®
LA TOSSA DE L’ALZINA A vista d’ocell des de les serres de Mestral
LO CALBO EN BTT Una talaia sobre les Valls d’Àneu LA CRESTA DEL ROC DE LA FRAUSA CAMINANT PER OIX I LA VALL D’HORTMOIER
www.naturaiaventura.cat
®
LA TOSSA DE L’ALZINA A vista d’ocell des de les serres de Mestral
Imatge de portada:
carena de les Moles del Taix abans d’arribar al cim de la Tossa de l’Alzina.
LO CALBO EN BTT Una talaia sobre les Valls d’Àneu LA CRESTA DEL ROC DE LA FRAUSA CAMINANT PER OIX I LA VALL D’HORTMOIER
03/08/12 11:55
NÚM. 64 Setembre 2012
editorial EL PERQUÈ DE LA NOVA CAPÇALERA “NATURA I AVENTURA-GOOLTRACKING”
TIRADA: 12.000 EXEMPLARS
Direcció: Jordi Fernàndez Correcció: Ferran Ballester Publicitat: NATURA I AVENTURA Marc Duran Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Natura i Aventura
Col·laboradors: Carles Gel Pako Crestas Juan Carlos Borrego Albert Brignardelli Albert Beneït Edu Abad Carles Rius
L’editorial d’aquest número la dediquem a explicar-vos breument la raó de la incorporació de la marca Gooltracking© a la capçalera de Natura i Aventura. Gooltracking© és una eina de gestió, edició i comunicació amb mes de 5 anys de recorregut dins del que es coneix com a WEB 2.0. Amb ell s’ha pogut gestionar i nodrir d’informació el web de Natura i Aventura d’una manera més visual, intuïtiva i útil i, de retruc, fer-la molt més accessible per als subscriptors. Doncs a partir d’ara, totes les rutes de Natura i Aventura es podran visualitzar al web www.naturaiaventura.cat mitjançant un mapa interactiu amb els punts d’interès, el recorregut exacte, el perfil topogràfic, així com diferents fitxers multimèdia associats. I per què d’una manera més accessible? Perquè properament tindreu a la vostra disposició, pel fet de ser subscriptor de Natura i Aventura, una aplicació mòbil (APP) a partir de la qual també podreu consultar totes les rutes i punts d’interès des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Paral•lelament, i conjuntament amb la empresa SITEM S.L., creadora de Gooltracking©, hem posat en marxa el portal www.goolnatura.com que pretén aglutinar l’oferta turística de Catalunya en les seves diferents temàtiques: naturalista, cultural, esportiva i històrica.. Com no podia ser d’una altra manera la informació també podrà ser consultada des del mòbil mitjançant l’APP gratuïta que us podeu descarregar des del codi Qr de la portada de la revista. En la propera edició del mes d’octubre explicarem a fons quines són totes les utilitats i el funcionament d’aquesta nova eina i les avantatges que suposarà pels nostres subscriptors.
NATURA I AVENTURA
Edita: H4XORS S.L. Avda. de Roma, 152 entl-1ª 08011 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat
Natura i Aventura és membre de:
Dipòsit legal: B-51.197-2006
Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no compar-teix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03
Sumari 36
Rutes a peu 06
La Tossa de l’Alzina
Bicicleta de muntanya 14
Lo Calbo
Escalada en roca 22
Via Stoc de Coc
Senderisme familiar 28
Oix i la vall d’Hortmoier
Biblioteca 35
Novetats editorials
Escalada en cresta 14
36
El Roc de la Frausa
42
Planifica les teves sortides
Directori
28
06
Made with QRHacker.com
rutes a peu
LA TOSSA DE L’ALZINA A vista d’ocell des de les serres de Mestral
COMARCA: Baix Camp
natura i aventura setembre 2012
www.naturaiaventura.cat
Caminar de cara a l’alè del mar, sempre al davant, sempre en direcció sud, és fascinant en aquestes contrades de les Serres de Mestral. I si a més se sent com aquestes alenades són fresques i gratificants, encara la gratitud per l’excursió s’incrementa i reconforta. I si les vistes són meravelloses, amb el perfil pla del Delta, i el retall de les cales menudes i els sorrals inacabables que circumval·len el Torn i la bella raconada de les Rojades. Què cal afegir més? Aquesta proposta és una caminada que us empenta per les alçades de les Moles del Taix, a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, alçades modestes en altres latituds però que al litoral del Baix Camp, a tocar del mar, conformen una anticlinal magnífica, bella i estimulant. Una proposta ineludible en un paratge ineludible.
06/07
rutes a peu
L
’aigua és incolora. Per això el mar pren els colors de l’entorn. Blaus de cel, verds de les algues i les pinedes, grisos dels núvols i els codolars, opacs de la boira, marrons dels esculls, negres de tempesta, blancs de lluna plena... Una paleta que és pura atracció. Sempre oscil•lant amb el seu ritme inestable d’onades incansables, dictat pels avatars del clima, el mar té un toc herètic. A vegades mansoi i hipnòtic; a vegades hostil i temible. És un dimoni que t’enganxa, t’atrapa i el vols tenir tant a prop com lluny. Perquè d’ells s’esperen totes les bonances i totes les maldats, l’arribada del bé i del mal, del peix i dels pirates, del bany i de la revolcada de l’onatge enfurismat. És per això que sempre ens hi fixem, pla com un mirall. Ens hi fixem i ens convenç. Ens agrada i el volem tenir. Fins i tot els caminaires, gent avesada a triscar més pels pendents, rampes i corriols de muntanya, ens encanta trobar-nos amb els paisatges de marina, combinant els seus colors amb els seus aromes: el salnitre que porta la marinada i el baf calent del romaní, la farigola i la lavanda. No hi ha res com caminar vora el mar, sobrealçats, passejant per muntanyes que et donen la sensació de
natura i aventura setembre 2012
domini, que es rifen el mar o te’l fan dominar com si fos una bèstia salvatge domesticada. I és maco tenir com a contrapunt una terra ferma modelada pels capricis de la natura. La terra sempre és casa nostra, amable i amiga, una terra que no es belluga i que sembla feta per als nostres peus i les nostres mans, per als nostres ulls i tots els nostres sentits, siguin tangibles o espirituals. El país de les serres i les moles La serralada Prelitoral ens ofereix, en aquestes contrades, un relleu que alterna serres no massa llargues amb moles més o menys isolades i altives, que destaquen per damunt del paisatge. Les moles són formacions calcàries esculpides pels agents atmosfèrics des de fa mil•lennis i mil•lennis. La seva peculiar forma de parets verticals descarnades i afloraments de rocam nu i pedregós culminades per un petit altiplà en comptes d’un pic de forma piramidal recorda un queixal. I d’aquí prenen el nom, d’un imaginari ancestral que es perd en la nit dels temps. La façana de les muntanyes orientades a migjorn presenten unes cares on el bosc hi escasseja. És el regne de la brolla, el matollar
i la garriga: els tres elements característics de la típica muntanya baixa de la mediterrània, que a estones cau al mar, precipitant-se en un garbuix de cales. L’absència del bosc en aquesta part més visible facilita el dibuix d’un perfil retallat i agrest dels espadats i penya-segats que vigilen la divisòria entre les terres de l’Ebre i el camp de Tarragona: el coll de Balaguer. La poca presència forestal que hi trobem juga a amagar-se. Són petites clapes d’alzinar que colonitzen els fondals obacs i les torrentades profundes interiors. És un món misteriós: una bona colla de barrancs de règim torrencial, amb pluviometria esquifida però amb ruixades gairebé sempre rabiüdes que regalimen amb violència en direcció al mar proper. Així és el litoral de Vandellós: mar i muntanya marinats sota el cel. La petjada de l’home antic La humanitat ha caçat, ha llaurat, ha dibuixat a les coves i ha bastit cases i corrals, torres de defensa i un munt de camins de pas en direcció a tot arreu. Les muntanyes de Vandellòs no són cap excepció. Si fem un cop d’ull als seus pobles i masos des-
08/09
Doble pàgina inici: vista panoràmica des de la carena que resseguim en el nostre ascens cap el cim de la Tossa de l’Alzina. Aquesta plana: cim de la Tossa de l’Alzina.Malgrat la seva alçada, 697 metres, aquest cim té unes vistes 360º que el fan singular i molt atractiu.
