Natura i Aventura 56

56

DESEMBRE 2011

UN VIATGE PER L’ANOIA Cigronets, castells i refugis en el cor de Catalunya EL MONTARDO La Val d’Aran més indòmita

LA PUNTA DE PINS CARRASSERS Barrancades i alçades a tocar d’Ulldemolins tapesNiA56.indd 1

15/12/2011 11:00:20

tapesNiA56.indd 2

15/12/2011 11:00:21

www.naturaiaventura.cat

ONA

Imatge de portada: L’excursió al Montsagre de Paüls ens regala una privilegiada panoràmica de les valls d’Horta i les Roques d’en Benet.

55

NOVEMBRE 2011

LA JUSTÍCIA DEL REI MARTÍ Turons, pastures i jotes en el cor del Port

hora sortida: 11h lloc: Castell de Montjuïc Barcelona 2011 Mini Buff® Epic Run (13 a 16 anys)

et

obertes a www.ocisport.n

rt.net Tel. 93 808 80 91 info@ocispo

Suport de

Mitjà oficial

TERRES DE SECÀ En bicicleta per les Garrigues EL CASTELL D’ERAMPRUNYÀ I LES AGULLES El feu del prepotent cavaller Mir Geribert

SEGUEIX-NOS A FACEBOOK

ANY VI. NÚM. 55 NOVEMBRE 2011

tapesNiA55.indd 1

22/11/2011 18:15:21

TIRADA: 15.000 EXEMPLARS

Direcció: Jordi Fernàndez Coordinació editorial: Jaume Guillot Correcció: Ferran Ballester Publicitat: NATURA I AVENTURA Marc Duran Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Jaume Guillot

Col·laboradors: Josep Valls Anna Parra Pako Crestas Juan Carlos Borrego Albert Brignardelli Albert Beneït Miguel Rosa Roberto

Edita: H4XORS S.L. Avda. de Roma, 152 entl-1ª 08011 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat

Natura i Aventura és membre de:

editorial Vuit del matí d’un dia qualsevol del mes de novembre. Em dirigeixo cap a la feina rumiant tot el seguit de notícies que he escoltat aquest matí al programa El Món, a Rac 1, d’en Jordi Bastè. Per més que m’ho rumio no aconsegueixo recordar-ne cap que no guardi relació amb el moment econòmic que estem vivint: retallades, ajusts, dades econòmiques negatives…. I cada dia és igual. És com si cada dia fos el mateix, quelcom com el que li succeeix a Bill Murray a El Dia de la Marmota; com si estiguéssim atrapats en el temps. Arribo a la oficina i mentre engego l’ordinador penso interiorment les tasques i temes pendents que em depara el dia d’avui. Abans de començar, però, llegeixo en diagonal el web del diari la Vanguardia Digital, per comprovar que el seu contingut parla del mateix que escoltava a la ràdio. Però remenant pel diari en línia una notícia em convida a aturar el moviment del ratolí: parla de l’expedició polar Camí del Pol Sud del nostre col·laborador Carles Gel i el seu company Albert Bosch. De sobte m’envaeix un desig enorme d’evadir els meus pensaments a un lloc molt llunyà, inalterat, on la roda en la que estem tots girant en aquests darrers temps no existeixi. Començo a llegir i intento imaginar com ha de ser la seva aventura a l’Àrtic. Després de llegir les seves impressions del dia quinze de novembre on detallen l’esforç físic i mental que suposa el seu repte -us recomano llegir-la si teniu l’oportunitat - arribo a la conclusió de que em sembla increïble que tinguem l’oportunitat de poder seguir quasi dia a dia aquesta increïble aventura. Seguidament una idea s’apropia dels meus pensament, fins i tot allà enmig de l’Àrtic, a centenars de quilòmetres de la ciutat més propera, ens arribarien les maleïdes noticies de les que hem parlat abans i fins i tot podrien d’alguna manera, si ens deixéssim influenciar, neguitejar-nos. Suposo que estic exagerant i que potser a molts de vosaltres us semblarà una cosa molt obvia però a mi em sembla que val la pena reflexionar-hi. Malgrat l’entreteniment que els hi suposa el dia a dia,i l’esforç dedicat a l’avanç en la marxa i la solitud en la que es troben, el fàcil accés que tenim avui a tota la informació fa que fins i tot allà ens pugui ser difícil evadir-nos del tot. Suposo que tant ells allà com nosaltres aquí el que busquem durant el nostre temps lliure, tot gaudint dels esports de muntanya, és girar, ni que sigui per unes hores, en una altra roda més amable i agraïda.

L’equip de NATURA I AVENTURA

Dipòsit legal: B-51.197-2006 Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

02/03

tripa56.indd 3

16/12/2011 15:56:34

Sumari

06 16

rutes a peu 06

La justícia del rei Martí

curs de fotografia 12

Edició amb l’ordinador

bicicleta de muntanya 16

Terres de secà

fauna autòctona 24

La cadernera

biblioteca 26

Novetats editorials

senderisme familiar 28

Castell d’Eramprunyà i les Agulles

escalada 34

Directa de l’Avatar i Guillem

butlleta 40

Subscriu-te i gaudeix dels avantatges

directori 42

Planifica les teves sortides

28

natura i aventura novembre 2011

tripa56.indd 4

04/05

16/12/2011 15:56:44

tripa51.i

tripa56.indd 39 5 tripa51.indd

16/12/2011 18:06:27 15:56:44 09/06/2011

rutes a peu

LA PUNTA DELS PINS CARRASSERS DES DE LA VALL DE SANT BARTOMEU Barrancades i alçades a tocar d’Ulldemolins

COMARCA: PRIORAT

natura i aventura desembre 2011

tripa56.indd 6

16/12/2011 15:56:53

www.naturaiaventura.cat

El topònim d’aquest poble fa referència a la quantitat de molins que aprofitaven les aigües del riu Montsant i els seus afluents per moldre tota mena de gra i oli, rius d’aigües que s’escolen entre els congostos i les codolles que separen la serra de la Llena i la serra Major, un conjunt de serralades ara dins del parc del Montsant. Aquí la toponímia també ha estat ben encertada. Des del final del període musulmà que nombrosos ermitans han fet vida asceta en qualsevol balma, donant un tarannà de santuari a aquest conjunt de muntanyes.

06/07

tripa56.indd 7

16/12/2011 15:56:58

rutes a peu

En Guifré cava, pica i excava en la paret de roca amb ànsia. Ara que ha arribat el mal temps li és difícil viure a la intempèrie, com desitjava quan va decidir instal·lar-se en aquestes muntanyes acabades de conquerir als moros. El seu desig s’ha frustrat i rabiüt s’ha hagut de sotmetre a la raó de la natura i construir un aixopluc provisional on passar l’hivern.

Els trons ressonen sobre el seu cap i els llampecs il·luminen, de flaix en flaix, els contorns dels turons i la cinglera alterosa on s’hi formen mil i una figures pètries que, sota la pluja, semblen cobrar vida. L’aigua ja llisca fora el llit de la barrancada i comença a avançar cap a la terra colonitzada d’alzines i marfulls, l’avantsala de la paret on fa mesos es refugia en Guifré. De tant en tant sent les veus dels altres ermitans de la vall tenebrosa convidant-lo a abandonar la seva empresa i aixoplugar-se en les balmes que ells han convertit en austers habitacles. Debades. Ell s’hi nega. Contesta amb silencis perquè creu que és el mateix Senyor, qui creu el rei de l’Univers, qui l’està provant sota el temporal. En Guifré desconeix quina vida porten o han portat tota aquella púrria d’ermitans idealistes, com ell els anomena. I poca cosa li importa.

Ell coneix la seva trajectòria vital, tot un camí de perdició. Des d’infant que va sentir la crida de la religió, però des d’adolescent que el dimoni el tempta, el sedueix, el tortura i li posa al davant tots els caramels pels quals es deleix però que són una catifa vermella en direcció a l’infern.

I a més està la seva consciència. Altres religiosos no tenen escrúpols a portar una doble vida. Però ell no. Una part del seu cos el tiba cap a una vida dedicada al ministeri de Crist. Però l’altra l’arrossega a empentes i rodolons cap a la vida regalada dels pagesos benestants d’on prové la seva família. I vet aquí que no se sap estar, ni d’una matèria ni de l’altra. Per això ha fugit cap a aquestes terres de moros recentment conquerides pels cavallers del rei. Per allunyar-se del pecat,

natura i aventura desembre 2011

tripa56.indd 8

08/09

16/12/2011 15:57:04

LA RUTA PAS A PAS

FITXA

www.naturaiaventura.cat

tripa56.indd 9

ÈPOCA: TOT L’ANY TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DURADA: 4-5 H

ASCENS ACUMULAT: 924 M RECORREGUT: 13 KM DIFICULTAT: ALTA

Sortim des del coll dels Lladres (1) situat a la carretera C-242 i prenem avall un sender, el Gr 65-5 senyalitzat amb marques vermelles i blanques. Passem per l’ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau (2) i seguim avall resseguint el torrent de Sant Bartomeu (3). Trobem un pont (4) que ens permet travessar el riu Montsant, un cop a l’altre costat seguim les marques del Gr cap a l’esquerra. Poc desprès de deixar un sender que marxa avall per l’esquerra, abandonem el Gr i seguim per la dreta un corriol que s’enfila amunt (5). A partir d’aquest moment ens espera una forta pujada i a mida que anem guanyant alçada unes espectaculars vistes sobre el Congost de Fraguerau i les crestes de serra la Llena i Ulldemolins. Arribem dalt de la carena on hi trobem un encreuament de camins (6) i un pal indicador, seguim a l’esquerra i amunt. Abandonem el camí per prendre a l’esquerra un corriol (7) que en pocs minuts s’enfila fins a la punta de Pins Carrassers (8). Desfem el camí fins a retrobar el retol indicatiu que hem vist anteriorment (6), ara però seguim el corriol que marxa avall en direcció sud-oest. A partir d’ara el sender es molt estret i aeri i cal extremar les precaucions doncs ressegueix la carena i en alguns punts no és apte per a persones amb vertigen. El camí peró està molt fressat i no presenta dificultats d’orientació. Travessem un petit portell (9) i sortim a l’altre vessant del cingle. En breu arribem a un petit replà de la carena que venim seguint. Des d’aquest punt en endavant la carena presenta més dificultat així que la flanquejarem per sota durant uns metres per, posteriorment, assolir de nou la seva part superior. El sender abandona la carena (10) i segueix avall en direcció a la vall del riu Montsant on enllaçem amb el camí d’Ulldemolins a Margalef, que ressegueix el riu. El prenem a mà dreta i el resseguim fins arribar de nou al pont (4) que hem travessat al poc d’iniar l’itinerari. Enllaçem de nou amb el Gr i desfem el camí de l’anada pel congost de Fraguerau fins arribar al coll de Lladres.

16/12/2011 15:57:07

rutes a peu

de la temptació del pecat. La pena és que tota una caterva d’anacoretes també han volgut imitar-lo, convertint aquells indrets amagats de la vida ordinària en una pau malmesa.

