Natura i Aventura ®
Revista & APP goolnatura.cat
N65 OCTUBRE 2012 exemplar
GRATUÏT
El BALANDRAU PER COMA DE VACA PER CASTELLTERÇOL I GRANERA EN BTT LA CRESTA URQUIZA - OLMO CAMINANT PEL GR-92 VIA FERRADA DE RACONS
Victor Gadea: subcampió europeu de llarga distància sub-23 de triatló.
Fisiocrem venç el dolor i activa la recuperació Fisiocrem actua directament sobre contusions, trastorns musculars, articulars i reumàtics, lesions esportives, cops, esquinços, problemes de circulació, cames cansades...
En venda en fisioterapeutes i centres especialitzats, herbolaris i dietètiques, farmàcies i parafarmàcies.
Fisiocrem ajuda a mantenir un bon estat de salut i protegeix de possibles lessions. És fàcil d’utilitzar i gràcies als seus ingredients naturals és apte per a tothom: atletes, nens, adults i dones embaraçades.
www.fisiocrem.com
www.naturaiaventura.cat
Natura i Aventura
Imatge de portada:
®
Revista & APP goolnatura.cat
N65 OCTUBRE 2012 exemplar
GRATUÏT
El BALANDRAU PER COMA DE VACA PER CASTELLTERÇOL I GRANERA EN BTT LA CRESTA URQUIZA - OLMO
Baixant del coll de Tres Pics cap el refugi de Coma de Vaca amb el cim de Torreneules en primer pla.
CAMINANT PEL GR-92 VIA FERRADA DE RACONS
effler.at
NÚM. 65 octubre 2012
TIRADA: 12.000 EXEMPLARS
Direcció: Jordi Fernàndez Correcció: Ferran Ballester Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Natura i Aventura
Col·laboradors: Carles Gel Pako Crestas Juan Carlos Borrego Albert Brignardelli Albert Beneït Edu Abad Carles Rius
Editorial Durant aquest mes d’octubre hem viscut un dels esdeveniments esportius més importants de la història, tant per la seva complexitat tècnica com pel fet d’haver estat un dels més mediàtics de tots el temps. Dos milions de persones d’arreu del món varen seguir en directe i a temps real la proesa de Félix Baumgartner, el saltador austríac que va realitzar un salt des de l’estratosfera, a 39.000 metres d’altitud i trencant la barrera del so en caiguda lliure. L’ascens es va dur a terme amb un globus tripulat i va durar al voltant de 2 hores, un altre dels records juntament amb el de superar la velocitat de la barrera del so i el de l’altitud del salt. Tot just abans d’iniciar la seva aventura Baumgartner va dir una frase que per a moltes persones és el rumb que guia la seva vida: “volem estendre els límits de la humanitat una mica més”. Aquest és l’esperit de superació que ha motivat a l’esser humà des dels seus orígens, un instint primari que malgrat tot i trobar-nos a l’era de la tecnologia segueix despert en moltes persones. De ben segur que aquest salt no canviarà el destí de la humanitat com ho varen fer altres proeses com intentar arribar al Pol Nord, creuar l’Atlàntic amb vaixells de fusta o arribar a la Lluna, però tenim la certesa de que reptes com aquest, traslladats a tots els àmbits, han obert la porta a grans descobriments que han canviat els nostres destins.
NATURA I AVENTURA
Edita: H4XORS S.L. Avda. de Roma, 152 entl-1ª 08011 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat
Natura i Aventura és membre de:
Dipòsit legal: B-51.197-2006
Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no compar-teix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03
Sumari 06
36
22
Rutes a peu 06
El Balandrau per Coma de Vaca
Bicicleta de muntanya 14
De Castellterรงol a Granera
Escalada en cresta 22 27
Cresta Urquiza - Olmo
Biblioteca Novetats editorials
Senderisme familiar 28
Passejant pel GR-92
Vies ferrades
28
36
Via ferrada dels Racons
42
Planifica les teves sortides
Directori
rutes a peu
EL BALANDRAU PER COMA DE VACA Un clàssic que demana pas COMARCA: Ripollés
natura i aventura octubre 2012
www.naturaiaventura.cat
Els voltants de Núria i Ulldeter són una col·lecció de pics arrodonits solcats per rius d’aigües embravides. No són pics difícils, sobretot a l’estiu. A l’hivern ja parlem en un altre llenguatge, sobretot si bufa el torb. El paisatge és encisador i la proximitat amb l’àrea metropolitana els ha fet molt populars. Puigmal, Freser, Infern, Gra de Fajol, Bastiments i Balandrau formen part de les icones de l’excursionisme de casa nostra. Només cal agafar el cotxe o el tren i ser-hi amb ganes de pujar fort i sentir l’alè del Pirineu, el mateix alè que va ensumar Àngel Guimerà abans d’escriure una de les seves obres cabdals: Terra Baixa.
06/07
rutes a peu
P
arlar de les muntanyes adjacents a Núria i Ulldeter és parlar de les muntanyes pirinenques més populars per a la població metropolitana de Barcelona, ja que hi són ben a prop. I centrar un article en el Balandrau és fer-ho en un dels pics més atractius i alhora més concorreguts de la zona, amb permís del Puigmal, el pic de la Dona i del Bastiments. I aquesta proximitat geogràfica s’ha vist complimentada amb la proximitat de comunicació, ja que la C-17 ens hi deixa en poca estona. La història de l’excursionisme és la lluita per apropar comoditats i facilitats als amants de la muntanya. En les èpoques on no hi havia el cremallera de Núria, la carretera d’accés a Ulldeter o Queralb, o als refugis de Coma de Vaca (abans el de Manelic) o al d’Ulldeter, les excursions eren molt més llargues i feixugues. També més màgiques. Planificar-les tenia una altra dimensió que en l’actualitat, i aconseguir la fita d’un pic era molt més pagada que ara. Sense tren i amb una aproximació a lloms de guarà o a peu, l’aventura estava servida. Però era cosa de pocs. Amb el pas del anys les infraestructures han popularitzat el muntanyisme. Per això els excursionistes no tenim paraules d’agraïment a aquells que ens han aplanat el camí i han sembrat la muntanya d’aixoplucs. Tot i que l’excursió que proposem en aquest número es llargaruda i contempla un gran desnivell i es podria considerar una ruta més pròpia dels albors excursionistes, hem de tenir en compte que la modernització del refugi de Coma de Vaca ens dóna una seguretat agraïda. En cas de necessitat tenim un lloc amic proper, al mig de la ruta, sempre a la nostra disposició. La seva història és ben curiosa. La seva gènesi comença els anys cinquanta del segle XX, quan una companyia hidroelèctrica projectava realitzar un embassament. Ai, ai, ai! Llavors aquesta companyia va construir una cabana de pedra per hostatjar els enginyers i la resta del seu equip, un aixopluc mentre realitzaven les seves mesures i els seus estudis. Per sort per a la natura el projecte es va desestimar, i anys després la cabana, abandonada, va ser cedida a la FEEC com a refugi no guardat. Naixia així el refugi Manelic, que segons diu la llegenda va prendre el nom del personatge principal de la novel·la Terra Baixa, d’Àngel Guimerà. Aquest refugi precari va subsistir fins a l’estiu de 1998, quan es va començar a construir l’actual refugi guardat de Coma de Vaca, enllestit finalment a la primavera de 1999. Coma de Vaca és un refugi mo-
natura i aventura octubre 2012
08/09
dern, còmode, incrustat en un marc meravellós des del qual és un plaer fer cims com el Balandrau. Les maquinacions de Guimerà Guimerà era un dramaturg inquiet, preocupat pels canvis socials del seu temps. La llengua catalana, les classes socials, el descobriment de la natura i del territori català... Dins d’aquestes inquietuds Guimerà va redactar Terra Baixa. Al text les
relacions entre el Pirineu i la metròpoli hi queden ben explicades. Amb la seva mà experta Guimerà és capaç d’explicar en una obra de teatre les diferències entre la Catalunya profunda i tradicional, ancorada en el temps, i la Catalunya industrial que tot just comença la seva projecció al món. El text ens ensenya tots els ets i uts d’aquests dos móns antagònics que han evolucionat a poc a poc en els més de cents anys que ens separen des de la redacció de l’obra i la seva posada en escena.