cobrim un univers ocupat pels homes des de fa mil•lennis. Esglésies, castells, torres, hospitals, camins, senderes, carreteres, aldees, pobles... Però si esmolem millor la mirada els nostres ulls captaran una orografia que ha donat una bona colla de balmes i cavitats. Algunes d’elles han estat la llar dels nostres avantpassats, la majoria de pobles caçadors i recol·lectors de la prehistòria. Del passat de Vandellós i d’aquestes muntanyes en des-
taca precisament aquest període històric. Nombroses són les balmes i coves que van ser habitades, i algunes de les quals encara conserven pintures rupestres de gran vàlua. L’antiguitat d’aquestes manifestacions artístiques oscil•len entre els 10.000 i els 3.500 anys, un conjunt que ha merescut la declaració de patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 1998. Per què? Què hi trobem? A la balma del Roc sobreviu la pintura d’una cabra, a la cova de l’Escoda es conser-
va un magnífic exemplar de cérvol, a la balma del Racó del Perdigó hi ha dibuixats cinc caçadors ensenyant les seves armes i a la cova de Carles, potser la pitjor conservada, hi ha restes de figures i dibuixos abstractes. Si durant l’excursió fem l’exercici de tancar els ulls per traslladar-nos a les èpoques reculades a les quals fem esment, no ens serà difícil imaginar-nos la duresa de la seva vida en aquest territori muntanyenc que ara, amb el llarg pas dels anys, s’ha convertit en una
rutes a peu Darreres metres de l’ascens al cim de la Tossa de l’Alzina.
delícia per a nosaltres, els senderistes que els hem suplantat en el territori. Maridatge de mar i muntanya La composició plurinuclear del municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant és la típica estructura de molts pobles de Catalunya, on una munió d’aldees i pobles s’agrupen sota l’aixopluc d’un consistori. Els municipis foren creats al segle XIX un cop van ser abolits els senyorius pels governs liberals i el liberalisme polític va substituir l’Àntic Règim. Hem d’entendre la gènesi de molts municipis en les antigues terminacions dels castells, que englobaven un seguit de pobles i aldees sota la seva administració i vassallatge. Ja avançat el segle XIX és clar que la societat catalana era diferent a la medieval, o almenys s’estava transformant dràsticament.
natura i aventura setembre 2012
Alguns pobles s’havien convertit en ciutats i d’altres s’havien empetitit o havien perdut protagonisme. El resultat és la creació de nous municipis, o, en canvi, l’agrupació d’antics termes en un de sol. Amb l’adveniment del turisme aquesta transformació arriba a les zones litorals: els pobles abans mariners creixen fins a superar notablement la població interior, tradicionalment més nombrosa, en ser lluny dels perills del mar (una vida dura, la pirateria i les malalties causades per les zones d’aiguamolls). Aquest és el cas de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Es tracta d’un municipi de mar i muntanya, amb antigues aldees de pescadors, ara amb una indústria turística important (l’Almadrava i l’Hospitalet), barrejades amb pobles de muntanya amb una composició encara agrícola (Vandellòs, Masboquera,
Masriudoms i, en menor mesura, els despoblats de Castelló, Remullà, Genessies, Fatxes i Masdevalentí). El senderisme s’ha convertit en una manera de maridar el gust salobre de les rutes del camí de ronda i les serpentejants senderes de muntanya, amb grans panoràmiques sobre el litoral. És una manera de gaudir de pobles tant diferents com atractius, ja siguin grans o menuts, pescadors o llauradors, amb esglésies i castells, torres i ports, masos o xalets, o s’ubiquin a peu de carretera o a la línia costanera.
Si voleu més informació de la zona consulteu el web de turisme de Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors: www. hospitalet-valldellors.cat
10/11
LA RUTA PAS A PAS
FITXA
rutes a peu
ÈPOCA: evitar la calor de l’estiu, TIPUS ITINERARI: circular DURADA: 5-6 h
ASCENS ACUMULAT: 768 M RECORREGUT: 17,5 KM DIFICULTAT: alta
Comencem a caminar abandonant les cases de Castelló, tot prenent una pista planera en direcció sud. Marxem a la recerca de la costeruda muntanya, molt present en l’espai visual. La nostra referència és el GR192, i per tant seguirem la petja de la seva marcació. Al cap de pocs metres deixarem enrere la font de Castelló, enganxada al camí, per començar a fer uns revolts que ens permetran guanyar alçada. Ignorarem el camí esquerrà del Mas del Pep i ens enfilem fins al collet de la Creu, cruïlla de senderes on tocarà agafar l’opció carenera (esquerra), sempre fidels al GR. El lloc és panoràmic. Avancem ara en direcció SO culminant la Punta de Castelló (618 m). Més tard sobrevindrà una cruïlla. Continuarem recte flanquejant el tossal de Penjabudells (661 m) per anar a baixar al camí del Vandellòs, molt més fressat, on girarem a la dreta, entossudits amb el GR. Al cap de poques passes estarem al collet del Corral de Ca la Torre. Agafarem el camí del Corral del Pinxo (S), mas que deixarem enrere com també la Bassa Blanca, punt on el GR es fa sender i discorre ja per un terreny més costerut, entre tossals com la Cabeça negra i un munt de moles. Hem d’avançar cap al sud sense perdre de vista el GR, carenejant fins a assolir el cim de la Tossa de l’Alzina (697 m), el punt més llunyà del nostre itinerari. Les vistes són fabuloses. Per a la tornada hem dissenyat un lineal que ens portarà de nou pel mateix camí al collet del Corral de Ca la Torre. Per no repetir el tram final del GR, agafarem un pista ampla que fa una drecera vora el Sot de Maimó, camí de solana que enllaça amb el camí de Vandellòs. Llavors, en comptes de refer la ruta pel GR continuarem en direcció cap al nord vers el poble de Vandellòs. Pocs metres després que la pista estigui asfaltada enfocarem cap a la dreta un corriolet que davalla i que està senyalitzat amb marques grogues i blanques de PR. Aquest sender és el camí de les Obagues de Ruït recuperat fa poc temps pel Centre Excursionista Serres de Mestral i la Fundació Masia Castellò El seguirem avall durant fins a localitzar un corriol per mà dreta que marxa avall cap a Castelló. El corriol tot i no estar senyalitzat si que està fressat i és de bon seguir.
