Natura i Aventura ®
Revista & APP goolnatura.cat
N67 DESEMBRE 2012 exemplar
GRATUÏT
CASCADES DE GEL AL PEDRAFORCA
Torrenteres de vidre sota la gran nord
EN BTT PER L’ORDAL El viatge de la 196 Brigada Mixta EL CIM DE L’ALBARDA CASTELLANA LA CRESTA DE BENICADELL
fisio
www.naturaiaventura.cat
Imatge de portada: Article cascades de gel al Pedraforca.
Natura i Aventura ®
Revista & APP goolnatura.cat
N67 DESEMBRE 2012 exemplar
GRATUÏT
CASCADES DE GEL AL PEDRAFORCA
Torrenteres de vidre sota la gran nord
EN BTT PER L’ORDAL El viatge de la 196 Brigada Mixta EL CIM DE L’ALBARDA CASTELLANA LA CRESTA DE BENICADELL
NÚM. 67 Desembre 2012
TIRADA: 12.000 EXEMPLARS
Direcció: Jordi Fernàndez Correcció: Ferran Ballester Publicitat: NATURA I AVENTURA Marc Duran Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Natura i Aventura
Col·laboradors: Pako Crestas Juan Carlos Borrego Albert Brignardelli Albert Beneït Edu Abad Carles Rius
Editorial De ben segur, molta gent creu que queden ben poques coses que siguin sagrades, avui en dia. Potser és cert, però n’hi ha una que ho és i ho ha estat durant molt anys per a gairebé tothom, d’un costat i de l’altre, d’un color i d’un altre. Fins ara... El senyor ministre Wert (amb un cognom gens espanyolitzat), en un exercici suïcida, ha dit que això de la immersió lingüística... com ho diríem? Que no és tant excel•lent com reconeix el món sencer. Que no és gens just amb el castellà, que queda relegat a un paper secundari. I, en definitiva, que això s’ha de canviar. No ha entès el senyor ministre Wert que tot allò que funciona és millor no tocar-ho. Poques coses hi ha que funcionin avui en dia en aquest estat on s’ensorra l’economia, les empreses, les famílies, la sanitat, i un llarg etcètera. La immersió lingüística a Catalunya ha esdevingut en els darrers trenta anys un model acceptat per tothom, un model d’integració social, cultural i pedagògic, a més de lingüístic. Un model reconegut per la Unió Europea com un exemple a seguir en aquells territoris on hi cohabiten vàries llengües. Ni els governs de Felipe González, ni els de l’Aznar amb Mariano Rajoy com a ministre d’Educació, ni els de Zapatero van creure necessari fer-hi cap canvi. Per què? Perquè funciona. Què ha canviat ara? Necessiten que el poble espanyol estigui entretingut amb l’ensenyament català perquè no vegi les misèries de la realitat? (Rescat econòmic, Bankia, augment d’impostos, balances fiscals, trens sense passatgers, aeroports sense avions, corredors centrals...) En fi... I la sensació general, fins i tot dels seus coreligionaris, és que tot plegat no calia. Ell, però, vol anar endavant i tirar pel dret peti qui peti. O potser és tot fum... NATURA I AVENTURA
Edita: H4XORS S.L. Avda. de Roma, 152 entl-1ª 08011 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat
Natura i Aventura és membre de:
Dipòsit legal: B-51.197-2006 Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03
sumari
30
Rutes a peu 06 06
L’Alabarda Castellana
Bicicleta de muntanya 14
L’Ordal
Biblioteca 20
Novetats editorials
Escalada en neu i glaç 22
Cascades de gel al Pedraforca
Senderisme familiar 30
Un passeig pel Saldaguda
Escalada en cresta 36
La cresta de Benicadell
42
Planifica les teves sortides
Directori
22
36
natura i aventura desembre 2012
04/05
rutes a peu
L’ALBARDA CASTELLANA COMARCA: Anoia
natura i aventura desembre febrer 2012 2012
Ermitans i encantades al mirador dels Brucs
www.naturaiaventura.cat
Montserrat no decep mai. Bressol del muntanyisme al nostre país, tant per als escaladors com per als senderistes, aquest massís singular desperta un interès basat en les seves parets verticals, les seves formes fàl·liques, les seves canals obagues i els seus camins emboscats. Qualsevol excursió per les entranyes de Montserrat no deixa indiferent ningú. No en va fou el destí d’anacoretes intrèpids que lliuraren la seva vida a la solitud i la pregària, i també un món que les encantades volien preservar de la visita dels forasters.
06/07
rutes a peu
H
i ha muntanyes estimulants, o que estimulen les nostres retines de tal manera que ens és impossible ignorar-les, apartar-les del nostre camp visual i, si ens agrada triscar per les muntanyes, visitar-les en un moment o altre de la nostra vida. Als nostres avantpassats els devia passar el mateix. La corona d’agulles i pollegons que culmina la base de la muntanya montserratina és un dels perfils més coneguts de Catalunya. Pràcticament s’hi veu des d’arreu dels turons del país, una forma totalment identificable per la seva singularitat totèmica. És precisament aquesta morfologia visual el que ha servit d’imant. Els ermitans s’hi van instal·lar tot buscant els llocs reservats que amaga la muntanya. En canvi les encantades, les dones mitològiques del nostre llegendari pagà, que ja hi vivien segons la
natura i aventura desembre 2012
tradició oral, es van mostrar des d’antuvi poc amigues de compartir el seu espai. Segons conta la llegenda les encantades se les imaginaven per barrar el pas a qualsevol foraster. Conten que la seva estratègia més reeixida era plantar pomeres als vorals dels camins. El fruit era una temptació massa forta perquè la desestimessin els passants, i tan aviat com les prenien i li clavaven queixalada, les mateixes encantades els convertien en el rocam pelat i ferreny de Montserrat. El món eremític Llegendes al marge, l’espiritualitat és allò que més ha marcat la muntanya en els darrers mil anys. I en concret el món eremític. Al segle IV de l’era cristiana el cristianisme fa un gir i evoluciona cap a una nova dimensió, un nou estatus en una religió que tot d’una està sortint de les catacumbes a les quals les ha relegat el paganisme romà. En poc
més de tres segles el culte cristià s’estén molt ràpidament entre les classes populars, entre els esclaus i una part de l’alta societat romana i dels pobles que domina amb mà de ferro. Les conversions són massives, generant un creixement en tots els estrats. Això obliga al principi del segle IV l’emperador romà a declarar la llibertat de culte i oblidar un passat ple de persecucions. Però cap al final de segle (l’any 380) el cristianisme passa a ser la religió oficial de l’Imperi. Un nou canvi de rumb. Els màrtirs passen a formar part del passat i una nova religió comença a modelar una nova cultura a la mediterrània. A l’Orient Mitjà, el bressol de bona part del pensament, neix el món anacoreta: els ermitans, una manera extrema d’entendre l’espiritualitat. Homes solitaris amb la pretensió de separar-se del món mitjançant el lliurament a la penitència i a la mortificació durant tota la vida, els anacoretes (o
www.naturaiaventura.cat
08/09
rutes a peu
ermitans) s’escampen ràpidament per tot l’Orient Mitjà i l’Europa oriental per passar a l’Occidental, arribant a la Catalunya cristiana.
Montcau o el Moro, va ser enderrocada per les tropes napoleòniques el 1812, i va ser reconstruïda en l’actual ubicació, en un pla, no massa lluny de l’emplaçament original.
Ermitans a Montserrat
Justament la invasió napoleònica significà la fi de l’ermitanisme montserratí, ja que el sotrac d’aquesta guerra i les vicissituds posteriors del segle XIX no permeteren la seva recuperació. I quan s’hi va donar fou de manera puntual i anecdòtica, sense l’esperit estructural que representà durant tantes centúries. De totes maneres el seu llegat patrimonial roman en forma d’ermites de bell encaix.
