58
FEBRER 2012
FERRADA DE L’AIGUA AL COLL Verticalitat a les serres de Mestral
PRATS D’AGUILÓ Corredors del Cadí UN TOMB PER PERAMOLA Sant Honorat i la Roca del Corb 15ª MOSTRA D’AUDIOVISUALS I FOTOGRAFIA DE MUNTANYA DE SANT MARTÍ
www.naturaiaventura.cat
58
FEBRER 2012
FERRADA DE L’AIGUA AL COLL Verticalitat a les serres de Mestral
PRATS D’AGUILÓ Corredors del Cadí
Imatge de portada: Tram vertical de la via ferrada de les serres de Mestral. Les vistes panoràmiques que ens ofereix aquest itinerari sobre la Costa Daurada son certament espectaculars.
UN TOMB PER PERAMOLA Sant Honorat i la Roca del Corb 15ª MOSTRA DE D’AUDIOVISUALS I FOTOGRAFIA DE MUNTANYA DE SANT MARTÍ
NÚM. 58 FEBRER 2012
TIRADA: 15.000 EXEMPLARS
Direcció: Jordi Fernàndez Correcció: Ferran Ballester Publicitat: NATURA I AVENTURA Marc Duran Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Natura i Aventura
Col·laboradors: Carles Gel Pako Crestas Juan Carlos Borrego Albert Brignardelli Albert Beneït Edu Abad Carles Rius
editorial Quan arribi aquest exemplar a les vostres mans, Natura i Aventura ja tindrà operativa la seva nova pàgina web. Ha estat un camí llarg, molt llarg, més del que ens hagués agradat, però l’esforç haurà valgut la pena. En aquest nou web trobareu de manera més cómode i accessible totes les descàrregues de les 58 edicions que la nosta revista ha publicat, mapes, tracks, descripcions i tota la informació necessària per realitzar els itineraris. També hi trobareu una hemeroteca dinàmica i interactiva per a que pogueu compartir, opinar i recomanar els vostres articles preferits a tothom qui volgueu. Hem adaptat el web a les noves tecnologies i als nous hàbits de comunicació, integrant les xarxes socials i un nou apartat amb les avantatges de les que gaudiran els nostres subscriptors. Aquest darrer punt serà una de les prioritats pels propers mesos, volem que la susbscripció a la nostra publicació sigui atractiva i beneficosa. Per últim voliem agraïr la paciència i fidelitat dels nostres subscriptors en aquest llarg temps d’espera en poder fer ús d’aquest servei. L’equip de NATURA I AVENTURA
Edita: H4XORS S.L. Avda. de Roma, 152 entl-1ª 08011 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat
Natura i Aventura és membre de:
Dipòsit legal: B-51.197-2006
Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03
Sumari 20 26
Rutes a peu 14
06
Sant Honorat i la Roca del Corb
Bicicleta de muntanya 14
El país de Margaridó
Escalada en corredors 20 26
Prat d’Aguiló
Senderisme familiar Descobrint Vilada i els castell de Roset
Vies ferrades 34
Via ferrada de l’Aigua al Coll
40
Novetats editorials
Biblioteca Directori
42
Planifica les teves sortides
06
natura i aventura febrer 2012
04/05
rutes a peu
UN TOMB PER PERAMOLA Un poble a recer d’una de les moles més identificatives de Catalunya
COMARCA: ALT URGELL
La Mola del Corb, amb els seus gairebé 1000 metres, molts dels quals són en vertical, presenta un perfil inexcusable en el paisatge que volta Peramola. De fet li presta el nom al poble, alhora que li dóna una personalitat com a cap altre de les rodalies. Paga la pena intentar una incursió en aquest món petri, en aquestes alçades on sembla que fins i tot el vent i el sol en siguin vassalls.
natura i aventura febrer 2012
www.naturaiaventura.cat
06/07
rutes a peu
F
er imaginar i pensar què tastaràs. A vegades és el que té això d’escriure articles de muntanya en aquest to literari, on la reflexió carrega tintes i fa que les paraules s’allunyin del port tecnicista dels articles habituals de muntanya, més de tira cap a la dreta i puja que t’hi mors fins a una cruïlla boscana. En comptes de parlar de la bellesa d’una font, l’exuberància d’un bosc o el vol d’un àliga he de parlar, per exemple, d’uns quants personatges que han de bastir una història colpidora, una història amb el propòsit de calar la pell i arribar al cor del lector, si pot ser. I és clar, que
natura i aventura febrer 2012
hi hagi una retentiva sobre el lloc en qüestió i les pàgines serveixin per a retenir una proposta en teoria atractiva. A vegades tampoc no ho aconsegueixo i la pretensió de fer volar la imaginació i dotar de vida a personatges inexistents, o inclús llocs desapareguts no és plena i he de tirar d’un altre fil narratiu, com avui. En aquest article us he de fer tancar els ulls i fer aparèixer el Segre abans de la construcció de l’embassament d’Oliana. A vista d’ocell, com si estiguéssiu emparrats sobre el cable de vida de la ferrada Regina, heu de
veure una filagarsa que s’esmuny cap al sud, amb un bosc de ribera nu, grisenc, perquè us he de dir que som al gener i fa un fred que fa esternudar. El brancatge de les omedes oculta en part una catifa bai de tamarius petitons, barrejats amb les joncedes. I què he de dir de la gent! La majoria dels vilatans de les masades s’està escalfant vora les llars de foc, que fumegen ara aquí ara més enllà, amb densitat, o fa munyir les vaques i les cabres als estables de teulada atrotinada o preparen mató o formatge curat. També hi ha qui treu les males herbes del tros o condueix un matxo cap al riu, a pas lent.
www.naturaiaventura.cat
Ens hem de fixar més en el Segre, viu com una serp que s’ha tret la muda. Encara res no ha canviat amb la inundació. Per tot hi ha gent que creua el curs fluvial per passeres de palanques de fusta, i una vella barca de sirga transporta algun carro gros amb farcells de tota mena. Quan les rodes del carro toquen l’altra riba el carreter paga el barquer i s’enfila cap a Peramola, on l’espera el botiguer i les dones amb ànsia. Mercaderies, mercaderies, mercaderies... ben rebudes mercaderies si hi ha dinerets al sarró. Però ja us he dit que som al gener i
la gent no s’està massa per sortir al carrer. No hi ha festa ni gresca. La culpa no la té la gelor de l’hivern. Fa fred, sí, un fred que l’escalfor maleïda de la guerra no apaivaga. He dit una guerra. I ja us podeu imaginar la fúria dels combats, la por, els saquejos i I’estela fúnebre dels enterraments. De quina guerra us parlo, ara? Heu de continuar tancant els ulls i fixar-vos bé en la roba de les persones, amb les barretines calades sota les orelles i les armilles de llana ben cenyides. Vora el riu l’activitat és frenètica. Un munt d’homes armats amb fusells tragina una corrua de rucs amb bótes de
munició i pólvora. No en són massa, una simple partida de la Coronela, homes revoltats recentment, comandats per militars vinguts d’una Barcelona assetjada. Sí, ja ho heu esbrinat. L’escena pertany al gener del 1714, dins del marc de la Guerra de Successió, i en plena campanya catalana. Els ànims està malmesos i tot el país bull de terror i ira, d’odi i fam. Les contrades de Peramola no són una excepció. A mig matí se sent la flaire picant de la pólvora i l’estrèpit dels fusells, apropant-se a poc a poquet. En pocs segons els soldats catalans són de-
08/09
rutes a peu
rrotats i el riu es buida de gent. La barca s’ha enfonsat i hi ha molts cossos que suren, navegant aigües avall. Amunt és impossible. Fugen alguns de vius, pocs, més aviat ferits en l’ànima i en l’esperit. Els presoners són passats per les armes. Preparados, apunten, fuego! No tots els morts són forasters i la gent surt de les cases, de les masies, dels corrals... i corren mentre el foc de la repressió vomita des de les finestres
natura i aventura febrer 2012
i s’estén cap a les teulades. Hi ha qui cerca aixopluc a la solana de la Roca del Corb i per tots els obacs de la serra de Sant Honorat, on les tropes borbòniques no s’atreveixen a perseguir-los per por a les emboscades. Des del relleu montserratí de la mola impressiona l’estampa del poble en flames, amb els soldats apressant-se a recopilar tot el que es serveixi de valor. Hi ha un terrabastall. Una casa pairal cau com si un gegant li hagués
etzibat una coça. Però malgrat la desolació al poble hi ha vida. Soldats com cucs entren i surten de les cases. Ho cremen tot. Castiguen el suport als revoltats. Des de les alçades amb prou feines es distingeix la figura del coronel Vallejo, el cap visible dels atacs per la banda del Solsonès i rodalies. Roman dret com un pal sobre la seva muntura. L’acompanyen un grup de dragons francesos que no paren d’anar amunt i avall temorosos. El poble és un atzucac i la por a ser
10/11
ÈPOCA: TOT L’ANY TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DURADA: 4-5 H
ASCENS ACUMULAT: 990 M RECORREGUT: 12,7 KM DIFICULTAT: MITJANA
LA RUTA PAS A PAS
FITXA
www.naturaiaventura.cat
Sortirem de Can Boix, al nord de Peramola, agafant el sender del Grau de Porta, on trobem marques de PR. Ens he de decantar cap a l’oest tot buscant la cruïlla de Quatre Camins, on hem de seguir cap al nord buscant les primeres verticalitats de la Roca del Corb. Farem un flanqueig pel vessant de solana d’aquesta roca tot passant per la seva coneguda balma. Al vèrtex nord de la Mola abandonarem el guiatge del PR i trencarem a la dreta en direcció al Coll de Mu. De moment no hi arribarem sinó que ens desviarem cap a l’ermita de Sant Salvador del Corb (dreta), en estat ruïnós, on gaudirem de molt bones vistes. A continuació desfarem el camí fins al Coll de Mu i iniciarem una travessa pel conglomerat abrupte de la Mola de Sant Honorat, amb algun pas delicat. Arribats al Coll de San Honorat, on el camí ensopega amb una pista, hem de girar cap a l’esquerra per apropar-nos a l’ermita de Sant Honorat i al penya-segat del Serrat d’en Palomar, on les vistes sobre el Pirineu i el pantà d’Oliana són impressionants. Quan ho creiem convenient recularem fins al Coll de Sant Honorat i prendrem la pista fressada de baixada a Peramola. Salvarem una cadena abans, però, del trencall de Castell-llebre, lloc de visita obligada. Després tornarem a la pista per davallar definitivament cap a Can Boix tot passat vora la creu de la Salve i sota els espadats dels Rocs dels Moros i de Rumbau.