natura i aventura setembre 2012
12/13
vistes sobre la costa tarragonina des de poc abans d’arribar a la Punta de Castelló.
rutes en BTT
LO CALBO (2.290 m) PEDALANT PER LA VALL D’UNARRE I EL RIUET DE BURGO COMARCA: Pallars Sobirà
natura i aventura setembre 2012
www.naturaiaventura.cat
Els senderistes i els alpinistes sovint es marquen fites que, per als amants de les BTT, són inaccessibles. Almenys d’una manera lògica. El territori és com és i les xiruques estan més adaptades a l’alta muntanya que a les rodes. Si bé damunt la bicicleta és habitual acumular desnivells considerables en excursions de llargs quilometratges per pistes i senderes, no hi ha oportunitat de col·leccionar cims tal com ho fan aquells que estan atrets pels tres mil, per exemple. Però de tant en tant es deixa conquerir un d’aquells cimalls al qual hi arriba una pista, com lo Calbo, un pic potent que ens farà gaudir, i patir, de la BTT. I si el dia és net, la festa està assegurada.
14/15
rutes en BTT
D
ibuixar les marques dels nostres pneumàtics a les pistes de la vall d’Unarre i del riuet de Burgo i tocar el cel de les valls d’Àneu no és un objectiu impossible. Cal ajustar-se les sabates als pedals, el casc al cap, els guants a les mans i, amb un bidó d’aigua i abric per a la baixada, ja podem emular els nostres avantpassats. La diferència radica en què ells anaven a lloms de guarà o cavall i nosaltres sobre una andròmina molt més prima i fràgil: la bicicleta. També els vestits són totalment diferents: nosaltres ens abillem amb roba tècnica on abunden les coloraines mentre que ells portaven peces de pana i llana per anar fent via. I també
natura i aventura setembre 2012
els objectius eren diferents, molt diferents. Ells volien guanyar-se la vida suant la cansalada o passant un fred de mil dimonis, al costat dels seus prats, bordes i ramats. Nosaltres no eludim la part física, però la nostra activitat és lúdica. Llavors què ens uneix? Molt senzill: el territori. Pobles d’etimologia euskera Fa un parell de números vam estar parlant de les valls d’Àneu des del punt de vista geogràfic, explicant que hi trobarem visualment i com s’ha format aquest bell paratge, tan encisador i atractiu a l’hora de fer excursions. En aquell article fèiem
una incursió en el món de la bruixeria, un apunt que ha destacat força en un món tradicionalment rural i aïllat com són els pobles del Pallars. Avui canviarem de terços i pouarem en un capítol històric que, com la bruixeria, ens lliga amb el món preromà: l’origen etimològic d’alguns dels pobles de la vall d’Àneu. Conten els historiadors que l’embrió del nostre país són els comtats francs de la frontera de la Marca Hispànica, delimitada pels rius Cardener i Llobregat. Al nord d’aquestes conques fluvials hi havia l’anomenada Catalunya Vella, de la qual formen part també els comtats del Pallars
16/17
www.naturaiaventura.cat
i de la Ribagorça, malgrat ser fora de l’eix Cardoner-Llobregat. Aquests dos comtats occidentals limitaven pel sud amb les terres d’al-Àndalus, essent la seva frontera les serres del Montsec. Tots els comtats catalans eren vassalls del rei de França, i formaven una unitat política. Sabem que a partir d’aquells vells comtats es va vertebrar el que avui en dia coneixem com Catalunya. Els historiadors s’han posat d’acord en què el tret de sortida del naixement polític del país s’inicia amb la invasió d’Almansor el 985, quan aquest cabdill cordovès va assolar el país en una algarada on s’endugué més de cinc mil captius, a banda d’enderrocar torres i castells, i malbaratar hisendes. El comte Borrell II, enutjat amb el seu rei franc per no haver rebut la seva ajuda durant l’atac andalusí, va trencar el seu vassallatge, donant el tret de sortida a un nou país sobirà. Al final del segle passat el govern de Catalunya va decidir celebrar el mil·lenari d’aquell fet amb actes culturals i polítics, un mil·lenari que a les terres del Pallars els hi venen curt. De fet, fa mil anys, aquests llogarrets ja hi eren, més o menys tal com els veiem avui dia. És com si els anys no haguessin passat i la boira del temps s’ancorés en aquestes raconades pirinenques. Esglesioles de campanar de formes còniques com la de Sant Julià d’Unarre, comunidors, orris, pletes, castells, pobles de cases amb teulades de pissarra, prats de dalls, horts, corrals, granges, boscos, rius, ponts, torrents, co-
rutes en BTT
rriols... Però si fem una capbussada dins de la fesomia de les valls, hi ha un aspecte que desentona: una part de la toponímia té unes ressonàncies eusqueres. La història ens diu que aquestes valls estaven poblades per tribus iberes abans de l’adveniment dels romans, un parell de segles abans de Crist. Aquells vells pobladors eren de parla eusquera, un grup ètnic que ocupava el sector oriental del Cantàbric i gairebé totes les valls del Pirineu, tant del vessant nord com del sud. Els parlars eusqueres van sobreviure a la presència dels romans, els gots i l’adveniment dels àrabs, i no va ser fins a l’Edat Mitjana que van començar a desaparèixer del Pirineu. La toponímia ens corrobora aquest fet i pobles com Esterri, Unarre, Aurós, Llavorre o Burgo conserven les arrels basques amb les quals van ser batejats fa més de dos mil anys. O potser més. Fem una ullada als pobles pels quals passarem a cop de pedal, o que deixarem a pocs metres. Segons Joan Coromines Burgo ve de la paraula basca burki (“bedoll”), un arbre abundant a les contrades. Unarre ve de la barreja d’ur (“aigua”) i arre (“gris”). Per tant vol dir aigües grises, o potser tèrboles. Esterri ajunta paraules com esto (“tanca”) amb erri (“lloc”), per tant voldrà dir lloc on es tanca quelcom (suposadament bestiar). Per a l’etimòleg català Aurós torna a tenir la mateixa arrel ur (“aigua”), però en aquest cas dubta de la segona part de la paraula i no es posa d’acord si és otz (“fresca”) o ós (relatiu a “abundant”), per la qual cosa aquells que van batejar el poble es referirien a aigües fresques o aigües abundants. Finalment trobem Llavorre, un altre poble d’etimologia basca. En aquest cas Coromines no acaba de tenir clar si els ètims són légor (“sec”) o labur (“curt”). Encara que sembli mentida el poble que s’escapa d’un origen etimològic basc és Escalarre. Segons Coromines el topònim és llatí, i prové de scalare, per tant “lloc d’escales”. Una cultura popular etnogràfica Aquestes contrades tradicionalment han estat poc poblades. Ni els ibers ni els pos-
natura i aventura setembre 2012
Aquesta plana, foto superior: poble d’Esterri d’Àneu.
