Revista & APP goolnatura.cat
N69 FEBRER 2013 exemplar
GRATUÏT
MANRESA, COR CATALÀ
Resseguint els rius Llobregat i Cardener ESQUÍ DE MUNTANYA Tuc de Salana PEDALS DE GEGANT PER LA CERDANYA La vall on tot és possible
fisio
www.goolnatura.com
Imatge de portada:
travessa amb esquís de muntanya per la Vall d’Aran. Revista & APP goolnatura.cat
N69 FEBRER 2013 exemplar
GRATUÏT
MANRESA, COR CATALÀ
Resseguint els rius Llobregat i Cardener ESQUÍ DE MUNTANYA Tuc de Salana PEDALS DE GEGANT PER LA CERDANYA La vall on tot és possible
NÚM. 69 FEBRER 2013
TIRADA: 12.000 EXEMPLARS
Direcció: Jordi Fernàndez Correcció: Ferran Ballester Publicitat: NATURA I AVENTURA David Candel Tel./fax: 93 417 76 14 david@naturaiaventura.cat
Editorial De vegades, fullejant la premsa del dia, un té la sensació que, davant d’una mateixa notícia, cadascú parla de diferents temes. No pot ser que el que per a un mitjà de comunicació és blanc, per un altre sigui negre. O qualsevol cosa menys blanc, que tant li fa la veritat, del que es tracta és de no coincidir amb el mitjà rival. Pel que teníem entés, l’objectiu de la premsa, en general, és informar dels fets d’una manera objectiva, veraç i fidel a la realitat. Últimament però, l’objectivitat, la veracitat i la fidelitat que hauria de regir segons el codi deontològic, brillen per la seva absència i, en el seu lloc s’hi ha instal·lat l’interés propi, la conveniència, la tendenciositat, la falsedat... la fidelitat sí, però a un partit o a uns colors determinats, no als fets. Tant és parlar d’uns com d’uns altres, dels d’aquí o dels d’allà, dels meus o dels teus... qui més qui menys, tothom practica aquest vell esport (que se’n podria dir d’aventura) de l’influèncing. En una revista setmanal satírica que tothom coneix, una secció titulada “El dia y la noche” ajunta dos retalls de la premsa seriosa que parlant de la mateixa notícia diuen el contrari. És per fer-s’ho mirar.
Disseny gràfic: Natura i Aventura
Col·laboradors: Pako Crestas Juan Carlos Borrego Albert Brignardelli Edu Abad Carles Rius
GOOLNATURA
Edita: H4XORS S.L. Avda. de Roma, 152 entl-1ª 08011 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat
Natura i Aventura és membre de:
Dipòsit legal: B-51.197-2006 Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03
Sumari 69 Febrer de 2013
Rutes a peu
06
Manresa
Aquest Itinerari ens durà des de l’alberg Viladoms de baix, situat al municipi de Castellvell i el Vilar, fins a la capital del Bages, Manresa. Durant bona part de l’itiinerari resseguirem les ribes del rius Cardener i Llobregat i gaudirem d’unes excepcionals pnoràmiques de Montserrat.
Bicicleta de muntanya 14
Pedals de gegant
Des de la població de Martinet afrontarem un pronunciat ascens fins els pobles de Querforadat i Estana, situats als peus de la muralla rocallossa de la serra del Cadí.
Rutes per a tothom
30
Els castells de Mur i Guàrdia
36
Tuc de Salana
El poble de Guàrdia de Tremp, també conegut com a Guàrdia de Noguera, serà el poble punt d’inici d’aquesta excursió que ens permetrà conèixer els castells de Guàrdia i de Mur i l’antic monestir de Santa Maria de Mur.
Esquí de muntanya Travessa de dues jornades en la que assolirem el cim de Tuc de la Salana i el pic nord de Travesani. L’itinerari transcorre per la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i l’estany de Sant Maurici.
+ SECCIONS 3 Editorial 22 Opinió 40 Biblioteca 42 Directori de serveis GOOLNATURA febrer 2013
rutes a peu
MANRESA, COR CATALÀ COMARCA: Bages
Seguint les ribes del Llobregat i del Cardener
Manresa és una ciutat que es lleva i viu de manera industrial però que dorm envoltada de món rural. Situada capriciosament al centre geogràfic del Principat de Catalunya, la ciutat fou triada l’abril del 1892 com al lloc on debatre les anomenades Bases de Manresa, el punt de partida de l’autogovern modern de Catalunya. La ruta proposada enllaça els albergs de Viladoms de Baix amb el del Carme seguint les ribes del Llobregat i del Cardener, solcades per la via del tren, un dels recorreguts que segurament devien fer alguns dels ponents a les jornades de la capital del Bages.
GOOLNATURA febrer 2013
www.goolnatura.com
06/07
rutes a peu
A
lguna cosa està canviant al país. El liberalisme polític i el capitalisme econòmic han guanyat el pols al carlisme després de tres guerres. Som a les acaballes d’un segle, el XIX, convuls a nivell polític. El catalanisme conservador i tradicionalista vol marcar distàncies amb l’Estat espanyol, en un moment delicat a les colònies d’ultramar, sobre tot a Cuba, peça clau en l’engranatge de l’economia espanyola. I ho fa per primera vegada aglutinant tot el món que secundava les idees de la Renaixença: el redescobriment d’un país, una cultura i una llengua pròpies. Ateneus, centres, associacions, grups, publicacions i partits van enviar els seus delegats a Manresa amb l’ànim de recuperar les relacions amb l’Estat perdudes després de les guerres de Secessió i Successió. Era, sens dubte, un desafiament inimaginable en dècades anteriors. Els ponents, capitanejats per Enric Prat de la Riba, van redactar una quinzena d’articles, tots ells una prova de foc en el recent ànim català tocat per l’adveniment del nacionalisme a escala europea. Les nacions volen esdevenir estats, i els exemples proliferen a tort i a dret: les reunificacions d’Alemanya i Itàlia, les independències de Grècia, Bulgària i
GOOLNATURA febrer 2013
Sèrbia... En alguns casos els articles se’ns presenten agosarats i moderns, però en altres hi ha un cert tuf a paper vell, a plecs envellits en un arxiu, plens de pols i amb la tinta mig esborrada. Les bases s’inspiren en els models federalistes, on els estats s’atomitzen i es descentralitzen atorgant a les regions un autogovern que han posat de moda països com els Estats Units d’Amèrica, Mèxic o Alemanya, en forta contraposició amb aquells que veuen l’organigrama estatal totalment jacobinista, com Espanya o França. A banda d’aquesta dada estructural, el document s’inspira en el model del Principat de Catalunya i la Corona d’Aragó recollit en les Constitucions Catalanes del 1585. Pouant d’un cert romanticisme de les institucions perdudes, les Bases reclamaran una relació amb l’Estat similar a la vinculació antiga entre l’Estat i Catalunya mitjançant la Reial Audiència de Catalunya i les Corts Catalanes, però prescindint de la Generalitat. Era un projecte que mantenia un clar distanciament amb el carlisme molt estès en el món rural català, una ideologia que no quadrava massa en l’esperit d’aquella Catalunya que tot just s’estava industrialitzant voraçment, una societat necessitada d’idees
i lleis capaces de promoure el comerç i la indústria i esborrés per sempre més el caràcter feudalitzant del carlisme. UN GOVERN DE LES CORTS CATALANES MOLT ARCAÏTZANT Des del punt de vista actual em sobta la proposta de l’organització de Catalunya. Segons les Bases de Manresa, el Poder Legislatiu Regional ha de descansar en les Corts Catalanes, que estructurarien la seva xarxa administrativa en comarques naturals i municipis. Seria una barreja entre unes institucions medievals i una de noves, ja que tant els municipis com les comarques són els hereus liberals dels antics feus i senyorius i les velles vegueries i corregiments. En cap cas parlen d’una govern modern en un parlament com ara ens imaginem, sinó d’unes Corts de caire medieval que es reunirien cada any en una seu diferent, com a les èpoques de Jaume I o Pere el Gran. L’elecció dels seus representats tampoc és del tot democràtica, ni tampoc feudal. No seran els contes ni els ducs els homes destinats a seure als escons de les Corts sinó els representats dels gremis (d’industrials, agrícoles, comercials
08/09
www.goolnatura.com
Doble pàgina inici: panoràmiques vers Montserrat des del poble de Castellbell. Aquesta pàgina: meandre del riu Llobregat abans d’arribar a Castellbell. Aquest meandre és conegut com a meandre de Castellbell.