Fem un cop d’ull al pla de les Eugues després d’haver sortir un matí de les rodalies de Barcelona i ja ens adonem que el Pirineu, com bé deia Guimèra, simbolitza la puresa i la bondat, el lloc sense pecat, virginal o verge, on els homes ens belluguem al ritme que ens marca la natura de la qual en formem part. Avançant pels prats i els roquissars estem subjectes als seus capricis, als seus costers, als seus rius i a les seves arestes, modelats pel pas silenciós del temps. L’estrès queda
rutes a peu
abolit per les lleis de la natura i només ens queda plegar-nos al delit del cansament físic, que no pas espiritual .En canvi la metròpoli queda nua davant les paraules de Guimerà. La Terra Baixa és l’antagonisme del Pirineu, és el lloc on es concentra el mal (que ara podem identificar com la contaminació o la soledat multitudinària), la malícia i el pecat, una societat degradada, vertiginosa i materialista de la qual en fugim els caps de setmana i les vacances per trobar la pau espiritual, física i química que a tocar del ciment se’ns nega. En fugim per regenerar-nos, per depurar-nos tot fent cims i excursions com la proposada.
nera objectiva, incloent-hi aspectes de l’entorn social fins al moment al marge de la creació artística i literària: les classes socials marginals, els problemes socials, les malalties, la sexualitat... tot en un to pessimista i alarmant. Zola fou un mestre on Guimerà hi va pouar, com altres escriptors occidentals. Per al català fou important la fixació del naturalisme pels parlars vulgars i populars, sobretot en un moment en què el català s’estava convertint en una llengua literària de magnitud europea i molts erudits n’estudiaven els dialectes i promovien l’estandardització gramatical, fruit de la qual naixé la gramàtica fabriana.
Les apreciacions de Guimerà són certes i encara perduren. Per això busquem als voltants del cim del Balandrau aquesta pau que ens espatlla la dicotomia entre la ciutat i la muntanya, entre el brogit del dia a dia i el relax del cap de setmana.
Amb l’obra de Guimerà, on hi destaca la figura del pastor Manelic, home enredat per la conxorxa de la ciutat per casar-se amb la querida d’un prepotent ric, el Pirineu queda a l’abast del coneixement de les classes populars, sobretot de l’incipient proletariat del Barcelonès. Les nombroses adaptacions i representacions de Terra Baixa apropen un univers bo i natural, on la vida harmònica entre l’home i la terra és d’una honradesa que xoca amb la vilesa de la vida a ciutat, en la qual el dia a dia atrapa el món obrer en una espiral de pobresa malgrat les oportunitats que donava una ciutat emergent, amb feina i un cloquejat progrés. Ha passat més d’un segle d’aquest fet i
L’eclosió del naturalisme L’adveniment del naturalisme ve de la maneta de la Renaixença catalana i l’eclosió de l’excursionisme. Aquest corrent literari del final del segle XIX és una evolució del realisme. El creador fou Émile Zola, el redactor de la carta al president de la República francesa, la famosa J’acusse. Zola pretenia copsar la realitat de ma-
natura i aventura octubre 2012
els contorns del Balandrau continuen sent el que eren: un espai bucòlic i verge, la bondat i la natura, un pulmó on oxigenar els pecats de la vida quotidiana a còpia de forçar la musculatura i trobar la pau en la contemplació del paisatge. Gaudint-lo mentre podem, perquè passaran uns altres cent anys i tot romandrà com ho va veure Guimerà.
Juan Carles Borrego.
10/11
rutes a peu
LA RUTA PAS A PAS
FITXA
Refugi de Coma de Vaca.
ÈPOCA: tot l’any excepte amb neu TIPUS ITINERARI: lineal DURADA: 6-7 h
RECORREGUT: 20,7 KM DIFICULTAT: molt alta ASCENS ACUMULAT: 1.580 M
Un cop el cotxe està aparcat travessarem el pont de Daió per situar-nos a la riba dreta del Freser, tot refusant el corriol que puja cap al nord i que enllaça amb el pont. Hem de resseguir la riba per trobar-nos el sorollós salt del Grill, que amb aigua és espectacular. Està amagat en un racó ombrívol i boscà. Sense fer massa esforç caminem per una sendera a estones empedrada a estones retallada sobre una timba que el bosc ens deixarà veure. Hem d’arribar a un prat per tornar a creuar el Freser pel pont de la Molsor. A partir d’aquí el paisatge canvia. Hem de començar a pujar amb més decisió, negociant uns revolts costeruts que ens allunyen del curs fluvial, engorjat. Mantindrem les distàncies amb el riu, bregós, que en tot moment veurem des de dalt. Assolirem els 200 metres i tindrem bones vistes de l’encaix del refugi de Coma de Vaca voltat dels prats del pla de les Eugues. La vall del Freser se’ns mostra bonica i molla, molt més oberta que als congostos de les gorges del Freser. No hem de baixar al refugi ni als plans de la vall sinó que ignorarem el camí de baixada per continuar una estoneta en alt i agafar un corriol que, costerut, s’enfila cap al sud per la vall de Mantinell. Tirant de ronyons arribarem al coll de Tres Pics, que ens regala panoràmiques de travessa carenera en direcció als Tres Pics, tres cimalls que podem fer opcionalment abans d’atacar les darreres rampes del nostre objectiu: el clàssic Balandrau, un interessant mirador de les rodalies les rodalies del Taga. Allà trobem un enforcall de senders. Triarem el de la dreta (ponent) que fa una de Núria i Ulldeter.
natura i aventura octubre 2012
12/13
rutes en BTT
PER CASTELLTERÇOL I GRANERA UNA TERRA ON PEREGRINAR-HI COMARCA: Vallès Oriental
natura i aventura octubre 2012
www.naturaiaventura.cat
Terra de castells i esglesioles, de boscos envellutant els vessants dels turons i catifes de conreus envoltant els pobles espigats pels campanars, el Vallès Oriental se’ns presenta en aquest recorregut fantàstic amb tota la seva esplendor natural i rural. Només cal treure-li la pols a les bicicletes, engreixar les cadenes, posar a prova els frens i estirar els músculs. Nosaltres ja no podem fer res més que deixar-nos endur pel territori. Tota la resta de sensacions, que no és poc, les posa ell.
