Natura i Aventura 03 by Goolnatura

NATURA I AVENTURA ❚ ANY ll ❚ NÚMERO 03 ❚ GENER 2007

revista gratuïta d’esports de muntanya per a Catalunya i Andorra

NÚMERO

aventura

g i e t r o s

Globus Empordà

Vine a descubrir els paisatges de lÉmpordà a vista dócell, gaudint de la sensació màgica dún vol en globus! Disfruta a 1000m. dálçada, de la Costa Brava, de la Badia de Roses, de les Illes Medes, dels Pirineus, del Montgrí, dels pobles medievals com Peratellada, Ullastret, Monells, Palau Sator, Verges, Pals,…Atrevéix-te!

www.globusemporda.com Tel.: 620 846 742 – 972 64 15 50

Vols gaudir d’un cap de setmana en un allotjament rural i un vol en globus per la comarca del Baix Empordà? Sortegem dos caps de setmana per a dues parelles entre els subscriptors de Natura i Aventura. Gentilesa de Globus Empordà i Masia Ca l’Anguila. Sorteig el dia 24 de febrer. Cap de setmanadel 10 de març.

Masia Ca l’Anguila www.calanguila.com

aventura

EDITORIAL L'altre dia va arribar a les meves mans, quasi per casualitat, el treball de recerca d'una estudiant de l'I.E.S. Gironella (Berguedà). L'Anna feia en la seva tesina un anàlisi sobre “El pla de Busa durant la Guerra del Francès i la Primera Guerra Carlina”. El que més em va cridar l'atenció fou la pregunta que es feia ella de com era possible que no hi hagués cap monument ni recordatori de cap tipus dedicat a aquells homes i dones que sacrificaren les seves vides lluitant per la llibertat i els drets del seu/nostre poble. L'Anna va recórrer la serra de Busa buscant algun indici, menció o placa que parlés d'aquells herois. No va trobar cap. Perquè no n'hi ha. La Serra de Busa, pel seu caràcter aïllat i inexpugnable, va ser utilitzada com a camp d'instrucció militar durant la Guerra del Francès i esdevingué un focus molt actiu de la resistència. Fins i tot va ser la seu d'institucions legítimes com La Junta del Principat. Busa va ser, després de Cadis, el primer lloc d'Espanya en proclamar la Constitució de 1812, una Constitució de caràcter marcadament liberal, innovadora i progressista que proclamava la sobirania nacional, la separació de poders i la preeminència del legislatiu.

NATURA I AVENTURA ANY II. NÚM.O3 GENER 2007

Direcció: Jaume Guillot Jordi Fernández Disseny Gràfic: Christian Galindo Fotografia: Eli Rojas Ignasi Pereira Il·lustracions: Marta Barbal Correcció: Kiko Barrera Col·laboradors: Anna Parra Naiana Lacorte Eduard Abad Oscar Castillo Bernat Anguera Albert Brignardelli

Ara que està tant de moda parlar de la “Memòria històrica”, i que sembla reservada només a recuperar els records de la Guerra Civil, fem una crida per reflexionar i aprofitar les excursions i viatges pel nostre país per intentar aprendre una mica més de tot allò que ens envolta i que ens aproxima al nostre passat, a la nostra història. No oblidem la lletra d'aquella cançó de'n Raimon que ens recordava que qui perdés els orígens, perdria la identitat. En les conclusions del seu treball de recerca, l'Anna es lamenta de que, després de tot el que ha après sobre la zona i sobretot, sobre aquells homes i dones, no hi hagi cap monument de commemoració d'aquells fets i d'aquelles persones. El millor monument és mantenir-los vius en el record, l'admiració i el respecte. I són treballs com els de l'Anna els que ho fan possible. Gràcies, Anna. Natura i Aventura

Edita: H4XORS S.L. Déu i Mata, 10, 1r 08014 Barcelona Tel. 637 45 26 26 Fax: 93 430 30 38 info@naturaiaventura.com Coordinació Editorial: CONSULTORS D’EDICIÓ I COMUNICACIÓ S.L. Tvra. de Gràcia, 15, 6è 4rt 08021 Barcelona Tel. 93 200 45 45 cec@cecsl.org Publicitat: GESTIÓ PUBLICITARIA S.A. Casp, 21, 2on 08010 Barcelona Tel. 93 301 70 50 Fax: 93 412 58 38 gp@gestio.com Imprimeix: TALLERES GRÁFICOS SOLER S.A. Dipósit legal: B-51.197-2006

www.naturaiaventura.com

Els esports de muntanya son potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions al practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que pateixi qui els practiqui influenciats pel contingut de les seves pagines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

sumari

aventura

EXCURSIONISME: Visca la Revolució

ESQUÍ DE MUNTANYA: Ascens al Puigpedrós

BICICLETA DE MUNTANYA: Pedalant pel Montseny

PLANTES MEDICINALS: Beneficis de l’ortiga

ESCALADA ESPORTIVA: Els cingles de la Mussara

SALUT I ESPORT: El mal d’alçada

TÈCNICA I SEGURETAT: Iniciació a l’espeleologia

CALENDARI D'ACTIVITATS: L’agenda del mes

TOT TERRENY: La ruta del Romànic

MATERIAL: Botes de muntanya

VIA FERRADA: Riera de Salenys

SOSTRES COMARCALS: El Pedró dels Quatre Batlles

MÓN SOSTENIBLE: El perill de jugar a ser Déu

NOTÍCIES: L’actualitat del mes

RUTES A PEU

Visca E la Revolució Un passeig històric pel Pla de Busa, el primer lloc on es va reconèixer la Constitució de 1812 Un lloc estratègic decisiu per la defensa del Solsonès

natura i aventura

ntre la depressió central i els Pirineus trobem una barrera muntanyosa que s'estén de ponent a llevant trencant d'una forma brusca la monotonia paisatgística de serres i altiplans de la Catalunya Central. És el Pre-pirineu. És precisament en aquesta serralada on es troba la Serra de Busa. L'excursió comença davant el monument al comte Guifré, dit el Pelós. El monument ens recorda l'heroi que inicià des d'aquí el repoblament i reconstrucció de tota la comarca i que va tornar-hi per morir, anys després, ferit d'un cop de llança sarraïna. La llegenda, però, va unida a la vida del Comte. La més coneguda és la de l'origen de l'ensenya de les quatre barres: Lluís el Piadós, rei dels francs, va demanar a Guifré, que l'ajudés a lluitar contra els normands. De resultes de l'enfrontament, el comte fou greument ferit. Quan el rei el visità a la tenda on reposava, i en premi a la seva gesta, va pintar, amb els seus dits tacats amb la sang de Guifré, quatre barres sobre l'escut daurat del comte.

Al travessar el pont romànic de pedra que servia per travessar l'aigua d'Ora ens sorprenen el molí i la serradora de ca l'Ambròs, ara convertits en peces de l'Ecomuseu de la vall d'Ora. Encara avui en dia els podem veure funcionar concertant una visita amb Ca l'Ambrós o amb l'Oficina de Turisme del Solsonés. Al poc arribem al Mas Pujol. Aquest bell mas fou, durant la guerra Carlina, un hospital de sang carlí on els soldats ferits eren atesos. No hem d'oblidar que estem recorrent una terra plena de ferides i d'històries sagnants, de guerres i presons inexpugnables. Cingles i graus que guarden en la seva memòria els noms oblidats dels herois que donaren llurs vides per uns ideals d'igualtat i llibertat. Avui els recordarem enfilant-nos pels bells espadats de conglomerat que retallen la Vall D'Ora i que conformen l'altiplà rocallós conegut amb el nom de Pla de la Busa. De les diferents possibilitats que existeixen per remuntar els penyals retallats que duen dalt l'altiplà, hem triat l'itinerari que puja pel grau que dona nom a l'antic monestir de Sant Pere de Graudescales, dit així per les escales que ens permetran superar els darrers contraforts dels cingles. La primitiva esglé-

sia de Sant Pere fou erigida pels voltants de l'any 913 a fi que esdevingués un monestir benedictí. No fou fins el 960 en que es designà un abat per a Sant Pere de Graudescales, per tal que ensenyés la regla de Sant Benet abat i la santa disciplina i hi exposés el sentit de les Sagrades escriptures.

4 1-L’Aigua d’Ora és un dels

EL MOLÍ I LA SERRADORA DE CA L’AMBRÓS SÓN ARA PECES DE L’ECOMUSEU DE LA VALL D’ORA

zones blanquinoses del

rius més verges de Catalunya. 2-L’església és l’únic vestigi de l’antic monestir. 3-Pont romànic a la Vall d’Ora. 4-Guarà català, la característica que el diferencia dels altres ases son les seu cos (ulls, morro i panxa).

El monestir continuà la seva existència almenys un parell de segles. Avançat el segle XI hom començà la construcció de l'església actual, la qual s'acabà dintre del segle següent. Sembla. però, que la comunitat va decaure al final del segle XII i potser a causa d'una revolta protagonitzada l'any 1180 per Bernat des Vilar i el seu pare, els quals foren acusats davant del bisbe de la Seu d'Urgell pels homes de Sant Graudescales d'haver assolat i destruït “la casa de Sant Pere” que fou “trencada e robada e cremada”. El Pla de Busa ens sorprén al rebre'ns. Al centre de l'extens

rutes a peu

RUTES A PEU

1 pla hi ha la casa del Rial, única masia habitada encara de forma permanent i, més al nord, l'antiga parròquia de Sant Cristòfol de Busa, esmentada ja el 1043 (amb el nom de Galtén), i que conserva un retaule de Sant Pere. Aquest retaule presidia l'altar de Sant Pere de Graudescales i fou traslladat a Busa l'any de la seva desamortització, el 1837. De l'antiga

esglèsia romànica de Busa solament resta una part que segurament era el seu frontís i que avui és part del mur de ponent de l'edifici del segle XVIII. En aquest mur encara es pot observar una línia de lloses que formava part de la coberta de l'església romànica. El mur de llevant té un arc, tapiat, d'arc de mig punt amb adovellat de pedra tosca, resseguit d'un arc de pedres rectan-

gulars col·locades horitzontalment, també de pedra tosca. Aquesta illa de conglomerat que és el pla de Busa té el seu punt més alt al Serrat de les Graelles amb el cim del Cogul (1526m). A l'extrem nord-occidental del pla destaca el Capolat (1355m) i el Capolatell, més conegut com La Presó amb motiu del seu ús durant les guerres del Francès i Carlina.

Amb el tractat de Fontainebleu, el 27 d'Octubre de 1807, França s'alià amb Espanya i projectaren la invasió de Portugal. El rei Carles IV havia deixat en mans d'un favorit, Godoy, les màximes responsabilitats d'estat i aquest pactà amb Napoleó el repartiment de Portugal, dividint-lo en dues parts. Per iniciar les operacions militars les tropes napoleòniques travessaren els Pirineus i s'allotjaren a Barcelona i Figueres a l'espera de ser embarcats cap a Cadis. El dilluns

A LA PARRÓQUIA DE SANT CRISTÒFOL ES CONSERVA EL RETAULE DE SANT PERE de Carnaval les tropes franceses ocuparen la Ciutadella i Montjuic, les dues fortificacions principals de Barcelona, i als pocs dies prengueren Figueres. Per acabar-ho d'arrodonir el fill del rei, Ferran, va impulsar un cop d'estat, destituint Godoy i fent que el seu pare abdiqués en favor seu. Aquest fet, conegut com motí d'Aranjuez no agradà Napoleó, que no desitjava una aliança amb una cort tan inestable. Quan Ferran, ara ja Ferran VII, viatjà a Baiona per pactar el suport francès, Napoleó convocà també al seu pare i a Godoy, i els retení a tots mentre passava la Corona al seu germà Josep Bonaparte.

natura i aventura

1-L’antic hospital carlí de sang és ara un allotjament rural. 2-La Presó del Capolatell vista des del Pla de Busa.

