Natura i Aventura 02 by Goolnatura

NATURA I AVENTURA ❚ ANY I ❚ NÚMERO 02 ❚ DESEMBRE 2006

revista gratuïta d’esports de muntanya per a Catalunya i Andorra

NÚMERO

aventura

EDITORIAL Arriba Nadal. Els clubs excursionistes preparen la tradicional sortida per pujar llurs pessebres dalt dels cims mes emblemàtics. Els pobles s'engalanen i es pentinen de llums de colors. Són dies de reflexió i d'avaluació de l'any que s'acaba. De projectes i somnis que el nou any que s'apropa sembla fer possibles. Mirem enrera i recordem els companys que ja no hi són i que en el record romanen sempre vius. Tanquem els ulls i desitgem un món millor, més just, més sa. Arriba Nadal. Amb els frontals encara encesos il·luminem, potser per darrer cop, el camí que es perd en la foscor. No sabem quan temps duraran. Tot allò que sempre ha estat i que ens semblava etern ara es torna caduc. I la nostra riquesa es perd a mesura que es perd el temps. A vegades costa decidir cap a on anar. Arriba Nadal. Dies de germanor i solidaritat on tot sembla ser possible, dies que ens fan creure que aquest món pot canviar, que podem ser millors. Dies on la neu que cau esborra els paranys i pinta de blanc les taques més fosques.

NATURA I AVENTURA ANY I. NÚM.O2 DESEMBRE 2006

Direcció: Jaume Guillot Jordi Fernández Disseny Gràfic: Christian Galindo Fotografia: Eli Rojas Miquel Guiu Xavier Coca Il·lustracions: Marta Barbal Correcció: Kiko Barrera Col·laboradors: Albert Brignardelli Carles Rosés Anna Parra Jorge Serratosa Naiana Lacorte Eduard Abad

Arriba Nadal . Dies d'esperança. Mai no és massa tard. Bon Nadal i Feliç 2007 Natura i Aventura

Edita: H4XORS S.L. Déu i Mata, 10, 1r 08014 Barcelona Tel/Fax. 93 511 16 90 info@naturaiaventura.com Coordinació Editorial: CONSULTORS D’EDICIÓ I COMUNICACIÓ S.L. Tvra. de Gràcia, 15, 6è 4rt 08021 Barcelona Tel. 93 200 45 45 cec@cecsl.org Publicitat: GESTIÓ PUBLICITARIA S.A. Casp, 21, 2on 08010 Barcelona Tel. 93 301 70 50 Fax: 93 412 58 38 gp@gestio.com Imprimeix: TALLERES GRÁFICOS SOLER S.A. Dipósit legal: B-51.197-2006

www.naturaiaventura.com

Els esports de muntanya son potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions al practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que pateixi qui els practiqui influenciats pel contingut de les seves pagines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

sumari

aventura

EXCURSIONISME: Un passeig pel Neolític

BICICLETA DE MUNTANYA: Per la serra de Collserola

ESQUÍ DE MUNTANYA: Ascens al Pic del Pessons

ESCALADA CLÀSSICA: Entre el cel i el mar

TÈCNICA I SEGURETAT: La brúixola

PREGUNTES I RESPOSTES: Envia’ns els teus dubtes

CALENDARI D'ACTIVITATS: L’agenda del mes

TOT TERRENY: Parc Natural del Ports

MÓN SOSTENIBLE: La revolució verda

MATERIAL: Els folres polars

SALUT I ESPORT: Els cruiximents

VIA FERRADA: A l’ombra del Montsec

NOTÍCIES: L’actualitat del mes

18 5

Un passeig pel neolític català RUTES A PEU

Dolmens i menhirs il·lustren la vida dels nostres avantpassats a l’Empordà

ls dòlmens (“taula de pedra” en bretó) són sepulcres prehistòrics que van servir com a lloc d'enterrament durant un ampli període que, a grans trets, es pot situar entre els anys 4500 i 1500 aC. Aquest període, conegut com Neolític (que significa “pedra nova” i que fa referència al fet de que l'home començava a treballar la pedra), és l'etapa en la que la humanitat va adquirir el coneixement de l'agricultura i la ramaderia. Aquestes activitats van comportar unes noves formes de vida, molt diferents a les paleolítiques, doncs ja no era necessari traslladar-se amunt i avall per tal de seguir els ramats d'ani-

mals salvatges i aprofitar els aliments disponibles segons les estacions. L'aparició de l'agricultura va afavorir el sedentarisme perquè hi havia una necessitat de treballar la terra i de vigilar els conreus. De mica en mica els assentaments es van anar fent més grans i estables i es van formar els primers poblats, que devien consistir en agrupacions de cabanes fetes simplement amb matèries vegetals i fang. En aquest període, a l'Empordà es construïren les primeres tombes megalítiques o dòlmens. Els més freqüents son els anomenats sepulcres de corredor, que consistien en una cambra formada per diverses lloses de gran

grandària amb un corredor d'entrada més baix, fet amb lloses o parets de pedres posades en sec. L'entrada estava sempre orientada al sud, i un monticle de terra i pedres anomenat túmul recobria tot el conjunt. La seva construcció demostra la capacitat que tenien els nostres avantpassats de treballar amb organització i d'aplicar uns determinats coneixements tècnics. Podem afirmar que aquestes edificacions constitueixen la primera manifestació arquitectònica en pedra de la que en tenim constància. Cal remarcar, doncs, la seva importància. A més a més, el fet de construir aquestes grans estructures ens permet pensar que

1 2

natura i aventura

LA CREU D’EN COBERTELLA ÉS EL SEPULCRE DE CORREDOR MÉS GRAN DEL TERRITORI

l'home comença a adquirir una certa consciència de la mort i del que hi pot haver més enllà, doncs a l'interior d'aquestes cambres s'hi van anar dipositant, juntament amb les restes dels difunts, un munt d'ofrenes, d'ornaments, de recipients de ceràmica i d'aliments. La significació religiosa dels megàlits es va mantenir durant mil·lenis, tot i que van anar perdent la seva significació funerària i religiosa originària. En els primers temps del cristianisme l'Església va prohibir el culte, però durant l'Edat Mitjana encara sobrevivien vestigis de les antigues creences. Per aquest motiu, per tal de cristianitzar-los, a la vora d'alguns d'ells es construïren esglésies i ermites o s'hi col·locaren

creus, com és el cas del primer dolmen que ens trobem en el nostre recorregut: el dolmen de la Creu d'en Cobertella, el sepulcre de corredor més gran de Catalunya. Observem les grans lloses de pedra que formen la construcció i que sorprenentment han resistit en un fràgil equilibri el pas del temps. L'accés a la tomba es feia a través d'un passadís, més estret i baix que la cambra, del que ara només en queden dues lloses laterals i una coberta. L'entrada a la cambra està enmarcada per dos muntants que separen clarament el corredor de la cambra funerària, d'uns 12 m2. El que

1-Dolmen del Llit de la Generala del que encara es conserva part del túmul. 2-Menhir de la Casa Cremada. 3-Dolmen de la Creu d’en Cobertella.

3 rutes a peu

RUTES A PEU

ara observem és “l'esquelet” o estructura del que fou la tomba, doncs aquests sepulcres estaven recoberts en el seu exterior per un gran túmul de terra, dels quals n'hi ha restes encara. Al voltant del túmul sovint s'hi clavaven grans pedres marcant el perímetre de la tomba. Aquest anell de contenció del túmul s'anomena cròmlech. Si bé aquesta construcció és realment espectacular, la seva realització estava totalment a l'abast dels nostres avantpassats prehistòrics. Per poder construir una cambra funerària perdurable, enterrada sota un túmul i a la qual es pogués accedir cada vegada que s'enterrés un mort, el sistema més senzill era utilitzar la pedra. Aixecar grans blocs de pedra és una feina que estava a l'abast d'aquelles comunitats prehistòriques. Amb cordes, troncs utilitzats com a palanques i corrons, plataformes de terra i la força dels homes és possible transportar i erigir grans blocs. Per col·locar les grans lloses de coberta d'alguns dòlmens es deuria construir

primer el túmul, perquè formés una rampa inclinada per la qual poder traslladar les lloses. Per evitar que s'ensorressin les pedres laterals, es reompliria la cambra de terra o falcarien les pedres amb troncs, fins que la llosa de coberta era col·locada. Aleshores es podia buidar de nou la cambra. Seguint el nostre recorregut arribem a les runes de l'antic mas de la Casa Cremada. Abans de la crisi de la fil·loxera, el paisatge estava constituït bàsicament per conreus de vinya i, en un segon pla, per pastures. Són d'aquesta època els marges i les cabanes de pastors de pedra seca que decoren les feixes antigament conreades. És interessant destacar la cabana circular amb coberta cònica propera al mas. L'abandonament d'aquests cultius conduí a l'extensió de matollars, els quals han esdevingut permanents gràcies als incendis periòdics. Per aquest motiu, el tipus de vegetació més estès són les brolles i els brucs, comunitats altament adaptades als

natura i aventura

EL MENHIR DE LA CASA CREMADA, TOT UN REFERENT PELS EXCURSIONISTES focs reiterats. Trobarem però, restes d'alzinars i de suredes, cada cop més escasses. A la mateixa època en què s'aixecaren els dòlmens, es començaren a erigir també menhirs, molt més escasos que els primers. El primer que trobem és el menhir de la Casa Cremada. Es tracta d'una gran pedra clavada verticalment al terra, la finalitat de la qual és més difícil de precisar. Alguns investigadors creuen que els menhirs indicarien l'existència d'algun sepulcre megalític proper, un lloc de reunió o simplement una fita territorial. El menhir de Casa Cremada fa 2,40 metres, té secció triangular i és de gneis. Poc després, en una cruïlla trobem les restes en molt mal estat de la Cista de la Casa Cremada. Les cistes eren també tombes megalítiques però, a diferència dels dòlmens, que eren tombes col·lectives i reutilitzables, les cistes eren individuals o per una parella i s'utilitzaven un sol cop. Els difunts s'introduïen per la part superior de la caixa de pedra, que es tapava amb una llosa. Tot el conjunt es tapava posteriorment amb un túmul de pedres.

