62
juny 2012
PER LES VALLS D’ÀNEU Estanys i cims indòmits vora la dorsal pirinenca PEDALANT PELS ALTIPLANS DE LA MUSSARA
FERRADA DE LA CASCADA DE SORROSAL Grimpades a recer dels esquitxos
www.naturaiaventura.cat
62
juny 2012
PER LES VALLS D’ÀNEU Estanys i cims indòmits vora la dorsal pirinenca PEDALANT PELS ALTIPLANS DE LA MUSSARA
Imatge de portada:
panoràmica de la bassa de Buixasse durant l’ascens al coll de Curiós.
nir un bon de possibles i gràcies als és apte per ults i dones
FERRADA DE LA CASCADA DE SORROSAL Grimpades a recer dels esquitxos 09/06/2011 11:09:28
NÚM. 62 juny 2012
editorial MALAURADAMENT, UN ALTRE INCENDI
TIRADA: 12.000 EXEMPLARS
Direcció: Jordi Fernàndez Correcció: Ferran Ballester Publicitat: NATURA I AVENTURA Marc Duran Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Natura i Aventura
Col·laboradors: Carles Gel Pako Crestas Juan Carlos Borrego Albert Brignardelli Albert Beneït Edu Abad Carles Rius
Edita: H4XORS S.L. Avda. de Roma, 152 entl-1ª 08011 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat
Diu Marcel Riera en un dels seus poemes del llibre Llums d’Irlanda: “Costa observar el món i no ser pessimista”. En les darreres dècades milers d’esforços s’han aplegat per mirar de preservar el nostre patrimoni ecològic, natural i paisatgístic. Generalitat, consells comarcals, ajuntaments, entitats ecologistes i de tota mena han fomentat la creació de parcs naturals i altres catalogacions per protegir espais singulars. Amb aquesta flama va néixer el parc del Garraf, el del Foix i el d’Olèrdola. El primer ha estat arrasat diverses vegades per les plagues incendiàries. El d’Olèrdola no n’ha estat exempt i ara, un dels últims racons que encara resistia a aquesta malaltia, s’ha cremat intensament: parlem del sector de marina del parc del Foix, unes fondalades obagues i frondoses que s’han convertit en cendra i en esquelets arboris. Des del primer moment se n’ha parlat d’intencionalitat en l’inici del foc. Dos fronts no gaire separats feien pensar malament. Deixarem l’avenç de la investigació per poder jutjat amb més dades. Però en altres ocasions s’ha provat la intencionalitat i els autors han sortit amb una pena més aviat magra. La poca penalització legal, que no moral, del piròman, fa més por encara que l’incendi mateix. Calen lleis més sancionadores, capaces de dissuadir aquests brètols i equiparar-los a altres delictes criminals. I a banda caldrà donar més recursos als professionals. Les retallades en aquest sector tan vulnerable poden provocar, també, que l’esforç de tot un col•lectiu vers un espai d’interès se’n vagi en orris en una sola tarda. Costa observar els nostres boscos tan secs i no ser pessimista. Costa observar l’estiu i no ser pessimista. Però farem un esforç per esborrar aquesta percepció. Si defallim haurem perdut aquesta batalla.
NATURA I AVENTURA
Natura i Aventura és membre de:
Dipòsit legal: B-51.197-2006
Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no compar-teix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03
Sumari 20
Rutes a peu 06
Per les Valls d’Àneu
Bicicleta de muntanya 14
Pedalant pels altiplans de la Mussara
Escalada en cresta 20
La cresta de la Solana de Llauset
Senderisme familiar 28
La Creu de Santos
Vies ferrades 36
La cascada de Sorrosal
Biblioteca 14
40
Novetats editorials
42
Planifica les teves sortides
Directori
36
06
rutes a peu
PER LES VALLS D’ÀNEU Estanys i cims indòmits vora la dorsal pirinenca
COMARCA: Pallars Sobirà
El vol de les bruixes, el conjurs sobre els ramats i les persones, la godalla i la falç, el jou de bous, els orris i les pletes, els camins margenats, les sèquies i els prats de dall, les esglésies de campanars espigats, els pobles de pedra, els llacs, les torberes i les darreres avetoses romanen a l’espera dels visitants àvids de natura, de temps estancat, del bressol del vent i els estius frescos, de tempestes de tarda i matins de sols immensos. I el complement és entaular-se davant un freginat, una escudella de carn d’olla o davant un tall de girella el viatge és complet.
natura i aventura juny 2012
www.naturaiaventura.cat
06/07
rutes a peu
F
a uns 10.000 anys el glaç acumulat durant la darrera glaciació es retira de les valls pirinenques a l’espera d’una nova era glacial, encara avui dia per arribar. Devia ser un món meravellós, una mena d’Alps actuals, un paisatge que ha anat desapareixent amb la pujada de les temperatures i en l’adveniment d’èpoques més càlides. Tanmateix, la petjada dels gels deixa com a resultat una colla de cubetes que es van omplint amb el cabdal de rius i torrents provinents de les alçades: els circs que escupen aigua dels xàfecs i del desgel primaveral. És l’actual paisatge de cimalls ensucrats a l’hivern, amb algunes congestes residuals que es dessagnen any rere any i que donen a l’estiu un format verdós a les valls i grisenc als roquissars de les crestes. L’aportació de sediments per parts d’aquests cursos fluvials a les valls pirinenques va enriquir el seu sòl amb l’acumulació de llims, fent-lo molt més fèrtil i estimat per a l’agricultura i l’ocupació humana. Precisament van ser els nostres avantpassats qui comencen a modelar el paisatge amb la transformació d’aquestes valls dotats d’una base plana però voltades de vessants costeruts. Pobles i aldees, i algun que altre castell o lloc fortificat, neixen rodejats de conreus, pastures i prats en les parts més elevades. El bosc recula a les fondalades i els vessants, on la seva fusta passa a ser útil com a combustible i per al carboneig. El paisatge canvia i les valls s’omplen de colors, d’activitat humana on abans només sonaven els himnes de la natura integral. L’udol dels llops, el pas de l’ós per les torrenteres, el vol dels rapinyaires, el trot dels ramats de cérvols, isards, braus i cabres... A partir de l’ocupació humana, tant els romans com els comtes medievals desenvoluparan un sistema que evolucionarà cap al que avui anomenem tradicional, o sigui, no industrial, en el qual la vida de l’home s’aferra al terreny i viu d’ell en una harmonia que, tret d’algunes ocasions, ha perdurat fins al segle XX. A partir de llavors esdevenen més canvis. La societat requereix temps lliure, i floreixen un munt d’activitats lúdiques, culturals i esportives.
Doble pàgina inici: panoràmica de la bassa de Buixasse durant l’ascens al coll de Curiós.
natura i aventura juny 2012
Aquesta plana: foto esquerra- pont de fusta sobre el torrent de la Ribera de Niri. Foto dreta- Torrentera per on desaigua l’estany de Ventolau.