En pocs dies s'havia assentat en el regne un exèrcit extranger, s'havia canviat de rei i de dinastia. Davant d'aquesta nova realitat només es podien prendre dues actituts: la dels “afrancesats”, que acceptaren Josep I i la dels “patriotes” que es revoltaren contra la dominació francesa. Així començà la Guerra del Francès, coneguda a la resta d'Espanya com a Guerra de la Independència. En declarar-se l'alçament contra els francesos, la gent de la contrada respongué al moment i es presentaren voluntaris per defensar la ciutat de Solsona. Les tropes franceses comandades pel general Macdonald saquejaren la ciutat i calaren foc a la catedral. Mentrestant, el brigadier Lluís Lacy es feia càrrec de desfetes tropes i instal·là la seva base d'operacions al pla de la Busa. Es van fortificar els punts més febles i es construïren un miler de casetes de fusta per l'allotjament dels residents. Al Bosc de la Bartolina instal·là el camp de reclutament i l'escola de cadets, i convertí el cim del Capolatell un esperó rocallós amb cingles de més de 100 m, separat de l'altiplà per un profund tall- en una inexpugnable presó a la que s'accedia mitjançant una palanca de fusta que treien un cop passaven els presoners. La tradició afirma que, desesperats pel fred i la gana, n'hi havia que es llençaven al buit al crit de Mourir à Busa et resurgir à Paris! (Morir a Busa i ressorgir a París).

LA RUTA PAS A PAS

POD

SC EU WW W.N ARRE ATU G AR R EL P AIAVENT DE U L'IT IN LÀNO RA.COM TRA ERA L, CK RI I PEL EL GPS

Distància: 20 Km Desnivell: 650 m Nivell de dificultat: mig (senders i camins ben fresats, però itinerari llarg). Temps orientatiu: 7h Tipus d'itinerari: circular De la carretera de Solsona a Berga prenem el trencall que indica Valldora/Sant Pere Graudescales. Just después de creuar el riu, a l'alçada de la Valldora, trobarem un pàrquing a mà dreta. A l'altre costat de la carretera veiem el monument a Guifré el Pelós i un pal de senyalització amb un plànol amb part del recorregut. D'aquí surt el sender. Passem pel costat de l'Ecomuseu i creuem el pont (1). Seguim els senyals del sender fins a Mas Pujol (2). Voltem el mas i seguim, en una curta pujada, cap a Can Solà i Can Riutet, que veiem a mà dreta. Just davant de Can Solà (3) neix, en forta pendent, el senderó que ens portarà a Can Orriols (4). Precioses vistes de la vall d'Ora. Aquí el sender i la pista que ve de Valielles es separen. Cal parar atenció i prendre el sender, de nou ascendent, en direcció Nord. Tot seguit una cruïlla (5). Ambdós camins duen al Pla de Busa. Pel de la dreta, més llarg, passaríem per les Collades. Nosaltres prenem el de l'esquerra, que ens porta cap a l'escala. Passem per la Balma Roja i arribem al peu de l'escala, antigament de fusta i ara de ferro (6). Al poc arribem al Pla de Busa. El sender es perd una mica, però La Bartolina (7) ens serveix de referència per trobar la pista. Continuem per la pista principal en direcció a La Presó. Val la pena atansarse al mirador (8) per contemplar la Vall de Lord a l'ombra dels Pirineus. Al poc arribem al Capolatell (9). Ja de retorn, a l'alçada de La Vila prenem una drecera per les vores dels camps en direcció a Sant Cristòfol de Busa que s'enlaire davant nostre sobre un turonet.(10). Tornem a la pista travessant el Bosc del Campament caminant en direcció sud-est. Prenem la pista marcada com R11 (recorregut de btt) i que, després de travessar la carena baixa sobtadament en forta pendent. En un giravolt molt tancat neix un sender senyalitzat (11). Atenció: Si volem escurçar l'excursió podem prendre aquest sender que ens portaria a Orriols per les Collades i tornar pel camí de pujada. Si hem decidit seguir per la pista, al poc trobem la cruïlla que porta a Vilamala i Valielles. Seguim per la dreta (12). Al cap d'una estona prendrem la pista, un pel amagada, que surt a mà esquerra. Marques grogues al terra (13). Aquesta pista es converteix al poc en sender. Deixem escapar un sender que marxa a la dreta i un altre que marxa a l'esquerra i devallem fins a l'església de Sant Pere (14), seguint sempre les marques grogues. De Sant Pere al cotxe només ens cal seguir la pista que travessa l'Aigua d'Ora i segueix paral·lela al riu.

rutes a peu

RUTES A PEU

La Junta Suprema espanyola, que s'havia refugiat a Sevilla va convocar unes Corts en les quals participarien diputats elegits d'arreu del regne. Aquesta revolució política liberal on cada diputat podia discutir i aprovar les lleis es va haver de fer a l'Isla de León (Cadis), protegida pels canons dels vaixells anglesos, perquè els francesos que

avançaven cap al Sud s'apoderaren, el mes de febrer de 1810 de la ciutat de Sevilla. Així s'escrigué la Constitució de Cadis, que construïa un Estat espanyol nou, en el govern del qual tots els pobles estarien representats de la mateixa manera a través del Parlament. Les lleis tractarien tothom igual.

Els privilegis de l'Antic Règim desapareixerien i ja no hi hauria súbdits.

militars i diputats liberals, tancaren el palau de les Corts i es restablí l'Antic Règim.

El març de 1812 es va fer pública la nova Constitució, anomenada la ”Pepa” per proclamar-se el dia de Sant Josep. Lacy i els seus soldats foren els primers en jurar fidelitat a la “Pepa”, i Busa fou el primer lloc d'Espanya que proclamà la nova constitució. Juraren defensar amb les seves vides el nou projecte d'Estat.

L'any 1817 Lacy es pronuncià contra el règim absolutista i de privilegis de ferran VII i fou detingut, jutjat i condemnat a la pena màxima. Fou afusellat a Mallorca la matinada del 5 de Juliol. La revolta que sí va resultar fou la de Rafael Riego, que inicià el cop per terres andaluses i es va anar estenent per la resta de ciutats espanyoles fins que el 9 de març de 1820 Ferran VII jurà la Constitució.

L'exèrcit anglo-espanyol va anant prenent la iniciativa i el juny de 1813 Napoleó va reconèixer la seva derrota i va autoritzar el retorn de Ferran VII. Els liberals esperaven que juraria la Constitució de Cadis, però no va ser així. Els seus generals ocuparen Madrid, van detenir

natura i aventura

A principi d'estiu d'aquell mateix any les despulles de Lacy van ser dutes de Mallorca i enterrades de manera solemne a Barcelona. La revolució havia triomfat.

1-Pont d’accés a la presó. 2-Balma Roja. BIBLIOGRAFIA Guerra i revolució- la crisi de l'Antic Règim (1788-1833) Jordi Llimargas - Ed Barcanova Història militar de Catalunya Vol.IV - Temps de revolta - F. Xavier Hernàndez - Ed. Dalmau Gran geografia comarcal de Catalunya - Solsonés Enciclopèdia catalana La nostra gent - Història de Catalunya Vol.1 - Ed. Plaza i Janés

2 1

rutes a peu

ESQUI DE MUNTANYA

Esquí de muntanya:

Puigpedrós

l cim del Puigpedrós és el tercer cim més alt de la comarca de la Cerdanya. Punt divisori entre Catalunya i Andorra, permet gaudir d'unes meravelloses vistes de la Cerdanya així com la Serra del Cadí i de les muntanyes andorranes. Està situat en un indret de gran bellesa i la baixa dificultat tècnica de la seva ascensió ha propiciat que sigui uns dels cims més apreciats pels excursionistes. La proximitat del refugi de Malniu permet l'opció de fer-hi nit i realitzar diverses ascensions per les rodalies així com excursions amb raquetes de neu pels llacs que donen nom al refugi. La zona ofereix moltes altres possibilitats, tant pels que busquen major dificultat en els seus itineraris com pels que simplement volen iniciar-se. Si hi aneu no desaprofiteu la ocasió i apropeu-vos als estanys, i si es possible, feu-ho en una nit de lluna plena: l'indret és realment idíl·lic i de ben segur que us encisarà.

natura i aventura

ITINERARI: des del refugi de Malniu sortim en direcció nord-oest seguin les marques vermelles i blanques del GR 11. Deixem l'Estany Sec a la dreta. Quant la pujada comenci a ser més pronunciada abandonarem el GR i avançarem guanyant alçada pel Serrat de les Perdius Blanques fins el planell del Campcardós. Deixem a la nostra dreta el pic de les Mulleres del Puigpedrós i enfilem el darrer tram de la nostra ascensió amb el cim del Puigpedrós enfront nostre. DESCENS: El nostre descens serà pel mateix lloc per on hem pujat. Existeix la possibilitat de realitzar un itinerari circular i baixar per la portella de Meranges i Engorgs. És una bona opció si tenim ganes de fer un itinerari més llarg. ACCÉS: per arribar al refugi de Malniu, si accedim a la Cerdanya per la carretera del túnel del Cadí (C-16), haurem

POD

SC EU WW W.N ARRE ATU G AR RAI DE AV E L'IT L PLÀN ENTURA.C IN OM O TRA ERA L, CK RI I PEL EL GPS

Imatge cedida per l'INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA

FITXA TÈCNICA: Desnivell: de Malniu 784. des del Rec de Foguerades 1034. Ascens: 2 a 2:30 h des de Malniu. Des de l'altre opció cal afegir 30 o 40 minuts més. Descens: 1 a 1:30 h.

de seguir per la mateixa fins a enllaçar amb la N-260 que agafarem en sentit Puigcerdà. Travessarem la vila de Isòvol i just abans d'entrar a la població de Ger prendrem en un desviament a la esquerra la GIV-4031 que ens portarà fins a Meranges. Si venim per la Collada de Tosses haurem d'arribar a Puigcerdà i prendre la carretera N-260 en direcció la Seu d'Urgell fins a Ger. Just a la sortida de la població trobem el desviament cap a Meranges. Un cop a Meranges creuarem el poble i seguirem amunt per una carretera molt estreta que més endavant creua el poble de Girul. Aproximadament un quilòmetre després arribem al pla de Campllong. Aquest punt és un bon lloc per estacionar el nostre vehicle quan la neu sigui abundant, ja que a mida que anem guanyant alçada la circulació per la pista es pot complicar. Si les condicions ho permeten podrem pujar fins el Rec de Foguerades (1880m). En aquest punt un sender senyalitzat amb una fita de pedres surt per l'esquerra, seguint-lo arribarem a traves d'un bosc de pi negre fins el refugi de Malniu (2130m).

PUNT D'INICI: en funció de la neu i de l'estat de la pista podem començar l'itinerari al Rec de Foguerades o bé al Refugi de Malniu.

Orientació: sud. Mapa: 1:50.000 La Cerdanya, Institut Cartogràfic de Catalunya. Perills: el perill d'allaus és baix. Material: material d'esquí més grampons i piolet.