Seguint el camí trobem una gran pedra i un petit senderó a mà dreta que ens conduirà a unes ruïnes d'una suposada esglesiola alt-medieval amb opus spicatum, (distribució de les pedres de la paret en forma d'espiga). Des d'aquí podem observar un segon menhir de la Casa Cremada. Ens apropem per observar els seus tres metres d'alçada i els 40 cm que fa

LA RUTA PAS A PAS

tant d'amplada com de gruix. És de gneis i presenta una curiosa veta de quars a la cara de migdia.

1-Cista de la Tomba del

Continuem fins trobar dos dòlmens més, el Llit de la Generala, just sota un pi solitari, i el Cap de l'Home, en el punt més alt de la Urbanització Els Grecs. El primer té una característica que el distingeix de tots els

Quarentena.

General. 2-Runes i dolmen de la Creu d’en Cobertella vistes dels del camí del Rec de la

POD

SC EU WW W.N ARRE ATU G AR RAI DE AV E L'IT L PLÀN ENTURA.C IN OM O TRA ERA L, CK RI I PEL EL GPS

Distància: 4 Km Desnivell: 180 m Nivell de dificultat: baix Temps orientatiu: 3h Tipus d'itinerari: circular

Sortim de Roses per la carretera que porta a Cala Montjoi. En el quilòmetre 1,5 hi ha l’aparcament amb un rètol d’informació. Prenem el camí empedrat que puja suaument fins arribar al Mas de la Creu d’en Cobertella i al dolmen (1).Seguim pel camí, que deixa de ser empedrat per circular entre marges de pedra fins les runes del Mas de la Casa Cremada (2). El camí de la dreta ens mena al primer menhir (3).El camí es converteix en senderó, i poc després d’un revolt tancat i descendent a l’esquerra trobem un petit monòlit (4). El camí de la dreta ens porta a les runes de l’esglesiola primer (5) i al segon menhir després (6). Des de el menhir avancem en direcció al mar i prenem la primera cruïlla a la dreta. Aquest camí ens portarà als dolmens del Llit de la Generala i del Cap de l’Home (7). Tornem pel camí que veniem i, un cop passat el dolmen del Lit de la Generala prenem el sender de l’esquerra. Al final d’aquest trobem una cruïlla, que prenem de nou a l’esquerra, en direcció al Puig d’en Marès. Deixem el desviament al Mas Oliva (8) a l’esquerra i el del rec de la Quarentena a la dreta (9) i remuntem cap al Plà de les Gates fins la cruïlla amb l’antic Camí de les Escombraries (10). Seguim per aquest camí en direcció nord fins trobar, en una cruïlla, la Cista de la Tomba del General (11). Prenem l’antic camí que baixa a Cala Montjoi però aviat l’abandonem per remuntar el turó que ens separa del mar i després de contemplar les meravelloses vistes tornem a la cruïlla del Camí de les Escombraries (10). Descendim un xic per prendre el senderó que ressegueix el rec de la Quarentena (9), passem per les dues coves-dolmen i seguim descendint fins el pàrquing.

rutes a peu

RUTES A PEU altres, tant per la seva orientació, com per la seva estructura. És l'únic dolmen que mira cap el nord i la seva coberta té una gran inclinació devers la part posterior. La seva planta forma un trapezi

vestit de llegendes aquestes grandioses construccions relacionant-les amb diables, bruixes, moros o gegants. Fins i tot ha ha hagut qui ha vist suposades influències extraterrestres.

LA TRADICIÓ I LES LLEGENDES POPULARS RELACIONEN AQUESTS MONUMENTS AMB EXTRATERRESTRES

Continuem l'excursió deixant a mà esquerra la vall del mas Oliva fins arribar a la pista de l'antic abocador, resseguint el camí fins arribar a la Cista de la Tomba del General, molt millor conservada que la primera i situada en un indret totalment idíl·lic. D'aquí surt el camí que baixa cap a la Cala Motjoi, que a l'estiu és un formiguer d'un cromatisme esbojarrat on es barregen la gent del país, els estiuejants de la ciutat i els comensals del restaurant el Bulli, un dels més famosos del món.

isòsceles limitat per quatre lloses. En el segon, de caixa rectangular, manca una de les lloses que conformaria la paret nord. La tradició popular que ha arribat fins els nostres dies ha

natura i aventura

Remuntem les suaus pendents del turó per gaudir de les millors vistes del cap de

Norfeu. Quan el temps encara no era temps, el déu grec Orfeu va entonar un bonic càntic en aquesta costa. La melodia era tan encisadora que les muntanyes del Pirineu s'acostaren per escoltar-la millor. Però varen apropar-se tant que perderen l'equilibri i, com a conseqüència de la caiguda, originaren aquesta costa alta i abrupta clivellada de cales, puntes i penyasegats, que des de dalt podem contemplar en tota la seva immensitat.

Cova-dolman del Rec de la Quarantena. BIBLIOGRAFIA Espais Naturals dels països Catalans. Enciclopèdia Catalana Josep del Hoyo i Jaume Orta La prehistòria a Catalunya – Ed barcanova – Assumpta Aragall 27 dolmens monumentals

Baixant pel camí del rec, encara trobarem dues tombes megalítiques més. Aquestes presenten una curiositat que les fa diferents a la resta de les que hem vist al llarg de l'excursió. Utilitzen coves i balmes naturals, de forma que només calia construir el corredor i l'entrada. Són els anomenats paradòlmens o coves-dolmen.

a Catalunya – Ed Farell – Albert Fàbrega Els monuments megalítics – Quaderns de la revista de Girona – J Tarrús, J. Chinchilla Guia del cap de Creus – Triangle Postals –

RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

Collserola: Un gran massís a l'esquena de Barcelona

Barcelona és una de les poques ciutats que tenen el privilegi de tenir un espai natural, com la Serra de Collserola, tant a prop seu. Sovint molts barcelonins viuen indiferents a aquest avantatge i busquen muntanyes llunyanes on gaudir del seu temps lliure. Probablement, la proximitat d'aquesta serralada juga en la seva contra a l'hora de triar-la per planejar una excursió.

oca gent coneix les belles valls que suaument cauen cap el Vallès i que, a part de la seva gran riquesa paisatgística i ecològica, contenen també restes arquitectòniques de gran valor cultural i patrimonial. La gran varietat d'espècies animals i vegetals típicament mediterrànies que hi trobem, fan que Collserola sigui un paratge natural d'una important biodiversitat ecològica.

natura i aventura

El massís, amb una superfície de 11.100 hectàrees, es troba delimitat al nord per la vall del riu Besós, al sud per la vall del Llobregat i transversalment separa la depressió del Vallès i el pla de Barcelona. Juntament amb el Massís de Begur, les Gavarres, el Montnegre, la Serra de Marina, el Corredor i el Garraf, constitueix la serralada Litoral Catalana. Aquesta serralada, la depressió litoral i la serralada prelitoral formen les Serralades

costaneres Catalanes, que amb més de 300 quilòmetres ressegueixen el mar Mediterrani des de la desembocadura del riu Ter fins a la Plana de Castelló. Collserola té el seu punt més

COLLSEROLA TÉ EL SEU PUNT MÉS ALT AL TIBIDABO, AMB UNA ALÇADA DE 512 METRES alt al Tibidabo, amb una alçada de 512 metres per sobre del nivell del mar, i és fàcilment identificable pel fet de tenir al seu capdamunt el temple del Sagrat Cor i el Parc d'Atraccions del Tibidabo, dos excel·lents i populars miradors de la ciutat de Barcelona. La fesomia del cim ha variat notablement des que l'any

1900 es començaren a edificar totes les construccions que avui hi trobem. Cal afegir, a les dues anteriorment mencionades, el tramvia Blau i el funicular. Posteriorment, i ja molt més a prop en el temps, es va construir la Torre de Comunicacions de Collserola, completant la imatge que actualment té el cim. El nom de Tibidabo té una procedència bíblica i és la unió de dues paraules llatines tibi i dabo (que significa “et donaré”). Originàriament, segons la documentació medieval, el cim del Tibidabo era anomenat Puig Aguilar però, com molts altres noms de la zona, els monjos de la

Vall d'Hebron els rebatejaren amb noms bíblics i evangèlics. Una llegenda relacionada amb la procedència del nom la trobem en una adaptació d'un passatge bíblic:

1-La Torre de Comunicacions va canviar totalment l’skyline de Collserola. 2-El Tibidabo és un excelent mirador de Barcelona.

