61
Maig 2012
LA CANAL DEL CRISTALL El pic de la Costa Cabirolera LA TRILOGIA DE LA PARET DE CANELLES Nous escenaris verticals FERRADA DE LA ROQUE DU VIDOURLE Exigència màxima
www.naturaiaventura.cat
61
Maig 2012
LA CANAL DEL CRISTALL El pic de la Costa Cabirolera LA TRILOGIA DE LA PARET DE CANELLES Nous escenaris verticals FERRADA DE LA ROQUE DU VIDOURLE Exigència màxima
Imatge de portada: darrer tram del vertiginós ascens a la canal del Cristall.
nir un bon de possibles i gràcies als és apte per ults i dones
09/06/2011 11:09:28
NÚM. 61 Maig 2012
editorial LO PROPER CAP DE SETMANA MOS VEEM A RASQUERA
TIRADA: 12.000 EXEMPLARS
Direcció: Jordi Fernàndez Correcció: Ferran Ballester Publicitat: NATURA I AVENTURA Marc Duran Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Natura i Aventura
Col·laboradors: Carles Gel Pako Crestas Juan Carlos Borrego Albert Brignardelli Albert Beneït Edu Abad Carles Rius
Edita: H4XORS S.L. Avda. de Roma, 152 entl-1ª 08011 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat
Durant estos dies de maig la nostra revista ha estat en lo cor encongit, bategant al ritme calent de les minses notícies que arribaven de les terres del sud: de Rasquera i la Serra de Cardó. Un devastador incendi, un dels més grans dels darrers anys al nostre país, ha consumit un cabàs d’hectàrees. No sabem si heu notat que se n’ha parlat potser poc als mitjans de comunicació nacional (natres hem estat més informats per altres canals, com ara la pàgina del facebook de Camins i Senders, entre d’altres). Però deixant de banda les ràtios sobre la importància d’un incendi en un lloc o altre, som conscients que quan una tragèdia d’esta magnitud agarra un territori en concret, este perd pistonada en l’aspecte paisatgístic, natural, de conservació... però tamé en lo modus vivendi de la gent: lo turisme rural i la interrelació entre sons habitants i aquells interessats en visitar-lo queda alterada. I lo resultat és decebedor. Lo món rural de les terres de l’Ebre necessita d’un altre incendi: la suma de la seua autoestima barrejada en l’estimació que els professem sons visitants, a ells que mos oferixen sempre un llegat històric i un patrimoni natural impactant. És per això que no podem res més que recomanar Rasquera i la Serra de Cardó per a fer una excursió o una visita lo proper cap de setmana. Si us en falten idees la revista us les proporcionarà. Al proper número almenys un article serà de Cardó, però si no us satisfà o no us convé o no s’ajusta a les vostres necessitats (ja ho sabeu, intentem ser variats i publiquem ferrades, caminades familiars, vies d’escalada...) no us preocupeu: truqueunos, consulteu el nostre web o adreceu-vos a qualsevol de les oficines de turisme de les Terres de l’Ebre. Jo us ho assegurem per avançat: Rasquera i Cardó no us decebran pas. La lluita tant dels bombers com de la resta de professionals que durant anys i panys han treballant per conservar un territori magnífic no pot caure en l’oblit NATURA I AVENTURA
Natura i Aventura és membre de:
Dipòsit legal: B-51.197-2006
Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03
Sumari
14
Rutes a peu 06
La canal del Cristall
Bicicleta de muntanya 06
14
Pels vorals de Sabadell
Escalada en roca 20 26
La trilogia de la paret de Canelles
Senderisme familiar La Talaia del Montmell
Vies ferrades 36
La Roque du Vidourle
Biblioteca 40
Novetats editorials
42
Planifica les teves sortides
Directori
26 20
rutes a peu
LA CANAL DEL CRISTALL El pic de la Costa Cabirolera, l’esperò que culmina el Cadí
COMARCA: Cerdanya
Al llarg dels segles el Cadí s’ha forjat com un territori de pastors, de formatges, d’excursionistes atrevits i de cau de càtars. Tot un conjunt amanit per la presència indestriable del Pedraforca, que el vigila des del sud. Aquesta excursió és una clàssica sortida de muntanya que ens apropa al cim més alt de la província de Barcelona, el pic de Costa Cabilorera, amb punt de partida des del poblet cerdà d’Estana, que ben bé podria ser l’escenari de la llegenda del llangardaix, amb la qual els càtars promovien la seva doctrina arreu del cristianisme.
natura i aventura maig 2012
www.naturaiaventura.cat
06/07
rutes a peu
P
arlar del Cadí i no pensar en els càtars no és pecat, però està clar que aquesta serralada arrossega la petja d’aquesta heretgia cristiana que pretenia modernitzar la religió i fer-la molt més humana. Els càtars s’anomenaven a ells mateixos com els Bons Homes, els Perfectes o els Amics de Déu. Tota una intencionalitat. Aquesta comunitat buscava un retorn al llegat primitiu del cristianisme, prenent com a referència el Nou Testament, que per a ells era l’autèntic missatge de Crist. Segons les seves creences el món era regit per dos déus: el déu del Bé i el déu del Mal. El primer representava tot el que no era material: l’amor, l’ànima, la caritat, el desig, la pau, la bondat... Enfront del déu del Bé hi havia un déu maligne, constructor del món material i
natura i aventura maig 2012
físic: les muntanyes, els rius, el mar... L’home, com a ésser viu, també presentava un paral•lelisme amb aquesta idea. La seva ànima era el bé, i el seu cos el mal. Una dualitat que volia ensenyar que la salvació s’aconseguia un cop l’ànima s’alliberava del cos, d’una presó de carn i ossos. L’ànima, per anar-se perfeccionant, es reencarnava diverses vegades fins que quedava totalment purificada, el pas previ a la salvació eterna. El xoc amb el catolicisme estava servit. A més els càtars discrepaven en altres aspectes: no creien en el judici final, ni en l’infern (deien que ja en teníem prou amb el món que els havia tocat viure), no preveien el matrimoni, ni cap tipus de càstig ni coacció,
predicaven el treball i l’austeritat i només permetien un sol sagrament (el consol). Els seus sacerdots eren els perfectes, categoria a la qual hi accedien tant homes com dones. una altra divergència important per als catòlics. Aquests perfectes consagraven la seva vida a consolar i assessorar la resta de mortals, renunciant a la carn, al sexe i a la violència. Ser vegetarians combregava amb la lògica de la seva doctrina: si creien en la reencarnació, la ingesta de la carn dels animals podia representar una mena de canibalisme. Entre els segles XI i XII el catarisme va començar a guanyar adeptes a l’Occitània de tal manera que l’Església Catòlica va veure en aquest moviment un gran perill.
