Natura i Aventura 59 by Goolnatura

Març 2012

SANT LLORENÇ DEL MUNT Cingleres i barrancades en estat pur

MUNTANYES DE LA COSTA DAURADA Serra de Llaberia

CORREDORS DE NEU, GEL I MIXTE A L’ANETO Escalant el més alt

www.naturaiaventura.cat

ló.

Març 2012

SANT LLORENÇ DEL MUNT Cingleres i barrancades en estat pur

MUNTANYES DE LA COSTA DAURADA Serra de Llaberia

Imatge de portada: Ascensió hivernal al cim de l’Aneto. Eloi Callado a la goulotte Directa Pirena. Foto: Pako Crestas

Fisiocrem ajuda a mantenir un bon estat de salut i protegeix de possibles lessions. És fàcil d’utilitzar i gràcies als seus ingredients naturals és apte per a tothom: atletes, nens, adults i dones embaraçades.

CORREDORS DE NEU, GEL I MIXTE A L’ANETO Escalant el més alt

www.fisiocrem.com

09/06/2011 11:09:28

NÚM. 59 Març 2012

TIRADA: 15.000 EXEMPLARS

Direcció: Jordi Fernàndez Correcció: Ferran Ballester Publicitat: NATURA I AVENTURA Marc Duran Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Natura i Aventura

Col·laboradors: Carles Gel Pako Crestas Juan Carlos Borrego Albert Brignardelli Albert Beneït Edu Abad Carles Rius

Edita: H4XORS S.L. Avda. de Roma, 152 entl-1ª 08011 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat

Natura i Aventura és membre de:

Dipòsit legal: B-51.197-2006

editorial Encara no han arribat els mesos més calorosos de l’any, i els primers incendis forestals ja han afectat els espais naturals del nostre país. Un hivern més sec i calorós del que és habitual, i els efectes devastadors dels temporals de vent i neu, que ens han afectat als darrers anys i que han provocat que els boscos estiguin plens d’arbres i matolls morts, fan que la probabilitat de nous incendis sigui molt alta. A banda d’aquests factors naturals contra el que poc s’hi pot fer més que les tasques de prevenció, hi ha un altre factor important com és la conjuntura econòmica del moment actual. Parlem de la tasca i dels mitjans dels que disposen els bombers per, en última instancia, intervenir contra l’amenaça del foc. Aquesta darrera setmana, vàrem rebre a la nostra redacció una nota de premsa en la que el sindicat de Bombers parlava de la greu situació provocada pels darrers incendis i de les deficiències estructurals i organitzatives del cos de Bombers de la Generalitat. Sembla que cau molt lluny el tràgic accident d’Horta de Sant Joan i aquest estiu farà tres anys d’aquell terrible episodi que va segar la vida a 5 bombers del GRAF de Lleida. Pot ser que alguna cosa haguem après, doncs segons el comunicat el govern aprovarà una partida extraordinària en matèria de personal, serveis complementaris i recursos per la campanya de prevenció i extinció d’incendis forestals del 2012. Acaba dient la nota que les retallades no només afecten les condicions laborals dels treballadors públics si no que també afecten a la prestació d›un servei públic de qualitat i, per tant, a la seguretat del poble de Catalunya. Recolzem en la mesura de les nostres possibilitats aquest col·lectiu, tant en el suport moral com en el compromís de tots en evitar les situacions de risc que puguin derivar en tragèdies que no tenen marxa enrere i que tenen com a preu final la pèrdua de vides humanes. L’equip de NATURA I AVENTURA

Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

02/03

Sumari

Rutes a peu 06 26

Muntanyes de la Costa Daurada

Bicicleta de muntanya 14

Marmellar

Escalada en corredors 20 26

L’Aneto

Senderisme familiar Sant Llorenç del Munt

Esquí de muntanya 32

El pic de la Pala de Ginebrell

El Tossal de Miravet

Vies ferrades Biblioteca

Novetats editorials

Planiﬁca les teves sortides

Directori

natura i aventura març 2012

04/05

rutes a peu

MUNTANYES DE LA COSTA DAURADA Del poble de Colldejou al cim de la Miranda

COMARCA: Baix Camp

natura i aventura Marรง febrer2012 2012

www.naturaiaventura.cat

L’obaga de la serra de Llaberia, custodiada en tot moment per la mola de Colldejou, de silueta emblemàtica i prou coneguda, s’estén entre barrancades poblades per l’alzinar. És el teatre on s’ha representat milers d’escenes quotidianes a cavall entre l’alqueria musulmana i l’excursionisme, entre les conquestes franques i les batusses durant les carlinades. Però també ha estat un món on ha arribat el fragor de la quotidianitat o la inquietud llegendària dels misteriosos Dips. La ruta proposada fa un circular al voltant del cim de la Miranda tot sortint de Colldejou.

06/07

rutes a peu

l nostre país té un bon catàleg de muntanyes amb una pàtina d’imprescindible per a l’excursionista. Algunes arrosseguen un estigma referencial que traspua un magnetisme ancestral, atès que han estat un far d’emocions de totes les cultures que ens han precedit. Parlo del Matagalls, del Canigó, de Montserrat, del Montsant..., elevacions que, ja sigui per la seva bellesa o singularitat, o fins i tot per la seva proximitat o ressalt, ha generat una estimació entre els anteriors pobladors: preibers, ibers, fenicis, romans, musulmans... Altres muntanyes s’han fet un espai en el món de la mitologia gràcies en part a l’excursionisme i la comunió entre el muntanyisme com a esport a l’aire lliure i el muntanyisme com a coneixement del país, un impuls aquest últim generat durant la Renaixença. Excursionistes enamorats de Catalunya i escriptors romàntics barrejaven el

natura i aventura març 2012

coneixement del país amb ingredients culturals: etnografia, folklore, geografia, clima... Per això precisament s’han constituït com a muntanyes ineludibles, cims que s’han de fer sí o sí al llarg de la vida: la pica d’Estats, el Caro, les Roques d’en Benet o la Mola de Colldejou, per donar uns quants exemples. La serra de Llaberia: un laberint on “perdre’s” És un conjunt de muntanyes calcàries situada a la façana marítima de la serralada prelitoral gairebé quan finalitza el periple d’aquell muntanyam que neix al Pirineu axial per anar davallant resseguint el litoral, les muntanyes que conformen la serra de Llaberia són uns espadats petris d’aspecte ben regular i definit que s’escampen entre les verticalitats del Montsant i les muntanyes de Tivissa, Vandellòs i Prades. Els seus contraforts són una excel•lent finestra, o més aviat una magnífica terrassa des d’on

albirar la plana del Camp de Tarragona i la línia costanera que abraça des del Vendrell al delta de l’Ebre. El conjunt el formen tres elements: l’esmentada serra de Llaberia (que dóna nom a l’EIN), la serra de Montalt i la Mola de Colldejou –la gran referència visual i excursionista del territori. De fet el perfil retallat de la serra de Llaberia constitueix l’horitzó visual des del Camp de Tarragona i la costa, amb la seva silueta fàcilment identificable. Estem parlant de relleus d’orografia espectacular, sovint molt accidentats, amb barrancades profundes i ben encaixades entre els cinglots verticals que conformen alçades força atractives on destaquen el Mont-redon, la Miranda i la mateixa Mola. Aquestes barrancades desaigüen directament al mar o són afluents de l’Ebre, cursos fluvials ombrívols on abunden els alzinars. Durant el mesozoic les columnes de mate-

www.naturaiaventura.cat

rial calcari es van aixecar formant la serra de Llaberia. Amb el pas del segles i els mil•lennis l’acció de l’aigua i el vent ha modelat un paisatge càrstic ple d’elements característics: coves, avencs, balmes, grutes, ponts naturals..., essent unes de les riqueses de l’EIN. En primer terme, el poble emmurallat de Colldejou durant les guerres carlines, poble voltat de conreus canalitzats per rases i marges de pedra seca, marges que abans s’endinsaven en el bosc, un espai actualment en creixement. La vegetació és pròpiament mediterrània, grans brolles d’argelaga, coscó i romer en les solanes i alzinars amb marfull a les obagues, on amb algunes teixedes i rouredes resisteixen el setge de les altes temperatures de la canícula estival.

