57
GENER 2012
PEL REGNE BOSCÀ DE L’AIGUA
Una mirada diferent al riu més important del país
PER LA SERRA DE CURULL Els dominis senyorials del mil•lenari cavaller Milany GRA DE FAJOL PETIT Esprement la llimona
tapesNiA57.indd 1
20/01/2012 12:35:15
tapesNiA57.indd 2
20/01/2012 12:35:18
www.naturaiaventura.cat
57
GENER 2012
PEL REGNE BOSCÀ DE L’AIGUA
Una mirada diferent al riu més important del país
FONS
CTIVE SHELL.
ESPORT DE FONS. er, fabricades amb tra la pluja i el vent. A més ta. El teixit està compost TIVE SHELL amb unes etes i el clima corporal es. en qualsevol situació manera permanent.
PER LA SERRA DE CURULL Els dominis senyorials del mil•lenari cavaller Milany GRA DE FAJOL PETIT Esprement la llimona
Imatge de portada: Entre cingleres, abismes i esperons vertiginosos s’amaga l’esglesiola de Sant Salvador de les Espases.
JAQUETA GORE-TEX® ACTIVE SHELL 14130 HR
www.loeffler.at
tapesNiA57.indd 1
20/01/2012 12:35:15
ANY VII. NÚM. 57 GENER 2012
TIRADA: 15.000 EXEMPLARS
editorial
Direcció: Jordi Fernàndez Correcció: Ferran Ballester Publicitat: NATURA I AVENTURA Marc Duran Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Jaume Guillot
Col·laboradors: Carles Gel Anna Parra Pako Crestas Juan Carlos Borrego Albert Brignardelli Albert Beneït Miguel Rosa Roberto Edu Abad Esther Cot
Edita: H4XORS S.L. Avda. de Roma, 152 entl-1ª 08011 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat
De nou i com cada any per aquestes dates revifa la polèmica per la convivència que han de dur a terme diferents col·lectius als espais naturals del nostre país. Un cop més, hem de lamentar un accident mortal que ha costat la vida a un jove de 25 anys quan es trobava recollint fruits en una zona boscosa propera al santuari de la Mare de Déu del Mont. El jove ha estat abatut per un caçador que l’ha confós amb un porc senglar, un lamentable accident similar al que fa 20 anys es va produir en aquesta mateixa zona i que, de ben segur, si no es prenen mesures es tornarà a repetir en un futur. El marc legal pel qual es regula la caça al nostre país és vigent i no s’ha modificat des de 1970 i, des de llavors, els usos dels espais naturals han experimentat un canvi significatiu. L’augment de les activitats esportives i d’oci en aquests espais, juntament amb el buit legal, generat per una normativa desfasada, han provocat en els darrers anys un notable increment del número d’accidents. Ja comença a ser hora que l’òrgan competent intervingui i obri un debat necessari entre totes les parts implicades abans que haguem de lamentar més accidents innecessaris. Com es poden compaginar dues activitats tant antagòniques com l’excursionisme i la caça? Poden realment conviure? Són dues preguntes, entre moltes altres, que al nostre col·lectiu ens preocupa i que al nostre parer necessiten una resposta urgent.
L’equip de NATURA I AVENTURA
Natura i Aventura és membre de:
Dipòsit legal: B-51.197-2006
Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03
tripa57.indd 3
23/01/2012 11:35:24
Sumari
06
rutes a peu 06
Per la serra de Curull
fauna autòctona 12
La cabra salvatge
bicicleta de muntanya 14
Mura, Talamanca i Rocafort...
escalada en corredors 20
El Gra de Fajol Petit
senderisme familiar 26
Pel regne boscà de l’aigua
fotografia 32
La llum
vies ferrades 36 20
Via ferrada de Thaurac
directori 42
Planifica les teves sortides
36
natura i aventura gener 2012
tripa57.indd 4
04/05
23/01/2012 11:35:34
tripa51.i
36
tripa57.indd 39 5 tripa51.indd
23/01/2012 18:06:27 11:35:35 09/06/2011
rutes a peu
PER LA SERRA DE CURULL Els dominis senyorials del mil·lenari cavaller Milany
COMARCA: OSONA
Viure és un plaer fascinant. És el conjunt de sensacions que recull un ésser viu; i ningú, en condicions normals, no vol fugir de la vida i somia en allargar-la tant com pot. Però alhora viure també pot esdevenir la tortura més indigesta si les sensacions són recargolades i enrevessades. Dues experiències de les quals de segur ens pot parlar el llegendari cavaller Milany des de fa deu centúries o més.
natura i aventura gener 2012
tripa57.indd 6
23/01/2012 11:35:40
www.naturaiaventura.cat
06/07
tripa57.indd 7
23/01/2012 11:35:44
rutes a peu
U
na família travessava el bosc a ritme lent, fruint de la bellesa del paisatge hivernal. Durant la nit havia caigut una nevada descomunal i la neu s’aguantava sobre les branques dels arbres, que se cenyien sobre la traça del camí ensucrat. De tant en tant el pare picava amb un dels pals una de les branques més carregades que trobava al seu pas, i el polsim de neu esquitxava la canalla i la dona, amb la consegüent hilaritat. L’acció s’anava repetint conforme s’endinsaven en el bosc, cada cop més salvatge i feréstec. Llavors el pare, gran coneixedor de la rondallística de la comarca, va començar a explicar velles històries de llops i senyors feudals, la majoria inventades, amb la intenció de crear un clima de por enmig del fred de l’excursió. Però eren tan recargolades i fantasioses, que els fills de seguida s’adonaven de l’engany. Alçaven veus de protesta, riallers, ajupits per recollir palades de neu flonja que tot seguit usaven de projectil, una neu que conforme passava el matí s’anava aigualint. De mica en mica els arbres ploraven flocs i unes gotellades profundes foradaven el terra i el sotabosc enfarinat, de tal manera que a poc a poc l’escalf de l’avenç del dia retornava els colors habituals del bosc silenciós. natura i aventura gener 2012
tripa57.indd 8
Quan ja tornaven cap a Vidrà el soroll inequívoc del trot d’un cavall va captar l’atenció de la família. Era una animal negre i brillant que salvava els obstacles naturals amb elegància, conduït magníficament per un home baixet i cepat que vestia una armadura lluent. La família es va aturar a mirar l’estranya cavalcada, veloç, gairebé a pocs pams dels seus nassos congelats. El genet va desembeinar una espasa i va atacar uns branquillons tendres que li feien nosa i, sense deixar les regnes amb l’altra mà, la va embeinar amb destresa. –Què hi ha alguna fira medieval pels voltants, mare? La seva dona va encongir les esquenes alhora que torçava els llavis. No en tenia ni idea. Bèstia i genet eren a cada instant un punt cada cop més diminut, enxiquit enmig de la fronda mig gris mig blanc del bosc nu dels primers dies de gener. –Ostres, com no hi he caigut abans! –va exclamar el pare cofoi i exultant–. Som uns privilegiats: aquell no és un altre que el cavaller de Milany, el vell dominador d’aquestes contrades des de fa mil anys. La llegenda,
és certa. Ho podeu comprovar perfectament. Amb les cèl·lules injectades d’adrenalina el pare va començar a narrar l’antiga rondalla que parla d’un cavaller poderós que se sentia ben a gust en la seva terra, aquella que ells havien triat per fer una excursió, aplicant la seva llei i vivint a cor què vols. Caçava amb falcons, s’enllitava amb boniques donzelles, lluitava contra els seus enemics, servia el seu rei amb honor i fidelitat, engolia les millors menges i vestia a la moda, allà, al seu castell inexpugnable. Tan rebé s’hi estava en aquelles terres que abassegava, que no volia per a res de morir-se i abandonar els plaers de la vida regalada. I aquella cabòria era el seu suplici, el seu neguit més feixuc que el corcava i el corcava cada nit abans de quedar-se adormit. Morir-se li era un terror potent, pensar en la mort era el pitjor dels turments. –Tant era la seva preocupació i la seva estima per la vida –va continuar la rondalla el pare– que un dia se li presentaren els poders ocults. Ja ho sabeu, tota la colla de dimoniets de l’infern. Sabedors de les seves ànsies, li van proposar un tracte: li perllongarien la vida fins que ell se n’afartés, fins que ell triés voluntàriament deixar-la. A canvi
08/09
23/01/2012 11:35:50
www.naturaiaventura.cat
tripa57.indd 9
23/01/2012 11:35:56
rutes a peu
calia que vengués la seva ànima al diable. El cavaller, poc servent de la religió catòlica, va acceptar alegrement, gaudint d’allò més sense pensar en la mort mai més. I, sabeu, nois, quin encanteri havia de fer si volia acabar la seva vida? Els nens, encara pendents del relat per la màgia del moment i la incògnita del final, no van articular cap paraula de resposta, i fou el pare mateix qui de seguida es va apressar a solucionar l’enigma. –Doncs un dimoniet va treure una soca de roure. Bé, en realitat era una escultura del cavaller feta de fusta. Per morir i baixar a
l’infern el cavaller havia de cremar-la. Això l’obligava a conservar-la fins al moment de la decisió, si no estaria condemnat eternament a viure en aquelles terres. I pel que sembla, després de mil anys encara no ha volgut abandonar els seus dominis i diuen els pastors, els excursionistes i els llenyataires que el veuen cavalcar per tot el terme. –I no se n’ha cansat mai, d’aquesta vida? –la mare havia articulat la pregunta sense meditar-ho gaire, atreta per la història. Un cop feta s’havia penedit immediatament, ja que amb aquell dubte demostrava una creença ferma en la llegenda. –I tant, i tant! Amb el pas inexorable del
temps la manera medieval de viure, el pensament feudal, els costums i fins i tot la llengua anaven evolucionant i canviant. Però ell no, tossut en la seva època. Algú que ha parlat amb ell li ha confessat que està fatigat, amargat i sol, fart de viure. Tanmateix mai no ha volgut posar fi al seu pas pel món dels vius. Sense adonar-se’n van reprendre la marxa cap al final de l’excursió. La mudesa de la boscúria els feia rumiar sobre la immortalitat i sobre el poder de decidir quan un es mor. Quan s’atansaven a les cases de Vidrà el fill petit va descobrir una casa envoltada
natura i aventura gener 2012
tripa57.indd 10
23/01/2012 11:36:05
www.naturaiaventura.cat
d’heura, encara amb algunes pinzellades de neu. De la xemeneia brollava un fum negre que perfumava a llar els contorns de la casa. Al llindar hi havia un feix de llenya abandonat, un forat no massa gran i una muntanyeta de terra. Algú hi havia cavat recentment. De sobte van sentir un renill. Fou instants abans que el cavall negre sortís corrents en direcció al riu. Ningú el cavalcava. –Has vist això, pare? –És el cavall de...
