N 16 ABRIL 2008
Revista d’activitats a l’aire lliure per Catalunya i Andorra
aventura
DESCENS D’ENGORJATS
El barranc de la Fou UN PARADÍS DE ROCA ALS PORTS UN PARADÍS DE ROCA ALS PORTS
CAMINANT PER MONTSERRAT
L’ascens al Montgrós EN BTT PER L’EMPORDÀ MÉS SALVATGE
De Cantallops al puig Neulós VILANOVA DE PRADES
Una escola d’escalada oberta a tothom PLANTES MEDICINALS DE CATALUNYA
Propietats i beneficis del pericó vermell
www.naturaiaventura.cat
Imatge de portada: barranc de la Fou als Ports.
N16
ABRIL 2008
Revista d’activitats a l’aire lliure per Catalunya i Andorra
aventura
DESCENS D’ENGORJATS
El barranc de la Fou UN PARADÍS DE ROCA ALS PORTS UN PARADÍS DE ROCA ALS PORTS
CAMINANT PER MONTSERRAT
L’ascens al Montgrós EN BTT PER L’EMPORDÀ MÉS SALVATGE
De Cantallops al puig Neulós VILANOVA DE PRADES
Una escola d’escalada oberta a tothom PLANTES MEDICINALS DE CATALUNYA
Propietats i beneficis del pericó vermell
ANY III. NÚM. 16 ABRIL 2008
TIRADA: 15.000 EXEMPLARS CONTROLATS PER: Direcció: Jordi Fernàndez Redacció: Jaume Guillot Disseny gràfic i fotografia: Christian Galindo Publicitat: Roc Falcón Laia Viñas NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Correcció: Marta Guspí Col·laboradors: Anna Parra Glòria Solsona Naiana Lacorte Núria Pedrola Albert Brignardelli Eduardo Abad Joaquim Fernández Ma Antònia Juncà Nil Guillot Anna Solsona
Edita: H4XORS S.L. C/Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat
editorial
El passat 22 de març es va celebrar el Dia Internacional de l’Aigua, aquest recurs tan necessari i al qual 1.100 milions de persones no hi tenen accés. Ara que ens amenaça la sequera i que es comencen a destapar les lluites per la gestió i el repartiment d’aquest bé imprescindible per a la vida, ens adonem de la vulnerabilitat de la nostra societat tan mal acostumada al malbaratament de béns i coses. L’egoisme imperant en la cultura moderna és desconcertant. Ocupem el primer lloc de la comunitat europea en consum mitjà d’aigua per habitant, uns 265 litres al dia, i fem veure com si no ens n’adonéssim o no ens importés. Potser el model imperant fins fa pocs anys en què els nostres polítics han donat més importància a la gestió de les obres hidràuliques que no pas a l’aigua com a recurs ha fet perdre la consciència que l’aigua és un bé finit, limitat i cada cop més escàs. Es parla molt de la necessitat d’estalviar i fer un consum responsable de l’aigua; però aquesta preocupació no es fa palpable en l’actuació dels responsables. Regadius mal estructurals, canalitzacions desfasades i mal conservades, construcció descontrolada de piscines, camps de golf i complexos d’oci, els pous il·legals, el poc aprofitament de l’aigua de la pluja a les ciutats i els mals hàbits en general en la gestió de l’aigua ens han dut a aquesta situació cada cop més compromesa. Cal doncs, per part de tots, un canvi de mentalitat per tal de fer un ús responsable d’aquest element tant preuat i necessari com és l’aigua. L’equip de NATURA I AVENTURA
Natura i Aventura és membre de:
Imprimeix: Tallers Gràfics Soler, S.A. Dipòsit legal: B-51.197-2006
Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03
www.naturaiaventura.cat
Sumari 16
24
06
Rutes a peu 06 Excursió al cim del Montgrós
Bicicleta de muntanya 10 De Cantallops al puig Neulós
Descens d’engorjats 16 El barranc de la Fou
Espeleologia 20 L’avenc de Sant Marçal
Escalada 24 Vilanova de Prades
Senders de GR 28 El camí dels Bons Homes, etapa 8
Esquí de muntanya 32 El pic de la Cabaneta, 2.818 m
Plantes medicinals 35 El pericó vermell
Món sostenible 36 La contaminació odorífera
Sostres comarcals 38 El puig de la Gavarra, 532 m
10
Calendari 42 Activitats del mes 04/05
rutes a peu
El Montgrós pel camí dels francesos El timbaler del Bruc
COMARCA: ANOIA
es de sempre, en tots els indrets i en totes les cultures, les diferents civilitzacions han sentit la necessitat de crear mites: éssers fantàstics, amb poders o qualitats sobrenaturals, màquines agosarades i enginyoses, construccions estrambòtiques arquitectònicament impensables o personatges d’una heroïcitat sense igual. Els orígens de l’imaginari es perden en els llocs i els temps més remots i han perdurat al llarg del
D
natura i aventura abril 2008
temps omplint els buits de la nostra incertesa i han ajudat, així, a estructurar el nostre passat. L’imaginari és, doncs, una referència imprescindible en qualsevol procés de construcció cultural. A Catalunya, tota una generació d’eclesiàstics, polítics i homes de cultura recolliren i posaren en circulació el segle XIX tota la mítica que necessitava la nostra societat per a esdevenir una autèntica comunitat nacional. Ens ensenyaren quins són els nostres
mites fundadors, els nostres herois nacionals, i ens mostraren el nostre caràcter reflectit en les facècies dels contes i les llegendes. I la muntanya de Montserrat esdevingué un dels principals elements mitificats que han servit per a configurar aquest sentiment d’identitat dels catalans i símbol de la nostra pàtria. Quan observem l’immens palau gaudinià de formes arrodonides i esveltes que con-
www.naturaiaventura.cat
formen les parets i les agulles del serrat montserratí ens sentim part de l’imaginari solemne i misteriós que envolta aquesta muntanya, i en endinsar-nos-hi ens sentim parçoners d’aquests mites que el temps, en lloc de destruir, ha anat engrandint. A mesura que ens apropem al puig del Montgrós i penetrem al cor del vessant més assolellat de Montserrat, la reali-
tat es fon amb la ficció i els records es distorsionen. Ens aturem i parem atenció. Un tro llunyà ressona entre els monòlits de
amb l’excusa d’envair Portugal, però en realitat les seves intencions eren ben diferents: l’emperador francès aspirava a
Quan tot semblava perdut per al bàndol català un gran tro provinent de les canals montserratines s’escampà per la vall conglomerat que ens envolten, sembla el repic dels mil tambors, el soroll del qual reprodueix fins a l’infinit l’eco del rocam montserratí. Napoleó havia enviat les seves tropes
dominar tota la península. Fent veure que el seu exèrcit hi estava de pas, l’anà repartint per Catalunya, i quan ja hi tingué situat un bon contingent de tropes, feu ocupar Barcelona i altres poblacions veïnes. Els
LA RUTA PAS A PAS Des de la carretera nacional A-2 prendrem la sortida de la població del Bruc. Poc després deixem la carretera que marxa recta cap al poble del Bruc i prenem a la dreta una carretera que es dirigeix cap a la urbanització del Bruc Residencial. Circulem un quilòmetre pel lateral de la carLa Salamandra retera, en sentit contrari al que portàvem, fins que una senyalització ens obligui a girar a l’esquerra. Som al carrer de la Vinya Nova. A partir d’aquí tan sols hem d'anar seguint els rètols que ens conduiran fins al restaurant de la Vinya Nova on estacionarem el nostre vehicle (1).
fan visibles el cim del Montgròs i els Plecs del Llibre.
Desnivell: 640 m. Temps: 4 h. Època: tot l’any. Dificultat: alta.
Migdia
7
Canal del
Roca plana dels Llamps
Plecs del Llibre
6
5
mí
RA DA nc
SI E SUBS TS CRIPT OR PODR ÀS DESC ARRE GAR D WWW .NATU E RAIAV ENTU RA.CO EL PL M ÀNOL L’ITIN , ERAR I I EL TRAC K PER AL GP S LA
Fra ls de mí
SO CA R
es
os
DELS RAT SER
l
de
Ca
TUD ONS
Coll de l'Ajaguda
ra sF
os
es
nc
4
3
8
Montgròs 9
Ca
Un cop arribem al coll de l’Ajaguda es
En direcció oest continuem per la pista que ens portaria a can Jorba. Deixem una pista a la dreta (2) i tot seguit una altra a l’esquerra (3) i seguim recte. El camí es va encarant de mica en mica cap al nord. Poc abans d’un revolt a l’esquerra prenem, en direcció nord, un sender senyalitzat amb marques grogues anomenat el Camí dels Francesos (4). El sender s’enfila pronunciadament i fent zigazagues fins al coll de l’Ajaguda (5), punt on abandonarem el Camí dels Francesos, que marxa cap a la dreta. Al nord podrem gaudir d’una meravellosa panoràmica del cim del Montgrós i dels Plecs del Llibre. Davallem fins a la canal del torrent del Migdia i remuntem el torrent en direcció nord (6). Passem per sota dels Plecs del Llibre, de la Salamandra i de la Roca Plana dels Llamps. Hem d’estar atents per a localitzar un sender que marxa cap a l’esquerra i amunt, senyalitzat actualment amb un rètol i que ens indica la direcció per arribar al Montgrós (7). El camí, de fort pendent al principi, passa per davant de la font de la Cadireta i segueix flanquejant la paret per un petit corriol molt aeri. Trobarem un petit trau a la roca on ens haurem d’ajudar de les mans per a remuntar-lo (8). Arribarem als peus de la roca de la SalaCan Jorba mandra i seguirem el corriol en direcció sud-oest fins arribar al coll del Montgrós. (9) Solament restarà remuntar cap a l’esquerra per a seguir la carena que arriba al cim del Montgrós.