www.naturaiaventura.cat
Pagesos, menestrals, nobles i trobadors s’hi afegiren. La nova fe es va expandir per tots els centres culturals occitans, en bona part urbans, llavors sota el control de la Corona aragonesa, molt permissiva vers el nou corrent religiós. Ja els hi anava bé el creixement econòmic que representaven. El fet que aquelles terres fossin el germen comercial de la vella Europa feu que es desenvolupés una nova classe social: la burgesia, que amenaçava els valors del feudalisme burgesa. Els burgesos i el catarisme van contactar immediatament enfront del catolicisme i el feudalisme, i a partir d’aquí el conflicte d’interessos estava servit. Els càtars van ser perseguits i derrotats per l’Església i el regne de França en l’anomenada croada albigesa. Els fugitius
d’aquesta contesa van trobar aixopluc a Catalunya, sobretot a les valls pirinenques, on ja hi havia algunes comunitats càtares que la Corona protegia. Durant un segle van romandre a Catalunya i van ajudar en un moment on la Corona d’Aragó s’expandia cap a l’Al-Andalus. Però les pressions papals van determinar Jaume I a acceptar l’actuació de la Inquisició, que al llarg del segle XIII s’encarregà d’esborrar per sempre més la presència dels bons homes en terres catalanes. Com totes les religions, el catarisme va fer ús de les llegendes per anar explicant la seva doctrina d’una manera més entenedora. Penseu que a l’edat mitjana la població que sabia llegir i escriure era ben minsa, i
les idees s’havien de transmetre de manera planera. Vet aquí una llegenda peculiar: el llangardaix càtar. Conten que una tarda d’estiu uns creients s’havien aturat a descansar davant un rierol, a l’ombra d’una bona albereda. Posem pel cas que sigui qualsevol d’aquests que brollen dels espadats del Cadí: el torrent de les Comes, que neix a la Canal d’Estana, n’és un exemple perfecte. Hi dominava una calor de migdia, intensa. Van fer un petit mos i es van refrescar una mica mentre es recuperaven de la caminada. Passaven els minuts i un d’ells es va quedar adormit. Res anormal, fins aquí. Però de sobte el que era despert va quedar astorat: de la boca de l’altre sortia un petit
08/09
rutes a peu
llangardaix que, després d’una ràpida mirada, va saltar cap a una branca d’aquelles que emergeixen de l’aigua. La branca, més aviat una arrel, era prop d’un cap d’ase mort que havia passat desapercebut fins al moment. L’animaló va recórrer la branca i es va endinsar dins la calavera, jugant-hi una estona a entrar per un ull i a sortir-ne per l’altre o per la boca. Quan es va cansar va tornar a saltar a la branca i des d’allà va esperar que el dormit obrís els llavis per introduir-se a la boca. Aleshores el despert es va aixecar per
natura i aventura maig 2012
trencar la branca, creient que d’aquesta manera el llangardaix no podria repetir la seva aventura. Seguidament va despertar el seu amic, germà de religió, sacsejant-lo prudentment. Quan el dormit va recuperar la realitat va mirar tot l’escenari amb una cara d’estranyesa, com si encara estigués somiant i no es cregués el que estava veient. Abans que el que havia romàs despert li digués res, li confessà que havia tingut un somni desconcertant. La seva explicació va desorientar l’altre. L’amic somiador havia saltat a una branca com la que tenien al
davant, havia entrat en un palau on s’hi va estar una bona estona corredor amunt i corredor avall. Tanmateix, en sortir del palau es va trobar que ja no tenia la branca que l’havia servit de pont. Com que no sabia nedar, no va tenir cap altre remei que quedar-se a la riba, que era totalment igual al lloc on s’havien aturat a descansar. El despert es va aixecar impulsat per la comparació entre el que havia sentit i el que havia vist, i va suggerir: –Anem a veure un perfecte. Els va rebre un home amb barba blanca que
V
YA
CERDA N TA OL
VCUF UL S TRAFON
More kms. More fun!! KILIAN JORNET 8,9,10 juny 2012 Inscripcions a:
www.ultrafons.com
L A C E R DA N YA VCUF 214 km - VCT 85 km - CMC 35 km
rutes a peu
menjava espinacs en una barraca humil, feta de fustes. Un cop va sentir les explicacions dels joves els va dir: –Els homes i les dones som captius del nostre propi cos, del qual només en podem sortir quan morim. En canvi això no passa amb el nostre esperit. Aquest és capaç de marxar del cos com ho va fer el llangardaix. Dins nostre conviuen dues persones: l’esperit invisible i el cos tangible. Juan Carlos Borrego
Doble pàgina inici: la muralla rocallosa del massís del Cadí es mostra des de Prat de Cadí com un mur infranquejable, la canal del Cristall és un de les poques canals per on podrem ascendir a la part superior . Plana anterior: el fort pendent i la roca solta dificulten la progressió en el tram central de la canal.
LA RUTA PAS A PAS
FITXA
Aquesta plana: centre de l’imatge cim de la Costa Cabirolera, fons de la imatge el Pedraforca .
ÈPOCA: TOT L’ANY EXCEPTE QUAN HI HA NEU TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DURADA: 5-6 H
ASCENS ACUMULAT: 1400 M RECORREGUT: 17,73 KM DIFICULTAT: ALTA
Sortirem del poble d’Estana en direcció sud buscant una pista forestal marcada de PR-C-121 que es dirigeix al coll de Pallers. L’agafem de nou cap a migjorn exercitant els músculs de cara a la pujada. Un cop hem acabat un revolt la pista es fa sender carener i trisca per la Serra de Mataplana a la recerca del Collet Roig, previ a la cruïlla de sender del Prat de Cadí, on ens decantem per la dreta fins al proper enforcall de la font del Pi. Seguirem cap al sud ja en plena ascensió, negociant els passos per la Canal del Cristall, on les exigències són majors i cal progressar amb tranquil•litat per un pedregar impressionat. Un cop assolim el coll de la Canal de Cristall les vistes de la Cerdanya i del Cadí són magnífiques, un premi absolut i rotund del qual hem de gaudir durant una estona mentre bevem aigua i recuperem forces. Tot seguit girarem cap a llevant fent la carena del Cadí, trencada pels penya-segats que ens porta a culminar el pic del Salt del Sastre (2593 m) i el Pic de la Costa Cabilorera (2605 m) abans de baixar al Pas del Cabirol on trobarem marques de GR-150.1. Tossuts, continuarem cap a llevant passant pel vessant sud del Pic del Cabirol a la recerca del Pas de la Roca Plana, moment en que deixarem la carena per baixar amb cura per la canaleta (N) que mena al Collet de l’Estenedor. Aquí canviem de nou de rumb i trenquem a mà esquerra pel camí dels Collets, que fa un flanqueig pel vessant nord del Cadí de tornada cap al Prat de Cadí, on desfarem el camí per la Serra de Mataplana fins al punt de partida.
natura i aventura maig 2012
12/13
rutes en BTT
PELS VORALS DE SABADELL Per les fonts del torrent de Colobrers i el riu Ripoll, els Camins de l’Alba del Vallés Occidental
COMARCA: ALT URGELL
COMARCA: Vallés Occidental
natura i aventura maig 2012
www.naturaiaventura.cat
Les grans ciutats sempre han tingut grans rius com a punt de partida. L’aigua articula un grapat d’hortes terrassades i fomenta la indústria tradicional, permetent l’enlairament de la vida comunitària i bastint llocs on conviure-hi. L’aigua, per tant, és la vareta màgica que, com una mena de batuta, estimula el concert de la humanitat. Aquesta ruta fa un recorregut senzill i planer, apte per a tothom que tingui ganes de caminar o pedalar en un entorn plàcid, pròxim a un lloc molt habitat com és Sabadell. A escassos quilòmetres d’una de les zones més poblades de Catalunya, el Vallès Occidental ens ofereix paratges naturals sorprenents i espectaculars. És un plaer endinsar-se en la natura i descobrir els boscos mediterranis, rius, cingles balmes i avencs, dins i fora dels parcs naturals de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Collserola i una part de la Serralada de Marina. Els camins de l’Alba del Vallès Occidental són rutes de senderisme i bicicleta de muntanya accessibles a totes les edats. Sempre per camins ben fressats, sense dificultats tècniques, per poder caminar o pedalar en família.
