natura 15:Maquetación 1
19/3/09
12:58
Página 1
ESQUÍ DE MUNTANYA A ANDORRA:
El Pic de la
Portella de Joan Antoni
ELS CAMÍ DELS BONS HOMES
La mort d’un rei ESCALADA ALS BASTETS
La Cresta del Sol RUTA PER A TOTA LA FAMÍLIA
El camp d’aviació de Martís MÓN SOSTENIBLE
La contaminació lumínica
natura 15:Maquetaci贸n 1
19/3/09
12:58
P谩gina 2
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
12:58
Página 3
www.naturaiaventura.cat
Imatge de portada: darrers metres de l’ascenció al cim de la Portella de Joan Antoni (Andorra). ESQUÍ DE MUNTANYA A ANDORRA:
El Pic de la
Portella de Joan Antoni
ELS CAMÍ DELS BONS HOMES
La mort d’un rei ESCALADA ALS BASTETS
La Cresta del Sol RUTA PER A TOTA LA FAMÍLIA
El camp d’aviació de Martís MÓN SOSTENIBLE
La contaminació lumínica
ANY III. NÚM. 15 MARÇ 2008
TIRADA: 15.000 EXEMPLARS CONTROLATS PER:
Haureu pogut observar que Natura i Aventura ha canviat. Com tot projecte que es desenvolupa al llarg del temps, Natura i Aventura ha madurat. Des del primer mes, omplir les seves pàgines d’activitats, ressenyes i d’històries ha estat una experiència creativa, energètica i enriquidora que ens ha permès aprendre i millorar. El disseny de la revista expressa, en certa manera, com nosaltres veiem i entenem l’excursionisme, el món que ens envolta i les formes de gau-
editorial
Direcció: Jordi Fernàndez
Castells de la Segarra Cresta Tossal de laLa Baltas sana del Sol La mort d’un rei Pic de la Portella de Joan Antoni La(-17 nit segrestada Avenc Jordi Verdiell m) La contaminació lumínica El circ dels Colells
El camp d’aviacióEL de CAMÍ MartísDELS BONS HOMES ETAPA 7 Una terra aspra i eixuta que desperta sentim Del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà Disseny gràfic i fotografia: Els Bastets de la Vall de Lord fins el refugi antiaeri de la Casanova de Traver Christian Galindo Redacció: Jaume Guillot
Correcció: Marta Guspí
Col·laboradors: Anna Parra Glòria Solsona Naiana Lacorte Núria Pedrola Albert Brignardelli Eduardo Abad Joaquim Fernández Ma Antònia Juncà Nil Guillot Anna Solsona Publicitat: Roc Falcón Laia Viñas NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat
dir-lo i respectar-lo, i volem que expressi també aquesta evolució. La nova imatge, positiva, dinàmica i optimista vol apropar-vos les nostres sensacions quan descobrim en cada racó del nostre país, un indret desconegut, una llegenda oblidada o un patrimoni perdut. El nou disseny, més net i clar, prova d’impregnar-vos de les olors dels boscos, el rugit de l’aigua dels torrents, l’escalfor del sol a la cara i el xiular del vent entre els penyals. Volem reflectir la sensació de llibertat que, ja sigui caminant, escalant, en bicicleta o simplement pel fet de trobar-nos a l’aire lliure, sent cadascú quan fa seu l’esperit salvatge dels cims. Desitgem que us agradi. L’equip de NATURA I AVENTURA
Edita: H4XORS S.L. C/Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat Natura i Aventura és membre de:
Imprimeix: Tallers Gràfics Soler, S.A. Dipòsit legal: B-51.197-2006
Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03
natura 15:Maquetaci贸n 1
19/3/09
12:58
P谩gina 4
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
12:58
Página 5
www.naturaiaventura.cat
Sumari
26 Rutes a peu 06 Camp d’aviació de Martís
Bicicleta de muntanya 10 Castells de la Segarra
Escalada en cresta 16 La Cresta del Sol
Senders de GR
20
20 El camí dels Bons Homes, etapa 7
10
Esquí de muntanya 26 El Pic de la Portella de Joan Antoni
Espeleologia 30 L’avenc de Jordi Verdiell
Plantes medicinals
16
32 La borratja
Notícies 33 L’actualitat del mes
Geocaching 34 Avencs i coves de La Febró
Món sostenible 36 La contaminació lumínica
Sostres comarcals 38 El tossal de Baltassana
38
Calendari 42 Activitats del mes 04/05
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
12:58
Página 6
rutes a peu
1
El camp d’aviació de Martís Del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà fins el refugi antiaeri de la Casanova de Traver
COMARCA: PLA DE L’ESTANY
el meu besavi només en trobaren les sabates i el rellotge. De les sabates no en varen poder aprofitar gaire, ja que els pedaços que no estaven socarrimats, havien estat foradats per algun fragment de metralla. El rellotge, en canvi, ens ha servit per mantenir viu el record d’aquell fatídic matí del 7 de novembre de 1938. Les agulles recargolades per l’escalfor de l’explosió encara marquen les 10:15, hora en què una d’aquelles bombes que deixaren anar els bombarders de l’Aviazione Legionaria delle Baleari que atacaren l’aeròdrom republicà, s’emportà per davant el pare del meu avi. No havia sentit arribar la patrulla d’“esparvers” italians que s’havien enlairat de bon
D
natura i aventura març 2008
matí de la base militar de Son Sant Joan, a Mallorca, i que, escortats per alguns Messerschmitt de la Legion Cóndor, varen descarregar, aquell dissortat matí, 36 bombes sobre el camp d’aviació de Martís. La plana d’unes 700 hectàrees d’extensió situada al nord de Banyoles i que es coneix com el Pla de Martís forma part de quatre municipis: Esponellà, Fontcoberta, Porqueres i Serinyà. Des de sempre ha estat una zona de camps de conreu, farratge i cereals, amb poquíssimes construccions, i tot i estar lleugerament inclinada cap a la banda del riu Fluvià, el fet que no hi hagués cap elevació del terreny considerable en les proximitats, van fer que fos ideal per a ubicar-hi un camp d’aviació. Després
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
12:58
Página 7
www.naturaiaventura.cat
Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà
2 1. Malgrat la importància del seu passat, costa imaginar-se al primer cop d’ull la història dels camps de Martís. 2. El Mas de Mallolles va ser el polvorí de l’aeròdrom.
de l’esclat de la Guerra Civil, l’exèrcit popular de la República havia dotat Catalunya de diferents aeròdroms militars perquè servissin de defensa i d’atac davant les tropes
xistia un, però la construcció d’un nou aeròdrom al Pla de Martís serviria per a ajudar a dispersar el perill d’atacs i dividiria les concentracions de les forces aèries.
La dent descoberta a la cova de Mollet és la resta arqueològica més antiga trobada a Catalunya enemigues. Amb el transcurs de la guerra i davant l’avanç de les tropes nacionals, el Ministeri de l’Exèrcit republicà ordenà la construcció de nous camps d’aviació en zones apartades del front. A Celrà ja n’e-
Va ser un dia dels primers del març de 1938, que cridaren el meu besavi per esplanar els camps del nord de Banyoles. Amb altres companys que no havien anat al front allisaven els camps ajudats de trà-
El millor punt per a començar aquest itinerari és el Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, on podrem visitar les coves de l’Arbreda, de Mollet i del Reclau. Aquestes coves es van formar per l’alternança de dos processos. Un en què l’acció de l’aigua de torrents que formaven cascades va dipositar carbonat càlcic, que formà el travertí, i un altre en què les aigües van dissoldre part del travertí format anteriorment. La cova de l’Arbreda és el jaciment més important del Parc per la gran riquesa d’ocupacions humanes que s’hi van succeir, i actualment està en procés d’excavació. El que veiem avui recorda molt poc la seva forma original, ja que el sostre es va anar ensorrant amb el pas dels segles (ja era habitada fa 90.000 anys pels neardentals). La cova de Mollet s’ha conservat molt millor i és on s’ha detectat la presència humana més antiga, d’ara fa uns 200.000 anys, a l’inici del paleolític mitjà. A aquest període tan reculat pertany una dent d’un dels seus primers pobladors i que és la resta humana més antiga trobada a Catalunya. La cova del Reclau Viver és la que millor conserva el seu estat original. Està dividida en dues sales, l’entrada o vestíbul, que encara conserva el sostre intacte, i la galeria o corredor, que té una part de la coberta enfonsada. Va ser habitada pels humans moderns, ara fa uns 39.000 anys, a l’inici del paleolític superior.