Pedalant pel Montseny

Com el Vallès no hi ha res

RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

l Vallès és una comarca natural que forma part de la Depressió Prelitoral Catalana. Malgrat la seva unitat geogràfica, l'any 1936 atenent fonamentalment la realitat demogràfica i econòmica, es dividí en dues comarques, el Vallès Oriental, amb capital a Granollers i el Vallès Occidental, amb capital a

natura i aventura

Sabadell. El Vallès Oriental està limitat al nord per la Serralada Pre-litoral, i al sud i sud-est per la Serralada Litoral. És per part de la primera d'aquestes per on transcorre la ruta que avui us proposem, que des de les valls del Congost ens farà enfilar-nos per aquesta part del massís del Montseny fins arribar a l'allargassat altiplà de la Calma entre las suaus ondulacions del qual s'alça el Tagamanent (1055m) encimbellat per l'església romànica de Santa Maria de Tagamanent. Des d'aquest cim s'albiren gran part de la comarca i els cims més alts i característics del municipi, alguns de més de 1000 m d'alçada. Si mirem en direcció a Montserrat les onades de serres ens deixaran embadalits: Bertí, Gallifa, Sant Llorenç de Munt, l'Obac... Verdaguer explica que en veure el pare Claret, en certa ocasió, una creu de terme que uns homes havien aterrat, resolgué d'aixecar-ne una "en una altura des d'on la veiessin els caminants bons i a on no arribessin les pedres dels dolents". Baixant de la plana de Vic veié l'encinglerat turó de Tagamanent, li semblà un bon lloc per plantarla, però pensà que només fora la creu del camí de Vic. Per un motiu o un altre anà refusant altres cims de Catalunya, fins que es decidí, finalment. Pel Matagalls. Tagamanent és, tan-

mateix -amb creu o sense- un dels cims més característics del Montseny, visible des de gran distància i des d'on s'abraça un extens panorama. L'itinerari comença a la plaça d' Aiguafreda. Vers l'any 1500 es construí, al peu del camí ral que menava a Vic, una ferreria que fou l'inici d'un nucli urbà, els veïns del qual trobaven desavinent l'antiga església de Sant Martí -Actualment Aiguafreda de Dalt-, distant més de tres quilòmetres.

AIGUAFREDA ÉS LA PORTA NATURAL D’ENTRADA AL PLA DE LA CALMA I EL TAGAMANENT Aquest fou el motiu pel que es construí la capella de la Immaculada, però cal dir que el nou temple no facilità gaire el compliment de les obligacions religioses, ja que no tingué assignat sacerdot fins cent anys després. En canvi sembla ser que contribuí a la pràctica esportiva del poble, doncs a l'acta de la visita del bisbe Pasqual l'any 1686 es manava als habitants d'Aiguafreda no jugar a la pilota contra les parets de la capella de la Concepció.

2 Prenem el camí que s'enfila i s'endinsa al Massís del Montseny seguint les senyals del GR (sender de gran recorregut). Aquest GR va de Sitges a Blanes, passant pel Garraf, Montserrat, Sant Llorenç de Munt i l'Obac, Montseny i el Montnegre-Corredor. Si ens girem podrem contemplar els espectaculars penyasegats dels Cingles de Bertí, que s'alcen vora els 500 m sobre el nivell del mar formant dues muralles gegantines que s'estenen des de Montmany fins a Sant Feliu de Codines i Centelles. En esperen uns vuit quilòmetres aproximadament de forta pujada fins el coll de Sant Martí on recomanem deixar les bicicletes lligades per accedir caminant per un corriol ben fresat fins al

ELS CONTRAFORTS MÉS ORIENTALS DELS CINGLES DE BERTÍ ES PODEN CONTEMPLAR AMB TOTA LA SEVA IMMENSITAT DES DE EL CIM DEL TAGAMANENT, OFERINT-NOS UN MOMENT DE PAU cim de Tagamanent. L'etapa històrica que ha marcat més profundament la vida i el paisat1-Interior de l’església de Santa Maria de Tagamanent. 2-Les suaus ondulacions del Pla de la Calma.

RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

ge del Vallès Oriental ha estat la medieval. Al segle IX, quan les fronteres eren inestables i poc definides, les terres del Vallès van patir diverses incursions dels musulmans. Per defensar llurs baronies es bastiren els castells que el pas del temps i l'abandonament han convertit en un munt de runes. Tot i això, és fàcil imaginar-nos la seva figura imponent i temible sobre els puig en que s'alçaren. Del Castell de Tagamanent, documentat ja al segle X i que dominava des de la seva estratègica posició la vall del Congost per la que hem pujat no en queda pràcticament res. O potser si. Dalt del cim hi trobem l'església de Santa Maria actualment restaurada. Aquesta antiga parròquia rural, que més tard va ser considerada santuari marià, compartia la plataforma del turó amb el castell homònim i en una de les seves parets hi guarda un misteriós secret. A la part esquerra de la façana hi ha un bloc de pedra encastat que presenta una curiosa decoració esculpida: una colla d'elements de caràcter vegetal organitzats simètricament i a manera de fris. Consisteixen en una mena de flors de quatre pètals inscrites en cercles.

1 Son les anomenades rosetes. Fa uns 80 cm d'amplada per uns 40 d'alçada i és fàcil de trobar si el busqueu sota la finestra del costat esquerra de la façana principal. El caràcter auster de la peça ha fet pensar que potser es van refugiar al castell alguns càtars que fugiren de la persecució a la que els sotmeteren el Papa i el rei de França. Precisament defensant els seus súbdits d'aquesta terrible croada, el rei català Pere el catòlic fou vençut i mort a la batalla de Muret (1213). De nou al coll reprenem la nostra marxa cap a Casanova 2

natura i aventura

del Bellit. Durant el nostre ascens fins el pla de la Llacuna passarem per davant de les masies de Bellver i l'Agustí propietat de la Diputació de Barcelona. Actualment la primera acull un restaurant i l'altre una exposició de moble català. Abandonem en GR i ens enfilem cap al petit turó(1234m) on hi ha el mas de Casanova del Bellit. Aquest turó és un bon lloc per aturar-se i gaudir de la tranquil·litat i la bellesa que ens ofereix la natura. Envoltats de prats d'herba ens pot fer l'efecte que som en algun prat dels Pirineus. Des d'aquí amb una mica de sort

1-Contemplant els Cingles de Bertí des del Tagamanent. 2-Enigmàtic bloc de la façana de Santa Maria.

RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

podrem veure volar algun rapinyaire, com l'astor o el gamarús. Reprenem la marxa i en breu ens retrobem amb la pista per on transcorre el GR i que anteriorment havíem abandonat per enfilar-nos al turó. Des d'aquest punt ens espera un llarg descens que ens portarà de nou fins la població d'Aiguafreda. El primer tram de la nostra baixada transcorre per dins d'un d'alzinar de gran bellesa que ens recorda les abundants zones de reserva forestal que tingué antigament, el Vallès. Degut a l'aprofitament agrícola i industrial de la plana, moltes arbredes situades en llocs amb possibilitats agrícoles foren

Imatge cedida per l'INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA

EU DE POD EGAR A.COM R UR CAR VENT DES ATURAIA NOL, EL W.N PLÀ I I WW EL ERAR GPS EL IN L'IT ACK P TR

FITXA TÈCNICA: Quilòmetres: 25 quilòmetres Desnivell acumulat: 900 m. Ciclabilitat: 99%. El corriol que puja al cim del Tagamanent no és ciclable. Dificultat: itinerari sencer: alta. Punts d'aigua i menjar: a l'inici de arrencades i les hectàrees d'alzinars van sofrir una davallada important. Les fondalades i els cims d'alguns turons difícilment aprofitables per l'agricultura ens mostren avui com devien ser antigament aquests boscos.

Santa Maria de Tagamanet

En pocs minuts arribem a la masia pairal del Bellit que encara avui resta habitada. Si ens hi fixem una mica més endavant podrem veure una monumental alzina que ha estat declarada arbre singular pel departament de Medi Ambient. Durant aquest darrer tram gaudirem dunes espectaculars vistes de l'església de Santa Maria dalt del Tagamanent. Un petit consell, haurem de ser prudents en el nostre descens fins a Aiguafreda ja que la pista te molta pedra solta i una forta inclinació.

Comarques de Catalunya

natura i aventura

l'itinerari i al restaurant de la Masia de Bellver.

BIBLIOGRAFIA

Època recomanable: tot l'any.

Catalunya Romànica Vol.

Horari: 4 a 5 hores.

XVIII - El Vallès Oriental-

Cartografia: mapa 1:50.000 Vallès

Enciclopèdia catalana.

Oriental, Institut Cartogràfic de Catalunya.

- Vallès Oriental R. Masgrau i M. Fernandez. Ed Barcanova

L'ORTIGA (urtica dioeca) L'ortiga és una planta molt comú a les nostres contrades. Qui vagi habitualment a la muntanya sovint les veurà als marges dels camins i ben segur que mai haurà pensat en les innombrables propietats medicinals beneficioses que té pel nostre organisme. Popularment, la propietat més coneguda i temuda és la de ser urticant. Qui hagi tingut l'experiència d'haver tocat tan sols una fulla, recordarà la sensació de coïssor que produeix a la pell. En aquest article s'explicaran les propietats que té l'ortiga. Ens agradaria que després de llegir-lo poguéssiu veure aquesta fantàstica planta com una aliada per a la vostra salud en comptes d´una enemiga, sense oblidar-vos, això sí, de l´efecte urticant de les seves fulles. Anna Parra

DESCRIPCIO: L'ortiga és una planta herbàcia, perenne i sempre verda. D'arrel carnosa, el seu tall pot arribar a mesurar fins a un metre i mig dálçada. Les fulles són allargades i estan plenes de minúsculs pèls irritants. Aquests pèls contenen àcids orgànics (fòrmic), resina, histamina i una substància proteica desconeguda. Dóna flors petites i de color verd que comencen a aparèixer a partir del mes de juny. No és gens difícil de trobar, ja que creix als marges dels camins freqüentats per l´home i pel bestiar. La trobarem des de la terra baixa plujosa fins a lálta muntanya. Els brots joves es recullen a la primavera, les fulles i les flors a léstiu i lárrel a la tardor.

- Gran reconstituient: Les fulles, de la mateixa manera que la planta fresca, s´utilitzen molt com a mineralitzant i reconstituient pel seu contingut en sals minerals. - Astringent: Els indis americans ja utilitzaven l'ortiga contra la diarrea. La seva arrel conté tanins amb propietats astringents.

US EXTERN: - Rentar-se el cabell amb una cocció dórtigues amb romaní ajuda a evitar la caiguda del cabell, ja que activa la circulació regula i el greix i la descamació. També ens pot ajudar a estimular el creixement. - Una forma casolana i bastant efectiva contra lártrosis, el reuma, lumbago i la ciàtica és colpejar la planta fresca sobre la zona on tinguem dolor. Es possible que la zona sínflami i piqui, però ho contrastarem amb aigua freda i fang mullat. Amb aquesta acció aconseguirem augmentar la circulació a la part del cos on tinguem el problema.

CONTRAINDICACIONS I EFECTES SECUNDARIS: - La infusió de les seves arrels pot irritar la mucosa gàstrica. - Les fulles tenen una forta acció urticant sobre la pell amb sensació de cremada. - La ingesta de 20 o 30 llavors produeix un efecte purgant molt dràstic.