Els ulls es fixen en aquestes valls de grans belleses, de llacs eterns i boscos infinits, de rius cabalosos, de crestes, cims i prats on perdre-s’hi perquè, en definitiva, la bellesa hi perdura. LES VALLS D’ÀNEU El Pirineu és una dorsal horitzontal a l’equador amb un seguit de valls verticals, bàsicament, que estrien les muntanyes cap al nord i el sud. Una d’aquestes valls és la vall d’Àneu, situada a cavall del Pirineu central i Aigüestortes per una banda i les elevacions de la Pica d’Estat, per l’altra. Estrictament parlant la vall d’Àneu és més que una vall, i dintre d’aquest espai físic s’inclou la vall de la Noguera (i les subsidiàries valls d’Alòs, Esterri i Escaló), la vall d’Unarre i la vall de la Bonaigua. A l’eix, creat per la Noguera Pallaresa, hi ha Esterri d’Àneu, veritable motor econòmic de les valls. En l’actualitat els visitants reben un paisatge bucòlic on l’eix és la natura, el descans i els anomenats esports d’aventura. Però en temps reculats la vida a les valls era dura. Calia treballar amb rotunditat durant l’estiu en un terreny feréstec i en un clima rúfol, sobretot a l’hivern. Tantes hores arrecerats davant la llar de foc ha creat moltes converses i moltes llegendes, i ha deixat volar la imaginació. A vegades no deixen de ser converses per anar matant el temps. En altres ocasions ha estat el cau on comentar la por a l’ós, el llop, les guerres, els impostos, les epidèmies o les bruixes.
LA BRUIXERIA A LES VALLS S’anomena paganisme a totes aquelles creences no reglades per una estructura religiosa. En molts casos aquestes pràctiques són tan antigues com la civilització, però en d’altres són els residus de religions oblidades i extingides, un manat de creences que han passat de generació en generació. Les valls dels Pirineus són terra de bruixes. A recer de les muntanyes les notícies arriben tard, els canvis costen molt més i els costums es perpetuen. Tradicionalment al Pirineu li ha costat més assimilar els avenços provinents de les planes del sud i, en menor mesura, del nord. Les llengües iberes i preromanes van resistir més a la romanització (de fet encara es parla l’eusquera a bona part de Navarra) i el cristianisme va arribar gairebé de la mà del feudalisme. Per tant el paganisme i totes les seves creences hi han perdurat convivint amb el cristianisme, i durant segles l’Església ha intentat esborrat tots els seus indicis i la seva influència sobre la població, mirant d’uniformar la fe en un sol credo. La bruixeria, no cal dir-ho, és un residu del paganisme. Dones amb la saviesa del poder curatiu de les herbes que practicaven rituals precristians amb vinculació amb la natura es van veure acusades per la religió oficial i obligades a amagar els seus coneixements i les seves pràctiques en coves, convertint-se en criptopaganes. En certs moments històrics la bruixeria va ser perseguida sense quarter. Les dones eren jutjades abans de ser enviades a la
rutes a peu
foguera o a altres càstigs exemplaritzants, sempre com un espectacle popular. Durant aquests judicis els jutges de l’Església les acusaven d’acudir a reunions amb el boc, que és una de les formes en què s’apareixia el dimoni. Segons els fiscals, en aquells aplecs li retien homenatge i renegaven de Déu. També se les acusava de matar nens, de donar metzines i d’esgarriar matrimonis mitjançant el lligament. EL CULTE AL BOC DE BITERNA: UNA AFRENTA AL FEUDALISME Biterna és un país introbable: el país on viu el boc, o sigui, el dimoni. Alguns hi han volgut veure algun indret de les valls d’Àneu, mentre que d’altres han cregut que Biterna és un país itinerant, com ho són les passes del dimoni. Les referències a aquest indret mitològic i amb una espurna de lloc de por on no cal
natura i aventura juny 2012
anar mai de la vida no són altres que les d’un aquelarre o la cova on les bruixes se sotmetien a Llucifer. Llocs molt abundants a les valls d’Àneu, cau en molts casos on el paganisme es refugiava. Allà la veu popular i la cúria catòlica pretenien fer veure la conventícola on les bruixes practicaven els seus rituals prohibits, temuts i odiats. Alguns d’aquests llocs estan documentats, com el pla de Negua, on les nits de Sant Silvestre i de Santa Coloma es reunien les bruixes. Com a rerefons, val a dir que tots aquests delictes afectaven valors importants de la societat del moment i reptaven el poder establert. Ser vassall del dimoni no només era anar contra Déu i l’Església, sinó que representava una violació de les normes feudatàries, ja que no era permès canviar de senyor feudal, quelcom considerat una rebel•lia vers el seu propi amo. Matar nens representava
impedir la continuïtat del poblament a la vall i de pas minvava el poder econòmic del senyor feudal. Per incrementar la seva impopularitat a les bruixes se les acusava de sacrificar els infants en aquelarres, i d’utilitzar els seus cadàvers com a base per fer ungüents i substàncies verinoses. Finalment, practicar el lligament o castració dels homes mitjançant conjurs, representava una altra manera d’impedir la renovació poblacional i limitar la capacitat econòmica del territori, a banda d’un escarni: en una societat patriarcal i profundament masclista era inacceptable que una dona tallés la virilitat d’un home. Amb aquestes dades, no era d’estranyar que la repressió de la bruixeria a Catalunya prengués una magnitud desorbitada, sobretot al Pirineu. Precisament els primers processos documents el 1424 són a la vall d’Àneu, on la cacera de bruixes fou brutal.
rutes a peu
ELS COMUNIDORS La petjada deixada pel paganisme a la vall d’Àneu és tan important que fins i tot ha barrejat alguns conceptes amb el cristianisme: els comunidors. Se’n conserven dos: un a Son i l’altre a Unarre, dues torres ben maques. Els comunidors eren llocs (torres, espais dalt dels campanars o porxos) oberts als quatre vents des d’on es lluitava contra les tempestes, les pedregades, els llamps i altres fenòmens atmosfèrics que espatllaven les collites. Els rituals, dirigits per sacerdots, barrejaven elements pagans i cristians per conjurar el mal. S’hi recitaven oracions i conjurs, a vegades lligats a la màgia, a vegades a la religió.