rutes a peu
encerclats per les patrulles austriacistes és més gran conforme passen les hores i la notícia del saqueig s’està coneixent per les terres veïnes. I aquella intuïció cobra vida. De mica en mica corre la veu d’un exèrcit austriacista volant cap a aquelles contrades, i el general ordena retirada. Ja en té prou i just quan baixa cap a Oliana es gira per contemplar, com si fos Neró davant Roma incendiada, la seva obra. Són les conseqüències a Peramola d’una llarga guerra, de la campanya catalana de la guerra de Successió a la corona hispànica. Ja pràcticament ningú recorda que el rei Carles va
natura i aventura febrer 2012
nomenar hereu de les seves possessions el nét del rei de França, Felip, gest que va molestar els anglesos i els seus aliats perquè es pensaven que en sortiria un eix franc-espanyol que tombaria les seves ambicions. I més o menys per aquí anaven els trets. Però ara, a les acaballes de la guerra, quan Catalunya està a punt de perdre les seves llibertats i les seves institucions, ningú ja gairebé recorda que la Corona d’Aragó va acceptar el nou rei francès, i que després el va rebutjar perquè no va acatar els furs aragonesos. La gent només recorda les misèries i els horrors de la guerra, llarga travessa que res té a veure amb el que proposem nosaltres, tra-
vesses per senders i camins on gaudir del paisatge, forçar la màquina de la musculatura i recarregar l’energia anímica mentre ens descarreguem d’energia corporal. Juan Carlos Borrego
12/13
rutes en BTT
Pedalant al pas pausat del temps pel pa铆s de Margarid贸 COMARCA: ALT URGELL COMARCA: ANOIA
natura i aventura febrer 2012
www.naturaiaventura.cat
Les llegendes, com més llunyanes, més fantasioses i, segurament, més inventades i deformades per la veu popular. En canvi les més recents en el temps tenen més matisos, més detalls, i per tant, més sospites de ser certes. La història de Margaridó té la pàtina de les grans llegendes de final tràgic. Però sembla tan real i humana que és capaç de bellugar per ella mateixa els engranatges de les emocions.
14/15
rutes en BTT
E
n Ludovic ja ha arribat a l’estació d’Igualada. Una veu brunz dins del seu cervell i l’impulsa a descarregar amb pausa la bicicleta i la motxilla, com si el sol de la tardor l’obligués a assaborir el moment tan esperat, llargament desitjat. Des que va trobar el quadern d’un rebesavi a les golfes de la casa de pagès de la família i el va llegir, que no dorm, que no somia en altra cosa que en viatjar a l’escenari on el rebesavi narrava les seves llunyanes aventures. La majoria no deixaven de ser peripècies d’un soldat en una guerra. I totes les guerres s’assemblen amb les seves històries de morts i assalts, de fam, ferits i penúries. Però una en particular s’ha convertit en una obsessió que l’ha portat a recórrer amb tren i bicicleta bona part del seu país i de Catalunya. Ara, per fi, afronta la darrera etapa d’un viatge encetat a Lilla. Pren aire amb la boca i pedaleja pels carrers de la vila en direcció a Jorba. Cap al migdia ha deixat els boscos de Copons i, quan vesprejava, ha abandonat els carrers de Pujalt per posar-se el frontal i fer els darrers quilòmetres entre camps de cereals acabats de llaurar. Aviat albira les llums de Sant Martí de Sesgueioles, on el brunzir d’abelles ja pessiga tot el seu cos. La boira i la nit es mariden quan ell frena a les primeres cases, com quan segurament el seu rebesavi fa dos-cents anys va arribar a la recerca d’aixopluc. Segons explica al seu diari, els soldats, en trànsit cap al campament de
Doble pàgina anterior: castell de Boixadors. Aquesta plana: la Torre de la Manresana és l’element més rellevant que es conserva del castell de la Manresa, situat al terme municipal de Prats de Rei. Bastida a finals del segle XI va ser l’escenari d’una important batalla de Guerra de Successió.
natura i aventura febrer 2012
www.naturaiaventura.cat
Castellfollit de Riubregós on hi havia el gruix de les tropes franceses, van ser rebuts a aquella mateixa hora foscana per l’alcalde i dispersats per les cases del poble, on havien de ser allotjats i alimentats per la població. La guerra entre Napoleó i el regne d’Espanya era en el moment més àlgid, quan la població prenia partit pel rei Ferran VII, retingut per Napoleó, i el germà de l’emperador dirigia les regnes del país minat per les guerrilles. La visita era tan inoportuna com temuda pels vilatans, acostumats a saquejos per part de la milícia estrangera. El destacament francès poc sospitava de les intencions del batlle de Sant Martí, qui, carregat de patriotisme, va reunir el veïnatge d’amagat per ordenar-los que en sentir les campanades de mitja nit, les forques, les falçs i els ganivets s’alcessin contra els invasors i degollessin tots els seus colls de gavatxos. La consigna seva era, que cadascú matí el seu porc. En trencar files el rebesavi, un timbaler del regiment, va retirar-se a la casa assignada, on vivia una noia jove d’uns quinze anys: Margaridó. Aquesta noia
era òrfena i molt pobra, i vivia sola, tot el dia treballant al camp per poder omplir la cassola. Poca cosa podia oferir al soldadet tret d’una sopa i una mica de pa. Però ell, bon minyó com era, no va pas protestar i en acabat el magre àpat va agrair-li la seva hospitalitat. Fins a tal punt era pobra Margaridó que va haver de deixar-li el seu llit, ja que no en disposava de cap més. –Puc dormir a terra, jo –va suggerir-li quasi inaudiblement. Per primera vegada ella va veure un gest humà en l’enemic, i una tremolor va recórrer tot el seu cos. –No tinguis ànsia. Jo tinc ordres de l’alcalde. Dit i fet, però amb pena, el timbaler es va enllitar més o menys a la mateixa hora que la resta del poble i del destacament. Però una ombra de dolor impedia Margaridó dormir, un malestar que anava creixent conforme s’apropava l’hora de la revolta. Instants abans de les dotze un silenci embrollat s’havia creat, assecant la seva llengua i congelant la seva mà, ja preparada amb la mortal falç amb
què segava el blat. Hagués desitjat que algun mecanisme frenés la velocitat del temps i l’acció que anava a cometre fos interrompuda. Debades. A l’hora assenyalada les campanes van espetegar en la quietud de la nit, i no va tenir més remei que apropar-se al llit per degollar el rebesavi de Ludovic. El noi dormia innocent, indefens, roncant sota les mantes. No s’havia adonat fins ara, però ella el trobava fràgil i guapo. Potser una núvia i una família l’esperava a França, dos tresors que mai no havien brillat en l’arca de la seva vida. Les llàgrimes esdevingueren un doll tempestuós, i amb por de despertar-lo, es retirà cauta a la cuina, on la falç caigué a terra alhora que el so del campanar morí i només en quedà el seu ressò suspès, preludi de la matança. Abans de l’alba tots dos es desvetllen a l’hora, i ella no pot aturar el torrent de paraules barrejades amb el plor. Entretalladament li confessa el que els ha passat als seus companys. –Sóc una traïdora, jo... no he pogut acomplir les ordres...