I a sobre, hi ha els colons: centenars de pagesos, pastors, manyans i moliners han artigat les planes i s’han disseminat per on abans hi havia pobles d’infidels, pobles que ara són del rei franc de Barcelona i dels seus feudals. Vet aquí uns que no fan res més que guanyar-se les fogueres eternes, pensa mentre amuntega una pedra sobre l’altra. Vet aquí una nova font de luxúria i perversió, un pou d’atracció que el distregui de la missió per a la qual creu haver nascut: pregar per tothom i expiar els seus pecats. Homes que viuen amb les dones i beuen vi que enterboleix i relaxa les seves ments! Quina temptació!

De tant excavar, picar i cavar ha aconseguit arreplegar una bona colla de còdols que ara uneix per fer una murada que eviti la inundació. No tem que l’aigua s’endugui res. Perquè res és el que té, fora d’una falç, una destral, un ganivet i una aixada. La roba, la posada, i de matalàs, un feix de palla.

Un llampec afusella una roca i una flama redueix a cendra un arbust. Una patacada sacseja el barranc. No és aigua. Són les pedres rodolant, arrossegant al seu pas alzines i esbarzers.

Durant els segons que dura la crema el foc il•lumina la paret on ha caigut l’espasa de Déu, i el que veu Guifré el fa esfereir. Tant que abandona el seu tragí i hi fixa la vista.

No pot ser, pensa abatut. Ara ja sap qui ha esculpit totes les figures de la vall. En el seu deliri aixeca l’índex cap al cel i assenyala Déu. Has estat tu, Déu meu!, crida ara. Ha estat la teva ira! M’estàs temptant amb la Roca Balladora i em poses al davant lo Cap de Mort perquè m’ho repensi abans de posar-me a ballar. Oh, Déu!

M’has posat un Bisbe perquè em vigili i la Sella perquè reflexioni. I si faig bé els deures de cristià, m’han posat al davant el Formatge que simbolitza

natura i aventura desembre 2011

tripa56.indd 10

el menjar, lo Camell que em portarà regals d’Orient i los Tres Jurats que...

Un altre espetec trenca la seva lletania boja. De cop i volta surt esperitat cap a la intempèrie i rep l’aigua com si fos beneita, com si Déu l’estigués batejant personalment.

Les veus dels altres ermitans ja no criden. Preguen per ell, i semblen salmòdies i rèquiems en mig de la tempesta. En Guifré salva el brossall i encara la paret del congost. Sota l’aigua escala uns quants metres, ajudant-se de les mans i agafant-se a les pedres i les branques dels arbustos.

–Jutges meus! –crida de nou. L’aigua entra per la seva boca i l’escup, com la paret l’escup de seguida i el seu cos cau estrepitosament contra el terra. La torrentada se l’emporta sense que ell digui res, cap al riu Montsant.

Mentre hi arriba, mentre li queda un bocí de consciència abans no s’ofegui, se li apareix una donzella que s’alça les faldilles i seu sobre la seva pelvis.

El cavalca, i ell riu, riu, riu. El dimoni és tan gran com Déu, pensa mentre és engolit per l’aigua definitivament.

L’endemà, quan els altres ermitans troben el cos mig colgat entre la codolada l’enterren dins de la cova que s’estava fent, sense comentar res, sense comunicar res a les autoritats eclesiàstiques de l’obsessió boja que ha portat Guifré a la mort.

Quan s’acomiaden saben que trigaran a veure’ns, que la soledat, el treball i la pregària és la seva vida, una prova i una proesa a l’hora, una purga que a vegades pot resultar el camí del deteriorament mental. Algú pensa, però no diu res, que potser Déu no els ha fet com les granotes, sense cap mena de relació amb cap altre congènere, tret de la necessària reproducció. I que potser l’eremitisme està forçant la ment i l’esperit. Però aquí s’acaben les reflexions. En tot cas Déu decidirà què fer amb nosaltres, rumia quan retorna al seu cau. Déu té sempre la raó, i ell sap perquè ens fa bojos o sants. O totes dues coses alhora.

TEXT: JUAN CARLOS BORREGO

10/11

16/12/2011 15:57:13

www.naturaiaventura.cat

tripa56.indd 11

16/12/2011 15:57:18

curs de fotografia

Cap铆tol 11: planificaci贸

natura i aventura desembre 2011

tripa56.indd 12

16/12/2011 15:57:22

www.naturaiaventura.cat

E Miguel Rosa Roberto Reporter al diari online www. badanotis.com Monitor del taller de fotografia APE, a Murcia

n l’article anterior vam fer una mena de llista de mínims sobre l’edició amb l’ordinador de les nostres imatges. Es va voler fer perdre la por o els prejudicis sobre l’us de programari com Photoshop o GIMP i considerar-lo un pas més dins del procés fotogràfic. Però, quin és aquest procés? Per poc que la càmera ens segueixi a les excursions un s’adona que hi ha procediments per alleugerir la feina, o per tenir cert avantatge a l’hora de disparar. En aquest article ordenarem les parts principals d’aquest procés: des de la idea inicial fins a la publicació.

De motius, n’hi ha molts per sortir a fer fotos i van des de la inspiració fins a l’obligació. Però sempre hauria d’haverhi certa planificació. Si formava part d’un pla anterior la planificació té menys motius per no haver-se fet: s’han de fer els deures! Però si la musa truca a la porta sense haver avisat abans, la cosa es complica. Es pot planificar allò que és espontani? Sí, en certs aspectes. On ens vol portar el geni creatiu? A agafar el cotxe i anar a fer fotos al camp? Doncs no oblidis el teleobjectiu per caçar qualsevol bestiola furtiva que aparegui al visor.

A la platja? No et deixis els filtres de gradació neutre per transformar les onades en taques sedoses. Aquesta planificació, si us hi fixeu, ja en duu inclosa una altra: l’ordre a casa. Per poc que aneu comprant material fotogràfic us trobareu amb un munt d’estris, objectius, filtres, bateries… que si no s’endrecen i es guarden al mateix lloc ens causaran molts mals de caps. Per evitar que se’ns frustri un atac d’inspiració tingueu sempre tot endreçat, la motxilla llesta, les bateries carregades i totes les targetes de memòria buides, els flaixos calibrats, el trípode plegat a la seva bossa… Heu de tenir el material bàsic preparat per fer-lo servir al moment. Veureu el perquè amb una anècdota personal que, per sort, no va suposar cap tragèdia. Jo vaig sofrir el terratrèmol a Llorca el passat dia onze de maig. El primer, que va ser fluix, i el segon, on vaig veure esfondrarse el castell des de la meva finestra. Vaig aixecar-me com un llampec de la cadira.

Els meus gossos, aterrits, em van rodejar, els vaig cordar els collars i vaig córrer escales avall. Però, abans de sortir de casa, sabeu què vaig recollir? Exacte: la meva motxilla, on porto la càmera i els objectius. Tenir-los endreçats i a un lloc visible em va permetre poder fotografiar la tragèdia i salvar un equip de 6.000 euros, tot i no tenir temps material d’agafar ni tan sols la meva cartera.

Els fotògrafs professionals porten encara més enllà la seva obsessió amb la preparació immediata (sobretot els reporters de premsa diària) i tenen diverses configuracions de cos de càmera i objectiu preparades en motxilles diferents i, fins i tot, configuracions repetides però amb els ajustaments de menú preconfigurats. Nosaltres som una mica més humils i a molt estirar podem aspirar a tenir preparades la rèflex SLR i la compacta, però si volem sortir a passejar o a fer un recorregut fotogràfic de debò. Aquest ja és un pas. És més: si teniu una càmera compacta, porteu-la sempre a una butxaca de l’abric o a la bossa i en les mateixes condicions: bateria carregada i targeta buida.

La part següent del procés és la més llarga, complexa i definitòria: el recorregut i sessió fotogràfics. Hem anat tractant de com estudiar una situació per captar-la, o de com estar llestos per a qualsevol incident espontani. I en continuarem parlant, perquè l’essència de la fotografia és la recerca de respostes per a les preguntes d’estil i tècnica que la llum mai deixa de plantejar-nos. No es pot generalitzar una cosa tan vasta com la fotografia. Com podem dir quelcom que serveixi per fotografiar una caiguda de ràfting, una posta de sol, un falcó en picat i un paisatge de muntanya? Que estigui ben exposada i poca cosa més.

Però això succeeix a la fotografia individual. Si pensem en el nostre treball fotogràfic com un conjunt, com un àlbum que s’ha de veure com un tot, sí que tenim alguns trucs que ens serviran per a tot. Un d’ells és que a l’àlbum aparegui tot i amb varietat: panoràmiques, primers plans, macros, composicions clàs-

12/13

tripa56.indd 13

16/12/2011 15:57:33

curs de fotografia

siques, d’altres més conceptuals, persones i objectes, animals i núvols… Perquè mentre que una foto és la congelació d’un instant, l’àlbum és la congelació d’una estona. Sis hores de senderisme pel Garraf no és una foto del sol fent tremolar les onades de la Mediterrània darrera d’unes roques. També són els excursionistes traient les motxiles i bastons dels tot terrenys. També és la vista majestuosa del cim que pujarem. També és la fila de formigues vermelles que esquiven les fulles seques del sol. Un àlbum de sis hores a la muntanya ha de produir l’efecte del pas del temps: ha de començar amb cels blaus i acabar amb excursionistes cansats a la vora d’un foc mentre es fa de nit. És per això que la part central del reportatge fotogràfic s’uneix amb la de l’edició i la de la publicació a l’hora de seleccionar les imatges definitives. Us haureu adonat de la increïble quantitat de fotos que es fan en una sessió. I això és bo: més fotos, millors possibilitats de treure’n la bona. Seria una beneiteria anar remenant el contrast o els nivells de tres-centes fotografies si al final només

natura i aventura desembre 2011

tripa56.indd 14

en valen la pena trenta. I d’aquestes trenta segur que en podem prescindir de deu més en un segon cop d’ull. Un bon àlbum o reportatge no és el que més imatges duu, sinó el que millor les ha seleccionades. Com a mostra, el millor dels exemples: la revista National Geographic. Agafeu-hi un article qualsevol, llegiu-lo i gaudiu del treball dels millors fotògrafs del món. Si l’article era de Sumatra segur que heu sentit com si haguéssiu estat allà fa una estona. Ara compteu-hi les fotos.

Els reportatges de National Geographic no porten mai més de sis o set imatges. Però son fantàstiques i adients, perfectes per al text que acompanyen.

Quan es fa un àlbum s’han de buscar per a la publicació aquelles fotografies que, totes juntes, conformen un tot: des dels primer plans fins a la més vasta de les panoràmiques, tots els elements principals, representants del cel, representants de la flora, representants de la fauna i el representant de la gent que hi ha anat o participat. Un exemple de paisatge humà, un altre de paisatge natural… El que sigui, però que conformi el tot del motiu del

reportatge. I, sobretot, que no es repeteixi.

Encara que les dues millors fotos que hàgim fet tractin del mateix, una haurà de ser esborrada. Valoreu el pes de cada concepte: ni massa fotografies de detalls, ni massa fotografies paisatgístiques. Un equilibri que faci de l’àlbum una passejada per on heu anat. Si és una activitat esportiva és el mateix. S’ha de seguir un criteri cronològic obvi: foto dels participants preparant-se, de la competició en si mateixa, del públic, del final, del lliurament de premis, de l’alegria del guanyador, del desconsol del segon… Tal com ho hagueu viscut.