–Cavaller de Milany, sisplau, no ho faci, no llenci la seva figura al foc. No es mori. Sí, mil anys són mil anys i tot té la seva fi, però les persones som uns lluitadors i hem d’assumir la vida tal com bé. Vostè té un poder envejable. Gaudir-lo és...
rutina diària, de fusionar-me amb el passat, de combregar amb els avantpassats. Amb la cua entre les cames el pare no té altre remei que la disculpa, i aviat la família, capcota, és davant el cotxe després d’una breu caminada. Quan la mare treu el clauer i pitja el botó que obre les portes, no pot reprimir la rialla. –Has fet el ridícul, pare.
El cavaller va tancar els ulls i, per aturar l’allau de paraules del pare li va tapar la boca. –Miri, senyor. No sé de què m’està parlant. Fa anys vaig comprar aquesta casa forestal per passar-hi els caps de setmana. M’agrada la llar de foc i muntar a cavall. I en la intimitat, coi, m’agrada vestir-me de medieval. És..., com li ho diria, una manera de fugir de la
ÈPOCA: TOT L’ANY TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DURADA: 4-5 H
Travessem el poble de Vidrà seguint la carretera per la qual hem arribat i ens dirigim cap al càmping de Vidrà. Abans d’arrivar-hi prenem un trencall a mà dreta (1) seguint les indicacions del Salt del Molí i la Tosca de Degotalls. Des d’aquí i fins a trobar la cruïlla del Salt del Molí seguirem els senyals de pintura de color groc del PR-C-47. Tombem a mà esquerra i deixem enfront nostre el mas del
I no pararan de riure en tota la conducció cap a casa, embolicats en la sensació que el passeig pel bosc, les llegendes i la caminada purifiquen les ànimes i injecten, no l’elixir de la vida eterna, però sí el xarop que ens ajuda a digerir els mals passos de la vida. TEXT: JUAN CARLOS BORREGO
ASCENS ACUMULAT: 700 M RECORREGUT: 12,5 KM DIFICULTAT: MITJANA
LA RUTA PAS A PAS
FITXA
No va acabar la frase. Com un huracà va volar cap a la porta de la casa, oberta de bat a bat. La resta de la família va dubtar, però el van seguir, això sí, lentament, com un lladre que viola la propietat aliena i no vol ser descobert. Quan per fi entren en la casa es troben una escena impactant. El pare està
arengant el llegendari cavaller, que encara vesteix la cuirassa. Amb les mans l’han enxampat amb una escultura de fusta.
Cavaller (2). Immediatament després de passar per davant de l’estació d’aigües residuals de Vidrà trobem una cruïlla (3) on seguirem el sender que marxa a mà esquerra i que es dirigeix cap al Salt del Molí pel pont romànic i el Puig de l’Àliga. Després d’una forta baixada arribem al pont de Salgueda (4) per on travessarem la riera de Sant Bartomeu. Trobem una nova cruïlla. El sender que
davalla per mà dreta ens duu en pocs minuts fins al Salt del Molí (5) (recomanable de visitar). Nosaltres, però, seguim a l’esquerra i amunt fins que després d’un petit coll iniciem els descens fins al torrent de Salgueda. Travessem el torrent de Salgueda (6) i el resseguim aigües amunt en direcció sud-est. Seguirem aquesta pista ampla i fressada fins a arribar al mas de Salgueda (7) on prenem un corriol que neix a la part posterior del mas i que s’enfila fins al coll de la Coma del Coll (8). Un cop al coll trobem un rètol indicatiu que ens informa d’on som i la direcció a seguir per assolir el cim del Puig de les Àligues (9), a l’esquerra i amunt resseguint la carena. El sender fins al cim és evident i fàcil de seguir malgrat que en els darrers metres haurem de superar una petita grimpada. Assolit el cim desfem el camí fins al coll (8) i prenem un corriol en direcció nord que davalla fortament. El camí ressegueix en tot moment una riera aigües avall i està senyalitzat amb fites. Cal parar atenció a la traça del camí per no tenir problemes d’orientació. El sender desemboca a una pista ampla (10) que seguirem cap a mà esquerra en direcció oest. Retrobem el senyal grocs del PR-C-47 que ens arriben a mà esquerra. A partir d’aquest moment els seguirem fins a arribar de nou al poble de Vidrà. Deixem la pista ampla (11) per la qual veníem i prenem un sender a mà esquerra i amunt que en pocs minuts ens durà fins a Vidrà.
10/11
tripa57.indd 11
23/01/2012 11:36:09
fauna autòctona dels Països Catalans Fitxa 13
La cabra salvatge: l’escaladora dels sostres catalans
Albert Beneït Rochés Agent rural
Dels cinc ungulats que podem trobar al nostre principat (cérvol, cabra salvatge, isard, porc senglar i cabirol), fins ara només n’hem parlat de dos: del senglar i del cabirol. És de justícia que avui parlem del nostre escalador més espectacular, la cabra salvatge. Si bé en un principi aquesta només la trobàvem als Ports de Tortosa, com veureu més endavant, i com molts de vosaltres ja sabeu, veureu que la cabra salvatge també la trobem des de l’any 1995 a la nostra muntanya per excel·lència, al parc de la muntanya de Montserrat. Però comencem pel principi.