14/15
rutes en BTT
E
l sol de l’albada tenyeix de taronja les façanes de les cases de Castellterçol, esteses com un magma del color de la pedra bruna. De les teulades regalimen uns degotalls lents que cauen a plom sobre els carrerons. És l’únic soroll que fa nosa les desbandades de moixons sobrevolant les eixides i els horts. Són les restes de la feble gebrada que el sol s’encarrega de fondre per deixar les teules netes i lluents. Conforme passen els minuts i els ciclistes s’escalfen fugint de les ombres de la matinada, la claror del dia guanya intensitat i desvetlla la silueta del castell de Xetmar, on hi destaca el casalot del segle XIX bastit sobre els fonaments d’una torre medieval. Hi ha algun badall enmig d’una flaire de Reflex barrejada amb la intensa olor marejant d’un pneumàtic nou. Les darreres filagarses de boira es dissipen i les cadenes grinyolen. Algunes sabates cliquen el terra dur i uns frens es fan el ronso i no funcionen com és degut. Hi ha algun renec i unes mans mecàniques que accionen palanques i cables. Algú mira amunt i ensuma l’aire frescot que penetra per la gola i estimula els pulmons. Els seus ulls fan un escàner horitzontal que s’estavella contra les figures de les cases. Es fa estrany sentir la vellesa del castell, la profunditat antiga del fossar i la mirada petrificada de les espitlleres medievals. Sembla que el temps no ha passat des de les aventures dels senyors de Xetmar, guerrers francs que senyorejaven la vall i somiaven en combatre a Terra Santa per treure dels llocs sagrats del cristianisme els sarraïns de Saladí, el llegendari cabdill musulmà. De fet, el primer Xetmar va peregrinar a Palestina després de fer testament. Però el temps sí ha passat i malgrat l’antigor de l’edifici en res és deu semblar al que van construir els primers senyors feudals, tret de la bellesa de les seves vistes: la pineda i l’alzinar per sobre dels quals apareixen les formes fantasmagòriques de Montserrat i la fesomia inconfusible de la Mola de Sant Llorenç del Munt. Des de qualsevol turó o carena, o a vista d’oreneta, el perfil d’algunes muntanyes del Pirineu també apareix, mig esborrades per la calima, com si fossin un miratge. Els ciclistes, ordenats i en grup, ja surten dels carrers de Castellterçol desentumint una musculatura encara endormiscada i mandrosa. Enrere han deixat la Casa Museu Enric Prat de la Riba, un casal del segle XIX on va néixer el fundador de la Lliga Regionalista i un dels teòrics del catalanisme polític. El Museu fa un repàs de la seva vida pública, on fou president de la Mancomunitat de Catalunya, a banda de fer una penetració en la seva vida perso-
natura i aventura octubre 2012
nal, tot amanit en una casa pairal típica de la Catalunya interior. El poble es desperta quan els ciclistes prenen el camí de Cal Baldiri, negociant els revolts de les pistes, salvant torrenteres i assaborint la frescor del bosc i dels conreus aixafats per l’arada. La tardor es mostra ufanosa i aromàtica, amb aquella sentor a terra remoguda barrejada amb l’olor a pi esclafat pel sol i a rovelló humit. Sort de la roba tèrmica, perquè a les baixades la velocitat permet que l’aire fregui els cossos. Un que s’ha oblidat el buf el troba a faltar. Remolins de vent lluiten per prendre posició entre la pell de plàstic i la pell humana, i prega per l’adveniment d’una pujadeta que li permeti un respir.
Al cap d’una estona llarga de tirar de bessons el grup fa la seva entrada a Granera tot baixant des de tramuntana i girant el manillar fins a enfocar l’esfinx castellera, damunt del seu penyal majestuós. El castell conserva l’estructura de la muralla, enclavada sobre el rocam que li fa de peanya. Els ciclistes se’ls miren des del costat de llevant, on hi destaca la portalada i les rampes empedrades d’accés. Els seus ulls, però, no poden observar el costat de ponent, on hi ha uns arcs gastats, atrevidíssims, que serveixen per sostenir la murada i salvar l’espai buit entre les penyes. Tampoc poden veure l’interior de la fortalesa, amb les restes d’un imponent casal amb elements gòtics i una capelleta castellera. Ja s’ho miraran més tard. De
16/17
www.naturaiaventura.cat
Doble pàgina anterior: Poble de Granera. Poble de Castellterçol. Als fons de l’imatge, entre els núvols, la silueta del massís del Montseny.
rutes en BTT
moment hi ha ganeta i l’estómac retruny. Les quatre galetes i la llet fa estona que s’han dissolt entre les cèl·lules dels cossos i cal renovar les energies. Després d’esmorzar unes botifarres amb bolets, acompanyades de pa tradicional cuit amb la llenya de la comarca, estiren les cames tot observant la part ponentina del recinte i es preparen per continuar la marxa. No han fet uns quants metres i ja tornen a desviar l’esguard del terra per centralitzar la mirada en el barri de l’Església, presidit pel temple de Sant Martí de Granera. Al seu costat hi ha la rectoria i la casa de la vila, l’antiga escola del poble. L’església té els orígens al segle XI, però l’estructura actual és del XIII, segle en què fou reformada gairebé del tot. Posteriorment s’han fet altres remodelacions, com la portalada d’estil barroc. Després d’assaborir aquest monument, el líder del grup fa un esprint i se situa als afores de Granera tot passant sota una arbreda. Però de sobte frena donant temps a ser depassat per la resta dels seus amics, que s’aturen per mirar el perquè d’aquella frenada brusca. En una clariana la fesomia robusta de la capella de Santa Cecília els captiva. D’estil romànic ha patit certs desperfectes al llarg del segle XX, ferides que han estat reparades per presentar el seu actual aspecte de bona salut. Els arcs llombards que decoren l’absis, la pedra menuda de l’aparell arquitectònic i les pintures romàniques encara visibles són testimonis dels centenars de segles d’aquest petit edifici.
natura i aventura octubre 2012
www.naturaiaventura.cat
FITXA TÈCNICA DURADA: 4 H DISTÀNCIA: 27,12 KM DESNIVELL POSITIU: 651 M DIFICULTAT: mitjana
Aquesta plana, foto superior: mas de la Sala de Sant LLogari. Foto inferior: panoràmiques de Montserrat i el Sant LLorenç del Munt des de Sant Martí de Granera.