C n

El flux de treball fa que la fotografia guanyi en allò que és més important: la qualitat i la diversió. Tots volem fer millors fotos cada dia, i la comoditat ens permet tenir el cap centrat en la composició, l’equilibri de blancs, etc.

I la diversió estarà més que assegurada perquè, tret que sigui el Sheldon de The Big Bang Theory, a ningú li agrada perdre temps en el seu passatemps buscant per casa el gran angular i esperant dues hores a tenir una bateria carregada.

ab d fj l

14/15

16/12/2011 15:57:38

A. NAT

Cossetània novetats www.naturaiaventura.cat

32 VIES FERRADES PER CATALUNYA I ANDORRA

Autors: Marc Pérez, Ignasi Vidal i Albert Gironès Preu: 14.20€ Nº de pàg.: 156 Nº d’il·lustracions: 86

MONTSERRAT ROCK CLIMBS Vessant Sud (meitat est) Autors: Josep Enric i Xavier Riera Preu: 14.20€ Nº de pàg.: 136 (totes en color) Nº d’il·lustracions: 102

C. de la Violeta, 6 - 43800 Valls Tel. 977 602 591 www.cossetania.com cossetania@cossetania.com

abde de ab ab ab ab ab fjab ab de ab ab me fj de de de me me de de fj de me fjlfj fj de l fj l uj fj fj l uj fj l fj fj ll l l l ll l l tripa56.indd 15 A. NATURA AVENTURA DESEMBRE_3.indd 1

16/12/2011 15:57:49 16/12/11 10:37

rutes en BTT

UN VIATGE PER L’ANOIA Cigronets, castells i refugis en el cor de Catalunya

COMARCA: ANOIA

natura i aventura desembre 2011

tripa56.indd 16

16/12/2011 15:57:53

www.naturaiaventura.cat

L’Anoia és una comarca complexa i diversa visualment, variada i rica en paisatge, quelcom que, a ulls de ciclista, no passarà per alt. Ni tampoc als caminaires. Aferrats a la bici o als bastons, ens deixarem arrossegar per les planes ondulades de la conca d’Òdena, on l’activitat humana ha dibuixat una estesa de pobles i masades. Creuarem la collada del Bruc per caure damunt el pla de Montserrat, on l’impacte del massís montserratí trenca l’horitzó amb l’amenaça pètria de les Agulles. I per fi, ens esforçarem a l’Alta Anoia, on els turonets amables de la serra de Rubió amaguen alzinars, camps de cereals, castells i llogarets en perfecta harmonia, fent de cada pedalada i de cada passa, un glop d’aire pur per llocs apartats del brogit de l’àrea metropolitana.

16/17

tripa56.indd 17

16/12/2011 15:57:57

rutes en BTT

Fa uns anys que els amants de la muntanya tenim a l’abast un seguit de rutes senyalitzades que ens ajudem fermament a conèixer territoris que, d’una manera o altra, tenen alguna cosa en comú. Però no són els clàssics GR o PR. Les rutes a les quals em refereixo són una colla d’etapes que, enllaçades amb BTT o caminant, van resseguint el territori on s’ofereixen allotjament i restauració, a banda de visites culturals en alguns casos. Qui no coneix Cavalls de Vent, la Ruta del Caracremada, el Camí de l’Ossa, Estels del Sud o el Brogit de la Vall? En el cas de l’Anoia tenim a l’abast l’Anoiabtt, un recorregut de 140 quilòmetres imprescindibles per gaudir d’una comarca situada al centre del país.

Si us animeu a passar-vos per l’Anoia podreu seguir una part d’aquest recorregut o simplement fer-ne una part. Com vulgueu. Es tracta de deixar anar els sentits

per fruir de la natura, tant patrimonial com paisatgística com gastronòmica.

Agafant la bicicleta o bé optant per la caminada, travessar l’Anoia és com realitzar un viatge sensorial per uns paratges on els nostres avantpassats hi han deixat la seva petja en forma de ruïnes, castells, dòlmens, pobles o simplement una manera de conrear la terra o de cuinar els aliments, com el cigronet de l’Alta Anoia, una modesta joia gastronòmica de petita mida però de sabor intens i ferm, gens farinós.

A través d’aquesta ruta, més pròpia de ciclistes que de senderistes, podem fer un llarg tast de les cultures que han creuat el nostre país i l’han bastit des de temps immemorials. Agafarem la bici com els nostres avantpassats agafaven els carros, els cavalls, els bous i els rucs; o el que és pitjor, les llances, l e s

espases, els tancs i els fusells... tot per recórrer camins i pistes en aquest eix central català.

Si bé la ruta senyalitzada comença a Igualada, la ciutat fabril i inquieta que ha begut de l’enèrgic corrent del riu Anoia, el riu que s’eixampla i presta les aigües als molins centenaris de les seves ribes i, alhora, dóna el nom a la comarca, el viatge dels nostres avantpassats comença en la llarga nit dels temps, on els pobladors d’aquestes terres enterraven els seus morts en dòlmens. Llavors Igualada no existia i devia ser un bosc interminable saltejat per alguns camps on vivien els constructors del dolmen dels Tres Reis, a Rubió, o el dels Plans d’en Ferran, a Argençola. Si tanquem els ulls ens podem imaginar una selva poblada per illes de sembrats on aquestes cultures enigmàtiques feien la seva, segurament trasbalsats per la bellesa de les Agulles.

Allà no seria difícil trobar una fauna que ara està reculada a les muntanyes més feréstegues: ramats de cabres, cabirols o cérvols estarien assetjats per llops i caçadors on ara tot són esplanades sembrades de cereal i masos on a l’hivern divisem la fumera de les xemeneies confonent-se amb les franges de boira.

En canvi, més informació ens ha arribat dels posteriors viatgers de l’Anoia, que com nosaltres

natura i aventura desembre 2011

tripa56.indd 18

16/12/2011 15:58:00

www.naturaiaventura.cat

recorrien camins i senders a la recerca de la felicitat momentània. D’alguna manera o altra la tribu ibera dels lacetans van colonitzar aquest territori abans que els romans l’hi prenguessin. Però, pel que sembla, el passat iber fou efímer o poc ressaltat: els jaciments del Vilar del Met i Prats de Rei són els seus testimonis.

La romanització tampoc fou un viatge tan intens si el comparem amb altres llocs del país. Però sí ens consta que a partir de llavors tot el paisatge pateix un gran canvi. Els boscos queden relegats a les serres i les planes veuen com una via romana travessa la comarca per connectar Barcino amb Ilerda, la pàtria dels vençuts cabdills Indíbil i Mandoni. Un seguit de viles i llogarets s’estenen al voltant seu, immersos, com avui en dia, en la calma de la vida rural, enmig de paratges curulls de finques on s’alternen les espigues de tota mena que els turons boscosos trenquen. És, i era, un territori auster i sec, fred i amable, que en l’avanç del viatge en el temps ens va portant cap a l’arribada dels visigots i la dels musulmans, pobles que van fer una petjada diferent sobre l’Anoia.

Els primers poc testimoni hi van deixar.

En canvi l’adveniment del món islàmic

La gran ruta Anoiabiketour és un itinerari que és pot realitzar a peu i en bicicleta de muntanya i que recorre bona part de la comarca de l’Anoia. La longitud del traçat que compta amb 140km de camins i corriols i els forts desnivells a superar, 3.140m positius, són la principal dificultat que presenta doncs la ruta no ofereix cap altre complicació tècnica remarcable.

L’al•licient de la ruta a banda de gaudir d’uns paisatges naturals de gran bellesa on les fonts, boscos i camps de blat es barregen amb pobles de pedra i racons encantadors és descobrir el patrimoni històric que s’hi amaga i que forma part de la història de la comarca de l’Anoia.

L’Anoiabiketour és pot recórrer tot l’any i com que el clima de la comarca diferencia marcadament les quatre estacions de l’any descobrirem en funció de l’època uns paisatges molt diferents. La ruta es pot fer per lliure però si ho preferiu, podeu fer aquesta gran ruta contractant els serveis organitzatius d’Anoiabiketour , que inclou per exemple fer la ruta en dos 2 etapes passant una nit en un allotjament rural de l’Anoia i altres tipus de serveis.

Podeu consultar aquesta opció i tota la informació del recorregut als webs: www.anoiaturisme.cat i www.anoiabiketour.com.

18/19

tripa56.indd 19

16/12/2011 15:58:02

rutes en BTT

transforma de nou la comarca, sobretot quan els francs decideixen ultrapassar els Pirineus i establir-se en el que més endavant seria la Marca Hispànica, o sigui, Catalunya.

La frontera entre les dues cultures es fixa en les terres que ara teniu al davant.

Castells contra castells, pobles sarraïns contra pobles cristians, espases en mà i dues religions que cada cop es distancien més. Les ambicions dels francs i la debilitat dels andalusins permeten una

retirada dels musulmans i l’ocupació militar dels feudals vinguts del nord. Som en plena era castellera, on destaquem el castell de Claramunt, una fortalesa antigament senyorejada pels Claramunt i els Cardona-Medinaceli, els veritables dominadors de les planes agrícoles i la serp d’aigua del riu Anoia. Emparrat en una aguilera des d’on es controla tota la comarca i mig país, és un bon exemple d’arquitectura militar de frontera, tot ell encerclat per una muralla visible des de

la plana. No en va està considerada com una de les deu meravelles de Catalunya.

Però no és un exemple isolat. Altres castells i torres n’estaven subordinades, i totes elles han vist batusses entre feudals, guerres civils, de successió o carlines, tant és, soldats que s’hi jugaven la pell vessant amunt, vessant avall, suant sang i surant en neguits. Nosaltres no els imitarem i ens limitarem a resseguir els camins sota les ermites i les esglésies romàniques i gòtiques que tot seguit s’aixecaren per tota la comarca, defensades per altres castells i torres, com el de Boixadors, amb la imponent torre de l’homenatge, de planta circular. O el castell d’Òdena, la torre de la Manresana, el de Jorba, el de Calonge de Segarra o el de Castellolí, que han arribat als nostres dies nafrats pels efectes devastadors de les escomeses, l’última de les quals fou la del 1936-39, on l’exèrcit republicà construí una línia defensiva de la qual encara queden restes com el refugi de Mas del Tronc.

Aferrats als manillars i a les botes de muntanya buscarem el repòs en la cuina tradicional per menjar cigronets amb bacallà i espinacs, rovellons, guatlles amb romesco o unes magdalenes anisades per esmorzar i prosseguir el viatge on ara sí, ferms, buscarem en els cinc sentits assaborir l’Anoia de totes totes.

Pujarem turons per sentir la vivacitat de la vista. Travessarem boscos per sentir la fragància picant de la pineda i la humitat de l’alzinar i la roureda. Seurem a descansar per sentir el silenci trencat pel vent del nord, amb Montserrat davant dels nassos. Creuarem pobles de carrers oberts i senyorials, com Prats de Rei, Calaf, Sant Pere Sallavinera; o d’altres amb una petja medieval com Pujalt i el seu carrer de les Voltes o els nuclis de Rubió i Conill, on palparem les seves pedres i muralles de tacte terrós i fresc. I beurem aigua de les fonts com la de Tardà o la de Ferro, que clarifica l’esperit de tot viatger, que quedarà lligat per sempre més a aquesta terra de passat ric i futur prometedor.