LA RUTA PAS A PAS
FITXA
Si voleu més informació de la zona consulteu el web del Consorci de Turisme de les Valls d’Àneu www.vallsdaneu.org
ÈPOCA: RECOMANABLE A L’ESTIU, CONGESTES FINS BEN ENTRADA LA PRIMAVERA. TIPUS ITINERARI: CIRCULAR
DURADA: 5-6 H ASCENS ACUMULAT: 1.155 M RECORREGUT: 18,5 KM DIFICULTAT: ALTA
Ens dirigim a l’església de Sant Serni del petit poble de Cerbi situada al centre del poble i on trobarem els senyals de pintura de color groc que haurem de seguir durant tot l’itinerari. Pugem per unes escales que s’enfilen pel costat de l’església i en breu enllacem amb una pista planera que seguirem cap a mà dreta tot planejant. Minuts després, abans de travessar el barranc d’Unarre, abandonem la pista per la qual veníem i prenem un sender que neix a mà esquerra. Després d’uns primers metres força planers el sender comença a guanyar alçada tot remuntant la vall. Sense més complicacions que el desnivell a superar i resseguint el torrent visible a la nostra dreta, en tot moment guanyarem alçada fins a arribar a la bassa de Buixasse, primer gran estany que trobem. El voregem i un cop superat resseguim aigües amunt cap al torrent que el nodreix d’aigua. Pocs metres més endavant l’abandonarem per iniciar l’ascens que ens durà al coll Curiós, situat a la nostra mà dreta en direcció nord-est. Ens aquest tram de l’itinerari cal estar molt atents per localitzar els senyals tot i que també hi trobarem abundants fites de pedra que ens ajudaran a no perdre el camí. Un cop dalt del coll canviem de vessant i iniciem, sense cap altra complicació, un pronunciat descens cap a l’estany de Calberante primer, i seguidament cap a l’estany de la Gola. Superat aquest darrer travessem el torrent per on desaigua i arribem al refugi no guardat de la Gola. En aquest punt neix un sender que marxa amunt cap a l’estany de Ventolau, nosaltres, però, seguim avall per un corriol que perd alçada ràpidament fins a desembocar a una pista més ampla. La seguirem durant aproximadament 45 minuts fins a trobar una pista a mà dreta que haurem de seguir i que es dirigeix cap a la borda d’Aurós i la borda de Capella. Pocs metres després deixem a la nostra dreta el camí que es dirigeix cap a les bordes i seguim avançant fins a travessar el barranc d’Unarre i l’inici del sender pel qual hem iniciat el nostre ascens. Des d’allà desfarem el camí de l’anada fins al poble de Cerbi.
natura i aventura juny 2012
12/13
Aquesta plana: panorà mica de l’Estany de la Gola i del pic de la Gola .
rutes en BTT
PEDALANT PELS ALTIPLANS DE LA MUSSARA El país que guaita la Costa Daurada COMARCA: ALT URGELL COMARCA: Baix Camp
natura i aventura juny 2012
www.naturaiaventura.cat
Les muntanyes de Prades són les esquenes del Camp de Tarragona, una barrera on justament no sovintegen els pics de forma piramidal, sinó que les elevacions conformen uns altiplans separats entre ells per vertiginosos cingles com els de les Airoses, on fa més de mil anys els àrabs van construir el dissortat poble de la Mussara, avui dia en estat d’abandó. La ruta proposada us pretén engrescar en un esforç enlluernador: sortir de Prades per recórrer el festival paisatgístic de l’antic camí de Reus i tornar per la Febró després de fer una aturada en l’atalaiat cingle de la Mussara, un mirador capaç d’unir visualment espais tan distants com el Vendrell amb els Ports en dies clars. A l’abast una terra on es dissol l’aigua, el bosc i les cultures.
14/15
rutes en BTT
Doble pàgina anterior: l’antic poble la Mussara situat a 990 metres d’altura gaudeix, entre d’altres, d’unes excepcionals vistes del Camp de Tarragona i del Montsant. Foto superior: panoràmica del Montsant de del poble de la Mussara. Aquesta plana: poble de Prades.
P
arlar de les muntanyes de Prades és parlar de l’horitzó de Tarragona, de la verticalitat estimada pels escaladors, del vi i de l’avellana, de l’oli ancestral, de rius bufons engorjats, de pobles encantadors de quatre carrers amb església, de pinedes amb l’olor intens del boix, de la neu de l’hivern i dels altiplans que moren en cingles que, alhora, són balconades amb mar i, si la netedat del dia ens ho permet, són miradors del perfil blanquinós dels Pirineus. A nosaltres, els excursionistes moderns, ja siguem escaladors, ciclistes o senderistes, ens atreu aquesta terra que barreja el món rural, el boscà i la muntanya prop de les metròpolis. És com tenir el que érem a tocar del que som: un univers perdut que no volem deixar d’estar de tastar quan el necessitem. Però no hem estat els seus únics adoradors. Els ibers, els nostres avantpassats culturalment i socialment més organitzats en la llunyania del temps, adoraven el sol, la lluna, els estels i... les muntanyes. La seva religió era naturalista i qualsevol elevació podia esdevenir un lloc sagrat. Sobre els orígens dels ibers se n’ha especulat molt. Totes les cultures antigues tenen una aurèola mítica. Però en realitat tot apunta que els ibers són els descendents de la gent que habitava el mediterrani
natura i aventura juny 2012
www.naturaiaventura.cat
ibèric durant el Neolític i l’edat del Bronze. Onades i onades de tribus indoeuropees que s’anaven dissolent les unes amb les altres a mesura que creuaven els Pirineus. Els suessetans pertanyien a la tribu ibera, i eren els habitants de les muntanyes de Prades per excel·lència. Com la majoria d’aquesta civilització habitaven poblats enturonats i vivien de l’agricultura i la ramaderia. I si no es van perpetuar no
fou per culpa seva. No. L’adveniment dels romans va esguerrar la vida ibera després de successives guerres que van acabar amb la submissió generalitzada del món iber sota el poder romà. Els seus poblats i muralles foren enderrocats per ordre de Marc Porci, més conegut com Cató el Vell, l’any 195 aC, data a partir de la qual els suessetans es van diluir en la nova cultura.