En aquells temps tan reculats Montserrat rep les primeres manifestacions eremítiques a les faldes de la muntanya, i no és fins al segle XII que els ermitans pugen a la part més alta, llavors molt poc coneguda, solitària i inaccessible. Les coves i balmes veuran com un nodrit grup d’homes s’hi enclaustren, per més endavant transformar-les en petits habitacles entre els cinglots, molt panoràmics, on no hi faltava una capelleta o oratori, un dormitori, una sala de treball i estudi, una cuina, un menjador, un hort i una cisterna. Naixien així les regions de Tebes i Tebaides, prenent el nom dels llocs d’Egipte on s’originà el món anacoreta. Al llarg dels segles moltes ermites van canviar d’ubicació, bé per abandonament, o per envelliment de l’edifici, o enrunaments o per guerres. Un dels casos més coneguts és el de Sant Jeroni. L’ermita, situada als peus del
natura i aventura desembre 2012
Ens hem d’imaginar aquells homes abocats a la natura, prims i austers, enfeinats en l’hort magre, arreplegant llenya d’alzina, ensumant la flaire del marfull, sentint la tonada dels ocells cantaires a la primavera, preparant un guisat en una olla que espurneja damunt un braser o en ple recolliment a l’oratori... deixant sempre escolar els dies, les setmanes i els mesos, els anys, la joventut i la vida en una aventura que a nosaltres, des de la distància de la cultura,
se’ns presenta com inútil, o ininterpretable en l’escenari teatral de la vida del segle XXI. Potser el que tenim en comú ambdós col·lectius, els ermitans de fa cinc centúries i nosaltres, és la incredulitat vers les llegendes que han forjat el massís. Ni encantades realitzant conjurs per convertir forasters en les formes montserratines, ni gegants àrabs que es van quedar petrificats i que només es bellugaven per ballar quan es casava un rei català ens convencen. Els uns perquè hi veuen una mà divina en la formació de les muntanyes i nosaltres perquè la ciència, la geologia en concret, ens explica una formació mercès al plegament d’un llit de còdols que després els agents atmosfèrics anaren modelant. Però en tot cas el que gaudim en harmonia és la bellesa dels seus indrets. Els uns per patir una penitència i els altres per engranar la musculatura i retornar, encara que sigui per un moment, a la natura.
LA RUTA PAS A PAS
FITXA
rutes a peu
ÈPOCA: TOT L’ANY TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DURADA: 3-4 H
Sortirem des de l’aparcament de cotxes de la Vinya Nova tot caminant en direcció a Collbató per una pista ampla i fressada. Al cap de poc trobarem un bosquet amb un trencall esquerrà. L’agafem i comencem a penetrar dins del món característic de la muntanya de Montserrat: congostos i passos estrets enmig de pollegons fets de pinyoles. Hem de pujar primer de manera suau per una torrentera, el torrent del Pont, que de mica en mica es fa costerut. Quan arribem al Pont, una construcció natural separada un xic del camí (esquerra), ja haurem fet un bon esforç. Entre les capçades de les alzines descobrirem el paisatge encisador de la plana dels Brucs, l’artèria principal que comunica el mar amb els plans de Lleida i la península. Tot de canals sovintegen a banda i banda del camí, feréstegues i enclotades. Nosaltres avancem amunt sempre pel camí més fressat. A la dreta ignorarem el trencall dels Pollegons, com també el camí del Pont (que serà el que farem servir per tornar des de dalt). Continuarem la pujada pel serrat de la Sajolida que entronca amb el camí dels Francesos a l’alçada del Camell, una forma sinuosa i bonica amb una gran similitud amb aquest rumiant del desert. Seguirem per la dreta per un lloc obac. La llum és escassa. Tot d’una traiem el nas a una clariana. Serà just abans d’arribar a les Pinasses, lloc on desembocarem a un enforcall de corriols. Haurem de girar a mà dreta per avançar per un viarany en principi ben definit, després més perdedor però evident. Ens ajudarem de les mans per culminar el pic, arrodonit i terrassat com una mola. Les vistes són impressionants, tant de l’interior de la muntanya de Montserrat com de mig Catalunya, amb el mar a l’horitzó. Un cop hem gaudit de les vistes tornem a l’enforcall i baixem per la dreta al camí de Sant Joan a Sant Jeroni, conegut com el camí Nou de Sant Jeroni. Girem a mà dreta. És un camí ample i descansat on el progrés és senzill i amè sota el bosc. Al cap d’uns cinc o set minuts d’haver deixat la bifurcació (esquerra) al del Pla dels Ocells (que mena al monestir) trobarem un trencall a la dreta. Atenció no us el passeu! Com que el camí que portem és molt plàcid, podem despistar-nos. Un cop identificat hem de davallar entre alzines i rocam cap al camí conegut del Pont, on desfarem el que queda de recorregut baixant pel camí de pujada.
Una etimologia que es perd en la nit dels temps Si fem un cop d’ull a l’Albarda castellana des de, per exemple, el cim de Sant Jeroni, descobrirem una roca de forma molar però que també té una retirada sobre una sella amb alforges. S’ha de tenir imaginació, és clar, com en tots els elements que es dibuixen a les muntanyes de Montserrat. Una albarda és l’aparell que serveix per no cavalcar a pèl les cavalleries. I l’adjectiu castellana li deu venir del titular d’un castell: el castlà o castellà. Segurament qui la batejà hi va veure una albarda més aviat rica, en contraposició de les albardes que devien portar els ases i les mules.
ASCENS ACUMULAT: 717 M RECORREGUT: 7,2 KM DIFICULTAT: MITJANA
rutes en BTT
EL VIATGE DE LA 196 BRIGADA MIXTA
COMARCA: Alt Penedès
De Madrid a l’infern d’Ordal COMARCA: ALT URGELL
Catalunya, aïllada de la resta del territori republicà, mai no va rebre cap suport militar durant tota la batalla de l’Ebre. I l’únic rebut durant la campanya de Catalunya va ser un fiasco: la 196 Brigada Mixta. Embarcats a corre-cuita van arribar a Barcelona tot just per presentar batalla a Ordal. El resultat va ser la seva aniquilació total. Avui, a Ordal, podem recórrer en BTT bona part dels escenaris de la darrera resistència governamental davant l’escomesa dels revoltats: turons amables i boscans, planes amb vinyes i poblacions disseminades.