www.naturaiaventura.cat
18/19
teriors habitants van mantenir una demografia alta, quelcom que encara és palès. Un clima extrem i orografia poc propícia a grans cultius han estat les seves causes. Però això no ha estat exempt del fet que els seus habitants fomentessin les relacions comunitàries, de les quals hem de destacar les festives de caire popular. Dels temps antics ens arriben les festes majors d’Esterri, tant a l’hivern com a l’estiu, on s’han recuperat el ball de l’esquerrana i el joc de bitlles. Aquest últim és un joc tradicional molt arrelat al Pallars, on té algunes particularitats com la mida (són més altes que les ebrenques o les valencianes) o el nombre, ja que s’hi juga amb nou bitlles en comptes de sis. Les bitlles són peces de fusta, tant de roure com d’alzina, que es planten a terra per ser escombrades pel Truc. Si voleu més informació d’altres itineraris consulteu el web del Consorci de Turisme de les Valls d’Àneu www.vallsdaneu.org
natura i aventura juny 2012
FITXA TÈCNICA DURADA: 5 H DISTÀNCIA: 31,97 KM DESNIVELL POSITIU: 1.668 M DIFICULTAT: alta
MÉS VITALITAT
hotBOND Una prenda -hotBond- no molesta el més mínim. És la roba de ciclisme Löffler més solicitada. No apreta ni es nota. En contes de confeccionar-la amb una costura normal, es solda el teixit utilitzant la moderna tecnologia de „ultra sons“. El resultat consisteix en unes prendes per a ciclisme super elàstiques i resistents, que a la vegada ofereixen gran llibertat de moviments.
www.loeffler.at
escalada en roca
VIA STOC DE COC A LA CINGLERA DE MALANYEU COMARCA: Berguedà
natura i aventura setembre febrer 20122012
Gruyère de roca al Berguedà
www.naturaiaventura.cat
Malanyeu és un dels millors indrets dels Prepirineus per practicar l’escalada. El pany de roca és molt homogeni i sembla una paret cosida, un veritable formatge de gruyère amb milers i milers de forats. Roca excel•lent, millor dit immillorable. Magnífic entorn, sobretot ara a la tardor amb la màgia dels boscos caducifolis que aquí prenen la màxima expressió de la bellesa cromàtica. Per acabar podrem gaudir de magnífiques postes de sol bíbliques amb el Pedraforca retallant-se a l’horitzó. Què més podem demanar? La via Stoc de Coc és una gran clàssica. Va ser de les primeres equipades a la paret i des de llavors no ha perdut la seva hegemonia de ser la més visitada. També li afavoreix que va pel centre mateix del cingle, on aquest presenta la seva màxima llargària.
22/23
escalada en roca canals de neu i glaç
FITXA TÈCNICA Nom del cingle: Paret de Devesó. Orientació de la paret i alçada: Sud-est. La part alta del cingle es de 1.140 metres. Punt de partida: Sant Sadurní de Malanyeu. Com arribar-hi: Per carretera asfaltada que finalitza al poble disgregat de Malanyeu. La carretera neix de l’eix del Llobregat, en el trajecte entre Berga i Guardiola de Berguedà, poc abans d’arribar a aquesta segona població. Carretereta estreta amb forts revolts. Aproximació: Evident. Creuem o voregem el conjunt de cases situat al costat de l’església i seguim la pista descendent vers la dreta fins a arribar a les proximitats de Cal Vinyeta. Seguim per un marcat corriol, que davalla a una torrentera i quan torna a remuntar ja ho fa per apropar-nos al peu de la paret. Tot el cingle és ben visible des del principi de la marxa. Calcular uns 20 minuts. Primera ascensió: sense dades Dificultat: 130 metres. Màxim V+. Material aconsellable: 18 bagues exprés. Cordes de 55 metres. Època aconsellable: Tot l’any, a l’hivern caldrà aprofitar el sol del matí i a l’estiu evitarho i anar a buscar l’ombra de la tarda. DESCRIPCIÓ DE LA VIA Via molt ben equipada amb parabolts. Placa de roca immillorable amb multitud de forats que alternen bones presses amb forats més roms. Un veritable formatge de gruyère. La via no té pèrdua gràcies al seu excel•lent equipament. El primer llarg, d’uns 30 metres, és de
IV+ - Vº mantingut, sense cap pas clau que sobresurti en dificultat a la resta. Escalada molt homogènia. El segon llarg és de les mateixes característiques fins a fer 55 metres, un xic més mantingut en conjunt, el que li dóna una dificultat de V+. Escalada per gaudir. L’R2 està al marge del bosc que haurem de creuar per concloure la via, flanquejant vers l’esquerra. El tram final, on la paret culmina amb una espècie de planxa amb forma de rombe, és molt vertical, amb forats més petits i roms, i fins i tot un xic desplomat. Trobem passos de fins a 6b+. No obstant això, hi ha una variant a la dreta, molt ben equipada, que correspon a la via “monges mascles”, que és més agradable i heterogènia amb la resta de la via. Mena d’esperó placa vertical de V+ - IV+ a la part alta. Avui en dia la majoria d’escaladors surten per aquesta variant
evitant la via original. Descens: Per la mateixa via, rapelant. Segur que si tenim temps la via Stoc de Coc se’ns farà curta i voldrem tornar a gaudir de la gratificant escalada d’aquesta paret. Hi ha moltes vies, però cal anar en compte ja que no totes les línies d’assegurances tenen continuïtat més enllà del primer llarg. Una altre via que ha esdevingut una gran clàssica es la via Montse Curto, al marge esquerra del cingle. Molt ben assegurada i més curta, amb un excel•lent tercer llarg que es, sens dubte, una de les millors plaques d’escalada de la zona. La via presenta tres tirades de IVº, Vº i V+, de 25 m, 30 m i 40 metres respectivament. També es rapela per la via amb dos únics ràpels. Dalt tenim un pot de registre. Aquesta es la via equipada situada més a l’esquerra del cingle.
www.naturaiaventura.cat
Altra molt bon alternativa es la zona esportiva de les taules de la Llei, justament situada al marge dret de la via Stock de Coc. Escalada encara més vertical i fins i tot amb trams desplomats. Hi trobem diverses vies que van ser completament re equipades a la primavera del 2010 per la UEC de Bagà.