14/15
rutes en BTT
J
a he dit que l’aigua articula la vida. No és cap secret ni cap veritat a mitges. Anem a pams, doncs. Ens fixem primer en el torrent de Colobrers, que desemboca prop del pont de Castellar, on les seves aigües s’ajunten amb les del riu Ripoll en una cursa pausada en direcció a Montcada i Reixac, i allà es troben amb el curs del Besòs, riu del qual són tributaris. Ja tenim la gènesi, el primer escenari: l’aiguabarreig dels dos cursos fluvials. Hem de tancar els ulls i traslladarnos uns quants segles enrere, quan la natura abraçava les contrades i l’aigua regnava arreu. Llavors, com ara, el torrent de Colobrers iniciava el seu recorregut fluvial a la serra del Vent, sis quilòmetres amunt del seu desguàs. Tradicionalment les seves aigües han estat molt cobejades per l’abundor d’aqüífers. Recorrent tant el pla de la Bruguera com els rodals de Sabadell, el torrent ha construït una serp de ribes abruptes en forma de timbes enclotades, amb una enorme diversitat d’espècies vegetals entre les quals destaca el bosc de ribera per la seva alçària i
natura i aventura maig 2012
la seva bellesa. Pollancres, plàtans, saücs i oms creen un ambient fresc a l’estiu i la primavera amb el seu fullam dens i opac. Durant l’hivern el sol pica directament sobre les bardisses escampades pel sotabosc, on els armats esbarzers i arítjols, de branques punxegudes, en són els amos juntament amb l’enfiladissa heura, tossuda planta reptadora. Més a tocar de l’aigua les joncedes desenvolupen un hàbitat on saltironegen les granotes. Antigament formaven catifes impenetrables, però des de fa uns segles les diferents cultures humanes han deixat només una cinta estreta perquè passi l’aigua i prou, conreant les rodalies en forma de terrasses on l’horticultura és present des de temps immemorials. I són immemorials perquè hem de retrocedir fins a l’època del ibers, com a mínim. I és que l’home s’ha fet a l’aigua i les fonts. I com que els brolladors han estat sempre presents en la part fluvial d’aquest torrent, no és d’estranyar que a l’hora de buscar aigua per regar o per abastir la indústria s’hi fixessin. Fonts com la de can Moragues, la
Tosca o can Pagès sempre han estat visitades. Les seves aigües van ser captades des del 1856 i canalitzades per al consum humà a través de canals i aqüeductes. Un cop el viatge del torrent de Colobrers ha finalitzat i les seves aigües entren en l’aiguabarreig amb el riu Ripoll, el món rural desapareix i dóna pas a l’urbanisme de la ciutat de Sabadell, una de les zones més poblades del país. No sempre ha estat així: una ciutat enorme que s’estén per la plana sorollosa en un món d’edificis verticals, carrers traçats amb tiralínies i parcs oberts. Abans de tot era un poble senzill, un mercat medieval on vendre els productes que els pagesos conreaven amb les seves mans. La plaça Major va ser el motor i epicentre del creixement del primer Sabadell. Allà s’hi instal•là el mercat, que durà durant vuit centúries. El Fòrum Sabatelli, com era conegut, era un mercat obert on s’hi podien trobar tots els productes vallesans, un espai que va deixar d’existir quan el 1930 l’edifici nou del mercat el va substituir. Hem vist com de l’aigua del torrent i
16/17
www.naturaiaventura.cat
del riu naixien les hortes, i de les hortes un mercat i una ciutat. D’aquells edificis cal destacar els que es destinaven a l’oració. Sabadell es va desenvolupar a l’entorn del seu mercat i de la seva primera església. El conjunt s’anà estenent com una teranyina de carrerons estrets i obacs tancats en una muralla. No fou fins als segles XVI i XVII que la indústria llanera i el tissatge del lli fomentaren l’embranzida que comportà que Sabadell es convertís en una ciutat desempallegada del sector primari. Però no del seu riu. El riu Ripoll ha estat el punt de contacte entre l’espai urbà i el medi agrari barrejat amb la natura dels afores, on destaca l’ermita de Togores. Aquesta ermita té també un llarg recorregut. Casada paisatgísticament fa centenars d’anys amb el riu ha vist créixer el cau de les persones, com s’anava eixamplant a mesura que la tecnologia permetia el desenvolupament de la indústria tèxtil. Però les seves pedres n’han vist de tots colors. L’actual finca,
rutes en BTT
composta per l’ermita i una masia adossada, ja albergava una antiga construcció romana abans que a algú se li ocorregués aixecar un absis vuitavat que connectés mitjançant un arc tots dos edificis. Realment una idea genial de la qual en l’adveniment de la primavera en gaudeixen els participants de l’aplec anual. Però en tot cas Togores sempre ha estat un lloc apartat, voltat de boscos i conreus, un lloc que es mirava el desenvolupament de Sabadell amb uns ulls totalment diferents als de Sant Vicenç de Jonqueres, un altre edifici religiós a peu del riu. Amb elements de totes les èpoques, també té un casalot adossat: en aquest cas una rectoria. I entre els dos temples, de nou el riu, etern, frisós. A partir de l’enlairament industrial les aigües que desfilaven per
la llera del Ripoll, es convertiren en imprescindibles per al creixement industrial: terrissaires i molins paperers s’afegiren a la festa, on al segle XIX van arribar els vapors i els banquers. Ja només quedava el ferrocarril per accelerar l’exportació. I vet aquí com de l’aigua capriciosa del torrent i del riu es va transformant un món natural en el món humanitzat que ara tenim a l’abast de les nostres passes, una comunió fresca i amable de la qual poden gaudir intensament o tranquil•lament. Només cal apropar-s’hi. Juan Carlos Borrego
1
2
natura i aventura maig 2012
www.naturaiaventura.cat
Us podeu descarregar gratuïtament els tracks per a GPS i llibre de ruta des de www.turismevallesoccidental.org La guia Camins de l’Alba, de Sant Llorenç del Munt a Collserola, editada per Alpina recull 23 propostes de rutes familiars pel Vallès Occidental:
FITXA TÈCNICA DURADA: 3 H DISTÀNCIA: 21,5 KM DESNIVELL POSITIU: 254 M DIFICULTAT: baixa
www. turismevallesoccidental.org Gerència de Serveis de Turisme de Diputació de Barcelona: www.diba.cat/turisme
pàgina doble: ermita de Togores. La dada documental més antiga que fa referència al topònim Togores és de l’any 986, quan s’esmenta el lloc al Cartulari de Sant Cugat. Es creu que el nom de Togores prové del llatí “tuguri” en referència a les cabanes que servien per a aixoplugar-se. pàgina anterior: Travessant el torrent de Colobrers pocs abans d’arribar a la font de Can Moragues. Aquesta plana: 1- Font de can Moragues. 2- La silueta de la Mola, al fons de la imatge, és visible durant bona part de l’itinerari.