Nous capítols Noves experiències
Amb Marc de las Heras descobriràs el Pirineu més sorprenent.
GR Pirineus
cada divendres 22.00 tv3.cat/granrecorregut
rutes a peu
i professionals de diferents sectors), triats mitjançant un sufragi intern. El poder executiu, vejam, el que avui entenem com el govern del país amb els seus consellers, recauria en cinc, sis o set persones triades per les Corts, mentre que el poder judicial recauria en la Reial Audiència de Catalunya. Aquesta institució havia nascut el 1493 sota el regnat de Ferran el Catòlic i refeta totalment el 1716 pel Decret de Nova Planta de Felip V, que la sotmeté al Consell de Castella fins al 1833, quan fou abolida pels liberals. UNES COMPETÈNCIES INADMISSIBLES PER A MADRID Si bé l’organització legislativa, judicial i executiva de Catalunya s’hauria de basar en conceptes antics, la majoria de punts de les Bases de Manresa superen les reivindicacions històriques de la majoria dels partits catalanistes del segle XX i potser del XXI. Catalunya passaria a tenir la sobirania del
GOOLNATURA febrer 2013
seu govern interior, el català seria l’única llengua oficial, els funcionaris haurien de ser catalans o naturalitzats, l’ordre públic el conservaria el Sometent i els Mossos d’Esquadra, la contribució catalana a l’Exèrcit i la Marina seria amb voluntaris i no lleves obligades o bé pagant un tribut pactat amb Madrid (com tradicionalment havia estat fins al 1845) i l’Ensenyament es farà d’una manera adequada a les necessitats i el caràcter de la civilització de Catalunya. I, evidentment, l’establiment i cobrament dels impostos recauria en les Corts Catalanes de la manera que creguin convenient. Madrid continuaria controlant, o tenint les competències, dels afers exteriors lliurement, com també l’Exèrcit i la Marina. L’Estat es faria càrrec de la construcció de les infraestructures comunes (ports, carreteres, ferrocarril...) i el seu manteniment; al temps que seria l’interlocutor entre les diferents corts regionals. El resultat fou el previsible. Espanya estava més capficada a plantar cara a les preten-
El municipi de Castellbell i el Vilar es troba fragmentat en diversos nuclis fruit de l’assentament de nombrosses colònies industrials construïdes a la vora del riu. L’aprofitament del riu amb la indústria, ja gairebé desapareguda, de teixits i filats de cotó fou el motor económic del municipi durant molts any.
Descarregat la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.
www.goolnatura.com
FITXA
LA RUTA PAS A PAS ÈPOCA: TOT L’ANY. TIPUS ITINERARI: LINEAL DURADA: 4-5 H
ASCENS ACUMULAT: 500 M RECORREGUT: 23 KM DIFICULTAT: MITJANA
Sortim de l’alberg Viladoms de Baix per prendre el camí que marxa paral·lel a la carretera en direcció a Castellbell i el Vilar. Un cop a la carretera seguim l’asfalt fins a passar el quilòmetre 6, on trobem a la dreta un camí que marxa cap a Can Gall de Baix i el barri de Can Prat. Trobem marques de GR5 i de la Ruta dels 3 Monts, unes marques que ens ajudaran tothora. Deixem enrere la urbanització de Can Prat, la Bauma i un pont que travessem per sota. Ja som al Camí Ral de Terrassa a Manresa, que seguim fins a Sant Vicenç de Castellet (marques de pintura grogues i vermelles). El corriol mor a la carretera BV-1273, sota l’estació de Castellbell i el Vilar. Seguim per la carretera per abandonar-la en un revolt molt pronunciat a la dreta. Arribem al Vilar, poble que travessem en direcció a Castellbell. Seguim per un camí prop de la riba tot deixant enrere Burés on continuem per la carretera. Cal abandonar-la al primer revolt per prosseguir el meandre del riu fins a l’autopista C-16, que travessem mitjançant un pont. Toca caminar a peu pla cap al peatge, on haurem de creuar la via de comunicació rodada per un pas soterrat. Un cop a l’altra banda fem via cap al nord per avançar cap a la via del ferrocarril, preludi de les primeres cases de Sant Vicenç de Castellet. Passegem per aquest poble a la recerca d’un pont sobre el riu Llobregat que ens permeti situar-nos sota la C-55. A l’altra banda ens espera el polígon industrial Pla de Camí, que creuem buscant el nord. Un cop ens retrobem amb la C-55 ens allunyarem del Llobregat per arrambar-nos al riu Cardener, que travessem per un pont. Arribem a la trifurcació de Can Font i Dosrius. Seguim recte per passar pel davant d’una planta de reciclatge i una gran bassa, on hi ha un revolt pronunciat. A poc a poc arribem al polígon Bulfalvent, on seguim tossuts cap al nord, on ja només ens quedarà entrar a Manresa per l’Hospital i fer un munt de carrers fins a l’alberg del Carme.
10/11
rutes a peu
sions autonomistes cubanes que desembocaren en una guerra amb els insurrectes d’aquesta colònia i els Estats Units. Les conseqüències de la derrota de les tropes espanyoles en totes les colònies d’ultramar el 1898, en especial a Cuba, van afectar notablement l’economia de l’Estat espanyol i, de retruc, va fomentar una recentralització, la malfiança dels regionalismes i l’accent a l’ocupació del nord del Marroc. Era la mort de les pretensions catalanes? Al contrari. Les Bases de Manresa no foren paper mullat. Amb el temps les seves reivindicacions van catapultar el catalanisme polític que va permetre la constitució de la Mancomunitat de Catalunya, primer, la recuperació de la Generalitat Republicana i el Parlament de Catalunya, després. Poca broma. Sense les Bases no s’entendria l’evolució del regionalisme català cap al catalanisme i la idea de la recuperació de les llibertats nacionals, ni tampoc la supervivència del català ni de la seva consolidació com una llengua parlada i escrita en tots els nivells: mitjans de comunicació, món docent, literatura, ciència... Les Bases de Manresa són la ignició política del catalanisme, i les puc col•locar a l’alçada d’altres esdeveniments històrics del mateix calibre: la creació dels comtats catalans, la victòria remensa i la consegüent abolició dels Mals Usos o la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya el gener passat. Juan Carlos Borrego
GOOLNATURA febrer 2013
12/13
rutes en BTT
COMARCA: Cerdanya
PEDALANT PER LA CERDANYA La vall on tot és possible
GOOLNATURA febrer 2013
www.goolnatura.com
Tradicionalment l’hivern ha enclaustrat els habitants de la Cerdanya a la llar de foc i els ha col·locat en una semiletàrgia on la vida quotidiana va a pas lent, tranquil. La neu cobreix els conreus d’estiu i primavera, el gel malbarata camins i el vent no convida a sortir del cau, de les cases. El treball no és un formigueig i les persones troben un punt de contacte comú davant el foc per matar l’estona.
14/15
rutes en BTT
foto superior: poble de Béixec. foto inferior: poble de Querforadat.
