Natura i Aventura ®
Revista & APP goolnatura.cat
ELS CINGLES DE BERTÍ L’AERÒDROM REPUBLICÀ DE VILAJUÏGA EL CLOT DE LA MÒNICA EL CASTANYER DE CAN CUC VIA FERRADA DE LES SERRES DE MESTRAL
N66 NOVEMBRE 2012 exemplar
GRATUÏT
www.naturaiaventura.cat
Natura i Aventura
Imatge de portada:
®
Revista & APP goolnatura.cat
N66
ElS CINGLES DE BERTÍ
NOVEMBRE 2012
L’AERÒDROM REPUBLICÀ DE VILAJUÏGA EL CLOT DE LA MÒNICA EL CASTANYER DE CAN CUC VIA FERRADA DE LES SERRES DE MESTRAL
exemplar
GRATUÏT
El Castanyer de Can Cuc és, amb els seus gairebè dotze metres de perimetre, l’arbre amb més perimetre de Catalunya. NÚM. 66 novembre 2012
TIRADA: 12.000 EXEMPLARS
Direcció: Jordi Fernàndez Correcció: Ferran Ballester Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Natura i Aventura
Col·laboradors: Pako Crestas Juan Carlos Borrego Albert Brignardelli Albert Beneït Edu Abad Carles Rius
Editorial Un temps enrere, era impensable que el turisme actiu i de natura tindria l’auge que està vivint en aquests moments. Des de fa uns anys, hem anat veient com el més poruc s’atreveix a agafar un GPS i “perdre’s” a la muntanya per fer-hi esport, anar a buscar bolets o, simplement, gaudir del paisatge que l’envolta. Segurament la crisi ha fet que les nostres escapades siguin de més proximitat i que haguem substituït aquell cap de setmana a Londres per una sèrie d’excursions pel Montseny, Montserrat, els Ports o el Pirineu. Una qüestió de costos, de mandra per a fer grans trasllats o d’adonar-nos (per fi!) de la grandesa paisatgística del nostre territori, han augmentat de manera considerable els caminants, ciclistes, escaladors i fins i tot corredors del nostre país. També el turisme actiu estranger, que ve a Catalunya sabent d’aquesta riquesa, que de vegades nosaltres mateixos ignorem, s’ha incrementat. Visitants que saben de l’existència d’aquesta bellesa i que venen a gaudir-la en plenitud i de manera expressa. L’afició per fer cims, anar en bicicleta pels boscos, córrer per entre vinyes o camps, caminar entre aiguamolls o carenes i tants altres exemples seguirà augmentant a mida que anem descobrint i, alhora, ho facin els demés, els paratges dels quals disposem. Això comporta per força, una reacció de les institucions, que han de fer un esforç (i en la majoria dels casos l’estan fent) per a tenir enllestides les senyalitzacions adequades, els camins i senders en condicions, i les possibles incidències controlades. Confiem que aquest increment de muntanyencs es transformi en un major respecte per part de tothom cap a la natura en el nostre país.
NATURA I AVENTURA Edita: H4XORS S.L. Avda. de Roma, 152 entl-1ª 08011 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat
Natura i Aventura és membre de:
Dipòsit legal: B-51.197-2006 Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no compar-teix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03
Sumari 06
Rutes a peu 06
14
Els cingles de Bertí
Bicicleta de muntanya 14
L’aeròdrom republicà de Vilajuïga
Escalada clàssica 20 28
El Clot de la Mònica
Biblioteca Novetats editorials
Senderisme familiar 30
Pels vorals del Castanyers d’en Cuc
Vies ferrades 36
Via ferrada de les Serres de mestral
42
Planifica les teves sortides
Directori 30
20
MÉS VITALITAT
TRANSTEX WARM ®
ROBA INTERIOR INTRANSIGENT PER ATLETES INTRANSIGENTS. La roba interior LÖFFLER en transtex® i en qualitat “warm” garanteix la màxima comoditat i transpirabilitat sense compromisos. La tecnologia superior de LÖFFLER basada en la construcció de dues capes - polipropilè a l‘interior i cotó / modal amb elastà a l‘exterior - manté el cos calent durant l‘exercici. Per tant, els millors equips del món d‘esquí i els esportistes més exigents confien en la qualitat de LÖFFLER.
www.loeffler.at
rutes a peu
ELS CINGLES DE BERTÍ COMARCA: Vallès Oriental
natura i aventura novembre 2012
Entre la llegenda i la realitat
www.naturaiaventura.cat
El comte Guifré el Pilós és el pare de la pàtria? La llegenda diu que el rei dels francs va sucar els seus quatre dits en la sang d’una ferida del comte per dissenyar la senyera. Guifré va ser artífex de la separació de Catalunya del regne franc, iniciant la dinastia del Casal de Barcelona. I la seva mort va ser heroica: defensant el Principat dels musulmans lleidatans, llavors vassalls d’al-Àndalus. No se sap concretament on va ser ferit. Els historiadors catalans creuen en un indret del Solsonès, mentre que els biògrafs andalusins aposten pels cingles de Bertí. Nosaltres no vam assistir a aquesta batalla, com el personatge de la nostra història. Ens limitem només a lloar el paisatge que envolta la seva fugida, bell i encisador, una de les meques de l’excursionisme de casa nostra.
06/07
rutes a peu
S
’obre el teló. És un dia de sol entelat per núvols prims que retenen el fred glaçat que banya els encontorns de Sant Miquel del Fai. El bosc desafia les temperatures i el vent del nord sense cap mena de flassada, tret dels pins i les savines, abillades amb un vestit verd que els hi escau tot l’any. Hi ha fum a les cases, fum de desolació que enfosqueix el mos dels penya-segats curulls d’ermites. Som en un temps reculat com l’edat mitjana, on la calidesa del clima és una quimera. Els homes i dones que poblen la península Ibèrica res saben dels cicles climàtics, ni que els ha tocat viure una època glacial, gèlida i insofrible, quelcom que els homes i dones del futur sabem. La vegetació és un xic diferent, més adaptada a les baixes temperatures. Les cascades estan gelades com també alguns trams dels torrents o sots, rases en mig de serres. Ja hi haurà temps per al so de l’aigua als gorgs i les gorges. Ara són temps de llances i armadures, fletxes i escuts, i sang i fetge per arreu del Principat. Tenim un personatge, Guim de Freixenet, corrents per una sendera. Amb l’espasa talla les branques que amenacen el seu pas. Amb la vista vigila, girant el coll sense abandonar la gambada, qualsevol moviment. Sap l’existència d’un refugi: una balma ampla amb un forat petit per on un home escanyolit com ell, migrat per tot un natura i aventura novembre 2012
estiu de combats, hi cap perfectament. De balmes, n’hi ha moltes, però ell en busca una en concret, i l’excitació de la persecució el té desorientat. Quan per fi troba la cavitat, escombra les rodalies per si el segueixen. Somriu. No veu cap perill i repta forat endins com una serp. La llum ara és tristona i ofereix unes parets d’un gris minvant, cada cop més negre. Cap al fons neix una gola on, quan les seves retines s’acostumen a la manca de llum, sembla una galeria. El nostre protagonista fugitiu del darrer combat del comte Guifré, el Pilós, somriu. És el lloc desitjat. Un company mort en combat, natural de les terres dominades pels majestuosos cingles de Bertí, li va suggerir aquell amagatall. Les algarades del valí de Lleida, molest per la política expansionista del comte barceloní, són freqüents; i els combats entre les tropes nodrides de Llop ibn Muhammad acostumen a ser derrotes i més derrotes per a les hostes franques. Han passat 997 anys del naixement de Jesucrist i la cristiandat recula a Catalunya. Pobles incendiats, castells destruïts, Barcelona saquejada, milers de cristians captius... El nostre cavaller ha de buscar refugi i esperar l’hivern per tornar al Rosselló, casa seva. Ha perdut el seu cavall i el seu escuder, i dels seus vassalls reclu-
tats per a la guerra en desconeix la seva sort, o dissort. Segurament són el menjar dels corbs i els voltors dels espadats petris o viatgen encadenats a Lleida, Saragossa o Tortosa. De sobte sent remor fora. Sigil•lós, treu el cap i descobreix una partida de sarrains entre la pineda. La tramuntana ha portat flocs de neu, però una calor interior incendia tot el seu cos. Per no alarmar-los decideix entrar més a la cova, esborrant al seu pas silenciós les seves petges. Arrambat contra la paret espera la inspecció d’un peó. Ha encès una atxa i ha lliscat la mirada per l’interior. Però no patiu. No l’ha vist i s’ha quedat fora, sota el sostre de la balma exterior, amb la resta de companys. No entén el mossàrab, però algunes de les paraules soltes sí. I sap perfectament que han trobat un bon lloc per passar la nit. Mau. Cau la nit, freda. No té gana ni son. Però per si de cas continua avançant fent tentines a la recerca del desconegut fons de la cova. Té por d’adormir-se i que els roncs delatin la seva presència. Tampoc no vol despertar la colònia de ratpenats. No els ha vist, però ensuma el guano sota els seus peus i sent la seva letargia bategant al sostre de la cavitat. Per això camina amb precaució, per no aixafar la merda cruixent. Només l’acaricia amb la
08/09
Doble pàgina anterior: santuari de Sant Miquel del Fai. Aquesta plana: recorren el cingles de Sant Quirze contemplem el turó de les Onze Hores al nostre davant.