Eco Superior
2
La Vinya Nova 1
06/07
rutes a peu
Panoràmica de la regió d’Agulles des del cim del Montgrós.
habitants del Bages i de l’Anoia estaven desesperats perquè sabien que els soldats de Napoleó es disposaven a prendre Manresa i dominar, també, les terres de l’interior. Però la gent d’aquestes comarques no estava disposada a deixar-los passar sense defensar-se, així que feren una crida a tots els pobles de la contrada perquè s’unissin per a plantar cara a l’enemic que s’apropava. A la plaça de Santpedor, un dels primers pobles que va rebre la notícia de la revolta, ben aviat s’hi arreplegaren els voluntaris per a organitzar el sometent. Vet aquí que, de sobte, s’hi presentà un vailet, tot confiat i decidit, que reclamà el seu dret de participar en la lluita. Tothom es girà per mirar aquell minyó escanyolit que amb prou feines podria sostenir una arma. Una gran riallada s’escampà per la plaça, i l’Isidret, com anomenaven el noiet, marxà plorós a casa seva. El noi, un cop a casa, i sense donar-se per vençut, pujà a les golfes a veure si trobava algun trabuc, però en lloc de l’arma trobà un vell timbal, polsós i ple de teranyines.
natura i aventura abril 2008
Les tropes franceses eren molt nombroses i ben dirigides. Els generals de Napoleó havien guanyat ràpidament totes les batalles en què havien participat i es disposaven a dominar la situació ràpidament. Estaven convençuts que arribar fins a Manresa seria un passeig, ja que ciutats com Barcelona i Girona havien caigut en les seves mans en un instant. Al camí de Can Massana els catalans els esperaven amagats entre les roques de la muntanya, i al pas dels francesos dispararen les seves armes. Els trets dels trabucs retronaren entre els cingles de pedra,
però els francesos, millor armats i disciplinats, aviat prengueren la iniciativa, envestiren tots a una i feren recular els catalans. Tot semblava perdut. L’exèrcit francès avançava i guanyava les posicions on eren abatuts els catalans, que arribaven a batre’s cos a cos amb els soldats enemics abans de recular. Quan tot semblava perdut per al bàndol català un gran tro provinent de les canals montserratines s’escampà per la vall. Era un repic constant, que començà suau i anà guanyant volum fins a ser ensordidor. Semblaven mil tambors
Sabies que... ...el sometent fou al començament una organització paramilitar de protecció civil típicament catalana? Separat de l’exèrcit, es cridava a sometent per a defensar nostra la terra en temps de conflicte bèl·lic. Fou institucionalitzat per Jaume I el segle XIII, i tenien l’obligació d’acudir al toc de sometent tots els menors de 60 anys i el majors de 16. Eren convocats, en situacions d’emergència, a la plaça major del poble o de l’església amb un fort repic de campanes, o sigui, “metent so” o “so metent”, d’on prové la paraula sometent. D’allí es repartien seguint les instruccions dels seus caps. Cada membre s’ocupava de mantenir en bon estat la seva arma,
www.naturaiaventura.cat
tocant a l’hora, mil tambors d’un exèrcit que venia a socórrer els valents patriotes catalans. Els francesos així ho entengueren i fugiren de Montserrat a corre-cuita. Cap d’ells no es girà per poder veure, dalt d’un penyal, escanyolit, l’Isidret tocant sense defallir el vell timbal, l’eco del qual retronava
entre les agulles de les parets de pedra reverberant i multiplicant-se fins a l’infinit. I encara ara, quan ens enfilem entre les alzines esquitxades de marfull podem escoltar, provinent dels graus i les canals, l’eco d’aquell repicar que feu fugir els, fins aleshores, millors soldats d’Europa.
www.guiescingles.cat Alt Berguedà raquetes de neu · BTT · espeleologia · barrancs · ascensió a cims · rutes · escalada · esquí · vies ferrades · iglús · raquetes de neu · BTT · espeleologia
08/09
rutes en BTT
De Cantallops al puig Neulós Pel castell de Requesens Travessar en bicicleta la part més occidental del Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera és una experiència sorprenent. És com si en deixar Cantallops enrere la màgia d’aquest territori ens impregnés els sentits i ens convertís en personatges d’un conte en el qual vells druides il·luminen la nit amb les seves cerimònies sobre enormes lloses megalítiques, i en el qual al despuntar el dia, a mesura que desapareixen les misterioses boirines que amagaven aquests boscos de mirades indiscretes, es deixen entreveure les fantasioses formes del castell de Requesens i del gegant que hi viu. Alhora, als seus peus, en algun racó amagat de la roureda i lluny dels perills del món, unes fades juguen a esquitxar-se mentre es banyen en una preciosa badina d’aigua cristal·lina. COMARCA: ALT EMPORDÀ
Dòlmens del coll de Medàs De les diverses regions megalítiques de Catalunya, l’Empordà és la més important de totes. Entre la serra de Rodes i la serra de l’Albera es concentren més d’un centenar de dòlmens i menhirs, testimonis de l’estada de l’home en aquestes contrades fa més de quatre mil anys i que en aquest sector ens mostren l’evolució arquitectònica local d’aquestes construccions funerà-
natura i aventura abril 2008
ries. A més, aquesta regió pot ser considerada el millor exemple del que ha significat l’esforç conjunt dels arqueòlegs, dels grups d’investigació, del Parc Natural de l’Albera i de les associacions culturals i excursionistes locals, en la recerca el patrimoni megalític de l’Alt Empordà durant les dues darreres dècades. Cal fer notar que abans de 1980 no es coneixia cap dolmen en aquesta zona concreta, mentre que l’any 1999 ja
se’n havien descobert nou. Aquest grup megalític es diferencia clarament del dels altres municipis de l’Albera: hi manquen els dòlmens més antics, els de tipus de corredor amb cambra semicircular. En canvi abunden els de tipus immediatament posterior: els sepulcres de corredor amb cambra curta trapezoïdal i corredor estret, aquest darrer fet amb una paret seca o amb lloses més baixes que les de la cam-
www.naturaiaventura.cat
bra funerària (collet de Baix, Banya de Saus, Mesclants, coll de Medàs II, coma de Gall i coll de Medàs III). L’evolució arquitectònica d’aquest tipus de sepulcres la trobem per exemple al dolmen del Mas dels Buens, amb cambra rectangular curta i un corredor estret cavalcat amb les lloses primeres de la cambra. I encara més evolucionat se’ns presenten el dolmen de coll de Medàs I i el de puig Gros, amb cambra rectangular i corredor ample, de lloses, les quals no són gaire més baixes que les que formen el recinte funerari. Ambdós incorporen túmuls complexos. Aquesta varietat arquitectònica ens indica que els habitants neolítics i calcolítics d’aquesta vall tancada i alta de Requesens no varen abandonar aquest territori i degueren aprendre a explotar-lo perfectament com a agricultors i ramaders durant un llarg període de prop de 1.000 anys.
La serradora i Les Pipes Poc abans d’arribar al pont que creua el torrent de Coll Pregon trobarem, a la dreta del camí, dues edificacions mig enrunades. La primera és una serradora, mostra de la important activitat forestal de la zona i que funcionà fins al començament dels anys 60. Els arbres tallats eren arrossegats per animals de tir fins els camins, on eren carregats en carros i transportats fins a la serradora, on eren tallats i transformats per a la seva comercialització.
10/11
rutes en BTT
La serradora disposava de dues grans serres mecàniques accionades amb l’electricitat generada a la central de Les Pipes, l’edifici que trobarem més endavant. La serra més gran tallava els troncs de freixes, faigs, castanyers o roures, mentre que la petita feia tascons de fusta per a estufes domèstiques i per a combustible dels motors de gasogen de l’època. A diferència de la resta de l’Empordà, on abunden els alzinars i les brolles, en aquest racó del massís de l’Albera abunden les fagedes frondoses i les rouredes humides que ens recorden més els boscos centreuropeus que els de caràcter més mediterrani i típics de les nostres contrades, i que produeixen una fusta molt apreciada. Un sender entre alts pins ens condueix a la central hidroelèctrica de Les Pipes, vora un
natura i aventura abril 2008
preciós salt d’aigua que s’embassa en una bonica badina. El nom de l’edifici prové de l’època en què s’hi treballaven les rabasses de bruc que s’utilitzaven per a la fabricació de pipes. Més tard s’hi instal·là el generador
de la resclosa que hi ha aigües amunt de la riera –construïda pel duc de l’Infantado, que era enginyer de camins– fent-la passar per un canal que circulava amb poc desnivell fins a la caseta que hi ha vora el corriol.
El Puig Neulós ens regala dues panoràmiques ben diferents, el mar i els plans del Rosselló pel nord i les verdes ondulacions de l'Albera més feréstega al sud que produïa el corrent elèctric per a tot el veïnat de Requesens i la serradora. A l’interior de l’edifici encara podem observar les restes de la turbina i el generador d’aquesta central hidràulica: s’hi feia arribar l’aigua
Allà hi havia un rampí que feia les funcions de filtre per a netejar l’aigua de la fullaraca que havia arreplegat en el seu camí des de la resclosa i que era un dels grans problemes que presentava el sistema. Des d’a-
www.naturaiaventura.cat
quest punt es feia baixar fins a la turbina que feia moure el generador. L’aigua, quan ja havia passat per la turbina i havia deixat l’energia mecànica que portava, sortia gairebé sense pressió per un canal i es retornava a la riera de la qual havia sortit.
