2011 2:00:32
rutes en BTT
I
tanmateix, voltant per aquestes terres, farcida de tants masos abandonats i encara més de velles cabanes i barraques de pedra, creia que dos fets cabdals – guerres a banda– havien estat els que més han marcat un tomb, un punt i apart, en la historia d’aquestes terres. Per una banda la Plaga de la Fil•loxera. I per l’altra, suposava, les diferents desamortitzacions. En relació amb la Plaga, val a dir que fou un fet que va “segar” el desenvolupament d’una manera dràstica i rotunda. No només al Penedès i al Priorat, sinó arreu del Principat –fins i tot a la Catalunya Nord– on la vinya era una important font d’ingressos del món rural. La Pobla de Cérvoles arribà a la xifra més alta d’habitants de la seva història (868 habitants) just l’any en què es detectà el primer cas del paràsit de la fil•loxera al Penedès (1887) i dos anys abans que s’estengués al Priorat. Posteriorment la xifra d’habitants comença a minvar: al primer quart de segle la població era de poc més de 700 habitants (709 h.). A l’Albí l’any 1860 consta un cens de 1.728 persones. I quaranta anys més tard, només 1.267. I al Vilosell, es passa durant el mateix període de gairebé 700 habitants (la xifra més important de la
seva història) a 627. Val a dir que fins a l’any 1900 no es dóna el primer cas de replantació amb ceps americans (immunes a la plaga) a Cornudella (Priorat) i malgrat que la replantació o l’empelt va començar a ser ja ferm durant la primera dècada, encara es trigaria encara uns anys en tornar a recollir una certa producció. D’altra banda, moltes d’aquestes terres eren propietat de l’església, del monestir de Poblet (ubicat a pocs quilòmetres de Vallclara) i llurs habitants estaven obligats a un pagament per tal de poder fer-ne ús. Així, part del terme del que posteriorment fou la Pobla de Cérvoles forma part del monestir de Poblet des del segle XII, i fou el monestir qui va donar carta de població, és a dir, els donà un solar per edificar cases al costat de la torre i l’església de Santa Maria de Vallbona, així com unes terres per conrear, amb l’obligació de pagar el delme i les primícies. També el castell del Vilosell –i les seves terres– formaven part del monestir de Poblet des del principi del segle XIII, com també ho eren bona part de les terres per on transcorre aquesta ruta (també a Vallclara). Fins a les diferents desamortitzacions, sobretot les que s’esdevingueren durant el segles XVIII i XIX,
bona part de la producció d’aquestes terres estava vinculada a l’església i, més concretament, al monestir de Poblet. Entre la Pobla de Cérvoles i el Vilosell em pensava trobar un munt de vells camins que antigament enllaçaven aquests dues poblacions pel vessant nord de l’actual carretera. Fins i tot, n’hi ha un que, sortint de la Pobla, encara s’anomena “Lo Camí del Vilosell”. Però ha estat inútil: avui en dia s’han perdut tots. Durant més de dues hores vaig estar cercant alguna alternativa que no morís “abandonada” en un bosc, que no acabés engolida per un camp... sense èxit. Perquè entre tants i tants masos abandonats, els camins que els enllaçaven perden la raó de ser. I els camins desapareixen engolits per un camp que el pagès aprofita per eixamplar un parell de metres més, quan hi ha una carretera alternativa no massa lluny, quan els masos s’han abandonat i enrunat... El meu amic del Vilosell m’havia parlat del camí que menava cap a la Pobla com també a l’Albí un home del poble em comentava un camí que enllaçava la Font de la Teula amb el Mas del Pericó... i que ell havia fet de jove. O el camí que des de la Vileta mena cap al Barranc de Sant Joan... Tots abandonats. Perduts o engolits.
natura i aventura novembre 2011
tripa55.indd 18
24/11/2011 2:00:35
www.naturaiaventura.cat
Acabant la ruta, potser vaig deixar de creure que més que la greu Plaga o les diverses desamortitzacions, havia estat el progrés, el segle XXI, el que més ha marcat el canvi de rumb d’aquestes terres. En tot un dia de ruta, només havia vist dues persones fora dels nuclis de població: un pagès més amunt de la Cova Fosca i un altre, amb el seu tractor, passada la Font dels Gorgs. Tota la resta, en 8 hores amb bici, la calma dels camps de vinyes, avellaners i oliveres.... entre el repòs dels masos i els camins abandonats. Entre les restes d’un passat dedicat al món rural i la plàcida quietud del camp.
Doble pàgina anterior: església parroquial de la Mare de Déu de la Jonquera, a la Pobla de Cèrvoles. Plana esquerra: un cep al capvespre. Aquesta plana: font a la Pobla de Cèrvoles. Plana següent: el Vilosell FOTOGRAFIES: ANGELA LLOP
Descripció de la ruta: La ruta no és exigent ni pel desnivell acumulat ni pel quilometratge. Ni tan sols, en general, el ferm és gaire dolent (llevat d’algun escàs i molt petit tram pedregós) i força part de la ruta és per camins rurals asfaltats o a vegades, coberts de ciment. Val a dir que cal evitar fer-la en els dies més assolellats de l’estiu, atès que no hi ha massa bosc (ni per tant, ombra) al llarg de la ruta. I tret de l’interior dels pobles, tampoc hi ha més fonts –si entenem com a font un indret on podrem abastar-nos d’aigua potable- que la Font de la Teula. Per tant, és del tot recomanable portar dos bidons o bé una bona motxilla amb aigua si es fa un dia calorós. Potser l’única dificultat de la ruta és estar pendent a tothora del GPS. Hi ha trams que constantment hi ha trencants, a tort i a dret, que menen a masos, feixes, camps o barraques... De fet, entre los Pouets i l’embassament, passat Vallclara, en un quilòmetre es poden haver passat pel davant d’una dotzena de cruïlles... i cal no badar per no passar-se de llarg algun trencant. La ruta es pot fer en ambdós sentits i es pot iniciar des de qualsevol punt, sense problemes. Tot i així, l’Albí és, de tots els pobles de la ruta, el de més població i serveis (des d’una oficina d’una entitat bancària fins a una perruqueria... passant per bars, restaurants, etc.). A més, la comunicació amb l’N240 (l’eix Tarragona-Lleida) és molt directa i per això la ruta s’ha fet sortint des de l’Albí.