Beneficis de l'Ortiga

CURIOSITATS: - Depura el nostre organisme: La infusió de les seves fulles augmenta la producció dórina, gràcies al seu contingut ric en àcids orgànics eliminem més toxines afavorint problemes com lóbesitat, la nefritis, les oligúries, els edemes i la gota. Pot utilitzar-se de forma externa, en cas de reumatisme, fregant la planta, acabada dárrencar, directament sobre la zona afectada - Per la diabetes: Els extractes dórtiga són lleugerament hipoglucemiants, és a dir, disminueixen el nivell de sucre a la sang. - En les hemorràgies: El suc fresc de la planta actua com a cicatritzant pel seu efecte vasoconstrictor i es pot aplicar directament a les ferides. - Bronquitis: A Europa va ser un remei molt popular per la seva acció en les enfermetats pulmonars i dificultats respiratòries ja que ajuda a eliminar l'excés de mucositat i a dilatar els bronquis en cas dásma.

- A l'agricultura, l´ortiga s´utilitza com a fem, i un cop seca se li dóna a les gallines per a que posin més ous i per a que la closca tingui més calç i augmenti la seva duresa.

RECEPTARI: - Brou d´ortigues: posant a bullir ortigues, api i ceba durant 20 minuts aproximadament, aconseguirem un caldo que ajudarà a baixar el colesterol. - Cures de primavera: beure en dejú mig got de suc d´ortigues durant 9 dies. Passats 20 minuts ja podem esmorzar.

FARMACIOLA NATURAL Aconsellem portar alguna ampolla de suc d’ortiga fresca a la farmaciola. Ens pot ser util per controlar la diarrea: una cullerada sopera al matí i al vespre; i per aturar hemorràgies lleus: empapar una gasa amb el suc de la planta i aplicar sobre la ferida.

plantes medicinals de Catalunya 19

La Mussara: el Jardí del Roure a Serra de la Mussara constitueix un altiplà de roca calcària que sembla, a primer cop d'ull, inaccesible. Les glaciacions van modelar aquests ambients aïllats en mig del litoral mediterrani que es caracteritzen per formacions de pi blanc (Pinus halepensis), pinassa (pinus nigra), roure martinenc (quercus humilis) i l'alzinar muntanyenc. El relleu és el típic d'aquest tipus de roca: relleu càrstic, on hi ha una gran filtració d'aigua i la creació d'obertures interiors com coves i avencs a la roca.

ESCALADA ESPORTIVA

El sector Jardí del Roure destaca pel grau assequible de les seves vies i per les precioses vistes de la Vall de Vilaplana que podrem contemplar amb tot el seu esplendor penjats a les reunions de les vies més llargues. La seva orientació sud ens permet escalar tot l'any, però sobretot a l'hivern, quan el sol escalfa les parets que ens protegeixen del vent.

ON DORMIR: està prohibida l'acampada lliure. Aprop de l'antic i abandonat poble de la Mussara hi trobem el refugi amb el mateix nom. El refugi està obert tot l'any, té llum amb plaques solars, llar de foc, estufa de llenya, lloc per cuinar, restaurant, bar, banys i dutxes d'aigua calenta, dues habitacions al pis de dalt amb lliteres i capacitat per a 54 persones. A l'exterior taules de fusta i bancs, on també s'hi pot acampar.

AIGUA: cal portar aigua. Podem agafar-ne al poble de Vilaplana o comprar-ne al refugi.

Nº de vies proposades: 10 vies (de 14 que té el sector). Alçada mitja: 13 metres. Equipaments: Químics i parabolts. Vies equipades per J. Vallvé, A. Mateu i J. Chaparro. Grau: De IV a 6a.

natura i aventura

Millor època: Tot l'any, però recomanable a l'hivern

Guia recomanada: Buxó, Xavier i Alfonso, Luis. Escaladas en Mont-Ral y La Mussara

ACCÉS: de reus prenem la T-11 en direcció Les Borges del Camp. Prenem la sortida de (T704) en direcció Maspujols, l'Aleixar i després Vilaplana. A l'entrada del poble sortim de la rotonda en direcció Prades i ascendim per la carretera fins dalt l'altiplà. Tot seguit trobem el pàrquing, a ambdós costats de la carretera. Triem el de la dreta. Continuem caminant per la pista principal i als 10 minuts trobem una bifurcació. Prenem la de la dreta. Al 150 metres surt un sender a mà dreta (senyalitzat amb fites de pedra) que baixa per una canal fins als peus de via (seguir marques grogues). El Jardí del Roure està a mà esquerra, passat un esllavissament de roques.

informa EL MAL D'ALÇADA El mal d'alçada -també conegut com mal agut de muntanya (MAM)- és el nom que reben les reaccions fisiològiques que es produeixen en el nostre cos quan el sotmetem a un ambient de baixa pressió d'oxigen, derivada de l'alçada a la que ens trobem. Tot i que s'acostuma a pensar que aquestes reaccions només s'esdevenen a grans altituds, cal saber que a partir de 2500 metres ja podem patir anomalies derivades del mal d'alçada. Per entendre bé que ens succeeix cal tenir clar dos conceptes: que és la pressió atmosfèrica i com funciona el transport cel·lular. La pressió atmosfèrica és el pes de la massa d'aire que tenim a sobre, i per tant, a mesura que ascendim, la quantitat d'aire que tenim a sobre disminueix i per tant la pressió atmosfèrica també. El transport cel·lular és l'intercanvi de substàncies entre l'interior de la cèl·lula i l'exterior a través de la membrana cel·lular. Aquest intercanvi es produeix degut a la diferència de concentracions dels líquids de l'interior i de l'exterior de la cèl·lula. L'aigua té tendència a dirigir-se cap allà on existeix una major concentració de partícules. A mesura que guanyem alçada es produeix una disminució progressiva de la pressió atmosfèrica; l'aire és menys dens i per tant el número de molècules d'oxigen que rebem en cada inspiració és menor. Aquesta disminució en la quantitat d'oxigen provoca l'augment del ritme i la profunditat de la respiració, i altera l'equilibri en els gasos pulmonars de la sang, incrementa la seva alcalinitat (varia el seu pH) i altera la distribució de sals tals com el potassi i el sodi dins les cèl·lules. I quin és el resultat? Les concentracions dels líquids varien, l'aigua es distribueix de forma diferent entre la sang i els teixits i comença a acumular-se líquid dins l'espai intercel·lular. Estar massa temps exposat a aquesta reacció pot provocar greus alteracions dins l'organisme tals com edemes -pulmonars i/o cerebrals- que poden arribar a causar la mort. Símptomes del mal d'alçada: Segurament tots hem tingut algun cop, en alçada, dificultat respiratòria, un lleuger mareig, mal de cap, nàusees, dificultat per dormir, pols ràpid, fatiga o pèrdua de la gana. Tots aquests son símptomes lleus que passen en pocs dies. Majors complicacions presenta l'edema pulmonar, al acumular líquid en els pulmons, que provoca l'ofegament i falta d'aire al menor esforç, tos seca amb expectoració rosada i fins i tot sang. L'edema pulmonar es pot complicar molt ràpidament i passar a ser una afecció mortal en poques hores. Però més greu és encara l'edema cerebral. En aquest cas el líquid s'acumula al cervell i els símptomes presenten encara major gravetat: dificultat per caminar, poca traça en els moviments de les mans, dolors intensos de cap i al·lucinacions. L'edema cerebral es converteix ràpidament en un trastorn mortal. Cal tractarse de seguida. La forma més senzilla de fer-ho, vàlida també per l'edema pulmonar, és traslladar la persona afectada ràpidament a una altitud inferior. Com es pot prevenir el mal d'alçada? Cal fer un ascens gradual. El més important és pujar poc a poc i realitzar períodes adecuats d'aclimatació de dos a tres dies a una alçada determinada avans de passar la nit a una alçada superior; és a dir, podem pujar de dia però tornarem a dormir a alçades inferiors. Aquest mètode es coneix com “l'aclimatació”. També ajuda beure molts líquids (evitant beure alcohol), mantenir una dieta molt rica en glùcids i evitar quedar-se fred. Cal recordar sempre la màxima: Beure abans de tenir set, menjar abans de tenir gana, abrigar-se abans de tenir fred i descansar abans de l'esgotament.

salut i esport 21

INICIACIÓ A TÈCNICA I SEGURETAT

L’ESPELEOLOGIA

L' exploració de les coves és una de les activitats humanes més antiga; i des dels primers habitants de la prehistòria que cercaven la protecció natural d'aquests sostres de roca fins els nostres dies, la foscor de les cavitats ha provocat en l'home dos sentiments molt diferents: la por i el desig; por per l'amenaça que exhala la fosca caverna i desig per entrar en un lloc desconegut i descobrir quelcom nou douard-Alfred Martel (1859-1938) és considerat el pare de l'espeleologia moderna a partir del'any 1894 quan publicà Les Abîmes descrivint les tècniques que el van permetre explorar més de 230 cavitats. Aquestes tècniques avui ens provoquen una gran admiració per la seva temeritat: descendia agafat a una gruixuda corda de cànem assegut sobre una petita fusta, amb una espelma a la mà i un barret de feltre al cap. Va ser el propi Martel qui va introduir l'espeleologia a Catalunya, contagiant la seva passió al religiós i excursionista català Norbert Font i Sagué que realitzà les primeres exploracions al nostre país. Amb el pas del temps i l'aparició de nous materials i noves tècniques, el caràcter científic de les expedicions espeleològiques cedí pas a una nova tendència esportiva i lúdica que apropa a qualsevol, la màgia d'endinsar-se en la foscor, descobrir quelcom desconegut, deixar-se emportar per la curiositat i viatjar a la immensitat d'un món inexplorat ple de misteris i silencis.

Com es formen les coves i els avencs? En èpoques remotes, grans masses de carbonat càlcic i magnesi s'anaren depositant sobre el fons del mar. Eren acumulacions de residus orgànics de petits organismes tals com closques, esquelets de mol·luscs i coralls. Al cap de cents de milions d'anys aquests sediments convertits en roca van aflorar a la superfície empesos per les forces tectòniques i es convertien en muntanyes. L'aigua i el temps van anar erosionant de forma incessant les esquerdes penetrant en el subsòl i motllurant de forma capritxosa les coves i els avencs. És també l'aigua la que dona forma a les concrecions que decoren els sostres, parets i terres de les cavitats. Aquests palaus meravellosos de pedra i cristalls brillen com raigs de purpurina il·luminats per la llum tremolosa dels nostres frontals. Gaudir d'aquestes visions màgiques és, sens dubte, la millor recompensa que podem rebre visitant una cavitat.