L
a cabra salvatge, en llatí Capra pyrenaica hispanica i en castellà cabra montés, és un mamífer de la família dels bòvids avantpassat de la nostra cabra domèstica. Desgraciadament és l’única subespècie que tenim a casa després que s’extingís la Capra pyrenaica pyrenaica. Les femelles poden arribar a mesurar 1,20 m de llarg i 60 d’altura a la creu, amb un pes que pot arribar als 45 kg. Per contra, els mascles poden arribar als 150 cm de llarg arribant a tenir una alçada de 76 cm a la creu, amb un pes màxim de 110 kg. El seu color varia segons l’època de l’any: a l’hivern grisenc i, després de les mudes d’abril i maig, marronós i/o
canyella. Tots dos sexes tenen taques fosques a la part inferior de les potes. En canvi, només els mascles adults en tindran als costats, espatlles i ventre. Com més adults, més foscos seran els exemplars. Tanmateix, la part central d’ambdós sexes serà blanca i la seva curta cua, negra. Els mascles també disposen de barba de color fosc. Sens dubte, el seu tret morfològic més espectacular i visible són les seves banyes. En el cas de les femelles, aquestes són bastant curtes i similars a les d’una cabra domèstica. En el cas dels mascles són notablement més gruixudes i, com més adult sigui l’exemplar, més llargues seran aquestes, i poden arribar al metre de llargada en exemplars força
adults. Aquestes banyes seran les que marcaran l’estatus del mascle i seran les que utilitzaran per lluitar entre ells i poder així guanyar un harem de femelles. La cabra salvatge habita monts boscosos i a l’hora rocosos de tota la Península on la seva extrema agilitat per a pujar per parets rocoses la converteix en un difícil objectiu. Les trobarem en alçades a partir dels 500 m fins als 2.500 m. Si bé fins fa poques dècades només la trobàvem als Ports de Tortosa, des de 1995 es va iniciar un projecte de reintroducció a la muntanya de Montserrat. Els resultats d’aquest projecte han estat espectaculars i, any rere any, el seu nombre ha crescut de manera important. Es regulen mitjançant la caça selectiva per tal que un excés de població no els provoqui problemes de tipus genètic o malalties. La cabra és un animal remugant que menja escorces, brots d’arbusts i arbres i també plantes herbàcies. Durant l’època de l’estiu se solen trobar més als cims buscant pastures mentre que a l’hivern tendeixen a baixar més d’alçada buscant refugi i aliment a les zones boscoses. Serà un bon moment, doncs, per poder veure-les, especialment quan les cabres entren el zel, aproximadament als mesos de novembre i desembre. És llavors quan els grans mascles, cegats pel zel de les femelles, es deixen veure més al públic i lluiten entre ells per obtenir el favor d’un major nombre de femelles.
Fotografia 1: detall del cap i les banyes de la Capra pyrenaica
natura i aventura gener 2012
tripa57.indd 12
Un cop el mascle tingui el seu harem i cobreixi les femelles, aquestes gestaran durant aproximadament 3 setmanes a 1 mes per parir 1 o 2 cries. Un cop passada aquesta època, els mascles tornaran a anar pel seu
12/13
23/01/2012 11:36:12
www.naturaiaventura.cat
compte, solitaris o en petits grups de mascles, per formar les femelles petits grups amb el/s seu/s cabrit/s i amb alguna altra família composada també per mare i fill/s.
Fotografia 2: les grans banyes d’un mascle adult
tripa57.indd 13
Les pistes que ens deixaran les cabres per seguir-les, a banda d’alguna que altra pedra despresa pel seu caminar que caurà sobre el nostre cap, seran sobretot els seus excrements. Semblants a pinyols d’oliva de color negre són bastant semblants als de les cabres domèstiques. La seva mida aproximada és de 2 x 1 cm i els trobareu en petits grups escampats pels seus passos. Si esteu una mica de sort, a més, podreu trobar restes del seu pelatge en llocs on han ajagut o passat. I si encara esteu més de sort podreu sentir els seus xiscles en ser descobertes per vosaltres i gaudir així de la seva fantàstica capacitat per escalar les roques més infranquejables. No dubteu a intentar veure-les però, sobretot, no intenteu de seguir-les muntanya amunt, segur que fracasseu.
23/01/2012 11:36:17
rutes en BTT
MURA, TALAMANCA I ROCAFORT Pel nord del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt
COMARCA: BAGES
Diu una vella dita: “Mura, Talamanca i Rocafort, tres pobles de la mala mort”. Però la realitat d’aquests tres pobles de la ruta és ben diferent: són actualment tres preciosos pobles amb racons farcits d’encant, entre cases magnífiques al peu de bellíssims carrerons curosament empedrats.
natura i aventura gener 2012
tripa57.indd 14
23/01/2012 11:36:21
www.naturaiaventura.cat
14/15
tripa57.indd 15
23/01/2012 11:36:25
rutes en BTT
I
és que per aquestes terres transcorre l’antic camí ral que unia Barcelona i Lleida, passant per Manresa. En un territori que fins i tot avui ens sembla esquerp i auster, durant molts segles el camí ral estava envoltat de vinyes, entre masos imponents i magnífics hostals que donaven sustentació als habitants del país... i també a bandolers com el conegut Capablanca. La plaga de la fil•loxera de finals del XIX va marcar l’inici de la davallada. La revolució industrial, el desenvolupament de les colònies tèxtils, l’afermament de l’eix del Llobregat com a nou eix de comunicacions, comportà la lenta però constant regressió del territori. Si a mitjan segle XIX a Mura hi havia gairebé 900 habitants, a les acaballes del segle XX, gairebé no sobrepassaven els 150!! Tanmateix, la bonança econòmica del tombant del segle amb el ressorgiment de les segones residències i del turisme rural, ha donat als tres pobles una nova oportunitat de transformació i recuperació extraordinària. On abans hi havia un massot gairebé a punt d’esfondrar-se al peu d’un carreró fangós, ara hi trobem un magnífic hostal arran d’un carreró bellament empedrat. La transformació de tots tres pobles, sobretot de Talamanca i Mura, ha estat impressionant. Comparant fotos de principis
natura i aventura gener 2012
tripa57.indd 16
de segle amb actuals hom s’adona de la “brutalitat” del canvi. Durant la ruta anirem trobant diverses pistes sobre aquest passat que els malaurats incendis dels darrers anys han posat encara més al descobert: per tot arreu apareixen restes dels marges de les antigues feixes de vinyes i multitud de cabanes de pedra, fins i tot als racons més allunyats, símbol d’una època on la vida estava dedicada plenament al camp. LA RUTA: La ruta és dura; no només pels gairebé 60 km (57,81, per ser exactes), sinó sobretot pels 1.430 metres de desnivell acumulat agreujats per l’existència de diverses rampes de fins al 19% de pendent, alguna de força llarga. Per tant, si la condició física no és prou bona, es pot fer la ruta en dos dies, o bé retallar per carretera un dels trams del final més exigents, entre Mura i Rocafort. El punt de sortida és l’aparcament del centre comercial ubicat al davant de la caserna dels Mossos d’Esquadra de Manresa. Des d’allà, seguint el circuit, es travessa la carretera C-1411 per sota i l’autopista
de Manresa per sobre. Tot plegat, per anar a buscar el riu Llobregat. Es continua riu amunt fins a la passarel•la ubicada a uns 750 metres abans d’arribar a Sant Benet del Bages (que val la pena visitar), per on es travessa el riu i que marcarà l’inici de la pujada pels boscos de Sant Esteve. Un cop a dalt, es va carenant i gaudint del primer tram de bones vistes fins que la ruta condueix de nou al fons de la vall, seguint la riera de Talamanca. Entre zones amplament cremades apareixen espessos boscos mediterranis de matollars, alzines i pinedes. No costa gaire imaginar-nos com deuria ser aquest paisatge abans dels nombrosos incendis esdevinguts en els darrers anys...! L’ascensió final a Talamanca és de les que no s’obliden: en aproximadament 1 km es pugen 150 metres de desnivell!! A Talamanca, però, val la pena aturar-s’hi, deixar-se embolcallar pel seu entorn, recórrer els seus carrers, apropar-se al castell... Talamanca té un encant especial. A Talamanca hi ha vida, dia a dia, de no només estiuejants sinó de famílies que hi resideixen habitualment. En cap moment es té la sensació d’abandonament; ans al contrari, d’un poble on els seus habitants tenen cura dels seus carrers i places,
16/17
23/01/2012 11:36:32
www.naturaiaventura.cat
dels racons bellíssims que anem descobrint per uns carrers que suaument s’enfilen fins a la part alta, rere el castell. De fet, Talamanca és coneguda sobretot per la batalla que du el seu nom i que tingué lloc durant la Guerra de Successió el 13 d’agost de 1714 i amb la derrota i retirada de les tropes borbòniques en aquest indret. Passat Talamanca i fins a Mura són 13 km per un constant i exigent trencacames: primer caldrà baixar al torrent d’en Güell i tot seguit la pista s’enfila per un tram a voltes de ciment des d’on es gaudeix d’unes vistes de Talamanca encisadores. Passat el tram de carena, la pista descendeix de nou, però ara bruscament, fins al punt que tot i que torna a ser recoberta de ciment cal ser curós amb els frens. Amb el GPS, posteriorment, es descobreix el perquè de l’olor a cremat dels frens: en poc més de 240 metres de pista cimentada es descendeixen uns 50 metres, aproximadament. Travessat el torrent en Ramonet, de seguida es torna a enfilar fins a tocar el cim del Puig Cogul, deixant de banda els paisatges erms postincendis i entrant de nou en zones de boscos frondosos. Aviat s’inicia el tram de baixada final fins a Mura... per una pista bona, massa bona atesa la
Doble pàgina anterior: castell de Talamanca Plana esquerra: detall del timpà situat a la capçalera de l’església de Sant Martí de Mura Aquesta plana: un altre detall de pedra treballada de l’església de Sant Martí de Mura Plana següent: Mura
gran quantitat de vehicles que hi transcorren i que mena a la carretera... El GPS marcarà una entrada de Mura per un camí deixant de banda la carretera... però que s’ha de caminar uns metres al final. L’altre opció, és, simplement, seguir per l’asfalt fins a l’entrada de Mura, sense el camí, però totalment pedalable. Per dins de Mura val la pena perdre-s’hi. Carrerons antics, força més costeruts que els de Talamanca, arcades de pedra, masos magnífics... A Mura, la vida de poble –malgrat el turisme– sembla encara més present, més real. Hi ha alguna font del tot encisadora... al mig del poble, per reposar-hi. De fet, tots tres pobles disposen de diverses
16/17
tripa57.indd 17
23/01/2012 11:36:37
fonts en les quals paga la pena aturar-s’hi uns instants i gaudir del moment... A Mura hi ha botigues de queviures i bars i restaurants on podrem descansar bo i prenent algun refresc... L’entorn, per descomptat, s’ho val!