18/19
rutes en BTT
Però el sol comença a torrar els lloms i fer suar les temples sota els cascos. Ha assolit una gran d’alçada i, sense núvols que li facin nosa, llença punyals de foc que, a mesura que avança el matí, pinten de colors vius els boscos i les masies. El nostre grup ha pres la carretera de Castellterçol amb ànims renovats. No hi ha gaire trànsit i poden rodar de presa, aprofitant la traçada, omplint d’oxigen els pulmons a les baixades i treballant la musculatura a les pujadetes, on algunes vegades els hi cal aixecar el cul de la sella. Pedalada a pedalada, esforç a esforç, l’arribada es forja a foc lent en la llengua d’asfalt. Castellterçol apareix nítid i harmoniós al final del traçat gris i la filera d’amics posa el peu a terra vora els cotxes. Hi ha una sensació de final d’estiu, de què el món s’acaba, i que la rutina és a l’altra banda de les cases de Castellterçol. Algú xucla aigua d’un bidó de plàstic i altres recolzen el cul sobre la barra de la bicicleta, resistint-se a descavalcar i canviar la bici pel cotxe. Trobarem mil motius per tornar-hi, semblen dir les mirades aquoses mentre encaixen les bicis als remolcs i als adaptadors. Com en el cas dels senyors de Xetmar, sempre hi haurà una excusa per peregrinar a Terra Santa. I cadascú té, en el seu imaginari, la seva pròpia terra on peregrinar-hi.
Si voleu més informació d’altres itineraris consulteu el web www.turismevalles.net Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona www.diba.cat/turisme
Panoràmica del castell de Granera des de Sant Martí de Granera. Les primera referencia histórica d’aquest castell és de l’any 971 en que formava part del comtat de Manresa.
natura i aventura juny febrer2012 2012
escalada en cresta
Quan vaig escalar la cresta Urquiza-Olmo vaig quedar tan gratament sorprès que em vaig prometre fer una visita al Joaquim Olmo a la seva botiga de material de muntanya, que té a Barcelona, i regalar-li una ampolla de bon vi, en mostra d’agraïment. I és que la cresta, i tot el que l’envolta, no tenen comparació possible. Sens dubte estem davant la millor cresta dels Prepirineus. Única per les seves qualitats i ambient. Tots els ingredients complementaris ajuden a exaltar aquestes grates característiques: les impressionants parets del congost de Mont-rebei com a teló de fons, la visita prèvia als nuclis despoblats de la vall d’Estall, el camí d’aproximació (anomenat camí de “les Cireres d’Arboç”), la soledat imposada de l’ermita de Santa Quitèria... I el mateix recorregut no té malbaratament possible: la roca és bona, a trams excel•lent. L’equipament generós (i més tractant-se d’una cresta, quan la majoria no tenen ni equipament testimonial), els talls aeris, el pati, els passos sobre el buit... Els ràpels també són variats, algun gairebé còmic, altres espectaculars. La mesura de la cresta també és completament apropiada a les pretensions per a un bon dia: ni massa llarga, ni massa curta. La cresta Urquiza-Olmo és una crida al que ja comença a ser una nova modalitat d’activitats a la muntanya: l’escalada de crestes de mitja i baixa muntanya. Tot un món que, de ben segur, donarà molt a parlar en els propers anys. Els cresteristes ja no haurem d’esperar que es retiri la neu dels alts cims, ni haurem d’anar corrent a contrarellotge contra els núvols d’evolució diürna. Benvinguts al cresterisme esportiu! Crec que, quan vegi a en Joaquín, portaré dues ampolles en comptes d’una... per si la vol compartir i per no quedar curts. natura i aventura octubre febrer 2012 2012
www.naturaiaventura.cat
CRESTA URQUIZA - OLMO COMARCA: Noguera
22/23
escalada en cresta canals de neu i glaç
Cim principal: La cresta en si mor en una zona de bosc. S’ha de considerar que la part culminant és l’ermita de Santa Quiteria, si bé, també és cert que no es tracta de cap cim. Dificultat: Difícil. Trams de cinquè grau. Tanmateix, tot i que tècnicament parlant sigui més difícil que moltes de les crestes de l’Alt Pirineu, l’escalada d’aquesta cresta és més gratificant i de menor envergadura i compromís que la majoria. Roca excel·lent i bon equipament. Horari: 4 hores i 30 minuts. Primera ascensió: Any 2003, Juan Urquiza i Joaquín Olmo. Material útil: Cintes exprés. Friends variats i cintes per a savines. Cartografia útil: Mapa comarcal de Catalunya, editat per l’ICC, escala 1:50.000. Full 23 La Noguera. Punt de partida: Despoblat de Montfalcó. En l’actualitat s’ha rehabilitat l’enorme casalot situat al lloc on deixem el vehicle. Accés: Per pistes forestals des del Pont de Montanyana, passant pel despoblat de Estall. Aproximació a la cresta: Molt atractiva i còmoda, ja que és de baixada. Als primers ascensionistes de la cresta, no només hem d’agrair-los la descoberta, la divulgació i l’equipament d’aquest excel·lent crestall retallat de baixa muntanya, sinó que també cal considerar el treball previ de senyalització i neteja del camí, al qual li van donar el nom de “Camí de les Cireres d’Arboç”. Hem de seguir el camí, en direcció est, que ens porta a l’ermita de Santa Quitèria (senyalitzat). A partir d’aquí seguir la carena fàcil, amb molt arbust, fins a un lloc on abandonem la carena i, amb l’ajuda de cadenes i passamans, comencem el descens del “camí de les Ci-
reres d’Arboç”, sempre pel vessant nord del crestall. En un lloc determinat passem entre la cresta i una gran agulla que rep el nom d’Agulla Montserrat Clotet. El camí, ple de sorpreses, passa pel front de l’avenc de la Carmela, un descobriment més dels propulsors de la cresta. Poc després, ja prop de la carena i abans d’arribar a la part més baixa, veiem una mena de bretxa (el camí hi passa molt a prop), on començarem el recorregut. La veritable entrada original està a l’altre costat de la paret, i discorre per una fissura vertical i lliurada mitjançant escalada de 6a+. Tanmateix, les dificultats d’aquest tram inicial i completament opcional, trenquen amb les característiques de la resta de la carena, motiu pel qual són poques les cordades que escalen aquest primer tram difícil. Cal comptar 1 hora d’aproximació, sense presses. Recorregut: Ja des de bon principi el cordal pedregós ens ofereix el que serà la tònica de la cresta: roca bona, passos divertits, calcari excel·lent, passos breus i continus i equipament de parabolts en els llocs més