16/17
rutes en BTT
Tot i venir espasa en mà, o gladia en mà, per ser més exactes, la romanització resultà ser l’empenta cap a una civilització molt més tecnològica i acurada on els ibers es van anant fusionant. Aquest nou poble que adorava déus indoeuropeus evolucionats a partir de creences naturalistes es precipità sobre la plana que voltava el Francolí i la ciutat de Tarragona per catapultar el que avui és la Costa Daurada com uns dels ports més importants del món, o el que era el mateix, de la mediterrània. A diferència dels ibers els romans van aixecar fastuosos temples. Les muntanyes de Prades van quedar al marge d’aquesta eufòria, però els seus cingles i plans van veure el creixement de petits pobles i vil•les que substituïren els antics poblats suessetans. Amb el pas dels anys la civilització romana també es va anant diluint i derivant cap al cristianisme, una fe que també van abraçar els guerrers visigots, els quals van
natura i aventura juny 2012
aprofitar la caiguda de l’Imperi romà per estar-s’hi durant un parell de segles ben bons per les nostres muntanyes. Aquesta tribu bàrbara va adoptar ràpidament el cristianisme. De la seva presència se’n tenen poques dades, però almenys van fundar un monestir a Vallclara documentat com Biclara. Una altra tongada d’invasors, aquests cop musulmans, van tornar a modelar una nova societat a les muntanyes de Prades. Si bé durant l’època romana i visigoda Prades va perdre protagonisme, durant el període islàmic el va recuperar de totes totes. Pel que sembla els andalusins van fortificar Xibrana (que podria provenir de la Severiana romana), l’actual Siurana. Aquesta fortalesa fou l’epicentre de la islamització del país i de la defensa de l’emirat i el Califat i les taifes, generant no pocs enfrontaments amb el veïns del nord: els francs. Prades esdevingué un territori
de frontera, i per tant d’intercanvi. Els seus habitants no només van reforçar muralles i construir defenses, sinó que des d’allà intentaren escampar l’islam. Cada poble devia tenir la seva mesquita: el seu lloc de culte, avui dia desaparegut. Els àrabs van fundar el poble de la Mussara en aquella època tan reculada, poble que roman a l’espera de temps millors en una de les balconades més panoràmiques de la Costa Daurada. Amb els anys els seus veïns francs, bel•licosos de mena, van acabar per conquerir totes aquestes terres i convertir tots els seus habitants en catalans, creant els fonaments de la nostra societat. Les mesquites van desaparèixer donant pas a les esglésies, els campanars dels quals són l’estendard dels nous pobles. La conquesta cristiana va donar a les muntanyes de Prades un nou aire, sobretot místic, i un grapat d’eremites s’hi van
18/19
www.naturaiaventura.cat
instal•lar en un territori verge i feréstec, eriçant d’ermites per bona part dels seus racons. Quan hom pedaleja sovint apareixen racons ben bells: les ermites de Sant Antoni, Mare de l’Abellera o Sant Roc; les coves de la Vila, del Corral o dels Coloms; les creus de Ferro, del Camí de Reus o la Trencada; les fonts del Prat, Cap de la Vila o del Pubill. Però no és l’únic. Deslliurats del jou de la relació primitiva amb la terra, nosaltres hem heretat la fascinació dels avantpassats d’una manera lúdica: les veiem com un llegat atractiu on la natura i l’esforç s’uneixen per gaudir-les. Tot plegat una excel•lent excusa per inflar les rodes, desempolsar el casc, omplir la cantimplora i la carmanyola i tirar amunt per respirar l’aire d’una terra on han bullit totes aquestes cultures per crear un plat i un menú de natura que se serveix fresquet, com la marinada d’aquesta primavera.
FITXA TÈCNICA DURADA: 4 H DISTÀNCIA: 36,45 KM DESNIVELL POSITIU: 640 M DIFICULTAT: mitjana
escalada en roca
CRESTA DE LA SOLANA DE LLAUSET Al Pirineu central la gran majoria de crestes són llargues, tenen grans aproximacions i interminables descensos. La cresta de la Solaneta de Llauset seria una alegre excepció. La Solaneta de Llauset es troba just per sobre del llac homònim, al qual arribem per una llarga carretera asfaltada, que va a morir al mateix llac. De fet, la carretera es va obrir i pavimentar quan es va construir la presa de l’embassament, i gràcies a això, podem arribar als 2.100 metres amb vehicle i entrar de cop a l’alta muntanya. Es tracta de l’única carretera asfaltada que arriba a aquesta altura en les proximitats del massís de la Maladeta-Aneto.
natura i aventura juny 2012
www.naturaiaventura.cat
20/21
escalada en roca
PUNTS DEL CROQUIS 1- Collada d’Anglos 2.432 m 2- Fissures de IIIº - gran bloc suspès IIIº 3- Fil esmolat – fulla de ganivet III4- Cota 2.634 m 5- Pic de la Solana de Llauset, 2.673 m. 6- Estany Botornàs, 2.338 m.
A
bans d’arribar a l’embassament passem pel poble que, en teoria, dóna nom al cim més alt del Pirineu: el poble d’Aneto. Expliquen que, durant la primera ascensió al rei pirinenc, un dels clients li va preguntar al guia que com es deia el poble que es podia albirar des del cim. I el guia li va respondre que era el poble de l’Aneto... I d’aquí la proposta de nom que ja s’ha llaurat per sempre en la història i en la memòria de tot pirineista. No obstant això, el que sí que és cert, és que el poble de l’Aneto no es veu des del cim de l’Aneto, ni el cim de l’Aneto es veu des del poble de l’Aneto. Encara que crec que aquest petit detall no farà canviar les coses.
Centrant-nos en la cresta en ella mateixa, hem de destacar que té dues seccions molt diferenciades. La primera és l’ascensió al primer cim, per una mena d’aresta que s’intueix amb trams aeris i d’escalada. La primera impressió és encertada, ja que es tracta d’una atractiva escalada de poca dificultat però relativament mantinguda. La segona secció és la carena que enllaça els diferents cims de la Solana, fins a arribar a la més llunyana que, alhora, és la més alta. Aquí l’escalada és testimonial, algun pas de grimpada, completament opcional. Al Pirineu central, on la majoria de crestes són plats ben plens i difícils de pair, la cresta de la Solaneta de Llauset es pot presentar, amb el símil gastronòmic,
FIITXA TÈCNICA Cim principal: Pic de la Solana de Llauset, 2.673 m. Dificultat: Quelcom difícil inferior. Horari: 3 hores Primera ascensió: Sense dades Material útil: Corda de 30 m. 6 / 8 friends variats i algun tascó. Cartografia útil: * la Ribagorça, escala 1:25.000, Editorial Alpina. * Aneto –Posets – Carta 23 de la co-edició ICC Rando éditions. Escala 1:50.000
escalada en roca
com un dinar lleuger, baix en calories, ric en emocions. Punt de partida embassament de Llauset, 2.190 m. Accessible amb cotxe mitjançant carretera asfaltada que prèviament passa pel poble d’Aneto. El ramal de la carretera que accedeix a la presa neix a la dreta de l’N230, quan ascendim cap al túnel de Viella procedents de Pont de Suert. La desviació al poble d’Aneto la trobem uns quilòmetres per sobre del poble de Bono. Aproximació a la cresta fàcil i evident. Pujant pel camí marcat com a GR que neix en les restes de les edificacions de la presa, un cop passat l’últim túnel (el qual ja no és transitable per a vehicles). El camí puja en direcció NNE i en qüestió de 30 minuts arriba a la collada d’Anglos, 2.432 m. Lloc en què s’inicia la cresta. Recorregut Des del coll emprenem la pujada de l’aresta en direcció NO. Al principi l’aresta està formada de pendents d’herba i blocs. Poc més tard ens trobem amb les primeres dificultats que ens obligaran a enfilar-nos pels primers ressalts de roca. Es tracta d’un diminut diedre de III- que es pot evitar per la dreta. Seguint a ple cordal trobem un curt muret. tombat, amb unes marcades fissures (III-). Arribem a una plataforma herbosa. Pugem per l’esquerra de l’aresta, per unes
fissures de III *, passant per sobre d’un gran bloc suspès, sobre el qual trobem un sistema de grades i petits murs, l’últim d’ells de III *, que ens porten de nou al fil de l’aresta. Seguim pel mateix fil, superant unes llastres de III * i un petit díedre, també de III *, fins situar-nos sota un gran bloc triangular que recorda un menhir. Abandonem aquí de nou l’aresta per flanquejar vers a la dreta, per grades i blocs (II *) a la recerca d’una canal fàcil que ens retorna a l’aresta. Superem uns blocs de II * / II +, passem un tram curt però afilat, en formi de fulla de ganivet (III-) i ja sense dificultats arribem a la primera cimera.