El castell de Requesens
1
Durant tot el recorregut ens contemplen, encimbellades sobre un frondós turó, les encisadores i fantasioses formes del castell de Requesens que sembla voler retornarnos al temps en que creiem en els contes de gegants, princeses i cavallers heroics. Doncs va ser un gegantàs, l’amo i senyor de tot els Pirineus, qui el va construir. El volia perquè hi visquessin la seva muller i les seves filles, perquè ell era tan gran que no hi cabia. Diuen que era set vegades més alt que la torre més alta del castell i que agafava les àligues amb les mans. Li agradava molt anar a pescar i no necessitava cap barca, ja que podia caminar pel fons del mar sense quedar cobert per l’aigua, i per esmorzar es menjava un bou sencer. Si no us ho creieu apropeu-vos un dia al mar, entre Cadaqués i el Port de la Selva, i veureu els quatre pedrots drets, coneguts com la Graella del Gegant, on hi rostia cada matí el seu bou. Hi ha qui creu, però, que el castell fou bastit pel comte del Rosselló poc després de l’any 1000, en una època de disputes i desavinences amb els comptes d’Empúries, que fins i tot arribaren a assetjar i prendre el castell l’any 1148. També l’assetjaren els croats francesos de Felip l’Ardit l’any 1285, però aquests no el pogueren prendre malgrat que varen utilitzar potents màquines de guerra. Diu una llegenda que sota el castell hi passa un riu subterrani que travessa tots els Pirineus per una gran cova on els assetjats hi pescaven peix fresc i així, malgrat el setge, venceren
2 1. El castell de Requesens 2. Cim del puig Neulós
12/13
rutes en BTT
la fam. No varen tenir tanta sort tres anys després quan l’exèrcit de Felip el Bell els atacà per sorpresa. Aquest cop els francesos saquejaren i arrasaren el castell. Durant els segles XIII i XIV es reparà i s’amplià fins a transformar-se en una poderosa fortalesa, fins que fou abandonat el segle XVI, quan l’aparició de l’artilleria i de les tàctiques militars varen fer innecessaris els castells.
A les darreries del segle XIX, però, el comte Tomàs de Rocabertí-Dameto va emprendre una gran obra per a reconstruir-lo, que va acabar la seva germana Joana Adelaida i que es va allargar fins l’any 1899. Durant el segle XX, després de la mort sense descendència dels senyors del castell, passà per diferents propietaris que en feren ús fins l’any 1945, des de llavors el castell resta deshabitat. Durant la post-
guerra va ser utilitzat com a caserna pels soldats que controlaven la regió, a causa de les accions dels “maquis”. L’estada
Direccions
300 200 100
Cantallops
400
Altura Cantallops
500
Coll de Medàs
600
Coll de Medàs
700
Pont de "Les Pipes"
800
Castell de Requessens
900
Castell de Requessens Torrent de Coll Pregon
1000
Quilometres: 33 km. Desnivell: 1.120 m. Ciclabilitat: 100%. Dificultat alta. Punts d’aigua: inexistents. Epoca adient: tot l’any. Horari: 6 h. Cartografia: 1:50.000 Alt Empordà. Institut Cartogràfic de Catalunya.
Km totals
Coll del Pou
1100
FITXA TÈCNICA:
Coll Pregon
1200
Puig Neulós
Dades tècniques
Distància
0
0
5km
10km
15km
20km
25Km
30Km
SI E SUBS TS CRIPT OR PODR ÀS DESC ARRE GAR D WWW .NATU E RAIAV ENTU RA.CO EL PL M ÀNOL L’ITIN , Ascens al Puig Neulós ERAR Full 1 I TRAC Km parcials Descripció K P R I EL Deixem el cotxe a Cantallops, a E la plaça AL del Fort. Marxem en direcció nord pel carrerGPS de les Escoles. Creuem el riu pel Pont de Can Quin Daviu i prenem a l'esquerra el primer carrer, que és l'antic camí a Requesens. Continuem en direcció nord fins arribar a les darreres cases del poble on el carrer deixa d'estar asfaltat i es converteix en pista forestal. Un rètol ens indica que cal seguir recte per anar a Requesens.
Cantallops
0,0
0,0
0,96
0,960
31T
4 93 950E 46 96 836N
200 msnm
31T
4 93 950E 46 96 836N La pista va ascendint i passem una cruïlla que porta a un dipòsit d'aigua i a Cantallops.
Dipòsit
1,69
0,730 Arribem al Coll de Medàs. Val la pena anar a veure els dòlmens, que no queden gaire lluny.
3,26
1,570
31T
4 95 294E 46 97 897N
natura i aventura abril 2008
392 msnm
Mapa Institut Cartogràfic de Catalunya.
dels militars, que s’allargà fins l’any 50, va ser funesta: varen destruir bona part de les construccions interiors i el deixaren en estat ruïnós. L’any 1955 el varen comprar, juntament amb tota la finca, els actuals propietaris, els industrials Pijoan i Esteba. A partir d’aleshores ha estat deshabitat i accessible a tothom. Ha estat utilitzat moltes vegades per grups d’escoltes i d’esplai per a pernoctar i fer-hi multitud de jocs. Realment, el lloc no pot ser més suggerent! Entrar-hi i passejar-se per les torres, les muralles, l’església o les seves estances és com transportar-se a l’època dels cavallers intrèpids alliberadors de donzelles segrestades. Malauradament no tots els visitants tenien cura del patrimoni aliè que ocupaven i una nit de fi d’any del 1990 es va produir un incendi que va obligar a segellar algunes estances i, posteriorment, tancar l’accés al recinte. El 1992 es varen organitzar dos camps de treball
www.naturaiaventura.cat
per a netejar-lo i, a partir del 1993 resta tancat i només es pot visitar dins d’un horari estipulat i previ pagament de l’entrada corresponent. Actual-ment, pel mòdic preu de 2 euros el podreu visitar els caps de setmana i dies festius.
El puig Neulós Una llarga, sinuosa i fatigosa pendent, que ens recorda la duresa d’aquest itinerari en bicicleta de muntanya i la feblesa dels que pedalem, ens duu al cim culminant de la serra de l’Albera, on hi destaca, a part de les antenes repetidores de ràdio i televisió, un monument fet de pedra, l’autor del qual és el pastor Manel, que ha passat la seva vida recorrent aquestes muntanyes. Des d’aquest punt podem gaudir de dues panoràmiques ben diferents. Pel costat francès es perden en l’horitzó el mar i les platges d’Argelès i les fèrtils planes del Rosselló esquitxades de pobles i ciutats. Pel costat català, en canvi, les ondulacions de l’Albera ens mostren l’exuberància de l’Empordà més salvatge on, entre les verdes onades que dibuixen els seus turons i els seus boscos, planta cara a la tempesta el castell de Requesens que en la llunyania es resisteix a enfonsar-se, ferm i desafiant.
GEOCACHING
El misteri de Requesens Fins ara es creia que havia estat l’ovni del cavaller del Drac –que ja abduïa en aquestes contrades animals terrestres per a estudiar-los en plena edat mitjana– el que havia causat tanta confusió entre els geocachers que s’havien apropat a cercar el tresor del castell de Requesens. Estàvem convençuts que segurament aquell Miguel Bosé disfressat de científic alienígena que es comunicava telepàticament amb els terrícoles havia tingut quelcom a veure. Però no. Hem de reconèixer que estàvem equivocats. La culpa de tot la tenen els francesos amb la seva pròpia versió del geocaching: sur la piste des cistes. Per qui no ho sàpiga, aquesta és una espècie de joc semblant al geocaching en què en lloc de cercar un tresor mitjançant les seves coordenades de GPS, se segueixen les pistes que dóna qui ha amagat el tresor. I la casualitat ha fet que en pocs metres hi hagi amagats un caché i una ciste, la qual cosa ha comportat un cert aldarull cada cop que algú ha trobat el tresor que no cercava. La millor opció és jugar a trobar-los tots dos. Recordeu que per a obtenir les coordenades del tresor cal que us registreu a www.geocaching.com i cerqueu el tresor codi GC10DWK (amagat per draamg). Les pistes del segon tresor les podeu trobar a www.cistes.net, codi 26619, amagat per orchidee66&jiemme.
14/15
descens d’engorjats
COMARCA: MONTSIÀ
Anar a davallar el barranc de la Fou o de Rivets és quelcom més que anar a realitzar un simple descens d’engorjats. Des del mateix moment en què baixem del cotxe, ens sentirem embriagats per la gran bellesa d’aquest paratge dels Ports. Mentre caminem cap el barranc veurem com els cingles més espectaculars que ens envolten adquireixen capritxoses formes que els graus i les canals proven de desfigurar tot donant un toc misteriós a aquest entorn natural que el riu Sénia ha dibuixat al llarg del temps. I ja arribats a la capçalera de l’engorjat descobrirem, enmig d’aquest mar de roques inhòspit i gris, un verd oasi on la natura ha vençut el rocam i on se’ns mostra, acaronada pels verticals braços de pedra, en forma d’una fageda única i excepcional.
El barranc de la Fou Espurnes de llum viva en un mar de pedra El barranc de la Fou és un engorjat que davalla per la part sud del massís dels Ports, molt a prop del límit fronterer amb la comarca aragonesa del Baix Maestrat. És un barranc diferent, feréstec i solitari on es combinen els trams oberts esquitxats de vegetació amb els gorgs més estrets i profunds on la llum que hi penetra forma un preciós mosaic d’ombres i colors. El veritable encant d’aquest barranc,
natura i aventura abril 2008
www.naturaiaventura.cat
)))Com arribar-hi Prenem la sortida 42 de l’autopista AP-7 en direcció Vinarós, Alcanar, Ulldecona i enllacem amb la carretera N-238. A partir d’aquest moment seguirem els rètols indicatius en direcció Sant Rafel del Riu i la Sénia. Un cop arribem a aquesta última
Re
tau
le
Bassa
rra n
cd el
R5
Passamà a la dreta R6
Ba
Instal·lació per fraccionar R30 el ràpel Passamà R6 Passamà a l'esquerre
El riu Sénia ens mostra, quan s’engorja en el barranc de la Fou, el seu caràcter més feréstec.