FITXA
rutes en BTT
DURADA: 6 H DISTÀNCIA: 57,81 KM DESNIVELL POSITIU: 1.432 M DIFICULTAT: ALTA
Però encara queda el darrer tram, i per cert, força exigent. De fet, Mura és al quilòmetre 32 dels 58 que fa la ruta... O sigui que si les forces són a prop del límit, hi ha l’opció de dormir a Mura. O bé continuar per carretera fins a Rocafort per reprendre de nou el circuit, malgrat saltar un indret tan sorprenent com és el Puig de la Balma. Es travessa la riera de Mura per una estreta passarel•la i de seguida la ruta ascendeix decididament. Si ha plogut recentment, el terreny argilós dificultarà encara més l’ascensió. Però l’indret s’ho val, després de passar per alguns grans masos, s’arriba al Puig de la Balma, una rústica casa –avui constituïda com a museu rural, entre altres serveis–, construïda sota una gran bauma (o
27.08.11
natura i aventura gener 2012
tripa57.indd 18
18/19
23/01/2012 11:36:43
www.naturaiaventura.cat
balma). Al costat hi ha una antiga fonda on es pot fer un àpat o, si s’escau, allotjament. Comença la llarga ascensió, fins al coll de la Creueta, el punt més alt de tot el recorregut. Des de dalt, les vistes són magnifiques: Montserrat, el Farell, bona part del Parc de Sant Llorenç... a partir d’aquí hi ha diverses alternatives. Si les forces són al límit no deixar mai la pista que baixa fins a la carretera, al peu de la darrera ascensió a Rocafort. Però per poc que es pugui, es recomana continuar pel circuit bo i fent un sender per fora del parc, atès que per dins del parc està rigorosament prohibit. El sender, pedalable en un 70-80%, és notablement divertit: principalment de baixada,
les poques i petites rampes de pujada se superen molt fàcilment amb un canvi de ritme ràpid i àgil sense problemes. De seguida s’arriba a Rocafort. El tercer dels tres petits poblets, és potser el més diferent dels tres... S’hi entra per dalt i val la pena fer-hi un tomb bo i pedalant pels seus carrerons... Es nota molt més turístic, sense tanta vida pròpia com a poble... De fet, Rocafort no és municipi propi sinó que forma part del Pont de Vilomara... i es nota. No és que estigui deixat –que no ho està o si més no, no dóna la sensació d’estar-ho– sinó que és com si no tingués “identitat pròpia”, si se’m permet l’expressió, com sí la tenen Mura i Talamanca. Però no per això no és menys bonic... Des de
Rocafort la ruta continua per un petit tram de bosc i, passat un petit tram d’urbanització, es baixa de nou al Llobregat. La baixada és per descansar, ja que des dels 480 metres d’alçada es passa als poc més de 200 per una còmode i ampla pista, de molt bon fer, en uns 4 quilòmetres. Un cop a la riera de Mura, abans d’assolir el Llobregat, una imatge sorprèn al viatger: la d’unes enormes tines de vi al peu d’una masia al cim d’uns camps a mig quilòmetre per sobre la ruta. La tornada fins al punt de sortida no té més complicació que no badar i seguir curosament les indicacions del GPS entre els nombrosos trencants dels horts, masos i camps de les rodalies de Manresa. TEXT: JOSEP VALLS
27.08.11.1/2p gina NATURA 28/8/11 09:57 P gina 1 C
tripa57.indd 19
M
Y
CM
MY
CY CMY
K
23/01/2012 11:36:44
escalada en canals de neu i glaรง
GRA DE FAJOL PETIT Esprement la llimona
COMARCA: RIPOLLร S
natura i aventura gener 2012
tripa57.indd 20
23/01/2012 11:36:48
www.naturaiaventura.cat
S
ens dubte la paret nord del Gra de Fajol Petit s’ha convertit, en aquest darrers anys, en el vessant de muntanya de Pirineu més visitat durant els mesos hivernals. Diversos motius són els que han motivat aquesta enorme atracció dins de la comunitat alpinística del nostre país: la relativa proximitat als grans centres de població, el fàcil accés (la carretera arriba a tan sols a 30 minuts a peu de paret i acostuma a estar sempre en perfectes condicions gràcies a les pistes d’esquí de Vallter 2000), la comoditat de la baixada, la difusió en guies i blocs de les vies d’escalada i la facilitat de trobar informació actualitzada de les condicions de la neu en fòrums com InfoHielo.
FITXA TÈCNICA DE LA PARET NORD Alçada del cim: 2.563 metres. Punt de partida: refugi de la Ulldeter, propietat de la CEC (Centre Excursionista de Catalunya; tel. 972 192 004 i 938 482 319). El refugi està a 20 minuts de marxa de la carretera d’accés de Setcases a Vallter 2000. Aparcament i rètol indicador. Aproximació: molt evident. El mur està davant mateix del refugi i concentra tots les mirades. Ens dirigim cap al sud a l’altiplà situat sota la paret. De 10 a 15 min caminant. Descens: per a l’oest a la vora de Coll Fajol
i des d’aquí cap a les costerudes pistes (40 °/ 35º), orientat cap al nord, que ens portarà fins al refugi (30-40 minuts per a la baixada). Època recomanada: des de finals de desembre a primers d’abril. On dormir: Us recomanem fer nit al propi refugi o a l’Hostal Pastuira, un entranyable i històric alberg a peu de les pistes d’esquí on l’escalador sempre ha tingut un tracte excel·lent. Més informació de refugi a: www.ulldeter.net, preguntar pel guarda Willy. Més informació de l’hostal Pastuira a www.pastuira.com, preguntar per en Joan Torras.
Sigui com sigui és rar el dia de bon temps entre setmana que no veiem una o diverses cordades encolomades a la paret, per no dir del veritable formigueig d’escaladors que puja pels vessants durant els caps de setmana, creant veritables cues i taps d’ampolla en els punts clau de les canals clàssiques, com seria l’estreta o la central. De canals evidents, n’hi ha un bon grapat, totes elles ja reiteradament divulgades en diferents reportatges, guies i blocs. Al costat d’aquestes hi ha un terreny mixt que ha omplert de línies fins a exhaurir el terreny de les zones més verticals situades entre canal i canal. Amb el temps el Gra de Fajol s’ha convertit, doncs, en una doble escola: un camp de lloc perfecte per als amants de les canals clàssiques amb algun que altre tram mixt aïllat, i paral·lelament un escenari molt atractiu per aprendre i fer pràctiques en terreny mixt mantingut per l’espai de 60 a 80 metres. En aquest reportatge us volem facilitar una visió panoràmica dels diferents sectors d’aquesta petita i popular paret, amb totes les seves línies (fins al moment 29), i donar a conèixer el terreny mixt amb una selecció de les millors opcions per practicar aquesta exigent variant de l’escalada hivernal. Entre les fitxes de vies mixtes, us presentem alguna que altra novetat que demostra que encara hi havia suc i que s’ha pogut esprémer una mica més aquesta llimona glaçada.