rutes a peu
sola, fent del seu desplaçament un exercici d’autocontrol. Al cap d’una bona estona ja ha perdut de vista el forat de la cova, per on s’escolava la llum de la foguera dels musulmans. Ell continua amortint les seves petjades i lliscant les mans per la paret, suaument. D’aquesta manera no hi ha vibració possible, cap soroll que puguin sentir els de fora. Ja es trobava segur quan inesperadament un sorollet provinent de l’interior el va immobilitzar. Hi havia un frec, un ritme de passos lents en la foscúria. Instintivament se’n duu la mà a l’empunyadura de l’espasa i es deté. Ara no sent res. Fos qui fos, l’havia vist primer a ell, i tant podria ser un ratpenat despert, com un animal més gros. Un ós, per exemple. Unes gotes de suor van aparèixer, malgrat el fred, sota el casc de llautó. Estava contra l’espasa i la paret. Al davant un perill identificable i al darrere un altre de misteriós. Davant el dubte, tria el desconegut, i tirant del valor que se li suposa a tot guerrer, desafia les tenebres. Sense pensar-s’ho més accelera el pas. Inevitablement el seu soroll es converteix en uns tocs dinàmics que es veuen multiplicats per dos. L’altre, el seu rival, fuig cap a l’estómac de la caverna, sense llum, com ell. A cegues blanda, dirigint els cops destrament i mussitant algunes onomatopeies amb regust a insult. Era com a la guerra. Ell s’esforçava a esquinçar l’enemic i el rival imitava els seus moviments i els seus renecs retinguts, com també tenint por d’alertar la tropa instal•lada a la boca de la balma. L’única diferència era la manca de llum, una lluita aferrissada i esgotadora en l’abisme interior de la roca. Contra més avançava i reptava amb l’arma més s’engreixava el soroll i més grassa era la rèplica. –Pel comte Guifré! L’exclamació va sonar forta, retruny de cordes bucals gairebé seques de saliva. Instantàniament volen milers de ratpenats. Automàticament algú replica amb la mateixa frase, i el nostre fugitiu es va adonar del seu error. El que en tot moment estava sentint era el seu ressò, les ressonàncies dels seus gestos, dels seus sorolls retornats per les parets de la roca. Des de fora, se sent fressa i aviat no un sinó dos o tres caparrons van enfocar cap a dins. No hi havia dubte. Algú s’amagava als budells del cingle i, a sobre, havia esmentat el comte odiat amb el qual havia entaulat una lluita aferrissada. Però el nostre guerrer, en comptes de refusar el combat, es va apropar a l’entrada
natura i aventura novembre 2012
10/11
rutes a peu
de la cova. Tot estava perdut per a la seva vida, o per a la seva llibertat. Durant els minuts següents no va estalviar cops i ganivetades per evitar una entrada franca dels musulmans a la cova. La seva pell a preu d’or! Però el cansament i el nombre dels atacants fou determinant, i els seus ulls ja no van veure una nova albada, ni els seus feus, ni van presenciar la mort del seu comte Guifré quatre dies més tard al seu palau de Barcelona. Va morir desconeixent que ell seria un heroi anònim en un dels fets històrics més rellevants de Catalunya. La seva gènesi política. Segurament a la majoria dels herois morts en les mateixes circumstàncies els importa un rave la importància del vessament de la seva sang. L’univers particular comença i acaba allà on comença i acaba la vida individual, i la resta tot és el foscor d’una cova dels cingles de Bertí, gris i arrugada, llarga i infinita, més llarga i infinita que la vida dels homes, de les cultures, de les nacions i dels països. Una foscor barrejada amb la llum del mite, de la llegenda, de la rondalla. Una llum deformada per les veus de qui atorguen o lleven valors o covardia a voluntat; i desfiguren o inventen, quan no les dues coses, la veritat.
Plana anterior: cascada de Sant Miquel. Aquesta plana foto esquerra: vista frontal del santuari de sant Miquel del Fai. Aquesta plana foto dreta: el Clascar.
natura i aventura novembre 2012
12/13
Sortirem del poble de Riells de Fai en direcció cap al santuari de Sant Miquel del Fai un indret certament bonic i turístic. Buscarem la pista que va cap a la Madella i l’àrea de lleure de Sant Martí. Nosaltres no hi arribarem doncs poc desprès de passar entre unes cases deixarem la pista i prendrem a mà dreta un sender que s’enfila en direcció nord fins al santuari de Sant Miquel del Fai. El conjunt està format per un monestir benedictí i un hostal sobre una cornisa que vessa aigua en forma de cascades. Un cop allà ens dirigirem a l’aparcament del santuari on agafarem un sender senyalitzat amb senyals blanques i vermelles, aquest sender que marxa en direcció sud és el GR5. Des d’aquest punt i fins arribar a Sant Pere de Bertí seguirem en tot moment les marques del Gr5.Hem d’arribar al torrent del Gat Menjat i travessar-lo a gual per continuar tossuts cap al sud per un lloc frondós. Un cop hem deixat enrere el perfil de les costes de Sant Miquel, que en tot moment ressaltaven pel costat de ponent del corriol, haurem de seguir els cingles de Sant Quirze en direcció llevant, primer, i nord a partir del camp del Mill. Hem de fer un descens fins al torrent de la Font Guineu i resseguir-lo cap al poblet de Bertí, del qual encara queden dempeus algunes cases i l’església de Sant Pere, romànica. Abandonem el poble agafant justament un corriol que passa a ran de l’església. Passat el mas del
FITXA
LA RUTA PAS A PAS
ÈPOCA: tot l’any TIPUS ITINERARI: circular DURADA: 3-4 h
RECORREGUT: 15,7 KM DIFICULTAT: mitjana ASCENS ACUMULAT: 535 M
Casclar hi ha una cruïlla. Seguim en direcció sud per creuar el Sot d’en Berga i rebassar Cal Mestret, preludi del coll del Grau del Mercader. Ara la muntanya pren una fesomia més feréstega i bonica. Girem a mà dreta i avancem de forma planera vorejant uns prats fins als peus de la cinglera, avançarem resseguint-la fins al Grau del Traver. En aquest punt el corriol perd alçada pronunciadament i iniciem un descens fins al torrent de Quintanes, situat abans del mas del mateix nom i de Can Berga, una masada amb una bifurcació. Seguirem recte per arribar a les primeres cases del poble de Riells de Fai. La pista enllaça amb un carrer que haurem de seguir recte fins a trobar una cruïlla on es pot seguir a mà dreta o a mà esquerra. Ho farem a la dreta i avall fins arribar a la carretera per on hem arribat amb el cotxe.
rutes en BTT
BONA CAÇA, TINENT COMARCA: Alt Empordà
Ruta literària per l’aeròdrom republicà de Vilajuïga
La Gloriosa era la denominació de l’aviació republicana durant la Guerra Civil. A diferència de les esquadrilles franquistes, que comptaven amb grans camps d’aviació com a base dels aparells alemanys i italians, la republicana imitava el model soviètic: aeròdroms petits i versàtils. Tampoc no podien fer res més. L’aviació franquista era superior en número i l’alt comandament republicà va decidir fragmentar les seves esquadrilles per protegir-les millor dels atacs enemics. Un dels episodis més cruents va ser l’atac, ja a les acaballes de la guerra, al camp de Vilajuïga, molt ben narrat per l’escriptora Tània Juste a la seva novel·la Els anys robats.
natura i aventura novembre 2012
www.naturaiaventura.cat
14/15
rutes en BTT
Doble pàgina anterior: castell de Carmençó. Aquesta plana: ermita de Sant Silvestre.