06/07
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
12:58
Página 8
rutes a peu
mecs i pales, arrencaven els matolls més grossos i removien les pedres dels marges que delimitaven els conreus. Amb l’ajuda de carros treien i traginaven terra d’un lloc a un altre per a aconseguir uniformitzar el terreny al màxim. La tramuntana bufava forta i
pant, a la seva manera, en aquell conflicte bèl·lic que els havia atrapat a una edat massa avançada per lluitar a les trinxeres. Una vegada acabades les tasques d’aplanament, es varen habilitar dues pistes de 1.300 m de llargada aproximàdament, cadascuna, i el 14 d’abril de 1938 hi arribaren els primers avions. L’aeDel Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà (1) prenem el camí vell de Serinyà. Aquest sender voreja el ròdrom de Celrà Serinyadell fins les cases del Reclau. Anem a la dreta (2) pel carrer Sant Sebastià, després a l’esquerra pel havia estat bomcarrer Reclau Viver i finalment a la dreta de nou pel carrer de l’Arbreda. Arribem a una pista forestal (3) bardejat, i pel fet que prenem a mà dreta, vorejant uns camps. Entre l’alzinar marxa un sender, a l’esquerra, que travessarà que va precipitar els camps i ens portarà entre roures i alzines fins el Mas (4), que en altres temps havia estat un hostal, ja que desviessin avique per aquí travessava l’antiga carretera que duia a Figueres. A la sortida del bosc hi ha un trencall que ons amb destinació prenem a mà dreta, i que ens porta a Can Mallolles (5), masia que fou utilitzada de polvorí. Seguim per la al camp de Banyopista fins una cruïlla on podem veure a mà dreta, al peu d’un arbre, el forat que va deixar una bomba en les que s’estava esclatar (6). Després de 70 anys es troba força tapat per pedres i terra que les pluges hi ha anat portant. Continuem fins un altre trencall en forma de T (7) que prenem a la dreta fins a la Casanova de Traver, que acabant de conss’endevina al fons. Al costat del mas (8) trobarem el refugi antiaeri, que servia de protecció al personal de truir. Ben aviat més l’aeròdrom. Originàriament, la part del refugi que sobresurt estava coberta de terra i de vegetació per tal de de 40 avions, entre camuflar-lo. Davant del refugi, a l’altre costat de la pista asfaltada trobem el pavelló de comandament, que caces i bombaractualment és un estable de cavalls. Val la pena prendre la carretera a l’esquerra i arribar-nos fins el pont ders, s’amagaren que creua el rec d’Espolla (9). És un pont que es va construir al mateix temps que el camp d’aviació per en hangars camupermetre els vehicles que transportaven personal i material poguessin travessar la riera. Es pot observar que flats i entre els arés una construcció força robusta, ja que hauria de suportar el pes dels camions que proveïen de bombes i bres dels boscos munició els avions. Tornem fins la Casanova de Traver i continuem per la pista asfaltada fins que s’acaba l’asfalt. Seguim el camí en direcció al pont que creua la carretera i allà prenem el camí (10) que marxa a la que envoltaven l’aedreta paral·lel a la carretera. Arribem a un altre trencall que prenem a la dreta (11) i que s’endinsa en els ròdrom de Martís. camps. En alguns trams la vegetació ens farà sortir del sender i caminar per la vora del camp. Arribem a la Aquell 7 de nocruïlla (12) que duia a Can Mallolles i seguim recte fins el Mas, on seguim la pista principal que ens porvembre el meu bestarà a una cruïlla que prenem a l’esquerra (13). Un altre creuament que aquest cop prenem a mà dreta ens avi havia matinat conduirà, de baixada, al Parc de les Coves de Serinyà. molt. Eren dies de sembra i calia aproDistància: 5 km. fitar bé la jornada, car els dies de tardor Temps: 2 h. tenen poques hores de llum. El cel era clar i Època: tot l’any. serè, però entre la tramuntana que aquell Dificultat: fàcil. Discorre per matí bufava forta i la poca oïda que li restava camins i corriols planers. al pare del meu avi, el pobre vell no va escoltar el soroll dels motors que s’apropaven. Quan una estranya ombra va creuar el camp que sembrava va aixecar el cap, i s’adonà llavors que tothom corria. Uns soldats es dirigien, carregats amb bidons de benzina, cap a unes trinxeres excavades a l’entrada del bosc de Can Parella, sota el turó, intentant salvar els dipòsits de combustible de les bombes enemigues mentre que uns altres militars empenyien a corre-cuita un “katiSI ETS SUBS uska”, que era com els repuCR blicans anomenaven els DESC IPTOR POD ARRE WWW Tupolev russos, provant GAR DRÀS .NATU RAIA E d’amagar-lo entre els EL PL VENTURA.CO M L’ITIN ÀNOL, arbres d’una roureda veïna. TRAC ERARI I E Alguns pagesos s’estiraven K PER L AL GP vora els marges dels seus S camps protegint-se dels frag-
la ruta pas a pas...
natura i aventura març 2008
freda, i el pare del meu avi mirava el seu rellotge esperant l’hora de tornar cap a casa. Al camp no s’hi estava gaire bé, però allà estaven en Josep Llorens, en Jaume Vila, l’Esteve i l’Enric, en Conrado i molts altres vells i amics de la comarca partici-
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
12:58
Página 9
www.naturaiaventura.cat
ments de metralla que llençaven les bombes en explotar, però la majoria corrien cap a la Casanova de Traver. Allà, vora el pavelló de comandament, s’havia construït un refugi antiaeri –la construcció de la Guerra Civil més important de la comarca que s’ha con-
meu avi no acabà la sembra. En un enfosquit forat trobaren les seves sabates i el seu rellotge. De les sabates no en varem aprofitar gaire, però el temps aturat del seu rellotge ens ha ajudat a fer memòria i així evitar repetir el pas de la història.
Bibliografia: El Camp d’aviació de Martís (1938-1960). Consell Comarcal del Pla de l’Estany.
servat fins avui– amb capacitat per a unes 120 persones, i tothom corria a refugiar-s’hi. Quan el meu besavi escoltà el xiulet característic de les bombes baixant a gran velocitat el cel pensà: “Que no encertin Can Mallolles!” Coneixia l’existència d’aquest antic mas, incautat per l’exèrcit de la República i convertit en polvorí on s’emmagatzemaven gran quantitat de bombes i municions. Si l’encertessin l’explosió seria enorme. Aquell 7 de novembre de 1938 el pare del
08/09
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
12:58
Página 10
rutes en BTT
Castells de la Segarra Una terra aspra i eixuta que desperta sentiments
COMARCA: LA SEGARRA
natura i aventura març 2008
És impossible explicar l’atracció que aquesta terra aspra i eixuta desperta en l’ànima dels qui la travessen. És potser aquest cel immens, blau, brillant i inacabable? O aquesta terra soferta, polsosa, cremada i inabastable? És potser la nostàlgia que ens desperten els vestigis dels castells i les fortaleses encimbellats als serrats? O bé és la geometria sorprenent i voluble que els bancals de pedra blanquinosa dibuixen sobre els camps, pintats d’un verd intens a la primavera, vestits d’un groc viu a l’estiu, nus i terrosos a la tardor i boirosos i gebrats a l’hivern? Qui ho sap.
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
12:58
Página 11
www.naturaiaventura.cat
Una comarca fronterera La Segarra fou, en temps de la reconquesta catalana, un lloc estratègicament molt important, i el perfil que es dibuixa a l’horitzó des de qualsevol punt de la contrada així ens ho recorda. Els castells, les fortificacions enturonades i les torres de guaita retallen el cel amb la majestuositat dels seus millors temps i s’alcen com nostàlgiques illes de pedra en un mar de blat d’espigues daurades que dansen al vent. La seva situació de Marca fronterera entre el regne franc i el califat de Còrdova convertí aquesta regió en una franja deshabitada plena de runes, boscos i perills. A una banda els francs van crear districtes fronterers sota el comandament d’uns comtes (els comtats) i a l’altra, els musul-
mans van disposar una xarxa de fortificacions que depenien de les ciutats de Lleida i Balaguer. L’avenç dels cristians
ocupant”. Aquesta norma, anomenada dret d’aprisió, permetia als colons apropiar-se d’una terra verge del patrimoni
Pedalar per la Segarra és visitar un museu monumental a l’aire lliure cap al sud va comportar un ràpid repoblament d’aquestes terres, que es va veure afavorit per l’existència d’un important excedent de població a les muntanyes. Talment com a l’oest americà, els colons cristians ocupaven la zona de l’antiga frontera i reclamaven la propietat de nombrosos indrets en virtut del “dret de primer
reial, després de trenta anys d’ocupació, i d’explotar-la sense interrupció. Tanmateix, les classes dirigents no podien permetre una repoblació descontrolada i, per aquesta raó, reorganitzaren els nous territoris sobre la base del sistema de castells. Així, per exemple, quan el bisbe Ermengol d’Urgell va ocupar Guissona,
10/11
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
12:58
Página 12
rutes en BTT
va bastir-hi un castell i va reclamar l’antic territori que avui coneixem com la Plana de Guissona. Posteriorment, a mesura que hi arribaven nous colons, va dividir aquest gran terme en quadres on s’hi construïren altres fortificacions que van donar lloc a altres termes i als pobles de Torrefeta, Bellveí, La Morana, Sant Martí, Gra, Concabella, Hostafrancs, Sedó, etc. Ben aviat el paisatge s’anà transformant i a les puntes dels serrats es dibuixaren els perfils dels castells i les torres i als seus peus s’anaren arreplegant els nuclis de població tancats per murs i portals. No deixava de ser encara una terra perillosa i des dels cims dels turons es defensava i es vigilava la línia del Segre, el camí més important de la Catalunya interior. Avui, pedalar per la Segarra és com visitar un museu medieval a l’aire lliure, és com un passeig monumental per la història del nostre país.
Castell de les Pallargues Destacant amb timidesa sobre un serrat, entre les suaus ondulacions que eleven i declinen els camps d’ordi i de blat, el diminut i discret poble de les Pallargues crida la nostra atenció. I no per les seves cases rústiques i recalcitrants, sinó per l’airosa façana del seu castell que ressalta per damunt. En un principi aquesta esplèndida fortificació era una torre aïllada amb la missió de protegir aquestes terres. Amb el temps es va anar ampliant i fou abrigada per les cases que s’hi anaren construint al voltant. Al apropar-nos descobrim, en la vermellosa testera d’aquest edifici una formidable balconada decorada per una gran arcada gòtica de 13 m d’altura. També destaca, penjada sobre una cantonada de l’edifici, una esvelta i alhora delicada talaia cilíndrica. És un castell visitable. A l’interior del qual ens espera un viatge al passat. Mentre recorrem les diferents estances; les quadres, la sala de guàrdia i els cellers a la planta baixa, i l’elegant sala dels capítols, l’antic dormitori i la capella de Sant Miquel a la planta noble, serem transportats a l’època en què els cavallers i les seves gestes forjaven les llegendes de la Segarra. Els més agosarats podran davallar, per l’estreta escala de caragol, a la penombra on s’amaguen les presons
natura i aventura març 2008
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
12:58
Página 13
www.naturaiaventura.cat
DIU LA LLEGENDA... Passejant pels carrerons que voltegen el castell de Florejacs trobareu multitud de flors diverses. Estigueuvos d’arrencar-ne cap perquè conten que fa molt de temps senyorejava el castell de Florejacs una molt bella dama, elegant i enlluernadora, que, com la majoria de les dames de bellesa encisadora, tenia fama de ser una fetillera. Sembla que amb els seus encants atreia cavallers, soldats i trobadors als quals, un cop n’havia obtingut el bo i millor que li oferien, i per evitar gelosies i altres maldecaps, els feia olorar unes flors misterioses que tenia a la seva cambra, i els pobres enamorats es convertien ells mateixos en flors. Aleshores, la bella dama plantava aquells cavallers convertits en flors als voltants del seu palau, per tal que patissin encara més contemplant com s’hi presentaven nous festejadors, que tard o d’hora acabarien al seu costat.
Entre les suaus ondulacions dels turons i els serrats ens sorprenen les formes dels pobles i els castells que els protegien.
subterrànies, el pou de glaç i el sistema de canals encastades a la pedra que servia per a recollir l’aigua de les pluges.
Castell de Florejacs El castell de Florejacs es troba en un petit turó al centre d’aquesta antiga població fortificada. Les cases s’apinyen a redós de les formidables muralles del castell que, si jutgem pels colossals panys de paret que resten gairebé intactes, devia ser grandiós. De fet, bona part dels habitatges actuals s’han bastit aprofitant els murs d’aquella impressionant fortificació. L’element central de la fortalesa és una
imponent torre quadrangular de vint metres d’alçada emmerletada en la seva part superior. Les cares exteriors de la règia torrassa són ocupades per una sumptuosa balconada de baranes de ferro forjat. Des de dalt de la torre es divisa una magnífica panoràmica dels voltants amb la silueta al fons del castell de les Sitges amb el qual s’intercanviaven avisos de possibles atacs mitjançant senyals òptics. Al recinte fortificat s’hi entra per un portal cantoner on encara es poden observar les frontisses de pedra de la pesada porta que algun dia l’havia tancat.