16/17
rutes en BTT
El noi no pot deixar de mirar per la finestra. Per tot arreu hi veu ombres que arrosseguen cadàvers cap al cementiri. –Si vols et guio fins al campament. No hi ha cap altra opció. Com guineus, aprofiten les darreres penombres i la fresca del matí per fugir, esquivant els masos i els camins fressats. La llum de la lluna i després l’aixopluc dels boscos els és favorable, per la qual cosa en poques hores arriben al campament. –És allà –assenyala ella unes tendes. Entre les branques d’un alzinar els sorprèn la veu d’un sentinella. –Qui va? –pregunta, el mosquet apuntant-los. El timbaler contesta prest: –Sóc de França! –i tot seguit cita el seu regiment i la seva dissort.
natura i aventura febrer 2012
El sentinella abaixa la guàrdia i el timbaler s’encamina cap a les tendes. Abans de marxar es gira per mirar la Margaridó amb ulls d’agraïment. La següent acció és confosa. Un ressort interior l’empeny a dipositar amb unció un petó als llavis de la seva salvadora. En desenganxar-se la seva boca deslliga els llavis: –No sé com agrair-te... –Vine’m a buscar quan s’hagi acabat la guerra. El soldat li ho promet i immediatament desapareix deixant Margaridó pensativa, assaborint la calidesa del seu primer petó. Al poc, contenta i despreocupada, inicia el retorn cap a casa pensant en el nou món que se li obriria quan finalitzés el conflicte i el timbaler tornés. Tan capficada estava que
no es va adonar de la presència d’un altre sentinella ni de la seva veu d’alto. Sense rebre resposta el fusell va parlar amb un mot tronador, enduent-se per sempre més la vida de Margaridó. En Ludovic sentia un vertigen desordenant les seves vísceres cada cop que s’imaginava aquella escena final. I aquella sensació l’havia atrapat tant que era capaç de transportar-lo a l’Alta Anoia per trucar a la porta de la casa de Sant Martí on creia que havia passat la nit el seu rebesavi. Un rectangle de llum donà pas a una noia jove i maca que demana qui és. –És aquesta la casa de Margaridó? La noia rep amb sorpresa la pregunta, i tot seguit és desbordada per les explicacions del ciclista: el quadern, el besavi, la recerca... Llavors ella as-
www.naturaiaventura.cat
senyala amb el dit un tancat. –Diuen que la casa de Margaridó era on ara hi ha les piscines. Decebut, Ludovic seu a terra, inanimat. El seu somni ha fracassat. Sospira profundament, com si el seu periple per la vida, a les portes de la mort, hagi estat una decepció horrible. –Per què en tens tant d’interès? No deixa de ser una història antiga. –Les persones som històries antigues encadenades. I una història, o un viatge, és la suma de moltes emocions. –Ja no hi pots fer res. Entra i descansa. A la meva terra li’n sobren, d’emocions.
FITXA TÈCNICA DURADA: 6 H DISTÀNCIA: 59,88 KM DESNIVELL POSITIU: 1.283 M DIFICULTAT: alta Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
foto esquerra: la rosa dels vents esculpida en pedra ens indica que ens trobem al centre geogràfic de Catalunya. Des d’aquest punt, situat a 940 m d’altitud, es domina una magnifica panoràmica vers els Pirineus, Collsacabra i el massís del Montseny. Foto central: població de els Prats de Rei.
18/19
escalada en canals de neu i glaç
PRAT D’AGUILÓ Corredors al Cadí
COMARCA: CERDANYA
L
a zona coneguda com Prat d’Aguiló representa l’extrem més oriental de la Serra del Cadí, aquest magnífica barrera muntanyosa que delimita la Cerdanya pel seu extrem més meridional. Més enllà del Prat d’Aguiló, la serralada perd caràcter, agressivitat i alçada i passa a formar les denominades Penyes *Altes de Moixeró, per on, curiosament, passa el mal anomenat “Túnel del Cadí”, ja que l’esmentat túnel perfora els peus de les Penyes Altes de Moixeró. Com tota la restant muralla nord de la Serra del Cadí, la zona de Prat d’Aguiló també es presta a l’escalada glacial a l’hivern. Aquesta zona, molt popular avui dia, va passar desapercebuda en les albors de l’exploració del Cadí com a terreny per a l’escalada en neu i mixt. De fet el protagonisme sempre l’hi ha portat la part central de la Serra, especialment les canals el punt de les quals de partida són el poble de Estana i més concretament el conegut Prat del Cadí. La part central de la Serra té majors desnivells i canals considerades com a grans clàssiques.
natura i aventura febrer 2012
www.naturaiaventura.cat
No obstant això, des de la dècada dels noranta, quan la part central del Cadí ja estava saturat de vies d’escalada glacial, l’atenció es va ser centrant també a explotar altres zones de la gran muralla, sent la zona del Prat d’Aguiló la que va guanyar un gran auge per a la seva còmoda aproximació, per l’existència del refugi guardat i per les pròpies possibilitats dels vessants, que són moltes, malgrat que el desnivell és substantivament inferior si el comparem al desnivell de la part central de la Serra. Prat d’Aguiló té un aspecte ben diferenciat en relació a les restants zones del Cadí. En concret aquí les escalades discorren, en la seva gran majoria, per vessants més oberts, en comptes de traçar les típiques canals encaixonades entre grans parets, a forma de cicatriu, tan comunes en la resta de la Serra. Per tant les escalades, sense ser forçosament més difícils, si que acostumen a tenir un gran ambient, ja que l’amplitud del paisatge i els vessants més oberts tenen una perspectiva més àmplia i amb major sensació de verticalitat.
tard es van començar a traçar diverses línies, algunes de les quals es concentren en zones delimitades, arribant-se a explotar la gran majoria de les possibilitats de la muralla que formen els diversos cims situats entre el Pic de Comabona i el la Roca Plana. Avui dia, comptant amb les més recents obertures (canal Tepropongohongo i canal Heterezigon Leiden), comptem amb un total de 37 itineraris. Us detallem a continuació les característiques de tots ells, desitjant que fruïu de la gran varietat i oferta que ens brinda aquesta zona “escola” de l’extrem oriental de la meravellosa Serra de Cadí.
Com arribar: Per la pista de terra en bon estat que neix al poble de Montellà. Per accedir a Montellà, haurem passat, prèviament, per Martinet, poble situat en la carretera que comunica Puigcerdà amb la Seu d’Urgell. La pista té 12 quilòmetres i ens deixa a amb prou feines 5 minuts de refugi. No obstant això, durant l’hivern, no és transitable íntegrament. Normalment s’acostuma a deixar el cotxe en el Coll d’Isona. Comptar dons 1 hora de marxa fins al refugi. Cartografia útil: Pedraforca - Cadí. Editorial Alpina. escala 1:25.000.
FITXA TÈCNICA PRAT D’AGUILÓ Punt de partida: Refugi de Prat d’Aguiló. 25 places. Guardat. Reserves al 973.25.01.35 i al 639.71.40.87. Jordi Sabater.