Caminar per gaudir del paisatge i de la història La serra de Llaberia és un lloc estratègic on depurar l’estrès del dia a dia de les urbs i buidar l’ànima del pes de la rutina, la malaltia que se’ns escola cos endins com un vapor contaminant. L’exercici físic del senderisme ens obliga a estirar la musculatura, a treballar les cames i els ronyons, a buidar i omplir contínuament els pulmons amb aquell aire net i fresc de les muntanyes vora la Mola, drenant el nostre cos amb constància, amb consonància amb l’activitat física per a la qual estem dissenyats: caminar. Ser-hi no ens serà difícil. Un cop de cotxe serà suficient per contemplar els paisatges on es van imantar personatges històrics com Carrasclet, ficticis com els dips o anònims com els milers i milers d’habitants que al llarg de les centúries hi han convis-

cut, ja siguin els enigmàtics constructors de les eines de pedres prehistòriques que s’hi han trobat, com els colons de les legions romanes, els intrèpids musulmans que ruixaren el muntanyam d’alqueries o el pagesos i cavallers cristians que les hi prengueren per la força en la seva llarga singladura cap al sud, gènesi de l’actual Catalunya. Tot estirant les cames podrem reviure les aventures i desventures de Pere Joan Barceló, el guerriller a les ordres de la Generalitat de Catalunya en lluita contra els Borbons a la guerra del 1714. O, si ens agafa la nit, sentirem l’alè terrorífic dels dips, els gossos mig vampirs que assolen la comarca xuclant la sang d’aquells que es despisten i cauen en el seu parany. A aquestes bestioles sanguinàries, peludes i dolentes com segurament cap altre element mitològic català, la llegenda els atorga l’etiqueta de ser emissaris del dimoni. Poca broma! També

08/09

rutes a peu

podrem ensumar l’olor de la roca càrstica i la d’arbustos aromàtics com el boix o la ruda, la mateixa olor que respiraren els nostres avantpassats prehistòrics, els carboners i els llenyataires dels boscos andalusins, els menestrals, els ferrers i forners francs, els soldats carlins, el sometent de les milícies catalanes o biberons d’en Rojo i en Líster en retirada cap a la desfeta republicana de la Guerra Civil. Terra de miquelets

llans. Precisament el seu primer nom fou Companyia d’Almogàvers, i un dels seus primers dirigents va ser en Miquelot de Prats (d’aquí li ve la denominació popular). Aquest cos va tenir el seu centre d’operacions també en les comarques tarragonines, on va delmar les tropes castellanes a les batalles de Tortosa, Cambrils i Constantí o Montblanc, fent accions que avui en diríem operacions especials. Però, els miquelets alternaven les accions de guerra i el pillatge, per la qual cosa la Generalitat els va dissoldre el 1642.

El Cos de Fusellers de Muntanya, més conegut popularment com els miquelets, va ser fundat per la Generalitat de Catalunya el 1640, a l’inici de la Guerra dels Segadors. Les autoritats catalanes volien recuperar la idea de tenir un cos voluntari, més aviat mercenari, similar als almogàvers medievals, per lluitar contra els “tercios” caste-

De totes maneres els Fusellers de Muntanya van anar apareixent i desapareixent a mesura que Catalunya necessitava un cos d’elit per frenar algunes penetracions d’exèrcits forasters, com la Guerra dels Nou Anys amb França o la Guerra de Successió contra la monarquia hispànica, on foren seguidors de la causa catalana, per la qual cosa es van

natura i aventura març 2012

guanyar l’enemistat del vencedors de la guerra. Els miquelets, tot i la reticència de la corona borbònica, van reaparèixer a la Guerra Gran i contra Napoleó, on van acabar prestant els seus darrers serveis. La figura llegendària d’en Carrasclet El miquelet més conegut de les contrades de la serra de Llaberia va ser en Pere Joan Barceló i Anguera, personatge mític de renom el Carrasclet, Carrasquet o Carrascot. Membre d’una família de Falset fidel a la causa austriacista (el seu pare en fou capità i el seu germà tinent), el seu centre d’operacions fou aquestes muntanyes, atacant contínuament els partidaris de la causa de Felip V durant més de set anys, per la qual cosa es va guanyar l’ofici de coronel. Després de la desfeta de la Corona d’Aragó el 1714, Barceló es va unir a les forces de l’emperador

10/11

LA RUTA PAS A PAS

FITXA

www.naturaiaventura.cat ÈPOCA: TOT L’ANY TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DURADA: 3-4 H

ASCENS ACUMULAT: 650 M RECORREGUT: 9,5 KM DIFICULTAT: MITJANA

Sortirem de la part alta del poble de Colldejou a la recerca d’una hípica, entrant en una pista marcada de GR7. Hem d’anar seguint les marques sempre en sentit ascendent fins al coll del Guix (35 min), on ja no ens encaparrarem més en la pintura vermella i blanca i trencarem cap a l’esquerra tot agafant la drecera d’en Ramon, que es va estrenyent progressivament. A partir d’ara caldrà crestejar per la carena fins al cim de la Miranda (917 m), punt més elevant del roquissar i Mola referencial (1 h 10 min). El pas següent és continuar la progressió carenera fins a la Creu (894 m), però abans haurem de deixar enrere el canal del Roc i el seu pi solitari. Poc després d’haver passat per la Creu (1 h 50 min) desestimarem el trencall dretà del Coll-redon i continuarem en direcció llevant fins a rebassar el portell de la Roca Mitjanera, on continuarem cap al Cavall Bernat (fregarem la part sud de la roca) on el sender està poc fressat. Hem d’arribar a la Roca dels Esperits (2 h 25 min), on continuarem per la nostra dreta tot davallant fort a l’aixopluc del bosc. Hem d’ensopegar amb el PR que connecta Pratdip amb Colldejou. En aquest punt hem de girar cap a l’esquerra per caminar ara més amablement fins a la font del Bullidor, on trobarem una pista que ve del coll del Guix. Només ens quedarà trencar a mà dreta per tornar al punt de partida.