natura i aventura

L'EQUIP BÀSIC INDIVIDUAL: L'espeleologia es una activitat que ben practicada pot arribar a ser molt emocionant i gratificant. La millor manera d'aprendre a utilitzar l'equip és dirigir-se a un club espeleològic i realitzar un curset d'iniciació. Roba: no existeix un vestuari ideal per moure's sota terra. Cal tenir en compte que les coves acostumen a ser fredes i humides i segurament ens tocarà arrossegar-nos en algun tram, així que la roba que triem haurà de ser còmoda, ens haurà de protegir del fred i de petits cops i hem d'estar disposats a que torni a casa plena de fang. És recomanable portar guants que ens protegeixin les mans al rapelar i al avançar entre rocs. El calçat ens ha de protegir bé els peus i els turmells, ha de ser lleuger, impermeable i amb sola antilliscant. Casc i frontal: el casc és totalment indispensable en qualsevol cavitat i cal portar-lo sempre cordat. Sobre el casc col·loquem el sistema d'il·luminació. És recomanable portar sempre piles de recanvi i fins i tot una petita llanterna de mà en un bidonet estanc. Arnés i la cinta de pit: si la pràctica espeleològica transcorre per trams verticals i hem de superar algun pou l'arnés esdevé indispensable. Es composa de dues parts, l'arnés pròpiament dit i la cinta de pit, que ens ajudarà a mantenir en posició correcta el bloquejador de pit. El arnesos d'espeleologia són resistents a la abrasió (ja que ens arrossegarem sovint) i no porten anells ni res que es pugui enganxar al avançar. L'arnès es tanca amb un maillon rapide gran de forma triangular que també utilitzarem per penjar el material. Recordeu-vos sempre de tancar-lo del tot. Baga de seguretat: És un element indispensable que ens evitarà caigudes des de les vores dels pous o ens permetrà assegurar-nos durant les maniobres amb cordes, passamans etc... És recomanable utilitzar una baga de seguretat de doble cap. Davallador i mosquetó de fre: el model més utilitzat en espeleologia

va ser dissenyat per Bruno Dressler i per aquesta raó se'l denomina dressler. Consta d'una doble politja fixa que sotmet a la corda a unes voltes successives. El fregament que això provoca permet controlar la velocitat del descens. Es lliga al maillon amb un mosquetó de seguretat. Hi ha models autoblocants com l'anomenat stop. Bloquejador de pit: Aquest aparell permet el lliscament per la corda en un sol sentit, bloquejant-se automàticament en sentit contrari. És indispensable per pujar per una corda simple. Va lligat al maillon i fixat al pit ambla cinta homònima. Bloquejador de puny i estreps: Funciona amb el mateix mecanisme que el bloquejador de pit. La seva forma ens permet agafar-lo amb la mà amb facilitat. Del seu extrem pengen ens estreps que ens ajudaran a impulsar-nos amb les cames durant l'ascens. Quan l'utilitzem ha de lligar-se a l'arnés mitjançant la baga de seguretat. Bossa i bidonet estanc: Per portar el material utilitzarem una

bossa resistent i impermeable i, per les coses de més valor un bidonet estanc.

TÈCNIQUES DE PROGRESSIÓ: Cal superar sempre els obstacles que ens trobem al llarg del recorregut amb un ampli marge de seguretat. Al llarg de la progressió per una cova ens trobarem gateres que ens faran arrossegar-nos, meandres estrets, freds i relliscosos, esquerdes que ens faran avançar en oposició, grimpades per rampes enfangades, llacs subterranis i un llarg etcètera que exigiran la nostra destresa i la nostra concentració màxima. I pous. Explicarem com es baixa i es puja per una corda simple, però per muntar instal·lacions per equipar i baixar els pous es necessiten una sèrie de coneixements tècnics fora de l'àmbit d'iniciació d'aquest article.

tècnica i seguretat

TÈCNICA I SEGURETAT PER DESCENDIR: Cal arribar a la vora del pou assegurats amb la baga de seguretat a un passamà prèviament muntat. Llavors muntem el davallador: 1. Obrim la lleva metàl·lica i mantenim l'aparell pla sobre la mà esquerra. 2. Amb la mà dreta agafem la corda que ve de la instal·lació i la passem per la politja inferior del davallador primer, per entre les dues politges després i la traiem per la dreta fent una gran “S”. El propi aparell porta un dibuix explicatiu. 3. Tanquem la lleva i passem la corda que surt del davallador pel mosquetó de fre. La ma dreta regularà la velocitat de descens variant l'angle format per la corda i el fre. Aquesta corda no s'ha de deixar anar mai o cauríem al buit. PER ASCENDIR: Per pujar cal tenir ben tensa la cinta de pit de forma que el bloquejador quedi ben enganxat al tòrax. També cal lligar el cap més llarg de la baga de seguretat al bloquejador de puny de forma que en cas que fallés el de pit sempre quedaríem penjats d'aquest. 1. Passem la corda pel bloquejador de pit i el tanquem 2. Ancorem el bloquejador de puny a la corda per sobre del bloquejador de pit. 3. Tensem bé la corda recuperant el “xiclet” produït per la elasticitat de la corda fins que quedem penjats del bloquejador de pit. Seiem suaument evitant fer pènduls.

LES FORMACIONS: La bella decoració que ens sorprèn dins les coves i els avencs amb les seves delicades i meravelloses formes abstractes ha estat forjada durant milions d'anys mitjançant un lent procés químic. Per les esquerdes mil·limètriques de la roca circula l'aigua rica en sals com el bicarbonat càlcic. L'aigua circula lenta i sense contacte amb l'aire. Quan surt a l'exterior, degut al canvi de pressió i al entrar en contacte amb l'atmosfera es produeix una reacció química que converteix el bicarbonat càlcic -que era soluble en aigua- en carbonat càlcic -que ja no ho és i que precipita en forma de calcita. Les concrecions o formacions es poden classificar en quatre grans grups segons el seu origen: les formades per goteig (estalactites i estalagmites), per circulació d'aigua (capes i colades), per capil·laritat (excèntriques) o per dipòsits subaquàtics (perles de caverna).

natura i aventura

4. Posem els peus als estreps. Ja estem llestos per començar a pujar. 5. El mètode és el següent: descarreguem el pes del bloquejador de puny arronsant les cames (no oblideu que el tenim unit als peus mitjançant els estreps), i el pugem ben amunt. Després carreguem el pes sobre els estreps i estirem les cames per pujar el pit ben amunt. Seiem suaument a l'arnés i quedem de nou penjats del bloquejador de pit, ara una mica més amunt que abans. Repetim la operació fins remuntar el pou.

CALENDARI

Catalunya i Andorra

FIRES I CONGRESSOS 20/2 Mostra de fotografia i audiovisual de Muntanya

Barcelona

www.farinera.org

BICICLETA DE MUNTANYA 04/02 6a Premi Btt La Selva 11/02 14ª Trobada Btt 18/2 III Marxa de l'Oli en Btt 18/2 Open Btt Barcelona 25/2 Pedalada Popular Camí Moliner 25/2 Padalada Solo Bici 18/3 Marxa en Btt Vilanova i la Geltrú 25/3 Pedalada Popular Open Natura

Viloví d'Onyar St. Pere de Ribes La Granadella Sta Perpètua de Mogoda Matadepera Fals Vilanova i la Geltrú El Vendrell

686 472 284 938960159 973224488 93 560 62 62 www.bttsport.com 938066000 www.runxbike.com www.opennatura.com

Certascan Vall Fosca Soldeu (Andorra) Soldeu (Andorra)

www.agrupe.org www.ceolot.org www.openvallfosca.com www.sec.4t.com www.sec.4t.com

Vall de Boí La Molina Guils-Fontanera

verticsbd@verticoutdoor.com pau_carme@navegalia.com www.marxafontanera.org

CURSES D'ORIENTACIÓ 4/2 Oli de Les Garrigues 7/2 Cursa d'Orientació nocturna 10/2 Cursa Popular d'Orientació 11/2 Cursa Popular d'Orientació 18/2 Copa Catalana d'Orientació

L'Espluga Calba Parc de la Oreneta Montigalà Manresa Torroella de Montgrí

http://xinoxano.orientacio.org Jovenalla-night-O www.badalonaorientacio.com www.grionsorientacio.com http://oros.orientacio.org/

RAQUETES DE NEU 11/2 Circuït Català de Raquetes 2007: 3a prova 18/2 Circuït Català de Raquetes 2007: 4a prova.

Sant Joan de l'Erm Cap de Rec

www.ueu.cat www.agrupe.org

MARXES I CAMINADES 3-4/2 24 hores a Muntanya 11/2 Travessa Viladrau-La Garriga 11/2 Cicle d'excursions i descoberta de la natura 2006 25/2 Excursió als Penya Segats de Punta Prima

Olot Parc Natural Montseny Ribera de l'Ebre Alt Empordà

www.ceolot.cat info@cegarriguenc.org www.aemuntanya.net www.aemuntanya.net

RAIDS I 23-25/2 25/3 25/3

Castellterçol La Jonquera Torrelles de Llobregat

www.cecastell.com www.e-cej.org http://cet.en.eresmas.com

ESQUÍ 4/2 11/2 17/2 3/3 4/3

DE MUNTANYA Trofeu Sergi R. Escalera Poca Traça Open Vall Fosca Cronoescalada Soldeu Travessa Esquí "Ransol-Pic de la Serrera-El Serrat

ALTRES 8-11/2 10/2 25/2

ACTIVITATS HIVERNALS Icertic 2007 Trobada de Constructors d'Iglús Marxa d'esquí de fons Fontanera

CURSES DE MUNTANYA Raid Fred Cursa de Muntanya "El Puigneulós" Ruta del Sol Blau

CONCURSOS FOTOGRAFIA I LITERATURA DE MUNTANYA 28/2 Concurs de Narrativa de Muntanya Narcís Puigdevall

lacolla@girona.com

Si organitzes alguna activitat i vols que te la publiquem envia la informació a info@naturaiaventura.com

RUTES EN TOT TERRENY

La Vall de Boí,

un paradís del romànic l conjunt romànic de la Vall de Boí està format per les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de

Durro, Santa Maria de Cardet, l'Assumpció de Coll i l'ermita de Sant Quirc de Durro. Una de les seves característiques principals és la unitat d'estil arquitectònic. Són construccions realitzades durant els segles XI i XII seguint

natura i aventura

l'estil arquitectònic del nord d'Itàlia, el romànic llombard, que es caracteritza per la funcionalitat de les seves construccions, l'acurat treball de la pedra, els esvelts campanars de torre, i la decoració exterior d'arquets cecs i bandes llombardes.

del comte de Barcelona Ramon Berenguer el Gran (1096-1131), va culminar el 1137 amb la constitució de la corona de Catalunya-Aragó. Aquest fet històric fonamental per a l'esdevenidor posterior de Catalunya va succeir un cop frustrada la

La ruta proposada ens aproparà a la majoria d'aquestes esglésies, ja que el romànic de la Vall de Boí té l'exepcionalitat d'agrupar, en un espai reduït, un gran nombre de construccions d'aquest estil arquitectònic que, a més a més, en aquesta bonica vall s'ha conservat al llarg del temps amb poques modificacions que hagin alterat significativament la seva concepció inicial.

EL PANTOCRÀTOR DE SANT CLIMENT DE TAÜLL HA ESTAT LA IMATGE EMBLEMÀTICA MÉS UTILITZADA PER REPRESENTAR EL ROMÀNIC CATALÀ

Per entendre l'origen d'aquest estil cal desplaçar-nos, però, en el temps, fins l'any 1000, un segle abans de la consagració de les esglésies de Sant Climent i de Santa Maria de Taüll. En aquest període s'esdevé la pràctica desaparició de l'autoritat del rei de França a Catalunya. La política expansiva

unió dels regnes de Castella i Lleó amb els d'Aragó i Navarra i solucionats els problemes hereditaris creats per Alfons I el Bataller (1104-1134) en deixar el regne d'Aragó als Templers. Ramir el Monjo, hereu del tron aragonès, va abandonar el monestir on s'havia consagrat a Déu i va casar la seva filla Peronella amb el comte de

2 Barcelona, culminant així la unió dinàstica. Arrel dels atacs d'Almansor i per prevenir noves invasions musulmanes, va caldre fortificar i consolidar la frontera occidental catalana mitjançant la construcció de castells i esglésies. Als territoris interiors es van anar substituint els temples primitius i ocasionals per uns altres considerats definitius. Amb aquest ressorgir del progrés arquitectònic, Catalunya va acollir cons-

2 tructors, mestres d'obres i manobres, que expandiren gairebé per tota Europa aquest nou sistema de construcció. El recorregut pel romànic de la Vall de Boí comença a Coll, molt a prop de l'entrada a la vall des de la carretera de Pont de Suert (N-230 i després la L-

Coneixes les diferents cares del romànic de la Vall de Boí? Apropeu-vos al Centre d'Interpretació del Romànic a Erill la Vall i demaneu la vostra butlleta (cal validar-la a algunes esglésies). Visiteu les esglésies romàniques del conjunt de Boí i esbrineu on són aquestes cares. Entre tots els encertants sortejaran 6 caps de setmana per a dues persones a la Vall de Boí.