Pako Crestas www.pakocrestas.com
NATURA 09-2012:Layout 2
13/9/12
12:04
Página 1
Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line: www.aresta.com
escalada en roca
1. Astre Rei (2 llargs, 38 m +20 m, 6a + Vº, cal dur bicoins i friends) 2. Husky Trusky. V+. 25 m 3. Filosofia perenne, 6a. 46 m – reunió intermèdia 4. Che boludo. 6a+, 28 m. 5. Perapunyetes. 6a, 45 m. 6. Peligrosa Maria. 6a, 28 m. 7. Pixapins. 6b, 25 m. 8. Pasión maldita. 6c, 25 m. 9. Bongomaniac. 6b, 25 m. 10. Carnestoltes. 6c, 47 m – reunió intermèdia. 11. Basarda. 6c, 23 m.
senderisme familiar
OIX I LA VALL D’HORTMOIER Pàtria de carlins i matiners
COMARCA: Garrotxa
natura i aventura setembre 2012
El carlisme volia restaurar l’absolutisme davant la pèrdua i el retrocés del poder senyorial i els valors monàrquics de l’Antic Règim, els feus i l’avenç del liberalisme polític i el laïcisme. Els carlins van promoure tres guerres al segle XIX. La segona, l’anomenada Guerra dels Matiners (1846-49), es desenvolupà íntegrament al Principat de Catalunya. Fou una revolta més que una guerra, on la crueltat dels dos bàndols antagònics s’allargà durant tot un segle. Els carlins formaven la nota predominant. Les causes polítiques d’aquell conflicte les trobem en el fracàs d’unir les dues branques borbòniques (la carlista i la liberal) i una sèrie de mesures dictades pel govern moderat de Narváez, força impopulars entre les classes populars catalanes: la restitució de les lleves obligatòries, pujada excessiva d’impostos que afectaven aliments bàsics, el lliure comerç de productes estrangers que malbaratà la indústria catalana i fomentà l’atur, la desamortització i les disputes entre els nous propietaris rurals i els pagesos, que demanaven antics usos sobre la terra.
www.naturaiaventura.cat
28/29
senderisme familiar
Pàgina doble anterior: exemplars de roures situats davant de l’ermita d’Hortmoier. Aquesta plana: ermita d’Hortmoier.
U
n escamot recula riu amunt, homes encorbats i enfangats entre l’albereda de la riera d’Oix. Parracs i uniformes desfilats oculten les figures esmunyedisses, tot d’un mateix color: la textura de la por, de la manta que envolta els seus troncs i la culata de les armes, callades. Xops fins a la medul·la, fan honor al seu renom de matiners, com es coneixen els carlins que s’alçaren en armes contra la reina Isabel II fa tres anys. La matinada sempre els ha protegit, ja sigui al començament de la batussa, quan donaven cops de mà abans del trenc de l’alba, o com ara, a les acaballes del conflicte, en contínua retirada cap a l’exili. Fa més d’un més que el rei que pretén la corona d’Espanya, Carles VI, ha esta
natura i aventura setembre 2012
detingut pels duaners francesos quan intentava creuar la frontera i unir-se a la revolta. Mal presagi. A més, el prestigiós general Cabrera, el líder del carlisme a les terres de l’Ebre i el Maestrat, s’ha hagut d’exiliar i no hi ha cap altre general que lideri les tropes al Principat. La resta de caps o s’han lliurat al general De la Concha o han seguit Cabrera, cames ajudeu-me, deixant els escamots a la seva sort, o dissort, emboscats com llops i acorralats pels liberals. Un desastre. Les notícies de Barcelona encara són més pessimistes: el capità general està a punt d’entrar a la ciutat, i el pretenent al tro, el cap de les forces carlines i dirigent màxim del partit tradicionalista, haurà de capitular definitivament i donar la guerra per
acabada. L’escamot el lidera el capità Arnau, veterà de mil batalles en això de lluitar en favor d’una causa en la qual creu fermament, en la qual ha despatxat burgesos i intel·lectuals liberals, però també soldats de lleva i sergents oportunistes. Envellit en els anys on ha dormit a la intempèrie, en pallers o en trinxeres, camina coixejant fruit del cop d’una mula, la pistola cenyida al faixí abans vermell i l’espasa a la mà, lluent. Amb la derrota no li queda altre camí que l’exili, ja que a Cervera no podrà tornar mai més a exercir de farmacèutic. Si amb la primera guerra carlina no fou amnistiat pel Govern, menys ho serà ara, amb les mans xopes de sang, pensa mentre rellisca i renega
www.naturaiaventura.cat
en silenci perquè no el senti mossèn Dionís. Aquest capellà gandesà, barbat, d’ulls petits i nas de gos, és el líder religiós del grup. És un guerrer atípic. No fa servir mai l’escopeta, i sempre lluita amb una espasa en una mà i un crucifix enorme de plata a l’altra, el qual, en el cos a cos, fa servir com daga esmolada. Alt, per no dir enorme, li mancaven dos mil·límetres per ser un gegant. Sempre li agrada encapçalar l’escamot acompanyat del Pep Morgades, un soldat regular que va desertar al poc de ser reclutat per la Diputació de Barcelona. Massa marcial, a cada aturada aprofitava per tenir cura de l’uniforme, que vesteix en perfecte estat malgrat les inclemències del temps. Quan arribaven a un poble es desfeia per rondar les
noies joves, les quals intentava seduir amb la seva planta de gigoló barceloní. No es parlava amb l’Enric Cruanyes, un dels parcers de Pontons que s’havia unit a la partida juntament amb el seu amo, l’Esteve Pons, un dels cacics del Penedès. Entre la tropa també hi havia algun mosso i algun que altre propietari rural que intentava, amb les armes, recuperar l’esplendor d’antany, sense èxit. La llum es resisteix a penetrar la capa de núvols. El capellà, que li treu tot el cap al Pep Morgades, es cala la boina i mira cap al cel. L’aigua s’estavella contra el front i neteja els ulls de lleganyes. Plou i una boira humida s’enganxa a la teulada de les cases d’Oix, com un teló de fons que oculta el pas cap a França. En pocs minuts deixen enrere l’edifici
tètric del castell d’Oix i aviat avancen per la riera, ara eixordadora. El capellà alça la mà i atura la tropa. El capità Arnau l’interroga amb l’esguard i el religiós belluga el cap: no li agrada passar per un lloc on no es pot parar orella. I el mal presagi s’acompleix. De les dues ribes brollen un parell o tres descàrregues de fusell, tímides, però les bales toquen carn i algun carlí cau de bocaterrosa. –Emboscada! Amb el fred penetrant per les mànigues dels abrics, l’escamot se sent més vulnerable que mai. Responen al foc enemic com poden. Moltes escopetes no funcionen per la humitat, i aviat només són els soldats del govern qui disparen. Estan parapetats, reservant com poden la pólvora de la humitat. De
30/31
senderisme familiar
1
tant en tant algun tret fa diana, però en general semblen lluitar més contra l’aigua que contra els carlins. –Estem rodejats –es lamenta el capità Arnau. Els carlins, gats vells disciplinats, esperen que els governamentals surtin del cau, però desconeixen que la companyia està formada per soldats de lleva, inexperts, comandats per un tinent gras i poc operatiu, un tinent que no ha sabut mai fer la guerra i l’han desterrat als confins del conflicte per inepte. Passen els minuts i sobre el camp de batalla no hi ha canvis. –Rendiu-vos, matiners. Us superem en número –és la veu del tinent, entre l’omeda.