12/13
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
12:59
Página 14
rutes en BTT
Castell de les Sitges Ja de lluny és visible, enmig dels camps, la majestuosa i original baluerna, isolada i compacta, del castell de les Sitges. Sabedor de les seves inexpugnables façanes ens mostra, insolent i altiva, l’esvelta torre de l’homenatge, que ens convida a apropar-nos-hi per contemplar de prop una de les torres d’homenatge més belles de les que resten dempeus de tots els castells catalans. Entre els merlets imaginem els defensors guaitant l’horitzó des d’aquesta estratègica i privilegiada posició, ja que aquest és, sens dubte, un dels més bells miradors de la comarca. Davant els merlets de la torre sobresurten unes mènsules que flanquegen cadascuna de les seves quatre arestes i que devien servir per a subjectar una plataforma de fusta que millorava les defenses de la torre. A l’altura de la planta noble i en un dels laterals del castell s’obren dues finestres d’arcs apuntats que van ser tallades juntament amb altres finestres de forma quadrada el segle XVI. La seva sòlida porta de mig punt amb àmplies dovelles s’alça a uns dos metres del terra i s’hi arriba per una petita escala construïda posteriorment. A pesar de la sensació de solidesa, el
En aquesta terra carregada de llegendes encara es respira l’emoció de les gestes passades bastiment devia ser poc de fiar, perquè amb posterioritat s’apuntalaren els murs del castell mitjançant uns reforçats contraforts exteriors. A tocar de la fortalesa destaca la figura d’una capella romànica, d’una sola nau amb absis semicircular i campanar d’espadanya, al qual li manquen les campanes.
FITXA TÈCNICA: Quilometres: 30 km. Desnivell: 280 m. Ciclabilitat: 100%. Dificultat baixa. Punts d’aigua: a tots els pobles. Epoca adient: tot l’any. Horari: 3 h. Cartografia: 1:50.000 La Segarra. Institut Cartogràfic de Catalunya.
Bibliografia: Vidal Vidal. El país de les pomes (Les rutes de Ponent, II). Col·lecció Vària. Sèrie Rutes de Ponent. Pagès Editors, 1988.
Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya
Dades tècniques Els castells de la Segarra Km totals
Direccions
Km parcials
Full 1 Descripció Deixem el cotxe a l'àrea de Guissona i prenem la carretera L-313 en direcció a Ponts. Tot seguit marxem a l'esquerra per la pista que creua la carretera.
Àrea de Guissona
Travessem el poble de la Morana, passant per davant de l'església de Sant Esteve. Al sud del poble podem anar a veure la torre de guaita
St. Esteve
400 300
2,65
0,790
Florejacs
485 msnm
Mas del Gravet
3 55 776E 46 27 235N
Les Pallargues
31T
Los Noguessers
0,890
La Morana
Torre de guaita
1,86
Àrea de Guissona
La Morana
SI SUBS CRIPTETS OR DESC ARRE PODRÀS WWW GAR D .NATU RAIAV E E NTU E EL LL L PLÀNOL, RA.COM IB I EL T RE DE RUT RAC A AL GPK PER S Àrea de Guissona
0,970
3 57 053E 470 msnm 46 27 100N Prenem la carretera asfaltada cap a la dreta fins arribar al poble de la Morana.
La Botjosa La Morana
0,97
31T
Castell de les Sitges
0,0
Cal Canet
0,0
200
0 2,97
0,320
natura i aventura març 2008
Altura
100
Distància
0
5km
10km
15km
20km
25km
30km
14/15
natura 15:Maquetaci贸n 1
S M
19/3/09
12:59
P谩gina 15
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
12:59
Página 16
escalada en cresta
COMARCA: SOLSONÈS
A la part més meridional de la vall de Lord, sota els penyals vertiginosos que conformen l’altiplà de Busa, trobem uns relleus esglaonats de roca anomenats els Bastets. Són un seguit de crestes i canals que dibuixen, en el paisatge feréstec d’aquest racó del Solsonès, onades esquerpes en un mar de pedra. Les aigües calmes color turquesa de la Llosa del Cavall s’empassen els corriols i els estimballs que s’allunyen dels verticals espadats de Busa i perfilen aquest relleu de conglomerat pinyonenc, del més pur estil montserratí. Al cor d’aquest paratge esquerp i inhòspit s’amaga la Cresta del Sol, un itinerari que ens permet sentir l’essència del Solsonès més salvatge, gaudir de la bellesa d’un paisatge carregat d’història i descobrir la petita aventura que aquest recorregut ens ofereix.
La Cresta del Sol Els Bastets de la Vall de Lord
)))Accés Des de Sant Llorenç de Morunys prenem la carretera nova que, vorejant el pantà de la Llosa del Cavall, es dirigeix a Solsona. Passat el segon túnel, quan la carretera fa un revolt a la dreta trobem, a l’altre costat, una esplanada on aparquem.
)))Aproximació (30’) Creuem la carretera i caminem en direcció al túnel. Un senderó puja pel costat esquerre del túnel tot superant unes plaques de conglomerat fins a portar-nos-hi a sobre, on hi ha un camí. Seguim la pista que marxa paral·lela als fils elèctrics fins arribar a la torre d’alta tensió que s’alça al
natura i aventura març 2008
natura 15:Maquetaci贸n 1
19/3/09
12:59
P谩gina 17
www.naturaiaventura.cat
16/17
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
12:59
Página 18
escalada en cresta
caire del cingle. Uns metres abans de la torre, a la dreta, un senderó davalla cap a l’entrada que dibuixa el pantà. A baix trobem un tros de pista que prenem a la dreta i que ben aviat es converteix en un corriol que remunta, amb forta pendent, una canal. Pugem fins que la paret de l’esquerra ens permet el pas i canviem de vessant. Remuntem una mica la nova canal fins a trobar una cruïlla que prenem a l’esquerra, en direcció a les parets de conglomerat on es descobreix una canal per la qual sovint davalla un rajolí d’aigua. Des d’aquí flanquegem sense perdre alçada fins a un coll que ens permet entrar en una tercera canal, aquesta més ampla que les anteriors. El sender baixa, amb tendència a la dreta, creuant la canal i anant a cercar un pas (sota una paret coronada d’uns grans rocs) que ens permet canviar de nou de vessant. El camí creua una nova canal fins arribar a un pas estret que creua la Cresta del Sol. A la dreta un spit ens marca el començament de l’itinerari.
salts (II, III) i una darrera placa de 20 m (IV), que ens porta al cim.
)))Descens (30’) Des del cim baixem pel costat esquerre (cara nord) fins a buscar el collet que forma la cresta amb el seu tram superior.
)))Descripció (3 h) Del collet comencem a pujar per la cresta, superant uns trams boscosos i diversos ressalts (II, III) fins arribar sota una gran placa de conglomerat. Dos llargs, de 25 m (IV) el primer, i de 40 m (IV) el segon, ens permeten arribar a uns grans pins. La primera reunió es troba un parell de metres sota una línia herbosa que recorre la placa i la segona la podem muntar en els pins. Es poden empalmar fàcilment ambdós llargs. A la placa de la dreta dels pins comença el tercer llarg de 30 m (IV+) que ens permet anar a buscar l’espatlla de la cresta i remuntar-la per la part més aèria. Un quart llarg de 30 m (III) ens porta dalt de tot de l’esperó, on hi ha una reunió amb dos parabolts. Aquests dos llargs també es poden empalmar. Davant nostre ja divisem el punt més alt de la cresta, cap al qual ens dirigim superant diversos res-
natura i aventura març 2008
FITXA: Primera ascensió: Antxi i Llorenç, l’11 de novembre del 2006. Recorregut aproximat: 300 m. Horaris: 30’ (accés) + 3 h + 30’ (retorn). Tipus de roca: conglomerat. Dificultat: IV+. Material: 1 corda de 60 m, casc, 10 cintes express, anells de cinta de diverses mides per a reunions i sabines, rapelador.
Tornem a la cara sud i davallem per una canal fins arribar a un bloc de pedra que superem passant per sota. Al poc ens sorprèn un tallat que superarem pel costat dret, rapelant per una canal (30 m). Flanquegem per una placa de conglomerat i continuem baixant, sempre cercant el costat dret de la vall, fins arribar a un
AS de
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
12:59
Página 19
www.naturaiaventura.cat
A ANDORRA: MUNTANYA ESQUÍ DE
El Pic de la i
Joan Portella de
A Sant Llorenç de Morunys
Antoni
Cre
sta
del
Sol
DELS BONS ELS CAMÍ
HOMES
rei La mort d’un TS ALS BASTE ESCALADA del Sol La Cresta LA FAMÍLIA tís A TOTA RUTA PER iació de Mar d’av p El cam NIBLE ínica MÓN SOSTE inació lum La contam
on trobar-nos
Província de Barcelona Ràpel
Abrera Miguel Angel Sports Camí equipat
Pantà Llosa del Cavall P
Badalona Epirimountains Decathlon Montigalà Pedalsport Ayala Esports Dom
a Solsona
cable que seguirem fins a unes escales. A baix ens espera una pista ampla que davalla cap a la carretera. En un revolt molt tancat deixarem marxar una pista a la dreta i continuarem davallant pel camí fins al cotxe.