COTA 2.634 m. Pugem una avant cim situada més a l’oest i baixem per una cornisa amb blocs inestables fins a la bretxa contigua. Superem una fissura de II *, seguim per sobre del des del coll emprenem la pujada de l’aresta en direcció NO. Al principi l’aresta està formada de pendents d’herba i blocs. Poc més tard trobem les primeres dificultats que ens obligaran a enfilar-nos pels primers ressalts de roca. Es tracta d’un diminut díedre de III- que es pot evitar per la dreta. Seguint a ple cordal trobem un curt muret tombat, amb unes marcades fissures (III-). Arribem a una plataforma
www.naturaiaventura.cat
herbosa. Pugem per l’esquerra de l’aresta, per unes fissures de III *, passant per sobre d’un gran bloc suspès, sobre el qual trobem un sistema de grades i petits murs, l’últim d’ells de III *, que ens porten de nou al fil de l’aresta. Seguim pel mateix fil, superant unes llastres de III * i un petit díedre, també de III *, fins a situar-nos sota un gran bloc triangular que recorda un menhir. Abandonem aquí de nou l’aresta per flanquejar cap a la dreta, per grades i blocs (II *) a la recerca d’una canal fàcil que ens retorna a l’aresta. Superem uns blocs de II * / II +, passem un tram curt però afilat, en forma de fulla de ganivet (III) i ja sense dificultats arribem a la primera cimera. Cota 2.634 m. Pugem un avantcim situat més a l’oest i baixem per una cornisa amb blocs inestables fins a la bretxa contigua. Superem una fissura de II *, seguim per sobre del tall de l’aresta que es presenta fàcil, fins a topar amb un petit mur esquerdat (III-).
escalada en roca
A partir d’aquí la carena contínua sempre cap a l’O-NO pujant i baixant petites cotes, amb algun tram esporàdic de II * / II- que sempre es pot evitar pel vessant herbós de la dreta, i pujarem finalment els cims orientals i central fins a arribar a l’última que, alhora, és la cota més elevada de tot el trajecte. Pic de la Solana de Llauset, 2.673 m. Descens: pel llom que baixa, de manera uniforme, cap al SE, baixada per grades d’herba, evitant petits ressalts rocosos, fins a trobar el camí amb marques de GR en les proximitats de l’estany Botornàs, 2.338 m, on trobem la cabana amb el mateix nom. Descendim pel camí que, en les proximitats de l’estany de Llauset, prenem direcció est per dirigir-nos directament al punt de partida per la vora nord de les aigües del gran embassament. Calcular 1,30 hores per baixar còmodament. Imprescindible: Pako Crestas. Crestas Pirenaicas. Volum 2. Autor:. Ediciones Desnivel.
senderisme familiar
RASQUERA
L’escalf de la ratafia
COMARCA: Ribera d’Ebre
natura i aventura juny 2012
www.naturaiaventura.cat
El consum de licors tradicionals, destil•lats i anisats era ben comú fins mitjan segle XX. La seva producció era bàsicament artesanal, encara que en alguns períodes de molta demanda (durant el colonialisme o quan la fil•loxera feia estralls a França), es va crear un univers industrial a petita escala a moltes comarques vitivinícoles i d’altres on hi havia excedent de fruites. Ratafies, aiguardents i vins generosos eren begudes considerades principalment de les classes populars, i consumir-les esdevingué també una manera de relacionar-se.
28/29
senderisme rutes en BTTfamiliar
L
’Ernestina s’havia enamorat i a la mare li resultava un moment plaent. Llàstima que el xic triat fos un home de la gresca i la taverna. De treballador n’era un tros. Que se sàpiga mai faltava a la feina dura del camp. Ni quan tocava llaurar, ni esporgar la vinya, ni podar sarments, ni segar, ni fer de traginer... Fins i tot es llogava de mosso de sirga, si la feina a Rasquera minvava. Ara, quan plegava, s’amorrava a les barres dels cellers i dels cafès davant una palometa d’aiguardent, una partida de dòmino o una baralla de cartes i, au, que no hi havia manera de recollir-se fins ben entrada la nit. Si la dona era receptiva, aquell festeig esborronava el marit. L’única filla de la casa i se l’havia d’emportar un esgarriacries! La parelleta feia mans i mànigues per veure’s. Ara a l’era, al cor de l’església, a ca l’adroguer, al campanar... Per impedir les trobades furtives dels joves, el marit
natura i aventura juny 2012
vigilava la noia com si fos el mitjó on guardava les pessetes. I si la pubilla havia d’anar a la font, al forn o a missa, cai! Sempre trobava un parent amb disponibilitat per acompanyar-la. I, el que era millor, frenar aquell bandarra que segons ell li volia aixecar la camisa. Sovint el matrimoni discutia. Ell era totalment rebec al fet que la relació quallés, però a la dona tot allò de l’amor la rejovenia, la catapultava cap a un temps millor en què viure era més gratificant. De tant en tant s’aproximava a la filla per intentar sostreure-li què en sentia, de tot plegat, i quan la nena s’enrojolava no podia retenir ella també uns sospirs de felicitat. Aquell vespre de primavera l’Elisenda, la mare, estava preparant les herbes recollides pel matí: marialluïsa, poniol, menta, herba bona a l’hort i fonoll, romer, timó, guitarretes, crespinell i altres herbes
aromàtiques aplegades durant una bona passejada per la muntanya. Sant Joan ja s’apropava, i segons la tradició ancestral, era la millor època per a la recol•lecció de les plantes per a la ratafia casolana. Allò també era un altre punt de fricció amb el Joan, el seu marit, ja que ell no era massa de les creences populars. Almenys no era de seguir-les com si fos un dels deu manaments o l’ordre del sergent de la guàrdia civil. La ratafia era el seu licor preferit. En bevia un gotet quan feia la manyana, en acabat de dinar i sopar, quan venia alguna visita i a la taverna, quan hi anava a negociar la venda d’algun ruc, dels galls que criava o la compra de civada o garrofes. I al tros no hi faltava mai un càntir ben amanit, que amb uns glopets i una mica d’aigua de la font per acompanyar ni als estius passava set. La seva roba desprenia olor a ratafia; ni cal dir-ho, doncs, també el seu alè.
www.naturaiaventura.cat Doble pàgina anterior: el Balneari de Cardó està situat al capdamunt de l’espectacular cingle del Salt del Frare, entre els pobles de Rasquera i Benifallet. Aquesta plana: resseguint la carena que duu al cim de la Creu de Santos amb el coll de Murteró al fons de l’imatge.