A
mb aquest article recuperem les rutes literàries, que teníem un xic oblidades enguany. Els anys robats (Columna, 2012) és una novel·la històrica, ambientada a la Guerra Civil. Tenim a les nostres mans una història diferent, emotiva, original des del punt de vista literari. La majoria de les que s’han escrit d’aquest episodi bèl·lic, cabdal per entendre el segle XX, parlen de bons i dolents, de fanatisme portat als extrems, de relacions humanes trencades. Juste no s’allunya de la realitat de la guerra. Doncs, en què es diferencia? Els protagonistes d’Els anys robats pertanyen a la Gloriosa i les seves peripècies no són altres que l’evolució de l’esquadrilla republicana: els vols durant la batalla de l’Ebre, la conquesta de Catalunya, la retirada cap a França i l’exili final. L’autora fa un repàs d’aquesta faceta de la història militar de Catalunya no gaire coneguda donant vida a pilots i mecànics,
natura i aventura novembre 2012
amb els seus anhels, els seus somnis, i els seus drames personals i col·lectius. És una història d’amor però també ho és de l’exili, del dia a dia dels aviadors entestats a abatre aparells enemics i destruir les seves estructures bèl·liques. La mecànica també hi és present. Les seves rutines ens sorprenen, els avions. Els fets de Vilajuïga Els aviadors des de l’aire veien un exèrcit en retirada. Però no només era un bon grapat d’unitats, brigades, tancs i artilleria: també hi havia gent que temia les represàlies dels feixistes i havia dipositat en l’exili la seva escapatòria. La seva aviació franquista es dedicava a metrallar tant els refugiats com els soldats en retirada, civils i militars a la recerca del paraigua fronterer de França, alhora que destorbava les operacions militars de la República. Però de tant en tant es lliuraven batalles de veritat, filigranes aèries com les que
explica Juste en el seu llibre. Anem a pams. La novel·la està narrada en primera persona per un jove mecànic d’avions republicans. La guerra li havia impedit mantenir unes relacions sentimentals constants amb la seva xicota, Rosa, que roman a Barcelona tot esperant-lo. Habitualment ell és al camp d’aviació, posant a punt els aparells en una lluita titànica i frenètica per activar la Gloriosa i les seves missions en territori enemic. Un dels capítols més impactant de la desfeta a la campanya de Catalunya és la retirada de les forces governamentals. En termes d’aviació hi destaca l’atac del 6 de febrer als camps d’aviació de Figueres i Vilajuïga, a l’Alt Empordà. Aquests eren dos camps més aviat menuts, els més al nord de Catalunya i per tant el darrer refugi de la Gloriosa. Ja l’aviació republicana havia quedat només per preservar les tropes en retirada de l’escomesa de l’aviació feixista, quedant el seu àmbit d’acció
16/17
rutes en BTT
molt limitat. L’atac dels Messerschmitts va sorprendre el camp a l’alba, quan no feia gaire que bona part dels xatos republicans (Polikharpov I-15) s’havien enlairat. A la versió novel·lada de Tània Juste el protagonista té temps de donar l’alarma, d’escalfar el motor d’un avió de reserva per ajustar els comandaments del pilot, el tinent Boronat, un oficial amb el qual l’unia una gran amistat. A partir d’aquí filigranes sobre el cel, deflagracions, metrallaments, cisternes de combustible fumejant, vehicles destrossats, avions inutilitzats, morts... El mecànic ha d’amagar-se enmig d’una vinya. Entre l’amagatall dels ceps pot observar els combats del seu tinent, com persegueix i tomba avions, com és tocat i ha de saltar en paracaigudes, i com mor i ell ha d’abandonar el camp i fugir a França on l’exili li trencarà la vida. En canvi a la realitat aquell 6 de febrer del 1939 el pilot Josep Falcó va poder sortir de caça i va tombar dos caces alemanys. L’anècdota està en què un dels pilots va rebre sepultura prop del camp, i l’aviador republicà mateix va cuidar posteriorment la seva tomba. És un episodi cruent, angoixant, que reforça la deshumanització d’una guerra. Sovint els excursionistes passegen per camps de tragèdies, tant de caire històric com de perfil humà més directe. A cada mas, a cada camí, a cada coll s’hi acumulen vivències de la història de la humanitat: un casament, un accident, una guerra, una festa, una celebració, un enterrament... vida. La natura, que sembla el cau de l’alegria, de la reflexió, de la recàrrega de piles en una societat urbana, puntualment pot esdevenir tot el contrari. I no per això perd tota la seva atracció. Ans al contrari. Moltes vegades en articles de la nostra revista parlem de fets tràgics que capten l’atenció de l’excursionista curiós sobre un lloc concret. I és que no perdem de vista que caminar, observar i conèixer formen una trilogia ferma, una associació que combina l’exercici físic amb la dinàmica de la inquietud i les ganes d’aprendre de l’entorn i de nosaltres. L’objectiu no és cap altre que ser nosaltres mateixos. Aquests valors queden ben marcats a la novel·la de Tània Juste. L’amor, l’amistat, el deure, l’honor, la tragèdia, la derrota... no serien vàlids si no ens els expliqués una mà amiga, sense que els armés amb sentiments. Espais com Vilajuïga formen part de la memòria col·lectiva en petit format, de la mateixa manera que en gran format tenim Gernika, Mauthausen o el setge de Sarajevo. Llocs per recordar, vi-
natura i aventura novembre 2012
sitar i recorre’ls. Per recordar el que ha estat i el que podem ser si no els recordem. De la natura no hem de passar de llarg sense adonar-nos-en, hem de fruir de tots els missatges que ens dóna, tant a nivell botànic, com geològic com històric.
Foto superior: poc abans d’iniaciar el descens cap a Vilamaniscle. Foto inferior: entre el poble de Garriguella i Vilajuïga, a mà dreta venit del primer, hi trobem la làpida del darrer pilot alemany de la Legió Condor abatut durant la guerra Civil. Al costat de la làpida el propietari del terreny, fill d’un comisari polìtic republicà, hi va plantar el xipre que hi trobem. Eu una entrevista que li vàren fer al diari La Vanguardia digue les següents paraules: “No és un monument feixista sino la làpida d’un soldat mort a la guerra. Els rojos hem donat mostres de no ser venjatius, volem la reconciliació”.
www.naturaiaventura.cat
FITXA TÈCNICA DURADA: 3 H DISTÀNCIA: 25,34 KM DESNIVELL POSITIU: 441 M DIFICULTAT: mitjana
escalada clàssica
EL CLOT DE LA MÒNICA COMARCA: Anoia
natura i aventura novembre 2012
Escalades d’hivern
www.naturaiaventura.cat
Ja fa anys que la part baixa de la vall del Clot de la Mònica, a Montserrat, s’ha convertit en una zona molt freqüentada pels escaladors, fins al punt que les parets del serrat del Muntaner i el serrat de la Pastereta s’han saturat de vies. I no es d’estranyar. Fàcil accés, còmoda i curta aproximació, roca excel•lent i l’encant paisatgístic del massís, són ingredients d’un còctel que no fallen. El Clot de la Mònica també té una característica que el fa molt atractiu: segons l’època de l’any les parets poden resultar adients tant a l’estiu com a l’hivern. Així, doncs, podem triar entre escalar al sol pel matí o per la tarda si fa fred, o a l’inversa, escalar a l’ombra per evitar la calor intensa. Això es deu al fet que les orientacions principals són est i oest, tant en el serrat del Muntaner com en la Pastereta. El serrat té més vies i millor roca al vessant est i la Pastereta té millor roca i més vies orientades a ponent. Us fem ara una petita selecció de vies al serrat de Muntaner, a la Pastereta i al Frare de Baix del Clot de la Mònica, que és la característica agulla del pas de quart grau més atractiu de tot el massís montserratí.