Barcelona Travessa Vertic Barcelona Balmat Tot Muntanya Cercle Esport Esports Lluc Nus GR Zero Sports Núria Intempèrie Llibreria Altair Llibreria Quera Raig metereologia Decathlon L'Illa Diagonal Aribau 35 Cuylas Raiders Bike House Probike King Barcelona Espai Bici Bike Tech Bikeland Holmes Place Balmes Holme Place Urquinaona Europolis Les Corts Europolis Sardenya Poliesportiu Dinamis Can Carelleu Fitness Fira BCN Universitat Politècnica de Catalunya Bellaterra Universitat Autònoma de Bellaterra Berga Base: Tandem Sports Bike Oficina de Turisme de Berga Castellar de n’Hug La Closa Caldes de Montbuí Oxigen Cicles 02
Granollers Camp Base Basoli Bicicletas Manresa Esports El Cim T1 Muntanya Vertic Manresa Matadepera BTT Sport Mataró Esports Dom Intersport Ronda 43 Basoli Bicicletas Monistrol de Montserrat Balcó de la Lluna Montcada i Reixac Action Sports Rubí Cicles Pagès Sabadell Vertic Sabadell Camarassa La Panxa del Bou Sant Cugat Clinic Bikes Sant Cugat Clinic Bikes Valldoreix Club Muntanyenc Terrassa Charapoua Sports Decathlon Terrassa Ciclos Morenitos Centre Excursionista de Terrassa Vic Intersport Horitzó Intersport Everest Muntanya de Llibres Cicles 02
Puigcerdà Couloir Ribes de Freser Ski & Mountain
Província de Lleida Balaguer Radical Intersport La Seu d'Urgell Oficina turisme de la Seu d'Urgell Lleida Unipreus Universitat de Lleida (Inefc) Rialp Intersport - Rialp Solsona Rafart Esports Sort Saorte Sports Hípica Les Vernedes
Província de Tarragona Amposta Grimpada Cornudella de Montsant Climbing Planet Gandesa Bicisports Aubanell Reus Pedals Reus Namasté Reus
Província de Girona
Tarragona Esports K2 Intersport Equip Namasté Tarragona Universitat Rovira i Virgili
Blanes Freebike
Tortosa Pics de Mont Caro
Camprodon Esports Vivac Esports Vivac 2
Principat d’Andorra
Centelles Xtreambike
Girona Aresta Llibreria Ulyssus Basoli Girona Bicicletas Bike Girona Universitat de Girona
Cerdanyola Naturparc
Olot Aresta
Alpesport Viladomat Esports Jorma Bike Oficina de turisme d’Ordino Oficina de turisme d'Encamp Oficina de turisme Canillo Oficina de turisme d'Escaldes Oficina de turisme de la Massana Universitat d’Andorra
ventura, Natura i Ap teu. a pro
+
18/19
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
12:59
Página 20
senders de GR
EL CAMÍ DELS BONS HOMES ETAPA 7
La mort d’un rei FRANÇA: ARIÈJA
a tempesta de vent i neu d’ahir ha donat pas a un matí aclarit i lluminós malgrat el fred. Els cims de les muntanyes es retallen a l’horitzó com afilats ullals que proven de devorar el cel a queixalades, i dins la gola d’aquesta gegantina boca dentada avancem cercant l’escalfor en els espais on el sol ja pinta de colors el bellíssim paisatge que ens envolta. Sobre els arbres la neu adormida torça les branques que semblen voler beure de les aigües endormiscades i encara glaçades del riu Querol, que marxa conca enllà. Ens allunyem de Porta, i quan el seu campanar desapareix engolit per les suaus ondulacions de la vall, en Guillem reprèn la seva història. “A l’època en què París era tan sols un
L
natura i aventura març 2008
petit burg a les ribes del Sena, Tolosa ja s’alçava com una de les ciutats més grans d’Occident. Lliure, administrada per cònsols escollits pels ciutadans, sota la mirada complaent del comte de Tolosa, era, a més, el punt central d’una societat que animava l’honor i la tolerància; una ciutat d’intercanvis i de cultura on convivien cristians, jueus i musulmans de tots els orígens. Darrere les muralles de maons de color roig, s’alçaven els palaus, les cases i les torres de guaita. Pels carrers animats, una multitud pintoresca s’hi movia contínuament. La treva que havia aconseguit el rei Pere havia tornat la calma a la comarca, i als ports de Sant Gil i de Narbona tornaven a arribar les sedes i els perfums, les joies i els teixits brodats d’or, el corall i l’ambre.
”L’ambient a palau era, però, molt diferent. El comte estava segur que aquella calma no duraria gaire i es preguntava quina estratagema estaria preparant Simó de Montfort. El rei Pere havia accedit a casar el seu fill Jaume amb Amícia, la filla de Montfort; però tot i aquesta mostra de bona voluntat, Simó no havia rebaixat les condicions que exigien al comte deposar armes i soldats; desmantellar castells i fortaleses; lliurar als croats tots aquells súbdits que li demanessin; tenir pas franc per a les seves tropes; estar atent a la voluntat del rei de França, i anar a Palestina a combatre els fidels fins que els croats diguessin prou. Eren unes condicions inadmissibles que deixaven entreveure allò que el comte sospitava feia temps: aquella guerra ja no posseïa una motivació eminentment religiosa, sinó que hi havia un nou rerefons polític. La croada contra els Bons Homes s’havia transformat en una lluita del Nord contra el Llenguadoc i el vell comte hi reconeixia les intensions del rei Felip August de França d’expandir els seus dominis. ”Paral·lelament cada cop eren més acusades les ambicions d’Arnau Almaric, que acabava d’autonomenar-se duc de Narbona, i de Simó de Montfort, que planejava distribuir les senyories occitanes conquerides a mans dels companys de guerra croats, és a dir, volia eliminar la
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
12:59
Página 21
www.naturaiaventura.cat
noblesa local i reemplaçar-la per la vinguda de França.” “D’això se’n diu colonització!” Exclama la Núria amb ràbia continguda. En Guillem ens mira fixament, sorprès per la seva exclamació. “Potser sí”, reflexiona. “Simó de Montfort era el nou senyor d’Occitània. Excepte Tolosa i Montalban, les altres viles havien estat conquerides, i el nou senyor
aquells cobejaven. Caminem una estona en silenci, distret cadascú amb els seus propis pensaments. En aquestes terres resta gravat un tros de la nostra història més sorprenent, un pedaç del passat més esgarrifós i sagnant que va amarar aquest territori d’una força espiritual de la qual en som deutors i que, a mesura que avancem, sentim com ens impregna l’ànima.
El coll de Pimorent és el límit natural entre Catalunya i Occitània. Al sud les aigües dels rius vessen al Mediterrani, mentre que al nord els rius moren a l’Atlàntic
Travessar els Pirineus i entrar a l’Arièja és tot un plaer per als sentits.
proclamava noves lleis. Entre les normes més vergonyoses destacaven la distribució entre els companys de batalla dels castells i senyories conquerits, que romandrien sota l’autoritat de Simó; confiar la defensa del territori a les tropes franceses; o la que deia que les vídues i hereves amb castells que volguessin casar-se havien de demanar-ne l’autorització a Simó, i sempre que el futur marit no fos francès.” “Ja ho deia jo”, interromp de nou la Núria, “dels càtars ja no se’n parlava, oi? Ja no eren el problema. El rei de França i el Papa volien, fos com fos, aquest territori”. A la vegada que sentencia amb rotunditat les intencions d’Innocenci III i del monarca, la Núria assenyala les valls i els cims que
“El comte només trobà una solució”, continuà en Guillem passada una estona. “Ell i el seu fill juraren fidelitat al rei Pere I el Catòlic, i li rendiren homenatge amb els castells dels senyors de Foix, Béarn i Comminges. Amb això Pere es convertí, gairebé, en el sobirà del Llenguadoc. I havia de protegir els seus súbdits.” La nit de l’11 de setembre de 1213, acampats vora la riba del riu Garona, prop de Muret, el rei Pere i el seu cunyat el comte Ramon discutien com formalitzar el setge a la vila on s’estava Simó de Montfort amb el seu exèrcit. El comte proposava esperar el gruix de les tropes aliades que s’adreçaven cap a Muret amb les mainades i assetjar la vila. Trobava més sensat
20/21
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
12:59
Página 22
senders de GR
ALTIMETRIA DE L’ETAPA
2600 2400 2200 2000 1800 1600
Altura
1400 1200 1000 800 600 400 200 0 0
2km
4km
6km
8km
10km
12km
Distància
natura i aventura març 2008
14km
16km
18km
20km
22km
esperar l’atac croat, rebutjar-lo amb dards de ballesta, i contraatacar fins encerclar i acorralar l’enemic. El rei però, preferia acceptar una batalla a camp obert, on els seus victoriosos cavallers poguessin esclafar la feble cavalleria francesa. Els homes del rei, embriagats encara per la victòria de les Naves de Tolosa contra els sarraïns, recolzaren amb emoció la proposta del monarca i titllaren el comte de covard, que es retirà a la seva tenda. Quan el rei anuncià que l’endemà atacarien els croats, tot el campament es convertí en una gran disbauxa.