L
a veu del torb udola per les altes valls de la Cerdanya aixecant polsims als cimalls, fent unes giragonses al cel nítid i blau, virant cap als espadats del Cadí i estavellant-s’hi, jugant al gat i a la rata als cinglots escarpats. Llavors la veu, cansada de tant viatge des de Sibèria al Pirineu, davalla per les canals en direcció als pobles de la plana, on remuga més que udola, i xiuxiueja aquestes paraules als portells dels finestrals: –Gegants, dracs, bruixes, reis, princeses, contes, donzelles... sortiu del pap! A falta de trobadors, de bufons, dels rodamóns... són els vells i les velles sense dents, els marits de galtes vermelles, les dones amb davantal i mocador al cap, els fadrins eixerits i els bordegassos més espavilats qui fan cas del vent. Tota aquesta colla de contacontes són a recer dels castells i les ciutats amb teatre; i per les bordes i les cases de pagès no hi ha cap professional de les contalles. Res d’auques magistrals, de jocs malabars, de ganyotes i rialles, de companyies de circ, d’ossos i gossos ensinistrats, de funcions on la minyona es deixa seduir pel senyor Ramon ni el bandoler roba el canut del ric. A les cases de Béixer la tempesta nocturna ha deixat una terra enfarinada. Caramells de gel degoten de les teulades de pissarra i una fumera gris vomita per la xemeneia. Les vaques són al corral, mastegant l’herba segada durant l’estiu. I a l’hort només quatre patates i les cols que, al besllum, semblen caps empalats. Embotit en una capa i barrat de tres pics l’hereu de la casa tanca la porta. Està estudiant dret a Madrid, i es troba la taula amb la família esperant el dinar. Petoneja
GOOLNATURA febrer 2013
www.goolnatura.com
la mare, qui brega amb l’escudella, i saluda els germans. Un estudia al seminari de la Seu d’Urgell i el menut és un dropo que mandreja estirat en un banc vora la llar de foc. El pare és al corral, i hi ha una bessonada de l’oncle Pep que ajuda el fadrí Anton, un altre oncle, a mullar pa per a les gallines. La jaia entra i encaixa la porta. Té les mans mullades de munyir les vaques i s’apropa al foc per escalfar-les. Tothom fa la seva aliè als desitjos del torb, però a mesura que transcorren els minuts una picor provocada per aquest vent gèlid
comença a gratar les pells i a torturar el cervell. De mica en mica algú recorda una història, d’altres pensen en allò que els amoïna, i en un tres i no res s’enceta una conversa. Bé, qui trenca el gel és l’hereu. Fanfarró i amb uns certs aires de prepotent, el fill gran de la nissaga de pagesos benestants fa gala de la seva posició erudita i fa un repàs als darrers esdeveniments a la capital de l’Estat: –Que sapigueu tots que el govern ja ha eliminat els regnes i els senyorius, i els ha substituït amb províncies i ajuntaments
16/17
rutes en BTT
–ho diu amb veu arrogant, buscant-li les pessigolles al germà seminarista, l’únic que li pot seguir el corrent. La resta o no en sap de política o en passa olímpicament. El seminarista es porta el crucifix als llavis i el petoneja abans de dir: –Tant de bo Déu nostre senyor no ho permeti. Tothom sap que els dos germans pensen de manera diferent. L’un és liberal i espera que el nou govern d’Isabel II sigui el revulsiu d’Espanya. En canvi el germà seminarista està neguitós. Els liberals s’estan carregant el sistema tradicional, el de tota la vida: senyor feudal, capellà, família... i ho veu tot fosc. –Déu és un carca, germanet. El que ha de fer és quedar-se a les esglésies i deixar de ser el centre de la vida. –Déu és a tot arreu i ha de continuar estant-hi –durant una bona estona hi ha una arenga constant. Cadascú defensa les seves idees mentre que la resta badalla i badalla, o tragina amb el dinar. Fins que la jaia surt a la palestra.
GOOLNATURA febrer 2013
–Tant que us estimeu el govern de Madrid l’un i els sants l’altre potser acabareu com el rei i la reina que adoraven Bastanist, petrificats per sempre més davant el que us agrada. –Ai, jaia, això són rondalles de gent inculta –salta l’estudiant de dret robant-li la paraula al seminarista. En canvi els nens paren les orelles i demanen que l’àvia expliqui alguna llegenda. Entre ella i el fadrí en surten unes quantes. El gegant de Bima, un home de gran estatura, solitari i esquerp que vivia a la tuta. Tothom volia que perdés aquesta condició d’home sense relacions, però cap estratègia els va funcionar. O el tresor de Moctezuma, o la vella abrigada amb un llençol blanc que es convertia en guilla, o la de la noia que es transformava en gos, o de com Sant Eloi va amansir un ós... relat aquest últim que satisfà el seminarista. –Tu, també, germà, has caigut en el parany de les rondalles. De fet –diu l’estudiant de dret–, la religió no deixa de ser una llegenda jerarquitzada. Aquelles paraules són un insult per al
seminarista. Com un ressort s’aixeca de la cadira on seu i li exigeix una rectificació immediata. La mare pren protagonisme per primera vegada i entra en acció demanant unes disculpes. –La religió no es pot ofendre. És la nostra salvació. L’hereu obeeix fent una mica de teatre, i l’altre encaixa malament aquest penediment tan poc sincer. El pare, que vol frenar qualsevol conat de batalla de germans, li pregunta al menut com li ha anat el dia. –Psssss –contesta sense aixecar-se del banc. El seminarista es porta les mans al cap. –Pare, és un gandul de categoria. No fa mai res. No sé a qui l’ha sortit! –A veure, Felip, ja tens clar què vols ser quan siguis gran? –la pregunta surt dels llavis de l’hereu, i el germà menut triga com tres minuts en contestar. –Ja ho sabeu. Vull ser militar. Tots dos germans celebren la intenció. Cadascun se l’imagina al seu bàndol. L’estudiant de dret perquè sap que la
18/19
www.goolnatura.com
majoria dels oficials són progressistes i faran costat al partit liberal i la reina en les seves reformes. I el seminarista el veu al costat del partit del pretenent Carles, el germà del rei Ferran mort fa un parell d’anys. Aquest partit recull les simpaties dels descontents amb les idees revolucionàries, molt arrelades a les terres pirinenques. La següent fase de la conversa deriva cap a saber què en pensa de tot plegat, el germà petit, qui sembla tenir les idees tan clares com la resta de germans. –A mi m’agradaria comandar un destacament a Cuba. Ara que s’han acabat les guerres colonials allà s’hi estarà molt bé, no com aquí, on es respira batussa per tot arreu. –Però un militar el que vol és servir a la pàtria –li repliquen a l’uníson els germans. Tres minuts després el germà petit s’incorpora, badalla i s’ajusta l’abric. I diu: –A mi no m’interessen ni les pàtries ni les guerres. –Això és impossible, l’honor... –...l’altruisme, la civilització... Els dos germans grans retornen a la baralla dialèctica amb més força. Es veuen desbordats per un germà gandul que només pensa a viure la vida amb el mínim
FITXA TÈCNICA DURADA: 4 H DISTÀNCIA: 29,68 KM DESNIVELL POSITIU: 1026 M DIFICULTAT: alta
rutes en BTT
esforç. La jaia de tant en tant contraataca explicant alguna llegenda d’oficials macos, de dames, de dropos, de guerres, i la casa es converteix en un guirigall ingovernable. Ni el fadrí ni el pare són capaços de detenir les embranzides. Només en un moment sembla que la cridòria s’aturarà, però no, ni l’escudella té aquell poder màgic. –Déu és la única veritat. –El progrés està en l’humanisme. –Ai, que bé que s’estaria a una platja de Cuba. –Hi havia una vegada... –A dinar, a dinar... De sobte se sent un moviment sísmic. Les bigues tremolen. Del sostre cau pols. Les rajoles es desencaixen. Una mà poderosa entra per la finestra en una trencadisses de fusta i vidres. No és la mà del torb, no, és una mà peluda i enorme, set vegades la d’una persona normal. –El gegant de Múser! –crida la vella. La canalla corre escales amunt per sortir pel graner. El seminarista ensenya el crucifix. L’estudiant de dret l’examina incrèdul. La mare i el fadrí s’amaguen sota la taula, on el pare no hi cap i s’esmuny cap a la xemeneia, on pren el ganxo de la llenya. El gegant endrapa l’olla i menja sense entrar a la casa. No hi cap. –El gegant de Múser, que igual menja les potes dels porcs com un pollastre sencer és a casa nostra! –la jaia no dóna crèdit a les seves retines. El gegant s’acaba l’àpat i eructa. El món imaginari es fa realitat per una vegada. La tradició fantàstica i la realitat quotidiana es fusionen. El poder del torb és màgic i real. –Aquí no hi ha el dimoni, senyor gegant. No cal que miri –la vella recorda que el gegant té la virtut de descobrir el dimoni als capçals dels llits, cosa que preveu una mort immediata. L’homenàs no s’està de romanços. Allarga les mans cap al foc i se les escalfa abans de marxar cap a una altra casa fent tremolar la terra i provocant admiració i comentaris. Juan Carlos Borrego
Descarregat la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.
GOOLNATURA febrer 2013
opinió
Per un excursionisme fort i Independent A GoolNatura no hem acostumat a publicar mai gaires articles d’opinió. Aquest cop, però, com ja vàrem fer fa quatre anys, creiem que tenim un motiu de pes: afegir el nostre granet de sorra en aquest nou projecte per a liderar un excursionisme català que necessita un nou al·lè, una nova empenta per a afrontar els nous temps i els nous reptes que se li presenten. Des del nostre punt de vista, qui millor representa aquest nou aire que ha de regnar a la FEEC, és la candidatura d’en Jordi Quera i el seu equip, que proposen tota una sèrie de mesures per renovar la nostra Federació, com ara recuperar el protagonisme institucional, social, esportiu i cultural en l’àmbit català. En aquest article us expliquem les línies generals de l’ideari d’aquesta candidatura.