apropiats. Cal seguir la carena ascendent (direcció oest), sense pèrdua. Tram aeri, de cordal, amb petites seccions o murets de II º i un primer tram de IV º en aresta, després III º / III + abundant. La cresta es pot fer mitjançant llargs de corda, si bé en aquest primer tram és més aconsellable anar escalant de manera simultània tots els membres de la cordada, per guanyar temps i evitar el fatigós frec de les cordes. Tanmateix, si volem muntar reunions, aquestes estan instal·lades a distància de 35, 60 i 40 metres respectivament, fins a situar-nos en una bretxa amb un replà. Abans d’arribar a aquest còmode lloc haurem desgrimpat un pas més curiós que difícil, breu bloc amb lleuger caiguda de IV º / IV +. Des de la bretxa veiem el camí pel qual haurem realitzat la marxa d’aproximació. Seguir recte per una mena de blocs fissurats verticals amb roca excel·lent (IV º), que ens porten al vessant sud de l’agulla següent, la qual no arribem a escalar, sinó que li donem l’esquena, ja que en tornar al crestall ho farem per la bretxa situada més a l’oest de
www.naturaiaventura.cat
l’esmentada agulla, que va ser batejada com Agulla Teresa. No obstant això, sí que seguirem el fil de la cresta (bloc en forma de dau), conjunt de IV º - IV +, fins a ascendir l’agulla següent, que rep el nom d’Agulla Isabella. Descendim a una estreta bretxa mitjançant un espectacular però breu ràpel de 6 metres. Escalar un breu mur, compacte, amb una secció lleugerament desplomada, però amb presa bona i roca excel·lent (Vist i), fins a situar-nos, després de 15 metres de grata
escalada, al cim de la tercera agulla, que rep el nom d’Agulla MariaW. Nou ràpel de 10 metres vertical i davant nostre el tram més bonic i espectacular del periple i, en aquell temps, un dels millors trams d’escalada en cresta que ha recorregut l’autor d’aquestes línies. Es tracta d’una aresta afilada, en forma d’aresta de ganivet tallant, bastant vertical, a la qual accedim per una breu fissura per continuar després
agafant el llavi de l’esperó amb els peus al marge esquerre. Escalada mantinguda, conjunt de IV º i després guanyar directament la part alta, on l’aresta més aviat ja és un frontó. L’escalada d’aquesta agulla amb fil retallat obliga a un llarg de 55 metres fins a una nova bretxa, llarg “cinc estrelles”. Parabolts. El tram següent també és una secció d’esperó-aresta, ja no tan vertical ni espectacular, amb passos de blocs i conjunt de IV*, que ens situa en el cim d’un nou gendarme
escalada en cresta
on trobem una altra instal·lació de ràpel. El ràpel en si és espectacular i llarg, en realitat són dos de 35 metres cadascun amb una lleixa intermèdia, i que ens diposita en una estreta i ombrívola xemeneia interior. Escalem la curta paret que dóna accés a l’aresta de l’agulla situada a l’altre costat de la xemeneia (IV*) i tan aviat com sortim de la fosca xemeneia, tornem a delectar-nos amb l’escalada d’un esperó-aresta força vertical i aeri, sobre roca bona, que farà les delícies del cresterista (conjunt de IV* mantingut, amb una trams de IV + a la part alta). Assegurances fixes, parabolts, en els trams claus. Si no tenim prou amb un llarg d’esperó, a continuació en tenim un altre de similar, 45 metres més d’escalada pel fil aeri, sobre un esperó rocós, que ens porta al cim de l’agulla següent, que rep el nom d’Agulla Madona . Nou ràpel de 15 metres per baixar-hi. Ve ara el tram que potser és el més enutjós de la carena, ja que la roca ja no és de tan bona qualitat. Seguim per l’aresta fins que un esperó monolític ens barra el pas. Serà el moment de buscar una cartel obliqua que ascendeix en diagonal cap a la dreta (IV* - III +), fins a un replà on muntarem reunió. Superar uns blocs verticals i fissurats, de roca molt bona, mitjançant uns passos atlètics i agradables, que ens dipositen de nou en la carena. Breu ràpel de 6 metres seguit d’un altre de 15 metres amb una diminuta punta intermèdia. Després d’aquest últim ràpel escalem un vessant bastant arbustiu, amb grades i petits murets (III º - IV* aïllat i II º), que ens diposita al final de les dificultats. Seguim la carena, ja fàcil i sense complicacions, fins a l’ermita de Santa Quitèria, coincidint, per tant, amb el traçat de la marxa d’aproximació. Descens: Com ja hem descrit prèviament, el descens forma part de l’ascensió de l’última secció de la cadena, per la qual haurem fet la marxa d’aproximació. En aquest sentit, tant aproximació com descens són ben atípics, ja que el primer es fa en sentit descendent i el segon en sentit ascendent. Del final de les dificultats fins al cotxe, passant per l’ermita, hem de comptar poc menys de 30 minuts.
Pako Crestas www.pakocrestas.com
Biblioteca
Novetats editorials CURIOSITATS NATURALS A PROP DE BARCELONA Autor: Josep Mauri Portolès Editorial: Cossetància Col·lecció: Azimut , núm 129 Preu: 16,70 € El llibre neix de la vocació que sent l’autor de difondre indrets de tota mena, n’hi ha que són molt coneguts i d’altres que no ho són tant, l’objectiu és satisfer el lector en els aspectes bonics o curiosos que ofereix la natura i que aquest voldria conèixer. Però, la gran diversitat de llibres de tota mena que hi ha al mercat, pot fer perdre una idea general del que conté cada massís muntanyós o comarca. En algun moment de la vida quan hem vist, encara que sigui en fotografia o en pel•lícula, un vistós salt d’aigua, un engorjat, una grandiosa boca d’accés a una cova o balma, una pedra de singular aspecte o un arbre de grans magnituds, ens han vingut a la boca paraules que poden perfectament copsar la nostra idea del llibre: és curiós això, això és magnífic!