Una altra de les característiques diferencials de Prat d’Aguiló és que, per la seva situació, menor altura i major exposició al sol, la neu acostuma a transformar-se més ràpidament, presentant normalment molt bones condicions a partir de principis d’hivern. Per contra la temporada és més curta i a partir d’abril, quan a la resta de la Serra la neu sol ser abundant i de molt bona qualitat, aquí ja comença a escassejar. No obstant això hi ha alguna excepció que confirma la norma, com la clàssica canal Cessar August Torras, que es va obrir un mes de juny. Respecte a la història de les primeres ascensions, cal destacar que els pioners del sector van ser el guarda que custodiava el refugi a la fi dels vuitanta i a principis dels noranta, Domingo Maria, i un bon amic seu: Fernando Moncho. Ells van obrir les que posteriorment han esdevingut les grans clàssiques: La Mendizale, la Canaleta d’Aguiló, la Canal de la Creu, la Maria Rosa Ramón Páez, la Canaleta Cessar August Torras. Més
20/21
escalada en canals de neu i glaç
PIC DE COMABONA - vies 3-11
PIC D’AGUILÓ - vies 12-20
natura i aventura febrer 2012
www.naturaiaventura.cat
PUNTA AGUDA - vies 21-23 SERRA DELS CORTILS vies 24-29
SERRA DELS CORTILS - vies 30-35 ROCA PLANA vies 36-37
22/23
escalada en canals de neu i glaç
LLISTAT DE PARETS I VIES I DADES BÀSIQUES: SERRAT DELS TERRERS - VESSANT NORD Aproximació: Des del refugi flanquejar cap a l’E.-S.E. per suaus pendents i plans horitzontals, passant pel peu de la vessant nord del Pic de Comabona, descendint lleugerament en direcció al Barranc dels Toselletes. Continuant el flanqueig, creuem el torrent que baixa del Coll de Tancalaporta, lloc en el qual neix la fàcil canal que arriba a l’esmentat pas. (1,30 h) Creuant el bosc (sense camí) i flanquejant en tendència ascendent, arribem a un replà conegut com el Pla dels Creus, que resulta ser el peu de la vessant N.O. del Serrat dels Terrers. (1,45 h) Descens: La millor alternativa és la pròpia canal de Tancalaporta. Si hem pujat pel vessant N.O. continuarem l’ample carena vers a l’oest a la recerca del suau collet on mor la canal. (1,45h) També existeix la possibilitat de continuar la carena vers a l’oest, pujar al Pic de Comabona i davallar pel Pas de Gosolans. Alternativa més llarga però més bonica. (2,00 h). 1. - CANAL CENTRAL, 250 mts. 45* de mitjana, màxim 55*. 2. - CANAL DE TANCALAPORTA, 250 mts. 35* a 40* de mitjana, màxim 50*. PIC DE COMABONA - CARA NORD Aproximació: Des del refugi flanquegem cap a l’est, a mitja altura, per situar-nos sota la paret. Llavors guanyarem alçada per les pales de neu situades al peu de la mateixa. Comptar de 45 minuts a 1 hora. Descens: Pel Pas de Gosolans. Ampli i suau cordal que resulta ser un pas mil•lenari de pastors i ramats. Fàcil i evident. L’esmentat pas es situa a l’oest del cim. Acostuma a estar molt trepitjat. Comptar poc més d’una hora per al descens. 3. - RUTA DIRECTA, 500 mts. 45* de mitjana i 60* màxim. 4. - VIA DELS ISARDS, 450 mts. 55* i IV+ de mitjana. 65* i V* màxim.
natura i aventura febrer 2012
5. - RUTA MENDIZALE ORIGINAL, 450 mts. 45* a 50* de mitjana. Màxim 60* i IV*. 6. - RUTA MENDIZALE CASCADA DIRECTA, 450 mts. 45* a 50* de mitjana. Màxim 80* - 85* i possible IV+ / V- mixte. 7. - NORD DIRECTA, 450 mts. 45* - 50* de mitjana. Màxim IV*. 8. - VIA GUINDILLA CADILENCA, 450 mts. 50* a 60* de mitjana. 70* i IV* màxim. 9. - CANAL RAMONITA. 250 m. 50* a 60* de mitjana. Màxim de V*. 10. - VARIANTE MACEDÒNIA TROPICAL, 250 mts. 50* a 60* de mitjana. Màxim de 75* i IV+. 11. - CANAL DE FONT TORDERA, 300 mts. Mitjana de 40 * - 45*. Màxim de 60* (ressalt) a les pales del primer terç de la via.
mts. 35* a 40* de mitjana i màxim 45* a 50* a la part alta, depenent de l’estat de la cornisa. 20. - CANAL DE BASTANIST OCCIDENTAL, 200 mts. mitjana de 40* - 45* amb una sortida per la branca esquerra de III* i 60* PUNTA AGUDA - CARA NORTE Aproximació: Ascendim vers al nord i després en tendència al N.O. seguint el traçat que ens porta en direcció al Pas de Gosolans. En situar-nos sota les pales d’accés a l’esmentat collet, flanquegem cap a l’oest per sota del vessant fins a situar-nos a peu de paret. Evident. Comptar poc més de 30 minuts per a l’aproximació.
CADÍ - PIC D’AGUILÓ - CARA NORTE Aproximació: Molt evident al localitzar-se el Pic d’Aguiló just davant del refugi. Haurem de prendre el camí vers al Pas de Gosolans i abandonar-ho en els primers pendents per dirigir les nostres passes directament cap al vessant desitjat. 40 minuts de marxa. Descens: Seguir l’ample llom de la cadena en adreça oest per arribar al proper Pas de Gosolans. Fita rocallosa i bastó de ferro per indicar el collet, molt útil en cas de mal temps. Davallar vers al nord en diagonal cap a la dreta per tornar a refugi (evident, el camí acostuma a estar trillat de petjades). 0,30 h a 0,40 h. 12. - CANAL DEL TRENCALÓS, 250 mts. Mitjana de 40*. Màxim de 45*. 13. - CANAL SATELITE, VIA DIGITAL, 140 mts. mitjana de 45* a 50*. Màxim de 60* i III+/IV- a la canal d’entrada. 14. - CANAL BON, 100 mts. 45* de mitjana. Màxim de 60* i IV*. 15. - CANAL DEL TREBALL, 80 mts. Mitjana de 45* - 50*. Màxim IV+ i 70*. 16. - VIA PATAGONIA HARDCORE, 140 mts. Mitjana de 45*. Màxim de 50* i V*. 17. - CANALETA D’AGUILÓ, 100 mts. 40* de mitjana. Màxim 45* a 50* (segons estat de la cornisa) i II* 18. - CANAL AMPLE D’AGUILÓ, 100 mts. 40* de mitjana. Màxim 45* o 50* depenent de l’estat de la possible cornisa. 19. - CANAL DE BASTANIST ORIENTAL, 250
Descens: Baixar per l’ample llom cap a l’est a la recerca de Pas de Gosolans. Fita rocallosa i bastó de ferro per indicar el collet, molt útil en cas de mal temps. Davallar vers al nord en diagonal cap a la dreta per tornar a refugi (evident, el camí acostuma a estar trillat de petjades). 0,30 h a 0,40 h. 21. - CANAL DE LA CREU, 200 mts. 45* de mitjana i 55* a IV- màxim. 22. - VIA UN DIA DE PLAYA, 60 mts. 45* de mitjana. Màxim IV+. 23. - CANAL RITORNO NON CHERTO, 280 mts. 50* - 55* de mitjana a la part baixa i 40* de mitjana a la part alta. Màxim de 70*, Ao/V* a la base. SERRA DELS CORTILS - CARA NORTE Aproximació: Pujarem cap al nord i després en tendència al N.O. seguint el traçat que ens porta en direcció al Pas de Gosolans. En situar-nos sota les pales d’accés a l’esmentat collet, flanquegem vers a l’oest per sota del vessant fins a situar-nos a peu de paret, deixant enrere el peu de la Punta Aguda. Evident. Comptar de 40 minuts a 1,00 h per a l’aproximació, depenent de la canal que escollim. Descens: Davallar per l’ample llom vers a l’est a la recerca del Pas de Gosolans. Fita rocosa i bastó de ferro per indicar el serral, molt útil en cas de mal temps. Davallar vers al nord en diagonal cap a la dreta per tornar
24/25
27.08.