natura i aventura setembre 2012
–I què hi guanyarem? –Capità, us respectarem la vida i tindreu un judici just –volia dir el just judici de la reina, però es mossega la llengua. Es tracta d’entabanar. El capità Arnau bufa. Mossèn Dionís se senya i petoneja el crucifix. –Ens dóna la seva paraula d’honor, tinent? –No podria ser d’una altra manera. Les espases i els fusells cauen a terra i una munió de soldadets joves surt del bosc, atemorits i xops. La rendició es fa factible quan el capità desenfunda la pistola. –Gràcies, capità. Ai, quin temps més estúpid per fer la guerra. –Així ho ha volgut nostre senyor.
–Ah! No serà vostè, capità, dels que creuen en un Déu teixidor dels nostres actes? –Per suposat –rugeix el presoner. –Doncs, a veure què en penseu ara! Sergeeeeent!!!! Passeu-los per les armes! A tots! L’ordre sorprèn tothom, però els subordinats isabelins, suboficials i caporals d’anys de servei, s’afanyen en agafar de males maneres els carlins, empentant-los per col·locar-los en filera mentre arrengleren un pilot d’afusellament. –Tinent, això no és l’acordat a la rendició. L’honor... –protesta airosament el capità Arnau, que és arrossegat també a la filera. –Quin honor ni quines punyetes. Déu
32/33
LA RUTA PAS A PAS
FITXA
www.naturaiaventura.cat TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DURADA: 2-3 H DESNIVELL: 140 m
Comencem la ruta deixant el bonic casc urbà d’Oix tot buscant la pista de Castell d’Oix, amb senyals de PR-C-186. Aquesta pista baixa fins a tocar la riera d’Oix, però abans veurà com depassa el castell i cal Pei i deixa a l’esquerra la pista del coll de Bestracà. Un cop la ruta es fa “fluvial” resseguim riera amunt per un bonic bosc de ribera, amb llocs tan bucòlics com el pla de les Guillasses, on hi ha la font del Xiu. Continuem en direcció al pont Trencat, on la riera s’estreny fins a convertir-se més endavant en un congost que trenca la cresta del Gall i la cresta de l’Aire. Quan en sortim descobrim una vall i el GR11. Continuem per la pista principal tot refusant qualsevol altra opció. La pista coincideix amb el GR, i ens porta a Plansesilles, un pla on hi ha un aiguabarreig de rieres i uns roures monumentals. Caldrà trencar a la dreta en direcció a l’ermita de Sant Miquel d’Hortomoier, abandonant per tant el recer del GR11. A partir d’aquí seguirem per un camí (E) que passa ran del Ripoll, un mas en un revolt molt pronunciat. De mica en mica ens allunyem de l’ermita per un camí que fa via per la riba esquerra de la riera. Tot d’una trobem el torrent de les Teixoneres i el seguim un xic per creuar-lo fins a la cruïlla del Samsó, on triarem la dreta per entroncar amb el GR11 i la palanca del Samsó, rere la qual hi ha pista del PR-C-186, que agafarem ara amb rumb sud fins al punt de sortida.
RECORREGUT: 6,270 km DIFICULTAT: BAIXA ÈPOCA DE L’ANY: TOT L’ANY
senderisme familiar
vostre senyor ho ha volgut així, i au, res de plorar. Sergeeeent!!!! La pluja no cessa i l’aigua impedeix que la pólvora cremi. Si no fos perquè l’escena és tràgica, els intents de disparar contra els carlins esdevindrien actes còmics. –Inútil, inútils! Sergeeeent!!!! Passeulos per la baioneta –ordena encegat el tinent. La indecisió dels soldats és aprofitada pels carlins i es revolten. No tenen res a perdre, i una força ferotge els empenta a tirar còdols i cops de puny. La lluita cos a cos és ferotge, sota la pluja, sobre el fangueig i enmig del curs esvalotat de la riera. De sobte, l’inesperat. Un roc que anava dirigit contra un sergent és interceptat pel crani del tinent. L’home cau com un sac de patates, i els seus soldats, alliberats de les ordres, fugen bosc endins. Els carlins supervivents s’afanyen a recollir les seves pertinences i atendre els ferits. França els espera. Ja no sembla una quimera. –Capità, el tinent és viu –és Pep Morgades, que aprofitava l’avinentesa per prendre-li el rellotge. L’oficial dels matiners s’hi apropa coixejant. En efecte, el tinent encara respira amb dificultat. Mig estabornit, quequeja alguna frase irreconeixible mentre es recargola de dolor i por. –Jo tinc solució per a tot, tinent –mossèn Primitiu ensenya el seu crucifix. –No seré jo qui renegui de la voluntat de nostre Senyor –conclou el capità.
Anunci Revista Natura2.pdf
1
29/03/12
14:29
Font vella, 51 · Terrassa (Barcelona) · info@traces.cat · tel.: 93 736 31 24
www.traces.cat
Biblioteca
Novetats editorials GR 11. Catalunya. Sender dels Pirineus Editorial: Editorial Alpina i Cossetània Edicions Col·lecció: Azimut Comarcal, Sèrie BTT, núm 1 Preu: 25€ Nombre de pàgines: 144 Amb aquesta guia, Editorial Alpina i Cossetània Edicions, enceten una nova col•lecció centrada en els senders de gran recorregut. El GR 11 és, sens dubte, el sender per excel·lència dels Pirineus i el tram descrit és el que va des del Cap de Creus fins al massís de la Maladeta. La publicació consta d’una guia i d’11 mapes. La guia està redactada per l’Alfons Barceló i descriu de manera detallada tot el recorregut i les etapes; els onze mapes topogràfics a escala 1:50.000 ha estat realitzats expressament per l’ocasió i reflecteixen l’itinerari amb absoluta precisió i detall.