18/19
tripa55.indd 19
24/11/2011 2:00:40
rutes en BTT
L’Albí és un poble prou gran per tenir una mica de tot però encara prou petit per no haver perdut gens del seu encant. Hi ha diverses entitats bancàries, una escola, una farmàcia, una guarderia, diverses botigues i tallers, la biblioteca i un castell, que paga la pena visitar!)... però encara s’hi veuen els avis jugant la partida al bar, encara conserva un preciós call jueu i val la pena perdre-s’hi una estona per gaudir de la seva calma, com a introducció del que serà la ruta. L’Albí és un poble de dimensions humanament justes: prou gran perquè no hi manqui de res del que és indispensable i prou petit perquè es mantingui la vida a un ritme tranquil, sense presses, gaudint del temps a cada moment... La Cooperativa del Camp, com en molts altres pobles del centre i sud de Catalunya, és en un bell edifici modernista. Podem aparcar el cotxe a la zona esportiva i iniciem la ruta passant pel davant de la seva barroca església, voltant per la plaça Major, porxada, amb un singular abeurador per al bestiar al davant de l’Ajuntament i continuant pel carrer Major fins a l’església de Sant Cosme i Sant Damià on de seguida veurem els senyals que ens indiquen “Ruta del Riu Set”, que cal seguir. De fet, el Set, que neix a la serra de la
Llera i acaba morint al Segre no gaire lluny de l’Alcarràs, al sud de la plana de Lleida, és encara un tranquil rierol sense massa empenta com es veurà més endavant, al costat de la Font de la Teula. Els primers quilòmetres, força planers, són asfaltats i la ruta permet anar gaudint de les vistes de l’Albí, cada cop més lluny, entre camps d’oliveres (som a les Garrigues) i alguns avellaners, però de seguida que comença a baixar de dret cap a la vall del riu Set s’acaba l’asfalt i una bona pista ens condueix fins a la Font de la Teula. Un preciós indret, com és habitual en tants i tants pobles, per fer-hi un aplec, un àpat (hi ha taules i bancs de pedra) entre amics o parents... o, simplement, passar-hi un diumenge qualsevol. L’indret és ombrívol i un dels millors llocs –a l’aire lliure– de tota la ruta, per asseures’hi a fer un mos. Paga la pena travessar tota l’àrea de lleure i continuar en el mateix sentit per entrar en un divertit i fàcil corriol –l’únic de tota la ruta!– que surt esbiaixat a una pista ampla que tombarem enrere. Ben a prop hi ha la Cova Fosca: baixeu a la font i en direcció al pont, de seguida la trobareu. A dins hi ha una imatge de la Mare de Déu. La
pujada fins a la Pallisa de lo Perot, abandonada, no és gaire dura. A la nostra esquerra entre dues carenes, el coll Roig ens separa uns 500 metres de la pista que baixa des de Cervià de les Garrigues (actualment asfaltada) cap a la Pobla de Cérvoles... però el camí original s’ha perdut (encara vaig saber trobar-ne el rastre, intransitable però, pel mig del bosc) i altres camins alternatius són actualment feixes d’avellaners... i la millor solució és anar-la a buscar tombant cap al nord-oest i remuntant ja fora de la vall pista amunt cap a Cervià. Finalment, però, s’arriba després d’una no dura però sí constant ascensió fins al tram de pista asfaltada, que, malauradament, comença enfilant-se encara més de valent. No s’abandona la pista actualment asfaltada per anar al mas de la Fumada (preciós... però abandonat) fins que es passa pel davant d’una gran finca de cavalls. El mas de la Fumada, a tocar del camí i de la vall del mateix nom, canvia el vessant de la muntanya. La ruta continua reculant uns metres cap al nord per anar a cercar la Vileta i, finalment, la pista bona, ampla i de bon ferm, que a poc a poc es va enfilant per assolir el punt més alt de la ruta, ratllant els 680 metres d’alçada, quan comencen a
natura i aventura novembre 2011
tripa55.indd 20
24/11/2011 2:00:43
www.naturaiaventura.cat
aparèixer, finalment, les primeres vinyes, entre ametllers. I és que estem entrant a la Pobla de Cérvoles, al límit amb el Priorat i la Conca de Barberà, ambdues comarques grans productores de bon vi. L’entrada es fa per la banda nord del poble, a tocar de l’Ecomuseu de l’Oli, per uns carrerons tranquils entre fonts seques i safareigs abandonats. L’Ecomuseu pretén donar una visió completa del procediment d’elaboració artesanal de l’oli, de la seva qualitat, de la seva cultura i de la seva història, etc. Ubicat a la plaça de Sant Miquel, a tocar de l’estàtua del seu gran fill il•lustre, Josep Espasa i Anguera Espasa, fundador de l’editorial del seu nom. A l’altra banda del carrer, l’ermita de Sant Miquel. El racó és tan bonic com la resta dels plàcids carrerons del nucli antic. Per aquí hi transcorre la Transllena, una coneguda caminada que travessa la serra de la Llena que la separa de la Conca de Barberà i del Priorat. La plaça més nova del poble, la plaça dels Pobles, recull el nom de tots els pobles de
Catalunya que duen aquest nom: la Pobla de Lillet, la Pobla de Claramunt, la Pobla de Mafumet, la Pobla de... Des de la Pobla, tenint temps encara de marge, paga la pena fer un petit tram de pista (pista en molt bon estat) per arribarnos fins a la Fundació Arborètum, dedicada a la recuperació i cultiu de l’arbreda autòctona del territori. Són només 2 km de ruta (4 entre l’anada i la tornada), molt planers tret dels darrers 500 metres. Per anar fins al Vilosell només hi ha l’opció de continuar per la carretera, escassament transitada. A més, és un tram molt curt, gairebé tot baixada i fins al fons del barranc (on surt la pista cap a Sant Miquel de la Tosca) no comença el darrer tram asfaltat de pujada fins al Vilosell. El Vilosell té un magnífic nucli antic que encara conserva el portal d’entrada de la cara sud. El carrer, actualment carretera, que voltava antigament el poble fora muralles,