CÓRRER PER LA MUNTANYA – Sant Llorenç del Munt i l’Obac Autor: Jordi Coral Editorial: Editorial Alpina Col·lecció: Córrer per la muntanya Preu: 20€ L’entorn del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac té una gran quantitat de pistes, camins i corriols i una morfologia insòlita formada per cims i valls, canals i carenes, roques i boscos, i tot amb una altitud moderada. És, per tant, l’escenari ideal i òptim per gaudir corrent durant tot l’any. La intenció d’aquesta guia és oferir als corredors de muntanya, principalment, però a tothom en general, la possibilitat de fer allò que més els agrada en un entorn inigualable. Ha estat dissenyada de manera específica en sessions d’entrenament per a tots aquells que, a més, volen millorar el seu rendiment.
LA VALL D’EN BAS I LES PRESES – Mapa i guia excursionista Editorial: Editorial Alpina Col·lecció: Sèries locals Preu: 11€ El territori que envolta la vall d’en Bas i les Preses és un dels més privilegiats de Catalunya. Els cims del Puigsacalm i Santa Magdalena, el Collsacabra, amb els els cingles de Cabrera i Aiats, Llancers, Falgars.... són només una mostra de les infinites possibilitats que té l’excursionista per descobrir cada un dels racons que amaguen aquestes muntanyes. L’escala 1:15.000 del mapa permet reflectir i representar amb absoluta precisió i detall tots els corriols i senders, així com incorporar la totalitat de la rica toponímia que s’ha anat forjant al llarg del temps. Es tracta, per tant, d’un mapa excepcional d’un territori que tenim molt a l’abast. Per altra banda, aquesta nova edició també incorpora una guia amb una selecció molt acurada d’itineraris, així com els serveis de l’extensa oferta de turisme rurali hostaleria.
NEDÈSEU ALT PE RSIONS A P
17 EXCU Carlos Borrego Autor: Juan Pàgines: 120€ Preu: 12,30
CURIOSITA NATURALS TS A PROP DE BARCELONA 70 EXCUR
SIO Autor: Josep NS Pàgines: 240 Mauri Preu: 16,70 €
GR-11 SENDER DELS PIRINEUS
S AL DEL CAP DE CREU LADETA MA LA DE ÍS MASS ló rce Ba s Autor: Alfon en color) i Pàgines: 144 (totes s pe ma 23 b am Preu: 25 €
C. de la Violeta, 6 • 43800 Valls • Tel. 977 602 591 Fax 977 614 357 • www.cossetania.com cossetania@cossetania.com
senderisme familiar
PASSEJANT PEL GR92 La Via Augusta del senderisme
COMARCA: Baix Ebre
Les comunicacions entre els Pirineus i la mediterrània han estat una constant des d’èpoques prehistòriques. Amb la fundació d’Emporion (Empúries) es va arranjar un vell camí ancestral que recorria la costa. Naixia així la Via Hercúlia, que fou la base sobre la qual els romans van bastir la Via Augusta. Aquesta mateixa artèria fou coneguda en temps medievals com el camí de França, posteriorment com el camí de València, i ja entrats al segle XX com l’autopista A7 (o AP7, si és de peatge). Fa uns anys va néixer una nova variant per recórrer de nord a sud o a la inversa aquest antic camí: el GR92. Dissenyat per fer-lo a peu, el tram entre l’Ametlla de Mar i l’Ampolla és una delícia que, si bé no serveix com a camí de bast, sí és idoni per gaudir d’un dels litorals més bonics del país. natura i aventura octubre 2012
www.naturaiaventura.cat
28/29
senderisme familiar
C
omençarem amb un aclariment. Val a dir que el GR92 no comparteix estrictament el traçat antic de la Via Augusta. En part és lògic. El GR està pensat per gaudir de la natura caminant i la Via Augusta per facilitar les comunicacions. Diguem-ne que el GR és una mena de camí de ronda que se cenyeix al mar, triscant per les seves cales, penya-segats, sorrals, estanys i pobles. Per la seva banda la Via Augusta, un cop passava pels contorns de l’Ametlla de Mar, buscava el Perelló per salvar així les barrancades del Puig Molló. Era aquest un pas més franc i assequible. L’objectiu de tots dos camins era, i és, comunicar un mateix espai però amb dues finalitats un xic diferents: el primer pel plaer de caminar, el segon per donar solucions als problemes de transport. La Via Augusta ha esdevingut al llarg de
natura i aventura octubre 2012
la història el camí més important de Catalunya i de la península Ibèrica. Unia els Pirineus amb Cadis amb una distància estimada de 1.500 quilòmetres. Deu el seu nom a l’emperador August, qui apostà per Tarragona al segle I dC com a ciutat promontori des d’on impulsar la dominació romana per tota la península. A aquest fet se l’ha anomenat romanització. El primer procés va ser la conquesta d’un bon grapat de tribus iberes i celtes: els indígenes ibèrics. Aquests pobles es van prendre la dominació romana amb diferents punts de vista. Hi va haver tossudesa i col·laboració, guerres i períodes de pau. Però el cert és que en qüestió d’alguns decennis els romans van plantar-ne la seva civilització, que a la fi és un dels bressols de la nostra. Un dels pilars de la romanització va ser l’enlairament econòmic i social d’algunes
àrees del que més endavant serà Catalunya. Bona part de les terres de conreu que envoltaven les fèrtils planades situades a les rodalies de les ciutats que anaven creixent al pas de la Via Augusta eren repartides entre els colons romans, alguns dels quals eren veterans de guerres a l’Àfrica i Europa: els famosos i temibles legionaris. Aquests homes de fortuna rebien de l’Estat una jubilació en forma de finques a les colònies, on s’hi instal·laven bé portant la família bé buscant-la allà mateix. Els canvis en l’explotació agrícola foren impressionants, transformant de retruc les estructures socioeconòmiques de tot el territori. Una de les eines amb les quals es van recolzar fou la Via Augusta, que, com els ports i altres camins menors, van tenir un rol important en l’expansió agrícola i comercial, com també de plataforma des de la qual
30/31
www.naturaiaventura.cat
NATURA 010-2012:Layout 2
24/10/12
19:19
P谩gina 1
Aresta Olot: C/ Xavier Bol贸s 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line: www.aresta.com
senderisme familiar
enviar legions per conquerir els territoris hostils i romanitzar-los amb l’estructura de la República primer, i de l’Imperi després. Una senyalització moderna Els romans tenien una administració estatal que, si bé queda a anys llum de la nostra concepció del que ha de ser un servei a la ciutadania, sí preveia pal·liar algunes mancances i facilitar solucions a la vida quotidiana. La Via Augusta no va esdevenir un mer camí i prou. Els Escipions van construir-hi un sistema de postes àgil per comunicar Hispània amb la capital de la República. Posteriorment tot el traçat fou senyalitzat amb mil•liaris, una mesura que equivalia a 1.481 metres.