natura i aventura desembre 2012
www.naturaiaventura.cat
14/15
rutes en BTT
G
ener del 39. La guerra està perduda per a la República i l’Exèrcit popular recula al front de Catalunya, on literalment està essent escombrat per la superioritat de l’Exèrcit espanyol. El dia 15 les tropes dels revoltats han pres Tarragona i penetren amb decisió al Penedès, tot seguint les indicacions dels assessors alemanys que aconsellen una guerra llampec en comptes d’una guerra de desgast, la preferida pel general Franco i els seus mètodes colonials. La moral dels republicans està pel terra. Han fracassat a l’Ebre tot esperant un miracle: l’esclat de la Segona Guerra Mundial. Un nou conflicte armat europeu entre el feixisme i les democràcies occidentals permetria allargar la contesa ibèrica, aliant-se la República amb les potències democràtiques. Allò representaria un gir a la seva collita de derrotes contínues. Però Hitler ha
natura i aventura desembre 2012
sabut esquivar la guerra i ha deixat amb un pam de nas les aspiracions republicanes. La reculada a Catalunya és un passeig triomfal per als franquistes, que estan a punt de presentar-se a Barcelona, la capital simbòlica, política i econòmica de la República, ja que Madrid està assetjada des de l’estiu del 36. Les tropes republicanes o bé es rendeixen o deserten, i rarament presenten combat. I això que a vegades els soldats rendits són passats per les armes després de ser robats i ultratjats pels mercenaris de la legió o els regulars, que odien els europeus. No en va els exèrcits espanyols han practicat una guerra total a la colònia del Rif per conquerir-la i pacificar-la, i allò està passant factura. A Rascafría, al tranquil front de Somosierra, la 196 Brigada Mixta espera el final
de la guerra guaitant l’enemic des de les trinxeres. Fa temps que no combaten i passen el fred mirant els esdeveniments des dels diaris. El sergent Jiménez no té problemes amb la seva companyia. Només cal mantenir la disciplina, procurar que mengin bé, es desparasitin, tinguin cura de les seves armes, estiguin atents a les guàrdies i no hi hagin desercions. Tothom vol acabar d’una vegada la guerra i qualsevol pèrdua a última hora esdevé inútil. Per això, quan rep la notícia del trasllat, no sols de la companyia, sinó de tot el batalló i tota la Brigada a València, un nus ennuega el seu coll. Sistemàticament segueix les ordres i col·labora en la substitució de la brigada per altres companyies. Sempre ha estat disciplinari per convicció en la democràcia i en les institucions legals, i vol continuar
16/17
www.naturaiaventura.cat
sent-lo fins al final. Ara ja no vindrà d’aquí. Una bona renglera de camions els esperen, però el transport és un desastre. Els homes no saben on van. Pregunten i cap comandament és capaç de dir res. S’ensumen una ensarronada. Tot són crits i amenaces, crides al patriotisme i la resistència davant el feixisme: les arengues de sempre, ara en un to apocalíptic. Els homes esperen el pitjor: el trasllat a un front de guerra. Unitats republicanes estan lluitant a Extremadura, on han avançat ben coordinats a la recerca de la frontera amb Portugal. L’Estat Major de la República busca l’ofec franquista tallant les comunicacions amb Andalusia i les colònies africanes i alhora fer treure divisions de Catalunya. I gairebé se’n surten. Franco no cau en el parany i continua l’ofensiva catalana mentre envia alguns reforços a Extremadura. I molts dels homes de la 196 Brigada Mixta pensen que hi van, al front desesperat. Alguns s’escaquegen, altres deserten i s’amaguen a les muntanyes, i quan el gruix de la Brigada arriba al port de València falten més de 700 homes. Un desastre. La fúria dels comissaris polítics és enorme. Alguns comandaments són
acusats de ser massa tous, i hi ha amenaces de ser destinats a un batalló disciplinari. El sergent Jiménez ho desitjaria. Embarcar al port de València només significa una cosa: el destí dels tres vaixells de la Brigada no pot ser una altre que Catalunya, on la guerra no pinta bé. Extremadura quedarà molt lluny. –Sergent, anem a l’infern. –Calla, idiota, que no et sentin i t’afusellin per abaixar la moral. La travessia per la mediterrània no pot ser pitjor. De nit i sense escorta, són presa fàcil dels destructors franquistes. El sergent no ho entén, es fa creus. Com pot ser que amb quatre vaixellets els franquistes siguin capaços de dominar el mar quan la República té tota la Armada? Un dels mercants on són enclaustrats cap al nord és capturat i en el fons el sergent els enveja. Per a la tercera part de la Brigada la guerra s’ha acabat i només sent una cremor a l’estómac per la incertesa de la sort dels homes. Alguns, els més implicats amb la República, seran passats per les armes, la resta, segura-
ment formaran batallons de presoners. Però almenys no hauran de patir el mal de les trinxeres, amb les bales xiulant per tot arreu i les bombes rebentant cossos. I la incertesa no només de l’endemà, sinó de si seran vius uns minuts enllà. Al matí albiren Barcelona, una ciutat enorme amb olor a port. Feia hores que havien perdut contacte amb l’altre vaixell i entre els comandaments hi ha molt nerviosisme. El buc ha desaparegut i tothom creu que ha desertat i ara ells s’han de triplicar a les trinxeres per frenar l’avanç dels revoltats. Però en baixar del vapor on han estat confinats tota la nit els porten a un convent on se’ls comunica una nova notícia: els seus comandaments han estat substituïts per altres oficials, i aviat són formats en rengleres per marxar cap a l’estació de tren, on reben armes i municions, menjar de campanya i una dosi de pena. Al tren la moral és baixa. Només la por els anima a continuar. Desconeixen què és pitjor, si seguir endavant i esperar una mort a les trinxeres o desobeir els comandaments
rutes en BTT
i enfrontar-se a un consell de guerra que els castigaria amb la pena de mort. Davant aquesta disjuntiva, tant el sergent Jiménez com la seva companyia caminen muts per unes muntanyes desconegudes. Turons amables arrebossats de matolls. Cases aïllades. Fondalades on trobem gelor. Per les carreteres una munió fuig en direcció nord. Malament. Ells es dirigeixen cap al sud. El viatge és breu. Els esperen uns camions atrotinats i uns soldats amb cara de tenir pressa per deixar-los a les trinxeres i fugir cap a França o desertar. De tant en tant passa algun avió enemic i els metralla. Els refugiats es tiren a terra amb veterania, com si tota la vida haguessin estat sota l’amenaça de les bombes. Unes companyies s’instal·len de reserva a Vallirana, altres al Pago i vora el castell de Subirats, i les més dissortades pugen per Olesa de Bonesvalls, on són ràpidament esborrades i han de replegar-se i rendir-se. Arriba la nit i les detonacions no es detenen. A la trinxera no sap què passa. Davant seu hi ha el poble de Sant Pau d’Ordal i més enllà els petits llogarets del terme de
Subirats. Una explosió a l’oest de Sant Pau: una tanqueta incendiada, un assalt dels rifenys, bombes crivellant els sacs terrers. –A córrer! –Retirada! Carretera amunt, en direcció a Vallirana, veu com grupets de soldats republicans cauen abatuts pel foc enemic. Alguns es rendeixen però igualment troben la mort. Els ponts són volats pels artificiers. El sergent perd contacte amb els seus homes i es troba fugint amb soldats de diferents unitats barrejades. En desordre, sense saber on anar. Al davant se sent fragor de batalla. “Ostres, ens han encerclat.” Intenta recompondre una unitat per fer front al setge però ningú li fa cas. No té més remei que unir-se a la desmarxada, ultrapassant una altre pont de la carretera. Justament quan es troba unes passes lluny d’ell sent una explosió que el tomba. Els enginyers han volat el pont quan alguns soldats eren al damunt. Amb el cos cosit per la metralla s’incorpora, marejat, la ment tèrbola. Dempeus, es troba sol. Tothom és a terra, o mort o malferit, els vius reptant
1
Doble pàgina anterior: conjunt arquitectònic format per l’antic castell de Subirats i el Santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta. Pàgina anterior: panoràmiques vers la muntanya de Montserrat. Aquesta plana: 1- Santuari de la mare de Déu de Fontsanta. 2- Església de Sant Joan de Sesrovires.
natura i aventura desembre 2012
18/19
2
www.naturaiaventura.cat
Patronat de Turisme Subirats
com serps en direcció a Ordal fins que es cansen o moren. Ningú crida cap metge. La mare, sí. La mare que et dóna la vida perquè te la prenguin com un insecte, pensa, mentre es rendeix i es deixa caure perquè la vida se li escapi a poc a poc en el fred asfalt de la carretera. NATURA 12-2012:Layout 2
28/12/12
20:19
FITXA TÈCNICA DURADA: 3 H DISTÀNCIA: 17,360 KM DESNIVELL POSITIU: 520 M DIFICULTAT: mitjana
Página 1
Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line: www.aresta.com
biblioteca biblioteca
Novetats editorials LA VALL D’EN BAS I LES PRESES – Mapa i guia excursionista Edtorial: Editorial Alpina Col·leció: Sèries locals Preu: 11€ El territori que envolta la vall d’en Bas i les Preses és un dels més privilegiats de Catalunya. Els cims del Puigsacalm i Santa Magdalena, el Collsacabra, amb els els cingles de Cabrera i Aiats, Llancers, Falgars.... són només una mostra de les infinites possibilitats que té l’excursionista per descobrir cada un dels racons que amaguen aquestes muntanyes. L’escala 1:15.000 del mapa permet reflectir i representar amb absoluta precisió i detall tots els corriols i senders, així com incorporar la totalitat de la rica toponímia que s’ha anat forjant al llarg del temps. Es tracta, per tant, d’un mapa excepcional d’un territori que tenim molt a l’abast. Per altra banda, aquesta nova edició també incorpora una guia amb una selecció molt acurada d’itineraris, així com els serveis de l’extensa oferta de turisme rurali hostaleria.