GOOLNATURA febrer 2013
www.goolnatura.com
El proper 16 de març tornen a haver-hi eleccions a la FEEC i l’únic candidat que repeteix és Jordi Quera, acompanyat de la majoria de l’equip de les anteriors eleccions i reforçat amb gent de muntanya compromesa amb l’excursionisme. El seu discurs és sòlid, fort com el projecte que volen dur a terme, i les conviccions són prou arrelades com per crear el revulsiu necessari en el nostre excursionisme. Les entitats excursionistes són una base molt important dels valors d’aquest país. La FEEC les agrupa i hauria de ser un pal de paller d’aquests valors, amb capacitat de lideratge, valentia i esperit independent que representés el país arreu. Si bé en els darrers anys no s’ha aturat el creixement d’entitats –tot i que moltes emmascaren interessos comercials o són escissions d’altres– i hem ampliat les estructures amb vista als esports de competició, hem anat perdent força en molts àmbits de l’excursionisme tradicional (cultura, força social, formació, lleure...) deixant que es debilitin moltes entitats i –sobretot– havent perdut gran part de la influència
de l’excursionisme en la societat. Moltes entitats i moltes persones de les entitats excursionistes creiem que des de la FEEC s’han dedicat esforços a allò que era urgent i necessari però que ha deixat un buit important en el lideratge social que com a institució ha d’exercir. Això ha provocat una distància evident de les entitats membres –col•lectivament, ja que algunes en són un bon exemple– amb la societat catalana i amb el propi país. La creixent distància de les entitats amb la FEEC ha fet evident que amb el funcionament de les vegueries com fins ara no n’hi ha prou. Aquests òrgans i el veguer s’han convertit sovint en un filtre esmorteïdor de les necessitats i no han resolt les qüestions importants, com ara oferir bons serveis i no minúscules subvencions a dit i sense criteris clars. La representativitat de les nostres seleccions catalanes s’ha perdut en alguns esports (encara que es vulgui emmascarar amb campanyes confuses) o està en perill en d’altres i s’han deixat fer passos per guanyar terreny. És per això que ara hi ha la
opinió
urgència d’actuar i ho hem de fer en dues direccions alhora: desvinculació de la FEDME i treballar fort per ser i liderar tots els projectes internacionals, siguin competitius o no, en un compromís amb el nostre país sense submissions. Igualment considerem molt important i urgent resoldre la qüestió de la presència de la FEEC als organismes internacionals als quals pertany, pertanyia o ha deixat de pertànyer. Ens referim no només a l’afer de l’expulsió de la FEEC de l’FSA, la federació d’esports d’alta muntanya, ara reconvertida en ISF de fa 4 anys, sinó també a la necessitat de recuperar posicions als organismes internacionals que regulen l’escalada i l’esquí de muntanya. I, sobretot, a evitar perdre la condició de membres de la UIAA i reclamar el nostre dret a vot, usurpat per l’Estat espanyol. Així els nostres objectius són clars: tornar a unir l’acció social i de país amb l’acció excursionista, exercint un lideratge nacional i internacional, mostrant la força dels projectes catalans arreu i desvinculant-nos d’estructures que no ens faciliten el lideratge, com és la FEDME, i unint-nos en primera persona a estructures internacionals fortes que ens avalin i enforteixin. En aquest sentit, les dones i homes que formem part de la candidatura volem tornar a il•lusionar, des de la base, el món excursionista. Venim de moviments socials diversos i alhora estimem el país i el territori, som practicants del muntanyisme en les seves múltiples facetes i pensem que hem de donar valor a allò que fem en el dia a dia: construir país des del respecte a la natura, defensar les muntanyes i els camins des de les entitats i, alhora, exercir un lideratge social que ens permeti continuar construint una identitat pròpia de cultura excursionista, tan útil per al país. Els senders de gran recorregut (GR) i de petit recorregut (PR) són camins que s’han anat recuperant i mantenint a partir de la voluntat dels excursionistes i de les entitats excursionistes. són una xarxa de camins per a vianants que eviten al màxim les vies asfaltades i que es desenvolupen, bàsicament, per muntanya. Les entitats excursionistes distribuïdes per tot el territori que formen la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) són les encarregades del manteniment i millora d’una xarxa de senders nets i senyalitzats de més de 9.000 km. Ara, aquests senders històrics, man-
GOOLNATURA febrer 2013
tinguts per l’esforç de milers de ciutadanes i ciutadans catalans i que formen part del nostre patrimoni històric i natural són en perill. L’anomenada Llei Òmnibus que va aprovar el Govern de la Generalitat l’any 2011 permet la circulació indiscriminada de vehicles d’oci de muntanya (4x4, motos de cros i quads) per camins rurals i de muntanya. Cal evitar aquesta agressió a la natura i a uns camins construïts per caminar i gaudir. Exigim la derogació de la llei. No és cap solució fer un conveni amb la federació de motociclisme! El patrimoni dels refugis l’hem de defensar i hem de treballar per tenir un col•lectiu
professional compromès i eficient, no hem de trencar l’esforç de tants anys ni externalitzar-ne la gestió, ni deixar de defensarlos com un servei i una porta d’entrada al turisme de muntanya. Ho hem de gestionar bé. Fa quatre anys vam posar un projecte ben treballat sobre la taula i s’ha fet tot malament i hi ha hagut descontentament, empitjorament dels serveis i manca de consens en qualsevol de les actuacions fetes. La formació i la pèrdua de valor de l’ECAM s’ha de redreçar. S’ha de resoldre el problema de titulacions però s’ha de garantir una bona formació i protegir el món excursionista dels oportunistes de la formació, dotant
www.goolnatura.com
les entitats de la capacitat per continuar organitzant bones activitats i cursos de qualitat, amb el consens de totes les parts. La relació amb el món del lleure s’ha de treballar i no podem reduir-ho a un conveni amb una entitat professionalitzada. Fer això és no saber d’on ve l’excursionisme i no voler aprofitar magnífics exemples de col•laboració entre les entitats de lleure i les excursionistes per enfortir ambdós col•lectius. Hi ha molta feina a fer i cal criteri i perspectiva històrica des de l’excursionisme. Ens hem d’allunyar dels interessos comercials o polítics oportunistes que ens obliguen a renunciar als nostres principis. Per això hem de fer que els nostres valors es recuperin com a valor social, tot recuperant un
opinió
protagonisme institucional, social, esportiu, cultural... en el marc dels Països Catalans. Les entitats excursionistes són la base imprescindible de la FEEC, i també del país, cal donar uns serveis, uns preus, una formació i un suport decidit que les faci possible tirar endavant amb menys dificultats. Amb els homes i les dones construïm aquest país i les nostres propostes volen dotar d’una major visibilitat i reconeixement les dones muntanyenques que en el dia a dia tenen un paper important en les entitats tot i no ser, en molts casos, capdavanteres. Som en una societat que invisibilitza el seu 52% (les dones) i en l’excursionisme els valors de la competititvitat han superat, massa vegades, els del gaudi. Moltes de les dones de muntanya dediquem un temps a la procreació i cura de les nostres filles i fills, i passem uns anys educant-los també en el muntanyisme. Aquesta base és important i per reconèixer-ho cal posar mecanismes que ens permetin ajudar a l’especialització i projectes de moltes dones excursionistes. Goolnatura.
ELS MAPES DE L’EDITORIAL PIOLET AL TEU MÒBIL
CREA EDITA PUBLICA
www.editorialpiolet.com
DISSABTE 2 DE MARÇ HORA: 19:30h » INAUGURACIÓ de la 16a Mostra d’Audiovisuals i Fotografia de Muntanya de Sant Martí. HORA: 20:00h » CONFERÈNCIA - AUDIOVISUAL A CÀRREC: Carlos Suárez DURADA: 90 minuts ARGUMENT: Carlos és escalador i especialista de salt base, ens parlarà de les seves vivències en aquesta modalitat d’esport que són molt pocs els que la practiquen.