èn
població Estrets la travessarem Passamà i prendrem la carR13 retera TV-3102 cap al pantà d’Ulldecona (la direcció és la mateixa que si ens dirigíssim a la població de la Pobla de Benifassà). Després de deixar la presa de l’embassament a la dreta trobarem el complex turístic del Molí de l’Abad i tot seguit un pont que travessa el pantà. Just creuat el
cia
R15
su rg
però, són les formacions de torba que dibuixen els relleus més fantasiosos i l’entorn privilegiat en què es troba, envoltat d’agulles i roques amb formes encara més capritxoses. En aquest barranc, força sec en el seu tram superior i més cabalós en el seu tram final, ens trobarem passamans, ràpels, salts i desgrimpades que ens faran gaudir al màxim de les formes que la natura i el temps han excavat al cor del Ports.
400m
bosc
tram obert R16
Estrets Cova cascada de toba ressalt
R8 Balma
16/17
descens d’engorjats
pont prenem una pista cap la dreta que ressegueix el pantà per la seva riba esquerra. Avançarem per la pista i en dos o tres quilòmetres travessem un petit grup de cases i deixarem una pista a l’esquerra que es dirigeix cap al Mas de Joan. Més endavant deixem a la dreta una pista que marxa avall cap al Mas del Retó i travessem per un petit pont que creua el torrent de la Fou. A partir d’aquest moment la pista per la qual avancem resseguirà en tot moment el torrent fins a l’àrea de lleure la Fou, lloc on estacionarem el nostre vehicle per a iniciar l’aproximació a peu fins a la capçalera del barranc.
natura i aventura abril 2008
)))Aproximació Des de l’àrea de lleure de la Fou seguim la pista en el mateix sentit de la marxa que portàvem. Després de deixar enrere la font del Teix (lloc on la pista creua el torrent) avancem fins que trobem la confluència dels torrents de la Fou i el barranc del Racó de l’Avellanar. En aquest punt la pista fa un revolt i passa a ser una pista de ciment. Des d’aquí podem, o bé seguir per la pista fins a l’inici del barranc, o bé prendre el sender PR-C85 a mà esquerra, que més tard enllaçarà de nou amb la pista. Aquesta segona opció és més directa però per contra té un pendent més pro-
FITXA TÈCNICA: Longitud: 2.000 m. Desnivell: 200 m. Dificultat: mitjana. Horari d’aproximació: d’1 a 1:30 h. Horari de retorn: 15 min. Temps de descens: 3 a 4 h. Equipament: bo. Material necessari: neoprè segons època, casc, arnés, davallador i baga d’ancoratge. Posibles escapatòries: sí. Tipus de barranc: engorjat. Època adient: tot l’any. Preferiblement després de pluges.
www.naturaiaventura.cat
A ANDORRA: MUNTANYA ESQUÍ DE
El Pic de la i
Joan Portella de
DELS BONS ELS CAMÍ
Antoni
HOMES
rei La mort d’un TS ALS BASTE ESCALADA del Sol La Cresta LA FAMÍLIA tís A TOTA RUTA PER iació de Mar d’av p cam El NIBLE ínica MÓN SOSTE inació lum La contam
on trobar-nos
Província de Barcelona Abrera Miguel Angel Sports Badalona Epirimountains Decathlon Montigalà Pedalsport Ayala Esports Dom
nunciat. Un cop es retroben els dos camins continuarem avançant i travessarem una tanca metàl·lica. Més endavant ignorarem dues pistes que ens arriben per la dreta, la primera de les quals es dirigeix cap al Faig Pare i el Teixet, mentre que l’altra ho fa cap la Carrasca Grossa de les Vallcaneres. Poc després trobarem una bassa d’aigua construïda artificialment al marge esquerra del camí. Baixant fins a ella i decantant-nos cap a la dreta ja trobarem l’inici del barranc.
)))Retorn Després de superar l’últim ràpel continuem avançant pel torrent fins a trobar la pista que hem utilitzat en l’aproximació i desfem el camí de l’anada fins arribar al l’àrea de lleure de la Fou.
Barcelona Travessa Vertic Barcelona Balmat Tot Muntanya Cercle Esport Esports Lluc Nus GR Zero Sports Núria Intempèrie Llibreria Altair Llibreria Quera Raig metereologia Decathlon L'Illa Diagonal Aribau 35 Cuylas Raiders Bike House Probike King Barcelona Espai Bici Bike Tech Bikeland Holmes Place Balmes Holme Place Urquinaona Europolis Les Corts Europolis Sardenya Poliesportiu Dinamis Can Carelleu Fitness Fira BCN Universitat Politècnica de Catalunya Bellaterra Universitat Autònoma de Barcelona Berga Base: Tandem Sports Bike Oficina de Turisme de Berga Castellar de n’Hug La Closa
Granollers Camp Base Basolí Bicicletas Manresa Esports El Cim T1 Muntanya Vertic Manresa Matadepera BTT Sport Mataró Esports Dom Intersport Ronda 43 Basolí Bicicletas Monistrol de Montserrat Balcó de la Lluna Montcada i Reixac Action Sports Rubí Cicles Pagès Sabadell Vertic Sabadell Camarassa La Panxa del Bou Sant Cugat Clinic Bikes Sant Cugat Clinic Bikes Valldoreix Club Muntanyenc Terrassa Charapoua Sports Decathlon Terrassa Ciclos Morenitos Centre Excursionista de Terrassa Vic Intersport Horitzó Intersport Everest Muntanya de Llibres Cicles 02
Ribes de Freser Ski & Mountain
Província de Lleida Balaguer Radical Intersport La Seu d'Urgell Oficina turisme de la Seu d'Urgell Lleida Unipreus Universitat de Lleida (Inefc) Rialp Intersport - Rialp Solsona Rafart Esports Sort Saorte Sports Hípica Les Vernedes
Província de Tarragona Amposta Grimpada Cornudella de Montsant Climbing Planet Gandesa Bicisports Aubanell Reus Pedals Reus Namasté Reus
Província de Girona
Tarragona Esports K2 Intersport Equip Namasté Tarragona Universitat Rovira i Virgili
Blanes Freebike
Tortosa Pics de Mont Caro
Camprodon Esports Vivac Esports Vivac 2
Principat d’Andorra
Centelles Xtreambike
Girona Aresta Llibreria Ulyssus Basoli Girona Bicicletas Bike Girona Universitat de Girona
Cerdanyola Natupark
Olot Aresta
Caldes de Montbuí Oxigen Cicles 02
Puigcerdà Couloir
Alpesport Viladomat Esports Jorma Bike Oficina de turisme d’Ordino Oficina de turisme d'Encamp Oficina de turisme Canillo Oficina de turisme d'Escaldes Oficina de turisme de la Massana Universitat d’Andorra
ventura, Natura i Ap teu. a pro
+
18/19
espeleologia
L’avenc de Sant Marçal, -121 m
COMARCA: ALT PENEDÈS
natura i aventura abril 2008
Diu la llegenda que sant Marçal va ser un dels deixebles de Jesús i que fou qui li va sostenir el rentamans en el sant sopar. Després de la mort de Crist va ser enviat per sant Pere a evangelitzar la Gàl·lia, on fou bisbe de Limoges. La veneració a sant Marçal va ser introduïda al Penedès pels monjos benedictins que travessaren els Pirineus per a predicar i evangelitzar la gent de terres catalanes. Aquests monjos foren ràpidament acceptats per la població i ben aviat es veneraren els sants als quals els benedictins tenien devoció: sant Marçal, sant Sadurní i sant Martí. Va ser durant els segles xviii i xix que aquests sants començaren a fer-se populars i donaren nom a diversos topònims com, en aquest cas, el turó sota el qual es descobrí, l’any 1970, l’avenc de Sant Marçal.
www.naturaiaventura.cat
)))Aproximació: Cal arribar fins al poble d’Olesa de Bonesvalls, a l’Alt Penedès. Des de la plaça on es troba el centre cívic prenem, a la dreta, el carrer de l’Antiga, que fa pujada. Al final d’aquest carrer tombem a l’esquerra pel carrer de Can Morgades, que continua ascendint. Després que el carrer faci un revolt a la dreta i sembli que comença a baixar, neix a l’esquerra un camí en forta pujada. Aquest camí es converteix, passades les cases, en una pista que planeja i davalla. És el camí de can Prunera. Gairebé passat un quilòmetre, la pista creua el torrent del Matabous i comença a pujar per l’altre vessant. Aparcarem abans de creuar el torrent. A mà dreta neix un camí, un xic dissimulat per la vegetació, que marxa paral·lel al torrent i que, finalment, el creua.
Mapa Institut Cartogràfic de Catalunya.
Pocs metres abans de creuar-lo, a la dreta, surt un senderó que remunta el vessant de la muntanya i que en un parell de minuts ens porta a la boca de l’avenc. Coordenades UTM: X:405365 Y:4578341 Alt: 370 m.
)))Descripció: La boca, petita, dóna accés a un pou de 8 m que amplia les seves dimensions a mesura que hi descendim. A la seva base neix una galeria que descendeix formant un conjunt de meandres amb secció arrodonida i algun ressalt. Aquesta galeria desemboca en un pou cec d’onze metres. A mitja alçada fem un petit pèndol que ens permet accedir a una finestra que mena, després d’una curta galeria molt vertical, a un altre pouet de 5,5 m que ens condueix a una petita saleta. Una esquerda inclinada ens permet accedir al pou de 14 m que ens duu a la sala del Repòs, a -46 m, que és pis format per productes càrstics de gran mida. És una sala molt bonica decorada amb precioses perles blanques.