LA VIA VERDA DE LA VAL DE ZAFÁN i 14 rutes complementàries Autor:Carlos Gracià i Bonet Editorial: Cossetània edicions Preu: 11,30 € Una guia de camp pràctica amb més de 90 espècies del nostre país, il·lustrades i descrites amb textos breus i clars per a una senzilla, ràpida i correcta identificació. El text s’acompanya d’imatges on s’observen els principals detalls descrits. Amb dades de distribució actual i curiositats sobre la veu, l’hàbitat o la construcció del niu.
ELS MAPES DE L’EDITORIAL PIOLET AL TEU MÒBIL
CREA EDITA PUBLICA
www.editorialpiolet.com
NOVETATS Una mente en acción. Entrenamiento mental para la escalada y otros deportes. Autor: Grace Puertas¸Josep Font Eidtorial: Ediciones Desnivel Col·lecció: Manuales Desnivel Preu: 15,68 € “Una mente en acción” és una aproximació pràctica a la psicologia del rendiment humà, més concretament en l’àmbit esportiu i amb exemples específics de l’escalada, tot i que no únicament. Aquest llibre ens permet apropar-nos a la part més pràctica i aplicada del rendiment, amb exemples i pautes pràctiques que el propi lector podrà dur a terme. En essència, ens permet conèixer com funcionem i aporta procediments i, en general, formes de funcionar que afavoreixin el rendiment.
Vallirana Editorial: Editorial Piolet Preu: 10€ Magnífic plànol a escala 1:15.000 de la zona de les Muntanyes d’Ordal i que, amb el centre a Vallirana, s’exten per les poblacions de Corbera de Llobregat, Ordal, Cervelló, Torrelles de Llobregat, Olesa de Bonesvalls,... En el plànol hi ha marcades unes rutes avalades pel Centre Excursionista de Vallirana, així com un llistat de cavitats que s’extenen per tota la zona, degudament ubicades. El plànol té la gran avantatge d’estar cuidadosament editat en paper “waterproof” i és irrompible, impermeable i ecològic
Catalunya. 50 Cellers emblemàtics Col·lecció: Jordi Bastart Editorial: Cossetània Edicions Preu: 23,80 Catalunya és un país de grans vins i l’enoturisme cada dia té més adeptes. A més vins excepcionals, a Catalunya trobem cellers que es van construir en l’època del Modernisme i que, per la seva magnificència, van rebre el nom de catedrals del vi. Però no tot són edificis centenaris; darrerament, s’han anat incorporant cellers de concepció moderna juntament amb d’altres de caràcter familiar. D’aquesta amalgama hem fet una tria que presentem en aquest llibre Catalunya. 50 cellers emblemàtics basant-nos en un sol requisit: que fossin edificis interessants, que es poguessin visitar i que produïssin vins de qualitat.
CATALUNYA. 50 CELLERS EMBLEMÀTICS Autor: Jordi Bastart Pàgines: 120 (a color) Preu: 23,80 € Enquadernació: tapa dura
EXCURSIONISME Autor: Joan Jover Pàgines: 120 Preu: 11,90 €
ALTA RIBAGORÇA 17 excursions amb BTT Autor: Xavier Agut Pàgines: 120 Preu: 12,30 €
C. de la Violeta, 6 • 43800 Valls • Tel. 977 602 591 Fax 977 614 357 • www.cossetania.com cossetania@cossetania.com
escalada en canals de neu i glaç
CASCADES DE GEL AL PEDRAFORCA COMARCA: Berguedà
TORRENTERES DE VIDRE SOTA LA GRAN NORD
Quan arriba el fred, les ombres s’allarguen sota l’ombra gèlida del Pedraforca, i les nits, una a una, marquen temperatures uns quants graus sota zero. Les torrenteres situades sota la paret es glacen i tot plegat es converteixen en l’escenari més visitat pels amants de l’escalada en gel dels Pirineus Orientals.
natura i aventura desembre 2012
www.naturaiaventura.cat
22/23
escalada en canals de neu i glaç
T
al com hem dit, és un dels escenaris més visitat i freqüentat de tot els Pirineus, en gran part per la seva proximitat als grans nuclis urbans, com Manresa, Barcelona i l’àrea metropolitana. Aquesta freqüentació té els seus pros i els seus contres. El principal avantatge és que de seguida es pengen als fòrums les condicions climatològiques, fet que ens garanteix fer-nos amb una idea del que trobarem abans d’arribar. Però malauradament els contres són diversos: massa gent a les cascades, cues, els consegüents perills per a les cordades que representa tenir escaladors més amunt per l’inevitable caiguda de trossos de gel i sovint que les cascades pateixen en el procés de formació, ja que el gel nou és matxucat des de bon principi de manera sistemàtica, abans que acabi de consolidar-se un bon gruix a l’estructura. Però la freqüentació és, tal vegada, inevitable. Cada vegada són més els aficionats a l’escalada en gel i les possibilitats de practicar-ho a prop de casa són molt limitades. O sigui que només resta adaptarse als nous temps i a ser possible, evitar caps de setmana, malgrat que avui en dia anar a escalar en gel al Pedraforca entre setmana tampoc és garantia de tranquil·litat i soledat. Tal com hem dit, les cascades, en la seva gran majoria, les torrenteres varien molt depenent de si hi ha molta neu o poca, les temperatures i l’època de la temporada en què hi anem. Val a dir que sovint el millor gel el trobem a mitjan febrer i fins i tot al principi de març, quan la majoria d’escaladors ja no hi pensen que hi pot haver gel als Pirineus Orientals. Llavors per uns pocs dies, molt pocs, els assidus de la zona gaudeixen de les més plàcides i efímeres escalades. FITXA TÈCNICA: Punt de partida: Mirador de Gresolet, 1.567 metres. Accés: Accessible per carretera asfaltada que neix a les proximitats del poble de Saldes, el desviament està un quilòmetre després de l’esmentada població en direcció a Gósol. Cartell indicador a la cruïlla. La carretera acostuma a estar neta de neu. Aproximació: Des del Mirador del Gresolet prenem la pista que flanqueja sota el vessant nord de la muntanya i que passa una mica per sota del refugi Lluís Estasen. La majoria de les cascades estan just a sobre de la pista principal, en concret trobem,
natura i aventura desembre 2012
24/25
www.naturaiaventura.cat
per ordre, la “del Curset”, la “Sense nom”, la de “L’arbret”, la “Rampa”, la “Il·lusions d’hivern “, la columna del Verdet, la Gerbera i satèl·lits d’aquesta última (“Saldencs” i “Pit i Collons”). Hi ha dos sectors més, un situat per sota de la pista principal, al qual s’accedeix per una pista secundària descendent i mitjançant desgrimpades i ràpels, sector en què trobem les cascades del Miner i la Fonda, i un altre sector més alt, al qual s’accedeix pujant per les rampes nevades situades al peu de la canal de Riambau, i que dóna accés a la cascada “Berguedana” i al sector de dry tooling del “Sot de l’Infern”. Calcular de 20 minuts a poc més d’una hora, depenent de la cascada escollida. 1.CASCADES DE LA GERBERA Dificultat: 1r ressalt de 15 m: II / 3, 2 º ressalt de 15 m: II / 3 i 3r ressalt de 20 m: II / 2. Màxim 70 º - 75 º. Primera ascensió: sense dades. Característiques: Es tracta d’una cascada torrentera amb tres ressalts, coneguts com la Gerdera 1, 2 i 3. Acostuma a ser de les primeres a formar-se i es pot arribar a tapar per la neu en cas de grans nevades. Descens: Ràpels en arbres.