TEXT: JUAN CARLOS BORREGO

natura i aventura desembre 2011

tripa56.indd 20

20/21

16/12/2011 15:58:09

www.naturaiaventura.cat

tripa56.indd 21

16/12/2011 15:58:11

senderisme familiar

L’AGUILERA (171 m) ulls de rapinyaire damunt Creixell

COMARCA: TARRAGONÈS

natura i aventura desembre 2011

tripa56.indd 22

16/12/2011 15:58:16

www.naturaiaventura.cat

Castigada pel sol implacable i a mercè de la desembocadura d’algunes torrenteres i l’entrada de les llevantades, la vegetació dunar pròpia del litoral català ha sobreviscut fins a l’adveniment del turisme. On ara veiem sorrals tranquils i cases de segona residència fa segles eren aiguamolls on desembarcaven els corsaris moros a fer el seu agost saquejant masos i capturant mariners per vendre’ls com a esclaus.

El pilot assenyala l’Aguilera i el velam deixa de bombar-se. El teló del capvespre va tapant amb un llençol taronja la mortalla del dia. Hi ha unes pinzellades de núvols púrpures dibuixant en el cel cobalt minses filagarses que el sol, moribund, fa brillar. Sigil·loses i ràpides, quatre fustes mores s’han situat davant la sorrenca costa daurada. Són embarcacions fràgils, d’una sola vela, ocupades per set o vuit cossos bruns i bruts, amb la mirada fixa en el cordill de muntanyes arrodonides que brollen del mar com pits de dona jove. El més eixerit és l’Aguilera, cim que han pres com a referència nàutica.

A l’estol hi ha moviment. Un parell de barques remen cap a la platja. Envalentits per l’hora foscant una desena llarga d’homes encorbats desembarquen entre les ribes de Torredembarra i Coma-ruga, al davant mateix de les cases de Creixell. Només se sent el brunzir dels mosquits.

Des de mar estant una calitja d’estiu desfigura el retall de les dunes de la platja i pinta d’un blanc mat, com de mirall mort on ningú no s’hi pot reflectir, la superfície dels estanyots. No hi ha brisa i les salicòrnies són espelmes rígides. Els ànecs es capbussen i picotegen en el fangar, confiats entre el canyís.

Una veu que parla fluixet en àrab divideix la comitiva, i tres homes s’apropen a una masada situada al nord del poble. Qui els comanda no és un altre que en Yusuf Al-Xarq, el pilot de la nau capitana. És un personatge esquelètic i auster que porta deu anys estalviant per acomplir el seu somni d’exiliat morisc: tornar a trepitjar Al-Andalus. Comerciant de Miravet establert a Creixell, al Baix Gaià lluïa el nom de cristià de Josep Calull. Ara fa deu anys l’expulsió de moriscos decretada pel rei el va sorprendre de negocis a Tortosa, i des d’allà fou deportat fins al port dels Alfacs sense que la seva família ho sabés. És, la seva història, la història dels innocents de totes les guerres i tots els odis racials i religiosos: la dels masovers del litoral català presos pel cors, la dels jueus de Varsòvia, la del soldats de la quinta del biberó, la dels negres africans obligats a embarcar-se cap a Amèrica.

L’estela d’un llagut de cabotatge tomba pel Roc de Gaietà, pegadet als estimballs, però els corsaris magrebins avui tenen un altre objectiu i res, ni que fos un suculent mercant de les Amèriques, els desviaria de la seva missió. Val a dir que han passat només deu anys des de l’expulsió dels moriscos de la corona dels Àustries, i molts d’ells s’han refugiat als ports nord-africans, on han canviat l’aixada de les hortes i els ormejos de pesca per l’espasa i el ganxo d’abordatge de la pirateria. Tampoc no han tingut massa opcions. Foragitats de casa seva, tampoc no van ser massa ben rebuts pels correligionaris del sud, i el difícil encaix d’aquella emigració obligada té les baules de l’odi ben fermes, ben roents. Massa comptes pendents a la península, massa.

Quan la lluna fa la seva aparició el grup s’esmuny entre les feixes esglaonades amb oliveres i garrofers que circumval·len Creixell. En un tres i no res enrere queda la fesomia adusta i amenaçadora del castell i el coll llargarut del campanar de l’església.

Hi ha un cert odi en els moviments nocturns, de rata, d’aquella tripulació corsària amb una relació tumultuosa amb el nostre litoral, amb qui manté un divorci mal portat. En un

22/23

tripa56.indd 23

16/12/2011 15:58:23

senderisme familiar

tres i no res un pagès que caminava cap a casa ha estat capturat. En Calull l’ha fitat durant uns segons –Carles! –en Yusuf ha reconegut en aquella cara envellida un traginer que llogava ocasionalment.

Els darrers tels de calitja els escombra el terral. Hi ha una mirada d’incredulitat, uns genolls que grinyolen, un escurçó llisca dins dels budells.

–Jo no he fet res, Josep –Josep? Quant de temps fa que no el criden pel seu nom convers, el nom que l’Estat el va obligar a prendre.

–No pas jo.

Ai, els mals presagis, els grans temors dels darrers deu anys a Rabat-Salé eixuguen la seva gola. Però, en un exercici de paciència, l’ensaliva i pregunta.

En Josep es frega el palmell de la mà pels llavis. Pensa, valora totes les possibilitats i, quan una espurna encén els mecanismes del seu cervell, ordena assaltar la rectoria.

De matinada els corsaris tornen a les fustes amb un bon botí: el fill del Josep, el capellà i l’aixovar de la parròquia. Les onades esquitxen de salnitre el reguitzell d’esquelets de cloïsses de la riba i la lluna s’estintola sobre les platges retallades amb les tisores de l’aigua. La boga és taciturna, en un mar encalmat.

–Au, xiquet –li diu en àrab. El fill, que no l’entén, encara té el rastre del son sota una cotna de por, d’incertesa.

–Que no vols vindre en lo pare? –li pregunta en català abans d’arribar als vaixells.

Llavors, el nen s’incorpora i llisca com una anguila cap a l’aigua. Neda fort, neda valent cap als esculls del Roc de Sant Gaietà.

Les mans són uns excel·lents rems i, quan arriba a la platja gateja per amagar-se rere una duna.

Mira cap al mar. Ningú el persegueix. El capellà no ha saltat a l’aigua. Entoma l’aire.

Somriu. I aquella rialla és la traducció de qui tria el seu futur.

TEXT: JUAN CARLOS BORREGO

–Què se sap de la meva família?

L’home dit Carles sent la ferum a algues podrides de la pell de la tripulació, olor a espasa rovellada i a roba suada impregnada de salnitre. Immediatament sent com la primera part que s’ensorra del seu cos és la bufeta.

–Xeic, mano, xeic! –un corsari amb un fort accent tortosí ha desembeinat una daga i amb la mà lliure l’insta a apropar-se. És un gest que no suggereix una convidada a arròs d’ànec del delta.

–No em feu res, jo no sé res.

–Segur?

La daga es recolza en el coll i fa una lleu penetració. Una ràfega de paraules inunda la nit silenciosa.

–La mare va ser deportada i el xiquet se’l va quedar el capellà. Ara li fa d’escolà.

En Josep-Yusuf arruga el front. Coneix perfectament aquests casos on els fills dels moriscos menors de set anys i els avis sense possibilitats de moure’s van tenir l’opció de quedar-se als regnes peninsulars sota la custòdia de l’Església.

–I la meva casa?

–Ara..., ara és del rei.

natura i aventura desembre 2011

tripa56.indd 24

16/12/2011 15:58:30

ÈPOCA: EVITAR ELS DIES MÉS CALOROSOS DE L’ESTIU TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DURADA: 3 HORES

ASCENS ACUMULAT: 180 M DIFICULTAT: BAIXA

Sortirem des del darrera del castell de Creixell buscant un camí margenat que posa rumb nord fins a una primera cruïlla on girarem a l’esquerra per passar vora l’ermita de Fàtima, que entronca amb els carrers de la Urbanització de la Coma. L’hem de creuar i situar-nos en el camí de Creixell, on girarem cap a la dreta per dirigir-nos cap a l’autopista. La creuem i ens dirigim cap al nord per superar les dues vies fèrries convencionals, que van gairebé paral·leles. Passada la segona trobarem un enforcall amb una barraca a la dreta. Hem de seguir recte fins a ensopegar amb el talús de la línia del TGV, que resseguim cap a la dreta fins a un túnel, rere el qual seguim per la dreta remuntant per un coster que s’allunya del TGV i comença a enlairar-nos fort, amb grans vistes del mar. El corriol ens porta al cim de l’Aguilera, de 171 metres, pic panoràmic que depassem per desembocar en una cruïlla, on cal continuar cap a l’esquerra (marques Ronda Verda) fins a trobar el GR92. Busquem el sud. El camí millora quan deixem enrere el ruïnós Mas Gibert i, entre boquines i algunes barraques de pedra seca anem baixant fins a passar la línia de Reus i girar cap a la dreta fins a Mas Mercader, ruïnós i amb capella esventrada. El camí ens porta a la línia del TGV, que passem per sota. Immediatament deixem enrere la via abandonada de Reus i arribem a la ruta dels Castells. Continuem cap a l’esquerra per una pista cimentada que mena al pont sota l’autopista, a la urbanització coneguda com la Coma i Creixell, pel camí del sud.

LA RUTA PAS A PAS

FITXA

www.naturaiaventura.cat

&

SKI & MOUNTAIN SKI & MOUNTAIN

OUTLET

TOT EL QUE NECESSITES PER DISFRUTAR LA MUNTANYA Ctra. N-260, Km. 130 (antiga N-152) - RIBES DE FRESER - Tel. 972 72 73 39 24/25

tripa56.indd 25

16/12/2011 15:58:35

26/27

tripa56.indd 26

16/12/2011 15:58:41

GUANTS I MANYOPLES

Com protegir les mans del fred de l’hivern

Però què triar? Manyoples o guants?

I després de l’excursió?

tripa56.indd 27

16/12/2011 15:58:48

GUANTS I MANYOPLES

D

urant les nostres excursions, esquiades i travesses hivernals el nostre cos està subjecte a canvis de temperatura que poden ser molt bruscos si prenem com a referència l’escalfor i la confortabilitat de les nostres llars. Si l’excursió s’allarga, el sol desapareix o és inexistent i el vent fa la seva aparició, la sensació tèrmica encara baixarà més. I si optem per una modalitat esportiva on la velocitat en sigui l’eix vertebrador, com pot ser l’esquí, és evident que el fred pot arribar a ser intensíssim. Per tant, hem de triar bé amb quina roba ens abrigarem si no podrem estar exposats a congelacions, quelcom que pot resultar nefast i fatídic per als nostres dits.