NATURA 06-2012:Layout 2
A partir del dia 1 de juliol
11/6/12
17:27
Página 1
Aresta Olot : C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona : Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line : www.aresta.com
30/31
senderisme senderisme familiar familiar Ermita de Sant Simeó Estilita.
L’Elisenda, quan volia fer broma, li deia que la seva pell morena també tenia una retirada a ratafia. El problema era el subministrament. O més aviat la poca producció de la dona. No és que fos una garrepa i no volgués comprar massa aiguardent a la fassina per motius econòmics. Si feia curt era perquè el seu marit racionés les ampolles. Com a reacció, el Joan havia pres cartes en l’assumpte, i amb les primeres caloretes de la primavera, arreplegava les herbes corresponents i en macerava la seva pròpia producció, que amagava a la barraca de pedra en sec de l’hort. Res fora del comú. Tant a Rasquera com a la resta dels pobles de les comarques veïnes, tothom es feia a casa els seus propis licors. N’hi havia tot un catàleg: d’herbes, de fruites, de llet, de vins, de flors... Alguns amb propietats curatives i tonificants, d’altres
natura i aventura juny 2012
simplement begudes per gaudir-les en companyia. –Tinc gana –el Joan picava amb les puntes dels dits sobre la taula mentre observava la dona manipular les ampolles de ratafia. Fosquejava. L’Ernestina acabava d’entrar amb un feix de llenya i guaitava per la finestra, un excel•lent mirador del celler del Pep, on intuïa la presència de l’Albert. La campana de l’església va tocar les nou, i aviat la porta del celler es va omplir de mossos que cantussejaven corrandes i jotes. –Nena, prepara lo sopar! –la mare va deixar la feina i es va col•locar el davantal mentre calculava quin dia ja es podia consumir la ratafia, un cop s’esgotaven els quaranta dies de maceració. Al cap d’una hora i mitja els estómacs de la família estaven fent la digestió davant
una copeta de mistela i ratafia. Per la porta oberta entraven un terral fresc i la fressa del celler. De cop i volta una gernació es va acumular en rotllana maldestra davant de la casa. Eren tots joves del poble, una mica contents. Portaven un parell de guitarres, tres o quatres panderetes i un sac de gemecs. Quan de la rondalla va sortir l’Albert per cantar una cançó, els tres de la casa es van llançar contra la porta amb intencions ben diverses. El pare volia córrer el forrellat. La filla es va arreglar amb els dits els cabells i la mare tot d’una havia endrapat una ampolla de ratafia per si calia obsequiar-los. –On vas amb això? Emprenyat, el Joan la hi va prendre. I no només per no malbaratar-la amb aquell pesats, no. Convidar un pretenent a licor dins de casa representava acceptar-lo. I
32/33
FITXA
LA RUTA PAS A PAS
Sortirem del balneari de Cardó, davant les instal•lacions de l’embotelladora. Allà hi trobarem un camí ample que enfoca cap al sud, direcció a l’ermita de Santa Teresa. L’horitzó està dominat per les muntanyes que seran el nostre objectiu avui. Seguirem aquest camí ample i fressat que deixa a la seva esquerra el trencall de l’ermita de Sant Simeó Estilista, o de la Columna. Hi ha una cadena. Seguim pel camí que veníem. Més endavant a la nostra mà dreta trobarem l’ermita de Sant Joan, preludi de la intersecció on comença el nostre itinerari circular. La pista dibuixa un fort revolt on deixem una pista ampla que marxa a mà esquerra. Per aquí davallarem quan fem el descens. Seguim pel camí fressat que es decanta cap a ponent fent unes llaçades en ascens. A l’alçada del coll del Murteró, on trobem un mas enrunat, abandonem el recer de la pista i prenem a mà esquerra un corriolet carener que ressegueix el crestall de la muntanya fins a culminar el pic del Pi de la Migdiada, moment en què ens prendrem un descans per anar davallant fins als peus del cim de la Creu de Santos, també coneguda com Xarquera. Resseguint el sender arribarem al cim. Per continuar la ruta hem de recular fins a mitja ascensió i prendre un viaró rumb nord que davalla fortament. Uns metres més avall deixem a la dreta el trencall a la font dels Taixets. Seguint avall enllaçarem amb la pista ampla per la qual hem fet l’ascens. Retornarem al balneari pel camí de pujada (dreta).
TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DURADA: 2-3 H DESNIVELL: 488 M
RECORREGUT: 7,2 KM DIFICULTAT: BAIXA ÈPOCA DE L’ANY: TOT L’ANY
senderisme familiar
no, no, no. Això sí que no. El noi realment tenia dots de cant i de seguida es va fer amb la concurrència. Mig poble s’hi va arreplegar vora la casa del Joan, molt al seu pesar, i ja es veia a venir el pitjor. De sobte, una idea es va encendre al seu cap. Si no podia lluitar contra l’enemic millor era tenir-lo controlat. Va deixar les dones gaudint del concert i es va fer escàpol en direcció a la barraca de l’hort, de la qual en va tornar al cap d’un minutet escàs amb una ampolla a la mà. Quan ja el xiquet desafinava de tant forçar les cordes bucals, el Joan va ensenyar l’ampolla i uns gots. –Com que sou colla, beurem fora perquè a
dins de casa no hi cabem –va dir. Tothom va entendre la seva estratègia i els joves, a desgrat, li van seguir el joc. En una altra ocasió l’enredarien... Així que el licor va córrer gola avall, amb brindis i rialles i picades d’ullet i alguna mirada perspicaç. Els primers en marxar foren els tafaners, cansats de tanta disbauxa i secs per no tastar la beguda. I quan la rondalla es va acabar l’ampolla, adéu-siau, van buscar l’aixopluc de les tavernes, on van continuar la festa. –Joan, d’on has tret aquesta ampolla? No l’havia vist mai.