2. CASCADA SALDENCS Dificultat: 30 m. III-3. Primera ascensió: sense dades. Característiques: Ressalt final situat sobre el tercer ressalt de la Gerdera. Si hi ha poca
neu l’accés pot ser difícil. Tram curt mixt. Descens: Ràpel d’arbre o Abalakov. 3. CASCADA PIT I COLLONS Dificultat: 60 m. III-5. 15 metres a 90 º. Segon llarg de farciment, bastant més fàcil, 20 ma 60 º - 65 º. Primera ascensió: sense dades. Característiques: La cascada se situa sobre una canal que neix a l’esquerra del ressalt inferior de la Gerdera. Es tracta d’una canal que pot resultar una mica difícil si hi ha poca neu, i més si aquesta és inconsistent, ja que presenta algun tram mixt i algun tronc encastat. Si hi ha prou neu es tracta d’una rampa de 45 º màxim en la part final. La cascada en si és de les millors del Pedraforca i relativament poc coneguda. Forma una cortina de gel. Descens: arbre. 4. CASCADA DEL CURSET Dificultat: 20 m. II / 3. Primera ascensió: sense dades. Característiques: És la primera que trobem en aproximar-nos per la pista, motiu pel qual és molt transitada, tot i no tractar-se d’una de les cascades més boniques del sector. Descens: Ràpel d’arbre. També és possible baixar seguint el camí que transcorre per la part alta de la cascada, seguint-la en direcció oest, a l’esquerra, dirigint els nostres passos cap al refugi Lluís Estasen.
escalada en canals de neu i glaç
5. CASCADA SENSE NOM Dificultat: 60 m. II / 3. Primera ascensió: sense dades. Característiques: Ressalt inicial i tram amb major continuïtat al final. Descens: Ràpel d’arbre. També és possible baixar seguint el camí que transcorre per la part alta de la cascada, seguint-la en direcció oest, a l’esquerra, dirigint els nostres passos cap al refugi Lluís Estasen. 6. CASCADA DE L’ARBRET Dificultat: 100 m. II-4. Primera ascensió: sense dades. Característiques: Sense dubte la més atractiva del sector de la pista principal. Molt recomanable. Ressalts inicials i sector final amb major continuïtat. Descens: Ràpel d’arbre. També és possible baixar seguint el camí que transcorre per la part alta de la cascada, seguint-la en direcció oest, a l’esquerra, dirigint els nostres passos cap al refugi Lluís Estasen. 7.CASCADA DE LA RAMPA Dificultat: 20 m. II / 2. Primera ascensió: sense dades. Característiques: Poc interessant però molt freqüentada per cursets. Especial per a iniciació. Descens: Ràpel des d’un arbre. 8.CASCADA DEL VERDET Dificultat: 140 metres, II / 3 Primera ascensió: sense dades. Característiques: Ressalts discontinus, algun d’ells d’uns 20 metres. Es tracta de l’accés directe i natural a la columna del Verdet, hi ha dos ramals que s’ajunten a la part alta. Descens: Ràpels en arbres i encadenant amb la columna del Verdet per baixar pel camí del Verdet situat sobre de l’esmentada columna. 9.CASCADA IL·LUSIONS D’HIVERN Dificultat: 140 metres, II / 3 Primera ascensió: sense dades. Característiques: Ressalts discontinus, algun d’ells d’uns 30 metres. Es tracta de l’accés indirecte a la columna del Verdet, des de dalt del segon ressalt que fa una mena de canaleta haurem de flanquejar caminant cap a la nostra esquerra per assolir el peu de la columna. Descens: Ràpels en arbres i encadenant amb la columna del Verdet per baixar pel camí del Verdet situat sobre de l’esmentada columna.
natura i aventura desembre 2012
10.CASCADA COLUMNA DEL VERDET Dificultat: 35 m. II / 3 + Primera ascensió: sense dades. Característiques: Gran clàssica. “Es tracta de la part alta de la Il•lusions d’hivern”, essent en realitat l’últim llarg i alhora el més interessant i estètic, ja que fa una mena de canaló. Molt freqüentada. Descens: Caminant pel camí del Verdet cap a l’esquerra, és a dir, cap a l’est, a la recerca del refugi Lluís Estasen. 11.CASCADA SOMNIS D’HIVERN Dificultat: 180 metres, II / 3. Primera ascensió: sense dades. Característiques: Una altra gran clàssica de la zona de poca dificultat i que s’acostuma a formar aviat. Ressalts diversos, algun d’ells d’uns 30 metres.
Descens: Ràpels en arbres. 12.CASCADES DEL SOT DE L’INFERN Dificultat: 90 metres. II / 4. Primera ascensió: sense dades. Característiques: Sistema de cascades situada a la dreta del planxa de la Berguedana. Descens: Abalakovs. 13.CASCADA BERGUEDANA Dificultat: 90 metres. II / 3 + Primera ascensió: sense dades. Característiques: Una altra clàssica imprescindible de la zona. És la més alta i si bé costa més de formar-se, un cop formada té un bona conservació. Descens: Abalakovs. També es pot baixar
www.naturaiaventura.cat
la part alta per una espècie de canal enmig del bosc, situada al marge esquerre de la planxa de gel i rapelar d’un arbre per baixar els primers ressalts verticals. 14.SECTOR DRY TOOLING Dificultat: • KILL BILL: 13 m., M8 +, equipada. • AWAX: 20 m., M8 +, equipada. • EL CLAN DEL CHURRUPITO: 20 m., M6, equipada. • PABLITO: 25 m., M5, equipada. • ESPERANÇA: 20 m. 90 º 6 ª, equipada. • SOLEDAT: 20 m., M6, equipada. Característiques: Sector situat a la dreta de l’entrada de la cascada Berguedana Descens: Ràpel. 15.CASCADA FONDA Dificultat: 50 m. II / 3. Primera ascensió: sense dades. Característiques: Situada seguint la pista que divideix la Miner en dos, descendint pel bosc. Cascada amb dos ressalts. Descens: ràpel. 16.CASCADES DEL MINER Dificultat: Diversos ressalts. Miner 0: 8 m., II / 2. Miner 1: 15 m., II / 3. Miner 2: 5 m., II / 3. Miner 3: 12m, II / 3. Miner 4: 15 m., II / 3. Miner 5: 20 m., II / 4 +. Miner 6: 30 m., II / 3. Miner 7: 30 m. II / 5. Miner 8: 30 m dry tooling. Primera ascensió: Sense dades, encara que és coneguda com la del Miner perquè Joan Soler (àlies “el miner” i de professió miner), va ser qui va donar a conèixer la torrentera i segurament va ser també qui va realitzar
26/27
escalada en canals de neu i glaç
les primeres escalades a la majoria dels ressalts. Característiques: Segurament la joia del Pedraforca, dividida en 8 ressalts. Descens: L’aproximació mateixa es realitza des de la part alta mitjançant ràpels i desgrimpades, és a dir que, quan finalitzem el rosari de cascades, tornem a estar a prop de la pista, en el lloc on convergeixen la pista secundària que baixa en diagonal i la pista principal horitzontal. 17.CANAL DEL VERDET Dificultat: Dos ressalts petits de màxim 65º a 70º. II/2. Primera ascensió: sense dades. Característiques: Poc interessant, tan sols per fer metres i fons i assolir una part tranquil•la de la muntanya. De fet, si la neu és abundant els ressalts es tapen. Són la prolongació natural de la canal situada sobre la cascada Berguedana.
natura i aventura desembre 2012
MÉS VITALITAT
TRANSTEX WARM ®
ROBA INTERIOR INTRANSIGENT PER ATLETES INTRANSIGENTS. La roba interior LÖFFLER en transtex® i en qualitat “warm” garanteix la màxima comoditat i transpirabilitat sense compromisos. La tecnologia superior de LÖFFLER basada en la construcció de dues capes - polipropilè a l‘interior i cotó / modal amb elastà a l‘exterior - manté el cos calent durant l‘exercici. Per tant, els millors equips del món d‘esquí i els esportistes més exigents confien en la qualitat de LÖFFLER.