20/21
espeleologia
D’aquesta sala davallen dos pous. El primer, pel qual baixàvem, anomenat pou Antoni Gaudí pel gran nombre de formacions que decoren les seves parets, és una vertical de 54 m que té la seva base a -100 m. El segon pou, que neix entre dos blocs que formen el pis d’aquesta sala, davalla fins els 102 m (pou de 56 m), i fou batejat amb el nom de pou Faura i Sans en record d’aquest destacat científic naturalista continuador de l’obra espeleològica de Font i Sagué. Poc abans d’arribar al fons d’aquest pou trobem una petita finestra, que ens permet accedir a una nova vertical, de 15 m, seguida d’un darrer pou de 8 m. Aquest és el punt de profunditat màxima, a -121 m.
)))Material: Tota la cavitat excepte els dos darrers pous està instal·lada amb químics, per la qual cosa només necessitarem xapes amb cargol per a superar els darrers metres de la cavitat. Nosaltres hem utilitzat
dues cordes de 15 m (una per al primer pou i l’altra per a la galeria meandriforme), una corda de 40 m per a arribar fins a la sala del Repòs i una altra de 70 m per a assolir el fons de l’avenc pel pou Faura i Sans. És recomanable portar algunes bagues per a fer separadors.
FITXA TÉCNICA Terme municipal: Olesa de Bonesvalls. Tipus roca: calcària. Desnivell: -121 m. Dificultat: baixa-mitjana. Època: tot l'any.
0m P8 -8m
P11 P5 -27m P5
P14
-46m
P54
P57
-100m
P15
P8 -121m
natura i aventura abril 2008
22/23
escalada esportiva
Vilanova de Prades Sector Pitufos
COMARCA: CONCA DE BARBERÀ
Els cingles que conformen el vessant sud de la serra de la Llena són, avui dia, una de les escoles d’escalada esportiva més importants de la província de Tarragona. Amb més de 350 vies totalment equipades amb parabolts i reunions amb cadena i mosquetó per a despenjar-s’hi, aquest enclavament privilegiat ens ofereix vies per a tots els nivells, des de les vies de IV i V graus del sector Pitufos, fins a les vies més tècniques de les Penyes Altes, passant per la gran varietat de sisens de la part central del sector Càmping que ens faran forçar al màxim els tendons dels nostres dits. Aquests penya-segats que envolten el poble de Vilanova de Prades ens permeten practicar un estil d’escalada molt diferent del que estem acostumats els que escalem sovint en parets de calcari de fissures i regletes. La roca és una mena de conglomerat recobert per una espècie de torba calcària que li confereix una textura excepcional carregada de bonys i forats, que requereix certa pràctica per a ser escalada. És per això que al principi sembla que els graus piquen una mica, però quan un s’hi acostuma, gaudeix al màxim d’aquestes vies que a més ens regalen unes meravelloses vistes de les serres de Prades endinsant-se en la immensa planúria de les Garrigues.
natura i aventura abril 2008
24/25
www.naturaiaventura.cat
)))Accés La forma més directa per arribar a Vilanova de Prades és des de Vimbodí, al qual s’accedeix per la carretera N-240 des de Montblanc, si es ve de Tarragona o Barcelona, o des de les Borges Blanques si es ve de Lleida. Un cop a Vimbodí prenem la T-7004 que, passant per Vallclara, ens porta pocs quilòmetres després a Vilanova de Prades. A l’entrada del poble hi ha una rotonda, on prenem la pista (asfaltada els primes metres) Punta del Curull
P
Càmping
Vilanova de Prades
a Prades
a Vimbodí
escalada esportiva
que trobem a mà dreta. Passat poc menys d’un quilòmetre, just quan els cingles tomben cap a l’est, la carretera fa un revolt força pronunciat a l’esquerra, on podem estacionar el cotxe. Del pàrquing, a l’altre costat de la pista, neix un senderó que puja directament a la base dels cingles; els de més a la dreta formen el sector Pitufos. V
Posats a recomanar alguna via d’aquest sector, no us perdeu la Poblet (un díedre excel·lent) o la Too, fantàstica via amb els parabolts un xic allunyats.
IV+
IV+
IV
IV+ IV+ IV+
IV+ V
V
FITXA: Nre. de vies: 12. Alçada: 12 m. Tipus de roca: conglomerat. Equipaments: parabolts. Reunions cadena amb mosquetó per a despenjar-s’hi. Grau: de IV a V+, el que fan d’aquest un veritable sector d’iniciació. Orientació: sud. Millor època: tot l’any. Equipadors: Toni i Xavier Guiu. Guia recomanada: Guia d’Escalada de Vilanova de Prades, Xavier i Toni Guiu.
2 1
3
4
6
5
7
V+
V+
8 9 10
1. Poblet 2. Roc Penat 3. Solana 4. Magali
IV+ V IV+ IV+
5. Aniuski 6. Toni 7. Too 8. Pitufos
IV+ IV IV+ IV+
9. Maite 10. Makoski 11. Emboscada 12. Arpo
11
12
V V V+ V+
La composició la roca dels penya-segats que envolten Vilanova de Prades són d’una excel·lent qualitat i ens ofereixen una escala diferent.
natura i aventura abril 2008
26/27
senders de GR
La fi d’Occitània EL CAMÍ DELS BONS HOMES ETAPA 8
FRANÇA: ARIÈJA
l poble de Mérens Les Vals encara conserva l’encant dels pobles típics de l’Arieja, arrelats a un passat del qual no volen escapar. La seva església, consagrada a sant Pere és d’estil romànic i ens recorda l’època en què els Pirineus no traçaven cap frontera entre el Llenguadoc i Catalunya. Una època en què ambdues regions compartien la mateixa llengua i les mateixes tradicions, i, com no podia ser altrament, les mateixes tendències arquitectòniques i artístiques. Aquests dies, travessant els Pirineus, un munt de detalls ens fan saber com en som de deutors del passat d’aquesta regió, de les seves dones i els seus homes. A mesura que ens allunyem deixem enrere l’església que es fon amb el paisatge en el qual s’integra perfectament. Un paisatge fresc i colorit, on els petits “prínceps negres” destaquen sobre el fons verd dels prats. Ens ha explicat la Marie, la noia que
E
natura i aventura abril 2008
s’encarregava de la gîte d’etape on hem passat la nit, que així és com anomenen al poble els petits cavalls negres autòctons de la regió. Segons la Marie, els cavalls de Mérens ja pasturaven pels prats de l’Arieja a la prehistòria, ja que s’han trobat pintures rupestres on hi són representats, en una cova propera. De Mérens al coll de Joux tot és pujada. Caminem en silenci, esbufegant en les rampes més dures, cadascú absort en els seus propis pensaments. Caminar esdevé, en aquests moments, en una experiència cognoscitiva molt particular, que ens transporta sense adonar-nos a un estat de meditació contemplativa. El cos avança sol mentre la nostra ment s’allunya i divaga pels confins més allunyats i converteix el sender en un lloc d’intercanvi on ens mostrem, la natura, tal com és, bella i perfecta, i nosaltres, a ella. “Perfectes i belles”, pensa en Guillem
www.naturaiaventura.cat
mentre observa les petites flors que decoren els marges del camí. “ Però efímeres”. Una calorosa nit d’estiu, pocs dies abans de separar-se, en Guillem i l’Ermessenda passejaven pels afores de Tolosa. S’aturaren a la vora de la Garona, on els salzes s’inclinaven per beure de les seves enfosquides aigües. Els cavalls pas-
l’Ermessenda amb un somriure. “Això que veus tan sols és una aparença”, li respongué ella mentre prenia la flor entre els seus dits riallers. “El diable és fill de Déu i fou el més bell dels àngels, i sempre ha provat de produir reflexos fidels a la bellesa celestial; però no ho aconsegueix mai. I quan sembla que quelcom ha assolit aquesta bellesa, el
No és estrany que els poetes hagin trobat, a les muntanyes, una font d’inspiració, tant en les seves formes i colors com en les sensacions que en elles s’hi respiren
turaven l’herba més propera a la riba i a pocs metres, nedant riu amunt, una filera d’ànecs cercaven refugi per a passar-hi la nit. “Mai no podré creure que totes les coses boniques que veuen els meus ulls puguin ser obra del dimoni,” reflexionà en Guillem. “És possible que el dimoni, per fer malbé l’obra de Déu, hagi creat els rèptils, les plagues o les malalties, però seria incapaç de produir coses tan belles i perfectes, ni tan sols aquesta petita flor”, indicà mentre s’ajupia, arrencava una bonica flor violeta que creixia entre els joncs i l’atansava a
temps l’altera i es podreix. Res és durador si ho comparem amb l’eternitat, ni aquesta petita flor, ni una dolça posta de sol”, sentencià. Ambdós sabien que mai no es posarien d’acord en tals consideracions, ja que si bé ell era catòlic, ella professava la fe dels càtars que l’Església perseguia. Un cop al coll de Joux ens aturem per a descansar una mica. Les muntanyes nevades s’alcen al nostre voltant i es retallen en l’horitzó, encerclant-nos com una geganti-
Imatge cedida per: Tourisme Ariège Pyrénées
28/29
senders de GR
na corona de plata. No és estrany que els poetes hagin trobat, a les muntanyes, una font d’inspiració, tant en les seves formes i colors com en les sensacions que en elles s’hi respiren. I tampoc no és estrany que d’altres hi hagin trobat la cura de les seves ferides espirituals. És un espai on la llibertat sembla accessible, un espai simbòlic que permet fugir temporalment de la degeneració de la humanitat. En Guillem trencà el silenci, posant veu als seus pensaments. “Després de la desfeta de Muret es feu un parèntesi que es trencà pocs anys després, quan el jove comte de Tolosa, fill de Ramon VI es rebel·là contra els usurpadors de les seves terres. La població l’aclamà com un heroi i Simó de