El disseny del cos humà fa que siguin les extremitats els punts més allunyats del cos i, per tant, els llocs on arriba menys flux sanguini. Sobretot a les falanges. La seva tendència natural és refredar-se abans que la resta del cos quan s’està en un món hostil i fred, com poden ser les nostres muntanyes durant una sortida hivernal. D’aquesta manera és lògic pensar que han d’anar especialment cobertes durant la pràctica dels esports d’alta muntanya.

PERÒ QUÈ TRIAR? MANYOPLES O GUANTS? VET AQUÍ EL DILEMA Abrigar-se és una qüestió força personal i cada individu té el seu particular termòstat. Obrint els nostres armaris és la millor manera de comprovar-ho. Qui no té a casa uns simples guants de llana?

Per matar el fred quan sortim al cinema o a passejar per una rambla en tenim suficient. Fins i tot són perfectes per fer una petita excursió vora una ciutat o un poble, una d’aquelles matinals de febrer, senzilles, on la temperatura i el fred no escanyen. Però quan ens plantegem fer una excursió pirinenca ens exposem a un clima més sever. I els guants de llana

esdevenen insuficients. Llavors hem de buscar una alternativa. Les manyoples o els guants tècnics.

L’avenç tecnològic de la roba de muntanya ens ha portat en els darrers anys a un sistema de capes que ara està molt definit: un primera capa que conservi l’escalfor, una segona que abrigui i una tercera que aïlli de l’exterior. Aquesta filosofia es pot aplicar a les mans i la indumentària que les cobreix. Dues seran les diferències: el nombre de capes i la practicitat. Per a les mans és convenient portar dos elements, l’un sobre l’altre, i no tres. El primer, aquell que faci contacte amb la pell, ha de ser un guant lleuger i suau, de seda o polièster. I el segon, més gruixut i rígid, ha de ser un guant o una manyopla transpirable i impermeable, que impossibiliti l’entrada de la humitat i faci possible la transpiració. També hem de tenir en compte que el puny sigui ajustable per a frenar la penetració de la neu i el vent.

natura i aventura desembre 2011

tripa56.indd 28

16/12/2011 15:59:02

www.naturaiaventura.cat

On realment tindrem un problema serà en l’elecció entre la manyopla o el guant. La primera ens proporciona molta més calidesa, quelcom important quan les temperatures davallen. En canvi el segon ens atorga molta més mobilitat, indispensable per poder permetre les maniobres d’agafar els bastons o calçar-nos els grampons, per exemple.

Precisament aquest aspecte tampoc no l’hem d’oblidar a l’hora de triar els nostres guants. La mobilitat ha de tenir una relació adequada amb la nostra talla. Si comprem uns guants massa grans perdrem maniobrabilitat. En canvi si són molt ajustats no hi haurà massa espai per l’aire calent i augmentarà la sensació de fred als dits.

Altres disciplines esportives requereixen alguna mena de protecció especial. Per a l’esquí i l’snowboard, on les caigudes són més freqüents, algunes marques han dissenyat guants amb proteccions exteriors de material de plàstic o fibra de carboni.

Per tant és imaginable que si tenim més necessitat de bellugar els dits caldrà l’ús dels guants. I al contrari. Si no tenim dependència de fer servir els dits ens interessaran més les manyoples.

I DESPRÉS DE L’EXCURSIÓ?

Per tal mantenir aquest tipus de material en bones condicicions, els consells dels fabricants són molt útils i fàcils de seguir. Un cop hem fet ús dels guants i manyoples convé ventilar-los per evitar el deteriorament de l’interior, deixant-los assecar a l’ombra. Senzill i pràctic.

Ah! Un consell. És preferible portar sempre guants de recanvi. Una pèrdua per un cop de vent mentre ens estem lligant les botes o qualsevol altra operació ens pot representar un greu problema tèrmic TEXT: JUAN CARLOS BORREGO

28/29

tripa56.indd 29

16/12/2011 15:59:11

www.lorpen.com

TECT-Trilayer® Allround Trekker Ús: tresc i travesses amb botes tècniques.

Composició: 50% Coolmax®, 25% Tencel®, 15% niló (Poliamida), 10% Ea. LYCRA® Virtuts: Trilayer® unisex, de mitja canya, molt robust i confortable, que ofereix la millor expulsió de la suor del Trilayer®, en un mitjó gruixut. La tecnologia LIFEFit aporta adaptabilitat i protecció contra la fricció amb el calçat. La puntera extraplana evita la formació de relleus que puguin generar irritacions en la zona dels dits. És un model adequat per utilitzar-lo durant tot l’any, excepte en condicions molt fredes.

Talles: S(35-38), M(39-42), L(43-46) Colors: metal·litzat PVP recomanat: 19,00 €

a i g o l o n c Te TRILAYER® TECHNOLOGY

És una tecnologia de teixit que s’aplica en tot el mitjó de la sèrie TRILAYER® i que aporta els avantatges següents: • Manté la pell seca, evitant problemes com l’aparició de molestes irritacions i butllofes. Protegeix de la humitat que a l’estiu ens “fregeix” de calor i a l’hivern augmenta la sensació de fred.

• Regula la temperatura, mantenint l’usuari confortable, sense excés de calor a l’estiu ni fred a l’hivern.

• Evita l’aparició de les males olors produïdes per les bactèries de manera totalment natural.

TPME-Trilayer® Heavy Trekker

Novetats

TEPAP-Trekking & Expeditions Virtuts: innovador mitjó tècnic per a alpinisme i expedicions, que uneix el poder calorífic i l’elasticitat de Polartec® PowerStretch® amb les propietats aïllants de Primaloft® Footwear . Primaloft® Footwear és suau, lleuger i transpirable, amb una excel·lent repe·lència a l’aigua per la qual cosa manté el peu sec, calent i confortable; per aconseguir-ho, el Primaloft® Footwear, està col·locat estratègicament entre les peces de Polartec® PowerStretch® que formen la sola, el taló d’Aquil·les i la zona dels dits per oferir el màxim rendiment i protecció. Màximes prestacions, amb un pes reduït.

Premi Desnivel 2011 en la categoria de mitjons tècnics.

Talles: S(35-37), M(38-40), L (41-43), XL (44-46) Colors: gris PVP recomanat: 58,50 €

Ús: tresc en condicions hivernals.

Composició: 50% Primaloft® Eco Polyester Yarn, 25% merino, 15% niló, 10% Ea. LYCRA® Virtuts: és un model Trilayer®, unisex, de canya mitja, supergruixut i reforçat que manté el peu sec i calent en les condicions més extremes. Les àrees rebaixades de l’empenya i de l’arc plantar permeten una millor adaptació, a més d’afavorir l’evacuació de la humitat excessiva. Existeix una versió alta fins al genoll (TPMEH) per a una major protecció. Puntera extraplana per evitar irritacions dels dits. Màximes prestacions amb el màxim confort.

Talles: S(35-38), M(39-42), L(43-46) Colors: perla, antracita PVP recomanat: 19,60 €

TPMM-Trilayer® Midweight Hiker

Ús: tresc i senderisme (excepte en condicions de calor) Composició: 50% Primaloft® Eco Polyester Yarn, 25% merino,, 15% niló, 10% Ea. LYCRA®.

Virtuts: calor, confort i tecnologia per a qualsevol tipus de muntanya, en condicions no caloroses. Mitja canya per a un mitjó de gruix mitjà, l’empenya incorpora una àrea de malla rebaixada, per permetre la flexió del peu, sense que surtin arrugues, i alhora afavoreix l’evacuació de l’excés d’humitat. La costura extraplana de la puntera evita les irritacions a l’àrea dels dits. Hi ha també la versió específicament adaptada al peu femení (TPMW).

Talles: S(35-38), M(39-42), L(43-46) Colors: civada, carbó, llunes. PVP recomanat: 17,60 €

STSL-Ski Trilayer® Superlight Ús: esquiadors habituals i/o avançats, que cerquen una gran precisió i tacte en el peu, mantenint la tíbia ben protegida.

Composició: 38% Primaloft® Eco Yarn, 37% llana merina, 15% niló, 10% Ea.LYCRA® Virtuts: mitjó unisex, superlleuger, amb excel·lent rendiment tèrmic i gestió de la humitat. La tíbia està encoixinada amb ris d’alta densitat, que esmorteeix la pressió amb la bota. El teixit lleuger del peu facilita l’evacuació de la humitat excessiva, i facilita la sensibilitat i el tacte amb la bota. El 10% de fibra Lycra® repartida per tota l’estructura garanteix un ajustament perfecte, i que el mitjó no s’abaixi, ni es giri en tota la jornada.

Talles: S(35-38), M(39-42), L(43-46) i XL (47-50) només en negre Colors: ferro, negre PVP recomanat: 17,10 €

SMLW-Women’s Merino Ski Light

Més informació: www.lorpen.com o www.trilayer.info

Composició: 75% llana merina, 15% niló, 10% Ea. LYCRA® Virtuts: Aquest bonic mitjó lleuger està teixit amb la fina llana merina, dissenyat per a les esquiadores que prefereixen les fibres naturals en contacte amb la seva pell. Suau, calent i molt confortable. Puntera extraplana, per evitar la fricció en la zona dels dits. L’encoixinat de la zona tibial protegeix de la pressió de la bota. Ajustament precís gràcies a la tecnologia Women’s LIFEFit. Disponible també el model per home (SMLM) Talles: S(34-37), M(38-41) Colors: blau marí, gris clar, albergínia PVP recomanat: 16,25 €

natura i aventura desembre 2011

tripa56.indd 30

16/12/2011 15:59:33

T

www.ledlenser.es

Virtuts: l’H7 es un frontal molt lluminós i potent. La llum és regulable, sense etapes, entre la llum llarga i la curta, gràcies a la lent reflectora Advanced Focus System. A més, pot ajustar-se la lluminositat mitjançant el potenciòmetre del compartiment de les piles. Amb un senzill moviment s’ajusta la lluminositat, evitant d’aquesta manera enlluernaments i optimitzant la càrrega de les piles o bateries.

Pes: 117 g. Lúmens: 170 lm Piles: 3 x AAA Alcalina H7R : 3 x AAA NiMH 1,2 V Durada il·luminació: 54 h Longitud de llum: 180 m PVP recomanat: H7-50 €, H7R-74 €

LED LENSER H5 Virtuts: aquest frontal és molt més que una aparença elegant.

L’òptica especial enfoca la llum superbrillant del LED de manera molt efectiva, o l’expandeix girant la lent a una llum ampla, curta i circular.

El capçal de la llanterna pot girar-se a 90 graus. La suau cinta i el baix pes faciliten un confort de transport veritablement agradable. La llum vermella del darrera la converteix en la llanterna idònia per córrer i passejar de nit.

Pes: 116 g Lúmens: 26 lm Piles: 3 x AAA Alcalina 1,5 V Durada il·luminació: 11 h Longitud de llum: 75 m PVP recomanat: 32 €

a i g o l o n c Te SMART LIGHT TECHNOLOGY (SLT)

En què consisteix: diferents situacions requereixen programes de llum específics. Justament per aquest motiu, els nostres dissenyadors de llum han creat “Smart Light Technology”. Tecnologia basada en microcontroladors optimitzats per ordinador, components de tots els productes de la sèrie M i H14. El resultat és la simbiosi entre una àmplia gamma de programes de llum i el seu control mitjançant un simple interruptor tàctil. A més el microcontrolador optimitza a demés el consum d’energia. Amb aquest fet assentem noves bases en el camp del control més avançat i en la construcció més compacta. Tècnica i disseny en plena harmonia.