www.loeffler.at
senderisme familiar
UN PASSEIG PEL SALDAGUDA COMARCA: Vallès Oriental
L’alè mortífer de la pesta negra
Avui el monestir de Sant Pere de la Portella, als peus de la serra del Picancel, roman ruïnós després de deu segles on ha estat un dels eixos vertebradors de la contrada. Però com la majoria dels monestir catalans es va abandonar a partir del 1835 per la llei de desamortització de Mendizábal. El seu claustre medieval i la seva església romànica són dos dels actius patrimonials més destacats d’un conjunt arquitectònic que ha estat universitat de Cervera, assaltat per bandolers i atacat per la pesta negra, la pandèmia que matà un terç de la població europea de mitjan segle XIV.
natura i aventura desembre 2012
www.naturaiaventura.cat
30/31
senderisme familiar
E
l metge baixa del cavall i bufa fort sota la màscara. Deixa anar les regnes i es tapa amb la capa. Fa fred, un fred glacial que entapissa de gebre les teulades i les escorces dels arbres, nusos. Alguns brots de malesa es mengen els murs dels camins, i les terrasses de pedra seca fa mesos que no veuen el pas de l’arada. El panorama que veuen els seus ulls no és gens agradable. És una desolació. Els camps
de secà estan abandonats, les hortes que rodegen els molins van a mig gas per la manca de braços i els monjos del monestir de Sant Pere que el venen a rebre no fan bona cara. Semblen no haver menjat des de fa mesos. Prims i escanyolits sota els seus hàbits, intenten venir a rebre’l amb pas àgil, però el resultat són una sèrie de gambades còmiques, que el vent de tant en tant fa trontollar. Amb aquestes perspectives no té ànims per a treballar. Però no té cap altra sortida. Ja fa
mesos que dura l’epidèmia i els seus serveis encara poden salvar alguna que altra vida. Si és la pesta bubònica hi ha possibilitats. Poques. En canvi, si el malalt pateix la pesta pulmonar o la pesta septicèmica, en la majoria de casos és millor reclamar els serveis d’un capellà i un enterramorts. Tampoc ell, a ulls dels monjos i dels pagesos, deu fer una bona pinta amb aquell vestit de metge, d’au de mal averany. Mentre
Doble pàgina anterior: Monestir de la Portella. Aquesta pàgina: abans d’arribar al coll de Tell i de assolir la carena que ens durà fins al cim de Saldaguda.
s’apropen els monjos ell treu el sarró de l’albarda i es disposa a entomar la comitiva, esperançada en la seva medicina. Es queden a deu passes, i el metge Berenguer dels Solls mussita un bon dia que és respost amb paraules d’agraïment. Tocat amb un barret negre i una sotana del mateix color, el metge els segueix a distància prudent. De tant en tant algun monjo el
natura i aventura desembre 2012
mira de biaix i ell, si no fos per la magnitud de la tragèdia, riuria sota el nas. L’element més intrigant del seu vestit és la màscara. S’ha cordat una esfinx amb bec que li cobreix tota la cara i només deixa dos forats per als ulls. El bec és enorme i metàl•lic, com el d’un corb gegant. Està farcit d’estopa mullada en vinagre per evitar respirar els bacils dels empestats. Abans d’entrar en el recinte s’atura quan veu
penjats sis o set cadàvers de gats. –Són els culpables de l’epidèmia, aquesta mena d’animalons indesitjables. Encara que hi ha qui acusa els jueus de provocar aquest càstig diví –li amolla frare Bernat, qui sembla tenir la veu cantant. –Enterreu-los, sisplau. No són pas els gats sinó les rates. I sobre, ehem, els jueus, no passeu ànsia. A ells els està castigant de la mateixa manera Nostre Senyor.
–Els cremarem com a la resta dels morts en un pira. De fusta, no en falta aquí –va sentenciar el monjo. Continuem caminant cap al monestir. Els criats també s’aparten quan el veuen. No havia estat mai en aquell monestir, però el troba similar als de la resta del país: una esglesiola petita i freda, un claustre per on entra un sol insuficient, una cuina, un menjador i les cel•les dels monjos. És aquí on
el porten. En una d’elles juga amb la mort l’abat Guillem. El metge inspecciona el seu aspecte i arrufa el nas. Ha trobat bubons al coll, símptomes d’hemorràgies sota la pell i la cel•la fa un fort olor a vòmit i a resclosit. Quan s’apropa al malalt li toca el front: bull per la febre. – Com el veu, doctor? –pregunta el frare Bernat des del costat del llit. El metge es gira per encabir dins del seu àmbit visual el cos espigat del frare.
–És aviat per fer un pronòstic sobre la seva salvació. Sobre la malaltia..., prou bé que la sabeu: pesta bubònica –l’aroma del vinagre penetra fins als seus pulmons quan parla; però ja s’hi ha acostumat i no l’incomoda. –De moment bulliu l’aigua que s’ha de beure, airegeu les estances i cremeu permanentment herbes aromàtiques.
talls o sangoneres, o fer-li prendre pols d’or; tot i que sabia que un cop una persona es contagiava només calia pregar, fer ofrenes, peregrinar i esperar que Déu intercedís per la vida del malalt. Els seus serveis es limiten a evitar contagis i mitigar patiments. Durant els següents dies el metge va atendre algun altre monjo o pagès que anava agafant la malaltia, fins que una nit l’abat va morir i el metge, amb to cerimoniós, informà
el frare Bernat: –No hi ha res a fer, sinó procurar-li un bon enterrament. El monestir no només perd el seu capatàs, sinó que de mica en mica es buida de servents i monjos. Quan emmalalteixen moren al cap d’una setmana irremeiablement, sense que ningú posi remei. Per l’abadia passaven de tant en tant grups de persones encapçalades per un exaltat o un religiós
reconegut. Es flagel•laven durant uns dies abans de desaparèixer cap al nord, a la recerca de llocs isolats on el mal no hagués arribat encara. –Feu com ells, frare Bernat –li aconsella el metge abans de partir. –I abandonar el monestir? Això mai. –Doncs que Déu us beneeixi i us ajudi. –Falta ens farà –acaba el monjo fent el senyal de la creu.
Durant les següents hores practica tot tipus de remeis, com ara practicar-li sagnies amb
32/33
senderisme familiar
Però al cap de poques setmanes frare Bernat és ordenat abat de Sant Pere de la Portella i, empentat pels pocs monjos supervivents, ha de fer les maletes i tancar el claustre. No l’obrirà fins a uns quants anys després, quan la pandèmia ha estat vençuda i Europa lluitarà per refer-se del mal tràngol. El viatge letal de la pesta negra No se sap del cert l’origen de la pesta negra, però els historiadors el situen al nord de l’Índia, d’on es desplaçaria cap a les estepes de l’Àsia central, precisament per on passava la Ruta de la Seda, plena de mercaders que anaven de la Xina a Europa. Les primeres plagues documentades se situarien al gran país asiàtic el 1334. També sembla important el rol dels mongols en la transmissió de la malaltia. La República de Gènova tenia assentaments colonials a Crimea (Ucraïna), i una de les seves ciutats va ser assetjada pels mongols el 1347. Un dels mètodes per conquerir la ciutat emprats per aquests exè-
Aquesta plana: 1- Font de la Pedrera. 2- Vistes panoràmiques vers el poble de Vilada.
natura i aventura desembre 2012
rcits consistia a catapultar cossos infectats dins de les muralles de la ciutat de Feodòssia. Una flota de vaixells genovesos va poder trencar el setge al qual estaven sotmesos i arribar a les costes sicilianes, on els tripulants expandirien la plaga per tot Europa. La pesta està causada per un bacteri que afecta els rosegadors, entre els quals hi ha les rates i els ratolins domèstics. Aconseguia provocar grans epidèmies quan els infectava i els seus paràsits, les puces, actuaven com a corretja de transmissions amb els humans. La pandèmia va afectar per igual totes les classes socials. Reis com Alfons XI de Castella o Lluís IX de França, reines com Elionor de Portugal (reina d’Aragó), teòlegs, matemàtics, jueus... van perdre la vida. Fins i tot el papa Climent VI va estar a punt de morir si no arriba a seguir els consells del seu metge i es va tancar en una torre fins que passés la malaltia.