22/23
escalada clàssica en canals de neu i glaç
FRARE DE BAIX DEL CLOT DE LA MÒNICA i SERRAT DEL MUNTANER Com arribar-hi: per l’ampla pista que comunica Collbató amb la Vinya Nova veurem el trencall vers la nostra dreta quan estiguem sota la vall del Clot de la Mònica. Ja en aquest indret acostumen a aparcar cotxes ja que si continuem la curta pista no la trobarem en bon estat (només 4x4). De fet la pista s’acaba aviat i comença el camí amb taques blaves que puja la vall. En 10 minuts estarem sota el Serrat i el Frare, deixem el camí principal per pujar en diagonal vers el peu de paret. Fita en la bifurcació. Senda ben marcada. Descens: 2 ràpels de 30 + 25 m, o fer el primer i baixar caminant per la cornisa de la via normal de l’Agulla. Via Nubiola – Torras – Vinyals o Via Normal Descripció: Arribarem a peu de via per la cornisa que creua la part baixa del serrat del Muntaner i on van a morir els primers llargs de vies com “Divorci imminent” o “Orgull mapuche”. Accés fàcil i ben fressat. Una vegada situats al replà sota la xemeneia que separa el serrat del Frare, pujarem per la mateixa xemeneia (III+) fins a situar-nos a la bretxa (burí i espit). Hi ha una reunió optativa. Ara un pas magnífic que consisteix a enganxar-nos a l’agulla, superant un pas atlètic amb molt bona presa (IV+), pujar a una cornisa que seguirem en horitzontal vers l’esquerra (IV-) fins a situar-nos sota el cim que guanyem directament (IV-/III+). Es tracta d’un únic llarg de corda fraccionable en dos de curts. Primera ascensió: Joan Nubiola, Josep M. Torras i J. Vinyals a l’any 1952. Longitud: 40 metres (20 + 20) Orientació: est Material: pot resultar útil algun Alien petit. Observacions: històrica via. El Frare de Baix del Clot de la Mònica va ser una de les darreres agulles de forta personalitat a ser escala-
des al massís, més que per la seva dificultat, aquesta tardança es va deure a què és en un indret molt poc visitat. Via Divorci imminent Descripció: Superem una placa d’aspecte brut, situada just a la dreta del característic díedre taronja del peu del vessant est de l’Agulla del Clot de baix de la Mònica. Anem a la recerca d’un díedre poc marcat (IV*/ IV+), per assolir unes cornises (IV*). Després ve una placa amb presa petita i fina (Ae o 6a), sortida de IV*. R1 en un arbre, si bé és convenient fer un canvi de reunió cap a la dreta, caminant. R1 bis en una cornisa ample. Sobre un altre arbre (on haurem muntat la reunió) sortim per un tram de placa molt
vertical (Ae o 6b) que, en arribar a una esquerda, continua l’arc que la mateixa descriu cap a la dreta (V*/IV+), flanquegem sota un díedre i, tot perdent una mica d’alçada, anem a muntar l’R2 en un petita cornisa de peus. Sortim per la placa, amb tendència a la dreta (V*), per situar-nos sota una esquerda cega. Superem la placa de la dreta (Ae o 6a), curt tram de V* al final, R3. Sortim per un terreny tombat (IV-) fins a breu mur on hi ha les restes d’una llastra despresa. Superem el tram de la dreta (IV+ i III*), sortida per un jardinet penjant. R4 en una savina. Primera ascensió: Neus Domènech i Pako Sánchez al maig del 1999. Longitud:100 metres (25 + 25 + 25 + 25) Orientació: est
www.naturaiaventura.cat
Material: via gairebé equipada. Dur 8 bagues exprés i algun Friend petit. Observacions: primera via de la paret. Cal vigilar a la sortida de la via, al tram de jardinet penjant, amb els ruscs de vespes. LA PASTERETA Com arribar-hi: per l’ampla pista que comunica Collbató amb la Vinya Nova veurem el trencall vers a la nostra dreta quan estiguem sota la vall del Clot de la Mònica. Ja en aquest indret acostumen a aparcar cotxes ja que si continuem la curta pista no la trobarem en bon estat (només 4x4). De fet la pista s’acaba aviat i comença el camí amb taques blaves que puja la vall. En 30 minuts estarem sota l’agulla. Deixarem el camí principal, pujarem fins a peu del vessant sud i depenent a quina paret vulguem anar seguirem per terreny trepitjat i amb senderó cap a la dreta (vessant est i aresta Brucs) o cap a l’esquerra (vessant oest). Petit tram de corda per anar a peu de l’aresta Brucs i vessant est. Descens: rapelant o per l’aresta Brucs o pels mateixos vessants, ja que la majoria de les vies tenen ràpels instal·lats. Via Stargate Descripció: El primer llarg és la prolongació de la canal que ja té ferm rocallós i que presenta unes planxes tombades de
24/25
escalada clàssica
IIIº. Es tracta d’un tram fàcil però mancat d’assegurances. R1 en una còmoda cornisa sota l’impressionant llençol de roca d’aquest tram de la paret. Prenem la línia d’assegurances situada a la dreta, primer fent una diagonal ascendent i després pujant recte amunt per una placa mantinguda, amb les assegurances un xic allunyades. Conjunt de V+, exigent i llarg. Preveure bagues llargues per a les primeres assegurances per evitar el roçament de cordes. R2. El darrer llarg pugem per un curt tram de placa tombada (IVº) que ens duu a un mur vertical i fins i tot un xic desplomat, placa de forats 6a, que ens transporta a una zona ja en descarat desplom (6c ó Ao/V+) que dóna accés a una esquerda obliqua en forma d’arc que ens durà naturalment cap a l’esquerra. Tram de placa diagonal sota l’esquerda en arc, amb roca un xic bruta i delicada, assegurances justes. (Vº). Primera ascensió: Josep Escofet, Franc Escofet, T. Mengual i Pako Sànchez a l’any 2002. Longitud: 130 metres (30 + 50 + 50) . Orientació: oest. Material: equipada amb 20 parabolts i 2 claus. És aconsellable dur Friends petits pel darrer llarg. Descens: per la mateixa via en ràpels. Observacions: primera via d’aquest extrem de la paret. El llençol de roca triangular és mantingut i espectacular, donant una falsa impressió de més amplitud i envergadura. Díedre Bonington Descripció: Els primers metres pugen un sòcol fàcil en diagonal cap a l’esquerra per
natura i aventura novembre 2012
situar-nos sota la placa amb assegurances. El primer tram és el mes vertical i difícil (pas de V*/V-). Després la placa continua vertical però amb bona presa (IV+) i gradualment es va inclinant (IV*) fins a situar-nos en una còmoda cornisa on farem reunió. Continuem per la cornisa terrosa i fàcil cap a l’esquerra, creuem un petit tram de bosc i ens situem sota el darrer tram de la via que és el díedre en qüestió. Aquest segon llarg és molt fàcil (tan sols cal caminar vigilant de no fer un mal pas); en realitat es tracta d’un can-
vi de reunió. El darrer tram (llargs 3r i 4t), presenten una escalada molt ferma, amb roca excel·lent, tot exceptuant alguna llastra petita i aïllada. Predomina la placa sobre el díedre, de fet tan sols utilitzarem la tècnica de díedre al final del quart llarg. Bon equipament. Escalada força agradable. Primera ascensió: Longitud: 115 metres de recorregut: 35 + 30 + 25 + 25. Orientació: oest. Sol de tarda, malgrat tot el díedre està sota una mena de contrafort, el
www.naturaiaventura.cat