20/21
tripa57.indd 21
23/01/2012 11:36:51
escalada en canals de neu i glaรง
14
6
13
7 2
1
23 20 17
15
21
24
28
22
19 18
natura i aventura gener 2012
tripa57.indd 22
23/01/2012 11:36:59
www.naturaiaventura.cat
9 11
5
13
8
4 2
3
6
10 12
7
7
GRA DE FAJOL PETIT. PARET NORD – NUMERACIÓ DE LES VIES
1. Canal Papa Pako. 2. Via Profes Mixtics. 3. Via O Sole Mio. 4. Canal de l’Aresta NE. 5. Via Divertimento. 6. Canal Oriental. 7. Esperó dels Gradefajolistes. 8. Canal Amagada. 9. Variant Perduda. 10. Canal Ice Wall Dama. 11. Variant TCM a la canal Ice Wall Dama. 12. Canal Central o Directa. 13. Canal de la Variant. 14. Canal dels Avets.
28 17
14 15
23
16
15. Directa Karkyena. 16. Canal Estreta. 17. Esperó Nord o «de la Montse». 18. Via dels Èlfics. 19. Via de Sant Jordi. 20. Via del Maestro Cabecicubo. 21. Via El Clan dels Mc’fajol. 22. Via La Reina de Jade. 23. Corredor El Boig de la Ciutat. 24. Esperó Occidental. 25. Via Ben Nevis 26. Canal Occidental Directa 27. Variant Canal Occidental Directa 28. Canal Occidental. 29. Via Haizea.
22/23
tripa57.indd 23
23/01/2012 11:37:00
escalada en canals de neu i glaç
SELECCIÓ DE VIES MIXTES Via O Sole Mio Recorregut/dificultat: 250 m. 50º i IIIº/ IVº de mitjana, màxim V- a 65º en mixt. Primera ascensió: David Hidalgo i company a l’hivern de 1997. Característiques i condicions: traçat sinuós que passa a través de la paret a l’esquerra del canal de l’aresta nord-est. Ruta variada: canal, flanquejant, lleixa obliqua, diedre... Són difícils de trobar les seccions glacials amb bon neu. Per contra, els trams més rocallosos poden tenir gelada envidriada. Material útil: joc de Friends, 4 o 5 pitons variats i 2 cintes per als arbres. Trobarem algun espit. Via dels Èlfics Recorregut/dificultat: 210 m. 55º/60º de mitjana a la part inferior. 35º/40º de mitjana en el tram superior. Màxim 70º. Primera ascensió: Lluís Subirana i company, a l’hivern de 1996. Característiques i condicions: via de mixt molt atractiva, considerada el must del Gra de Fajol Petit, però que no ha arribat a convertir-se en una clàssica perquè costa de formar-se i per la major acceptació de la veïna “Maestro Cabecicubo”. Transcorre a la dreta de l’esperó Nord i va a la recerca d’un sinuós fil de neu glaçada. Tan sols es recomana fer l’escalada en èpoques de neu abundant i transformada. Amb poca neu la via transcorre per trams rocallosos poc interessants i de difícil protecció. Material útil: de 6 a 8 pitons variats, sobretot extraplans i universals curts. Friends petits, cintes per a arbres i opcionalment algun cargol de gel per si tenim sort. A la via trobem algun pitó. Via del Maestro Cabecicubo Recorregut/dificultat: 200 m. 60º de mitjana a la part inferior i 35º/40º de mitjana a la part superior. Màxim 70º i possible ressalt opcional de 80º a l’inici de la via. Primera ascensió: Lluís Subirana i company, a l’hivern de 1996. Característiques i condicions: via que,
natura i aventura gener 2012
tripa57.indd 24
en pocs anys, s’ha convertit en una gran clàssica de l’escalada mixta en el Gra de Fajol Petit. Molt recomanable si està en condicions (cal neu i gel abundants). Si el gel està ben consolidat, gaudirem d’una agradable rampa-tobogan de 70º d’inclinació al segon llarg, fàcil de protegir amb cargols de gel. Si la neu no abunda o és inconsistent, haurem de superar un tram mixt difícil, mantingut i exposat. Material útil: 4 cargols de gel, 3 pitons i un joc de Friends. A la via trobarem espits i algun pitó. Via El Clan dels Mc’fajol Recorregut/dificultat: 190 m. 55º/60º i IVº de mitjana a la secció inferior i 35º/40º de mitjana al tram superior. Màxim 65º, A1 i Vº. Primera ascensió: Marc Alcaraz i company, a l’hivern de 1998. Característiques i condicions: itinerari mixt que va a la recerca dels paratges més verticals de la secció de paret situada a la dreta de la via del “Maestro Cabecicubo”. Mixt amb trams verticals, essencialment rocosos. Bones possibilitats per assegurar-nos, la qual cosa no impedeix que algun tram concret pugui resultar exposat. Material útil: pitons variats, Friends petits i cintes per a ponts de roca. En els trams més difícils trobarem algun espit. Via La Reina de Jade Recorregut/dificultat: 180 m, dels quals 90 son pròpiament d’escalada mixta de dificultat en dry-tooling. 3 llargs de 30 m cadascun. 60º i M5 màxim. Primera ascensió: equipada per Albert Soler i company al novembre del 2006, abans del període de nevades. Escalada per primera vegada utilitzant la tècnica del dry-tooling al desembre de 2006 per Albert Soler i Kiko Campos. Característiques i condicions: via completament equipada amb ancoratges d’anella inoxidables de mètrica 10 mm que trenquen l’estil dels altres itineraris, consolidant la varietat i el caràcter d’escola de la paret nord del Gra de Fajol Petit. Via molt ben assegurada que ens
permet gaudir del mixt sense exposarse a perilloses caigudes. La mateixa via permet un descens ràpid, ja que està preparada per rapelar amb una única corda de 60 m. Material útil: 8 cintes exprés més les cintes de reunió. Via Ben Nevis Recorregut/dificultat: 250 m, dels quals tan sols els 90 primers són de dificultat moderada, la resta es tracta d’una bonica aresta fàcil. Dificultats de 55º a 65º i M3. 1a ascensió divulgada: Jordi Villamayor i company al desembre del 2011. Característiques i condicions: via difícilment en condicions. Cau neu transformada i abundant; en el cas de trobar aquestes condicions, presenta agradables i curts passos mixtos. Molt bones possibilitats per assegurar-se. Material útil: 6 Friends variats, algun tascó petit i bagues llargues per a blocs. Variant Canal Occidental Directa Recorregut/dificultat: 250 m, dels quals tan sols els 80 primers són de dificultat moderada, la resta es tracta d’una agradable aresta fàcil. Dificultats de 55º a 65º i M3+. 1a ascensió divulgada: Julio Masip i Eduard Vidal al desembre del 2005. Característiques y condicions: via Via difícilment en condicions. Cau Cal neu transformada i abundant. En el cas de trobar-la ben formada presenta bonics i curts passos mixtos. Material útil: 6 Friends variats, algun tascó petit i un pitó universal per a la R1. MÉS INFORMACIÓ: Sánchez, Pako (2010) Corredores del Pirineo. Carançà - Núria - Ulldeter. 164 itinerarios de nieve, hielo y mixto. Editorial Desnivel. Idioma: castellà. Preu: 16,00 euros. La podeu trobar en botigues especialitzades o directament al web de l’autor: www.pakocrestas.com TEXT I FOTOS: PAKO CRESTAS
24/25
23/01/2012 11:37:03
www.naturaiaventura.cat
24/25
tripa57.indd 25
23/01/2012 11:37:06
senderisme familiar
PEL REGNE BOSCÀ DE L’AIGUA Una mirada diferent al riu més important del país
COMARCA: VALLÈS OCCIDENTAL
natura i aventura gener 2012
tripa57.indd 26
23/01/2012 11:37:09
www.naturaiaventura.cat
La ruta proposada fa un lleu tomb per les ribes del Llobregat i els boscos d’Esparraguera, on són visites obligades les despulles senyorials del balneari de la Puda de Montserrat i les emparrades pedres de la capella de Sant Salvador de les Espases, dos monuments de dues èpoques totalment diferents. El Llobregat serà una línia present, un riu amic, el riu cabdal en el desenvolupament industrial de Catalunya que ara és un curs fluvial vora el qual es poden realitzar excursions per a tota la família.