18/19
escalada en roca
LA TRILOGIA DE PARETS DE CANELLES Nous escenaris verticals COMARCA: Alt Urgell
El congost del riu Segre, pel seu pas pel Prepirineu, presenta la que potser sigui la major concentracions de parets de tota Catalunya. A diferència amb altres zones del Prepirineu, com seria el Montsec, la zona situada entre Oliana, Coll de Nargó i Organyà –amb la multitud de valls satèl•lits–, les parets han trigat força a omplir-se de vies d’escalada. La majoria de cingleres van tenir durant anys un minso grapat de vies solitàries, inconnexes i poc visitades. Cada pany de paret una línia. Des de fa una dècada, i en especial els darrers anys, l’afany d’obrir noves vies ha tingut un esclat en aquesta zona; malgrat que, per les seves dimensions, encara queda molt, moltíssim per fer, fins a l’extrem que avui en dia hi ha panys de parets i grans cingleres residuals amb molt terreny verge i molt racó per descobrir.
natura i aventura maig febrer 2012 2012
www.naturaiaventura.cat
20/21
escalada en roca
TOSSAL DE BALINYO - vies 1-8
ROC DE COLLARS - vies 16-24
natura i aventura maig 2012
www.naturaiaventura.cat
PARET DE LA RUFA - vies 9-15
22/23
escalada en roca
E
n aquest primer monogràfic dedicat a la zona d’Oliana-Coll de Nargó, us presentem una trilogia de parets encarades amb sol, amb vies més llargues del que a primera vista poden semblar i amb una roca que sovint és simplement immillorable. Calcari d’excelentíssima qualitat que fa que hàgim de posar a prova el nostre equilibri sobre plaques que semblen miralls i tenir preparats els dits per al tacte d’un rocam que de vegades sembla que mossegui. Són vies molt adients per fer a la primavera, quan el dia allarga i la calor encara no castiga massa. Val a dir que a l’estiu aquestes cingleres són un forn insofrible. Les tres parets que formen la trilogia de Canelles són, d’esquerra a dreta, el tossal de Balinyó, la Rufa i el roc de Collars. La primera és el vessant solell de la mateixa muntanya que presenta, pel vessant oposat, el vertiginós i ombrívol estimball de la Roca Narieda. És per aquest motiu que també és coneguda com la paret sud de la Roca Narieda. La Rufa és una reproducció de l’anterior en petit. En conjunt les dues parets presenten de lluny un aspecte un xic desagradable i desencisador, però quan comencem a escalar comprovem que les vies discorren per terreny net i força agradable. Entre ambdues parts hi trobem la torrassa de Canelles, que més aviat és la prolongació de l’extrem oriental del tossal de Balinyó. Per acabar la paret del roc de Collars no enganya. Es veu rabiosament vertical des de lluny i és rabiosament vertical des de prop. Les vies que discorren pel pany central i monolític són molt difícils totes elles, tant en lliure com en artificial, i la verticalitat de les plaques les fa tan extraordinàriament absorbents que la llei de la gravetat sembla prendre dimensions desconegudes. La via Dioni, sense poder-se considerar fàcil, sí que fuig del terreny monolític i discorre per uns esperons més agraïts. A continuació un presentem una via a cada paret, segurament les més accessibles de cada estimball i, alhora, les que ja estan esdevenint clàssiques. Finalment dir-vos que molt recentment ha vist la llum un extraordinari treball en forma de completa guia d’escalada, escrit i publicat pel Miquel Blanco, segurament l’escalador que millor coneix i que més vies ha obert a la zona. La podeu adquirir a llibreries i botigues especialitzades o en certs bars de la zona, com seria el bar Tahussà de Coll de Nargó.
natura i aventura maig 2012
FITXA TÈCNICA Com arribar: Per arribar a Canelles prendrem la carretera L-401 que comunica la C-14, entre Coll de Nargó i Organyà, amb Cambrils i Sant Llorenç de Morunys. Abans d’arribar a Perles trobem el vial asfaltat que puja a la nostra esquerra cap al petit grup de cases de Canelles. Si anem al tossal de Balinyó o a la paret de la Rufa aparcarem al costat de la carretera essent les parets ben visibles al nord. Per anar al roc de Collars prendrem una pista que neix a la nostra esquerra just abans d’arribar al poble de Canelles i que duu al mas de Sant Pere. La pista és bona i apta per a vehicles i just està tallada a la circulació mitjançant una cadena poc abans d’arribar al mas abans esmentat. En aquest indret deixarem el vehicle (zona amb pocs espais per aparcar). PARET DEL TOSSAL DE BALINYÓ Aproximació: Des de la carretera que va a Canelles davallarem cap al riu (nord), creuem el llit que gairebé sempre està sec i seguim per un corriol amb fites fins al peu
de la paret. Evident. 30 minuts. Descens: Des del cim cerquem una segona canal a la nostra dreta, l’inici de la qual està marcat amb una gran fita. Baixem per la canal (passamans) fins a peu de paret i d’aquí al cotxe. Calcular uns 45 minuts. Orientació: Sud, tendència SE. VIA POSTERS DE MÚSIC 1a ascensió: novembre de 1999 per M. Lavaquiol, J. G. Coca i J. Canelles. Equipament: semiequipada amb ancoratges d’anella i algun clau. Cal dur uns quants Friends i cintes per a arbres. Observacions: va ser la primera via de la paret. És més llarga del que ens pot semblar a primera vista. Malgrat tot estem en un terreny pel qual s’acostuma a avançar amb certa rapidesa. Llargària-dificultat: 570 metres. 6a. (45+50, feixa, 55, 45, 50, 50, 50, 45, 45, 45, 45, 50) Descripció: els dos primers llargs, que són els més difícils, pugen una mena de contrafort piramidal adossat i són llargs opcionals, ja que podem accedir a la feixa
www.naturaiaventura.cat
de l’R2 caminant per l’esquerra. El primer llarg puja per dues esquerdes verticals amb una placa intermèdia on trobem el 6a. El segon llarg també supera una fissura desplomada (6a) amb un tram de placa fina i una nova fissura, també en desplom (V+ / 6a). Flanquegem cap a l’esquerra i quan som a dalt de la placa continuem cap a l’esquerra fins a trobar la 2a reunió. Creuem la feixa i encarem la paret estricta. Els tres llargs següents presenten plaques amb curts trams de fissures intermedis, en general trobem passos de IVº-Vº i assegurances allunyades però visibles. Més enllà de la sisena reunió el terreny s’ajeu força. Venen uns llargs intermedis de IIIº amb algun pas aïllat de IVº-IV+ on acostumem a moure’ns per plaques ajagudes. Ancoratges d’anella distants però que ens indiquen el trajecte a seguir. Al desè llarg tornem a trobar passos difícils. Una placa d’adherència mantinguda de Vº amb assegurances allunyades. El llarg 11 presenta una placa d’adherència i el primer ancoratge d’anella molt allunyant, caldrà escalar amb atenció aquest tram de Vº. Més tard anem per un tram més esquerdat i fàcil de protegir. El darrer llarg comença per una placa en tendència a la dreta per superar més tard un conjunt de blocs que mena en una placa (clau). Passos de Vº. PARET DE LA RUFA NATURA 04-2012:Layout 2