que fa que encara sigui més obac. Material: 8 cintes exprés més reunió. Algun microfriend opcional. Descens: 2 ràpels, un des de la quarta reunió fins a la cornisa, caldrà desfer el recorregut a peu de la cornisa i el darrer ràpel el farem des de la 1a reunió. Observacions: bonica via dedicada al mític escalador anglès i himalaista de renom, Cris Bonington, que de tant en tant es deixa veure per Montserrat. La via va esdevenir una gran clàssica immediatament després d’haver estat oberta. Aresta Brucs - via Blava Descripció: Via que discorre per terreny tombat amb curts trams verticals. Presa excel·lent i força generosa. És la situada més a l’esquerra de les tres vies que discorren per l’aresta Brucs i comença just al fil d’aquesta, al costat d’un pedestal on hi ha arbres. Primer llarg on s’alternen zones més tombades amb altres més verticals, de roca excel·lent (IVº). El segon llarg presenta un tram més vertical amb roca d’immillorable qualitat i molt bona presa (IV+). El tercer llarg és ja més tombat i finalitzarem just per sota de les rampes de la part alta de la Pastereta (IVº / IIIº), allà on el terreny s’ajeu i ja trobem llastres trencades. Primera ascensió: sense dades . Longitud: 115 metres. (20, 20, 40 i 35), si bé el darrer llarg ja no val la pena escalarlo. Orientació: sud-est. Material: 8 cintes exprés més reunions. Completament equipada amb parabolts amb la xapa blava. Descens: ràpel per la mateixa via. Totes les
reunions tenen instal·lació per baixar-hi. Observacions: gran clàssica que antuvi estava gairebé desequipada i que va ser la via –després de ser convertida en ruta blava–, que va ajudar a popularitzar la Pastereta, que fins llavors estava bastant oblidada. Aresta Brucs - via Groga Descripció: Comencem en un replanet a la part baixa de l’aresta, on hi ha un espit amb xapa groga just al costat del terra. Guanyem una petita placa tombada, traspassem una mena de microesperonet (IV-) i pugem per plaques fàcils (III+) fins al peu del primer ressalt vertical. Cal parar especial atenció de no trepitjar una gran llastra en equilibri que trobem poc per sota de la primera assegurança del tram vertical. Guanyem el mur amb pressa cantelluda i d’immillorable qualitat (IV+) i fem la reunió comuna amb la de la via blava. Seguim tot recte per un altre muret semivertical de presa excel·lent (IVº) i anem pujant per terreny més fàcil (IV-) fins a la rampa final que es força ajaguda (IIIº). R2 amb dues grans anelles. Primera ascensió: sense dades Longitud: 100 metres. (45 + 55). Orientació: sud-est. Material: 8 cintes exprés més reunions. Completament equipada amb espits i parabolts de xapa groga. Descens: ràpel per la via blava. Observacions: bonica via de característiques similars a les tres que configuren la trilogia de l’aresta Brucs de la Pastereta. Escalada que és pur divertiment. Un indret idoni per dur a un escalador novell en els seus primers contactes amb les vies de més d’un llarg a Montserrat.
Via Vertic Descripció: Via amb parabolts. Nom a peu de via. Comença a la dreta de l’aresta Brucs i caldrà pujar una mica de desnivell caminant per tal de trobar el peu de via idoni. El primer llarg és molt curt i discorre per placa (IVº). El segon llarg transcorre per una marcada cicatriu que és ben visible des de la base. Tram vertical, amb presa extraordinàriament agradable i molt ben equipat (IV+). El tercer llarg és novament més tombat, placa de forats i bons còdols (IVº). Finalitza per sota el tram on l’aresta s’ajeu definitivament i on la roca ja s’endevina amb llastres inestables, evitant doncs aquest tram superior poc interessant. Primera ascensió: sense dades. Longitud: 70 metres (20 + 30 + 20). Orientació: sud. Material: 6 cintes exprés més reunions. Descens: per la mateixa via. Amb cordes de 60 metres podem arribar al terra, tot recte, amb un únic ràpel. Observacions: a la segona reunió arriba una variant que comença pel vessant est i que supera un mur vertical, fins i tot amb trams desplomats, però amb unes preses extraordinàries. Es tracta de la via “La magnitud de la tragèdia”, de 6a i 35 metres. Potser trobarem alguna assegurança un xic allunyada. Via Pacho - Hilgado Descripció: El 1r llarg discorre per una placa vertical de bona presa (IV+), les primeres assegurances estan molt juntes i una de les de dalt del llarg està un xic desplaçada cap a la dreta. Això és degut a què la via es va obrir des de baix, picant els espits de mane-
26/27
escalada escalada en clàssica canals de neu i glaç
ra manual i guardat equilibri. El segon llarg flanqueja cap a la dreta fins a una savina, superem una arcada en desplom (6a + o Ao) i flanquegem en travessia horitzontal fins a la còmoda cornisa de la segona reunió (V*). El tercer llarg és una placa de presa excel•lent i generosa, que va perdent inclinació a mesura que guanyem alçada (IV*/III+). Terreny trencat a la part superior. Per aquest motiu la darrera reunió just es troba abans de sortir a l’aresta, per evitar aquest tram fàcil però trencat. Primera ascensió: David Hidalgo i Pako Sànchez el 12 de març del 2000. Longitud: 95 metres de recorregut: 25 + 40 + 30. Orientació: est. Material: via equipada, portar 6 bagues exprés i alguna cinta llarga per a la sabina. Pot ser útil un Friend marró o similar per al flanqueig del 2n llarg. Descens: ràpel per la mateixa via: un de 40 fins a la savina del 2n llarg i un altre de 40 fins al terra. Observacions: El nom de la via es deu a què els protagonistes van veure una nota a la revista High Mountain, que parlava d’una altra via oberta per ells al Pirineu, modificant els noms, en lloc de Pako es parlava de Pacho i enlloc de Hidalgo, es feia constar Hildago.
FRARE DE BAIX DEL CLOT DE LA MÒNICA – SERRAT DEL MUNTANER
PASTERETA – VESSANT OEST
1. Saelicke – Mir 2. Sigiriya 3. Esclaus del Temps 4. Petit Nil 5. Via Normal ó Nubiola – Torras – Vinyals 6. Divorci imminent 7. Petit Guifré 8. Orgull Mapuche 9. Pizarro 10. Alberto González 11. Desmemoriats
25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37.
SERRAT SUPERIOR D’EN MUNTANER
PASTERETA – VESSANT SUD I EST
12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24.
38. 39. 40. 41. 42. 43.
Passatges estudi Carrer Aribau Mallorca Carrer València Menorca Carrer Aragó Eivissa Formentera Sa Conillera Sa Dragonera Tagomago Cabrera Es Caragoler
Viatge Apatxe Via Stargate Díedre Bonington Via Havana Club Cuervix Sac de Paciència Via Vilmambar Josep Nieto Via Funció clorofíl·lica Lletra Negra Via pel “teu somriure, cel” Banal Astrat
Aresta Brucs – via blava Aresta Brucs – via groga Via Vertic La magnitud de la tragedia Via Pacho – Hilgado Via Barcelonets
Pako Crestas www.pakocrestas.com
biblioteca
Novetats editorials Guia d’indrets mítics i llegendaris de la Ribagorça romànica Autor: Pep Coll, Jep Moner Eidtorial: Cossetania Preu: 17,90€ Les valls pinirnenques de la Ribagorça situades entre Catalunya i Aragó, conserven un valuós patrimoni mític i llegendari que es materialitza en indrets geogràfics singurals (coves, congostos, penyes, altiplans...) i en monuments artístics (esglésies, monestirs, ponts, megàlits...) Tots aquests llocs constitueixen el suport material d’històries protagonitzades per personatges ancestrals. Es tracta de relats i creences que s’expressen, sovint en clau fantàstica, les pors i les il·lusions, els rituals màgics i les devocions religioses, els records ancestrals en definitiva, de l’imaginari pirinenc. De la Casa encantada (construïda per una geganta i habitada per encantades) fins al Castell del Turbó (autèntic Olimp de les bruixes del nord de la Península) la guia ressegueix un centenar d’indrets, un viatge fabulós per les fantasies mil·lenàries d’una gent ue ha hagut de sobreviure en un medi hostil com és l’alta muntanya.