DILLUNS 4 DE MARÇ HORA: 20:30h TÍTOL: “ENTRE 2 MARS” AUTOR: Joan Borràs Farran DURADA: 24 minuts ARGUMENT: Travessa pels Pirineus, des de Llançà a Hondarribia amb BTT. Carregant a coll amb tot el material per rodar i amb el propi equipatge, el protagonista gaudirà durant 16 dies de les seves tres grans passions: la muntanya, la bicicleta i el vídeo. HORA: 21:00h TÍTOL: “BIG WALL DOLOMITI” AUTOR: Marc Subirana Campos DURADA: 18 minuts ARGUMENT: Imatges de l’aventura viscuda a la Cima Ovest di Lavaredo, via Jean Couzy (DesmaisonMazeaud) 600 m, V+/A3. 10 dies a la paret, 9 bivacs en hamaca, 2 dies parats pel fort vent, un allau i finalment sense poder arribar al cim, ens quedem a 100 m.! HORA: 21:25h TÍTOL: “FREE WAVE RIDERS” AUTOR: Marc Subirana Campos DURADA: 9 minuts ARGUMENT: Imatges de la primera repetició de la via Wave Riders, a la paret de l’Aeri de Montserrat, a càrrec de Dani Brugarolas i Roger Cararach, qui va intentar alliberar els llargs d’artificial (A4), assolint unes dificultats de fins a 6C+.
DIMARTS 5 DE MARÇ HORA: 20:30h TÍTOL: “DIRECTA LAFAILLE” AUTOR: Albert Naudín Bolíbar DURADA: 30 minuts ARGUMENT: Escalada de la prestigiosa via “Directa Lafaille” de “Les Dru” en condicions hivernals extremes, per part de Álvaro Novellón i Unai Castresana, dos alpinistes de renom internacional. Aquesta via tant sols compta amb dues repeticions a nivell mundial i cap d’estatal. HORA: 21:15h TÍTOL: “EL KILIMANJARO ENTRE NÚVOLS I MUNTANYES” AUTOR: Eloi Castellví p FORA DE CONCURS DURADA: 35 minuts ARGUMENT: L’experiència de dos amics, l’un volent complir el somni de fer l’ascens al sostre d’Africà i l’altre assolint el seu primer cim, tot plegat amb un gran sentit del humor.
DIMECRES 6 DE MARÇ HORA: 20:30h TÍTOL: “CRESTA DE LA LLOSA” AUTOR: Josep Maria Parareda i Serra DURADA: 18 minuts ARGUMENT: Molt a prop d’Organyà vam obrir una via d’ascensió per la Cresta de la Llosa, recorregut de 1250m i 400m de desnivell per cresta amb trams de dificultat mitja, ara una de les aperturistes fa la primera repetició amb una companya. HORA: 21:00h TÍTOL: “PELVOUX” AUTOR: Josep Maria Parareda i Serra DURADA: 21 minuts ARGUMENT: Travessa pel gran massís del Mont Pelvoux que amb els seus 3946 m d’alçada és una ascensió clàssica inevitable. Entre les vàries vies d’ascensió el recorregut que es presenta és la travessa al Pelvoux pujant pel couloir Coolidge i fent la baixada per la glacera de les Violetes.
DIVENDRES 8 DE MARÇ HORA: 21:30h TÍTOL: “UN PONT CAP A ENLLOC” AUTOR: Lluis Cisneros i Puig DURADA: 11 minuts ARGUMENT: Ruta en BTT que ens porta a descobrir una petita joia del romànic. Un pont que salva un profundíssim barranc però que aparentment no porta enlloc. Amb l’ajuda de la memòria oral i dels padrins de la vall entendrem perquè fa mil anys gosaren construir-lo i quines són les llegendes que l’envolten.
DIJOUS 7 DE MARÇ HORA: 20:30h TÍTOL: “VIA DAVID DUAIGÜES” AUTOR: Jordi Valera Ciudad DURADA: 10 minuts ARGUMENT: Documental sobre la trobada de tots aquells amics que van tenir l’oportunitat d’escalar amb el David en una via oberta en el seu record. Explicació de com van fer l’obertura de la via. No hi ha dificultats a escalar ni objectius impossibles que complir. L’amor per l’escalada ha permès un vincle d’unió molt proper a nosaltres. HORA: 20:45h TÍTOL: “EXPEDICIÓN YUMBILLA 2012” AUTOR: Carlos Sánchez DURADA: 16 minuts ARGUMENT: Exploració que el Grup “Gocta de Exploración” està realitzant a l’estat d’Amazones (Perú). Descens de la cinquena vertical més gran del món. Yumbilla amb 896 m de desnivell. Apertura de Chinata i el Canó de Sucusbamba. HORA: 21:10h TÍTOL: “LA PORTA DEL CEL” AUTOR: Joan Miquel Labrador Matías DURADA: 26 minuts ARGUMENT: Travessa La Porta del Cel feta al juliol de 2009 en quatre etapes, amb inici i final a Tavascan.
HORA: 20:00h » CONFERÈNCIA - AUDIOVISUAL A CÀRREC: Eugeni Rosselló DURADA: 60 minuts ARGUMENT: Eugeni Roselló, de la Pobla de Segur, s’ha proclamat vencedor de la Spine Race, després de córrer durant 5 dies, 4 hores i 52 minuts. Es tracta d’una de les ultratrails més dures del món que recorre l’interior de la Gran Bretanya. Consta de 430 quilòmetres i sempre es disputa el mes de gener, en què el fred i la pluja són pràcticament una constant. La Spine Race es defineix com la carrera britànica més brutal. HORA: 21:15h » CONFERÈNCIA - AUDIOVISUAL HIGHLINE A CÀRREC: Jordi Mor, membre de CATLINERS.CAT DURADA: 30 minuts Un nova modalitat d’esport barreja d’equilibrisme i escalada.
DILLUNS 11 DE MARÇ HORA: 20:30h TÍTOL: “SINFONIA DE MONTAÑA” AUTOR: Paco Rosés Martínez DURADA: 10 minuts ARGUMENT: Recopilació de fotografies de muntanya preses a diversos països del món. HORA: 20:45h TÍTOL: “PAMIR DE TAYISKISTÁN EN BICICLETA” AUTOR: Patricia Zhür Segura i Paco Rosés Martínez DURADA: 29 minuts ARGUMENT: Viatge en bicicleta per les muntanyes del Pamir de Tayikistán des de Khorog fins Murghab. HORA: 21:20h TÍTOL: “INTENTO AL POSETS” AUTOR: Patricia Zhür Segura DURADA: 30 minuts ARGUMENT: Ascensió al Posets de 3.375m. Degut a la neu i a diversos factors fa que no es pugui complir l’objectiu, experiència inoblidable.
H T A p A l e s S t d s f r c p C A v e m
H T A P D A a c n c d d c r t a
H T P A D A s d a m M e h a s
s 2
. e è
e
ui
DIMARTS 12 DE MARÇ HORA: 20:30h TÍTOL: “KEREPAKUPAI MERÚ” AUTOR: Josep Mª Parareda p FORA DE CONCURS ARGUMENT: Expedició a l’Auyantepui, el tepui que recull entre les seves parets tallades el salt d’aigua més alt del món: el Salt Àngel. El reportatge mostra l’ascens a l’Auyantepui des d’Uruyen, travessant la seva superfície fins al Salt Àngel, per fer el descens del Salt Àngel en ràpel i arribar a Isla Ratón per continuar navegant amb curiara pels rius Churun i Carrao fins a Canaima. Aquest periple no s’ha fet més de 15 vegades. Essent la primera expedició espanyola i les quartes dones en el món que l’hem realitzat.
DIMECRES 13 DE MARÇ HORA: 20:30h TÍTOL: “LA RUTA DE LA LARA” AUTOR: Antoni Ortiz Belmonte i Pere Grau Parera DURADA: 25 minuts ARGUMENT: Després de quasi 10 anys sense activitat muntanyenca per part d’un dels components de la sortida i a partir dels comentaris amb Lara, guarda del refugi de Gerdar a la Vall de Cabanes, dibuixen una ruta circular de 3 dies on a la vegada reflexionen sobre el pas del temps i el plaer de retrobar-se amb els Pirineus. HORA: 21:00h TÍTOL: “A LA RECERCA DE LA LLUNA PLENA” AUTOR: Antoni Ortiz Belmonte DURADA: 28 minuts ARGUMENT: A través d’una sortida per veure la Lluna Plena des de l’ermita de Sant Antoni a Montserrat, l’autor viatja al massís del MGOUN a l’estat del Marroc, on constata que entre el poble Berber i el nostre no hi ha tantes diferències. La Lluna al llarg dels segles ha inspirat el somni dels homes.