BOLETS. La saó de boscos i prats Autor: Quadrada, Mariona (textos) i Borrell, Josep (fotografies) Editorial: Cossetània edicions. Col·lecció: Amb Gust de Mediterrani, núm 5 Preu: 23,90€ Bolets. La saó de boscos i prats és el cinquè llibre de la sèrie Amb Gust de Mediterrani. En aquesta ocasió us oferim un repertori de plats elaborats amb bolets de tot tipus. Un ventall de gustos i aromes de boscos tardorencs i prats de primavera. Hi trobareu des de pastes, arrossos, amanides, coques, pastissos salats, fins a ous, carns i fins i tot peixos. Com sempre, receptes factibles a casa, amb base clàssica i tocs d’actualitat.
BOLETS. La saó de boscos i prats
Mariona Quadrada • Pàg: 120 (color) • Preu: 23,90€
REFUGIS DEL TORB Mapa - Guia Excursionista Editorial: Editorial Alpina Col·lecció: Travesses Preu: 10€ La ruta dels Refugis del Torb és una gran travessa a preu entre Núria i el Canigó, a través dels camins d’alta muntanya que permet unir aquests dos indrets tant emblemàtics del Pirineu Oriental, amb els dos cims que el coronen: el Puigmal (2.911 m) i la Pica del Canigó (2.784 m) La guia compta amb un mapa topogràfic de la ruta, així com d’una guia on s’especifica les modalitats i característiques de la ruta, la descripció de les etapes i uns consells bàsics.
CONÈIXER ELS BOLETS
Jaume Sañé • Pàg: 144 (color) • Preu: 15,50€
GUIA DE BOLETS per a nois i noies Ramon Pascual • Pàg: 128 (color) • Preu: 18€
PRIMERA GUIA DEL BOLETAIRE
Ramon Pascual • Pàg: 108 (color) • Preu: 12,80€
100 BOLETS fàcilment identificables Jaume Sañé • Pàg: 72 (color) • Preu: 9,10€
C. de la Violeta, 6 • 43800 Valls Tel. 977 602 591 • Fax 977 614 357 www.cossetania.com • cossetania@cossetania.com
escalada en cresta
CRESTA DEL ROC DE LA FRAUSA La vent, la cara al vent, al vent del nord COMARCA: Alt EmpordĂ
natura i aventura setembre 2012
www.naturaiaventura.cat
Inèdita, accessible i ràpida cresta que ens permet conèixer les majors alçades dels anomenats Pirineus Marítims. El Roc de la Frausa i el Pic de Moixer són els cims més alts de l’Alt Empordà, si bé la gent de la zona es consideren part de l’Alta Garrotxa, una de les nombroses subcomarques del nostre país. La cresta en si té molt poc compromís, per no dir cap, ja que una còmoda senda discorre molt propera a la part alta i l’escapada és ben fàcil. El major al·licient per a aquesta cresta és la seva comoditat, el fet que sigui molt desconeguda i la màgia del paratge on se situa, sobretot ara a la tardor, quan les fagedes canvien de color per la caiguda de les fulles dels arbres. Malgrat totes les comoditats i manca de compromís, val a dir que és del tot aconsellable evitar els dies de tramuntana, especialment forta i desagradable en aquestes contrades de mitja muntanya.
36/37
escalada en cresta
FITXA TÈCNICA: Cim principal: Pic de Moixer, 1.443 metres. Dificultat: Quelcom Difícil inferior, si es ressegueix la part alta de la carena de manera estricta. Diversos passos de III * / III +. Horari: 2 hores 30 minuts a 3 hores. Primera ascensió: Sense dades. Es tracta d’una cresta bastant inèdita, com ho prova el fet que, quan vàrem recórrer el fil integral de la cresta per dalt, l’any 2008, no ens vàrem trobar equipats cap dels tres breus ràpels que cal fer a la cresta. Material útil: Corda prima de 7 mm de 30 metres de llarg. 5-6 Friends variats, bagues llargues per a arbustos i 4 a 5 cintes exprés. Punt de partida Pic de Moixer, 1.443 metres. Coronat per les antenes d’un repetidor, ben visibles des del poble de Maçanet de Cabrenys. Accés Accedirem primer al poble de Maçanet de Cabrenys, prenent la carretera GI-503, que passa per Darnius i continua cap Costoja, poble a cavall entre la Catalunya Nord i la Catalunya Sud, al qual no caldrà arribar. Una vegada a Maçanet de Cabrenys, prenem la pista que puja direcció al Santuari de Salines. Abans d’arribar al mateix trobarem una altra pista, aquesta última asfaltada, que puja al cim (en l’indicador posa “Roc de la Frausa”). Del final del poble (lloc on comença la terra de pista, fins a dalt del cim hi ha 14 km de pista). Aproximació a la cresta Nul·la. Si arribem amb el cotxe a dalt del pic del Moixer, cal tenir en compte que tant la pista de terra comuna amb l’accés al santuari de Salines i el tram final asfaltat fins al cim són accessibles per a un vehicle estàndard. Recorregut Des del cim del Pic del Moixer prendre la cadena cap a l’oest (camí marcat, marques blaves). Als cinc natura i aventura setembre 2012
minuts trobem els tres primers monticles de pedres que es poden considerar l’inici de les dificultats. És un traçat molt breu, totalment opcional, ja que es tracta de tres amuntegaments de pedres de II-. Aviat trobem un tram més afilat (el camí ho evita baixant al bosc situat a pocs metres per sota en el vessant nord del cordal). L’aresta, esmolada (III-), és molt breu i ràpidament baixem pel vessant nord, mitjançant una diagonal descendent cap a la dreta, que ens retorna al camí que poc abans haurem abandonat. Seguim per les pedres de dalt de la carena, traspassant diverses petites agulles de II * / II + que mai deixen de ser amuntegaments de pedres. Una de les agulles és el Roc de la Frausa (1.414 m). És el gendarme més altiu que flanquejarem per la dreta. Alternem zones de crestall amb zones de camí. Al final trobem un tram d’aresta, completament opcional ja que el camí discorre just a la dreta del tall. Es tracta d’un breu sector molt esmolat,
amb diversos passos d’equilibri i un bloc quadrat característic (III *), baixarem pel vessant nord per un sistema de plaques amb esquerdes (III +). Continuem un tram fàcil de cordal, pel camí marcat i assenyalat amb marques grogues i blaves. Comença la que resulta ser la segona secció de la cresta, que és més homogeni que l’anterior, donant sentit al recorregut. El primer frontal de la carena l’evitarem flanquejant pel nord i buscant una canal –lleixa herbosa, amb un faig que ens deixa a la carena. Trobem un muret de III * (placa amb arbustos espinosos), per passar un breu tram aeri (semipas de cavall). Des de la bretxa passem pel costat sud de l’aresta a la recerca d’una fissura que ratlla unes plaques i que finalitza en una breu xemeneia estreta que conclou a la part alta de la carena (III *). Continuar per un tram aeri, aleta de tauró, tram més espectacular que difícil (III *). Poc més tard passarem pel tram culminant d’aquesta secció que
www.naturaiaventura.cat
és el Roc de la Campana (1.438 m). Descendim mitjançant un ràpel de 15 metres un sistema de plaques inclinades. Després d’una bretxa trobem un petit pas vertical, fins i tot una mica desplomat, que presenta un pic o sortint de roca que ens dificulta el pas, però que alhora ens permet una bona agafada i un bon punt d’assegurança (III + / III) . A l’altre costat de l’agulla trobem un breu ràpel de 7 metres, que resulta ser aconsellable realitzar ja que la baixada, sense ser difícil, sí que és herbosa i presenta risc de patinatge. Un breu muret vertical (III-) que ens porta de nou a dalt d’un microsentinella, del qual es baixa mitjançant un breu ràpel, aquest últim molt vertical (6 metres). Pugem fins a una bretxa coronada per uns blocs, (II) la qual traspassarem per baixar per la canal situada al vessant oposat (vessant oest), i baixem la canal (II *). L’última agulla l’evitem per l’esquerra, estem ja en una zona d’amples prats, ascendim per les llomes del cordal fins al punt més alt: el Roc del Sentinella (1.399 m), punt final d’aquest itinerari.