rutes a peu

CMY

Carles d’Àustria. El 1719 va tornar a trepitjar les comarques tarragonines, atacant amb les seves partides la recent creada tropa dels Mossos d’Esquadra, tropa que va resistir els seus embats a Valls. El fracàs d’aquella campanya el va portar a altres aventures arreu d’Europa, sempre comandant tropes de l’emperador (amb freqüent presència catalana). Trobà la mort en una illa fluvial del Rin, en l’actual Alemanya. Més informació: www.muntanyescostadaurada.cat CONSELL COMARCAL DEL BAIX CAMP c. Doctor Ferran, 8 Tel. 977 327 155 43202 Reus (Tarragona)

natura i aventura març 2012

12/13

CMY

rutes en BTT

MARMELLAR, EL POBLE ADORMIT Pedres que només esperen el vent i la pluja

COMARCA: COMARCA: ALT URGELL Alt Penedès

El poble del Marmellar és un dels pocs del Penedès que romanen deshabitats. En altres èpoques fou un lloc fèrtil, amb dos nuclis diferenciats: el barri de dalt vora l’església, on vivia la gent amb més recursos econòmics, i el barri de baix, amb tot de cases més modestes de carrers desordenats. Sense cap carretera que hi anés, el poble va veure com la gent emigrava cap a la plana, a la recerca d’unes condicions de vida més amables que no pas el món rural de muntanya. Però la seva definitiva letargia la va provocar un incendi el 1976, a partir del qual els pocs habitants que hi quedaven van decidir marxar. La paradoxa vindria anys després: prop del poble en ruïnes hi han crescut urbanitzacions residencials, incapaces de ressuscitar el Marmellar del somni segurament etern.

natura i aventura març 2012

www.naturaiaventura.cat

14/15

rutes en BTT

’avi camina amb les mans a les butxaques. Amb la mirada enfonsada en la carrerada, no vol mirar ni enrere ni avant. No vol que el darrer record del poble que s’enduguin els seus ulls tristos i derrotats, el poble que el va veure néixer, sigui la imatge de les cases tancades amb cadenat nou, ferm, portes i finestres encaixades, xemeneies callades, cups sense olor a mare del vi, galliners silenciosos i colomars sense el bat de les ales. El vell Josepó intenta rescatar el record dels dies feliços de l’abisme, però la catifa negra que cobreix els prats i les antigues vinyes i els estralls de la migració massiva dels habitants del Marmellar li ho impedeix. La catifa és una llenguota de foc que ha llepat els boscos on només romanen els esquelets

natura i aventura març 2012

esquifits dels pins, torts i tombats com soldats morts. No. Això no. Prefereix quedar-se cec que tombar-se i endurse aquella fatídica visió. Ha aguantat tot el dia dins de casa seva, empaquetant el que ha pogut salvar sense gosar treure els ulls per les finestres i ara que marxa, no vol caure en la temptació. Seria el pitjor pecat de la seva vida, seria com si hagués estat ell mateix un dels faistes que va cremar els sants de les esglésies durant l’estiu del 36. Fa uns minuts que la furgoneta del seu nét s’ha endut totes les seves andròmines de la casa del barri de baix, la casa que va rebre de son pare i de son avi, i que va construir son rebesavi en els anys d’esplendor del barri, quan el negoci de la vinya feia créixer Marmellar en el vell turó on havia nascut centenars d’anys abans a recer dels grans

casals de Can Casanoves i Mas Pigot. Ara ja fa uns minuts que no sent les sotragades del vell motor roncant pel camí de la Moja, amb els baguls lligats amb corda de cànem i perícia de paradista de mercat. La còmoda, el llit desmuntat, el matalàs, un mirall corcat i una imatge de Sant Miquel són l’embalum. Amb ràbia ha deixat la cuina, els càntirs, les parets de l’habitació on va estimar, van morir i néixer tants familiars, la densitat de la penombra del celler, la calor del tard d’agost a l’era, les quadres i el seu tuf a animal... L’avi arriba al vell carro, lligat al que queda d’una tanca, i acaricia la fusta llisa per l’ús i el frec. El matxo està intranquil i belluga el cap com si volgués espolsar-se un eixam de mosques. L’olor a bosc socarrimat perfuma de mort l’ambient, on el vent escampa es-

16/17

www.naturaiaventura.cat

purnes de cendra. L’avi puja al seu seient i agafa les regnes. –Au, Magí, anem cap al Vendrell. El matxo posa en moviment el carro i el fa enfilar rere les petjades de les rodes de la furgoneta. L’avi fa circular saliva per la gola seca i lluita per no girar-se i observar per última vegada les façanes de les cases orientades a migdia. –Cagundena! D’ençà de l’incendi cada nit es desperta sobresaltat amb el pensament, potser un somni o un malson, que la mort l’espera, propera. Però de seguida li arribava la intuïció que no seria immediatament, que la mort li sobrevindria quan fos la darrera persona en abandonar el Marmellar. Una escena que en aquell moment païa. Una fuetada de dolor creuava el front de templa a templa. Rere el Montmell el sol del capvespre ensopegava lentament. Els

turons s’agenollaven davant el pas de les ombres. –Au, què hi vols fer! –es resignava parlant amb el vell matxo. Com sempre ho havia fet ara avança cap a la nit, conduint com si el terra cremés. La càrrega que porta al damunt no és la d’una deportació, sinó la de la derrota. L’avi s’ha encaparrat. L’últim viatge cap a la plana havia de ser amb les eines que el seu pare li va regalar quan es va casar, allà pels anys vint: una romana, una falç, una aixada... tot a disposició d’una vida dedicada a l’agricultura, a l’hort, als viatges setmanals al mercat del Vendrell, quan amb el carro ple d’enciams i tomàquets viatjava tota la nit per vendre les mercaderies. Ell volia fer el darrer viatge a les fosques, acompanyat del paisatge il•luminat per la tènue llum de la lluna. –Cagundena!

Rondina emprenyat. Com si acabés de deixar de fumar fa uns pocs dies i els pulmons li demanessin la seva dosi de nicotina, l’avi sent un pes al tòrax, sent una obligació de tornar la vista enrere i contemplar el perfil conegut del campanar de l’església on el van batejar i es va casar, de les cases senyorials de Mas Pigot de carreus foscos i vells. Potser no tant com els del castell, rumia mentre definitivament tomba en el primer revolt i ja no hi ha manera humana de veure els perfils de les cases. Ja està. Ja ho he fet. Ja sóc com la resta de veïns del poble. És inevitable pensar en la davallada del seu poble. Un cop passada la postguerra, el decreixement demogràfic es va accelerar quan les ofertes dels pobles de la plana penedesenca i del Camp de Tarragona eren més atractives i la seva economia en alça treia població dels nuclis més rurals, on la producció agrària no

rutes en BTT

avançava i la industrial no havia manera que arribés. Precisament la manca de rendibilitat dels camps de conreu de la zona del Marmellar propicià l’acceleració dels boscos de pi blanc a causa de l’abandonament de les terres de labor, i la fam del boscos propicià l’incendi. –Merda d’indústria! Queixós, deixa la masia de la Moja i la seva font enrere. Fosqueja. Al cap d’un temps incert Mas Sumoi qui va ser engolit per la nit, on ja tot eren revolts i més revolts a la recerca de Sant Jaume dels Domenys. El colpia el silenci i la meditació sembrava records inquietants. Les finques heretades, la guerra, la mort de la dona, la marxa dels fills, les breus tornades del néts... Per tant el mal de cap persistia, s’incrementava. Una suor freda banyava tota la seva pell, sota la pellissa i la camisa blanca. Un odi sec

com la cremor que segueix a un incendi se li condensava en el pit, com si fos de ferro en comptes de teixit orgànic. Va alliberar les regnes amb lentitud, cautelós, com si estigués alliberant un escurçó. –Maaatxo! La seva veu era feble, però ferma. Va sentir com es posaven en funcionament els engranatges del mal humor i la seva boca va escopir un grapat de renecs, cada cop més fluixos, fins a ser un fil de pensament. Una densa boira va rodejar-li el front, penetrant dins del cap com un passamuntanyes cibernètic que volgués cobrir el cervell o inundar-lo en formol. –Au, Magí. Torna. Anem cap a casa. Amb perícia va girar el carro per recular i desfer el camí. Amb les primeres llums de l’alba, el grinyol de les rodes es retrobava amb les cases tancades de Marmellar. Va esperar que es consu-