“Abans de lliurar-se el Diable al mal, junt amb nostre senyor voltaren per la terra. Un dia van passar pel cim de la muntanya de què parlem i restaren admirats el gemat planell que a llurs peus s'estenia. Nostre Senyor parlà així al Diable: -En aquest planell, s'hi estendrà una gran ciutat. I tu, què t'estimes més? el domini d'aquesta ciutat o la glòria del cel?- el domini d'aquesta ciutat,replicà el Diable. I Déu digué: tibi dabo.-, que significa “te

3-Ermita de Sant Medir.

rutes en bicicleta de muntanya

RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

la dono”. D'ací el nom de la muntanya i el qualificatiu de la ciutat del Diable aplicat a Barcelona”. La nostra pedalada ens portarà en aquesta ocasió des de l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat del baixador de Vallvidrera fins al cim

del Tibidabo. Després resseguirem la riera de Sant Medir fins arribar a la masia Can Borrell, bon lloc per poder fer una aturada i gaudir d'un bon àpat per recuperar forces i poder afrontar l'última part del recorregut fins a l'estació de Cerdanyola. En cas de que

imatges cedides per la família Mestre-Soto

Espectacular imatge del Casino de la Rabassada, inaugurat durant els primers anys del segle XX, juntament amb una imatge del que resta del mateix cent anys després.

natura i aventura

preferim fer un itinerari més llarg, proposem una variant que remunta la vall de Sant Iscle, fins a molt a prop del Forat del Vent, des d'on, deixant-nos caure, arribarem a prop del cementiri d'Horta, ja a la ciutat de Barcelona. El municipi de Vallvidrera (punt d'inici del nostre itinerari) fou, fins finals del segle XIX, un grup de masos disseminats dedicats a l'explotació del bosc, la caça i l'agricultura. Actualment els masos i les antigues torres senyorials es barregen amb les cases baixes que es varen construir durant l'època de la postguerra. En front de l'antiga ermita de Vallvidrera trobem la masia de Vil·la Joana. A principis de segle el seu propietari fou l'antic batlle de Sarrià, Ramon Miralles. Actualment és propietat de l'ajuntament i ha estat reconvertida en una casa museu dedicada a la memòria del poeta català Jacint Verdaguer. En aquesta casa senyorial Ramon Miralles acollí al seu amic Jacint Verdaguer durant els darrers dies de la seva vida. El famós poeta, després d'emmalaltir de tuberculosi, es va traslladar a Vil·la Joana per tal de fer repòs i guarir-se de la seva afecció. Malauradament no fou així i morí a Vil·la Joana el 10 de Juny de 1902 desprès d'una llarga agonia.

EL MASSÍS, AMB UNA SUPERFÍCIE DE 11.100 HECTÀREES, ES TROBA DELIMITAT AL NORD PER LA VALL DEL RIU BESÓS, AL SUD PER LA VALL DEL LLOBREGAT I DE FORMA TRANSVERSAL SEPARA LA DEPRESSIÓ DEL VALLÈS I EL PLA DE BARCELONA A Collserola hi ha també ruïnes amb un passat interessant i misteriós. Amb el canvi del segle, Barcelona viu una època d'esplendor econòmic i la ciutat creix vertiginosament. Dins de la burgesia es creen grans fortunes que veuen en l'espai de Collserola l'indret ideal per edificar espais d'oci i d'esbarjo per l'alta societat barcelonina. Així neix el centre lúdic del Casino de

EU DE POD EGAR A.COM R UR CAR AIAVENT L, S E D ATUR NO EL W.N PLÀ I I WW EL ERAR GPS EL IN L'IT ACK P R T

l'Arrabassada que tingué un cost de construcció de 2.5 milions de pessetes. En la premsa de l'època s'anunciava com: "....Casino particular. Juegos varios. Restaurante de lujo. Servicios a la gran Carta. Chef de París. Conciertos por la Orquesta Tziganes. Atracciones Americanas. Scenic Railway. Cake Walk. Rowling alleys. Entrada 0'50 con derecho a elegir, hospedaje desde 8 pesetas sin desayuno,...". Les ruïnes d'aquesta construcció les podem trobar a la carretera de l'Arrabassada, a prop d'on prenem el desviament cap a Sant Medir i Can Borrell. Actualment la vegetació cobreix pràcticament tots els vestigis del que anys enrere fou un dels llocs amb més glamour de la Barcelona de principis de segle. En aquest casino, milionaris engrescats amb el joc varen perdre tot el seu patrimoni i hi ha històries negres que conten l'existència d'una sala on els jugadors arruïnats podien arribar a la fi dels seus dies.

Imatge cedida per l'Editorial ALPINA

FITXA TÈCNICA: Quilòmetres: 24,5 km Desnivell acumulat: 400 m. Ciclabilitat: 99%. Dificultat: itinerari sencer:mitjana. Punts d'aigua i menjar: moltes fonts al llarg del recorregut. Època recomanable: tot l'any. Horari: 3 a 4 hores. Cartografia: mapa 1:25.000 Serra de Collserola. Editorial Alpina.

En el nostre descens cap a Can Borrell trobem l'ermita de Sant Medir, capella dedicada al patró de la vila de Sant Cugat. El 3 de març, dia de la celebració de la festivitat de Sant Medir, el temple acull un

rutes en bicicleta de muntanya

Les darreres rampes Parc d’Atraccions del Tibidabo són les més exi-

RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

gents de l’itinerari

BIBLIOGRAFIA Excursió llegendaria pel pla de Barcelona. Joan Amades. Edicions El Médol.

aplec que arriba en peregrinació des de la plaça del monestir de Sant Cugat. Des de principis de segle també s'hi afegiren colles dels dis-

EN EL NOSTRE DESCENS CAP A CAN BORRELL TROBEM L'ERMITA DE SANT MEDIR trictes de Gràcia, Sarrià i Sants-Montjuïc de Barcelona. En el seu recorregut d'anada i tornada a Sant Medir, els Romeus, a cavall i amb carruatges, llencen tones de caramels mentre els músics acompanyen la comitiva engrescant l'ambient. L'origen del pelegrinatge prové de la

natura i aventura

promesa que un forner veí del barri de Gràcia va fer a Sant Medir. Aquest devot del Sant, va prometre que si guaria la seva malmesa salut aniria cada 3 de març des de Gràcia fins a Sant Medir a cavall tocant un sac de gemecs. El forner, que es deia Josep Vidal i Granés, va complir per primer cop la seva promesa l'any 1830 a la que posteriorment s'hi afegiren amics i familiars creant la primera colla. Amb el pas dels anys el nombre de colles va anar augmentant progressivament i a l'any 1853 el diari de Barcelona del dia 4 de març feia ressò de l'aplec que havia aconseguit reunir vora tres-centes persones.

LA CURIOSITAT

avans de l’arribada al

ossèn Cinto morí el 1902 a Vila Joana, Vallvidrera. Feia 57 anys que havia nascut al petit poble de Folgueroles. El patriota romàntic del canigó, el poeta de Catalunya, el gegant català morí de tuberculosi exiliat del món de fora. La seva vida fou la èpica rèplica dels poemes que escrigué per refugiar-se de l'infern que l'envoltava. Morí malalt d'enyorança pel paradís perdut, convulsat com ho estava la Catalunya que canviava i es transformava i que tant s'estimava. Morí al descobrir que la innocència no tornaria. Havia recuperat la dignitat robada suspès “a divinis”, però mai recuperaria la salut perduda en tan àrdua lluita. El poeta dels Catalans fou un proscrit que s'arrossegà fugint de la Gleva envoltat per la nit més fosca dels dies més foscs. Aquella nit deixà enrere la calumnia i la injustícia d'aquells que no comprenien la seva devoció, la seva humilitat, la seva promesa acomplida.

El Virolai, el Canigó, l'Emigrant entre d'altres, enriquien els cançoners dels pobles mentre la ciutat crispada cremava. Revoltes liberals, ànima convulsa. “Exorcismus in Satanam”, predicà Lleó XIII, i el franciscà dedicà els seus esforços a lluitar contra el diable. Europa s'agitava, els cors eren sacsejats per temps incomprensibles i les ànimes restaven buides i posseïdes pel mal. Verdaguer morí allunyat de tothom a Vila Joana. El seu enterrament fou, però, multitudinari. El poble donava així constància que la seva caritat, la seva poesia, el seu sentiment, la seva passió per la vida havien arrelat ferm al cor dels catalans. Aquell dia fosc, plujós i fred ens deixà l'exiliat de Vallvidrera, el proscrit de la Gleva, l'heroi de l'Atlàntida.

Esquí de muntanya: ESQUI DE MUNTANYA

Ascens al pic de Pessons

l pic de Pessons, anomenat de Gargantillar en la toponímia Andorrana, es troba situat a la capçalera de riu Valira d'Orient. Juntament amb el pic de Montmalús i el de Ribuls són els cims més representatius del magnífic circ dels Pessons que podrem veure davant nostre durant tot el recorregut. Tot i que la primera part de la ruta transcorre per dins de

l'estació d'esquí de Grau Roig, a partir del llac dels Pessons ens endinsarem per un zona d'estanys glacials de gran bellesa i ens allunyarem progressivament dels remuntadors i de les pistes. Des de que l'any 1957 es va inaugurar, l'estació d'esquí de Grau Roig, no ha deixat créixer. Si anys enrere només ocupava les neus del pic d'Envalira actualment s'apropa molt a tots els pics abans mencionats.

ITINERARI: Iniciarem el nostre itinerari a l'aparcament inferior de l'estació d'esquí. Des d'aquí remuntarem en direcció sud-oest per l'esquerra del telecadira de Cubil fins a enllaçar amb la pista que ens portarà al llac dels Pessons. Aquesta pista, que seguirem cap a l'esquerra, surt just quan la pista per la que pugem accentua la seva inclinació. Deixarem a la dreta el Refugi Vell i creuarem el llac pel centre si las condicions són òptimes. Seguirem en direcció sudoest per la vall de més a l'esquerra fins arribar a l'estany dels Cap dels Pessons. Davant nostre ja veiem el pic i a la dreta, en direcció oest, la collada dels Pessons cap on ens

natura i aventura

POD

SC EU WW W.N ARRE ATU G AR RAI DE AV E L'IT L PLÀN ENTURA.C IN OM O

hem de dirigir. Depenent de l'estat de la neu i del nostre nivell d'esquí haurem de decidir si deixar els esquís al peu de la collada o a dalt, un cop remuntada. Tant si hem remuntat amb grampons o amb esquís, l'ús dels grampons i el piolet seran indispensables per arribar al cim. L'última part de l'ascensió transcorre per una carena sense cap tipus de dificultat fins al pic de Pessons, des d'on podrem gaudir d'unes grans panoràmiques de les muntanyes andorranes.