Quins avantatges aporta: és una eina versàtil i polifacètica que ofereix sempre l’elecció perfecta de llum, per a cada esport a l’aire lliure.

Productes que l’incorporen: frontals H14, H14R.

LED LENSER H3

Novetats

LED LENSER H7 y H7R (Recarregable)

Virtuts: destacar el potenciòmetre (dimmer) que , integrat en el compartiment de les piles, proporciona un control òptim de la lluminositat.

El capçal de la llanterna pot girar-se fins a 90 graus, i el nou disseny agrada fins i tot a les sensibilitats més estètiques.

Pes: 119 g Lúmens: 60 lm Piles: 3 x AAA alcalina 1,5 V Durada il·luminació: 62 h Longitud de llum: 32 m PVP recomanat: 32 €

LED LENSER H4

Virtuts: La petita llanterna frontal és una artista de la transformació: amb poques maniobres passa de llanterna frontal a llanterna de butxaca molt manejable. Amb l’ajuda dels clips es pot fixar al cinturó i girarse a la posició desitjada. D’aquesta manera les mans sempre queden lliures. El seu concepte de transformació la fa molt versàtil. La seva lleugeresa la fa especialment interessant per la pràctica del fúting.

Pes: 85 g Lumens: 45 lm Piles: 3 x AAA Alcalina 1,5 V Durada il·luminació: 15 h Longitud de llum: 20 m PVP recomanat: 25 €

H14 i H14R (Recarregable) Tipus de producte: frontal multiusos.

Virtuts: la Led Lenser® H14 és una llanterna frontal innovadora amb una intensitat lluminosa increïble. Durant el desenvolupament d’aquest obra mestra de la innovació es van prioritzar el rendiment i la flexibilitat. És enfocable i orientable sense etapes. Gràcies al seu sistema de fixació intel·ligent és possible separar el capçal de la cinta i portar-lo al cinturó. Un suport universal inclòs en la caixa amplia les possibilitats d’ús i fixació. La Smart Light Thechnology microcontrolada ofereix diversos programes de llum amb diferents funcions. Oferint una llum adequada per a cada situació. És una eina versàtil i polifacètica que ofereix sempre l’elecció perfecta per a cada esport a l’aire lliure.

Tecnologia: Sistema de focus avançat (Advanced Focus System (AFS)) i Smart Light Technology (SLT). Aquesta tecnologia permet: 3 programes (professional , fàcil i defensa); i 8 funcions de llum (Morse, impuls 130% de potència, potència 100%, baixa potència al 15 % , regulació , senyalització S.O.S i efecte estroboscòpic.

Led: High End Power LED. Pes: 348 g (H14R - 329 g) Lumens: 210 lm Durada il·luminació: 13 h Longitud de llum: 210 m PVP recomanat H14: 95 € PVP recomanat H14R: 133 €

30/31

tripa56.indd 31

16/12/2011 16:00:06

www.aku.it

Ús: model de tresc de nova concepció, d’extraordinari confort. Ideal per a excursionisme intens i dinàmic, trekkings ràpids de duració mitjana amb lleugeres càrregues a l’esquena.

Material: Air Infinity + R.P.U. Exoskeleton + PU Slow Memory Foam 1,8 mm Sola: Vibram® LH s007 - idrogrip Membrana: GORE-TEX ® Performance Comfort.

Colors: beix, negre Talles (UK): 3 - 13 PVP recomanat: 185 €

CRESTA GTX Ús: excel·lent calçat d’elevat nivell tècnic per a diferents activitats alpines, des de vies ferrades en roca, trescs clàssics i d’aproximació en terrenys difícils. Instrument ideal de feina per a guies, tècnics de socorrisme alpí y operadors mediambientals que actuïn fins a mitja muntanya.

Material: acamussat / AIR8000® 1,8 mm Sola: Vibram® Nepal Membrana: GORE-TEX ® Performance Comfort Tecnologia: Internal Midsole System + Air 8000 Colors: gris clar, negre, vermell Talles (UK): 3 - 13 PVP recomanat: 209 €

a i g o l o n c Te GLOBAL CUSTOM FIT

Diferents necessitats, diferents formes Forma MOUNTAIN: destinades a afavorir la precisió i la sensibilitat per a l’escalada en roca.

Forma TREKKING: envolupants i anatòmiques per a la marxa en senders de terreny irregular.

Forma ACTIVE: suaus i agradables per a activitat lleugera a l’aire lliure.

CONERO GTX

Novetats

LA STRIA GTX

Ús: calçat tradicional per a excursionisme de mitja i llarga distància. Robust i lleuger. Confort extraordinari en llargs recorreguts de mitja muntanya.

Material: acamussat / AIR8000® 1,8 mm Sola: Vibram® Erica Everest Membrana: GORE-TEX ® Performance Comfort Colors: gris clar, negre, marró Talles (UK): 3 - 13 PVP recomanat: 179 €

TREKKER LITE W’s

Ús: Calçat tradicional d’excursionisme per a terrenys de dificultat mitjana i fàcil. Dissenyat d’acord amb l’anatomia del peu femení. Ideal per a excursions de dia. Extraordinari confort i excel·lent transpiració per a climes càlids.

Material: acamussat / AIR8000® 1,8 mm Sola: Vibram® Winkler Membrana: GORE -TEX ® Performance Comfort Colors: gris - blau cel, gris, beix - crema Talles (UK): 3 - 8 PVP recomanat: 165 €

ARRIBA GTX Ús: model tècnic amb protecció i molta estabilitat, dissenyat per a excursionisme clàssic i trescs d’aproximació a recorreguts de dificultat moderada.

Material: malla/acamussat 1,6 mm Sola: Vibram® Fast Approach Membrana: GORE -TEX ® Extended Comfort Colors: marró-groc, marró, gris clar verd, gris, gris-vermell Talles (UK): 3-13 PVP recomanat: 125 €

ROCK LITE GTX Ús: model confortable i versàtil, ideal per a excursionisme i trescs d’aproximació a recorreguts de mitja muntanya.

Material: 3D malla / acamussat 1,6 mm Sola: Vibram® Predator - idroGrip Membrana: GORE -TEX ® Extended Comfort Tecnologia: Internal Midsole System Colors: taronja, marró, gris-verd, negre, avió, sorra Talles: 3-13 PVP recomanat: 120 €

natura i aventura desembre 2011

tripa56.indd 32

16/12/2011 16:00:39

F

www.loeffler.at

JAQUETA GoreTex ACTIVE SHELL Ús recomanat: esports aeròbics i activitats a l’exterior.

Ideal per a esquí de fons, per córrer i per entrenar a l’aire lliure sota qualsevol inclemència climàtica.

Material: innovadora membrana impermeable: GoreTex ACTIVE SHELL. Virtuts: nova membrana que reuneix les millors prestacions de totes les jaquetes de protecció: impermeable (3 capes), lleugera (el pes amb caputxa incorporada i en talla 50 és de 310 g) i transpirable 100%. Disposa d’una petita bossa a la butxaca per recollir-la en el seu interior i facilitar-ne el seu transport.

Talles: de la 46 a la 56 (home) i de la 34 a la 46 (dona) Colors: negre/grafit, verd clar/grafit, vermell/grafit PVP recomanat: 229,00 €

l a i c n e r e f Fet di MADE IN AUSTRIA

L’empresa austríaca Löffler és una empresa compromesa • Compleix els alts estàndards de qualitat Öko Tex. • Transparència en els processos de fabricació, materials utilitzats, condicions de treball...

• Producció sostenible: - Reducció de deixalles per millorar el medi ambient.

- Reducció d’impacte ambiental.

- Responsabilitat social. La majoria de teixits es produeixen a la pròpia fàbrica dins del territori austríac. I el tenyit i preparació per a la elaboració posterior, també al mateix país i al centre europeu.

La certificació de “Premium Quality From Austria” ho acredita.

FUNKTIONS TIGHT

Novetats

JAQUETA ZIPP-OF WS Descripció: jaqueta Soft Shell amb Windstopper recomanada per a esports aeròbics i activitats a l’exterior.

Material: Soft Shell Light amb Windstopper de GTX. Tecnologia: protecció 100% al vent gràcies al Windstopper de GTX. Virtuts: jaqueta molt funcional i apta per a qualsevol època de l’any . Molt bona adaptació gràcies al seu patronatge. Mànegues desmuntables - convertible en armilla.

Talles: de la 34 a la 44. Colors: blau Aqua, Orchidea.

PVP recomanat: 199,00 €

Descripció: malles ajustades per a entrenament i per a esquí de fons.

Material: “Double Dry” - Poliamida i Elastan.

Tecnologia: tall ajustat i confeccionades amb diferents peces (per millorar l’adaptabilitat) unides amb costures planes.

Virtuts: Malles lleugeres i de gran adaptabilitat, realment confortables. Butxaca amb cremallera en la zona lumbar. Genolls protegits a l’interior amb teixit transtex per evacuar la humitat i protegir el menisc.

Talles: de la 34 a la 46. Colors: negre-Aqua, negre-Orchidea.

PVP recomanat: 89,95 €.

JAQUETA WARM UP – WS

Ús: esports actius i a l’exterior en temperatures baixes.

Material: Soft Shell Warm amb Windstopper de GTX. Tecnologia: protecció 100% al vent gràcies al Windstopper de GTX. Virtuts: jaqueta realment funcional. Molt bona adaptació gràcies al seu patronatge.

Talles: de la 46 a la 56 (home). Disponible per a dona en talles 34 a 46 i per joves de 8 a 16 anys.

Colors: grafit/negre, verd clar/negre, vermell/negre.

PVP recomanat: 189,00 € per a home i per a dona.

129,00 € per als més joves.

ARMILLA WARM UP – WS Ús: esports actius i a l’exterior en temperatures baixes.

Material: Soft Shell Warm amb Windstopper de GTX. Tecnologia: protecció 100% al vent gràcies al Windstopper de GTX. Virtuts: Armilla realment funcional. Molt bona adaptació gràcies al seu patronatge.

Talles: 46 a 56. (home) i 34 a 46 (dona) i per joves de 8 a 16.

Colors: verd clar/negre, vermell/negre.

PVP recomanat: 139,00 € (89,95 € pels més joves)

FUNKTIONS TIGHT Ús: malles ajustades per a entrenament i per a esquí de fons.

Material: “Double Dry” - Poliamida i Elastan.

Tecnologia: tall ajustat i confeccionades amb diferents peces (per millorar l’adaptabilitat) unides amb costures planes.

Virtuts: malles lleugeres i de gran adaptabilitat i realment confortables. Butxaca amb cremallera en la zona lumbar. Genolls protegits a l’interior amb teixit transtex per evacuar la humitat i protegir el menisc.