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
13:10
Página 23
www.naturaiaventura.cat
Entre els murs de Muret, en canvi, tot eren silencis i pregàries. Simó de Montfort va arborar els seus homes amb l’impuls d’un zel religiós, va disposar sàviament els seus contingents de cavalleria i, en una època en què encara l’atac en massa era el mètode corrent per a la lluita, va distribuir les seves forces en tres esquadrons que llançaria contra els enemics en càrregues successives. A trenc d’alba cridà al cavaller Alain de Roucy
mesura que les cobria la sang i el fang, fang vermellós de sorra i sang.” En Guillem va ser dels primers en escometre els soldats que els sortien al pas, i d’un sol cop d’espasa els partí l’elm i els destrossà el crani, convertint els seus rostres en reguers de sang. Al seu costat molts cavallers del rei s’ensorraven abatuts per les fletxes i les espases dels homes de Montfort. El rei Pere brandava la seva espasa traçant moli-
La imatge del rei estès al fang, sagnant i miserable, va fer plorar fins i tot en Simó de Montfort i li encarregà, juntament amb el seu grup d’assassins, la localització i mort del rei Pere, a fi de desmoralitzar el seu exèrcit. Mentre la traïció es perpetrava rere els murs de Muret, en una tenda del campament el comte de Tolosa parlava amb en Guillem: “Tu has estat el millor i més noble cavaller que cap senyor hagi desitjat mai i és el moment que entenguis els veritables motius de la contesa. Simó de Montfort serveix al Papa i al rei de França, que volen apoderarse d’un secret que nobles cavallers trobaren al temple de Salomó i que durant més d’un segle han guardat i defensat per engrandir un dia la humanitat. Ells només el busquen per satisfer la seva pròpia cobdícia i les seves ànsies de poder. Aquesta és una guerra on la ignorància i la superstició s’enfronten al coneixement i la saviesa, que hem de defensar amb les nostres vides, si cal.” “De nou el misteriós secret dels templers apareix en aquesta història”, penso. Ja fa una estona que caminem ajudant-nos entre tots per superar les clapes de glaç i els tolls de neu que omplen el camí que marxa del coll de Pimorent. A mesura que la pista per la qual caminem s’endinsa en els boscos de pi negre, l’ambient es fa més ombrívol i el gel i la neu al camí augmenten, dificultant força el nostre avenç. “El xoc entre les files dels aliats i l’exercit croat va ser brutal. Llances i escuts volaven fets estelles. Els cavalls eren abatuts i trepitjaven els cavallers. Les espases tallaven els cossos i les maces esclafaven els caps. El soroll de les armes esmorteïa els crits de guerra i els crits de dolor. La lluentor de les espases i les armadures desapareixia a
nets en l’aire i d’una sola tallada separava el cap del cos d’un grup de croats que es desplomaven per formar part d’aquella macabra catifa de cossos sagnants i amputats. Els seus homes es batien sense desmai al seu costat. Entre els guerrers,
però, una ombra s’obria pas esquivant els enfrontaments, avançant amb una obsessió suïcida, sense tornar els cops que li queien al damunt. Com un caçador camuflat entre la multitud, s’apropava a la seva presa, a la qual havia reconegut per la seva arrogància, la seva elevada estatura i la seva fastuosa armadura. Així li ho havien dit. Alain de Roucy distingí clarament la figura del drac a l’elm daurat del rei i a traïció li clavà l’espasa. El guerrer caigué de genolls i els seus ulls sorpresos s’entelaren per sempre. El traïdor somrigué en recordar les paraules de Simó de Montfort: “Mateu-lo, encara que sigui per l’esquena.” I començà a cridar: “El vostre rei ha mort! Rendiu-vos tots, maleïts!” El rei Pere era conegut pel seu indestructible valor. Lluitava confós entre els seus homes portant una simple armadura, sense guarniments ni diademes nobles. No li agradava distingir-se de la resta perquè no s’atribuís la seva glòria al rang de la seva corona, ni tampoc volia rebre millor tracte en la contesa que el darrer dels seus sol-
22/23
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
13:10
Página 24
senders de GR
dats. Era més cavaller que rei, havia dit algú. Per això, en sentir els crits del de Roucy, es girà i l’escridassà: “Això no és cert. Heus aquí el rei!” Aquesta jactància de noble cavaller va ser fatal. El grup d’homes endimoniats que acompanyaven Alain de Roucy es llençaren sobre el rei des de tots els costats. En Guillem no es podia creure la ignomínia i la traïció que veien els seus ulls. El noble art de la guerra impedia un cavaller atacar-ne un altre que estava lluitant. Però la mort no té miraments i un munt d’espases i llances s’enlairaren sobre el rei Pere. Quan en Guillem reaccionà, només va tenir temps de veure els ulls desorbitats del rei i el seu darrer alè de vida, que se li escapava amb la sang que borbollejava de la seva boca l’instant en què queia mort al terra. En Guillem va llençar a l’aire un crit de dolor i va estremir-se com si hagués sentit penetrar en les seves pròpies entranyes l’acer glaçat que s’emportà la vida del rei Pere. Embogit per l’odi es va desfer un rere l’altre dels atacants que s’interposaven entre ell i el cos caigut del monarca i en veure la imatge del valent cavaller reial estès al terra, cosit a cops d’espasa, sagnant i miserable, els ulls se li ompliren de llàgrimes. La mort del rei provocà la desmoralització i l’esfondrament de l’exèrcit aliat, que començà a fugir en desbandada. En Guillem no trigà gaire a reconèixer el blasó d’Alain de Roucy, que somreia entre els seus homes jactant-se d’haver escomès la missió encarregada. “Pagareu la mort del rei amb la vostra vida!” Cridà mentre saltava sobre els croats llençant un cop amb tot el vigor del seu braç i que arrencà l’elm del cap d’Alain. “Podeu donar-vos per mort!” Els cops d’espasa se succeïren amb rapidesa, però la ira desbordada d’en
natura i aventura març 2008
Guillem feia retrocedir el traïdor que aconseguia eludir els cops que en Guillem descarregava sense treva sobre el seu desfet escut. La suor va començar a brollar del seu front com si veiés, davant seu, el rostre de la mort. “Encara penseu que podreu gaudir d’aquesta victòria?” Li preguntà en Guillem en el mateix instant que desarma-
va el de Roucy amb una ràpida cabriola de la seva espasa. Alain, aterrat, provà de dir alguna cosa, però en una lenta successió d’imatges que li semblaren interminables veié com en Guillem aferrava l’espasa amb ambdues mans, l’elevava a l’alçada de les espatlles i girava la cintura per iniciar un moviment rotatori que acabaria tallant-li el
La poc recordada desfeta de Muret va comportar greus resultats per al futur desenvolupament de Catalunya
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
13:11
Página 25
www.naturaiaventura.cat
cap de soca-rel. Llavors en Guillem va sentir com una esmolada fulla d’acer li travessava l’armadura i l’esquena, i sentí el fred del metall que li perforava el cos. S’estremí, caigué de genolls i s’adonà que la ferida no li causava dolor; i quan el seu rostre colpejà el terra, un pastós torrent de sang apagà la llum dels seus ulls. continuarà...
LA RUTA PAS A PAS
MÉRENS LES-VALS
Riu
Ariè g
e
18
15 14
L'Hospitalet près Andorre 1213 11
10
9 8
7
(1). Sortim de Porta, creuem la carretera i travessem la via del tren pel túnel. Prenem la pista cap a la dreta. Poc després deixem a la dreta una pista asfaltada que creua la via del tren. Continuem recte entre el riu Querol i la via del tren. Al cap d’una mica deixem l’as17 falt i prenem el camí que creua el riu per un pont (2) i continuem per l’altra riba. A l’alçada de la boca del túnel el camí es bifurca. Prenem el de la dreta, que marxa amunt, i poc després el de l’esquerra, que puja fortament (3). Després de la pujada, davant les runes d’un castell, el camí s’acaba sobtadament. Prendrem el sender que marxa a l’esquerra i amunt i s’endinsa al bosc. El GR travessa el traçat d’un te16 lecadira (4) i un petit rierol fins arribar a una pista d’esquí, (5) que també cal travessar. Pel marge remuntarem fins una torre d’alta tensió on surt, a la dreta, una pista ampla (una altra pista d’esquí), que seguirem fins al Planell, el pàrquing de l’estació d’esquí (6). Per darrere el bar surt una pista que puja cap al coll de Pimorent (Puymorens) (7). Travessem la carretera i passats uns cinquanta metres en direcció a l’Hospitalet (carretera a mà esquerra) prenem una pista amb un gran cartell indicador (a mà dreta). La pista creua un petit pont sobre el rec d’en Garcia i ens porta a una cruïlla (8) que prenem a l’esquerra, en direcció a l’Hospitalet. La pista continua pujant suaument, passa per sota unes antenes amb unes plaques solars, i ens mena a una altra bifurcació. Aquí cal deixar la pista que puja i prendre el camí que davalla (9). Aquesta pista s’anirà fent estreta i acabarà en forma de sender i ens porta sense pèrdua fins a l’Hospitalet-près-l’Andorre. Abans d’arribar a l’Hospitalet passarem sota uns tubs d’aigua de la central elèctrica (10), una petita casa de pedra, que pot servir de refugi, i la cruïlla que porta a la variant del coll de les Bessines (11). Al poble travessem la carretera i les vies del tren (12), i caminem un tros per la carretera en direcció nord (cap a Ax-les-Thermes) fins a una bifurcació on prenem la pista asfaltada que marxa a l’esquerra. Travessem el riu Arièja (13) i seguim pel camí, sempre paral·lels al riu. Passarem per sota la via del tren tres vegades (14-15-16). També passarem per sota d’un altre conducte d’aigua. Un cop al càmping (17) prenem la pista asfaltada que el voreja i que ens portarà a Merenç de les Valls (Mèrens-les-Vals) (18).
Col de Puymorens
Estació d'Esquí 6P
5 4
Porté-Puymorens 3
l
2
Riu Quero
S ÀS SI ETR PODR O E T D IP GAR OM SCR SUB SCARRE ENTURA.C DE URAIAV L, .NAT PLÀNO EL I WWW L I E ERARAL GPS N I T I ’ L K PER TRAC
FITXA: Distància: 21,5 km. Desnivell: 500 m. Temps orientatiu: 6 h. Època recomanable: A l’hivern s’hi ha d’anar preparat per trobar neu. Dificultat: mitjana. Tipus d’itinerari: lineal.
PORTA 1
24/25
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
13:11
esquí de muntanya
natura i aventura març 2008
Página 26
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
13:11
Página 27
www.naturaiaventura.cat
Pic de la Portella de Joan Antoni El circ dels Colells Cada any esperem, impacients, l’arribada de l’hivern i de les primeres nevades. Amb la caiguda dels primers flocs de neu desempolsem els esquís i ens preparem per a recórrer els enfarinats perfils de les muntanyes andorranes. Triar un itinerari no és fàcil, però de ben segur que l’ascens al pic de la Portella de Joan Antoni és un dels que ens ofereix les millors sensacions. Ja des de l’aparcament la cara nord d’aquesta muntanya ens sorprèn enlairant-se rere els boscos de pi negre amb un posat desafiant i orgullós. Potser es creu invencible protegida a l’empara dels cingles del circ dels Colells, que, des del pic de Montmalús fins al d’Engaït, formen una muralla rocallosa semicircular d’indescriptible bellesa. L’itinerari proposat supera els verticals espadats d’aquestes cingleres per una amagada canal que ens permetrà accedir a la cresta rocosa des de la qual podrem assolir el cim.
Nova botiga on-line:
www.venturalia.com
ANDORRA: PARRÒQUIA D’ENCAMP
Alpinisme oca - gel) Escalada (r Trekking untanya m e d í u q s E
Rb. Josep Tarradellas 3, local 17, 08400 Granollers · Tel. 93 861 34 04 · camp-base@camp-base.com
26/27
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
13:11
Página 28
esquí de muntanya
)))Com arribar-hi El nostre itinerari comença a l’estació d’esqui de Pas de la Casa – Grau Roig. La millor forma d’arribar-hi si venim per la collada de Tosses o el Túnel del Cadí és dirigir-nos a la població francesa de Bourg-Madame, situada al costat de Puigcerdà i des d’allà pendre la carretera N20 E09 en direcció Andorra i França. Deixarem enrere les poblacions de La Tour de Carol, Porta, Porte-Puymorens fins arribar al Pas de la Casa, ja en territori Andorrà. Un cop allà haurem de continuar fins a l’estació d’esquí de Grau Roig i estacionar el vehicle a la recepció, que es troba en el primer aparcament que trobarem.