TRA ERA L, CK RI I PEL EL GPS

DESCENS: El nostre descens serà pel mateix lloc per on hem pujat. Si elegim bé el traçat ens estalviarem haver de remar. ACCÉS: Haurem de arribar a Grau Roig a traves de la carretera que va cap al Pas de la Casa. Just abans d’iniciar el port d'Envalira ens desviarem cap a l'estació d'esquí de Grau Roig. PUNT D'INICI: aparcament inferior de l’estació d'esquí de Grau Roig. Quan accedim a l'estació creuarem el riu dels Collels i buscarem el aparcament de més a la dreta.

Imatge cedida per l'Editorial ALPINA

FITXA TÈCNICA: Desnivell: 814m. Horari: 2:30 a 3 hores. Descens: 1 a 1:30. Orientació: nord,est.

Mapa: mapa 1:25.000. Andorra. Editorial Alpina. Perills: possible risc d'allaus a la pala d'abans de la collada. Material: material d'esquí més grampons i piolet.

ESCALADA CLÀSSICA

Via Chani: entre el cel i el mar

n estil o metodologia esdevé anomenat “clàssic” quan es tracta d'una norma anterior que ha estat substituïda per una nova tendència. En el cas que ens ocupa, va ser l'aparició dels trepants i les xapes el que va afavorir l'aparició d'un nou model d'escalada, l'escalada esportiva. Aquesta és la

U 20

natura i aventura

gran diferència entre ambdues tendències: l'escalada esportiva es practica en vies generosament equipades amb ancoratges fixos, mentre que en l'escalada clàssica l'absència d'aquestes fixacions fan que sigui el propi escalador qui hagi d'anar equipant la via a mesura que progressa. La via que avui proposem és una bonica variant de la Via

Chani i és un itinerari perfecte per iniciar-se en l'escalada clàssica. Tot i que està pràcticament equipat amb ancoratges, encara que molt deteriorats, aquest itinerari permet trobar molts punts per auto protegirnos utilitzant ponts de roca, empotradors i friends i practicar així, aquest tipus de progressió. La Via Chani és un recorregut sensacional que recorre el

penyal de la Falconera, des de pocs metres sobre el nivell del mar fins el punt més alt del penya-segat. Si l'ascens és espectacular, no menys impressionant és l'accés al peu de via, doncs per arribarhi haurem de descendir per un avenc fins a un enorme finestral de roca que en forma de balconada ens abocarà sobre les onades.

ACCÉS: el pàrquing es troba a prop del quilòmetre 27 de la carretera de Castelldefels a Sitges, al costat de l'antic heliport de la Creu Roja. Només es pot entrar a l'aparcament si anem direcció Barcelona, per tant, si conduïm direcció sud haurem de donar la volta uns quilòmetres més endavant.

APROXIMACIÓ: un senderó baixa pel costat de l'heliport fins a un collet. Aquí hi ha una cruïlla. El camí de la dreta baixa cap al sector d'escalada del Pas de la Mala Dóna i el de l'esquerra cap a les canteres. Nosaltres seguirem rectes remuntant el penyal fins que el camí s'estreta i gira cap a la dreta, en direcció al mar. Un pi singular ens indica la direcció i el punt on muntarem el ràpel. El primer ràpel, d'uns 25 metres ens mena a la boca superior de l'Avenc de la Falconera i un segon ràpel, per l'interior de l'avenc, ens conduirà a l'esmentada balconada (50 metres). Una rampa de sorra ens permetrà abocar-nos sobre el mar al costat esquerra del finestral des d'on, mitjançant un passamà i una grimpada descendent (III), arribarem a un petit relleix força aeri on comença la via.

1r Ascens: Es desconeix. Equipaments: Burils i claus rovellats. Reunions equipades. Xapes al segon llarg. Dificultat: VRecorregut: 140 mts Material: Casc, cintes llargues, empotradors, cordinos pel pont de roca, material per muntar les reunions.

DESCRIPCIÓ: el primer llarg recorre una feixa inclinada, amb un pas al mig molt aeri que ens farà sentir els batecs de les onades sota nostre. Un pont de roca ens permet protegir-nos abans d'intentar el pas. De nou sobre la feixes arribem a un bloc de pedra penjat al bell mig del penya-segat, on muntarem la primera reunió (V- ). El segon llarg comença molt vertical. Aprofiteu per girar-vos i contemplar el llençol de plata que s'estén fins a l'infinit. La vegetació ens farà derivar cap a la dreta, fins arribar a un diedre que superarem per la placa de la dreta (burils). Seguim per una feixa fins un bloc de pedra que superem per sobre i entrem a una canal un pel terrosa que ens porta fins la segona reunió (IV + ). En aquest llarg és recomanable l'ús de cintes llargues per evitar fregaments excessius de la corda. Grimpem una mica (III) per acomodar-nos en una gran terrassa i començar el tercer llarg, que segueix una gran fissura pel costat dret de la paret que tenim al davant i que ens duu a una nova terrassa on muntem la tercera reunió (IV + ). Només ens queda resseguir la línia de burils que recorre el centre de la placa d'aquest darrer llarg per arribar a un bonic balcó natural (IV). Una curta grimpada ens permet arribar dalt de tot (III). RETORN: un senderó a mà dreta ens conduirà al coll primer i al cotxe després.

escalada clàssica 21

Orientació: TÈCNICA I SEGURETAT

la brúixola

L'origen de la brúixola és incert, encara que la teoria més acceptada és que la inventaren els xinesos, doncs ja parlaven d'un objecte similar l'any 83 dC. Va ser introduïda a Europa pels àrabs a través dels països mediterranis. La brúixola és un imant suspès pel seu centre de gravetat que gira horitzontalment de la forma més lliure possible, de manera que adopta una determinada posició en funció del camp magnètic al que està sotmesa. Així, davant l'absència d'altres camps magnètics, s'orientarà segons el camp magnètic terrestre i ens assenyalarà el nord magnètic. La Terra és un gran imant amb les línies de camp orientades paral·lelament de nord a sud, i és aquest camp el que orienta l'agulla de la brúixola en

(i a vegades fins i tot amb lupa), el limbe mòbil

la seva direcció.

(caixa circular giratòria on s'allotja l'agulla) graduat

Com que l'eix de la terra té certa inclinació, el nord

de 0 a 360 graus, la fletxa de direcció (dibuixada

magnètic i el nord geogràfic no coincideixen en el

sobre l'eix longitudinal i que utilitzarem per traçar

mateix punt. L'angle que formen el nord magnètic i el nord geogràfic rep el nom de declinació magnètica. Aquesta desviació l'hauríem de corregir al utilitzar la brúixola; però en les nostres latituds, com és un angle molt petit i les brúixoles que utilitzem no tenen la precisió suficient per a aplicar-hi aquesta correcció, no la tenim en compte i utilitzem indistintament qualsevol dels dos nords com un de sol. A més a més, en la muntanya la brúixola s'utilitza fonamentalment per orientar correctament el mapa i buscar punts de referència, pel que tampoc importa la declinació magnètica. Tot i que el fonamental és l'agulla imantada i la seva llibertat de moviment, a la muntanya necessitem una brúixola amb certes característiques: transparent (ens permet llegir el mapa), amb escales a les vores

natura i aventura

els rumbs) i la fletxa nord (dibuixada a l'interior del limbe i que utilitzarem com a referència en planells per definir rumbs). A l'hora d'anar a la muntanya a part de la brúixola sempre hem de dur un mapa de la zona, ja que és fonamental la interrelació entre el mapa i la brúixola a l'hora de poder orientar-nos. Orientar-se significa saber en tot moment on estem, saber identificar el territori que ens envolta i seleccionar el millor camí per arribar al lloc de destí. Per utilitzar un mapa en la muntanya, ja sigui per conèixer la nostra posició o per identificar algun element, ha d'estar correctament orientat. És a dir, la part superior del mapa ha d'apuntar cap al nord, d'aquesta manera és més fàcil veure reflectida la realitat en el mapa. La manera més fàcil d'orientar el mapa cap al nord és situar-lo paral·lel a la direcció que ens marca l'agulla de la brúixola. Un cop orientat el mapa es senzill trobar punts de referència. (veure quadre) El que fem és simplement marcar l'angle que formen la direcció que volem seguir amb el nord del mapa i després l'hem transportat a la realitat fent-lo coincidir amb el nord magnètic.

1. Un cop trobat el punt cap a on volem dirigir-nos, i coneixent el lloc on ens trobem, haurem de traçar el rumb a seguir amb la brúixola. Per fer-ho posem la brúixola sobre el mapa (que no cal que estigui orientat) de forma que el lateral de la brúixola uneixi la nostra posició amb el lloc on ens volem dirigir. En l'exemple volem anar del punt 15 al 16.

2. Girem el limbe mòbil de la brúixola per fer-lo coincidir amb el nord del mapa. Per aquesta tasca ens ajudaran les línies auxiliars del limbe.

3. Ens separem del mapa i, amb la brúixola plana sobre la mà ens anem girant fins que fem coincidir l'agulla magnètica amb la fletxa nord del limbe. En aquest moment la fletxa de direcció de la brúixola ens indica la direcció a seguir

tècnica i seguretat

❚Mariana Walter

¡Por fin una revista de montaña apta para todos los públicos! Las revistas que había visto hasta ahora muestran unas fotos y unas travesías espectaculares sí, pero sólo son practicables por unos pocos montañeros "de élite". El nivel medio de las actividades propuestas (ni muy complejo ni "simplemente de paseo"), la variedad de las mismas (escalada, bici, ferratas, barrancos...), el detalle aportado (a prueba de "torpes") y con propuestas que podemos encontrar muy cerca de casa, acaban de catalogar esta revista, pionera en su género, en el número 1 de mi ranking personal.