www.naturaiaventura.cat
a refugi (evident, el camí acostuma a estar trillat de petjades). 0,40 a 0,50 h. 24. - CANAL JORGE ZAPATERO, 200 mts. 50* a 55* de mitjana a la part inferior i 40* a 45*a la part superior. Màxim 70* amb possible mixte a l’entrada. 25. - VIA MARIA ROSA RAMON PAEZ, 300 mts. 50* de mitjana. 60* i IV* màxim. 26. - CANAL BOB, 300 mts. 50* a 60* de mitjana i màxim de 80*. 27. - CANAL PROMOCIÓ DEL 97, 300 mts. Mitjana de 50* a 60*. Màxim de 75* i IV*. 28. - ERAMPRUNYA DE GAVA, 300 mts. 50* de mitjana. Màxim de 60* i IV*. 29. - CANAL MARTIRIO ANDORRANO, 230 mts. 45* de mitjana. 50* i IV* màxim. 30. - CANAL PASTEL DE MARZO, 240 mts. 40* a 45* de mitjana. 45* i III* màxim. 31. - CANAL UNIVERSO, 260 mts. 45* a 50* de mitjana. Màxim de 55* i IV*. 32. - CANAL DIRECTA ESTRÉS, 280 mts. 50* - 55* de mitjana, màxim de 60* i III*. 33. gina - CORREDOR TEPROPONGOHONGO, 27.08.11.1/2p NATURA 28/8/11 09:57 P gina 1
250 mts. 50* a 55* de mitjana. Màxim 65* i III*. 34. - CORREDOR DELS CONTESTANS, 230 mts. 55* a 60* de mitjana. Màxim 70* i IV+. 35. - CANAL CESAR AUGUST TORRAS, 160 mts. 45* a 50* de mitjana i màxim de 55* i IV*. ROCA PLANA - CARA NORTE Aproximació: Pujar vers al nord i després en tendència al N.O. seguint el traçat que ens porta en direcció al Pas de Gosolans. En situar-nos sota les pales d’accés a l’esmentat collet, flanquegem cap a l’oest per sota del vessant fins a situar-nos a peu de paret, deixant enrere el peu de la Punta Aguda i de tota la Serra de Cortils. Evident encara que una mica fatigós pel llarg del flanqueig. 1,20 h per a l’aproximació. Descens: Seguir l’ampla cadena cap a l’est ascendint tota la Serra de Cortils (ample llom), fins a arribar al Pas de Gosolans. Fita rocosa i bastó de ferro per indicar el serral, C
M
Y
CM
MY
molt útil en cas de mal temps. Davallem cap al nord en diagonal cap a la dreta per tornar a refugi (evident, el camí acostuma a estar trillat de petjades). 1,00 h a 1,20 h. 36. - CORREDOR HETEROZIGOT LEIDEN, 240 mts. 45* a 50* de mitjana i 55* - III* màxim. 37. - VIA NORTE, 250 mts. 45* a 50* de mitjana i 55* - III+ màxim. Pako Crestas www.pakocrestas.com
CY CMY
K
senderisme familiar
Descobrint Vilada i el castell de Roset Un territori amb lligams que reculen als Ibers
COMARCA: BerguedĂ
natura i aventura febrer 2012
www.naturaiaventura.cat
El Berguedà és una comarca amb fortes arrels. Són tan profundes que arriben a la civilització ibera, on hi vivia la tribu dels bergistans, també coneguda com els bergussis. Alguns historiadors creuen fermament en un territori berguedà emparat en una administració romana pròpia, el pagus, que perdurà durant la presència visigoda. Durant l’etapa dels comtats catalans, els berguedans van pertànyer al comtat de Cerdanya, però en dues ocasions van aconseguir un comtat propi, això sí, vassall del cerdà. Era una reivindicació de caire polític en plena època de gestació embrionària del que esdevindria Catalunya.
26/27
senderisme familiar
El bisbe Nantigís d’Urgell es frega les mans a la sortida de la flamant església de Santa Maria. Un altre temple consagrat, pensa frisós, mentre rep les atencions i les lloances que un home de la seva categoria requereix. Al cap i a la fi aquests autòctons, aquests orgullosos gots de la Marca Hispànica, poden arribar a ser bons cristians servidors del seu comte i del seu rei. És, aquesta, una referència a les eternes tibantors entre francs i gots, entre catòlics i arrians, tibantors que amb la dominació franca dels comtats de la Marca Hispànica, s’han accentuat, malgrat les barreges matrimonials i l’intent d’assimilació de la nissagues del nord vers les restes dels antics dominadors del regne visigot del sud i la pràctica desaparició dels rituals arrians. És aquesta una fe visigoda extinta: bona part dels seus seguidors s’han passat a la nova religió islàmica, que empeny des del sud i amenaça el cristianisme europeu. Un fresc terral escombra el cel blau d’aquell matí dominical, amb tota la gernació congregada sota la muralla del castell de Roset. Vilada és un poble eixerit, quatre carrers on les cases s’agrupen com cel·les d’abelles, les unes contra les altres. Parets de pedra marró tirant a bai cobertes per unes teulades irregulars que trenquen l’harmonia natural de les canals encinglerades de Sant Miquel i les carenes ensucrades de les serres de Picancel i Picamil. I per tota la plana, un seguit infinit de cases escampades, sovint de dos en dos, o de tres en tres, però sempre voltades de camps de cereals. Al castell i la flamant església, on es regenta el poder, no hi falta ningú. Tota la caterva de vassalls envolta les parets del nou temple. Catòlic, evidentment. I tota la colla de francs i gots, tot i que alguns no tenen la sang pura, rumia un bisbe que tampoc té tots els llinatges familiars francs, no hi falten. I això agrada el bisbe. Tothom sap qui remena les cireres. Acaba de consagrar la seva enèsima església i sent com l’expansió del catolicisme i la seva pròpia expansió són una gran taca d’oli. I la del comte
natura i aventura febrer 2012
28/29
de la Cerdanya i la del rei de França, és clar. El bisbe remuga. No es refia d’aquells nous catòlics que en altres temps havien estat tant amics dels califes i emirs de Còrdova, revoltant-se contra el rei Carles el Calb i desestabilitzant la Marca Hispànica, que va estar a punt de tornar a l’obediència islàmica. I menys ara, quan els musulmans de Lleida estan esvalotats i no paren de creuar la frontera per capturar collites, saquejar pobles i endur-se esclaus, cal cohesió. Ara que els autòctons volen recuperar el pagus de Berga, cal cohesió. I la cohesió ve de la mà del poder. I aquest no pot ser un altre que el poder del comte de la Cerdanya i del rei de França, no faltava més. I l’únic objectiu és poblar i poblar la terra, aixecar castells i esglésies, i ruixar les contrades d’aldees i masies treballades per uns pagesos que generaran diners per a l’església i el comte. D’aquesta manera vencerem els musulmans, mussita mentre una filera de creients fa cua per a besar-li l’anell de bisbe. Això i no amb tanta història de demanar per a Berga una autonomia, un vescomtat merdós. El bisbe fa una ganyota en el moment que el castlà del castell de Roset li fa una reverència. Quan aquest prohom marxa corriol amunt fins a les muralles de casa seva el bisbe nega amb el cap. No li cau bé el castlà. És massa fluix. El llinatge del castlà té moltes llacunes i molts dels seus descendents no són francs. I el bisbe veu aquí l’esquerda. Tanta sang goda l’està enterbolint la mirada, pensa mentre la filera va disminuint. De sobte l’estómac rondia i té ganes d’enllestir. Però la figura del castlà no li marxa del pensament. Ves quin un. El bisbe no li perdona que sigui la veu més forta de la vall, la veu que demana per al Berguedà l’antic pagus, una veu que està arrossegant altres veus i ha creat un crit que està eixordant les oïdes del comte. Borinots. Segons el castlà la comarca ha gaudit d’un cert autogovern no només en temps