–La guardava per a les grans ocasions –va mentir amb un to sec, defugint la conversa. L’endemà la notícia va córrer com la pólvora. Tots els nois de la rondalla anaven mal de ventre. I és que el Joan, que patia d’estrenyiment, s’havia fet fer una ratafia molt laxant a base de fuxarda i altres plantes que facilitaven l’evacuació. Quan la dona li ho va recriminar ell només li va contestar: –Lo costum no especifica quin tipus de licor és menester a les convidades. Només que sigui el de casa i prou. I que no ho era?.
MÉS VITALITAT
hotBOND Una prenda -hotBond- no molesta el més mínim. És la roba de ciclisme Löffler més solicitada. No apreta ni es nota. En contes de confeccionar-la amb una costura normal, es solda el teixit utilitzant la moderna tecnologia de „ultra sons“. El resultat consisteix en unes prendes per a ciclisme super elàstiques i resistents, que a la vegada ofereixen gran llibertat de moviments.
www.loeffler.at
vies ferrades
VIA FERRADA DE LA CASCADA DE SORROSAL Grimpades a recer dels esquitxos
natura i aventura juny 2012
www.naturaiaventura.cat
Broto és una de les portes d’Ordesa. Però ser el llindar d’uns dels espais naturals més bells del Pirineu no li treu espectacularitat. Ans al contrari: fer una ferrada que ressegueix la cascada de Sorrosal, que durant la primavera fa les delícies de tothom amb la seva caiguda furiosa, on els esquitxos i el soroll de l’aigua desplomada, són gratificants, és una sensació única. Les rodalies de la cascada i de la ferrada és un amfiteatre natural, per on el barranc discorre en confortable harmonia.
36/37
vies ferrades
ACCÉS: Des de Catalunya hem d’agafar l’autovia d’Osca per deixar-la a Barbastre. Hem de continuar fins a l’Ainsa i agafar la carretera de Boltaña (N-260). Al cap d’uns quilòmetres deixarem enrere Fiscal abans d’arribar a Broto.
APROXIMACIÓ: Buscarem el CAP del poble, lloc on hi ha un aparcament on podrem deixar el cotxe. Buscarem les indicacions de la via ferrada i la cascada de Sorrosal, situada als afores de la població, on un petit senderó que va paral·lel al riu ens durà en pocs minuts a la cascada i la ferrada.
ITINERARI: Un cop que hem creuat el riu mitjançant un pont metàl·lic avancem seguint unes marques grogues fins a la paret, afrontant un primer tram de grapes que mor en un segon tram, aquest cop d’escales (n’hi ha unes cinc). Els equipadors han trobat aquesta solució per buscar més seguretat i no haver de foradar una roca inestable, on el risc d’esllavissades ens pot fer la guitza, sobretot a l’hivern, per l’acció de les gelades. En acabar les escales unes noves grapes ens pugen a una cova, que cal creuar (és curta). La sortida dóna a la cascada. Ara toca anar fent per la barrancada, on ens ajudarà un petit pont. Afrontem un tram amb desploms, sortint per la dreta, on hi abunden les bardisses. Hem de pujar ara verticalment fins a l’anomenat “Balcón de Broto”, on gaudirem de bones vistes de la vall i del riu asseguts sobre l’última aresta
natura i aventura juny 2012
38/39
RETORN: El “Balcón de Broto” enllaça amb el poble mitjançant un viaró que creua un bosc en descens. Ens deixarà al punt de partida.
FITXA
CA TÈCNI M 0 0 2 : L
IVEL JANA DESN LTAT: MIT ACIÓ: U IM DIFIC I D’APROX R A R HO 30 I: 1 H 5 MIN I ITINERAR R HORA IN N: 20 M MIN ETOR ARNÉS, R I R AGA HORA IAL: CASC, OR I B R MATE S, DISSIPAD T GUAN CANS. NTAS E D E R: AJU AN E D P A JU PAD OTO I EQUI DE BR REDO CAM T N E F S M L O A L LO, CAR PATAL RO I JUAN E BRON T. STIU HO C I S: A L’E RANT U N G O I C , DU RVA OBSE AGAMENT GEL, ROP A E H D ÉS SI HI ERN, NCADA. V I ’H L RÀ TA MAND
Anunci Revista Natura2.pdf
1
29/03/12
14:29
Font vella, 51 · Terrassa (Barcelona) · info@traces.cat · tel.: 93 736 31 24
www.traces.cat
biblioteca
Novetats editorials VAL D’ARAN (Guia Excursionista) Autor: Fsc. Xavier Gregori i Rosa M.Comamala Editorial: Editorial Alpina Col•lecció: Guia Alpina Nombre de pàgines: 156 Preu: 20€ Nova guia excursionista que centra el seu radi d’acció a l’entorn de la Val d’Aran, la comarca catalana pirinenca més septentrional, que gaudeix d’unes característiques geogràfiques i climàtiques úniques, degut a la seva orientació nord. Aquest fet és clau per entendre el seu alt índex pluviomètric i el seus paisatges marcadament d’influència atlàntica, que la fan especialment atractiva. Els 30 itineraris descrits permeten recórrer amb profunditat tot l’àmbit de la comarca, descobrint valls, cims i estanys, sempre per camins i corriols tradicionals, i amb dificultats adaptades a tots els nivells. La guia s’il•lustra amb perfils, fitxes tècniques, fotos i descripcions detallades de cada una de les excursions.
EXCURSIONS AMB NENS PEL CAMP DE TARRAGONA Autor: Barbara Vastenavond i Rafael Servent Arracó Editorial: Cossetània Edicions Preu: 9,95€ Nombre de pàgines: 60 Excursions amb nens pel Camp de Tarragona des d’una àrea de pícnic és una guia fàcil i entenedora que recull 12 itineraris per fer a peu i en BTT, assequible per a totes les condicions físiques i edats, especialment indicada per fer en família. No cal ser un expert excursionista per fer un cim, creuar un pont penjat o endinsar-se sota terra i gaudir d’unes propostes plenes de contrastos, aventura i emocions intenses. Totes les rutes proposades tenen com a nexe una àrea de pícnic, origen i destí des d’on emprendre l’aventura o refer forces després d’una jornada d’acció amb una acurada descripció dels seus equipaments i serveis, la manera d’accedir-hi o els telèfons de contacte. Fer una barbacoa en família sota els pins, esbargir-se als gronxadors enmig d’un prat o refrescar-se en una font a la vora d’un riu és a l’abast de tothom!.