Sortirem des del monestir buscant el seu costat ponentí, on de seguida trobarem un roure monumental. El roure és a una cruïlla. Cal seguir cap a la dreta. Per la zona queden les ruïnes d’alguns molins que abans feien servir les aigües del Clot de les Sots per bellugar les seves moles. Aviat hem de creuar aquest curs fluvial per caminar per un sender que tira cap al nord, a recer de la Roca de Campdou, que tindrem a la nostra esquerra. Per això haurem saltat la cadena i deixar el camí de Cal Periques a la dreta i Cal Campdou a l’esquerra. Hem de prosseguir sempre amunt, amb la riera com a eix o guia. A l’alçada de la Roca de la Veu el viarany es bifurca: nosaltres triem l’esquerra per anar a pujar a la cruïlla carenera del Roure Tou, on girarem a mà dreta per arribar al coll del Tell, amb bones vistes dels espadats de la serra del Picancel i la serra del Montsent, rere les quals es divisa l’embassament de la Baells, que dóna aigua a la metròpoli catalana. Al coll hem de continuar pujant un xic per tot d’una descobrir un sender a la nostra dreta. L’agafem per anar fent un ascens aeri per un coster que ens porta directes al cim del Salgaguda, on trobarem un parell d’opcions. Nosaltres ens decantarem per la del sud, que busca el coll
FITXA
LA RUTA PAS A PAS
TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DURADA: 3 H DESNIVELL: 560 M
RECORREGUT: 5,4 KM DIFICULTAT: BAIXA ÈPOCA DE L’ANY: TOT L’ANY
de la Pinassa i fa davallada cap a Cal Periques, un mas situat a la dreta en un camí bifurcat. Caldrà seguir per l’esquerra per creuar el Clot de la Font, un rierol que neix una mica més amunt. Al poc deixarem a l’esquerra el petit embassament de les Molleres. No abandonarem la pista principal, que passa per les fonts del Ros, de l’Abat i la Pedrera, aquesta última a les portes del monestir, punt i final de la nostra ruta.
34/35
escalada en cresta
CRESTA DE BENICADELL PERFILS RETALLATS A TERRES VEÏNES
natura i aventura desembre 2012
www.naturaiaventura.cat
Fa ja uns anys que vaig ser ponent d’una conferència dels meus llibres de crestes pirinenques, la qual es va celebrar al poble de Cocentaina, al cor de les muntanyes d’Aitana, a cavall entre València i Alacant. Els mateixos promotors del cicle d’audiovisuals –escaladors la majoria d’ells– em van convidar a quedar-me un dia més per tal d’ensenyar-me una de les crestes considerades “estrella” d’aquestes muntanyes. Es tractava de la cresta de Benicadell. Per a mi, veritable profà en aquelles muntanyes, va resultar una gratificant i enriquidora sorpresa. La cresta de Benicadell és un gran clàssica a la zona. Una serralada estèticament retallada, de roca bona, mantinguda, de còmode accés i ràpid descens i fantàstiques panoràmiques. Una molt bona alternativa per fer una cresta a l’hivern, tardor o primavera i que ben val el llarg viatge que ens separa des de casa nostra fins a aquestes terres veïnes.
36/37
escalada en cresta canals de neu i glaç
E
stic convençut, i més després de tot el que em van explicar els amics de Cocentaina, que deuen haver-hi bastants perfils retallats per aquestes muntanyes. Amb un clima benigne, són muntanyes càlides la majoria de l’any: tòrrides a l’estiu i tan sols fredes i ventoses en alguns dies concrets de l’hivern. Només durant els dies més curts i freds de l’any és quan, de tant en tant, es veuen enfarinades per una neu que sovint marxa massa ràpid; al contrari del que desitjarien els muntanyencs locals. De fet, Alacant és la província més muntanyosa de tota la península Ibèrica. No tenen cims molt alts, ni grans boscos, ni grans valls, però tenen cordals i més cordals.... com per avorrir-los. La cresta presenta les principals dificultats just al principi i just al final. El tram intermedi, variat i molt divertit, alterna petites escalades amb trams fàcils i seccions molt aèries, on cal destacar una curiosa roca quadrada coneguda com “el Dau”. Val a dir que tan sols el darrer tram ens pot semblar un xic exposat, però no es massa difícil (IV+) i és un pas més aviat atlètic sobre roca immillorable. Són unes muntanyes que ens poden resultar seques, austeres, esquerpes... però per altra banda són unes grans desconegudes per a nosaltres, valencians del nord, que crec que hauríem d’esforçar-nos una mica més a conèixer les muntanyes veïnes, dels catalans del sud. FITXA BÀSICA: Cim principal: PIC DE BENICADELL, 1.104 metres. Dificultat: Màxim IV +, al principi i al final. Resta bastant III * mantingut. En general es pot catalogar de difícil inferior. Horari: De 4 a 5 hores. Primera ascensió: Es creu que va ser ascendida per primera vegada cap als anys 50, però els mateixos locals adverteixen que no hi ha testimonis fidedignes d’això ni bona informació al respecte. Material útil: Friends variats. Són tantes les fissures i tan bones, que més que buscar el Friend
natura i aventura juliol/agost febrer 20122012
www.naturaiaventura.cat
ajustat a la fissura, gairebé podem prendre el Friend que desitgem i buscar la fissura al gust. Cartografia útil: CARTA 821 - ALCOI / ALCOI - Mapa topogràfic nacional espanyol. Escala 1:50.000. Punt de partida: Camí de Salem des del poble de Beniarrés. Accés: Es tracta d’una pista asfaltada que neix entre el quilòmetre 11 i 12 de la carretera que enllaça els pobles de Beniarrés i Castelló de Rugat. De fet la mateixa pista es pot prendre des de dalt del poble de Beniarrés, seguint la indicació de “camí de Salem”. Prendrem com a referència unes antenes de TV. Un cop les passem, a uns 500 metres, deixem el cotxe just en una desviació descendent de la pista asfaltada, davant d’uns camps d’oliveres.
dreta de la proa ataronjada que representa el punt més baix de l’aresta. Pugem per unes plaques bastant verticals IV + (pitó visible des del peu del primer ressalt), per arribar a una cova. Sortim en flanqueig diagonal cap a l’esquerra (IV *) i aviat trobem una reunió de parabolts (30 metres per aquest llarg). Seguim recte per una mena de blocs verticals que formen un desdibuixat diedre. Roca excel·lent i agafades molt bones fan que, tot i la verticalitat, el conjunt no passi de IV-/III +. Pitó visible pocs metres per sobre de la reunió. La segona reunió també presenta dos parabolts i la longitud del llarg de corda és d’uns 30 metres.