500). Envoltada de prats i una mica allunyada del poble l'església de l'Assumpció del Coll té característiques pròpies que la diferencien de les altres esglésies de la vall: els materials de construcció, la mida dels carreus o els elements decoratius de la portada, la part més interessant del temple. Agafem de nou la carretera per apropar-nos a Cardet. L'església de Santa Maria de Cardet conserva uns dels àbsis més espectaculars de la vall. El temple es va construir sobre el fort pendent de la muntanya, aprofitant el desnivell del terreny per construir una petita cripta, l'única de tot el conjunt. També ens crida l'atenció el campanar, que a diferència de la resta d'esglésies de la vall és d'espadanya, fruit de les transformacions barroques que tingué el temple. Continuem fins a Barruera. Un camí amb arbres porta a la solitària església de Sant Feliu de Barruera, que consta d'una sola

1-L'art romànic català posseeix una gran personalitat i autonomia - Erill la Vall. 2-Les esglésies presenten formes severes d'una simplicitat elegant - Erill la Vall. 3-L'església dedicada a Sant Joan Baptista es troba sota la roca on antigament es dreçava el castell Boí. 4. L'arquitectura de Sant Climent s'integra harmoniosament dins del paisatge que l'envolta - Taüll

rutes en tot terreny 29

RUTES EN TOT TERRENY

1 i ampla nau central, d'un campanar de tres pisos i una torre quadrada que conserva una magnífica estampa, malgrat que és una de les esglésies que ha sofert més transformacions.

A LA VALL DE BOÍ TROBEM EL CONJUNT ROMÀNIC PIRINENC MÉS IMPRESSIONANT DE CATALUNYA, DECLARAT PATRIMONI DE LA HUMANITAT PER LA UNESCO L'ANY 2000 A peu de la muntanya de Sarais, a un extrem del poble de Durro, es troba l'església de la Nativitat de Durro. La monumentalitat d'aquesta església dóna testimoni de la importància del poble a l'Edat Mitjana. Hi destaquen les grans proporcions de la nau, el campanar, la portada esculpida i el porxo. Una excursió del tot recomanable és apropar-nos a la petita ermita de San Quirc (nom local donat a Sant Quirze) de Durro. Està situada a 1500m, en un marc privilegiat de la muntanya de Saraís. El seu emplaçament no és aleatori, sinó que es tracta d'una marca territorial vinculada a l'espai social treballat per la comunitat i a la tradició d'origen pagà de córrer falles. La nit de Sant Joan, els joves del poble armats amb torxes enceses baixen per la falta de la muntanya en una vertiginosa processó. A Santa Eulàlia d'Erill la Vall trobem un dels millors campanars de la Vall, una esvelta torre

natura i aventura

No deixeu escapar la oportunitat de tastar la deliciosa “olla de la casa” o les costelles de porc amb bolets que l'Ignasi de Cal Sabater, a Boí, prepara, estan a la crta. Taull, s/n baixos 25528 Boí, tel 659945366

de planta quadrada i sis pisos d'alçada amb la decoració pròpia del romànic llombard: els arquets cecs i els frisos de dent de serra. Alineat amb els campanars de Sant Joan de Boí i el de Sant Climent de Taüll, el campanar acomplia la funció de comunicació i vigilància del territori. Agafem el desviament cap a Boí i Taüll. Sant Joan de Boí s'erigeix al costat d'un prat i a l'esquerra de les restes de la muralla i de la fortalesa que caracteritzen el poble de Boí. De la planta basilical (perímetre rectangular que acaba en un dels extrems amb una o tres formes semicirculars, absis), destaca el conjunt de pintures murals, que es van trobar decorant l'interior de les naus amb escenes com la lapidació de Sant Esteve o el Bestiari. Recomanem deixar el cotxe a Boí i apropar-se caminant a Taüll. El sender, ben senyalitzat,

ens aproparà a la calma que es respira a la vall i que a voltes oblidem els que som de ciutat. Les dues esglésies de Taüll són, sense dubte, les més representatives del romànic llombard català. Sant Climent apareix gairebé per sorpresa al revolt del camí, amb la seva sòlida silueta retallada entre les muntanyes d'Aigüestortes. És una basílica en miniatura amb tres naus separades per columnes circulars i coberta de fusta a dues aigües, capçalera amb tres absis i un campanar de torre annex. L'església de Santa Maria de Taüll, consagrada un dia després que Sant Climent, és l'única església de la vall que sembla generar assentament de la població al seu voltant. Actualment no pot ser visitada degut a les reformes que reforçaren les seves parets i fonaments. Si ens fixem, podem observar la inclinació de la torre del campanar. 1-Els absis de Santa Maria cobreixen unes voltes de pedra i una teulada cònica de lloses de pissarra.

MATERIAL

Calçat de muntanya:

Donada la gran quantitat de característiques diferents que pot tenir una bota de muntanya, és important que quan anem a comprar unes tinguem clar per a que les farem servir. Les característiques del calçat s'han d'adaptar a les necessitats que ens marquen les activitats que voler practicar: senderisme, ascensions d'alta muntanya o simplement caminar ocasionalment. Haurem de valorar quines són les prestacions que ens ha de oferir el calçat que necessitem.

EXISTEIXEN VARIS TIPUS DE BOTES. Les botes de “hiking”: dissenyades per fer excursions per pistes o senders poc accidentats, són un calçat a mig camí entre les botes de tresc i les bambes de muntanya. Són més lleugeres que les de tresc però per contra, al ser de canya baixa, no ofereixen protecció als turmells i tenen menys estabilitat. Per aquest motiu no són recomanables per persones que no tinguin una musculatura forta als turmells. Botes d'alta muntanya: el seu us és molt específic, estan pensades per ser utilitzades en activitats on hi puguem trobar neu o fred intens. Botes de tresc: és el calçat de referència i el més polivalent. Existeixen diferents models dissenyats en funció del terreny i de la temperatura del lloc on les volem utilitzar. EXISTEIXEN UNES PREMISSES BÀSIQUES QUE ARA ANALITZAREM I QUE CAL CONÈIXER : Material de confecció: els materials utilitzats habitualment són la cordura i la pell. Les botes de pell estan fabricades tradicionalment amb pell d'origen boví i són més resistents i tenen més durabilitat que les de cordura, que per contra, presenten una major lleugeresa i un preu de venta més econòmic. En el seu estat pur el cuir té te un grossor de 8mm. Posteriorment es separa en capes i segons el seu gruix es destina a botes d'alta muntanya, a botes de tresc o a sabates.

natura i aventura

La pell que es troba a la part superior de l'animal es anomenada flor, és la de més qualitat i s'utilitza per confeccionar botes d'alta muntanya, ja que les fibres són mes fortes i compactes i presenten una gran impermeabilitat a l'aigua. La segona capa s'anomena serratge i amb ella s'elaboren les botes de tresc i de hiking. És de menor qualitat però és la idònia per la seva lleugeresa, flexibilitat i gran transpirabilitat. Impermeabilitat: en una bota de muntanya la impermeabilitat ve donada pels tractaments hidròfugs que ha rebut el teixit exterior a base de cera o silicona o per el revestiment intern d'una membrana tipus Gore-Tex o Sympatex. Aquestes membranes permeten l'evacuació del suor cap a l'exterior i a la vegada impedeixen que l'aigua de l'exterior ens pugui mullar el peu. Transpirabilitat: Una bona transpiració mentre fem caminades en dies calorosos pot ser clau perquè no ens surtin nafres i butllofes. Aquesta qualitat dependrà del revestiment extern, del teixit que s'ha utilitzat en la confecció de la part interna i de si la bota té algun tipus de membrana o de tractament hidròfug. Portar un mitjons de fibres sintètiques (Coolmax) que afavoreixin la transpiració i que no s'humitegin és un factor indispensable per complementar la transpirabilitat del calçat. Comoditat: La forma interna de la bota hem de procurar que s'adapti el màxim possible a la forma del nostre peu. La llengüeta i la talo-

nera acostumen a ser les parts més crítiques. Petits detalls com un llengüeta tova i una talonera no massa dura poden ser determinants

Els mitjons amb els que us proveu les botes hauran de ser similars als que utilitzareu normalment en les vostres activitats.

Disseny: Les botes que tenen un disseny exterior amb moltes costures són més vulnerables al desgast que ocasiona caminar en terrenys rocallosos. Els acabats de la part interna no haurien de comptar amb moltes costures ja que al friccionar repetidament contra la pell poden ocasionar ferides. La protecció amb reforços de goma de les zones dels laterals i de la puntera ens ajudaran a allargar la vida del nostre calçat i a donar-li més consistència. Una bota amb una canya que ens subjecti bé els turmells ens farà disminuir el risc de patir un esquinç.

Sola: és una de les parts més importants de la bota i d'ella dependrà el nostre aïllament del terra. De la seva capacitat per amortir l'impacte dels nostres passos sobre el terra dependrà en bona mesura la integritat de les articulacions del genolls i de l'espatlla. La composició i la quantitat de cautxú que contingui la sola determinarà la seva durada. Si la sola que escollim és tova tindrà més adherència però es desgastarà abans, si pel contrari és dura tindrà més durabilitat però serà menys adherent. Analitzeu el dibuix gravat a les soles, d'ell dependrà una correcte adherència sobre el terreny. Pot ser interessant comprar un model que disposi de l'opció per acoblar grampons automàtics.

Talla: l'elecció haurà de ser el més precisa que es pugui. Si ens ve molt justa les nostres ungles en patiran les conseqüències en les baixades, mentre que si són massa grans el taló ens farà mal a les pujades. Si la botiga té una rampa o unes escales proveu quines sensacions us transmet per tal de detectar futures molèsties i no us oblideu de provar-vos els dos peus, ja que habitualment no són exactament iguals.

Plantilles: han d'oferir una gran comoditat al nostre arc plantar. Les formes anatòmiques permeten un correcte recolzament del taló. Han d'absorbir la suor del peu i s'han de poder extreure. Abans de comprar-les comproveu que no tinguin arrugues internes o qualsevol altre tipus de defecte.