26/27
tripa57.indd 27
23/01/2012 11:37:13
senderisme familiar
E
l fantasma d’un cambrer del balneari de la Puda de Montserrat badalla mentre sent la remor de l’aigua solcant pel congost del Cairat. Hi baixa amb un ritme lent, pausat, davallant amb parsimònia cap al delta del Llobregat i la seva plana sorollosa. Atrapat entre les parets de l’edifici dels banys, el fantasma mata els dies i les nits rememorant el seu ofici i el seu temps, la dècada final del segle XIX, quan per culpa d’un accident es va ofegar en una de les banyeres d’aigües sulfuroses que s’havien posat de moda entre la burgesia barcelonina. Ara fa dies que no pensa en l’accident sinó en els petits moments de joia, quan servia copes de vi de xerès als homes que fumaven havans o de porto a les dones primmirades. La vida li rutllava, feliç. Però és clar, llavors era jove i viu, ben viu, ben plantat, tant que solia tenir més d’un refrec amorós amb algunes de les criades i mainaderes dels clients, amb qui compartia copes i banys nocturns d’amagat dels amos de l’establiment i de les persones a les quals servien. D’algunes noies s’havia enamorat, com no, d’altres la passió era verament un entreteniment, i no foren pocs els conflictes de cor que el cambrer havia viscut entre les bambolines d’aquella feina enyorada. L’espectre recordava amb plaer les nits de luxúria a la sala de banys, amagats, furtius, il•luminats per la claror de les espelmes, els cossos nusos i la ment embriagada. Quina diferència amb l’estat actual!, es lamentava ara, cent anys més tard, on l’avorriment era pitjor que la mateixa condemna fantasmal a que havia estat castigat després de l’accident. En aquests laments s’hi estava quan van irrompre en les desballestades dependències del balneari una colla d’intrusos ben curiosa. No era res especial. De tant en tant una varietat d’invasors es colava entre les sales i passadissos del monument ruïnós per fer tota mena d’accions estranyes per als seus ulls, ancorats en el Noucentisme. Excursionistes encuriosits, amants de la història, amants de debò, brètols o simplement grafiters. Ell, que no havia conegut el cinema ni la televisió, ara veia com un grup de rodatge s’apoderava d’algunes de les sales i començava a prendre escenes. Ell creia veure els assajos d’una obra de teatre, amb el te-
natura i aventura gener 2012
tripa57.indd 28
23/01/2012 11:37:17
www.naturaiaventura.cat
rratrèmol de baguls amunt i avall, canvis de robes i maquillatges. De música, n’entenia. Havia assistit a molts concertes a l’hotel del balneari i li agradaven les cobles que amenitzaven els balls de festa major. Ara, una altra cosa era percebre l’activitat d’aquell grup d’artistes, on la música era l’eix vertebrador de les seves activitats. Als assajos un home abatut i borratxo perdia el sentit davant del que semblava una filla seva, menuda, encara lluny de l’adolescència. L’actor s’aferrava a la seva ampolla de vi mentre uns altres seguien les seves evolucions (de fet el gravaven amb unes càmeres) mentre sonava de fons el ritme estrany d’una
decrèpit sense cap altra sortida que la perversió del cos i l’anorreament de l’ànima. Però entra en escena la filla, dolça i alliçonadora. Aprofitant que el pare queda estabornit per la ingesta d’alcohol, ella buida totes les ampolles, una a una, al terra, mentre sona la melodia de la cançó. Quan el pare desperta la ira està servida. L’actor es mig despulla, boig perquè el fetge i el cervell li demanen la seva quantitat d’alcohol. Després ho arrasa tot amb les seves mans descontrolades. Foll, tomba prestatgeries, destrossa cadires i la resta del mobiliari... fins que reconsidera els seus actes i reflexiona: aquell camí no porta
NOVETATS LA CERDANYA AMB ESQUÍS
cançó desconeguda i estrambòtica, d’un temps que no era el de l’esperit. Però enlloc hi havia músics ni instruments, i la música semblava aparèixer, a oïdes del fantasma del cambrer, d’un artefacte incorpori, com el seu mateix cos condemnat a vagar pel balneari. Poc o res sabia el que la colla estava enllestint. Allò era el rodatge del vídeo musical El Patio, de Nacho Cano, que afigurava un home embriac perquè havia perdut els favors de la seva estimada. La conseqüència d’aquell desamor era un tancament en el balneari ja abandonat, com si fos un captaire que es lliura a un final patètic i
enlloc. L’alcohol no és cap medicina capaç de curar els mals del passat ni tampoc és bona per afrontar el futur, sembla dir el missatge del vídeo amb les accions del protagonista. A partir d’aquí el positivisme es fa l’amo de la història, i l’home, el cantant Nacho Cano, es recupera gràcies a l’amor de la filla. El fantasma plora d’emoció. Picar de mans, no en pot, i els seus xiscles no els sent ningú. Aquella visita el fa pensar en les circumstàncies de la seva mort. Aquella llunyana nit ell i la seva estimada estaven completament borratxos. Era la darrera nit que passarien els senyors de la criada al balneari, per la qual cosa s’havien pres aquell comiat com una
33 ITINERARIS D’ESQUÍ DE MUNTANYA Autor: Ramon Orriols i Ricard Molina Pàgines: 144 (12 en color) Preu: 13,50 €
SEGRIÀ
17 EXCURSIONS A PEU Autor: Joan Ramon Segura Pàgines: 120 Preu: 14,50 €
PREVENCIÓ DE RISCOS I SOCORS A LA MUNTANYA MANUAL PRÀCTIC Autor: Neus Borràs i Farran, Teresa Pastor i Amorós, Ángeles Sanjuan Castillo, Montserrat Tàrrech i Borràs Pàgines: 208 Preu: 14,20 €
C. de la Violeta, 6 • 43800 Valls • Tel. 977 602 591 Fax 977 614 357 • www.cossetania.com cossetania@cossetania.com
30/31
tripa57.indd 29
23/01/2012 11:37:27
LA RUTA PAS A PAS
FITXA
senderisme familiar
TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DURADA: 2-3 H DESNIVELL: 390 M
RECORREGUT: 6 KM DIFICULTAT: BAIXA ÈPOCA DE L’ANY: TOT L’ANY
Comencem el nostre itinerari al punt quilomètric número 7 de la carretera C-55, situat poc després de passar la població d’Olesa de Montserrat si hi arribem circulant en direcció Manresa. Allà hi trobarem a mà dreta (1) la pista que dóna accés a l’antic balneari de la Puda, punt on estacionem el nostre vehicle. Ja a peu seguim per la pista en direcció a l’antic balneari de la Puda fins a trobar, aproximadament 300 metres més endavant, un corriol (2) que per mà dreta s’enfila amunt. El sender que seguirem a partir d’aquest moment fins a l’ermita de Sant Salvador de les Espases està senyalitzat amb marques de pintura de color groc i fites. Deixem un sender a mà dreta (3) que es dirigeix al pla de Fideuer. Al nostre davant ja podem veure l’ermita, seguim amunt en forta pujada fins a arribar-hi. Després de visitar l’ermita (4) i gaudir de les seves espectaculars vistes, seguim pel mateix sender en direcció est cap al turó dels Ducs. Aproximadament 100 metres més endavant prenem a mà esquerra un sender (5) que marxa avall pronunciadament en direcció nord-oest. En arribar al torrent de Sant Salvador el sender pren direcció oest i es torna més planer durant uns moments. Posteriorment superem una petita pujada i desemboquem a una pista més ample i fressada (6) que seguirem cap a mà dreta i amunt. Arribats al coll de Sant Salvador (7) trobem una cruïlla de camins. Seguim el camí de més a l’esquerra que marxa avall en direcció oest. El camí mor a una pista més ampla (8) que seguirem cap a mà esquerra tot planejant. Al coll de Can Tobella (9) ignorem les pistes que ens arriben per mà dreta i per mà esquerra. Seguim recte i avall. Aproximadament després de 250 metres prenem una pista a mà esquerra (10) que de manera planera marxa en direcció nord-est. El camí pel que veníem mor a un altra pista més ampla i fressada (11) que haurem de seguir a mà dreta i avall. Arribem just davant del balneari de la Puda (12) i enllacem amb un altra pista que seguirem cap a mà esquerra. Seguint-la arribarem sense més complicacions al punt on hem iniciat l’itinerari.