dels visigots, sinó abans, quan en aquesta terra hi vivien els pagans que van construir el Pont del Diable de Martorell i les muralles de Barcelona. També el castlà creu que aquella autonomia es perd en l’origen del temps, quan Déu Nostre Senyor va fer el món i els fills d’Adam i Eva es van instal·lar en aquesta terra cinc o sis segles abans de l’arribada dels pagans. Però això són només romanços, assegura el bisbe en veu baixa. Un capellà de la parròquia de Vilada l’ha sentit i se l’ha mirat amb sorna, i de seguida s’ha tapat la boca amb la mà per ocultar la mitja rialla. -Bé –ha pronunciat el bisbe en deixarse lloar per darrera vegada.- A veure si el xai de Vilada és tant bo com diuen. -Està cuit amb oli sarraí i aigua del Margançol, eminència –el capellà sorneguer indica cap a una casa on la xemeneia vessa un fum cendrós. El bisbe bufa. Res no pot ser bo si bé d’allà baix i es barreja amb la naturalesa de la nostra gent. Però calla i accelera el pas. La carn reescalfada no val res. En poca estona està fruint de l’àpat i llavors no hi posa cap pega. Va endrapant cuixa i rossegant costellam mentre gola avall llisca un bon vi de Narbona. El seu paladar però no les té totes, amb aquell sabor. Fa petar la llengua i no acaba de tenir clar que aquell vi sigui de la plana costanera de Narbona. -Aquest most, hum, té un regust com... -L’han portat de Gandesa, eminència. El bisbe fa un nou glop i ensuma la copa. -En quin comtat para Gandesa, mossèn? El capellà arqueja els llavis mentre en serveix més. Opta per callar. Se sent feliç perquè per primera vegada sap alguna cosa que el seu senyor desconeix. El bisbe tanca els ulls per assaborir el líquid dins del paladar. -Hum, sí que és bo... De sobte obre els ulls i mira la copa. -Gandesa, Gandesa, Gandesa... quina
senderisme familiar
església hi tenim, allà? El capellà es pren el seu temps, però finalment acaba dient: -Que jo sàpiga només hi tenen mesquita. Desconec si hi ha una comunitat cristiana, en aquest poble situat al camí de Terol un cop es passa l’Ebre –realment el capellà s’ho està passant d’allò més bé. I més quan veu que el bisbe, emprenyat, planta la copa d’un cop enèrgic a la taula, com dient: ja no en vull més, de vi. I continua l’àpat atacant la carn amb cobdícia. Tanta és l’escomesa que aviat s’ennuega. Però, orgullós, renuncia al vi fet en terres d’infidels. He de ser fort, s’arenga quan les llàgrimes li humitegen els ulls. Déu és de la meva part. -Una mica de vi, eminència? O prefereix l’aigua del nostre pou? El capellà no espera resposta i hi deixa un gerro. Aviat el contingut forma part del cos del bisbe, qui no pot reprimir un eructe. -Veig, eminència, que l’aigua de Gothoalaunia li és gratificant? El bisbe obre el ulls. Se sent insultat. Gothoalaunia ha dit aquesta rata? La
natura i aventura febrer 2012
mirada és tan fulminant que una suor freda recorre l’esquena del capellà. Potser s’ha passat un gra massa, això de referir-li al bisbe el mot amb que els gots de la Marca es refereixen al territori on habiten, un mot que cada cop s’està desfigurant i hom pronuncia Gotlunya o Cotalunya, segons la versió dialectal. El xai ha desaparegut de la taula i els ossos van a parar a la gossera. El bisbe s’aixeca i demana per les habitacions. Vol fer una migdiada, però abans crida el responsable del seu seguici, un prior amb males puces. El capellà ja ha begut oli, i en poques setmanes ha estat rellevat i enviat a una parròquia menor, enfonsada en la neu d’una vall pirinenca de la qual no en sortirà en el que li restarà de vida Nota: l’historiador Joan Blasi i Solsona aposta per què el mot Catalunya deriva de Gothoalaunia que vol dir terra de gots, en marcada referència al passat visigot de moltes família nobles que van restar sota el domini franc durant
els comtats catalans de la Marca Hispànica. En front a aquesta teoria hi ha el lingüista Joan Coromines i Vigneaux, per a qui l’etimologia de Catalunya ve de Lacetane. Altres autors prefereixen buscar l’arrel en el mot castlania, castellania o castlània. Catalunya estava administrada en època medieval mitjançant els castells, seus del poder militar, polític, religiós i llocs on es recaptaven els impostos. La figura que regia el castell era el castlà o castellà, generalment un noble de segona fila vassall del titular de la castellania. Cada castell administrava una castellania, i Catalunya de fet era un conjunt de castellanies. Juan Carlos Borrego
LA RUTA PAS A PAS
FITXA
www.naturaiaventura.cat
TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DURADA: 2-3 H DESNIVELL: 390 M
RECORREGUT: 6 KM DIFICULTAT: BAIXA ÈPOCA DE L’ANY: TOT L’ANY
Sortim de l’església de Vilada buscant el Collet de Sant Joan i la cruïlla de camins del Pla de les Collades, un cop superar el vessant del Serrat Rodó. Perseguint les marques del PR-C-147 salvarem l’escull del Serrat del Carme per a baixar a la Collada de Roset, on hi ha un enforcall de camins. Hem de prendre el corriol que trenca la pista que baixa del Castell de Roset al Bac de Can Llebre en direcció nord, per anar triscant per un senderó carener que tot d’una davalla cap a la Font de l’Arç, salva un torrent i remunta en direcció el Castell de Roset, al qual arribarem per la nostra Esquerra. És el punt més elevat de l’excursió, i el més panoràmic. Un cop l’hem gaudir retrocedim fins a la cruïlla anterior i girem a l’esquerra (O) fins a la Casa del Castell. Fem un tros de la pista que puja al castell per abandonar-la tot just quan coincidim amb el torrent del Roc del Forat, on comencem una relliscada avall per la solana de les Lleixes de Viladomàs que, seguint el PR, entronca amb el GR241. Llavors girarem a l’esquerra en direcció el Collet de Berga per anar retrobant-nos amb la plana voltada de masos, granges i conreus fins a finalitzar la ruta al punt de partida.
30/31
Dissabte 3 de març Hora: 19:30h »» Inauguració de la 15a Mostra d’audiovisuals i Fotografia de Muntanya de Sant Martí. Hora: 20:00h » CONFERÈNCIA - AUDIOVISUAL TÍTOL: “EL DORADO FREERIDE FWQ4* 2012” AUTOR: Joan Masferrer ARGUMENT: 15ª edició de la principal competició extrem d’esquí i snowboard del Pirineu. Esdeveniment esportiu internacional amb participació de riders de més de 20 països celebrat a Andorra al sector Arcalís de VALLNORD.
Dilluns 5 de març Hora: 19:30 TÍTOL: “LA DANSA DE VIDRE” AUTOR: Pako Crestas DURADA: 60 minuts ARGUMENT: Crònica de diversos viatges pel món per practicar l’escalada en gel. Veurem imatges dels Pirineus, Gredos, Alps, Dolomites, Colorado, Rocoses del Canadà, Quebec, Alaska i Nepal. Hora: 20:45 » CONFERÈNCIA - AUDIOVISUAL A càrrec de Mireia Miró DURADA: 90 minuts Guanyadora de multitud de campionats mundials, europeus i espanyols en la modalitat d’esquí de muntanya, vertical race.
Dimarts 6 de març Hora: 20:30 TÍTOL: “VOLTA AL TIZI N’TOBQAL, SOSTRE DEL NORD D’ÀFRICA” AUTOR: Antoni Ortiz Belmonte DURADA: 29 minuts ARGUMENT: Trekking de sis dies al cor de l’Atles per tres de les Valls que envolten el cim més alt del Massís, on coneixem una sèrie de pobles Berebers perfectament integrats en el seu entorn natural. Entre tè i tè, anem descobrint que no tot el que anomenem el mon àrab és igual i que els berebers tenen problemes similars als nostres pel que fa al reconeixement de la seva llengua el Tamazight.” Hora: 21:10 TÍTOL: “TEMPUS FUGIT: ANETO” AUTOR: Roger Granel Casademunt DURADA: 7 minuts ARGUMENT: Durant la nostra vida lluitem per ser nosaltres mateixos, per no canviar davant de les pressions externes ni amb el pas del temps. Els cims ens mostren el camí que hemdeseguir: malgrat que puguin tenir nombroses cares, una muntanya, en essència, sempre és la mateixa. Hora: 21:20
TÍTOL: “EL REGNE DEL CEL” AUTOR: Ricard Moran Boix DURADA: 30 minuts ARGUMENT:. Trekking al Nepal, per la regió de Solu-Khumbu amb la finalitat de caminar fins el camp base de l’Everest, pujar al turó del Kala Pattar de 5545 m i intentar assolir el cim de l’Imja Tse (Island Peak) de 6189 metres. Un repte personal i un somni de molts anys, que intentaran, per fi, fer-lo realitat.