VIA FERRADA

Via ferrada: LA RIERA DE SALENYS La via ferrada de Salenys es troba situada entre les poblacions gironines de Llagostera i Romanyà de la Selva, en un entorn tranquil i solitari al cor del massís de les Gavarres. En la majoria de vies ferrades podem veure o imaginar el traçat per on transcorre l'itinerari, en aquest cas però, res ens fa intuir que hi pugui haver una via ferrada en aquest indret. Les aigües de la Riera de Salenys s'escolen per una obaga molt humida envoltades d'una exuberant vegetació i no és possible endevinar el seu traçat fins que ens trobem dins d'ella. El nostre itinerari remuntarà la part més abrupte de la riera flanquejant salts d'aigua i creuant els gorgs mitjançant ponts tibetans i nepalís. En l'última part de la via es supera el ressalt de més verticalitat, la cascada del salt del llop, que es creua per la part més elevada mitjançant un espectacular pont tibetà construït amb fusta. Un cop creuat el pont enllaçarem amb el camí de retorn. És una via idònia per gent no molt avesada en el món de les vies ferrades degut a la seva baixa exigència tècnica i a la curta durada de l'itinerari. A aquests dos factors cal afegir també que existeix un camí equipat que va paral·lel a la riera i que permet escollir si volem o no realitzar algun del passos. Haurem de tenir en compte que després de pluges la riera pot baixar força carregada d'aigua i que la dificultat de la via pot augmentar. FITXA TÈCNICA Desnivell : 80 metres Dificultat : mitjana-baixa. Horari aproximació : 20 min. Horari d’itinerari : 1 hora. Horari de retorn: 15 min. Material: casc, arnés, guants, dissipador i opcional material per fer la tirolina. Època aconsellable: tot l'any, atenció després de fortes pluges. Cartografia: mapa topogràfic 1:30.000 editorial Piolet. Equipada per: Albert Gironès.

natura i aventura

ACCÉS: des de la població de Llagostera agafarem la carretera C-65 en direcció a Sant Feliu de Guíxols. Després de deixar enrere la població prendrem a l'esquerra la carretera GIV-6612 cap a

Romanyà de la Selva. Uns cinc quilòmetres després surt a mà dreta , davant d'uns camps de cultiu, una pista de terra senyalitzada com a GR (marques vermelles i blanques). En aquest punt estacionarem el nostre vehicle i ens prepararem per fer l'aproximació. Hem d'estar atents per tal de no confondre aquest punt amb una pista que hi ha just passat el veïnat del Penedès que també està marcada amb senyals de GR. En aquest cas però surten dues pistes.

APROXIMACIÓ: avancem en sentit descendent seguint les marques fins trobar una cruïlla on neix una pista per la dreta. La seguim i abandonem el GR pel que veníem per prendre en pocs metres un petit corriol senyalitzat amb un rètol indicatiu de via ferrada i font del Penedès. El corriol perd alçada ràpidament fins arribar a la font del Penedès. Avançant uns cent metres per la única pista existent surt un corriol per la dreta que baixa fins al llit de la riera. Des d'aquí sols ens restarà remuntar la riera fins a l'inici de la via. RETORN: un cop superat el pont de fusta seguim un sender que marxa enfront nostre. Trobem una primera cruïlla i prenem la pista de l'esquerra. Una mica més endavant deixem una pista a l'esquerra i en pocs metres arribem la pista per on transcorre el GR. La prenem cap a l'esquerra i en cinc minuts arribem la cruïlla que hem trobat a l'aproximació on marcava la font del Penedès.

via ferrada

SOSTRES COMARCALS

Cims comarcals de Catalunya i Andorra:

Què difícil d'explicar és el sentiment que tenim algunes persones per arribar als cims més alts, a les profunditats de la terra, als llocs més inaccessibles dels confins de la terra. Un objectiu que, segurament, és sostingut per una motivació diferent en cada persona: reptes personals, ganes de descobrir, necessitat de tenir objectius..... El cas és, però, que a tots ens mou un mateix objectiu, fer el que realment ens agrada i ens fa sentir vius. Amb aquesta intenció i amb la idea de descobrir nous racons de la nostra geografia i gaudir de la muntanya comencem una serie d'articles en els que proposarem realitzar l'ascensió dels pics més alts de les comarques catalanes i de les parròquies d'Andorra. Volem que aquestes propostes siguin l'excusa per descobrir cims que, tot i el seu encant, no gaudeixen del reconeixement dels cims més emblemàtics de les nostres contrades.

natura i aventura

Cim 1

Pedró dels Quatre Batlles 2383m.

Comarca del Solsonès, capital de comarca Solsona

SITUACIÓ: el cim del Pedró dels Quatre Batlles és el sostre la comarca del Solsonès i forma part de la serra del Port del Comte. Situat al nord de la regió és la frontera natural amb la comarca de l'Alt Urgell i rep el seu nom per ser el lloc exacte on conflueixen els termes d'Alinyà, la Vansa, la Coma i la Pedra i Odèn. Tot i la proximitat de l'estació d'esquí de Port del Compte és un cim molt atractiu, ja que permet gaudir d'unes panoràmiques excepcionals en les seves quatre vessants. En un dia clar podrem veure els cims de la comarca del Pallars, el massís de Montserrat, el Montseny, el Pedraforca, el Cadí així com la vall de Lord i plana del Solsonès. Es tracta d'un recorregut que no presenta problemes d'orientació ja que una gran part del nostre itinerari transcorre per pistes ben traçades. Hem escollit aquesta opció per les magnífiques vistes que ens ofereix durant tot el recorregut i pel fet de no haver de transitar per dins de l'estació del Port del Compte. ACCÉS: Un cop a la població de Solsona prendrem la carretera que va cap al Port del Compte i el Coll de Jou. En un quilòmetre aproximadament trobarem per la nostra mà dreta l'encreuament amb la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys. L'ignorem i seguim durant aproximadament 25 quilòmetres fins al Coll de Jou. En aquest punt conflueixen la carretera que va a l'estació d'esquí de Port del Compte i la que va cap a Organyà i és el lloc on estacionarem el nostre vehicle.

ASCENS AL CIM: Des del Coll de Jou prenem una pista que, sense abandonar-la en cap moment i ignorant les cruïlles que trobem, ens portarà fins el refugi de la Bòfia. La pista guanya alçada progressivament sense grans complicacions. Un cop haguem deixat enrere el refugi trobarem una cruïlla amb un rètol indicatiu que ens assenyala la direcció del Pedró dels quatre Batlles (direcció nord). Des d'aquí el camí remunta en forta pujada fins el prat que hi ha entre els cims del Vulturó i de la Gespeguera des d'on ja podem veure el cim del Pedró dels Quatre Batlles. En aquest darrer tram des del refugi fins el cim unes estaques de fusta ens assenyalen el camí que porta fins el cim. DESCENS DEL CIM: Existeix una bona alternativa per baixar per un lloc diferent del que hem pujat. Per dur-la a terme hauríem de disposar de dos vehicles i abans de fer l'ascensió estacionar-ne un a l'estació d'esquí nòrdic de continua

Desnivell : 951 metres Temps: 4-5 hores. Cartografia: mapa topogràfic 1:50.000, Institut Cartogràfic de Catalunya - L’Urgell.

Imatge cedida per l'INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA

POD

SC EU WW W.N ARRE ATU G AR RAI DE AV E L'IT L PLÀN ENTURA.C IN OM O TRA ERA L, CK RI I PEL EL GPS

sostres comarcals 37

SOSTRES COMARCALS Tuixent la Vansa . Un cop a dalt del cim aniríem fins el cim de la Tossa Pelada. Des d'aquí començarem a baixar en direcció nord-est fins un petit refugi situat a Prat Llong. Aquest refugi és fàcilment visible durant tota la baixada i sols el perdrem de vista durant uns moments mentre travessem una zona boscosa. En cas de que el refugi no fos visible des del cim i no tinguéssim clar quina direcció seguir, enlloc de baixar en direcció nord-est baixaríem en direcció est fins a creuar una pista d'esquí. Seguint-la fins a baix de tot i després girant a l'esquerra arribaríem també al refugi. Un cop al refugi marxa per la dreta la pista ens conduïra fins l'aparcament de l'estació d'esquí de Tuixen. Aquesta pista és, de fet, un itinerari de l'estació d'esquí nòrdic de Tuixent. La pista és el itinerari 5 i s'anomena Prat Llong.

natura i aventura

Butlleta de subscripció

aventura

Vols gaudir dels millors avantages?: descomptes, regals, sorteigs, descàrregues de la nostra web i rebre Natura i Aventura a casa teva Subscriu-te a www.naturaiaventura.com o bé omple la butlleta i envia-la a c/ Déu i Mata, 10 1r 08014 Barcelona

Nom:

Forma de pagament

Cognoms:

- Transferència bancària o ingrés al compte 3025-0011-76 1400005170 de La Caixa indicant com a concepte subscripció + nom + cognom.

Adreça: Ciutat:

Cp.:

Província

- Xec nominatiu a nom de H4xors S.L. i enviar-lo a C/ Déu i Mata, 10 08014 Barcelona acompanyat d'aquesta butlleta

E-mail: Natura i Aventura garanteix el cumpliment de la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal i de la seva normativa de desenvolupament, en relació amb les dades obtingudes en virtut d'aquesta sol·licitut de subscripció. Tanmateix, l'ús de les seves dades tindrà com a única finalitat el cumpliment de les nostres obligacions derivades de la present sol·licitut de subscripció. Les dades de caràcter personal facilitades s'incorporaran als nostres fitxers automatitzats. Si així ho desitgés, podrà exercir els drets d'accés, rectificació i cancel·lació previstos per la llei dirigint un escrit al seu titular: H4xors S.L. C/ Déu i Mata, 10 08014 Barcelona

Col·lecciona-la. Per qualsevol dubte adreçat a info@naturaiaventura.com

- Domiciliació bancària: Nom del titular: DNI del titular: entitat oficina Compte:

control

SÍ Desitjo subscriure'm a la revista Natura i Aventura per 20€ l'any (11 exemplars).

compte

Signatura i data:

TRANSGÈNICS

El perill de jugar a ser Déu

Després de la la Revolució Verda, que varem analitzar en el numero MÓN SOSTENIBLE

anterior, la tecnologia ha fet un altre pas de gegant al descobrir la possibilitat de modificar organismes genèticament. Molts en són els defensors i molts els detractors. En aquest article veurem molt bàsicament com es crea un OMG i els perills que comporta.

Marta Trigo Serres lalupa@moviments.net

QUÈ ÉS UN OMG? És un organisme en el qual el material genètic ha estat alterat d'una forma que no ocorre naturalment per reproducció sexual o recombinació natural. A diferència del que és habitual i ancestral en les pràctiques tradicionals agrícoles, l'enginyeria genètica aïlla als laboratoris gens concrets d'un organisme i els introdueix en un altre. Per fer-ho, usa com a vehicles unes petites molècules d'ADN en forma d'anell anomenades plàsmids que es troben en els virus i les bactèries o es poden crear en els laboratoris. Aquest plàsmid al que s'enganxa el gen desitjat i que el transporta fins al receptor es coneix com a vector. “Però hi ha dificultats. El gen de, per exemple, un bacteri que produeix Bt, una toxina per a matar insectes, no és reconegut automàticament com a propi per les cèl·lules del blat de moro. D'aquesta manera, el gen del bacteri no funcionarà en el blat de moro tret que se li afegeixi un gen promotor que les cèl·lules del blat de moro reconeguin. Els promotors més potents són els dels virus, per això en l'exemple del blat de moro, s'agafa simplement el promotor d'un virus que infecti al blat de moro i es posa enfront del gen que es vol inserir. D'aquesta manera aquest gen serà tractat com a propi per la cèl·lula del blat de moro.”I Finalment s'hi afegeix un altre gen, el marcador, resistent a antibiòtics o a herbicides. El paquet gen-vector-promotor-marcador es coneix com constructe i s'introdueix en un bacteri que es cultivarà en un antibiòtic (destructor de bacteris). Si sobreviu voldrà dir que ha assimilat el plàsmid nou amb el marcador.