DIJOUS 14 DE MARÇ HORA: 20:00h TÍTOL: “VOLTA ALS ANNAPURNES” AUTOR: Octavi Montagut p FORA DE CONCURS DURADA: 60 minuts ARGUMENT: Imatges de la volta als Annapurnes a la tardor del 2012 per part de la Colla de l’Orinalet. HORA: 21:15h » CONFERÈNCIA - AUDIOVISUAL TÍTOL: “VIVÈNCIES 2012” AUTOR: Jordi Zaragoza En Jordi és fotògraf i ens explicarà d’on li ve l’amor per la fotografia tot ensenyant-nos les aventures viscudes en la temporada 2012 de Trail Running i veurem les fotos de Transvulcània, Zegama, Sky Games, Kima, CCC, UTMB i Cavalls del Vent.
DIVENDRES 15 DE MARÇ HORA: 20:30h TÍTOL: “PAU ESCALÉ, GO TO THE PARAD-ICE” AUTOR: Zeba Produccions, Eduard miguel costal DURADA: 28 minuts ARGUMENT: Document únic testimoni dels últims dos mesos d’un dels escaladors de gel més prolífics dels últims anys i d’un veritable referent de l’alpinisme d’alta dificultat dels sud d’Europa. Extensa entrevista en la que parla de les seves activitats, motivacions i pensaments. HORA: 21:00h » CONFERÈNCIA - AUDIOVISUAL TÍTOL: “MARXES DE RESISTÈNCIA, REGULARITAT I ORIENTACIÓ” A CÀRREC: Xavier Capdevila, Joan Miquel Labrador, Julià Mata i Miquel Cinca. AUTORS: Joan Miquel Labrador (Audiovisual XV CCCR) i Studios Company Films (Audiovisual Marxes Tècniques) ARGUMENT: Resum d’imatges de la 15ena Copa Catalana de Caminades de resistència. Passat, present i futur d’una histórica pràctica excursionista, com són les marxes tècniques.
DISSABTE 16 DE MARÇ HORA: 18:30h » CONFERÈNCIA - AUDIOVISUAL A CÀRREC: Núria Picas Corredora i ciclista de muntanya, s’ha proclamat campiona de la Copa del Món d’Ultra Trails després de guanyar la Cursa del Templers a Millau (França) HORA: 20:00h TÍTOL: “ESQUÍ EN TIERRA DE LOS VIKINGOS” AUTOR: Peio Gaillard pPEL·LÍCULA GUANYADORA DEL CONCURS D’EXPLOS 2012 DURADA: 12 minuts ARGUMENT: Esqui de travessia als Alps de Bodo, a Noruega.
EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA L’exposició fotogràfica romandrà oberta de les 10:00 fins a les 22:00 de dissabte 2 al 16 de març i estarà ubicada a la sala principal d’exposicions.
PROJECCIÓ AUDIOVISUAL Les projeccions tindran lloc a la tercera planta, així com la inauguració i la cloenda
HORA: 20:30h » LLIURAMENT DE PREMIS I CLOENDA DE LA MOSTRA HORA: 21:30h » REFRIGERI
NOTA: El programa pot estar subjecte a canvis pel que recomanem que el consultin a la web per tal d’assabentar-se de les darreres novetats.
Tots els actes de la Mostra tindran lloc al CENTRE CULTURAL LA FARINERA DEL CLOT: c/ Gran Via de les Corts Catalanes, nº 837 (davant del centre comercial Les Glòries) Tel.: 932 918 080 | www.farinera.org
PER MÉS INFORMACIÓ:
rutes per a tothom
GOOLNATURA febrer 2013
www.goolnatura.com
ELS CASTELLS DE MUR I GUÀRDIA La llegenda de la presa del castell
COMARCA: Pallars Jussà
Les fortaleses, siguin castells medievals, talaies romanes o torres iberes vigilen les valls per on discorren els rius al voltant dels quals creix la vida. Aquesta és la constant des del neolític, quan l’home descobreix l’agricultura i es fa sedentari. El castell de Mur passa per ser un marcat exemple del que eren els castells fronterers medievals: petits recintes enturonats, de difícil accés i fàcil defensa, aprovisionats d’aigua i armament. La ruta que us proposem us apropa a una terra eriçada de castells, una terra costeruda i boscana, amb rierols de muntanya i boscos caducifolis.
30/31
rutes per a tothom
E
ls cabdills musulmans de la plana de Lleida han plantat l’estendard damunt la bella torre de l’homenatge del castell de Mur, una torre voltada per un clos alt i fort, bastit a còpia de pedra, muralles altes que presumeixen de ser inexpugnables. Però corren temps difícils per a l’islam més septentrional de la península Ibèrica, un islam que ha flirtejat amb els Pirineus tot prenent en alguna ocasió la plaça d’Aïnsa, la capital del Sobrarbe. Traspassat l’any 1000
el califat de Còrdova declina. Lluites internes han afeblit el califa fins al punt que és el dur Almansor qui fa i desfà a la cort de Medina Azahara, als afores de la capital del Guadalquivir. En aquestes lluites han participat com a mercenaris molts cavallers i soldats catalans, de resultes de les quals el califat s’ha esmicolat en un grapat de regnes petitons, les taifes. Una de les fronteres alterna el seu
domini entre Saragossa i Lleida, baralles de germans que els cristians francs que senyoregen els comtats de la Marca Hispànica no volen deixar d’aprofitar. Hi ha hagut algun intent de pressionar els musulmans a la frontera del Montsec, tímids, sense fruit. Les hostes d’Arnau Mir de Tost han assotat la Conca de Tremp a la recerca de botins, però en el fons anhelen apoderar-se d’aquesta rica plana regada per la Noguera Pallaresa. Aprofitant les batusses entre musulmans de Lleida, Tortosa, Terol i Saragossa, els francs realitzen algarades. Però Arnau té en ment una expansió. Recorda els temps bells que els seus avantpassats, una nissaga de gots que no es van passar a la confessió islàmica, senyorejaven aquestes contrades. I els vol emular.
NATU
Després de la treva de l’hivern, el valent Arnau torna a capitanejar una tropa bel·licista. Les neus encara no s’han retirat cap als cims elevats i ja fa atiar el foc de les fargues i els esmoladors tenen més feina que mai. Escuts, llances, espases, cascos, armadures de soldats, cavallers i cavalls, un pet d’escuders... i cap a Mur hi falta gent. L’assalt no sorprèn els defensors. Tanquen la barbacana, l’oli raja pels matacans, les torres vomiten sagetes, les escales són repel·lides de nou, les parets aturen els cops i els cristians tornen, amb la cua entre cames, al campament.
Ar Ar Ar
www.goolnatura.com
Doble pàgina anterior: castell de Guàrdia amb vistes panoràmiques del massís del Montsec i del pantà de Terradets . Aquesta pàgina: 1- castell de Mur. 2- Pantocrator de Santa Maria de Mur.
NATURA
L’Arnau està disgustat. Ha perdut una quarta part de la seva força i les muralles i torres de Mur ni han patit. Ni tan sols han pogut prendre el castell de Guàrdia i les torres avançades de les fortaleses, que aguanten l’empenta amb un migrat grup de soldats de professió i els habitants de la vall. Durant dies es fa un setge. Els cristians han barrat el pas als reforços del sud i creuen que amb aquesta vella estratègia tindran èxit. Però els mesos passen i la desmoralització, la pitjor malaltia2de 21/2/13 les tropes asse22-02-2013:Layout 16:22
tjants juntament amb la inactivitat, provoquen les primeres desercions. L’Arnau està furiós i impacient. Ordena un segon atac del quan només en treu una torre avançada del castell de Mur. La petita victòria i el consegüent botí migrat no satisfà les seves hostes, però les entreté fins a l’adveniment de la tardor. Passen els dies i només aconsegueix veure el perfil del castell de Mur. Des del seu campament veu una funda que envolta la torre de l’Homenatge, una funda ovalada amb els Página 1
Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line: www.aresta.com
dos escaires reforçats per dues bestorres. –És esplèndid! –exclama frisós. –El tenim a tocar, senyor i no hi ha manera –el seu lloctinent també el mira, arrepapat rere una catapulta oxidada, inservible. arrepapat El problema és l’accessibilitat, Miró. Mireu-lo bé. Tampoc és per tant. Disposem d’un exèrcit capacitat per atacar aquest bastió però tenir una muntanya tan calba al seu voltant dificulta el nostre progrés perquè se’ns veu d’una hora lluny. I llavors, quan arribem a les muralles, estem delmats, es-
rutes per a tothom
Conjunt arquitectònic del castell de Mur i de l’església de Santa Maria de Mur.