natura i aventura abril 2008
Montfort posà setge a la ciutat de Tolosa. Fou el darrer setge de Simó, perquè una pedra llançada per una màquina de guerra menada per damaisèlas de la noblesa tolosana li encertà de ple al cap i el deixà estès, sagnant i mort, a terra. El seu fill Almaric de Montfort prengué les regnes de la croada, però l’esperança havia enfortit als occitans i la lluita es decantà a favor de Ramon VII, el jove comte, que recuperà també Carcassona. Ningú no va preveure, però, que el rei de França ja havia posat l’ull a la regió, i quan intervingué en la contesa era un secret a veus que tot estava perdut. L’any 1226 Lluís VIII, en una mena de passeig reial, recorregué el Llenguadoc fent jurar fidelitat als nobles occitans, però morí
abans d’aconseguir afegir Tolosa als seus dominis. Durant un parell d’anys s’establí una lluita sorda entre tolosans i francesos, però l’any 1229 Ramon VII hagué d’acceptar les condicions imposades pel nou monarca, Lluís XIX, sant Lluís, que eren de lliurament total. Fins i tot s’establiren vincles familiars per a deixar-ho tot ben lligat: la filla del comte es casaria amb un dels germans del rei, així a la mort del comte Tolosa aniria a parar al germà de sant Lluís i als fills haguts, o sigui, a la corona francesa.” “I què va passar llavors amb els càtars?” Pregunta la Núria. “Foren perseguits i anihilats, respon en Guillem amb veu tremolosa. “La màquina reial, amb la col·laboració de la inquisició episcopal, es posà en marxa i
www.naturaiaventura.cat
LA RUTA PAS A PAS Sortim de Merenç les Valls (1) en direcció est. Trobarem una creu. Seguim amunt pel camí empedrat. Veurem l’església romànica de Sant Pere, que passarem per l’esquerre (2). Continuem sempre amunt. A l’alçada d’uns safareigs públics hi ha una cruïlla. Per la dreta arriba la variant de les Bésines. Prenem el que puja a l’esquerra (3). El camí continua pujant i en una corba molt tancada a l’esquerra prenem el camí que puja paral·lel al torrent (4). Encara no hem arribat als boscos. En un revolt molt tancat a la dreta deixem la pista principal i prenem el corriol que surt recte i amunt enmig del revolt (4). Al poc surt un corriol per l’esquerre que ignorem. El GR continua pujant fent ziga-zagues i s’endinsa en una petita arbreda. Després passarem pel costat de les ruïnes de St Touret primer, i l’habitada Borda de Coual (5). Deixem un altre corriol a l’esquerra i arribem a una pista molt ampla (6). Precioses vistes de la vall de Merenç. La prenem amunt i a la dreta, fins a un revolt on un pal indicador ens indica que el corriol que marxa recte (esquerre) és el que hem de prendre (7). El GR carena pel Serrat de Larguis, cota màxima del recorregut. Un pi singular ens indica per on hem 11 d’anar, en direcció nord, Imatges cedides per: Jean Pierrie Pomies Orgeix pel llom del serrat. El corriol s’endinsa per un bosquet després d’un revolt molt pronunciat s’organitzà una repressió brutal que ho trepit. Al sortir ja divisem, a sota nostre, el coll de Jou jà tot, fent esvair qualsevol somni de darrera (8) on hi ha una caseta. Al coll de Jou gaudirem hora. Els càtars foren perseguits, torturats, també d’unes precioses vistes d‘ambdues valls. Aquí el corriol pren direcció est i s’endinsa en jutjats i cremats, i els que pogueren escapar 9 un bosc. Comença una baixada llarga i profugiren a Montsegur, on s’havia refugiat la prinunciada on el camí serpenteja fent ziga-zamera plana del catarisme”. gues. En alguns revolts deixem corriols que marxen a l’esquerra (9). Al final del camí 10 Coll de Jou 8 “I en Guillem, va morir a Muret? I l’Ermedesemboquem en una pista asfaltada que sessenda, què en va ser d’ella?”. continuarà... guim a l’esquerra fins Orgeix (10). FITXA: Distància: 18 km. Desnivell: 750 m. Temps orientatiu: 2:30 h. Època recomanable: A l’hivern és probable trobar-hi neu. Dificultat: mitjana. Tipus d’itinerari: lineal.
7 6 5 Bordes de Coual 2 1 Merenç de les Valls
4 3
30/31
esquí de muntanya
El Pic de la Cabaneta, 2818 m Natura verge i salvatge a les neus d’Andorra La vall d’Incles, tot i que és una de les valls més amples del principal d’Andorra, sovint passa desapercebuda per als viatgers que circulen entre Soldeu i el Tarter ja que queda un xic amagada de la carretera. És per això que encara conserva la calma, la tranquil·litat i l’encant de la natura verge i salvatge. La forma en U de la vall testimonia clarament el seu origen glacial, i el mosaic que formen els prats de dall, les molleres i les pastures ens mostra l’aprofitament agropastoral que se’n féu en el passat. A mesura que ens endinsem a la vall, aquesta es va tancant envoltada per penyals cada cop més verticals i esquerps, com els vessants del pic de la Tossa de Juclar, que ens sorprenen amb les seves tarteres cobertes de neu i els seus boscos de pi negre que dibuixen taques verdoses sobre el mantell blanc. L’ascens al pic de la Cabaneta ens permet gaudir, mentre el remuntem, de les majestuoses formes del circ del Siscaró i, un cop al cim, ens mostrarà les més belles panoràmiques d’aquesta preciosa vall. Cal parar atenció: el primer cim que assolim és el de la tossa del Cap del Siscaró, que sovint es confon amb el pic de la Cabaneta, que queda un xic més enllà i al qual s’arriba carenant i flanquejant una mica cap a l’est.
ANDORRA: PARRÒQUIA DE CANILLO
natura i aventura abril 2008
www.naturaiaventura.cat
Aquest itinerari ens permetrà descobrir paratges d’una bellesa i una solitud excepcionals.
)))Com arribar-hi Des d’Andorra la Vella ens dirigim cap a la població del Tarter. Tot just passada aquesta població i abans d’arribar a Soldeu, prenem, en un revolt molt tancat a la dreta, una carretera que es dirigeix cap a Incles. Segons la quantitat de neu que hi hagi haurem d’estacionar aquí el vehicle o podrem continuar fins a l’aparcament del pont de la Baladosa, on iniciarem l’itinerari.
32/33
esquí de muntanya
El fort desnivell que s’ha de superar serà la principal dificultat que trobarem al llarg de l’itinerari.
)))Ascens
S SI ET OR PT I R C SUBS RÀS E POD AR D AT RREG A A C R S U .C DE VENT IA A R U , .NAT WWW ÀNOL EL PL RI I EL S ERA L’ITIN ER AL GP P K C TRA
Des de l’aparcament (1.840 m) travessem el riu i remuntem el torrent de Juclar per la pista que el ressegueix per la seva vessant esquerra. Arribarem a una bifurcació que prendrem a mà dreta (1.920 m), deixant ja el torrent del riu i dirigint-nos en direcció sud-est. Seguirem sempre aquesta direcció per dins del bosc fins arribar a una zona planera anomenada les Basses del Siscaró (2.140 m), on hi podrem observar el refugi del Siscaró a l’esquerra. Continuarem en direcció sud remuntant una canal que ens durà fins a l’estany de Baix (2.350 m). Un cop allà virem cap a l’esquerra i continuem en direcció est passant l’estany de les Canals Roges i ascendint fins a un petit coll. Des d’aquí tan sols ens restarà assolir la carena que ens queda al nord i resseguir-la en direcció est per arribar al cim de la Cabaneta (2.817 m).
)))Descens L’opció més assequible consisteix a desfer el camí que hem fet en l’ascens. Si les condicions de neu són òptimes i el nivell d’esquí és bo, hi ha la possibilitat de realitzar el descens des de la carena fins a les Basses del Siscaró, arribant al refugi del Siscaró i desfent el camí de pujada.
natura i aventura abril 2008
Fitxa: Desnivell: 977 metres. Horari: 6 hores. Orientació: sud-oest, oest i nord-oest. Mapa: 1:40.000 Editorial Alpina. Andorra. Dificultat: F, S2-S3. MD si el descens és directe a les Basses del Siscaró. Material: grampons i piolet.
Mapa Editorial Alpina.
www.naturaiaventura.cat
Pericó vermell o herba de Santa Margarida: una planta molt aperitiva Anna Parra txiqui77@hotmail.com
Fitxa 13
(Centaurium linariifolium)
DESCRIPCIÓ: El pericó vermell és una planta d’arrel llenyosa, originària d’Europa, Àsia Occidental i el nord d’Àfrica. La seva tija és quadrangular i arriba a mesurar els 60 cm d’alçada. Les fulles són brillants i de forma ovalada. Les seves flors creixen en raïms i són de color rosat. El fruit és una càpsula allargada que conté en el seu interior les petites llavors. Es recol·lecta a l’estiu després de la floració.
BENEFICIS Ús intern: Problemes digestius i gasos: En infusió, per les seves propietats per a augmentar les secrecions estomacals, serveix per a facilitar la digestió, rebaixar el nivell d’acidesa estomacal i incrementar la producció de fel. Aperitiva: De les accions farmacològiques més potents cal destacar la seva acció aperitiva, ja que conté un principi amarg en estat pur. Antipirètica: En infusió ens pot servir per a fer baixar la febre moderada. Infusió per a ús intern: 30 grams de la planta en un litre d’aigua bullint, atès que la seva amargor és gairebé insuportable,
recomanem afegir-hi mel i un rajolí d’anís. Prendre 3 tasses al dia, mitja hora abans dels àpats.
d’aigua, fent que bulli durant 10 minuts. S’ha d’aplicar en forma de rentatges o compreses sobre les ferides.