NATU

natura i aventura març 2012

18/19

A A A

www.naturaiaventura.cat

FITXA TÈCNICA DURADA: 5 H DISTÀNCIA: 40,5 KM DESNIVELL POSITIU: 1.070 M DIFICULTAT: alta

mís la matinada, minut a minut, segon a segon, dalt del pescant, com un mussol vell que ja no pot caçar. El sol va lliscar per les teulades i les façanes marrons, esclatant de matí tota la vall socarrimada. A mesura que la llum fixava aquella imatge una ràbia li pujava des de l’estómac. La boira del cap es va fer més intensa, tant que aviat fou una manta que li impedia veure el desastre. Hi havia tanta ràbia NATURA 02-2012-2:Layout 2 27/2/12 10:50 i tanta pena barrejada que fou incapaç

de pronunciar cap paraula, ni tan sols de renegar per última vegada. El seu cervell estava en blanc, fora de combat. De sobte el seu pes ossut va caure sobre el pescant. Li havia arribat l’hora de ser com Marmellar, l’hora del somni etern.

pàgina doble: poble de Marmellar. Actualmet deshabitat trobem les primeres referències de la seva existència cap a l’any 1023 on ja es mencionava el seu castell.

Juan Carlos Borrego

Aquesta plana: 1- església de Sant Pere d’Aiguaviva. Edifici neoromànic que substitueix una antiga ermita romànica ubicada en el mateix lloc. 2- cases de marmellar.

Página 1

Aresta Olot : C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona : Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line : www.aresta.com

pàgina anterior: restes de la muralla del castell de Marmellar. Al seu costat hi trobarem l’església de Sant Miquel Arcàngel.

escalada en canals de neu i glaç

L’ANETO

Escalant el més alt

L’Aneto, el rei, el més alt de la més alta, el més alt de la Maladeta. L’Himàlaia tan sols té un cim que sobrepassa els 8.800 metres. Els Alps només tenen un cim que sobrepassa els 4.800 metres. Els Pirineus tan sols tenen un cim que sobrepassa els 3.400 metres. Podem debatre sobre quina es la muntanya més bella, la més atractiva, la més estilitzada, la més llunyana, la més enigmàtica, la més majestuosa. Però mai podrem debatre sobre quina es la més alta. Aquest títol es indiscutible, inqüestionable. Només un es el rei. Només un du el nom d’Aneto. Per als amants de l’escalada de corredors de neu, coronar el cim de l’Aneto seguint aquesta modalitat, té un doble al·licient. Es el súmmum de la concepció clàssica del pirineisme. Un humil tribut de l’home a la muntanya. natura i aventura març 2012

www.naturaiaventura.cat

20/21

escalada en canals de neu i glaรง

VESSANT DE CORONES - vies 1-4

VESSANT DE BARRANCS - vies 11-18

natura i aventura marรง 2012

www.naturaiaventura.cat

VESSANT DE LLOSARS vies 6-10

22/23

escalada en canals de neu i glaç

n els anteriors números de la revista us havíem presentat dos monogràfics sobre zones on es pot practicar l’escalada de corredors de neu, amb un doble denominador comú: eren zones amb força varietat de possibilitats i amb una relativa còmode aproximació. Ara canviem de terç de manera radical. Abans de començar amb els monogràfics de roca (que estrenarem en el número d’abril), fem el comiat de la temporada de neu amb una altra concepció de pirineisme: alçada, llargues aproximacions, un únic cim per diferents vessants i escalades exigents, al menys pel que fa a la forma física que ens exigirà el conjunt de l’aproximació, la mateixa escalada i el descens. L’Aneto presenta quatre vessants ben delimitats per arestes i cordals, només tres d’ells són escalables, ja que el quart seria per on discorre la via normal des de Portillones (el vessant del que resta de la glacera de l’Aneto) que és el més conegut i freqüentat, però que no té cap possibilitat per a l’escalada en neu, gel i mixta. Els altres tres vessants són el de Barrancs, el de Coronas i el de Llossars. El de Barrancs presenta dues parets. La paret N pròpiament dita de l’Aneto, que és curta, vertical i descomposta i la cara NE de l’Espalda de l’Aneto, que presenta diferents canaletes molt atractives, alguna d’elles de difícil formació. El vessant del Coronas té el famós corredor Estasen, sens dubte el més clàssic del gegant pirinenc i una cita imprescindible per a l’amant dels itineraris històrics. Per acabar tenim el vessant més desconegut per a l’escalada glacial de l’Aneto, que és el vessant de Llossars. Lluny, relativament curt i amb una exposició sud, ha estat majoritàriament ignorat pels amants de l’escalada. No obstant això ens depara una inèdita sorpresa recentment descoberta: les línies de gel vertical més altes de la serralada. A l’igual que el cim, potser no són les més estètiques, ni les més difícils, ni les més enclotades, ni les més fotogèniques, però indubtablement, són les més altes. Un dels avantatges de l’alçada és que la temporada

natura i aventura març 2012

de neu s’allarga fins al mes de juny per a les vies més clàssiques. Pel que fa a les difícils, caldrà preveure la possibilitat de trobar gel de fusió. Potser la temporada avançada és la millor alternativa per a les canaletes de la cara sud; per contra haurem d’anar més a l’hivern al vessant NE de l’Espalda de l’Aneto, ja que el sol toca tan sols sortir i caldrà anar amb fred assegurat per poder escalar en condicions. Us presentem a continuació les fitxes bàsiques dels tres vessants escalables en neu i els itineraris que les recorren:

pels “ibons” de Coronas. Calcular 3,30 h a 4,00 h per a la marxa d’aproximació.