11/4/12
19:03
Página 1
Aproximació: semblant a l’anterior, si bé haurem d’anar en tendència a la nostra
Aresta Olot : C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona : Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line : www.aresta.com
24/25
escalada en roca
dreta. El darrer tram és pendent i haurem d’anar a l’aguait amb les fites per anar pel millor terreny, ja que si no ens podem trobar amb sectors de vegetació i tartera molt antipàtics. Calcular 40 minuts. Descens: anem cap a la dreta per baixar per una canal (que és la cornisa que tota l’estona veiem sota la paret) per fer un ràpel de 55 metres a la part final, on la cornisa presenta una mena de tobogan. Orientació: sud. VIA RODAMONS DEL BOSC 1a ascensió: M. Millet el 12 de març del 2009. Equipament: espits, ponts de roca i claus. Cal dur Friends i algun tascó. Observacions: bonica ruta més bona del que ens pot semblar a primera vista. Llargària-dificultat: màxim V+ / 6a. 300 metres (55+55+50+45+45+30+30) Descripció: el primer llarg no té un inici massa clar, ja que els primers metres formen part del bosc amb pendent (IIIº). Aviat, però, trobem una placa amb un petit mur, un tram fi (IV+) i una mena de petit díedre entre blocs (IVº) que ens duu a l’R1. Seguim per un marcat díedre sota un sostret, pas fi a l’inici (V+), seguim pel díedre (V+) i més tard per un balast i plaques amb bona pressa (Vº-IV+). Ampla cornisa. Pugem per un mur evident on s’alternen cornises i murets. Bavaresa inicial (Vº). El quart llarg és molt atractiu, fotogènic i ben trobat. Sortim tot recte per pujar un balast (Vº) i fer un llarg flanqueig en diagonal relativament horitzontal cap a la nostra esquerra (IVº). Pugem per un díedre (Vº) per separar-nos-en cap a la dreta trobant unes plaques fines de roca excel•lent. Passos claus de la via. V+ - 6a. Els dos darrers llargs ja son més fàcils. Mur vertical amb excel•lent pressa (IVº) i plaques ajagudes per acabar (IIIº).
natura i aventura maig 2012
ROC DE COLLARS Aproximació: aparquem relativament a prop del mas de Sant Pere, seguim la pista que descriu una mena de mitja lluna i que es converteix en camí. Pugem seguint la senda ben traçada (fites) fins a peu de paret. Es tracta de l’aproximació més llarga de totes, 50 minuts, però potser és la que discorre per terreny més amable. Descens: rapelem per la mateixa via. El primer ràpel es localitza a l’aresta mateixa on acaba la paret, una mica més cap a ponent (arbre). Orientació: sud. VIA DIONI 1a ascensió: tardor del 2004 per X. Bonatti i amics. Equipament: ancoratges d’anella. Completament equipada. Observacions: La línia més fàcil de la paret però alhora exigent dins del seu grau. Roca immillorable. Bon equipament, malgrat que caldrà escalar entre assegurança i assegurança. Llargària-dificultat: 6b. 175 metres (40+35+40+30+30) Descripció: el primer llarg és una placa molt homogènia i d’adherència (V+6a) que va a parar a una mena de fissura herbada amb un petit tram fi i vertical abans de l’R1 (6a). Seguim per una esquerda cega completament vertical, molt tècnica 6a+, superant més tard un petit desplom (6b) que acaba en una placa vertical. El tercer llarg és de trànsit, corda fixa per superar un bosquet i més tard plaques de IV+. El quart llarg presenta un tram inicial monolític, una mena de microesperó tècnic (6a) que finalitza en un sistema de plaques que ens duu a un altre bosquet penjant. El cinquè llarg és una meravella. Es tracta d’una esquerda
obliqua cap a la dreta que puja en diagonal, intercalant passos de placa amb la mateixa esquerda (V+). Finalitzem per una mena de díedre xemeneia. (IV+). PANORÀMICS I VIES: TOSSAL DE BALINYÓ 1. PATXARANA 2. CAFÉ, COPA I PURO 3. MEL I MATÓ 4. POSTRE DE MÚSIC 5. DAU AL SET 6. FLAM AMB NATA 7. GRAN MANITU 8. SAL DE FRUTAS ENO PARET DE LA RUFA 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15.
CREMA CATALANA DIT MALEÏT DELS SONS AMAGATS NO T’ARRUFIS KIMATINA FAFARINA RODAMONS DEL BOSC EXCURSIÓ VERTICAL
ROC DE COLLARS 16. HUAJANIS 17. DIONI 18 (lila). EL CAMÍ DE L’ALFONS BARÓ 18 (verda). EUREKA 19 JOSEP PLA 20 COMANDO CERDANYA 21 EL SÉPTIMO DE LOS CIELOS 22 RETIRADA COMANCHE 23 L’AVI DEL MAS DE SANT PER 24 DIEDRE DE LA SEU
26/27
www.naturaiaventura.cat
Ja tenim el nou web de Natura i Aventura, amb una imatge més moderna, amb més avantatges i connectada a les xarxes socials. Descobreix-la a www.naturaiaventura.cat i a través del teu mòbil. Subscriu-te ara per 20 € l’any i rebràs les 11 revistes, et podràs descarregar tot el que necessites per gaudir de les rutes que et proposem (tracks, ressenyes, mapes etc...), a més rebràs els butlletins amb totes les novetats en avantatges i descomptes que només els nostres subscriptors tindran a proves esportives, allotjaments, botigues...... Segueix-nos a les nostres xarxes socials i estigues al dia de totes les novetats en esports de muntanya, activitats a l’aire lliure, proves esportives, descomptes, i comparteixe-lo amb els teus amics.
No t’ho perdis subscriu-t’hi ara
senderisme familiar
LA TALAIA DEL MONTMELL La muntanya que guarda un tresor
COMARCA: Baix Penedès
natura i aventura maig 2012
www.naturaiaventura.cat
Les llegendes són unes fonts orals que ajuden a interpretar moments històrics on la documentació escasseja. Tinc predilecció per les històries medievals per tres raons: ens ensenyen des del vessant dels pagesos la imposició cruel del feudalisme, l’assimilació del paganisme pel catolicisme i la victòria dels francs sobre els andalusins. És una transmissió oral de les classes populars, homes i dones que no sabien llegir, per la qual cosa ens han arribat deformades. L’excursió que us proposo ressegueix una de les carenes més visitades del Penedès: el Montmell, amb el punt culminant de la Talaia. És una terra plena de llegendes d’incalculable valor històric, moral i folklòric.