20/21
tripa55.indd 21
24/11/2011 2:00:44
rutes en BTT
Al final del passeig, envoltat d’ombrívols plataners, una altíssima creu gòtica de pedra, del segle XIV al davant de l’ermita de Sant Sebastià ens fa recordar l’existència d’un període de dependència de l’església. Continuem per una pista asfaltada molt planera, envoltats cada cop de més vinyes, fins a Vallclara. El més sorprenent de Vallclara és una cabina de telèfon vermella, típica de la Gran Bretanya, gairebé als afores del poble, en un preciós edifici d’estil modernista que serveix com a escola d’idiomes durant l’estiu... Tota la resta forma part del que hom espera trobar en un tranquil poblet del territori. Gairebé només hi ha un sol carrer que travessa tot el poble... Aquí el temps sembla que s’ha aturat i, tret dels vehicles que hi ha aparcats al carrer, algun senyal de trànsit, un nen jugant a futbol amb roba esportiva... i algun altre petit detall anacrònic podríem retrocedir un segle... El poble no s’ha construït, al llarg dels segles, a redós i envoltant el castell sinó que ha anat creixent a través de l’eix del castell (a dalt de tot del poble, no en queda gairebé res) a l’accés des de Poblet, passant per l’església.
on para la font... només se sent la remor de l’aigua... sense saber gairebé on és. Així, doncs, ara sí, la ruta segueix cap al nord, paral·lela a la carretera –de tant en tant se sent la fressa d’un cotxe– fins a l’embassament del riu dels Gorgs. Arreu hi veurem encara vinyes, però... cada cop menys i, a poc a poc, sobretot passat l’embassament, hi predomina de nou l’olivera. De fet, s’alternen les barraques o cabanes de vinya (també anomenades de pastor), petites construccions habitualment de planta rodona (tot i que en algunes comarques hi predominen les de planta quadrada), sovint de pedra seca amb un tipus
de cabanes molt típiques gairebé només de les Garrigues: construccions fetes aprofitant el marge d’un camí o una feixa, amb una consistent paret plana i extensa, a llarg del marge i amb l’habitacle a l’interior mateix del marge. Passat l’embassament, i després de creuar i seguir uns metres de carretera, de seguida es troba el trencall que per una bona pista (en algun tram asfaltada) retorna de nou a l’Albí... sense ja veure cap vinya més, només oliveres i avellaners. TEXT: JOSEP VALLS
FITXA
separa el silenci del nucli antic, de bonics carrers empedrats, costeruts, que s’enfilen al peu del campanar... de la mica de xivarri de la carretera, del passeig amb les petites terrasses dels diversos bars. Sembla com si al poble antic la vida s’hi hagués aturat, plàcidament, i a fora muralles la vida continués el seu ritme... Val la pena donar un tomb pel nucli antic, ple de bellíssims racons...
DURADA: 5 H DISTÀNCIA: 44,8 KM DESNIVELL POSITIU: 791 M DIFICULTAT: MITJANA
La sortida es fa anant a buscar el cementiri. Hi ha un camí marcat com a Camí d’Albí... En algun tram s’observa encara l’antic empedrat del Camí Ral... però al principi, bona part està cobert per ciment. La ruta deixa el Camí de l’Albí per anar cap a la Font dels Gorgs. Antigament aquest deuria ser un indret on la gent hi anava a omplir els càntirs, a refrescar-se a la font, a fer un tomb, bo i passejant, tant des del Vilosell com des de Vallclara. És una zona ombrívola, fresca i plena de canyís... totalment abandonada, dóna una sensació d’espai feréstec, salvatge, com d’un oasi enmig d’un desert. Tot està tan cobert de bardisses i matolls que no se sap
natura i aventura novembre 2011
tripa55.indd 22
22/23
24/11/2011 2:00:49
www.naturaiaventura.cat
tripa55.indd 23
24/11/2011 2:00:53
fauna autòctona dels Països Catalans Fitxa 12
La cadernera: el trobador més perseguit
Albert Beneït Rochés
Quan parlem d’ocells, i de gustos, una de les famílies que més seguidors té és la dels fringíl·lids. Aquesta llarga família destaca, en molts dels seus casos, per la seva bellesa, però sobretot per la gran habilitat en el cant. Desgraciadament aquesta característica, a més, els converteix en objectiu de falsos amants de la natura que els cacen per mantenirlos en captivitat i posar fi a la llibertat que caracteritza el gènere dels ocells. Però d’això en parlarem més endavant. La cadernera, Carduelis carduelis, és un bell i petit ocell d’uns 12 cm de llargària amb uns colors que el fan especialment identificable. El cap és de color negre i blanc, i la seva cara és vermella. El seu dors és de color marró així com la seva zona del pit que també combina amb taques blanquinoses. La seva cua té plomes de color blanc i negre mentre que les seves ales tenen característiques franges de color groc i negre. Tota aquesta coloració pren més força en el cas dels mascles. Per contra, els exemplars immadurs presentaran colors molt més apagats. Finalment, el seu bec és de color clar i de constitució forta, ja que es tracta d’un ocell granívor.