VIES DEL VESSANT DE CORONES (vessant oest): Punt de partida: Refugi de Corones, a la vall de Vallibierna. 1.950 metres. Com arribar-hi: Per pista de terra des de pla de Senarta. Aproximació: Per la vall de Corones, passant

3. VIA PETIT BLACK A LA AGUJA DAVIU • Dificultat: 100 metres. 50°, màxim 65° • 1a. ascensió: P. Bosquets i Joan Miquel Dalmau, maig del 1984

1. DIRECTA CARA OEST • Dificultat: 200 metres. 50°. Màxim 60° i IV° • 1a. ascensió: Jordi Castells i Antoni Mena, maig del 2001 2. CORREDOR ESTASEN • Dificultat: 200 metres, 45°, màxim de 50° a 55° • 1a. ascensió: Lluís Estasen i Josep Rovira, juliol del 1930

4. VIA ABELLÓ-DALMAU • Dificultat: 400 metres. 50° - 55°, màxim

www.naturaiaventura.cat

• Dificultat: 300 metres. 45°, màxim 50° i III° • 1a. ascensió: sense dades

• 1a. ascensió: Germans Cadier, any 1902. VESSANT NE DE L’ESPALDA DE L’ANETO

7. CANAL SITA • Dificultat: 300 metres. 50º, màxim 60º i III°/IV° • 1a. ascensió: Agustín Faus i Sita Faus, any 1957 8. GOULOTTE PIRENE • Dificultat: 250 metres, màxim de 85° i M5 • 1a. ascensió: Eloi Callado i Pako Crestas, maig de 2011 9. DIRECTA PETIT CRESTAS • Dificultat: 250 metres, màxim 75° i M4 • 1a. ascensió: Eloi Callado i Pako Crestas, maig de 2011 10. VIA NARIÑO • Dificultat: 250 metres. 55° mixte-III° • 1a. ascensió: J. Nariño, P. Cantaloup i J. Haurillon, setembre de 1879 VIES DEL VESSANT DE BARRANCS

de 65° i IV° • 1a. ascensió: Eduard Abelló i Joan Miquel Dalmau, juny del 2001 5. CORREDOR EFECTE 2000 • Dificultat: 350 metres. 50° - 55°, màxim de 65° i V+/A1 • 1a. ascensió: Xavier Laporta i Ricard Miquel, març del 2000 VIES DEL VESSANT DE LLOSSARS Punt de partida: Refugi de Corones, a la vall de Vallibierna. 1.950 metres Com arribar-hi: Per pista de terra des de pla de Senarta Aproximació: Per la vall de Llosars, passant pels “ibons” de Llossars. Calcular 3,30 h a 4 h per a la marxa d’aproximació 6. CANAL DE LLOSSARS

Punt de partida: Pla d’Aigualluts. 2.030 metres. Zona d’acampada. Com arribar-hi: Cal arribar amb vehicle fins al pla de la Besurta i des d’aquí aproximarse al pla per la vall de riu Esera. Calcular 45 minuts fins al punt on acamparem. Aproximació: Pujar per sobre l’Ibon de Barrancs i enfilar per darrera de l’aresta NE de l’Aneto per anar a la seva paret NE o encara més al sud per anar al vessant NE de l’Espalda de l’Aneto. Calcular 4 hores per a la marxa d’aproximació des del pla d’Aigualluts.

14. PETIT HIPERCOULOIR • Dificultat: 200 metres, 85° i V+ • 1a. ascensió: Eduard Requena i Joan Jover, gener de 1998 15. CANAL EST • Dificultat: 350 metres, 45°-50°, màxim 70°, possible IV° • 1a. ascensió: J. Llanes i J. Saula, juny de 1993 16. VIA DEL GRAN BLAU • Dificultat: 400 metres. Màxim 90°- V+ exposat • 1a. ascensió: Eduard Requena i Joan Jover, març de 1996 17. VIA ESCUDIER • Dificultat: 400 metres, IV+. Via de roca estival que pot resultar un mixte difícil a l’hivern • 1a. ascensió: J. Escudier, M. Jeannel i A. Vedel, agost de 1935. 18. CANAL C.E. A LA BRETXA DE TEMPESTATS • Dificultat: 200 metres, 45°-50°, màxim de 70°, possible III° •1a. ascensió: sense dades

Cartografia útil: • ANETO-MALADETA, escala 1:25.000, editorial Alpina – Geo Estel

VESSANT NE DE L’ANETO Bibliografia útil: 11. VIA ARLAUD • Dificultat: 150 metres. 50° mixte, III+/IV° • 1a. ascensió: J. Arlaud, P. Grelier i J.V. Parant, setembre de 1935 12. CORREDOR N.E. • Dificultat: 150 metres. 60° / 65° mixte • 1a. ascensió: sense dades 13. VIA DEL GLACIAR DE BARRANCS • Dificultat: 100 metres de pendent, 45°, màxim 50°

• 3404 ANETO, 104 ASCENSIONES Y ESCALADAS A LA MONTAÑA MÁS ALTA DEL PIRINEO. Autor: Joan Miquel Dalmau. Editorial Barrabés. •ANETO, GUIA MONTAÑERA. ASCENSIONES, TRAVESIAS Y ESCALADAS. Autores: Alberto Hernández Gómez y Alberto Martínez Embid. Editorial Desnivel. PAKO CRESTAS www.pakocrestas.com

24/25

senderisme familiar

SANT LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC Cingleres i barrancades es estat pur

COMARCA: Vallés Occidental

natura i aventura març 2012

www.naturaiaventura.cat

La Revolució Francesa va escampar per Europa els ideals que serien els fonaments dels estats moderns que permetrien la industrialització: liberalisme polític i capitalisme econòmic. És un moment històric clau, però el pas de l’Antic Règim cap a les noves fórmules fou traumàtic i tràgic. En un món on tot es decidia al camp de batalla en lloc dels parlaments, la indústria de l’alcohol evolucionava des de les fassines artesanals a empreses competitives. És la gènesi de la industrialització del nostre país. Les fortunes acumulades amb l’intercanvi d’aiguardent per cotó amb Amèrica propicià la creació de capitals que es reinvertiren en el tèxtil, consolidant una Catalunya industrial.

26/27

senderisme familiar

l Frederic és un fassinaire expert i un entusiasta en la feina de destil•lar i destil•lar en el taller heretat del seu pare, taller que el seu avi va construir en un solell dels Graons de Mura, prop d’un alzinar i un torrent. Amb la saviesa dels anys i les generacions, la seva feina s’ha convertit en quelcom exquisit, i els seus productes destil•lats són celebrats per tots els paladars que els tasten. No són temps bons, però, ni per als paladars, ni per al Frederic,

ni per a les contrades que envolten Sant Llorenç del Munt, ni per a Catalunya. Tampoc ho són per a Espanya i França, entrellaçades en una guerra que està delmant la monarquia borbònica i l’imperi napoleònic. I de retruc els seus súbdits. I de tot plegat el negoci d’en Frederic se’n ressent, dels efectes devastadors del conflicte. I això que la seva empresa no ha patit els canvis que d’altres fassinaires artesanals, els quals han evolucionat cap a em-

preses de caire industrial. O quasi. Ell no. No l’ha convençut mai tant de creixement ràpid: exportacions a Amèrica, inversió en el cotó cubà, en teixits... “El món s’ha tornat boig”, diu mentalment mentre escalfa l’alambí. Encaparrat, no ha volgut engrandir la seva fassina i només ha empleat familiars i amics, la majoria dels quals s’han incorporat a l’exèrcit espanyol o emboscat en partides de partisans. Aliè als espetecs que omplen de pólvora les

pàgina doble anterior: vistes del Quarto de Reixa des de la balma de la Porquerissa. Aquesta plana: vista panoràmica des de la Balma de Porquerissa.