LA VIA VERDA DE LA VAL DE ZAFÁN
i 14 rutes complementàries
Autor: Carlos Gracià i Bonet Nombre de pàg.: 94 • Preu: 11,30 €
RIBERA D’EBRE 17 excursions en BTT Autor: Josep Ulldemolins Editorial: Cossetània Edicions Col•lecció: Azimut Comarcal, Sèrie BTT, núm 1 Preu: 14,50€ Nombre de pàgines: 120 Josep Ulldemolins, nascut a Valls el 1972, és fill d’una saga de muntanyencs, el seu pare va ascendir l’Aneto l’any 1950 amb 12 anys. S’inicia de ben petit en l’excursió i el senderisme. Prova l’escalada i el barranquisme quan té 19 anys, però gràcies a la fotografia comença a descobrir l’alpinisme amb sortides assídues als Pirineus i als seus tresmils, que l’han portat a realitzar diverses ascensions fora del nostre país: Marroc, Alps, països escandinaus, Andes, Rocoses del Canadà i Himàlaia. Comença a practicar BTT als 28 anys. Al cap d’un any realitza la travessa dels Pirineus en BTT i comença així un afany per descobrir racons de la nostra geografia que no s’aturarà fins avui. És dels que creu que per gaudir de la muntanya i la natura no cal res més que tenir els sentits ben oberts i el cor ben a punt.
PARCS I ESPAIS NATURALS DE CATALUNYA Autor: Francesc Muntada Editorial: Editorial Alpina Col•lecció: Guies d’itineraris en Btt Preu: 35€ Parcs de Catalunya és el resultat d’una passió. La passió de conèixer, d’explorar, de descobrir... I també és el resultat d’hores d’espera, de llargues caminades, de la pluja i el fred i de la brisa suau i carregada de l’olor dolça de la primavera. I de les emocions que es desperten en veure florir els prats de muntanya, en sentir el crit dels primers ballesters, en observar l’esclat dels borrons del freixe o els tons multicolors de les tremoledes a la tardor. La passió de viure en contacte amb la natura, de sentir que en formem part, de fondre’ns en el medi i sentir-nos petits, petits dins la immensitat del paisatge. Els parcs, que és com anomenem de manera genèrica els espais protegits, són les catedrals de la natura. Són els paratges en els quals s’expressa amb plenitud i on la podem sentir en l’aire que respirem i en la llum que ens enlluerna. Si aquestes pàgines us encomanen només un bri d’aquesta passió, hauran valgut la pena les hores d’espera, les llargues caminades i el vent i el fred...
LOS 50 MEJORES PUERTOS DE LOS ALPES EN BICICLETA
Alemania - Austria - Italia - Suiza y Francia PASSEJOS I ESCAPADES IRREPETIBLES PEL PIRINEU
Autor: Rudolf Geser • Nombre de pàg.: 216 Nombre d’il·lustracions:180 • Preu: 19,50 €
Autor: José Luis Rodríguez Editorial: Cossetània Edicions Col·lecció: Azimut Turisme, núm 3 Preu: 21,95€ Nous espais, noves vivències… observar l’entorn natural amb uns altres ulls. Fer de cada ruta, de cada itinerari, un moment irrepetible. José Luis Rodríguez ens proposa trenta escapades pels Pirineus, trenta caps de setmana per gaudir del paisatge, de la tranquil•litat, dels llocs més bonics mentre caminem, fotografiem l’entorn i contemplem les espècies animals i vegetals més emblemàtiques. A més a més, l’autor ens suggereix espais exclusius i únics on ens podem allotjar o menjar, i ens dóna tota mena de dades pràctiques, completades per una cartografia atractiva i precisa.
natura i aventura juny 2012
C. de la Violeta, 6 • 43800 Valls Tel. 977 602 591 • Fax 977 614 357 www.cossetania.com • cossetania@cossetania.com www. lectio.es • lectio@lectio.es
LA GUIA DEL
turisme actiu
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ
EL BAIX EBRE
CAMPMANY
DELTEBRE
TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com
L’ALT PENEDÈS
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162
SALDES
EL PERELLÓ
HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant. Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es
LAVERN (SUBIRATS)
HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com
SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA
HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com
L’ANOIA EL BRUC
RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com
EL BAIX CAMP MONTBRIÓ DEL CAMP
ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com
BERGUEDÀ EL MONTSIÀ
BAGÀ
HOSTAL CAL BATISTA Habitacions amb bany, TV, música i calefacció; menjador climatitzat sense barreres arquitectòniques i cuina casolana acurada. C/ Raval, s/n, Bagà. Tel.93 824 41 26 www.calbatista.com
À CASTELLAR DE N’HUG
RESIDÈNCIA ALBERG LA CLOSA Allotjament rural de muntanya, on tastaràs menjar casolà de muntanya. Viu la teva aventura amb nosaltres!!! Tel. 938 257 016 – mòb. 637 729 808 www.cingles.org
GÒSOL
ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de Molí de Gòsol s/n Mòb. 636564310 www.molidegosol.com
GUARDIOLA DE BERGUEDÀ
HOTEL CASA DUANER REST. EL RACÓ DE L’AVI Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de la natura, la gastronomia, i totes les activitats culturals, esportives i d’oci que ofereix general a l’Alt Berguedà. Pl. la Farga, 10. Tel.938 227 672 www.elrecodelavi.com
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
SANTA BÀRBARA
HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l’Ebre Ctra. De Santa Bàrbara a La Sènia www.hoteldiego.com
LA SELVA ARBÚCIES
RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es
VALLÈS ORIENTAL EL FIGARÒ - MONTMANY
MASIA RURAL CAN GRAU Can Grau de Vallcàrquera és una masia del segle XVIII (1718) totalment restaurada. Disposa de dos apartaments en dues plantes independents: Can Barcelona (fins 10 persones) i Can Grau de Baix (fins 9 persones). Està situada dins el Parc Natural del Montseny, a la Vall de Vallcàrquera, entre boscos, terrasses i prats. La “riereta” que porta el mateix nom de la vall, recull les aigües de puresa excepcional (hi habita el tritó del Montseny) provinents del Pla de la Calma i el Turó del Tagamanent, cim de bellesa i vistes singulars, fita bàsica de tot excursionista. Es pot llogar tot un apartament o la casa sencera. Can Grau (Vallcàrquera, El Figaró-Montmany. Parc Natural del Montseny. Adreça: Can Grau (Vallcàrquera). Telèfon: 627 818 469 - 938 429 207 Web: http://www.cangrau.com e-mail: info@cangrau.com
42/43
Victor Gadea: subcampió europeu de llarga distància sub-23 de triatló.
Fisiocrem venç el dolor i activa la recuperació Fisiocrem actua directament sobre contusions, trastorns musculars, articulars i reumàtics, lesions esportives, cops, esquinços, problemes de circulació, cames cansades...
En venda en fisioterapeutes i centres especialitzats, herbolaris i dietètiques, farmàcies i parafarmàcies.
Fisiocrem ajuda a mantenir un bon estat de salut i protegeix de possibles lessions. És fàcil d’utilitzar i gràcies als seus ingredients naturals és apte per a tothom: atletes, nens, adults i dones embaraçades.
www.fisiocrem.com