)))Ascens Per començar el nostre ascens haurem de travessar les pistes i, en direcció sud, dirigir-nos cap a un petit bar que hi ha just abans d’on comença la zona boscosa. Des d’allà ens endinsarem al bosc i començarem un ascens que ens durà fins al llacs situats al circ dels Colells a 2.450 m. A partir d’aquí ens allunyem de l’estació d’esquí i avancem en direcció est cap al peus de la canal que es troba situada
natura i aventura març 2008
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
13:11
Página 29
www.naturaiaventura.cat
SI ETS SUBSCRIP TO DESCARR R PODRÀS EGAR DE WWW.NAT URAIAVEN TURA.COM EL PLÀ L’ITINERANOL, TRACK PE RI I EL R AL GPS Mapa editorial Alpina.
més a l’esquerra i que haurem de superar utilitzant crampons i piolet. Un cop a dalt. En funció de com estigui la neu, podrem tornar a posar-nos els esquis i resseguir la cresta cap a la dreta fins arribar al pic de la Portella de Joan Antoni. Des del dalt del cim podrem gaudir d’unes espectaculars panoràmiques del circ dels Colells i del cim del Montmalús.
)))Descens
FITXA: Desnivell: 697 m. Horaris: 3 h 30’. Orientació: nord. Mapa: 1:40.000 Alpina Andorra Perill possible risc d'allau a les canals d'accés a la cresta. Material: material d'esquí, grampons i piolet.
Desfem el camí carener que hem fet durant l’ascens i seguim per la carena en direcció nord fins arribar al coll de la Portella de Joan Antoni, situat entre el pic que hem assolit i el pic d’Engaït o de la Menera. Des d’allà començarem un descens en direcció nord-oest que ens portarà fins a l’estació d’esqui de Grau Roig.
www.guiescingles.cat Alt Berguedà raquetes de neu · BTT · espeleologia · barrancs · ascensió a cims · rutes · escalada · esquí · vies ferrades · iglús · raquetes de neu · BTT · espeleologia
28/29
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
13:12
Página 30
espeleologia
Avenc Jordi Verdiell
(-17 m)
Text: Mario Sánchez Fotos i ressenya: Rakesh Ranjan, Georgina Flores, Víctor Bañuelos i Mario Sánchez
COMARCA: GARRAF
En Jordi Verdiell va ser el fundador i primer membre de l’Espeleo Grup, del Centre Muntanyenc L’Hospitalet. Acompanyat d’uns quants amics va començar una recerca espeleològica notable, que va donar els seus primers fruits amb el descobriment i l’estudi de l’avenc Jordi Verdiell, proper al coll de l’Ordal, que, tot i que presenta poca dificultat, continua essent un dels més visitats de la zona, per la seva bellesa i la peculiar forma capritxosa de les seves formacions. El gran contingut de sal de llop (calcita cristal·litzada) de l’interior i les peculiars característiques de l’avenc han propiciat la formació d’estalactites d’exòtiques formes excèntriques que rarament es troben a les cavitats del Garraf i l’Ordal. Aquestes formes en les concrecions, que semblen branques que creixen en qualsevol direcció, són formades per la concurrència de múltiples factors naturals com els girs dels eixos de cristal·lització o la concentració d’impureses per l’evaporació de l’aigua. L’avenc Jordi Verdiell ens convida a fer volar la imaginació observant aquest bosc singular, màgic i lluent on a voltes es destaquen formacions que ens recorden caragoles marines o coralls preciosos. És obligació de tots intentar mantenir intactes les formacions que decoren les parets i sostres d’aquest avenc, per això recomanem no tocar ni mullar les fràgils formes de pedra i portar frontal de leds en lloc del de carbur.
)))Aproximació: A la sortida del poble de l’Ordal (si anem en direcció Tarragona), poc abans d’arribar al quilòmetre 1.227 de la N-340, la carretera creua dues vegades el torrent de la Creu d’Ordal. Aparquem i prenem la pista que passa per sota del primer pont, en direcció sud i que puja cap a les Planes d’en Revella. Tot seguit trobarem dues cruïlles, que prendrem, en ambdós casos, a l’esquerra. Quan haurem recorregut més o menys un quilòmetre arribarem a la cruï-lla amb el Camí de la Plana. Com a referència tenim les grans torres d’alta tensió. Nosaltres continuarem rectes per la pista per la qual veníem. Uns 300 m més endavant la pista gira a la dreta. Haurem de baixar pel torrent, a mà esquerra, uns 150
natura i aventura març 2008
Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
13:12
Página 31
www.naturaiaventura.cat
m seguint les fites de pedres apilades que ens marquen el camí que es perd entre la vegetació. Coordenades UTM: X: 404975, Y:4582126, Altitud: 480 m.
)))Descripció: La boca, circular i d’uns 2 m de diàmetre comunica la superfície amb un pou de 14 m a la base del qual s’obren dues sales. Una d’elles està directament connectada amb el pou d’accés i baixa en suau pendent fins a assolir els -17 m, la profunditat màxima de l’avenc. Al fons hi ha una sala petita a la qual s’accedeix per una finestra estreta de difícil accés, que mostra a l’interior una gran col·lecció d’estalactites excèntriques concentrades en les seves cúpules. A la segona sala s’hi accedeix per un pòrtic més ampli. Dins hi trobem un sostre d’alçada considerable que conté nombrosos tipus de formacions diferents. En un lateral d’aquesta sala hi ha una gatera mig amagada que ens permet accedir a dues sales més petites, en sentit ascendent.
Aquest avenc ens sorprendrà per les capritxoses formes de les seves formacions.
FITXA TÉCNICA Terme municipal: L’Ordal. Tipus roca: calcària. Desnivell: -17 m. Dificultat: avenc d'iniciació. Època: tot l'any. Material: Necessitarem al menys 3 xapes amb els seus respectius cargols, per a assegurar l’entrada, i una coda estàtica de 20 m. No porteu llum de carbur. 0m
-17 m
-17,5 m
30/31
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
13:12
Página 32
plantes medicinals
La borratja: l’aliada contra la febre (Borago officinalis) Aquest mes us presentem la borratja, una bonica planta que, a part de ser aprofitada per a resoldre anomalies en el nostre cos, també podem utilitzar com a planta ornamental, ja que les seves flors poden adornar la llar d’una manera molt original.
DESCRIPCIÓ: Planta anual que pot arribar a fer els 60 cm d’alçada. Creix a l’Europa meridional i en climes temperats. La seva arrel està ramificada, és carnosa i de gran longitud. Tota la planta està recoberta de vellositats i les seves fulles són rugoses i toves, i les de la base, les més grans. Les flors són de color blau o blanc, tenen forma d’estel de cinc puntes. De la flor creixen uns glòbuls on madura el fruit. Les fulles es recol·lecten a la primavera o a l’hivern i les flors a l’estiu. S’han d’assecar i desar en un lloc sec.
Antiestrés: Per a equilibrar l’excés d’hormones suprarenals que es produeixen en una situació d’estrés. Feu una infusió amb una cullerada de fulles seques per got d’aigua, i preneu-ne un parell de gots al dia.
Ús extern: Emol·lient i tonificant: És beneficiosa per a les afeccions de la pell (grans, herpes, etc.) La presència de niacina hi té molt a veure en aquestes propie-
BENEFICIS Ús intern: Diürètica: Afavoreix l’eliminació d’orina de l’organisme. El seu ús és molt interessant en casos d’obesitat, malalties reumàtiques i per als problemes cardíacs. Feu una infusió durant 30 minuts de 15 grams de fulles seques, i preneu-ne una tassa després de les menjades. Sudorípara: Augmenta la producció de suor, per tant és molt interessant en casos de febre, tos, angines, bronquitis, refredats, etc. Feu la decocció d’un grapat de flors seques per litre d’aigua, i preneu-ne 4 tasses al dia. Pròstata: Molt adequada en cas d’inflamació de pròstata o prostatitis. Feu una decocció d’un grapat de fulles per litre d’aigua durant 10 minuts i beveune 2 tasses al dia.
natura i aventura març 2008
prostaglandines. Ideal per a tractar problemes de: • Pressió arterial alta, perquè dilata les artèries i afavoreix el rec sanguini. • Colesterol, perquè n’impedeix la formació i en regula el nivell en sang. • Síndrome premenstrual i mastopatia fibroquística, perquè regula la producció d’estrògens. Alimentari: Les fulles tendres poden ser menjades com a verdura bullida. És molt recomanable beure’n el brou, ja que conté totes les propietats descrites anteriorment. Les mateixes fulles també poden ser menjades crues en amanides, saltejades, fregides, etc. Les flors poden menjar-se crues a les amanides.
Contraindicacions i efectes secundaris:
tats ja que és molt útil per a les malalties de la pell i també quan hi ha trastorns nerviosos o gastrointestinals. Feu cataplasmes amb la infusió d’un grapat de fulles seques per litre d’aigua.
Altres usos: Oli de borratja: Molt ric en àcid gammalinoleic, que el nostre organisme transforma en
La presència d’alcaloides pirrolizidínics té un efecte tòxic en el fetge, per tant, no es recomana fer-ne tractaments prolongats. Tampoc no es recomana utilitzar-la en l’embaràs o si hi ha sospita de formacions tumorals.
Curiositats: A Mallorca existeix la tradició d’arrebossar-les amb ou i farina i espolsar-les amb sucre i canyella. Però, com ja hem dit abans, és convenient consumir-la amb moderació.
FARMACIOLA NATURAL: Pot ser útil portar la planta seca a la nostra farmaciola per si ens pugés sobtadament la febre a causa d’una insolació o d’una infecció vírica. Com ja hem dit abans, la borratja té un efecte sudorípar que ens ajudaria a fer baixar la febre, sempre que no fos una febre extremadament alta, cas en què haurem d’atansar-nos ràpidament a un centre mèdic.
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
13:12
Página 33
www.naturaiaventura.cat
Kilian Jornet i Mireia Miró, medalla d’or a la Vertical Race Disputada dijous dia 29, la Vertical Race dels Campionats del Món d’Esquí de Muntanya que s’estan celebrant a Suïssa ha comportant 4 medalles més per a l’equip de la FEDME, totes per a esquiadors i esquiadores catalans. A més de les medalles d’or de Kilian Jornet en la categoria “Espoir Masculí”, i la de Mireia Miró en la categoria “Júnior Femení”, cal afegir-hi dues medalles més, una de bronze per a en Marc Solà, també en la categoria “Espoir Masculí”, i una altra, també de bronze, per a en Marc Pinsach, en la categoria “Júnior Masculí”.
X-tone’08 Reloaded
Trekorientació a la Ruta del Cister 2008
Després de l'èxit de l’any passat, l’Associació Cultural Nexo presenta el II Open Interna-cional d'Escalada en Bloc de Catalunya, que es realitzarà el cap de setmana del 29 i 30 març Castelldans (Lleida). Us podeu inscriure allà mateix per 25 €, o anticipadament per 20 €, a la web www.associacionexo.com o a la botiga T1 Muntanya. Aquest any s'incorpora T1 per donar un petit cop de mà i molts ànims als organitzadors que estan fent una gran tasca i un gran esforç. La zona és impressionant! Escaladors: esteu preparats per a emocions fortes? Aquest any serà brutal!