La cadernera la podem trobar per tot el país. Li agrada les zones obertes de conreus, matollars, arbres fruiters i jardins i viu en grups socials que pot compartir amb altres ocells fringíl·lids. Com dèiem abans parlant del seu bec, la cadernera és un ocell granívor. Dins la seva dieta diària, i depenent de l’època de l’any, trobarem varietat de llavors, petits fruits i, quan són petits als nius, petits insectes. No obstant això, la seva gran preferència són les llavors dels cards d’on extraurà molt hàbilment les llavors tan característiques de la seva gastronomia. Les caderneres fan nius de forma molt hàbil a arbres o tanques vegetals. Els
Fotografia 1: colors característics del cap i la cara de la cadernera
construeixen amb herba, molsa i els acaben folrant amb llana, borrissol i elements similars. Durant els mesos d’abril i juny les caderneres tenen el seu període de reproducció. El resultat d’aquest seran 4 o 6 ous de tonalitats blavoses amb taques marrons. Només dues setmanes després de néixer els polls ja en podrem veure els primers vols. Si bé hem destacat la seva bella coloració, és en el seu cant on trobarem la seva màxima habilitat (artística). Aquest serà el rastre bàsic que ens el farà situar en el panorama. Els que conegueu el cant del canari li podreu trobar similituds. La guia d’ocells Peterson el defineix amb un ‘suitt-uitt-uitt-uitt’. És aquest cant el que l’ha fet objecte de la més vil depredació humana, juntament amb altres individus de la mateixa família com el pinsà comú, el verdum o el passerell comú. Les caderneres han vingut sofrint la seva caça des de fa segles. Ha estat atrapada mitjançant xarxes i vesc (una substància natural molt enganxifosa) i se l’ha fet participar en concursos de cant per autoanomenats falsament amants dels ocells i se li ha acabat robant la seva llibertat mitjançant aquesta excusa. La realitat actual és que, tot i ser ocell protegit per la legislació europea, a Catalunya i Espanya s’ha permès exhaurir les seves poblacions d’una manera bàrbara. Emparant-se en l’activitat tradicional s’ha permès caçar-la contravenint la legislació europea. I, tot i que aquest any passat no es va permetre capturar-la, és presumible que aquesta tardor es pugui tornar a caçar. No és
natura i aventura novembre 2011
tripa55.indd 24
24/11/2011 2:00:54
www.naturaiaventura.cat
Fotografia 2: la bella coloració de la cadernera
&
cap bona notícia per un ocell maltractat per aquest tipus de caçadors, que no dubten a utilitzar qualsevol tipus de truc brut (xarxes ‘invisibles’, coles agressives, paranys tipus ballesta, etc.) per atrapar-les. A més, tot i estar prohibit el seu comerç, aquest existeix clandestinament alimentant una cruel i salvatge tradició que, per sort, cada cop té menys adeptes. Per acabar, els concursos de cant no són altra cosa que un punt d’especulació amb aquests animals als quals no es dubta a dopar-los amb substàncies químiques, i sobretot els mascles –que són els que canten– perquè aquests puguin obtenir el millor lloc i, potser llavors, ser adquirits il·legalment per una quantiosa quantitat de diners. Com veieu, tot una bella tradició que segons alguns convé preservar. La resta continuarem pensant que no hi ha res més bell que veure i sentir el cant d’un ocell lluny d’una gàbia.
SKI & MOUNTAIN SKI & MOUNTAIN
OUTLET
TOT EL QUE NECESSITES PER DISFRUTAR LA MUNTANYA Ctra. N-260, Km. 130 (antiga N-152) - RIBES DE FRESER - Tel. 972 72 73 39
24/25
tripa55.indd 25
24/11/2011 2:00:56
biblioteca
NOVETATS
Novetats editorials 32 VIES FERRADES PER CATALUNYA I ANDORRA Autor: Marc Pérez i Bou, Ignasi Vidal i Ribas i Albert Gironès Domènech Editorial: Cossetània Col·lecció: Azimut , núm 124 Preu: 14,20 € Pàgines: 156 A mig camí entre l’excursionisme i l’escalada hi trobem les vies ferrades, itineraris equipats amb esglaons, cables i altres elements metàl·lics que ens permeten enfilar-nos per parets que només es poden superar amb tècniques d’escalada. En aquest volum es descriuen vies ferrades existents a Catalunya i Andorra. Són itineraris de diferents nivells de dificultat, desnivell i recorregut. Des de curts recorreguts per baixa muntanya fins a ascensions de dificultat per alta muntanya, però tots ells s’han d’emprendre amb els coneixements i la tècnica suficient. Aquest recull d’itineraris pretén fer conèixer aquest apassionant món vertical que demana unes normes, molt estrictes, de seguretat i progressió.
GUIA DE COLLS DE CATALUNYA, ANDORRA I BALEARS 900 PUJADES EN BICICLETA DE CARRETERA
GUIA DE COLLS DE CATALUNYA, ANDORRA I BALEARS. 900 PUJADES EN BICICLETA DE CARRETERA Autor: Frederic Ràfols Barrufet Pàgines:240 Preu: 17,70 euros
Autors: Frederic Ràfols Barrufet Editorial: Cossetània Col·lecció: Azimut, núm 123 Preu: 17,70 € Pàgines: 240 (105 mapes) Conscients de l’anhel de pujar muntanyes de bona part dels ciclistes i cicloturistes, la guia pretén fer una descripció exhaustiva de les carreteres pavimentades i en pujada del país. Així, doncs, n’expressa l’altitud, la llargada, el percentatge mitjà i màxim, el desnivell i el grau de difi cultat, tenint en compte la toponímia oficial i la pertinença a la Xallenge europea del BIG o a la ibèrica del CIMA. En el centenar de pujades que s’inclouen en aquests dos darrers llistats s’hi afegeix la gràfica del relleu i, en tots els casos, la pàgina web en la qual es pot trobar la font o major informació.