Talles: 46 a 56 Colors: negre/verd clar, negre/blau Royal PVP recomanat: 89,95 €

32/33

tripa56.indd 33

16/12/2011 16:01:39

esquí de muntanya

ESQUÍ DE MUNTANYA A LA VAL D’ARAN. Ascensió al Montardo

COMARCA: VAL D’ARAN

natura i aventura desembre 2011

tripa56.indd 34

16/12/2011 16:01:45

www.naturaiaventura.cat

El Mont-Arctus o la Muntanya de l’Ós és l’origen del nom d’un dels cims més emblemàtics de la Vall d’Aran, el Montardo, nom que a causa de l’ús i el pas del temps ha esdevingut tal com actualment el coneixem. La visió fàcilment identificable de la seva cara nord des del poble d’Arties, mostra la figura d’un cim esvelt i majestuós i certament captivador que de ben segur despertarà en nosaltres el desig i la impaciència per iniciar el que possiblement sigui una de les ascensions més clàssiques de la Vall d’Aran.

Amb 2.833 metres d’altitud el Montardo ens ofereix un ascens molt variat paisatgísticament, travessant boscos, llacs glaçats i una aresta en els darrers metres cap al cim certament espectacular. Allà ens espera un dels millors miradors sobre la comarca així com de bona part de les valls i cims que l’envolten.

34/35

tripa56.indd 35

16/12/2011 16:01:48

esquí de muntanya COM ARRIBAR-HI: Un cop a la Vall d’Aran ens dirigirem al poble d’Arties, situat a pocs quilòmetres de Vielha seguint la carretera C-28. En arribar-hi prendrem una pista asfaltada que en direcció sud remunta la vall de Valarties. La seguirem fins poc després de travessar el pont del Ressèc, punt on trobarem un aparcament i hi estacionarem el nostre vehicle. Segurament la neu ens impediria seguir més amunt. Ben entrada la primavera si la neu ens ho permet podríem pujar una mica més amunt fins al pont de Rius.

ITINERARI D’ASCENS: Sortim del pont de Ressèc (1.400 m) i remuntem per la pista fins al pont de Rius (1.647 m). Aquesta part de l’itinerari pot estar exposada, després de fortes nevades, als allaus per les canals d’orientació nord-oest que hi ha mil metres per sobre nostre. Des del pont prendrem un camí en direcció S que puja pel bosc i que ens portarà fins a la presa de la Restanca que travessarem fins a l’altre costat on hi ha el refugi de la Restanca (2.010 m). Desaconsellem remuntar les pales de l’esquerra abans del camí del bosc, encara que sembli més atractiu per pujar amb els esquís, a causa de l’alta exposició als allaus.

Des de la Restanca (2.010 m) flanquegem el llac en direcció SE i remunten el barranc per on desaigua l’estany de Cap deth Port (2.240 m). En aquest tram és preferible remuntar pel centre del barranc, ja que és possible la formació de plaques a ambdós costats. En arribar a l’estany i fins que arribem al coll de Oelhacrestada travessarem la vall pel mig allunyant-nos així de la possibilitat d’allaus que puguin caure de les Agulhes deth Montardo. En arribar al coll de Crestada (2.475 m) cal parar atenció a les acumulacions de neu que es poden produir a ambdós costats del coll, especialment durant el descens. Des del coll tan sols ens resta superar l’última pala on cal parar atenció abans d’iniciar l’ascens atès que s’hi formen plaques de grans dimensions que ens poden obligar a desistir en la nostra intenció d’assolir el cim.

Superada aquesta pala arribem a un petit coll des d’on resseguirem l’aresta que ens durà fins al cim.

FITXA TÈCNICA: Desnivell: +/-1.450m.

Orientació: Totes

Horari d’ascens: 5 h.

Dificultat: Mitjana, S3

ITINERARI DE DESCENS: Pel mateix traçat de l’itinerari d’ascens.

natura i aventura desembre 2011

tripa56.indd 36

36/37

16/12/2011 16:01:56

www.naturaiaventura.cat

tripa56.indd 37

16/12/2011 16:02:00

esquí de muntanya

L’esqui de muntanya té a la Vall d’Aran tots els elements necessaris per una pràctica segura gràcies al pioner “Servici de Lauegi” del Conselh Generau d’Aran, que al seu web www.lauegi.conselharan.org manté actualitzacions constants de sobre el risc d’allaus a tota la Vall. La gran quantitat de neu que hi podem trobar durant bona part de l’any potser un risc important en determinats dies i segons les condicions meteorològiques, especialment durant els dies calorosos a l’inici de la primavera. Recomanem visitar aquest web per tal d’escollir la zona on gaudir de l’esqui de muntanya amb el màxim de seguretat possible.

Si voleu informació general d’allotjaments, restaurants o altres activitats esportives que es poden realitzar a la Vall d’Aran o fins i tot contractar un servei de guies per iniciar-vos en l’esqui de muntanya visiteu el web www.visitvaldaran.com.

natura i aventura desembre 2011

tripa56.indd 38

38/39

16/12/2011 16:02:06

www.naturaiaventura.cat

MÉS VITALITAT

LÖFFLER TRANSTEX® Seamless La roba interior funcional de LÖFFLER - confeccionada amb la varietat de teixit TRANSTEX® Seamless – garanteix el màxim confort. El cos es manté eixut i calent gràcies a la tecnologia pròpia de dues capes: el costat interior és de polipropilè i el costat exterior és de modal.

Els millors equips d’esquí del món també confien en la qualitat de LÖFFLER.

www.loeffler.at

tripa56.indd 39

16/12/2011 16:02:09

raquetes de neu

LA RUTA DEL CARACREMADA AMB RAQUETES Un tresc de 4 dies proper i entranyable

COMARQUES: BERGUEDÀ i SOLSONÈS

natura i aventura desembre 2011

tripa56.indd 40

16/12/2011 16:02:17

www.naturaiaventura.cat

La ruta del Caracremada és una travessa de recent manufactura, que consta de quatre a cinc dies de caminada a peu per les muntanyes del Prepirineu de l’Alt Berguedà i l’Alt Solsonès. En concret abasta els massissos de Rasos de Peguera, Serra d’Ensija, Serra del Verd, Serra de Port del Comte, Serra de Busa i, opcionalment, el Pedraforca.

Aquesta travessa, que enguany s’ha consolidat dins de l’escenari de rutes de refugis de Catalunya, ja compta amb mapa propi, (escala 1:30.000 editat per Piolet) i amb un web en diversos idiomes, que serveix de central de reserves.

Una de les curiositats de la ruta del Caracremada és que a l’hivern presenta una versió diferent. Es l’anomenada “ruta amb raquetes”. Aquesta ja no és circular, sinó que és lineal (ja que la part baixa del cercle de la travessa estàndard és de muntanyes relativament baixes on costa molt trobar neu: al voltant de Sant Llorenç de Morunys, Busa, Aiguadora).

40/41

tripa56.indd 41

16/12/2011 16:02:20

raquetes de neu

A

ixí, doncs, comença i acaba en indrets diferents. Té el seu inici en el coll de la Creu del Cabrer (Rasos de Peguera) i el seu final a les pistes d’esquí de Port de Comte (concretament a l’hotel restaurant Golf Natura). La versió hivernal coincideix en els indrets de pernoctació, amb la novetat de la nit a Saldes, que la ruta estàndard tendeix a evitar. Malgrat això, el trajecte és molt diferent i coincideix en molts pocs trams. Es podria dir que si fem ambdues rutes (l’estàndard i la hivernal), tindrem la ferma sensació de fer dues rutes diferents, tot i coincidir en els massissos i en els indrets on fem nit.

La ruta amb raquetes discorre més per pistes i obagues, buscant els vessants on la neu tendeix a conservar-se millor i més temps, i evita cims, a excepció del darrer dia. Amb aquest recorregut ens estalviem els possibles riscos que comporta la presència de neu a la part alta de les carenes i es redueixen el recorregut i els desnivells de les jornades, compensant així la manca d’hores de llum durant els dies curts de l’hivern i el possible alentiment de la mateixa marxa com a conseqüència de la neu.

La millor època per fer la ruta amb raquetes és des de voltants de Nadal fins mitjan febrer, ja que són les dates en què ens assegurarem més possibilitats de fer bona part del trajecte amb les raquetes als peus. Difícilment farem tota la travessa de manera íntegra amb raquetes, malgrat que no és impossible. Depèn sempre de la sort que tinguem i que coincidim amb nevades recents. El que acostuma a ser normal és trobar-hi neu a les obagues per sobre dels 1.500 metres i que les parts més assolellades estiguin nues.

El resum o síntesi de les 4 jornades de la ruta hivernal (versió raquetes) és el següent: 1r: DIA (20,7 km, +438 m, -1.133 m) De Rasos de Peguera baixem vers al despoblat de Peguera i seguim el GR fins al mas de Cal Sec, per pujar des d’aquest al Portell (extrem occidental de la Serra d’Ensija) i davallar per l’obaga d’Ensija fins a la Pleta Palomera i d’aquí fem el descens al càmping Repòs de Saldes. Aquesta jornada acostuma a presentar neu a la baixada de Rasos fins

natura i aventura desembre 2011

tripa56.indd 42

42/43

16/12/2011 16:02:26

www.naturaiaventura.cat

a Peguera i a tot el trajecte que discorre pel vessant nord de la Serra d’Ensija fins a la Pleta Palomera.

2n DIA (15,4 km, +659 m, -429 m): Anem a Saldes i pugem vers al mirador del Gresolet, tot seguint un PR. Des del mirador flanquegem per la pista que transcorre al peu de la majestuosa paret nord el Pedraforca, fins al Collell i des d’aquí davallem en direcció oest vers a la vall de Cerneres per tornar a saltar cap al sud pel coll de Font Terrers, fins al poble de Gósol i d’aquí al molí de Gósol, on farem nit. En aquest tram acostuma a haver-hi neu per anar amb raquetes a tot el que és la travessia del mirador de Gresolet al Collell i la davallada inicial a la vall de Cerneres.

3r DIA (18,4 km, +1.049 m, -459 m): Des de Gósol pugem cap a l’est al Coll de la Mola, que traspassem (seguint les marques de GR) per fer després un llarg flanqueig a

tripa56.indd 43

16/12/2011 16:02:31

raquetes de neu

l’obaga de la Serra del Verd, tot passant pel Pont de la Plana i l’anomenada Obaga Fosca. Arribem al coll de Port i ja per carretera (3 quilòmetres) anirem a parar al refugi de l’Arp, que és el final d’etapa i en el qual tenim grans possibilitats de gaudir d’unes postes de sol inoblidables. Aquesta tercera etapa acostuma a presentar neu a tot el sector d’obaga de la Serra del Verd fins al coll de Port.

4t DIA (8,1 km, +541 m, -761 m): Pugem per l’itinerari de raquetes habilitat per les pistes d’esquí nòrdic de Tuixent-Lavansa fins a la Tosa Pelada i des d’aquí, anant vers al sud, assolim el cim més alt de la Serra de Port del Comte i davallem a l’extrem de les pistes d’esquí de Port del Comte, sense necessitat d’entrar-hi, fins a arribar a l’hotel Golf Natura, on gaudirem d’un bon dinar de comiat. Aquesta jornada acostuma a ser practicable amb raquetes al 100x100.

Per fer la ruta amb raquetes no caldrà piolet, però si que poden resultar imprescindibles els grampons, sobretot en la segona jornada, en la qual passem per les torrenteres glaçades de la cara nord del Pedraforca que sovint converteixen part del camí en una veritable pista de patinatge.