Ús extern:
Contraindicacions i efectes secundaris:
Úlceres dèrmiques, neteja i cura ferides, cicatritzant, naftes: Decocció de 80 grams de la planta per litre
No s’han descrit contraindicacions importants.
FARMACIOLA NATURAL: Ens pot ser útil per a netejar ferides o per a cicatritzar-les. En aquests casos hauríem de portar tintura de la planta per poder-nos aplicar la solució damunt la ferida en qüestió.
34/35
món sostenible
Aquí rau la primera pregunta. Per què parlem de contaminació per olor i no directament de pudor? Doncs per a que el queper algunes persones pot ser molest per a d’altres pot no ser-ho, o fins i pot tot ser agradable. L’olor dels forns d’una pastisseria es pudor? I l’olor de fregit d’un restaurant xinès? I les emissions d’una torrefactora de cafè? Per respondre a aquestes qüestions a mitjan anys noranta, coincidint amb el creixement de la preocupació pel medi ambient, començaren a sorgir els primers intents de càlcul, què ens han portat a la situació en que ens trobem ara, abans però d’explicar com es calcula ens cal definir què és olor. La legislació europea defineix olor com la propietat organolèptica perceptible per l’òrgan olfactiu quan inspira determinades substàncies volàtils. Una reacció sensorial de determinades cèl·lules situades a la cavitat nasal.
La contaminació odorífera conflictes ambiemtals del nostre temps Oriol Font manumited@gmail.com Pau Morera paumorera@gmail.com
El passat mes de març varem inaugurar un nou espectre de conflictes ambientals que podríem anomenar, col·loquialment, les contaminacions subtils del paisatge, és a dir, contaminacions que afecten el nostre entorn, perceptibles pels sentits, però difícils de calcular. No tan sols per la complexitat de la seva mesura sinó pel fet de tenir un fort component subjectiu. Tots hem passat prop d’una depuradora o un polígon industrial i hem flairat pudors desagradables, això és contaminació? Doncs bé, ens trobem davant d’una pregunta difícil, que fins fa ben poc no tenia una resposta concreta i portava els tècnics de tota Europa de corcó, tenim clar que la emissió de gasos perjudicials és contaminació, i que la dispersió de cendres que poden afectar la nostra salut es contaminació. Però, què passa quan el que es veu directament afectat per les emissions no és la nostra pròpia salut física sinó el nostre paisatge olfactiu?
La relació entre olor i molèstia percebuda és més complexa de definir atès que conflueixen factors físics i químics (determinables) amb d’altres de caràcter subjectiu més difícils d’avaluar, com per exemple el caràcter agradable o desagradable de l'olor (to hedònic), la sensibilitat de cada persona (la possibilitat de percebre les olors) o l'entorn en què és percebuda. Un exemple barroer podria ser el cas de l’adob: sentir l’olor de la femta quan estem en una zona agrícola ens sembla normal, en canvi si sentíssim la mateixa olor a la ciutat o en un entorn fora d’aquest context ens seria molest, i de ben segur no hi afegiríem el component romàntic de l’olor del camp; també és diferent segons el grau d’olor i l’estona que duri l’olor. Atesa la diversitat de substàncies que poden generar una olor i les baixes concentracions a què poden produir sensació olfactiva fan inviable una limitació compost a compost. És a dir, pot ser que mitjançant aparells no sigui possible detectar la concentració del compost a l’aire tot i que sí ès possible notar la seva olor, i per tant, s’ha hagut de recórrer a altres eines com ara la regulació de les unitats d’olor, l’olfatometria dinàmica. Què són les unitats d’olor? Doncs és un càlcul de la concentració creat expressament per a integrar els factors objectius i subjectius. És una unitat fictícia
natura i aventura abril 2008
www.naturaiaventura.cat
que es calcula a partir del nombre de vegades que s’ha de diluir un gas perquè pugui ser detectat pel 50% d’un grup de persones entrenades per aquesta finalitat. I això és seriós? Doncs bé, com passa amb les cates de vi, aquests experts a partir de l’entrenament arriben a poder diferenciar bé les olors i emetre un veredicte fiable i s’estableix una escala que serà utilitzada posteriorment en el treball de camp. És clar que no és la resposta perfecta, però es el millor mètode que s’ha trobat fins ara i és acceptat per la comunitat científica. Fins ara hem vist factors intrínsecs a l’olor, però hi ha factors externs relacionats imprescindibles per a marcar la diferència entre el que és contaminació i el que no, aquests són: · La persistència: La quantitat de temps que una olor resta a l’ambient. Hi ha olors volàtils que ràpidament desapareixen i d’altres més denses que sembla que pesin i no puguin desaparèixer. · La freqüència: El percentatge de temps que és possible detectar una olor (per exemple les hores de l’any que es detecta una olor).
Què fa l’Administració? Respecte aquest tema, podem dir amb un cert orgull que Catalunya és una de les regions d’Europa pioneres en aquest camp, i que tenim un projecte de llei per a regular aquest aspecte, que es troba ja en els últims tràmits per a ser aprovada. Aquesta norma
l’activitat. Però tot i que aquesta llei encara no està en vigor, alguns municipis han començat a treballar-hi, redactant ordenances municipals i realitzant mapes de contaminació odorífera. Moltes vegades per la pressió de grups veïnals, com és el cas del moviment Fa Pudor de Banyoles.
Catalunya ha estat una de les regions d’Europa pioneres en crear un projecte de llei per a regular la contaminació odorífera fixa uns valors d’olor límit segons el tipus d’entorn (industrial, residencial, etc) i intenta afrontar el fet que no sols les indústries produeixen olor, sinó que hi ha una gran disparitat d’activitats que poden afectar el benestar dels ciutadans, així diferencia les actuacions respecte emissors coneguts i zones d’olor de Règim Especial, que són aquelles àrees del territori on es produeixi contaminació odorífera atribuïble a més d’un origen o d’origen desconegut que caldrà estudiar amb deteniment per a determinar la gestió a realitzar. La superació dels nivells permesos podrà arribar a comportar la clausura temporal de
Què podem fer nosaltres? Doncs en cas que sentim que entorn del lloc on vivim hi ha una olor excessivament molesta que ens limita la possibilitat d’estar a gust al nostre barri, informar a l’ajuntament, que si bé de moment poc pot fer, almenys n’estarà informat. I gaudir de les olors sobretot ara que és primavera, entenent que no vivim en un món asèptic i que el paisatge no implica sols la vista sinó que està conformat per la interrelació de tots els sentits, i sobretot el sentit de l’olfacte, que molt sovint menystenim, i que normalment és molt particular de cada lloc, qui no recorda l’olor d’humitat a primera hora del matí o l’olor penetrant de la terra després de la pluja?.
36/37
sostres comarcals
El puig de la Gavarra
Comarca del Baix Empordà, 532 metres
Una de les raons que ens inciten a pujar muntanyes és, sens dubte, la possibilitat de contemplar a vista d’ocell l’extens panorama que un cop a dalt s’escampa als nostres peus. A vegades, però, no és el cim més alt el que ens regala les millors panoràmiques sinó que n’és un de veí el que ens permet gaudir de les millors vistes. En el cas del puig de la Gavarra la frondosa vegetació ens tapa el paisatge que ens envolta, però no importa ja que molt a prop s’alça el puig d’Arques, que sí ens permet contemplar la bellesa cromàtica i viva d’aquesta terra de tramuntana, pagesos i pescadors. Al cim es pot arribar fàcilment per qualsevol dels seus vessants, ja sigui pel nord des de la Bisbal o, com proposem nosaltres avui, des de Romanyà de la Selva. Hem triat aquest itinerari per a aprofitar l’excursió i apropar-nos al passat d’aquesta comarca i descobrir, entre els alzinars, diverses construccions megalítiques entre les quals destaquen la cova d’en Daina, prop de Romanyà, o el dolmen del puig d’Arques, a tocar del cim.
natura i aventura abril 2008
www.naturaiaventura.cat
)))Com arribar-hi Des de l’autopista AP-7 prenem la sortida de Lloret, Sant Feliu i Blanes i ens dirigim per la carretera C-35 cap a Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro. Un cop passat Llagostera la carretera C-35 passa a anomenar-se C-65. Hi continuem fins a trobar la sortida de Romanyà de la Selva, que agafarem fins que hi arribem, punt d’inici del nostre itinerari.
)))Ascens Travessem la carretera i prenem el sender GR-92 seguint la direcció del rètol indicatiu que ens marca el camí cap al puig d’Arques. Pocs metres més endavant trobem una creu i, acte seguit, el camí enllaça de nou amb la carretera. Continuem per la carretera fins que arribem a un petit cementiri, on l’abandonem per prendre una pista a mà esquerra que avança de manera planera. Haurem de seguir en tot moment les marques vermelles i blanques del GR, visibles i
abundants durant tot l’itinerari. Aproximadament en una hora arribarem al Mas de can Llac, la primera construcció del recorregut que trobem i que es troba situada al bell mig d’una gran extensió de camp de cultiu, a l’esquerra del camí. Pocs metres més endavant deixem a l’esquerra una pista i acte seguit trobem una cruïlla de tres pistes. La pista de més a la dreta, que es troba cimentada i que marxa en direcció est, és per on farem el descens un cop assolit el cim. La pista central es transforma més endavant en un petit corriol que, en direcció nord, enllaça més amunt amb el GR. Nosaltres continuem pel GR que ens durà, primer, fins al coll del Matxo Mort i, seguidament, fins al Mas de can Sitges. Quan arribem al Mas la pista fa un gir molt pronunciat a la dreta i s’enfila cap a la carena on es troba el cim del puig de la Gavarra. Un cop a la carena haurem d’estar atents per tal de localitzar, a mà esquerra, el PR que, senyalitzat amb marques grogues i
Nova botiga on-line:
www.venturalia.com
El dòlmen de la cova d’en Daina és una de les contruccions megalítiques més importants de la comarca del Baix Empordà.