PREGUNTES I RESPOSTES

DIGUES LA TEVA Muy buena la revista! Para aquellos que no nacimos en Catalunya y nos gusta la montaña resulta muy útil tener algunas pistas sobre los secretos y oportunidades que presenta la región. Si supieran las distancias que hay que recorrer en otros sitios del mundo para iniciar una buena caminata o escalar una buena cima! Como sugerencia, sería muy enriquecedor poder leer en su revista relatos sobre experiencias montañesas en otras zonas del mundo. Pero sobre todo, felicitaciones y adelante!!

❚Quin manteniment hauria de fer a les meves botes de muntanya per tal de allargar la seva vida? Després d'utilitzar-les les hauríem de deixar ventilant-se per que es puguin assecar bé. També es convenient treure les plantilles i deixar-les assecar en un lloc on no hi toqui el sol. Mai les posarem al costat del foc o a prop d'alguna escalfor molt intensa. ❚Tinc un sac que no abriga gaire i m'agradaria saber si la capacitat tèrmica d'un sac millora amb una funda de bivac? La utilització d'una funda de bivac pot fer millorar dos o tres graus centígrads la temperatura del sac. També hem de tenir en compte que ens aïllarà del vent i de la humitat de l'ambient. En cas de que estiguem fent una travessa d'estiu una manta tèrmica podria fer la mateixa funció que una funda. ❚Quins avantatges té el fet de caminar amb bastons?

❚Eduardo Lora-Tamayo

Ens servirà de recolzament en pendents molt pronunciades, tant en les pujades com en les baixades. Durant les baixades ens ajudaran a protegir les articulacions del genolls. Si estem fent una travessa i trobem neu ens seran molt útils per mantenir l'equilibri.

Envia les teves cartes a l’adreça de correu electrònic:

digueslateva@naturaiaventura.com

preguntesirespostes@naturaiaventura.com

Enhorabuena y ¡GRACIAS!

natura i aventura

CALENDARI

Catalunya i Andorra

FIRES I CONGRESSOS 20/1 Audiovisual d'escalada a l'Himàlaia Indi 20/2 Mostra de fotografia i audiovisual de Muntanya

Grup excursionista de la Cerdanya Barcelona www.farinera.org

BICICLETA DE MUNTANYA 14/1 XIV Hivernal del Bages 21/1 10ª Btt d’Hivern 28/1 Excursió en Btt Plà de l’Estany 28/1 Gran Premi BTT La Selva

Sant Pedor Sant Genís de Palafolls Figueres Sta Coloma de Farners

www.hivernaldelbages.com www.catbike.net www.cexcursionistaempordanes.org 972 877 523 - 619 205 200

La Molina Certascan

DUATLÓ / RAIDS 14/1 Crononiu La Molina 4/2 Trofeu Sergi R. Escalera 11/2 Poca Traça 3/3 Cronoescalada Soldeu

Soldeu (Andorra)

www.aemuntanya.net www.agrupe.org www.ceolot.org www.sec.4t.com

CURSES D'ORIENTACIÓ 14/1 Circuit Oros Plà dels Capellans 21/1 Popular parc de Barcelona

Mataró Barcelona

http://oros.orientacio.org www.clubcoc.org

RAQUETES DE NEU 14/1 Ascensió al Pic de Mont Roig (2.864 m) 28/1 Ascenció al Taga (2035m) MARXES I CAMINADES 14/1 Cicle d'excursions i descoberta de la natura 2006 21/1 Excursió per conèixer l'Albera 11/2 Cicle d'excursions i descoberta de la natura 2006 25/2 Excursió als Penya Segats de Punta Prima CONCURSOS FOTOGRAFIA I LITERATURA DE MUNTANYA 28/2 Concurs de Narrativa de Muntanya Narcís Puigdevall

www.gruplaclau.org www.gruplaclau.or

Cingles de Bertí Portbou Ribera de l'Ebre Alt Empordà

www.aemuntanya.net www.cexcursionistaempordanes.org www.aemuntanya.net www.aemuntanya.net

lacolla@girona.com

Si organitzes alguna activitat i vols que te la publiquem envia la informació a info@naturaiaventura.com

En Tot Terreny pel Parc Natural dels Ports: RUTES EN TOT TERRENY

un dels espais naturals més significatius i ben conservats de Catalunya, on es fonen Catalunya, València i Aragó

'any 1898 Picasso arriba a Horta de Sant Joan convidat pel seu amic Manel Pallarès per intentar curar-se de l'escarlatina. Durant uns mesos, des de final de juny de 1898 fins el febrer de 1899, viu de ple l'ambient rural de la contrada: amb el seu amic visiten la muntanya de Santa Bàrbara primer i s'endinsen als Ports després. Prop del Mas de Quiquet troben una petita balma on acampen uns dies i es dediquen a contemplar el paissatge i a pintar. Una novedosa sensació de llibertat envaeix els seus cors i, lluny de l'academicisme de les classes, pinten i creen lliurement com mai havien fet abans. Es dieu que el millor record que et pots endur d'un lloc és la lluminositat, el cromatisme i els contrastos d'un paisatge. Segur que aquesta excursió pels Ports d'Horta no us deixarà indiferents, sobretot si la realitzeu a la tardor, quan els colors són més vius i els contrastos més exagerats, i així potser, com digué Picasso una vegada, aprengueu aquí tot allò que sou. Horta de Sant Joan és un poble de caràcter medieval situat a la comarca de la Terra Alta, als peus del Parc Natural dels Ports. El seu nucli antic està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de

natura i aventura

Conjunt Històric, per la Generalitat de Catalunya. La seva visita és indispensable per entendre les formes que inspiraren el cubisme de Picasso: carrers estrets i tortuosos amb cases amuntegades conformant angles, volums i aristes del tot inverosímils. A dos quilòmetres del poble, al peu de la muntanya de Santa Bàrbara, hi ha el convent de Nostra Senyora dels Àngels, més conegut com Convent de Sant Salvador. L'any 1177 el poble i el terme, que comprenia els pobles dels voltants, foren donats pel Rei a perpetuïtat a l'Ordre del temple, que fundaren l'església i que és el principal monument religiós de l'Ordre que es conserva a Catalunya. El 1317, un cop abolida l'Ordre dels Templers, els seus béns passaren a mans de l'ordre militar dels Hospitalers, que s'instalaren i construïren la portalada i l'atri d'entrada. El Santuari, però, rep el nom de Sant Salvador degut al llec franciscà Salvador Pladevall, fill de Santa Coloma de Farners. Aquest religiós va ser enviat a Horta, davant la fama dels seus miracles, pensant que aquí, desconegut i allunyat dels nuclis urbans, la gent s'oblidaria d'ell, però no va ser així, i al poc temps el poble es veié envaït per nombrosos fidels que cercaven la miraculosa curació de les seves malalties. De la part del darrera del Convent surt un caminet pla que arriba fins a la cova on Sant Salvador es retirava de tant en tant a meditar i on podem trobar una imatge escultòrica del propi Sant. Aprop hi trobarem la font d'aigua miraculosa que el Sant va fer brollar amb tres cops del seu cordó. A partir

L’EXCURSIÓ PELS PORTS D'HORTA NO US DEIXARÀ INDIFERENTS, SOBRETOT SI LA REALITZEU A LA TARDOR ON ELS COLORS SON MÉS VIUS I ELS CONTRASTOS MÉS EXAGERATS I AIXÍ POTSER, COM DIGUÉ PICASSO UN COP, APRENGUEU AQUÍ TOT ALLÒ QUE SOU d'aquí, el sender s'enfila fins l'ermita de Santa Bàrbara i la creu del cim, a 750m. sobre el nivell del mar. Horta de Sant Joan és la principal entrada al Parc Natural dels Ports pel nord. Els Ports són un massís muntanyós a cavall entre el sistema mediterrani català i el sistema ibèric, una fita gegantina que marca el punt on es fonen Catalunya, València i Aragó. El seu relleu és molt abrupte, com si en un passat molt llunyà hagués caigut del cel trencant-se en infinitat d'enormes fragments enmig dels quals destaquen els conglomerats erosionats de les Roques de Benet. En el nostre itinerari ens hi aproparem tant que sentirem com la verticalitat de les seves parets i la magestuositat de les seves siluetes colossals ens enpetiteixen a mesura que ens omplim d'admiració per les capritxoses formes que el vent, el temps i l'aigua moldejaren. Respectant les èpoques de nidificació, aquest

1-Les Roques de Benet. 2-La muntanya de Santa Bàrbara vetlla des dels temps inmemoriables la vila d’Horta de Sant Joan.

rutes en tot terreny 29

RUTES EN TOT TERRENY

és un bon indret per practicar l'escalada. Si ens aturem una estona en silenci, podrem observar el planejar circular d'algun voltor o l'elegància d'alguna àliga daurada. I si tenim sort veurem apropar-se alguna cabra salvatge que amb els seus gentils moviments ens deixarà del tot embadalits. Seguirem el recoregut fins que el camí s'acabi. Un senderó ens aproparà a la font d'en Gironet, un preciós racó om podrem refrescar-nos amb l'aigua més pura i cristal·lina que davalla pel cor dels Ports. La natura no deixarà mai de sorprendre'ns. Tornant a la pista asfaltada arribarem al mas de La Franqueta, una zona d'acampada on podrem descansar de cotxe i realitzar qualsevol de les curtes excursions que surten des d'aquest punt. Si teniu temps apropeu-vos a la Coveta dels Ullals de Morago, també cone-