ESQUÍ NÒRDIC A CATALUNYA 65 PASSEJADES AMB ESQUÍS Autors: Iñaki Núñez Editorial: Cossetània Col·lecció: Azimut, núm 127 Preu: 14,70 € Pàgines: 192 L’autor va escriure aquest llibre sobretot per a ell mateix. Després de conèixer totes les possibilitats de les estacions d’esquí de fons de Catalunya, va sortir de pistes i buscar nous horitzons adaptats a l’esquí nòrdic, la qual cosa vol dir recorreguts en què els pendents són força suaus. El resultat és aquest llibre que pot interessar no solament als esquiadors nòrdics, sinó també a tots els col·lectius que busquen, a l’hivern o estiu, una muntanya amable i de pendents raonables: raquetistes, ciclistes o muntanyencs, en general, i inclou els excursionistes ocasionals. La muntanya, fins i tot la que no puja, sempre és molt bella.
natura i aventura novembre 2011
tripa55.indd 26
ESQUÍ NÒRDIC A CATALUNYA.
65 PASSEJADES AMB ESQUÍS (XI PREMI VÈRTEX) Autor: Iñaki Núñez Pàgines:192 Preu: 14.70€
C. de la Violeta, 6 • 43800 Valls • Tel. 977 602 591 Fax 977 614 357 • www.cossetania.com cossetania@cossetania.com
26/27
24/11/2011 2:01:01
02 591 m
tripa55.indd 27
24/11/2011 2:01:05
senderisme familiar
EL CASTELL D’ERAMPRUNYÀ I LES AGULLES El feu del prepotent cavaller Mir Geribert
COMARCA: GARRAF
natura i aventura novembre 2011
tripa55.indd 28
24/11/2011 2:01:09
www.naturaiaventura.cat
Diu la llegenda que el castell d’Eramprunyà el va construir tot solet el comte Ermengol d’Urgell amb les seves mans com a càstig per haver ultratjat Mir Geribert davant la Cort. La història és poc creïble, però analitzant el comportament de Mir Geribert, un noble cruel i venjatiu, no és d’estranyar que un dia enganyés el d’Urgell i l’obligués a treballar sota amenaça de mort.
Sovint, quan mirem des de baix les restes matusseres d’un castellot, ens preguntem quina ha estat la seva història i quins avatars l’han portat a aquella acumulació d’escòries, pedrotes, torres escurçades, esglésies esventrades i parets desmanegades en què s’han convertit. Et mires el castell d’Eramprunyà imaginant com era i te’l veus voltat d’un clos formidable i unes torres altíssimes, belles, on hi viuen princeses i comtes macos i enamorats, arquers i cavallers amb bíceps i pitram, trobadors i músics sempre de gresca, i tota la parafernàlia que envolta els contes i les històries medievals. Encara més, si sabem realment la seva antiga història podrem dibuixar-hi la figura tèrbola d’en Mir Geribert cavalcant vora la riera raspallada d’ànecs, o els pagesos doblegats entre màrfegues de blat i bigotis de ci-
vada a les feixes. Mir Geribert fou segurament el personatge històric més conegut d’aquell castell dominador de la Via Mercadera, que comunicava Barcelona amb Al-Andalus a través del Penedès. De naturalesa indòmita, era un feudal macabre i atrevit, poc lleial al comte, un aliat dubtós i sanguinari a qui respectar mitjançant la por. El comte-rei de Barcelona ho tenia ben clar: era un corb de la seva bandada. I un súbdit poc volgut i un cavaller de qui calia apartar-se. Per això, quan Mir s’entestà a presentar batalla davant les hostes de Tortosa en territori andalusí, el comte-rei li atorgà el beneplàcit. Conquerir Tortosa, en aquells temps inexpugnable, li va resultar a Mir una empresa impossible, en la qual va perdre la vida decapitat, per a deliri de la Cort del Casal de Barcelona.
28/29
tripa55.indd 29
24/11/2011 2:01:13
senderisme familiar
Realment els castells de la Marca del comtat sud de Barcelona i els seus personatges mai han tingut un pedigrí admirable. Els edificis no van ser concebuts per recrear un món enamoradís, sinó que van ser bastits damunt roques panoràmiques i inexpugnables per comunicar-se i defensar-se dels enemics i, sobre tot, per expandir el feudalisme, un sistema social basat en una escala de llinatges adquirits per naixement. Aquests enemics no us penseu que eren només els andalusins de turbant de coloraines i esclaves ballant la dansa del ventre en un palau de la Suda de Lleida o Siurana, sinó una colla de pagesos lliures a qui prendre les terres. Els castells com el d’Eramprunyà eren bastions militars de primer ordre, ideats per consolidar l’expansió cap al sud dels francs que senyorejaven Barcelona amb mà de ferro des de l’any 800. Eren fortificacions esquifides, petites i poc habitables, dirigides per nobles de baixa estofa rodejats de cavallers analfabets, sovint sense escrúpols, sempre amb ganes de gresca. El seu pla era extorsionar els pagesos per intentar acumular diners i pujar en l’escalafó de la noblesa, tenint d’aquesta manera una via d’escapament, una fugida de la Marca cap a la bonança de la cort barcelonina. Però Mir Geribert no era d’aquests. Si bé ell era el titular del feu d’Eramprunyà, gairebé mai degué trepitjar aquella fortalesa tan poc cortesana, a no ser per visitar-hi les tropes, cobrar impostos o fer nit abans d’arribar a Barcelona. Ell bé que s’estava a Olèrdola, la veritable ciutat frontera, mes confortable i còmoda. Veieu aquí, doncs, que Mir Geribert era un personatge estrany capaç de viure entre la soldadesca, enmig del massís. Entre les aventures de Mir Geribert no cal destacar cap millora en la xarxa del clavegueram ni cap mecenatge a la literatura. No. Per tant, els episodis més coneguts són un assalt al castell de Ramon de Montcada per culpa d’un afer d’un astor propietat de Mir, l’esmentat episodi del comte d’Urgell, autoproclamar-se príncep d’Olèrdola (amb el malestar consegüent del comte-rei de Barcelona, que ostentava el títol de príncep de Catalunya) o fer-ne ús del dret de cuixa.