seves estimades muntanyes de Sant Llorenç del Munt, el Frederic rumia com millorar el seu rom, del qual no estava massa content. Mentre apropava més fogots sota el cremador, el Frederic es concentrava en la seva feina mentre per les contrades els francesos escombraven les muntanyes matant guerrillers i soldats de lleva. I de pas civils que els aixoplugaven. Era la lògica il•lògica de les represàlies d’aquell estiu on els gavatxos

natura i aventura març 2012

van rebre un munt d’emboscades. –Anem a pams –va mussitar mentre el líquid començava l’ebullició. Mentre el foc feia la seva va arreplegar algunes caixes d’ampolles d’anís, la seva especialitat, elaborat amb anís estrellat. Va destapar un carretellet i es va servir un gotet olorós. –No sé com la gent prefereix la cassalla seca –es va dir negant amb el cap. En reali-

tat coneixia la resposta. Amb l’esmorzar tots els pagesos la barrejaven amb el moscatell, quelcom que ell detestava. No li havien agradat mai les mitges tintes. I ell, fora de l’anisat, del brandi i l’orlanda forta... De cop sent una descàrrega de fuselleria. Una execució, pensa mentre controla l’artefacte i llisca una mirada pel taller, adossat al seu habitatge. Fora, la juliada de l’estiu amenaça cremar els fogots del cobert i fa

28/29

incrementar l’olor a palla i cagallons de les quadres, barrejant-se amb el del magatzem, perfumat d’anís i fusta humida. Una altra descàrrega de bales el fa treure el cap per la finestra. El fum de les carrabines s’escapa cel amunt. Però ell riu al temps que observa l’estesa de pedres cantelludes que ell mateix va ruixar expressament per l’esplanada on carrega el carro, que és a la quadra. Precisament en aquesta contemplació

ESSENCIAL

NOVES GUIES

s’estava quan un escamot imperial fa la seva aparició en el llindar del seu taller. Ell surt a rebre’ls educadament, les mans ben visibles perquè els soldats deixin d’apuntar-lo amb les escopetes. –Bon dia! Voleu una mica d’aiguardent? El sergent, que té l’ordre de matar-lo i endurse tot el que pugui servir a l’exèrcit francès, es queda petrificat, bescanviant mirades de malfiança amb el caporal. Tot seguit una parella de soldats s’apropa al Frederic i com-

Format: 11 x 16,5 cm Nombre de pàgines: 192 (totes en color)

PVP5e 10,9

proven que no va armat. –Brindarem, doncs, tots plegats –diu el sergent un cop s’ha assegurat que en Frederic no representa cap perill. El fassinaire prepara una taula i treu el carretellet i una dotzena de gots de vidre. Unes olives i una mica de formatge i pa fan d’acompanyament al brindis per l’emperador i, quan menjar i beguda s’han escolat gola avall, el sergent ordena que carreguin totes

les caixes de licor al carro i treguin el fassinaire a l’esplanada per afusellar-lo. –Em puc col•locar aquí, ja que m’agradaria morir mirant les muntanyes que m’han vist néixer –la seva veu és primeta i compungida, el cant d’una cadernera en mig d’un assalt de cavalleria. El sergent va mirar el muntanyam de cingles de parets trencadores. La lluminositat dels vessants de migdia torrats pel sol canicular quedava esmorteïda per

es niqu ge ú s e L iat de v s e i gu talà en ca

C. de la Violeta, 6 43800 Valls Tel. 977 602 591 Fax 977 614 357 www.cossetania.com cossetania@cossetania.com

senderisme familiar

1 una lleugera capa de boirina, que apaivagava el vermell de la roca i el verd de l’alzinar. Una bona imatge per endur-se a l’infern, va cavil•lar mentre es gratava les peludes patilles. –Cap problema. Caporal, procedeixi. El sotsoficial s’apropa al Frederic amb un mocador per tapar-li els ulls, però rep una pregunta com a reacció inesperada. No era un gest de valentia refusant-lo, no. Conscient que no arribaria a veure la nit estrellada, ni els turons ensucrats a l’hivern, ni els colors que el sol del capvespre dóna a les agulles, els castellots de roca i les cingleres verticals (el bordeus de la roca i el verd brut del bosc, el porpra del cel, el negre avançant progressivament i la llum groga del matí intentant colonitzar les torrentades en va), el fassinaire aposta pel contracop. –Puc demanar una darrera voluntat? Com amic dels francesos que sóc m’agradaria aquesta deferència –el caporal es gira cap al sergent enervant una rialla maliciosa. El sergent bufa contrariat, i llavors el gust de l’anisat s’escampa encara més per la seva boca, estovant-li el cor. –D’acord. Què vols? Però sigues ràpid, que

natura i aventura març 2012

tenim presa. Efectivament, els soldats ja han tret el seu carro de la quadra, l’han enganxat el seu cavall i hi han carregat bona part de les seves mercaderies: ampolles de brandi i ginebra, bótes d’anís i d’aquell rom que no li acabava de fer el pes. –No em vull morir sense fumar-me un puro. Diuen que és fantàstic... El comandant demana tabac a la tropa però ningú no en gasta, de puros. Llavors es gira cap al reu: –Aquesta estratègia no et salvarà la vida. I es treu un cigar del seu sarró de cuiro, li encén i li’n dóna perquè faci algunes pipades. Poques, li aclareix amb brusquedat. Unes detonacions ressonaven des del Quarto de la Reixa, la cova del Racó Gran o del turó del Pujol, a l’altra banda de les carenes, accelerant els esdeveniments. Els francesos fan una filera i munten els fusells mentre el Frederic, aliè a la seva dissort, fumava i fumava llargues pipades i tossia i tossia com mai ho havia fet. –No entenc com us pot agradar això –diu escopint un bri de tabac. Els soldats no es poden aguantar la rialla i

els fusells tremolen com joncs. És l’hora del Frederic. Veloçment s’ajup amb agilitat, agafa una metxa que tenia amagada sota una pedra i l’encén amb la punta del puro. El pilot d’execució contesta descarregant una bona tronada que vomita una munió de bales que clivellen el cos del Frederic, que es desploma inert sobre el terra de l’esplanada just en el moment que esclata una boteta de pólvora. El sòl s’aixeca en una polseguera provocada per l’explosió de la pólvora que ell havia amagat prèviament, escampant les pedres amb fúria i disparant-la com si fos metralla. Quan la pols es va dipositar sobre el terra i els cossos, cap d’ells es va bellugar, només el vell matxo es va queixar abans d’expirar per sempre més. Juan Carlos Borrego

LA RUTA PAS A PAS Sortirem de l’Alzina del Sal•lari just al punt quilomètric 11 de la carretera de Talamanca a Terrassa. Hem de remuntar per una mena de carrer que marxa cap a ponent en direcció al coll de Tres Creus, on hi arribarem per situarnos dalt de la carena. Allà ens espera el GR5. No l’agafem sinó que hem de caminar cap a Montserrat (O) tot girant cap a la cinglera i la balma de la Porquerissa i la font de la Pola. Arribats al coll de Tanca resseguirem la base de les parets del Quarto de Reixa (esquerra), seguint marques verdes i blanques. Aquest camí davalla per la carena de l’Espluga fins a desembocar en una pista més ampla que seguirem cap a l’esquerra fins a la base del turó de l’Espluga. Tot seguit hem de tornar a buscar el sender pel qual hem davallat, ara però seguim per la pista ampla tot planejant. Més endavant trobem una cruïlla on seguim cap a mà dreta i amunt fins a trobar un revolt molt pronunciat a mà dreta poc abans d’arribar al coll de la Cort Fosca. En aquest punt sortirem per l’esquerra de la pista seguint un corriol, marques de pintura groga que ascendeixen cap al turó de la Cort Fosca. Seguidament el sender davalla cap a la Cort Fosca i la balma de l’Hospital de Sang. Posteriorment ascendirem fins al collet del Sentinella de Mata-

Aquesta plana: 1- Font de la Pola. 2- Cova de Cort Fosca. 3- Balma de l’Hospital de Sang.