28/29
senderisme familiar
S
unit a personatges més estranys, que dominaven les creences antigues. Eren les bruixes i els bruixots, les fades i les encantades, els darrers creients i practicants del paganisme que havien vist com se’ls aïllava socialment i havien trobat en el Penedès un lloc on refugiar-s’hi.
Fa mil anys l’escenari era totalment diferent. Ens hem d’imaginar una terra dominada per l’alzinar, selvàtica i frondosa, poc humanitzada. Pel que fos els andalusins no la van poblar amb
l’èmfasi de les terres de ponent, i hem de veure un Penedès poc poblat però articulat encara per la Via Augusta, terra de pas entre el nord i el sud. Aquesta situació d’indecisió va propiciar que alguns pagesos dels comtats cristians s’atrevissin a creuar la frontera per establir-s’hi lliurement, sense pagar impostos a cap dels dos estats. Amb la complicitat dels seus nobles cristians i el menfotisme dels musulmans aixecaren torres i artigaren boscos. Eren els alouers, la majoria fugitius de la terrible remença, una llei que els enganxava a la terra com si fossin part del paisatge. Però no tots serien remences. Lladres, passavolants, rodamóns, buscadors de fortuna, llenyataires i artesans s’havien
Però justament una vintena d’anys més tard el califat de Còrdova s’ensorra i permet el naixement de les taifes, més febles i vulnerables. La frontera del Penedès es consolida i baixa cap al Camp de Tarragona, i el perill de les algarades si bé no ha desaparegut, s’ha tornat una boira del passat. És el moment!, pensà la noblesa franca. Fins llavors han deixat fer als pagesos del comtat. Els han permès transformar les selves en llocs habitables. Els cavallers i la seva armada han mirat cap a una altra banda mentre la pagesia colonitzava amb esforços les perilloses valls del Penedès. I ara que la pau és duradora, és quan la noblesa té la
pensada d’ocupar el territori i exercir els seus drets adquirits als despatxos de les corts i corroborats pel rei i per la força de les espases. S’apuja, llavors, el teló del feudalisme al Penedès. Adéu a la llibertat! El feudalisme és un invent en què les relacions socials es dirimeixen en funció dels naixements. Uns individus formaran la classe dominant, la noblesa, i només es dedicaran a fer la guerra, caçar i administrar les seves propietats. A la resta els tocarà pencar. Que uns pagesos pel seu compte estiguessin arrelant a una nova terra cobejada, no era admissible en el pensament dels nobles. Per tant inicien una reconversió
forçosa de la situació. Primer es repartiran el territori i refermaran la frontera. I segon s’instal•laran ells mateixos o uns administradors de confiança que, des de la plataforma dels castells, cobraran els impostos i vetllaran pels seus furs (lleis). Qui no vulgui passar per l’adreçador, serà reprimit. Pel que fa a la religió, no cal dir que l’única opció vàlida serà el catolicisme oficial. Qualsevol altre desviament cristià o creença serà apartat i perseguit.
i despleguem la vista ara veiem un muntanyam dominat per un llom de matolls en la part alta i una part baixa on el pi blanc trena boscos abans d’arribar a la planada, on una estesa de vinyals envolten la Joncosa del Montmell. Quan hem vingut per la carretera, imitant el trajecte ancestral que farien els antics pobladors medievals d’aquestes contrades, hem vist una figura sublim: una carena en forma de campana.
natura i aventura maig 2012
De tant en tant els musulmans realitzaven alguna algarada per frenar aquesta expansió, sovint no massa forta, de tant en tant amb consistència. Potser la més recordava fou la d’Almansor el 985, que assolà mig comtat de Barcelona. Va enderrocar torres i castells, va penetrar dins de la ciutat comtat i va fer-hi més de cinc mil presoners.
Fins aquí el que diu la història, basada en l’anàlisi de la documentació. Però, què ha ens ha arribat a nivell popular de tot això que us estic explicant?
30/31
www.naturaiaventura.cat
pĂ gina doble anterior: vistes del castell del Montmell des de la creu. Aquesta plana: vista panorĂ mica vers el poble de la Juncosa de Montmell, el puig de les Forques i el Purroig.
senderisme familiar
1
En una època en què la gent no sabia ni llegir ni escriure la transmissió oral és l’únic recurs per anar explicant històries, moltes de les quals són un reflex de les preocupacions diàries de la població. Les llegendes populars penedesenques ens presenten una derrota ridícula dels andalusins a mans dels francs. La majoria dels castells van ser presos per estratègies intel•ligents enfront d’una poca lucidesa dels defensors. Els castells de Miralpeix, Calafell, la Barquera o Olèrdola en són un bon exemple, amb els seus bous o ovelles amb torxes a les banyes per simular un gran exèrcit atacant o els seus reietons capriciosos derrotats per vailets valents. La crueltat dels senyor feudals és
natura i aventura maig 2012
patent és llegendes com el ramat encantat, el naixement de la Vilanova o la destrucció del castell d’Eramprunyà, on el dret de cuixa i altres abusos es fan palesos. Mentre que la dura convivència amb el paganisme el podem constatar amb relats com l’encantada de Can Fàbregas, l’avenc d’Ancosa o la princesa encantada del Bolet, personatges refugiats a coves i als quals se li atribueixen poders gràcies a pactes amb el dimoni. El Montmell també té la seva ració de folklore popular. Abans he parlat de la forma campanoide del massís. Doncs conta la llegenda que després d’una algarada pels volts de Vilafranca, els
sarraïns van haver de fugir a corre-cuita perquè s’hi van encantar robant a tort i a dret, permetent l’arribada de reforços. Com que ara els cristians eren superiors en nombre, els moros no van tenir un altre remei que amagar el tresor. I no se’ls va ocórrer una altra cabòria que enterrar-lo. I com que era tan gran, quan el van tapar, es van adonar que havien aixecat sense voler una muntanya: el Montmell. Una altra: per als pescadors, des del mar estant, el retall del Montmell és una esquena d’ase i l’esperó del castell una dent. I és que la imaginació no té límits. Sovint s’han volgut justificar els accidents naturals, i en aquesta justificació
32/33
LA RUTA PAS A PAS
FITXA
www.naturaiaventura.cat TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DURADA: 2-3 H DESNIVELL: 472 M
Comencem el nostre itinerari a l’església del Montmell, situada davant dun mas. Deixem una pista que marxa per l’esquerra per prendre un corriol en direcció nord, deixant a la dreta l’església. Travessant camps de Vinyes i un petit bosc de pins, en 10 minuts el camí enllaça amb una pista ample, apta per a vehicles, que seguirem cap amunt. Més endavant trobem una cruïlla i un rètol indicatiu que ens assenyala la direcció del cim i de l’àrea recreativa. La seguim cap a l’esquerra. En aproximadament tres o quatre minuts trobem, en un revolt molt tancat a la dreta, un rètol de benvinguda i uns 30 metres després una marca verda en un roc ens assenyala el corriol que hem de seguir. Una mica més endavant, després d’una forta pujada, creua de nou la pista i segueix pujant fins arribar a una font que deixem a l’esquerra. Seguint el corriol i en pocs minuts arribarem a l’ermita Nova de Sant Miquel on el corriol mena de nou a la pista. La seguim en sentit ascendent uns 150 m fins que, molt suaument gira a l’esquerra. En aquest punt un corriol per la dreta s’enfila fins a trobar un camí més ample. El seguim en sentit ascendent i en pocs minuts arribem a un punt des d’on podem veure l’altre vesant de la serra i un encreuament amb un rètol indicatiu. La pista que marxa recte es dirigeix fins a Can Magí Vidal, nosaltres però, prenem la que marxa per la dreta. En pocs minuts de forta pujada, tot s’ha de dir, arribarem a l’Ermita de Sant Miquel i posteriorment, a través d’una canal força pedregosa, al petit coll que hi ha entre la creu i el Castell. Tot aquest tram està marcat amb marques verdes i està molt fressant. No té pèrdua. Sols ens resta un tram molt curt de pujada fins la creu i després resseguir, durant uns vint minuts, l’ample carena fins arribar al cim, gaudint de les belles vistes que ens ofereix aquest tros de
RECORREGUT: 8 KM DIFICULTAT: BAIXA ÈPOCA DE L’ANY: TOT L’ANY
recorregut. Des del cim seguirem avall resseguint la carena en direcció nord-est fins a trobar un cruïlla de senders, prendrem el de mà esquerra que davalla en direcció nord-oest fins a desembocar a un altre sender, que haurem de seguir cap a mà esquerra. De forma planera el sender ens durà fins al punt on hem començat l’ascens al castell i l’ermita del Montmell. Des d’allà desfarem el camí de l’anada fins arribar al poble de la Juncosa del Montmell.