OCELLS Autor: Mirèia Plaza Editorial: Alpina Preu: 12€ Una guia de camp pràctica amb més de 90 espècies del nostre país, il·lustrades i descrites amb textos breus i clars per a una senzilla, ràpida i correcta identificació. El text s’acompanya d’imatges on s’observen els principals detalls descrits. Amb dades de distribució actual i curiositats sobre la veu, l’hàbitat o la construcció del niu.
natura i aventura novembre 2012
E V NO TS TA Les 50 millors excursions amb raquetes de neu Autor: Manel Figuera Abadal Eidtorial: Cossetània Col·lecció: Azimut Preu: 19,95€ Aquesta guia recull 50 itineraris per fer amb raquetes de neu que van des del Canigó fins al Montardo, des del Vallespir fins a la Vall d’Aran, dins del Pirineu català i passant pel coprincipat d’Andorra. Els objectius són dur a terme excursions en què en plena temporada hivernal amb neu estable i amb una cota baixa sigui possible fixar-se ja les raquetes a l’inici del recorregut, s’hi vagi al llarg de tot l’itinerari o en un percentatge força elevat. També que aquests itineraris recorrin paratges d’alta muntanya i de muntanya mitjana pirinencs i prepirinencs que es puguin dividir en dos dies —o tres— aprofitant els refugis oberts a l’hivern. I, finalment, i el més important, descobrir serres i massissos que no siguin gaire coneguts pels excursionistes o que, si ho són, surtin de les rutes més freqüentades; obrir noves portes i donar a conèixer altres indrets pirinencs.
GR 223 - EL CAMÍ DE CAVALLS Autor: Sergi Lara Editorial: Triangle Postals Preu: 16€ El llibre presenta les trifulques i les emocions d’un home que recorre, en solitari i durant tres dies, una geografia que estima amb amor reverencial. “Josep M. Planas fa viure en l’ànima del lector la trama de l’experiència. És un narrador diàfan: a través del seu text hi passa la llum. No deixa racons opacs, tot transparenta” Aquest “Periple a peu pel Montsant”, tot i ser l’òpera prima del nostre autor, no acusa les flaqueses d’un escriptor novell. Al contrari, Planas té la personalitat i el caràcter definitivament resolts. La seva maduresa és, de tant obvia, garantida.
VAL D’ARAN (Mapa) Col·lecció: E-0 Editorial: Alpina Preu: 11€ Nou mapa de la Val d’Aran, amb nou enquadrament, realitzat a partir d’una nova base cartogràfica molt més precisa i acurada, que permet representar amb major detall i fidelitat tant el relleu, com la xarxa de camins, pistes i corriols. El mapa també incorpora la nova xarxa de senders senyalitzats de la vall, l’actualització de tots els senders de gran recorregut, els diversos circuits temàtics, com és el cas del Camin Reiau, i finalment les principals ascensions a cims. També s’ha dut a terme un minuciós treball en el camp de la toponímia, amb informadors locals, que ha permès actualitzar i corregir molts noms que històricament o bé apareixen.
Les 50 millors excursions amb raquetes de neu Autor: Manel Figuera Pàgines: 384 Preu: 19,95 €
Guia d’indrets mítics i llegendaris de la Ribagorça romànica Autors: Pep Coll (Text) i de Jep Moner (Fotografia) Pàgines: 180 (color) Preu: 17,90 €
Barcelona 1-10
Autors: Joan Portell i Pere Puig Pàgines: 24 (color) Preu: 8,95 €
C. de la Violeta, 6 43800 Valls Tel. 977 602 591 Fax 977 614 357 www.cossetania.com cossetania@cossetania.com
senderisme familiar
PELS VERALS DEL CASTANYER DE CAN CUC El país de l’alzinar i els castanyers COMARCA: Vallès Oriental
El castanyer és un arbre amic, productor de les castanyes, un dels fruits més arrelats a la nostra cultura. L’alzina és el seu company de viatge. El seu fruit és l’aglà, un aliment calòric per a molts dels habitants dels ecosistemes del Montseny, home inclòs. La ruta proposada fa una immersió pels vessants del veïnat de Muntanya, turons de solana artigats d’antuvi plens de masos alternats amb catifes d’alzines i algunes clapes de castanyers, on destaca el mític castanyer de Can Cuc, mil•lenari. Com a contrapunt, el modern embassament de Vallforners, li dóna a la vall un altre matís cromàtic.
natura i aventura novembre 2012
www.naturaiaventura.cat
30/31
senderisme familiar
E
l senglar s’amaga rere el sotabosc frondós i espinós de l’alzinar. Una brisa humida sacseja les branques dels arbres i deixa caure algunes fulles mortes. Sobre el tapís del terra, un veritable cementiri de fullaraca amb aroma a rovelló i bosc en descomposició, respira acceleradament, fent tremolar la seva enorme massa de greix. Està emprenyat, visiblement emprenyat. Però roman en silenci per no alertar la seva posició. No les té totes. La proliferació de senglars ha despertat la fúria dels pagesos, i des de fa unes setmanes hi ha batudes dia sí, dia també. A sobre la tebior de les hores centrals del dia inviten a sortir al camí, a la clariana, als sembrats del mas on el sol de la tardor evapora l’aigua entollada. I ell no pot. S’hauria d’estar a la part més obaga i frondosa de l’arbreda, allà on no pot divisar el regne prohibit dels seus desitjos. Però prefereix rebre aquell càstig que seguir l’estela dels seus congèneres, més pràctics i cauts. La majoria dormen o sestegen esperant l’adveniment de la foscor. Llavors sortiran als bassots, ensumaran les arrels,
natura i aventura novembre 2012
menjaran aglans i castanyes del terra, arrebossades de pols, perseguiran algun ratolí vell o rossegaran el cos putrefacte d’una guineu, d’un toixó o un conill. Però a ell aquesta perspectiva, aquesta dieta i aquesta actitud covarda no li venen de gust. Més aviat l’enutja. Ell és un animal de gairebé cent cinquanta quilos, corpulent i musculós. Malgrat la seva corpulència es mou amb velocitat, i la seva ferotgia l’ha fet ser l’amo, el mascle dominant del sector de solana de Vallforners.
no ho fa. És un animal intel·ligent i sap que allò no porta enlloc, i es conforma a mirar cap als llots vora el corral.
Però tot i cobrir totes les femelles, dominar al seu antull la resta de la marranada i triar els millors amagatalls per fugir dels perills, de la pluja i la resta d’inclemències del temps... no en té prou. Se sent rei i vol vida de rei. I no la té.
De sobte apareix el verro, caminant altiu. És un animal de tons rosats tacats per una pegadella resseca, fastigosa pels humans, atractiva per a la resta dels porcs. És gros com un hipopòtam petit. Però més que el seu volum allò que destaca del seu cos són les seves orelles penjant dels laterals del caparró. I la cua, recargolada i negra, punt i final al cul excessiu del semental de la granja.
Per això s’apropa cada dia que pot al mas més proper al bosc. Els seus ulls menuts escanegen tot el panorama desitjat i la febre li recorre l’espinada. Continua emprenyat, molt més emprenyat. Voldria grunyir, creuar el sotabosc, aclotar el cap i escometre qualsevol cosa en moviment. Però
Uns fangueigs apetitosos i suculents rodegen els tolls amb fortor de fems. Les gallines picotegen distretes un sòl esponjós. El tancat està obert i deixa veure la gola del graner, amb un perfum que el fa ensalivar. Hi ha tuf a cuiro, a vaca, a llet rància vessada sobre la fusta bruta de merda, de pols seca, a palla mullada pels orins...