FITXA

www.naturaiaventura.cat TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DURADA: 3-4 H DESNIVELL: 490 M

RECORREGUT: 10 KM DIFICULTAT: BAIXA ÈPOCA DE L’ANY: TOT L’ANY

rodona, on caldrà seguir per la carena de la Fosca fins a retrobar-nos amb la pista que hem abandonat anteriorment tot just abans d’arribar al coll de la Cort Fosca. L’hem de creuar i seguir un corriol que s’enfila amunt en direcció sud-est fins a enllaçar amb el GR5, que seguirem a la dreta fins al trencall del turó de la Mola. Posteriorment seguirem de nou el GR fins al coll de Tres Creus on desfarem el camí de pujada per tornar a l’aparcament.

30/31

esquí de muntanya

El PIC DE LA PALA DE GINEBRELL (2.320 M) Un dels clàssics de la vall de Boí

COMARCA: Alta Ribagorça

A la vall de Boí hi ha una muntanya que, amb el pas del temps, ha esdevingut un cim clàssic idoni per fer amb esquís de muntanya. De dificultat més aviat baixa, d’aquest cim destaquem especialment les pales que miren a Durro. Sens dubte, un excel•lent objectiu de primavera!! L’Alta Ribagorça i més concretament la vall de Boí són un veritable paradís per a les més diverses facetes de la muntanya, des de l’escalada en cresta a les cascades de gel passant per l’esquí de muntanya, l’escalada esportiva, l’excursionisme i els cims de tres mil metres. Dins del ventall de muntanyes que ens ofereixen aquestes contrades paradisíaques avui és el torn del pic de la Pala de Ginebrell o Bony de Ginebrell, un cim sense grans pretensions i amb una alçària humil si el comparem amb els gegants de la regió, però que és capaç d’oferir-nos descensos de gran qualitat i bellesa. Aquesta és la història d’aquesta muntanya.

natura i aventura març 2012

www.naturaiaventura.cat

32/33

esquí de muntanya

ACCÉS I PUNT D’INICI: Cal seguir la carretera que travessa la vall de Boí fins a les pistes d’esquí de Boí-Taüll. El punt de partida, però, és al darrer i marcat revolt (2.000 m) que hi ha una mica abans de les pistes d’esquí. L’identificarem de seguida perquè hi ha una caseta de fusta i motos de neu per llogar. L’ITINERARI: Després de creuar la carretera generalment ja ens podrem ficar els esquís. Cal assolir la carena que és troba uns 200 metres de desnivell més amunt. Davant tenim unes pales molt àmplies i que presenten una pendent moderada, tot i que carregades de neu fan un cert respecte. Dibuixem llargues diagonals, millor per la dreta d’aquest ampli vessant, remuntant una primera part molt suau que, ràpidament és redreça. Unes llargues diagonals ens permeten superar els pendents més forts i assolir una part més planera, situada prop de la carena. Vistes magnífiques damunt la vall i les muntanyes que ens envolten. Assolim la carena nord/nord-oest i a partir d’aquí l’itinerari continua per aquesta, a cavall entre les Valls de Durro -a la dreta- i del Riu de Sant Martí, a l’esquerra. A partir d’aquí la dificultat de l’ascensió disminueix força. Foquegem per aquesta agradable carena, pujant pel cantó esquerre del filat, tot i que a la que poguem s’ha de creuar

natura i aventura març 2012

i seguir per els pendents de la dreta d’aquest, doncs són més amples. Les vistes són precioses!! De mica en mica ens acostem a la darrera pala, la més interessant i ample, i que dóna directament damunt la Vall de Durro. La superem i assolim un tramet més suau que, de seguida, ens deixa a la cresta final, sovint dreta i glaçada. Superem aquests darrers metres i assolim el Pic de la Pala de Ginebrell (2.320

m), rematat per una gran fita de pedres. Excel.lent mirador sobre les grans muntanyes de la regió. També sobre les muntanyes de la Ribagorça aragonesa. EL DESCENS: El farem pel mateix itinerari, ràpid i directe!!! Carles Gel

www.naturaiaventura.cat

TÈC ITXA

NIC

S DE IMER NS R P E A MITJ CA: D ÈPO MBRE A E DES AIG. T, OLE E D M RIAL: PI MPONS, E A MAT NS, GR O, ARVA, O T I S BA RD N , CO LA. C S A C PA RIDA I A: PI SON OGRAFI AS FÁD I . BIBL ESCALA ES GEL L S R NEO , DE CA 9 S 0 CILE IVEL, 20 N S E D

34/35

vies ferrades

TOSSAL DE MIRAVET A cavall entre el Principat i l’Aragó

COMARCA: ALTA RIBAGORÇA

natura i aventura març 2012

www.naturaiaventura.cat

Aquesta via de triple recorregut està situada a Pont de Suert, però dins de territori de la Franja de Ponent (Aragó). Excel•lentment equipada, ens depara tres trams que són en ells mateixos tres aventures completes i diferents, amb nombroses vies d’escapament tot just abans de les complicacions més evidents. La seva verticalitat, les vistes del poble de Pont de Suert i la serp de la Noguera Ribagorçana que el rega i el creua, els trams sense grapes, els ponts nepalès i la tirolina fan del Tossal de Miravet una ferrada ineludible.

36/37

vies ferrades

ACCÉS: Des de l’N-230, que ve de Lleida, hem de prendre el carrer Aragó abans d’entrar al poble, buscant l’edifici de l’escola de muntanya, on podrem aparcar fàcilment.

APROXIMACIÓ: Sortirem de l’Escola de Muntanya buscant l’anomenat camí de l’Aigua, que va paral•lel al riu Noguera Ribagorçana amunt per la riba dreta. Hem de buscar el pont metàl•lic que el creua cap al poble per trobar un indicador de fusta on s’escriu Via ferrada. Hem de perseguir les marques grogues de la via ferrada primer per una pista que s’enfila fent llaçades al costat d’una sèquia. Quan la pista mor hem de prendre una sendera fitada situada a la nostra dreta que ens deixa als peus de l’equipament.

ITINERARI: Primer tram Afrontem una paret molt vertical on guanyem alçada amb facilitat cap a un primer pont nepalès, que com el segon, situat immediatament, és curt i senzill. Són, però, tots dos evitables. El final del segon pont nepalès ens depara una roca amb un pas on a vegades no veurem on posem els peus, ja que la paret no ens deixa albirar algunes de les grapes. Aquesta paret continua la verticalitat fins al final del primer tram sense cap més dificultat que algunes grapes que estan en unes ventrades que ens obligaran a tirar de braços. Segon tram Després d’un trajecte sense assegurar (seguirem unes marques grogues) arribem al segon tram. Aquest és més exigent, ja que hi ha zones sense grapes on caldrà progressar en un ambient més d’escalada que de ferrada. Hi ha cues de

natura i aventura març 2012

38/39

porc que ens ajudaran, tanmateix, per si cal col•locar alguna corda. És una zona molt aèria, on guanyem alçada amb una progressió molt accelerada. El final del tram és una desplomada molt forta, on caldrà rebufar per superar-la. També caldrà tirar de bíceps per arribar al cimall en forma d’agulló. Tercer tram Ens espera una tirolina de 25 metres i massa horitzontal. Col•locarem la politja i ens atrevirem amb ella lliscant tant com puguem. Normalment la gent es queda a mitges i cal tirar de mans en “pla Tarzan” (preferentment d’esquenes, tècnica d’avanç amb tirolina horitzontal) per arribar a la roca i continuar fins a la panxa final, de sis grapes, que ens acabarà d’estovar la musculatura. Les vistes des del cim del tossal són magnífiques.