TORNANT A LA PISTA ASFALTADA ARRIBAREM AL MAS DE LA FRANQUETA, UNA ZONA D'ACAMPADA ON PODREM DESCANSAR DE COTXE I REALITZAR QUALSEVOL DE LES CURTES EXCURSIONS QUE DES D'AQUÍ ES PROPOSEN guda amb el nom de Cova de Picasso, on l'artista va instalars'hi un temps. És una excursió de poc més d'una hora que ens aproparà també als Estrets d'Arnès, un bonic engorjat que farà les delícies dels més aventurers i convidarà als més agosarats a un bany ben refrescant dins les seves excavades gorgues. El Convent de Sant Sebastià és el monument més important de l’Ordre del Temple a Catalunya

Els Ports són un dels espais naturals més significatius i ben conservats de Catalunya. Ha estat declarat Parc Natural per conservar-ne la importància geològica, biològica i paisatgística, així com els valors culturals de la gent que hi viu i que hi treballa. Per tant: - REPECTEU LÉNTORN - ATENEU LES INDICACIONS DELS AGENTS RURALS - TINGUEU CURA DE LES INFRAESTRUCTURES I ELS EQUIPAMENTS - NO ENCENGUEU FOC - CIRCULEU PELS SENDERS SENYALITZATS - NO ESPANTEU ELS ANIMALS SALVATGES - NO COLLIU PLANTES - RESPECTEU LES PROPIETATS PRIVADES - NO ENTREU ALS TERRENYS TANCATS NI CIRCULEU PER CAMINS SENYALITZATS COM A PROPIETAT PRIVADA TINGUEU CURA AMB ELS BRAUS - RECORDEU QUE LES ACTIVITATS QUE ES PODEN REALITZAR A LÍNTERIOR DEL PARC ESTAN REGULADES - ABANS DÉNTRAR AL PARC INFORMEU-VOS ALS CENTRES DÍNFORMACIÓ.

natura i aventura

MATERIAL

Què cal saber del folres polars ? Els folres polars van tenir, des de la seva aparició a finals dels anys 70, una vinculació molt directa amb les activitats de muntanya. Actualment però, el seu ús s'ha popularitzat molt i és utilitzat com abric no només pels muntanyencs. Avui en dia el folre polar és un element comú en la vestimenta de gairebé tots els excursionistes. La confecció d'uns dissenys més atractius, la seva polivalència i una gran varietat de models on escollir ha fet que s'hagi convertit en una peça de roba molt utilitzada. Això, juntament amb l'increment de practicants de muntanya, ha tingut un paper clau en el creixement i la consolidació del producte. L'augment de les vendes i la gran competència existent entre els fabricants ha provocat que les prestacions que ofereixen els folres siguin cada cop millors i que constantment sorgeixin innovacions tecnològiques i de disseny encaminades a millorar el producte.

La funció del folre polar és la de retenir la calor generada pel nostre cos aïllant-nos del fred exterior. La seva capacitat tèrmica juntament amb un alt nivell de transpirabilitat, fan d'aquesta una peça idònia per anar a la muntanya. Una bona transpirabilitat té una especial rellevància en activitats físiques on el nostre cos sui, ja que el vapor del suor que no s'evacuï a l'exterior podria condensar-se i deixar-nos xops per dintre. Per contra aquesta qualitat és alhora un defecte, ja que quant hi ha vent la capacitat tèrmica del folre es pot veure reduïda notablement si no es combina amb un altre capa impermeable al vent. Amb la intenció de contrarestar aquest fet els fabricants varen crear uns folres amb unes membranes que impedien el pas del vent (windstopper). Amb aquesta innovació el problema del vent és va solucionar però per contra, com en tota peça amb propietats impermeables, es va veure disminuïda la seva transpirabilitat

de la jaqueta i hauria de ser escollit en funció del ús que li volem donar.

Durant anys la llana fou considerada un dels millors aïllant tèrmics que existien però amb la evolució dels teixits i l' arribada de les fibres artificials, la llana i altres teixits naturals com el cotó, varen ser substituïts pel polièster i per el polipropilè. En muntanya les fibres naturals són poc recomanables perquè quan es mullen incrementen el seu pes i disminueixen la seva capacitat calorífica.

Cal tenir en compte que la utilització d'un folre gruixut pot ser una mala elecció si hem d'anar a un indret on no hi faci un fred rigorós. El fet de portar únicament una capa tèrmica ens limitarà molt a l'hora d'adaptar la nostra vestimenta a la necessitat de cada moment. El folre gruixut ens proporcionaria més calor però també transpiraria menys. En una activitat on hi hagi un treball físic és preferible combinar dos folres més prims i utilitzar-los en funció de les nostres necessitats.

Les fibres artificials presenten molts avantatges enfront de les naturals: absorbeixen poc la humitat, s'assequen ràpidament, són més lleugeres, tenen una millor capacitat tèrmica i no absorbeixen tant la olor de la suor. Aquestes qualitats van unides a un fàcil manteniment, ja que es poden rentar a la rentadora sense problemes. El polièster i algunes fibres derivades constitueixen majoritàriament la base tèxtil en la fabricació dels folres polars. Aquesta fibra té una propietat hidròfuga (no permet que l'aigua s'acumuli entre el teixit) que fa que malgrat es mulli, es segueixi mantenint l'aire calent que hi ha entre el cos i el folre. La combinació amb altres tipus de fibres ( lycra, cotó, nylon.) li pot donar unes propietats que el polièster per si sol no té (elasticitat, adaptabilitat, volum...). Al mercat podem trobar tot tipus de roba confeccionada amb aquest teixit: jaquetes, pantalons, gorres, peücs...nosaltres ens centrarem en les jaquetes. Podeu classificar els folres en funció del seu gruix, que va directament relacionada amb la seva capacitat d'aïllament. El gramatge també determinarà el pes i el volum

natura i aventura

Trobem els folres prims (des de 140g/m2), els mitjans (des de 220g/m2) i els gruixuts (des de 300g/m2). PRIMS: es poden utilitzar per sobre de la primera capa de roba. Són molt lleugers i resulten ideals per activitats d'estiu o en ambients poc freds. MITJANS: són els més utilitzats degut a la seva polivalència. Proporcionen una bona relació pes-calor. GRUIXUTS: degut a la seva gran capacitat tèrmica el seu ús es ideal per activitats que no impliquin un esforç físic o per a llocs molt fred.

PEL QUE FA REFERÈNCIA A LA CONFECCIÓ HEM DE TENIR EN COMPTE ALGUNS ASPECTES BÀSICS: · Si volem un folre d'obertura total (jaqueta), d'obertura superior (versió polo) o bé una armilla (al ser sense mànigues és l'opció menys polivalent). · Quant ens provem la peça hem d'escollir una talla que s'ajusti còmodament al nostre cos. Haurem d'emprovarnos-la amb una samarreta fina a sota i estirar els braços amunt per comprovar que la mida de les mànigues sigui la correcte. · És important que tingui un coll alt i a ser possible ajustat. · Existeixen models d'obertura total amb cremalleres que es poden obrir indistintament per dalt o per a baix. Aquest detall ens per metrà obrir el forro per sota quan tinguem calor mantenint protegit el coll. · És important que tingui tensors per poder ajustar-lo a la cintura. · Els punys de les mànigues s'haurien de poder ajustar. · La zona de l'espatlla i dels colzes hauria de ser reforçada. Sobre tot l'espatlla per portar la motxilla.

CONSULTORS D’EDICIÓ I COMUNICACIÓ. S.L. Travessera de Gràcia, 6è 4t, 08021, Barcelona · Tel.: 93 200 45 45 · Fax: 93 202 24 28 · cec@cecsl.org

VIA FERRADA

Via ferrada Olmo-Urquiza Corçà ( Montsec d’Ares, Lleida) La Via Ferrada Olmo-Urquiza va ser una de les primeres vies ferrades que es varen equipar a Catalunya (1997). El seu imaginatiu traçat, juntament amb la bellesa del paratge que l’envolta, crea un itinerari excepcional i singular, convertint-la en una de les vies ferrades més belles i atractives del nostre país, només comparable a la via Teresina de Montserrat. Al llarg del seu recorregut quedarem embadalits per les extraordinàries vistes de l’embassament de Canyelles, retallat per l'espectacular muralla rocallosa que formen les parets de Catalunya i Aragó. Aquests penyals gegantins són anomenats així per ser la frontera natural d’ambdues comunitats. El pas que el riu Noguera Ribagorçana excavà entre aquestes dues parets rep el nom de Congost de Mont-rebei. La Olmo-Urquiza no és una via de gran dificultat tècnica, amb passos aeris i esportius, sinó que es tracta d'un traçat pensat per fer-nos retrobar amb l’essència de la muntanya, gaudint de la soledat, el silenci i la majestuositat d’un territori feréstec.