Alpinisme oca - gel) Escalada (r Trekking untanya Esquí de m
Rb. Josep Tarradellas 3, local 17, 08400 Granollers · Tel. 93 861 34 04 · camp-base@camp-base.com
38/39
sostres comarcals
SI E SUBS TS CRIPT OR PODR ÀS DESC ARRE GAR D WWW .NATU E RAIAV ENTU RA.CO EL PL M ÀNOL L’ITIN , ERAR I TRAC K PER I EL AL GP S
Mapa Editorial Piolet.
Fitxa: Alçada inici: 320 m. Alçada cim: 532 m. Desnivell: 212 m. Temps: 4 hores. Cartografia: 1:30.000 Baix Empordà. Editorial Piolet. Aigua: a Romanyà de la Selva, la font Josepa.
blanques, ens durà fins al cim. Dalt del cim hi trobarem un vèrtex geodèsic de grans dimensions que fins i tot té unes escales per a poder pujar-hi. Malgrat que és el cim més alt de la comarca les vistes queden limitades per la vegetació. Caldrà, doncs, que ens apropem al cim del puig d’Arques per poder gaudir d’unes excepcionals panoràmiques.
)))Descens Seguim el PR en direcció est i davallem de manera pronunciada fins a un petit coll que hi ha entre el puig d’Arques i el puig de la Gavarra. En aquest punt deixem a mà dreta una pista que marxa avall i que haurem
natura i aventura abril 2008
de seguir un cop hàgim assolit el cim del puig d’Arques. Seguim el corriol en la mateixa direcció que portàvem i en pocs minuts assolim el puig d’Arques. La panoràmica des de la talaia de fusta que hi ha dalt del cim és certament espectacular i ens permet gaudir d’unes immillorables vistes sobre les illes Medes, el massís del Montgrí i bona part de la comarca del Baix Empordà. Desfem el camí de pujada per a dirigir-nos novament al coll i prenem la pista, a l’esquerra, que enllaça amb el GR. Continuem pel GR fins a trobar una esplanada amb diversos camins. Agafem el de més a la dreta i el seguim avall, sempre en direcció sud-oest, fins arribar a la cruïlla de tres pis-
tes on a la pujada hem anat cap al coll de Matxo Mort. Desfem el camí de l’anada fins arribar de nou al cementiri. Us recomanem que us apropeu al dolmen de la cova d’en Daina, que es troba tan sols a pocs minuts seguint la carretera, a mà esquerra. Per acabar tornarem al poble de Romanyà de la Selva on tenim estacionat el vehicle.
www.naturaiaventura.cat
10% de descompte c/ Sant Lluís 44-48, Barcelona
Per què subscriure-t’hi? 10% en tèxtil Trav. de Gràcia 132, Barcelona
10% en tèxtil 5% en material dur Pere III, 49-51, Manresa
10% de descompte Avda. dels Països Catalans 49, Igualada
15% de descompte Bellver de Cerdanya Tel.: 616 85 55 35
turisme rural
10% de descompte 7% i 10% en compres superiors a 300€
Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16
c/ Galileu 64, Barcelona
guies
10% de descompte 10% compres en metàl·lic i 6% amb tarja
Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16
c/ Galileu 208, Terrassa
Kayak Center Guixols 10% en tèxtil 5% en mat. i compl.
2X1 en activitats de curta i mitja durada
c/ Bonavista 23, Barcelona
Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 667 76 91 80
Dive Different
cada mes Natura i Aventura a casa teva. *Reb No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la! *Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat
els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats.
*Participa en els sorteigs mensuals de material, viatges i altres regals.
els descomptes que molts establiments *Aprofita ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.
Tot això per només 20€ l’any!
(11 exemplars)
Com subscriure’m-hi?
*A través de www.naturaiaventura.cat. *Trucant al telèfon 93 417 76 14. *Omplint la butlleta i enviant-nos-la a:
Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.
s
(submarinisme)
10% en tèxtil 5% en material dur c/ Sant Pere 12, Sabadell
15% de descompte Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 687 95 27 05
BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ SÍ Desitjo subscriure’m a la revista Natura i Aventura per 20 € l’any (11 exemplars). Nom: Adreça:
10% de descompte
15% de descompte
c/ Crta. de Sant fruitós 7, Berga
Baix Empordà Tel.: 620 846 742
Ciutat:
Cp.:
Província:
Tel.:
E-mail:
Natura i Aventura garanteix el cumpliment de la Llei orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal i de la seva normativa de desenvolupament, en relació amb les dades obtingudes en virtut d'aquesta sol·licitut de subscripció. Tanmateix, l'ús de les seves dades tindrà com a única finalitat el cumpliment de les nostres obligacions derivades de la present sol·licitut de subscripció. Les dades de caràcter personal facilitades s'incorporaran als nostres fitxers automatitzats. Si així ho desitgés, podrà exercir els drets d'accés, rectificació i cancel·lació previstos per la llei dirigint un escrit al seu titular: H4xors S.L. c/ Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona
Forma de pagament: 10% de descompte Rbla. Josep Tarradelles, Granollers
2€ de descompte
10% de descompte La Molina, Borredà, Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 616 55 40 39
10% de descompte
Transferència bancària o ingrés al compte 3025-0011-76-1400005170 de La Caixa d’Enginyers indicant com a concepte el nom del centre o de la persona. Xec nominatiu a nom de H4xors S.L. i enviar-lo a c/ d’Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona acompanyat d'aquesta butlleta. Domiciliació bancària. Nom del titular: Compte:
Cerdanyola del Vallès, 93 591 07 27 c/ Canonge Baranera 2, Badalona
40/41
abril
Data
Activitat
Lloc
Contacte
Marxes i caminades 12/04 12/04 13/04 13/04 13/04 13/04 13/04 13/04 13/04 13/04 13/04 13/04 13/04 19/04 20/04 20/04 20/04 20/04 20/04 20/04 20/04 20/04 20/04 20/04 20/04 20/04 25/04 26/04 27/04 27/04
Marxa Montserrat Reus GR-2 Vilanova de Sau_ Sant Julià de Vilatorta Caminada Popular de Collserola Montcada-Collserola Marxa “Xino-Xano” Excursió a Sant Martí de Centelles Caminada de Primavera Ascensió a la Gallina Pelada Caminada Popular “Vila del Vendrell” Ripollet-Montserrat Gr-83 Les Planes-Olot Solsona-Coll de Jou Pujada a les Roques d’en Benet El Montsec i el seu entorn Borredà-La Pobla de Lillet Poblet-Cap de Coll GR-92 Vallgorguina-Crta Dosrius Serra Marina Turò de l’Home-la Garriga Santuari de Cabrera Marxa “Pels camins del Matxos” Caminada Popular de Sallent Sant Llorenç del Munt Ruta de les Ermites Embardissada Marxa de Sants Canovelles-Montserrat Anada a peu a Montserrat Marxa Orientació Campionat de Catalunya Caminada Popular de Cervera
Club de futbol Reddis Unió Excta de Sabadell Club Muntanyenc l’Hospitalet El Cim, Centre Excta Montcada i Reixac Club Centre Excta LLorença Comissió Sant Antoni Abad Club Excursionista Sant Vicenç Club Excta Pirenaic La Lira Vendrellenca Centre Excta de Ripollet Centre Excta Sant Celoni UEC d’Horta UEC Tortosa Club Muntanyenc Sant Cugat Foment Martinenc Agr. Cultural Folklórica Barcelona Club Excursionista de Gràcia El Cim, Centre Excta Montcada i Reixac Centre Excta Garriguenc Comissió Sant Antoni Abad Centre Excta Torelló Foment Arqueològic Excta. Sallentí Centre Excursionista del Penedès Centre Excta Castellar Centre Excta d’Olot UEC Sants Comissió Sant Antoni Abad Centre Excta. Sant Feliu de Codines Club Excta. de Ripoll Centre Excursionista de la Segarra
www.secfreddis.org 937 258 712 info@ues.cat 933-386-125 cmhospit@cmhospit.org 609-324-267 937-140-032 938-491-736 689-781-491 cesv_delshorts@hotmail.com 933-024-239 977-666-995 645-103-292 cripollet@feec.org 938-641-213 correu@elcesc.org 933-583-740 secretaria@uechorta.net 933-443-271 936-745-396 934-557-095 933-151-496 932-378-659 cegracia@cegracia.cat 609-324-267 938-491-736 938-491-736 609-127-184 938-371-903 938-172-241 secretaria@cep.cat cecastellar@hotmail.com ceo@ceoolot.com uecsants@uecsants.org 938-491-736 webcesf@hotmail.com info@clubexcursionistaripoll.com 933-024-239
Club Muntanyenc l’Hospitalet Club.Esp.Univ.Enginyers Club.Esp.Univ.Enginyers
933-386-125 www.cmhospit.org gels@salleurl.edu web.salleurl.edu/~cels/ gels@salleurl.edu web.salleurl.edu/~cels/
Centre Excta Garriguenc Agrup.Excta.Talaia
info@cegarriguenc.org aetalaia@aetalaia.org www.aetalaia.cat
Escalades 19/04 23/04 26/04
Campionat de Catalunya escalada Bloc de l’Hospitalet 1º prova d’escalada Esportiva Barcelona 1º prova catalana Bloc Barcelona
Raids- Triatlons-Duatlons 12/04 26/04
Infernal Raid Garriguenc Raid Garraf
Subscriu-te aquest mes, i et regalarem el mapa que tu triïs de l’editorial Piolet. Com subscriure’m-hi? A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Omplint la butlleta i enviant-nos-la a: Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.
natura i aventura abril 2008
42