natura i aventura novembre 2011
tripa55.indd 30
30/31
24/11/2011 2:01:16
LA RUTA PAS A PAS
FITXA
www.naturaiaventura.cat
ÈPOCA: EVITAR ELS DIES MÉS CALOROSOS DE L’ESTIU TIPUS ITINERARI: LINIALS TOTS DOS DURADA: 3 HORES I ESCAIG PER A L’OPCIÓ 10-14 ANYS; 2 H PER A L’OPCIÓ 6-10 ANYS ASCENS ACUMULAT: 260 M PER A L’OPCIÓ 10-14 ANYS; 120 M
PER L’OPCIÓ 6-10 ANYS DIFICULTAT: EL PRIMER ÉS UN ITINERARI PENSAT PER A FAMÍLIES ACOSTUMADES A CAMINAR TOT UN MATÍ, PER TANT SERÀ DE NIVELL MITJÀ O DIFÍCIL. EL SEGON ÉS FÀCIL
Avui presentem dues excursions de diferents nivells en un mateix recorregut. Per una banda la pujada a les Agulles, més exigent (10-14 anys), i per una altra la pujada a Can Passoles (6-10 anys). Opció 10-14 anys: Sortirem de l’ermita romànica de Bruguers, a la carretera de Gavà a Begues, i pujarem pel camí medieval on de seguida ens aturarem per veure una arcada natural (10 min). Després afrontarem unes ziga-zagues que ens enlairen fins a la porta del castell d’Eramprunyà, a la dreta. En tot moment estem seguint marques de GR92. Continuem la seva petja per una pista fressada. Tot d’una el GR trenca cap a la dreta i entra en un corriol pujador que ens mena a la Clota (1 h), un enforcall de pistes i camins. Fidels al GR continuarem amunt entre boscos i matolls, entrant a l’interior del massís, amb vistes de la Morella i els fondos que vessen a la riera de Begues. Per fer el cim ens hem de desviar fent ús d’un viaró que porta a l’estimball (vigileu, aquí, de no ensopegar) obert al delta (1 h 50 min). La tornada la farem pel mateix camí de pujada. Opció 6-10 anys: aprofitem el primer tram fins al castell i continuem per la pista a recer del GR92. Un cop el GR giri a la dreta, nosaltres continuarem per la pista fins a Can Bassoles (1 h), una masia enrunada i un lloc de gran vistes del delta i de l’Àrea Metropolitana. La tornada la farem pel mateix camí de pujada.
tripa55.indd 31
24/11/2011 2:01:20
senderisme familiar
Vet aquí que se’ns ha esborrat de cop el romanticisme d’aquelles ruïnes d’on destaca l’església de Sant Miquel. Però nosaltres som senderistes i el nostre santuari és la natura i tot allò que la forma. Per tant, afrontem la pujada pel camí medieval amb ànims de gaudir de l’esforç físic i de les vistes. Però sovint ens traslladem al passat i ens imaginem aquell viaró transitat per les bèsties i els traginers, per la soldada carregada de ferros i els criats; i no ens estem de tornar a mirar el castell roquer i el continuem veient bonic i romanticot. Després de visitar-lo penetrarem en el parc de tons vermells i pujarem fins al mirador de les Agulles, amb les venes i les artèries drenades per l’adrenalina. El delta del Llobregat el tindrem als nostres peus, una esplanada solcada per vies de comunicació que en època medieval ni es podrien imaginar. Si
mirem enrere tindrem a l’abast un paisatge amb predomini de la pineda i el matoll espinós, quan abans hi arrelava l’alzinar i la màquia que ara ha desaparegut per la pressió antròpica. Després tornarem a baixar cap al castell i de nou el rum-rum de les ruïnes atiarà el foc de les preguntes. Si bé la versió llegendària de la construcció del castell és poc versemblant, la de la seva destrucció pot tenir més números de ser certa. Pel que sembla, el detonant fou la promesa de Mir de respectar la futura dona d’un vassall i no aplicar el dret de cuixa un cop se celebressin les núpcies, promesa que no va complir en veure la bellesa de la noia. Mentre Mir se l’enduia a la seva alcova el vassall va iniciar una revolta popular que acabà amb l’incendi del castell. I el resultat és el seu estat deplorable. TEXT: JUAN CARLOS BORREGO
natura i aventura novembre 2011
LOEFF tripa55.indd 32
24/11/2011 2:01:25
www.naturaiaventura.cat
MÉS VITALITAT
UNA ELASTICITAT SENSE LÍMITS! La tecnologia innovadora hotBOND prescindeix de costures convencionals i uneix les diferents parts dels culots de ciclisme punt per punt, soldant-les amb ultrasò. El resultat no es pot descriure – cal provar-ho. Els culots són súper elàstics i les seves costures no es noten ni molesten el més mínim. Disponibles per a home i per dona, en botigues especialitzades d’esport i ciclisme.
www.loeffler.at 32/33 LOEFFL2011_Ins_hotBOND_210x280 HF_CATAL.indd 1 tripa55.indd 33
16.04.11 13:28 24/11/2011 2:01:27
alta muntanya
DIRECTA DE L’AVATAR I GUILLEM Dues vies al Pic Est de Coniller COMARCA: ALT URGELL
Situat en un indret aspre, solell i solitari, la cara sud del pic est de Coniller és una de les nombrosos i agradables sorpreses amagades que ens guarda el sistema de muntanyes i parts properes a Coll de Nargó. Aquestes dues vies estan molt ben assegurades, fins i tot podríem dir que excessivament assegurades. Són el paradigma d’un tipus d’escalada cada vegada més acceptada, que busca la diversió i la seguretat per damunt d’altres valors. I de fet està molt bé i en el fons cal celebrar aquest canvi de mentalitat. Ha d’haver-hi de tot a la vinya de Senyor, i de vies difícils, exposades i plenes de teranyines n’està ple a les nostres muntanyes.