senderisme familiar pàgina doble anterior: vistes del castell del Montmell des de la creu. Aquesta plana: 1-vista panoràmica vers la serra de Montmell. 2- interior de l’esglèsia romànica del MontmellWW.
han entrat els problemes del dia a dia barrejats amb la ignorància científica, salpebrada amb un cert to burleta apte per explicar a la canalla. Si ens el tornem a guaitar realment el Montmell destaca visualment a la Serralada Prelitoral per aquesta forma de campana, de dent o d’esquena d’ase. Mirem-ho des de qualsevol lloc, la similitud és inevitable. I des del seu cim o des del castell esventrat i irrecuperable, el gaudi visual és espectacular: el mar és una pantalla blava, el cel un mirall de reis, els altiplans de les muntanyes de
Prades taules de gegants, Montserrat un joc de bitlles, la serra de Miramar un llangardaix enorme... Que fàcil és veure-hi coses! Ara, per emular els nostres avantpassats hauríem d’imaginar històries del nostre dia a dia: el Mas retallant muntanyes perquè els bombers tinguin menys feina, els banquers amagant els nostres diners sota el mar i tot d’una es converteixen en espigons i ports, el Rei petrificant elefants i altres animals a Montserrat... Tot és qüestió de temps i d’imaginació, d’apropar-se al Montmell
per caminar i gaudir del paisatge. D’aquesta manera per a nosaltres el gran tresor que amaga el Montmell serà la seva carena, el seu castell i el cim panoràmic. Juan Carlos Borrego
MÉS VITALITAT
hotBOND Una prenda -hotBond- no molesta el més mínim. És la roba de ciclisme Löffler més solicitada. No apreta ni es nota. En contes de confeccionar-la amb una costura normal, es solda el teixit utilitzant la moderna tecnologia de „ultra sons“. El resultat consisteix en unes prendes per a ciclisme super elàstiques i resistents, que a la vegada ofereixen gran llibertat de moviments.
www.loeffler.at
vies ferrades
LA ROQUE DU VIDOURLE Exigència màxima
natura i aventura maig 2012
www.naturaiaventura.cat
A l‘estiu aquest bonic indret de l’Occitània, on l’aigua del riu fa les delícies dels visitants, és un lloc molt visitat. És habitual veure gent remant amb barquetes, escalant per les rodalies, pescant, banyant-se a les fredes aigües o fent salts per capbussar-s’hi. Aquesta ferrada és un exercici complet. Dividida en dues ferrades en un mateix començament, cal estar fort i tonificat per afrontar-les amb èxit. La més assequible és una ferrada difícil, amb grapes separades on caldrà tirar de braços. La segona és pecata minuta. Amb dos desploms importants i algun mal pas, és un recorregut exigent que requereix paciència i rodatge en aquests tipus de vies. El paisatge compensa i molt l’esforç i el viatge. El riu és paradisíac, i el món que l’envolta és un gaudi per als ulls.
36/37
vies ferrades
ACCÉS: Des de Montpeller hem de prendre l’autopista A9 direcció a Nimes fins a la sortida de Saint-Sériès, on seguirem per la carretera D34 que entra al poble de Saint-Sériès. Un cop al centre buscarem la carretera local D118 que mena a Berges de Vidourle. Hem de prendre el camí del riu, sense sortida.
APROXIMACIÓ: Resseguirem la ribera del riu cap a la dreta caminant per un senderó boscà tot perseguint marques de pintura verda i groga que ens porta a una primera fita de la ferrada.
ITINERARI: El primer tram és senzill, un flanqueig a la recerca de la gran balma ran del riu. Una mica abans d’arribar a la cova la paret ja ens fa la guitza i s’inclina un xic, prou com per incrementar la dificultat que comporta un equipament amb les grapes separades. Estirarem els braços i arribarem a la cavitat, on cal fer un pensament i recuperar forces. Si optem per la diguem-ne fàcil, continuarem un lleu flanqueig per anar pujant per una paret que no és plana i el relleu és un handicap. Però més o menys serà anar repetint l’experiència del primer tram fins a la finalització de la via sense cap altre inconvenient que l’esgotament dels braços. Després d’un tram vertical arribarem a un sender que ens porta al “cim” de la ferrada. Si optem per la difícil primer de tot hem de negociar l’avenç duríssim pel sostre de la cova, on el pes del nostre cos ens passarà factura. Quan aconseguim sortir del sostre ens trobem una paret inclinada on no tindrem treva. Ja venim tovets del
natura i aventura maig 2012
38/39
www.naturaiaventura.cat
sostre i ara cal afrontar grapes excessivament separades. Tot d’una trobem una bifurcació. Per l’esquerra podem fer el pont tibetà abans d’arribar al tram final de la ferrada, on s’hi ajunten. Aquesta darrera part és una aresta senzilla que ens permet recuperar l’alè.
RETORN: Hem de trobar un cartell amb explicacions toponímiques de tot l’entorn. Trenquem a la dreta per enllaçar amb el camí de la ferrada..