escalada en cresta canals de neu i glaç
Descens Còmode i fantàstic pels paratges que creua. Des de dalt de l’amable cimera del Roc del Sentinella, només haurem de baixar uns metres cap al nord per trobar la marcada senda que recorre la carena a l’altura de la cresta però evitant les zones dentades. Marques de GR, continuar el sender cap a l’est. A mig recorregut de retorn trobem una bifurcació, el GR (que no hem de seguir) pren un sentit descendent cap al bosc. Nosaltres continuem seguint les marques grogues pel camí que, a poc a poc, ens retorna al punt de partida. Calcular poc menys d’1 hora per al retorn. Pako Crestas www.pakocrestas.com
natura i aventura setembre 2012
29
Dissabte
presentat per
setembre 2012
de 10.00h a 21.00h a r u t n e v ’A d s p m e T i 10è aniversar a la
participant o h rra b le ce a e in V ventura-Buff®” ’A d s p m e T a d a in m “Ca siu i emporta’t l’exclus de regal !! ® ff u B e d d n a b d a e h (obsequi limitat als 2.000 primers participants)
erience Outdoor Sports Exp nt Jordi a S u la a P 12 20 BRe
INVITACIÓ eM
ia 29 de SeT Vàlida d accés,
Vàlida a un sol orts experience ivitats* del Outdoor Sp per participar en les act in inscripció específica. uereix
* excepte les que req
més informació www.ocisport.net · info@ocisport.net Autèntic Pirineu
LA GUIA DEL
turisme actiu
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ
EL BAIX EBRE
CAMPMANY
DELTEBRE
TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com
L’ALT PENEDÈS
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162
SALDES
EL PERELLÓ
HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant. Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es
LAVERN (SUBIRATS)
HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com
SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA
HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com
L’ANOIA EL BRUC
RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com
EL BAIX CAMP MONTBRIÓ DEL CAMP
ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com
BERGUEDÀ EL MONTSIÀ
BAGÀ
HOSTAL CAL BATISTA Habitacions amb bany, TV, música i calefacció; menjador climatitzat sense barreres arquitectòniques i cuina casolana acurada. C/ Raval, s/n, Bagà. Tel.93 824 41 26 www.calbatista.com
À CASTELLAR DE N’HUG
RESIDÈNCIA ALBERG LA CLOSA Allotjament rural de muntanya, on tastaràs menjar casolà de muntanya. Viu la teva aventura amb nosaltres!!! Tel. 938 257 016 – mòb. 637 729 808 www.cingles.org
GÒSOL
ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Punt de partida per fer excursions al Pedraforca, Serra del Cadí, Ruta dels Bons Homes Molí de Gòsol s/n Mòb. 636564310 www.molidegosol.com
GUARDIOLA DE BERGUEDÀ
HOTEL CASA DUANER REST. EL RACÓ DE L’AVI Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de la natura, la gastronomia, i totes les activitats culturals, esportives i d’oci que ofereix general a l’Alt Berguedà. Pl. la Farga, 10. Tel.938 227 672 www.elrecodelavi.com
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
SANTA BÀRBARA
HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l’Ebre Ctra. De Santa Bàrbara a La Sènia www.hoteldiego.com
LA SELVA ARBÚCIES
RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es
VALLÈS ORIENTAL EL FIGARÒ - MONTMANY
MASIA RURAL CAN GRAU Can Grau de Vallcàrquera és una masia del segle XVIII (1718) totalment restaurada. Disposa de dos apartaments en dues plantes independents: Can Barcelona (fins 10 persones) i Can Grau de Baix (fins 9 persones). Està situada dins el Parc Natural del Montseny, a la Vall de Vallcàrquera, entre boscos, terrasses i prats. La “riereta” que porta el mateix nom de la vall, recull les aigües de puresa excepcional (hi habita el tritó del Montseny) provinents del Pla de la Calma i el Turó del Tagamanent, cim de bellesa i vistes singulars, fita bàsica de tot excursionista. Es pot llogar tot un apartament o la casa sencera. Can Grau (Vallcàrquera, El Figaró-Montmany. Parc Natural del Montseny. Adreça: Can Grau (Vallcàrquera). Telèfon: 627 818 469 - 938 429 207 Web: http://www.cangrau.com e-mail: info@cangrau.com
42/43
Victor Gadea: subcampió europeu de llarga distància sub-23 de triatló.
Fisiocrem venç el dolor i activa la recuperació Fisiocrem actua directament sobre contusions, trastorns musculars, articulars i reumàtics, lesions esportives, cops, esquinços, problemes de circulació, cames cansades...
En venda en fisioterapeutes i centres especialitzats, herbolaris i dietètiques, farmàcies i parafarmàcies.
Fisiocrem ajuda a mantenir un bon estat de salut i protegeix de possibles lessions. És fàcil d’utilitzar i gràcies als seus ingredients naturals és apte per a tothom: atletes, nens, adults i dones embaraçades.
www.fisiocrem.com