A partir d’aquest moment l’aresta passa a ser més cresta que paret, de manera que podem prosseguir en “ensamble”. Ascendirem per una mena de proa a plena aresta i trobarem diversos passos pel fil de les crestes Aproximació a la cresta: La cresta és ben vi(II * amb algun pas de III *), tram continu i sible, tant des del lloc on deixem el vehicle aeri de roca excel·lent. Flanquegem un tros com des de la pista d’accés al punt de partipel vessant dret (I * - II *) fins a situar-nos da. Creuem camps d’oliveres i després seguim sota el característic bloc d’”el cub”. Passem pel vessant ple de matoll situat al marge dret per la dreta, seguim l’aresta aèria (II * / II +) d’una mena de riera seca. El camí es desdii davallem a una bretxa de III +. Continuem buixa sovint, tot i que el paisatge és prou obert i pel costat oposat, pels blocs que configuren la cresta ben visible, tant com perquè no hàgim la mateixa cresta (II *) per anar a parar a de témer extraviar-nos. Creuem la riera seca un tram d’aresta fàcil. Pugem caminant fins (barranc del Mau), i pugem el fort pendent que a un conjunt d’arbres (blancs), on de nou ens porta al peu de l’aresta. Calcular 30 minuts l’aresta torna a fer-se rocosa i obliga a escade marxa. lar. Hi pugem a per una espècie de diedre (III * / III +), seguim el fil aeri (II +) traspassant Recorregut: L’itinerari comença una mica a la petites escletxes i ascendint breus ressalts Anunci Revista Natura2.pdf 1 29/03/12 14:29
Font vella, 51 · Terrassa (Barcelona) · info@traces.cat · tel.: 93 736 31 24
www.traces.cat
escalada en cresta
(III *) i passem un tram de blocs pel vessant est, evitant durant un breu instant l’aresta que està coronada amb grans arbres (III *). Aviat ens trobem amb un tram vertical, mur de IVvertical i de roca excel·lent. Seguim l’aresta, i poc més tard trobem una rèplica de l’anterior muret, però encara més breu i més fàcil (III +). Traspassem una bretxa (III *) i ascendint per una espècie d’aresta que guanya alçada cap al cim (III-) arribem a un punt en què aquesta es torna vertical (pitó), és el moment de flanquejar en oblic cap a l’esquerra (espit a mig flanqueig), per anar a parar a una còmoda lleixa situada sota un diedre vertical. Superem l’esmentat diedre (roca excel·lent, conjunt de IV-), i seguim per l’aresta, de moment fàcil, fins a la interrupció d’un tram que es torna molt aeri i on trobem una zona d’equilibris que podem solucionar amb el típic pas de cavall (III *). Arribem a una bretxa, flanquegem momentàniament pel vessant de la dreta i busquem una espècie de diedre una mica trencat i vertical (IV-), únic tram un xic delicat de tot l’itinerari, pel que fa a la qualitat de roca. Seguim el tall aeri, amb alguns diminuts ressalts i les successives bretxes (II + / III-) fins a situar-nos davant d’una bretxa de grans proporcions a la qual davallarem mitjançant un sistema de grades situades a l’esquerra del cordal. Ens trobem davant l’últim pas de la cresta. Superem la llastra ataronjada fins a situar-nos en una lleixa (IV * exposat) i superem el pas atlètic situat sobre l’esmentada cornisa (pitó amb anella de filferro), IV +. Per desgràcia l’exposició del primer tram d’aquest últim llarg desmereix una mica l’itinerari. Anteriorment se sortia a ple frontal mitjançant una escalada artificial de burins (Ae), però algú va considerar més encertat trencar l’antic equipament i forçar l’actual sortida en lliure. Sens dubte és més elegant, però una assegurança enmig de la llastra evitaria més d’un ensurt desagradable, sobretot davant la tendència natural que la roca es poleixi en aquest tram pel pas dels escaladors. Després d’aquest últim pas atlètic l’aresta poc més dóna de si, només destaca una petita gepa amb una placa blanca inclinada (II *) i sense més cim de la propera cimera. Pic de Benicadell, 1.104 m. Descens: Seguir la via normal, camí marcadíssim entre blocs, fins a situar-nos en una mena
natura i aventura desembre 2012
de coll situat a l’oest del cim. Deixem aquí el camí més marcat per prendre un petit caminet que flanqueja a mitja alçada cap a l’est i se situa a la canal emmarcada entre la carena que hem ascendit i l’aresta germana del sud de la carena. Baixem pel camí, de zones ben marcades a sectors una mica esborrats. La baixada de la canal, ràpida però en certa mesura antipàtica, ens porta al punt d’inici de l’escalada. D’aquí, creuant el barranc sec, desfarem els nostres passos durant l’aproximació per tornar al punt de partida. Calcular de 50 minuts a una hora per al retorn al vehicle.
www.naturaiaventura.cat
Imatge Institut CartogrĂ fic ValenciĂ
40/41
LA GUIA DEL
turisme actiu
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ
EL BAIX EBRE
CAMPMANY
DELTEBRE
TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com
L’ALT PENEDÈS
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162
SALDES
EL PERELLÓ
HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant. Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es
LAVERN (SUBIRATS)
HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com
SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA
HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com
L’ANOIA EL BRUC
RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com
EL BAIX CAMP MONTBRIÓ DEL CAMP
ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com
BERGUEDÀ EL MONTSIÀ
BAGÀ
HOSTAL CAL BATISTA Habitacions amb bany, TV, música i calefacció; menjador climatitzat sense barreres arquitectòniques i cuina casolana acurada. C/ Raval, s/n, Bagà. Tel.93 824 41 26 www.calbatista.com
À CASTELLAR DE N’HUG
RESIDÈNCIA ALBERG LA CLOSA Allotjament rural de muntanya, on tastaràs menjar casolà de muntanya. Viu la teva aventura amb nosaltres!!! Tel. 938 257 016 – mòb. 637 729 808 www.cingles.org
GÒSOL
ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de Molí de Gòsol s/n Mòb. 636564310 www.molidegosol.com
GUARDIOLA DE BERGUEDÀ
HOTEL CASA DUANER REST. EL RACÓ DE L’AVI Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de la natura, la gastronomia, i totes les activitats culturals, esportives i d’oci que ofereix general a l’Alt Berguedà. Pl. la Farga, 10. Tel.938 227 672 www.elrecodelavi.com
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
SANTA BÀRBARA
HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l’Ebre Ctra. De Santa Bàrbara a La Sènia www.hoteldiego.com
LA SELVA ARBÚCIES
RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es
VALLÈS ORIENTAL EL FIGARÒ - MONTMANY
MASIA RURAL CAN GRAU Can Grau de Vallcàrquera és una masia del segle XVIII (1718) totalment restaurada. Disposa de dos apartaments en dues plantes independents: Can Barcelona (fins 10 persones) i Can Grau de Baix (fins 9 persones). Està situada dins el Parc Natural del Montseny, a la Vall de Vallcàrquera, entre boscos, terrasses i prats. La “riereta” que porta el mateix nom de la vall, recull les aigües de puresa excepcional (hi habita el tritó del Montseny) provinents del Pla de la Calma i el Turó del Tagamanent, cim de bellesa i vistes singulars, fita bàsica de tot excursionista. Es pot llogar tot un apartament o la casa sencera. Can Grau (Vallcàrquera, El Figaró-Montmany. Parc Natural del Montseny. Adreça: Can Grau (Vallcàrquera). Telèfon: 627 818 469 - 938 429 207 Web: http://www.cangrau.com e-mail: info@cangrau.com
42/43
Victor Gadea: subcampió europeu de llarga distància sub-23 de triatló.
Fisiocrem venç el dolor i activa la recuperació Fisiocrem actua directament sobre contusions, trastorns musculars, articulars i reumàtics, lesions esportives, cops, esquinços, problemes de circulació, cames cansades...
En venda en fisioterapeutes i centres especialitzats, herbolaris i dietètiques, farmàcies i parafarmàcies.
fisiocrem.indd 1
Fisiocrem ajuda a mantenir un bon estat de salut i protegeix de possibles lessions. És fàcil d’utilitzar i gràcies als seus ingredients naturals és apte per a tothom: atletes, nens, adults i dones embaraçades.
www.fisiocrem.com
09/06/2011 11:09:28
Y
Y
Y
La província de Barcelona és tot un món de propostes turístiques per descobrir.
Foto: Josep Cano / Diputació de Barcelona
M
Barcelona és molt més
www.diba.cat/turisme Made with QRHacker.com
Sant Jaume de Frontanyà. Alt Berguedà.