La Trekorientacio és una activitat esportiva, lúdica i cultural que consisteix en un itinerari a peu amb l’objectiu de trobar una sèrie de balises o fites amb l’ajuda d’un mapa. El plantejament de la prova permet que la puguin practicar des de famílies amb nens i grups d’amics, fins als esportistes més entrenats. Aquest any s’incorpora com a novetat el sistema de control electrònic de balises SPORTIDENT. El recorregut de la Trekorientació al Tallat de Vallbona de les Monges es farà de forma circular amb sortida i arribada a la plaça del Monestir i el seu recorregut transcorre per les valls interiors de l’Urgell i la serra del Tallat. Mentre caminem per les pistes i senders de terra seca podrem sentir el toc de les campanes del Monestir de Vallbona de les Monges que crida a l’ofici. www.trekorientacio.com
Investigació sobre l’excursionisme La Universitat Ramon Llull està duent a terme una recerca sobre l'excursionisme d’avui. Actualment està en la seva segona fase, que consisteix en una enquesta que es pot contestar en aquesta adreça electrònica: http://froma.es/enquesta/index.php?sid=85472&lang=es. L'objectiu general és conèixer la realitat del fet excursionista català en els primers
anys del segle XXI. És la primera vegada que a casa nostra es planteja un estudi d'aquesta amplitud. Fins ara es disposaven d'estudis parcials o històrics. El més important del que s'està duent a terme és que permetrà, no només conèixer com som els i lesexcursionistes d'avui, sinó també com han de ser els que trobarem en els propers anys.
32/33
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
13:12
Página 34
geocaching
Avencs i coves de La Febró A la serra de Prades hi ha un grup d’avencs que foren l’amagatall d’alguns perseguits polítics que, entre les seves parets, planejaren secretament moltes sublevacions. Són un conjunt d’avencs i coves força peculiars, on s’hi combinen un conjunt d’esquerdes d’origen tectònic amb cavitats d’origen càrstic. Són conegudes amb el nom de coves i avencs de La Febró, per la proximitat d’aquest poble. Les coves d’origen càrstic (que s’identifiquen perquè tenen estalagmites i estalactites) són anteriors a les esquerdes d’origen tectònic, i en produir-se aquestes, tallaren les coves. Així, trobarem un conjunt d’esquerdes principals i paral·leles, i diverses esquerdes secundàries obliqües a les primeres i que travessen les coves càrstiques de gènesi anterior. El conjunt forma un complex circuit de cavitats molt original i de fàcil accés que al començament del segle passat serví de refugi al contrabandista i conspirador Josep Ferrer i Grau, àlies l’Agnès de Vilaplana, que s’hi amagava tot fugint de la força armada. Però no només ha servit d’amagatall a perseguits polítics, lladregots i matuters, sinó que aquests avencs van ser utilitzats també per personalitats com el general Prim per a ocultar-se en el decurs de les guerres carlines.
Val la pena entrar en la més gran de les esquerdes, que forma un tall de gairebé 300 m i a la qual s’hi pot accedir baixant per un petit corriol, i que ens permetrà sentir-nos, per un instant, com l’Àxel de Hans i el professor Otto Liddenbrok endinsant-se en les entranyes del nostre planeta.
)))Aproximació Prenent com a referència el poble de la Mussara, seguim la carretera en direcció a Prades. Uns 150 m abans d’arribar al trencall que mena a Arbolí, surt una pista a mà dreta que al cap d’un quilòmetre ens deixa als plans d’un coll molt ample, el coll de l’Agustenc, on deixem el cotxe (N 41° 15.625; E 001° 01.144). Continuem per la pista que es dirigeix cap a la Febró per a, després, prendre el camí que es dirigeix cap als avencs (marques grogues i blanques de PR). Un cop arribats a les cavitats seguim el sender que es dirigeix cap al poble fins a trobar el tresor (temps aproximat des del pàrquing fins al tresor uns 30 minuts). Recordeu que per obtenir les coordenades del tresor cal que us registreu a www.geocaching.com i cercar el tresor codi GC176BP (amagat per Skpatya).
7
m
5
R
natura i aventura març 2008
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
13:13
Página 35
www.naturaiaventura.cat
10% de descompte c/ Sant Lluís 44-48, Barcelona
Per què subscriure-t’hi? 10% en tèxtil Trav. de Gràcia 132, Barcelona
10% en tèxtil 5% en material dur Pere III, 49-51, Manresa
10% de descompte Avda. dels Països Catalans 49, Igualada
15% de descompte Bellver de Cerdanya Tel.: 616 85 55 35
turisme rural
10% de descompte 7% i 10% en compres superiors a 300€
Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16
c/ Galileu 64, Barcelona
guies
10% de descompte 10% compres en metàl·lic i 6% amb tarja
Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16
c/ Galileu 208, Terrassa
Kayak Center Guixols 10% en tèxtil 5% en mat. i compl.
2X1 en activitats de curta i mitja durada
c/ Bonavista 23, Barcelona
Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 667 76 91 80
Dive Different
cada mes Natura i Aventura a casa teva. *Reb No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la! *Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat
els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats.
*Participa en els sorteigs mensuals de material, viatges i altres regals.
els descomptes que molts establiments *Aprofita ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.
Tot això per només 20€ l’any!
(11 exemplars)
Com subscriure’m-hi?
*A través de www.naturaiaventura.cat. *Trucant al telèfon 93 417 76 14. *Omplint la butlleta i enviant-nos-la a:
Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.
s
(submarinisme)
10% en tèxtil 5% en material dur c/ Sant Pere 12, Sabadell
15% de descompte Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 687 95 27 05
BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ SÍ Desitjo subscriure’m a la revista Natura i Aventura per 20 € l’any (11 exemplars). Nom: Adreça:
10% de descompte
15% de descompte
c/ Crta. de Sant fruitós 7, Berga
Baix Empordà Tel.: 620 846 742
Ciutat:
Cp.:
Província:
Tel.:
E-mail:
Natura i Aventura garanteix el cumpliment de la Llei orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal i de la seva normativa de desenvolupament, en relació amb les dades obtingudes en virtut d'aquesta sol·licitut de subscripció. Tanmateix, l'ús de les seves dades tindrà com a única finalitat el cumpliment de les nostres obligacions derivades de la present sol·licitut de subscripció. Les dades de caràcter personal facilitades s'incorporaran als nostres fitxers automatitzats. Si així ho desitgés, podrà exercir els drets d'accés, rectificació i cancel·lació previstos per la llei dirigint un escrit al seu titular: H4xors S.L. c/ Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona
Forma de pagament: 10% de descompte Rbla. Josep Tarradelles, Granollers
10% de descompte La Molina, Borredà, Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 616 55 40 39
2€ de descompte
10% de descompte
Cerdanyola del Vallès, 93.591.07.27
c/ Canonge Baranera 2, Badalona
Transferència bancària o ingrés al compte 3025-0011-76-1400005170 de La Caixa d’Enginyers indicant com a concepte el nom del centre o de la persona. Xec nominatiu a nom de H4xors S.L. i enviar-lo a c/ d’Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona acompanyat d'aquesta butlleta. Domiciliació bancària. Nom del titular: Compte:
34/35
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
13:14
Página 36
món sostenible
La contaminació lumínica La nit segrestada
Oriol Font manumited@gmail.com Pau Morera paumorera@gmail.com
Recordeu quin va ser l’últim cop que vàreu contemplar la Via Làctia o la constel·lació d’Orió? Tradicionalment parlem del dia i la nit per referir-nos a les dues cares totalment oposades d’una mateixa cosa, però aquesta idea tan arrelada en el nostre parlar i entendre és difícil de comprovar en la nostra realitat actual. El nostre entorn natural ha tingut sempre un aspecte de dia i un altre, ben diferent, quan es fa fosc. Moltes espècies animals –nosaltres entre elles– adapten el seu comportament a aquesta diferència, aquesta oposició. Però, actualment, a Catalunya, ja no podem parlar de la negra nit atès que ens movem en un univers d’òxids i vermells dignes de les imatges finals de les pel·lícules de ciència ficció dels anys 80. I és que des dels Pirineus fins a Mallorca és possible veure la llum que emet Barcelona quan es pon el sol. L’enllumenat ha segrestat la nit.
Per què il·luminem la nit? La il·luminació dels carrers ens transmet una sensació de benestar i ens fa sentir més segurs, però aquest sentir es contradiu amb la realitat estadística. En contra de la creença popular, diversos estudis demostren que no hi ha una relació directa entre criminalitat i il·luminació dels carrers, i en canvi sí que hi és entre la llum de la nit i la velocitat dels conductors, que unides a la fatiga que experimentem a altes hores, augmenten el risc d’accidents.
Què entenem per contaminació lumínica? Es defineix contaminació lumínica com l’emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats i direccions inne-
natura i aventura març 2008
cessàries per a la realització de les activitats previstes en la zona en què s'han instal·lat els llums i que es mostra com una brillantor artificial del cel nocturn. Aquesta brillantor és deguda al tipus i l’orientació de l'enllumenat exterior, tant públic com privat. És llum que no s'aprofita per a il·luminar el terra, els carrers i els llocs on és necessari, sinó que s'envia per sobre l'horitzó i als núvols. Com a resultat, la foscor natural de la nit minva i desapareix progressivament la llum de les estrelles. Les boirines i el cel enterbolit potencien l'efecte fins a l'extrem de crear una capa que adopta la forma d'un núvol lluminós damunt les ciutats, intensificat amb la presència de partícules en suspensió que
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
13:14
Página 37
www.naturaiaventura.cat
augmenten la dispersió de la llum, de manera que, com més contaminat és l'aire de la ciutat més intens és el fenomen.
Com ens afecta aquesta contaminació? La contaminació lumínica té moltes més repercussions de les que podem pensar. A
amb més facilitat. Socials: la intrusió lumínica, és a dir, llum exterior que de manera indesitjada entra als habitatges, i la pèrdua de les nits amb estels, patrimoni de les generacions futures segons la UNESCO i origen de la nostra cultura i civilització. S’impedeix, alhora, la pràctica de l'observació astronò-
ment mentre es presti el servei. Vespre: des que es pon el sol fins a les 22 h. Es permet la il·luminació de monuments, edificis públics, etc. I només es permet establir períodes especials d’il·luminació ornamental durant el nadal, en les festivitats locals o en temporades d’alta afluència. Amb aquests canvis es preveu estalviar 11 milions d’euros anuals i un estalvi en combustible fòssil equivalent a deixar de cremar 14.000 tones de petroli, que generarien l’emissió de 50.000 tones de diòxid de carboni.