aventura especial. Amagats en una de les sales de bany, van sopar a tot luxe, van beure vi a dojo i van fer l’amor en una banyera. En aquesta situació s’hi estaven quan van sentir un soroll. Eren els passos, sense dubte, del vigilant nocturn de les instal•lacions, i van callar per no alertar-lo. Debades, era massa tard. Per cap de les maneres ni els amos de l’establiment ni els senyors de la minyona havien d’assabentar-se d’aquella relació acompanyada d’un petit furt i l’ús prohibit de les banyeres, però el vigilant algun cosa hauria sentit perquè va picar a la porta de la sala abans d’entrar-hi i enxampar-los. En sortir precipitadament de la banyera els dos amants, cambrer i minyona, van relliscar, caient ella al terra de lloses i ell a dins la banyera. La minyona, mig nua, es va refer per endrapar la roba i fer-se fonedissa d’una revolada. El vigilant, xiulet als llavis, va iniciar una persecució fatídica perquè no va prestar cap atenció al nostre cambrer, estabornit pel cop. Sense sentit l’aigua va inun-
natura i aventura gener 2012
tripa57.indd 30
dar els seus pulmons, i aviat va notar com el seu esperit marxava del cos mort i començava la seva penosa i eterna vida tancada. De les raons per les quals no ha pujat ni al cel ni ha baixat a l’infern, no en té ni idea. Ni tan sols sap què està fent allà, si espera algun gest per marxar cap a la mort definitiva o simplement tots els morts esdevenen fantasmes com ell. Ha tingut moltes estones mortes per rumiar-ho. Un càstig pel seu comportament? Ha d’esperar un àngel alliberador? O una fada? O s’està preparant per a una reencarnació? El que no sap és el final de la criada amb qui compartia banys i suors. De resultes d’aquell episodi va ser acomiadada immediatament, i durant els anys següents va anar canviant de casa i senyors fins a l’esclat de la guerra civil. En els primers dies convulsos del cop d’estat, els senyors es van endur diners i criats a una casa d’Esparraguera, on pensaven amagarse durant una temporada. No se’n van sortir.
Quan els escamots anarquistes rondaven els voltants del Llobregat, aquella família va decidir fugir del seu amagatall. Però van ser sorpresos prop de la capella de Sant Salvador de les Espases, on trobaren una mort indigna i cruel. Allà, en canvi, no hi ha cap fantasma. Després de la darrera nit de rodatge Nacho Cano i el seu equip recullen les coses i les carreguen a les furgonetes. El sol despunta entre el retall de les muntanyes, on hi destaca la figura esmolada de la capella de Sant Salvador. Un nou dia camina entre núvols amb color de sang seca. Una porta grinyola. Una clapa de guix cau d’un sostre. El vent porta la fressa del bosc i el cant d’uns ocells que el fantasma del cambrer desconeix. Amb mandra s’arrossega cap a la sala de bany on va trobar la mort per espiar el pas de la gent pel camí, el dels cotxes per la carretera i l’aigua riu avall. TEXT: JUAN CARLOS BORREGO
30/31
23/01/2012 11:37:31
www.naturaiaventura.cat
tripa57.indd 31
23/01/2012 11:37:36
curs de fotografia
CapĂtol 12: la llum
natura i aventura gener 2012
tripa57.indd 32
23/01/2012 11:37:40
www.naturaiaventura.cat
L
Miguel Rosa Roberto Reporter al diari online www. badanotis.com Monitor del taller de fotografia APE, a Murcia
a fotografia és la lluita constant contra la llum. Ens trenquem el cap per configurar la càmera de manera que atrapi la quantitat justa de fotons que volem, ens frustrem quan la càmera no ens dóna per a més, girem i giravoltem el flaix… La llum ens marca tot: la velocitat, el diafragma, el color, el contrast, l’ISO, de vegades la composició i, fins i tot, la intenció de la imatge. No transmet el mateix una ciutat de nit que al migdia, o sota una capa de núvols de tempesta. És fonamental avançar-se a la llum i anar preparats. Però no només materialment (flaix, para-sol, caixes de llum, reflectors…) sinó amb el calendari i el rellotge a la mà. Ara parlarem de la llum natural. La gran diferència respecte a la llum artificial, com és lògic, és que no la podem controlar. S’obre, doncs, tot un món de possibilitats, oportunitats i també problemes. Hem de conèixer les característiques llumíniques de cada hora del dia, i de cada estació de l’any. La llum més bàsica es la del Sol en un cel sense obstacles i des de mig matí fins abans de començar el vespre: ni núvols ni branques d’arbres ni res de res i un cel blau. L’astre rei esdevé intens i treu tot el seu potencial. Les ombres seran nítides i ben marcades, fosques. Els colors seran intensos. La llum a aquesta hora és una meravella per al fotògraf aficionat o que comença, perquè és molt brillant i fa que els blaus i els vermells llueixin esplendorosos. Però no és la millor llum per fotografiar. La raó és ben senzilla: és la llum més simple. No té cap matis. Ni tan sols es poden crear grans jocs d’ombres perquè al migdia no n’hi ha. És una llum avorrida que s’ha de dosificar. És útil en paisatges molt amplis, panoràmics, per la saturació que s’aconsegueix i per la reflexió que la vegetació fa d’una llum tan vertical. Però fora d’aquí té molt pocs usos narratius. La llum en clarejar o al vespre té més possibilitats. Es creen ombres llargues amb poc contrast com lànguides pe-
ces de tela gris. Els colors giren cap al vermell, el taronja i la resta de càlids abans de desaparèixer en un gradient de colors freds a mesura que el Sol s’amaga. Naturalment al matí ocorre a l’inrevés: comencem a les fosques, apareix el rosa i el violeta fins que passa a ser porpra, enfila cap al vermell i en un últim viratge es torna blau. En poc més de mitja hora es pot agafar una interessantíssima gamma de tons al cel que es reflecteix als objectes a fotografiar. El Sol naixent o morint té unes conseqüències al nostre subconscient que s’han anat explotant a l’art i a la literatura des de temps immemorials i que nosaltres també podem fer servir. Quan el Sol és a punt de sortir o d’amagar-se el cel es veu creuat per molt pocs rajos de llum. És el moment de màxim contrast del dia. És molt fàcil trobar siluetes fins i tot sense tenir la llum darrere de l’objecte fotografiat. El contrast general augmenta. Es perd en tonalitat però es guanya en força cromàtica. No és el moment dels matisos de verd o blau, i fins i tot es farà complicat treure llum groga. Però els vermells esdevindran poderosos. És molt bon exercici aprofitar aquests deu minuts diaris i trobar-hi els punts forts. Encara que no ho sembli a la nit també estem utilitzant la llum solar, perquè la Lluna no és més que un reflector de 3.500 quilòmetres de diàmetre i ens fa arribar la llum del Sol. És obvi que la fotografia nocturna dependrà del trípode i moltes vegades del flaix auxiliar, però el seu to groc-gris, blanc, quasi cremós ens permet moltes composicions. També es pot fotografiar la Lluna. És una foto clàssica que té certa complicació. Mereix un article per a ella sola, però per resumir direm que per fotografia la Lluna fa falta el més llarg dels teleobjectius que tindrem disponibles, ja que el satèl·lit té la mida relativa d’una moneda d’euro si l’agafem amb els dits i estirem el braç. La velocitat mai pot baixar de 1/250. La Lluna es mou molt més ràpid del que sembla i
32/33
tripa57.indd 33
23/01/2012 11:37:50
curs de fotografia
amb velocitats més baixes la foto sortirà moguda. Això condiciona l’obertura del diafragma. S’ha de vigilar perquè surti tota enfocada, i ja hem dit que el zoom ha d’estar al màxim (això redueix la profunditat de camp) i la velocitat ha de ser alta (es fa necessària més obertura del diafragma, cosa que retalla també la profunditat). El trípode és obligatori també. No és, doncs, una foto fàcil de fer i requereix de tot el coneixement del que la nostra càmera pot fer. No només l’hora del dia influeix en la llum. Les condicions climàtiques i les estacions de l’any marquen la meteorologia. Un cel cobert de núvols actua de manera diferent que un infinit cel blau. Els núvols fan de pantalla, esmorteixen la llum i relaxen les ombres. El color blaveja i el contrast disminueix. Un cel encapotat és ideal per a fotografies delicades, íntimes, de temàtica relaxant. No cal dir que el tema de la nuvolositat és molt interessant i dóna peu a trobar composicions abstractes amb la forma dels núvols. La boira, que és una mena de núvol que es troba enganxada a la superfície terrestre, és una pantalla extrema. Les llums retallades a la boira són fantasmagòriques, romàntiques, místiques… És molt interessant explotar les pitjors condicions meteorològiques perquè són una mina d’imatges que mai podrem oblidar. N’hi ha un altre fenomen, la calitja, que tot i semblar una boira no té gens a veure amb la meteorologia. La calitja és pols, brutícia o sorra en suspensió aèria. Es pot fer servir per millorar les fotos però el més normal és que sigui la nostra enemiga. Afecta negativament al contrast, provoca estranys girs cromàtics cap a un blau-grisós brut i perjudica el poder d’enfocar fins a l’infinit. Les condicions llumíniques són tant la lluita com l’arma del fotògraf. Conèixer la llum és conèixer la fotografia. Per això és important fer l’esforç de sortir a fer fotos de bon matí, o sota la pluja, o a l’hivern. Perquè la llum del migdia d’estiu, tot i ser molt maca, és com la música pop: l’escolta tothom però no té cap missatge.