natura i aventura novembre 2011
tripa55.indd 34
24/11/2011 2:01:35
www.naturaiaventura.cat
PUNT DE PARTIDA: Pista que puja a Sallent. COM ARRIBAR-HI: Trobem el trencall de la pista just passat un pont a 3 km del Coll de Nargó en direcció a Boixols. Cal seguir la pista 2,8 km. Deixem el cotxe en un revolt, en el replà situat a la banda esquerra de la pista. A la banda contrària, o sigui, a la dreta, surt la pista no transitable per vehicles que resultarà l’inici de la marxa d’aproximació. APROXIMACIÓ: Pugem per la pista en direcció nord, aviat creuem uns camps d’arbres fruiters (filat que tanca el camp per tots dos costats) a la banda nord del camp i trobem el corriol que caldrà seguir. Ben marcat i senyalat amb taques vermelles. Pugem primer de manera suau enmig de pins i després fent unes ziga-zagues amb més pendent. Just deixem el corriol en arribar a l’alçada de la paret, a l’esquerra de la cinglera. Resseguir el peu de paret cap a l’est (senda) fins a arribar sota la via. Parabolts molt visibles de color grog. Comptar 1 hora de marxa d’aproximació. VIA DIRECTA DE L’AVATAR: El primer llarg és una placa molt verti-
34/35
tripa55.indd 35
24/11/2011 2:01:39
alta muntanya
V ATA R illors DE L’A A T C són les m , E r o d r DIR a t vera i ia és assolellat pot : Prima ÈPOCA a l’hivern, si el d n jorn. A l’estiu o èpoques, s depararà un b r. en é e escala ta mb possible però els tra ms d es im t o t l t e o , t * i V ser d s i n ue fi ri es el T:Ae q A s LT t i U g e C t I o o pr DIF ligat tan ben àxim ob V+ estan que el grau m ir agues podria d +. LE: 18 b V o IV* I L ACONSELLAB IA MATER exprés.
G U IL LE M
ÈPOCA: Els millo rs i primavera. Hivern mesos són els de tardor en l’estiu millor ni ap dies assolellats, i a ropar-s’hi. DIFICULTAT:Igua l qu d’assegurances fa qu e l’anterior via, l’abundor e sigui de IV+. No el grau màxim obligat obstant això gaudire m de molts paratges de assegurats i tram V* i V+ molt ben s monolítics on l’A o serà la millor opció. MATERIAL ACON SELLABLE: 18 ba gues exprés.
cal i fina, però per una altra banda molt ben assegurada (Ae, V+, Ae o 6b+), poc més amunt seguim per plaques també d’adherència, però més cantelludes i no tan verticals. Per contra certes preses tenen molsa i sorra (V*), i un darrer mur molt monolític (Ae o 6b) ens duu a les rampes on se situa l’R1. 35 m. Continuar tot recte per una placa molt vertical, fina i de poca presa (Ae o 6c). Just abans de la reunió el terreny es fa menys vertical i la presa té millors agafadors (V*). R2, 25 m. Pujar uns blocs atlètics (IV+ - un xic trencat a la part alta) per superar un desplom de 120* Ae, sortida vertical molt ben assegurada sobre roca excel·lent (V*). R3. 30 m. El quart llarg puja unes plaques de roca excel·lent, força adherència i molt ben assegurat (V* - V+), l’R4 (20 m) resta a una còmoda cornisa sota uns grans arbres. Continuar per la placa, ja més inclinada, de IV* amb un breu pas de IV+, com
natura i aventura novembre 2011
tripa55.indd 36
36/37
24/11/2011 2:01:43
www.naturaiaventura.cat
AJUDAT PEL PAS DEL TEMPS, EL RIU S’OBRE CAMÍ ENTRE MUNTANYES AGRESTES. AL LLUNY, UN ANTIC SANTUARI EM DÓNA LA BENVINGUDA I EM CONVIDA A GAUDIR DE LES SEVES AIGÜES REPARADORES. AQUÍ COMENÇA TOT.