FITXA TÈCNICA Desnivell : 320 metres Dificultat : mitjana, els passos atlètics són aïllats i la sensació de verticalitat és molt baixa. L’equipament és bo. Horari aproximació : 30 min. Horari d’itinerari : 1:30 min. segons grup i experiència. Horari de descens: per la mateixa via fent ràpel 1:30 min. Retorn pel sender de marques 2:15 min. Pel barranc de la Pardina 2:00 hores. Material: casc, arnés, dissipador, rapelador i corda de 60 m en cas de retornar per la mateixa via o pel barranc de la Pardina. Època aconsellable: tot l’any, evitant les hores centrals dels dies d’estiu, i els dies de pluja o posteriors per tal de no trobar el terreny relliscós. Cartografia: 1:40.000 editorial Alpina. Equipada per: J.Olmo i J. Urquiza. Recomanacions: cal portar molta aigua.

natura i aventura

1-Remuntant el darrer ressalt. 2-Feixa ciclista. 3-La opció de retorn més divertida: pel barranc 4-Cascada Sílvia

2 4

3 ACCÉS: des de Balaguer agafem la carretera C-13 direcció Tremp fins travessar el pantà de Camarassa, on trobem, a l’esquerra, la carretera C-12 que ens portarà fins a Àger. Al arribar, seguirem els rètols indicatius que ens portaran a Corçà. A l’entrada del poble, un altre rètol ens indicarà que, a mà dreta i per una pista sense asfaltar, s’arriba a l’ermita de la Mare de Deu de la Pertusa. És recomanable però, aparcar a Corçà i caminar fins l’ermita, ja que tan sols són 25 minuts i la pista no és molt apta per vehicles que no siguin tot terreny. APROXIMACIÓ: des de l’aparcament de l’ermita de la Mare de Déu de la Pertusa seguirem el GR 1 (marques vermelles i blanques) direcció al congost de Mont-rebei. Avancem uns 5 minuts aproximadament fins trobar un sender que marxa a mà dreta i que està senyalitzat amb un rètol de via ferrada (senyals blanques amb un punt vermell dins). El seguim i comencem a remuntar el torrent pel seu marge dret fins arriba a la seva llera, des d´on comença la via ferrada. DESCRIPCIÓ: creuem el torrent i trobem una cadena que ens ajudarà a superar el primer ressalt. Avancem pel torrent seguint les fites fins trobar el primer tram vertical, la cascada Sílvia. És un salt d’aigua, habitualment sec, d’uns 15 metres d’alçada, que superarem per la seva esquerra amb l’ajut d’unes escales. Tot seguit entrem en un tram boscós de petits ressalts equipats amb cordes que ens duran a l'anomenada Feixa Ciclista. Al final de la feixa ens sorprendrà la cascada Federica, el segon ressalt important de l’itinerari, on unes cadenes i uns esglaons ens ajudaran a progressar. continua

VIA FERRADA

Un cop superat aquest desnivell, ens espera el darrer ressalt, potser el més interessant: una placa vertical que ens demanarà força de braços. És el tram més exigent de la ferrada. Un cop a dalt, arribem a una terrassa d’arbres, on un petit bidó amb un llibre de piades ens anuncia el final de la via. És preferible no treure’s l’equipament, ja que en les tres opcions de retorn, malgrat no oferir grans dificultats, pot ser necessari.

1 1-El darrer tram és el

més exigent de tota la ferrada. 2-La impressionant cascada Federica.

natura i aventura

RETORN: existeixen tres possibilitats: 1- Per la mateixa via: un petit corriol de baixada ens porta de nou fins al torrent. Aquest cop el seguim en descens uns pocs metres, fins arribar a un salt on trobarem una instalació per rapelar, que ens deixarà damunt la cascada Federica, des d´on també rapelarem. Un cop a baix només hem de desfer el camí desgrimpant o rapelant, segons creiem oportú, fins trobar el camí d’aproximació. 2- Pel sender de marques: com a la primera opció, baixem fins al torrent però, en aquest cas, el remuntem seguint les marques que ens han acompanyat i ens acompanyaran durant tot el recorregut. Avançarem per la llera de l’estret congost flanquejant i grimpant entre grans blocs de pedra i petits ressalts, tots ells equipats amb cables o cadenes. Quan el torrent s’eixampli, veurem uns murs a sobre i un corriol que marxa per l’esquerra, que seguirem fins les ruïnes del Castell de Sant LLorenç. Des d’aquí es ressegueix tota la cinglera fins arribar al Refugi de Mas Carlets, on abandonem les marques que ens han guiat per seguir les senyals del GR (vermelles i blanques) en sentit contrari al congost de Mont-rebei (situat a la nostra dreta). Aquesta opció, malgrat ser la més llarga, és la més adient si no hem estat mai per la zona, ja que ens permet veure de prop l’encaixonat pas del congost de Mont-rebei. 3- Barranc de la Pardina: la primera part és idèntica a la segona opció fins al castell de Sant LLorenç. Haurem d’estar atents, perquè, un cop passat el castell trobem una torrentera molt evident amb un petit mur en ruïnes a la seva dreta. Abandonem les marques i seguim avall fins trobar la primera instal·lació i l’inici del barranc. Amb un desnivell de 200 metres i un total de 8 ràpels (el més alt de 30 metres), ens situarà just a sota del camí que hem utilitzat per fer l’ aproximació de la via. Remuntem per l’esquerra, per on creiem més adient, fins a trobar el camí que ens portarà fins l’ermita de la Mare de Deu de la Pertusa.

LA REVOLUCIÓ VERDA La gran transformació del camp MÓN SOSTENIBLE

Aquest és el primer d’una sèrie d’articles en els que farem un repàs a l’evolució de l’agricultura i el seu estat actual. Des dels seus orígens, passant per la mecanització de les feines agrícoles i la introducció del petroli, fins als transgènics i la globalització de l’alimentació. Acabarem la sèrie amb una mirada a les alternatives que des de fa uns anys es proposen des de diferents punts del principat.

Marta Trigo Serres lalupa@moviments.net

COLONITZACIÓ Inicialment l’agricultura es basava en una relació d’intercanvi, equilibri i observació entre l’home i la Terra. Però amb el temps l’espècie va anar creixent i aquesta relació va començar a desequilibrar-se. Durant la segona meitat del segle XIX es van començar a colonitzar noves terres i els europeus que, per diferents motius, no tenien cabuda en les societats del Vell Món van creuar l’oceà per assentar-se al Nou Món. Amb l’espoli de les terres dels indígenes, aquest colons es van trobar amb grans extensions de terra cultivable i poca mà d’obra. D’altra banda, a Anglaterra, a partir del segle XV la propietat de la terra s’havia anat concentrant en mans d’uns pocs terratinents y al segle XVIII la producció familiar ja havia estat pràcticament substituïda per una agricultura totalment orientada al mercat. Aquestes situacions i la Revolució Industrial van ser les que van estimular la invenció i al introducció de màquines per a realitzar les feines del camp.

LA MECANIZACIÓ DEL CAMP Un segle més tard es va donar un altre salt qualitatiu gràcies a la invenció dels vehicles moguts amb gas-oil. Els primers tractors van aparèixer el 1905 i el 1918 ja funcionaven als EEUU uns 80.000, nombre que es va doblar l’any següentI. “La mecanització de les feines agrícoles va provocar un augment espectacular de la productivitat per hora de treball humà. Per cultivar una hectàrea de blat es necessitaven les hores següents: 50 el 1880, 32 el 1916, 27 el 1921 i 15 hores el 1936.”I Aquests nous combustibles, a més, eren (i són) molt més econòmics que qualsevol altre i van abaratir dràsticament les despeses fent que els preus dels cereals experimentessin un descens sostingut. Però, a més, la Revolució Industrial va urbanitzar el camp canviant els hàbits de les seves gents. “Les necessitats es van començar a satisfer d’una manera cada cop més semblant a les de les ciutats, amb aliments, fonts energètiques i artefactes industrials idèntics i també amb una similar generació de residus.”I

natura i aventura

LA II GUERRA MUNDIAL Uns anys després un tràgic succés va ser decisiu per a l’agricultura: la II Guerra Mundial, que va generar, per una banda, una forta situació de pobresa a Europa, i la necessitat de reconstruir el territori; i, per l’altra, una indústria bèl·lica química i de maquinària que, finalitzada la guerra, necessitava una altra sortida i que era especialment forta als EEUU que no havien estat devastats pel conflicte. Així, a tota Europa es van mecanitzar encara més les feines agrícoles i es van començar a usar massivament els agroquímics derivats del petroli i prominents majoritàriament d’empreses nordamericanes. Amb aquest canvi el món industrialitzat va viure una fase de prosperitat sense precedents que va disparar el consum de béns i la demanda de minerals, fustes, carn i productes agrícoles tropicals. Molts d’aquests béns de luxe provenien dels països del Sud on la situació era radicalment diferent ja que després de segles de colonització i espoli eren cada cop més pobres. Allà també arribaven les revolucions tecnològiques del nord però ho van fer sota les rendes de les empreses del nord i sense els canvis socials que es produïen en el món industrialitzat. Així, els rics es van fer cada cop més rics i els pobres més pobres.

LA REVOLUCIÓ VERDA Mentrestant, el 1943, la Fundació Rockefeller i el Ministeri d’Agricultura de Mèxic decidien financiar al nord-americà Norman Borlaug (Universitat de Minnesota) un programa per a la obtenció de varietats de blat d’alt rendiment. Era el naixement de la millora genètica en laboratori de varietats de blat, arròs i blat de moro que, juntament amb la industrialització del camp, van constituir el que es coneix com a revolució verda. Aquests avanços tecnològics es van aplicar com a solució per a combatre la fam especialment als països del Sud, on la pobresa afectava a una part molt gran de la població. Així, a principis dels 70 en Bourlag va aconseguir triplicar les collites de blat a la Índia i el Pakistan sense variar pràcticament les superfícies cultivades. Països que fins llavors es considerava que havien sigut deficitaris en la producció d’aliments van passar a ser-ne exportadors. Però el que més s’ha lloat de la revolució verda ha estat la reducció de despeses en la producció agrícola aconseguida sobretot gràcies a la substitució de mà d’obra per maquinària i fertilitzants de síntesi.

L’adob inorgànic (que prové de la sintetització d’amoníac creada per fer explosius econòmics) és fàcil d’emmagatzemar, s’adquireix llest per a ser utilitzat y es pot distribuir mecànicament i, per tant, necessita menys mà d’obra que els fems i l’adob verd.