natura i aventura gener 2012
tripa57.indd 34
34/35
23/01/2012 11:38:23
www.naturaiaventura.cat
tripa57.indd 35
23/01/2012 11:38:34
vies ferrades
VIA FERRADA DE THAURAC COMARCA: ROSSELLĂ“
natura i aventura gener 2012
tripa57.indd 36
23/01/2012 11:38:37
www.naturaiaventura.cat
La via ferrada de Thaurac ens ofereix un recorregut únic i singular on poder gaudir, salvant les distàncies, de les mateixes sensacions i d’un ambient similar al que gaudeixen els espeleòlegs, degut a que bona part del seu traçat transcorre per dins d’unes cavitats ens les quals es farà necessari l’ús del frontal per progressar-hi. L’itinerari és, certament, molt entretingut i variat, doncs a banda dels trams que transcorren per dins de les cavitats, tenim la possibilitat de realitzar de forma opcional algunes tirolines i, fins i tot, algun que un altre ràpel. Aquests atractius, juntament amb un darrer tram aeri i espectacular, on les vistes panoràmiques són espectaculars, fan d’aquesta via ferrada un opció interessant si decidim programar un dies de muntanya al país veí.
&
SKI & MOUNTAIN SKI & MOUNTAIN
OUTLET
TOT EL QUE NECESSITES PER DISFRUTAR LA MUNTANYA Ctra. N-260, Km. 130 (antiga N-152) - RIBES DE FRESER - Tel. 972 72 73 39 36/37
tripa57.indd 37
23/01/2012 11:38:41
vies ferrades
NATURA
natura i aventura gener 2012
tripa57.indd 38
38/39
23/01/2012 11:38:47
www.naturaiaventura.cat
COM ARRIBAR-HI: des de la població francesa de Montpellier prendrem la carretera D-986 en direcció a Sant Bauzille-du-Putois. En arribar-hi abandonarem la carretera per la qual veníem per seguir les indicacions que porten a la “Grotte de Demoiselles”. Després de passar per davant de l’aparcament de les grutes, la carretera inicia un descens que ens duria de nou a la carretera D-986, nosaltres, però, estacionarem al darrer revolt abans d’arribar-hi. APROXIMACIÓ: des del mateix revolt on hem estacionat el vehicle prenem un sender que s’enfila amunt i que està senyalitzat amb marques de pintura groga. Aquest sender duu a la via ferrada i a uns sectors d’escalada. Més amunt trobarem una fita i una bifurcació on haurem de seguir el sender que marxa per mà dreta i que després des superar un petit ressalt i travessar una zona boscosa ens durà fins a l’inici de la via. DESCRIPCIÓ: la via comença amb un flanqueig per damunt d’un tronc que ens ajuda ha arribar als peus del primer ressalt. Superat aquest i seguint el camí que travessa el bosc arribarem a l’entrada de la “Groute du Kikouli” on trobarem un ós de peluix que ens recorda la necessitat d’utilitzar frontals a partir d’aquest moment. Seguidament afrontem un NATURA 011-2011:Layout 2
39,95
24/11/11
€
20:37
Página 1
129,95
29,95
€
€
TERNUA BRUCK JKT BACLAY JKT
EIDER FORNET PULL / ZIP HOOD
39,95
€
THE NORTH FACE NSE MULE
109,95
€
WOMEN
EIDER PAREL JKT
WOMEN WOMEN
Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line: www.aresta.com
tripa57.indd 39
23/01/2012 11:38:51
vies ferrades
tram vertical que transcorre per l’interior de la cova, al final de la qual trobem una feixa on tenim la possibilitat de triar l’opció que més ens agradi per continuar progressant. Si triem l’opció de la dreta trobarem dues tirolines, i en cas de voler fer-les necessitarem material específic per superar-les. Un cop ho hàgim fet seguirem avançant fins a retrobar el sender que prové de l’altra opció. Si no triem l’opció de les tirolines seguirem per un tram ascendent equipat amb cordes fins a l’entrada d’una altra cavitat, on trobarem un pont nepalès que va de paret a paret i que ens permet arribar a la part superior d’aquesta. Seguidament ens espera un tercer tram més vertical i aeri que ens durà fins a un petit cim on acaba la via. RETORN: arribats al final de la via seguirem un sender ben fressat i evident que en sentit descendent ens durà, en aproximadament vint minuts, fins a la carretera.
pont nepalès
tram aeri
cova tirolina cova
pont nepalès
CA TÈ C N I F I TX A L’ANY : TOT A C O P È 25 M. VELL: 2 JANA I N RA RI S E D MIT ’, ITINE : 10 T A T Ó L I U C A DIFIC ROXIM IS: AP HORA R TORN 20’ E 1H 15’, R ENT:BO
,CASC,
M AGUES EQUIPA L: A RNÈS, B IA MATER FRONTAL i T GUAN S
aproximació
A GANGES
A MONTPELIER D-986 Riu Hérault
natura i aventura gener 2012
tripa57.indd 40
40/41
23/01/2012 11:38:55
www.naturaiaventura.cat
tripa57.indd 41
23/01/2012 11:38:57
LA GUIA DEL
turisme actiu
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ
EL BAIX CAMP
EL MONTSIÀ
CAMPMANY
MONTBRIÓ DEL CAMP
SANTA BÀRBARA
TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com
ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com
L’ALT PENEDÈS LAVERN (SUBIRATS)
HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com
EL BAIX EBRE
SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA
EL PERELLÓ
HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com
DELTEBRE
RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162
HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant. Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es
BERGUEDÀ VILAFRANCA DEL PENEDÈS
BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com
L’ANOIA
GÒSOL
ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Punt de partida per fer excursions al Pedraforca, serra del Cadí, Ruta dels Bons Homes... Molí de Gòsol, s/n. Mòb.: 636564310 www.molidegosol.com
EL BRUC
RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com
SALDES
HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com
HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports I el Parc Natural del Delta de l’Ebre. Gaudirà de les Vies Verdes amb bicicleta o a peu. Excursions 4x4 pel DELTA I ELS PORTS Winsurf a les platjes del Parc i tota mena de activitats nautiques. Tel. 977719017 - diego@hoteldiego.com www.hotelrestaurantdiego.com
LA SELVA ARBÚCIES
RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es
VALLÈS ORIENTAL SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA
RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY On podreu gaudir, al menjador i a la terrassa, de bons àpats tradicionals i a la vegada sofisticats, barreja del millor de la cuina catalana amb productes de D.O. de Lleó. L’especialitat del xef són els arrossos, siguin risottos o caldosos. Crta del Montseny, 406. Tel 938 482 805 www.lavalldelmontseny.com
SANTA MARIA DE PALAUTORDERA FONDA EL TURÓ DE L’HOME Situat al centre de Sta. Maria de Palautordera. Tracte familiar amb més de 100 anys d’experiencia. Especialitat en caça i bolets. Cuina casolana. Plaça Major, 6. Tel. 938 480 027 www.turodelhome.com
ORIENTAL
tripa57.indd 42
23/01/2012 11:39:00
36
tripa57.indd 39 5 tripa51.indd
23/01/2012 18:06:27 11:35:35 09/06/2011
tapesNiA57.indd 43
20/01/2012 12:35:19