Comença entre cims que s’alcen com fortaleses inexpugnables. Sota l’ombra d’un faig majestuós. Observant el posat desafiant de la cabra salvatge. O contemplant la bellesa colpidora de la immensitat. El viatge comença a les Terres de l’Ebre. Viure’l només depèn de tu. www.terresdelebre.travel resdelebre.travel • terresdelebre@dipta.cat • T Tel. 977 444 447
tripa55.indd 37
24/11/2011 2:02:03
alta muntanya
el conjunt de la via, molt ben assegurat. Pujar una mena de bloc (V+) per entrar en un diedre (V*), seguir en tendència a la dreta, en diagonal, traspassant una mena d’esperonet i seguint una sèrie de ressalts i cornises (IV+ - IV-). R6, 30 metres. El darrer llarg és vertical, cantellut, i força estètic. Un primer tram de V+ que supera una mena de llastra, dona pas al fil d’un esperonet. Escalada de placa amb molt bona presa (V*), sortida per un muret de IV. R7, 20 metres. VIA GUILLEM: En conjunt la via és força fàcil de resseguir, gràcies a l’abundor de parabolts amb xapes grogues. Comença per un sistema de plaques amb trams verticals. Passatges combinats de IV* i V* amb algun V+. L’arribada a la reunió, que farem al marge esquerre d’una mena de diedre terrós, té un tram de corda que ens ajudarà a atansar-nos. R1, 30
m. Superem un petit muret (IV*) i ens enganxem a la paret monolítica, amb un primer tram en desplom (6a optatiu o Ao), que dóna pas a una placa vertical i força nodrida d’assegurances (diversos passos d’Ao), sortida en lliure de V*. R2, 20 m. Sortim en tendència a la dreta, per placa amb força bona presa (IV+), per trobar-nos de nou amb un mur vertical, monolític, i força ben assegurat (Ae – breu sortida de V*/V+ molt ben assegurada). R3, 25 m. Sortim en direcció recta, placa de IV+, per seguir un flanqueig ascendent, amb passos força atractius, atlètics i ben assegurats. Roca excel·lent. Conjunt de V* a V+. R4, 40 m. en una molt còmoda cornisa. Sortim per una mena de diedre-placa força vertical (V* - Ao) i de nou fem un flanqueig en diagonal ascendent cap a la dreta, força aeri, tot travessant unes plaques molt estètiques. Llarg meravellós. R5 en una
còmoda cornisa. Aquest cinquè llarg de corda té 30 metres de longitud. Vigilar els blocs situats just abans d’assolir l’esmentada reunió (potser es l’únic tram de la via on caldrà verificar la consistència del rocam). Sortir per un diedre amb una esquerda al marge esquerra (IV+) i després de pujar per unes cornises inclinades en flanqueig sota uns grans arbres, pugem recte cap al final de la paret, tot superant grades de IV* - III*. R6 (40 metres). DESCENS: Cal seguir la cresta (blocs, arbres i traça de camí), cap a l’oest. Taques vermelles i fites, fins a arribar a una mena de bretxa que resulta ser l’inici de la canal de baixada (fàcil) que ens durà de nou al camí que hem transitat durant la marxa d’aproximació. Comptem poc més d’una hora per baixar. TEXT I FOTOGRAFIES: PAKO CRESTAS
27.08.11.1/2p gina NATURA 28/8/11 09:57 P gina 1 C
natura i aventura novembre 2011
tripa55.indd 38
M
Y
CM
MY
CY CMY
K
38/39
24/11/2011 2:02:05
www.naturaiaventura.cat
tripa55.indd 39
24/11/2011 2:02:10
SUBSCRIU-TE HI SORTIRÀS GUANYANT Per què subscriure’m-hi?
* *
Reb cada mes Natura i Aventura a casa teva. No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la!
* *
Participa en els sorteigs mensuals de material, viatges i altres regals.
Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats.
Aprofita els descomptes que molts establiments ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.
Tot això per només
20€ l’any! Com subscriure’m-hi?
A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; Avda. de Roma, 152 entl-1ª. 08011, Barcelona.
tripa55.indd 40
24/11/2011 2:02:12
DESCOMPTES: BOTIGUES DE MUNTANYA
Natura i Avenptutreau, . a pro
+
BOTIGUES DE BTT I EQUIPAMENT
ALLOTJAMENTS
HÍPIQUES
GUIES DE MUNTANYA
VOLS EN GLOBUS
PARCS ALS ARBRES
VISITES GUIADES
ADVOCATS
CAIAC
40/41
tripa55.indd 41
24/11/2011 2:02:15
LA GUIA DEL
turisme actiu
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ
EL BAIX CAMP
EL MONTSIÀ
CAMPMANY
MONTBRIÓ DEL CAMP
SANTA BÀRBARA
TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com
ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com
L’ALT PENEDÈS LAVERN (SUBIRATS)
HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com
EL BAIX EBRE
SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA
EL PERELLÓ
HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com
DELTEBRE
RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162
HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant. Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es
BERGUEDÀ VILAFRANCA DEL PENEDÈS
BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com
L’ANOIA
GÒSOL
ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Punt de partida per fer excursions al Pedraforca, serra del Cadí, Ruta dels Bons Homes... Molí de Gòsol, s/n. Mòb.: 636564310 www.molidegosol.com
EL BRUC
RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com
SALDES
HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com
HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports I el Parc Natural del Delta de l’Ebre. Gaudirà de les Vies Verdes amb bicicleta o a peu. Excursions 4x4 pel DELTA I ELS PORTS Winsurf a les platjes del Parc i tota mena de activitats nautiques. Tel. 977719017 - diego@hoteldiego.com www.hotelrestaurantdiego.com
LA SELVA ARBÚCIES
RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es
VALLÈS ORIENTAL SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA
RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY On podreu gaudir, al menjador i a la terrassa, de bons àpats tradicionals i a la vegada sofisticats, barreja del millor de la cuina catalana amb productes de D.O. de Lleó. L’especialitat del xef són els arrossos, siguin risottos o caldosos. Crta del Montseny, 406. Tel 938 482 805 www.lavalldelmontseny.com
SANTA MARIA DE PALAUTORDERA FONDA EL TURÓ DE L’HOME Situat al centre de Sta. Maria de Palautordera. Tracte familiar amb més de 100 anys d’experiencia. Especialitat en caça i bolets. Cuina casolana. Plaça Major, 6. Tel. 938 480 027 www.turodelhome.com
ORIENTAL
tripa55.indd 42
24/11/2011 2:02:16
36
tripa57.indd 39 5 tripa51.indd
23/01/2012 18:06:27 11:35:35 09/06/2011
A N O L E C R BA
hora sortida: 11h lloc: Castell de Montjuïc Barcelona 2011 Mini Buff® Epic Run (13 a 16 anys)
Buff® Epic Run la cursa de la diversió! 8 km de recorregut amb obstacles únics.
.net
.ocisport w w w a s e rt e b o s n io Inscripc
@ocisport.net Tel. 93 808 80 91 info
Organitza
Patrocina Suport de
Mitjà oficial SEGUEIX-NOS A FACEBOOK
tapesNiA55.indd 44
22/11/2011 18:15:16