VAN VÈNCER LA FAM? “Entre 1970 i 1990 el total d’aliments per càpita en el món, segons dades de la FAO, va augmentar un 11%, i el nombre de persones amb fam va baixar de 942 milions a 786 milions (també l’11%). Balanç alentador que sol interpretar-se en benefici de la revolució verda. Però només cal eliminar la Xina de l’anàlisi global (que en aquell període no va conèixer cap revolució verda, però sí una profunda reforma agrària amb repartiment igualitari de terres) perquè el panorama canviï: llavors el nombre de persones amb fam augmenta de 536 a 597 milions (també un increment de l’11%).”II Als països del Sud, la revolució verda, a més, ha augmentat la desigualtat i ha provocat el desmembrament de comunitats camperoles ja que el seu èxit depèn d’una forta inversió inicial en maquinaria i insums de manera que els camperols pobres no han pogut “modernitzar-se”, els seus productes no han pogut competir amb els dels propietaris rics i, no podent treballar per a aquests degut a la mecanització, han hagut de malvendre les seves terres i desplaçar-se als cinturons de pobresa de les ciutats.

nocives per la salut. Norman Bourlag va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1970 “per haver ajudat a alimentar a la gent amb fam a nivell global” i segueix sent venerat per un percentatge elevat de la comunitat científica. Encara en actiu, defèn els beneficis de la Revolució Verda i la ingenieria genètica moderna o biotecologia com a la seva evolució positiva i necessària. I

Jorge Riechmann. Cuidar la T(t)ierra. Políticas agrarias y alimentarias sostenibles para entrar en el siglo XXI. Icaria editorial, abril 2003

Lester R. Brown. “Sube el consumo de fertilizantes”, en Lester R. Brown y otros, Signos vitales 1998-99, Gaia/Proyecto 2050/Bakeaz, Madrid, 1999. III

Les estadístiques mostren exemples com un altíssim porcentatge de camperols exposats a agrotòxics els fills dels quals pateixen leucèmia.

¿Què són els Organismes Genèticament Modificats? ¿Com es fa una modificació genètica? ¿Quins són els seus usos i conseqüències? Ho veurem en el proper número.

RELACIÓ TRENCADA “El consum de fertilitzants de síntesi en el món ha passat de 14 milions de tones el 1950 a més de 140 milions el 1990” III ja que les varietats d’en Borlaug necessiten dosis molt altes de fertilitzants nitrogenats i d’aigua. Això ha provocat l’esgotament dels recursos aqüífers, la contaminació de terres i aigües i l’esgotament de les terres. A més, la utilització massiva d’insecticides com el DDT ha tingut conseqüències tant greus com l’aparició de plagues que abans no existien, que tots els patògens acabin desenvolupant resistències als agroquímics, i la perdurabilitat en els productes vegetals de residus de substàncies químiques d’ús agrícola que són

món sostenible 39

informa Els cruiximents. Què son i com prevenir-los. Els cruiximents o tiretes, que apareixen després d'una pràctica esportiva son micro-trencaments de les fibres musculars. Aquesta ruptura es deu a dues raons: perquè la fibra muscular és dèbil i no som capaços de sostenir el nivell de l'exercici o bé perquè es realitza un treball muscular estant desentrenats i la fibra no és capaç d'aguantar l'esforç al que és sotmesa. El dolor característic de les tiretes és produït pel trencament de les cèl·lules musculars. Els elements citoplasmàtics es vessen a l'exterior i, com que són elements molt irritants provoquen la inflamació de la zona i la sensació de dolor. La inflamació arriba al seu punt màxim entre les 24 i les 48 hores següents a l'exercici. No existeix un mètode clar per prevenir l'aparició de cruiximents, però s'ha demostrat que els estiraments musculars previs i posteriors a l'exercici disminueixen la seva intensitat. No cal dir que l'entrenament és necessari per evitar qualsevol tipus de lesió, doncs les fibres musculars ben entrenades resisteixen molt millor l'esforç al que son sotmeses durant l'exercici físic. També és convenient un escalfament previ i preparar així les fibres musculars per la situació d'esforç a la que estaran sotmeses. Anteriorment es pensava que les tiretes provenien de la cristal·lització de l'àcid làctic del múscul, i que aquests cristalls es clavaven en el múscul com si es tractés de minúscules agulles al moure'l. És una teoria errònia, ja que l'àcid làctic no cristal·litza a temperatura corporal. Com a resultat de l'acceptació massiva d'aquesta teoria es va estendre el remei casolà de beure aigua amb bicarbonat o sucre pensant que servia per combatre l'aparició dels cruiximents. Un cop descartada aquesta teoria, queda clar que aquest mètode no evita ni cura les tiretes ni els seus símptomes, però en canvi pot provocar basicitat vòmits i problemes gàstrics. L’alimentació també juga un paper important en la prevenció dels cruiximents. Tot i que com hem dit la millor prevenció és una pràctica d’exercici regular i gradual, una alimentació equilibrada ha d’acompanyar sempre qualsevol pràctica esportiva. La aplicació de fred sobre la zona afectada alleugerà la sensació de dolor i disminuirà l’inflamació.

natura i aventura

Butlleta de subscripció

aventura

Vols gaudir dels millors avantages?: descomptes, regals, sorteigs, descàrregues de la nostra web i rebre Natura i Aventura a casa teva Subscriu-te a www.naturaiaventura.com o bé omple la butlleta i envia-la a c/ Déu i Mata, 10 1r 08014 Barcelona

Nom:

Forma de pagament

Cognoms:

- Transferència bancària o ingrés al compte 3025-0011-76 1400005170 de La Caixa indicant com a concepte subscripció + nom + cognom.

Adreça: Ciutat:

Cp.:

Província

- Xec nominatiu a nom de H4xors S.L. i enviar-lo a C/ Déu i Mata, 10 08014 Barcelona acompanyat d'aquesta butlleta

E-mail: Natura i Aventura garanteix el cumpliment de la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal i de la seva normativa de desenvolupament, en relació amb les dades obtingudes en virtut d'aquesta sol·licitut de subscripció. Tanmateix, l'ús de les seves dades tindrà com a única finalitat el cumpliment de les nostres obligacions derivades de la present sol·licitut de subscripció. Les dades de caràcter personal facilitades s'incorporaran als nostres fitxers automatitzats. Si així ho desitgés, podrà exercir els drets d'accés, rectificació i cancel·lació previstos per la llei dirigint un escrit al seu titular: H4xors S.L. C/ Déu i Mata, 10 08014 Barcelona

Col·lecciona-la. Per qualsevol dubte adreçat a info@naturaiaventura.com

- Domiciliació bancària: Nom del titular: DNI del titular: entitat oficina Compte:

control

SÍ Desitjo subscriure'm a la revista Natura i Aventura per 20€ l'any (11 exemplars).

compte

Signatura i data:

notícies Neix l'Escola de Muntanya del Club Muntanyenc Sant Cugat

L'Escola de Muntanya del Club Muntanyenc Sant Cugat neix com a resposta a la gran demanda existent de formació en el món de la muntanya al nostre país. S'ha concebut aquesta escola amb l'objectiu fonamental del foment de la pràctica responsable de qualsevol de les modalitats esportives de muntanya amb seguretat i respecte pel medi. El seu professorat està qualificat i amb reconeixement acadèmic per part de les principals federacions i associacionsde muntanya tant a nivell nacional com internacional. La seva formació pretén ser integral en tots els àmbits de la muntanya, tant a l'estiu com a l'hivern, tal i com mostra la seva proposta de cursos que s'ofertaran trimestralment: Excursionisme · Alpinisme · Escalada · Orientació · Espeleologia· Descens de barrancs · Esquí de muntanya · Primers auxilis a lamuntanya · Fotografia de muntanya · Flora i fauna de muntanya ·i molts d'altres... Per a més informació, visiteu www.clubmuntanyenc.org o envieu un correu a escolademuntanya@clubmuntanyenc.org

Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona:

Muntanyencs per l'Himàlaia: Muntanyencs per l'Himàlaia és una fundació privada, sense ànim de lucre, que agrupa muntanyencs solidaris amb els nens i nenes de les zones de l'Himàlaia amb el propòsit d'obrir-los una via a l'educació.

El cap de setmana del 8 i 9 de desembre es celebrà a Barcelona el IV Trofeu internacional Ciutat de Barcelona d'Orientació, cursa també puntuable pel campionat de Catalunya. Dissabte es corregué pel Parc de la Oreneta, i diumenge la cursa circulà per Nou Barris. La selecció Francesa fou la guanyadora, seguida de la selecció Finlandesa i de la Catalana Senior, que quedà tercera.

“Directíssima del Truc” El passat 3 de desembre membres de l'Agrupació CientíficExcursionista de Mataró van netejar i muntar passamans a l'accés de la via Pepet, Pepet i Sisquet, 6a una integral que puja des de el Torrent del Pont fins el cim del Truc, característica agulla que vetlla la Vinya Nova. Després d'esmorzar, les dues cordades van escalar amb valentia les plaques mullades per la pluja de la nit anterior d'aquest vessant montserratí.

Muntanyencs per l'Himàlaia es regeix per un patronat que administra el capital fundacional i s'encarrega de canalitzar els fons entre la comunitat de muntanyencs cap al foment de programes d'educació bàsica destinats als joves d'aquells països que conformen l'Himàlaia: Nepal, Tibet, Bhutan, Pakistan i l'Índia. Per finançar els projectes que porten a terme han elaborat un calendari que venen a través de la seva pàgina Web i que t'envien a casa . Els 12 que costa el calendari es destinen íntegrament als projectes en els què participa la Fundació. Per a saber més coses sobre qui son i què fan, consultar la seva pàgina Web www.mount4him.org

I EL PROPER MES:

Pedalem pels voltants de St. LLorenç de Munt i l'Obac. Esqui de muntanya: Els llacs de Malniu i el Puigpedrós. Material: Tria les teves botes de muntanya. Via ferrada: la Riera de Salenys. Escalada esportiva: La Mussara. Tècnica i seguretat: Iniciació a l'espeleologia. Ruta de romànic: l'art més genuí de Catalunya. Nova secció: col·lecciona el sostres comarcals de Catalunya i Andorra. I molt més....

natura i aventura