gotats i deprimits. Ni el vi anima els nostres homes. –Què farem? Arriba la nit i el noble té una idea. Atacar una nit sense lluna abans no arribin les neus. –No podem trigar massa. Dit i fet tots a treballar en l’empresa. De nou el campament està animat, però la nit de la batussa l’assalt torna a fracassar. Algun espia ha alertat els defensors, i aquests no han hagut de fer res més que encendre fogueres al voltant de les muralles per enxampar la infanteria de l’Arnau Mir de Tost. El desànim torna a planar pel campament cristià. Cada cop hi falten més guerrers, més diners, més provisions i més armes. –Per sort els de Lleida estan distrets en altres martingales, sinó... –el lloctinent busca alegrar el seu senyor. Debades. L’Arnau Mir no estarà tranquil mentre no pugi dalt de tot de la torre de planta circular que trenca l’horitzó de les muntanyes. –Haurien de plantar arbres i esperar que es facin bosc i ens ajudin a avançar sense ser vistos. Ha estat un escuder qui ha parlat, un noi jove i escanyolit mancat d’un munt de dents. Per això les seves paraules han estat sibilants, inestables, incomprensibles per a qui no està acostumat a sentir-lo. –Què has dit?
GOOLNATURA febrer 2013
L’escuder, ara amb un cert temor, li ho repeteix, i l’Arnau l’abraça i el petoneja i li regala un bon àpat i una bona roba. El lloctinent no entén res. Què ha fet canviar l’esperit del seu senyor?, es pregunta embadalit. La resposta li arriba de bon matí. El noble ha congregat tots els seus homes i els ha ordenat que d’aquí a deu dies tornarà amb reforços. –Aquell que es quedi amb el meu lloctinent al comandament rebrà una paga doble. Dit i fet l’Arnau Mir de Tost marxa per uns dies. Quan torni portarà una arma secreta que ni els espies dels musulmans s’han pogut olorar. Són arbres tallats però amb tota la seva vegetació. D’aquesta manera els homes d’Arnau comencen a caminar cap al castell. Uns aguanten els arbres, altres s’amaguen rere els seus troncs. De mica en mica cada dia guanyen uns metres, sense que els defensors s’adonin de l’avanç del bosc. La filla del capitost moro, que cada dia sortia al camí de ronda per mirar el paisatge rere els merlets, s’adona que alguna cosa canvia en el bosc. Cada matí els arbres estan més a prop. Primer no era gaire perceptible, però ara, a mitjan octubre, els arbres estan a un tir de fletxa. Intrigada li ho diu a son pare, qui contesta: –Va, això són imaginacions teves. Si es belluguen deu ser per l’acció del vent de port,
que quan bufa, bufa fort el malparit. –Però pare, si fa dies que no udola. En no fer cas al nas de la filla, va permetre que l’estratègia del camuflatge funcionés. El 20 d’octubre els cristians estaven a una cursa de les muralles. Llavors l’Arnau Mir va ordenar l’atac sense quarter, i en pocs minuts les escales estaven recolzades als murs i els seus homes grimpaven com formiguetes. La lluita fou ferotge, però per fi el noble cristià va poder acomplir el seu somni.
FITXA
LA RUTA PAS A PAS
TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DURADA: 3 H DESNIVELL: 400 M
RECORREGUT: 8,8 KM DIFICULTAT: MITJANA ÈPOCA DE L’ANY: TOT L’ANY
A l’entrada del poble trobarem una bàscula. Rere seu comença una pista que mena al cementiri, on es bifurca i continua per l’esquerra. Creuem la carretera pel lloc on hi ha el viacrucis i seguim per la dreta per travessar el barranc de Fonteter. A partir d’ara toca tirar de ronyons i pujar per unes llaçades que ens alçaran fins al llom del Serrat, on seguirem per la carena (NO). El castell de la Guàrdia ja és a tocar. Un cop feta la visita ens cenyim a la carena per un senderó que ens porta a l’església de Sant Feliu, on continuarem encara per la carena, amunt, fins a arribar a una pista. Continuem una estona per ella (O) per trencar cap al castell de Mur pujant per un sender que travessa la carretera diverses vegades. Un cop vist el castell i Santa Maria de Mur desfem el camí fins a l’anterior cruïlla i continuem per la pista de Collmorter, poble que vorejarem per sortir a la carretera i travessar-la per anar descendint per un corriol paral•lel a l’asfalt. Hem de creuar el barranc de Mur o de Fonteter per fer camí per una rovira i una boixeda barrejades. Un cop serem a un camp conreat hem de buscar el seu final per transitar per un nou bosc i més camps de conreu. Un cop arribem a una pista davallarem cap al viacrucis, on desfarem el camí fins al punt de partida.
I els musulmans de les altres torres i castells propers, davant la por d’aquella conquesta, van fugir cames ajudeu-me cap al sud per no tornar-hi mai més. Entre la llegenda i la veritat Les llegendes tenen una gran pàtina de ficció dins de la qual hi ha quelcom de veritat. La conquesta del castell per Arnau Mir de Tost que ens presenta la llegenda és força
inversemblant. Tenint en compte que Mur fou alçada per mans cristianes al segle XI i que segurament mai va ser presa per cap host de la taifa de Làrida que la defensés, la llegenda no té cap rigor històric. Però les constants lluites entre els pobladors musulmans de l’AthThaghr al-Alà, o frontera nord d’al-Àndalus i els comtats catalans han deixat un munt d’històries on els vencedors faran servir estratègies per ensabonar els perdedors, ridiculitzant-los per valorar encara més la victòria.
Descarregat la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.
Castell de Guàrdia.
34/35
esquĂ de muntanya
GOOLNATURA febrer 2013
www.goolnatura.com
TRAVESSA PER LA VALL D’ARAN
COMARCA: Vall d’Aran
Tuc de Salana i Pic Nord de Travessani
En aquest article us proposem una travessa de dos dies per la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici. Iniciarem el nostre itinerari a la població de Salardú, des d’on ens dirigirem a la zona de les Banhs de Tredós i al circ de Colomers. Un marc inigualable per a la pràctica de l’esquí de muntanya i els esports de neu.
36/37
esquí de muntanya
Esquí de muntanya a la Vall d’Aran Tuc de Salana 2.483 m. i pic nord de Travessani 2.738 m. Com arribar-hi: poble de sortida: Salardú. 1r dia: Salardú - Tuc de Salana - Refugi de Colomers, +1.340 m.d. / –500 m.d. Ascens: Sortim de Salardú si no està neta o transitable la pista (1.270 m). Remunten per la pista la vall d’Aiguamòg, fins a la borda de Lacreu, on si volem pujar al tuc de Salana hem de remuntar la coma de Montaner, travessar el de Pletiu de Sala, canviar al vessant sud-oest i remuntar la pala fins al cim (2.483 m). Descens: Podem baixar un tros primerament per la cara est (cal anar amb compte amb el perill d’allaus, perquè es poden formar plaques de vent), flanquegem cap al sud per anar a buscar la Preta de Cueila d’Os i buscar entremig del bosc la baixada més fàcil que enllaci amb la pista. Una vegada hi arribem, continuem fins a arribar a la cruïlla on surt el camí que porta al refugi de Colomers, indicat amb un cartell (1.980 m). Remuntem fins als estanys Dera Làssa i aquí creuem un pont i remuntem la vall cap al sud-oest fins a arribar a la pressa i després al refugi vell. Continuem i bordegem el llac Major de Colomers per la dreta fins al refugi nou (2.140 m). El tuc de Salana és opcional. Si volem fer la ruta sense fer-lo podem remuntar la pista fins a la cruïlla. És una bona opció si arribem el mateix dia i no tenim massa temps per fer-lo. 2n dia: Refugi de Colomers - Pic Nord de Travessani - Salardú, +600 m.d. / –1450 m.d. Ascens: Sortim del refugi en direcció sudoest per la dreta de l’estany Mòrt per arribar a una vall que s’estreny a l’inici i després s’obre (GR 11.18). Aquí ens hem d’orientar bé tota l’estona en direcció SW perquè és fàcil equivocar-se i anar-se’n direcció oest cap el port de Caldes. Nosaltres hem d’anar cap al Còth de Travessani. Abans d’arribarhi hem de remuntar pel llom del pic nord de Travessani, per arribar a assolir l’aresta nord que de forma planera ens porta al cim. Descens (): baixem per les pales de NE (cal anar amb compte també amb les possibles plaques de vent). De seguida empalmem amb el camí de pujada que seguirem per arribar fins al refugi (2.140 m.). Continuem
GOOLNATURA febrer 2013
www.goolnatura.com
pel camí de pujada del primer dia fins a la cruïlla (1.980 m). Aquí agafem la pista cap a la dreta que seguirem fins a arribar de nou a Salardú (1.270 m). FITXA: Desnivell total els 2 dies: +/– 1.940 metres. Orientacions: N, W, i E. Dificultat: MitjanaAlta (** / BE / S3). Material: ARVA, pala, sonda, grampons i piolet. Mapa: Vall d’Aran, ALPINA.