ERRORS AL SISTEMA El problema amb la modificació genètica es basa en que no té en compte que els organismes vius

natura i aventura

són (som) una complexa xarxa d'interaccions interdepenents en la que els gens no tenen una sola funció divisible i separable de la resta del sistema i que aquesta funció no es realitza aïlladament sinó també com a part d'un sistema. A més, els constructes estan dissenyats per a travessar les barreres entre espècies, famílies i fins i tot regnes (animal, vegetal i mineral) i saltar dins dels genomes que no només defineixen a les espècies sinó que les protegeixen com a tals. La manipulació dels genomes trenca les fronteres i produeix mutacions que podrien implicar fins i tot la susceptibilitat de patir malalties noves en l'espècie i pròpies d'una altra. La introducció de constructes en els genomes, a més, crea en ells una forta inestabilitat estructural degut al fet que els constructes tenen tendència a fragmentar-se en les unions artificials i a recombinar-se incorrectament, sovint amb un altre ADN que pugui ser a prop. Les conseqüències d'això es desconeixen ja que podrien trigar generacions en donar-se.

UNA ALTRA MESURA CONTRA LA FAM? Els OGM s'han introduït amb diverses justificacions: Quan van començar a comercialitzar-se l'any 1996, la promesa era la millora enfront dels factors ambientals com les gelades o la sequera, encara que en l'actualitat aquestes característiques no representen ni l'1 % dels conreus. La segona generació prometia millores en la qualitat o composició nutricional del producte però es traduïren en comoditats per a les empreses de distribució i processat com la varietat de tomàquet de maduració lenta Fravr Savr que podia ser emmagatzemat molt de temps i per tant podia transportar-se a grans distàncies (aquesta maduració va resultar ser només superficial i els tomàquets estaven podrits per dintre). Amb la darrera generació

CONSEQÜÈNCIES SOBRE LA SALUT

s'ha recuperat la preocupació per la fam en el món dels anys 60 i 70 afegint la millora en la salut gràcies als aliments-medicina. Un exemple és l'arròs daurat, una varietat a la qual se li ha afegit vitamina A, la deficiència de la qual afecta a milions de persones en tot el món i que, segons la OMS produeix ceguesa a 2'8 milions de nens. No obstant això, no se sap si podrà ser assimilat per les persones ni si es poden transmetre aquests constructes genètics a les varietats d'arròs conreades en els països pobres ni si les sis patents sobre la propietat de multinacionals no suposaran obstacles insalvables perquè les llavors estiguin a la disposició dels més pobres. I si ens preguntem perquè sofreix manca de vitamina A tota aquesta gent, la resposta la trobem en “l'empobriment de la dieta que la Revolució Verda i la unificació de conreus que l'acompanya ha dut a més de 2.000 milions de persones.”II

PATENTS SOBRE LA VIDA L'aplicació més generalitzada de la modificació genètica s'ha dut a terme en el camp de la resistència a fitosanitaris (herbicides i plaguicides). Encara que s'ha demostrat reiteradament la seva ineficàcia, en l'actualitat el 73% dels cultius transgènics (soia, blat de moro, colza i cotó) estan manipulats per a tolerar un herbicida en concret. Però els transgènics resistents a herbicides no ho són a qualsevol producte sinó només a aquell que proporciona la mateixa empresa que ven les llavors modificades: és l'anomenat paquet tecnològic. Avui les empreses farmacèutiques, de llavors i d'agroquímcs es troben fusionades en uns pocs gegants que no només dominen el mercat sinó que representen al costat del petroler un dels lobbys, o grups de pressió, més poderós del món. Només 4 empreses en monopolitzen la venda: Monsanto (90% de la superfície plantada amb OMG), Syngenta, Bayer CropScience i DuPont (Pioneer). Cal afegir que la legislació internacional actual, a través de l'acord TRIPs (Trade Related Intellectual Property Rights o Drets Comercials de Propietat Intel·lectual), introdueix i defensa la possibilitat de patentar organismes vius amb la única condició que hagin estat manipulats d'alguna manera. Així, les llavors patentades no es poden tornar a plantar perquè són propietat de les empreses que les venen, creant una forta dependència i indefensió dels agricultors enfront d'aquests gegants. Un exemple entre tantíssims de les conseqüències de l'acord TRIPs és el judici que va guanyar Monsanto el març de 2001 contra l'agricultor canadenc P. Schmeiser, acusant-lo d'usar sense llicència llavors de colza amb el seu gen modificat i patentat. Els cultius de Schmeiser havien estat contaminats genèticament per la colza transgènica de Monsanto d'un camp veí. Schmeiser va haver de pagar una xifra astronòmica a la multinacional per danys i perjudicis.

Són pocs els estudis científics existents fins a la data sobre la seguretat dels OMG per a la salut i els mètodes emprats per a les anàlisis no permeten conèixer els efectes a llarg termini ni la toxicitat d'una exposició perllongada a petites dosis. A més, el coneixement científic sobre el funcionament dels gens és molt limitat i les tècniques actuals d'enginyeria genètica no permeten controlar els efectes de la inserció de gens estranys en l'ADN d'un organisme. En realitat s'estan introduint en la natura i el cos humà organismes vius amb mutacions sense estar-ne segurs dels seus possibles efectes. De totes maneres sí que hi han hagut ja alguns indicis de les seves conseqüències com l'aparició de noves al·lèrgies per introducció de noves proteïnes en els aliments, la generació de resistència a antibiòtics per part de bacteris patògens per a l'home i l'increment de la contaminació en els aliments per un major ús de productes químics en l'agricultura.

CONSEQÜÈNCIES SOBRE LA TERRA I L'AGRICULTURAIII La introducció de cultius transgènics en l'agricultura augmenta l'ús d'agroquímics contaminants. Amb les plantes tolerants a un herbicida, l'agricultor pot usar grans quantitats d'aquest herbicida. A més, l'aparició de resistències en la vegetació adventícia (les mal anomenades males herbes) obliga a incrementar l'ús de productes químics per a combatre-les. A més, la modificació genètica es pot transmetre a espècies silvestres emparentades amb la planta transgènica o a varietats tradicionals. Per exemple, a Mèxic, els blats de moro transgènics importats d'EE UU estan contaminant les varietats tradicionals d'aquestes zones. Al tractar-se d'éssers vius, la contaminació genètica té la capacitat de reproduir-se i expandir-se. Un cop en el medi ambient, la contaminació no es podrà "netejar". A causa del limitat coneixement científic sobre enginyeria genètica, resulta impossible predir el comportament dels nous gens introduïts en ecosistemes complexos.

Hi ha transgènics en la nostra taula? Ho veurem en el pròxim número I

Revista Pimiento Verde especial Transgènics

Jorge Riechmann. Cuidar la T(t)ierra. Políticas agrarias y alimentarias sostenibles para

entrar en el siglo XXI. Icaria editorial, abril 2003 III

Informacions extretes de l'informe La imposible coexistència publicat recentment i

realitzat per Greenpeace, Assemblea Pagesa i Transgènics Fora.

món sostenible 41

notícies 4RT FOUR CROSS SNOW-BTT

ESPRINT AL FÒRUM

El 17 de febrer de 2007 es disputarà al sector Arcalís de VALLNORD el 4rt Four Cross SnowBTT amb la participació dels millors descensors nacionals i internacionals. La gran novetat d'aquest any és el canvi de localització del circuit a la zona de La Coma (Arcalís). Aquest nou espai ens permetrà fer un circuit més llarg i espectacular i poder utilitzar el telecadira desembragable de La Coma, cosa que farà que l'accés a la sortida del circuit sigui més ràpida i àgil que els anys anteriors quan s'utilitzaven màquines trepitjaneu. A més, per primer cop, aquesta prova serà puntuable per a la Copa Catalana de Four Cross. Serà un autèntic espectacle de velocitat, tècnica, salts i caigudes, sobretot moltes caigudes. El 4x Snow-BTT és una modalitat de BTT que combina les característiques pròpies del descens amb les dificultats d'adherència del terreny, en aquest cas, la neu. L'edició del 2006 va ser realment espectacular ja que va comptar amb la participació de noms tan reconeguts com David Vázquez, Ivan Oulego, Oscar Saiz, Pasqual Canals, Carles Barcons, Bernat Guàrdia, Roger González, entre d'altres. Més informació i inscripcions a: www.ocisport.net

La prova Esprint és nervi, precisió i rapidesa. Un espectacle, en definitiva. Això ho pogueren observar en directe els assistents al Parc del Fòrum, espectacular espai ciutadà multiusos nascut al Fòrum 2004 de les Cultures. L' "Esprint al Fòrum" va ser la cursa d'exhibició que tancava la II Jornada de Promoció de l'Orientació organitzada pel Consell de l'Esport de Barcelona, amb la prova n. 3 dels Jocs Esportius Escolars de Barcelona, una cursa de Promoció per a pares i mestres i un circuit lúdic-cultural. En aquesta ocasió la competició comprenia quasi tota la superfície del parc del Fòrum, amb un mapa d'orientació adaptat a les noves ISSOM 2007, de màximes prestacions. Els participants tingueren ocasió de córrer entre boscos de columnes, edificis amb passadissos, grans esplanades, dunes gegants artificials cobertes de variada vegetació i elements humans artificials de tipus temporal (carpes, atraccions mecàniques infantils), canviants al llarg de l'any, una demostració del caràcter multiusos abans esmentat. Fins i tot teniem la presència d'un gran circ internacional, Universal Circus.

CAMÏ MOLINER El proper 25 de febrer es celebrarà a la població de Matadepera la tradicional pedalada del camí Moliner. Una agradable pedalada pels camins on antigament els carruatges portaven el gra dels camps cap al molí de Castellar per fer la farina. La prova compta amb dos itineraris, un de 22 km i un altre de 50 aproximadament durant els quals la organització ha previst alguns punts d’avituallament. Per més informació podeu visitar la pàgina web de la botiga de Matadepera que organitza la prova www.bttsport.com

COPA CATALANA MARATHON La petita població barcelonesa de Fals, molt propera a Manresa, donarà el tret de sortida a la temporada 2007 de bicicleta de muntanya a Catalunya. Serà un diumenge de btt amb un extraordinari circuit de 60km pels que disputin la primera prova de la Copa Catalana Marathon i un més light de 40Km pels que participin a la Pedalada Popular Solobici. Sota el nom de Copa Catalana Marathon s'estrena, així el nou circuit de llarga distància que recorrerà cinc seus de la nostra geografia de Febrer a Setembre. A més a més, cadascuna de les proves de llarga distància anirà acompanyada d'una pedalada popular Solobici per aquells afeccionats a la bicicleta de muntanya que no desitgin participar en competició. Més informació a www.ocisport.net.

natura i aventura

SORTEIG SUBSCRIPTORS El passat 6 de Gener, tal com havíem anunciat, varem sortejar la bicicleta de muntanya entre els subscriptors de Natura i Aventura. La sort acompanyà a la Sara Herrero, a qui va tocar-li el premi. Enhorabona.

I EL PROPER MES:

La Ruta de la Pau. BTT: Sant Llorenç de Munt i l’Obac. Esqui de muntanya: Pugem el Bastiments. Material: guants. Barranc de la Fontanella. Escalada clàssica a Vilanova de Meià. Tècnica i seguretat: raquetes de neu. Tot terreny: parc natural del Garraf Sostre comarcal: Andorra - Comapedrosa. I molt més....