El nostre senglar l’enveja. Les seves dents, els seus llavis, el seu morro... s’estremeixen quan el veuen esplaiar-se en el toll desit-
www.naturaiaventura.cat
NATURA 11-2012:Layout 2
29/11/12
20:17
P谩gina 1
Aresta Olot: C/ Xavier Bol贸s 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line: www.aresta.com
32/33
senderisme familiar
jat, empastifant-se d’un fang relaxant, amb total llibertat, amb una impunitat absoluta de monarca absolut en el món absolut dels humans. Un odi intern esquitxa totes les seves cèl·lules. “Aquest cabró de verro!”, semblen exclamar els seus ulls. El seu parent domèstic tria un lloc assolellat per rebre la caloreta dels rajos gratificants. Badalla mansament. Al clot, l’embassament de Vallforners dibuixa un mirall on brillen milions d’espurnetes, voltades pel verd de l’alzinar, el marró dels camps llaurats esperant les espigues i el blau del cel, solcat per quatre o cinc núvols lents. El senglar, fastiguejat, s’aixeca. Aquesta és la vida regalada amb la qual somia i creu merèixer. “Què ha fet aquell verro submís i tou, covard si m’apures, per ser un semental?”, es pregunta mentre fixa la vista en l’home que ara ha aparegut amb una mànega oberta. El verro rep una bona dutxa, barrejada amb la cantarella distreta de l’home. Tot seguit s’incorpora, net i polit,
natura i aventura novembre 2012
amb una actitud creguda d’un nen mimat. En cap cas és gallarda. Les cuixotes aixafen l’escrot i el seu caminar és lleig, més lleig que el meu, rondina el senglar ja no tan ocult. El que veu a continuació l’irrita encara més. El verro s’apropa a l’home amb confiança d’amics, ensuma les seves mans i el bípede li agraeix el gest amb una bona tongada de pomes dolces i naps saborosos. Després el granger desapareix dins de l’edifici i en treu una femella de mamelles titil·lants. El verro s’emparra sobre la seva esquena i la cobreix en una exercici que fa trempar el nostre senglar. Ell, el valent, el més fort, el més gros de tots els senglars de Vallforners està veient com un feble porc de granja domina el seu territori amb una facilitat insultant. L’escuma sura entre les queixades. L’aire brama pel nas. Quan l’home desapareix de nou amb la porqueta i el verro retorna a la seva rutina mandrosa el senglar trenca el gel de la gosadia, i en un tres i no res es presenta davant del tancat, irromp en la granja i esbatussa de valent el rival odiat. És un exercici d’autoritat. Amb quatre em-
branzides el foragita del seu cau i el verro, derrotat, fuig cap al bosc, un terreny desconegut on l’espera una mort segura. De gana, per una malaltia, de cansament o abatut per qualsevol caçador. I quin futur li esperarà al nostre senglar? M’agradaria poder explicar-vos que fou feliç durant molt de temps, que la seva estratègia convenceria l’home. Ell seria capaç de suplantar el verro en totes les seva tasques: mandrejar, inseminar totes les femelles de les granges veïnes, menjar naps i pomes per tones, deixar-se acaronar per l’amo... M’agradaria explicar que el senglar sabria convèncer el granger de la seva utilitat al capdamunt de la cria de porcells. Però l’únic que us puc dic és que de feliç, en fou. I molt. Però només fins a l’arribada de l’home. Només. Perquè el que va succeir a continuació no fou res més que la lògica de l’ordre establert entre els humans i els porcs salvatges, que el senglar va voler trencar.
34/35
FITXA
LA RUTA PAS A PAS
TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DURADA: 3-4 H DESNIVELL: 478 M
Sortirem des de l’aparcament de cotxes dels Dos Torrentons. Caminarem en direcció contrària per on hem vingut amb vehicle, retrocedint cap a Cànoves. Al cap de poc trobarem una cruïlla amb el rètol de “veïnat de muntanya”, i li farem cas girant a l’esquerra. En aquest punt iniciarem una forta pujada acompanyada d’alzinars a banda i banda del camí. Sempre caminarem per una pista forestal ampla, ignorant els senders secundaris i rètols de masies, com Can Castells. Quan s’acabi el bosc, s’obrirà el paisatge i començarà el pla (per poca estona), amb conreus de cereals i masos a ambdós costats de la pista. Passat Can Puig continuarem recte ignorant el camí de la dreta. Després d’una rampa veurem el rètol de Can Quintana i Sant Salvador de Terrades. Farem cap a la dreta i ens trobarem de nou amb l’alzinar, sense deixar la pista ampla, buscant una orientació cap a ponent. Arribarà un moment en què trobarem una bifurcació de camins. La bona és la de l’esquerra. Baixarem una miqueta i arribarem a Can Quintana, una masia molt gran del segle XVII. Si ens aturem podrem observar una magnífica panoràmica de la vall de Vallforners. Al davant tindrem l’ermita de Sant Salvador de Terrades, neogòtica (1 h 10 min). Continuem cap a Can Cuc. Al poc de caminar la pista ens regala amb una font a la dreta, situada en un revolt molt fort. És l’antesala de Can Cuc, a la qual accedirem girant a la dreta en la primera bifurcació. La rodejarem tot llepant una impressionant alzina, potser tan maca com la façana de la masia, i ens enfilarem coster amunt, sempre tenint com a referència la vall de Vallforners a l’esquerra. Hi haurà una bifurcació: seguirem recte. De sobte el terreny fa baixada, tot just quan ens trobem un rierol, el Sot de Malforat. Continuarem el camí recte fins a la primera cruïlla, on hi ha un rètol amb la inscripció de la Casa del Bosc i el Castanyer Gros de Can Cuc (1 h 50 min). L’itinerari continua a l’esquerra, però abans haurem de visitar el famós arbre. Potser es tracta de l’arbre més gran del país, amb els seus dotze metres de diàmetre. Per visitar-lo obeirem els rètols. Després d’aquesta visita obligada, tornarem a la cruïlla i baixarem ara per la dreta (és molt pronunciada) seguint i creuant a gual el torrent de la Baga del Cuc. Al final del camí hi ha una bifurcació. A la dreta és l’opció del mas de Vallforners, però nosaltres girarem a l’esquerra (2 h 40 min) i caminarem fins a la capçalera de l’embassament. Des d’allà, resseguint la barana, baixarem fins a l’aparcament i al final del nostre itinerari.
RECORREGUT: 14,5 KM DIFICULTAT: MITJANA ÈPOCA DE L’ANY: TOT L’ANY
vies ferrades
VIA FERRADA DE LES SERRES DE MESTRAL Progressant pel paĂs del vent Comarca: Baix Camp
natura i aventura novembre 2012
www.naturaiaventura.cat
Via ferrada que transita per un recorregut en aresta, variat i divertit. Té l’atractiu de rematar l’exercici de progrés en un cim com el pic dels Avencs (715 m), quelcom sempre agradable perquè es culmina una excursió en un lloc vistós. En aquest cas gaudirem de grans panoràmiques del mar i de les retallades cales de la Rojala, com de tot el litoral que abraça des del cap de Salou a les planades del delta de l’Ebre. El lloc acumula altres ferrades properes, com l’Aigua al Coll; i és un dels paradisos per als amants d’aquest esport. Però no és l’únic atractiu. També ens captiva per la seva bellesa isolada i salvatge, la verticalitat de les altes parets silencioses i la tranquil•litat només trencada pel pas d’alguna au a la recerca de menjar.