FITXA
TÈCNI
CA
: 30 M ÍCIL T DIF IVELL DESN LTAT: MOL ACIÓ: U IM DIFIC I D’APROX R A HOR I: 1 h 10 MIN I ITINERAR 0 MIN 2 R HORA I RETORN: NÉS, R R A A , AGA HOR IAL: CASC OR I B R D E A T P I S MA S I TS, D GUAN CANS. DE LU S E D : PAIS R E DE P PADA NA EQUI . DAVID. M I HA U NEL I ACIONS: H ÈTICA L RV OBSE T MOLT AT DESE N A D I L R L VA PARE M HEM DE N U AMB IA FE A DIF S. SI L PLOM AR AMB UN DA I AMB A T COMP MÉS ELEV TEMPS. T E A T ÉS D CUL ICA M UNA M
Anunci Revista Natura2.pdf
1
29/03/12
14:29
Font vella, 51 · Terrassa (Barcelona) · info@traces.cat · tel.: 93 736 31 24
www.traces.cat
biblioteca biblioteca
Novetats editorials SEGRIÀ – 17 excursions a peu Autor: Joan Ramon Segura Editorial: Cossetània Col•lecció: Azimut comarcal, Sèrie A peu, núm 6 Nombre de pàgines: 120 Preu: 13,50€ El Segrià és una comarca de pas. Molts cops l’hem travessada acceleradament sense donar-nos ocasió de conèixer-la en detall. Aquest llibre us vol temptar a aturar-vos i mostrar reposadament una de les comarques menys trescades de Catalunya. Malgrat l’extensa planúria us sorprendrà descobrir bells racons d’un immens valor ecològic. Alguns indrets estan en greu perill extinció. Curiosament, la UE esmerça més esforços en aquests paratges que molts indrets molt més valorats pels excursionistes.
BARCELONA PER A NENS
Guia turística per descobrir la ciutat
Autor: Joan Portell Rifà Nombre de pàg.: 80 (totes en color) Nombre d’il·lustracions: 100 Preu: 10,90 euros
PRIORAT 17 excursions en Btt Autor: Josep Ulldemolins Marin Editorial: Cossetània Preu: 12,30€ Nombre de pàgines: 120 La guia que teniu a les mans no és res més que la poesia geogràfica d’un terreny accidentat que intenta sobreviure al pas del temps. Envoltada per valls que condueixen a la mar Mediterrània i serralades que la delimiten amb la plana de Lleida i les muntanyes de Prades, la comarca del Priorat està dominada per massissos d’una bellesa desapercebuda i regada per rius i barrancades de somni, com la del riu Montsant. Gràcies a aquesta guia podem descobrir amb la nostra bicicleta un territori ple de raconades d’una bellesa insòlita i fins ara no descrita. o bé apareixen.
PEDALS DE FOC - Guia BTT Autor: Jordi Laparra Editorial: Editorial Alpina Col•lecció: Guies d’itineraris en Btt Preu: 22€
EXCURSIONS AMB NENS PEL CAMP DE TARRAGONA des d’una àrea de lleure
Autors: Barbara Vastenavond i Rafael Servent Arracó Nombre de pàg.: 60 (totes en color) Preu: 9,95 euros
Una guia que preten, amb l’excusa de la batalla que va decidir l’ocàs de la república i l’adveniment d’una llarga dictadura feixista, ensenyar dues comarques ebrenques ben interessants: la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. El llibre està dividit en dues parts: una didàctica, on autors de renom expliquen què trobarem a les comarques i com es va desenvolupar la batalla, i la segona amb les rutes, amb propostes per bona part dels escenaris bèl•lics, tant fluvials, com de Pàndols, com del voltants dels pobles. Les rutes s’acompanyen amb mapa detallat i una fitxa tècnica.
natura i aventura maig 2012
C. de la Violeta, 6 43800 Valls Tel. 977 602 591 Fax 977 614 357 www.cossetania.com cossetania@cossetania.com
LA GUIA DEL
turisme actiu
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ
EL BAIX EBRE
CAMPMANY
DELTEBRE
TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com
L’ALT PENEDÈS
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162
SALDES
EL PERELLÓ
HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant. Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es
LAVERN (SUBIRATS)
HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com
SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA
HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com
L’ANOIA EL BRUC
RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com
EL BAIX CAMP MONTBRIÓ DEL CAMP
ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com
BERGUEDÀ EL MONTSIÀ
BAGÀ
HOSTAL CAL BATISTA Habitacions amb bany, TV, música i calefacció; menjador climatitzat sense barreres arquitectòniques i cuina casolana acurada. C/ Raval, s/n, Bagà. Tel.93 824 41 26 www.calbatista.com
À CASTELLAR DE N’HUG
RESIDÈNCIA ALBERG LA CLOSA Allotjament rural de muntanya, on tastaràs menjar casolà de muntanya. Viu la teva aventura amb nosaltres!!! Tel. 938 257 016 – mòb. 637 729 808 www.cingles.org
GÒSOL
ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de Molí de Gòsol s/n Mòb. 636564310 www.molidegosol.com
GUARDIOLA DE BERGUEDÀ
HOTEL CASA DUANER REST. EL RACÓ DE L’AVI Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de la natura, la gastronomia, i totes les activitats culturals, esportives i d’oci que ofereix general a l’Alt Berguedà. Pl. la Farga, 10. Tel.938 227 672 www.elrecodelavi.com
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
SANTA BÀRBARA
HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l’Ebre Ctra. De Santa Bàrbara a La Sènia www.hoteldiego.com
LA SELVA ARBÚCIES
RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es
VALLÈS ORIENTAL EL FIGARÒ - MONTMANY
MASIA RURAL CAN GRAU Can Grau de Vallcàrquera és una masia del segle XVIII (1718) totalment restaurada. Disposa de dos apartaments en dues plantes independents: Can Barcelona (fins 10 persones) i Can Grau de Baix (fins 9 persones). Està situada dins el Parc Natural del Montseny, a la Vall de Vallcàrquera, entre boscos, terrasses i prats. La “riereta” que porta el mateix nom de la vall, recull les aigües de puresa excepcional (hi habita el tritó del Montseny) provinents del Pla de la Calma i el Turó del Tagamanent, cim de bellesa i vistes singulars, fita bàsica de tot excursionista. Es pot llogar tot un apartament o la casa sencera. Can Grau (Vallcàrquera, El Figaró-Montmany. Parc Natural del Montseny. Adreça: Can Grau (Vallcàrquera). Telèfon: 627 818 469 - 938 429 207 Web: http://www.cangrau.com e-mail: info@cangrau.com
42/43
Victor Gadea: subcampió europeu de llarga distància sub-23 de triatló.
Fisiocrem venç el dolor i activa la recuperació Fisiocrem actua directament sobre contusions, trastorns musculars, articulars i reumàtics, lesions esportives, cops, esquinços, problemes de circulació, cames cansades...
En venda en fisioterapeutes i centres especialitzats, herbolaris i dietètiques, farmàcies i parafarmàcies.
Fisiocrem ajuda a mantenir un bon estat de salut i protegeix de possibles lessions. És fàcil d’utilitzar i gràcies als seus ingredients naturals és apte per a tothom: atletes, nens, adults i dones embaraçades.
www.fisiocrem.com