RAMON VILA, EN CARACREMADA En Caracremada –el personatge que ens ha inspirat a donar nom a la ruta– va ser el darrer maqui català que va lluitar contra el franquisme. Es tractava d’un llop solitari lluitador i perseguit, que molt abans de morir cosit a trets ja tenia ben clar quin seria el seu destí. En Caracremada, nom amb què es coneixia Ramon Vila, era un berguedà nat al poble de Peguera.

Ramon Vila Capdevila (Peguera, Berguedà, 1908-Castellnou de Bages, 1963) conegut també amb els sobrenoms de Caracremada, i Peus llargs va ser un anarcosindicalista de la CNT durant la Segona República Espanyola.

Combatent en la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial i guerriller antifranquista fins a la seva mort el 1963. Va ser el darrer maqui que va plantar cara al franquisme. Sempre va demostrar un gran valor,

natura i aventura desembre 2011

tripa56.indd 44

atreviment i coneixement del medi geogràfic que li van permetre una llarga vida de clandestinitat i sabotatge al Règim, fins que, en una emboscada a Castellnou de Bages, va caure mort per les bales de la Guàrdia Civil.

Des de l’organització de la ruta oferim la possibilitat de gestionar la integritat de les reserves, amb un preu més econòmic que inclou tots els àpats i allotjaments, el mapa, una samarreta tècnica exclusiva de la ruta i un dossier informatiu, a més de poder optar als diferents serveis annexos (com la sauna o jacuzzi al càmping de Sal-

des), també a preus més avantatjosos. Ara tenim en projecte l’edició d’un petit llibre fotogràfic, que també entrarà dins del preu com opció al mapa. Val a dir que la ruta està guanyant una bona consideració gràcies al tracte rebut en els diferents establiments i al bon menjar.

Trobareu més informació al web: www.rutacaracremada.com, al Facebook: Ruta Caracremada; enviant un mail a caracremada@ live.com o trucant al telèfon 615626813.

TEXT: PAKO CRESTAS

44/45

16/12/2011 16:02:35

www.naturaiaventura.cat

tripa56.indd 45

16/12/2011 16:02:39

alta muntanya

LA PICA CERVÍ DE DURRO (2.652 M) per l’aresta nord/nord-oest en hivernal

COMARCA: ALTA RIBAGORÇA

ESTÈTICA, MÀGICA I SEDUCTORA Damunt de les pistes de Boí Taüll destaca una piràmide blanca d’estètica gairebé insultant; de línies perfectes i agosarades, seductora com poques presenta una dificultat més que assequible. Pujar la pica Cerví de Durro per l’aresta nord/nordoest, és una de les ascensions més interessants de la regió.

NATURA

“Per a tu Judith, que has gaudit plenament de la màgia d’aquesta aresta.”

natura i aventura desembre 2011

tripa56.indd 46

46/47

16/12/2011 16:06:11

www.naturaiaventura.cat

L

a Vall de Boí és el paradís de l’esquí de muntanya, també de les ascensions a cims de tres mil metres. I per què no? De l’escalada de cascades de gel i de l’escalada esportiva i clàssica.

Per rematar, la vall també té el seu Cerví... és aquest el paradís dels esquiadors i dels alpinistes? Probablement sí.

No obstant això, l’arribada de les neu permet moltes altres activitats i les arestes nevades en són un bon exemple.

D’entre la varietat i qualitat, atesa la seva bellesa, estètica i relativa poca dificultat tècnica, hi destaca l’aresta N/NW de la pica Cerví de Durro, una gegantina piràmide blanca, somni hivernal de molts esquiadors i alpinistes!!

CA ESEMTÈ C N I R DE D F I TX A E M I R P : DEL ÈPOCA ITJAN MAIG. ONS, GRAMM ST BRE A L: PIOLET,BA ORDINO, A I ,C MATER RNÉS, CASC ESTACA, UN A NA PONS, LLA RGUES, U I PALA. S DA BAGUE A RVA, SON S ESCA, L EO O CA RG AFIA: PIRIN RLES GEL. R G CA O BIBLI ÁCILES, DE F S LADA L, 2009.

VE DESNI

ACCÉS I PUNT D’INICI: Cal arribar a l’estació d’esquí de Boí Taüll Resort, situada a la Vall de Boí. El punt de partida és l’aparcament (2.040 m) de les pistes.

APROXIMACIÓ: Fàcil, curta i evident!

Des de l’estació es gaudeix d’una panoràmica molt bonica sobre la pica Cerví de Durro.

La seva piràmide destaca poderosament.

Des de l’aparcament del Pla de les Vaques (2.040 m) ens dirigirem generalment en sentit sud-oest, pujant per qualsevol de les pistes d’esquí del pic de la Pala de Ginebrell.

N’hi ha una (la situada més a l’esquerra) que passa a pocs metres del coll de les BasseNATURA 011-2011:Layout 2

39,95

24/11/11

€

20:37

Página 1

129,95

29,95

€

€

TERNUA BRUCK JKT BACLAY JKT

EIDER FORNET PULL / ZIP HOOD

39,95

€

THE NORTH FACE NSE MULE

109,95

€

WOMEN

EIDER PAREL JKT

WOMEN WOMEN

Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line: www.aresta.com

tripa56.indd 47

16/12/2011 16:06:18

alta muntanya

tes (2.285 m), punt d’inici de l’ascensió a l’aresta N/NW de la pica Cerví de Durro. Cal preveure uns 35-40 minuts per fer aquesta aproximació.

L’ITINERARI: Situats al coll de les Bassetes (2.285 m), davant nostre s’aixeca orgullosa i desafiadora l’aresta de la pica Cerví de Durro. Les vistes són fantàstiques!.

Una mena de subaresta o aresta gairebé horitzontal protegeix la veritable aresta nord/nordoest. Ataquem aquesta subaresta directament, per uns pendents d’uns 30º d’inclinació.

Després d’una seixantena de metres de forta pujada, arribem a un tram força horitzontal i estètic. El tram és senzill però bastant aeri, i cal anar amb molta cura amb les cornises que hi ha a l’esquerra, i que solen sobresortir més d’un metre damunt del buit.

Sense gaires problemes s’arriba a l’inici de la veritable aresta N/NW. La primera part de l’aresta, tot i tenir un pendent força dret, encara és bastant ample.

Escalem aquesta primera part, on segons les condicions, trobarem un pendent màxim –però mantingut– de 35º-40º d’inclinació, normalment sobre neu dura.

50 o 60 metres de desnivell més amunt l’aresta suavitza una mica el pendent, però a partir d’aquí esdevé cada vegada més estreta i aèria. Les vistes sobre les pistes són espectaculars. Un bon balcó!!

Una mica més amunt superem un segon ressalt, molt més curt d’uns 30º. A partir

natura i aventura desembre 2011

tripa56.indd 48

27.08.11

d’aquest punt l’aresta es converteix en un estret i dret tobogan molt aeri. A banda i banda hi ha un estimball d’alguns centenars de metres de desnivell. Cal anar amb molta cura amb les cornises que hi ha a l’esquerra.

La dificultat? Com totes les arestes és difícil de catalogar per no dir impossible. L’aresta és estreta, aèria i té un pendent de 30º. La neu sempre sol estar molt dura, i fins i tot

glaçada. No és gaire tècnica, però una caiguda gairebé segur que seria fatal.

D’aquesta manera s’arriba al darrer tram de l’ascensió. Assolim un petit cim rocallós, des d’on es veu el veritable cim, i tot seguit ens enfrontem als darrers cinquanta metres de desnivell de l’aresta, que presenta el tram més espectacular de tot l’itinerari.

L’aresta sol estar molt esmolada i és literal-

48/49

16/12/2011 16:06:28

www.naturaiaventura.cat

ment impossible d’escalar-la. El més aconsellable és pujar pels pendents de la dreta.

Aquests són molt aeris i exposats. Si el terreny està molt glaçat (com m’ha passat en les dues últimes ascensions), el piolet, els grampons i la corda esdevenen imprescindibles. Aquest darrer tram de l’aresta sol presentar seccions de terreny mixt fàcil però exposat.

Un parell de metres abans d’arribar al cim l’aresta remata amb un ressalt força dret (40º) de gel i roca. Finalment s’arriba al cim de la pica Cerví de Durro (2.652 m). Un dels grans miradors de la Vall de Boí.

EL DESCENS: El més aconsellable és fer-ho per la mateixa aresta. Molta atenció!

També és pot davallar per l’aresta est fins al Port d’Erta, i una vegada aquí tornar a l’aparcament seguint les pistes d’esquí. És una mica més fàcil, però els pendents també són bastant drets.

27.08.11.1/2p gina NATURA 28/8/11 09:57 P gina 1

TEXT I FOTOS: CARLES GEL C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

40/41

tripa56.indd 49

16/12/2011 16:06:31

LA GUIA DEL

turisme actiu

ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu...

L’ALT EMPORDÀ

EL BAIX CAMP

EL MONTSIÀ

CAMPMANY

MONTBRIÓ DEL CAMP

SANTA BÀRBARA

TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones.

C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com

ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables.

Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari.

Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com

L’ALT PENEDÈS LAVERN (SUBIRATS)

HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània.

Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com

EL BAIX EBRE

SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA

EL PERELLÓ

HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés.

Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com

DELTEBRE

RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta.

C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162

HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant.

Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es

BERGUEDÀ VILAFRANCA DEL PENEDÈS

BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes.

C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com

L’ANOIA

GÒSOL

ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Punt de partida per fer excursions al Pedraforca, serra del Cadí, Ruta dels Bons Homes...

Molí de Gòsol, s/n. Mòb.: 636564310 www.molidegosol.com

EL BRUC

RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics.

Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com

SALDES

HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant.

Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com

HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports I el Parc Natural del Delta de l’Ebre. Gaudirà de les Vies Verdes amb bicicleta o a peu.

Excursions 4x4 pel DELTA I ELS PORTS Winsurf a les platjes del Parc i tota mena de activitats nautiques.

Tel. 977719017 - diego@hoteldiego.com www.hotelrestaurantdiego.com

LA SELVA ARBÚCIES

RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí.

Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es

VALLÈS ORIENTAL SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY On podreu gaudir, al menjador i a la terrassa, de bons àpats tradicionals i a la vegada sofisticats, barreja del millor de la cuina catalana amb productes de D.O. de Lleó. L’especialitat del xef són els arrossos, siguin risottos o caldosos.

Crta del Montseny, 406. Tel 938 482 805 www.lavalldelmontseny.com

SANTA MARIA DE PALAUTORDERA FONDA EL TURÓ DE L’HOME Situat al centre de Sta. Maria de Palautordera. Tracte familiar amb més de 100 anys d’experiencia. Especialitat en caça i bolets.

Cuina casolana.

Plaça Major, 6. Tel. 938 480 027 www.turodelhome.com

ORIENTAL

tripa56.indd 50

16/12/2011 16:06:42

1533-2011 Natura i Aventura 210x280.pdf

1

09/06/11

11:52

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

tapesNiA56.indd 44

15/12/2011 11:00:15

36

tripa57.indd 39 5 tripa51.indd

23/01/2012 18:06:27 11:35:35 09/06/2011