natura i aventura octubre 2012
Ens hem d’imaginar un llarg camí empedrat amb lloses, amb ponts salvant rieres i rius, amb arcs triomfals que recordessin les gestes dels dirigents, gent caminant, cavalcant o mercaders amb rucs i carruatges de tota mena... S’hi traginava de tot: tèxtil, orfebreria, metall, terrisseria, alimentació, fustes, mineria... però cal fer especial menció al comerç de l’oli, el vi i el cereal, tres productes que són la base de la cultura mediterrània. En època romana molts dels propietaris de les finques van decidir convertir-les en latifundis, en grans productors que abastien una Roma en constant creixement. Per això els serveis de postes i les mansiones van esdevenir llocs d’importància estratègica. Situats a una distància d’un dia
de marxa, tant les postes de correu com les mansions procuraven el descans del viatger: fondes, estables, postes de correu, abeuradors, cuines, menjadors, mercats... tot un món al servei del negoci. El GR92 La idea de fer rutes de gran recorregut neix a França al final dels quaranta del segle passat. La federació francesa recuperava d’aquesta manera camins antics per posar-los a l’abast de l’excursionisme, fomentant així la pràctica d’aquest esport de lleure que fins al moment s’havia de fer amb el guiatge d’una persona coneixedora del terreny. Al principi dels setanta aquesta mateixa federació es va posar en contacte
32/33
FITXA
LA RUTA PAS A PAS
TIPUS ITINERARI: LINEAL DURADA: 4-5 H DESNIVELL: 145 M
Sortirem des de la platja de l’Alguer, al costat del port de l’Ametlla de Mar, caminant en direcció sud tot passant per les clàssiques instal•lacions portuàries del poble (varador, llotja, club nàutic i l’edifici de Capitania). A partir d’aquí comencem el festival de cales i platgetes, a les quals hem d’anar baixant i pujant a vegades per esglaons de pedra, de fusta, o simplement per costers amb senderes. Cala del Pepo, Cala Bon Caponet i Cala Bon Capó són encara part d’un terreny abonat a les construccions costaneres, com hotels i apartaments. Més endavant el GR va buscant camins de rondes per sobre de penya-segats terrassats. Arribarem al far del Port de l’Estany (45 min), amb un port natural que caldrà negociar resseguint primer una riba i després l’altra per continuar per una platja sorrenca: la platja de l’Estany. Seguim per la sorra esquitxada de pins i caletes, com cala Santes Creus o cala de la Llenya. A l’alçada de la cala de l’Estany Podrit haurem vist ja la via del tren (1 h 40 min). La tindrem sempre propera. El camí de ronda ens farà saltar entre rocs vora l’aigua, i caldrà pujar fort per viaranys costeruts que menen a la platja de l’Àliga, on trobarem una casamata de la Guerra Civil i una torre de guaita. El paisatge és encisador quan el camp visual arriba a l’illot de cala de l’Àliga (2 h 25 min), amb una llengua d’aigua esquitxada de rocs. Sempre pel camí de ronda creuarem la cala dels Moros i la platja del Pont de l’Àliga, amb un pont ferroviari. El perfil del delta de l’Ebre apareixerà a l’horitzó. Hem de baixar a la platja del Racó de Garretes, una esplanada de roca irregular on s’hi assequen les algues en dies de sol. A pocs metres hi haurà un varador vell, preludi de la passera de fusta de la platja de Santa Llúcia. A partir d’ara tornarem a una zona més humanitzada, amb urbanitzacions, xalets i passejos marítims: la platja del Moro de Gos i el seu illot, cala Buena, platja de Cap Roig (3 h 40 min), cala Maria, la platja de Baconer i, finalment, la platja dels Capellans, ja a tocar de les cases de l’Ampolla.
RECORREGUT: 17,9 KM DIFICULTAT: MITJANA ÈPOCA DE L’ANY: TOT L’ANY
senderisme familiar
amb l’espanyola perquè participés en un sender de gran recorregut que creués bona part d’Europa. Naixia el GR7 d’Istambul a Algesires. La porta d’entrada a la Península d’aquest GR va ser Catalunya, on de seguida el senderisme pren auge i comença la planificació de nous GR. El GR92 va ser un projecte amb una pretensió de gran abast: unir tota la mediterrània ibèrica cenyint etapes al litoral, tantes com fos possible, ja que el GR7 recorre el país triscant per la serralada prelitoral i els Ports. L’objectiu era acabar la senyalització abans del 1992, data de la celebració dels 25enes olimpíades a Barcelona. El resultat ha estat divers: mentre que a Catalunya i Múrcia el sender està marcat
natura i aventura octubre 2012
al País Valencià i Andalusia les tasques van endarrerides. eeEl tram per on proposem caminar aquest número és una etapa ben senyalitzada, on no trobareu massa dificultats en trobar el bon camí, un camí de ronda que ens ensenya un dels litorals mediterranis amb menys impacte visual del ciment. És un recorregut genial, on a l’hivern la soledat captiva, a la primavera i la tardor el sol escalfa agradable i només a l’estiu hem d’estar alertes, esquivant les hores centrals del dia: l’hora de la xafogor. El marc que dóna un mar rocallós, ple de timbes vermelles i platges menudes de còdols, esquitxat d’illots i esculls voltants d’aigües de colors verdosos i salpebrat de sorrals
amb dunes i estanys us farà, de ben segur, emportar-vos un record per a tota la vida. Cal evitar els dies en que el mar estigui agitat ja que alguns trams del camí passen a tocar de l’aigua. El sender transcorre arran dels penyasegats cal parar atenció. La tornada es pot fer amb tren. Consulteu els horaris a www.renfe.com.
Juan Carles Borrego.
vies ferrades
VIA FERRADA DELS RACONS Verticalitat a Andorra
Andorra: parròquia de Canillo
natura i aventura octubre 2012
www.naturaiaventura.cat
Som davant d’una de les vies ferrades més emblemàtiques d’Andorra, amb un traçat molt vertical i aeri que la fa d’una elevada dificultat tècnica i física. El seu excel·lent equipament però, ajuda a que la via sigui més accessible. La paret del Roc de Quer presenta una tipologia de roca que la fa propensa a les esllavissades, motiu pel qual, fa un parell de temporades, un gran allau de roques va malmetre part de l’itinerari, originant que temporalment fos impracticable. En l’actualitat, i després d’arreglar els desperfectes, torna a ser practicable i ens ofereix un dels millors recorreguts d’Andorra i unes magnífiques panoràmiques de Canillo.
36/37
vies ferrades
ACCÉS: Un cop a Andorra, travessarem Andorra la Vella, Escaldes i Encamp i ens dirigirem cap al poble de Canillo. Abans d’arribarhi, passarem per sota de la paret del Roc de Quer, fàcilment identificable per les xarxes metàl·liques instal·lades per frenar les possibles esllavissades de roca. Estacionarem el vehicle a l’entrada de Canillo i desfarem un tros de la carretera per on hem arribat fins trobar-nos amb el rètol d’accés a la ferrada, situat just a sota de les xarxes metàl•liques, i abans d’uns esglaons que s’enfilen amunt.