Novetats editorials Tots els habitants de la natura formem un gran equip en què depenem els uns dels altres per tenir èxit i triomfar. El roure ens explica com és la seva vida i les relacions amb els altres éssers vius del seu ecosistema, amb qui es porta millor i qui el molesta. També ens recorda la importància que va tenir i que té per a les persones, i de quina manera els humans són en l’actualitat el seu principal enemic.
Excursions als naixements dels rius de Catalunya Autor: Albert Vicens Llaurado Editorial: Cossetània Edicions Col·lecció: Azimut Preu: 14,70 €
NOVETATS Calros silvar
biblioteca
el roure
e
Aquest llibre pretén ser una invitació al coneixement dels naixements i les capçaleres dels rius de Catalunya. A través d’un recull de caminades, aptes per a tothom un xic avesat a moure’s per la muntanya, el llibre us proposa apropar-vos a les conegudes surgències del Ter, del Cardener, del Llobregat… però també a les remotes fonts del Segre o a les desconegudes deus de la riera de Merlès, del Llémena o del Glorieta, cursos modestos però captivadors. Un viatge a alguns dels espais més íntims de Catalunya.
Calros Silvar
Portada EL ROURE.indd 1
15/10/12 10:24:10
Camí de Picasso Editorial: Editorial Alpina Preu: 7€ Ruta que reprodueix el trajecte que va dur a terme Pablo Picasso a peu l’any 1906 per arribar a la població de Gòsol i marxar altre cop. L’itinerari té un recorregut de 58 km i un desnivell acumulat de pujada de 2.670 metres i recorre una gran varietat de paisatges, que van des del paisatge més humanitzat de les valls de Saldes, Gòsol i Bellver, fins els cims més elevats inclosos dins l’àmbit del Parc Natural del CadíMoixeró que assoleixen els 2.426 metres d’alçada. Un itinerari que pot fer-se de forma tranquila en tres o quatre etapes.
Del Tallat al Maldanell Editorial: piolet Preu: 8€ Magnífic plànol a escala 1:15.000 de l’àrea compresa entre la Serra del Tallat i la Serra de Maldanell. Aquesta zona està ubicada entre les comarques de l’Urgell i la Conca del Barberà i entre les poblacions de Tàrrega i Montblanc. En el revers del plànol estan ampliament descrites les poblacions de VallBona de les Monges, Rocallaura i Montblanquet
LA RUTA DEL CISTER Jordi Bastart i Casse´ Preu: 15.00 €
EXCURSIONS ALS NAIXEMENTS DELS RIUS DE CATALUNYA Albert Vicens Llaurado ´ Preu: 14.70 €
LA RUTA DEL CISTER Calros Silvar Preu: 14.90 € Enquadernacio: ´ Tapa dura
GOOLNATURA febrer 2013
C. de la Violeta, 6 • 43800 Valls • Tel. 977 602 591 Fax 977 614 357 • www.cossetania.com cossetania@cossetania.com
S
91
MÉS VITALITAT
TRANSTEX WARM ®
ROBA INTERIOR INTRANSIGENT PER ATLETES INTRANSIGENTS. La roba interior LÖFFLER en transtex® i en qualitat “warm” garanteix la màxima comoditat i transpirabilitat sense compromisos. La tecnologia superior de LÖFFLER basada en la construcció de dues capes - polipropilè a l‘interior i cotó / modal amb elastà a l‘exterior - manté el cos calent durant l‘exercici. Per tant, els millors equips del món d‘esquí i els esportistes més exigents confien en la qualitat de LÖFFLER.
www.loeffler.at
LA GUIA DEL TURISME ACTIU
CAN MARC / Sant Esteve de Palautordera - Vallès Oriental.
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES
SOL I VI / Lavern (Subirats) - Alt Penedès.
TURÓ DE L’HOME / Santa Maria de Palautordera - Vallès Oriental.
Camí de Can Marc, 6. T. 93 848 27 13 www.canmarc.com
Crta C-243 A, km 4. T. 93 899 32 04 www.solivi.com
Pl. Major, 6. T. 93 848 00 27
Masia del segle XIII totalment restaurada, amb 2000 m de jardí en la que hi acull: masia rural amb capacitat per 15 persones, restaurant de cuina de mercat i centre hípic.
Hotel Boutique del Penedès amb confortables i espaioses habitacions, restaurant i un entorn únic amb jardins i piscina. Exclusius serveis i excursions espectaculars.
Des de l’any 1902, la nostra família es dedica a l’hosteleria. Actualment regenta aquest hotel familiar on dormiràs i menjaràs com a casa. Cuina casolana i de mercat.
CAN GRAU / El Figaró- Montmany (Parc nat. del Montseny) -Vallès Oriental.
Can Grau Vallcàrquera. T.93
LA LLAR DEL BRUC / El Bruc -
Anoia.
LA CASA DEL BOSC / Cànoves -Vallès Oriental.
842 92 07/ 627 818 74 69
www.cangrau.com
Passeig dels Herois, 1. T. 93 771 06 35 facebook.com/lallar.delbruc
Casa del Bosc CD: 1.000 T. 93 744 50 92 www.casadelbosc.com
Masia del S. XVIII restaurada. Disposa de dos apartaments en dues plantes independents: Can Barcelona i Can Grau de Baix (10 i 9 pers.) Lloguer casa sencera o apartament
Especialitat en carns a la brasa, cuina cassolana, torrades i plats vegetarians. Menú diari i caps de setmana. Terrassa amb vistes a Montserrat.
Situada al bell mig del parc natural del Montseny, és un indret ideal per gaudir de la bona cuina (bones brases i guisats de xupxup) en un entorn natural únic.
BO2 / Monistrol de Montserrat - Bages.
EL MUIG / Sant Joan de les Abadesses - Ripollès.
EL CASAL / La Granada del Penedès - Alt Penedès.
C. Sant Joan, 32. T. 93 828 43 13 www.bo2restaurant.com
Crta d’Ogassa, km 3. T. 609 61 34 30 reserves@elmuig.com
C. de l’Estació, 33. T. 93 742 80 04
Un lloc acollidor amb una gastronomia creativa i tradicional situat als peus de la muntanya de Montserrat.
Disposa de tres habitatges rurals, completament independents, ben equipats i comfortables, enmig de 53 hectàrees de prats i boscos on hi pasturen eugues i ovelles.
Agradable ambient de poble en ple cor del Penedès. Tenim una gran varietat de tapes i entrepans. També disposem de terrassa.
GOOLNATURA febrer 2013
Victor Gadea: subcampió europeu de llarga distància sub-23 de triatló.
Fisiocrem venç el dolor i activa la recuperació Fisiocrem actua directament sobre contusions, trastorns musculars, articulars i reumàtics, lesions esportives, cops, esquinços, problemes de circulació, cames cansades...
En venda en fisioterapeutes i centres especialitzats, herbolaris i dietètiques, farmàcies i parafarmàcies.
fisiocrem.indd 1
Fisiocrem ajuda a mantenir un bon estat de salut i protegeix de possibles lessions. És fàcil d’utilitzar i gràcies als seus ingredients naturals és apte per a tothom: atletes, nens, adults i dones embaraçades.
www.fisiocrem.com
09/06/2011 11:09:28