Dimecres 7 de març Hora: 20:30 TÍTOL: “92 DIES ALS PIRINEUS” AUTOR: Jordi Vila Valls DURADA: 48 minuts ARGUMENT: Travessa del Pirineu escalant vies clàssiques a l’estiu del 2010.
Dijous 8 de març Hora: 20:30 TÍTOL: “ENCORDADES” AUTOR: Carlos Bría Lahoz. Alkimia Produccions DURADA: 52 minuts ARGUMENT: Alpinistes i escaladores catalanes de diferents èpoques ens acosten a la seva passió per la muntanya, explicant la lluita personal que han protagonitzat per fer realitat els seus somnis d’alçada. Un recorregut per la història femenina de l’alpinisme i l’escalada a Catalunya, de la mà d’uns testimonis que han sobrepassat barreres i estereotips. Alhora, una mirada al paper de la dona en l’esport i la societat, des dels anys quaranta fins els nostres dies.
Divendres 9 de març
ARGUMENT: Darrere del misteriós codi MTM 156 s’amaga una apassionant aventura compartida entre el pioner escalador Josep Maria Torras Homet (membre de la mítica cordada Torras-Nubiola) i els joves escaladors Òscar i Albert Masó Garcia (els Germans Masó). Encara que els separen cinquanta anys, tots tres comparteixen un objectiu comú: l’obertura d’una xemeneia. Passat i present es fusionen trencant motlles i reivindicant la importància d’honorar i recordar els escaladors catalans pioners. Hora: 21:00 TÍTOL: “KIBO, LA MUNTANYA BLANCA” AUTOR: Victor Santacana i Garí DURADA: 15 minuts ARGUMENT: Ascensió al Kilimanjaro per la ruta Marangu
Dimarts 13 de març Hora: 20:30 TÍTOL: “L’HIMÀLAIA KR.2 LA CONQUESTA D’UN SOMNI” AUTOR: Albert Naudín Bolibar DURADA: 30 minuts ARGUMENT: Una expedició en estil alpí a les muntanyes més salvatges de l’Himàlaia Indi, cercarà noves vies glacials amb l’objectiu de conquerir espais inèdits més enllà dels 6000 metres. Hora: 21:15 TÍTOL: “LO FRIKIBIKE” AUTOR: Albert Naudín Bolibar DURADA: 5 minuts ARGUMENT: Un parell de frikis del Snow Bike decideixen realitzar un descens de vertigen per muntanyes Andorranes, sobre uns artefactes de fabricació artesanal anomenats, “bikesquatro”.
Hora: 20:30 TÍTOL: “CAT 14X8000” AUTOR: Ferran Latorre ARGUMENT: Pròxim repte del conegut alpinista català Ferran Latorre. Guanyador del Piolet d’Or atorgat per la Federació Espanyola l’any 1995 i el premi a la millor activitat a l’Himàlaia el 2008. Ha escalat set vuit mils: Shisha Pangma , Annapurna, Broad Peak, Dhaulagiri, Manaslu i Kangchenjunga i el Shisha Pangma Central. Des de fa 15 anys treballa com a càmera al programa de TVE “Al Filo de lo imposible”. Ha dut a terme expedicions per tot el món: Àsia, Groenlàndia, Antàrtida , Georgia del Sud, EUA. Ha guanyat el premi de periodisme de Muntanya del Festival Internacional de Torelló. Treballa com a conferenciant des de fa més de vint anys, en l’àmbit recreatiu (clubs i associacions) i en el d’incentius empresarials.
Dimecres 14 de març
Dilluns 12 de marÇ
Divendres 15 de març
Hora: 20:30 TÍTOL: “MTM 156” AUTOR: Oscar i Albert Masó Garcia DURADA:21 minuts
Hora: 20:30 » CONFERÈNCIA - AUDIOVISUAL TÍTOL: “EL BLANC INFINIT”AUTOR: Carles Gel DURADA: 45 minuts
Hora: 20:30 TÍTOL: “BARRANCS D’ALÇADA” AUTOR: Xavi Garcia. Productora X-Canyon DURADA: 35 minuts ARGUMENT: Vídeo primera acció espanyola de desenvolupament socioeconòmic al Nepal a través del barranquisme.
Dijous 15 de març Hora: 20:30 TÍTOL: “GEL A LA SISENA DIMENSIÓ” AUTOR: Pau Escalé ARGUMENT: Imatges d’escalada en gel en diferents llocs, en diferents circumstàncies i en diferents escalades.
ARGUMENT: Travessia de Groenlàndia realitzada pels guies Carles Gel i Jose Mijares. Sense assistencia,amb esquís i arrossegant dos pesats trineus. La primavera del 2002 aquests homes realitzaren una de les travessies més ràpides de Groenlàndia. Amb aquesta fita, en Carles és convertí en el Primer Català en realitzar una gran travessa polar.
Dissabte 17 de març Hora: 18:00 TÍTOL:” LA LÉGENDE DE CABRIS” AUTOR: Guillaume de Maeyer DURADA 15 minuts Pel·lícula guanyadora amateur del Festival EXPLOS d’Ax-Les Thermes, a l’Ariège (França) Hora: 18:45 » CONFERÈNCIA - AUDIOVISUAL A càrrec d’Asier Izaguirre, company de cordada d’Edurne Pasaban. S’incorpora a l’equip de “AL FILO DE LO IMPOSIBLE” l’any 2000 per col.laborar com a alpinista en el seguiment a Edurne Pasaban en l’intent de ser la primera dona del món en coronar els catorze cims de més de vuit mil metres. Hora: 20:00 » Lliurament de premis i cloenda de la Mostra Hora: 21:30 » Refrigeri
vies ferrades
VIA FERRADA DE L’AIGUA AL COLL Verticalitat a les serres de Mestral
COMARCA: BAIX CAMP
Aquesta via de doble recorregut fa una bonica ascensió a l’agulla de l‘Aigua al Coll i l’esperó que l’acompanya en la solitària serra de Mestral, un gran mirador del mediterrani català més despoblat, una terra que divideix el sector sud de la Costa Daurada amb les Terres de l’Ebre mitjançant platges sorrenques i muntanyes feréstegues i escarpades que cauen a plom damunt la costa. Una terra de pas mil-lenari, un carril per on s’ha escolat la humanitat en el seu afany de comunicar-se i relacionar-se: Via Augusta, A-7, N-340... Nosaltres ens relacionarem i ens comunicarem amb el rocam, deixant-hi la suor i l’energia de la nostra musculatura en un lloc intrèpid i dur, on de ben segur gaudirem patint de valent amb les caigudes i els ressalts per tornar ben nous a la disciplina de la quotidianitat.
natura i aventura febrer 2012
www.naturaiaventura.cat
34/35
vies ferrades
COM ARRIBAR-HI: Des de l’Hospitalet de l’Infant prendrem l’N-340 en direcció Castelló fins a deixar enrere una benzinera i un hotel de carretera. Passat aquest edifici hem d’abandonar l’N-340 i trencar cap a la dreta per una pista asfaltada que busca l’àrea de servei de l’AP-7. Hem de passar per sobre d’una línia ferroviària en construcció i sota l’autopista de peatge abans de deixar enrere l’àrea de servei i passat sota la nova A-7. Llavors trobem un camí de terra amb indicador d’ermita de Sant Roc. Si no tenim un 4x4 serà
natura i aventura febrer 2012
convenient aparcar el cotxe per aquí, ja que la pista empitjora molt. Llavors, tant a peu com en 4x4 caldrà tirar per la pista de l’esquerra un cop passem el desviament de l’ermita. Hem de trobar el PR-C-92, que seguirem per l’esquerra fins a una bassa i la font de l‘Aigua al Coll. Aquí podrem aparcar el nostre vehicle.