RETORN: Obeirem marques de pintura blava i groga per un sender a estones descompost que baixa enllaçant amb vies d’escapament fins al final del segon tram. Després continua per un corriol parcialment equipat que entronca amb l’inici del sender que ens ha portat als peus de la ferrada, punt des del qual continuarem en sentit invers.

vies ferrades

FITXA

CA TÈCNI M 0 L: 20

CIL IVEL DESN LTAT: DIFÍ ACIÓ: U IM C X I DIF PRO RI D’A A R O H O’ I: 1 h 5 20 MIN I ITINERAR 0 MIN 4 R HORA I RETORN: NÉS, R R A A , R C S O H L: CA DOR, A I R E MAT SSIPA TS, DI IROLINA, T GUAN E JA D POLIT S. A T SCOL GUAN DA PER: E EM). PA EC EQUI NYA ( UNA UNTA NS: HI HA M E D O I L C L E RVA N PAR A OBSE NA I U LÍS I H I H I L O R A P TI E , N S NT APE DE PO SENSE GR E S LAR D O A S PAS À ESC R D L ON CA . DEBÓ

biblioteca

Novetats editorials 100 INITERARIS AL VOLTANT DE CASES DE COLÒNIES Autor: Miquel Jaumot Editorial: Cossetània Col•lecció: Azimut, núm. 125 Nombre de pàgines: 300 Preu: 19,20€ 100 itineraris al voltant de cases de colònies és un recull de propostes per descobrir i gaudir de l’entorn de vint-i-dues cases de colònies i un terreny d’acampada. Hi ha itineraris propers i d’altres de més llunyans, a peu, en bicicleta i amb altres mitjans. Des de l’alta muntanya fins a la costa, també passa per muntanyes, valls i planes. A través d’aquestes cases i els seus itineraris podem descobrir la gran varietat de paisatges que té el nostre país. Són, de fet, una mostra de les possibilitats que ofereixen els voltants de totes aquestes cases que, una vegada conegudes, es poden ampliar molt més.

MAPA I GUIA EXCURSIONISTA DE LA VAL D’ARAN Autor: Joan Ramon Segura Editorial: Editorial Alpina Preu: 10,58€ Nombre de pàgines: 76 (guia) Nou mapa de la Val d’Aran, amb nou enquadrament realitzat a partir d’una nova base cartogràfica molt més precisa i acurada, que permet representar amb major detall i fidelitat tant el relleu, com la xarxa de camins, pistes i corriols. El mapa també incorpora la nova xarxa de senders senyalitzats de la vall, l’actualització de tots els senders de gran recorregut, els diversos circuits temàtics, com és el cas del Camin Reiau, i finalment les principals ascensions a cims. També s’ha dut a terme un minuciós treball en el camp de la toponímia, amb informadors locals, que ha permès actualitzar i corregir molts noms que històricament o bé apareixen.

ESPAIS DE LA BATALLA DE L’EBRE. TERRA ALTA I RIBERA D’EBRE. 13 RUTES EXCURSIONISTES Autor: Juan Carles Borrego Editorial: Editorial Piolet Nombre de pàgines: 108 Preu: 12,00€ Una guia que preten, amb l’excusa de la batalla que va decidir l’ocàs de la república i l’adveniment d’una llarga dictadura feixista, ensenyar dues comarques ebrenques ben interessants: la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. El llibre està dividit en dues parts: una didàctica, on autors de renom expliquen què trobarem a les comarques i com es va desenvolupar la batalla, i la segona amb les rutes, amb propostes per bona part dels escenaris bèl•lics, tant fluvials, com de Pàndols, com del voltants dels pobles. Les rutes s’acompanyen amb mapa detallat i una fitxa tècnica.

LA GUIA DEL

turisme actiu

ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ

EL BAIX EBRE

CAMPMANY

DELTEBRE

TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com

L’ALT PENEDÈS

LA POBLA DE LILLET

RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162

SALDES

EL PERELLÓ

HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant. Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es

LAVERN (SUBIRATS)

HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com

SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA

HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com

L’ANOIA EL BRUC

RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com

EL BAIX CAMP MONTBRIÓ DEL CAMP

ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com

RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com

HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com

BERGUEDÀ EL MONTSIÀ

BAGÀ

HOSTAL CAL BATISTA Habitacions amb bany, TV, música i calefacció; menjador climatitzat sense barreres arquitectòniques i cuina casolana acurada. C/ Raval, s/n, Bagà. Tel.93 824 41 26 www.calbatista.com

À CASTELLAR DE N’HUG

RESIDÈNCIA ALBERG LA CLOSA Allotjament rural de muntanya, on tastaràs menjar casolà de muntanya. Viu la teva aventura amb nosaltres!!! Tel. 938 257 016 – mòb. 637 729 808 www.cingles.org

GÒSOL

ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de Molí de Gòsol s/n Mòb. 636564310 www.molidegosol.com

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ

HOTEL CASA DUANER REST. EL RACÓ DE L’AVI Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de la natura, la gastronomia, i totes les activitats culturals, esportives i d’oci que ofereix general a l’Alt Berguedà. Pl. la Farga, 10. Tel.938 227 672 www.elrecodelavi.com

LA POBLA DE LILLET

RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com

SANTA BÀRBARA

HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l’Ebre Ctra. De Santa Bàrbara a La Sènia www.hoteldiego.com

LA SELVA ARBÚCIES

RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es

VALLÈS ORIENTAL EL FIGARÒ - MONTMANY

MASIA RURAL CAN GRAU Can Grau de Vallcàrquera és una masia del segle XVIII (1718) totalment restaurada. Disposa de dos apartaments en dues plantes independents: Can Barcelona (fins 10 persones) i Can Grau de Baix (fins 9 persones). Està situada dins el Parc Natural del Montseny, a la Vall de Vallcàrquera, entre boscos, terrasses i prats. La “riereta” que porta el mateix nom de la vall, recull les aigües de puresa excepcional (hi habita el tritó del Montseny) provinents del Pla de la Calma i el Turó del Tagamanent, cim de bellesa i vistes singulars, fita bàsica de tot excursionista. Es pot llogar tot un apartament o la casa sencera. Can Grau (Vallcàrquera, El Figaró-Montmany. Parc Natural del Montseny. Adreça: Can Grau (Vallcàrquera). Telèfon: 627 818 469 - 938 429 207 Web: http://www.cangrau.com e-mail: info@cangrau.com

42/43

Victor Gadea: subcampió europeu de llarga distància sub-23 de triatló.

Fisiocrem venç el dolor i activa la recuperació Fisiocrem actua directament sobre contusions, trastorns musculars, articulars i reumàtics, lesions esportives, cops, esquinços, problemes de circulació, cames cansades...

En venda en fisioterapeutes i centres especialitzats, herbolaris i dietètiques, farmàcies i parafarmàcies.