APROXIMACIÓ: En el cas de que estacionem el vehicle al poble de Canillo, l’aproximació serà l’esmentada en l’apartat anterior, accés. També podeu trobar, en algunes ressenyes, la possibilitat d’aparcar al pàrquing de la Cantina dels Racons, opció que no aconsellem, donat que és un aparcament per als clients del restaurant.
ITINERARI: Primer, des de la mateixa carretera, superarem un ressalt equipat que ens portarà a una zona més planera, on trobarem un cable d’acer que ens ajudarà a realitzar un flanqueig que ascendeix suaument a l’esquerra. Tot seguit, superarem una zona amb nombrosos ressalts, on s’alternen trams verticals amb algun flanqueig horitzontal, fent-nos guanyar alçada ràpidament. La ferrada és molt vertical i de seguida ens adonarem de la seva condició, mentre pugem amb decisió per esglaons i grapes ben estructurats. De tant en tant trobarem forats i presses naturals que ens facilitaran la progressió. La dificultat es veurà incrementada en el moment en que trobem un desplom molt exigent que requerirà força de braços i coratge, malgrat l’equipament amb el que compte és excel·lent. Un cop superat, trobarem un tram amb presses artificials que ens
natura i aventura octubre 2012
38/39
www.naturaiaventura.cat
ajudaran a superar alguns ressalts verticals, però no tant exigents com l’anterior. A còpia de bíceps avançarem la murada fins a assolir la part superior del Roc de Quer, on trobarem un camí vora una pinada que ens podrà portar, si volem, al Mirador del Roc del Quer, un bon lloc per contemplar el paisatge de Canillo i Escaldes.
RETORN: Baixarem pel camí del Grau, perseguint les marques grogues que ens duran, sense més complicacions, a la carretera, en aproximadament vint-i-cinc minuts. Altres retorns També hi ha una segona possibilitat de retornar fent un ràpel a mig camí de la ferrada de la Canal del Grau, per al qual necessitarem una corda de 50 metres i emprar una hora de bregar amb la corda. Aquest itinerari contempla 7 ràpels que baixen pel torrent del Grau. La tercera possibilitat consistiria en continuar l’ascensió i fer la ferrada pròxima de la Canal del Grau. (Veure ressenya de l’article de la revista Natura i Aventura número 13 o al web). Anunci Revista Natura2.pdf
1
29/03/12
14:29
Font vella, 51 · Terrassa (Barcelona) · info@traces.cat · tel.: 93 736 31 24
www.traces.cat
escalada vies ferrades en canals de neu i glaç
FITXA
TÈCNI
CA
: 300 M IL IVELL C DESN LTAT: DIFÍ IÓ: U IMAC C X I O F I R D P ’A RI D HORA h 30 N I ARI: 1 R E 5M N I RI IT HORA IN : 30 M MIN TORN RNÉS, E R I R A AGA HORA IAL: CASC, OR I B R D E A T P A I M SS TS, DI GUAN CANS. IMS XE CL DE DE DA PER: FI PA EQUI AT S.L. TRAÇ G BIN ONS: IU QUE I C A V R OBSE C I ESPORT A PARET TI È L PER L T A ORRE ER. ATEN C S N U Q TRA S E OC D ISADE DEL R ES ESSLAV QUE L A CIÓ A OCA SOLT RANT R U D A L R BA IA M TRO E D O P I. ERAR L’ITIN
natura i aventura octubre 2012
40/41
LA GUIA DEL
turisme actiu
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ
EL BAIX EBRE
CAMPMANY
DELTEBRE
TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com
L’ALT PENEDÈS
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162
SALDES
EL PERELLÓ
HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant. Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es
LAVERN (SUBIRATS)
HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com
SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA
HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com
L’ANOIA EL BRUC
RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com
EL BAIX CAMP MONTBRIÓ DEL CAMP
ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com
BERGUEDÀ EL MONTSIÀ
BAGÀ
HOSTAL CAL BATISTA Habitacions amb bany, TV, música i calefacció; menjador climatitzat sense barreres arquitectòniques i cuina casolana acurada. C/ Raval, s/n, Bagà. Tel.93 824 41 26 www.calbatista.com
À CASTELLAR DE N’HUG
RESIDÈNCIA ALBERG LA CLOSA Allotjament rural de muntanya, on tastaràs menjar casolà de muntanya. Viu la teva aventura amb nosaltres!!! Tel. 938 257 016 – mòb. 637 729 808 www.cingles.org
GÒSOL
ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Punt de partida per fer excursions al Pedraforca, Serra del Cadí, Ruta dels Bons Homes Molí de Gòsol s/n Mòb. 636564310 www.molidegosol.com
GUARDIOLA DE BERGUEDÀ
HOTEL CASA DUANER REST. EL RACÓ DE L’AVI Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de la natura, la gastronomia, i totes les activitats culturals, esportives i d’oci que ofereix general a l’Alt Berguedà. Pl. la Farga, 10. Tel.938 227 672 www.elrecodelavi.com
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
SANTA BÀRBARA
HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l’Ebre Ctra. De Santa Bàrbara a La Sènia www.hoteldiego.com
LA SELVA ARBÚCIES
RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es
VALLÈS ORIENTAL EL FIGARÒ - MONTMANY
MASIA RURAL CAN GRAU Can Grau de Vallcàrquera és una masia del segle XVIII (1718) totalment restaurada. Disposa de dos apartaments en dues plantes independents: Can Barcelona (fins 10 persones) i Can Grau de Baix (fins 9 persones). Està situada dins el Parc Natural del Montseny, a la Vall de Vallcàrquera, entre boscos, terrasses i prats. La “riereta” que porta el mateix nom de la vall, recull les aigües de puresa excepcional (hi habita el tritó del Montseny) provinents del Pla de la Calma i el Turó del Tagamanent, cim de bellesa i vistes singulars, fita bàsica de tot excursionista. Es pot llogar tot un apartament o la casa sencera. Can Grau (Vallcàrquera, El Figaró-Montmany. Parc Natural del Montseny. Adreça: Can Grau (Vallcàrquera). Telèfon: 627 818 469 - 938 429 207 Web: http://www.cangrau.com e-mail: info@cangrau.com
42/43
MÉS VITALITAT
hotBOND Una prenda -hotBond- no molesta el més mínim. És la roba de ciclisme Löffler més solicitada. No apreta ni es nota. En contes de confeccionar-la amb una costura normal, es solda el teixit utilitzant la moderna tecnologia de „ultra sons“. El resultat consisteix en unes prendes per a ciclisme super elàstiques i resistents, que a la vegada ofereixen gran llibertat de moviments.
www.loeffler.at