el corriolet costerut a la recerca de les parets, on s’hi veu un collet. No hi arribarem sinó que ens decantarem cap a la dreta per situar-nos a l’inici de la via ferrada, dividida en dues parts. ITINERARI:
Ataquem un primer ressalt un xic rabiüt per realitzar tot seguit un flanqueig dificultós que APROXIMACIÓ: ens situa sota una paret molt vertical i llarga. L’afrontem amb Agafarem el sender que neix decisió negociant uns esglaons prop de la font fins a un enun pèl separats. La sensació creuament on trobarem un aèria va in crescendo a mesura indicador de la ferrada, i hi tria- que pugem fins al final de la rem l’opció dretana. Seguirem paret, on caldrà continuar per
www.naturaiaventura.cat
un viarany i un coster equipat amb cadenes. A partir d’aquí la verticalitat ens obliga a tirar de bíceps tot buscant una obertura en la roca. La travessem per tornar a flanquejar un tram que fineix amb un pont. El que ens espera és un altre flanqueig i un nou sector vertical que ens enlaira al capdamunt de la primera agulla. Tot seguit hem de baixar una mica abans d’ensopegar amb un ràpel de 20 metres que ens deixa al final de la primera part de la ferrada. Hem de fer una travessa cap al llit d’un coll i prendre un senderó dretà que ens mena a la segona part. Tirant de mu-
36/37
vies ferrades
paret vertical que de primeres és complicada i atlètica, amb tres caigudes. Realitzarem un nou flanqueig on ens ajudarem de cadenes i atacarem una nova caiguda on ens servirem d’una escala per sortir del mal pas. Seguirem cap a l’esquerra, trepitjarem un segon pont i pujarem per una paret aèria i dificultosa abans de tornar a flanquejar i finalitzar la ferrada i assolir el cim de l’Agulla. RETORN: Un cop s’ha acabat l’equipament hem de crestejar fins a unes cordes que ens permetran anar baixant per un sender relliscós que ens conduirà al corriol de pujada de la font.
natura i aventura febrer 2012
FITXA TÈCNICA DESNIVELL: 200 M DIFICULTAT: MOLT DIFÍCIL HORARI D’APROXIMACIÓ: 1h ( DES DE LA CRUÏLLA DE L’ERMITA DE SANT ROC ), 35 MIN DES DE LA FONT DE L’AIGUA AL COLL HORARI ITINERARI: 1 h 15’ HORARI RETORN: I h MATERIAL: CASC, ARNÉS, GUANTS i DISSIPADOR. EQUIPADA PER: CENTRE EXCURSIONISTA SERRES DE MESTRAL OBSERVACIONS: ELS DOS TRAMS DE LA FERRADA ES PODEN FER DE MANERA INDEPENDENT
38/39
www.naturaiaventura.cat
biblioteca
Novetats editorials LA CERDANYA AMB ESQUÍS Autor: Ramon Orriols i Ricard Molina Editorial:Cossetània Edicions Col•lecció: Azimut, núm. 126 Nombre de pàgines: 144 (12 en color) Preu: 13,50€ Aquesta és la primera guia d’esquí de muntanya que tracta, exclusivament, sobre la Cerdanya i el seu entorn. Quan arriba l’hivern i els camins desapareixen sota el mantell de neu, el muntanyenc somnia de dibuixar la seva traça per la neu verge d’aquestes immensitats silencioses. A la guia hi trobareu recomanacions per efectuar 33 itineraris, des dels més clàssics i freqüentats fins als menys concorreguts. En la selecció hem tingut en compte la diversitat de nivells i dificultats per tal que siguin útils per a tothom. Tots els itineraris es poden fer en una sola jornada, sobretot si el punt de partida és algun lloc de la Cerdanya, comarca en què les muntanyes són gairebé com de la família. PREVENCIÓ DE RISCOS I SOCORS A LA MUNTANYA Autor: Neus Borràs i Farran, Teresa Pator i Amorós, Ángeles Sanjuan Castillo, Montserrat Tàrrech i Borràs Editorial: Cossetània Col•lecció: Manuals de Muntanya, núm. 5 Nombre de pàgines: 208 Preu: 14,20€ La natura és molt seductora i ens atrapa en reptes engrescadors. Tot i ser prudents, podem emmalaltir, patir accidents o haver d’ajudar a algú. En aquests casos sorgeixen dubtes i preguntes. Aquest llibre intenta donar algunes respostes per prevenir riscos en les activitats de muntanya, i ensenya a actuar correctament i amb seguretat en situacions d’emergència. Recull de manera esquemàtica una sèrie de coneixements bàsics de socors i primers auxilis, pràctics i aplicables amb els mínims recursos possibles. CORREDORES DEL PIRINEO – PEDRAFORCA • CADÍ • CERDANYA Autor: Pako Sánchez Editorial: Ediciones Desnivel Preu: 16€ Nombre de pàgines: 244 Tercer volum de la col•lecció de corredors del Pirineu. Es centra en l’eix Pedraforca-Cadí i la Cerdanya, sent-ne el Cadí el principal protagonista. Aquesta llarga muralla concentra dos terços dels corredors ressenyats en aquest llibre. A més de divulgar-ne alguna de nova línia inèdita de l’ample i saturada muralla Nort. L’autor ens presenta en primícia l’últim secret que ens tenia guardada la serra: la besant berguedana, la no visible des de la Cerdanya; la Serra Pedregosa. Al costat del Cadí, hi ha un ampli ventall de zones fins ara poc o gens conegudes, algunes de les quals encara ofereixen bones alternatives per descobrir i redescobrir recons solitaris. Com son totes les valls situades al nord de la divisòria del Puigpedrós al circ dels Estanys de la Pera. Parlem del Campcardós, Vall de la Llosa i Mandriu.
&
SKI & MOUNTAIN SKI & MOUNTAIN
OUTLET
TOT EL QUE NECESSITES PER DISFRUTAR LA MUNTANYA Ctra. N-260, Km. 130 (antiga N-152) - RIBES DE FRESER - Tel. 972 72 73 39
40/41
LA GUIA DEL
turisme actiu
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ
EL BAIX EBRE
CAMPMANY
DELTEBRE
TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com
L’ALT PENEDÈS
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162
SALDES
EL PERELLÓ
HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant. Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es
LAVERN (SUBIRATS)
HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com
SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA
HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com
L’ANOIA EL BRUC
RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com
EL BAIX CAMP MONTBRIÓ DEL CAMP
ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com
BERGUEDÀ EL MONTSIÀ
BAGÀ
HOSTAL CAL BATISTA Habitacions amb bany, TV, música i calefacció; menjador climatitzat sense barreres arquitectòniques i cuina casolana acurada. C/ Raval, s/n, Bagà. Tel.93 824 41 26 www.calbatista.com
À CASTELLAR DE N’HUG
RESIDÈNCIA ALBERG LA CLOSA Allotjament rural de muntanya, on tastaràs menjar casolà de muntanya. Viu la teva aventura amb nosaltres!!! Tel. 938 257 016 – mòb. 637 729 808 www.cingles.org
GÒSOL
ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de Molí de Gòsol s/n Mòb. 636564310 www.molidegosol.com
GUARDIOLA DE BERGUEDÀ
HOTEL CASA DUANER REST. EL RACÓ DE L’AVI Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de la natura, la gastronomia, i totes les activitats culturals, esportives i d’oci que ofereix general a l’Alt Berguedà. Pl. la Farga, 10. Tel.938 227 672 www.elrecodelavi.com
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
SANTA BÀRBARA
HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l’Ebre Ctra. De Santa Bàrbara a La Sènia www.hoteldiego.com
LA SELVA ARBÚCIES
RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es
VALLÈS ORIENTAL EL FIGARÒ - MONTMANY
MASIA RURAL CAN GRAU Can Grau de Vallcàrquera és una masia del segle XVIII (1718) totalment restaurada. Disposa de dos apartaments en dues plantes independents: Can Barcelona (fins 10 persones) i Can Grau de Baix (fins 9 persones). Està situada dins el Parc Natural del Montseny, a la Vall de Vallcàrquera, entre boscos, terrasses i prats. La “riereta” que porta el mateix nom de la vall, recull les aigües de puresa excepcional (hi habita el tritó del Montseny) provinents del Pla de la Calma i el Turó del Tagamanent, cim de bellesa i vistes singulars, fita bàsica de tot excursionista. Es pot llogar tot un apartament o la casa sencera. Can Grau (Vallcàrquera, El Figaró-Montmany. Parc Natural del Montseny. Adreça: Can Grau (Vallcàrquera). Telèfon: 627 818 469 - 938 429 207 Web: http://www.cangrau.com e-mail: info@cangrau.com
42/43