36/37
vies ferrades
ACCÉS: Un cop a l’Hospitalet de l’Infant cal conduir per l’N-340 en direcció a Castelló fins a deixar enrere una benzinera i un hotel de carretera. Passat aquest edifici heu d’abandonar la carretera i tòrcer cap a la dreta prenent una pista asfaltada que busca l’àrea de servei de l’AP7. Passareu per sobre d’una línia ferroviària en construcció i per sota l’autopista de peatge abans de rebassar una àrea de servei i escolar-vos sota la nova A7. Llavors trobareu un camí de terra amb indicadors d’ermita de Sant Roc, PR i Ferrades. Si no disposeu d’un vehicle tot terreny us caldrà aparcar el cotxe per aquí, ja que la pista empitjora molt. Llavors, tant a peu com en 4x4, entrareu en aquest camí i deixareu el desviament de l’ermita a l’esquerra. Més endavant heu de trobar el PR-C-92, que seguireu per l’esquerra fins a una bassa i la font de l’Aigua al Coll. Aquí podreu aparcar-lo.
APROXIMACIÓ: Preneu el camí del coll de la Portella (N) en direcció a dues torres d’alta tensió que venen directament de la central de Vandellós. Passada una de les torres trobareu un trencall a l’esquerra amb fites. Cal seguir-lo una estona fins a la paret, on hi ha dos punts vermells (marcació habitual d’aquesta ferrada).
ITINERARI: Començareu a grimpar per una corda que us ajudarà a assolir el crestall, ja que el primer tram no està equipat. En tot cas, però, és dificultós i podreu situar-vos en el fil de l’aresta. Quan les complicacions facin la seva aparició llavors sí hi haurà més equipaments en forma de passamans, cadenes i grapes. Les vistes del litoral impressionen, com també la dels encontorns, poblats per grans extensions de matollars. També hi ha
natura i aventura novembre 2012
plantades una bona corrua de torres d’alta tensió, potser l’única nota lletja del paisatge. Després de crestejar una estona arribareu al primer ràpel, d’uns 20 metres, que us baixarà al Coll Inferior. Sou a la base de la paret, i heu d’avançar vorejant-la per la dreta. Fareu servir unes cadenes per apropar-vos a una canal, on hi ha graons. Tornareu a pujar ara cap a l’aresta de nou, salvant el Coll del Mig i enfilant-vos fins a una segona canal de terra descomposta, equipada amb un segon ràpel de 15 metres. Des d’aquesta posició divisareu perfectament els espadats de la ferrada de l’Aigua al Coll, a l’oest. Baixareu novament per caminar en direcció al Coll Superior i el Collet de la Maiola. Heu de buscar el pas entre dos blocs, situats a la nostra esquerra. Baixareu un xic a la recerca
d’una paret amb una cadena, preludi d’una escalada de 2n grau (sense cable de vida), al final de la qual hi ha una sendera. Heu de girar cap a la dreta per arribar al cim dels Avencs.
RETORN: Continuareu allunyant-vos del vèrtex del cim dels Avencs en direcció NE, a la recerca de la collada de la Portella, on hi ha una torre d’alta tensió. Pel camí trobareu una parell de trams on caldrà agafar-vos a les cadenes. El primer és la Canal Llarga i el segon l’anomenada bretxa Jordana. Un cop a la
38/39
www.naturaiaventura.cat
Anunci Revista Natura2.pdf
1
29/03/12
14:29
Font vella, 51 路 Terrassa (Barcelona) 路 info@traces.cat 路 tel.: 93 736 31 24
www.traces.cat
escalada vies ferrades en canals de neu i glaç
Portella prendreu la pista en direcció al mar fins a arribar a la font de l’Aigua al Coll i el lloc on heu aparcat els cotxes. Observacions: és una via que més aviat es pot considerar un camí equipat, ja que els trams de via ferrada no són predominants. És ideal per a aquells que comencen, però cal tenir present que és imprescindible portar la corda per rapelar, ja que trobareu dos descensos on us hi caldrà. També val a dir que la segona via d’escapament és força esquerpa: hi ha molta pedra solta on el descens es complica. A banda serà necessari informar-vos de les prediccions meteorològiques. S’hi sol congriar el mestral, un fort vent molt molest, típic de les terres properes a l’Ebre.
natura i aventura novembre 2012
FITXA
TÈCNI
CA
: 320 M IL IVELL C DESN LTAT: DIFÍ IÓ: U IMAC I C X I O F I R D P ’A T PIS A RI D HORA PRINCIPIN ONT DE F 45 MIN ES DE LA D N I L L M 30 0 CO I: 3 h 3 UA AL L’AIG I ITINERAR R HORA 45 MIN N I ORN: M S, T E R RI ARNÉ GA A HORA IAL: CASC, I R O B R MATE S, DISSIPAD T GUAN CANS. NTRE S E D ER: CE RRES DE. DE P A D E PA EQUI ISTA S RSION U C X E EU : EVIT RAL. MEST ANACIONS ENT JA V M RECO S DE FORT OLEST E M I ELS D ANDA DE B . QUE A PERILLÓS R E S T O P
40/41
LA GUIA DEL
turisme actiu
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ
EL BAIX EBRE
CAMPMANY
DELTEBRE
TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com
L’ALT PENEDÈS
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162
SALDES
EL PERELLÓ
HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant. Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es
LAVERN (SUBIRATS)
HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com
SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA
HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com
L’ANOIA EL BRUC
RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com
EL BAIX CAMP MONTBRIÓ DEL CAMP
ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com
BERGUEDÀ EL MONTSIÀ
BAGÀ
HOSTAL CAL BATISTA Habitacions amb bany, TV, música i calefacció; menjador climatitzat sense barreres arquitectòniques i cuina casolana acurada. C/ Raval, s/n, Bagà. Tel.93 824 41 26 www.calbatista.com
À CASTELLAR DE N’HUG
RESIDÈNCIA ALBERG LA CLOSA Allotjament rural de muntanya, on tastaràs menjar casolà de muntanya. Viu la teva aventura amb nosaltres!!! Tel. 938 257 016 – mòb. 637 729 808 www.cingles.org
GÒSOL
ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Punt de partida per fer excursions al Pedraforca, Serra del Cadí, Ruta dels Bons Homes Molí de Gòsol s/n Mòb. 636564310 www.molidegosol.com
GUARDIOLA DE BERGUEDÀ
HOTEL CASA DUANER REST. EL RACÓ DE L’AVI Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de la natura, la gastronomia, i totes les activitats culturals, esportives i d’oci que ofereix general a l’Alt Berguedà. Pl. la Farga, 10. Tel.938 227 672 www.elrecodelavi.com
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
SANTA BÀRBARA
HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l’Ebre Ctra. De Santa Bàrbara a La Sènia www.hoteldiego.com
LA SELVA ARBÚCIES
RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es
VALLÈS ORIENTAL EL FIGARÒ - MONTMANY
MASIA RURAL CAN GRAU Can Grau de Vallcàrquera és una masia del segle XVIII (1718) totalment restaurada. Disposa de dos apartaments en dues plantes independents: Can Barcelona (fins 10 persones) i Can Grau de Baix (fins 9 persones). Està situada dins el Parc Natural del Montseny, a la Vall de Vallcàrquera, entre boscos, terrasses i prats. La “riereta” que porta el mateix nom de la vall, recull les aigües de puresa excepcional (hi habita el tritó del Montseny) provinents del Pla de la Calma i el Turó del Tagamanent, cim de bellesa i vistes singulars, fita bàsica de tot excursionista. Es pot llogar tot un apartament o la casa sencera. Can Grau (Vallcàrquera, El Figaró-Montmany. Parc Natural del Montseny. Adreça: Can Grau (Vallcàrquera). Telèfon: 627 818 469 - 938 429 207 Web: http://www.cangrau.com e-mail: info@cangrau.com
42/43
Victor Gadea: subcampió europeu de llarga distància sub-23 de triatló.
Fisiocrem venç el dolor i activa la recuperació Fisiocrem actua directament sobre contusions, trastorns musculars, articulars i reumàtics, lesions esportives, cops, esquinços, problemes de circulació, cames cansades...
En venda en fisioterapeutes i centres especialitzats, herbolaris i dietètiques, farmàcies i parafarmàcies.
Fisiocrem ajuda a mantenir un bon estat de salut i protegeix de possibles lessions. És fàcil d’utilitzar i gràcies als seus ingredients naturals és apte per a tothom: atletes, nens, adults i dones embaraçades.
www.fisiocrem.com