Que hi podem fer nosaltres?
grans trets podem classificar-ne els efectes en tres grans grups: Econòmics: sobreconsum o malbaratament d’energia i recursos no necessaris. Gastem més energia sense obtenir cap augment de benestar, per tant ens cal produir una energia que paguem però que no aprofitem i, com ja hem comentat en anteriors articles, que comporten tot un seguit d’emissions en la seva producció com ara CO2, partícules i residus. Ecològics: una agressió al fràgil ecosistema nocturn i les seves cadenes tròfiques que crea desequilibris i tensions i que afecta especialment la fauna nocturna o crepuscular, fent per exemple més fàcil la depredació dels petits animals nocturns, ja que les aus els localitzen
mica a molts quilòmetres de distància del focus contaminant.
Què hi fa l’administració? El Parlament de Catalunya va aprovar una llei el 2006, que serà de plena aplicació el 2009, en què es classifica el territori en 4 zones segons la incidència de la contaminació lumínica i en la qual es determinen dues franges horàries, cada una de les quals comporta valors diferents a l’hora d’il·luminar: La nit: des de les 22 h fins a la sortida del sol. Només és permès el funcionament de rètols lluminosos que compleixin una funció informativa necessària de localització de serveis (farmàcies, transports públics, hotels, benzineres, etc.), i única-
Primer de tot, reduir: valorar quins llums exteriors ens són indispensables i quins utilitzem tan sols d’una manera estètica, descartar-ne aquest ús, i en cas que ho considerem imprescindible limitar les hores que aquests romanen encesos. Pel que fa als llums que hem considerat indispensables, és convenient emprar làmpades de baix consum i sense components tòxics, que emetin en un rang petit i ens donin la il·luminació imprescindible però no més. En aquest sentit, per als llums d’exterior, recordeu que hi ha llums amb detecció de presència, que s’il·luminen quan s’acosta algú i s’apaguen sols passats uns segons, així podrem accedir a casa sense entrebancar-nos i no estarem emetent llum indiscriminadament. Una bona orientació és essencial, cal il·luminar sempre de dalt a baix. En cas que això no sigui possible, cal orientar els focus per a evitar que aquests enviïn llum per sobre l'objecte o edifici que s’ha d’il·luminar, utilitzant pantalles que il·luminaran millor la zona que interessa i evitaran la dispersió i la llum residual. És clar que cal una conscienciació de què és la nit i que aquesta no és una prolongació del dia, il·luminat, tot i que hi hagi la possibilitat de fer-ho, i que encara que com a animals diürns ens agradi i ens faci sentir més segurs veure-ho tot clar, no és així com funciona la natura. Hem d’assumir que ens hem d’adaptar, i potser, algun dia, esperem que més aviat que tard, puguem des de la finestra de casa veure les quatre constel·lacions que sabem reconèixer i l’infinit univers que tant ens impressiona i que ens indueix a reflexionar sobre nosaltres mateixos i la nostra existència.
36/37
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
13:14
Página 38
sostres comarcals
Tossal de la Baltassana Comarca del Baix Camp, 1.202 metres El tossal de la Baltassana és el cim més alt de la serra de Prades i pertany a dues comarques, el Baix Camp i la Conca de Barberà. En aquest itinerari proposem l’ascens al tossal des del seu vessant meridional, amb un recorregut que ens permetrà conèixer de prop els boscos de roure reboll, exclusius d’aquesta contrada; racons amagats com la cova d’en Pere; passejar entre passadissos de castanyers, o visitar indrets carregats d’història com l’ermita de Sant Roc o la de la Mare de Déu de l’Abellera, tallada a la roca en mig d’una cinglera. A més, el cim del tossal de la Baltassana ens premiarà l’esforç amb la millor ofrena que la natura pot regalar-nos: les més espectaculars vistes de la serra de Prades i els boscos de Poblet.
natura i aventura març 2008
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
13:14
Página 39
www.naturaiaventura.cat
)))Com arribar-hi Des de l’autopista AP2 que va cap a Lleida pendrem la sortida de Montblanc Poblet i ens dirigirem cap l’Espluga de Fracolí i posteriorment cap a Poblet. Un cop hi arribem pendrem la carretera T-700 fins a la població de Prades, la travessem i prenem el desviament de la carretera T-704 que es dirigeix cap a la Febró i Capafonts. En mig quilòmetre ens desviarem cap a l’esquerra seguint els rètols que ens assenyalen la direcció cap a l’ermita de Mare de Déu de l’Abellera, punt on s’acaba la carretera i on estacionarem el vehicle per començar l’itinerari.
tram coincidirà amb l’itinerari de tornada. Ara però, seguirem la pista cap a l’esquerra fins a la bassa de la font de la Salut. Un cop allà agafarem una pista que marxa cap a la dreta en direcció nord vorejant la bassa i que més endavant enllaça amb pista per on transcorre el GR171. Seguint-lo arribarem en al cim del tossal de la Baltassana en, aproximadament, 30 minuts.
El paratge on es troba al tossal de la Batassana amaga racons tan singulars com l’espectacular cova d’en Pere.
)))Ascens Haurem de prendre un petit corriol que passa per sota de l’ermita i que marxa en direcció nord-est resseguint la cinglera. Més endavant el corriol es transforma en pista i avança de forma suau en direcció nord fins al pla de Gendral on enllaça amb una pista que haurem de seguir cap a la dreta. Pocs metres més endavant prenem, per a l’esquerra, un corriol senyalitzat amb marques de pintura que ens portarà fins a una pista ampla, aquest petit
38/39
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
13:14
Página 40
sostres comarcals
)))Descens Seguim avall el GR en sentit contrari i de seguida enllaçem amb la pista que ve del coll del Bosc. La seguirem uns centenars de metres fins a trobar a mà dreta la pista que marxa cap a les coves d’en Pere, i que seguirem. Un cop deixem enrere les coves passem per davant d’un mas i tot seguit trobem una bifurcació que prendrem cap a mà dreta i que ens durà de nou fins a la bassa de la font de la Salut.
Desfem el camí d’anada fins a la cruïlla de pistes del pla de Gendral i deixem a l’esquerra la pista per on hem vingut durant l’ascens. La pista puja suaument fins arribar a una zona més planera, on ignorem, primer, una pista a la dreta i, desprès, una a l’esquerra. Si continuem avançant per aquesta pista arribarem, sense més complicacions, a l’ermita de Sant Roc i posteriorment al lloc on hem estacionat el vehicle.
FITXA: Alçada inici: 1.020 m. Alçada cim: 1.203 m. Desnivell: 185 m. Temps: 3 h. S T SI E Cartografia: 1:25.000 Serra de S À R D O OR P Prades. Editorial Piolet SUBSCRIPT EGAR DE a Prades i a la font de la DESCARR NTURA.COM Aigua: Salut. RAIAVE
WWW.NATU
, EL PLÀNOLI EL I R A R E IN L’IT AL GPS TRACK PER
Mapa editorial Piolet.
natura i aventura març 2008
40/41
natura 15:Maquetaci贸n 1
19/3/09
13:14
P谩gina 41
natura 15:Maquetación 1
19/3/09
13:15
Página 42
març
Data
Activitat
Lloc
Contacte
Santa Coloma de Farners Begues Girona Canovelles St. Fruitós del Bages
www.oros.orientacio.org benitutu@hotmail.com www.aligots.org/orientacio www.oros.orientacio.org www.clubcoc.org
VI Marxa de Moja IX Marxa BTT Senglars Ruta dels Avencs Open Natura Trencacames 2008
Olèrdola St. Joan de Mediona Begues Arenys de Munt Vilamajor
www.bttelbressol.com/ www.senglarsbtt.tk www.ccbegues.com/ www.opennatura.com www.trencacames.com/
Open Raid Begues Infernal Raid Garriguenc Raid Garraf
Vila-seca La Garriga Vilanova i la Geltrú
http://webfacil.tinet.cat/muntanya info@cegarriguenc.org www.aetalaia.cat
Campedró
www.amposta.info/uamontsia
Les Borges Blanques Barcelona
www.geocities.com/cexcursionista www.claror.org
L'Hospitalet de Llobregat Barcelona Barcelona
www.cmhospit.org web.salleurl.edu/~cels/ web.salleurl.edu/~cels/
Vall de Núria
www.cec.cat
Cervera Lleida Vilafranca del Penedès La Selva del Camp
www.ces.cat Tel. 973 24 23 29 Tel. 93 817 22 41 Tel. 977 317 341
Curses d'orientació 2 5 8 9 30
3r Circuit Oros Campionat Catalunya d'Orientació Nocturna Campionat Catalunya Universitari Orientació a Peu i BTT 4t Circuit Oros Copa Catalana BTT-O
Bicicleta de muntanya 2 16 16 27 1 d'abril
Raids 8 12 26/27
Canicross 16
Cursa Campedró
Guanyadors dels 15 forfets per esquiar a Vall Nord
❰❰Eva Queralt Grimau ❰❰Joan Galles Artigas ❰❰Ignasi Casamayor ❰❰Nilda Santacruz ❰❰Montserrat Carreras Ruiz ❰❰Joan R. Andres Riau ❰❰Vanesa Baena López ❰❰Francesc Matés ❰❰Joan Carles Caner Figuerola ❰❰Daniel Castellà Martínez ❰❰Anna Vall ❰❰Jordi Martí Vidal ❰❰Victor Centelles Hom ❰❰Imma Pla Sorribes ❰❰Aleix Arimany Castells
Curses de Muntanya 9 29
La Corre Cuita Cros de muntanya
Guanyadors Camp Base
Escalada 19 23/24 26
Campionat de Catalunya Escalada Bloc 1a prova dels Opens d'Escalada Esportiva 1a prova Copa Catalana Bloc
❰❰Helena Escarrà Vergés ❰❰Daniel Solsona Bori
Esquí de muntanya 8
Ral·li del CEC "Vall de Núria"
Marxes i caminades 2 9 16 29
Marxa "Castells de la Segarra" I Marxa d'Orientació i Regularitat Caminada de Resistència de Rams "La ruta de l'aigüa" Marxa "Muntanyes de Prades"
s, A tots elllicitats!! moltes fe
Subscriu-te aquest mes, i et regalarem el mapa que tu triïs de l’editorial Piolet. Com subscriure’m-hi? A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Omplint la butlleta i enviant-nos-la a: Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.
natura i aventura març 2008
42
natura 15:Maquetaci贸n 1
19/3/09
13:15
P谩gina 43
natura 15:Maquetaci贸n 1
19/3/09
13:15
P谩gina 44